psicología de la pareja - UAB Barcelona · cursos 2004–2005 i 2005–2006 i conjuntament durant...

Sergio BalariAnna Gavarró

Bases biològiques del llenguatge

Departament de Filologia Catalana

Universitat Autònoma de BarcelonaServei de Publicacions

Bellaterra, 2007

Primera edició: juliol de 2007Segona edició: octubre de 2010

Edició i impressió:Servei de Publicacions

Universitat Autònoma de BarcelonaEdifici A. 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain

[email protected]://publicacions.uab.es/

Imprès a Espanya. Printed in Spain

Dipòsit legal: B. 39261-2007ISBN 978-84-490-2513-6

Bases Biologiques del Llenguatge

Sergio Balari & Anna Gavarro

Als nostres fills Tomas i Marina, Lena i Joan

Bases Biologiques del Llenguatge Materials 5

AgraımentsAquest llibre es el resultat de la nostra docencia en l’assignatura de campusBases Biologiques del Llenguatge, que hem impartit per separat durant elscursos 2004–2005 i 2005–2006 i conjuntament durant el curs 2006–2007.El projecte de publicar aquestes notes de classe ha estat possible gracies alsuport de Pep Pujol, cap del Departament de Filologia Catalana, i de MagdaPolo, del Servei de Publicacions de la UAB. Tambe hem d’agrair l’ajut deJulia Cufı i de Rosa Rodrıguez del Departament de Matematiques de la UABpels ‘packages’ de LATEX que ens van proporcionar per fer aquest volum deMaterials i de Markus Kohm per resoldre’ns un problema tecnic amb lesnotes al marge. Agraım als nostres alumnes els comentaris i suggerimentsque ens han fet. Un agraıment molt especial a Jaume Sola, que va llegir-sela primera i tercera parts completes i ens va fer observacions i suggerimentsque ens han permes de millorar-les substancialment. Tots els errors quepugui haver-hi son nostres.

Nota a l’edicio revisada: Des del curs 2006–2007 hem seguit impartintconjuntament l’assignatura de Bases Biologiques del Llenguatge i des d’aquıvolem expressar el nostre agraıment a tots els estudiants que ens han fetconfianca al llarg d’aquests darrers anys. Es gracies a ells que l’assignaturaha pogut mantenir-se ininterrompudament dins l’oferta d’assignatures decampus de la UAB. Es tambe per aixo que ens ha semblat que calia, senseendegar una revisio profunda del text, ajornar-lo i corregir-ne alguns errors.Volem agrair molt especialment a Glyn Morril que n’hagi fet una lecturatan atenta i que ens hagi fet notar aquests errors, la correccio dels quals faque el text millori substancialment en relacio amb la seva primera edicio.

Barcelona, juliol del 2010.


Index

Agraıments 5

Part I 11

1 La naturalitzacio de la linguıstica 13

1.1 Introduccio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

1.2 Consideracions metodologiques . . . . . . . . . . . . . . . . 16

1.3 El problema logic de l’adquisicio del llenguatge . . . . . . . . 17

2 L’arquitectura de la Facultat del Llenguatge 21

2.1 Mes sobre adquisicio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

2.2 Desmitificant l’innatisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

2.2.1 Inventaris fonetics i percepcio categorial . . . . . . . 24

2.3 L’arquitectura de la Facultat del Llenguatge . . . . . . . . . 26

Part II 29

3 La complexitat de l’estructura linguıstica 31

3.1 Introduccio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

3.2 L’adquisicio del llenguatge: de quines dades disposem perestudiar-la? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35

4 L’adquisicio del llenguatge. Arguments per a l’innatisme 37

4.1 Introduccio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

4.2 Com comenca l’adquisicio del llenguatge? Adquisicio lexicai primeres produccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

4.3 L’emergencia de la sintaxi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

4.3.1 L’adquisicio de la morfologia flexiva . . . . . . . . . . 41

5 L’adquisicio del llenguatge 43

6 L’adquisicio del llenguatge. L’ordre de paraules 49

6.1 Discrepancies entre la gramatica infantil i la gramatica adulta 53

8 Materials Sergio Balari & Anna Gavarro

7 L’adquisicio en circumstancies normals i en circumstanciesespecials 577.1 L’opcionalitat en l’adquisicio . . . . . . . . . . . . . . . . . . 577.2 El cas dels criolls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 607.3 Patologia i adquisicio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62

8 El trastorn especıfic del llenguatge 638.1 Els estudis d’heretabilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66

8.1.1 Estudis de famılies amb desordres linguıstics . . . . . 678.1.2 Estudis de concordanca en els desordres linguıstics

entre bessons . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 688.1.3 Estudis d’adopcio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69

9 Les patologies adquirides: l’afasia 719.1 Els estudis de neuroimatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76

Part III 79

10 El problema de ‘les altres ments’ 8110.1 Introduccio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8110.2 Altres ments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8210.3 L’actitud intencional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83

11 Filogenia de la Facultat del Llenguatge:primera aproximacio 8511.1 Introduccio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8511.2 Hauser, Chomsky & Fitch i els orıgens de la FL . . . . . . . 85

11.2.1 Preliminars: funcio i genesi historica . . . . . . . . . 8511.2.2 El problema de la definicio de l’objecte d’estudi . . . 8711.2.3 Questions teoriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8811.2.4 Les dues concepcions de la Facultat del Llenguatge . 8911.2.5 Metodologia: el metode comparatiu en biologia evo-

lutiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9111.2.6 Hipotesis sobre l’evolucio de la FL . . . . . . . . . . . 9211.2.7 Sobre l’evidencia comparativa per a la FL . . . . . . 9411.2.8 Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96

11.3 Observacions crıtiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9611.3.1 Sobre biologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9611.3.2 Sobre logica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98

12 Propietats basiques de la Facultat del Llenguatge 10112.1 Introduccio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10112.2 Llenguatge: recursivitat i infinitud discreta . . . . . . . . . . 10112.3 Llenguatge i comunicacio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106

13 Precursors de la FL: la cognicio en els primats 10913.1 Introduccio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10913.2 L’ordre dels primats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11013.3 Cognicio visual i de l’espai . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111

13.4 Cognicio social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113

14 Un escenari evolutiu plausible 11714.1 Introduccio: esbos de l’escenari . . . . . . . . . . . . . . . . 11714.2 Desenvolupament del sistema nervios: heterocronies . . . . . 11814.3 L’Efecte Baldwin i la coevolucio gens/cultura . . . . . . . . 120


Part I

Sergio Balari

El mes natural no es escriure†

†Receuil de Planches de l’Encyclopedie, Paris, Panckoucke/Liege, Planteux, 1783, Vol.2, Planche 3, s.v. Art d’ecrire.


1. La naturalitzacio de la linguıstica

1.1 Introduccio

Imaginem que es possible (i metodologicament valid) fer una particio dela realitat en arees discretes i ben definides de tal manera que puguemconsiderar que a cada una de les arees o camps de la realitat que hem iden-tificat li correspon una determinada disciplina o ciencia. Aixı, per exemple,podrıem identificar territoris com ara l’estructura i l’origen de la materiai l’estructura i l’origen de la materia viva i assumir que el primer defineixl’ambit d’estudi d’allo que anomenem fısica, mentre que el segon es el centred’interes d’allo que anomenem biologia.

Dins d’aquest marc, i ates que el nom de la disciplina que ens ocupa esUna lectura que uspot servir d’ajudai de complementd’alguns dels ar-guments que esdesenvolupen aquıson els tres capıtolsque conformen laPrimera Part delllibre de G. Lorenzoi V. M. Longa,Homo Loquens,aixı com el primercapıtol del llibrede J. L. Mendıvil,Gramatica natural ;vegeu bibliografia.

linguıstica, sembla clar que, a aquesta, la part de realitat que li pertocariaes allo que anomenem ‘llenguatge’. Problema resolt? Ni de bon tros. Hi hauna cosa fonamental que ens queda per fer: determinar amb mes o menysexactitud a quina porcio de la realitat fa referencia el terme ‘llenguatge’. Elproblema no es simple.

Considerem de nou el cas de disciplines cientıfiques com la fısica o labiologia. En aquests dos casos, independentment si la definicio de l’ambitd’estudi que hem donat es acurada o no, es clar que totes dues centrenla seva atencio sobre objectes que formen part d’allo que tradicionalmentanomenem ‘natura’. La materia, viva o no, es quelcom que forma part delnostre entorn natural, que ocupa un espai fısic, que te una existencia enel temps. Tanmateix, aixo no es sempre aixı. Hi ha ciencies o disciplinesque tenen com a objecte d’estudi entitats que difıcilment podrıem qualificarde naturals, com ara les matematiques o la logica. Sense entrar ara en laquestio si allo que els matematics i els logics estudien son objectes reals(aquest es un problema de la filosofia de les matematiques i de la logicaque, ara mateix, no ens concerneix), es clar que coses com els nombres,les estructures algebraiques, els objectes geometrics, etc., no son naturalsde la mateixa manera que son naturals els fenomens electromagnetics, elscompostos quımics o els organismes vius. El fet es que, en general, aquestsdarrers tenen una existencia espaciotemporal que els primers no tenen. Elsnombres, per exemple, no son entitats materials, no tenen dimensions, noocupen espai, no tenen historia: son entitats abstractes fora de l’ambitestricte de la natura.


En principi, no sembla que hi hagi res, a priori, que ens permeti afirmarque el llenguatge es un objecte natural com els organismes vius o un objecteabstracte com les estructures algebraiques. De fet, al llarg de la historiade la linguıstica podem identificar tradicions que han defensat una o altrahipotesi.

Sigui com sigui, no m’interessa aquı entrar en aquest debat. Mes aviatel que m’agradaria proposar es que adoptessim un posicionament ontologicdeterminat en relacio amb el llenguatge i n’analitzessim les diverses con-sequencies de cara a l’elaboracio d’un programa de recerca. Nomes en lamesura que el nostre programa de recerca es mostri fructıfer serem capacosd’avaluar, a posteriori, la conveniencia o no del nostre posicionament.

El que us proposo, doncs, es que assumim que, efectivament, el llenguat-ge es un objecte natural i que com a tal mereix ser estudiat. Aquest supositte, al meu entendre, dues consequencies basiques i inel.ludibles per a totateoria general del llenguatge que aspiri a ser naturalista:

1. El llenguatge huma es un producte biologic.

2. En tant que producte biologic, pero, te dues principals manifestacionsque cal reconciliar:

(a) Una manifestacio interna en tant que sistema de coneixement:una part integrant de la nostra psicologia/neurologia.

(b) Una manifestacio externa en tant que sistema de comunicacio:un element clau en la caracteritzacio dels humans com a animalssocials.

En el primer punt uso el terme ‘biologic’ com a antonim de ‘cultural’, ambla intencio de rebutjar la idea que el llenguatge es un producte unicament iexclusivament cultural com ho podrien ser l’agricultura o la ramaderia; es adir, el llenguatge no es una invencio humana en el sentit que ho son aquestesdues activitats. Probablement, aquesta dicotomia entre allo que es biologic iallo que es cultural es mes metodologica que real, pero em serveix per copsaruna colla d’idees que em semblen importants en relacio amb el llenguatge.La primera es que no te cap mena de sentit, en fer-hi referencia, aplicarcap nocio de ‘progres’ com ho podrıem fer, per exemple, amb determinatsaspectes de les cultures humanes. M’explico. Sovint, en observar les dife-rents cultures humanes, pot tenir sentit establir diferencies entre culturestecnologicament mes avancades que altres, per exemple, la qual cosa enspermet parlar, doncs, de ‘cultures de l’edat de pedra’ o ‘cultures de l’edat delferro’. Des del punt de vista tecnologic, per tant, sembla que te sentit parlarde ‘progres’, en la mesura que el desenvolupament tecnologic acostuma avenir acompanyat de beneficis globals en el conjunt de les societats humanesque el porten a terme.1

Amb aixo no vull dir que la idea de progres sigui sempre aplicable aqualsevol fet cultural, pero sı vull dir que aquesta no es mai aplicable als

1La bibliografia sobre aquests temes es molt variada; pero pel que fa a la crıtica dela idea de progres en biologia, podeu llegir Gould (1989). El llibre de Diamond (1997)presenta una interessant analisi de l’evolucio tecnologica en les societats humanes; per al’aplicacio del concepte de ‘cultura’ en les societats animals, vegeu Bonner (1980).


fenomens biologics.2 En particular, doncs, i pel que fa al llenguatge, ex-pressions com ara ‘llenguatge de l’edat de pedra’ o ‘llenguatge primitiu’ o‘llenguatge mes (o menys) evolucionat’ no tenen cap mena de sentit. Nohi ha llenguatges mes o menys evolucionats, no hi ha llenguatges primi-tius, ni tan sols hi ha, de fet, llenguatges mes o menys complexos. Potsermes endavant convindra reprendre aquesta digressio sobre la complexitat;pero, abans, voldria aprofundir una mica en les consequencies de la hipotesinaturalista que he enunciat mes amunt.

Comencem per imaginar-nos una simple situacio en que dues personesparlen l’una amb l’altra. Respectant els torns de paraula, una i altra personavan alternant en els papers d’emissor i oıdor. Pensem, per un moment, en‘que fa’ l’oıdor. Escolta, capta els sons que produeix el seu interlocutor i,eventualment, els atribueix un significat. Aquesta observacio, per obvia quesigui, es important, perque si analitzem amb una mica mes de detall alloque fa realment l’oıdor arribarem a una conclusio que sera clau per recolzarla nostra hipotesi naturalista.

L’oıdor interpreta les proferencies del seu interlocutor, d’acord; perocom ho fa? O, millor, amb que ho fa? Nomes que ens aturem un moment apensar-hi, arribarem de seguida a la conclusio que el principal responsableque el nostre oıdor pugui fer el que fa es el seu cervell o, dit d’una altramanera, l’oıdor posseeix algun mecanisme o dispositiu que li permet decomprendre el que diu el seu interlocutor. Pero no nomes aixo, ja que l’oıdorpot assumir en qualsevol moment el paper d’emissor, de manera que, moltprobablement, aquesta mateixa capacitat que li permet de comprendre lipermet tambe de produir. La conclusio sembla obvia, quasi inevitable: Hiha quelcom en la nostra ment/cervell3 que ens dona la capacitat de produiri comprendre llenguatge. Anomenem aquest quelcom llenguatge o, potser iper no embolicar-nos, facultat del llenguatge.

Si l’argument que he desenvolupat mes amunt es correcte, doncs —i no

2O, en tot cas, no en el sentit que nosaltres entenem el concepte de ‘progres’. Escert que l’evolucio biologica ha seguit un proces que ha comportat un augment de lacomplexitat de les formes vives, amb uns orıgens en formes de vida unicel.lulars moltsimples (els procariotes) cap a formes unicel.lulars mes complexes i estructures internesdiferenciades (els eucariotes) i, eventualment, cap a organismes eucariotes pluricel.lulars.Tanmateix, aixo es difıcil d’expressar en termes que vagin mes enlla de la intuıcio: no hiha una manera obvia de definir la complexitat d’un organisme viu mes enlla de la simple(i relativament util) dicotomia unicel.lular/pluricel.lular, malgrat que molts biolegs hagindedicat bona part del seu temps a buscar-ne alguna (e.g., Bonner, 1988). En qualsevolcas, des de Darwin, la idea de progres en biologia no te cap mena de sentit, ja que noes possible donar sentit a frases com ‘aquest organisme es mes apte (o esta mes benadaptat) que aquell’: per definicio, un organisme, en la mesura que es viu, esta adaptato ha assolit el nivell d’optimitat apropiat per sobreviure en el seu entorn.

3Sovint usare aquest terme per designar la nostra ment i/o el nostre cervell. Elterme, pero, no comporta cap mena de tesi dualista en el sentit cartesia classic, onhi ha una realitat material —el cervell— i una realitat espiritual o no material —lament—; el terme simplement permet capturar el fet que moltes coses que tenen a veureamb la cognicio humana no som encara capacos de descriure-les usant el vocabulari de lesciencies del cervell —no podem fer-hi referencia amb termes com ‘neurona’ o ‘sinapsi’, perexemple— i hem d’acontentar-nos, de moment, de parlar-ne des d’un nivell de descripciomes abstracte, usant el vocabulari de la psicologia. Evidentment, es d’esperar que, algundia, siguem capacos d’establir una correspondencia entre esdeveniments cerebrals i elsprocesssos psicologics que descrivim i postulem usant aquest vocabulari.


sembla que no ho sigui: necessariament la nostra ment/cervell processa elsestımuls auditius que rep a fi d’atribuir-los una interpretacio—, llavors aca-bem d’identificar un objecte (un mecanisme, un dispositiu, tant es) internque ens dona la capacitat de produir i comprendre llenguatge. La Facultatdel Llenguatge es, doncs, un objecte natural que pot ser estudiat i sobreel qual podem fer-nos preguntes, com ara quins elements la componen?,com esta organitzada?, etc. Aquest es un dels objectius principals de lalinguıstica contemporania i el suposit basic de que partirem en aquest lli-bre.

1.2 Consideracions metodologiques

Des de la perspectiva de la filosofia de la ciencia, podrıem dir que ‘natura-litzar’ una disciplina comporta, essencialment, dos suposits:

1. L’objecte d’estudi es un objecte real, i.e. existeix.4

2. Cal adoptar la metodologia de treball de les ciencies naturals —i.e.empıriques— com ara la fısica o la biologia.

En aquest sentit, doncs, el naturalisme es podria definir com una formade realisme que incorpora, a mes a mes, un posicionament metodologic. Elmatıs es rellevant perque hom pot ser realista en relacio amb un determinatobjecte d’estudi; pero, per un motiu o per un altre, no considerar validao adequada la metodologia de les ciencies empıriques. Per exemple, po-dem ser realistes en relacio amb els objectes matematics (de fet, nombrososmatematics i filosofs de les matematiques adopten aquesta posicio), perodifıcilment podem considerar que la matematica sigui una ciencia empırica;o, per posar un exemple mes directament relacionat amb el que ens ocupa,podem ser realistes en relacio amb el llenguatge, pero considerar que l’unicaaproximacio valida a l’objecte es, precisament, la propia de les disciplinesno empıriques com les matematiques.

Insistim, per tant, en el punt amb que tancavem la seccio anterior: elsuposit basic de que partirem en aquest treball es que el llenguatge es unobjecte natural i que els metodes de les ciencies del llenguatge han de serels mateixos que els de les ciencies naturals o empıriques.

Arribats a aquest punt, observeu que el posicionament que he adoptatens planteja un problema metodologic pel que fa a com hem de procediren l’elaboracio d’una teoria de la Facultat del Llenguatge (FL). Tal comdeiem mes amunt, el nostre objectiu principal es preguntar-nos sobre lamanifestacio interna del llenguatge que, com a tal, es un element integrantde la nostra psicologia/neurologia i, per tant, no es quelcom accessible al’observacio directa. Com podem, doncs, construir-ne un model?

Aquest problema no es exclusiu de la linguıstica i, de fet, el compartimamb qualsevol disciplina que s’ocupi d’investigar les ments humanes (o ani-mals). Evidentment, l’unica alternativa de que disposem es construir una

4Com diu J. Ferrater Mora en el seu Diccionario de filosofıa (s.v. Naturalismo):“Puede definirse ‘naturalismo’ como la actitud filosofica, o la doctrina filosofica, o ambasa un tiempo, que estima la Naturaleza, y las cosas en ella, como las unicas realidadesexistentes.”


hipotesi sobre la naturalesa i l’estructura de la FL i verificar en quina me-sura aquesta hipotesi es capac d’explicar allo que observem en la conductalinguıstica dels humans. Pero, quin element del fet linguıstic ens pot ser-vir com a base per a procedir a l’elaboracio d’aquesta hipotesi? En certamanera, en la Introduccio ja hem fet un parell d’observacions en aquestadireccio que ens conve recordar i ampliar aquı.

Qualsevol parlant adult d’una llengua es perfectament capac de produiri comprendre expressions en aquesta llengua, on tant ‘produir’ com ‘com-prendre’ comporten, essencialment, efectuar allo que podrıem caracteritzar,de manera intuıtiva, com l’aparellament d’uns sons amb un significat. Comdeiem mes amunt, sembla obvi que aquest ‘acte’ d’aparellar sons amb signi-ficats l’executem en el cap, es a dir, es un proces cognitiu en que participendeterminats mecanismes especialitzats dins la nostra ment/cervell. Dit d’u-na altra manera, podem afirmar que disposem d’algun dispositiu que enspermet d’analitzar el flux de sons produıts pel nostre interlocutor de talmanera que, eventualment, podem aparellar aquest flux amb un significat.La nostra ment/cervell disposa, per tant, d’informacio especıfica per dur aterme aquesta analisi de l’estımul linguıstic. Aixo ja es un pas endavant:potser el nostre model de les facultats linguıstiques humanes ha de ser unmodel de la informacio que posseeix un parlant quan usa la propia llengua.

Tanmateix, aquest raonament no es suficient. Si pensem en els tipusd’informacions que podem utilitzar en el moment d’interpretar el que ensdiu el nostre interlocutor, veurem que usem moltes dades que difıcilmentpodrıem qualificar de linguıstiques, com ara informacio sobre la situacio deparla, sobre coneixements compartits entre nosaltres i l’interlocutor, etc.Es a dir, molta de la informacio que s’usa en l’acte de comprendre/produirllenguatge es informacio que usarıem, potser, en moltes altres situacions, nonecessariament comunicatives, com ara dur a terme una determinada accioo prendre una decisio. Prendre, doncs, l’us del llenguatge com a referenciabasica de cara a l’elaboracio d’una hipotesi sobre la natura de la FL ens fafixar-nos en un ambit massa gran de la nostra psicologia. Ens cal buscaralguna cosa que ens permeti de definir millor el nostre centre d’interes.

Per tal de fer-ho, considereu la historia del petit Hans que us expliquemen la seccio seguent.

1.3 El problema logic de l’adquisicio del llenguatge

En Hans va neixer en una petita ciutat d’Alemanya i, com qualsevol infant,en el moment del naixement no parlava. A poc a poc, pero, i ates que lespersones que formen part de l’entorn d’en Hans parlen alemany, en Hans haanat desenvolupant la seva capacitat per usar aquesta llengua, per produiri comprendre paraules i frases en alemany fins al punt que, al voltant delssis anys, podem considerar-lo com un parlant madur de l’alemany. L’ale-many es una llengua en que, com en catala, els noms tenen genere, pero, adiferencia el catala que en te dos, l’alemany afegeix el neutre al masculı i alfemenı. Com en catala, tambe, els noms en alemany tenen nombre (singulari plural), pero tambe cas (nominatiu, acusatiu, datiu i genitiu). A mes ames, aquestes categories s’expressen en alemany tambe en els adjectius i elsarticles, de tal manera que, quan en un element nominal complex apareixen,


a mes del nom, articles i/o adjectius, tots els elements han de concordar ennombre, genere i cas (p. ex., ein dickes Buch ‘un llibre gruixut’, nominatiu,neutre vs. einem dicken Buch ‘un llibre gruixut’, datiu, neutre). Podrıemafegir algunes dades mes sobre la gramatica de l’alemany, pero amb aquestesen tenim ben be prou.

Qualsevol que hagi estudiat mai alemany sap que la declinacio dels ad-jectius es prou difıcil d’aprendre. Tanmateix, si observem el petit Hansveurem que no te cap problema, usa els casos, declina els adjectius, fa laconcordanca amb els noms i els articles, etc., es a dir, de la conducta d’enHans es pot deduir que posseeix algun tipus de coneixement gramatical so-bre la propia llengua que posa en us en el moment d’utilitzar-la. No obstantaixo, tambe es prou evident que en Hans no te un coneixement gramaticalexplıcit : amb prou feines acaba de comencar a anar a escola, no sap quees un ‘cas’, un ‘genere’ o un ‘nom’. Que ‘sap’, doncs, el petit Hans? Be,no tenim per que retirar la nostra afirmacio que posseeix algun tipus deconeixement gramatical. Podem assumir que posseeix uns coneixementsequivalents a allo que els gramatics anomenen ‘cas’, ‘genere’, ‘nom’, etc.,pero que aquests coneixements no son accessibles a la introspeccio: en Hansno ‘sap’ el que ‘sap’ malgrat ‘saber-ho’.5

Un aspecte encara mes interessant del cas del petit Hans es la maneracom ha assolit aquests coneixements (prou complexos, per altra banda).Una primera observacio6 particularment rellevant en relacio amb aixo es elfet que aquests coneixements s’assoleixen sense la mediacio de cap instruc-cio explıcita: ningu no ha ensenyat a parlar alemany a en Hans; o, en totcas ningu no li ha ensenyat en el sentit que un professor de llengua ense-nya alemany als seus alumnes a l’Escola d’Idiomes. En Hans ha adquiritla propia llengua pel simple fet de trobar-se immers en un entorn on elsestımuls linguıstics eren ‘en alemany’ i, a partir d’aquests estımuls, ha anatconstruint/desenvolupant els seus coneixements.

En relacio amb els estımuls, a part del fet que aquests mai no es constru-eixen amb una finalitat, diguem-ne, ‘pedagogica’, cal afegir que, a mes a mes,no son tampoc d’una gran qualitat. Expressant-ho d’una manera una micames simplista, les persones no parlen en ‘prosa’, el seu discurs oral poquesvegades conte construccions gaire elaborades, sino, mes aviat, frases curtes,sovint inacabades o amb vacil.lacions. L’entorn linguıstic d’un infant, pertant, es relativament pobre i, malgrat aixo, aquest sempre assoleix l’estadide parlant madur amb la capacitat d’expressar-se amb riquesa i creativitat,usant formes i construccions que, potser, mai no han format part del seuentorn durant el proces de desenvolupament.

En essencia, aquesta col.leccio d’observacions conformen allo que tradi-

5Aquest argument no val nomes per als infants, sino per a qualsevol parlant, tambeels adults: fins que no ens escolaritzem, no posseım cap coneixement explıcit sobre lagramatica de la propia llengua i, fins i tot aixı, no tenim cap prova que aquests conei-xements es corresponguin realment amb el coneixement tacit que en tenim; de fet, lesteories elaborades pels linguistes al llarg dels anys ens demostren que moltes d’aquestesnocions descriptives poden tenir un valor teoric escas o nul.

6Uso el terme ‘observacio’ deliberadament i amb tota la intencio, pero no en el sentitque se li acostuma a donar en ciencia, sino en el sentit habitual d’‘allo que qualsevol potpercebre si s’hi para a mirar’.


I F

Figura 1.1: El problema logic de l’adquisicio del llenguatge

cionalment es coneix com a Problema logic de l’adquisicio del llenguatgeque teniu esquematitzat a la figura 1.1 (on I representa el punt d’inici delproces i F, la seva culminacio) i que podrıem resumir amb la seguent pregun-ta: Com es possible adquirir un sistema de coneixements tan complex comel llenguatge en un espai tan breu de temps i disposant d’una informaciotan limitada?


2. L’arquitectura de la Facultat del Llenguatge

2.1 Mes sobre adquisicio

He tancat el capıtol precedent enunciant el Problema logic de l’adquisicio delllenguatge. Per fer-ho, m’he basat en una colla d’observacions directamentrelacionades amb l’adquisicio linguıstica i que es corresponen amb dos argu-ments classics utilitzats habitualment en qualsevol exposicio del problema.Aquests dos arguments es coneixen habitualment amb el nom d’argumentde La pobresa de l’estımul i argument de La creativitat. Com tambe hemencionat al final del capıtol anterior, aquesta mena d’arguments no sonaplicables nomes a l’adquisicio, sino que hi ha una llarga tradicio filosoficaen que aquests s’han usat en relacio amb l’adquisicio dels coneixements engeneral. Per exemple, en un famos passatge del Meno, Plato posa en bocade Socrates una variant de l’argument de la pobresa de l’estımul en l’ambitde l’adquisicio de coneixements matematics i geometrics.

Abans, pero, de veure on ens porten aquests arguments —i intentar, pertant, de dur a terme la reflexio que us proposava—, conve citar una obser-vacio addicional i, aquesta vegada, pertinent nomes al cas de l’adquisiciodel llenguatge.

En relatar la historia del petit Hans, he observat que, ates que la llen-gua propia del seu entorn era l’alemany, en Hans va adquirir l’alemany.No he dit, pero, que hauria pogut adquirir qualsevol altra llengua, si l’en-torn linguıstic hagues estat un altre. Potser aixo us semblara obvi, fins alpunt de ser quasi irrellevant. Tanmateix, es el reflex d’un fet molt impor-tant en el moment de pensar sobre les capacitats linguıstiques dels essershumans: Tots els humans estem capacitats per desenvolupar elllenguatge (salvant els casos patologics) i aquest es desenvolupaautomaticament si l’entorn es l’adequat. Tot i aixı, no estempredeterminats a adquirir una llengua especıfica, sino que somcapacos d’adquirir qualsevol llengua humana.

Podeu comprovar que aquesta afirmacio es absolutament certa, si feu unpetit experiment mental: imagineu que (pels motius que sigui) el petit Hansen lloc de creixer en la petita ciutat d’alemanya on va neixer es adoptat peruna famılia de Barcelona que es catalanoparlant. Quina llengua adquirirallavors en Hans? El catala, evidentment. El fet de neixer a Alemanya no l’hapredeterminat a ser un parlant de l’alemany i, de fet, si mai no te contacte

psicología de la pareja - UAB Barcelona · cursos 2004–2005 i 2005–2006 i conjuntament durant...

Documents

Transcript of psicología de la pareja - UAB Barcelona · cursos 2004–2005 i 2005–2006 i conjuntament durant...