Barcelona, 7 d'octubre 2010

Prospectiva econòmica de la indústria catalana a nivell sectorial Élisabeth Waelbroeck-RochaVicepresidenta de BIPE

2

Índex

1. Prospectiva i previsions: dos conceptes diferents

2. Quatre escenaris de futur possibles

3. Avaluació de les conseqüències dels escenaris en els sectors industrials de Catalunya

4. Mesurament de les conseqüències globals per a l’economia catalana

3

Bases de la prospectiva

Complexitat Incertesa

•Risques•-•menaces•-•opportunités

•Risques•-•menaces•-•opportunités

•Risques•-•menaces•-•opportunités

Riscos•-•amenaces•-•oportunitats

•Font: BIPE

Objectiu: preparar el canvi, posar en marxa les accions necessàries per aconseguir un futur millor

4

Quatre escenaris possibles

Escenari 1

Tornen els mals costumsEscenari 1

Tornen els mals costums

Escenari 2

Inestabilitat crònica i volatilitatEscenari 2

Inestabilitat crònica i volatilitat

Escenari 3

RecaigudaEscenari 3

Recaiguda

Escenari 4

Europa lidera la nova economiaEscenari 4

Europa lidera la nova economia

5

Primer escenari: retorn a la tendència anterior «Tornen els mals costums»

Principals hipòtesis La crisi només ha estat un incident temporal; l’economia mundial torna a marxar a un ritme de

creixement no gaire més lent del que hi havia abans de la crisi. El dòlar viu una tendència a la baixa, tenint en compte les dimensions dels dèficits dels Estats

Units. Els preus de les matèries primeres fluctuen moderadament al voltant d’una tendència a l’alça. La integració econòmica mundial continua (sense un proteccionisme excessiu). La competència dels països emergents continua sent actualitat. Les economies mundials recuperen els índexs de creixement d’abans.

2008 2018Anys

Variació del PIB a

la UE

6

Segon escenari: crisis geopolíticoestratègiques i gestió difícil de la sortida de la crisi

«Inestabilitat crònica i volatilitat»Principals hipòtesis

Inestabilitat vinculada a la successió de xocs d’ordre geopolíticoestratègic (guerres, incidents climàtics que comporten la interrupció de l’abastiment, escassetats especulatives, tercera crisi financera…).

Hi ha un retorn al creixement però amb recaigudes freqüents que creen cicles llargs i impliquen una capacitat menor per preveure l’evolució futura (llarga inestabilitat).

A llarg termini, el creixement mundial mitjà és més dèbil (infrainversió global vinculada a la incertesa omnipresent).

Els preus dels productes de base són molt volàtils,al voltant d’una tendència sempre a l’alça.

2008 2018

Variació del PIB a

la UE

7

Tercer escenari: la recuperació només és temporal «Recaiguda»

Principals hipòtesis Fracàs del pla de rellançament nord-americà:

Els consumidors prefereixen els low-cost importats. La recuperació del consum privat als Estats Units no pot aguantar la recuperació de l’economia americana.

L’atur continua a l’alça, la política social d’Obama és cara i augmenta la pressió fiscal.Baixa l’atractiu de l’economia nord-americana com a plaça financera o lloc de producció, fuita de capitals i augment del

proteccionisme.La Xina s’aparta dels Estats Units i passa les seves reserves de canvi per pèrdues i beneficis, el dòlar s'enfonsa i el yen puja

molt per sobre del dòlar.

Crisi perllongada al Japó que dóna lloc a un augment del proteccionisme asiàtic. Replegament de les regions en elles mateixes en un context de creixement mundial més dèbil. Explosió dels dèficits públics a Europa en un marc de creixement dèbil.

2008 2018

Variació del PIB a

la UE

8

Quart escenari: la revolució del desenvolupament sostenible

«Europa lidera la nova economia»Principals hipòtesis

La UE, que està formada per Estats solidaris, assumeix el paper de líder en l’elaboració d’un nou model de creixement basat en el desenvolupament sostenible.

Els consumidors modifiquen els seus costums i integren les conseqüències mediambientals en els seus actes. El preu de les matèries primeres augmenta ràpidament ja que a partir d’ara la seva utilització es penalitzarà

molt. La integració econòmica mundial continua però en un context de cooperació bilateral. Europa defineix noves

normes que marquen les «autoritzacions de posada en el mercat»: ara tenen en compte totes les dimensions del desenvolupament sostenible, i això exclou de fet la competència dels països que no respecten aquestes normes.

El ritme de creixement s'accelera a partir de 2014, sobretot als països tradicionalment industrialitzats.

2008 2018

Variació del PIB a

la UE

9

Probabilitat dels escenaris

EscenarisProbabilitat de

l’escenari

Tornen els mals costums 15%

Inestabilitat crònica i volatilitat 40%

Recaiguda 25%

Europa lidera la nova economia 20%

10

Es posa èmfasi en cinc sectors industrials, dels quals un s’escindeix en tres

Agroalimentari

Automòbil

Tèxtil/confecció

Química: Química de base/plàstics Química d’especialitat Indústria farmacèutica

Materials de construcció

11

Les grans tendències que influeixen en els sectors

Tendències comunes a tots els sectors: Nova geografia de la producció. Augmenta la importància de la capacitat d’innovació per mantenir i construir un

avantatge competitiu. Reorganització dels sectors de producció; major importància del treball eficaç en

xarxa, però amb xarxes evolutives les «fronteres» dels sectors evolucionen, sorgeixen noves activitats.

Tendències específiques de determinats sectors: L’evolució de la demanda (tèxtil, agroalimentari, automòbil). Aparició de nous models de distribució (agroalimentari, farmàcia, tèxtil). Evolució sociodemogràfica i evolució del comportament dels compradors

(automòbil i farmàcia). Augment de la preocupació pel medi ambient (química, automòbil, materials de

la construcció).

12

A la indústria agroalimentària s’han identificat diversos factors de canvi fonamentals

Producció de matèries primeres

Producció de matèries primeres

Collita, tractament

Collita, tractament

Augment de la competència

mundial

Augment de la competència

mundial

Augment de la concentració del

sector de la distribució

Augment de la concentració del

sector de la distribució

Evolució de les tecnologies

Evolució de les tecnologies

Evolució dels models de consum

Evolució dels models de consum

Nous canals de distribucióNoves categories de productes

Porcions individuals Productes ètnics (moda i consumidors d’origen estranger)

Evolució de la composició de les famíliesÈtica

Augment dels intercanvis comercialsMillor competitivitat-cost de molts països emergents

Noves tecnologies de producció de matèries primeresNoves tecnologies de conservacióNoves tecnologies a disposició dels consumidors Desintermediació, venda a distància

Poder de compra important de les grans centrals de compra

13

Les estratègies de posicionament dels actors al llarg de la cadena de valor agroalimentària

Distribució per canalsDistribució per canals

Envasat, logística,

venda

Envasat, logística,

venda

Recuperació (embalatge, compost)

Recuperació (embalatge, compost)

Producció de matèries primeres

Producció de matèries primeres

CollitaTractament

CollitaTractament

Distribució per canalsDistribució per canals

Màrqueting, marca,

logística

Màrqueting, marca,

logística

Recuperació (embalatge, compost)

Recuperació (embalatge, compost)

Transformació

industrial

Transformació

industrial

Estratègia del productor: integració cap amunt (cooperativa de productors) que garanteix la producció i la comercialització (volum o valor)

Estratègia del distribuïdor: integració cap avall, el distribuïdor compra capacitats de producció (Intermarché), pot crear productes (Décathlon)

Estratègia del transformador: innovació (Danone): marca, màrqueting, afirmació alimentària

Estratègia de distribució alternativa: reconstitució d’un sector complet (bio, equitatiu, sostenible (?) )

14

Agroalimentari

Les diverses opcions del sector agroalimentari a Catalunya

Els índexs de creixement de la demanda dirigida a Europa canvien poc, sigui quina sigui l’evolució prevista en el context extern. Es poden imaginar tres escenaris:Focalització en la demanda interna, a Catalunya i a Espanya, amb alguns nínxols d’exportació: El creixement de les exportacions de Catalunya és superior al conjunt de la UE. El creixement del sector depèn del de l’economia i de l’índex de creixement de les

importacions (tendència a l’alça).Diversificació cap a l’exportació dels productes principals, èmfasi en el màrqueting, la imatge i els nous models de distribució, desenvolupament de les vendes destinades als turistes Cerca de nous mercats desbloquejats i baixa relativa de l’índex d’importació. Emergència de nous sectors que es basen en la imatge de Catalunya. Nous productes, posada en valor dels actius culinaris i creació d’una imatge d’«ingredients

de qualitat». Augment de la producció superior a la demanda interna.Statu quo que implica un retard en la innovació dels models d’organització: Les exportacions catalanes s’adapten al ritme de creixement de la demanda europea;

augmenta el pes de les importacions.

15

1. Nous models de consuma. Evolució dels models de consum i de compra, noves expectatives dels consumidors.b. Emergència de tèxtils «nous» (resposta a les expectatives de noves funcions, seguretat, etc.) c. L’individualisme, un nou impuls de creixement?

2. Evolució de l’organització de la produccióa. Externalització i deslocalització.b. Desplaçament del centre de gravetat de la producció tèxtil cap a Àsia.c. «Personalització de les masses» i reducció del cicle de vida del productesd. Organització en xarxes complexes que cal saber gestionar!

3. Evolució de la distribucióa. Evolució dels circuits de distribució d’Europa.

4. Innovacióa. Nous mercats d’aplicació.b. Cerca de posicionament als mercats menys exposats a la competència dels països emergents.

Tèxtil i confecció

Factors que influiran en l’organització de la cadena de valor tèxtil del futur

16

Indústria tèxtil i confecció

Evolució cap a nous models de compra?

El sector textil-confecció europeu innova i inverteix en els tèxtils-cosmètics, les 3D, la impressió numèrica i els vestits d’imatge. Aquests tèxtils respondran a les necessitats amb:

La recerca de noves funcionalitats: vestits intel·ligents com les samarretes que s’autonetegen, les mitges que fan massatge, els texans que aprimen.

La recerca en seguretat: alerta dels perills químics o biològics, detecció de virus, emissió de substàncies protectores o curatives.

La recerca de productes personalitzats a un cost menor: les 3D fan la seva aparició i permeten prendre mides dels clients sense risc d’error, transmetre-les a les unitats de fabricació i enviar el vestit al cap de pocs dies, amb la qual cosa es dóna resposta a les noves expectatives dels consumidors.

17

Tèxtil i confecció L’ organització en xarxes complexes: un repte que cal superar

Distribució, venda (botigues, GS,

etc.)

Distribució, venda (botigues, GS,

etc.)

Producció de

productes acabats

Producció de

productes acabats

Concepció, disseny

Concepció, disseny

RecuperacióRecuperacióProducció de

matèries naturals/sintètiques

Producció de matèries

naturals/sintètiques

Filatura, teixits

Filatura, teixits

Sense teixir Sense teixir Màrqueting, publicitat,

marca

Màrqueting, publicitat,

marca

Interaccions amb les fàbriques de grups situats a l’estranger o

amb subcontractistes

Interaccions amb les fàbriques de grups situats a l’estranger o

amb subcontractistes

Interacció amb els centres de

R&D

Interacció amb els centres de

R&D

Interacció amb les xarxes de

distribució, franquícies…

Interacció amb les xarxes de

distribució, franquícies…

Interacció amb els nous mercats

d’aplicació

Interacció amb els nous mercats

d’aplicació

Emergència d’una nova categoria d’actor?

Emergència d’una nova categoria d’actor?

La gestió de xarxes i la logística ocupen avui dia un lloc preponderant.

Les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) contribueixen a aquest estat de coses ja que incrementen la interoperabilitat i els serveis que es presten per via electrònica.

No n’hi ha prou amb els esforços interns de les empreses per garantir la seva competitivitat internacional.

18

Opció 1: Les empreses són baules individuals de la cadena global Sector de base: convertir-se en subcontractistes dels grans operadors del

sector. Tornar-se a centrar en collita/tractament/recuperació/valoració o continuarà la caiguda

Opció 2: Ser líder dels nínxols (tèxtils intel·ligents, ecotèxtils, personalització, servei/assessorament, consum responsable, etc.) Sector «marques especialitzades» i «tecno-push».

Concepció/disseny (innovació del producte en estreta relació amb l’evolució de la societat) i promoció de la marca (esfera immaterial) són les funcions essencials que continuen localitzades a Catalunya

Organització de sistemes de producció globalitzats en subcontractació Gestió de xarxes de distribució

Focalització en el mercats industrials: automòbil, habitatge, material de transport…

Opció 3: Jugar un paper actiu en les noves cadenes de valor globalitzades Reconfiguració de les cadenes de valor a partir de l’aval:

Participació cada vegada més important dels distribuïdors en la concepció dels productesGlobalització dels sistemes de producció, subcontractació internacional

Tèxtil i confecció Possibles posicionaments per a les empreses del tèxtil i la confecció a Catalunya

19

Química i farmàcia

Factors determinants de la competitivitat de la indústria química europea

Increment de la competència procedent d’actors localitzats a l’Orient Mitjà i a Àsia

Increment de la competència procedent d’actors localitzats a l’Orient Mitjà i a Àsia

Quin posicionament té la indústria química catalana en la cadena de valor?Quin posicionament té la indústria química catalana en la cadena de valor?

Pressió a la baixa sobre els costos

Augment del preu del petroli i dels costos salarials

Augment del preu del petroli i dels costos salarials

Reglamentació mediambiental

cada vegada més estricta

Reglamentació mediambiental

cada vegada més estricta

Congestió de les infraestructures

de transport

Congestió de les infraestructures

de transport

Increment de la distància amb els

clients

Increment de la distància amb els

clients

Pressió a l’alça sobre els costos

20

Els costos de producció de la cadena etilè-polietilè són molt més elevats a Europa que en altres llocs

Cost de producció de crackers de nafta a Europa, de crackers d’età a l’Orient Mitjà, i de crackers de nafta a la Xina segons els diferents preus del petroli

Font : SCOB (Sindicat de la Química Orgànica de Base), 2009

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

Europa Orient Mitjà Xina Europa Orient Mitjà Xina

$/tona

Amortitzacions

Logística

OPEX (costos d’explotació)

Matèries primeres

60 $/barril

40 $/barril

21

Química i farmàcia Les sortides dels plàstics són diverses, però els índexs de creixement futur són variables

Demanda de plasturgistes per sector d’aplicació

Font: Grup d’Estudis de Mercat de PlasticsEurope

El desenvolupament del reciclatge reduirà la demanda de plàstics de primera transformació.

Autres; 28%

Electricité et électronique; 6%

Transports; 8%

BTP; 21%

Emballage; 37%

Altres: 28%

Embalatge: 37%

Construcció: 21%

Transport: 8%

Electricitat i electrònica: 6%

22

Química i farmàcia

En la química d’especialitat es poden indicar diverses evolucions

Pel que fa a la demanda, dues tendències que es reforcen mútuament: L’estandardització dels productes. El desenvolupament dels nínxols de mercat que requereixen

productes «sobremesura».

Pel que fa a l’oferta, desplaçament del centre de gravetat dels mercats i de les capacitats de producció cap a l’Àsia.

La innovació hi té un paper important per imposar-se de manera sostenible en els segments de mercat amb un gran valor afegit.

23

Química i farmàcia En farmàcia, el potencial de creixement és enorme, però caldrà adaptar-se per aprofitar-lo

Emergència d’una nova categoria de consumidors a causa de l’envelliment demogràfic: Preocupada per la seva salut i exigent pel que fa a la qualitat de vida, la propera

generació de gent gran tindrà els mitjans financers necessaris per fer-se càrrec d’una part més important de les despeses relacionades amb la salut.

Desenvolupament de la prevenció i del principi de precaució: En un entorn on el principi de precaució adquireix una importància sense precedents i

on l’objectiu és prevenir tots els possibles riscos que es puguin identificar, hi hauria d’haver una forta pressió de la societat de cara a una disminució dels comportaments de risc ( impacte en la salut i la demanda de medicaments?).

Desenvolupament de l’autodiagnòstic i l’automedicació: Reforçat per l’augment d’informació disponible a les plataformes d’Internet

especialitzadesEn un sondeig recent dut a terme per CSA-Cecop, 7 de cada 10 francesos es declaren

favorables a l’automedicació. Tot i que no ha tingut lloc el boom de plataformes de consultes mèdiques a Internet, com es preveia a principis dels anys 2000, la tendència continua orientada a l’alça.

24

Química i farmàcia Escenaris de futur per al sector químic a Catalunya

Opció 1: Continuació d’una focalització, sobretot en el mercat local.

Opció 2: Desenvolupament complementari de nous productes de nínxols, desenvolupament de les exportacions d’aquests nínxols i exploració de nous mercats d’aplicació.

25

Automòbil

Factors que influeixen en el futur del sector de l’automòbil

Regulació a la UE i nacional

Regulació a la UE i nacional4

Política de transport, regulació i

ofertes locals

Política de transport, regulació i

ofertes locals

5

Tecnologies i prestacions

Producte

Tecnologies i prestacions

Producte3

Demanda de transport, valors

i mobilitat

Demanda de transport, valors

i mobilitat2

Creació de valor vinculada al domini

de l’automòbil

Creació de valor vinculada al domini

de l’automòbil

Competitivitat i estratègies

d’actors

Competitivitat i estratègies

d’actors6

Contextgeoeconòmic

mundial

Contextgeoeconòmic

mundial1

26

Automòbil

A Europa, els mercats de l’automòbil i altres equipaments de transport dependran de:

L’evolució demogràfica: Envelliment, disminució del nombre mitjà de membres de les

famílies i augment de les famílies monoparentals…

L’evolució dels ingressos familiars, que comportarà una disminució dels ingressos més o menys forta.L’evolució de les ofertes alternatives i del seu cost: Ocasió, lloguer, transport públic, «mobilitat integrada», etc.

Els canvis en els estils de vida (possibles efectes generacionals).El progrés tecnològic, les polítiques públiques en matèria de transport, etc.El fenomen de la creixent urbanització a tot el món.

27

El context geoeconòmic mundial de la propera dècada

El 2020, prop de 60 ciutats tindran més de 5 milions d’habitants, i 13 en tindran més de 10 milions!

Font: ONU – Perspectives d’urbanització mundial

Ciutats de més de 10 milions d’habitants

Ciutats de més de 5 milions d’habitants

28

Automòbil

Diverses evolucions tecnològiques influiran en la demanda i els comportaments de mobilitat

Impacte del progrés tecnològic en la vida quotidiana: Noves conductes pel que fa a la comunicació (menys desplaçaments físics) Desenvolupament del teletreball, la teleactivitat? Desenvolupament dels «teleserveis», sobretot a l’automòbil (navegació)

Diversos àmbits d’innovació en els mateixos vehicles: Noves motoritzacions Nous materials (alleugeriment dels vehicles, reciclabilitat…) Vehicles intel·ligents: ajudes a la conducció, l’ecoconducció, el diagnòstic, l’electrònica a bord... Desenvolupament de les funcions elèctriques als vehicles, vinculat a la recerca en seguretat, l’eficiència energètica

i el comfort Bateries, abastiment i recàrrega elèctrica Nous models (vehicles urbans…) però: una gran inèrcia per la lentitud de la renovació dels parcs

Innovacions que també poden influir en les infraestructures: Carreteres «intel·ligents» Gestió del trànsit en zones urbanes (tarificació segons quines vies públiques es facin servir…)

29

Automòbil Tant la demanda com els mercats evolucionen

Del triangle... al rellotge de sorra... al calidoscopi?

Gamma baixa

Gamma alta

Gamma baixa

Gamma alta Luxe

Clàssic

Low

cos

t

Urbà

Desenvo

lupam

ent

soste

nible

Llo

gu

er

Mobilitatintegrada

30

Automòbil

A priori, independentment del context mundial, sembla que a Catalunya hi ha tres opcions possibles per al sector de l’automòbil

Opció 1 «seguir el corrent»: Producció (muntatge) en funció de les estratègies dels grans clients Manteniment de l’augment de la mobilitat de l’automòbil però més

lent, manteniment de la demanda dels vehicles multiús, manteniment de l’alça pel que fa al lloguer i els vehicles d’ocasió

Opció 2 «Aposta pels nous comportaments de mobilitat» Catalunya s’especialitza en el petit vehicle urbà

Opció 3 «Mundialització de les cadenes de valor i especialització» Catalunya s’especialitza en determinats segments de la cadena de

valor i treballa en sectors integrats a nivell mundial

31

Materials de construcció

Factors que influiran en l’evolució futura del sector dels materials de la construcció

L’evolució del cicle en la construcció

El context reglamentari Manteniment de les activitats de rehabilitació, per exemple Normes (sísmiques, etiqueta HQE, etc.)

L’evolució dels preus de l’energia

Augment de la preocupació ecològica

El progrés tecnològic i el seu índex de difusió Baixada del ciment Desenvolupament de productes substituts

El desenvolupament dels intercanvis La major part dels materials no es transporten a llarga distància Es desenvolupa la part dels intercanvis

32

Materials de la construcció

Quan tornarà a arrencar la construcció?

Font: BIPE, Club Construction

Les 5 fases del cicle del mercat de l’habitatge: l’exemple francès

Fase 1

Enlairament

Descens del poder adquisitiu

d’habitatgede les famílies

Fase 3 Fase 4 Fase 5Fase 2

Límit de les transaccions Baixada dels preus Aterratge

Cicle anterior

Cicle actual

Poder d’adquisiciód’habitatge Preu

Transacció

Situació actual de Catalunya

33

Materials de construcció Les diverses opcions del sector dels materials de la construcció a Catalunya

Manteniment de l’especialització de producte actual La diversificació dels mercats geogràfics és l’única opció possible per

reduir al mínim les pèrdues relacionades amb el descens sostingut de la construcció a Espanya.

Formació, èmfasi en la renovació del parc, incentius fiscals

34

Conseqüències globals per a l’economia catalana

35

Evolució anual del PIB en els diversos escenaris del context i segons els diferents posicionaments de la indústria

Índex de creixement mitjà anual en %

Font : BIPE

0,0%

0,5%

1,0%

1,5%

2,0%

2,5%

3,0%

3,5%

4,0%

2000-08 Retour au trend Crises récurrentes Rechute Développementdurable

Retorn a la tendència Crisis recurrents Recaiguda Desenvolupament sostenible

36

Passat i possible futur del valor afegit industrial total en els diversos escenaris

Índex de creixement mitjà anual en %

Font: BIPE

-2,0%

-1,5%

-1,0%

-0,5%

0,0%

0,5%

1,0%

1,5%

2,0%

2000-07 Au fil de l'eau Crises récurrentes Rechute Développementdurable

Retorn a la tendència

Crisis recurrents Recaiguda Desenvolupament sostenible

37

Passat i possible futur de l’ocupació a la nova indústria* en els diversos escenaris

Índex de creixement mitjà anual en %

Font: BIPE

*suma dels llocs de treball de la indústria manufacturera i els serveis a la producció

-1,0%

-0,5%

0,0%

0,5%

1,0%

1,5%

2,0%

2,5%

2000-07 Retour au trend Crises récurrentes Rechute Développementdurable

Retorn a la tendència

Crisis recurrents Recaiguda Desenvolupament sostenible

38

Tres grans conclusions

Conclusió 1: Els canvis de comportament dels actors fan inevitable que s’hagin d’implantar estratègies d’adaptació.

Conclusió 2: Hi ha marges reals de maniobra que permeten resistir relativament bé, fins i tot en els contextos econòmics mundials desfavorables.

Conclusió 3: L’ocupació industrial no està condemnada: és cert que l’afectació estadística dels llocs de treball continuarà canviant després de les estratègies de reposicionament de les empreses i de l’evolució inevitable dels nous oficis i de les noves organitzacions, fins i tot les d’intermediació i les de xarxa, però els «oficis» de la indústria continuaran gaudint d’una forta demanda, tant a Catalunya com arreu.

39

www.bipe.com