8/2/2019 Psicologia de la Memoria (PAC5)

1/4

Ramon Riera Solana

Psicologia de la Memria. PAC 5

La Psicologia del Testimoni: memria i testimoni.En els ltims anys, les persones relacionades amb lmbit judicial han pres

conscincia que el progrs en lefectivitat dels mtodes dinvestigaci tradicionaldepn, en gran mesura, del coneixement cientfic dels processos psicolgics bsicscom latenci, la percepci i la memria. Aix doncs apareix la Psicologia jurdica iforense, la qual sencarrega de les investigacions i les aplicacions psicolgiques per ausar-les en el context legal. En aquesta rea de la Psicologia Jurdica podem inclourecom a ms representatives a la Psicologia del testimoni i la Psicologia del jurat,ambdues amb un creixent inters actualment.

En aquest treball ens centrarem en lestudi de la Psicologia del testimoni, queconsisteix en el conjunt de coneixements fonamentats en els resultats dinvestigacidels camps de la Psicologia experimental i social, que intenten determinar la qualitat(exactitud i credibilitat) dels testimonis, que sobre els delictes, accidents o successosquotidians, donen els testimonis presencials1.

Actualment, la psicologia del testimoni socupa de dos aspectes bsics:lexactitud de les declaracions i la credibilitat dels testimonis i els seustestimoniatges.

Exac t i t udEls inicis.

Un dels primers estudis on es descrivia la capacitat de les vctimes de delictesviolents (homicidis, violacions, assalts i furts) per a descriure els seus agressors fourealitzat per Kuehn lany 1974. Els resultats obtinguts evidencien que existeixenimportants variacions en les descripcions de les vctimes i que els testimonis

tendeixen a omplir les seves declaracions amb informaci inventada per tal de ferms crebles els seus testimoniatges. Per tant podem afirmar que les circumstnciesque envolten el succs i les condicions on es prenen les declaracions influeixen, engran mesura, en lexactitud del testimoniatge.

Aquests resultats no ens sorprenen ja que ratifiquen el que vam veure en elmdul Aspectes conceptuals i metodolgics on sexposava que la memria no eraun registre literal del que el subjecte havia percebut, sin que les personesinterpreten el que perceben segons els seus coneixements previs, reelaborant lainformaci representada en la memria a llarg termini, tal i com va demostrarBartlett en el seu llibre Remembering.

La memria del testimoni des del punt de vista dels processos de memria.En un dels captols del llibre Mtodos psicolgicos en la investigacin y

pruebas criminales escrit per Raskin (1994) es descriu la relaci entre la memria iel testimoniatge dels testimonis, basant-se amb com la memria processa lainformaci. A partir de lesquema bsic que divideix la memria en tres fases( Mdul3. Processos de memria.): adquisici, retenci i recuperaci, lautor investiga lainfluencia de la memria sobre els testimonis.

1 Trobareu informaci sobre la Psicologia Jurdica i les seves rees destudi en Perfiles profesionales del Psicologo.Colegio Oficial del Psicologos. http://www.cop.es/perfiles/contenido/juridica.htm

Pgina 1 de 4

http://www.cop.es/perfiles/contenido/juridica.htmhttp://www.cop.es/perfiles/contenido/juridica.htm

8/2/2019 Psicologia de la Memoria (PAC5)

2/4

Ramon Riera Solana

Psicologia de la Memria. PAC 5

En la fase dadquisici, existeixen factors que afecten al propi succs idaltres que afecten al propi testimoni. En relaci al succs, la violncia i la duracidaquesta son essencials, i estan relacionades seguint el segent patr: a major graude violncia menys precs ser el record del testimoni.

Per regla general, els testimonis tendeixen a augmentar la durada dels fetssuccets. Pel que fa al testimoni, son especialment significatives les condicions de por,estrs i edat del testimoni.

En la fase de retenci, shan de considerar les variables de loblit, lexposicia nova informaci i la distorsi del record.

En relaci a loblit, sha de tenir en compte que desprs dels quatre anyslempremta del record facial prcticament ha desaparegut. Un altre fenomen adestacar s loblit motivat: hi ha una tendncia ha oblidar aquells successos que noes volen recordar, sobretot pels efectes negatius que han tingut sobre el testimoni.

Una explicaci terica daquest fet seria la teoria de la repressi de Freud sobreloblit, vista en el mdul Processos de la memria.

Lexposici a fonts de noves informacions s un dels aspectes ms importantsper entendre els fenmens de memria falsa o falsos records induts, aspectes quepreocupen especialment per la seva repercussi en lmbit forense. Existeixen trespostures teriques que permeten explicar aquests fenmens:

a) Lalteraci, on la informaci postesdeveniment modifica lamemria original (veure experiment de Loftus i Palmer (1974)).b) La coexistncia, on la informaci original i la postesdevenimentcoexisteixen en la memria, fent menys accessibles les informacionsoriginals (veure experiment de Loftus, Miller i Burns (1978)).c) La postura de no debilitament, on la informaci postesdevenimentno afecta les empremtes subjacents de la memria, noms all que elsubjecte relata.

I per ltim, la variable que ms influeix en la distorsi dels records s el temps,tal i com senyalen les investigacions que demostren que el pas del temps (teoria deldess de Thorndike (1911)) no noms afavoreix la disminuci de lempremta inicial,sin que afavoreix la introducci de informaci parcial, falsa o suggestiva.

En la fase de recuperaci caldr tenir en compte els segents punts: a) Lamodalitat a lhora de realitzar linterrogatori als testimonis resultar fonamental enaquesta fase. El mtode de pregunta oberta, no dirigida, que faciliti el relat lliure serla ms adient per recuperar una versi ms fidedigna possible a la viscuda en la fasedadquisici. b) La confiana del propi testimoni ser sinnim dunes declaracionsprecises. c) Ajudar als testimonis a recordar els successos experimentats mitjanantla reinstauraci del context poden afavorir notablement la precisi dels records.Aquest s el principi de la tcnica dentrevista anomenada Entrevista Cognitiva(Fisher i Geiselman, 1992).2

2 Trobareu informaci molt detallada sobre lentrevista cognitiva en la pgina webhttp://www.anpu.es/revistas/revista-39/pag02.htm

Pgina 2 de 4

http://www.anpu.es/revistas/revista-39/pag02.htmhttp://www.anpu.es/revistas/revista-39/pag02.htmhttp://www.anpu.es/revistas/revista-39/pag02.htmhttp://www.anpu.es/revistas/revista-39/pag02.htmhttp://www.anpu.es/revistas/revista-39/pag02.htm

8/2/2019 Psicologia de la Memoria (PAC5)

3/4

Ramon Riera Solana

Psicologia de la Memria. PAC 5

Cred ib i l i ta tEl segon aspecte que determina la qualitat dels testimonis, es refereix

precisament a la seva credibilitat, es a dir, la certesa de la seva declaraci i per tant,si el que ens diu s lo que realment va passar, o sigui, si no ens enganya. Per tal

davaluar la credibilitat shan creat una srie de tcniques psicolgiques que veuremen el segent apartat.

Tcniques psicolgiques per avaluar la credibilitat del testimoni.Tenint en compte una srie de variables com: a)les condicions fsiques del

testimoni, b)les condicions psicolgiques (les generals i les prpies del moment de lapercepci), c)la personalitat del testimoni (sexe, edat, professi, patrimoni), d)laseva moralitat (antecedents, condicions socials, educaci) i e)contingut del testimoni:forma de respondre, estat dnim, uniformitat, precisi, llenguatge utilitzat; shancreat lnies dinvestigaci que intenten determinar les claus dengany presents quanun subjecte menteix. Una s lestudi dels canvis fisiolgics que coexisteixen amb la

mentida. Una altra s la investigaci dels canvis corporals, moviments, tons de veu,expressi facial, entre daltres.

Des daquestes rees dinvestigaci shan creat i estudiat tcniquespsicolgiques que permeten avaluar la credibilitat del testimoni: el polgraf, lanliside lestrs de la veu, i lanlisi del contingut basat en criteris (ACBC); les qualsemeten un judici sobre la confiabilitat de la declaraci. Daltres com la hipnosis ilentrevista assistida amb drogues assumeixen per si soles que la persona potrecordar situacions o detalls que han succet, per que la persona ha oblidat degut almalestar emocional que li va causar la situaci; i finalment existeixen daltrestcniques com el control de realitat que permet discriminar entre records derivats de

successos interns daquells derivats de successos externs; i els indicadorsconductuals, que determinen si es probable que la persona examinada estigui dient laveritat o no, al complir certs criteris no verbals associats a la mentida.

.-.-.-.

Pgina 3 de 4

8/2/2019 Psicologia de la Memoria (PAC5)

4/4

Ramon Riera Solana

Psicologia de la Memria. PAC 5

Bibliografia i Webgrafia

Aguilera, H. Anlisis sobre la psicologia del testionio.Revista internacional de

psicologia. Recuperat el dia 12/12/2004 de la pgina webhttp://espanol.geocities.com/aguilera99/volumen27.htm

Alonso-Quecuty, M. ,Campos, L. ,Hernndez-Fernaud, E. Mentiras ymentirosos: El conocimiento de las claves de deteccin por jueces y legos. Simposio"Psicologa del Testimonio". Recuperat el dia 20/12/2004 de la pgina web http://fs-morente.filos.ucm.es/publicaciones/iberpsicologia/congreso/trabajos/alonso2.htm

Garca Bajos, E. Y Migueles, M. Memoria de testigos en una situacin emocionalvs neutra. Psicolgica (1999) 20, 91-102. Recuperat el dia 12/12/2004 de la pginaweb http://www.uv.es/psicologica/articulos2.99/2migueles.pdf

Ibabe Erostarbe, I. Activavin emocional y memoria de los testigospresenciales. Revista espaola de medicina legal (Enero-Julio 1999) 86-87.Recuperat el dia 11/12/2004 de la pgina webhttp://www.arrakis.es/~anmf/remle8687.pdf

Pitarque, A. ,Algarabel, S. ,Das, C. y Ruiz Olvido, C. Olvido dirigido de falsasmemorias: podemos olvidar intencionadamente una falsa memoria? Psicothema2003 . Vol. 15 , n 1 , pp. 6-11. Recuperat el dia 12/12/2004 de la pgina webhttp://www.psicothema.com/pdf/1016.pdf

Raskin, D.C. (1994). Mtodos psicolgicos en la investigacin y pruebascriminales. Bilbao: Descle de Brouwer

Tapias, A. Estrategia psicolgicas para evaluar veracidad de testimonio.Psicologia Jurdica. Recuperat el dia 13/12/2004 de la pgina webhttp://www.psicologiajuridica.org/psj8.html

Pgina 4 de 4

http://espanol.geocities.com/aguilera99/volumen27.htmhttp://fs-morente.filos.ucm.es/publicaciones/iberpsicologia/congreso/trabajos/alonso2.htmhttp://fs-morente.filos.ucm.es/publicaciones/iberpsicologia/congreso/trabajos/alonso2.htmhttp://www.uv.es/psicologica/articulos2.99/2migueles.pdfhttp://www.arrakis.es/~anmf/remle8687.pdfhttp://www.psicothema.com/pdf/1016.pdfhttp://www.psicologiajuridica.org/psj8.htmlhttp://espanol.geocities.com/aguilera99/volumen27.htmhttp://fs-morente.filos.ucm.es/publicaciones/iberpsicologia/congreso/trabajos/alonso2.htmhttp://fs-morente.filos.ucm.es/publicaciones/iberpsicologia/congreso/trabajos/alonso2.htmhttp://www.uv.es/psicologica/articulos2.99/2migueles.pdfhttp://www.arrakis.es/~anmf/remle8687.pdfhttp://www.psicothema.com/pdf/1016.pdfhttp://www.psicologiajuridica.org/psj8.html