PÚBLICA :: INTERESSOS POPULARS :: ARTS Y LLETRAS Llibertaria/La Tramontana... · Contemplant eixas...
Transcript of PÚBLICA :: INTERESSOS POPULARS :: ARTS Y LLETRAS Llibertaria/La Tramontana... · Contemplant eixas...
ANY Ill
::
¡,,. ••
' BARCELONA 23 DE MARS DE 1883
...........
PERIÓDICH VE~MELL
¡¡l ~
NUM. 92
.. e
:: SALUT PÚBLICA :: INTERESSOS POPULARS :: ARTS Y LLETRAS ::
PREUS DE VENTA ~5 nemrlars. . . . . . . . . . . Una pesseta Cada número. . . . . . . . . . . 2 quartos S..rt ' llum ab tota regularitat a lo mtnos ama vegada
cada sttmana
SUSCRIPCIÓ PBR' AIXECAR UN MONUMENT AL INSIGNE M: ÚSICR-POETA
..108EPB ANSELm CLA. VÉ
Joanct Brut. . . Joeeph V nllcorlrn. F. Olivé F. Snguí olú. .
Suma anterior.
Llista de vint companys obrer8.
Rals
170 8 8 4 4
O. r ., 1.- Un corista, 1.-P. D., 1.- F. A., l. -Un ndmirndor de Clnvé, l.- Un mú~ich trist, 1.-J. R, 1.- Ll. 8., 1.-J. A ., 1.-T. E., 1.-Un concurrent nls concerts de Clav~, l .-D. L., l.S. C., 1.-~. J., 1.-L. F., 1.-R. D., 1.-Q. R, l. -E. Cl., 1. - M. D., 1.-Un partidari polilich de 'n Clavé, 1.-Suma. . · 20
Total. . . . . . 214
Se admeten donatius en aquesta Redacció.
¡¡¡¡¡LA lllA NEGRA!lll!
lI
No só si ab las últimas noticias haura ja fugit del cor de mos lectors la congoixa que suposo deuria conmóurels després de llegir lo primer article sobres la terrorífica MA negra.
Y dic h que no sé si 'ls haurà fugit la por, _ perquc men tres uns periódichs contin úan
ferms en sou sistema de buscar noticias patibularias pera produhir sensació y suscripcions, altres comeusan a cnure del burro en que ells mateixos se habian montat, y van aclarintse respecte a qui pot ser una dotzena de criminals y qui son molts milers de socialistas, revolucionaris sí, pero honrats com qualsevol altre persona y traballado1·s com mes que molts .
. ---~.....l<E--~~~~--...-.~--~~~--~·---
REDACClÓ Y ADMINISTRACIÓ
96 -RONDA DE LA UNIVERSITAT-96
llARCELONA
PREUS DE SUSCRJPCIÓ Tot üpanya, portat i domicili. • • 8 raia trimcatN Pai~ès de la Unió Postal. . • . . 16 id. id. !Í6fta númtrot. ~xtraordinaris snnprt qut llo ~~ i ·.. las circ11nstanc11u
A Madrit y A Barcelona se han celebrat {_)~ro ca; fins lo · madrilenyos en aques-: grans meetings de obrers y en lots s' ha tos casos poden donar llissons als perio-protestat ah indigna~ió . A!.;-'l! ·Ul~ dj!tas barcelonins. . cions de bona part de la prempsa A An~a-- ..._.. l!n prova d. aixó, ~ ~quf-aoabaW.,:aïJt. lusía continúan fentse presons a centenars, a copiar part de un article de un perióper mes que res resulti contra la major dich de Madrit, respecte A n' aquets part, que, 6 son deixats anar molt promp- assumptos palpitants. te, 6 continúan presos sense que se'ls di- La.s Dominicales, que tal es lo pcri6dich; gui ase ni bestia. diu aixís:
Tampoch falta qui creu que 'Is verdaders criminals, los que efectivament han tingut sols per objecte ferse 'ls seus, seran poch ó gens castigats, perque no 'ls faltaran bons padrins, a conseqüencia de cert8 traballs ,en temps d' eleccions, fets per aquella patuleya en favor de determinats personatfes de la política espanyola.
Y entretant gran número de familias qucdan sense recur os per la presó del quo guanyava son sosteniment, y de aquesta manera, la fam que ja fa te llips se menjava las entranyas del obrer andalús, acabara per an~quilarlo complertament ab tota sa familia. ¡Y viva la Pepa!
Mentrestant la prempsa de Barcelona, que no ab pas may <listingirse quan sa tracta de la qüestió social, dona compte molt per alt per alt de la reunió del diumenje en lo Circo eqüestre, y 'l periódich que millor ho fa proba que no hi entent gayre y 'Is demés ó no 'n parlan 6 tocan lo violon a quatre mans.
¡Sempre la prempsa de Barcelona ha sapigut distingirse . .... per lo bunyol, quan ha tractat las qüestions obreras!
Be podrian pendre exemple de com ho va ferho la de SeviJla ah motiu del últim Congrés obrer allí celebrat.
«Tén!o pol' seguro, clase media: mientras sigas ostcntando riente el guante blanco, te amenazara desdc las sombras, con el nombre de Internacional, Comun, nihilismo y otros que se inveutartrn, una Mano 1Vegra.
»Quítate cl guantc, estrecha la mano callosa y honrada del obrero, ayúdale d elevarse, renuncia a tus orgías, a tu l ujo escandaloso , a ser Ja única propietaria; que el pueblo Yea en tí esta devocion h~cia su causa . que lo vcrú sin <luda, porque el bien brilla mas que el sol, y entonces dormiras tranquila . in Yer en tus sueños, como estas hoy vicndo de seguro, La J.llano Negra. \
»Pcro el rcmodio urge. Hay que obrar pron to; ha y q uc dcvolver s us dercchos al pueblo; hay que convidarle ~ entrar en las 1uchas nobles y francas de las grandes naciones; hay que hace r desaparecer todo lo que se asemejea la autocracia rusa, qucsos· tiene, minando la socieda<l, al nihilismo.
» ¡ Guardia3 ei \'Ïles ! No: lo que hacen fai ta son órganos rle la id~a, no de la f uerza.
»Cambiadme en un dia todos los curas en ma~stros, los templos en escuelas d<;mde se enseñe el Evangelio de las ideas modernas a todos los niños-; donde se les inspire amor a sus hermanos los hombres, tanto mayor cuanto mas humildes y desgraciados sean esos hombres; donde se les baga conocer sus derechos y deberes de ciuda-
,
\ ••
(
( [ l
}.,
--
/ • l
•
Pig.• 2
danos; donde aprendan que solo serin d~gn.os y libres cuando se gobiernen por s1 m1smos; que no deben preocu parse de otra cosa que de ser útiles a sus semejantes, consagrandose con devocion al trabajo, sea iritelectual, sea manual , ya !abrando el campo, construyendo un edificio, pintando un cu&dro, escribiendo un drama, esplicando una leccion, gobernando el Estado, sanando a ~nfermos, indagando verda des de las cu ales deben res u l tar portentosos descubrimientos; diríjase la instruccion de nuestros hijos al vivo encarné.ndola en su alma, en vez de hacerles aprender de memoria palabras y palabras huecas de sentido, que entraíian un espíritu muerto, y A la vuelta de una generacion, yo os digo que seran fantasmas irrisorios todas Jas Manos Neg1·as.
»¿No habeis visto en poco mas de medio siglo desaparecer las bruj2s y los duendes de nuestro pueblo, que tanto abundaban entro los españoles, que pastaban entre los frailest iA qué se debe sino a las luces que ha csparcido la bienh ec ' ' "ra civilizacion~
»Pocos sombreros de tr , ningun boncte, niugun coche para v~ . ~ bjeto que el de abrüviar los moviLllicntos y conducirnos rapiclamcn te de un Jugar a otro; ningun za nga no ocioso por haber tenido la ~ucrte de nacer <' Il ta l ó cua l cuna; que todos arrimemos el hombro al trabajo: unos. cultivando la intcligcncia; otros, modifi canrlo la materia; consagrar todo lo que se gasta <'ll cera, man tos <le imagenes ó ~n lad rillo y g rani to para construir iglesias, en dotar escuc las, au men tar el sueldo de los macstros, adquirir copioso material de enseñanza para facilitar todo lo posible la adquisicion de los conocimientos, <lar a cada uno su derccho: hé aquí ni único, el exclusivo mcuio de extirpar todas las Manos Ne111·as.•
' No puch ménos d'estar molt conforme ab lo coleg-a mad riler1y, puig crech que mentres no '~ po~ü 'J dit a la llaga, com se sol dir, y la llaga aquí es lo problema social. per mes tercios de benenuJr·ita y 1·ecu1·sos de batallons y m·:;uments de presons que 's tregu in, no 's tara altre cosa que anyadir llenya a l foch.
GIMN ,\STJCH
UN SOMNI
E ra una nit molt h crmosa, una nit molt estrellada: ln lluna tan platejada, t an honica v lluminosa ... passaba tola callada.
Contemplant eixas grandesas m' esta.va jo a n' al jardí, y admirava dcsde allí, d e la lluna las hellesas que son tantas y sens fi.
Yeya en ella una persona molt amable y gens avara que de Yoltarnos, no para; y comprobarn qu' es bona, la riaUa que du a la cara.
Mes, ¿per qué riu? preguntava sens sabermen avení. ¿P otsé 's deu burlar de roí? y a mirúrmela tornava sens cap r esposta obtení.
Aixís Yaig anar passant horas y h oras, constantment: jo forsant l' enteniment, sens qu~ pogués sebra tant, y ella, sempre rient.
Ab aquest dupte fatal al fi y al cap m' adormí, y s' apodera de mí, aquest somni original qu' ara anéu tots a llegí:
"Veya la lluna mes clara, que avans d' ha berla _somniat, y reya tant, que cremat,
vaig clirli:-¿Perqué rius ara?-y aixís vaig ser contestat:
'
t
LATRAMONTANA
"¿Perqué rich? ¿ara t' adonu de lo que tants anys rinch fent? ¡Si d' aquí Yeig tanta gent, tants monos y tan tas monaal ... ¿qui no riu, aixó ,·eyent?
"Sou al sigle del vapor, éstéu molt adelantats, vos pintéu molt il·lustrats ... pero, jo, ab mon res.plandor veí" qt.e feu molts disbarats.
iF.Mírat, ara, ' l panorama qu' observo desd' aquí dalt: un home, de fam malalt, un bossí de pa reclama, y ningú d' e ll fa cabal. .
"Dins un palau de Madr1t, s' hi celebra un gran banquet, los ministres tots, l' han fet ; brindan ara, y lot seguit los espera un ball de pet.
".Aixó passa a l' interior: per fora, de tant en l.'lnt, algú que ,.a demanant feyna ó p:i, ab gran dolor, puig sos fills, morint s' c~tant.
" \'cig miseria. gent hnhona, poca feyna, gens d' unió ... y mig ... qu' ah un carretó, agafan a Barcelona, los gossos, ab ma cla~ó. .
"Ara, cligas: ¿no haig de riure si no fen mes que hunyols? ¿no veus tu que ' ls espanyols, com ,.¡,;u, no hi po<léu viure? ¿no ,·eyéu que hos pintéu sols?
"¡Ah! tinch l' órhita trassada, y, nada, l' haig de seguir; si jo pogués destruir aquest' órbita malvada, no 'm rnuriau mes lluir.
"Cansa<la de riure estich , no Yoldria yeureus mes, tant-de-bó que ' l cel estés cubert, perque aixís no rich, tapada per Yel espés.
"Pero, uah, m' ho prcncb r ient y aixís passo milió ' l rato; al Yeure YOStr' aparato, me pareix qu' esticb ,·eyent, no l' Espanya, no; un Tealro. i.c
Y en aquí, callant la lluna, un núvol la"ª ocultar; després, jo .'m Yaig despertar recordant una per una, las c:>sas ~uc 'm va contar.
A pela~de tenir' són, n o pogtlÍ dormí un instant ; y a l' en<lema, recordant los somnis de Faraon aixís mig anar pensant:
Si arny existís .fosué sabrias qué significa: pero ara. ¿quí t' ho esplica? j o ab somnis no hi ent.ench ré. m' aimada no hi entcnt mica.
l\les, jo, com a bon xicot, nig contarli; y m' atrassa a una t¡ue las cartas ra, que diu qu · ho ende,·ina tot: y anantla jo a troni
me va dir ... ja os ho <liria, }>{'ro· un duhte m' atorruenta. que mon esperit Yiolenta, y ... la vritat, arny dia me fa pór la lky d' J,nprenta.
JOA?>'ET Bat:T
MATILDE'
WSTORI.l DB UNA \ ' ÍCTlllA DE LA \'ASlTAT ARJSTOCIÚTJCA
En una hermosa y pintoresca vila de la costa catalana, ten ia un;¡ poderosa família de Barcelona u na magnífica torre de recreo, en la qual so-lia passar los tres mesos mes calorosos d' estiu.
Aquesta familia est.aba composta de pàre, mare y tres filla s; si l'una hermosa l'altre divina.
De las tres, Matilde era la mes xica pero la mes maca. Rossa com nn fll d' or, pura com la flor de taronger, amable com· la caritat y senzilla com 1a violeta bosquetana ... Sos ulls no eran ulls, eran dos trossets de cel blau. L' encisadora blancor de son rostre y l' incitant color de sos llavis, haguera en,ejat Ticiano al executar la oHmpica Danae_
N6m. 92
Durant l' estatje en la torre, aixís com sas germanas s' entretenian cantant 6 pr8-ludiant trossos d' ópera al piano, 6 visitant los caciques de la vila, ella habia agafat com costum cotidiana, lo passejar per 101 arenals dels jardins, en mitj del gorgeig dels aucellets y aroma de las flors.
L'horticultura de la finca corria a c4rrech de un home de la bondat del mon, honrat y trevallador, ajudat de son fill, (jove ben plantat, inteligent, robust y de rostre bell) que junts guanyaban la subsistencia d'una numerosa tamilia.
Cada volta que la sensible Matilde se acostava al lloch ahont ells trevallaban, las galtas del jove 's tenyian de carmí y lo cor li glatia d'una manera incomprensible. Y no obstant, haguera donat deu anys per prolongar la presencia de la senyoreta cada vegada que s' hi atansava.
Un dia en Ricart, (qu' aquest era 'l nom del jove) estava arrodonint una filera d' acassias en l' espessó d'un laberinto. ·
Com de costum s' hi presenta Matildeacompanyada d' una criada vella que 's deya Rita: parau las tle cumpliment, saludos, y dernes cortesías, etc.
Tot d'un plegat Matilde exclama: -¡Ay! m' hi deixat lo vas de porcellana
~\ sobre ' l banch de jaspi del surtidó. i Vol anarmho t ·buscar, Ri tat
-Oh sí, senyoreta, digué Ja deméstica, y corregué al o h.iN·t1'.
La confusió d' ~ n Ricart no 's pot des:criure; lo goig de la Matilàe no ·s pot explicar.
De cumpliment en cumpliment, de paraula en parau la tant s' adelantaren, y tant sovint Ja Rita era enviada a buscar qual~e,oJ tonteria, que un dia Jos sorpreng ué JJ avi a b llavi, ma ah ma y sentint un bés que 'n acababa d' esclatar mes amorós y poétich que ·1 murmul! del follatje d'una espessa salzareda . ..
D' aquell dia en avant, senyoreta y jardiner eran la norma dels amants; los enamorats mes fidels. . ,
La Rita, que estimava de xica a Matilde, oc ui ta ' ls amors de sa senyoreta y fins molts cops daba ocasió (perques' apartava), a que ' Js enamorats arrivessin prop del grau mes expansiu del aILor.
Y ah bona té q u' ells ho aproft ta van, prodigantse las mes tendrasy fascinadora1 para ulas y miradas.
La condescendencia d' aquella bona dona, fo u la fatalitat de Matilde.
Un dia la pobre Yelleta s' atura a collir dalias y rosas en una passada, mentrea nostres aymants s' internavan laberint en dins enllassats de mans y cors.
La naturalesa tenta com lo dimoni, (si aquest te tal .propietat).
Hi habia en aquell bosch ple de poesía una glorieta natural teixida d' euras y enredaderas que impedia 'l penetrarhi 101 raigs del astre rey.
La verd6, l' hermosura y la fresca. de aquell temple de Flora, los va atraure, 1 varen ficarshi.
La bellíssima cara de la Matilde estaba com l' escarlata, y per aixó tremolava;. en
'
• . [ •
\
-
N6m. 92
Rieart tremolava també y estava encés; son cor bategaba d' amor.
Per pintar una escena d' amor en son punt mes culminant, no hi habia com pintar en aquell moment t Ricart y Matilde.
Asseguts demunt l' herbeta, enllassats com he dit, abrusantse en igneas miradas, apurant las frasses del' bocabulari del amor, eran dos nuvols carregats d' electricitat positiYa que habian de llensar laxispa ... y aquesta 's llensA; la corrent magnética va fer estremir sos cors d' amor, va cegar los, y ...
¡Consumatum est!
Quan comparegué la Rita , tota cofoya ah un ramell de rosas y d~lias a la mi, trova a Matilde tota trista y dolorida y fins destilant duas llagrimas de cristall.
¡Tot ho va sapiguei· aquella anciana, y tot ho va dissimular!
Las conseqüencias d' aquell foch habian de prcsentarse y no varen tardar.
Als cinch mesos la trista Matilde declarava a sos papas que portava en sas entranyas lo fruyt de son amor, y demanava per ·casarse ab en Ricart.
La ira dels paptís va esser fulminant. Varen reprotxar a la pobre ab los termes mes asqnerosos y abominables. L~ varen llensar al carrer com a una borla 1·amera y li varen dedicar lo crudel an tema en mitj d' una riallada sarct\stica.
Y tot, perque li habiau pr posat lo matrimoni ab un gastat baró, y ella entrega son cor al fill d' un miserable jardiner.
¡Vanitat nécia, salvatje, inhumana, anti-fraternal!
Ab l'anima traspassada, derramant llagr)mas de sanch y fel arri va la Matilde a casa d' en Ricàrt.
Quan aquest estigué al corrent de tot volia anar a matar a SOS papa~, mes ella ho impedí enérgica.
Al endema arriva ' l recaqo de que quedavan llensa ts del carrec~ de jardiners
pare y fill. f Com no hi habia en la vi a cap altre pa-
lau pera exercir aquell ofic , no tingueren altre remey que anar a tJ vallar al camp en mengua de jorual.
Al cap d'un mes que vi 1ian en compler
ta pau ab la familia d' en Ricart, se uniren aquest y Matilde en la c3pella principal de la parroquia, y al cap de tres, en la mateixa capella, se cantavan las absoltas per l' anima del desgraciat jove, víctima d' l _, l una pu monia ....
En la casa hi hagué un trastorn inmens: tothom plorava; d' aquell dia en avant l' interior de la casa aquella imposava respecte y dol. La tristesa y la miseria havian po3at en los rostres venerables d' aquella gent una marca indeleble. Las riallas habian desaparescut per sempre mes, y en son lloch habian restat los suspirs y ll!-grimas! .
Moltas vegadas habia provat Matilde de anar A postrarse als peus de ROS paresi Y sem?re ge 'n habia entórnat feta una mar de plors!
-LA TRAMONTANA
¡Es imposible descriurer lo que sufria aquella mirtir!
La pobre anaba enfiaquint y engroguint; una tós seca y llaugera A intervals anunciava una malaltia funesta.
Y ella demostrava coratje per no des-alentar a la família de son marit.
Arriva 'l dia del part. Dia terrible, dia de pen as. No hi habia medis per comprar l' ali
ment y 'l necessari que 's requereix a una partera.
L' infelís vastech eixí al mon ; era una noya, retrato tldeí de sa mare.
Als sis dias, a las si~ de la tarde, l' infortunada Matilde cridava ah veu apagada al b6 de son sogre y demés família per despedirsen per sempre mes.
Moribunda, en• sos últims moments, demana a sa tendre filla. La besa ah un' ansia febril, la mira, la contempla un rato com si volgués encisa ria frenética, girant sos ull s per Ja s órbitas de una manera rapida; creuha sas desca rnadas mans y dirigí la mirada al cel d' un modo eloqüent. Mira altre volta a son entorn y llensa sa darrera mirada sublime, imponent, al últim raig del sol q:.ie 's ponia com si se li endugués l'anima ...
¡Y acluca ' Is ull s per uo obrirlos may mes! J. GUINART
EXCLAMACiONS DE L.\S ANTMAS DEL PURGATORI
¡Oh senyor, y quins ratos mes tontos animetas cremada.s paasém, si gemega una pobre animeta l' altre plora, llensantne :xisclets! ¡Quina fila que fem totujuntas sens tenirne ni un memLre senser!
(Segons diuhen ministres de teula ai.xís es, mes jo ignoro si es ccrl No es estrany Yeure en telas pintadas las senyoras de que are parlém lluhint cossos de formas ben nuas que DO cauhen a Un anima bé.)
¡No 's perdonan las penas eternas d' aquest foch tan pujat de l' infern explicantne las cosas mes intimas a ne ' l manu de 'l pare confés! ¿Y a nosaltres perqué no 'ns perdonan? · ¡Oh senyor! ¡Esplicauvos, diguéul
(Car lector, jo no sé si m' enganyo, mes me sembla que 'l mal ja 'l comprench, Los fulanos de negra sotana, ademés de sabernc 'Is secrets, volen. quartos pel gran rnanducorum y altres cosas que tu ::ahs molt bé.)
¡Oh senyor, los ministres que un dia esculli re u per fen · os in cens, quan:personas t~rrestre_a nos de.yam, a n' aquells que ls sen'lan, sabem que indulgencia plenaria ' ls donaban per mes pillos que fossin! ¿Per qué?
(Lo!! que rnltan la gent de sotana, tenen sempre la llana al clatell, y ' ls hi costa quartets a cabassos, l' estar nets de pecat devant Deu. ¡Un negoci com puga sé un altre! ¡Y tothom tan trempat y content!)
¡Oh senyor, no teniu las caixetas en los temples de 'Is bons reverents, per salvarnos de un foch tan tanoca! ¿Y donchs, vaja, senyor, qu' hem de fer? ¡Ja se sent socarrims de bigotis · que no 'ns deixan los nassos quiets!
(Fanatisme regnant esta encara en lo sigle qu' es dit de 'l Progrés. ¡Oh lector! Si 'ns quedém fets una ases, en lo mal ja no trovo remey. Lo millor seré. f é un bon dissapte si pensém algun dia anar bé.)
Artnr Gu.ucu
J \
- - - --
---
Pq.• J
Diumenje passat tingué lloch en lo Cireo e::¡ües!re barcelonés una reunió convocada per los obrers anarquistas de aquesta ciutat, ~era protestar de tenir cap relació nicon tafte ab la Ma negra ni ah cap societat que pretinga fins criminals.
La perentorietat ab que fou feta la convocatoria, (puig lo dissapté A entrada de fosch se plan taren los cartells), y la falta consegüent de publicitat, fou causa sens duple de que tan sols un parell de mils personas, escassament, acudissen al acte.
Tots los que parlaren retxassaren ah energia lo de confondre als anarquistas ab los ct:iminals que diuhen forman la MA negra, y aiiís se aprob:i sens oposició.
Y ara qu: "'r ' gui que segueixi calumniant a las h01 • f, massas traballadoras.
.1\'1 vu, \) **
•• •• En u'n article que dirigeix El Ampur
danés, de Figueras, a la prempsa independent, se'ns prega l' ajudém en la tasca de fer públicas moltas inmoralitats que passan en aquella provincia gracias :i un desen frenat caciquisme que per tot allí regna.
J a saben nostres lectors, per habêrnosen ocupat a ltres vegadas, que l' arcalde de Rosas y algun altre colega en glorias arcaldescas habian sigut manats processar per l' Audiencia de Barcelona y suspeso11 de son carrech.
Donchs los arcaldes segueixen funciouan t com si tal cosa, y 's parla de recursos de competencia y altres embolichs pera eludir l'acció dels tribunals.
Donchs tot aix6 alarma al bonal'ton de El Arnpurdanés, que demana i la prempsa iadepeudent que cridi contra tals abusos.
Be, sí, home, ja cridarém iY després! Després res. Llops ah llops may se mossegan.
** •• •• Segons nos diuhen de Sant Joan Las
fonts, no es als daus A lo que mes allí 's juga, sino que 'l joch que estA mes endoyna y mes quartos s' hi deixan es lo burro.
De modo que allí 'Is jugadors perden los diners fent lo burro.
Casi 'Is estê1 ben empleat.
També de Castellar del Vallés ens eacriuhen dihentnos que 'l vici del joch pren gran increment, gracias ! lo poch que l' autoritat se cuida d'evitar los mals que tal vici produheix.
Uñ centro de instrucció sostingut per traballadors es lo únich que allí contraresta 'l vici.
Avant, classe obrera, instrueixte, y 'l porvenir es teu.
• ••• Mentres lo diumenje últim se deya la
missa de dotze! Santa Maria,! un benehit guixct va donarli la sana de \:aure del
' ,. • -
~ ,
\
~ ¡
l
l
J
f , ,
...... aostre ... y aquí de :camas ajudeumet dels devots.
Las empentas, trepitjadas y sustos van anar endoyna.
Es clar. · ¡Com la Providencia tot ho fa en abun
dancia!
Llegeixo en un diari de Saragossa:
cAnoche a las siete, en la esquina de la calle de San Gil , fué herida una mujer de arma de fuego ... »
¡Una dona d'arma de focht Deuria ser una sogra.
'** .... .... Y vingan disbarats. Llegeixo en un peri6dich:
«En el último sorteo de la rifa nacional en Madrid, salió premiado un guardia mu-nicipal de Barcelona, con 8 pesetas.>
Ah salao! Ja tenim un m· l sortint de la urna ab 8000 pessetas a la ma.
**
Retallet del últim discurs del senyor Castelar:
«La fantasia del señor Balaguer tiene algo de las propensiones misteriosas de ciertas aves que anidan en las torres de las iglesias, j untamente con algo de las propensiones de esas otras aves que aspirau a bañar sus alas en la naciente alborada. Corneja melancòlica 6 cigüeña religiosa, matinal alondra 6 vespertino ruiseñor, paloma del valle 6 aguila del risco, nunca se mancha con el barro de la tierra su noble alma, llena de bondad y de poesía.»
Llegint aquest parra to que sembla trobarme en una pajare1·a ahont no se anomcnan los mussols, avestrussos, es parves y demés aucells g rossos.
RO MANSOS
P retlican los de la f é que a 1' altre mon patirém jo dich que quan hi serém; allí no 'ns fara mal r é: no tindrém may mal de cnmas, de hrassos, ni de caixal, ni cap atach cerebral, ni sarampió, ni verola, pui~ si l' anima fuig sola lo cos no 'ns far:i may mal.
Q. Ro10
.A UN MILIONARI
Tu :1s matins t ' estús al llit, jo tinch d' anú. ú. l' inlemperie; tu t ens quar tos, jo miseria; tu estas gras. jo e canyolit; tu alegre, j o cr ahUITit no t o ·u pots forma una. idea; tu molts cops rns :i Romea. jo vaig sense sopa al llit.
Si aL'l:ó esta ben repartit que ,,;engtt Dios y lo vea.
Q. Ro10 tt
LA MA ..... -Que la ma negra es fundada
per fer molt mal, s' assegura. - Ja ho pots ben creure, Yentura, es una ma endiablada. - Te la mala anomenada de dar resultats fatals. -Soch víctima de un dels tals. -La ma de J erez, Pepito ..... ? -Ca, no ... la ma d'on ne~rito que m' ha trencat tres ClllXals.
P. S.
. l
LA TRAMONTANA
• Pensant piadosament, me s~mbla que
ab la cera que 's gastara aquestos dias n' hi hauria per aliviar molts orfes y viudas que 's moren de miseria.
Pero primer de tot ¡viva la llana! Durant la setmana santa, se fa tan con
sum de cera, que resulta sempre la encerada mes grossa de tot l' any .
** Llegeixo en un periódich: «Dice La F¿ que el viernes pasado. mien
tras uno de los tenientes de la parroquia de San Martin bautizaba un niño, le quitaron el manteo en el mismo baptisterio.»
¡Un tinent de parroq•tia y robo d' un manteu!
Ja s' ha ficat la Ma negra per las iglesias.
Per mes que crech que ja fa temps que hi es.
.... .. La iglesia parroquial de Menaya (Alba
cete) ha sigut robada. Hi ha varios presos per aquest fet, entre
'Is que s' hi troba un sagristA borni.
Si borni fa tals embulls aquest devot sag rista, ique no deuria prov~ si hi vegés de tots dos ullst
Y vingan escuraments. Setze mil durets d' eyn;\S sagradas van •
desapareixe de una iglesia de Torrejonci-llo del Rey.
Aquesta piadosa epidemia de fer mudar de casa los trastets de obrir lo cel, ha pass~t ja a enfermetat crónica, en totas las iglesias d' Espanya.
No hi mes que baixar lo cap deva~t dels inescrutables desig nis de la Providencia y deixar que 'ls capellans fassin la seva.
** ......... ¡Un altra! A Moral de Calatrava també s' ha mira-
clesat la iglesia. Ja no sé que posarhi al cap-de-vall de
aquestas noticias. ¡N' hi ha tantas!
** ....... Sembla que hi ha per Barcelona alguna
devota ab tots los honors de una seqüestradora, que 's dedica a buscar noyas y portarlas a un con ven t del ensanxe ..
Alerta, pares de familia, que la verdadera Mà negra podria fer estragos en vostras fillas. ·
** ......... .A Olot n ' han passat de molt crespas ab
motiu de representarse lo drama sacro La Passid.
.._ ......
N6m. 92
mesas, ho deixém pe 'l próxim número 'l ferne una bona e:xplicacioneta, que n'hi haurà per llogarhi cadiras.
PrepArintse a celebrarho.
En una iglesia de una horeta lluny de Olot, sembla que han pres A preu fet la feyna de dir missas.
A pesar de no tenir mes que un escol,, se di uh~n d uas missas a la vegada, tenint d' anar l' ap1'enent 'liiissay1·e corrent de l'
· un al altre cantó pera donar l' abast als oficials.
Com si diguessim: Un manobre que ha de portar morter a dos palctas.
Me sembla bastant pesat pe 'l manobre m1ssayre.
Frag ments de un sermó fet pe 'l rector de Mafet, poblct de la pro,·incia de LlPyda, a mi~j hora· de Ag ramunt:
-Encara sou m0nos relligiosos que las bestias,-deya a SOS feligreSSOS desde la trona;-de tot lo que menjêu y bebóu ne tindriau de donar gracias A Deu, y sino, miréu las gall i nas: cada vegada que beuhen, alsan lo cap enlayre y miran al cel donant g racias a Deu, per aquella beguda.
Y mes avallet anyadía: -Tots som fills de Deu. -No pas jo, respongué 'l noy de cal
Negre, que soch fill de la meva mare. -Ja veuréu com vos ho esplicarê, digué
'l rector. . Y comensA la següent esplicació de teo-
logía patYla: -Nostre senyor va criar A Adan y Eva,
y a Adan li va donar un instrument que va trasmetre als demés homes (textual) y tots nq_sa ltres som fills per medi de aquell instrumect.
No cal dir quin e fecte deuria causar en l' auditori aquestas sessions de historia natural. Molts sortiren dr la iglesia, y 'Is que no gosaren anarscn los queya la cara a trossos.
Després passa a d isertar sobre la culli ta de las olivas, <lihent que menlres ·feyan pujar las donas al oli,•e r lo~ homes se quedavan per br.ix mirant al cel.
Fem gracia <le certs detallets ~ nostres lectors, perque enca ra LA TRAMONTANA dlilta molt de semblarse a certs recil>idors del Esperit Sant, ahonts' ensénya anatomia sexual.
,r.i:d..f ~-:;;;::'~~ -,~(~· .. ,,.:r;_~...._ :.~ .. !"~ •t· r J,,...,, Y ··/~·~<{i ... A B O R l ,,,.., .,. ~~ ~ ...... ~ . ' 1/1 '~ . .... .... _"":._ ::...,. ~ ~ ... ~ . l / .... '· · .. ~~-:.-. ,(,, ,~ , .-,:__._;;.~====~
\ ~~ ... ,.. >-' 4 .,_ - :..-;:;: . \ .. """~·-_.;. ··~ .....,,,,..-
M U DANSA
.\ h a, en lo ce sovint n' esta;
ali e, bastant poch valor ne té;
ah i, ma promesa 'n sol tení;
ah o, de petit que ja 'n soch jo;
ab u, estranjer n' es de segú.
M. 0ABDÓ F.
SOLUCIONS
..
A LAS C.\.BORIAS DEL NÚMERO PASSAT
G EB.OOLU'1cn:- Qui mes hi fa mes hi pert Rabent rebut a última hora los detalls
mes culminants de las rectorai:las allí co- ! Tipocrafia LA ACADE~tlA, Ronda de la UDlftnldali, t6. S.1111
-
,
J
•