Què és el trastorn mental greu - · PDF filel’Institut de...

Rehabilitaci Psicosocial
De lalienat a la persona
Qu s eltrastorn mental greu?
de lalienat...
...a la persona
Tractament moral, Phillipe Pinel(1745-1826)
Terpia institucional, Herman Simn (1867-1947)
Laborterpia-ergoterpia (1900-1972)
Reforma psiquitrica: tancament dels antics hospitals psiquitrics (dcada dels 70-80)
Sintegra la cobertura sanitria a persones amb malaltia mental mitjanant la Llei General de Sanitat (Llei 14/1986, 25 abril)
Confinament a hospitals psiquitrics (segle XIX)
Lobotomia, Walter Freeman (1945), Comes insulnics, banyeres daigua freda (1936-1950)
Primer tractament farmacolgic per a la malaltia mental (1950)
Moviment dantipsiquiatria (Dcades dels anys 60-80)
Especialitzaci dels serveis i tractaments al Centre Dr. Emili Mira (1996-2013)
1. Diagnstic:Esquizofrnia i altres
trastorns psictics, aix com altres trastorns greus que generen
importants discapacitats
2. Discapacitat: Limitacions en el funcionament psicosocial i en lautonomia personal
3. Durada: Problemtica de llarga durada
DimensionsConseqncies
Una vida ms difcil, que es fa extensible
a lentorn familiar i social ms directe, afectant les activitats de
la vida diria, loci, el treball i les relacions socials.
Han daprendre a viure amb la malaltia. No s fcil per
s possible.
www.parcdesalutmar.cat
El trastorn mental greu engloba un conjunt de malalties de naturalesa i simptomatologia clnica ben diverses. Totes elles tenen en com que presenten criteris de gravetat i persistncia en el temps, amb tendncia al deteriorament i l'alteraci de les relacions personals, familiars i socials de qui les pateix.

El tractament del trastorn mental greu:
rehabilitaci psicosocial
El Centre Dr. Emili Mira disposa duna complerta oferta de serveis en salut mental i sociosanitaris que comprn tots els nivells de latenci sanitria: urgncies, aguts i crisi amb hospitalitzaci total o de dia, atenci ambulatria multidisciplinria intensiva dacollida rpida i coordinaci amb la xarxa datenci psiquitrica per al contnuum assistencial.
s el tracta-ment delecci
(OMS 2002) per afavorir l'autonomia i independncia per a la reinserci sociofamiliar i laboral de persones amb
trastorn mental greu(M. Farkas 2006)
s una filosofia
dintervenciassistencial en
labordatge del trastorn mental greu(Doc INMSERSO
2003)
Tractament necessari per labordatge de
smptomes negatius (apatia, ablia, allament
social, pobresa emocional...), positius,
cognitius i dansietat
Recinte Torreribera
Els instru-ments per dur-la
a terme sn: lequip teraputic interdisciplinari
i la relaci teraputica
El Centre Dr. Emili Mira de
lInstitut de Neuropsi-quiatria i Addiccions
(INAD) del Parc de Salut MAR (PSMAR) realitza
aquest tractament des de lany
1996

Qu inclou el tractamentde rehabilitaci psicosocial?
Pirmide del tractament
Rehabilitaci de la malatia
Rehabilitaci de la persona
Rehabilitaci cognitiva,afectivitat
Conscincia de malaltia
Adherncia al tractament
Reconstrucci de projectes
de vida
Conscincia cognitiva i corporal
Autoestima
Autocontrol emocional
Orientaci vocacional
Inclusi social,
familiar i laboral
Exemples d'activitats
Estudi d'interessos i aptituds.Desenvolupament de la motivaci.Com buscar feina.
Lectoescriptura i aritmtica.Certificat escolar. Formaci professional.
Formaci d'hbits laborals.Habilitats socials. Aprenentatge d'oficis.
Treballs manuals. Colleccionisme i hobbies, esport, excursionisme.
Cuidar-se un mateix i higiene personal. Tasques domstiques. Diners, transport i compres.
Habilitats bsiques. Relacions interpersonals. Repertoris especfics.
Atenci i memria. Percepci social. Soluci de problemes.
Conscincia corporal. Autoestima. Autocontrol emocional.
Informaci anatomofisiolgica.Conscincia de vulnerabilitat. Autoadministraci de la medicaci.
Informaci. Comunicaci. Soluci de problemes.
Miniresidncia. Pisos supervisats i protegits. Pensions.
Control mdic i nutrici. Prestacions econmiques. s de recursos comunitaris.
rees d'intervenci
Orientaci ocupacional
Educaci d'adults
Rehabilitaci laboral
Temps lliure i oci
Activitats de la vida diria
Habilitats socials
Rehabilitaci cognitiva
Desenvolupament emocional
Psicoeducaci de pacients
Psicoeducaci de famlies
Alternatives residencials
Prestacions sociosanitries
Processos de rehabilitaci
i inserci social, familiar i laboral
Tractaments farmacolgics, terpies
individuals i grupals
Avaluaci i intervenci global: psiquitrica, neurocognitiva, ocupacional, funcional i social.
Mtodes com lartterpia, les terpies assistides amb animals, lesport adaptat o el tractament en la comunitat(Kielhofner 2005)

La rehabilitaci dels
dficits derivatsdel trastorn mental greu
Centrats en readaptar les
funcions afectades per ajudar-los a adquirir
un nivell ms alt de funcio-nament psicosocial, dins de les seves capacitats,
i d'independncia funcional possible
Grups Conscincia de malaltia.
Rehabilitaci cognitiva
Adquisici de conscincia
corporal treballant els dficits de coordinaci,
percepci corporal, sensibilitat, ritme,
lateralitat i tcniques de relaxaci
Grups Intervenci
psicomotriu. Expressi corporal
La comunicaci verbal
i no verbal, la interacci en diferents situacions,
el contingut i lassertivitat
Grups Habilitats socials.
Comunicaci i interacci

Com capacitar lautonomia i la independncia per tenir un projecte de vida
Assessorar Grups de
projecte de vida,
agenda,...
Participar En habilitats
doci
Entrenar En habilitats dautonomia
personal
Capacitar Habilitats
per a la llar
Empoderar Habilitats
per al treball
No es limita a l'entrenament
d'hbits, est basat en un model de competncia.
No hi ha prou en saber executar rols, tamb s
indispensable voler i tenir loportunitat
de fer-ho(Albee 2003, Togla
2008)

Abordatge de lafectivitat i l'ocupaci significativa,mitjanant la interacci amb els
animalsde companyia
Programa de Voluntariat al
Centre Comarcal dAtenci Animals de Companyia del
Barcelons
Terpia assistida amb
animals de companyiaColnia
controlada de gats amb la Diputaci
de Barcelona i Progat
Els tractaments assistits per animals
(TAA) poden millorar el desenvolupament de la
relaci teraputica, aconseguir que la situaci teraputica sigui
ms cmoda i servir com modeladors, facilitadors socials
i amplificadors de la reactivitat emocional
(Fine, 2010)
Des de lany 2007, al Centre Dr. Emili Mira
es desenvolupen diverses intervencions
basades en la interacci amb
animals

Lesport com eina teraputicaper a les malalties somtiques,la inactivitat i lallamentsocial
Lesport posseeix recursos per desinstitucionalitzar
(referit a lmbit hospitalari) i reintegrar
la persona, amb discapacitat en la
societat(Ross, 1983)
s un dels
mtodes que ofereix resultats directes en la salut i el benestar,
a ms dafavorir els processos dinserci social de les persones
amb malaltia mental
Al Centre Dr. Emili Mira
sapliquen un total de 23 activitats
esportives amb la finalitat de millorar
la motivaci
La inactivitat,
lestil de vida passiu i els psicofrmacs afavoreixen certes
patologies somtiques (obesitat, diabetis,
hipertensi, dislipmies)

La comunitatcom instrument de rehabilitaci psicosocial per a la inclusi social
Programa de participaci
social a la comunitat
La meta final
s la integraci de cada persona
en la seva comunitat
naturalL'acompliment
en mltiples contextos comunitaris permet
valorar l'acompliment real i les condicions del procs d'inserci (determinaci de suports)
(Guzmn, Prez de Gracia y Munuera 2013)
Al programa del Parc Zoolgic persones amb
trastorn mental greu realitzen tasques
de manteniment de lhbitat dels animals
des del 2009
Programa de voluntariat
de jardineria i mo-biliari urb al Parc
Zoolgic de Barcelona

Rehabilitaci PsicosocialDe lalienat a la persona
Com valora la persona amb trastorn mental greu
la rehabilitaci?
"El benefici que m'ha aportat el programa del Zoo s treballar
amb altres persones a travs del com-
panyonatge"
"sentiment d'utilitat satis-facci, conixer a
altres persones, ex-perincia i coneixe-
ments"
"dedicaci, donar el millor de mi mateix, posar ganes en all que faig i experin-
cia"

Què és el trastorn mental greu - · PDF filel’Institut de...

Documents

Transcript of Què és el trastorn mental greu - · PDF filel’Institut de...