Proposta de Topònims

Platges de Montgat

La Comissió està formada per veïns i veïnes de Montgat, per la seva vinculació amb entitats o bé pels seus coneixements de la història del poble.

Membres:· Abelard Chimisanas Julià· Josep Inglés Soley· Anna Lucas Prats· Jordi Abad Planas· Esther Martí Salvador· Paquita Garcia Avellaneda· Anna Masvidal Botella

Composició de la Comissió

Totes les reunions han comptat amb la participació de l’alcalde de Montgat, Francesc X. Garcia Arrocha, i treballadors de l’ajuntament, per tal d’actuar com a element vehicular i com a suport als membres de la Comissió, tant en termes d’organització com de presentació de la proposta.

Introducció

El darrer estiu, el nom de les platges de Montgat va suscitar polèmica arran d’unes publicacions fetes per l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Davant la creixent demanda ciutadana de reconsiderar els topònims de les platges del municipi des d’una aproximació històrica i atenent també a criteris de pertinença i sentiment cap al poble de Montgat, es va considerar necessària la creació d’una comissió a tals efectes, que vetllés per la correcta denominació de les platges.

L'article 30 del Reglament de Participació Ciutadana de l'ajuntament de Montgat disposa que el Consell de la Vila, el Consell Territorial o qualsevol Consell Sectorial o d'Equipament així com l'alcalde podrà promoure la constitució de comissions de treball específiques per intervenir en temes concrets que es caracteritzin per tenir una durada determinada en el temps.

Atesa la situació, el passat 28 de novembre de 2014, es va crear la Comissió de Topònims de les Platges de Montgat, a través de resolució d’alcaldia, per tal de reconsiderar la denominació actual i fer una proposta amb els noms més adients. El procés que segueix és: presentar la proposta a les entitats del poble, per tal de ser consensuada, i finalment elevar-la al Ple municipal per a l’aprovació definitiva.

Creació de la Comissió de Topònims

Platja Ca La Taps

Platja de les Roques

Platja de Can Tano

Platja de Monsolís

Platja de les Barques

Platja dels Toldos

Proposta

Tota la platja del municipi rep el nom genèric “Platges de Montgat” i s’utilitzen subnoms per a cada una de les zones, segons els topònims tradicionals que de forma popular se li han atribuït sempre.

1. Platja Ca La TapsDes de l’antic torrent de Can Regalat fins a la Riera Sant Jordi, ben delimitada amb la platja nudista, coneguda com a “Ca La Naiara”.

Localització

· “Platja de la Lejía” (Conejo)· “Platja de la Riera”· “Platja de Mallorquines”· ”Platja Cala Taps”

Noms que se li han atribuït

Al tractar-se de la platja més propera al barri de Les Mallorquines i la Riera Sant Jordi, hi ha qui l’ha anomenada “Platja de Mallorquines” i “Platja de la Riera”, per identificació amb la zona i per fer una distinció amb la platja situada més enllà de l’espigó, seguint la tendència històrica de dividir el poble entre el “Montgat del fum” i el “Montgat del peix”.

Tradicionalment, però, el lligam més estret s’establia amb la fàbrica de lleixiu “Conejo”, que coronava l’indret i era una de les grans fonts econòmiques del municipi. D’aquí el topònim directe “Platja de la Lejía”.

Per proximitat amb aquesta indústria, era un indret on s’hi trobaven gran quantitat de taps, tant a la sorra com a l’aigua. Per aquest motiu, històricament tothom coneixia aquesta platja com “Cala Taps”.

Quant a topografia, tenint en compte els accidents geogràfics, no es tracta, però, d’una cala. Per tant, el nom correcte seria separant Cala en dos termes “Ca” i “la”, quedant finalment el nom: “Platja Ca la Taps”.

Proposta de topònim: Platja Ca La Taps

2. Platja de les RoquesDesprés del tram de costa sota l’esplanada, des que comença de nou l’àrea de platja fins a l’espigó.

Localització

· “Platja de les Roques”.· “Platja de la Morera”.· “Platja de les Moreres”.· “Caleta de Montgat”.

Noms que se li han atribuït

Les denominacions “Platja de la Morera” i “Platja de les Moreres” s’originen arran de la plantació de moreres al parc de darrere la platja. Tot i així, aquest fet és relativament nou, havent-hi històricament pins i també la construcció d’uns banys ja inexistents.

Pel que fa a “Caleta de Montgat” és un nom que sorgeix dels aficionats del surf, per definir aquesta zona més tancada de mar on, a causa de la tipologia de les onades, hi ha molta afluència d’aquest tipus d’esportistes. Aquesta denominació, però, tampoc té una justificació històrica o cultural i, a més, és majoritàriament emprada per persones foranes i no per montgatins i montgatines.

“Platja de les Roques” és el nom usat històricament per la gent del poble i contempla un fet substancial en la trajectòria de Montgat: l’ús de roques del Turó de Montgat, restes de la part de l’antiga muntanya que es va explotar, per tal de crear l’escullera.

Proposta de topònim: Platja de les Roques

3. Platja de les BarquesDes de l’espigó fins a la plaça Sant Joan.

Localització

· “Platja de les Barques”.· “Platja de Sant Joan”.· “Platja de Montgat”.

Noms que se li han atribuït

La denominació “Platja de Sant Joan”, és un topònim generalment poc acceptat pels veïns de la zona. L’origen del nom es justifica amb l’associació que es fa del barri i la platja amb l’església parroquial de Sant Joan. Històricament, però, el topònim que li pertoca és “Barri Antic” i “Platja de Montgat”, en anomenar-se ja d’aquesta manera en mapes datats del S. XIX, quan el poble encara formava part del municipi de Tiana i evidenciant que Montgat va formar-se arran de l’assentament concentrat en aquesta zona. Tot i així “Platja de Montgat” es referiria a una extensió més àmplia.

La denominació “Platja de les Barques” seria la que acotaria aquesta zona. El nom respon al fet que tradicionalment l’entrada de les embarcacions sempre s’ha fet per aquesta platja, directament davant del barri de pescadors, que dóna origen a l’anomenat “Montgat del peix”. És justament davant d’on es concentra també l’espai reservat a la històrica subhasta cantada del peix i on, des de fa 27 anys, té la seu el Club Marítim de Montgat. El pictòric paisatge de les barques marineres a peu de sorra identifica aquesta zona de platja, motivant el topònim d’ús tradicional popular “Platja de les Barques”.

Proposta de topònim: Platja de les Barques

4. Platja de Can TanoDes de la plaça Sant Joan fins a la Riera d’en Font.

Localització

· “Platja de Sant Joan”.· “Platja de Montgat”.· “Platja de Can Tano”.

Noms que se li han atribuït

De nou, les denominacions “Platja de Sant Joan” i “Platja de Montgat” no serien adequades. La primera, originada per associació amb l’església parroquial del Barri Antic però gens acceptada pels veïns i veïnes de Montgat; i la segona, per referir-se a una extensió més àmplia i general del municipi.

La denominació de “Can Tano” ha estat usada tradicionalment de forma popular pel fet de relacionar-ho amb la casa situada just davant del pont o pas soterrat cap a la platja, recoberta de blanc i de finestres pintades de blau. Precisament en “Tano”, com era més conegut Joan Pont Batlle, va ser escollit alcalde de “Montgat de Mar” en el breu període, iniciat l’octubre de 1938, que el poble va ser dividit en dos per demanda popular i a través d’un decret de la Generalitat. Tres mesos més tard, però, amb Franco, es va desfer la mesura, tornant a considerar “Montgat” tot el municipi tal com avui el coneixem, i no només la part de Les Mallorquines. Per tant, per rellevància històrica del personatge i per tradició popular, la proposta de denominació més adient és “Platja de Can Tano”.

Proposta de topònim: Platja de Can Tano

5. Platja de MonsolísDes de la Riera d’en Font fins a la rotonda de la carretera.

Localització

· “Platja de Monsolís”.· “Platja del Pla de Montgat”.

Noms que se li han atribuït

El nom de “Platja del Pla de Montgat” sembla que va començar a usar-se per identificar el punt de la Creu Roja situat en aquesta zona, associant la platja amb el nou barri construït per sobre de l’estació de Renfe de Montgat Nord i més enllà de la finca del Marquès de Monsolís. Aquest nom, completament informal i només utilitzat en un àmbit molt concret, es va filtrar a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, qui va acabar emprant-lo per a la denominació de la platja. Precisament aquest fet va ser el que va motivar les queixes dels veïns i veïnes de Montgat, en trobar el topònim als plafons informatius de les platges, i va ser el detonant per a la creació de la Comissió de Topònims de les Platges de Montgat.

Anomenar la platja com a “Pla de Montgat” no té cap justificació històrica, ja que el nom respon a un barri molt nou, construït només fa una dècada. El topònim més adient per a aquesta platja és, doncs, “Platja de Monsolís”, nom pel qual històricament se l’ha coneguda. És testimoni de la nissaga del marquesat de Monsolís, qui era propietari de totes les terres més enllà de l’estació i ha marcat clarament la història i l’evolució del poble. El nom va intrínsecament lligat al municipi, n’és identificatiu, i també és el que han usat els montgatins i montgatines al llarg dels anys.

Proposta de topònim: Platja de Monsolís

6. Platja dels ToldosDes de la rotonda de la carretera fins al límit amb el terme municipal de El Masnou.

Localització

· “Platja de Monsolís”.· “Platja del Pla de Montgat”.· “Platja dels Toldos”.

Noms que se li han atribuït

Aquesta zona de platja se l’ha anomenada “Platja de Monsolís” o “Platja del Pla de Montgat”, per extensió de l’àrea anterior fins a la delimitació nord del municipi. Tot i així, es tracta d’un indret diferent, de naturalesa pròpia i que tradicionalment se l’ha considerat com una platja a part. Així, sembla adequat històricament designar-la amb un nom propi i no considerar-la part de la platja anterior. A més, ambdós denominacions, “Monsolís” i “Pla de Montgat” farien referència a barris situats a l’altra banda de la rotonda de la carretera.

El topònim “Platja dels Toldos” respondria a l’ús tradicional que se’n feia per referir-se a la zona de costa situada just davant d’on hi havia històricament una fàbrica de tendals, rellevant per al municipi ja que molts veïns i veïnes de Montgat hi treballaven. Tot i contenir un barbarisme, es podria acceptar com a topònim, ja que el nom forma part de la tradició oral del poble i s’ha anat usant generació rere generació. L’única condició requerida seria usar el barbarisme sempre en cursiva, de manera que la denominació quedaria com a “Platja dels Toldos”.

Proposta de topònim: Platja dels Toldos