La Companyia 4 L’obra 5

Fitxa artística i tècnica 6

Espai escènicVersió Aire Lliure 7 / Versió Teatre 10

Pressupostos 13 Contacte 14

Annex (I). Currículim equip artístic 15

Annex (II). Vestuari 21

4

La CompanyiaEl Grup Mediterrània va néixer l’any 1995 com a una nova secció de l’Esbart Sant Cugat, i posteriorment

es va constituir com a secció de la Societat Coral la Unió Santcugatenca, amb la intenció de recuperar

les danses del desaparegut coreògraf Salvador Mel·lo (recuperant vestuaris i coreografies) i crear-ne de

noves en la mateixa línia abanda de fer una tasca de difusió de la dansa tradicional catalana.

Compta amb l’Escola de Dansa del Grup Mediterrània, dedicada a la formació en la dansa tradicional

catalana dels més petits, nens i nenes d’entre 3 i 16 anys. A banda, es vetlla per un creixement i desenvo-

lupament dels nens i nenes lligat al companyerisme i al respecte pels altres. L’Escola de Dansa participa

en diverses actuacions i associacions arreu de Catalunya, com la Roda d’esbarts Catalònia, i organitza

diferents espectacles a Sant Cugat. En el darrer any, s’ha renovat el vestuari del grup de juvenils. A més a

més, cada any, l’Escola de Dansa organitza, juntament amb els Bastoners de Sant Cugat, unes colònies de

lleure, on la participació i col·laboració amb la resta de menuts és d’allò més important.

La joventut i l’empenta són característiques que defineixen la companyia i això es reflexa en l’alegria i fo-

rça dels balls. L’objectiu és oferir un collage de danses catalanes i de nova creació influenciat per la força,

el color i el ritme de la Mediterrània, d’aquí el nom que identifica la companyia.

El grup està format per 30 joves balladors d’edats entre el 17 i 30 anys que en un futur seran rellevats per

l’actual Escola de Dansa.

En els últims anys s’han afegit al repertori cinc noves coreografies (quatre de nova creació i una d’adaptació

d’un ball popular menorquí), creades per membres del mateix grup, que tenen ja un llarg bagatge dins

la dansa catalana, amb l’objectiu de renovar i enriquir el nostre ventall de danses.

Aquestes noves aportacions permeten fer un pas endavant amb un estil continuista i alhora més evolu-

cionat; són coreografies arriscades i músiques més contemporànies.

5

L’obra El nom de “Quadrigènia“, relaciona les paraules quatre i el sufix d’origen grec –gènia γενεα. Vol significar

la relació entre els 4 elements (terra, aigua, aire i foc ) i el naixement de la cultura popular i tradicional

catalana, com aquests elements universals es veuen representats en el nostre folklore particular.

Durant 45 min. de música en directe, els 4 elements fan un petit recorregut per la nostra cultura: El conreu

de la terra, la llegenda de les dones d’aigua, la personificació dels vents i la festa de Sant Joan a Isil són la

manera d’endinsar-nos en les nostres arrels i explicar-les amb el llenguatge de la dansa.

6

Fitxa artística i tècnica Direcció_ David Gil, Marta Manyoses

Coreògrafs_ Mercè Andrés, David Gil, Marta Manyoses, Laia Travé

Escenografia_ Jaume Benet, Glòria Garuz, Pedro Morales i Ferran Sancho

Vestuari_ La Bombolla & acció

Llum i so_ David Pujol

Compositor musical_ Ivan Joanals

Música_ Cobla la Principal del Llobregat (11 músics)

Ballarins_ Cos de dansa del Grup Mediterrània de Sant Cugat (27 ballarins)

7

Espai escènic[VERSIÓ AIRE LLIURE]

· ESCENARI

Escenari totalment diàfan amb linòleum negre a tota la superfície d’escena (10x10mts). Anivellat, sense

ressalts ni entrebancs.

A cada lateral de l’escenari es necessari un espai auxiliar de 2mts, i 1metre al fons.

Dimensions totals de la tarima (14x11mts).

L’alçada de tarima depèn de l’emplaçament i l’aforament de públic. L’alçada normalitzada recomanada

es de 100cm.

2 bastidors laterals de 2x2.5mts per fer l’embocadura de l’escena.

3 Escales d’accés a l’escenari :

- 1 escala a cada costat.

- 1 escala al fons.

Possibilitat de clavar alguns elements a l’escenari.

· EQUIPAMENT AUDIO

L’equipament de so ha de ser suficient per a la sonorització de la banda de músics en directe, la mo-

nitorització als ballarins a tota la superfície de l’escenari i tota la superfície de l’audiència i l’aforament

previst.

Necessitats tècniques:

So a la sala:

S’instal·larà un sistema de so de qualitat,tipus line array i capaç de reproduir una pressió sonora de 100

db a totes les zones del públic.

La taula de mescles estarà situada centrada pel que fa al sistema de so, amb visió total de l’escenari, al

mateix nivell que l’audiència i a una distància no superior a 25 metres.

Requeriments P.A.:

Sistema de so line array, preferiblement NEXO, Meyer, D&B, Adamsom o l’ACOUSTICS o equivalent

Opció Digital:

Taula de mescles Yamaha M7 CL o equivalent

Reproductor de CD

Requeriments Monitors:

Sistema de 6 side fill stereo NEXO, D&B o l’acoustic en 3 enviaments independents o equivalent

8

Microfonia:

Microfonia suficient per sonoritzar la banda de música, que es una Cobla. La microfonia ha de ser com a

mínim dividida per seccions instrumentals.

· EQUIPAMENT IL·LUMINACIÓ

1 Pont il·luminació frontal

1 Pont il·luminació contrallum

6 Estructures de carrer de 2mts d’alçada per posar-hi llum lateral

Dimmers:

48 Canals de 2,5Kw

Control:

1 Taula tipus LT light, Avolites, ADB o equivalent , totalment programable amb 12 submàsters com a

mínim i senyal de control DMX 512.

Projectors:

2 Projectors de llum negra de 400w.

24 Projectors amb làmpada PAR 64, amb làmpada CP 62 (nº5)

6 Retalls ETC de 750W 25-50º

12 Retalls ETC S4 Junio 575w zoom 25-50º

12 Projectors amb lent PC de 1Kw

Nota: els 24 Projectors Par es poden substituir per 5 projectors de cap mòbil tipus Wash 575w amb

Zoom.

Filtres a definir

· CAMERINOS I ALTRES

2 Camerino per musics amb capacitat per a 11 persones total

2 camerinos per ballarins amb capacitat per a 15 ballarins cada un

En cas que els camerinos siguin lluny de l’escenari caldrà 1 camerino de canvi ràpid al costat de

l’escenari.

· PERSONAL

La organització haurà d’aportar personal tècnic de llum i so format almenys per:

1 tècnic de so de P.A.

1 tècnic de so microfonia

1 tècnic d’il·luminació de taula

1 auxiliar il·luminació escenari

1 Regidor d’espai

1 Responsable tècnic

9

La companyia aporta:

1 Tècnic d’il·luminació

1 Regidor

· CATERING I HOSPITALITAT

Farmaciola de primers auxilis als camerinos.

· ASSAIGS

Aigües disponibles durant els assaigs.

· ACTUACIÓ

Abundants aigües durant la representació.

10

[VERSIÓ TEATRE]

· ESCENARI

Escenari totalment diàfan amb linòleum negre a tota la superfície d’escena (10x10mts). Anivellat, sense

ressalts ni entrebancs.

Boca mínima 10mts

Fondària útil 10 mts.

Alçada útil mínima 6 mts.

A més de l’espai escènic es necessari disposar d’espai auxiliar als laterals (hombros) i fons de l’escenari.

Hombros: 2 mts per cada costat

Fons: 1,5 metres per darrere dels fons negre/ciclorama

Càmera negra formada per Cametes i bambolines, almenys 3 parells de cametes i 3 bambolines per a la

formació de 3 “carrers”

Ciclorama:

Si el Teatre disposa de Ciclorama (preferentment PVC per retro il·luminació), aquest es situarà en substi-

tució de la cortina de fons negre.

En cas de muntar ciclorama, l’escenari haurà de disposar d’1,5metres de fondària addicional.

(Ciclora+1,5 metres per retro il·luminació + 1,5metres per circulació)

· EQUIPAMENT AUDIO

L’equipament de so ha de ser suficient per a la sonorització de la banda de músics en directe, la monito-

rització als ballarins a tota la superfície de l’escenari tota la superfície de l’audiència i l’aforament previst.

Necessitats tècniques:

So a la sala:

S’instal·larà un sistema de so de qualitat, line array i capaç de reproduir una pressió sonora de 100 db a

totes les zones del públic.

La taula de mescles estarà situada centrada pel que fa al sistema de so, amb visió total de l’escenari, al

mateix nivell que l’audiència i a una distància no superior a 25 metres.

Requeriments P.A.:

Sistema de so line array, preferiblement NEXO, D&B, Adamsom o l’ACOUSTICS o equivalent

Opció Digital:

Taula de mescles Yamaha M7 CL o equivalent

Reproductor de CD

Requeriments Monitors:

Sistema de 6 side fill stereo NEXO, D&B o l’acoustic en 3 enviaments independents o equivalent

11

Microfonia:

Microfonia suficient per sonoritzar la banda de música, que es una Cobla. La microfonia ha de ser com a

mínim dividida per seccions instrumentals.

· EQUIPAMENT IL·LUMINACIÓ

1 Pont de llums frontal a sala

3 barres de llums dins l’escenari

6 Estructures de carrer de 2mts d’alçada per posar-hi llum lateral

Dimmers:

48 Canals de 2,5Kw

Control:

1 Taula tipus LT light, Avolites, ADB o equivalent , totalment programable amb 12 submàsters com a

mínim i DMX 512.

Projectors:

2 Projectors de llum negra de 400w.

24 Projectors amb làmpada PAR 64, amb làmpada CP 62 (nº5)

18 Panorames asimètrics DOMINO 1Kw

6 Retalls ETC de 750W 25-50º

18 Retalls ETC S4 Junior 575w zoom 25-50º

18 Projectors amb lent PC de 1Kw

Nota: els 24 Projectors Par es poden substituir per 5 projectors de cap mòbil tipus Wash 575w amb

Zoom.

Filtres a definir

· CAMERINOS I ALTRES

2 Camerino per musics amb capacitat per a 11 persones total

2 camerinos per ballarins amb capacitat per a 15 ballarins cada un

En cas que els camerinos siguin lluny de l’escenari caldrà 1 camerino de canvi ràpid al costat de

l’escenari.

· PERSONAL

La organització haurà d’aportar personal tècnic de llum i so format almenys per:

1 tècnic de so de P.A.

1 auxiliar de so microfonia

1 tècnic d’il·luminació de taula

1 auxiliar il·luminació escenari

1 Regidor d’espai

1 Responsable tècnic

12

La companyia aporta:

1 Tècnic d’il·luminació

1 Regidor

· CATERING I HOSPITALITAT

Farmaciola de primers auxilis als camerinos.

· ASSAIGS

Aigües disponibles durant els assaigs.

· ACTUACIÓ

Abundants aigües durant la representació.

14

Contacte

www.grupmediterrania.org

info@grupmediterrania.org

David Gil : 620140534

Esther Madrona : 690678995

Lourdes Martínez : 608464636

Carles Mayol : 652307658

Annex (I)Currículum equip artístic

16

Grup MediterràniaDins dels objectius del Grup cal destacar l’interès per realitzar una tasca de difusió de la dansa catalana a

diferents nivells:

- Ensenyament del ball tradicional popular de Sant Cugat del Vallès (Ball del Paga-li Joan), per la Festa

Major de la nostra localitat, per ser ballat en la festivitat de Sant Pere (29 de juny).

- Participació en el major nombre de festes de la nostra població per tal de donar a conèixer la dansa

catalana (Sant Jordi, Festa de Tardor, festivitat del Patrimoni Viu, etcètera).

- Recerca i coordinació d’intercanvis i actuacions fora del territori català, per tal de donar a conèixer la

dansa que ens caracteritza arreu, així com poder conèixer i enriquir-nos ensems al folklore d’altres parts

del món.

- Participació juntament amb d’altres esbarts a les actuacions de “Setvetes”, que té com a objectiu la difu-

sió de la dansa catalana arreu.

- Més enllà de la vessant didàctica o vinculada amb la transmissió de patrimoni a les noves generacions, el

Grup Mediterrània ha actuat a diferents poblacions i ha realitzat també diferents activitats, amb la inten-

ció de difondre la dansa catalana, d’entre les quals destaquen: Vic, Olot, Barcelona, Terrassa, La Roca, Olesa

de Montserrat, Gelida, Tona, Vilanova del Vallès, Girona, L’Hospitalet del Llobregat, Polinyà, Reus...

- Participació a festivals i mostra de dansa com els de Cantonigrós, Duragon Folk (Durango - Biscaia),

Messimeri (Grècia), Ugao (Biscaia), Trapagaran (Biscaia), Moral de Calatrava i Puertollano (Ciudad Real), fes-

tivals de Ciutadella i Maó, organització de la Mostra Internacional de Dansa i Gastronomia de Sant Cugat,

anomenada “Tast de Cultures” ( dins els actes del Fòrum de les cultures 2004 ) , 35è festival internacional

folklòric de Pevidem (Guimeraes – Portugal) i Festival de Folklore de Czestochowa (Polònia).

- Creació, l’any 2001, de l’Escola de Dansa, la qual compta actualment amb una trentena d’integrants, des

dels 3 als 16 anys d’edat; i on s’ensenyen els punts i danses típiques del folklore català.

- L’any 2009 el Grup entrà a formar part de la roda d’esbarts “Catalònia”.

- Gravació del programa Nydia de TV3 de les coreografies “Alèxia” i “Catalònia”.

- Xerrada sobre la figura del coreògraf Salvador Mel·lo, a la celebració dels 15 anys, 2010.

- Exposició sobre els quinze anys del Grup, 2010.

- Participació en l’Espectacle Mel·lo i Melo, en homenatge al coreògraf Salvador Melo a la Sala Ovidi Mont-

llor del Mercat de les Flors (any 2011).

- Participació en diverses actuacions dintre de la programació de l’Espai A, de la Xarxa d’Arts Escèniques

Amateurs de Catalunya presentant l’espectacle “Els colors de la dansa” (any 2012-2013).

17

David Gil Cabrera- LLicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona.

- Ballador de l’Esbart de l’Escola Joan Maragall de St Cugat del Vallès entre els anys 1988 i 1990.

- Ballador de l’Escola de dansa de l’Esbart Sant Cugat entre els anys 1989 i 1994.

- Ballador del Cos de dansa de l’Esbart Sant Cugat entre els anys 1993 i 1995.

- Participació a l’iniciativa “ Dansa a les escoles “, d’ensenyament de dansa a diverses escoles, els anys 1993-

1994.

- Ballador del Grup Mediterrània des de l’any 1994 fins l’any 2007.

- Co-director artístic del Grup Mediterrània des de l’any 2006.

- Col·laborador de l’Esbart del Vendrell ( any 2007 ), ensenyant diverses coreografies de Salvador Mel·lo.

- Direcció de la part de dansa de l’espectacle “La Fàbrica: Poesia i dansa”, estrenat el 24 de setembre de

2010.

- Ajudant de direcció de l’Espectacle “Mel·lo i Melo “, estrenat a la sala Ovidi Montllor del Mercat de les flors

de Barcelona el 2 i 3 d’abril de l’any 2011.

- Co-director de l’Esbart St. Genís de Taradell (des de l’any 2011).

- Participació a l’espectacle “Campanades de Boda” de La Cubana, l’any 2012.

Coreografies:

- Ball dels capgrossos de Sant Cugat (2000)

- Sardana (2004)

- Akelarre (2007)

- Mallorca (2007)

- L’Elionor (2010), dins l’espectacle “La Fàbrica: Poesia i dansa” .

- Camperola (2012)

Disseny de vestuari:

- Bolero de Castelló (2009)

- L’Àliga Negra (2012)

- Camperola (2012)

- Jota de la Ribera (2013)

Altres:

- Coneixedor del Mètode “Emma Maleras” d’aprenentatge de castanyoles.

18

La Bombolla & Acció2010

• Participació a la Pasarel·la Solidària de Sant Just Desvern.

• Responsables de l’equip de vestuari del curtmetratge Exàmen Sorpresa, organitzat pel Casal de Joves

de Sant Just Desvern

2011

• Col·laboració en el vestuari de les obres de final de curs Wicked i No és just de l’Escola de Teatre Musical

Youkali.

• Participació a la Fira Nadal “El Zapato Rojo”.

• Disseny i confecció del vestuari de l’espectacle Le cirque du demain de Gemma Escobar.

2012

• Disseny del vestuari de l’obra Debajo las Polleras de Franklin Rodríguez, dirigida per Blanca Martínez.

• Workshop - El vestuari a escena, a l’Escola de Teatre Musical Youkali.

• Disseny i confecció del vestuari dels Tabalers de Diables de Sant Cugat del Vallès.

• Disseny i confecció del vestuari de final de curs de l’Escola de Dansa Tutuguri, de Sant Just Desvern.

• Disseny del vestuari del migmetratge Nos vemos mañana de Mat Barga.

• Confecció de complements per La Marató de TV3.

• Disseny i confecció de vestuari de És teu? - Contrapastorets de Sant Just Desvern, de Pep Albanell, amb

direcció de Roger Cònsul.

• Confecció de vestuari de Dídac Castignani i Dani Jiménez, per La Partida de TV3.

2013

• Confecció de vestuari de Dídac Castignani, per La Partida de TV3.

19

Ivan Joanals(Calonge – Baix Empordà, 6 de març de 1984)

Comença el seu contacte amb la música de a l’edat dels 8 anys a l’Escola de música de Calonge (Baix

Empordà) amb el piano com a instrument. És justament en aquesta escola on hi fa un gruix molt impor-

tant de la seva educació musical inicial (fins a 4t de grau mitjà LOGSE) i on rep classes de professors com

Carina Nadal, Jaume Oliver, Lluís Brugués, Josep Frigolé o Adrià Sardó.

Els dos darrers cursos de grau mitjà LOGSE els cursa al Conservatori Isaac Albéniz de Girona, on acaba el

grau mitjà de piano l’any 2004.

En el seu darrer any al conservatori de Girona és quan té el seu primer contacte amb la tenora de mà del

professor Josep Gispert.

Després de cursar el grau mitjà és quan decideix fer el “cop de cap definitiu” vers la música i iniciar els

estudis superiors de Teoria i Composició a l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc).

La primavera del 2011 es llicencia en Teoria i Composició. Aquesta llicenciatura l’ha cursada amb els pro-

fessors Feliu Gasull, Bernat Vivancos i Manel Camp com a professors de matèria principal. També ha estat

en contacte compositiu a nivell de tècniques de composició, d’instrumentació i orquestració, o anàlisi,

amb professors com ara Albert Guinovart, Josep Baucells, Karst de Jong, Eduard Resina, Manel Rodeiro

o Josep Margarit. El seu projecte final està centrat en els instruments autòctons de la formació de cobla

d’onze, on hi fa un estudi profund quant a la seva instrumentació, alhora que ho complementa amb dife-

rents obres d’estils i llenguatges diversos en què aquests instruments hi tenen un paper molt descatat.

Paral·lelament ha estudiat bona part del grau mitjà en l’especialitat de tenora al Conservatori municipal

de Barcelona amb el professor Jordi Figaró entre els anys 2005-2010.

També ha tingut molt de contacte amb la música tradicional no només per algunes de les formacions

en què ha participat, sinó per l’obtenció del primer títol instrumental en l’especialitat de gralla a l’Aula de

Música Tradicional i Popular de la Generalitat.

A hores d’ara estudia el seu 2n any al Conservatori de Kuopio (Finlàndia), atret per la tradició musical i

educativa del país, dels quals havia sentit tan anomenar durant els seus estudis a Barcelona. Allà hi estudia

majoritàriament piano clàssic amb el professor Kimmo Huikuri, alhora que també treballa en el vessant

del piano jazz amb Elina Kemppainen i el trombó amb Mauno Peltola. Està participant en diferents grups

de música de cambra i algunes classes magistrals a càrrec de pianistes de renom internacional.

A nivell laboral ha format part durant els anys 2006-2011 de la Cobla Contemporània de Sabadell com a

tenorista. També ha participat puntualment en d’altres formacions com ara els Gralluts de Palamós, els

Metralla de Reus o els Pareras Parelladas de La Garriga.

20

A nivell compositiu s’ha centrat molt en instruments autòctons (tant els de cobla com els d’altres forma-

cions), així com els instruments de metall en general. Les formacions que més ha utilitzat són les de cobla

i petits conjunts instrumentals tradicionals com ara grups de grallers o mitges cobles. Durant els seus

estudis de composició, a més, ha treballat en altres formacions molt diverses, com ara quintets de metall

o fusta, percussió, trios de corda, peces solístiques i fins i tot algun esbós per a orquestra.

Ha obtingut alguns premis de composició, entre els quals hi destaquen el 1r premi en el Concurs de

joves compositors de sardanes de Blanes el 2007 o el 1r premi en el Concurs de composició de sardanes

i música per a cobla de Mollet del Vallès el 2005.

Annex (II)Vestuari

22

[La Bombolla & Acció]

“TERRA”

23

[La Bombolla & Acció]

“AIGUA”

24

[La Bombolla & Acció]

“AIRE”

25

[La Bombolla & Acció]

“FOC”