PROMETEU

Homes vs déus

PANDORA

Prometeu, el nenefactor rebel

Doble vessant del personatge mític com a benefactor de la Humanitat:

1. Garanteix la supervivència de la raça humana quan se separen humans i déus: sacrifici

1. Robatori del foc per als humans:– Impulsor de la civilizació: tècnica– Emancipació humana respecte la divinitat

Prometheus stealing fire1997

Benefactor dels homes

• Prometeu enganya Zeus: propicia que eligeix els ossos i el greix de l'animal sacrificat (perquè els humans puguen alimentar-se)

• Zeus treu el foc als homes• Prometeu roba el foc de l'Olimp i el lliura als

homes.• Reacció de Zeus:

– encadena Prometeu al Càucas (un àguila li devora el fetge diàriamente) i

– castiga els homes amb un regal enverinat: PANDORA, la primera dona, amb una gerra que conté els mals que ella, per curiositat, expandeix entre els humans

El robatori del foc. Christian Griepenkerl (1839-1912)

Jan Cossiers (1600-1671) H. Fueger, 1817. Prometeo lleva el fuego a los hombres

Baburen, Dirck van (1595-1624) Prometeu encadenat per Hefest

EL CÀSTIG

El càstig per la rebelia

Prometheus, H. Fuseli, 1771

Prometheus, Scott

Però Prometeu coneix un

secret molt important

per a Zeus, i finalment...

Elsie Russell (1956)

Kylix grec època clàssica

Prometeu és alliberat per Hèracles

Christian Griepenkerl (1839-1912)

Pandora, la primera dona

• A canvi del foc, preparà un mal per als homes: per voluntat de Zeus Hefest modelà de terra una imatge amb aparença de deessa ...

• ... d’ella descendeix l’estirp de dones femenines. Gran calamitat per als mortals, amb els barons conviuen sense conformar-se amb la funesta penúria, sinó amb la sacietat.

Cuando abrió la tapa, todos los males sediseminaron por el

mundo. Todos menos uno ...

John William Waterhouse (1849-1917Benny Swartzberg

... l’esperança

Interpretacions

PROMETEU PANDORA ESPERANÇA

AMBIGÜITAT

SERS HUMANS

PrometeuCaràcter ambigu, com els mortals:

• Tità que ajuda Zeus contra els altres titans;• Enganya Zeus en un duel d’astúcia;• Zeus no el tanca per sempre en el Tàrtar sinó que l’encadena al

Càucas:• Finalment Zeus el perdona

Actuació, també contradictorià:• sacrifici: relació, però també separació definitiva entre déus i

homes;• regal (carn: la part que primer es corromp, símbol de la mortalitat

humana). A més, l’amaga en el ventre de l'animal (redueix els mortals a la condició de "ventres", hauran de treballar per a alimentar-se).

Pandora

És, com els ser humans, un ser doble:

• molt bella en l'exterior (encant, gràcia i sensualitat), però interiorment amaga un “cor de gos“ (caràcter voluble i ment cínica, insaciable, mentidera, seductora, tramadora d'enganys i peresosa).

• Amb ella se li planteja a l'home un dilema irresoluble: – si es casa, obtindrà un bé (els fills), però també un mal (la

dona); – si no es casa, tindrà un bé (no tindrà dona), però també un

mal (no tindrà fills).

La fabricació de la dona suposa el triomf definitiu de Zeus sobre Prometeu:

• la dona serà la contrapartida dels regals que Prometeu ha fet als mortals (la carn, el foc), ja que la dona devorarà i secarà, com el foc, les energies de l'home.

• La primera acció de Pandora serà obrir la gerra dels mals, amb la qual cosa es complirà la seua missió d'instrument de venjança de Zeus i, al mateix temps tanca el cercle de la narració iniciada amb el parany de Prometeu: Pandora destapa la gerra i troba els mals, Zeus destapà el greix i trobà els ossos.

Esperança: un bé o un mal?

També és ambigua, ja que:• d’una banda fomenta la inactivitat de l'home peresós; • però també anima l'home que confia en la recompensa

que rebrà de Zeus pel seu treball.

L'esperança, igual que Pandora, delimita la condició humana respecte les divinitats i els animals:

• déus: no esperen res perquè ho saben tot• els animals: no esperen res, perquè no saben res. • en canvi l'home no sabrà si confiar en el futur perquè

desconeix si li oferirà béns o mals (caràcter ambigu-intermedi).

Spes, Giotto (1306)

La creación de vida

Prometeu, creador de la Humanitat

• Zeus encarregà a Prometeu la invenció d’una criatura bella, lúcida i intel·ligent, com els déus, però fràgil i mortal com els animals, perquè regnara sobre les bèsties i retera culte als immortales. Així sorgí el ser humà.

• Prometeu el modelà de fang (terra i aigua). I la deessa Atena proporcionà a eixos sers la intel·ligència i la saviesa pràctica que els permeté sobreviure.

Creación del hombre

Piero di Cosimo (515-1520) Historia de Prometeo

Felice Giani  (1758 - 1823) Prometeo crea il primo uomo

The creation of man by Prometheus. Marble relief, Italy, 3rd century CE

PIGMALIÓ: el creador enamorat

• Pigmalió, rei de Xipre, era també un magnífic escultor.

•  Com que no trobà com a esposa una dona suficientment bella que es correspongués amb la seva idea de la dona perfecta, es dedicà a la creació de les estàtues cada cop més boniques.

• Així, va realitzar l'estàtua d'una jove, a la qual anomenà Galatea, tan perfecta i tan bonica que es va enamorar d'ella perdudament. Va somiar que l'estàtua cobrava vida.

• Quan va despertar en lloc de l'estàtua es trobava Afrodita, que li va concedir allò que havia somniat. D'aquesta manera Galatea es va transformar en una dona real.

Pigmalión, Bronzino (1530)

The Modern Pygmalion, T.Rowlandson (1756-1827)

Pigmalión y El logro del Alma, Burne-Jones, E.

Pigmalion y Galatea, Jean-León Gérôme, 1890