WWW.PUBLICO.ES/CATALUNYA

PÚBLIC 7

Més Catalunya

barcelona// El titular del jut-jat número 4 de Barcelona ha citat a declarar com a im-putats el president d’Agro-limen, Artur Carulla, i la se-va germana Aurèlia, per pre-sumpte delicte d’evasió d’im-postos, en el marc de la inves-tigació iniciada del conglo-merat d’empreses familiars. Els Carulla podrien declarar a mitjan març.

Els germans Carulla, imputats per frau

JUDICIAL

Els cònsols envolten Mas.

barcelona// El president de la Generalitat, Artur Mas, va demanar ahir al cos consular acreditat a Barcelona que col-labori amb el Govern a “situ-ar Catalunya en el món”. Mas es va reunir amb els cònsols a l’Hotel Princesa Sofía, on va destacar que Catalunya és una terra d’acollida ja que “una mi-ca més de la meitat” d’habi-tants han nascut fora del país.

Mas vol que els cònsolssituïn el país en el món

POLÍTICA

Vilafranca del Penedès// Els Mossos d’Esquadra van iden-tiicar ahir l’home que dimarts passat al vespre va aparèixer mort a pocs metres d’un ve-hicle estacionat al voral de la carretera entre les Cabanyes i Vilafranca del Penedès. Se-gons fonts policials, es tracta d’un veí de la ciutat, de 57 anys i nacionalitat espanyola. Els investigadors treballen amb la principal hipòtesi de l’homici-di ja que la víctima presentava signes de violència.

Identifiquen l’home trobat mort dimarts

SUCCESSOS

girona // El conflicte entre la companyia aèria Ryanair i el Govern ja ha provocat les primeres cancel·lacions de vols, segons va anunciar ahir la Federació d’Hostaleria de Girona. Les cancel·lacions són de turistes europeus que han vist com el seu vol de Setma-na Santa havia estat cancel-lat per la companyia irlande-sa. Els hotelers calculen que les pèrdues econòmiques po-den oscil·lar entre els 3.000 i els 16.000 euros.

La reducció de vols de Ryanair es fa notar

TURISME

barcelona// L’aposta pel mer-cat exterior ha permès a la multinacional catalana Si-mon tornar als beneficis el 2010, després de dos anys de pèrdues. L’any passat va fac-turar 267 milions d’euros, un 13% més que l’anterior. El sector exterior ja representa un 40% del volum de nego-ci. L’empresa tancarà la fàbri-ca del barri del Poblenou de Barcelona, amb 60 empleats, per concentrar la producció a la resta de plantes catalanes.

El sector exterior dinamitza Simon

ECONOMIA

DIJOUS, 24 DE FEBRER DEL 2011

cultura

El manga japonès premia un català

El dibuixant Enrique Fer-nández es va convertir ahir en el primer espanyol que rep la Medalla de Plata del premi Internacional de Manga del Japó pel seu còmic L’illa sen-se somriure, una reflexió so-bre la felicitat a través de la mi-rada d’una nena. Fernández (Barcelona, 1975) va recollir a

3

PÚBLICBARCELONA

Tòquio el guardó de mans del ministre d’Exteriors japonès, en una cerimònia amb la res-ta dels guardonats, entre ells la dibuixant xinesa Xiao Bai, premiada amb la Gran Meda-lla d’Or.

“La feina de dibuixant acos-tuma a ser solitària i, de vega-des, t’aïlla massa del món”, va dir el dibuixant per agrair el premi. “Mai no et pots arribar

a imaginar que a l’altra punta del món algú ha obert el teu còmic i li ha agradat”, va afe-gir. L’illa sense somriure fa re-ferències al manga japonès, en concret al personatge Yot-suba de Kiyohiko Azuma. La protagonista d’aquest àlbum és una nena com Yotsuba, que veu el món amb optimis-me i que troba algú que és el seu pol oposat. D

Els autors Gerard Guix i Bea Cabezas ahir a Barcelona.

Dos escriptors amb ganes de fer-se un lloc

llibres » Bea Cabezas i Gerard Guix aposten per la novel·la

Tenen dos mons narra-tius molt diferents, tot i que el cinema és una gran inluència en la seva manera d’explicar històries. Curiosament, pels dos autors Esmorzar amb dia-mants juga un paper fonamen-tal en el seu imaginari. Ni ella ni ell tenen manies a l’hora de jugar amb la frontera entre ic-ció i realitat. Ara bé, Bea Cabe-zas (Barcelona, 1976) i Gerard Guix (Vic, 1975), el que més comparteixen són les ganes de fer-se un lloc en la literatu-ra catalana.

Cabezas va guanyar el pre-mi Carlemany de novel·la (do-tat amb 42.000 euros), amb La ciutat vertical i Guix va me-rèixer el Pin i Soler (dotat amb 21.000 euros) per Tot el que hauries de saber abans d’esti-mar-me. Els dos títols, editats

3

LÍDIA PENELOBARCELONA

van ajudar a construir els pri-mers gratacels de la història.

El primer capítol de La ciu-tat vertical arrenca el 16 de desembre del 1929 quan el protagonista de la novel·la, Daniel Casas, descobreix el seu pare mort. A partir d’aquí, aquest jove de 25 anys, que treballa en la construcció de l’Empire State, s’interessa per les seves arrels catalanes. Si-tuar l’acció en un període his-tòric concret ha facilitat que l’autora incorporés personat-ges reals a la trama, com ara l’arquitecte valencià Rafael Gustavino, l’introductor de la volta catalana als Estats Units, i conegut per ser l’au-tor d’obres com ara la Grand Central Station i el Museu Americà d’Història Natural de Nova York.

Viure sense records

La novel·la de Gerard Guix és una autobiograia falsa de l’autor. Mentre vivia a Lon-dres l’any 2007 una noia rus-sa li va demanar si podia ca-minar amb ell; després de passejar una estona ella li va donar el seu número de te-lèfon, però ell no li va trucar mai. L’anècdota se li va que-dar clavada, i a Tot el que hau-ries de saber abans d’estimar-me, l’autor fabula amb què hauria passat si l’hagués tru-cat. Per això el protagonista es diu Gerard Guix i és un es-criptor en crisi que també viu hores baixes amb l’Anastàsia, una noia russa que es va tras-lladar a Barcelona a viure amb ell. Ella no té records i està neta de prejudicis men-tre que ell és caòtic i complex. “Com seria viure sense re-cords?”, es pregunta l’escrip-tor, que ha concentrat l’acció en cinc dies, els cinc últims de la relació d’aquests personat-ges que s’empesquen un viat-ge en cotxe a la riba suïssa del llac Léman per intentar sal-var la situació. D

‘La ciutat vertical’ parla dels catalans que van aixecar Nova York

Guix ha escrit una autobiografia falsa plena d’humor i suspens

per Columna, arriben avui a les llibreries.

Fa deu anys, durant la seva primera estada a Nova York, Bea Cabezas, periodista de professió, va descobrir La llu-manera, una publicació que s’editava a Manhattan entre els anys 1874 i 1881. La troba-lla li va donar la idea d’escriure un llibre sobre els catalans que