PROYECTO BASICO Y DE EJECUCION · proyecto basico y de ejecucion rehabilitaciÓn del mas de...

PROYECTO BASICO Y DE EJECUCIONREHABILITACIN DEL MAS DE LESCARRERUbicado en la Santes Creus s/n, Xalets de Salou.

1. MEMORIA DESCRIPTIVA

1.0. OBJETO1.1. SITUACION1.2. PROMOTOR1.3. EQUIPO REDACTOR1.4. ANALISIS DEL ESTADO DE CONSERVACION DE LA MASIA1.5. INTERVENCIONES EN LA MASIA EXISTENTE1.6. PLAZO DE EJECUCION DE LAS OBRAS1.7. RECURSOS HUMANOS PARA LA EJECUCION MATERIAL

1.8. SUPERFICIES UTILES Y CONSTRUIDAS 1.9. RESUMEN DE PRESUPUESTO 1.10. PLANNING DE EJECUCION DE LA OBRA

2.- MEMORIA CONSTRUCTIVA

2.1.- TRABAJOS PREVIOS2.2.- MOVIMENTO DE TIERRAS2.3.- ESTRUCTURA2.4.- CERRAMINETOS INTERIORES Y EXTERIORES2.5.- PAVIMENTOS2.6.- REVESTIMENTOS2.7.- FALSO TECHO2.8.- CUBIERTAS2.9.- IMPERMEABILIZACIONES Y AISLAMIENTOS2.10.- CARPINTERIA INTERIOR Y EXTERIOR2.11.- VIDRIOS2.12.- CERRAJERIA2.13.- INSTAL.LACIONES DE EVACUACION Y VENTILACION2.14.- INSTAL.LACION DE ELECTRICIDAD2.15.- INSTAL.LACION DE AGUA2.16.- INSTAL.LACIONES DE TELECOMUNICACIONES

3.- CUMPLIMIENTO DE CODIGO TECNICO DE LA EDIFICACION

3.1 DB-SE SEGURIDAD ESTRUCTURAL3.2 DB-SI SEGURIDAD EN CASO DE INCENDIO3.3 DB-SU SEGURIDAD DE UTILIZACION3.4 DB-HS SALUBRIDAD

4.- COMPLIMENT DEL R.D. 105/2008 DE FEBRER, REGULA LA PRODUCCI I GESTI DERESIDUS DE LA CONSTRUCCI.

5.- CUMPLIMIENTO DEL DECRETO 21/06 DE FEBRERO REGULADOR DE CRITERIOSMEDIOAMBIENTALES Y DE ECOEFICIENCIA EN LOS EDIFICIOS.

6. NORMATIVA TECNICA GENERAL APLICABLE A LOS PROYECTOS DE EDIFICACION.

7.- DECRETO 135/1995 DE ACCESIBILIDAD A LOS EDIFICIOS. USO PUBLICO.

8.- CONTROL DE CALIDAD

9.- PROGRAMA DE USO Y MANTENIMIENTO

10.-MEMORIA DE INSTALLACIONS (PROYECTO INGENIERO, Dossier a parte)

PROYECTO BASICO Y DE EJECUCION. REHABILITACIN DEL MAS ESCARRERAYUNTAMIENTO DE SALOU




1.0. OBJETO

El objeto del proyecto es la rehabilitacin del Mas del Escarrer para uso de equipamiento pblico. Elprojecto preve el acondicionamiento de los espacios existentes para permitir el uso de salas paraactividades culturales de associacin de vecinos de los dos barrios adjacentes que son Xalets deSalou , Mirador de Salou y otras dependencias para la atencin al ciudadano.

El projecto preve restaurar la propia edificacin principal de la Masia y todos los elementos exterioresexistentes annejos a la misma que originalmente tenian su uso agricola y que el projecto losrevaloriza, integrandolos dentro del conjunto del Centro Civico.

As mismo el projecto preve la adequacin de los accesos exteriores, mediante pavimentacin yalumbrado pblico.

1.1. SITUACION

La masia existente est situada en la zona del Xalets de Salou delimitado por las calles Santes Creus,del mas de lEscarre y Cam del Reco del municipio de Salou. , Se producen los dos accesos alrecinto, los accesos seran para los vecinos de Xalets de Salou por la calle del Mas de lEscarre y parael resto exixtir otro acceso por carrer de Santes Creus.

La direccin oficial es: C/ Santes Creus, s/n.

1.2. PROMOTOR

El promotor de este proyecto bsico y de ejecucin es el Ayuntamiento de Salou. La direccin delayuntamiento es: Passeig del 30 dOctubre, 4. 43840 Salou (Tarragons) y el CIF: P-4318500-H.

1.3. EQUIPO REDACTOR

El presente proyecto lo ha redactado los S.T.M. El arquitecto director del proyecto s Josep MariaFerran Mercad (S.T.M.arquitectura).

Igualmente han colaborado en el proyecto:

Josep M. Delmuns, ingeniero industrial. INSTALACIONES

1.4. ANALISIS DEL ESTADO DE CONSERVACION DEL MAS

ESTRUCTURA VERTICAL

Configuracin : La estructura vertical, de pared de carga revestida con morteo de cal y mortero decemento.

ESTRUCTURA HORITZONTAL

Configuracin : La estructura horizontal, a base de vigas de madera y mahones cermicos.

El edificio es de planta baja y planta piso, comunicadas mediante una volta descala de mahones.

CERRAMIENTOS EXTERIORES

Configuracin : Los cerramientos exteriores consisten en la propia pared de carga.


Los huecos de fachada se debaran executar los no configurados actualmente.

CERRAMIENTOS INTERIORES

Configuracin : El projecto se adapta en gran parte a la distribucin interior, solo en la plantasuperior se deberan ejecutar cerramientos interiores.

CUBIERTA

Configuracin : La cubierta de la masa es de teja rabe y a dos aguas. No hay canalones derecogida de pluviales. El estado de las tejas no es muy bueno.

INSTALACIONES

Configuracin : La masa actualmente carece de instalaciones.

1.5. INTERVENCIONES EN LA MASIA EXISTENTE

Las intervenciones para la rehabilitacin de la masa son:- Derribo de la parte del edifici que no se aprovecha- Retirada de todas las tejas, para su posterior aprovechameinto.- Sustitucin de las viguetas de madera en mal estado, y ejecucin capa de compresin por toda

la suferficie anclada a las viguetas de madera mediante cabotas de peldaos sobre losainclinada de hormign.

- Revoco de fachadas.- Ejecucin de huecos nuevos y colocacin de carpinteras de madera de niangon en huecos

existentes.- Aislamiento de paredes y techos.- Trasdosado de las paredes de carga con placas de cartn-yeso hidrofugo sobre guas de

aluminio galvanizado.- Creacin de falso techo a base de placas de cartn-yeso sobre guas de aluminio galvanizado.- Pavimentacin de todo el interior mediante parket sistetico AC5.- Pintado de revestimientos interiores y divisorias.- Trazado de instalaciones de agua, electricidad, telecomunicaciones, climatizacin, evacuacin,

salubridad y seguridad contra incendios.

1.6 PLAZO DE EJECUCION DE LAS OBRAS

El plazo de ejecucin para las obras se estima en 7 meses a partir de la fecha de replanteo pactadapor la propiedad, la direccin facultativa y la constructura.

La classificaci de lempresa constructora haur de ser com a mnim: grup C subgrup de 2 y 4 categoria D.

1.7 RECURSOS HUMANOS PARA LA EJECUCION MATERIAL

Los recursos humanos para la ejecucin de la obra se estiman inicialmente en:

Pressuposto de Execucin de Contrata: 740.000,00

Terminio: 7,00 meses

Jornadas de trabajo en un mes: 21,40 Horas trabajadas en una jornada: 8,00 HPrecio medio hora laboral: 12,00


Numero de jornadas trabajadas en obra: 1675,24 jornadas

Previsin de trabajadores medios mensual durante la obra: 12Previsin de trabajadores maximo durante la obra: 15

Justificacin calculo trabajadores medio mensual y maximo durante la execucin de la obra:

formulas utilizadas:

numero jornadas = (PEM x 30% ) = Presupuesto mano de obrade trabajo en obra Horas trabajo diarias x Precio medio hora de trabajo

numero medio mensual = numero jornadas de trabajo en obrade trabajadores numero de meses x jornadas trabajadas en un mes

Para el numero maximo de trabajadores se ha aplicado siguiendo las recomendacionesdel INSHT

1.8 SUPERFICIES UTILES Y CONSTRUIDAS

tiles (m2) Construidas(m2)

Cuadro de superficies:

Edificio Planta baja 266.68 354.08Planta 1 68.79 116.86

Superficie total construida sobre rasante 470.94

1.9. RESUMEN DE PRESUPUESTO

El presente presupuesto contempla de forma incluida como partes proporcionales de cada partida,todos y cada uno de los trabajos descritos en el presente proyecto ejecutivo.

El presupuesto de contratacin de la obra es de 740.000,00

TOTALPresupuesto de ejecucin de material 536.076,50

13 % Gastos generales 69.689,95 6% Beneficio industrial 32.164,59

SUMA 637.931,04 16 % I.V.A 102.068,97

PRESUPUESTO EJECUCIN CONTRATA 740.000,00

Pressupuesto Obra 603.924,70Pressupuesto Installaciones 136.075,30Total Obra 740.000,00

Josep Ma. Ferran MercadArquitecte Municipal14/01/10

DADES DE L'EDIFICI: REHABILITACI MAS DE L'ESCARRERSituaci:

X X

USOS DE L'EDIFICI:

70 %

Comarca

etiqueta ecolgica tipus I (UNE-EN ISO 14024/2001)

etiqueta ecolgica de la Uni Europea

l/dia

per protecci patrimoni cultural catal

AILLAMENT TRMIC

ADOPCI DE CRITERIS AMBIENTALS I DECOEFICINCIA EN ELS EDIFICIS. DECRET 21/2006

aixetes de lavabos, bidets, aigeres i equips de dutxa: cabal Q 12 l/min; Q 9 l/min a 1 barcisternes de vters amb mecanismes de doble descrrega o descrrega interrompible

Gran rehabilitaci

xarxa de sanejament separada per aiges residuals i pluvials fins arqueta fora propietat o limit ms proper

Habitatge

AIXETES

PARMETRES D'ECOEFICINCIA DOBLIGAT COMPLIMENT

SANEJAMENT

Municipi:

Residencial collectiu ( hotels, pensions, residncies, albergs )Administratiu (centres de l'Administraci pblica, bancs,oficines)

PROTECCI SOLAR

SALOU

AIGUA tots els usos

Nova edificaci

ENERGIA tots els usos

ECOEFICINCIAPROJECTE BSIC

x

X

xx

Sanitari (hospitals, clniques, ambulatoris i centres de salut)

Esportiu ( polisportius, piscines i gimnasos)

Reconversi d'antiga edificaci

(ESPECIFICACI DE LES DISPOSICIONS ADOPTADES)

TARRAGONS

XDocent (escoles infantils i centres de formaci primria, secundria, universitria i professional)

zona climtica

no s daplicaci quan : ledifici no compta amb suficient assolellament

PRODUCTES

MATERIALS I SISTEMES CONSTRUCTIUS tots els usos

si es preveu la installaci daparell rentavaixelles: a lespai previst, hi haur una presa daigua freda i una daiguacalenta

RENTAVAIXELLES

% (3)

edificis amb demanda daigua calenta sanitria 50 l/dia a 600 han de disposar de sistema de producci dACS amb energia solar trmica

obertures de cobertes i faanes despais habitables amb vidres dobles o similar : Km 3,30 W/m2K (1) (2)

x

X

distintiu de garantia de qualitat ambiental de la Generalitat deCatalunya

contribuci mnima denergia solar en producci dACS

ALTRES USOS (sense perjudici daltres normatives)

preveu un espai fcilment accessible de 150 dm3 per separar les fraccions segents:

HABITATGES (adaptant-se a les ordenances municipals)

envasos lleugers, matria orgnica, vidre, paper/cartr i rebuig

X

demanda ACS a 600

en edificis de nova planta per limitacions de la normativa urbanstica que impossibilita la superfcie de captaci

cal justificar-ho adequadament a la memria

etiqueta ecolgica tipus III (UNE 150.025/2005 IN)

al menys una famlia de productes de laconstrucci de ledifici (productes destinats almateix s), haur de disposar d'un delssegents :

les diferents unitats privatives disposen segons el seu s un sistema demmagatzematge per separat dels diferents tipus de residu :

al'interior de les unitats privatives

a un espai comunitari

RESIDUS. DOMSTICS tots els usos

USUARIS DE L'EDIFICI 47

parts massisses de tots els tancaments verticals exteriors, ponts trmics inclosos : Km 0,70 W/m2K (1) (2)

marca AENOR Medioambiente

en rehabilitaci per la configuraci prvia de ledifici o de la normativa urbanstica

IV

laportaci energtica solar s cobreix amb altres fonts denergies renovables

PROJECTE

x

xobertures de cobertes i faanes orientades a sud-oest ( 900), disposen delement o tractament a lexterior o entre els dos vidres tal que : factor solar de la part envidrada S 35%

s docent, sanitari o esportiu: aixetes lavabos i dutxes : temporitzadors o detectors de presncia

0

si per la producci dACS sutilitzen resistncies elctriques amb efecte Joule; a qualsevol zona climtica:


la zona no t servei de gas canalitzat o laportaci energtica s cobreix amb altres fonts denergies renovables

PRODUCCI DAIGUA CALENTA SANITRIA AMB ENERGIA SOLAR

% (4)

1/2

5

5

5

5

6

6

5

4

6

8

4

5

4

4

5

8

7

3

(1)

(2)

(3)

(4)

Per algunes zones climtiques, els requeriments del CTE, son ms restrictius que els del decret de ecoeficiencia

Per tal de no entrar en contradicci amb el Codi Tcnic de lEdificaci, a partir de la data daplicaci obligatria del Document Bsic HE(29/09/2006) la Km sassimilar a la UMlim, s a dir, a la Transmitncia lmit mitjana dels murs de ledifici (taules 2.2 del CTE)


PROJECTE BSIC

entre interior dhabitatges i espais comunitaris: allament mnim a so aeri R de 48 dBA

EDIFICIS DHABITATGES exclusivament

elements horitzontals i parets separadores entre propietaris o usuaris diferents: allament mnim a so aeri R de48 dBAAILLAMENT ACSTIC

sistemes preindustrialitzats, com a mnim al 80% de la superfcie de lestructura

sistemes preindustrialitzats, com a mnim al 80% de la superfcie dels tancaments exteriors

que les diferents entitats privatives de ledifici disposin de ventilaci creuada natural

DISSENY DE L'EDIFICIcoberta enjardinada

PROJECTE

MATERIALSutilitzar al menys un producte obtingut del reciclatge de productes (de la construcci, pneumtics, residusdescumes, etc)

en cas de demolici prvia, reutilitzar els residus petris generats en la construcci del nou edifici

AILLAMENT ACSTIC

reduir el coeficient mitj de transmitncia trmica Km dels tancaments verticals exteriors en un 10% de 0,70W/m2K ; Km 0,63 W/m2Kreduir el coeficient mitj de transmitncia trmica Km dels tancaments verticals exteriors en un 20% de 0,70W/m2K ; Km 0,56 W/m2Kreduir el coeficient mitj de transmitncia trmica Km dels tancaments verticals exteriors en un 30% de 0,70W/m2K ; Km 0,49 W/m2K

enllumenat despais comunitaris o daccs amb detectors de presncia, sense que afecti negativament alsistema denllumenat

disposar dun sistema de reaprofitament de les aiges grises i pluvials de ledifici

utilitzaci denergies renovables per obtenir la climatitzaci (calefacci i/o refrigeraci) de ledifici

16

en els edificis dhabitatges, els elements horitzontals de separaci entre propietats i usuaris diferents, i tambles cobertes transitables, tenen solucions constructives en les que el nivell dimpacte Ln en lespai inferiorsigui 74 dBA

faana ventilada a orientaci sud-oest ( 900)

PUNTS

PARMETRES D'ECOEFICINCIA D'OBLIGAT COMPLIMENT PROJECTEMATERIALS I SISTEMES CONSTRUCTIUS tots els usos

en la construcci de ledifici cal obtenir un mnim de 10 punts, utilitzant algunes de les solucions constructives segents:

5

AILLAMENT TRMIC

CONSTRUCCI

PARMETRES AMBIENTALS DOBLIGAT COMPLIMENT


6

5

ECOEFICINCIA

INSTALLACIONS

coberta ventilada

en edificis dhabitatges que el 80% daquests rebin a lobertura de la sala una hora dassolellament directeentres les 10 i les 12 hores solars, el solstici dhivern

en edificis dhabitatges, les obertures dels tancaments exteriors sobreexposats o exposats (NRE-AT/87),disposen de solucions de finestra, doble finestra o balconada, on el conjunt de bastiment i envidrament tenenallament a so aeri R de 28 dBA

disposar dun sistema de reaprofitament de les aiges pluvials de ledifici

Cal fer constar el mateix percentatge de contribucio solar que a (3)

Contribuci solar mnima d'energia solar en la producci d'ACS.

2/2


2. MEMRIA CONSTRUCTIVA


2. MEMRIA CONSTRUCTIVA

Nota inicial: La definici de les partides repartides en els captols que sespecifiquen estandetallades en els documents econmics (pressupost i amidaments)

2.1.- TREBALLS PREVIS

Es realitzar una desbrossada del terreny i una podada dels arbres a conservar amb mitjansmecnics.El contractista contractar tots els serveis i subministres necessaris per a lexecuci de lobra.

2.2.- MOVIMENT DE TERRES

Lexcavaci, de rases per a sabates contines de recolzament i de rases per al pas dinstallacions esrealitzar amb mitjans mecnics.

Un cop esteses les xarxes dinstallacions, formigonats els recolzaments, i construts els murets decontenci, es cobriran les rases amb grava i es compactar el terreny. La terra extreta de lexcavacisaprofitar per a la formaci dels talussos verds que contempla el projecte. La terra sobrant estraslladar a abocador autoritzat. Tots els nivells i pendents dels patis de solar es refinaran, cap alfinal de lobra, amb mquina nivelladora.

Els terraplenatges i piconatges es faran amb terres adequades en tongades de fins a 25 cm. amb unacompactaci del 95%.

Per a les rases de instal.lacions lexcavaci i posterior reblert es far amb terres reaprofitades.Els gruixos estan definits als detalls constructius.

2.3.- ESTRUCTURA

En la definici de les partides daquest captol es consideren inclosos el subministrament icollocaci de tots els materials aix com tots els treballs, materials auxiliars, muntatge i desmuntatgede bastides i altres mitjans tcnics necessaris per la correcta execuci de les obres que es descriuen.

FONAMENTS

Els fonaments es realitzaran segons les indicacions dels plnols destructura. Es collocar capa deneteja i anivellament, tant en rases com en pous, amb formig abocat amb cubilot. En el cas que laD.F. ho cregui necessari sencofraran parts dels fonaments per garantir la regularitat de les sevesparets.Els fonaments es realitzaran amb formig abocat amb bomba i segons les indicacions dels plnolsdestructura.

ELEMENTS VERTICALS

Refor i consolidaci de les parets tancamnets de obertures no aprofitades i execuci de oberturesper les noves finestres, mitjanant paret de pedra en la part mes antiga i gero a la part ms nova.

ELEMENTS HORITZONTALS

Substituci de biguetes de fusta en mal estat, capa de compresi de 8cms amb mallazo i elements deconnexi amb les biguetes amb cabota per la seva collaboraci amb el sostre.

2.4.- TANCAMENTS INTERIORS I EXTERIORS



Parets divisries de tancament env de plaques de guix laminat format per estructura senzillareforada en H amb perfileria de planxa d'acer galvanitzat, amb un gruix total de l'env de 78 mm,muntants cada 400 mm de 48 mm d'amplria i canals de 48 mm d'amplria, 1 placa hidrfuga (H) de15 mm de gruix en cada cara, fixades mecnicament i allament de plaques de llana de roca dedensitat 26 a 35 kg/m3. Es far un estudi exastiu de les juntes per evitar al mxim les filtracionsacustiques i trmiques. Pintat de parament vertical de guix, amb pintura plstica amb acabat llis, ambuna capa segelladora i dues d'acabat.

Es contemplar totes les ajudes per a instal.lacions i industrials.

Exterior revoc-arrebossat reglejat i pintat de parament vertical exterior de ciment, amb pintura al silicatde potassa i pigments, amb una capa de fons d'imprimaci neutralitzadora, una d'imprimaci fixadora i2 capes d'acabat

2.5.- PAVIMENTS


No sacceptaran les peces o zones de paviment on shi apreci lexistncia de taques normalmentocasionades per una insuficincia de protecci i cura durant lexecuci de les obres, si cal esprotegiran els paviments executats mitjanant plafons de cartr o lamines de polietil.

Els paviments que sexecutaran en obra sn indicativament:

INTERIOR. Parquet flotant amb posts multicapa sinttics per a s comercial moderat, classe 31(UNE-EN 13329), de 1190 a 1800 mm de llargria, de 120 a 180 mm d'amplria, 8 mm de gruix, ambbase de tauler de fibres d'alta densitat, amb uni a pressi, col.locat sobre lmina de polietil expanditde 3 mm incls scol d'acer inoxidable austentic AISI-316 de 4 mm de gruix i 40 mm d'alada.Collocat adherit en parament amb p/p de fixacions mecniques i graons escales.

EXTERIOR. Paviment amb peces de pedra natural calcria nacional amb una cara apomaada, preualt, de 30 mm de gruix i de 12 cm d'ample per llarg lliure, col.locada a truc de maceta amb morterciment 1:8, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l

2.6.- REVESTIMENTS


Els revestiments que sexecutaran en obra sn indicativament:

Neteja de parament de morter amb raig d'aigua desionitzada a pressi, fins a 2 bar. Reparaci de leszones d'arrebossat degradat o despres. Repicat amb mitjans manuals de tota la zona deagradada i/obufada fins a trobar la superficie de suport. Raspat manual per a treure tota la pols existent. Humitejatde la superficie amb aigua i arrebossat amb morter amb base de cal tipus sika Rep 112 o similar,segons indicacions de la DF, inlou armadura per a arrebossats amb malla de fibra de vidre revestidaamb pvc de 6x5 mm amb un pes mnim de 484grs/m2.

Panells de cartr-guix hidrofug (placa-aillament-placa) realitzat en taller i col.locat en obra. Es far unestudi exastiu de les juntes per evitar al mxim les filtracions acustiques i trmiques. Pintat deparament vertical de guix, amb pintura plstica amb acabat llis, amb una capa segelladora i duesd'acabat.

Enrajolat de parament vertical interior, a ms de 3,00 m d'alria, amb rajola de cermica esmaltadamat, preu mitj, de 25 a 45 peces/m2, col.locades amb morter adhesiu especial omplint la totalitat deles juntes. Acabat amb beurada especial antihumitat del mateix color


EXTERIOR. Revestiment vertical amb perfil ondulat de planxa d'acer galvanitzada i lacada, a ms de3,00 m d'alria, amb ones cada 76 mm, de 18 mm d'alria i 1 mm de gruix, amb una inrcia entre 9i 10 cm4 i una massa superficial entre 6 i 7 kg/m2, acabat perforat amb un coeficient de perforaci del30%, de color estndard, col.locat amb fixacions mecniques, inclou suport mitjanjant perfil continu abase de tubs galvanitzats de 80x80x4 mm collocats cada metre, aix com totes aquelles partides idetalls necessaries per la correcta collocaci. I)nclou les portes detallades a la documentaci grfica

2.7.- FALSOS SOSTRES


Els fals sostres que sexecutaran en obra sn indicativament:

Cel ras de plaques de fibres vegetals fonoabsorbents, acabat fibra vegetal, de 60x120 cm i 15 mm degruix, amb entramat semiocult amb cantell especial i suspensi autoanivelladora de barra roscada

2.8.- COBERTA


No sacceptaran les peces o zones de paviment on sapreci lexistncia de taques normalmentocasionades per una insuficincia de protecci i cura durant lexecuci de les obres, si cal esprotegiran els paviments executats mitjanant plafons de cartr o lamines de polietil.

Capa de formig, HA-25/B/20/IIa, de consistncia tova i grandria mxima del granulat 20 mm, abocatamb bomba, inclou connectors amb les biguetes de fusta amb cargols de cabota grosa anclats a lesbiguestes cada 25 cm. lligats al mallasso.

Allament amorf projectat de gruix 5 cm, amb escuma per a allaments de poliuret de densitat 35kg/m3.

Capa de arrebossat de 2 a 5 cms amb morter de ciment 1:6, elaborat a l'obra amb formigonera de 165l, amb acabat remolinat, INCLOU TELA GALLINER

Teulada de teula arab procedent de recuperaci, de 30 peces m2, com a mxim, amb aportaci d'un30% de teula del mateix tipus, collocada amb morter mixt 1:2:10 elaborat a l'obra amb formigonera de165 l. Les teules noves es collocaran a la canal i les velles sobres les canals , a fi efecte de veure elacavat vell a tota la suferficie de la teulada.

2.9.- IMPERMEABILITZACIONS I ALLAMENTS


Impermeabilitzaci de parament vertical amb morter impermeabilitzant de capa gruixuda, pel mtodede membrana rgida, monocomponent, de base ciment, d'adormiment rpid de 13 mm de gruix aplicaten dues capes, previ repicat, neteja i raspallat de l'antic revestiment i amb acabat remolinat

En larrancada dels murs es donar una capa de pintura asfltica.

Per sota de les soleres es posar lmina de PVC per separar del terreny. Lmina separadora depolietil de 150 m i 144 g/m2, col.locada no adherida

Lallament trmic ser a base dallament de plaques de llana de roca de densitat 26 a 35 kg/m3 de


50mm collocat entre la paret de tancament I el revestiment interior de cartr-guix.

2.10.- FUSTERIA INTERIOR I EXTERIOR

En la definici de les partides damidaments i pressupost corresponents a aquest captol esconsideren inclosos el subministrament i la collocaci en obra de tots els elements de fusteria exteriori interior, aix com el reps general abans del lliurament de lobra, ajuts de paleta, mitjans tcnics iauxiliars, material i maquinria necessaris.

En totes les partides de fusteria est inclosa la part proporcional de premarcs, passamans, tapajunts,bordons, elements dancoratge a lobra, soldadures, ferramenta, petit material, accessoris, manetes,poms, panys amb clau i ajudes de paleta pera a la correcta collocaci i bon funcionament delsdiferents elements.

La definici de les partides s una descripci resumida de cadascun dels elements. Shaur de teniren compte, a ms de les especificacions dels amidaments i pressupost, el detall corresponent enplnols, laltra documentaci del projecte i els aclariments de la direcci facultativa.

Aix mateix es considera incls el segellat exterior de les vores amb silicona de primera qualitat tipusBayer (o equivalent), en la trobada dels tancaments amb lobra i daltres elements, de forma que quedigarantida lestanquitat al pas de laire i laigua. El tipus de silicona a utilitzar en cada cas haur de seracceptada prviament per la Direcci Facultativa.

Cada fulla practicable es fixar al seu marc corresponent, mitjanant quatre perns o frontisses de palaampla, situats dos dells a la part superior i la resta repartits, tipus Ocariz o equivalent, del mateixacabat que les manetes.

Les manetes, poms, panys, condemnes i tots els accessoris i mecanismes seran del tipus Ocariz,model 1975, o equivalent acabat inox (F-1), llevat de que sespecifiqui el contrari a la partida.Els panys de les portes sunificaran (Claus Mestrejades) a fi de reduir al mxim el nombre de claus.Els perns frontisses, passadors i la resta de ferramenta seran de primera qualitat, del tipus Ocariz oequivalent, de resistncia adequada a les dimensions, pes i s de cada element.La disposici i muntatge de cada element es realitzar dacord amb els plnols de detall.

Abans del subministrament dels elements tipus daquest captol, i de lexecuci dels revestiments esrealitzaran mostres reals i completes de les unitats ms representatives, les quals hauran de seraprovades per la Direcci Facultativa.

Les mides seran les reflexades en els plnols i comprovades en obra.

Les parts practicables i fixes seran de fusta de niangon segons les caracterstiques segents:

M2 de fusteria amb fusta d'e niangon envernissada, col.locada sobre bastiment de base, amb unafulla oscilobatent, classificaci mnima 4 de permeabilitat a l'aire segons UNE-EN 12207, classificacimnima 9A d'estanquitat a l'aigua segons UNE-EN 12208 i classificaci mnima C5 de resistncia alvent segons UNE-EN 12210, amb bastiment sense persiana. Amb doble vidre stadip i climalit4+4+12+6. Inclou mecanismes d'accionament per maneta, clau mestrejada, tancaportas i frontisses.

ML Suministre i collocaci d'airejador lateral de rejilla amb tancament lliscant, tipus A.S.K.System-Renson 437 THR-129 d'alada 144 mm i amplada la de l'obertura a airejar. Color a escollir per laD.F.. Inclou incorporaci en tancament fixe amb marc d'alumini. Inclou mecanisme d'obertura-tancament amb barilla. Inclou allament acstic en la tapa. Suposa una reducci del vidre en aladade 129 mm aproximats. Inclou reixa interior de tancament lliscant. S'inclouen tots els accessoris,materials, medis auxiliars i m d'obra necessria per garantir el compliment de l'art. 3.1 del DB- HS 3corresponent al Codi Tcnic d'Edificaci.

M2 Persiana practicable de fusta de niangon envernissat, amb llibret mbil de lamel.les de 12 a 12,5mm de gruix de 50 a 55 mm d'alria i bastiment de 35 mm d'amplria, amb comandament de barra


2.11.- ENVIDRAMENTS

Els envidraments de portes i superfcies de divisions interiors i exteriors fixes o abatibles seran ambvidre stadip de 6+6 incolor o amb butiral blanc.

Els vidres amb cmara seran amb climalits 4+4/12/6.

2.12.- SERRALLERIA

En la definici de les partides daquest captol es consideren inclosos el subministrament icollocaci de tots els materials i accessoris, soldadures, ancoratges, aix com tots els treballs,materials auxiliars, muntatge i desmuntatge de bastides i altres mitjans tcnics necessaris per lacorrecta execuci de les obres que es descriuen.

Tota la serralleria es far amb Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, per a pilars formats per peasimple, en perfils laminats srie IPN, IPE, HEB, HEA, HEM, UPN, treballat a taller i col.locat a l'obraamb soldadura. Inclou imprimaci anticorrosiva tipus M1-st28 (Euroqumica) de 35 micres compatibleamb el tractament ignfug, treballat al taller i col.locat a obra amb soldadura i/o cargolament segonsprojecte. Inclou pintat destructura dacer a lesmalt sinttic, amb dues capes dacabat. Inclou p/p depletines d'ancoratge i formaci de perforacions, aix com tot tipus d'elements auxiliars per a les unions(cargols, femelles, arandelles, etc.). Inclou recobriment amb pintura intumescent de 1200 micresd'espesor per protecci RF-90 contra el foc d'estructures metalliques. Inclou inspecci d'unasoldadura mitjanant lquids penetrants, segons la norma UNE 14612.

2.13.- INSTALLACIONS DEVACUACI I VENTILACI

En la definici de les partides daquest captol es consideren inclosos el subministrament i collocacide tots els materials aix com tots els treballs, materials auxiliars, muntatge i desmuntatge de bastidesi altres mitjans tcnics necessaris per la correcta execuci de les obres que es descriuen.

Aquest captol compren la installaci de xarxa separativa de sanejament i evacuaci daiges fecals ipluvials, verticals i horitzontals de ledifici fins a les connexions amb la xarxa general de claveguerammunicipal. Tamb inclou la installaci de ventilaci esttica i/o forada.

Els baixants seran tubs de PVC del dimetre til indicat als plnols, collats als elements verticals isostres per mitj de brides, peces especials i cargols.Els baixants es reuniran per sota del forjat de planta baixa formant una xarxa penjada declaveguerons del dimetre lliure indicat en plnols que confluiran en el punt on hi hagi les escomesesa ledifici. Es posar un sif registrable abans de cada una de les escomeses.Els claveguerons enterrats seran de PVC reforat dels dimetres indicats en plnols. Les unionsseran amb peces especials.

2.14.- INSTALLACI DELECTRICITAT

Tota la instal.laci delectricitat ser amb compliment total de la normativa vigent (les indicacions sermitjanant un estudi especfic annexat al projecte executiu). Veure memria dinstal.lacions.

2.15.- INSTALLACI DAIGUA

Tota la instal.laci daigua ser amb compliment total de la normativa vigent (les indicacions sermitjanant un mitjanant un estudi especfic annexat al projecte executiu). Veure memriadinstal.lacions.

2.16.- INSTALLACI DE TELECOMUNICACIONS

Tota les installacions de telecomunicacions ser amb compliment total de la normativa vigent (lesindicacions ser mitjanant un mitjanant un estudi especfic annexat al projecte executiu). Veurememria dinstal.lacions.


3. COMPLIMENT DE CODI TCNIC DE L'EDIFICACI3.1- DB SE. SEGURETAT ESTRUCTURAL..3.2- DB SI. SEGURETAT EN CAS DINCENDI.3.3- DB SU. SEGURETAT DE UTILITZACI.3.4- DB HS. SALUBRITAT.


3.1 DB-SE SEGURETAT ESTRUCTURALJustificat en la memria de clcul de lapartat 8.


3.2 DB-SI SEGURETAT EN CAS DINCENDI


3.2 DB-SI SEGURETAT EN CAS DINCENDI

SI 1. Propagaci interior

1- Compartiment en sectors dincendi

Ats que ls s de pblica concurrncia i t una superficie molt inferior a 2500m2, tot el recinte s unsl sector dincendis.

Sestableix per s pblica concurrncia, i per edificis amb part del sector sota rasant, una resistnciaal foc dEI120 en parets, sostres i portes que delimitin aquests sectors dincendi.

2- Locals de Risc Especial.

No nhi ha cap ni en la masia ni en ledifici dampliaci.

3-Pas dinstallacions.

Les cmeres per al pas dinstallacions no cal que siguin estanques ja que tenen un desenvolupamentvertical inferior a 10 m, que s el lmit que sestableix per a passos no estancs.

4-Reacci al foc dels elements constructius, decoratius i de mobiliari.

En relaci a aquest apartat tots els elements constructius, decoratius i de mobiliari donen complimenta les exigncies segents, avalats pels certificats que seran exigits en execuci dobra:

Zones ocupables: sexigeix C-s2,d0 en sostres i parets i EFL en terres.Passadissos: sexigeix B-s1,d0 en sostres i parets i CFL-s1 en terresFalsos sostres: sexigeix B-s3, d0 en sostres i parets i BFL-s2 en terres(Inclou tuberies i conductes que discorrin per aquestes zones)

Justificaci de la soluci adoptada:

Els murs i lloses de formig armat 30 cm de gruix, i de 30 cm de cantell respectivament, sn REI120.

Les divisries interiors: Parets de totxana cermica revestides amb plaques de cartr-guix de 16mm,en el cas del mas, i envans amb doble placa de cartr-guix de 16mm a banda i banda. Els pertocauna EI120. De manera que acompleixen els mnims requerits amb escreix.

Els paviments seran de terratzo i els sostres i les parest de plaques de cartr guix o plaques devirutes dalta absorci acstica. Tots pertanyen a les categories A1 i A1FL.

SI 2. Propagaci exterior

1- Mitgeres i faanes

No existeix possibilitat de propagaci exterior horitzontal del foc per faana en diferents sectordincendi, ja que ledifici s allat i constitueix un nic sector dincendi. No sadoptar cap soluciespecial en aquest aspecte.

No existeix possibilitat de propagaci exterior vertical del foc per faana en diferents sector dincendi,ja que ledifici s un nic sector dincendi i noms hi ha obertures en planta baixa. No sadoptar capsoluci especial en aquest aspecte.

Tots els materials que ocupin ms del 10% de la superfcie en faana seran B-s3 d2


2- Cobertes

La coberta ser REI 60. El recobriment de les cobertes tindr la qualificaci BROOF (t1). La llosa deformig armat de 30 cm de cantell est qualificada com a REI 120, aix doncs, compleix. Elrecobriment de coberta amb planxes de poliestir extrut de 60mm amb acabat de morter de cimentcompleix la qualificaci exigida.

SI 3. Evacuaci docupants

1- Compatibilitat dels elements devacuaci

Ls principal de ledifici s ls de pblica concurrncia, fet pel qual no hi haur condicionants pel quefa a les sortides ds habitual i a espai exterior segur.

2- Clcul de locupaci

Segons lestablert en el DB-SI 3 quant a densitat docupaci dels diversos espais, sestableix per sdocent:

Conjunt de planta o de ledifici: 10m2/persAules segons ratiMagatzem 40m2/pers

En qualsevol cas saplicar locupaci real nicament de les aules convencionals (inclosa la plaa deprofessor) , sense tenir en compte cap aspecte de simultanetat, ats el carcter alternatiu que tlocupaci de les diferents zones en un centre docent.

Don sextreu:Planta baixa

Biblioteca-Ludoteca 25,77 m2 6Vestibul 45,37 m2 6

Sala Associacions 25,50 m2 8Sala Administraci 25,60 m2 8

Distribuidor 17,41 m2 2Sala Calderas 12,43 m2 1

Planta PrimeraDespatx 17,20 m2 6Despatx 28,78 m2 8

Distribuidor 17,61 m2 2

TOTAL 47

3- Nombre de sortides i longitud de recorreguts devacuaci.

Cap punt en tot ledifici dista ms de 25 m duna sortida de planta.

4- Dimensionat dels mitjans devacuaci.

Totes les portes i passos dels recorreguts devacuaci sn superiors a 80 cm, i lample de totes lesfulles de porta no s menor que 60cm ni excedeix 1,20m.

5- Protecci de les escales.

No li s daplicaci.

6- Portes en els recorreguts devacuaci.


Les portes sn totes batents de gir vertical, i obren en el sentit del recorregut devacuaci les delrecinte superior a 50 persones.

7- Senyalitzaci dels elements devacuaci.

Estan previstes senyals de sortida i emergncia definides en la norma UNE 23034:1998. en:- Sortides de recinte, planta o edifici- Passadissos i bifurcacions (direcci de levacuaci).- Satendr al tamany daquestes senyals segons la distncia dobservaci.

SI 4. Installacions de protecci en cas dincendi

(Veure tamb memria de clcul dinstallacions)

Es disposa dun hidrant a la via pblica a menys de 100 m de ledifici. (Ledifici est en el centre delmunicipi).

SI 5. Intervenci de bombers

1- Condicions daproximaci i entorn

Aproximaci als edificis:Amplada lliure dels vials molt superior a lamplada mnima exigida de 3,5 m . No hi ha limitacionsdaltura lliure en cap de les vies. La capacitat portant del vial supera els 20kN/m2.

Entorn dels edificis:La zona edificada (i el seu accs principal) disposa de dues vies daccs alternatives.

2- Accessibilitat per faana

Hi ha accessibiliat garantida en dues de les quatre les faanes ats que tenen obertures a lexterior.Les seves dimensions horitzontal i vertical superen amb escreix les dimensions mnimes exigides de0,80m i 1,20 m, respectivament.

SI 6. Resistncia al foc de lestructura

Elements estructurals principals:La resistncia al foc suficient de lestructura cal que sigui R60, per a s docent i alturadevacuaci110 enguixada per una cara elspertoca una REI90 , per tant, compleix.


3.3 DB-SU SEGURETAT DUTILITZACI


3.3 DB-SU SEGURETAT DUTILITZACI

SU 1. Seguretat enfront el risc de caigudes

1- Lliscabilitat dels paviments

Es fixa una 15


Totes les portes blocades des de linterior tindran un dispositiu demergncia per ser accionades desde lexterior. El mecanisme de balda incorporar aquest dispositiu (model Ocariz 1973 o equivalent).

SU 4. Illuminaci inadequada

1- Enllumenat en zones de circulaciSer objecte dun estudi especfic en ladequaci de lespai interior

2- Enllumenat demergnciaSer objecte dun estudi especfic en ladequaci de lespai interior

SU 8. Seguretat enfront lacci del llamp

Ser objecte dun estudi especfic en la redacci del projecte executiu.

EL PROJECTE DONAR COMPLIMENT ALS REQUISITS DEMANATS PEL CODIDACCESSIBILITAT DE CATALUNYA.


3.4 DB-HS SALUBRITAT


3.4 DB-HS SALUBRITAT

HS 1. Protecci enfront la humitat

Terres i soleres

El grau dimpermeabilitat del terreny, no es pot determinar ats que no sha realitzat estudi geotcnicdel terreny que ser realitzat previ a la redacci del projecte executiu.

Faanes

Sexigeix un grau dimpermeabilitat de les faanes dndex 2 (segons taules 2.5, 2.6). Per tantsexigeix com a condici de soluci de faana sense revestiment exterior alguna de les combinacionscontingudes en la taula 2.7.

Cornises i volats: simpermeabilitzaran tots per la cara superior, amb una lmina impermeableasfltica adherida al corresponent suport. En lencontre amb el parament vertical, aquesta girar fins15cm per damunt del parament horitzontal.

Cobertes

Sexigeix un nic grau dimpermeabilitat, independentment dels factors climtics. Es considerarsuficientment impermeable si compleix les condicions del punt 2.4.2 de lesmentat DB.

La soluci proposada s la duna coberta inclinada. Contindr els segents elements:

Doble lmina impermeable asfltica adherida.Allament trmic a base de plaques de poliestir extrut amb acabat de morter de ciment.

- La uni impermeabilitzaci/ llosa de formig armat cal que sigui del tot compatible pel que fa a laseva adherncia (veure caracterstiques tcniques de la lmina asfltica proposada).

- Sassegurar la compatibilitat entre lallament de poliestir i la lmina asfltica.

- Amb la collocaci de poliestir extrut sassegura la seva estabilitat enfront lacci de laigua.

- La capa dimpermeabilitzaci sadherir i aplicar dacord amb les condicions que indica el fabricantper al seu correcte funcionament.

Condicions dels punts singulars:

Lencontre de la coberta amb els paraments verticals sefectuar perllongant la impermeabilitzaci finsals 20cm, sempre amb un radi de curvatura no inferior a 5cm.

HS 2. Recollida i evacuaci de residus

Generalitats

Ats ls diferent dhabitatge de ledifici en qesti, cal un estudi especfic adoptant els criterisdaquesta mateixa secci del DB-HS.

Disseny i Dimensionament

Situaci: el recorregut fins al punt de recollida descombraries en el projecte, t els passos amb unaamplada de 1,20m i les portes de sortida d0,90m.


HS 3. Qualitat de laire interior

mbit daplicaci

Saplicaran les directrius daquesta secci per la zona de serveis.

Quantificaci de les exigncies

Cabals de ventilaci mnims exigits:- Per als serveis: 15l/s per cada pea.

Disseny

Es disposaran obertures fixes de ventilaci en els elements de fusteria.Els airejadors per a la ventilaci se situaran sempre a una altura major de 1,80m sobre el terra.

Dimensionament

Obertures dadmissi/ de pas:

- Serveis:4qv=4x15l/s=60,0cm2. Es prendr com a mnim les dimensions duna reixa de ventilaci de

110x110mm.

Conductes dextracci (En serveis que no disposen de ventilaci natura)l:

Serveis adjacents al nucli dascensors i escales:Nombre de cabals que desemboquen en el conducte: 3x15l/s=45l/s. Segons classe de tiratge (taula4.3 i .4.4), i comprovant en la taula 4.2 de seccions de tiratge li correspon (zona trmica Y, Classe T-3): 1x625cm2. Per tant sadoptar shunts de dimetre 100mm.

HS 4. Subministrament daigua

Estar justificat en la memria dinstal.lacions.

HS 5. Evacuaci daiges

3-Disseny

Configuraci del sistema devacuaci:

Es disposar un sistema de recollida de les aiges separatiu, les escomeses de les quals sefectuarande forma totalment independent a la xarxa Municipal.

Les escomeses es faran a la xarxa municipal del C/ Santes Creus

Els llocs on es formin collectors enterrats, es collocaran dins de rases, amb un pendent mnim del2%.

4- Dimensionament

Es dimensionaran separadament els sistemes devacuaci, en tant que es tracta dun sistemaseparatiu.

Dimensionament de la recollida daiges pluvials

El nombre de buneres es determina segons la taula 4.6 de lapartat del DB:Taula 4.6 Nombre de buneres en funci de la superfcie de coberta


Superfcie de coberta en projecci horitzontal (m2)Nombre de buneresS < 100 ....2100 S < 200..... 3200 S < 500 .....4S > 500 1 cada 150 m2

Coberta recinte escala masia:Superfcie en projecci de la coberta: 14 m.

Coberta inclinada de PB en edifici dampliaci:Superfcie en projecci de la coberta: 168,20 m.

Coberta plana de planta soterrani en edifici dampliaci:Superfcie en projecci de la coberta: 94,00m.

Segons figura B.1 de lapndix B del present DB-HS, a Salou li correspon un rgim pluviomtric de100mm/h.

Dimensionat dels collectors en planta baixa i baixants daiges pluvials:

Llavors: Resumint en una taula (sha agafat com a pendent dels collectors 2%, i hi ha altura lliure peraplicar aquest pendent a la xarxa horitzontal.

Dimensionat de la xarxa de ventilaci

Edifici


Sadoptaran els materials que tinguin les caracterstiques de les segents normes:

Tuberas de fundicin segn normas UNE EN 545:2002, UNE EN 598:1996, UNE EN877:2000.

Tuberas de PVC segn normas UNE EN 1329-1:1999, UNE EN 1401-1:1998, UNE EN 1453-1:2000, UNE EN 1456-1:2002, UNE EN 1566-1:1999.

Tuberas de polipropileno (PP) segn norma UNE EN 1852-1:1998.

Tuberas de gres segn norma UNE EN 295-1:1999.

Tuberas de hormign segn norma UNE 127010:1995 EX.


4. COMPLIMENT DEL R.D. 105/2008 DE FEBRER, REGULA LAPRODUCCI I GESTI DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCI.


ESTUDI DE GESTI DE RESIDUS SEGONS REIAL DECRET 105/2008

Fase de Projecte BSIC I EXECUCI

Ttol Rehabilitaci Mas de lEscarrer

Emplaament C/ Santes Creus s/n, Xalets de Salou

CONTINGUT DEL DOCUMENT

Dacord amb el RD 105/2008, d'1 de febrer, pel qual es regula la producci i gesti de residus deconstrucci i enderroc, es presenta el present Estudi de Gesti de Residus de Construcci i Demolici,conforme al que disposa l'art. 4, amb el contingut segent:

1.1- Identificaci dels residus (segons OMAM/304/2002)

1.2- Estimaci de la quantitat que es generar (en Tn i m3)

1.3- Mesures de segregaci in situ

1.4- Previsi de reutilitzaci en la mateixa obra o altres emplaaments (indicar quals)

1.5- Operacions de valoraci in situ

1.6- Dest previst per als residus.

1.7- Installacions per a lemmagatzemament, maneig o altres operacions de gesti.

1.8- Valoraci del cost previst per a la correcta gesti dels RCDs, que formar part del pressupost delprojecte.


ESTUDI DE GESTI DE RESIDUS

1.1.- Identificaci dels residus a generar, codificats dacord amb La Llista Europea deResidus publicada per Ordre MAM/304/2002 de 8 de febrer o les seves modificacionsposteriors.

Classificaci i descripci dels residus

Sn residus no perillosos que no experimenten transformacions fsiques, qumiques o biolgiquessignificatives.

Els residus inerts no sn solubles ni combustibles, ni reaccionen fsica ni qumicament ni de cap altramanera, ni sn biodegradables, ni afecten negativament altres matries amb qu entren en contacte demanera que puguin donar lloc a contaminaci del medi ambient o perjudicar la salut humana. Escontemplen els residus inerts procedents dobres de construcci i demolici, inclosos els dobres menorsde construcci i reparaci domiciliria sotmeses a llicncia municipal o no.

Els residus generats seran noms els marcats a continuaci de La Llista Europea establida en l'OrdreMAM/304/2002. No es consideressin inclosos en el computo general els materials que no superin1m i no siguin considerats perillosos i requereixin per tant un tractament especial.

1.2.- Estimaci de la quantitat de cada tipus de residu que es generar a lobra, entones i metres cbics.

L'estimaci es realitzar en funci de les categories del punt 1

Obra Nova: En absncia de dades ms contrastades es consideren parmetres estimatius estadstics de20cm d'alria de barreja de residus per m construt, amb una densitat tipus de l'ordre d'1,5 a 0,5Tn/m.

Basant-se en aquestes dades, l'estimaci completa de residus a l'obra es:

GESTI DE RESIDUS DE CONSTRUCCI I ENDERROC (RCE)

Estimaci de residus d'OBRA NOVA

Superfcie Construda total 470,94 mVolum de residus (S x 0,10) 47,09 mDensitat tipus (entre 1,5 y 0,5 T/m) 1,00 Tn/mTones de residus 47,09 Tn

Estimaci de volum de terres procedents d'excavaci 65,00 mPressupost estimat de lobra 740.000,00 Pressupost del moviment de terres en projecte 400,00 ( entre 1,00 - 2,50 % del PEM)


Amb la dada estimada de RCDs per metre quadrat de construcci de la composici en pes dels RCDsque van als seus abocadors plasmats en el Pla Nacional de RCDs 2001-2006, es consideren elssegents pesos i volums en funci de la tipologia de residu:

1.3.- Mesures de segregaci "in situ" previstes (classificaci/selecci).

Basant-se en l'article 5.5 del RD 105/2008, els residus de construcci i demolici s'hauran de separaren fraccions, quan, de forma individualitzada per a cadascuna dels fraccions, la quantitat prevista degeneraci per al total de l'obra superi les quantitats segents:

Formig 160,00 T

Maons, teules, cermica 80,00 T

Metalls 4,00 T

Fusta 2,00 T

Vidre 2,00 T

Plstics 1,00 T

Paper i cart 1,00 T

Tn d VAvaluaci terica del pes per tipologia de RDC

Tones de cada tipus de RDC

Densitat tipus (entre 1,5 i 0,5)

m Volum de Residus

Terres i petris procedents de l'excavaci estimats directament des de les dades de projecte

97,50 1,50 65,00

% Tn d VAvaluaci terica del pes per tipologia de RDC % de pes

Tones de cada tipus de RDC

Densitat tipus (entre 1,5 y 0,5)

m Volum de Residus

RCD: Origen no petri1. Betums 0,050 2,35 1,30 1,812. Fustes 0,040 1,88 0,60 3,143. Metalls 0,025 1,18 1,50 0,784. Papers 0,003 0,14 0,90 0,165. Plstics 0,015 0,71 0,90 0,786. Vidre 0,005 0,24 1,50 0,167. Guix 0,002 0,09 1,20 0,08TOTAL estimaci 0,140 6,59 6,91

RCD: Origen petri1. Sorres, Graves i altres rids 0,040 1,88 1,50 1,262. Formig 0,120 5,65 1,50 3,773. Maons , Rajoles i altres productes 0,540 25,43 1,50 16,954. Pedra 0,050 2,35 1,50 1,57TOTAL estimaci 0,750 35,32 23,55

RCD: Potencialment perillosos i altres1. Broses 0,070 3,30 0,90 3,662. Potencialment perillosos i altres 0,040 1,88 0,50 3,77TOTAL estimaci 0,110 5,18 7,43

A.2.: RCDs Nivell II


1. TERRES I PETRIS D'EXCAVACI


Mesures aplicades (es marquen les Caselles segons les mesures aplicades)

Eliminaci prvia delements desmuntables i/o perillosos

x Enderroc separatiu / segregaci a obra nova (ex.: petris, fusta, metalls, plstics + cart +envasos, orgnics, perillosos). Noms en cas de superar les fraccions establertes a larticle5.5 del RD 105/2008

Enderroc integral o recollida de runes en obra nova tot barrejat, i posterior tractament enplanta

Els contenidors o sacs industrials empleats compliran les especificacions tcniques regulades segons lanormativa vigent que els afecta.

1.4.- Previsi d'operacions de reutilitzaci en la mateixa obra o en emplaamentsexterns (en aquest cas s'identificar el dest previst)

Es marquen les operacions previstes i el dest previst inicialment per als materials (prpia obra o extern)

OPERACI PREVISTA DEST INICIAL

No hi ha previsi de reutilitzaci en la mateixa obra o enemplaaments externs, simplement seran transportats a abocadorautoritzat

Extern

x Reutilitzaci de terres procedents de lexcavaci Prpia obra

Reutilitzaci de residus minerals o petris en rids reciclats o enurbanitzaci

Reutilitzaci de materials cermics

Reutilitzaci de materials no petris: fusta, vidre

Reutilitzaci de materials metllics

Altres (indicar)

1.5.- Previsi d'operacions de valoraci "in situ" dels residus generats.

Es marquen les operacions previstes i el dest previst inicialment per als materials (prpia obra o extern)

OPERACI PREVISTA

xNo hi ha previsi de reutilitzaci en la mateixa obra o en emplaaments externs, simplementseran transportats a abocador autoritzat

Utilitzaci principal com combustible o com altre mitj de generar energia


Recuperaci o regeneraci de dissolvents

Reciclat o recuperaci de substncies orgniques que utilitzin no dissolvents

Reciclat o recuperaci de metalls o compostos metllics

Reciclat o recuperaci daltres matries orgniques

Regeneraci dcids i bases

Tractament de sols, per a una millora ecolgica dels mateixos

Acumulaci de residus per al seu tractament segons lAnnex II.B de la Comissi 96/350/CE

Altres (indicar)

1.6.- Dest previst per als residus no reutilitzables ni valoritzables "in situ" (indicantcaracterstiques i quantitat de cada tipus de residus)

Les empreses de Gesti i tractament de residus estaran en tot cas autoritzades per l'Agncia de Residusde Catalunya.

Terminologia:

RCD: Residus de la Construcci i la Demolici

RSU: Residus Slids Urbans

RNP: Residus NO perillosos

RP: Residus perillosos


Tractament Dest Quantitatx 17 05 04 Terres i pedres diferents de les especificades en el codi 17 05 03 Sense tractament esp. Restauraci / Abocador 97,50

17 05 06 Fangs de drenatge diferents dels especificats en el codi 17 05 06 Sense tractament esp. Restauraci / Abocador 0,0017 05 08 Balast de vies frries diferent de l'especificat en el codi 17 05 07 Sense tractament esp. Restauraci / Abocador 0,00

RCD: Natura no ptria Tractament Dest Quantitat

1. Asfalto17 03 02 Barreges bituminoses diferents de les del codi 17 03 01 Reciclat Planta de reciclatge RCD 2,352. Fusta

x 17 02 01 Fusta Reciclat Gestor autoritzat RNPs 1,883. Metales17 04 01 Coure, bronze, llaut Reciclat 0,0017 04 02 Alumini Reciclat 0,0017 04 03 Plom 0,0017 04 04 Zinc 0,0017 04 05 Ferro i hacer Reciclat 0,0017 04 06 Estany 0,0017 04 06 Metalls barrejats Reciclat 0,0017 04 11 Cables diferents dels especificats en el codi 17 04 10 Reciclat 0,004. Papel

x 20 01 01 Paper Reciclat Gestor autoritzat RNPs 0,145. Plstico

x 17 02 03 Plstic Reciclat Gestor autoritzat RNPs 0,716. Vidrio17 02 02 Vidre Reciclat Gestor autoritzat RNPs 0,247. Yeso

x 17 08 02 Materials de construcci a partir de guix diferents dels del codi 17 08 01 Reciclat Gestor autoritzat RNPs 0,09

RCD: Natura ptria Tractament Dest Quantitat

1. Sora, grava i altres rits01 04 08 Residus de grava i roques triturades diferents dels esmentats en el codi 01 04 07 Reciclat Planta de reciclatge RCD 0,00

x 01 04 09 Residus de sorra i argila Reciclat Planta de reciclatge RCD 1,88

2. Formigx 17 01 01 Formig Reciclat /Abocador Planta de reciclatge RCD 5,65

3. Maons , rajoles i altres cermicsx 17 01 02 Maons Reciclat Planta de reciclatge RCD 8,90x 17 01 03 Teules i materials cermics Reciclat Planta de reciclatge RCD 16,53

17 01 07 Barreges de formig, maons, teules i materials cermics diferents de les especificades en el codi 1 7 01 06. Reciclat /Abocador Planta de reciclatge RCD 0,00

4. Pedra17 09 04 RDCs barrejats diferents dels dels codis 17 09 01, 02 i 03 Reciclat 2,35

RCD: Potencialment perillosos i altres Tractament Dest Quantitat

1. Basuras20 02 01 Residus biodegradables Reciclat /Abocador Planta de reciclatge RSU 0,0020 03 01 Barreja de residus municipals Reciclat /Abocador Planta de reciclatge RSU 0,00

2. Potencialment perillosos i altresx 17 01 06 Barreja de formig, maons, teules i materials cermics amb substncies perilloses (SP's) Dipsit seguretat 0,02

17 02 04 Fusta, vidre o plstic amb substncies perilloses o contaminades per elles Tractament Fco-Qco 0,0017 03 01 Barreges bituminoses que contenen quitr d'hulla Dipsit/Tractament 0,0017 03 03 Quitr d'hulla i productes enquitranades Dipsit/Tractament 0,0017 04 09 Residus metllics contaminats amb substncies perilloses Tractament Fco-Qco 0,0017 04 10 Cables que contenen hidrocarburs, quitr d'hulla i altres SP's Tractament Fco-Qco 0,0017 06 01 Materials d'allament que contenen Amiant Dipsit seguretat 0,0017 06 03 Altres materials d'allament que contenen substncies perilloses Dipsit seguretat 0,0017 06 05 Materials de construcci que contenen Amiant Dipsit seguretat 0,0017 08 01 Materials de construcci a partir de guix contaminats amb SP's Tractament Fco-Qco 0,0017 09 01 Residus de construcci i demolici que contenen mercuri Dipsit seguretat 0,0017 09 02 Residus de construcci i demolici que contenen PCB's Dipsit seguretat 0,0017 09 03 Altres residus de construcci i demolici que contenen SP's Dipsit seguretat 0,0017 06 04 Materials d'allaments diferents dels 17 06 01 i 03 Reciclat Gestor autoritzat RNPs 0,0017 05 03 Terres i pedres que contenen SP's Tractament Fco-Qco 0,0017 05 05 Fangs de drenatge que contenen substncies perilloses Tractament Fco-Qco 0,0017 05 07 Balast de vies frries que contenen substncies perilloses Dipsit/Tractament 0,0015 02 02 Absorventes contaminats (draps,) Dipsit/Tractament 0,0013 02 05 Olis usats (minerals no clorats de motor,) Dipsit/Tractament 0,0016 01 07 Filtres d'oli Dipsit/Tractament 0,0020 01 21 Tubs fluorescents Dipsit/Tractament 0,0016 06 04 Piles alcalines i salines Dipsit/Tractament 0,0016 06 03 Piles bot Dipsit/Tractament 0,00

x 15 01 10 Envasos buits de metall o plstic contaminat Dipsit/Tractament 1,8608 01 11 Sobrants de pintura o vernissos Dipsit/Tractament 0,0014 06 03 Sobrants de dissolvents no halogenats Dipsit/Tractament 0,0007 07 01 Sobrants de desencofrants Dipsit/Tractament 0,0015 01 11 Aerosols buits Dipsit/Tractament 0,0016 06 01 Bateries de plom Dipsit/Tractament 0,0013 07 03 Hidrocarburs amb aigua Dipsit/Tractament 0,0017 09 04 RDCs barrejats distints codis 17 09 01, 02 i 03 Dipsit/Tractament Restauraci / Abocador 0,00

Gestor autoritzat RPs

Gestor autoritzat RPs

A.1.: RCDs Nivell I

1. TERRES I PETRIS DE L'EXCAVACI


Gestor autoritzat RNPs


1.7.- Plans de les installacions previstes

Plans de les installacions previstes per a l'emmagatzemament, maneig i, si escau, altres operacions degesti dels residus de construcci i demolici a l'obra, plans que posteriorment podran ser objected'adaptaci a les caracterstiques particulars de l'obra i els seus sistemes d'execuci, sempre ambl'acord de la direcci facultativa de l'obra.

Als plnols s'especificar la situaci i dimensions de:

x Bajantes de escombros

xAcopios y/o contenedores de los distintos RCDs (tierras, ptreos, maderas, plsticos,metales, vidrios, cartones

x Zonas o contenedor para lavado de canaletas / cubetas de hormign

x Almacenamiento de residuos y productos txicos potencialmente peligrosos

x Contenedores para residuos urbanos

Planta mvil de reciclaje in situ

xUbicacin de los acopios provisionales de materiales para reciclar como ridos, vidrios,madera o materiales cermicos.

1.8.- Valoraci del cost previst per a la correcta gesti dels RCDs, que formar partdel pressupost del projecte

Amb carcter General:

Prescripcions a incloure en el plec de prescripcions tcniques del projecte, en relaci ambl'emmagatzemament, maneig i, si escau, altres operacions de gesti dels residus de construcci idemolici en obra.

Gesti de residus de construcci i demolici

Gesti de residus segons RD 105/2008, realitzant-se la seva identificaci d'acord amb La LlistaEuropea de Residus publicada per Ordre MAM/304/2002 de 8 de febrer o les seves modificacionsposteriors.

La segregaci, tractament i gesti de residus es realitzar mitjanant el tractament corresponent per partd'empreses homologades mitjanant contenidors o sacs industrials que compliran les especificacions delmarc legal regulador vigent

Certificaci dels mitjans emprats

s obligaci del contractista proporcionar a la Direcci Facultativa de l'obra i a la Propietat elscertificats dels contenidors emprats aix com dels punts d'abocament final, ambds emesos per entitatsautoritzades i homologades per l'Agncia de Residus de Catalunya.

Neteja de les obres


s obligaci del Contractista mantenir netes les obres i els seus voltants tant d'enderrocs com dematerials sobrants, retirar les installacions provisionals que no siguin necessries, aix com executar totsels treballs i adoptar les mesures que siguin apropiades perqu l'obra presenti les condicions deseguretat i salut oportunes i un bon aspecte.

Amb carcter Particular:

Prescripcions a incloure en el plec de prescripcions tcniques del projecte (es marquen aquelles ques'apliquin a l'obra)

Per als enderrocs: es realitzaran actuacions prvies tals com fitacions, apuntalaments,estructures auxiliars per a les parts o elements perillosos, referits tant a la prpia obra comals edificis confrontantsCom a norma general, es procurar actuar retirant els elements contaminats i/o perillosostan aviat com sigui possible, aix com els elements a conservar o valuosos (cermics,marbres).Tot seguit s'actuar desmuntant aquelles parts accessibles de les installacions, fusteries i laresta d'elements que ho permetin

x

El dipsit temporal dels enderrocs, es realitzar b en sacs industrials iguals o inferiors a1m, contenidors metllics especfics amb la ubicaci i condicions que estableixin lesordenances municipals. El dipsit en acopis tamb haur d'estar en llocs degudamentsenyalitzats i segregat de la resta de residus

xEl dipsit temporal per a RCDs quantificables (fustes, plstics, metalls, ferralla) que esrealitzi en contenidors o acopis s'haur de senyalitzar i segregar de la resta de residusd'una manera adequada.

x

Els contenidors hauran d'estar pintats en colors que destaquin la seva visibilitat,especialment durant la nit, i comptar amb una banda de material reflector de com a mnim15cm al llarg de tot el seu permetre.En els mateixos haur de figurar la informaci que segons la legislaci que ho regula siguipertinent.Aquesta informaci tamb haur de quedar reflectida als sacs industrials i altres mitjans decontenci i magatzematge de residus.

x

El responsable de l'obra a la que presta servei el contenidor prendr les mesuresnecessries per evitar el dipsit de residus aliens a la mateix. Els contenidors romandrantancats, o coberts almenys, fora de l'horari de treball, per evitar el dipsit de residus aliens al'obra a qu presten servei.

xEn l'equip d'obra hauran d'establir-se els mitjans humans, tcnics i procediments per a laseparaci de cada tipus de RCD.

x

S'atendran els criteris municipals establerts (ordenances, condicions de llicncia d'obres),especialment si obliguen a la separaci en origen de determinades matries objecte dereciclatge o dipsitEn aquest ltim cas s'haur d'assegurar per part del contractista realitzar una avaluacieconmica de les condicions en qu s viable aquesta operaci, tant per les possibilitatsreals d'executar-la com per disposar de plantes de reciclatge o gestors de RCDs adequats.La Direcci d'Obra ser la responsable de prendre l'ltima decisi i de la seva justificacidavant les autoritats locals o autonmiques pertinents.

x

S'haur d'assegurar en la contractaci de la gesti dels RCDs que el dest final (planta dereciclatge, abocador, pedrera, incineradora) sn centres amb l'autoritzaci autonmicade la Conselleria de Medi Ambient, aix mateix s'haur de contractar noms transportistes ogestors autoritzats per la dita Conselleria i inscrits en el registre pertinentEs dur a terme un control documental en qu quedaran reflectits els avals de retirada ientrega final de cada transport de residus


x

La gesti tant documental com operativa dels residus perillosos que es trobin en una obrad'enderroc o de nova planta es regiran conforme a la legislaci nacional i autonmicavigent i als requisits de les ordenances municipalsAix mateix els residus de carcter urb generats a les obres (restes d'pats, envasos)seran gestionats d'acord amb els preceptes marcats per la legislaci i autoritat municipalcorresponent.

x

Per al cas dels residus amb amiant se seguiran els passos marcats per l'OrdreMAM/304/2002 de 8 de febrer per la qual es publiquen les operacions de valoraci ieliminaci de residus i la llista europea de residus per poder considerar-los com perillosos ono perillosos.En qualsevol cas sempre es compliran els preceptes dictats pel RD 108/1991 d'1 de febrersobre la prevenci i reducci de la contaminaci del medi ambient produda per l'amiant,aix com la legislaci laboral respecte d'aix.

x Les restes del rentat de canaletes / coves de formig seran tractades com runes

xS'evitar en tot moment la contaminaci amb productes txics o perillosos dels plstics irestes de fusta per a la seva adequada segregaci, aix com la contaminaci dels acopis ocontenidors d'enderrocs amb components perillosos

x

Les terres superficials que poden tenir un s posterior per a jardineria o recuperaci dels slsdegradats ser retirada i emmagatzemada durant el menor temps possible en cavallonsd'altura no superior a 2 metres. S'evitar la humitat excessiva, la manipulaci i lacontaminaci amb altres materials.

Altres (indicar)

1.9.- Valoraci del cost previst de la gesti correcta dels residus de construcci idemolici, cost que formar part del pressupost del projecte en captol a banda.

A continuaci es desglossa el captol pressupostari corresponent a la gesti dels residus de l'obra,repartit en funci del volum de cada material.

Per als RCDs de Nivell I s'utilitzaran les dades de projecte de l'excavaci, mentre que per als de NivellII sutilitzaran les dades de l'apartat 1.2 del Estudi de Gesti

S'estableixen els preus de gesti d'acord amb all que s'ha establer a . El contractista posteriorment espodr ajustar a la realitat dels preus finals de contractaci i especificar els costos de gesti dels RCDsde Nivell II per les categories LER si aix ho considers necessari.

S'estableixen en l'apartat B.- RESTA DE COSTOS DE GESTI que inclou:

B3.- Estimaci del percentatge del pressupost d'obra de la resta de costos de la Gesti de Residus,tals com lloguers, ports, maquinria , m d'obra i mitjans auxiliars en general.


CONCLUSI

Amb tot lanteriorment exposat, junt amb els plans que acompanyen la present memria i el pressupostreflectit, els tcnics que subscriuen entenen que queda suficientment desenvolupat el Estudi de Gesti deResidus per al projecte reflectit al seu encapalament.

Tipologia RCDs Estimaci (m)

Preu gesti en Planta / Abocador / Pedrera / Gestor

(/m)

Import () % del pressupost d'Obra

Terres i petris de l'excavaci 65,00 4,00 260,00 0,0553%

RCDs Natura Ptrea 23,55 10,00 235,47 0,0501%RCDs Natura no Ptrea 6,91 10,00 69,13 0,0147%RCDs Potencialment perillosos 7,43 10,00 74,30 0,0158%

0,0806%

0,00 0,0000%561,09 0,1194%470,00 0,1000%

1.670,00 0,3553%

B.- ALTRES COSTOS DE GESTI

A.- ESTIMACI DEL COST DE TRACTAMENT DELS RCDs (clcul sense fiana)

A1 RCDs Nivell I

A2 RCDs Nivell II

Ordre 2690/2006 CAM considera un lmit mnim del 0,2% del pressupost de l'obra

TOTAL PRESSUPOST PLA GESTI RCDs

B1.- % Pressupost fins arrivar RCD Nivell IB2.- % Pressupost fins arrivar RCD Nivell IIB3.- % Pressupost de l'obra per costos de gesti, lloguers, etc


5.- COMPLIMENT DECRET 21/2006, DE 14 DE FEBRER, PEL QUALES REGULA LADOPCI DE CRITERIS AMBIENTALS IDECOEFICINCIA EN ELS EDIFICIS

DADES DE L'EDIFICI: REHABILITACI MAS DE L'ESCARRERSituaci:

X X

USOS DE L'EDIFICI:

70 %

Comarca

etiqueta ecolgica tipus I (UNE-EN ISO 14024/2001)

etiqueta ecolgica de la Uni Europea

l/dia

per protecci patrimoni cultural catal

AILLAMENT TRMIC


aixetes de lavabos, bidets, aigeres i equips de dutxa: cabal Q 12 l/min; Q 9 l/min a 1 barcisternes de vters amb mecanismes de doble descrrega o descrrega interrompible

Gran rehabilitaci

xarxa de sanejament separada per aiges residuals i pluvials fins arqueta fora propietat o limit ms proper

Habitatge

AIXETES

PARMETRES D'ECOEFICINCIA DOBLIGAT COMPLIMENT

SANEJAMENT

Municipi:

Residencial collectiu ( hotels, pensions, residncies, albergs )Administratiu (centres de l'Administraci pblica, bancs,oficines)

PROTECCI SOLAR

SALOU

AIGUA tots els usos

Nova edificaci

ENERGIA tots els usos

ECOEFICINCIAPROJECTE BSIC

x

X

xx

Sanitari (hospitals, clniques, ambulatoris i centres de salut)

Esportiu ( polisportius, piscines i gimnasos)

Reconversi d'antiga edificaci


TARRAGONS

XDocent (escoles infantils i centres de formaci primria, secundria, universitria i professional)

zona climtica

no s daplicaci quan : ledifici no compta amb suficient assolellament

PRODUCTES

MATERIALS I SISTEMES CONSTRUCTIUS tots els usos

si es preveu la installaci daparell rentavaixelles: a lespai previst, hi haur una presa daigua freda i una daiguacalenta

RENTAVAIXELLES

% (3)

edificis amb demanda daigua calenta sanitria 50 l/dia a 600 han de disposar de sistema de producci dACS amb energia solar trmica

obertures de cobertes i faanes despais habitables amb vidres dobles o similar : Km 3,30 W/m2K (1) (2)

x

X

distintiu de garantia de qualitat ambiental de la Generalitat deCatalunya


ALTRES USOS (sense perjudici daltres normatives)

preveu un espai fcilment accessible de 150 dm3 per separar les fraccions segents:

HABITATGES (adaptant-se a les ordenances municipals)

envasos lleugers, matria orgnica, vidre, paper/cartr i rebuig

X

demanda ACS a 600

en edificis de nova planta per limitacions de la normativa urbanstica que impossibilita la superfcie de captaci

cal justificar-ho adequadament a la memria

etiqueta ecolgica tipus III (UNE 150.025/2005 IN)

al menys una famlia de productes de laconstrucci de ledifici (productes destinats almateix s), haur de disposar d'un delssegents :

les diferents unitats privatives disposen segons el seu s un sistema demmagatzematge per separat dels diferents tipus de residu :

al'interior de les unitats privatives

a un espai comunitari

RESIDUS. DOMSTICS tots els usos

USUARIS DE L'EDIFICI 47

parts massisses de tots els tancaments verticals exteriors, ponts trmics inclosos : Km 0,70 W/m2K (1) (2)

marca AENOR Medioambiente

en rehabilitaci per la configuraci prvia de ledifici o de la normativa urbanstica

IV

laportaci energtica solar s cobreix amb altres fonts denergies renovables

PROJECTE

x

xobertures de cobertes i faanes orientades a sud-oest ( 900), disposen delement o tractament a lexterior o entre els dos vidres tal que : factor solar de la part envidrada S 35%

s docent, sanitari o esportiu: aixetes lavabos i dutxes : temporitzadors o detectors de presncia

0

si per la producci dACS sutilitzen resistncies elctriques amb efecte Joule; a qualsevol zona climtica:


la zona no t servei de gas canalitzat o laportaci energtica s cobreix amb altres fonts denergies renovables

PRODUCCI DAIGUA CALENTA SANITRIA AMB ENERGIA SOLAR

% (4)

1/2

5

5

5

5

6

6

5

4

6

8

4

5

4

4

5

8

7

3

(1)

(2)

(3)

(4)

Per algunes zones climtiques, els requeriments del CTE, son ms restrictius que els del decret de ecoeficiencia

Per tal de no entrar en contradicci amb el Codi Tcnic de lEdificaci, a partir de la data daplicaci obligatria del Document Bsic HE(29/09/2006) la Km sassimilar a la UMlim, s a dir, a la Transmitncia lmit mitjana dels murs de ledifici (taules 2.2 del CTE)


PROJECTE BSIC

entre interior dhabitatges i espais comunitaris: allament mnim a so aeri R de 48 dBA

EDIFICIS DHABITATGES exclusivament

elements horitzontals i parets separadores entre propietaris o usuaris diferents: allament mnim a so aeri R de48 dBAAILLAMENT ACSTIC

sistemes preindustrialitzats, com a mnim al 80% de la superfcie de lestructura

sistemes preindustrialitzats, com a mnim al 80% de la superfcie dels tancaments exteriors

que les diferents entitats privatives de ledifici disposin de ventilaci creuada natural

DISSENY DE L'EDIFICIcoberta enjardinada

PROJECTE

MATERIALSutilitzar al menys un producte obtingut del reciclatge de productes (de la construcci, pneumtics, residusdescumes, etc)

en cas de demolici prvia, reutilitzar els residus petris generats en la construcci del nou edifici

AILLAMENT ACSTIC

reduir el coeficient mitj de transmitncia trmica Km dels tancaments verticals exteriors en un 10% de 0,70W/m2K ; Km 0,63 W/m2Kreduir el coeficient mitj de transmitncia trmica Km dels tancaments verticals exteriors en un 20% de 0,70W/m2K ; Km 0,56 W/m2Kreduir el coeficient mitj de transmitncia trmica Km dels tancaments verticals exteriors en un 30% de 0,70W/m2K ; Km 0,49 W/m2K

enllumenat despais comunitaris o daccs amb detectors de presncia, sense que afecti negativament alsistema denllumenat

disposar dun sistema de reaprofitament de les aiges grises i pluvials de ledifici

utilitzaci denergies renovables per obtenir la climatitzaci (calefacci i/o refrigeraci) de ledifici

16

en els edificis dhabitatges, els elements horitzontals de separaci entre propietats i usuaris diferents, i tambles cobertes transitables, tenen solucions constructives en les que el nivell dimpacte Ln en lespai inferiorsigui 74 dBA

faana ventilada a orientaci sud-oest ( 900)

PUNTS

PARMETRES D'ECOEFICINCIA D'OBLIGAT COMPLIMENT PROJECTEMATERIALS I SISTEMES CONSTRUCTIUS tots els usos

en la construcci de ledifici cal obtenir un mnim de 10 punts, utilitzant algunes de les solucions constructives segents:

5

AILLAMENT TRMIC

CONSTRUCCI

PARMETRES AMBIENTALS DOBLIGAT COMPLIMENT


6

5

ECOEFICINCIA

INSTALLACIONS

coberta ventilada

en edificis dhabitatges que el 80% daquests rebin a lobertura de la sala una hora dassolellament directeentres les 10 i les 12 hores solars, el solstici dhivern

en edificis dhabitatges, les obertures dels tancaments exteriors sobreexposats o exposats (NRE-AT/87),disposen de solucions de finestra, doble finestra o balconada, on el conjunt de bastiment i envidrament tenenallament a so aeri R de 28 dBA

disposar dun sistema de reaprofitament de les aiges pluvials de ledifici

Cal fer constar el mateix percentatge de contribucio solar que a (3)

Contribuci solar mnima d'energia solar en la producci d'ACS.

2/2


6. NORMATIVA TCNICA GENERAL APLICABLE ALS PROJECTESD'EDIFICACI.


6. NORMATIVA TCNICA GENERAL APLICABLE ALS PROJECTES D'EDIFICACI.

PROJECTE BSIC I EXECUTIU REHABILITACI MAS DE LESCARRERSituaci: C/ Santes Creus , Xalets de Salou

Normativa tcnica general aplicable als projectes d'edificaci dacord al CTE

El Decret 462/71 del Ministerio de la Vivienda (BOE: 24/3/71): "Normas sobre redaccin de proyectos ydireccin de obras de edificacin", estableix que en la memria i en el plec de prescripcions tcniquesparticulars de qualsevol projecte d'edificaci es faci constar expressament l'observana de les normas dela presidencia del gobierno i les del ministerio de la vivienda sobre la construcci vigents.

s per aix convenient que en la memria figuri un pargraf que faci allusi a l'esmentat decret iespecifiqui que en el projecte s'han observat les normes vigents aplicables sobre construcci.

Aix mateix, en el plec de prescripcions tcniques particulars s'inclour una relaci de les normes vigentsaplicables sobre construcci i es remarcar que en l'execuci de l'obra s'observaran les mateixes.

A lentrada en vigor del Codi Tcnic de lEdificaci, CTE, es deroguen diverses normatives i per donarcompliment a les noves exigncies bsiques shan daplicar els documents bsics, DB, que composen lapart II del CTE.

Degut a lampli abast del CTE, aquest es referncia tant en lmbit general com en cada tema indicant eldocument bsic o la secci del mateix que li sigui daplicaci

A ms, els productes de construcci (productes, equips i materials) que sincorporin amb carcterpermanent als edificis, en funci de ls previst, duran el marcatge CE, de conformitat amb la Directiva89/106/CEE de productes de construcci, transposada pel RD 1630/1992, de desembre, modificat pel RD1329/1995.En aquest sentit, les reglamentacions recents, com s el cas del CTE, fan referncia a normes UNE-EN,CEI, CEN, que en molts casos estableixen requisits concrets que shan de complimentar en el projecte.

mbit general

Ley de Ordenacin de la Edificacin.

Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificaci: llei 52/2002,(BOE 31/12/02) Modificada pels Pressupostosgenerals de lestat per a lany 2003. art. 105

Codi Tcnic de lEdificaci

RD 314/2006, de 17 de mar de 2006 (BOE 28/03/2006)

Normas para la redaccin de proyectos y direccin de obras de edificacin

D 462/71 (BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85)

Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificacin

O. 9/6/71 (BOE: 17/6/71) correcci derrors (BOE: 6/7/71) modificada per lO. 14/6/71(BOE: 24/7/91)

Libro de Ordenes y visitas

D 461/1997, de 11 de mar

Certificado final de direccin de obras

D. 462/71 (BOE: 24/3/71)

Requisits bsics de qualitat


REQUISIT BSIC DE FUNCIONALITAT

Funcionalitat

Normativa en funci de ls: Habitatge

Acreditaci de determinats requisits prviament a l'inici de la construcci d'habitatges

D 282/91 (DOGC: 15/1/92)

Llei de l'habitatge

Llei 24/91 (DOGC: 15/1/92)

Llibre de l'edifici

D 206/92 (DOGC: 7/10/92)

Es regula el llibre de l'edifici dels habitatges existents i es crea el programa per a larevisi de l'estat de conservaci dels edificis d'habitatges

D 158/97 (DOGC: 16/7/97)

Requisits mnims d habitabilitat en els edificis dhabitatges i de la cdula dhabitabilitat

D 259/2003 (DOGC: 30/10/03) correcci derrades: DOGC: 6/02/04)

Accessibilitat

Llei de promoci de l'accessibilitat i supressi de barreres arquitectniques

Llei 20/91 DOGC: 25/11/91

Codi d'accessibilitat de Catalunya de desplegament de la llei 20/91

D 135/95 DOGC: 24/3/95

Ley de integracin social de los minusvlidos

Ley 13/82 BOE 30/04/82

CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes

RD 314/2006 Codi Tcnic de lEdificaci BOE 28/03/2006

Telecomunicacions

Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicacin

RD Ley 1/98 de 27 de febrero (BOE: 28/02/98), modificaci Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005)

Modificaci de lmbit daplicaci del RD Ley 1/98 en la modificaci de la Ley de Ordenacin dela Edificacin

Ley 38/1999 (BOE 6/11/99)


REQUISIT BSIC DE SEGURETAT

Seguretat estructural

CTE DB SE Seguretat Estructural

SE 1 DB SE 1 Resistncia i estabilitat

SE 2 DB SE 2 Aptitud al servei


Seguretat en cas dincendis

CTE DB SI Seguretat en cas dIncendi


Condicionants urbanstics i de protecci contra incendis en els edificis complementaris a lNBE-CPI-91

D 241/94 (DOGC: 30/1/95)

Clasificacin de los productos de construccin y de los elementos constructivos enfuncin de sus propiedades de reaccin y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005)

Reglamento de Seguridad Contra Incendios en Establecimientos Industriales (RSCIEI)

RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

Seguretat dutilitzaci

CTE DB SU Seguretat dUtilitzaci

SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes

SU-2 Seguretat enfront al risc dimpacte o enganxades

SU-3 Seguretat enfront al risc daprisionament

SU-5 Seguretat enfront al risc causat per situacions dalta ocupaci

SU-6 Seguretat enfront al risc dofegament

SU-7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment


REQUISIT BSIC DHABITABILITAT

Estalvi denergia

CTE DB HE Estalvi dEnergia

HE-1 Limitaci de la demanda energtica

HE-2 Rendiment de les Installacions Trmiques (RITE)

HE-3 Eficincia energtica de les installacions dilluminaci


HE-4 Contribuci solar mnima daigua calenta sanitria

HE-5 Contribuci fotovoltaica mnima denergia elctrica


Es regula ladopci de criteris ambientals i decoeficincia en els edificis

D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) Donada la incidncia en diferents mbits es torna a referenciaren cadascun dells

Salubritat

CTE DB HS Salubritat

HS 1 Protecci enfront de la humitat

HS 2 Recollida i evacuaci de residus

HS 3 Qualitat de laire interior

HS 4 Subministrament daigua

HS 5 Evacuaci daiges



D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Protecci enfront del soroll

NBE-CA-88 condiciones acsticas en los edificios

O 29/9/88 BOE: 8/10/88

Llei de protecci contra la contaminaci acstica

Llei 16/2002, DOGC 3675, 11.07.2002

Ley del ruido

Ley 37/2003, BOE 276, 18.11.2003


D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Sistemes estructurals

CTE DB SE Seguretat Estructural

SE 1 Resistncia i estabilitat

SE 2 Aptitud al servei

SE AE Accions en ledificaci

SE C Fonaments

SE A Acer

SE M Fusta

SE F Fbrica


NCSE-02 Norma de Construccin Sismorresistente. Parte general y edificacin


RD 997/2002, de 27 de setembre (BOE: 11/10/02)

NRE-AEOR-93. norma reglamentria dedificaci sobre accions en ledificaci en les obres derehabilitaci estructural dels sostres dedificis dhabitatges

O. 18/1/94 (DOGC: 28/1/94)

EFHE Instruccin para el proyecto y la ejecucin de forjados unidireccionales de hormignestructural realizado con elementos prefabricados

RD 642/2002 (BOE: 6/08/02)

EHE Instruccin de Hormign Estructural

RD 2661/98 de 11 desembre (BOE: 13/01/99)Sistemes constructius

CTE DB HS 1 Protecci enfront de la humitat


Materials i elements de construcci

RB-90 pliego general de prescripciones tcnicas generales para la recepcin de bloques dehormign en las obras de construccin

O 4/7/90 (BOE: 11/07/90)

RC-92 Instruccin para la recepcin de cales en obras de rehabilitacin de suelos

O 18/12/92 (BOE: 26/12/92)

UC-85 recomanacions sobre ls de cendres volants en el formig

O 12/4/85 (DOGC: 3/5/85)

RC-03 Instruccin para la recepcin de cementos

RD 1797/2003 (BOE: 16/01/04)

RY-85 pliego general de condiciones para la recepcin de yesos y escayolas en las obras deconstruccin

O 31/5/85 (BOE: 10/6/85)

RL-88 pliego general de condiciones para la recepcin de los ladrillos cermicos en las obras deconstruccin

O 27/7/88 (BOE: 3/8/88)

Installacions

Installacions de protecci contra incendis

Reglamento de Instalaciones de Proteccin Contra Incendios (RIPCI)

RD 1942/93 (BOE:14/12/93)

Installacions de parallamps

CTE DB SU-8 Seguretat enfront al risc causat per lacci del llamp


Installacions delectricitat


Reglamento electrotcnico para baja tensin (REBT). Instrucciones Tcnicas Complementarias

RD 842/2002 (BOE 18/09/02)

CTE DB HE-5 Contribuci fotovoltaica mnima denergia elctrica


Procediment administratiu per a laplicaci del Reglament Electrotcnic de Baixa Tensi

D. 363/2004 (DOGC 26/8/2004)

Procediment administratiu per a laplicaci del reglament electrotcnic de baixa tensi

Instrucci 7/2003, de 9 de setembre

Condicions de seguretat en les installacions elctriques de baixa tensi dhabitatges

Instrucci 9/2004, de 10 de maig

Certificat sobre compliment de les distncies reglamentries dobres i construccions a lnieselctriques

Resoluci 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988)

Reglamento sobre condiciones tcnicas y garantas de seguridad en ce

PROYECTO BASICO Y DE EJECUCION · proyecto basico y de ejecucion rehabilitaciÓn del mas de...

Documents

Transcript of PROYECTO BASICO Y DE EJECUCION · proyecto basico y de ejecucion rehabilitaciÓn del mas de...