Ramon Riera SolanaPsicologia de la Memòria. PAC 4

1.- Com caracteritzaries la memòria de S? Enumera avantatges i inconvenients del funcionament d’aquesta memòria. 2.- Com es representa la informació S? Quin format de representació és el predominant i què suposa/implica aquest format? Quines coses “extraordinàries” li permet fer i en quines té dificultats?

El Sr. S representava qualsevol informació, independentment del sentit que utilitzes, mitjançant imatges mentals. Cada cop que escoltava una paraula, aquesta es convertia instantàniament en la seva imatge visual corresponent. A part d’aquesta facilitat per a poder crear imatges mentals, aquestes estaven acompanyades per components sinestèsics. La sinestèsia és un fenomen pel qual un estímul que actua sobre un sentit evoca una imatge en un altre sentit.

El format de representació predominant en aquest cas és el format analògic ja que el Sr. S basa la seva representació en imatges mentals. Aquestes guarden un cert isomorfisme estructural amb els seus significats, estan limitades al domini del concret on el seu referent semàntic és allò directament perceptible. El tipus de processament és paral·lel. Les característiques que acabem d’enumerar tipifiquen les imatges mentals en una memòria “normal”. En el cas del Sr. S veiem que: No totes tenen un isomorfisme estructural i no estan limitades al domini del concret, com per exemple quan descriu les imatges mentals que utilitza per a representar els números. Una altra característica típica, com ja s’ha comentat, és l’alt grau de sinestèsia que possibilita que el so d’una sirena tingui un gust amarg i un tacte aspre.

Coses extraordinàries que li permet fer la seva memòria: a) Segons deia Buda: “Som lo que pensem”. Des d’aquesta perspectiva qui

domina la ment domina el cos. En el cas que ens ocupa, el domini que exerceix sobre la ment li possibilita controlar parts físiques del cos (pulsacions del cor, la temperatura corporal, ...).

b) Li va permetre guanyar-se la vida de mnemonista, ja que podia recordar llargues series de números , lletres o paraules, que retenia en la seva ment molt fàcilment i durant molt de temps.

c) Una capacitat il·limitada d’emmagatzemar i recordar informació. És un bon exemple de la versió dura de la psicologia cognitiva: el computacionalisme.

Inconvenients i dificultats que li aporta la seva memòria:a) Dificultat alhora de raonar o pensar, ja que pensar significa oblidar diferencies,

generalitzar i abstraure. Aquestes característiques apareixen minimitzades en la seva memòria ja que si en algun aspecte destaca (la seva memòria) és en el nivell de detall amb el qual percep la informació. Un exemple el tenim amb el reconeixement dels rostres de les persones.

b) Te un enorme problema en poder oblidar les coses. Li es molt difícil oblidar i per tal de fer-ho utilitza mecanismes molt curiosos com imaginar-se que apunta les coses en una pissarra i desprès les borra per oblidar-les.

c) La forma de viure el dia a dia: la seva vida quotidiana era diferent degut a la riquesa del seu mon imaginari, el qual esdevenia tant o més real que el mon real.

Pàgina 1 de 2

Ramon Riera SolanaPsicologia de la Memòria. PAC 4

3.- Suposem que en una tasca de verificar sentències, el Sr. S i nosaltres hem de decidir el valor de veritat de la frase: “l’infinit és allò que no acaba”. Qui anirà més ràpid en donar una resposta? Hipotetitza sobre com ho faríem nosaltres des d’algun model de la memòria semàntica i què li passaria al Sr. S.

La frase “l’infinit és allò que no acaba” la podem tractar com una proposició ja que compleix les quatre característiques següents: a) Té significat, b)és assertiva (afirma quelcom sobre l’infinit), c) es troba subjecte a valors de veritat (és necessàriament vertadera o falsa), i per últim, d) es construeix segons regles explícites de formació (regles sintàctiques). Per processar cognitivament qualsevol proposició utilitzarem un format de naturalesa digital que ens servirà per a representar conceptes i relacions entre els conceptes.

Un possible model de representació seria la xarxa proposicional de Quillian, el qual va crear una base de dades estructurada en forma de xarxa proposicional a la qual va anomenar memòria semàntica. Aquesta memòria representava categories i propietats definitòries associades a cadascuna de les categories. Les categories (nodes conceptuals) és connecten entre sí segons un ordre jeràrquic de pertinença. Una característica important d’aquesta jerarquia és el principi d’economia representacional pel qual les categories subordinades podien heretar automàticament les propietats de les superiors jeràrquiques. Un altre tret important d’aquest sistema de representació era el mecanisme com es comportaven les connexions. Aquestes seguien el principi de propagació de l’activació.

Donada qualsevol proposició que es vulgui representar en aquest model, el temps de processament cognitiu dependrà de dos factors: a)la distància jeràrquica que hi hagi entre els conceptes que estem representant (infinit, allò, acaba) i b) el nombre de nodes conceptuals que s’han d’activar.

Un altre model que es basa en la memòria semàntica és el model de trets. Van reemplaçar la noció de xarxa per la de trets, els quals defineixen una categoria. Hi ha dos tipus de trets: definitoris i característics. Aquest model utilitza un procés de comparació d’atributs (trets) per tal de processar cognitivament una proposició. Aquesta comparació donarà com a resultat un valor de similitud que s’aplicarà a un procés de decisió. El resultat d’aquest procés de decisió es el que determinarà la veracitat o falsedat de la proposició. El model ens diu que com més típic sigui l’exemplar a una categoria més ràpid serà el processament cognitiu de la proposició.

En el cas del Sr. S, si tenint en compte les característiques de funcionament de la seva memòria, no utilitzaria cap dels models explicats fins ara. A l’hora de verificar la sentència de ben segur que la seva ment generaria una sèrie d’imatges (amb molt de detall) associades a cadascun dels conceptes, tot i que el grau d’abstracció d’aquesta proposició és elevat, fet que dificultaria la generació de representacions mentals analògiques (imatges mentals).

Per tant jo crec que nosaltres donaríem una resposta més ràpida alhora de verificar la sentencia “l’infinit és allò que no acaba”, ja que els conceptes abstractes és representen millor amb un format digital que no pas en un d’analògic. El que no podem assegurar és si el temps de resposta seria més baix en el cas del model de xarxa proposicional o be en el model de trets.

Pàgina 2 de 2