LA REVISTA VIRTUAL DELS ALUMNES SORDS DEL CREDA COMARQUES IIJuny 2009..............................................................................................................................................................................................................................Nº 7

SUMARI

SOCIETAT I CULTURA The Who Supermodels Les pel·licules de terror Break Dance Els Óscars Música rap Els tres bandits La cultura gitana La Ouija La meva experiència amb la música Comentaris sobre Espanya i el Marroc

Poesia Dibuix

CIENCIA I TECNOLOGIA

Ho escoltes?

Perill!. Virus Informàtic

Psp-Wii. Semblances i diferències

MEDI AMBIENT

Animals en perill d'extinció

EL NOSTRE MÓN

L'adolescència. Què és?

Els canvis físics

Psicologia de l'adolescent

Relacions dels adolescents amb els pares

Adolescència a l'institut

La salut dels adolescents: sexe i drogues

ESPORTS

Jo sóc jugador de futbol sala

El Cau

Els cavalls

ENTRETENIMENTS

Bleyblade

Manga

Slam Dunk

La FM és una tecnologia de comunicació que s’utilitza molt avui en dia. Aquest aparell fa que nosaltres (persones amb pèrdua auditiva) captem la veu de l’emissor a través d’un transmissor. Gràcies al transmissor la veu arriba al receptor mitjançant les ones de ràdio. La FM és molt important perquè moltes persones, tot i tenir un bon audiòfon, tenen dificultats per escoltar, per exemple quan veiem la televisió, quan parlem per telèfon... (PÀGINA 6)

Ho escoltes?

Jo sóc gitana i m’agradaria explicar com és la nostra cultura. Crec que és importat que tothom conegui com vivim, com ens organitzen, quins són els nostres valors i quines festes tenim i quin és el nostre menjar preferit, és a dir, que la gent conegui coses de la nostra cultura. Quan parlen dels gitanos, moltes vegades pensem que és gent molt diferent i això no és del tot veritat.. Ara sé que quan es parla de la cultura gitana es parla de “cultura de supervivència”, (PÀGINA 4).

La cultura gitana

Psicologia de l'adolescent

Tothom ha de passar per un dels moments més crítics de la vida, l’adolescència. La majoria de pares i mares veuen l’adolescència com una etapa difícil, però molt important en la vida del seus fills ja que els nois i noies comencen a experimentar, a aquesta edat, nous entorns i s’han d’enfrontar a un món diferent. Cal dir que, actualment, els adolescents creixen i canvien molt ràpid. Les noves tecnologies els permet contactar amb qui volen i quan volen, tenir molta informació i a més els serveix per expressar-se i passar l’estona. En aquesta etapa és molt important l’amistat i l’amor, és el que més busquen els adolescents. Per ells és molt important tenir, a més de la família, algú que els ajudi, que els comprengui, que els estimí i que els faci sentir millor (PÀGINA 8).

Els cavalls

De petita no havia pensat mai en els cavalls. Un cop vaig muntar un cavall però amb un adult al darrera, el meu oncle. Fins que la meva germana un dia va treure el tema dels cavalls i, mica en mica, em va començar agradar la idea d’aprendre a muntar. Un dia la meva germana, la Mariona, va voler muntar, ella volia que jo muntés, però jo tenia por de caure i fer-me molt de mal, anàvem a una hípica que no em donava confiança. Però, un dia, vam decidir canviar de hípica i vam anar a la que anaven les meves cosines. Aquí em vaig veure segura amb la professora que també es diu Mariona i vaig (PÀGINA 10).

Comentaris sobre Espanya i el Marroc

Ens diem Salma i Baraa i tenim quinze anys. Jo he nascut a Barcelona, però la Baraa va nèixer al Marroc i va emigrar a Espanya quan tenia un any. Actualment estem cursant 3r d’ESO a un centre educatiu de Santa Coloma de Gramenet. Les nostres famílies són marro- quines i el que nosaltres veiem és que la manera de pensar dels espanyols i dels marroquins és bastant diferent. Sobretot perquè la cultura i la religió, són molt diferents. Els marro- quins són més religiosos que els espanyols ja que la nostra religió ens obliga a resar cinc vegades al dia, ha fer el mes del Ramadà, sempre que estiguis (PÀGINA 5).

Alumnes del Creda Comarques II participant en una sessió de percusió.

LA RECERCA

THE WHO Artur Bou El grup "the Who" està compost per Roger Dartley (cantant ), Pete Thousend guitarrista), Keith moon, (bateria), I Jonh Entwise (el baix). Actualment dels Who només queden Roger I Peter Thousend ja que Keith Moon I Jhon Entwise van morir. Jonh Entwise per un atac al cor, I Keith per sobredosis de droga. A mi m’agraden els grups músicals “rockanroleros” ja que ve de família. Entre els meus grups favorits hi destaquen els the Who. La qüestió és : Perquè m’agraden els the who I la música dels 60?

que significa models de talla gran. Això demostra que per ser model no cal només ser prima i bonica, també donen oportu- nitats a les persones que volen ser models encara que siguin lletjos o grassos, el món de la publicitat, tot ho permet. Les condicions per ser model de passarel·la són que han de medir més de 1’72 m. El pes depèn molt de l’altura, com més alt, més pesen. Les talles que majò- riament tenen les models són la 32, 34 i 36, però per la seva alçada haurien de tenir més o menys la 40-42. A les passarel·les és quan es vesteixen amb roba de molta categoria que ho dissenyen els disenyadors i caminen amb molta hablitat per poder vendre i sorprendre al públic. Hi ha moltes revistes dedicades a la moda, com per exemple Cover Girl, Vogue, Marie, Clarie, Elle,

Glamour, Ragazza, Harper’s Bazaar... Les topmodels més conegudes que són les millors models de tot del món, destaquen: Gisele Bündchen, Adriana Lima, Tyra Banks, Alessandra Ambrossio, Kate Moss, Naomi Campbell, Cindy Crawford, Elle McHperson, Twiggy ... Moltissímes models! Hi ha hagut molts casos de malalties que poden tenir els models. Hi estan implicats els casos com anorèxia, que consisteix en que ets veus grassa al mirall però en realitat ets massa prima; això pot provocar caiguda de cabells, depressió, energia baixa, dents trencades ... I la búlimia en que ets veus grassa i vols perdre el greix ficant el dit a la boca i vomitant. És bastant semblant a la anorèxia.

SUPERMODELS Ramon Lechado La moda consisteix en un món on hi ha nois i noies que es vesteixen amb peces, robes o accesoris i ho exhibeixen en pasarel·les on tot és d’alta moda (vet’ho aquí el nombre high fashion) i també assisteixen a sessions de fotos per sortir en revistes. El modelatge és un treball en que els models van a sessions de fotos, caminen per les passarel·les per lluir vestits, surten en revistes o anuncis per fer un comercial d’un producte. El resultat és molt cansat però guanyen molts milers d’euros. Hi ha molts tipus de models: les que són de catalèg, fashion, high fashion, coutore, comercial, etc. Hi ha models de talles anomenades “plus site model”

PEL·LÍCULES DE TERROR.... A la segona meitat del segle XVIII apareixen les primeres pel·lícules de por. Aquestes pel·lícules agafen els arguments de la literatura, supersticions i llegendes tradicionals. El primer film de terror es va fer l’any 1910 i va ser una adaptació de la història de Frankenstein. Són molt famosos els perso- natges de vampirs, homes llops, monstres, fantasmes i zombis. Aquestes pel·lícules intenten fer por a l’espectador, sobre tot amb la música (dansa suggerent, es- garrifosa) i la llum (contrast de color i penombres). El públic que les veu se els hi dilaten les pupil·les, se’ls hi accelera el cor i la respiració i tenen emocions fortes. Justament per això a la gent els hi agraden tant. Al segle XX es van posar molt de moda. Ara, al segle XXI el terror japonès té molt èxit.

A mi és el gènere que més m’agrada i n’he vist moltes. Saw 5 i The ring són fantàstiques pels seus efectes especials. T’atreveixes a veure alguna peli amb mi ? ja,ja,ja,ja! Autor: Leonardo Medina

CREDA COMARQUES II ................................................................................................................................................................. 2

      

Doncs perquè sento una sen- sació brutal de música dins meu i cada cop que escolto música dels

60 cap endevant em sento molt viu i difruto molt.

El grup the Who el vaig descobrir gràcies al fikisme del meu pare ja que te molts discos i videos dels 60. El grup el vaig coneixer gràcies a un video que em va ensenyar el meu pare en que els Who surten per televisió i al final ja estan cabrejats i ho començen a destrosar tot el que troben. A part dels discos que han tret han fet òperas i pel.lícules com Toomy i Quadrophenia. La película Toomy tracta de que Roger el cantant que es Toomy es queda cec,mut i sord a la vegada per un accident però és molt bo jugant al pinball tot tenir dificultats. Més endevant Toomy es recupera de les dificultats que tenia i monta una religió que al final resulta ser catastròfica ja que és imposible jugar al pinbal amb els ulls tancats amb una

bena tenir la boca tapada amb una poma i taps a les orelles. Així que la gent passa de la religió i a Toomy fuig i no se’l torna a veure mai més. I a Quadrophenia és una òpera que els WHO van fer a finals de la seva era. Al final els Who es van separar ja que momés i quedaven dos. Al 2007 els Who van tocar una altre vegada amb dos músics nous que havien subtituits els dos morts. El conçert estava fet amb els millors èxits dels Who com ara: Baba o’rielly My Generation pinball wizard i I can’t explain I moltes altres més. Així que ja teniu la història del grup The who I Per acabar vaig a dir una paraules en honor a uns dels grans grups de rock dels 60: LLARGA VIDA A THE WHO !!!!  

MILEY CYRUS Helena Arcos Parlaré sobre una de les actrius que jo considero millors del món. M’agrada com és, molt maca i llesta. És una de les meves actrius preferides, com la Marilyn Monroe, i l’Ashley Tisdale. Miley Cyrus és actriu, cantant i compositora d’Estats Units. Coneguda com Hannah Montana en una sèrie de Disney Channel. Els seus pares li van voler posar un sobrenom “Miley”, perquè de petita somreia molt (Smiley). És filla de Leticia “Tish” Finley i el cantant de música de country

Billy Ray Cyrus. Té 3 germa- nastres 2 nois: Christopher Cody i Trace, i una noia: Brandi. També té una germana i un germà menors: Braison i Noah (que també és actriu). Va créixer a la granja dels seus pares a les afores de Nashville.

DADES

Va néixer el 23 de novembre de 1992 a Franklin, Tenesee. El 2003 va fer la pel·lícula Big Fish. El 2006 va fer un concert al parc de Disney com Hannah Montana. Amb l’actor de la pel·lícula de Grease, John Travolta, van fer les veus dels prota- gonistes de Bolt. Els discos que ha fet fins ara són Hannah Montana i Hannah Montana 2: Meet Miley Cyrus (com a Hannah Montana) i Breakout (com Miley Cyrus).

BREAK DANCE Sergio Cuadros El break dance ve dels 60 y principis dels 70 a New York on va sorgir entre la raça negra. És una expressió artística de la cultura Hip Hop de la qual en surten altres expressions artístiques. Aquest ball és d’un estil urbà extrem, es refereix al moviment del cos, a l’habilitat de la persona que el practica. En la part més enèrgica els ballarins mostren la seva major exaltació. És molt difícil, per això el break dance vol dir ball trencat, un ball que trenca el límits. Té moviments específics i moviments bàsics. Alguns exemples coneguts són: el “flare”, el “swipes”, l’ “helicopter”, el “windmill”, el “freeze”. Per fer el ball és necessita molta pràctica, n’has de tenir moltíssima!!!

Per fer aquest ball hi han dues coses importants que són clau d’aquest ball: força i equilibri. En aquest cas hi ha b-boys (els que ballen) que són forts, no els cal l’equilibri perquè no cauen. I els que no ho són, tenen molta flexibilitat però els cal equilibri. Però l’habilitat que tenen fa que siguin prou bons i que els surtin les coses més maques que no pas els forts. El break dance pot provocar lesions. Per això, abans de ballar primer cal fer escalfament. És necessita protecció de canalleres tan al canell com al braç, perquè el braç també pot patir lesions. I guants per les mans. Aquest ball et beneficia com a multi esport, perquè el que fa és treballar amb el tot el cos per estar en forma. Si el fas, també guanyaràs respecte cap a les persones, perquè generalment es balla o es competeix amb els altres. Una altre cosa és que es converteix en un benefici econòmic. En el concurs es pot guanyar “pasta”, premis o altres objectes que tinguin valor.

CREDA COPMARQUES II ......................................................................................................................................................................................................... 3

que finalment va guanyar 11 premis. El director més nominat és William Tyler però el més premiat és John Ford. L’actor més vell es diu Henry Fonda que tenia 76 anys va guanyar un Óscar al millor actor principal. L’actriu més vella és Jessica Tandy que va guanyar un Óscar a la millor actriu amb 80 anys. Finalment: Ha estat un plaer col•laborar en aquesta revista i me n’alegro d’haver publicat dos articles. Natalia Navarro

ELS ÓSCARS Els Òscars són uns premis cinematogràfics que dona cada any l’ acadèmia de les arts i les ciències cinematogràfiques a los Angeles ,California. Els poden guanyar els actors , les actrius , directors de pel•lícules o les mateixes pel•lícules. La primera vegada que van donar aquests premis va ser el dia 16 de maig de l’any 1929 al Hol•lywood Roosesvelt Hotel. Però hi havia una condició i es que les pel•lícules havien de ser projec- tades a Los Àngeles. Ara també participen pel•lícules de parla no anglesa. Com escullen als guanyadors? Consta de dues rondes. A la primera ronda hi ha cinc possibles guanyadors. Aquesta nominació la fan els membres de l’acadèmia que pertanyen a la mateixa especialitat que els candi- dats del premi. (És a dir els actors voten als actors que opten per un premi, els guionistes pels guionistes i així successivament).

Algunes categories: • Millor pel•lícula • Millor director • Millor actor Millor actriu • Millor actriu de repart • Millor guió original • Millor pel•lícula de animació • Millor fotografia • Millor diseny de vestuari • Millor documental llarg • Millor muntatge • Millor de parla no anglesa • Millor banda sonora • Millor direcció de art • Millor edició de so • Millor efectes visuals Crítiques: Tots els premis reben crítiques degut als diferents gustos de les persones. No tothom està d’acord amb qui ha guanyat els premis. Quina actriu o actor espanyol a rebut el premi: Aquest any Penélope Cruz, una actriu espanyola, ens ha deixat a tots amb la boca oberta. Ha guanyat el premi a la millor actriu secundària a la pel•lícula Vicky Cristina Barcelona.

Altres guanyadors espanyols d’Óscar: Hi ha persones que no són actors potser són directors o s’encarreguen del vestuari com per exemple en Pedro Almodovar guanyador al redactor del millor guió de la pel•lícula "Parla amb ella" i també com a director de la millor pel•lícula estrangera. 1969 Juan De La Cierva 1970 Gil Parrondo 1970 Antonio Mateos 1971 Gil Parrondo 1971 A. Canovas Del Castillo 1972 Luis Bunñuel 1978 Néstor Almendros 1982 Jose Luis Garcí 1993 Fernando Trueba 1999 Pedro Almodovar 2002 Pedro Almodovar La meva opinió: La veritat es que a mi no m’agrada molt aquesta actriu només em fitxo en actors es clar aquests que són ben guapos... Me n’alegro de que una actriu espanyola guanyi un Óscar per primera vegada. Curiositats: La pel•lícula amb més candidatures és la de Titànic

MÚSICA RAP Luis Brayan Oropesa

Vaig triar aquest tema perquè aquesta música m’ha agrada a mi i als meus amics. Per Sant Jordi un amic meu farà un taller de “hip-hop” a l’Institut. La informació la vaig treure d’internet, la vaig llegir, vàrem treballar els diferents articles i vaig fer un resum. El rap és un estil musical que sorgeix als barris hispans i novaiorquesos, està vinculat des de principis dels 80 als ambients de la cultura hip hop. El rap radicalitza els seus signes d’identitat de la cultura del carrer

mitjançant formes autònomes i un llenguatge específic i combatiu. Va sorgir en les sales de ball on un disc joquei utilitzava un o diversos   temes, per tal d’acon- seguir de les interrupcions i barreges una composició que servis com a vehicle sonor per la recitació del solista o, un conjunt d’intèrprets. L’agulla del toca- discs es convertia en un element fonamental mitjançant les ràfegues breus i repetitives, que s’omplen d’argots, efectes onomatopeics, bromes i consig- nes, que desencadenava un joc de rèpliques i contra rèpliques. Aquests trets essencials, espe-

cialment les seves lletres, tenen el seu origen en les fórmules publicitàries emeses per ràdio i televisió on dues o més persones conversaven col•loquialment sobre un producte, combinades amb les remescles de música disco que els joves negres, hispans i chicanos utilitzaven per ballar i divertir-se a l'aire lliure. Per això el rap va tenir en els seus començaments un àmbit limitat, ja que rares vegades penetrava en l’àmbit de les discoteques. A partir dels anys 90 és quan els àlbums rap aconsegueixen una presencia regular a les llistes d’èxits de la revista Billboard,

i l’estil es diversifica, atraient adeptes a músics blancs. Durant els anys 70 s’ha aposta per la música amb vocació reivin- dicativa, per desprès passar a una força, més experimental, fusionada el hip-hop amb ritmes house i dance. Mercat musical El mercat musical hi han molts de grups de rap. Alguns mantenen l’esperit de denúncia social, com ara Non Phiction, Delated People. Malgrat la diversitat d’oferta, la demanda d’ aquest estil de música és baixa, degut a que te poc mercat, i a la pirateria, copiant i baixant d'internet.

Forma de vestir A mi m’agrada vestir com els seguidors del hip-hop, aquest utilitzant roba esportiva i més ample del normal, sense cinturó. També és normal que la dessuadora tingui una caputxa i a part duguin una gorra, també solen dur penjada una cadena. La que no m’agrada tan o gens és la del “gangsta” rap te una iconografia gánster, amb dibuixos i missatges que enalteixen la delinqüència i l’enriquiment ràpid. Les estrelles del gangsta, es basa en l’ostentació de la riquesa mitjanç joies, roba de marca, pells, etc.

Els tres banditsProducció escrita amb la participació de tots els components del grup: Clara Pulido, Yacin Acherk, Guillem Martinez, Sergio Viana, Jesús Diaz-Blanco i Aitor Cordero. GRUP D'ALUMNES MITJANS DE MATARÓ

CREDA COMARQUES II ........................................................................................................................................................................................................ 4

LA CULTURA GITANA Carmen Fernandez Jo sóc gitana i m’agradaria explicar com és la nostra cultura. Crec que és importat que tothom conegui com vivim, com ens organitzen, quins són els nostres valors i quines festes tenim i quin és el nostre menjar preferit, és a dir, que la gent conegui coses de la nostra cultura. Quan parlen dels gitanos, moltes vegades pensem que és gent molt diferent i això no és del tot veritat.. Ara sé que quan es parla de la cultura gitana es parla de “cultura de supervivència”, això vol dir que els gitanos estan acostumant a viure amb els pocs diners que tenen cada dia perquè és una un grup de persones que no tenen un treball fitxa. A vegades no tenim cèntims per menjar, comprar roba o pagar la llum i busquem la alegria a partir de les nostre costums i els seus propis valors culturals. José Manuel Fresno és un senyor que ha estudiat la nostra gent i la nostra manera de viure i diu que “la cultura gitana no vol dir sempre pobresa encara que moltes vegades van unit .També diu que al grup del gitanos, es a dir, a la nostra societat , podem trobar tres grups: 1.El grup d’élite format per poques persones: Són joves de famílies “integrades” social i econòmicament, en la societat no gitana.

2.El grup que viu “com gitano” que, tenen diners quasi sempre. Està format per: antiquaris, chalanes, artistes, comerciants d’alt nivell o gitanos rics que , generalment es casen amb persones del mateix grup. 3.El grup més gran que està en procés de cavi (mutació): És el grup on estan quasi tots els gitanos. Viuen fora del centre de la ciutat, en barris d’expansió o barris marginals. Les seves cases o vivències socials són de deficient construcció i estan en mal estat de conservació. Ara us explicaré com s’organitzen (l’organització social). L’eix de la vida gitana és la família: per nosaltres la família és molt ampla, va més enllà dels vincles de sang. Cada família extensa funciona independent i el que mana és el patriarca. En aquest grup és on el gitano creix, forma la seva personalitat, i aprenen com participar amb els altres. En aquest grup familiar trobem tots els mecanismes de defensa i cooperació, es com defensar-nos i com ajudar-nos. La familia: La família gitana se sembla a la de una família tradicional no gitana. El pare és el que mana, el que exerceix l’autoritat i és l’encarregat de portar diners a casa. La mare és

“mestressa de casa “ i ajuda al marit, la seva funció és educar als seus fills i “transmetre” els valors, costums i tradicions de la seva cultura. Els fills segueixen el camí que els pares els ensenyen. L’educació és diferent depenent del sexe. L’educació dels nens és diferent de l’educació de les nenes. La nena se l’educarà per ser una bona mestressa de casa i una bona mare. Això, ara, està canviant i començar a incorporar-se al treball i aprenen oficis. Les nenes a la adolescència (canvi de nena a dóna) forma part del grup de noies gitanes. Aquest grup es diu també grup de la puresa, per estar associat amb la virginitat de les noies. Aquestes noies/nenes, tenen reconeixement i respecte per la resta dels gitanos. És en aquest moment, a l’adolescència quan es comença a tenir en compta, la possibilitat de per poder-la emparentar. Quan una noia es casa passa al grup d’edat de les “casades”. L’últim grup d’edat és el de “l’avia” que té cura del grup familiar al que

aportarà la seva experiència. La relació amb un altre: Amb els estranys la gent no gitana tenen un actitud de respecte o amistat però sense obligacions. Amb els parents existeixen llaços d’obligacions i de defensar a l’altre membre de la seva família quan aquest hagi estat ofès. Entre els gitanos la paraula parlada es sagrada, no són necessaris contractes ni escrits. Quan hi ha algun problema entre gitanos es recórrer als gitanos de respecte o “tíos” de la zona, per formar un Consell d’ancians. La decisió que aquest prengui, que ha de ser beneficiosa per les dues parts. És respectada i te que ser acceptada por les dues parts. La llei gitana: Les lleis gitanes son orals, i estan presidi- des/regulades pels més grans. Son considerats com delictes : - El robatori o l’engany a un altre gitano o delatar-lo. - Abandonar a la família en moments difícils. - Envair els límits del territori

d’una família “contraria” - No complir amb les lleis imposades per un consells dels més grans. Qualsevol gitano que comet un delicte tindrà que complir dues penes, la imposada per la llei espanyola i la imposada per la llei gitana. El folklore i el Flamenco: La música es viu des de petits, per la presencia en el mode de vida gitano. Es de tots conegut l’aportació que els gitanos han fet al mon de la musica. El flamenc, és la manifestació més clara del seu art. Existien gitanos que són:. L’art gitano està bolcat en la música: Ketama, Navajita Plateá i Azucar Moreno son alguns dels artistes més famosos. També hi ha escriptors com Joaquín Albaicín o pintors com Antonio Maya i Mario Montoya; i d’altres com Joaquim Cortés i Manuela Carrasco.

Tira còmica d'en Ramon Lechado

COMENTARIS SOBRE ESPANYA I EL MARROC Salma el Fathouy i Baraa Ens diem Salma i Baraa i tenim quinze anys. Jo he nascut a Barcelona, però la Baraa va nèixer al Marroc i va emigrar a Espanya quan tenia un any. Actualment estem cursant 3r d’ESO a un centre educatiu de Santa Coloma de Gramenet. Les nostres famílies són marroquines i el que nosaltres veiem és que la manera de pensar dels espanyols i dels marroquins és bastant diferent. Sobretot perquè la cultura i la religió, són molt diferents. Els marroquins són més religiosos que els espanyols ja que la nostra religió ens obliga a resar cinc vegades al dia, ha fer el mes del Ramadà, sempre que estiguis capacitat físicament i altres obligacions. D’altra banda, les relacions entre els joves és molt més rígida. La cultura musulmana no ens permet tenir nuvi, és a dir, establir relació amb un noi sense que ningú de la nostra família ho sàpiga, en aquest cas si a un noi li agrada una noia ha de ser per casar-se i els pares i les famílies ho han de

saber. Avui en dia no hi ha nois i noies que no estableixin relacions entre ells perquè la mentalitat ha canviat, i ni els pares ni els fills pensen ja d’aquesta manera. El tenir nuvi o està casada implica una llibertat important per a la dona. El paper de la dona a la societat marroquí ha canviat molt, cada vegada hi ha més dones que treballen, i cada vegada és més lliure d’escollir que abans, i ja no es veu tan discriminada. El que és confós, és que els marroquins sempre barregen la cultura amb la religió i són dos conceptes molt diferents, que s’haurien de diferenciar. Nosaltres, avui en dia, estem en una societat avançada, ni la nostra religió ni la nostra cultura implica res negatiu, per a la nostra forma de pensar. I tampoc és un problema que estiguem en un país estranger i portem mocador, que es una cosa que forma part de la nostra religió. El mocador per a nosaltres no és cap impediment per aconseguir

els nostres somnis, ni res del què ens proposem, simplement és una de les coses que has de fer quan ets gran. Que tu posis o no ja és una altra cosa, però està dins de la nostra religió i s’ha de respectar, malgrat que hi hagi noies que no se’l posin, com hem dit abans la mentalitat ha canviat molt. Però el que si és important, és que som dues noies marroquines, musulmanes, amb les idees molt clares. I quan siguem grans i tinguem els nostres fills, malgrat que siguem espanyoles, educa- rem els nostres fills en la religió que tenim, que és la musulmana. Esperem que els nostres fills, no hagin de patir racisme i insults per ser d’un país i una religió diferents, o perquè portin mocador. El més important però és fixar-se fites i aconseguir-les, respectant sempre a les altres persones. Els nostres somnis són ser periodista (Salma) i pro- fessora (Baraa), i esperem que es facin realitat.

LA OUIJA Susana Vidal La Ouija és un tauler dotat de lletres i nombres amb el qual es creu que es pot establir contacte amb els esperits. La ouija va començar als finals del segle XIX a l’Occident. Aquesta paraula la va inventar Kennar i significava “si” en els dos idiomes, francès i alemany. El senyor Bond va inventar una taula per poder comunicar-se amb els esperits que hi havia per Àmerica i Europa. Es van començar a vendre l’any 1890. Durant mes d’un segle i mig van fer experiments psicolegs i cientifics perque no creien que s’establis contacte amb esperits o coses paranormals. Van acabar confirmant que no era veritat. Encara hi ha persones que pensen que la taula serveix per poder comunicar-se amb el “més enllà” i aconseguir tot tipus de respostes que ens donen els éssers del més enllà. Avui en dia les persones que investiguen el tema de la ouija creuen que funciona de forma telepàtica. L'experiència ha d'efectuar-se en una sala silenciosa i amb una il•luminació indirecta per a facilitar la concentració. No poden ser menys de dues persones i més de vuit, perquè pertorbaria l'experiència. Els participants han d'asseure's entorn

del tauler. Tots els participants col•loquen els seus dits índexs sobre el màster que estarà situat en el centre del tauler. Efectuar una pregunta i concentrar-se en el màster, esperant que es produeixi la resposta a través del primer moviment inconscient del màster. Quan el màster comenci a moure's acompanyar-lo amb el dit fins que assenyali una lletra determinada i gradualment anar formant una paraula o frase. Després ell/a ha de tornar al centre del tauler. Les preguntes han de ser clares, curtes i concises, demanant respostes de les mateixes característiques. És convenient centrar-se només en un tema i evitar les dispersions. Si desitja indagar sobre una qüestió determinada es poden establir torns de preguntes entre tots els participants, fins i tot entre els quals no toquen el màster i no obstant això estan en la sala. Si una persona del grup es desconnecta de l'experiència, és poc inclinada a ella, té por o comença a riure, ha d'aixecar el dit del màster i deixar de participar. En cas de produir-se comunicacions que alterin a algun participant sensible, l'experiència col•lectiva mai ha de tallar-se en sec, ja que es tracta d'un fenomen de tipus subjectiu. Si l'experiència no funcionés bé és aconsellable parar, desentendre's del tema i esperar un temps prudencial d'uns 20 minuts abans de tornar a intentar-lo amb més força i energia.

CREDA COMARQUES II ..................................................................................................................................................................................................... 5

LA MEVA EXPERIÈNCIA AMB LA MÚSICA David González Sóc un noi de quinze anys que m’agrada molt el món de la música. Gaudeixo de la música espe- cialment en dos moments del dia: un és per la tarda quan vaig a l’església evangèlica i l’altre és per la nit quan torno cap a casa. A les set de la tarda vaig al “culto” a Sant Roc de Badalona. Tota la família en reunim per resar, per escoltar el pastor que predica la Santa Bíblia i el que més m’agrada a mi és tocar les congues mentre el coro canta. També hi ha un grup musical compost per vuit músics que toquen els següents instru- ments: una bateria elèctrica, una campana, un piano, dues gui- tarres, unes pailes, una darbuka i les congues. La Conga és un instrument clàssic en percussió llatina. Ho toques de peu amb les mans. Tenim fins a 5 tipus de congues que es diferencien per la seva mida i afinació, de més agut a més greu: •Re-cinquè: conga d'aproxima- dament 9 o 10 polzades de diàmetre, cos prim d'afinació aguda. La seva funció en la rumba és improvisar. •Cinquè: conga d'aproximada- ment 11 polzades de diàmetre, cos prim d'afinació aguda. •Mascle, 3.-2. o Conga: d'aproxi- madament 12 polzades de diàmetre, cos mitjà, es pot afinar de 2 maneres: una és més aguda per poder tocar com tumbadora central en format de 2 o més congues, l'altra és més greu per poder tocar únicamant aquesta

tumbadora en la rumba. •Femella o Tumbadora: aproxi- madament 13 polzades de dià- metre, afinació greu, el seu cos és més ample. •Re-tumbadora aproximadament 14 polzades de diàmetre. D’aquestes congues jo toco “el mascle”. Quan les toco en el culto em sento com si fos molt feliç. Per la nit, quan torno a casa després de sopar em poso els auriculars, que estan conectats al mòbil per escoltar una mica més de música. Normalment escolto flamenc però també m’agrada la música llatina com la salsa, rap, reggaeton i màquina.

-

CREDA COMARQUES II ........................................................................................................................................................................................................ 6

Ho escoltes? Natalia Navarro La FM és una tecnologia de comunicació que s’utilitza molt avui en dia. Aquest aparell fa que nosaltres (persones amb pèrdua auditiva) captem la veu de l’emissor a través d’un transmissor. Gràcies al transmissor la veu arriba al receptor mitjançant les ones de ràdio. La FM és molt important perquè moltes persones, tot i tenir un bon audiòfon, tenen dificultats per escoltar, per exemple quan veiem la televisió, quan parlem per telèfon... Parts de la FM: Transmissor: El transmissor de FM és la part utilitzada per la persona que parla (el professor). El transmissor recull la senyal desitjada i la transmet mitjançant ones de ràdio directament al receptor (nosaltres). Receptor: Tots els receptors són sintetitzats i programables. El

receptor transmet la informació que arriba del transmissor. Alguns receptors tenen tres botons (tres posicions) per canviar el mode de so. És a dir, per escoltar a la mestra i altres persones que estiguin en el mateix ambient o per no escoltar res. La meva experiència amb una FM: Jo vaig tenir durant quatre cursos (tercer, quart, cinquè i sisè) una FM però ara que vaig a 1º de ESO, ja no la tinc. Vaig notar canvis quan la meva mestra ens explicava les lliçons, s’escoltava molt més clar. No se si les professores estaven còmodes però jo si que ho estava. La meva tutora va dur el transmissor durant els quatre cursos que he mencionat abans. ens explicava les lliçons, s’escoltava molt més clar. No se si les professores estaven còmodes però jo si que ho estava. La meva tutora va dur el transmissor durant els quatre

cursos que he mencionat abans. Anècdotes: • Quan anava a tercer, la meva mestra va anar al lavabo amb la FM posada i jo que estava molt amoïnada per haver de sentir com feia les seves necessitats, em vaig posar molt nerviosa però sort que ella es va recordar pel camí de que duia la FM posada!!! • També em servia per saber que deien les mestres perquè no se'n recordàven de desconnectar-la.

PERILL! ! VIRUS INFORMÀTIC Francisco Arapiles Un virus informàtic és un programa malèfic que té per objecte alterar el funcionament de l'ordinador, sensel permís o coneixement de l'usuari. Els virus, habitualment, canvien arxius per altres infectats amb el seu codi.Hi han alguns que poden destruir, de manera intencionada, les dades emmagatzemades en un ordinador. Tenen, bàsicament, la funció de propagar-se, no es reprodueixen per que no tenen aquesta facultat com el cuc informàtic, que depèn d'un programari per a propagar-se. El primer virus que va atacar a una màquina IBM al 1972, va ser anomenat Creeper. Perquè emetia periòdicament en la pantalla el missatge: "I'm a creeper... catch em if you ca!" (sóc una enredadera, agafeu-me si podeu). Per a eliminar aquest problema es va crear el primer programa

antivirus denominat Reaper (segadora). Encara que ja existien abans no es va adopta el terme virus fins a 1984. Els seus inicis van anar en els laboratoris de Bell Computers. Quatre programadors van desen- volupar un joc cridat Star Wars, el qual consistia a ocupar tota la memòria RAM de l'equip contrari en el menor temps possible. Els virus afecten en major o menor mesura a gairebé tots els sistemes més coneguts i usats en l'actualitat. Les majors incidèn- cies es donen en el sistema operatiu Windows degut, entre altres causes. En altres sistemes operatius com a Mac US X, GNU/Linux i altres basats en Unix les incidències i atacs són pràcticament inexistents.

PSP-WII: SEMBLANCES I DIFÈRENCIES Toni Martinez La psp es va presentar el 13 de maig de 2003 a la fira d’entrete- niment electrònic E3 (Electrònic Entertaiment Expo) i va ser comercialitzada el 12 de desembre de 2004 al Japó, el 24 de març de 2005 a Amèrica del Nord i l’1 de setembre del mateix any a Europa, Austràlia i Nova Zelanda. La wii es va presentar l’any 2005 a la fira d’entreteniment electrònic E3, celebrada a Los Ángeles (Estats Units d’Amèrica). Iwáta va mostrar un prototip de la consola , però sense ensenyar el seu controlador. Desprès d’allò van sorgir molts rumors sobre si la "revolució" dels vídeo jocs que la companyia anava anunciant des de feia temps era cert. Finalment el mateix Satoru Iwáta, durant el Tokyo Game Show d’aquell mateix any, a finals de setembre va revelar la gran característica de la wii; un controlador que disposa d’un sensor que detecta els moviments dels jugadors i el trasllada a l’acció del joc.

La psp està capacitada per la reproducció de vídeo, fotografies i música. Aquest dipositiu es basa en la UMD (Universal Media Disc), un format propietat de Sony. La UMD és un disc òptic de doble cara i 60 mm que pot emmagatzemar fins a un total d’1,8 GB de contingut dins d’una cuirassa de plàstic especialment dissenyada per la companyia. La wii funciona endollada a l'electricitat. Poden jugar fins a 4 jugadors i el comandament pot tenir diferents formes depenent del joc. Les diferencies són que la psp és portàtil i la wii es doméstica. La wii és per jugar amb molts jugadors, amb la família i amb els nens, que els hi agrada molt, però en canvi la psp és per jugar tu sol quan estàs de viatge, per exemple. Els discos dels jocs de la psp són petits, els de la wii són com un CD.

La psp té una memori card que es diu Memory Stick PRO Duo. La wii té "un chip incorporat". La psp ha creat uns 1.000 jocs aproximadament i la wii entre uns 700 o 800. El joc més venut durant el 2008 per la psp és: PRO Evolution Soccer i per la wii és: WII PLAY.

CREDA COPMARQUES II ................................................................................................................................................................. 7

ANIMALS EN PERILL D'EXTINCIÓ Natham Ruiz Se’m va ocórrer parlar sobre aquesta noticia perquè em preocupa que els animals morint, ja que són molts els animals que si l’home no fa res desapareixeran de la terra, com va passar amb els dinosaures, i m’ha agradaria que tothom estigues informat del que passa actualment. Per escriure aquest article he buscat informació a internet. Un dels motius és l’escalfament global i l’acció de l’home. La pèrdua de l’habitat dels animals és degut a l’impacte de la indústria, a la seva contaminació i als assentaments humans en regions salvatges. Per això sé que: els últims anys l'activitat humana ha contribuït a l'extinció de 816 espècies, com conseqüència del progrés humà, l’oci, l’explotació incontrolada dels boscos, l’impacte de la indústria, assentaments humans en regions salvatges etc., sense pensar en l’habitat dels animals. Només en el segle XVIII han desaparegut 103 espècies. Aquesta xifra és cinquanta vegades superior al seu ritme natural d'extinció. Segons la Unió Mundial per a la Naturalesa (UICN), un de cada deu ocells i el 25% dels mamífers figuren en la Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de Desaparició, mentre que dos terços d'altres espècies també hi consten sota l'epígraf "en perill". Es tracta, d'un fenomen més greu del que preveien anys enrere els conservacionistes. No obstant això, molts dels problemes podrien millorar si els governs adoptessin els tractats i les convencions aprovats en la Convenció de Rio de 1992. Què és una espècie en extinció? Segons la UICN, es denominen així, les espècies en clar perill d'extinció. S'inclouen també en aquest grup les espècies minvades numèricament fins a un nivell crític o els hàbitats que han experimentat una reducció important que se'ls considera en perill d'extinció immediat. Criteris de la Llista Vermella Cada dos anys la UICN, edita la Llista Vermella d'Espècies Amenaçades, una de les eines principals per a determinar l'estat de la diversitat biològica de la Terra. Els experts han identificat més de 12.000 espècies animals i vegetals en perill, inclosos més de 1.000 mamífers. La Llista Vermella de la UICN, reconeguda com la guia de màxima autoritat sobre l'estat de la diversitat biològica, l'elaboren prop de 10.000 experts de 181 països. La classificació en categories per les espècies amenaçades d'extinció, vulnerables, (en perill o en perill crític) es fa per mitjà de cinc criteris, tots ells basats en factors biològics, com són: 1. La taxa de disminució (neixen menys espècies de plantes o animals). 2. La grandària de la població ( si cada any disminueix la diversitat de plantes o animals). 3. L’àrea de distribució geogràfica. (si cada any té meus espais per viure). 4. el grau de fragmentació de la població

5. La distribució ( si es redueixen els es espais on apareixen). Entre les espècies d’animals actualment estan en perill d’extinció tenint: La Saiga: Es troba ara "en perill crític". Aquest antílop nòmada viu en ramats, generalment en les estepes obertes de pastures i en els deserts semiàrids de l'Àsia Central. En l'última dècada les seves poblacions han anat decreixent a causa de la caça furtiva per a obtenir-ne la carn i exportar-ne la cornamenta, utilitzada en la medicina tradicional. El camell bactrià silvestre: Viu a la Xina. L'espècie és objecte de caça contínua i persecució perquè competeix amb els camells domèstics i el bestiar per l'aigua i les pastures, però també per la caça esportiva. Ratolí d'aigua etíop: Ingressa en la llista dins de l'epígraf "en perill crític". És només conegut per un espècimen trobat prop de la font del Petit Abbai, un afluent del Nil Blau en el nord-oest d'Etiòpia. El seu hàbitat pot haver sigut afectat pel sobrepasturatge de bestiar. Voltor de bec prim i voltor indi: Estan classificats com "en perill crític" pel decreixement accelerat de les seves poblacions, en especial en tot el subcontinent Índic, com a conseqüència de malalties, enverinament, l'ús de pesticides i els canvis en el tractament del bestiar mort. Cavall marí de cua de tigre: Classificat com a vulnerable, és blanc de pescadors pel benefici important que ofereix per a ús medicinal i aquaris. També es comercia massivament per a ús ornamental. A més, el seu hàbitat ha entrat en procés de degradació.

Península Ibèrica Hi ha 56 espècies en perill d'extinció, com: l'esturió, el samaruc, la cullereta i la bavosa de riu. El linx és una de les espècies que ha baixat a menys de la meitat dels 1.200 exemplars registrats al final del segle XX. Viu als boscs del Mediterrani i prefereix les mates denses per a protegir-se i les pastures obertes per a la caça de conills. Com a resultat de la fragmentació del seu hàbitat per l'agricultura i el desenvo- lupament industrial, la població ha estat confinada a grups dispersos en el sud-oest de la Península Ibèrica. Per a ajudar al linx, la IUCN afirma, són necessàries dues coses: restablir la població de conills que habiten el territori on viu el linx, i que s'implementi un programa accelerat de reproducció en captivitat amb al menys dotze exemplars. L'altra cara de la moneda la representen les aus carronyers com el voltor negre, l'aufrany i el trencalòs. Fa uns anys l'escassetat d'animals morts silvestres i el verí amenaçaven d'extingir aquestes aus. No obstant, aquests ocells han remuntat el vol. L'èxit es deu a la disponibilitat d'hàbitats adequats per a la cria i a l'abundància d'aliment. La proliferació de menjadors (femers) on es fan aportacions de carronya ha sigut una mesura decisiva per a la recuperació d'aquest tipus d'aus a Castella i Lleó, Aragó i Navarra.

creda-comarques2@xtec.cat

www.xtec.cat/creda-comarques2

CREDA COPMARQUES II ..................................................................................................................................................................................................... 8

L'ADOLESCÈNCIA, QUÈ ÉS? Jaume Vives           Període de la vida que va de la infància i va abans l’edat adulta, aproximament dels 14 als 20 anys en el noi i dels 12 als 18 anys en la noia però pot variar segons la persona. Durant aquest període hi ha uns canvis importants la personalitat hi ha que fan una crisi també hi ha canvis físics a la pubertat.      

ELS CANVIS FÍSICS A L'ADOLESCÈNCIA Ramon Lechado La pubertat és un procés de canvis físics en el qual el cos d'un nen es converteix en adult. El creixement s'accelera en la primera meitat de la pubertat, i arriba al seu desenvolupament final a causa de les hormones. Hi han molts canvis a la dona, alguns són: La menstruació: El primer sagnat menstrual es diu de menarquia. La menstruació sol aparèixer entre els 10-16 anys. Quan una noia té la regla, significa que ja pot tenir fills. L’augment d’alçària: El creixe- ment és induït per l’estrògen i acostumen a créixer les caderes, els pits i les cames. El creixement del borrissol: Començen a sortir pèls a les aixelles, a les cames i als genitals. I dels homes: Les ereccions involuntàries del penis: A vegades poden tenir ereccions sense voler en llocs públics o solitaris, és molt normal perquè es quan el cos es prepara per la reproducció. L’engreuament de la veu: Es dóna quan un nen s’està desen- volupant, les cordes vocals es fan més gruixudes i afecta la veu fent-la més greu i masculina. Solen sortir els típics galls al parlar, i quan s’acaba aquest procés, la veu es torna més estable.   

L’ augment de l’alçada: Els nens solen crèixer molt més que les noies i el creixement sol durar fins als 26 anys. Quan creixen de cop i volta es sol dir que fan una “estirada”. L' adolescència és un continu de l'existència del jove, en la que la transició va de l' infant o xiquet d'edat escolar fins a l' edat adulta. Quan les hormones es van preparant i s’activen, la persona es fa més madura. La diferència entre la pubertat i l’adolescència és que la pubertat és un procés en el que algunes cèl·lules del cos es transformen per fer créixer la persona. I en canvi; l’adolescència, és una etapa en qual es comença a cambiar de personalitat o actitud, maduren... A vegades l’adolescència sol provocar problemes, perquè estan impacients per ser adults, s’atreveixen a començar a fumar, prendre drogues, deixar els estudis, tornar-se mal educats (molts problemes). Aquesta etapa sol ser molt difícil i molt complicada. Hi ha bastants problemes relacionats amb els canvis físics com; L’ acne: Quan les hormones s’están activant, comença a sortir grasa als cabells, començen a sortir granets al front. Hi ha moltes maneres per poder      

treure’ls    però    és    qüestió    de    temps que marxin. Perquè quan un es creix, la grassa es va acumulant i aumenta més. L’anorèxia: Es relaciona amb l’adolescència perquè hi ha bastants joves que no volen menjar i es creuen grassos, i volen començar a aprimar. A la majoria de les persones, l’anorèxia comença per disminuir la gana i llavors es començen a aprimar, però davant del mirall es diferent, vol dir que es veuen grassos mentre estan molt prims. També és molt freqüent la depressió, creuen que no son perfectes. Al no tenir suficient aliment al cos, els cabells començen a caure, es posen nerviosos, les dents es fan malbé ... La bulímia: És molt semblant a l’anorèxia, però té una diferència. La bulimia és quan una persona menja, i es veu grassa, per això vomita ficant-se el dit a la boca. Moltes persones per aprimar-se fan esport, però a vegades el resultat no es l’ esperat, s’obsessionen i tenen conductes bulímiques.

LA PSICOLOGIA DE L'ADOSLESCENT Angela Urbano Tothom ha de passar per un dels moments més crítics de la vida, l’adolescència. La majoria de pares i mares veuen l’adolescència com una etapa difícil, però molt important en la vida del seus fills ja que els nois i noies comencen a experimentar, a aquesta edat, nous entorns i s’han d’enfrontar a un món diferent. Cal dir que, actualment, els adolescents creixen i canvien molt ràpid. Les noves tecnologies els permet contactar amb qui volen i quan volen, tenir molta informació i a més els serveix per expressar-se i passar l’estona. En aquesta etapa és molt important l’amistat i l’amor, és el que més busquen els adolescents. Per ells és molt important tenir, a més de la família, algú que els ajudi, que els comprengui, que els estimí i que els faci sentir millor.

Un altre factor important en l’adolescència són els estudis. Els adolescents, en aquesta etapa de la vida, el que més volen és gaudir i passar-ho bé, cosa que fa que vegin els estudis com una mena d’esclavitud. Els pares, moltes vegades, arriben a un punt en que no comprenen els seus fills, però és que els fills tampoc no acaben de comprendre els pares. També hem de tenir en compte que, l’etapa de l’adolescència és una etapa d’aprenentatge, els nois i noies cometem molts errors, dels quals aprenem; són errors que ens serveixen per créixer. Com tots podem comprovar, l’adolescència tampoc no és tan preocupant. Jo penso que hem de considerar normal el fet de tenir les hormones alterades, de voler créixer i ser independents.

LA RELACIÓ DELS ADOLESCENTS AMB ELS PARES Eduardo Legido L’adolescència és un estat en el que una persona pot sentir-se al limbo, perquè ja no és un nen sinó un adolescent. A vegades l’adolescent es sent adult i a vegades nen. L’adolescència implica canvis físics i emocionals en els propis adolescents. A la família hi ha canvis en la organització. Hi ha etapes de l’adolescència i cada una té les seves pecu- liaritats, problemes, preocupa- cions. Un altre canvi de l’adolescent és que li surten grans i està preocupat pels seus canvis físics, es senten diferents etc... L’adolescent vol estar sol, fer coses de grans, però no està preparat per anar sol per la vida, i a més, a vegades encara té ganes de jugar com un nen. Els problemes de l’adolescència a dins la família depenen de com és l'adolescent. Hi ha adolescents

que se senten orgullosos de fer-se grans, altres atemorits pels canvis físics, i altres estan molt rebels.    L’adolescència    provoca canvis en el comportament dels nois i noies: · Parlen més del compte, interrompen les converses dels adults. · Criden, diuen paraulotes etc... · Desordenen l’habitació, no volen estudiar, no es concentren, · Contesten a casa, i s’enfaden amb els pares perquè pensen que els controlen massa (si han fet els deures, si es dutxen si es canvien de roba,...) · Estan més nerviosos, tristos, preocupats, s’avorreixen,... · Només confien amb els amics i no amb els pares, · Volen sortir a la nit i els pares no els deixen, etc. Els pares han d’entendre als adolescents    i ells als pares.

Alguns pares no saben o no volen ajudar a l’adolescent en el seu desig de tenir major      independència       i       de no       entendre’ls. Una de les feies més importants i complicades que han de fer els pares és parlar amb els fills. Alguns consells pels pares per tenir bona comunicació amb els fills són: Ø Confiar més en els fills, tractar-los com si fossin grans. Ø No cridar-los i pactar amb ells els càstigs. Ø Ajudar-los a expressar sentiments i pensaments. Ø Donar missatges positius, dir-los que els estimen. Ø No dir “perquè ho dic jo”, sinó que s’han d’explicar les raons. Ø Preguntar-li si vol parlar i escoltar-lo quan explica coses.

CREDA COMARQUES II .................................................................................................................................................................. 9

ADOLESCENCIA A L’INSTITUTArtur Bou L’institut és un centre d’aprenentatge superior en el que els alumnes que han superat tota la primària van a aprendre i estudiar. En aquest centre es fa la ESO que vol dir Ensenyament Secundari Obligatori. A part de la ESO hi ha diferents cursos que pots escollir per potenciar el teu somni o més ben dit quina feina t’agradaria fer, però no són obligatoris, com per exemple el batxillerat o els cicles formatius. Un cop acabada la ESO si no vols fer això ja et pots buscar feina. El comportament dels estudiants pot ser variable. Hi ha unes normes a l’Insti que es diuen normes de convivència que consisteixen en complir les obligacions del institut com per exemple: no trencar un objecte o no fumar a l’aula ni a tot l’insti. Els professors basant-se amb les normes de l’institut poden penalitzar als alumnes que es porten fatal. Si aquest alumne la lia, però que molt i molt , pot arribar a ser expulsat del centre. Per exemple: Si algú pega a algú altre, o a l’aula ho comença a destrossar-ho tot pot ser expulsat de l’Institut. Molts dels alumnes de la ESO tenen fracàs escolar o repeteixen curs. I això es deu a les poques ganes d’estudiar i de tenir poca motivació per aprovar, ja que tornes a repetir tot el que vas fer a primària però una mica més difícil. Això fa que els alumnes tinguin poca motivació a l’hora d’aprendre, ja que alguns no arriben a treure’s la ESO.

A l’institut també hi ha Final Round Fight o més ben dit baralles. Els alumnes es barallen per qualsevol cosa que volen tenir o per jugar a alguna sèrie de lluita lliure com smack daw. També a part de jugar a baralles es pot crear un conflicte entre dues o més persones perquè totes dues no estan d’acord en una cosa o per qualsevol altre motiu.   . Però la part més fosca, la més trista, la més terrible, la que et fa sentir cada cop més sol, i indefens és el Bulliyng, en el que uns xavals del teu institut que són més forts que tu, cada dia es fiquen amb tu i finalment acabes explotant de dolor, ràbia i odi. Les agressions del bulliyng poden ser verbalment i físicament. El Bulliyng és quan un alumne pateix un assetjament escolar i té atacs continus d’altres. Les víctimes són joves pacífics, tímids i vulnerables. A vegades mostren actituds que els altres no entenen o tenen aficions que no els agraden als agressors i per això sofreixen el Bulliyng.   Les característiques que el el bullying por causar en els alumnes agredits poden ser: 1) L’alumne pot pensar que no dient res es soluciona el conflicte 2) Vol que l’acompanyi cada dia a l’ entrada i a la sortida de l’escola. 3) Apareix a casa amb les ulleres i altres objectes trencats 4) Contínuament li roben estoig o l’amenacen 5) Pot acabar amb ferides pel tot el cos 6) No vol anar a cap sortida ni a l’escola.             

LA SALUT DELS ADOLESCENTS: SEXE I DROGUES Sergio Cuadros La majoria dels estudiants de la ESO no han tingut relacions sexuals. Un 53% entre 12 i 16 anys, no han tingut relacions sexuals i no hi ha grans diferencies entre els homes i les dones. Els adolescents que tenen relacions sexuals tenen un alt risc d’embaràs i de contraure malalties de transmissió sexual, perquè no fan servir anticonceptius. Una de cada 3 noies adolescents (entre 14 i 17 anys) han tingut experiències sexuals, i 1 de cada 8 nois adolescents també n’ han tingut. Mentre més joves siguin els adolescents major serà el risc d'embaràs i a més, mentre més parelles sexuals tingui una persona, amb el temps, més probabilitat tindrà de contraure una malaltia de transmissió sexual. L'adolescència és un moment particularment vulnerable per caure a les drogues. Però, per a què li serveix la droga a un adolescent? I per què no pot trobar una altra manera d'encarar els   obstacles que se li presenten? Com ha arribat a ser dependent de l'alcohol? Per a un adolescent, l’ abús de drogues és una manera d’estar en una altre realitat. L’alcohol, una droga socialment acceptada, dóna des de la consideració dels joves, la força i el valor, i treu la vergonya. Doncs no, no és així, és una addicció i es considera un problema seriós.

Es calcula que els adolescents consumeixen amb els caps de setmana més alcohol que els adults. A grans trets, algunes senyals que poden estar indicant l’abús de les drogues són: l’aparició de fatiga, queixes continues de de la salut, ulls enrogits, tos constant, canvis sobtats d’ humor i personalitat, irritabilitat, somnolència persistent, insomni, conductes de risc, depressió, desinterès generalitzat, falta de comunicació, absències freqüents, problemes de disciplina en l’escola, etc. Quan l’adolescent s’enamora   d’ una altra persona, els pares tenen una oportunitat de veure que poc a poc el seu fill ha crescut i que comença a ser adult. Els seus canvis són físics, psíquics, d’ interessos nous en general i d’ identitat sexual. Quan un jove s‘enfronta a una primera relació amorosa, la tem i la desitja al mateix temps. Sense saber-lo, posen en joc amb aquesta experiència la mort d’una època viscuda. Ha d’acomiadar-se de la seva infància i encetar una nova etapa. La diferencia entre l’ amor i l’ús de drogues com l’alcohol, és que ambdues proporcionen substàncies que estimulen a l’organisme. L’alcohol conté etanol i acciona sobre el cervell fent de depressor dels sistema nerviós

central, i l’amor crea dopamina que la seva principal acció és la d’estimular el sistema nerviós. Quan l’ amor es trenca, o l’adolescent té un desengany amorós, baixa la dopamina i es queda trist i abatut,   aquest és un moment perillós per caure amb les drogues, ja que les substàncies estupefaents poden produïr sensasions similars al estat d’enamorament perdut. Però les drogues, a la llarga no fan que es sentin bé i que millorin els problemes, sinó que provoquen moltes complicacions i fins i tot poden arribar a provocar problemes físics i psicològics importants. Per tot això és molt important que els adolescents siguin conscients dels perills de prendre drogues, saber què són i què poden provocar. Jo crec que les addiccions venen en part pel problema comú que tots els adolescents canviem tant a nivell físic com psicològic, per tant és molt important tenir autoconeixement, saber que estem passant una etapa dura, en la que ser adolescent significa deixar de ser nens i comportar-se més com un adult, enfrontant-nos als nostres temors i problemes com adults.                

CREDA COMARQUES II ................................................................................................................................................................. 10

-

CREDA COMARQUES II ....................................................................................................................................................................................................... 11

.

-

JO SOC JUGADOR DE FUTBOL SALA Zakarias Salmoun Em dic Zakarias i tinc 14 anys, i visc a Mataró. Estudio a l’istitut Miquel Biada i faig 2 d’Eso . Jo jugo a futbol sala a l’equip del Miquel Biada. “El futbol sala és un tipus d’esport que es juga entre dos equips de cinc jugadors i en un camp petit”. (Diccionari de la lengua española 2005 Espasa- Calpe S.A). L’equip que juga a futbol sala passa la pilota al seu equip, i també xuta la pilota al porter perquè vol marcar. Els dilluns i dimecres entrenem al Miquel Biada, de tres quarts de cinc fins dos quarts de set.    Els

dissabtes juguem el partit de futbol sala a diferents llocs, per exemple al Palau, a Santa Anna,... El primer de la lliga es Palau i nosaltres som segons. Nosaltres som onze jugadors i dos entrenadors. Els entrenadors es diuen Cebri i Carles. A mi m’agrada el futbol sala, i també m’agrada el futbol normal, perquè la meva vida ha canviat. Abans jo anava al parc a jugar a futbol, i el meu pare no em deixava jugar a futbol sala, i jo em portava molt malament. Però ara jo jugo a futbol sala al Miquel Biada . I jo em porto bé i estic content.

 

CREDA COMARQUES II .............................................................................................................................................................. 12

EL CAU Jaume Vives Vilaró El meu cau és un esplai de nens, nenes, nois i noies. El seu nom és A. E. Arrels de Mataró. La A vol dir Agrupament i la E vol dir Escolta. El cau està a Mataró, al passatge cisternes, al costat del camí de la geganta, a prop on es fan les fires. El cau és un edifici gran, d’una planta i hi caben moltes persones. Dura 3 hores, de les 10 del matí fins a la una del migdia. Els nens, nenes, nois i noies a vegades netegem una mica les parets i el lavabo, i recollim els papers del passadís. Quan entrem, anem a seure, després venen els monitors i diem bon dia a tothom. Després tothom es posa a treballar i a jugar. Si no plou sortim al parc o al pati, però si fa mal temps ens quedem a dins l’edifici. Fem sortides, excursions i campaments. Al cau fem excursions i els monitors ens donen papers per signar els pares. Al cau paguem algunes excursions. Juguem a voleibol, a agafar el mocador, a pistoles, a canvien el nom, a futbol per nens i nois, a pistoles d’aigua a l’estiu, i més coses. El cau fem carnestoltes, ballem, i fem sortides pel parc. Quan jo tenia a 6 anys vaig començar a anar el cau. I ara fa 7 anys que hi vaig, gairebé fa 8 anys. A mi m’agrada el cau perquè hi ha molts nens, nenes, nois i noies, juguem i m’ajuden quan toca.

pujar-me vaig sentir una sensació de que em queia, es qüestió d’equilibri, i així vaig aprendre i aprenen, cada dia aprens alguna cosa nova. Va arribar la Setmana Santa, i vam anar, dia sí dia no, a muntar perquè no se’m fes molt pesat, perquè l'hípica que vaig està a Sant Esteve de Palau Tordera. Nosaltres ens volíem comprar un cavall, en Marçal, l'altre monitor ens va trobar un cavall, i vam decidir veure'l, la Mariona el va muntar per demostrar que el cavall no feia res, després el vaig muntar jo. En principi, tot anava molt bé però mica en mica, el cavall va començar a galopar, fins que va galopar com un boig perdut, i jo allà fen que parés però no podia perquè cada vegada galopava més. Fins que en Marismeño l'altre cavall que vam tenir, que l'estava muntant la Mariona, es va posar el davant i va fer que el cavall és parés, es va parar però va saltar per una tanca que havia el voltant de la pista. Quan va saltar vaig saltar jo, vaig sortir pel costat i vaig caure al terra. Em vaig quedar a terra protegint el meu cap per si el cavall em feia una petada o alguna cosa. El meu pare va anar corrents a buscar-me, estava a terra sense saber que fer, si plorar del ensurt o del mal i vaig plorar per les dos coses. Em vaig fer mal a la cueta de la columna, a l'esquena, el braç, el coll i el nas. Vaig anar a l'hospital, perquè em queixava, el metge em va dir que no tenia res. Tot això va passar un diumenge pel matí. El dia següent vaig       tornar a muntar per perdre la por, però va ser massa just, jo tenia ganes de muntar i vaig tornar a

muntar. Vaig estar moltes setmanes tossuda per perdre la por, i mica en mica la vaig perdre. El Juliol, vaig anar al casal de la hípica, les activitats eren: - Examen els divendres. - Concursos variats, i per nivells. - A la tarda piscina del poble. - Després de la piscina, anàvem a berenar, i després de berenar fèiem volteo.(muntar sense res). Vaig estar tres setmanes va ser molt divertit m'ho vaig passar molt bé m'agradaria repetir-ho. Totes aquestes experiències les vaig viure l'estiu. El setembre, vaig fer la meva primera competició de Doma Clàssica. Volia fer competicions de Salt, però em deien que Doma clàssica perquè la meva posició amb el cavall és perfecte. Vaig fer la competició el 6 de Setembre, la vaig fer amb el Brillant. El dia abans no podia ni dormir ni menjar, em feia mal la panxa, estava tan nerviosa que tota l'estona anava el lavabo. El matí del dia següent em vaig vestir molt ràpid, amb vaig arreglar, em vaig recollir el cabell, etc. Quan vaig arriba a l'hípica el primer que vaig fer era anar a veure en Brillant, a veure com estava i vaig fer coses com preparar el cavall, etc. Quan em va tocar competir, estava tan nerviosa (quan una persona es posa nerviosa el cavall també) que el cavall es va ficar nerviós, em vaig relaxar i vaig començar a fer la competició. Vaig quedar 4 per culpa del cavall perquè feia el que volia. M'agradaria provar de fer una competició, de salt.

ELS CAVALLS Àngela Urbano De petita no havia pensat mai en els cavalls. Un cop vaig muntar un cavall però amb un adult al darrera, el meu oncle. Fins que la meva germana un dia va treure el tema dels cavalls i, mica en mica, em va començar agradar la idea d’aprendre a muntar. Un dia la meva germana, la Mariona, va voler muntar, ella volia que jo muntés, però jo tenia por de caure i fer-me molt de mal, anàvem a una hípica que no em donava confiança. Però, un dia, vam decidir canviar de hípica i vam anar a la que anaven les meves cosines. Aquí em vaig veure segura amb la professora que també es diu Mariona i vaig

començar a muntar en Brillant un cavall molt tossut. Fa cas a la persona que l'està muntant però si volem posar-lo a rodó (posar el cavall amb las brides que el seu morro estigui recta mirant el terra) no vol i no em fa cas. Ara m'encanten els cavalls, passaria dies i nits seguides al seu costat, em fan ser jo, em fan tenir molta personalitat, em relaxen... El primer dia que el vaig muntar va ser estrany. Vaig preparar les coses per muntar i vaig aprendre a fer-ho. No és fàcil, quan vaig acabar de vestir-lo, vaig pujar i vaig passejar per la pista. El

CREDA COMARQUES II .......................................................................................................................................................................................................13

BEYBLADE Eduardo Legido La sèrie beyblade es va crear al 1999 al Japó, ho va fer Nakama. Es tracta d’una sèrie de dibuixos animats, però també s’han fet pel•lícules i hi ha joguines. La història tracta de 4 nois que es diuen: Kai, Tyson, Ray i Max. Un dels protagonistes es de la Xina i els altres del Japó. Els nois tenen beyblade. Un beyblade és com una baldufa que gira fort. Els nois tenen poders gràcies a que treuen beastbeat del seu beyblade. El beastbeat són unes bèsties que lluiten pels nois. La història d’aquesta sèrie és la següent: En Tyson va aconseguir el poder del beyblade a casa del seu avi. La colla bladebreakers es va formar en un torneig. I després van anar a tornejos i els van guanyar tots. Però un dia el seu amic Kai els va deixar per un motiu, volia fer més fort el seu blade blackdranzer. I en Kai els va guanyar a tots menys un, que es en Max. I en Max amb el seu blade

va guanyar i en Kai va tornar a ser un bladebreaker. I després van anar a un torneig, el definitiu, per saber qui era el campió del món entre demolition boys i bladebreakers. En Kai va perdre el primer combat, i el segon dia del combat el feia en Rai que va guanyar però amb molta dificultat, i arriba el dia de la final entre Tala vs Tyson!. I guanya Tyson amb molts problemes també, i al final l’equip campió del món son els bladebreakers! El beyblade ho donaven a les 8:00h al canal neox, i molt abans ho donaven al canal 2 cap a les 14:00h. Durava més o menys 20 o 30 minuts. Ho mirava abans de venir a l’institut els dimarts, perquè entro a l,es 9:00h però tots els dies no ho podia mirar perquè entro a les 8:00h. Aquests dibuixos m’agraden tant per la música i per com sortien els nens i perquè tiraven les baldufes molt fort i giraven molt!!!!!!!!!!.

SLAM DUNK Susana Vidal És una sèrie que donaven al K3 per les tardes. Aquesta historia tracta del basquet; el personatge principal en en Hanamichi Sakuragi de 15 anys que arriba a l’intitut Shohoku després d’haver tingut 50 fracassos sentimentals. Comença a jugar a basquet i a destacar en aquest esport, a més de ser el capità d’una banda de nois que es barallen sovint amb altres persones. Personatges més importats de l’equip:

Kaede Rukawa: És el jugador de 1r. curs que va al mateix institut que en Hanamichi. Juga d’aler i el seu únic interés és el basquet. Les seves jugades avegades solen ser individuals. Akagi Takenori: És el capità de l’equip de basquet. El seu somni es guanyar el campionat nacio- nal. Juga de pívot. en Hanamichi l’apoda “Goril•la”. Ryota Miyagi: És fa amic d’en Hanamichi perquè sembla que han tingut molts fracassos amorosos. Juga de base encara que sigui baixet.

Mitsui Hisashi: És un gran tirador de 3 punts. Sempre ha jugat a basquet pero desde que va tenir una lesió no va poder jugar i es va convertir en un “pandillero”. La serie em va enganxar perquè tracta de basquet i a mi m’agrada molt aquest esport. Jo jugo en un equip els dijous i els divendres . He fet amigues i amics que també els hi agrada el basquet, i ens ho passem força bé mirant els nois que van a mirar aquest esport.  

MANGA Helena Arcos Manga és una paraula japonesa que vol dir cómic. Fora del japó la gent d’altres països també l’utilitzen molt. Actualment al japó se‘n fa molt. Fan manga per tots els públics i de tots els gèneres, pelis, dibuixos animats. La primera pel•licula es va fer al 1988 es diu Akira. Es va veure per tot el món i va tenir molt èxit. N’hi ha de diferents tipus, per exemple: Shojo: romantic, per adolescents Shonen: d’acció i aventura. També per adolescents.

Seinen: per adults, temes pro- funds. M’agraden moltíssim aquests cómics , sóc una noia “mangaka”. Sobretot el shonen i el shojo, també m’entusiasma l’anime, que és manga, però en dibuixos animats. Jo veig: sakura,caçadora de cartes, Inu yasha, gakuen alice, lovely complex… Faig dibuixos d’aquest estil i també pintura a l’oli. M’encanta dibuixar. vaig començar a fer-ho quan tenia nou anys, i ara en tic tretze. Tots els meus familiars i amics, dicen que ho fair molt bé.

PROFESSORES I PROFESSORCARME FERRER, ROSALIA GABRIEL, JOAN FERNÁNDEZ, NOEMÍ ALIACAR, GLÒRIA MUÑOZ, PILAR ARXÈ, MAITE PLANA, MARTA MARTÍN, TERESA CASANOVAS

REDACTORS

EFRAIN NATÁN RUIZ ESPINOZAIRENE LECHADO MORENO

SUSANA VIDAL PRAT

JUDIT MARTÍNEZ CUSPINERAFRANCISCO ARAPILES DE LOS REYES

HELENA ARCOS FERNÁNDEZNATALIA NAVARRO EXPÓSITO

SALMA EL FTOUHY SARSRISERGIO CUADROS IBARGÚEN

ARTUR BOU DIAZ-CANOTONI MARTINEZ CABRERA

RAMON LECHADO MORENOJAUME VIVES VILARO

EDUARD LEGIDO LLANOÀNGELA URBANO DE PANDO

CONFECCIONADORS

JOSHUA LÁZARO LOPEZÀNGELA URBANO DE PANDO