Quadern_Elemental.pdf

QUADERN DE VALENCI ELEMENTALFPA RAMON ORTEGA

ndex

Presentaci .............................................................................................................................VII

Unitat 1. Labecedari ............................................................................................................. 9

1 Labecedari....................................................................................................................... 9 2 Prctiques de pronncia ................................................................................................. 10

Unitat 2. Les vocals .............................................................................................................. 13

1 Vocalisme ton............................................................................................................... 13

Unitat 3. Les consonants ...................................................................................................... 17

1 Les oclusives finals ........................................................................................................ 172 La b i la v........................................................................................................................ 19 3 Les grafies j, g, tj, tg....................................................................................................... 21

3.1 J/G ....................................................................................................................... 213.2 TJ/TG .................................................................................................................. 22

4 Les grafies x, ix, tx, ig .................................................................................................... 245 La ela geminada (ll) ...................................................................................................... 26 6 Les nasals: m, n, ny ........................................................................................................ 28 7 Les grafies z, s, ss, c, ................................................................................................... 29 8 Les vibrants: r, rr ........................................................................................................... 34 9 La hac (h) ....................................................................................................................... 35 10 Activitat de reps ......................................................................................................... 36

Unitat 4. Lapostrofaci, la contracci i larticle neutre .................................................. 37

1 Lapostrofaci ................................................................................................................ 37 2 La contracci.................................................................................................................. 39 3 Larticle neutre lo........................................................................................................... 41

Unitat 5. Laccentuaci i la diresi ..................................................................................... 45

1 La sllaba. Separaci sillbica ...................................................................................... 45 1.1 Els diftongs ......................................................................................................... 46

2 Vocalisme tnic i vocalisme ton .................................................................................. 48 3 Regles daccentuaci...................................................................................................... 51

3.1 Laccent diacrtic................................................................................................. 52 3.2 Que / Qu ............................................................................................................ 53

4 Diresi ............................................................................................................................ 55

Unitat 6. Demostratius, possessius, indefinits, quantitatius i numerals .......................... 59

1 Demostratius .................................................................................................................. 59 2 Possessius....................................................................................................................... 60

2.1 Possessius tnics ................................................................................................. 60 2.2 Possessius tons .................................................................................................. 61

3 Indefinits ........................................................................................................................ 62 3.1 Gens / cap / res / ning ....................................................................................... 64

4 Quantitatius .................................................................................................................... 66 5 Numerals ........................................................................................................................ 69

5.1 Cardinals ............................................................................................................. 69 5.2 Ordinals ............................................................................................................... 69 5.3 Partitius ............................................................................................................... 69

Unitat 7. Gnere i nombre ................................................................................................... 71

1 Gnere ............................................................................................................................ 71 1.1 Variacions de gnere ........................................................................................... 72

2 Nombre........................................................................................................................... 76

Unitat 8. Morfologia verbal ................................................................................................. 79

1 Models de conjugaci .................................................................................................... 79 2 Present dindicatiu.......................................................................................................... 80

2.1 Present dindicatiu dalguns verbs irregulars ...................................................... 85 2.2 Els verbs velaritzats............................................................................................. 87

3 Passat.............................................................................................................................. 90 3.1 Imperfet dindicatiu............................................................................................. 90 3.2 Passat simple ....................................................................................................... 92 3.3 Passat perifrstic.................................................................................................. 92 3.4 Perfet ................................................................................................................... 93

4 Participi .......................................................................................................................... 94 5 Futur............................................................................................................................... 98

5.1 Verbs regulars ..................................................................................................... 98 5.2 Verbs irregulars................................................................................................... 98

6 Condicional .................................................................................................................... 99 6.1 Verbs regulars ..................................................................................................... 99 6.2 Verbs irregulars................................................................................................... 99

7 Present de subjuntiu ..................................................................................................... 100 7.1 Verbs regulars ................................................................................................... 100 7.2 Verbs irregulars de la 1a conjugaci ................................................................. 101 7.3 Verbs irregulars de la 2a conjugaci ................................................................. 101 7.4 Verbs de la 3a conjugaci ................................................................................. 102

8 Imperfet de subjuntiu ................................................................................................... 105 9 Imperatiu ...................................................................................................................... 107

9.1 Verbs irregulars de la 1a conjugaci ................................................................. 108 9.2 Verbs irregulars de la 2a conjugaci ................................................................. 108 9.3 Verbs de la 3a conjugaci ................................................................................. 108

10 Reps de morfologia verbal ....................................................................................... 110

Unitat 9. Pronoms febles .................................................................................................... 115

1 Formes dels pronoms febles......................................................................................... 115 2 Collocaci dels pronoms febles .................................................................................. 116 3 Funci de complement directe ..................................................................................... 117 4 Funci de complement indirecte .................................................................................. 121 5 Funci datribut............................................................................................................ 1236 Funci de complement circumstancial ......................................................................... 124 7 Quadre resum ............................................................................................................... 127

Unitat 10. Pronoms interrogatius i exclamatius .............................................................. 129

1 Formes i usos ............................................................................................................... 129

Unitat 11. Situacionals ....................................................................................................... 133

1 Els adverbis .................................................................................................................. 133 1.1 Adverbis de lloc ................................................................................................ 133 1.2 Locucions adverbials......................................................................................... 133

2 Les preposicions........................................................................................................... 135

Unitat 12. El lxic ............................................................................................................... 137

1 Vocabulari.................................................................................................................... 137 2 La derivaci.................................................................................................................. 157 3 Locucions i frases fetes ................................................................................................ 159

Unitat 13. Dialectologia...................................................................................................... 161

1 Grups dialectals del catal............................................................................................ 161

Unitat 14. Com hem descriure un text? .......................................................................... 169

1 Planificaci................................................................................................................... 169 2 Redacci....................................................................................................................... 1713 Revisi ......................................................................................................................... 173

3.1 Revisi de continguts ........................................................................................ 173 3.2 Revisi gramatical............................................................................................. 173

Annex de textos................................................................................................................... 175 Un psicleg determina que lhome no aguanta 72 minuts quan va de compres...... 177 La televisi .............................................................................................................. 177 No ens agrada planxar ............................................................................................. 178 Filtres indumentaris................................................................................................. 179 Insolidaritat ............................................................................................................. 180 Histries dures......................................................................................................... 181 Fer neteja................................................................................................................. 182 Tot tranquillitzant-se .............................................................................................. 183 Erotisme lluny, no primitiu ................................................................................... 184 Ser universitari no s conquerir lEverest ............................................................... 185 Foie gras .................................................................................................................. 186 Viure en un Chevrolet ............................................................................................. 187 Sant Jordi, la rosa i el llibre..................................................................................... 188 Si ho vera el senyor Gilette ..................................................................................... 189 Sincerament, estimada............................................................................................. 190 El meu pare ............................................................................................................. 191 El cervell enamorat ................................................................................................. 192 El menys s ms ...................................................................................................... 193

VII

Presentaci

Des de lequip de govern de la Universitat dAlacant valorem la docncia en valenci com un component molt positiu en la formaci universitria dels futurs professionals llicenciats o diplomats en aquesta Universitat. s una obligaci de la universitat formar bons professionals que el dia de dem coneguen b la realitat que els envolta i hi presten amb normalitat els seus serveis. Per aix, el domini del valenci propi de la seua especialitat tcnica o cientfica s fonamental per a entendre i per a gestionar el procs de desenvolupament de la societat valenciana i tamb per a integrar-shi amb total normalitat.

Aquest material docent que ara presentem s un resultat ms daquesta filosofia que impregna lactual equip de govern de preparar bons professionals que puguen fer un servei en la societat que ha creat i que mant la Universitat dAlacant. Per a fer possible que els alumnes actuals i futurs de la Universitat puguen exercir competentment la seua professi en valenci, hem destimular un procs previ duna certa complexitat que, per les seues caracterstiques, ha de ser lent per necessitat: preparar bons professors que puguen impartir la docncia en valenci i disposar de materials de suport adequats.

Per ajudar a aconseguir aix, en els darrers anys hem fet convocatries dajudes per a elaborar materials docents en valenci. Lobjectiu que hi ha darrere daquestes convocatries s comenar a publicar, a poc a poc, els materials que tinguen la qualitat suficient. Aquestes iniciatives de suport a ls del valenci com a llengua de creaci i de comunicaci cientfica sn possibles grcies a lajuda de la Generalitat Valenciana (Conselleria de Cultura, Educaci i Esport. Secretaria Autonmica de Cultura i Poltica Lingstica), a travs del conveni per a la promoci de ls del valenci.

Ignasi Jimnez RanedaRector

9Unitat 1. Labecedari

1 Labecedari El nostre alfabet consta de vint-i-sis lletres. Ac teniu un quadre amb les grafies i els sons de les lletres:

Quadre de grafies i sons

lletres nom sons exemples

a a [a] ametlab be [b] bacorac ce [s], [k] ceba, cansalada ce trencada [s] dold de [d] dinare e [e],[] esmorzar, melf efa [f] favag ge [g],[],[] got, gel, desigh hac harmonia i i [i],[j] pinso, iogurt j jota [] julivertk ca [k] kuwaitil ela [l] melm ema [m] meron ena [n] bananao o [o], [@] olor, fontp pe [p] peixq cu [k] quilor erra [r],[r] pera, ram s essa [s],[z] arrs, casolt te [t] torru u [u], [w] cuina, meuav ve baixa [v] viw ve doble [w] webx ics [w],[],[ks],[gz] xarop, orxata taxi,

examen y i grega [j] Nova Yorkz zeta [z] zero

PaquiResaltado

10 Quadern de Valenci Elemental

A ms a ms, hi ha una srie de lletres que combinades representen un nic so. Sanomenen dgrafs:

qu: qumica, queixal gu: guerra, guitarra tj: natja tg: metge, jutge ig: mareig, boig tx: cartutx, fletxa ix: maduixa, peix

ny: alemany, castanya tm: sotmetre tn: cotna tll: butllet tl: atleta,tz: tretze, realitzar

nn: Anna, innat mm: commoci ll: collaboraci, pellcula ll: llaurar, pell rr: crrer ss: associaci

Exercicis

1 Perqu comenceu a familiaritzar-vos amb les lletres, lletregeu les sigles segents:

OMS FBI ONU RSI TVC AM SL KGB DNI IBM SPV CPD UJI OPEP SMS ONG CSI PSC

y2 Sou alumnes Erasmus i us voleu inscriure en el Curs de Catal per a Estudiants Europeus. Telefoneu al Secretariat de Promoci de Valenci per donar les vostres dades personals. Tingueu en compte que les haureu de repetir lletrejant perqu els administratius les apunten correctament.

2 Prctiques de pronncia 1. Llegiu els textos segents i marqueu quines de les vocals sn obertes. Desprs, llegiu el dileg en veu alta procurant diferenciar-les:

A

Hola, Mnica!Bon dia, Jordi! Com va aix?No va malament la cosa.I la Victria com est? B, com sempre. Ara fa dhostessa daeroport.

B

Al meu pas la pluja no sap ploure:o plou poc o plou massa; si plou poc s la sequera, si plou massa s la catstrofe.Qui portar la pluja a escola?Qui li dir com sha de ploure?Al meu pas la pluja no sap ploure.

22Escolteu els textos segents i marqueu les vocals obertes i les tancades i els sons que no existeixen en castell. Fixeu-vos en la pronncia:

a) Bons propsits

Lestiu s un bon moment per a imaginar-se un mn millor. Si un passa uns quants dies al camp, sadona que potser no lacabem dencertar els qui vivim comprimits en pisos de ciutat, envoltats tot el dia de soroll i amb lolor de dixid de carboni com a companyia. Un redescobreix lagradable fragncia de les tomaques roges acabades de collir, es reconcilia amb la lletuga ben verda, criada a conscincia, i rep amb alegria que les cases de pedra, tan gelades a lhivern, siguen fresques fins i tot a lestiu. Tamb ens retrobem amb els grills que fan concerts de nit, veiem que no s cert que el cel s sempre blau i aprenem a escoltar el ritme dels nostres passos.

b) Conte de Reis

Unitat 1. Labecedari 11

Laura ha plorat tota la nit, perqu hi ha dies que una se sent desgraciada i es t compassi, i per aix s'ala com si tinguera ressaca. Plora pel seu matrimoni trencat, plora per si sabr criar tota sola l'Oriol, que noms t quatre anys, i plora perqu guanya poc i la faena a casa no acaba mai, mai. Plora perqu est sola i perqu est cansada.

Laura fa la llarga cua. La majoria sn mares, per tamb hi ha algun pare. Laura guaita a veure per qu la cua corre tan poc, i veu un Baltasar molt especial: s negre de deb, i s jove. I, sobretot, s guapo. Molt. Laura es posa les ulleres de sol per mirar-lo sense que es note. Quan li toca, Baltasar s'asseu l'Oriol als genolls i li pregunta en secret que qu vol, i Laura sent que li tremolen les cames, perqu la veu d'ell t el timbre exacte que enamora una dona. Sobretot si est sola i plora de nit, arraulida al solitari llit, el coix xop i el cor encongit.

Quan Baltasar ix, porta texans i una jupa. Encara s ms guapo aix. I la veu mirant-lo. Laura voldria morir-se all mateix, quan ell li somriu. Noms vull tenir una mica de sort, alguna volta en la vida, pensa atabalada veient que Baltasar ve cap a ella. Vols que anem a sopar?, li diu. Ella fa que no, espantada. Ets la dona que ha vingut abans, amb un xiquet; qu, sopem?; b deus sopar, cada dia, no? Ella fa que s i ell l'agafa de la m. Em desmaiar, t temps de pensar Laura. Saps?, no t'ho creurs per de deb em dic Baltasar. Laura somriu. Qu t'ha demanat l'Oriol?, mussita; a mi no m'ho vol dir... M'ha demanat tenir un pare. I Baltasar tamb somriu.

Isabel-Clara Sim, Avui, 6 de gener de 2003 (adaptaci)

3 Practiqueu ara amb aquestes endevinalles1:

1 Dos gossos rinyen; lun li trenca la pota a laltre i aquest li trenca lorella a aquell. Quin dels dos pot dir que ha guanyat?

2 Casa amunt, casa avall, larrossega i larrossega i no la perd mai.

3 Sense peu saguanta dret, el fan beure sense set, no fa olor de cap cosa i tothom el nas hi posa.

4 Solc anar amb els qui van lluny i els obligue a cloure el puny.

5 Tinc cap, ull i cos i no tinc carn ni os.

6 Un senyor ensenyorat passa per laigua i no es pot mullar, passa pel foc i no es pot cremar, passa per on ning pot passar i es veu i no es pot agafar.

1 Solucions: el sol , 6; lagulla, 5; la maleta, 4; el got, 3; el caragol, 2; cap, perqu els gossos no parlen, 1

13

Unitat 2. Les vocals

1 Vocalisme ton

En sllaba tona (no accentuada) la e sol pronunciar-se sempre tancada, com en mare, per hi ha contextos en qu la pronunciem a, com ara en les paraules entendre, escoltar, etc. Per hem danar molt alerta a lhora descriure, ja que podem referir-nos a conceptes totalment diferents segons escriguem a o e. Fixeu-vos en les frases segents:

He emprat (utilitzar, gastar) molt de paper per a fer aix He amprat (demanar prestat) diners a mon pare

Com veiem, encara que les dues paraules es pronuncien exactament igual en la llengua colloquial, sescriuen de manera diferent. El mateix passa en la frase segent:

Em fa lefecte que no li tens massa afecte.

Aquest fenomen passa sobretot a comenament de paraula, i especialment en els grups es-, em-, en-, encara que tamb pot passar dins del mot.

A ms danar alerta amb les paraules que contenen vocals diferents de les que contenen els mots corresponents castellans perqu la influncia daquesta llengua fa que shi produsquen interferncies. Per evitar-ho, fixeu-vos en els termes segents:

Mots amb iCiment, infermeria, contenidor, lnia, contemporani, desimbolt, nucli, ordinador, eclipsi, sobirania, ambigitat, antiguitat, declivi, diabetis, lctia, penis, Tunis.

Mots amb a/eAmbaixada, avaria, estendard, rancor, arravatar, esternudar, resplendor, assass, efeminat, javelina, revenja, assemblea, encertar, malenconia, sanefa, avaluar, enyorar, meravella, sergent, avantatjar, rfega, llanterna, verns, afaitar, extraversi, maragda, picaporta, Sardenya, Empar (emparar), eruga, ferm, gelea, honestedat, litre, metre1, monestir, santedat, seguretat.

1 Alerta perqu no s el mateix metre (unitat de longitud) que metro (mitj de transport).

PaquiResaltado

PaquiResaltado

PaquiResaltado


Mots amb oAtordir, avorrir-se, brixola, captol, cartolina, cobrir, complir, conservadorisme, cnsol, embotir, escopir, escrpol, governatiu, joglar, joventut, ploma, podrir, polir, polvoritzar, ressorgir, rtol (retolador), rigors, rob, ro, Romania, sofrir, sorgir, ttol, tomba, torbar, torr, triomf, aixovar, assortir, bordell, Bordeus, Borriana, botifarra, calors, colobra, corba, croada, escndol, estoig, estrafolari, fonament, Hongria, hongars, joguet, pols (polsar), rostir, sospir, tamboret, temors.

Mots amb uAteneu, ateu, bufetada, butllet, cacau, cautx, correu, fetus, focus, frum, globus, muntanya, muntar, museu, porus, ritu, srum, subornar, sufocar, suprbia, suportar, tipus, tramuntana, trofeu, turment.

Tot i que, en general, els derivats daquestes paraules presenten la mateixa divergncia voclica, hi ha uns quants mots cultes que deriven directament del llat i que no presenten diferncies amb el castell (pseudoderivats), com ara:

Mot primitiu Pseudoderivat

bocacaptol

corb, corba doblehome

jove, joventut mn

nodrirttol

bucalcapitular

curvatura, curvilini duplicar

hum, humanisme juvenil

mund, mundial nutricititular

Exercicis

1 Ompliu els buits de les paraules segents amb a o e, segons pertoque:

eixugar __ri __sprrec __sparadrap

anterior __lefant __nxova __stendre

__strany __ntendre __spill __l

__tendre __xcursi __scola __ixamplar

__stirar __scala __ram __scaldar

s__ncer __ncrrec __nveja __studiar

__ncendre cal__ndari __xcusa __ntropessar

__ixam __ncisam __stcia __stablir

__mbenar __mbastar __nraonar __ntena

__storeta __ncantat __ixeta __lement

__mbalar __mpalmar __mbici __spolsar

PaquiResaltado

PaquiResaltado

PaquiResaltado

PaquiResaltado

Unitat 2. Les vocals 15

2 Ompliu els buits amb una paraula de la mateixa famlia lxica que les que encapalen cadascuna de les frases segents:

a) AVANTATJAR: Aquest descobriment representa un gran ____________ per a la cincia.

b) ENCERT: No s si sabrs _______________lendevinalla.

c) EBENISTA: Vaig encomanar un moble en l________________ del cant.

d) ENYORANA: Tu ______________ molt el teu fill des que se nha anat a la mili.

e) ASSAIG: Cal ______________ molt per a ser un bon msic.

f) AMBAIXADA: Dem l____________ dAlemanya far una recepci.

g) ASSASSINAR: En eixa novella no saps qui s l______________ fins a lltima plana.

h) ASSEMBLEARI: En l_____________ dahir, els ferroviaris decidiren fer vaga.

i) AVORRIR: Quin _____________! Aquesta reuni sest fent massa llarga.

3 Ompliu els buits de les frases segents amb la vocal adequada:

a) L___mbaixador del Per encara no ha arribat.

b) Lass___ssinat del primer ministre va commoure el pas.

c) Cal fer una ____valuaci dels resultats.

d) El d___vanter centre va marcar dos gols.

e) El teu germ s r___ncors?

f) El fuster env___rnissar avui larmari.

g) Quants tr___balladors t aquesta ___mpresa?

h) Quin dia tan m___rav___lls.

i) Amb la d___stral va fer ___stelles per ___ncendre foc.

4 Escriviu e, i o ei en els espais buits de les frases segents:

JAUME: Netejant el d__psit mhe fet mal al g__noll.

EMPAR: Per a qui se li ocorre netejar el d__psit en ple mes de g__ner amb el fred que fa!

JAUME: Mira, d__xam tranquil, que ja tinc prou amb el mal, i encara volia anar a tapar la p__scina.

EMPAR: Passa al m__njador, que estic fregant ac.

JAUME: I si avises el metge! s que estic una miqueta n__rvis.

EMPAR: Que poc __sperit que tens! De no res tespantes.

JAUME: Dona, no digues aix!, que el dia que em feia mal la g__niva ja veus qu va passar.

EMPAR: Per all era diferent. Feia ms de s__xanta dies que et qu__xaves de la g__niva i del qu__xal.

JAUME: S, per tu tampoc volies avisar el metge.

EMPAR: Com que estic tan escarmentada!

JAUME: No s per qu.


EMPAR: Perqu no passa setmana que no tingues alguna malaltia! I cinc de cada s__s vegades resulten ser romanos de malfaener.

5 Ompliu els buits amb o, au o ua, segons convinga:

a) Haurs d__brir la porta perqu ac dins fa molta __lor. b) Si no vols __fegar-te, posat el flotador. c) Amb llet de cabra i una figa verda es fa una q__llada excellent. d) Els pollastres r__stits han destar ben d__rats. e) Per causa de la infecci vaig haver destar en q__rantena. f) Fa una calor que __fega. g) __lora b el peix, no siga cosa que estiga pudent.

17

Unitat 3. Les consonants

1 Les oclusives finals

El nostre sistema fontic t bastants sons consonntics a final de mot (i de sllaba). A continuaci ens fixarem en els mots que acaben en un so oclusiu: p, t, k (sap, tot, sac) i en les lletres que els poden representar: p / b (sap, club); t / d (tot, fred); c / g (sac, mag).

Un fenomen consonntic tpic en valenci s lensordiment de les consonants oclusives sonores a final de paraula. Podeu recordar aquestes consonants a partir de les paraules bodega i petaca.

Com podem saber que paraules com ara llop, polp, paret, indit, amic o nic shan descriure amb p, t o c, mentre que daltres com calb, rab, inspid, verd, llarg o alberg sescriuen amb b,d o g? A ms de lajuda que ens hi pot proporcionar tant el diccionari com la memria visual, hi ha la segent regla general:

1 Desprs de vocal o de diftong tnic escrivim p, t o c. Ex.: cap, sentit, gemec.

Excepcions

a) Els sufixos itud i etud. Ex.: solitud, actitud, inquietud.

b) La terminaci culta gog. Ex.: pedagog, demagog.

c) Les paraules adob, aljub, tub, cub, club; fred, fluid, sud, Alfred, David, Bagdad;esprrec, prssec, crrec, reg1, estrateg, zig-zag, buldog.

2 Desprs de vocal tona o de consonant, escrivim p, t, c o b, d, g segons facen els derivats. Ex.: polp > polpet, sort > sortejar, mdic > medicament, superb > suprbia,perd > perdia, amarg > amarga.

Excepcions

a) La primera persona del singular del present dindicatiu dalguns verbs acabats en nc: tinc, entenc, vinc, estenc, aprenc, etc.

b) Les paraules nec, arbic, crrec, encrrec, esprrec, fstic, mnec, ferstec.

1 No heu de confondre reg acci de fornir aigua a les terres amb rec canal de regatge.

PaquiResaltado


Exercicis

1 Escriviu p o b segons convinga:

destor__ alju__ dissa__te ver__

cal__ ado__ a__domen ra__

du__te Cari__ glo__ ser__

jo re__ so__te llo__ col__

2 Escriviu t o d segons convinga:

acudi__ se__ nor__ absur__

quietu__ ga__ su__ ver__

institu__ parsi__ xi__ exactitu__

ri__ mri__ pare__ a__zar

3 Escriviu c o g segons convinga:

csti__ ma__ dile__ amar__

fsti__ ne__ alber__ ple__

emboli__ esprre__ besu__ pa__te

fra__ment prle__ nufra_ mne__

4 Escriviu la paraula primitiva dels derivats segents:

1 esparreguera: ________________ 6 rapidesa: ___________________

2 amargant: ___________________ 7 tuberia: ____________________

3 castigar: ____________________ 8 sordesa: ____________________

4 covardia: ____________________ 9 transitar: ___________________

5 absurditat: ___________________ 10 adobament: ________________

5 Completeu les frases segents amb les grafies corresponents:

1 Tu no sa__s encara com funciona aquest clu__.

2 Aquesta rece__ta gre__a t moltes virtu__s.

3 Tot aix s susce__tible de ser revisa__ pel socile__.

4 Tan llesta com s i no po__ continuar estudian__.

5 s un a__leta que ha aconseguit molts rcor__s.

6 Jo pren__ la ca__alera daquest peridic com a model.

7 Ha sigut un llam__ molt rpi__, ha durat el tem__s dun pessi__.

8 Han trenca__ el tra__tat de pau contra tot pronsti__.

9 Els casos que porta el teu advoca__ sn sempre polmi__s.

Unitat 3. Les consonants 19

10 El coe__ ha caigu__ damun__ del ga__ moribun__.

11 Tin__ dolor a la__domen i a lestma__. Ser una __neumnia?

6 Completeu els buits del text segent amb les consonants oclusives que calguen:

Jo no enten__ per qu ell no sen fa crre__. Potser ja s massa tar__, potser la meua actitu__

lha desconcerta__. Jo apren__ amb lentitu__, per tinc se__ de coses noves i per aix pren__

tot all que la vida mofereix. Ell sa__ que ladmiraci que re__ de mi li la done amb quietu__,

sense fer grans escarafalls. Tanmateix recone__ que el nostre amor ja no s sli__ sin ci__.

Ell s cada vegada ms cal__ i ms esquer__. La seua a__sncia a__surda mompli de solitu__ i

em fa difcil su__sistir. Ja no tinc salu__ i el fre__ sapodera del meu nim covar__.

2 La b i la v

Les grafies b i v representen dos fonemes diferents, tot i que en alguns parlars es confonen en un nic so.

Encara que no sempre podem establir unes regles per a solucionar els dubtes ortogrfics sobretot els parlants que no distingeixen aquests sons, podem tenir en compte les orientacions segents:

Escrivim b

1 Davant de l o r: obra, pobre...

2 Darrere de m: ambici. Excepcions: tramvia, circumvallaci, triumvirat...

3 Alternant amb p en molts de la mateixa famlia: llop > lloba, cap > cabut, rep, reps,rep, rebem, rebeu, reben.

Escrivim v

1 Darrere de n: convertir, canvi...

2 Alternant amb u en paraules de la mateixa famlia: blau > blava, escriure > escrivint,beure > bevent

3 En les desinncies de limperfet dindicatiu de la primera conjugaci: cantava,cantaves, cantava, cantvem, cantveu, cantaven.

PaquiResaltado


Per a lescriptura de la b i la v s til tamb la comparaci del valenci amb altres llenges romniques, ja que solen coincidir.

Atenci als mots segents, sobretot amb els que no coincideixen amb el castell:

Sescriuen amb b: laba, arribar, bar, basc, bena, berruga, biga, Biscaia, bolcar, calb,comboi, corb, corba, desimbolt, mbil, oblidar, rebentar, rebolcar, saba, trobador, trobar.

Sescriuen amb v: advocat, alcova, almvar, arravatar, avall, avet, avi, avorrir, avortar,bava, canvi, cavalcar, cavall, cavaller, Crdova, covard, endvia, envestir, espavilar, esvelt,fava, gavardina, govern, haver, javelina, llavi, nvol, pavell, savi, taverna, trvol, verns.

Casos especials

calb calvcie cervell cerebral

moure mbil corba curvatura

llavi labial provar probabilitat

Exercicis

1 Ompliu els buits amb b o v:

con__it tom__a bom__a con__ertir

en__iar __itllet sem__lar tom__ar

en__eja en__ernissar em__olicar bom__er

in__entar a__et ca__ar m__il

pro__ar can__i ad__ocat o__lidar

co__ard go__ern sa__ tr__ol

a__orrir tre__allar ha__er re__entar

a__all ga__ardina cal__ lla__i

2 Ompliu els buits de les frases amb b o v:

1 Am__ la neu els ar__res shan co__ert de __lancor.

2 Aquell __enedor am__ulant sempre __a em__alat.

3 No __al la pena que dnes con__ersa al mecnic; no tel portar mai, aquell recan__i.

4 En comptes de __otiguer sem__la un no__le. No o__ri mai la __otiga a__ans de les __uit.

5 Quan torna__a de tre__allar amb el meu autom__il vaig __eure que era pro__a__le que re__entara la roda.

6 s possible que apro__e les oposicions al Departament de Go__ernaci.

7 Tro__e que arri__ar a la __ellesa no ofereix gaires a__antatges: cal__esa, a__orriment, etc.


8 A la ta__erna hi ha__ia una re__etla que feia goig __eure.

9 Posam una __ena a la cama.

3 Escriviu b o v:

A dins de la classe mho passe __. Per, en general, s a__orrit: pensar que he de repetir les mateixes coses a di__ersos cursos, i que ho he de tornar a fer lany que __e i laltre i! Magradaria que em ju__ilaren, deixar de __eure linstitut. Deixar de sentir parlar de triennis i de notificacions; deixar de discutir si sha de portar control escrit de les a__aluacions, de les pro__es de

Si la Ldia tro__ara faena, jo faria nocturn. Potser el ni__ell s ms __aix; potser em faria tremolar la fatiga dhomes i dones que __nen corrents de la faena. Per mestaria a casa. Amb la Marta. Si la Ldia tre__allara ho tindrem clar: ella shi estaria al __espre i jo el dia. Ms igual ha__er de netejar i ha__er de fer el dinar jo.

Isabel Clara Sim

Testimo Marta

3 Les grafies j, g, tj, tg

Les consonants j i g, encara que en alguns parlars es pronuncien fricatives, en valenci estndard es fan africades, s a dir, es pronuncien igual que els grups tg i tj. Per noms hi ha un cas en qu podem dubtar a lhora de pronunciar una o laltra: en posici intervoclica, en la qual podem escriure la consonant simple (passejar) o la doble (assetjar). Hi ha algunes normes, per cal tamb molta memria visual. Com a ltim recurs, sempre recomanem la consulta del diccionari.

3.1 J/G

1 En valenci, la j en contacte amb les vocals a, o i u, i la g en contacte amb les vocals e i itenen un so semblant al de la j anglesa (John) o al de la g italiana (giro).

2 Davant les vocals a, o, u la g sona com en castell: gana, gorra, guanyar.

Per a escriure correctament la j i la g noms cal tenir en compte la norma segent:

REGLA PRCTICA x La j sescriu davant les vocals a, o, u: jaqueta, menjar, passejar, penjat, jard, jove, penjoll,

justcia, jugar, etc.

x La g sescriu davant les vocals e, i: gel, mengem, gener, ngel, agncia, girar, girafa, gil, enginyer, etc.

PaquiResaltado


Excepcions

Per raons etimolgiques, sescriu j davant de e en els casos segents:

a) En els mots jerarquia, jeroglfic, jersei, Jess, Jeroni, Jehov, Jeremies, Jeric, Jerusalem, majestat i derivats.

b) En els grups -jecc i -ject: objecci, injecci, objecte, subjecte, adjectiu, projecte.

c) En limperfet dindicatiu del verb jaure o jeure: jeia, jeies, jeia, jiem, jieu, jeien.

3.2 TJ/TG

Els dgrafs tj i tg noms poden aparixer entre vocals. Per tant, s til recordar la norma prctica segent:

Sescriu amb tg el sufix -atge, per els mots derivats, evidentment, shan descriure amb tj si van davant de les vocals a, o, u: avantatge (per avantatjar), coratge, formatge, paisatge,viatge, missatge.

Excepci: imaginar, per imatge.

Sescriu amb tg la terminaci -etge: fetge, heretge, metge, setge, etc. Tamb sescriuen amb tgles paraules acabades en -otge (ferotge, rellotge) i -utge (jutge). Els derivats van amb tg o tjsegons les vocals que acompanyen.

Sescriuen amb tj els verbs segents: allotjar, desitjar, enutjar, jutjar, petjar, rebutjar, trepitjar i viatjar.

Tamb porten tj els noms i els adjectius segents: lletja, corretja, llotja, mitja, mitj, natja,petja, platja, politja i pitjor.

REGLA PRCTICA x La tj noms pot anar entre vocals i davant a, o, u: mitja, desitjar, coratjs, etc.

x La tg noms pot anar entre vocals i davant e, i: avantatge, massatgista, etc.

RECORDEUA lhora de conjugar aquests verbs es produeixen canvis ortogrfics: jo viatge, per ella viatja.

PaquiResaltado


Exercicis

1 Ompliu els espais buits de les paraules segents amb j, g, tj o tg:

1 __irafa 7 ob__ecte 13 passe__ar 19 ima__e

2 pla__es 8 __uliol 14 pro__ectar 20 missa__e

3 __erm 9 via__e 15 __ulivert 21 in__ecci

4 __ove 10 ob__ectiu 16 en__inyer 22 corre__ir

5 pu__ol 11 pi__ama 17 fre__ir 23 __espa

6 __ard 12 __imns 18 __eroglfic 24 avanta__e

2 Canvieu el nombre de les paraules segents:

1 platja: 5 monja:

2 pluja 6 granja:

3 lletja: 7 taronja:

4 boja: 8 enveja:

3 Ompliu els espais buits daquestes frases amb j, g, tj o tg:

1 Lob__ectiu daquest pro__ecte s saber la mi___ana dedat de la ___ent que ve al ___imns.

2 ___ess, ___eremies i ___osu sn tres noms molt freqents entre els ___ueus.

3 Esbrinar qu desi___a una persona bo___a s com resoldre un ___eroglfic.

4 Si volem fer el via___e durant el mes de ___ener, cal que comencem ___a a preparar el tra___ecte.

5 Quan el meu __erm ma__or senu___a per alguna cosa, s pi___or que un salva___e.

6 __eroni es va fer ob__ector i ara a__uda a la__untament en tasques de nete__a.

7 La __enerositat del pro__ecte industrial va __enerar un __ir en els pressupostos anuals.

8 Lany passat es va extin__ir lltim gat salva__e.

9 Els mi__ans de comunicaci donen les notcies a mi__es.

10 Lordinador que mhe comprat s pi__or del que em pensava.

11 Vam assistir ahir a lhomena__e a __ess, el mestre del nostre colle__i, per la seua __ubilaci.

12 s important un bon aprenenta__e de la llengua.

13 Al __ard hi ha un cartell que diu: No trepi__eu la __espa.

14 El meu amic __eroni no es podia ima__inar els avanta__es de la informtica.

15 El __u__e dinstrucci va rebu__ar el recurs a la sentncia.

16 Sempre deixava la __aqueta al primer presta__e de la presta__eria.

17 Lora__e va fer que buscrem refu__i i ens allo__rem en un hotel.


18 La bur__esia s un estrat social els membres del qual tenen el capital industrial i financer.

19 Els passe__os en barca li van provocar uns forts mare__os.

20 Avui s dijous i noms tenim compana__e.

21 Consultar en la__enda i a__ilitarem els trmits.

22 Aquesta setmana hem danar al massa__ista.

23 Cal pu__ar al Pui__ el darrer diumen__e doctubre.

24 La busca del rello__e no marca encara les quatre.

25 Cal tenir molt de cora__e per a separar-se del cn__u__e.

26 Desi__ava que la plu__a no caiguera durant la mi__a hora de via__e.

4 Les grafies x, ix, tx, ig

1) X / TX / IG. So: panxa, xulla (com el castell chaleco).

X

- a principi de paraula: xocolate, xulla. Excepcions: Txaikovski, Repblica Txeca

txec, txapela...

- darrere de consonant: perxa, planxa.

TX

- entre vocals: cotxe, fitxa, fletxa.

Posici final: X TX IG

- desprs de consonant posem X: Elx, Barx.

- desprs de vocal posem: TX si els derivats sescriuen amb TX: despatx (despatxar)

IG si els derivats sescriuen amb G, J, TG, TJ: desig (desitjar),

bateig (batejar).

PaquiResaltado


2) X / IX. So: Xixona, caixa (com langls she o el francs chteau, chri).

X

- a principi de paraula: Xtiva, xifra

- desprs de diftong: rauxa, disbauxa.

IX

- entre vocals: caixa

- a fi de mot: peix, guix.

Exercicis

1 Ompliu els buits de les paraules segents amb la grafia que corresponga:

1 pun___ar 6 pan__a 11 __ic 16 esto__

2 __orio 7 mare__ 12 or__ata 17 passe__

3 __iulet 8 escabe__ 13 __eca 18 mi__

4 desi__ 9 despa__ 14 esqui__ 19 cartu__

5 mar__ar 10 co__e 15 ma__ 20 rebu__

2 Completeu aquestes paraules amb tx / ig segons convinga i feu-ne un derivat:

1 assa__ : _____________ 5 estiue__: ______________

2 capri__: _____________ 6 lle__: _________________

3 bombarde__: _____________ 7 empa__: _______________

4 ro__: _______________ 8 bo__: _________________

3 Ompliu els buits del text segent amb la grafia escaient:

1 __avier es que__ava molt perqu li feien mal els que__als i la pan__a.

2 He de__at els dibu__os dels __iquets al cala__ de la taula del despa__ que hi ha al costat del fi__er.

3 De men avui tenim __ampinyons amb be__amel; de segon podem triar entre pe__ en escabe__ o cu__a de corder, i de postres madu__es amb nata o __ocolate. La casa els convida a una copeta de __ampany o __ers.

4 Enmi__ de lassa__, desprs de fer com si em pun__ara amb una __eringa, va__ sentir que se maflu__aven les cames; desprs, una mena de mare__, el mn va desapar__er de la meua vista i em va__ desmaiar.


5 La ela geminada (ll)

Tenen aquest so un grup de paraules en catal. Com que moltes vegades no es pronuncien correctament, per recordar-les cal memoritzar-les i, en cas de dubte, consultar el diccionari.

RECORDEUSescriuen amb ll geminada moltes paraules que: a) Comencen per:

all-: alleluia, allrgia, allicient, allucinaci...coll-: collaborar, collecci, collega, collegi, collocar...ill-: illegal, illegible, illusi, illegtim, illgic...gall-: gllic, galls...mill-: millsim, millenari... (per mili, miler)sill-: sllaba, sillogisme...

b) Acaben en: -ella: novella, aquarella, caravella, parcella...-illa: clorofilla, gorilla, tilla, tranquilla...-illar: oscillar, vacillar, destillar...

c) I les paraules: bllic excellent sollicitar intelligent calligrafia sllaba pellcula rebelli...

No duen ll:

celebrar, alegria, miler, mili, revelar, selecci, soluci, elegir, elaboraci,al, colar...

PaquiResaltado


Exercicis

1 Ompliu els buits de les paraules segents amb l o ll:

1 co___egi 6 a___egria 11 parau___a

2 re___aci 7 ce___ebrar 12 i___gic

3 pupi___a 8 ti___a 13 tranqui___a

4 aquare___a 9 ita___i 14 de___egat

5 pe___cula 10 exce___ent 15 i___uminaci

2 Completeu els espais buits de les frases amb l o ll:

1 La parau___a penici___ina t cinc s___abes.

2 La pe___cula explica la vida dun co___eccionista di___usions.

3 Vaig anar al bar per prendre una ti___a tranqui___ament.

4 El de___egat de camp va ce___ebrar la victria de la se___ecci ita___iana.

5 Aquest e___ectricista ha co___aborat en la i___uminaci de la sa___a.

6 s i___cit que texpulsen del co___egi per culpa de la teua ca___igrafia.

3 Ompliu els buits segents amb les grafies corresponents (l, ll, ll):

1 Sn festes: han i__uminat tots els carrers.

2 Heu de subrat__ar tots els dubtes que tingueu de la __i.

3 Enguany s la festa del bimi__enari de la ciutat dElx.

4 Ha a__egat tenir la varice__a per a no anar al concert de la violonce__ista.

5 La ti__a s una infusi molt tranqui__itzant.

6 El nostre co__ega ha co__idit amb un senyal de trnsit.

7 Estem en desacord amb les idees dels mi__itars de la co__nia daviaci.

8 Us heu matriculat en el co__oqui de biologia que faran a lhivern?

9 La__egorisme s un mtode a__egric dinterpretar principalment la Bblia.

10 No tinc cap so__uci per al problema: han anu__at la matricu__aci.

11 Magrada molt la mortade__a que heu comprat.

12 Era __gic que prompte feren la circumva__aci de la vi__a.

13 s una aquare__a exce__ent.

14 Els vio__ins antics sn uns instruments molt so__icitats pels co__eccionistes.

15 La vostra acci ha estat __egtima. Us heu sentit a__udits?

16 Per una mi__sima de segon va perdre tote les seues i__usions.

17 La humitat ha rove__at el meta__ de la ca__efacci.


4. Completeu amb l, ll, ll segons convinga:

gori__a ampu__s aixe__a s__aba ti__a c__ula

insta__ar ane__ parce__a se__ecci mi__er pa__a

b__ic inte__igent a__rgia pa__idesa osci__ar nu__a

ampo__a so__icitud rebe__i re__aci co__om mi__i

c__era angu__a nove__a crista__ vaci__ar a__icient

mi__metre A__ cance__ar aquare__a medu__a sat__it

i__egal co__ocar co__aborar i__s lib__ula a__egar

6 Les nasals: m, n, ny

Les grafies m, n i ny no solen presentar dificultat a lhora descriure-les, per cal recordar les regles segents:

Escrivim m davant de Excepcions

B combat, embotit, simbolisme

P company, simposi, simptic

M commoure, commoci, commutar Paraules compostes: tanmateix, enmig,granment

F amfibi, amfiteatre, mfora,circumferncia, mfasi

En els prefixos:

con-: confessor, conferncia, confiana

in-: infmia, infern, infondre

en-: enfilar, enfront

Escrivim n davant de Excepcions

V envoltar, convocatria, conveni circumvallaci, triumvirat, tramvia

N ennuvolar, connectar, Anna somni

RECORDEUHi ha paraules que sescriuen amb m: somriure, premsa, empremta, impremta...

Hi ha paraules que tenen el grup mpt: assumpte, atemptar, compte, smptoma,prompte, temptaci...

Algunes paraules poden causar confusi per la seua semblana fontica, com ara:

Conte: narraci breu

Comte, comtessa: ttol nobiliari

Compte: acci de calcular i les expressions anar amb compte i comptar amb

PaquiResaltado


Exercicis

1 Ompliu els espais buits amb les paraules conte, comte i compte:

1 Ja he perdut el __________ dels diners que mhe gastat en aquest viatge.

2 Si vas amb bicicleta per la carretera vs amb __________ amb els cotxes.

3 El __________ de Cocentaina viu a Valncia.

4 Com pot ser que no conegues el __________ de La Ventafocs?

5 Estic pensant a obrir un nou __________ corrent.

6 He acabat de llegir un recull de __________ de Merc Rodoreda.

2 Completeu els espais buits de les frases segents amb les grafies m, n, ny o mpt, o amb les geminades mm, mn o nn:

1 Al nou bar del xa___fr de ma casa, el jove ca___brer es va fer un e___bolic i___mens: ens va servir un gran plat de___botit i tomaca amb oli en co___te dunes torrades amb co___fitura de pi___a.

2 He ense___at a la meua amiga A___a a fer gelat de casta___a i ca___ella.

3 He llegit en la pre___sa que late___at de la set___ana passada del tra___via co___ocion el maquinista.

4 Llus s le___veja de la classe: s un alu___e i___illorable. En ca___vi, el seu germ menut no estudia gens: noms li agrada la gi___stica i, sobretot, el te___is.

5 Pro___e inauguraran la circu___vallaci que co___ecta la ra___bla a__b el para__i__f de la Universitat. s una avinguda i___ensa i su___uosa e__mig de la ciutat.

6 El trio___f de lequip local els co___vertiria en ca___pions. En ca__vi, le___pat els e__fonsaria.

7 Les grafies z, s, ss, c,

Fixeu-vos en les paraules segents:

supressi bsic

Per tal de pronunciar-les correctament haurem daprendre a distingir entre lanomenada essa sorda /s/ i essa sonora /z/. La primera es pronuncia igual que la essa del castell i la segona produeix una vibraci en eixir laire de la cavitat bucal. Aquesta ltima s un so que haureu de practicar, ja que no existeix en les paraules castellanes. Per a fer-la, imagineu el so que produeix un insecte quan vola: ZZZZZZ... i colloqueu darrere la vocal.

Per primer comproveu que sou capaos de distingir-les quan les escolteu i classifiqueu les paraules segents segons hi trobeu /s/ o /z/. El vostre professor o la vostra professora us les llegir:

PaquiResaltado

PaquiResaltado


relaci / / casa / / zebra / / president / / causa / / defensa / /

impressi / / caar / / casar / / posar / / cassola / / encendre / /

onze / / excessiu / / tretze / / frase / / arrs / / mar / /

Ara que ja sou capaos de distingir-les, comproveu si tamb sabeu pronunciar-les com cal. Tots els sons marcats en les paraules de la llista segent corresponen a /z/. Llegiu-la en veu alta i poseu-hi especial atenci a pronunciar-los correctament.

abusaracidesaamorosircamisacaserna cervesacosdesembre

curiositatdivisiesglsiafrasegasolinamatisarnosaltrespasos

pesarpisospresentarpromesaresum vosaltresvisitarxinesa

Si us hi fixeu, comprovareu que cada so es representa ortogrficament per unes determinades consonants:

ESSA SORDA /s/

S SS C

A principi de mot

seguretat, sab, segona...

Desprs dels prefixos

a (asimetria)

ante (antesala)

anti (antisptic)

bi (bisexual)

contra (contrasentit)

entre (entresl)

mono (monosllab)

uni (unisexual)

tri (trisdic)

poli (polisllab)

A fi de mot

armaris, mes...

Entre consonant i vocalsensual...

Entre vocals passads, massa,passar, tassa...

Femenins amb el sufix -essa

poetessa, comtessa,abadessa, jutgessa...

Compostos de

-gressor: agressor

-gressi: agressi

-missor: emissor

-missi: emissi

-pressor: impressor

-pressi: impressi

Davant e i i

gratacel

opcional

Sufixos

-ncia: constncia

-ncia: conscincia

Davant a, o, u

Frana, can, venut

A fi de mot

feli, auda...

Sufixos

-ana: esperana

-ena: renaixena

PaquiResaltado


ESSA SONORA /z/

S Z

Entre vocals: espaiosa, pisos...

Els derivats o compostos de:

fons: enfonsar dins: endinsar trans: transistor

A principi de mot: zona, zero,zebra...

Darrere de consonant: pinzell, onze,colze...

Altres mots: amazona, esquizofrnic,trapezi, zoolgic, Bizant, topazi,nazi...

Heu de posar especial atenci en la parella c / , que apareix per raons etimolgiques en algunes paraules. Per tal de dominar-les haureu de fixar-vos molt en totes les lectures que feu. No obstant aix, s cert que la seua utilitzaci coincideix moltes vegades amb la resta de llenges romniques, com el francs o el castell. Per aix aquestes llenges poden ajudar-vos en alguns casos. A ms a ms, heu de tenir en compte que les paraules duna mateixa famlia alternaran dins dels membres de cada parella, mai alternaran barrejades. Per exemple, si bra sescriu amb , el diminutiu bracet sescriur amb c, ja que la no pot anar davant de e, i com que trossescriu amb s, trosset sescriur amb ss, perqu va entre vocals.

Haureu danar en compte, per, amb algunes paraules que presenten diferncies respecte al castell.

EN RESUM

/Z/ /S/

S: entre vocals

Z: resta de posicions

SS: entre vocals

S: resta de posicions

C: davant e, i

: amb la resta de vocals

RECORDEUSescriuen amb s: sabata, safr, salpar, sanefa, Saragossa, Sardenya, sarr,sarsuela, tros, scol, sucre, sentinella, squia, simbomba, sofre, arrs, esbs, dansa,estranyar, estranger, esprmer, esplanada, estendre, espoliar, desembre.

RECORDEUSescriuen amb ss: arrissar, assutzena, carnisseria, Eivissa, gessam, massap,mostassa, plissa, tassa, carrossa, disfressar, escassesa, hissar, masss, pissarra,ross, tossut.

PaquiResaltado


Exercicis1 Ompliu els buits de les paraules segents. Totes es pronuncien amb essa sonora:

1 Has aparcat en una __ona prohibida, et po__aran una multa.

2 Per a la vi__ita del metge tinc el nmero on__e i la meua germana el quin__e.

3 Fins al de__embre no tindrem vacances.

4 El professor de compo__ici mu__ical mha po__at un __ero.

5 No s qu comprar-me, si la bru__a o la cami__eta.

6 Vols una cerve__a?

2 A partir dels adjectius subratllats, formeu substantius derivats amb el sufix esa:

1 s un home vell, est en la ___________.

2 s una dona bella, plena de ___________.

3 Diu que t un nvio noble, que pertany a la ___________ italiana.

4 s tan tmid que ha decidit anar a un psicleg perqu li cure la _______.

5 Magraden els hmens delicats, que et tracten amb molta______________.

3 Completeu les frases segents amb els gentilicis corresponents:

1 Natalie s ___________: ha nascut a Londres.

2 Franois i Florence sn ___________: han nascut a Montpeller.

3 Mario i Piero sn ______________: han nascut a Lisboa.

4 Manuel i Antonio sn ____________: han nascut a Andalusia.

5 Mao i els seus amics eren __________: van nixer a la Xina.

6 Lech Walesa i Joan Pau II sn els _______________ ms famosos del segle XX.

7 Les persones nascudes a Rssia sn __________ i les que han nascut a Sussa sn ___________.

8 Canvieu al femen les frases segents:

1 El seu marit s un metge molt bo. __________________________________________ 2 El meu gendre s notari, per vol ser jutge. __________________________________ 3 Vicent es presentar a alcalde en les prximes eleccions. ________________________ 4 Magraden molt els prnceps que ixen en els contes. ___________________________ 5 El marqus no sabia res de la boda de la seua filla. ____________________________


9 Ompliu els espais buits de les frases segents amb la grafia corresponent:

1 Dnam la teua adre__a i pa__ar a veuret.

2 El caf est ma__a dol__.

3 He de__idit fer-me una pli__a da__eguran__a.

4 Joan estava gro____im, per Amlia estava prim__ima.

5 Enric era un bon ca__ador.

6 Aten__i, el dillun__ el comer__ no fa vacan__es a Valn__ia.

7 Tinc molta urgn__ia darribar a ca__a.

8 Ens feren un test per me__urar-nos la intellign__ia.

9 Els membres del partit estaven enfadad__ims.

10 No s ne__e__ari que ho fa__es tan rpid.

11 La policia ha detingut la__a__ que va cometre aquell a__a__inat.

12 No s po__ible que la comte__a siga mestre__a de casa.

13 El profe__or de literatura angle__a va faltar ahir a cla__e.

14 LAlbufera de Valn__ia i tamb els seus eco__istemes a__o__iats es troben greument amena__ats

15 Abans era riqu__im per ara s pobr__im.

16 Alguns tro__os daquest espectacle de dan__a ja els havia vist aban__.

17 Afortunadament els __ientfics han fet ja moltes pa__es endavant per a lavan__ en aquest terreny.

18 Aquest banc, a ms de finan__ar els seus projectes, li ofereix tota mena de __erveis comer__ials i finan__ers.

19 Una mirada al camp s una __en__a__i de plaer que impre__iona els sentits.

20 Els esprrecs __ilvestres sn for__a apre__iats.

21 Les faves __ac__ades es cuinen amb can__alada, __eba i llongani__a.

22 La tradi__i diu que el llaurador busca en el __el el mi__atge.

23 Van a___istir amb devo__i a la pro __e__ de Diumenge de Rams.

24 La mula comen__a a arro__egar la crrega amb molt desfor__.

25 La metge__a s una dona ro__a, amb els cabells arri__ats i de somriure dol__.


8 Les vibrants: r, rr

Els fonemes vibrants erra simple i erra mltiple no presenten problemes de pronncia, tothom distingeix perfectament entre coral / corral. Tampoc no presenten problemes quant a lortografia.

El so erra simple es representa sempre mitjanant la grafia r: anar, carter, arbre, diners, etc.

El so erra mltiple es representa mitjanant les grafies r o rr: roca, carro, enraonar, etc.

Escrivim r a) A comenament de mot: riu, rem

b) Darrere de consonant: folre, conrear

Escrivim rr a) Entre vocals: carro, arreu

b) Excepte darrere dalguns prefixos: antireligis, autoretrat,

birefrigerant, contrarestar, extraradi, neorealista, multiradial,

semirecta, sobreraspat, suprarenal, ultrarpid, eradicar

Els prefixos super-, inter-, hiper- s que dupliquen la erra quan van davant de paraules que comencen amb aquest so: superrealisme, interrelaci,hiperrealisme

Exercicis

1 Completeu amb les grafies r, rr els mots segents:

a___unar contra___evoluci ultra___oig de___apar

a___omangar sa___a contra___estar semi___egular

supra___enal neo___ealisme de___ocar to___e

to___ada extra___egional de___ota contra___eforma

anti___eumtic anti___ovell a___iscar a___upir-se

sa___ multi___adiat co___ecci bi___ectangle

co___edor ca___ossa a___istocrcia inte___acial

supe___ealista inte___ogant inte___upci hipe___ealista

inte___egne e___adicar

PaquiResaltado


9 La hac (h)

Aquesta consonant no representa, normalment, cap so. Tan sols es pronuncia aspirada en algunes onomatopeies (ha, ha, ha!, ehem!, etc.) i en els mots estrangers sense adaptar on la h saspirada en la llengua originria (Hawai, hall, hippy, etc.).

En general, moltes llenges romniques fan un s semblant daquesta grafia. Aix no obstant, cal tenir present la grafia correcta de les paraules segents:

Amb h Sense h

hivern, hivernar, hivernaclehamharmoniaharmnicaahir, desps-ahirsubhastahexgon

orfe, rfena orxataos, osset ou, ouera cacautrucoet

Hi ha tamb alguns mots que sescriuen amb h que conv tenir en compte. Sn els que la porten intercalada: adherir, alcohol, anhel, anhdrid, cohesi, exhalar, exhaurir, inherent, menhir,prohibir, subhasta, vehicle.

Exercicis

1 Completeu amb la lletra h, si cal, els espais buits de les paraules segents:

1 __erba 5 __ermita 9 __unitat 2 alco__ol 6 __aver 10 __ombra 3 __os 7 __iptesi 11 __omicida 4 co__et 8 __oste 12 __ome

2 Ompliu els buits que calga de les frases segents amb la h:

1 __em sembla que aquell __ome ven caca__uets __a Xixona 2 L__ivern passat vam anar __a una sub__asta de pintures 3 Per a pescar necessites un __am 4 A__ir, l__orfe va tenir una __emorrgia 5 L__armnica que __em va regalar l__oncle s antiga

3 Completeu amb la lletra h, si cal, els buits de les frases segents:

1 La sub__asta de ve__icles de segona m fou un __xit de pblic

2 El proper mes de juny entrar en vigor la llei que pro__ibeix la venda de begudes alco__liques als menors

3 Sha ex__aurit la cinta de vdeo Astrix i el colp del men__ir

4 Els diferents partits __an manifestat la seua ad__esi al projecte

5 An__elava el seu retorn

PaquiResaltado


10 Activitat de reps

1 Ompliu els espais buits amb les grafies que hi corresponguen:

Marina estava molt tranqui__a mentre prenia un delicis __elat de xocolate i nata. Asseguda en

una cadira met__ica, per cert bastant incmoda, veia pa__ar gent ata__alada, carregada de

bo__es de cart paper a les mans. I s que la no__a temporada de tardor ja havia arri__at a les

botigues. La gent no es podia esperar a renovar larmari. Quina barbaritat pensa__a

Marina, encara som a lagost i ja estan comprant abri__s, __aquetes, __erseis, botes...! Gent

que vol anar sempre a lltima, que va pel carrer com si estiguera fent una desfilada de moda.

Com diuen en les revistes especiali__ades de moda: gent fashion. Li va cridar latenci

especialment una noia alta, ben plantada, amb una __arga cabellera arri__ada, morena i amb les

puntes tenyides de ro__. Duia uns pantalons texans ben ba__os, als malucs, adornats amb un

ma__estus cintur de pell de color roig, a joc amb les m__ravelloses botes de punta allargada.

Tamb porta__a una cami__a blanca ben cenyida al cos, tan cenyida que li marcava els pits, els

arredonits pits. I com a complements: una petita bo__a de m, unes arracades descnd__l, dos

o tres ane__s de plata en cada m i unes ulleres de pasta negres, segurament de marca, que li

tapaven els ulls i mi__a galta. La xica sembla__a inspiradora dels dibu__os de Jordi Labanda.

Marina, per, no era a__, ni de bon tro__. Ella preferia anar als mercats tradi__ionals, s,

aquells on pots tro__ar de tot desprs dha__er remenat en m__ntons i m__ntons i on, a la fi,

sempre trobes alguna cosa que tagrada, i tagrada sobretot pel preu. Fins i tot pots regate__ar

una miqueta el preu final amb el venedor. I, en acabant, fer-te una cerve__a en un bar prxim

mentre escoltes converses ben diverses i curio__es. Converses de gent poc fashion, per, aix

s, gent ben intere__ant.

Empar Murillo, Soliloquis de carrer

PaquiResaltado

37

Unitat 4. Lapostrofaci, la contracci i larticle neutre

1 Lapostrofaci

L'apstrof s un signe grfic que posem per indicar que elidim una vocal en contacte amb una altra. No totes les elisions que fem quan parlem es representen grficament. De fet, noms hi ha uns pocs elements que s'apostrofen: l'article determinat singular (el i la), la preposici de i els pronoms febles. De moment ens centrarem en els articles i la preposici de. Els pronoms febles els deixem per a ms endavant.

Regles d'apostrofaci

Regla general: el, la i de s'apostrofen sempre davant de vocal o h.

Ex.: l'hivern, l'oficina, d'estiu, etc.

EXCEPCIONS:

x El, la i de no s'apostrofen quan el mot segent comena amb i o u no vocliques.

Ex.: el iode, la hiena, de iogurt

x L'article femen la no s'apostrofa quan la paraula segent comena per i/hi o u/hutones:

Ex.: la idea, la universitat, per l'illa, l'nica, etc.

x El nom de les lletres no s'apostrofa mai ni amb els articles el/la ni amb la preposici de.

Ex.: Els cotxes matriculats enguany comencen per la efa

x No s'apostrofa l'article femen la davant el mot una quan estem expressant l'hora. Ex.: La reuni acabar a la una. Per: Que vinga l'una o l'altra

x L'article la no s'apostrofa davant de paraules que comencen pel prefix negatiu -a:Ex.: la asimetria, la anormalitat

x Larticle la davant dalgunes paraules, per tradici, no sapostrofa: ira, host, Haia

PaquiResaltado


Exercicis

1 Escriviu els articles corresponents a cada paraula:

1 ___el_ mn 8 _____ institut 15 ____ via

2 ______ hotel 9 _____ infermera 16 ____ efa

3 ______ hiena 10 ____ anormalitat 17 ____ illa

4 ______ hora 11 ____ eslip 18 ____ iaia

5 ______ ocasi 12 ____ ianqui 19 ____ 11

6 ______ espia 13 ____ humor 20 ____ ungla

7 ______ independncia 14 ____ universitat 21 ____ heroi

2 Escriviu en singular les paraules segents, tenint en compte les possibles apostrofacions.

1 Les estacions: _lestaci____ 11 Les illuminacions: _____________ 2 Les imitacions: _______________ 12 Les humoristes: _______________ 3 Les humiliacions: _____________ 13 Les inhumacions: ______________ 4 Les articulacions: ______________ 14 Els angles: ___________________ 5 Els amics: ___________________ 15 Les espentes: _________________ 6 Les guiles: __________________ 16 Les imatges: __________________ 7 Els necs: ____________________ 17 Les ingratituds: ________________ 8 Les intucions: ________________ 18 Les estores: ___________________ 9 Els igls: ____________________ 19 Els engonals: _________________ 10 Els especialistes: ______________ 20 Els estornells: _________________

RECORDEUx Hi ha algunes paraules estrangeres que comencen per h aspirada i que s'han adaptat al

catal sense el so aspirant. Per tant, segueixen les normes generals d'apostrofaci: l'handbol, l'hoquei, l'handicap, l'hmster.

x Davant de paraules estrangeres que comencen per s lquida, no s'apostrofa ni l'article ni la preposici: el snack, el Scala, de Spielberg.

x Les sigles sillbiques, s a dir, les que es pronuncien com qualsevol altra paraula, segueixen tamb les regles generals d'apostrofaci: l'ONU, l'ESO, la UNESCO.

x Les sigles alfabtiques, s a dir, les que es lletregen, no admeten mai l'apostrofaci: de UGT.

x Recorda que tant l'article com la preposici s'apostrofen davant les xifres romanes i arbigues si el seu nom comena per vocal: l'1, l'XI, d'1.000.000.

PaquiResaltado

Unitat 4. Lapostrofaci, la contracci i larticle neutre 39

3 Escriviu la forma d'article mascul que corresponga a cada paraula:

___mundial

___hostal

___espai

___pa

___aeroport

___error

___innocent

___handbol

___esmquing

___viatge

___hoquei

___tres

___hoste

___iambe

___estudi

4 Escriviu la forma d'article femen que corresponga a cada paraula:

___alba

___hiena

___una (hora)

___hora

___terra

___ira

___ocasi

___harmonia

___alegria

___herona

___ndia

___anormalitat

___ema

___intoxicaci

___imaginaci

___televisi

___Havana

___iaia

___msica

___ungla

___avaria

___una

___via

___idea

___efa

___injecci

___illa

___amiga

2 La contracci

Quan les preposicions a, de, per i la partcula ca (reducci de casa de) es troben davant dels articles el, els es produeixen les contraccions segents:

Preposici + article ContracciQuan s'apostrofa l'article no es fa la contracci

a + el de + el per + el ca + el

al: Vaig al mercat del: Vinc del mercat pel: Passe pel passadscal: Vaig a cal dentista

Viu a l'Eixample Vinc de lhospitalPasse per l'institutVisc a ca l'ngela

a + els de + els per + els ca + els

als: Telefona als companysdels: Casa dels onclespels: Pels estudiscals: Anir a cals cosins

No es pot apostrofar

PaquiResaltado


Exercicis

1 Completeu les frases segents amb la preposici i l'article corresponents. Fixeu-vos si s'han de contraure o no, i si s'han d'apostrofar:

1 Van __al___ despatx.

2 Baixa _______ habitaci perqu tens una visita.

3 El cotxe _____ meu germ s nou.

4 La nostra neboda es casar ______ hotel.

5 La nina s ______ Ariadna.

6 ngels t cita amb la perruquera ______ una i quart.

7 Ha passat la vesprada _______ amiga dngela.

8 No begues _______ bta de vi.

9 La cercavila passa ______ avinguda dHolanda.

10 La meua amiga sen va ______ Pirineus.

11 Anna pastura la vaca ______ prat.

12 La festa la farem a _______ ngel.

13 Escriu una queixa ________ arquitecte.

14 He quedat amb ssun _______ estaci de tren.

15 Ho comprar ______ Mercat Central.

2 Ompliu els buits amb l'article determinat, la preposici, la preposici i larticle o la contracci corresponents:

No s ben b si _____ temps ha canviat per a ell o ell ha canviat ______temps. Tant se val.

Aquest home conserva encara, dins _____ cos que l'envolta, ______ rebellia ______

inconformista, ______inquietud ______ professor desficis i ______ imaginaci _______

home ple defervescncies creadores. s un intellectual comproms amb _______ llibertat

_______ seu poble i amb _______histria ______ seu pas, que ha incidit en ______vida social,

sobretot desprs ______aparici ______ seu llibre.

Precisament un _____ seus trets caracterstics s _____ perenne reflexi sobre tres temes

fonamentals: _____cultura, ______ecologia i ____sexe. s a dir, el comportament

_____individus davant ______aquests tres conceptes.

3 Ompliu els buits amb l'article determinat, preposici, preposici i article o contracci corresponents:

1 ______organisme hum s un bon conductor _____ electricitat.

2 Ha lluitat sempre ______ alliberament de la dona.

3 ____ humitat ______ terreny s indispensable tot ___ any.


4 El protagonista ______ pellcula es caracteritza _____ imaginaci, _____ humor i ______ espontanetat.

5 Hem _____ anar ____ teatre la setmana vinent.

6 ______ infermera li ha posat _____ injecci amb ____ ajuda de tots.

7 A ____ una de la matinada, ____ rsula s'ha menjat ___ nic pltan que quedava.

8 ____ histria de _______ home aquell era _______ nica divertida.

9 _______ aigua _______ got s _______ font _______ ac dalt.

10 Creua el carrer _______ pas de vianants amb _______ ajuda del gos.

11 _______ ndia s un pas _______ sia.

12 Hem anat _______ hort _______ amic _______ meu germ.

13 _______ home primitiu no va ser _______ nic poblador daquell territori.

14 Si planteges _______ dubte a _______ inversa, el professor entendr millor _______ que vols dir.

15 Fa uns anys que passem _______ hivern fora _______ poble.

16 A final _______ any que ve farem un viatge _______ Estat francs.

3. Larticle neutre lo

Larticle neutre s un calc del castell que, a poc a poc, ha anat introduint-se en el nostre sistema lingstic. Per tant, com que s un element no genu, cal evitar-ne ls. Les maneres que tenim de fer-ho sn les segents:

a) Funci abstractiva:

1 Amb larticle el

Ex.: El ms important s que dem no ploga.

No magrada el que cobre, voldria cobrar molt ms.

2 Amb els demostratius a, aix i all

Ex.: All que dius s una bestiesa.

Aix que fas no est gens b.

3 Amb el femen tamb es formen estructures genunes:

Ex.: *El vertader de tot aix (millor: la veritat de tot aix) s que la pirateria musical perjudica moltssim la indstria discogrfica.

b) Funci intensiva:

1 Amb partcules comparatives, quantitatives, etc., com ara com, molt, tant, si,etc. En aquesta funci cal assenyalar que s incorrecta la substituci de larticle lo per la forma el.

Ex.: Resoldre aquest jeroglfic s dall ms complicat (*s el ms complicat).

Miquel, acaba de fer el llit tan prompte com pugues (*el ms prompte possible).

PaquiResaltado


c) Modismes i frases fetes:

Castell Catal

a lo locoa lo mejor a lo sumo de lo contrario en lo referente a en lo sucesivo es lo de menos es lo mismo lo dems por lo cual por lo general por lo menos por lo tanto por lo visto

a la babal potser, probablement, tal volta a tot estirar, com a mxim altrament, si no pel que fa a, quant a en avant, ms avant, dara endavant (aix) no t importncia, (aix) rai tant fa, s el mateix la resta per aix, per la qual cosa generalment, en general almenys, si ms no per tant segons sembla, pel que es veu

Exercicis

1 Corregiu aquestes frases. Recordeu que no hi ha una nica soluci:

1 Joan, sempre ests amb lo de sempre. Per qu per lo menys no canvies de plantejament?

______________________________________________________________________

2 Lassassinat del primer ministre va commocionar lopini pblica, per lo qual el govern va

decretar tres dies de dol oficial.

______________________________________________________________________

3 Ell va mentir tot lo que va voler durant el judici perqu volia salvar el seu patrimoni

personal.

______________________________________________________________________

4 No compartisc amb la patronal lo que est fent amb els treballadors bascos. Lo millor que

podrien fer s una vaga.

______________________________________________________________________

5 Per lo vist, lo que passa s que ladministrativa ha acabat el contracte i se nha anat a un

altre centre.

______________________________________________________________________

6 En lo referent al robatori, lagent de policia va afirmar que lo ms greu de tot s que els

lladres no van deixar cap petjada.

______________________________________________________________________

PaquiResaltado


7 Beatriu, acaba de redactar la memria lo ms prompte possible. De lo contrari, no tindrem

temps denviar-la al cap perqu la revise.

______________________________________________________________________

8 Aquest hivern es porta lo verd i lo negre. Uf, si jo no tinc res daquests colors! Per lo tant,

haur danar a comprar-me alguna cosa.

______________________________________________________________________

9 Segons lo que em confirme el meu germ, ja et donar dem la resposta. Per, per lo vist,

no t ganes de venir al viatge.

______________________________________________________________________

10 Jlia vol que anem a sopar a un restaurant itali, perqu s lo nic que li agrada menjar.

Per a mi, em fa lo mateix.

______________________________________________________________________

2 Corregiu els errors de lo neutre que trobareu en el text segent:

Lola va arribar lo ms prompte possible a lhospital. Estava espantada per lo que havia pogut

passar a Pep, el seu marit. Ella ja feia temps que sospitava que lo que feia Pep no era lo normal.

I s que treballar tantes hores a lo llarg del dia s lo pitjor. Ell estava inquiet, irritable i rebentat,

per lo qual Lola ja estava cansada dhaver de suportar tants crits, tantes males cares i tanta

solitud, tant de silenci. Per lo vist, ella lhavia avisat moltssimes vegades: Pep, has de relaxar-

te, descansar i dedicar-te a fer lo que sempre tha agradat: anar amb bicicleta, nadar, jugar a

handbol, a lo que vulgues. Per res no canviava, ell continuava obsessionat en lo seu i no tenia

en compte les mancances afectives de la seua dona. Ell i la faena i res ms; b, s, sovint feia

alguna visiteta, per cert cada vegada ms llarga, al bar del costat de casa, el bar de Manolo. Hi

anava i lo primer era prendre-shi una copeta dans. Lassaboria pausadament mentre observava

el lquid blanc, transparent. Quan se lacabava, es demanava una altra copa, per no dans, no,

ara tocava un herberet. I en beure-sel, una altra i del que fra, fins que ja no podia ms. I cada

dia lo mateixet: la faena, el bar i, quan ja no podia ms, a casa. A casa sempre anava desma, a

sopar, a ingerir lo que la seua dona li havia preparat, que era lo que menys li importava. I

sempre la mateixa excusa: Lola, no tinc gens de fam, estic cansat, estic desfet, men vaig a

dormir. Dem ms. Ella, espantada, el mirava com pujava lescala torbat, aguantant-se en la

barana i es preocupava perqu no volia comprendre, entendre, assimilar res de lo que passava.

Era molt ms senzill pensar que lo ms greu de tot era lexcs de faena, que lo dems no existia.

Fins que un dia Manolo, el del bar, li va telefonar per dir-li que havien ingressat Pep a lhospital

dElx.

Empar Murillo, Labisme insolent

45

Unitat 5. Laccentuaci i la diresi

1 La sllaba. Separaci sillbica

La sllaba s el conjunt de sons produts en una emissi fnica. Podem afirmar que en cada paraula hi ha tantes sllabes com vocals. No obstant aix, hi ha casos com ara reina, en qu en una mateixa sllaba trobem dues vocals que es pronuncien en un sol colp de veu: s el cas dels diftongs.

Segons el nombre de sllabes, les paraules es poden classificar en:

1 Monosllabes: solament tenen una sllaba (cert, pot, la, ull).2 Polisllabes: quan en tenen ms duna i poden ser:

x bisllabes: si tenen dues sllabes (col-ze, lli-bre, qua-dre...)x trisllabes: si en tenen tres (ca-di-ra, pres-tat-ge...)x tetrasllabes: si en tenen quatre (or-di-na-dor, bi-ci-cle-ta...)

La separaci sillbica de les paraules, necessria a lefecte prosdic i ortogrfic, segueix les normes segents:

Se separen els nexes intervoclics

rr: car-ro, ser-rass: s-sa, clas-sesc: as-cen-si-ix: rei-xa, fai-xatj: llet-ja, pit-jortg: vi-at-ge, for-mat-getz: tret-ze, set-zell: col-le-gi, til-la

tx: fit-xa, des-pat-xostl: vet-la, amet-latll: but-lle-ta, rot-llotm: set-ma-na, at-mos-fe-ratn: cot-namm: com-mo-ci-nn: An-na, in-nat

No se separen els nexes intervoclics

qu: qui-na, Mi-quelgu: gui-tar-ra ll: ll-gri-ma, llar-gues

ny: com-pa-nya, pi-nyolig: as-saig

Tamb se separen Els elements que formen un mot compost: ben-vingut, mil-homes,

bes-nt...

Els nexes que porten h intercalada: sub-has-ta, in-hu-m...

PaquiResaltado


RECORDEUNo heu de deixar cap lletra sola a final o a comenament de ratlla:

da-ll i no d-all

l-guila i no l-guila

via i no -via, vi-a

1.1 Els diftongs

Hi ha dos tipus de diftongs:

a) Decreixents: la i i u van darrere de la vocal sillbica i aleshores no funcionen com a vocals.

b) Creixents: la u va precedida de les consonants g o q ms la vocal; la u, per tant no funciona com a vocal.

Hi ha casos en qu la vocal i o la u funcionen com a vertaderes consonants: quan van a principi de mot o entre vocals, i formen sllaba amb la vocal segent. Vegeu aquests casos: iaio, feia,meues...

Diftongs decreixents

AI mai, aire AU caur, pau

EI rei, reina, remei EU peu, beure

IU riu, estiu

OI almoina, boina OU ploure, commoure

UI fruita, vuit UU duu, lluu

Diftongs creixents

QUA quatre, Pasqua GUA aigua, paraigua

QE qesti GE ungent

QI obliqitat GI ping, lingstic

QUO quota, quocient GUO paraiguot

PaquiResaltado

Unitat 5. Laccentuaci i la diresi 47

Exercicis1 Separeu en sllabes les paraules segents. Cal que tingueu en compte els diftongs:

progressiu ____________ panxa _______________ bou _________________ Mariola ______________ puig ________________ inexpert _____________ Alcoi _______________ reflexionar ___________ estudiveu ___________ esglsia _____________

neula ______________ atenci _____________ iogurt_______________ baixa________________ pitxer _______________ retaule ______________ ambigitat ___________ imparcial ____________ Assumpta ____________ annexi _____________

iode _________________ venia ________________ histries _____________ blau ________________ paraula ______________ coure _______________ acci _______________ deute _______________ illot _________________ guerra _______________

2 Indiqueu quines paraules contenen diftong i de quin tipus s:

Mot Diftong creixent Diftong decreixent Sense diftong I, U consonnticadues valenci cami camineu grcia Faust llenges roure truita peu sua Biar victria fusteria ve esplai Oriola diumenge policia bresquilla guia intenci Joana

RECORDEU

a) Les formes del singular i de la 3a persona del plural del present dindicatiu dels verbs de la 1a conjugaci acabats en consonat + -iar, com ara estudiar, canviar... sn formes planes i, per tant, no porten accent grfic. Exemples: estudie, copien, inicia, etc.

PaquiResaltado


quota spies cultiu duies aquest mai quan heroi Eivissa contnua cuina peuet

2 Vocalisme tnic i vocalisme ton

Recordeu que el sistema voclic del valenci diferencia entre vocals tniques o fortes i vocals tones o febles. Aquest sistema consta de set elements:

Vocals tniques Vocals tones

i u i u

e o e o

@ a

a

Exemples: [a]: saps; []: cel; [e]: pes; [i]: pis; [@]: volta; [o]: sou; [u]: ull.

Com ja sabeu, de vegades, una mateixa grafia pot representar dos sons diferents (concretament la e i la o).

La lletra e representa el so de la e tancada [e]: (s, llibreta, tretze)el so de e oberta []: (cincia, dbil)

La lletra o representa el so de la o tancada [o]: (avi, s, colze)el so de o oberta [@]: (boira, rellotge, costa)

s important recordar que, en tots els casos, tant la [] com la [@] es troben exclusivament en posici tnica, s a dir, en la sllaba en qu recau la major intensitat de veu. En canvi, la [e] i la [o] poden aparixer indistintament tant en sllabes tniques com en sllabes tones. En una paraula noms hi ha una vocal tnica i la resta sn vocals tones.


Les vocals tniques segons la posici que ocupen en la paraula poden ser:

x Agudes: la sllaba tnica s lltima. Per exemple: conill, perol, cendrer, etc.

x Planes: la sllaba tnica s la penltima. Per exemple: psol, submisa, vegades, etc.

x Esdrixoles: la sllaba tnica s lantepenltima. Per exemple: residncia, plvora,

gnere, etc.

Quan les vocals sn obertes laccent s obert, i quan sn tancades, tancat. Per aix, cal que tingueu en compte que:

x La A, quan saccentue, sempre dur laccent obert: . Recordeu que mai el pot

portar tancat.

x La I i la U, quan saccentuen, sempre duran laccent tancat: , . Recordeu que

mai el poden portar obert.

x La E i la O poden dur laccent tancat: ,

obert: ,

Aquesta regla s molt fcil aplicada a les vocals a, i, u ja que nicament tenen un timbre. La dificultat la trobareu en les vocals e i o per la doble possibilitat de pronncia: com hem exposat anteriorment, poden ser obertes o tancades. s important que feu la diferenciaci fnica daquestes vocals, ja que s un tret propi del sistema lingstic del valenci i, a ms, moltes paraules que sescriuen igual, homgrafes, distingeixen el significat per la pronncia de la vocal. Vegeu-ne alguns exemples:

9 Dna (del verb donar amb [o]) i dona (sexe femen, amb [@])

9 s (animal, amb [o]) i os (part anatmica, amb [@])

9 Mra (fruit, amb [o]) i mora (dona rab, amb [@])

9 Set (necessitat de beure, amb [e]) i set (numeral, amb [])

9 Du (divinitat, amb [e]) i deu (numeral, amb [])

Exercicis

1 Fixeu-vos en les paraules segents. Totes contenen una o o una e oberta. Proveu de pronunciar-les correctament:

tebi, rfena, mdul, pot, novella, misteri, violncia, trax, prtic, groc, impost, hivern,ancdota, caragol, ferro, vrtex, defecte, roig, concepte, xicot, cruel, fideu, dmino, brossa,carxofa, porta.


Recordeu els principals contextos en qu les vocals e i o sn obertes:

1 Davant i i u o sllaba amb aquestes vocals: misteri, peu, etc.

Excepcions: Dnia, esglsia,llmena, etc.

2 Davant de l, ll, r, rr: guerra, terra, obert,etc.

Excepcions: crvol, herba, etc.

3 Termes cientfics: alvol, hlix, srum, vrtex, etc.

Excepcions: termes acabats amb -ema: lexema, teorema, etc.

4 En quasi totes les esdrixoles: cincia,conscincia, etc.

Excepcions: esglsia, llmena,Dnia, etc.

E

5 Els mots acabats en aquestes terminacions: -ecte, -ecta, -epte, -epta: concepte, objecte, inepta, etc.

1 Davant i i u o sllaba amb aquestes vocals. Exemples: bou, ou, boina, etc. Excepcions: pou, jou, tou

2 Termes cientfics i erudits: esfag, trax,vul. Excepci: estmac

3 En les esdrixoles: geloga, histria, etc Excepcions: tmbola, frmula, plvora, gndola, trtora, etc.

O

4 En les terminacions segents: -oc, -oca,-o, -of, -ofa, -oig, -oja, -ol, -ola, -ort, -orta,-os, -ossa, -ost, -osta, -ot, -ota.Exemples: groc, roig, tort, Mariola, grandot,etc.


3 Regles daccentuaci

Laccent grfic no es posa sobre totes les vocals tniques, ja que seria massa feixuc i intil. Solament portaran accent grfic:

Classificaci dels mots a partir de la sllaba tnica Terminacions que saccentuen

Agudes

Les paraules agudes acabades en diftong no saccentuen: desmai, dormiu...

vocalvocal + s -en, -in

albar, caf, genu, sensaci, alg, cabs, mercs, pans, calabs, barns,

Berln, comprn

Planes

Les paraules planes acabades en diftong s que saccentuen: cantveu, haveu...

les que no acaben en cap de les terminacions anteriors

exrcit, exmens, produem, dcim

Esdrixolestotes

gnere, conscincia, Cludia

Si teniu dubtes a lhora de posar accent obert o tancat a les vocals e i o s important que recordeu aquestes indicacions:

Les agudes solen ser tancades: caf, estudiar, estaci, aprn,set, avi, cami...

EXCEPTE: arrs, terrs, a, aix,all, ress, reps, reb, qu, perqu,per...

Les planes majoritriament sn obertes: dipsit, slid, txtil,exrcit, dbil, trbol...

EXCEPTE:- els verbs de la 2a conjugaci:

Quadern_Elemental.pdf

Documents

Transcript of Quadern_Elemental.pdf