Prudenci Bertrstna • en l a in t imi ta t .

Pli^uapnci BPtrana era un home sincer,sentimental en to ta l 'extensió de la

paraiila, Bn l a seva vida privada com en l a seva vida a r t í s t i c a , era incapaç

de l a m^s l l eu s:K±3cKÍ3dc ficció , Vivia com pitava i escr ivia ,galat únieatnent

pels seus sentiments , La seva obra pictbr ica i l i t e r à r i a eren tan espontknies

com els seus afectes farailiars i amistosos. Tota l a seva vida, d'un cap a l '

a l t re , eqixivallà a una pura i sincera maTçiifestació dels Beus sentiments.

Per res del món no hauria/^?scrit alHb que^contra els seus sentiments i idees^

pédia plaure a l pilblic o procurar- l i un guany/ mater ial . La seva £;ran tra^bdia

va començar en perdre l ' he re t a t de l 'Espa r ra , ! haver de guanyar el nostre pa

convertiiil en ofici a l lb q.ue havia començat pèr pur goig de l ' e s p e r i t .

Havia t r i a t l a pintura perquè creia sinceraEBHt que aquesta era l a seva au­

tent ica vocació . Quan es trohb. de sobte senserXes extenses suredes de l ' E s -

parra_,de les quals havien viscut els Bertrana durant unes. generac ions , l ' a r t i s ta ,

pare ja de tres; f i l l s ,va sacr i f icar el seu art a l a família.

2

Eh descobr i r l a seva vocací<5 d ' e s c r i p t o r / va arreconar e l s pinze3.1s, quÉL

molts ajíyp. després t o m a r i a a desentaforar per e sp l a i de l a seva v e l l e s a *

Llavors que començava a escri \ i re ,no sospi tava encara q.vie haur ia d.p fer amb

l a ploma el cnie ja havia Kaèut de fer amb e l s p i n z e l l s , és a d i r , e sc r iu re no so­

lament a l l b qiié l i abel^ia sin<$ a l l ò que l i peiTnetria mantenir l a faüi í l ia . Els havieï>fl adquier i t^

f i l l s , avia t vam ésser queitre,-ííWwioffi 3^ maà^a costum de menjar t r e s o quatre

vegades d i à r i e s , s e n t i r fred a l ' h i v e r n , a é M à S à ü í r i f ins morir amb l a ;preteiisi<5 d ' é s s e r ert errats ^í^SJ^·^^f^^^^^'^'ff^-^'í'^^

ggï5Xïgx^ap - g?ígílÇx^X^gg i5XgK1??|6??S^2í . El pare subvenia corat josariei-it a leí^ nosfe«

t r e s n e c e s s i t a t s mater ia ls a lhora que t i r a v a endavant l a seva obra l i t e r à r i a

fe l a qual no cobrava ni un r a l . ( í r a c t a t ^ de d i r i g i r íí«=éi«03 rt un d i a r i de t e n ­

dències republicanes,que no eren. It-s seves^ Içetallava a r t i c l e s d 'a- l t res d ia r i s^

e l s publicava @iü>at'-íW**'Cí.H "S-SAsa Üiexperi^ncia ^ í p e r i o di s t a., |<a£ava arnb l a presd

aquel les idees que.no l i havien e i x i t n i detcap n i del co r . I , per culpa i n d i r e c

^a d'aquev^t fet»havia d ' abandona r l a seva amada Girona. i ^^^^ a raure a l e s u r ­

pes .d'un e d i t o r insens ib le i gasiíx, p r o p i e t a r i de l '^^í;^©^-^ àe^2a^JorrQ;txa

i *® Xa Campana de g r à c i a .

Els prií^iers anys de l a nos t ra v ida a Barcelona represeiiteïi.l'fepo.ca T-^Í; do-

lorosq, de l a v ida del pa re . Si a 6-irona, t r a c t a v a de d i r i g i r Ciudadania i fra^

cassarva en l a seva comesa, més gran foTi e l í'i-acks que so f r í a Barcelona t r a c t a n t

de d i r i g i r Tj'*?]sq.nell·a i La Campana» Perb e l l e ra pare abans q.ue e s c r i p t o r , Eo

aguantava to t per a que no ens maíliiqu4s e l més n e c e s s a r i , 3iÍaacsKKx;JaxBKKitKiïtH3Cfcze

Ens estimava tendrement,apassionadament, No es planyia mai davant nos t re del ^a

gran s a c r i f i c i qne fe ia coT-fi.aborant en per ibdics que no l i inspira3%/en cap

simpatia amh e l p r o p i e t a r i i e l s redactors ^els quals no s ' avenia n i poc n i

aadBisís · Pr iva t dels seus e sp la i s c ine^bt ics i del seufWacte amb ffenj^-ataires i

camperols^oínicamert era f e l i ç amb l a seva ] enuda assegiida danuínt dels genolls

i e i s a l t r e s t r e s a l sew rfedol , A mi, m ' invi tava sovint a fer grans passejades

a peii: Vallvií^rera, Montjuic, e l port .Prop de ls v a i x e l l s amarrats a3.- moll t an

e l l com 30 aspiràvem l 'ht imitat salobre i l ' o l o r de qu i t r à .ïTo sé e l que somniava

e l pa re , j o somniava en impossibles v ia tges mars i t e r r e s e n l l à .

3 Els primers a nys de l a nosti-a v ida a Barcelona^c^epresenten l ' apoca més

dolorosa de l a vida del p a r e .

4

El pare enyorava Girona. Aspre a l a gran c iu ta t , e squerp a l t r a c t e dels c i u t a ­

dans va haver d ' aca ra r - se amb circtmiBtkncies molt més d i f f c i l s , molt més dolo-

roses rTUi dins l a l l a r t o t hagués ZKidfeiarii:í:iï^rutllat com e l l de s i t j ava , é s a

d i r qv.e malgrat l e s e s t r e t o r s i l e s pr ivacions , e l s seus f i l l s hagviessin gas ta t bona

unaYsalut, e l pare haur ia assabor i t l a v ida faíti i l iar i s ' hau r i a probablement

acl imatat a Barcelona. Però, 13 evat de mi t o t s sEiXKSixHKíEai Eialalte javen.

Ai i elD.a >9 «nÉ(S ! BiBa> benaurançaYaeïpare res tava des tn i ida ades iara per aí te»'!;

í ^ » ^K^^M*HíAí9^-^^^V^ c o nst ant m. ent .via" paX-1 i c3 e s a de l e s g a l t e s ,

e l ritme poc o ftfvvolt p r e c i p i t a t de l a nos t ra r e sp i rac ió ,e ] , posat moix de quqJL-

sevo'' de nosa l t r e s ^feien anar en doina l a seva pobra s e r e n i t a t . Preocupat,angoi­

xés ,sense forces de d i ss imular -hoie l pare ens marejava a preguntes . Ens prenia CL^

e l p o l s , ens passava l a m^ pel front per veure s i teniem febre . VeiHnt-lo soflTi^

t a ^ t , s o v i n t seivse motiu., e l p.*«4W. malalt i la^ riare,trMCtaven de tranqiLil · l i t -

s a r - l o . Però el.i no es deixava t r a n q u i K i t z a r , Amb l a mirada f ixa en e l malalt

a nísb e l s l l a v i s t i v a t s i l ' e x p r e s s i é tb t r ica^ e l pare romania ij^f-' bvil jhoY l a tiia-

A voltes,é*ài p e r b , l a seva inq.\iitud es manifestava per ima àgSiSKXii a{j i taci6.

Anava d'una banda a l ' a l t r a de l a casa , tornava a l capsal del malal t ,anava a cer-

oarfel metge i no tomava f ins que el í'eia"""se£^i.ir,y^íji e l metge e l t ranq.ui l · l i t -

sava,p^C^«^«% passava ima estoha assossegat^^ Kxalx' ^ 'tói ir ^e' -ei - éiíli- ffee' ^

tóAeI^-'\^W'fe4a^ tornava a somriure,a p a r l a r anib nosa l t r e s d'una manera franca i na­

t u r a l . Si l a febre pujava, s i e l malal t s 'ensopia , e l pare tornava a l seu dolo-

r<5s pessimisïïíe, perdia l a se ren i ta t^no podia n i inenjar^ni escriurejg^i. donnàrj

havia v i s t mil veffades'morts. Wt/U4tet'-d^rnt^'aé;è·tíÍar''^e^?i^

Aquest «angoixes presentiment ; j i i s t i f i ca en par t l ' o d i del pare a Barcelona.

E l l haur ia volgut per a nosa l t r e s \m e s t i u e i g a muntanya O pi'cp del mar p e r o r i ' en cpín^es de r e s p i r a r e l s a i r e s jmrs

e s t i u com l ' h i v e r n e l passàvem a ciutat'"orní^ïii^ï,.^is-''^r^f5>Í^ .

i f l a i r a r l i herba tendra i l e s p lan tes ar* nVtiyLe;:^,! respiràvem i flairevem e l -.•/.i.i:.-

tu f de l a benzina ,del gas i del carbó que e ix i a per l e s xemeneies.

El pobre home en va haver de Roírir moltes d'aquestes provem

GS'j.i·e"

:^:.-:-'^

SI pare no somniava sinó a v iure a l camp, i tt-''**4*2& fe*e' '-e'?uiíf*t el^e l e s boBcía

r i e s se lva tanes , e l de l a plana empordanesa i e l de l e s foranies de Girona .'

l a Vall de bant Daniel , e l s arenys i e l canyars del Ter; e l s hor t s de Santa Eü-

gbnia i de S a l t . . . Una part Diolt important de l a seva v ida res tava paralite'.ada

a Barcelona . l a seva més gran i m^s 'londa f e l i c i t a t ; e l contacte d i rec te amb sm'bstitttida

l a natviralesa i amb e l s homes s e n z i l l s cjue h i v iv ien havia e s t a t & 6(**si-íÉ ttí3.a

per l ' a s f a l t , e l s t r amvies ,e l s companys de redacoi6. s-aficients i i r on i e s , . ,

Mom s l ' an i i s t a t d'algim dels seias companys,el í e i a f e l i ç fora de casa . i)n

Claudi Ametlla,en Karius 'Aguilar, i po tser algiín més que Jo no recordo alegra-^en

l a s o l i t u d del pare en afiiiella ^poca» r é s t a rd^ l é s seves amista ts ef-i van frijcojp

eixamplar. En Joaquim Boigas,en Leandre Cervera,en <fe§®íS3i V i l a ró , l'iUfonío ïía-

del^van ésser grans amics del pare i e l pare xerrava animadament amb e l l s i

Etelíïiaacac en aquestes converses,oblidava l e s seves penes.

úertimentaJjnent i afectivament l a famíl ia i l 'amisl íat •^ ïi i3J.uirànaar^a/*\Fxda

(5l 2>i>e* , TJS mare e ra "una companya i dea l imodes t a , t r eba l l ado ra , s i l enc iosa . Pot

se r , a lguna vegada havia la/mentat e l seu maridatge amb un a r t i s t a . Ko per m0^

egoisme sinó p e r amor a.lG seus f i l l s p e l s q u a l s h a u r i a d e s i t i j a t una. v i d a més

aHeCxel més f o lgada* ( fn s h a v i a educat s e n s e v a n i t a t n i p r e j u d i c i s , m o d e s t e s ,

d i s c r e t e s , f e i n e j a d o r e s . Helena e r a tma a^-umna a p l i c a d a . -e<iis^i'<tsr''m^Te''''' Tr!H^ dcílça

J\/fe^5ï^ékítar^^-'ft±tí^í*èt^S''3^^í^^ Jo no p o s s e ï a cap de l e s q u a l i t a t s l a mare

4j2 " lJ Í-'3Larx. « :Rü 3i«a-ïTi ^ ©f Lii-aMjV'» e l liiJu pary l a l uOii. ,ei'fcr; Isim- J'gcmhla quft c3. ooi.pre

jftiertT^, Que fos un somniador i uii a r t i s t a , q u e es mos t r e s esqxierp axiíb l a g e n t , e l

q-ue no a c c e p t é s n i l a coDi'fedia s o c i a l n i l ' opor t i i ï i i s i ae , KJHxsHKttaacaxKï f e i a a l s

meus u l l s un home S u p e r i o r . El pa re i jo érem molt amics . E l l no m'anomenava mai

p e l meu nom, em d e i a l a c a b r e t a o l a s a r g a n t a n e t a , s e g o n s e l s mom^ents. Helena esp^

c o n s t i t u ï a e l supor t de l a mare aorfjjiip^ieÀ,%^'im.ei5»»y^i^p^rT»-"^eda'e-3^^grk:^^e^^

s- >í\ C'eil í;>artXa ^1^dava ef icaçment ^TTes f e i n e s dombst iques , f e i a de .ma-^inadera de

l a Menuda, l i ra bon i ca i a t r a i e n t , assenj^ada i p i e t o s a . Va p a s s a r p e r l a v i d a

a'

com una ombra amable i va mor i r soSj'tadament a v i n t a n y s . Sembla que s o f r i a una

l e s i ó c a r d í a c a però mai no se n ' h a v i a q i i e ixa t , El p a r e , en l a seva d a r r e r a o b r a , l a novel· la a u t o b i o g r à f i c a 1 ' l r : p e n i t e n t ,

8

'.escriu amb t o t a rriena de d e t a l l s ,defonïiant lleugerament e ls f e t s , l a inort d '

aquesta í i l l a • Es tma de l e s pà^^ines més penosament pa tè t iques de l ' o b r a .

També descriu l a VRS.xtxABÚs:xTSJS± ma l a l t i a i l a mort del noi . Però ho fa com s i

fos e l f i l l d'im CBjppany de redacció anomenat Bru.

^ 'Heribert Bertrana» l ' i ln ic f i l l mascle de l a família^ posseïa una b e l l e s a ^ * Í l

sobrenatural ,massa §í!§Séècl: per a xm n o i . Era un poc a tu ra t i afeccionat a l s

jocs t r a n q u i l s . Servava sempre un posat d'estorament ,com s i esperes alguna ca-

TiBf?ofe ^^ ^* Ko l i agradava l ' e s t u d i . Porta-Wa males notes del c o l l e g i / i

e l pare se n ' a f l i g i a . El renyav^'^JlPeribert ca l l ava però no es corregia. Pins ^ e

[yiar~dècidir portar-3,o a pensió em un co l l eg i de r e l i g i o s o s , p e r veure s i £Ç)renia més . El Pensionat e ra a l'iatavó i e l s pares anaven sovint a v e u r e ' l . El noi

seguia desapl ica t i sempre amb aqiiell posat passiu i aquel l mirar i somriure tan

suaus i t r i s t o s . Creixia molt i es movia amb desa i re i llanguiment • A t r e t z e

anys era força més a l t que e l pare (Aquest e ra de mitjana e s t a tu ra ,v igo rós i mus

cula t ) El noi passava l e s va-i^ances a Barcelona i pe l setembre, toïT_ava a l

pensionat . A mig c u r s , e l s r e l i g i o s e s van esc r iu re que Heribert esta-Wa malalt

9 í l l pare anà ace rca r - lo • Tot se^^iit e l vaan f e r veixre p e l met£;e,-an amic de l a

V

femília q.iie ens v i s i t a v a de franc , A Heriber t no l i f e i a mal res perb l a febre

l i pujava cada dia cap a l t a r d , El metge e l va sometre a ima d i e t a abso lu ta .

(í^Suposo que en aq.iiell temps ^la d i e t a absoluta era el sistema emprat per a gua*

r i r l e s gàSSíiíàasír^d^ febre t i f o i d e . ) 3315lía2i»s*ï^ el malal t no fe i a sinó demanar

menjar. P r e t e n i a , i amb ra<5;,la pobra c r i a tu ra ,que l ' e s t a v e n matant de £^ana»

Perb e l s pares,obeitnf" cegament l e s consignes del me tge , l i negaven l 'aJ . iment. l a

febre no baixava, a l con t ra r i , cada dia e ra més a l t a i m és pe r t i naç ^-Heribert

tosfíia molt . S'abandonava a una mena d ' apa t i a «liomés s ' e spav i l ava quan. l i posavec

el termbmetre :"Quants?" preguntava amb els \ i l l s molt o b e r t s . Li amagàvem l a x i ­

f ra exacta ; Bl noi es tranquili t . i tzava i tornava a ensop i r - se .

El pare , m a l a l t d ' a n s i e t a t , v i g i l a v a el tractament p r e s c r i t pe l metge. Tan e l l

com l a mare començaven a m a l f i a r - s e ' n . Pinalm.ent es decidi ren a c r ida r -ne un a l ­

t r e . Aquest declarà sense em.buts,qTxe e l noi so f r i a d'una gravíssiïna tuberciUosi

puJLmonar , L'haviem c r ida t massa t a r d . Va aconse l l a r molt d'aJ.iiiient i m.olt de

rep^s , J^ra, digué, e l sol mi t jà d ' a l l a r g a r - l i l a vida . Perb e l maP-lalt j a no

t e n i a gana. Bíenjava poc i per fo rça . "^ l 'endemig seg-uia c re ixen t . Quan s/aixesca

10

va per<u'^ l i fessiri e l l l i t , s e m b l a v a un e spec t r e , ïnversem'blà'VAtment prim i t a n

"blanc com e l s l]_eçols que l 'embolcal laven . Tot e l l e ra u l l s i c a b e l l e r a .

De sobte va demanar ins is tentment q.ue e l duguessim a Girona. S 'h i posa r i a bo ,

n ' e s t ava segur . Els pares i les" germanes,( llaA;^ors encara ereDi t r e s , u n a de molt

xica) tractàvem de d i s suad i r -1 ' en . E l l s ' h i obst inava:" Aq.iií m'hi mor i ré . I tei-

xeu-m'hi anar ."

No l i gosarem negar aquest da r re r goig . El p a r e , f e i a més l l à s t i m a que e l mQt?oi

mateix malaH-t, estava t an p^l_l id com e l l , t an u l l e r e s com e l l i molt més t r i s t .

Acomparj'·^ el noi a casa e l s avis a l a Rodona de Santa Eug*fenia. l·io era im l l o c

adéqiiat per a un tuberrulí5s,pero tampoc no era mals^. r •

Ins ta - l ' i a re r e l malalt a l a mi l lo r hab i tac ió de l a casa ,1a sa l a qiie t e n i a

duer f i n e s t r e s a l a c a r r e t e r a . El parp s e ' n va e r t ornar a 1J arcelona on l ' espera : -

ven obligacions i l edud ib l e s ,La t i e t a t i n d r i a cura del m a l a l t , üempre ens havia _ l l iu r^ .

estimat com ima mare. Bes d ' aque l l dia ja no va v iure s ine pe l nevot. EJ

en cos i b.nima a l a seva t a s c a d '4nf8ï^«ra .

11

Els primers òxev-. d ' é s se r a Girona,I .eribert semblava r exe r - se , I en^nva una j . a

mica méfí i es tava mt r. animat. Perb no era sind /' 'iXlusi(5 de l a mil lora* Aviat tornà a decaure* La febre no ba^ixava i e l malal t seguia t o s s i n t .

Perdia l ' e spe rança de ^ l a r i r - s e . Parlava sovint de mor i r . Adesiara demanava a

l a t i e t a : .- íío fa que m.'enterrareu a l cementir i de Santa Eugènia. Es tan bonic!

Ho deia tranquil·lament sense cap mena d'anglinia com s i l a v ida no tiní^u^s

c is per a e l l ,

Sn m.orir amb prou feines t e n i a quinze anys^ En f e i a pocs que viviem a Bar-

celona. La pèrdua del noi , seguida de prop per l a (f'Helena semblava confirmar

a l l ò que el pare havia sempre term^t: que a Barceolona l ' e spe raven t o t a mena de

calamita ts í d e s a s t r e s . T/urbs era un monstre inliujak,devorador de f i l l s i d '

i l · lusions ,engendrador d'homes mentiders ,a i ï ibic iosos ,egois tes . El pare s ' h i s e n t i a

p e r d u t , s o l i t a r i ,oOegat en l l u i t e s e s t è r i l s . Estava conven^SÏ; q\ie e l l tjol era el

responsa^ble de l a mort de ls ÍÉÏL&S seus f i l l s " 3i hagués seguit e l s esti^dis d '

• enginyer i n d u s t r i a l ,««- de ia , guanyaria \m bon sou .Hauria pogut al imentar -««be

coïïi ca l ia ,procvi rar - los a i r e s sans i e v i t a r q\\e es mor i s s in . "

Obsessionat per aqTiestes idees cai^rié en tma í 'orta depressió nerv iosa . Plegà

d ' e sc r iu r e . Les q u a r t i l l e s i l a ploma l i caiisaven horror . Hi l a mare,ni l a lien'w

da ni jo no podiem consolarjèpÉ^ . Va haver de deixar l 'Esg i ie l l a de l a Torratxa

i La Campana de G-ràcia. • Els seus s i l e n o i s lúgT.ibres,les seves cares llar£;ues^

l e s seves 13.'àgrimes i ncon t en ib l e s , e l fe ien inepte a l a feina Q.ue l 'Antoni López

l i havia encomanat • Mo s^ s i l ' e d i t o r va acomiadar-lo o s i eD.l va deixar d 'anar-

h i ,simplement•

S'haX;^ia quedat sense f e ina . La Menuda tampoc no gastava massa s a l u t . La mare, cora t josa , es consagra a 4f

t e n i r cura de t o t s dos • No oblidava e l s f i l l e t s morts , j ío e l s o b l i d a r i a mai m;és

Però no en pa r l ava . Ho es qn^eixava. Mo p lorava .

T'Ha vegada més ,e ls excel·lents amics de Prudenci Bertrana* acudiren en socors

del malaurat pare i admirat e s c r i p t o r , Xavier Montsalvatge l i px'ocurà uri recí-s

h o s p i t a l a r i e l peu del I.ontaeny, Kn aquel l ambient pages ívo l , quiet i s an i tó s ,

pare i f i l l a recobraven l e s forces a poc a poc.

En l 'endemig ja havia començat a guanyar e l pa de l a fajíiília, TooavP'a el v i o -

14 ,

loncel , Forpiava par t cl'i^na p e t i t a orqiiestra . Actuava cada dia én un caï^4

El diiíFienge a l matí anava a p o r t a r l a setmanada a l s pa r e s . íll que jo gl·itf«i^ava

va ^sser l '-dnic ingrés dels Bertrana rsientre du3?à l a EiaJ.altia del p;ire.

Poc a poc e l l s 'anava refent .El temps esmorteïa l e s fe r ides causades per l a

mort de ls dos f i l l s

Alguns mesos després , l ' e s c r i p t o r tornava a l a brega •

15

El r)a.-<re i jo ens aveniem rtià"'t, coincidiein en l a majoria dels pimts

^ t i c s i e s t b t i c s . Res no ens abelD.ia t an t com passar l ' e s t o n a p l e g a t s .

Qnan e l pare í e i a de c r í t i c t e a t r a l a La Veu de Catalunya, jo s o l i a acompan-

yai^-lo a l t e a t r e . En torna*-r, abans de f i ca r -nos a3. l l i t , xerraveïu i n t e i m i ^ »

ment a l a cuina on haviem en t ra t a esca l fa r -nos ún "bol de l l e t .

Durant e l s e n t r e - a c t e s , e l pare i jo ens reuniem amb e l s p e r i o d i s t e s . / Totts

s o l i e n exposar l l u r opinió , favorable o desfavorable a l ' o b r a es t renada . íJo-

v in t d i scu t ien a c r i t s com s'aco'sttima a fer a casa nostrat, El pare ca l l ava^

Ferb en r e s t a r amb mi,llun3'- de ls pdn t i f i can t s co; pamiys de premsa,abocava l a

seva opinió . Jo també exposa/va l a meva,a vegades, ben oposada a l a dj/ell»

xJ^jï^arsíB El parp f e i a de c r í t l c r t e a t r a l ssmb l a mateixa p e r i l l o s a s i n c e r i t a t

q.ue f e i a qualseVol a l t r a cosa. Jo no fe ia de c r í t i c mÓs que a l a cuina de casa^

t o t xernipant l a l l e t c a l en t a . Perb xin preacç e spe r i t c r í t i c p r e s i d i a l a meva

opinió. Aquest e s p e r i t , a l e s h o r e s , no perjudicava ningií mentre e l del pare ,en

16

s o r t i r en l l e t r e s de motl le ,per judicava sofrint l ' a í j t t o r dramMic i , de Jcetop,

41 c r í t i c . Quan e l pare e sc r iv i a obres t r a t r a l s i e l s sexis aimics vo l i en fer4.es

r e p r e s e n t a r , e l s atitors i e ls ac tors c r i t i c a t s es venjàvem o p o s a n t - s ' h i . El Ber-

t r ana autor havia de pagar e l s p l a t s t r enca t s del Bertrana c r í t i c .

Jo s o l i a d i r a l pare , que un c r i t i c de t e a t r e no ha de fer d ' au to r de t e a t r e

de l a meteixa manera que un novel · l is ta no ha de dedicari?se a l a c r í t i c a l i t e ­

r à r i a , Discutiem a peu d r e t . A vegades l a mare es despertava ,ens o ïa argumentar

amb més o menys pass ió , s ' e ixecava per a ronyar-nos •

- Ja sabeu quina hora és? Au, a dormir!

El pare i jo abaixaven l a ve\i perb continuàvem l a conversa o

A t o s dos ens agradava represen ta r escenes de com^dCa, com m^s dramàtiques

mii:tor. .,0.gima v e t l l a ens h i dedicàvem en famí l i a . Rrepresentavem fragments

de <Don Alvaro o l a fuerza del s i ne , ÜJl gran ga leo to . ÏCalcalde de Zalamma i , f i -

nalment Don Juai^ Tenorio de Z o r r i l l a .

17

Imlta^Vm) l a veu emflitica i ^^randiloqtient."5t l a ges t i cu l ac ió i l e s contor­

sions fisonbmiqTaes dels grans ac tors ,

La m a r p , l ' a v i a , l a ' t i a i l a Hemida i , ades ia ra algtm ínIïJjii de l a í a m í l i a ,

a s s i s t i e n com a pilbfic en aquestes representacions fragmentals • El pare i j o ,

armats de bastons que f iguraren f l o r e t s o espases, slmulavinfi t e r r i b l e ^ duels ,

El pare ,en una ce r t a lltmyana.'bpoca havia p rac t ica t j í l ' e sgr ima ,30 , naturalment,

no. Em vencia t o t segui t i jo qxieia greument f e r ida 0 morta. Quan no es r eco r -

àdKem del text,improvisàvem .Perb, sempre, invar iablement , fa talment , moriem de

mort v i o l e n t a a isans d'un enemic implacable o su.i cidaMtiïjioR'«

L 'av ia ens escol tava greument ciom s i anfs de debS, La mare i l a t i a r e ien

i aplaudien. La Menuda també s ' h i engrescava • í 'ins i t o t s ' h i f icava . Volia

represen ta r un cava l l e r o una dona i r e p e t i a l e s paraules que ens havia o i t d i r . De vegades ,e l pare i j o , s o l s , ens esbargíem imitant e l gest i l a paraula

d 'algun actor 0 ac t r i u coneguts nos t res . "Ens h i entu.siaaïiavem i , rèiem. Quan

algií de l a famflia s ' a cos t ava , e l pare em deia arronsant e l cap ent re l e s espa t ­

l l e s i posaat -se \m d i t daaunt dels l l a v i s :

18

- Ca l l à , ca l l a , que venen e l s grans •

Era com s i e l l i jo fóssim de l a mateixa eda>*t. Ko e l pare i l a f i l l a sin6

el gerr^à i l a germana.

Perb aq.\i,ests cur t í ss ims pa rèn te s i s de bankurança^ dongNfen paa a l a cOntin-ua^

ci6 de l a t r agèd ia paterna • Aq.uell home q.vte havíà passa t t o t a l a í^eva exist^nci*

pendent de ls ç^uatre f i l l s , r e s p i r a n t línicament pe l s f i l l s , r i en t i p lorant amb

e l s fills,K«K2d:r2mtsHJS3£iÍKx:jpcBXKKXKXi±3c3cx va a-^rribar a l a seva v e l l e s a en una

l l a r bTiida de joventuC^desprobeïda de converses 1 de r i a l J e s juveni l s . Cap dels

quatre f i l l s no l i f e i a companyia ,cap de ls q.ug.tre f i l l s pe l s q.uals havia taii t

p a t i t , n o l i havia donat ne ts ,cap dels quatre no a3.ecTsya e l s seus dar rers anj '^

Tres eren morts i j o , l ' i ín ica qiie encara v i v i a , e ra a Suïssa «lío podia t o rna r a Catalunya.

Xa s o l i t à r i a i dolorosa anc ian i t a t del pare era cn i e l i i n j u s t a . Aquells qu.e no l i perdonen "X'Impenitent" ,1a Beva dar rera novel4.a autobiot-r^fica, q u a l i -

ficanti^la d'excessivament amarga, t è t r i c a ,Í#id§i§M§t i menyü equi l ib rada que

'" L'Eereu" i "El Ya*-gabund" haurien de considerar l e s circumstancies en que fou

19

e s c r i t a ,

"I / Impenitent" no és solament l a dar re ra obra de l ' e s c r i p t o r , ^ s ni^s, es e l

dar re r "bleiXyel dar re r sosp i r agbnic de l 'home.

En evocar per a l s l e c t o r s de Pa,noraBia Actual de l e s Idees 2a vida Intima

del meu pare,no puc deixar de "banda "X'Impenitent" i^ovelcLa at^tobio^r^fica e s ­

c r i t a en xm moment t an c r í t i c de l a seva e x i s t è n c i a .

En concebi r - la i r e d a c t a r - l a e l novel · l is ta p re sen t i a que era l a seva d a r r e ­

ra obra • Hi abocava ta-H e l sxx dolor de p3aucExmHtaH3C3ric l e s seves LHiites d '

a r t i s t a pobre, de pare malaiirat amb l a i n f i n i t a i inguar ib le nost^-^^ia dels

f i l l s absen ts . En escr i í i re "L'Impenitent" sembla com s i volgui^s to rna r a en£^endrar-los,fer·i)

los reviíire d'ima manera o a3.tre . Ja és v e l l ( Potser s ' h i sent per primera

vegada) l·Io p r e t ^ f e r d 'aques ta obra e l seu tettamfilit l i t e r a r i s inó aL seu t e s ­

tament sentimental • En començar-la creu que t ind rk e l coratge de descrií^.re^la

seva p:ran t r agèd i a de pare i es disposa a fer-ho honradament ,detalladament

com e l l fa sempre t o t e s l e s coses. A mig CBxaí l i ' n manca e l coratge . La na r ra -

20 c±6 perd 1'eq\iilx"bri . X-'autor navega sense tim(5 en \m mar d'amargiieses , Va

a l a deriva r)er l e s aifrfíes tempestejades de l e s evocacions f anà l i a r s , s ' h i ha "

El pare-sense f i l l s xfiuc IJ ençat t emerà r i amen t , l ' e s c r i p to r s ' h i e s t a n c a , ! ,

e l lec tor |admi?ador inco"^\dicional de Priidanci B e r t r a n a , s ' h i desor ienta i acaba

per j u t j a r l ' o b r a im fracb.s de l'a^tuitor,.

Indiscntiblement l a novel·la»tot i l a innegable b e l l e s a d'alèS^ies de l e s s e ­

ves pagines, ^s i n f e r i o r a "L'Hereii" i "SI Vagab-und" •

Si jo f ineixo e l meu modest t r e b a l ] sobre l a i n t i m i t a t del meu pa re ,pa r -

la/xit d'ima obra seva en comptes de l imitar-me a p a r l a r de l 'home,és períiiib en

" I/ 'Impenitent" h i ha més Bertrana pare qrie Bertrana e s c r i p t o r •

Els aanics i admiradors de Pnidenci Bertrana han de considerar amb més huma­

na s impatia que a b e spe r i t c r í t i c l a seva da r re ra obra l i t e r à r i a . S & = c c »

cïSSS^esíswr e l danrt·er temps de l a vida d'un home sentimentalàent e s t a fa t pe l

de s t í . Bertrana comença l a seva novel·la amb l a in tenc ió de r e l a t a r f i l per randa

l a par t més cruel de l a seva e x i s t è n c i a . I,eBJ seves l l u i t e s i triful^íi-^es )j»è^-

21 pe r iod í s t iques i l e s seves t ragèd ies fami l ia rs : m a l a l t i a i mort de t r e s f i l l s

absència,sense esperança de re to rn immediat de l ' i i n i ca í ue l i r e s t a . ]J'aq.uesta,

de l ' a b s e n t , o signà de mi, e l pare remmcia a pa r l a r -ne l·ioiués a l eüii.ençaiuent

de l a novella,q."uan encara va a l e s palpentes en cerca dels persona-t^jes i de 1 '

argiunent |es p a r l a d'\ma Caime, A^i^esta Carme , í i l l a tamb^ del p ro tagon i s t a , es

poc d e s c r i t a i gens ana l i t zada . En " l / lmpenl ten t" e l pare esmeréa e l sexi do ana

l í t i c i d e s c r i p t i u línicament en p a r l a r dels seus companys de plfima , En l ' a n " ^

l i s i i desc r ip t iu de l a famíl ia l ' e s c r i p t o r sembla vaoït l lar o defugir t o t e l

que no s igu i m a l a l t i a i t r a g è d i a . Obsessiona-^ peïrsjfxaiatà:» sofriments i l a mort

dels t r e s f i l l s ,només descriu ca lami ta ts f í s iques i monrals. Vol rev iure en l e s

pkg -TiBef de " l ' Impeni ten t" e l seu ca lva r i de pare arnor<5B, íi'embranca en. aquestc^

l i t e r to i amen type r i l ' ' o sa t a s ca , s ense recordar que a l l b que escr iu serb, l l e g i t i

comentat per un públic qve no el j u t j a r à en raó de l a seva tragèdia- personal s i ­

nó de l ' e q x i i l i é r i i l a versemblança de l ' o b r a , p e r a l t r a banda, 'ben h^miana.

Cua*.^ té mit^a novel·la e s c r i t a , B e r t r a n a s 'a-dona o ,po t se r al^'iun aiuic ínt im

22 l i ' n fa adonar,qi].e l a v e r i t a t no és sempre n o v e l í i s t i c a . Sobretot s i i n s i s t e i x

massa í^obre l e s ma la l t i e s i l a mort. L ' e se r ip to r ho compren perb no es decideix

a escri í i re l a seva pr<5pia vida ( Ja no s e r i a l a seva vida) s i suprimeix e l s dra­

mes f ami l i a r s , ) A força de t o r t u r a r - s e l a ima—ginaci6 creu haver tx-obat un sub­

t e r fug i , un tprme m i t j ^ en t re l a r e a l i t a t i una versemblança ^^^ eai^i l ibrada.

Renuncia l i t e r à r i a -men t a l a p a t e r n i t a t de l ' H e r i b e r t perb no renuncia a l dra­

ma. El descriu aemb t o t s e l s seiïs d e t a l l s . Presneta l a m a l a l t i a i e l t resp^s del

noi com s i fos e l f i l l d'un compaxiy de redacci(5 « Perb l ' e s c r i p t o r ^ b o i d e s c r i ­

v in t sap que es r e fe re ix a l seu propi f i l l , a l da r re r hereu dels Ber t rana . f-'orat-

josa/iBítent ,at®2:i53E;KxaxM»35S: continua l a seva t a s c a . Es capbussa en un pou de B§?S£

ussïíixxdolorosos i e l s esc r iu a/m'b aquel la seva honradesa de narrador deta3J i s -

t a i s i n c e r . T- . , noveUa es diu

Quan es t r a c t a de l a mori; de l a seva f i l l a Helena,que en l a HïïKEiiH^H^Àxjàíïa:

Anna -ITarra, Bertrana to rna a burxar sense p i e t a t eii l a seva pròpia f e r i d a *

No s ' e s t a l v i a n i r /esta—lvia a l l e c t o r cap p a ^ ^ t i e u l a r i t a t . Pins descriu l ' e n ­

terament que e l l p r e s i d i a , e l qual ni e l s anys ni l e s dolors novelteij no l i fan

» 23tàAxÀ3X

©"blidar ,Perb q.uaïi a r r i ba el moment de descr iure l a decad'bncia f í s i c a i l a

desapa-^ricid de l a Menuda,la més apassionada^-ment estimada dels quatre f i l l s ,

l ' e s c r i p t o r s 'a--tura impotent, L l u i t a aiïib un sofriment intolerab3-e. Vol i no

es pot dec id i r a e sc r iu re l a t r agèd ia més fonda de l a seva vida • La ploma se

l i a t \ i r a , l a mk l i t r emola ,e l p i t se 7.1 omple de s a n g l o t s , e l s u l l s se l i amaren

de l l àg r imes .

Torna a engrapar l a ploma,torna a p r rva r d ' e s c r i u r e : un cop, dos cops,

quants, cops encarat? Només e l l ho sap . Üe sent vençut . Kemmcxa a descr iure i - *

f ins a evocar al^b que sobrepassa l a seva capac i ta t de sofriment; l a l l a r g a

agonia i l a l i ícida mort de Cblia( En "L'Impenitent" ,Angelina»)

Kentre Bertrana componia l a seva dar re ra novel·la autobiogràf ica i c r e i a en­

cara que t i n d r i a e l coratge de descr iure l a m a l a l t i a i l a mort de l a seva

adorada Menuda,insinua,per aci i per a l l ^ , l a manca de sal\.it de l 'Angelina,-

Perb -sense que e"í l e c t o r pugiii endevina-^r-ne l a ca\isa , e l novel · l is ta abandona

e l personatge . Fo s e ' n pa r l a més.

^triba e l f i na l de l a novel·la sense que conein:uem l a més gran traie*dia de l a

^ , 24 íenílUa Aspriu. l e s dar reres paraules de "L'Impeiibitent" són també l e s darreres

pàgines de l a v ida de Prudenci Beii;rana.

Dava/VX^ e l r e t r a t de 1 en j^ i l les mortes ( l ' e s c r i p t o r obl ida Q.ue de l a mort

d'tina d ' e l l e s no n ' h a pa r l a t en l a novel la , l 'home es derca/Via, una vegada més

s i aq.\Tells u l l s- innocents q.ue l ' e s ^ i a r d e n en l l u r s f ixesa de foto£':raÉia,no l i-«r

duen un missatge del més en l ik i l ' a cusen o l ' abso len?

• TJ ' esc r ip tor dedueix q.ue aquel les f i l l e s DEHXÍKX ( en e l seu i n t e r i o r també h i

veu un f i l l ) amarades d'amor i de p i e t a t no solament l ' a b s o l e n sinó que el p lan­

yen . Td perdonen l a seva vocaoié l i t e r à r i a , a l a qua l , pensa e l l , e l s ha s a ­

c r i f i c a t perraetent l l u r sofriment i l l u r mort . L'encorat£;en a cont inuar per awt' iicr

aquel l camí( de cgAwí ja l i ' n r e s t a poc a fe r ) a no penadir-se d 'haver- lo *S»ÉL

^ = '*=· absol t El lector suposa que el vell Aspriu impenitent, f>*«À©***-j pels seus tres

fills mor en pau.

Els qiie hem airiat Pnidenci Bertrana i venerem l a seva memòria,esperem que e l

gran e sc r i p to r impenitent ^pare amantíssim a-bsol t pe ls t;eus f i l l s^ í t es^^^^^Eé * també devia morir en pau.