Quaderns de l’ensenyament del País Valencià núm. 277 Època IV … · 2020. 9. 28. ·...

Quaderns de l’ensenyament del País Valencià · núm. 277 · Època IV · Octubre 2020

Allioli

La comunitat educativa, i el professorat en particular, ha fet un esforç immens per adaptar-se al nou marc derivat de la covid-19. En un inici de curs com mai no s’ha cone-gut, les treballadores i els treballadors de l’ensenyament han retornat a les aules en un escenari ple d’incerteses que la pandèmia ha evidenciat més encara. Les reflexi-ons, experiències i testimonis reunits en aquesta revis-ta comparteixen la convicció que, a pesar de la crisi, cal mirar avant i construir junts una altra escola més huma-nitzadora, democràtica i crítica, que no oblida les greus mancances que arrossega i que, per això mateix, exigeix respostes efectives.

TREBALLAR EN L’ESCOLA QUE VE

2 ALLIOLI 277/ OCTUBRE 2020

Cinta Fosch

Il·lustradora de premsa i editorial. Col·labora habitualment amb la revista d'informació internacional 5W i realitza il·lustracions per cobertes de llibres i publicacions infantils. L'any 2007 va ser seleccionada en la categoria de còmic i il·lustració als Premis INJUVE de Creació Jove.

SUMARI4

6

8

10

12

14

15

16

17

18

19

20

22

24

26

28

30

35

36

37

38

39

BLINDAR I REFORÇAR EL SISTEMAMarc Candela

PANDÈMIA, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA I CRISI DEL CAPITALISMEManuela Latorre

ESCOLA PÚBLICA MÉS QUE MAIMª Ángeles Llorente

EL PODER EDUCATIU DE LA PRESENCIALITATJaume Carbonell

UNA PANDÈMIA QUE EIXAMPLA LES BRETXES ESCOLARSSonia Ibáñez

A MAL TEMPS, BONA CARADiana Bort

CANVIAR LA MIRADA, REINVENTAR LA DOCÈNCIATeresa Soler

EXPERIMENTAR I ENSENYAR A VIUREAnna Climent

EDUCACIÓ EMOCIONAL, UNA PRIORITATGemma Martín

I DE SOBTE UN NOU REPTERafael Calbo

VOCACIÓ DOCENT, PRECARIETAT LABORALIlu Vallet

ENTREVISTA. FRANCESC RUIZ«CAL SUBSTITUIR LES ASSIGNATURES PER PROBLEMES»Rafa Miralles

REINVENTAR L’ESCOLA DES DE LA COOPERACIÓEnri Mollà

QUAN LA RÀDIO I L’ESCOLA VAN DE LA MÀMyriam M. Moya, Sonia Ibáñez

UN MAR DE SOMNISPau Manzano

TELETREBALL COOPERATIU EN L’ENSENYAMENT SUPERIORAlícia Martí

ACCIÓ SINDICAL

EL SINDICAT, AL DIA

ENSENYAMENT PRIVAT. CINEMÀTICS, L’EXPRESSIÓ AUDIOVISUALRafa Solves

A CASA NOSTRA. ESCOLA SINDICAL DE FORMACIÓ MELCHOR BOTELLA

FENT CAMÍ. NATURA VALENCIANA INTERNACIONAL EN PANTALLA

L’APARADOR. LLEGIT AVUI ESCRIT AHIR RITMES D’ARA I ACÍ

ÈPOCA IV - Núm. 277. OCTUBRE 2020SINDICAT DE TREBALLADORES I TREBALLADORS DE L’ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ(STEPV) · INTERSINDICAL VALENCIANA

CONSELL ASSESSOR:CONSELL ASSESSOR: Joan Blanco, Marc Candela, Beatriu Cardona, Mar Estrela, M. Ángeles Llorente, Jaume M. Bonafé, Batiste Malonda, Vicent Maurí, Antonio Nyacle, Emma Rodríguez-Castelló, Patri Teruel, Ramon Torres

REDACCIÓREDACCIÓDIRECTOR:DIRECTOR: Manel Àlamo • CAP DE REDACCIÓ:CAP DE REDACCIÓ: Rafael Miralles • CONSELL DE REDACCIÓ:CONSELL DE REDACCIÓ: Joan Blanco, Marc Candela, Pep Coll, Clara Esteve, Mª Carmen Gil, Alejandro López, German Nando, Amadeu Sanz • REVISIÓ LINGÜÍSTICA:REVISIÓ LINGÜÍSTICA: Toni Soriano • DISSENY I MAQUETACIÓ: DISSENY I MAQUETACIÓ: JuanRa Ortiz • IL·LUSTRACIONSIL·LUSTRACIONS: Cinta Fosch • FOTOGRAFIA FOTOGRAFIA I AUDIOVISUALSI AUDIOVISUALS: Manel Álamo, Clara Esteve • WEBWEB: Merche Arráez • COL·LABORACIONS:COL·LABORACIONS: Diana Bort, Rafael Calbo, Sònia Caparrós, Jaume Carbonell, Anna Climent, Vicent X. Contrí, Sonia Ibáñez, Manuela Latorre, Mª Ángeles Llorente, Pau Manzano, Alícia Martí, Gemma Martín, Vicent Maurí, Enri Mollà, Myriam M. Moya, Ferran Pastor, Joan V. Pérez, Teresa Soler, Begoña Siles, Guadalupe Soler, Rafa Solves, Ramon Torres, Ilu Vallet

ADMINISTRACIÓADMINISTRACIÓ, REDACCIÓ I PUBLICITAT:REDACCIÓ I PUBLICITAT: Juan de Mena, 18, baixos. 46008 València. Telèfon 963 919 147 · Fax 963 924 334 · [email protected] · www.intersindical.org/stepv • TIRATGE: 21.000 exemplars · ISSN: 1576-0197 • DEPÒSIT LEGAL:DEPÒSIT LEGAL: V-1.454-1981 • FRANQUEIG CONCERTAT: FRANQUEIG CONCERTAT: 46/075

INTERSINDICAL VALENCIANAINTERSINDICAL VALENCIANAALACANT:ALACANT: Glorieta P. Vicente Mogica, 5-12. 03005.·Tel. 965985165 • ALCOI:ALCOI: Oliver, 1-5a. 03802. Tel. 966 54 06 02 • ALZIRA: ALZIRA: Av. Luis Suñer, 28, 16. 46600.· Tel. 96 240 02 21 • ELX: ELX: Maximilià Thous, 121, bxs. 03201 Elx· Tel. 966 22 56 16 • CASTELLÓ: CASTELLÓ: Marqués de Valverde, 8. 12003. Tel. 964 26 90 94 • GANDIA: GANDIA: Av. d’Alacant, 18, 1r. C.P. 46701 Telèfon - Fax: 96 295 07 54 . Tel. i Fax. 96 295 07 54 • VALÈNCIA: VALÈNCIA: Juan de Mena, 18, bxs. 46008 València. Tel 963919147 • XÀTIVA:XÀTIVA: Portal del Lleó, 8, 2a. 46800. Tel. 96 228 30 67 • UNIVERSITAT UNIVERSITAT D’ALACANT:D’ALACANT: Edifici Ciències Socials. Tel. 965 90 95 12 • UNIVERSITAT JAUME I CASTELLÓ:UNIVERSITAT JAUME I CASTELLÓ: Ed. Rectorat. Campus Riu Sec. Tel. 964 72 88 12 · UNIVERSITAT DE VALÈNCIA:· UNIVERSITAT DE VALÈNCIA: Blasco Ibáñez, 21. Tel. 96 398 30 18 • UNIVERSITAT UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA: POLITÈCNICA DE VALÈNCIA: Camí de Vera, s/n. Tel. 96 387 70 46 • UNIVERSITAT MIGUEL HERNÁNDEZ UNIVERSITAT MIGUEL HERNÁNDEZ (ELX): (ELX): Maximilià Thous, 121, bxs. Tel. 966 22 56 16 • UNIVERSITAT CARDENAL HERRERA - CEU:UNIVERSITAT CARDENAL HERRERA - CEU: Alfara del Patriarca. Tel. 96 387 70 46 • UNIVERSITAT CATÒLICA UNIVERSITAT CATÒLICA SANT VICENT FERRER: SANT VICENT FERRER: Godella. Tel. 96 387 70 46

Amb la col·laboració de:

Amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport:

Il·lustradora convidada:

[email protected]

3ALLIOLI 277/ OCTUBRE 2020

encara més demolidors que l’anterior. Per això, tornem a dir alt i clar que les classes treballadores no hem de pagar-ne les seqüeles. En la crisi de 2008, ens en vam endur la pitjor part, amb més inseguretat laboral, reducció de salaris, treballs precaritzats i retallades socials. No és aquesta la normalitat a la qual volem tornar.

La crisi socioeconòmica derivada de la pandèmia ens brinda ara l’oportunitat d’aturar les reaccions d’un neoliberalisme que no dubtarà a actuar novament com un depredador amb la gent més humil. Però en circumstàncies tan adverses com les que vivim també és possible fer recular eixes polítiques i construir plegats un altre model econòmic i social més sostenible, just i igualitari.

Som conscients que en el curs que acaba de començar les treballadores i els treballadors de l’ensenyament haurem d’emprar tot el coratge per a enfrontar-nos a situacions difícils, complexes i incertes. Ens hi juguem molt. Però volem deixar clar que ningú no es trobarà a soles. Ens deixarem

la pell perquè tot el món treballe en unes condicions dignes i segures. I ho farem colze a colze amb vosaltres, amb l’escola. Totes i tots junts plantarem cara al coronavirus.

EDITORIALH a començat el curs més complicat

i estrany de les nostres vides. Cada vegada que entrem a l’aula i ens posem davant de l’alumnat,

sorgeixen inevitablement infinitat de preguntes per a les quals no sempre tenim resposta. Enguany, aquesta serà la tònica dominant del dia a dia. Hem d’acceptar-ho, perquè el demà no depén totalment de nosaltres, sinó d’un virus que ens ho trastoca tot: des de l’economia fins a l’educació, sense oblidar les maneres amb què expressem afectes i sentiments.

El professorat es va enfrontar el curs passat a uns reptes elevats però va poder superar-los amb esforç i dedicació. Es tractava, ni més ni menys, d’aprendre a educar sense el contacte i la interacció directa amb les xiquetes i els xiquets, d’aprendre el funcionament de les plataformes d’ensenyament en línia i conciliar la tasca docent amb l’atenció de les famílies.

Contra el parer de determinats sectors i des del primer dia, el col·lectiu docent va

posar en valor la seua funció essencial en una societat com la nostra que, com reflectia un reportatge de The New York Times, sembla més preocupada per les discoteques que per

les escoles. L’acreditat diari de referència apostava per modernitzar el sistema, per fer una autèntica revolució educativa.

Des d’aquestes mateixes pàgines hem dit precisament que cal reinventar l’escola, que l’educaciò que volem ha de promoure la justícia social, ha de posar el focus en l’alumnat més vulnerable, prestar atenció a les emocions, promoure la interacció entre les persones i acabar amb les desigualtats i amb les fissures del sistema que s’han dilatat més encara durant el confinament. Justament incloem en aquest número testimonis i experiències de companyes i companys de distints nivells i entorns educatius que, enmig de la pandèmia, posen l’accent en aquestes qüestions.

TORNADA SEGURAL’aposta pel canvi no entra en contradicció amb les demandes i reivindicacions educatives que s’han expressat en aquests mesos per blindar la seguretat i les mesures de prevenció en els centres perquè en una situació d’alerta sanitària, la salut és la prioritat principal. Per això i des del primer moment, les dones i els homes del Sindicat s’han bolcat de manera incansable en l’exigència d’un pla de xoc educatiu i una tornada segura a les aules. De fet, hem presentat nombroses iniciatives en distints àmbits institucionals i en reunions bilaterals amb la Conselleria d’Educació i d’altres departaments de la Generalitat.

Les conseqüències socioeconòmiques de la covid-19 seran terribles per una gran majoria de sectors. Com a sindicat de classe ens preocupa una crisi que tindrà uns efectes

Colze a colze amb l’escola

Per als negacionistes, ufòlegs, illu-minati i influenciadors d’extrema dreta que emergeixen en les xar-xes socials i intenten explicar amb conspiranoiques teories la “farsa” de la covid-19. A més d’amenaçar qui els qüestiona, aquests nuclis marginals, renegats del consens científic –ho diu l’OMS– representen una amenaça per la salut pública. La desinformació mata.

ALL

Per a Capgirem l’ESO, una xarxa de professores i professors d’ins-titut que, a partir de les observaci-ons en l’aula, fan pinya per trobar formes diferents d’organitzar-se: docència compartida, globalització dels continguts, horaris alternatius, projectes de treball… Una iniciativa insòlita i estimulant que impulsa la renovació i la qualitat en l’ensenya-ment secundari del País Valencià.

OLI

En la crisi de 2008, ens en vam endur la pitjor part, no és aquesta la normalitat a la qual volem tornar

El professorat es va enfrontar el curs passat a uns reptes elevats però va poder superar-los amb esforç i dedicació


Marc CandelaSecretariat Nacional de l’STEPV

ensenyaments artístics va veure reduïda la jornada lectiva de 20 a 19 hores el curs 2019/20, amb el compromís que per al curs 2020/21 es recuperarien finalment les 18 hores lectives, anteriors a les retallades del govern del Partit Popular en 2012. El passat mes de maig, la Conselleria informava que la situació generada per la covid-19 i l’increment de despesa per al curs 2020/21 impossibilitaven l’adopció d’aquesta mesura compromesa. Davant d’aquest anunci el Sindicat va proposar un acord que comprometera la Conselleria a fer efectiva la reducció de jornada per al curs 2021/22. Fruit d’aquesta proposta i de la posterior negociació es va aconseguir ampliar el compromís. D’una banda, el professorat que enguany imparteix àmbits en 1r de l’ESO veurà reflectida la reducció de jornada a 18 hores lectives, mentre que la resta ho farà el curs pròxim. A més, el professorat del cos de mestres, ara amb 25 hores lectives setmanals, les reduirà fins a les 23, també a partir de setembre de 2021, una mesura que

cal destacar perquè, malgrat les demandes reiterades del Sindicat, Educació sempre s’havia mostrat reticent a aplicar aquesta reducció en aquest cos.

Amb tot, encara queda molt de camí per recórrer. La preparació de l’inici de curs ha posat en relleu problemes endèmics del sistema, com ara el pressupost amb què comptem, tant a escala estatal com

reclusió en les nostres llars ens ha mostrat les febleses del sistema pel que fa a la conciliació de la vida laboral i familiar. També ens ha confirmat que els currículums escolars estan sobrecarregats. Que les tecnologies necessiten reforçar-se. Que hi ha un nombre important d’alumnat que viu en condicions precàries i sense recursos. Que les plantilles docents s’han de reforçar. Que és prioritari reduir les ràtio d’alumnes per aula. Que la Llei de prevenció de riscos laborals s’ha d’aplicar en tota l’extensió. Que s’han de replantejar absolutament les infraestructures educatives. Que cal reforçar les plantilles de les administracions públiques. I un llarg etcètera.

COMPROMÍS DE PUIG I MARZÀHem pres nota del compromís del president Puig i el conseller Marzà en aquell Fòrum. I nosaltres també ens comprometem a treballar perquè el sistema educatiu estiga sempre en les millors condicions possibles. En situacions de normalitat, ja en requeria un reforçament ambiciós, però la crisi ha palesat encara més aquella exigència. No ha sigut necessària una pandèmia perquè les organitzacions sindicals ens adonàrem de les mancances del sistema. Feia molts anys que reclamàvem millores, STEPV al capdavant de moltes de les reivindicacions.

Pel maig de 2018, per no anar més lluny, vam convocar una vaga general del sector per reduir la càrrega horària lectiva i les ràtios, per recuperar i incrementar el poder adquisitiu, millorar permisos, llicències i excedències, i consolidar el professorat interí, entre altres motius. La vaga es va desconvocar perquè la Conselleria va reaccionar i va anunciar reduccions de l’horari lectiu per al curs següent, entre altres aspectes.

Gràcies a aquell anunci de mobilització, el professorat de secundària, FP, EOI i

E l 27 de juliol de 2020, Ximo Puig assistia per sorpresa a la reunió del Fòrum Educatiu, un espai virtual de debat integrat per responsables

de la Conselleria d’Educació i de totes les organitzacions representatives de la comunitat educativa. En la sessió, tant el president de la Generalitat com el conseller d’Educació, que també hi estava present, es van comprometre perquè l’educació isca reforçada de la crisi.

Efectivament, l’educació n’ha d’eixir reforçada. La situació ens brinda una oportunitat esplèndida per a implementar les mesures que requereix el sistema educatiu, necessitats identificades des de fa temps i que l’arribada del coronavirus ha fet encara

més paleses. No es tracta “d’estar més preparats” per si més avant cal afrontar una situació similar, sinó simplement perquè, en qualsevol situació, l’ensenyament ha d’estar en les millors condicions possibles, com a servei públic, bàsic i essencial que és.

El confinament ens ho ha demostrat: si vols aturar un país, n’hi ha prou amb el fet que l’alumnat es quede a casa. La

autonòmica: és una reivindicació històrica que el pressupost educatiu assolisca el 7% del PIB (a hores d’ara no arriba ni al 5%). El Ministeri ha invertit 2.000 milions d’euros més per a aquest curs, dels quals 207 corresponen al País Valencià. És un increment per a contractar professorat, adquirir materials higiènics i mascaretes i habilitar espais per a les activitats lectives. És un increment que molt probablement es quedarà curt perquè les necessitats dels dos milers de centres educatius reclamen més inversió.

NECESSITATS DEL SISTEMAAquest curs s’ha fet més òbvia la necessitat de la infermeria escolar. Ara més que mai, els centres necessiten disposar d’aquest servei. El personal docent no té per què determinar si una simptomatologia correspon a un possible cas de coronavirus o a una grip comuna, per molta formació que la Conselleria impartisca entre el personal docent (benvinguda siga).

Durant el confinament s’han evidenciat les mancances endèmiques dels centres educatius quant a connexions a internet i capacitat de les plataformes digitals de la Conselleria. És cert que el sistema no està concebut per a l’ensenyament en línia exclusivament, però també ho és que els centres tenen molts problemes de connexió i d’actualització dels equips informàtics, sovint obsolets. L’Administració va augmentar l’ample de banda perquè el teletreball es poguera dur a terme i ha adquirit milers de tauletes per a repartir entre l’alumnat més necessitat. Però queda feina per fer perquè, una vegada recuperada la normalitat, els centres disposen d’equips suficients actualitzats per a continuar implementant les TIC en el treball pedagògic diari.

Respecte a l’alumnat més desafavorit o amb necessitats educatives especials,

La irrupció de la covid-19 va evidenciar les mancances en el sistema educatiu valencià. La pandèmia també va paralitzar unes converses amb la Conselleria que havien d’abordar aspectes fonamentals per a les condicions laborals del professorat. El curs que ara comença serà decisiu per a dur a bon port aquestes negociacions.

BLINDAR I REFORÇAR EL SISTEMA

UNES NEGOCIACIONS DECISIVES PER AL FUTUR DE L’EDUCACIÓ VALENCIANA

La reclusió en les nostres llars ens ha confirmat que les plantilles docents s’han de reforçar, també és prioritari reduir les ràtios

El professorat del cos de mestres, ara amb 25 hores lectives setmanals, les reduirà fins a les 23, en setembre de 2021


preocupa molt l’atenció i el seguiment de la tasca docent en els darrers mesos. Ho ha complicat més encara un confinament que va arribar en el moment del desplegament del Decret d’educació inclusiva, que començava a mostrar moltes mancances, sobretot per la falta de professorat per a dur a terme les contingències que contempla la nova normativa. En una enquesta realitzada pocs dies abans del tancament dels centres educatius pel Sindicat, un 76% de les respostes atribuïen els principals problemes en l’aplicació del decret a la insuficiència de personal mentre que un 11% ho imputava a la falta de formació.

El desenvolupament de la llei de plurilingüisme també es va veure interrompuda per la pandèmia, tot i que l’STEPV havia denunciat problemes en la seua concepció i aplicació: considerem que correspon al professorat especialista d’anglés dur el pes de l’ensenyament d’aquesta llengua amb menys ràtios per aula. Calen, per tant, més docents d’aquesta especialitat, cosa que permetrà minimitzar en la resta de docents aquesta responsabilitat. És sabut que els nivells exigits per a impartir docència en anglés de qualsevol matèria són clarament insuficients, però alhora molt costosos d’aconseguir a qui no hi està familiaritzat. L’exigència del B2 d’anglés en moltes de les places oferides al professorat d’infantil i primària en els diferents procediments d’adjudicacions ha provocat una rebaremació encoberta de les llistes de professorat, especialment l’interí.

El confinament va paralitzar algunes negociacions que el Sindicat reclamava des de fa anys i que la Conselleria, finalment, havia acceptat abordar. Pel març i abril de 2019 estava previst negociar les noves plantilles docents i un nou decret de permisos, llicències i excedències que actualitzara les disposicions vigents, totalment obsoletes. En són només dos exemples. Ara, arrancat aquest estrany curs, s’hauran de reprendre aquestes negociacions i moltes altres per a avançar. El sistema educatiu valencià i les condicions laborals del seu professorat exigeixen millores en els àmbits que hem indicat.

En aquest sentit, ens comprometem a posar sobre la taula de les meses de negociació els temes pendents de resolució i a exigir respostes efectives a les mancances que la pandèmia ha evidenciat més encara.

Ho farem amb rigor i amb el tarannà assembleari que ens caracteritza –ara sobretot de manera telemàtica–, a partir de la consulta, la informació, el debat i la presa de decisions per les nostres bases. I no perdrem de vista l’objectiu a assolir: blindar i reforçar el sistema educatiu. No cal dir que recordarem al president i al conseller el seu compromís perquè així siga.

El confinament va paralitzar negociacions que el Sindicat reclamava i que la Conselleria finalment va acceptar


físic, tancament de residències, centres educatius i empreses –moltes amb llocs de treball precaris i feminitzats–, han suposat un important desafiament per a la població: estrés, ansietat, por i soledat, entre altres efectes.

REPENSAR EL SISTEMALa recessió del capitalisme, que es va evidenciar en 2019, s’ha amplificat amb la pandèmia i ha posat la crisi sanitària –la malaltia i les cures– en el centre de totes les preocupacions polítiques i socials. La crisi obliga a qüestionar una globalització que ens ha deixat sense materials essencials i a repensar un sistema econòmic i social que fa de l’explotació el seu leitmotiv primari. Per començar, cal plantejar una relocalització de proximitat en la producció i el consum de les indústries essencials. S’imposa també realitzar inversions de gran abast en tots els serveis

posat en perill la sanitat i la seguretat, la salut, la vida i les condicions laborals i socials de les persones, també de les que ens cuiden.

Davant de les dificultats per a combatre el SARS-CoV-2, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar

una pandèmia a la qual calia fer front amb escassesa de materials, d’equips de protecció individual (EPI) i de medecines. Les mesures dràstiques per a evitar el contagi: confinament, distanciament

L a covid-19, que afecta des de fa mesos milions de persones, comporta unes elevades repercussions sanitàries,

econòmiques i socials. Enfront del virus, la protecció que ens ofereix una naturalesa rica en espècies és insubstituïble: la biodiversitat serveix d’escut i representa una immensa i eficaç barrera per a les zoonosis, malalties infeccioses que es transmeten entre animals i éssers humans. Una naturalesa sana ens protegeix d’infeccions per patògens perquè els ecosistemes, rics en biodiversitat, sostenen la vida, netegen l’aire, purifiquen l’aigua, redueixen els desastres naturals i asseguren la disponibilitat d’aliments nutritius, medicines basades en la naturalesa i les matèries primeres.Però l’atur, la pobresa i la desigualtat també han tingut efectes terribles.

Hi ha milions de persones en tot el món que han emmalaltit per la covid-19 i centenars de milers que han mort perquè les persones –particularment les classes treballadores– s’han vist desprotegides davant de la malaltia.

Una atenció sanitària pública, universal, gratuïta i de qualitat és fonamental per a fer front als efectes devastadors del coronavirus.

Les retallades recents en tots els serveis públics ens ha fet més vulnerables i han

públics, amb la perspectiva d’un canvi del model productiu i la fixació de límits en el model de consum. El benestar, la salut i la vida no són meres mercaderies.

En la transició a una sostenibilitat ambiental i un nou model energètic, és indispensable disposar d’energies netes i no perilloses, sense centrals nuclears, un autoconsum de balanç net, implantar comunitats energètiques i incrementar de les ecoocupacions.

Les actuacions mediambientals locals s’han d’enfortir i aplicar amb estratègies glocals: “pensa global, actua local”. En aquest context, cobren tot el sentit reivindicacions en defensa del territori, com ara la supressió definitiva de megaprojectes d’infraestructures de transport potenciadores d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle dels quals són exemples representatius els projectes d’ampliacions dels ports de València i d’Alacant, entre altres.

Suprimir les grans inversions en alta velocitat, potenciar la mobilitat sostenible i fomentar el transport públic en ferrocarril, metro o tramvia amb xarxes de rodalies millors i més barates, així com la construcció de carrils bici en les connexions intraurbanes i interurbanes, plans de mobilitat en les empreses... són objectius irrevocables. Es tracta de consolidar l’aposta política per a gaudir de ciutats sense contaminació, més saludables i amables, que prioritzen la salut i les persones vianants en detriment del transport rodat privat. L’economia circular de residu zero es ja un manament que cal seguir, com ho és la lluita contra la contaminació ambiental i la incineració del fem amb un sistema de reducció de residus respectuós amb el medi ambient que practica la reutilització, la reparació i el reciclatge.

La sobirania alimentària, juntament amb l’agroecologia i els circuits de mercats de proximitat es fomenten i potencien amb la protecció i la incentivació de sistemes agroalimentaris, agroecològics i territorials que garantisquen el dret a l’alimentació,

la seguretat i la sobirania alimentària, des d’una consciència solidària, de respecte a la diversitat territorial, cultural i identitària.

El territori, la biodiversitat i els hàbitats naturals són béns que cal protegir enfront

Les actuacions mediambientals locals s’han d’enfortir i aplicar amb estratègies glocals: “pensa global, actua local”

Les retallades ens ha fet més vulnerables i han posat en perill la sanitat i la seguretat, la salut, la vida i el treball

La pandèmia del SARS-CoV-2 i el canvi climàtic a la Terra amenacen la vida de milions de persones i reclamen mesures urgents que els hi facen front. Aquesta emergència, que afecta el planeta i els seus habitants, palesa els vincles estrets que hi ha en l’origen d’ambdues crisis i reclama un canvi imperiós del sistema econòmic i social dominant.

PANDÈMIA, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA I CRISI DEL CAPITALISME

ECOLOGIA I LLUITA SOCIAL, CLAUS PER A LA SALUT I EL BENESTAR DE LES PERSONES

Manuela LatorreÀrea de Salut Laboral i Medi Ambient, Intersindical Valenciana

� Aire limpio (Foia de Bunyol-Xiva) � Aliança per l’Emergència Climàtica (València) � Contra la pedrera de Corbera (Ribera Baixa) � Contra les descàrregues (Port d’Alacant) � El Túria, riu viu (Camp de Túria) � Frenem la contaminació (Grau de Castelló) � L’Horta és futur. No a la ZAL (Horta) � No a l’ampliació de la V-21 “El Forn de Barraca” (Horta) � No a la tercera carretera Alzira-Carcaixent (Ribera Alta) � No al PAI de Benimaclet (València) � Recuperem la Punta (Horta) � Residuos Cero (Baix Segura)

� Salvem l’Albufera (Horta, Ribera) � Salvem la Renegà (Orpesa, Plana Alta) � Salvem Les Moles de Paterna (Horta) � Segura transparente (Baix Segura) � Tanquem Cofrents (Vall d’Aiora) � València per l’aire (Horta) � Xúquer viu (Ribera) � Per la Vida Rural (Baix Ebre, Maestrat, Montsià, Ports, Terra Alta, Matarranya) � Per un Nou Model Energètic � València no està en venda � Xarxa Valenciana per l’Aigua Pública

PAÍS VALENCIÀ: PLATAFORMES LOCALS, OBJECTIUS GLOBALS


a prioritat la construcció d’un nou model econòmic i social sostenible.

La crisi ecològica ens obliga a apostar per aquesta sostenibilitat: “Utilitzar els recursos actuals de manera que les generacions futures puguen continuar usant-los de la mateixa manera” (Comissió Bruntland, 1991). Amb una elevada dependència de les energies fòssils, que desequilibra la balança econòmica i l’ecològica, avançar cap a un estat del benestar requereix reduir el consum de recursos físics i energètics i la jornada laboral, distribuir el treball existent –escàs, per la destrucció d’ocupació provocada pels avanços tecnològics–, establir una renda bàsica universal per a

tota la ciutadania i cancel·lar el deute dels països del Sud.Hi ha qui apunta que per a aconseguir una justícia social i climàtica la solució està en el retorn al camp, perquè hi ha una gran quantitat de territori rural que s’ha buidat. Aquestes veus aposten per la relocalització de la producció agroecològica d’aliments dins d’un teixit rural, viu i just, en societats respectuoses que retribueixen el treball amb salaris dignes.

CRISI DEL SISTEMAEl canvi climàtic i el calfament global amenacen la supervivència humana. És

de les agressions imposades per un sistema econòmic depredador que implanta sense límits les seues regles de creixement a costa dels recursos naturals i les matèries primeres.

EL CAPITALISME ÉS EL PROBLEMAPer sobreviure, la humanitat, que a més de la malaltia s’ha manifestat vulnerable a l’atur, la pobresa, la desigualtat i l’endeutament creixent, reclama que el sistema responsable d’aquests mals adopte canvis profunds. Al creixement i consum il·limitats, que ja no generen més benestar ni una societat més justa, cal oposar com

sabut que la fusió de la capa del permafrost als cercles polars pot alliberar virus o bacteris que amenacen de propagar-se a altres regions planetàries. Per això, cal ser estrictes amb l’objectiu de no ultrapassar el calfament de l’1,5°C.

Per a posar fi a la crisi climàtica i posar límits a la producció i al consumisme, també caldrà abandonar l’agroindústria amb les seues macrogranges, aturar la desforestació i posar en marxa una profunda reforma urbanística, amb ciutats més interconnectades amb els seus entorns naturals.

Per a combatre les pandèmies necessitem aigua pública i potable, declarada dret humà per l’OMS des de 2010 i uns sistemes de salut robustos, públics, de qualitat i gratuïts, capaços de fer front a les noves pandèmies.

Tots els factors disponibles ara mateix apunten a l’esclat d’una crisi econòmica de dimensions colossals, semblant a la Gran Depressió de 1929.Per a fer-hi front, hi ha governs que, amb l’objectiu de salvar

el sistema, han arribat a deixar de banda les polítiques neoliberals i a qüestionar dogmes del capitalistme com ara la llibertat d’empresa: l’ocupació i la defensa del medi ambient són els dos factors que ara tenen en compte, tot i que no obliden que la meta és rellançar el capital i la seua rendibilitat, bandejant tant com es puga les dimensions socials i ambientals.Contràriament a aquests plantejaments, la majoria social exigeix altres prioritats que posen el focus en la salut, l’atenció a les persones i els beneficis col·lectius. Perquè la pandèmia ha permés visibilitzar com a prioritats socials i ambientals la importància de les cures i la salvació dels ecosistemes.

Es tracta al capdavall de reformular l’alternativa a la crisi, prioritzar la salut, el benestar i les cures, i desplegar-hi tots els mitjans. Aquesta aposta representa un canvi radical del model social i econòmic capitalista i requereix una altra mentalitat que pose l’accent en una lluita ecològica i social que estenga el benestar a les majories socials i assegure la supervivència del planeta.

Per a saber-ne més:

AA.DD. (2014): Hacia un nuevo modelo económico social, sostenible y estacionario. El Viejo Topo, Barcelona.

Haines, A., Ebi, K., (2019): “El imperativo de la acción climática para proteger la salud”. Viento Sur, 1/11/2019. [https://vientosur.info/el-imperativo-de-la-accion-climatica-para-proteger-la-salud/]

Herrero, Y., González, M., Pascual, M., Gascó, E. (2019): La vida en el centro. Eecologistas en acción. Madrid.

Latouche, S. (2009): Decrecimiento y posdesarrollo: El pensamiento creativo contra la economía del absurdo. El Viejo Topo, Barcelona.

Tanuro. D. (2020): ¡Demasiado tarde para ser pesimistas! La catástrofe ecológica y los medios para detenerla. Sylone, Madrid.

Tanuro, D. (2020): “Pandemia, capitalismo y crisis climática”. Viento Sur 14/4/2020. [https://vientosur.info/pandemia-capitalismo-y-crisis-climatica/]

Tots els factors apunten a l’esclat d’una crisi econòmica de dimensions colossals, semblant a la Gran Depressió de 1929


Maa Ángeles Llorente CortésProfessora, regidora d’Educació de l’Ajuntament de Xest, Foia de Bunyol

altres per a rics. Això no es pot defendre ni èticament ni moralment. Per això, els estats han de garantir els recursos i els mitjans necessaris per a assegurar la màxima qualitat d’aquests serveis. Els diners públics ha d’anar prioritàriament al finançament dels serveis públics. Amb l’educació, la salut, la vellesa o la dependència no s’ha de fer negoci.Amb la pandèmia ha quedat palés que l’Estat ha de garantir el finançament necessari per a assegurar uns serveis públics de qualitat. Si volem avançar en justícia social, urgeix guanyar aquesta batalla ideològica.

COMBAT IDEOLÒGICUna característica essencial de la humanització és la constitució de grups humans que, mitjançant la cooperació, la solidaritat i

l’intercanvi de sabers i afectes, aconsegueixen augmentar la seua supervivència i benestar.

Les persones necessitem del contacte humà, els afectes, la socialització, la convivència, la presencialitat per a construir espais de vida, normes, contractes. Per a desenvolupar-nos, suportar les inclemències de la vida, gaudir, créixer en humanitat, contar-nos històries i construir relats superadors de la realitat, pensar junts, actuar col·lectivament, somiar noves realitats en nom del bé comú.

Hui més que mai cal seguir compromesos en la defensa del model d’Escola Pública, hem de fer de cada centre educatiu una escola pública. Hi ha milers de col·legis i instituts de qualitat, de titularitat i gestió pública, que comparteixen el poder i construeixen un projectes col·lectius revisables pel professorat, l’alumnat, les famílies i l’entorn. Aquests centres prenen decisions de manera

respon a una anàlisi malintencionada que obvia les deficiències del sistema, que no aborda les seues mateixes necessitats per garantir l’equitat –igualtat en la diversitat– i que pretén satisfer els interessos d’uns mercats que en el seu moment van forçar les retallades i la privatització creixent dels serveis públics essencials.

Les pressions de les empreses del sector de l’ensenyament sobre els governs i la societat en general busquen accelerar els processos de desenvolupament de tecnologies digitals i avançar en la mercantilització del coneixement i la privatització dels serveis públics. Volen qüestionar i banalitzar la presencialitat en educació, però també en la sanitat, els serveis socials i tota l’Administració en general.

Què hi ha darrere de tot això? El model neoliberal de capitalisme extrem, ni més ni menys. Des de l’inici del confinament s’han incrementat les tendències a la individualització i la reclusió en l’àmbit privat. També ha augmentat la por, que tot ho paralitza. Moltes persones s’han acostumat a no eixir de casa. L’oferta televisiva, les “plataformes culturals”, l’esport domèstic, prendre el sol en la terrassa, els concerts en diferit són activitats que omplin la vida de persones, que perden poc a poc parcel·les de llibertat i abandonen els espais públics d’oci, cultura, el teixit associatiu, la reivindicació i la protesta.

Els serveis públics gratuïts, de titularitat i gestió pública, són els únics que poden garantir els drets essencials de totes les persones amb garanties de llibertat i igualtat. La gestió del que és públic és la gestió del que és comú, del que afecta el conjunt de la ciutadania, del que fa referència als interessos col·lectius i comuns de les persones que integren una societat, mentre que l’espai privat apunta als interessos particulars de determinats grups o persones.

La gestió pública és l’única que garanteix la universalitat i la qualitat per a tots i totes. Una societat civilitzada i justa ni pot ni ha de permetre’s una sanitat, una educació o uns serveis socials per a pobres i uns

M entre els poders públics financen un ensenyament privat concertat que selecciona alumnes, separa per sexes, exigeix aportacions

“voluntàries”, no funciona democràticament i adoctrina, la xarxa pública pateix unes inversions escasses, unes construccions escolars inadequades, un nombre excessiu d’alumnes per aula, uns currículums que no aborden la realitat, una formació docent

feble i de mala qualitat, una educació infantil partida en dos i amb falta de places escolars, una formació professional privatitzada, molta burocràcia i falta de funció orientadora en la Inspecció, uns recursos insuficients per a la inclusió de tot l’alumnat, una escassa i mal orientada “digitalització”, una rigidesa d’espais i temps, un menyspreu envers el saber del col·lectiu docent en benefici de “persones expertes” i editorials...

MÉS PRIVATITZACIÓEn aquests mesos s’ha constatat que les desigualtats entre l’alumnat, que ja existien, han augmentat de manera exponencial en funció del poder adquisitiu i la capacitació cultural de les famílies, no només per la bretxa digital. Perquè deduir que les desigualtats s’han incrementat per la “bretxa digital”

democràtica, amb estils de gestió participatius i amb estratègies pedagògiques que permeten viure la democràcia en tots els aspectes de la vida escolar. Perquè l’educació pública és un projecte comunitari que fa seus principis i finalitats que defineixen la comunitat i que es du a terme amb totes les persones i per a totes les persones.

ESCOLA INCLUSIVALa inclusió és un tret inherent a aquest model. Una escola és pública si és completament gratuïta, si és inclusiva i no segrega a ningú, si promou el desenvolupament harmoniós de tot alumnat. Només en les escoles públiques es pot garantir la inclusió de tot l’alumnat, la igualtat d’oportunitats i l’equitat, perquè només en aquestes està present tota la diversitat social.

És impossible la inclusió educativa si, per principi, es restringeix l’entrada a determinats alumnes. Tota persona és única i igual de valuosa, encara que les seues característiques i condicionants siguen diferents. L’escola pública ha de treballar per a compensar les desigualtats i fer que, en la mesura de les seues possibilitats, totes i tots avancen i desenvolupen al màxim les seues capacitats, aconseguisquen un desenvolupament harmoniós de la personalitat i s’integren en el món laboral i social.

Per a aconseguir tot això, és fonamental aprendre dels altres i amb els altres en contextos afectius i rics en experiències.

L’Escola Pública forma persones perquè adquirisquen eines de pensament, sentiment i acció que els permeten participar críticament en la transformació social, per afavorir la seua emancipació personal i col·lectiva. Per a això, necessitem un currículum comprensiu, obert i flexible, coherent i útil, ètic i inclusiu, pràctic i realitzable, en contínua reconstrucció, al servei de la formació integral de la persona de la necessària transformació social.

El respecte als drets fonamentals de la persona –dels xiquets i les xiquetes– ha de ser una constant en els models d’ensenyament aprenentatge de l’Escola Pública: cal qüestionar i rebutjar models autoritaris, patriarcals, de delegació i de submissió i posar en pràctica uns altres model d’autoritat i poder compartits. La coeducació ha d’impregnar tota la vida escolar.

ESCOLA LAICAUna escola és pública si garanteix la pluralitat ideològica i cultural. Com correspon a un estat aconfessional, l’Escola Pública és laica: no practica l’adoctrinament i educa en la llibertat d’expressió. El laïcisme serveix els interessos generals de la societat, és un tret inherent a l’àmbit públic. Cal educar en un marc de valors

El confinament patit a conseqüència de la pandèmia ha posat de manifest molts problemes de funcionament d’un sistema educatiu mal dissenyat i amb greus carències estructurals. En un transcendental moment històric com el present, el valor de l’Escola Pública és primordial per a garantir i promoure la justícia i el progrés social.

ESCOLA PÚBLICA MÉS QUE MAIEDUCACIÓ DE QUALITAT EN TEMPS DE LA COVID-19

Les empreses busquen accelerar els processos de desenvolupament de tecnologies digitals i avançar en la privatització

Només en les escoles públiques es pot garantir la inclusió de tot l’alumnat, la igualtat d’oportunitats i l’equitat


universals que facen possible la convivència entre persones de diferents credos i costums.

L’Escola Pública ha de cuidar la diversitat en un exercici constant de comunicació i reflexió que permeta revisar les creences de cadascú i reconciliar-les amb els valors comuns. El laïcisme no imposa una visió del món, sinó que crea les condicions perquè cadascú construïsca lliurement les seues pròpies i aprenga a viure en harmonia amb les altres persones.

L’Escola Pública està compromesa amb la formació permanent de la comunitat educativa, una formació que conjuga teoria i pràctica i se centra en la realitat social, política i cultural.

L’Escola Pública necessita docents emancipats, dones i homes ben formats i compromesos amb la tasca pedagògica i la transformació de la societat. El reconeixement social d’aquest compromís va lligat a la millora de les seues condicions laborals, el reconeixement a la saviesa adquirida i a la important labor que desenvolupen, i a l’autonomia pedagògica, la flexibilitat i la llibertat.

El professorat ha de sentir-se protagonista del seu treball. L’escola, la societat, la humanitat necessiten docents capaços de donar i rebre afecte, que gaudisquen amb el seu treball, que mantinguen l’entusiasme i l’esperança, que creguen en el que fan des d’una racionalitat activa.

En temps de pandèmia cal insistir en el valor immens de l’Escola Pública com a espai de socialització, d’aprenentatge i cures, una

institució essencial i insubstituïble que permet vincular passat, present i futur d’uns éssers humans que viuen en societats injustes i malaltes i en un planeta amenaçat.

Convertir els problemes en oportunitats d’aprenentatge per a trobar nous models de vida i garantir l’accés a la informació, el coneixement i el saber són tasques essencials de l’Escola Pública.

ESCOLA PÚBLICA MÉS QUE MAI

L’escola, la societat, la humanitat necessiten docents ben formats i capaços de mantindre l’entusiasme i l’esperança


Llorente, M. Ángeles (2015): Escuela Pública. Dignidad y compromiso. Barcelona, Octaedro.

Llorente, M. Ángeles (2017): ¿Qué es la Escuela Pública? Barcelona, Octaedro.

Llorente, M. Ángeles (2018): “Escola Pública i organització democràtica”, Allioli núm. 269, octubre. València, STEPV.


Jaume Carbonell SebarrojaPeriodista i pedagog, director del Consell assessor d’El Diari de l’Educació

curt: cap plataforma digital pot canviar la vida d’un estudiant, només els bons professors i professores poden fer-ho.

Una altra cosa ben diferent és que l’educació presencial utilitzi les més diverses i actualitzades eines tecnològiques i les plataformes digitals amb continguts més rigorosos i ben triats. En molts casos i a partir de certes edats —més dubtes hi ha que es facin servir en els primers anys de l’escolaritat—, no és només convenient, sinó del tot imprescindible. Per això, és necessària una alfabetització tecnològica i audiovisual contínua i en profunditat. Sobretot, per empoderar la docència i permetre-li adquirir prou autonomia i esperit crític per posar els nous avenços informàtics al servei de la millora de l’educació i no a l’inrevés.

I què dir de les practiques de formació professional o de magisteri? Sempre es poden fer simulacions molt acurades a les pantalles, però el coneixement del món del treball exigeix, també, moure’s pels diferents escenaris, conèixer el dia a dia de qualsevol ofici i professió, parlar amb diverses persones per confrontar punts de vista... I les visites i pràctiques a les escoles? Com treballar la tan necessària relació entre teoria i pràctica, com fer-se una idea de tots els ingredients, espais, temps i interaccions que tenen lloc dins d’un centre, com aprendre d’una institució viva on cada dia és diferent? També en això les rèpliques virtuals són molt artificials i imperfectes.

ALGUNES AMENACESDurant el confinament del coronavirus els gurus tecnològics, ben auxiliats per alguns estaments acadèmics, s’han trobat com el peix a l’aigua per vendre les virtuts i les excel·lències de la modalitat telemàtica, una eina —a tot estirar, una proposta instructiva o d’aprenentatge—, però que els més agosarats qualifiquen falsament d’educativa. Perquè és prou sabut, des de temps immemorials, que l’educació és molt més que la mera instrucció, una diferència que convé anar recordant de tant en tant.

Les amenaces a la presencialitat provenen de la confluència de dos interessos: el de les grans plataformes tecnològiques per a fer l’agost —algunes de molt consolidades són insaciables— i el dels administradors de l’educació que, des de fa temps i amb diferents velocitats, tracten de privatitzar l’ensenyament i desmantellar el sistema públic, mitjançant retallades i abaratiments de costos.

Aquesta ofensiva comença en l’educació infantil, amb el missatge que la nova generació de nadius digitals ha de començar ben d’hora

i la paraula, seran sempre insubstituïbles. Pensem en qualsevol debat, una sortida d’observació i coneixement de la natura, una estada en una casa de colònies, un viatge, el treball al laboratori o una tutoria. I tota mena d’encontres entre docents-alumnes i entre aquests: a l’entrada i a la sortida de l’escola, l’institut o la universitat, entre passadissos, a l’hora del pati, al bar… La vida en qualsevol centre docent, amb esdeveniments previsibles i imprevisibles, des de l’escola infantil i primària fins al campus universitari, forma part del procés de formació i socialització de la infància i la joventut. Sense vida comunitària no pot haver-hi formació autèntica.

Resumint: hi ha dos aspectes nuclears en el valor de la presencialitat. L’un fa referència al

procés d’ensenyament i aprenentatge i té a veure amb l’organització i la dinàmica de l’aula en què infants i adolescents treballen individualment i en equip, es mouen per diversos racons i espais d’aprenentatge o interaccionen de mil maneres amb el professorat a través d’una conversa que, a fi de comptes, és el moll de l’os d’una educació crítica, en què la programació prèvia està sotmesa a la improvisació que exigeix una pregunta, un conflicte, una novetat en la vida dels alumnes, una notícia del seu entorn proper o més llunyà, un desig col·lectiu, etc. I tot plegat ha d’anar acompanyat d’estratègies comunes i personalitzades, que es despleguen simultàniament, per ajudar a afavorir l’aprenentatge. L’altre factor fa referència a les capacitats no específicament cognitives: en aquells dos pilars fonamentals de l’educació inclosos en el famós Informe Delors, que parlen de l’aprendre a ser i a conviure. A tot allò que té a veure amb les emocions i sentiments, amb les actituds i els valors, en la l’educació cívica i democràtica. Un tipus de formació que no s’adquireix amb discursos teòrics, amb píndoles telemàtiques o amb la projecció de vídeos. Al contrari, tot això s’aconsegueix a foc lent, en l’observació, la conversa quotidiana i l’acompanyament afectuós d’una mirada als ulls, un copet a l’esquena, una abraçada o un signe de reconeixement, en què els cossos posen en joc el seu potencial sensorial. Ras i

L a sèrie Merlí de la primera època, centrada en un institut de secundària i emesa per TV3 i després per altres cadenes de televisió, va despertar

l’interès per la filosofia i va fer créixer el nombre d’estudiants a les facultats de Filosofia. Sense entrar en l’anàlisi de la sèrie, hi ha un fet remarcable que convé destacar: Merlí, el professor interí de Filosofia fa pensar l’alumnat amb constants preguntes per a debatre, algunes de preparades i altres de totalment improvisades. I això no ho fa assegut en una cadira o restant dret immòbil durant tota la classe, sinó movent-se contínuament per l’aula, buscant les mirades, sacsejant els pensaments adolescents i trenant complicitats. I, de tant en tant, els treu fora: “Anem peripatètics”, en homenatge a les passejades d’Aristòtil amb els seus deixebles. Surten al pati o baixen al laboratori, on segueix una classe, i s’hi estableix un fort grau de connexió i proximitat que, sens dubte, aconsegueix que augmenti la curiositat i l’aprenentatge de la filosofia, tot relacionant els conceptes abstractes amb fets concrets extrets de les experiències quotidianes dels adolescents. Merlí introdueix una manera de pensar i d’estar a l’ensenyament, així com un seguit de rituals que ajuden a cohesionar la identitat del grup. Les relacions humanes properes, els vincles sòlids entre els diversos actors de la comunitat educativa i els rituals institucionals sempre han conformat el bo i millor de la pedagogia.

Aquesta riquesa metodològica no es pot traslladar en el format manual. Llevat que s’intentés, és clar, fer-ho a través d’una animació d’enginyeria robòtica. Potser sí, una conferència amb docents estàtics podria tenir efectes semblants a la modalitat en línia, però tampoc això és gaire clar. L’humanista italià Nuccio Ordine, autor de l’interessant assaig La utilidad de lo inútil, ho veu d’aquesta manera: “¿Cómo podré leer un texto clásico sin mirar a los ojos a los estudiantes, sin reconocer en sus rostros los gestos de desaprobación o de complicidad?” Podríem posar-ne altres exemples.

Hi ha presencialitats empobrides i virtualitats enriquides, per descomptat. Ara bé, és evident que la potencialitat del directe, amb la gestualitat, el contacte dels cossos

a familiaritzar-se amb les pantalles, i acaba amb el discurs falsament igualitari que els estudiants universitaris que treballen o no poden assistir al campus podran seguir els estudis des de casa seva. Però no és el mateix: perquè l’exercici d’aquest dret a l’educació té una qualitat diferent, sobretot quan algunes universitats combinen les lliçons magistrals amb classes dinàmiques, espais de conversa, seminaris reduïts, pràctiques al laboratori o en qualsevol altre lloc, treball en grup, tutories individualitzades cara a cara, etc. Convé desmuntar aquestes fal·làcies. A mi em recorda l’època dels batxillerats nocturns: en efecte, va ser sens dubte una oportunitat perquè pogués accedir més gent a la universitat. Ara bé, aquell ensenyament es feia en un horari més comprimit, l’impartien docents nouvinguts i no disposaven de les mateixes ofertes.

Recuperem el fil inicial. No hi ha dubte que ara mateix un dels àmbits de negoci més sucosos de la penetració i colonització tecnològica és l’ensenyament, una rendibilitat econòmica que acaba condicionant i fins i tot determinant l’agenda governamental de la tecnologia educativa i també la cultura docent, amb una proposta força homogeneïtzadora. A més, el control no s’exerceix solament en les diverses etapes del sistema educatiu formal, sinó en la creixent oferta dels MOOC (cursos en línia massius i oberts, en format de píndoles

digitals d’informació), en la formació contínua en tots els àmbits.

Molts estudiosos assenyalen, a més, que la intel·ligència artificial conformarà en el futur sistemes tecnocràtics despersonalitzats que substituiran la comunitat educativa i el professorat. Fins a quin grau i a quin ritme avançarem cap aquí és del tot imprevisible i dependrà, també, de les resistències des de diferents fronts. Però els indicis i les amenaces hi són.

Recentment, Naomi Klein s’ha referit a la “doctrina del xoc pandèmic” i del nou pacte o New Deal de les pantalles. Es refereix a una iniciativa que ja s’està coent a Nova York. Però ja sabem que, més tard o més d’hora, les coses que passen als EUA acaben arribant al nostre país.

Quan les megacorporacions tecnològiques posen el focus en els sistemes d’ensenyament, cal insistir que els millors aprenentatges mai es materialitzaran a través d’una pantalla. Contràriament, la bona educació sempre reclama un entorn presencial, en què docents i alumnes conreen uns estrets i consistents vincles personals.

EL PODER EDUCATIU DE LA PRESENCIALITATEL COS, EL GEST I LA PARAULA EN VIU SÓN INSUBSTITUÏBLES

És evident que la potencialitat del directe, amb la gestualitat, el contacte i la paraula, són insubstituïbles

Com treballar la relació entre teoria i pràctica, com fer-se una idea de tots els ingredients, que hi ha en un centre?


Carbonell, Jaume (2020). “Tres models escolars; tres maneres d’entendre l’educació” (I i II). El Diari de l’Educació. [En línia: https://diarieducacio.cat/tres-models-escolars-tres-maneres-dentendre-leducacio-i/]

Klein, Naomi (2020). “Distopía de alta tecnología que se gesta en Nueva York para el post-coronavirus”. [En línia: https://www.lavaca.org/notas/la-distopia-de-alta-tecnologia-post-coronavirus/]

Ordine, Nuccio (2013). La utilitat de l’inútil. Manifest. Barcelona, Quaderns Crema.


E n l’àmbit educiatiu, el confinament ha posat a prova tot el món, des del professorat més experimentat fins el més novell.

La crisi també ha posat en evidència les mancances tecnològiques d’un sistema basat en la garantia de la presencialitat i que amb l’educació a distància ha hagut de sotmetre’s a un procés de reinvenció continu i accelerat.

La pèrdua de la presencialitat ha comportat un canvi dràstic del context d’aprenentatge de l’alumnat. En el tercer trimestre del curs anterior, els processos educatius, que es desenvolupaven en un context conegut i controlable –en el si de les aules preservàvem la compensació de desigualtats– es van traslladar a les cases de cadascú, amb situacions molt diverses i desiguals. El nou context ha sigut una de les principals barreres del desitjat aprenentatge inclusiu.

Un repte colossal pel curs 2020/21 és fer front a l’augment experimentat en les desigualtats de l’alumnat, un condicionant que, tanmateix, no ha d’impedir seguir avançant en la construcció del model d’escola inclusiva. Caldrà readaptar les programacions, seleccionar els aprenentatges imprescindibles, organitzar activitats diverses, emprar diferents formes de representació i expressió i esforçar-nos per connectar tot això amb la diversitat de necessitats de l’alumnat. La nova realitat ens fa viure amb la certesa que totes i tots som diversos i que, compromesos amb la societat, hem de respondre des de l’escola.

BRETXA DIGITALLa bretxa digital ha sigut la dificultat que ha provocat més maldecaps a les famílies i al professorat. Amb el tancament dels centres i la suspensió de l’activitat presencial, el repte més immediat era fer arribar les propostes educatives a l’alumnat. En el camí cap a una educació híbrida, telemàtica o a distància

Les vulnerabilitats de la infància són diverses i el professorat ha de disposar de recursos i estratègies

didàctiques adequades per a garantir el seu aprenentatge. En temps de pandèmia, afermar el principi d’inclusió educativa i fer efectiu el dret a l’educació universal implica posar el focus en l’alumnat més vulnerable.

UNA PANDÈMIA QUE EIXAMPLA LES BRETXES ESCOLARS

Sonia Ibáñez Abad Inspectora d’Educació

L’AUGMENT DE LES DESIGUALTATS RECLAMA EL COMPROMÍS DE DOCENTS I INSTITUCIONS


amb garanties, han quedat palesos molts entrebancs: � Restriccions en l’ús de plataformes educatives digitals derivades de les instruccions oficials per al compliment de la protecció de dades en els centres educatius públics. � Limitacions de capacitat de les actuals plataformes de la Conselleria d’Educació per a establir comunicacions amb famílies i alumnat. Dins de l’anomenat pla Mulan, l’Administració va treballar de valent per garantir que més centres i grups pogueren fer-les servir. � Problemes del professorat en l’ús de dispositius particulars des dels seus domicilis i connexions a internet en una educació a distància per a la qual no estava preparat. � Limitacions de connectivitat i d’ús de dispositius tecnològics de l’alumnat, amb situacions ben diverses: famílies sense internet ni dispositius, famílies amb recursos digitals insuficients, perquè era prioritari l’ús laboral (teletreball) que se’n feia.

Per a combatre la bretxa digital, la Generalitat va posar a la disposició dels alumnes que ho necessitaven unes 29 mil tauletes amb connexió d’internet. També es va dotar l’alumnat de recursos formatius d’autoaprenentatge –amb tutorials per al professorat–, uns esforços que, no obstant això, van posar de manifest que la formació desplegada sobre les TIC ha sigut completament insuficient per a fer front al nou escenari de la covid-19.

BRETXA SOCIOECONÒMICAPer a dur l’escola a les llars amb més necessitats va ser insuficient que la Generalitat els lliurara tauletes electròniques, perquè hi ha molts altres factors familiars que condicionen el procés d’aprenentatge: sectors deprimits de condicions socioeconòmiques baixes sense coneixements per a manejar dispositius digitals i que desconeixen fins i tot el

potencial educatiu d’una tauleta. L’ambient poc estimulant envers l’aprenentatge existent en altres àmbits demana també posar al seu abast mitjans suplementaris que permeten dur l’escola a les llars familiars.

Cal recordar ací l’interés públic del treball realitzat pels serveis socials i les forces de seguretat en els moments més delicats, que van traslladar a les cases de xiquets i xiquetes els dossiers d’activitats que havia enllestit el professorat. En el combat contra la desconnexió i l’absentisme escolar en el període de confinament, un dels objectius clau va ser precisament tindre localitzat tot l’alumnat, una tasca extraordinàriament complexa en alguns barris de grans poblacions.

La responsabilitat afegida de la tasca d’acompanyament per part de les famílies en l’educació a distància va posar de manifest importants dificultats i mancances pel que fa a l’accés i l’ús dels dispositius digitals. En aquest sentit, els consistoris municipals i la Conselleria d’Educació han de reactivar i impulsar escoles de famílies i reforçar

els plans de formació de persones adultes. Aquestes iniciatives, dirigides als col·lectius familiars més necessitats, representen un suport decisiu a l’acció tutorial.

BRETXA COMUNICATIVA La pandèmia s’ha estés en 2020, quan el 92% de la ciutadania espanyola té almenys un dispositiu: som un dels estats amb major nombre de telèfons intel·ligents per habitant de

una base crucial dels aprenentatges en les llars familiars. Finalment, els treballs dels equips de suport a la inclusió educativa –amb les limitacions pròpies de la no presencialitat– han sigut indispensables per a establir comunicacions i arribar als àmbits i famílies més vulnerables.

BRETXA EDUCATIVALes instàncies educatives i els serveis socials tenen una greu responsabilitat davant de la societat: garantir el dret a l’educació de totes i de tots. Per a fer efectiu aquest dret fonamental, les institucions públiques han de dedicar esforços i recursos per a compensar aquells aspectes del context i les circumstàncies particulars de cada subjecte i que entrebanquen el seu accés a l’educació, tot facilitant-li les oportunitats que requereix per a desenvolupar-se com a persona.

La necessitat d’implementar una educació a distància ha mostrat les limitacions per a ser desenvolupada exitosament, unes

dificultats conegudes però que romanien eclipsades per la funció atribuïda a la institució escolar de compensar les desigualtats.

Amb el retorn a la presencialitat, cal valorar i fomentar totes les pràctiques inclusives que justifiquen el compromís de les treballadores i els treballadors de l’ensenyament amb cada jove que torna a ocupar el seu pupitre, amb el dret a una educació de qualitat de cada xiquet i xiqueta.

tot el món. Però s’ha vist que no n’hi ha hagut prou amb la tecnologia per a mantindre una relació fluida entre docents, alumnes i famílies, han sigut molt desiguals les iniciatives impulsades pels centres per a mantindre una comunicació tan necessària per als diferents processos d’ensenyament-aprenentatge. A més, depenent de les etapes educatives, les necessitats es presenten en una gran diversitat d’escenaris.

L’alumnat d’educació infantil requeria del contacte visual de la tutora o el tutor, el referent amb qui mantindre viu el vincle afectiu i emocional, tan decisiu en aquestes primeres edats.

En educació primària, els xiquets i les xiquetes volien saber coses de la resta de la classe, desitjaven compartir moments per a afermar unes relacions ben significatives entre iguals.

L’estudiantat de secundària, a punt de finalitzar els estudis, amb proves d’accés a la universitat i pràctiques en empreses, necessitava les explicacions del professorat, l’acompanyant model dels seus respectius aprenentatges.

I les famílies de les diferents etapes? En tots els casos el gran ventall de recomanacions havia d’anar a compte del professorat. Al principi del confinament, pares i mares reclamaven ajudes per a establir pautes i rutines de treball i acompanyament emocional per a fer front a l’amenaçadora emergència sanitària. Davant de les incerteses sobre el retorn a les aules i la inquietud pels efectes negatius en la formació, el professorat dels diferents nivells i etapes els informava de la suspensió de l’ensenyament presencial i de la flexibilització dels criteris d’avaluació, amb la promoció de curs de la totalitat d’alumnes, com a pràctica habitual.

Pel que fa al personal d’orientació educativa dels serveis Psicopedagògis Escolars i els departaments d’Orientació, cal dir que han realitzat un treball fonamental en l’acompanyament emocional a les famílies,

La formació desplegada sobre les TIC ha sigut completament insuficient per a fer front al nou escenari de la covid

La necessitat d’implementar una educació a distància ha mostrat les limitacions per a ser desenvolupada exitosament


Diana Bort PastorCol·legi públic L’Hereu, Borriol, Plana alta

les quals englobàvem, d’una manera lúdica i manipulativa, bona part dels objectius reflectits en el currículum.

Amb aquestes propostes les famílies tenien una funció molt important, ja que havien d’ajudar els infants a preparar el material, acompanyar-los en els moments de joc i guiar-los per tal que l’activitat els resultara significativa. La via més fàcil potser hauria sigut la confecció d’un dossier d’activitats per a realitzar a casa, però aquesta opció no encaixava en la nostra mirada cap als infants ni amb la nostra manera de ser i fer.

El curs vinent no serà fàcil però, malgrat les limitacions, haurem d’afrontar el repte amb optimisme, com una oportunitat per a seguir aprenent. Haurem de considerar la qüestió sanitària però sense perdre de vista les qüestions organitzatives, pedagògiques i emocionals.

Totes i tots tenim pors, incerteses i des del primer de setembre intentarem adaptar

la nostra tasca a les noves normatives. Però el més important serà seguir fent el que fem: posar l’infant sempre per davant de tot, coordinar-nos i reflexionar en els equips de nivell i d’escola. Si ho seguim fent com ho hem fet fins ara, de segur que trobarem com sempre una eixida i no ens sentirem a soles davant de la nova realitat que ens espera.

Si no podem fer espais de lliure circulació, establirem microespais a l’aula. Si no podem eixir juntes i junts als espais exteriors, farem torns... La qüestió clau seguirà sent valorar les nostres possibilitats i traure’n el màxim suc possible sense fer passos arrere i retornar a un model educatiu en què ja no creiem.

Mirarem sobretot les coses positives que ens facilita aquesta etapa, com és disposar de molt de temps per a estar amb els infants del grup amb les mínimes franges horàries. Així ens adaptarem més a les seues necessitats i interessos i seguirem millor els seus processos d’aprenentatge. Continuarem reflexionant conjuntament amb les famílies, treballant per tot allò en què creiem i en la direcció que havíem previst, sense por de canviar les coses que no funcionen —de segur que n’hi haurà— i explicant-los que, a pesar de la imprevisió que acompanya el nou escenari educatiu, seguir caminant juntes ens ajudarà a agafar el bon camí. Al mal temps, sempre hi posarem bona cara i entre totes i tots ho aconseguirem.

tot i que ho hem intentat, en molts casos ha sigut molt complicat o quasi impossible afavorir situacions per reduir aquestes bretxes, sobretot la social.

Pel que fa al suport pedagògic, ja sabem que la proposta més vàlida per al nostre alumnat era l’acompanyament presencial, una opció que no podíem exercir. Vam decidir plantejar una sèrie de propostes setmanals globalitzades i obertes en què, a partir d’una idea, els infants podien realitzar múltiples activitats en companyia de les famílies i amb materials que podien trobar a casa.

‘AIXÍ SOC JO’Un exemple de proposta globalitzada ha sigut “Així sóc jo”, en què l’alumnat havia de buscar amb la família fotos de cada any des del seu naixement, ordenar-les cronològicament, numerar-les, parlar del que estaven fent en cada moment... Havien de parlar amb la família i explicar-los on estaven en cada foto, qui els acompanyava... Cada xiquet o xiqueta també podia dibuixar-se com es veia ara, muntar un collage d’una cara amb retalls de revistes, parlar de les parts del cos, interpretar cançons en valencià, castellà i anglés, fer exercicis de psicomotricitat, etc. Era una sèrie d’activitats relacionades amb el cos humà per a treballar molts aspectes del currículum, unes activitats que tenien un sentit i amb

A l’inici del confinament, tot l’equip de cicle vam reflexionar molt sobre com havia de ser la nostra tasca durant aquest

període. Només teníem una cosa clara: havíem d’estar a prop de les famílies. L’única manera de poder sentir els seus problemes i inquietuds era a través de telefonades regulars. Hem plorat, hem rist, ens hem confessat i sobretot les hem escoltades.

En distintes ocasions hem donat més importància al suport emocional que al pedagògic. Ens hem trobat amb famílies que havien de compaginar tota la càrrega personal i la situació particular que vivien amb la necessitat de servir de suport pedagògic als seus fills i filles. Aquesta ha sigut una tasca difícil però en la majoria dels casos ens han fet veure el seu potencial educador del qual ara som més conscients. Hi ha hagut casos en els quals hem comprovat la importància de la igualtat d’oportunitats que han de tindre tots els infants, hem pres consciència de les bretxes social i digital que hi ha en el nostre entorn. Aquesta ha sigut la part més difícil, ja que,

A MAL TEMPS, BONA CARA

En molts casos ha sigut molt complicat o quasi impossible afavorir situacions per reduir aquestes bretxes, sobretot la social

MESTRA D’INFANTIL

TES

TIM

ON

IS


Teresa Soler EsteveCol·legi públic Martínez Valls, Ontinyent, Vall d’Albaida

interessants, cadascuna hi ha aportat el que millor sap fer.

DIVERSITAT DE FAMÍLIESPer desgràcia, no tot l’alumnat ha pogut treballar igual i això ha preocupat tot el claustre des del primer moment. En totes les classes hi ha un o dos alumnes que, per diferents motius, no pot accedir al treball digital. Alguns tampoc són fàcils de localitzar per telèfon. Gràcies que el director i l’orientadora del centre van fotocopiant el material que els preparem els tutors i l’Ajuntament els ho fa arribar... Algunes d’aquestes famílies responen, altres no han presentat res.

La majoria ha col·laborat tant com ha pogut, sobretot les mares, que han fet de mestres,

companyes de joc i el que ha fet falta. Ha sigut dur, però han disfrutat de fer coses junts, les relacions familiars s’han enfortit.

Per a altres ha sigut més difícil perquè no han deixat de treballar i atenien les tasques escolars dels fills quan podien. Alguna mare separada ha hagut de apanyar-s’ho sola, sense l’ajuda del pare...

La situació era nova per a tots i hem hagut de reajustar horaris, acurtar tasques, renunciar en part als projectes perquè a les mares els resultava més còmode fer exercicis del llibre... Però sempre hi ha hagut un mínim de complicitat amb elles i un intercanvi de paraules d’ànim i d’encoratjament mutu en moments difícils; això ha sigut gratificant. Com ho ha sigut també quan els alumnes t’han escrit i t’han dit que els agrada el que estan fent i que tenen ganes de veure’t i tornar a l’escola.

Causarà impacte aquesta crisi en el món educatiu? És clar que sí. I molt. Fa 35 anys que estic en la docència i successives lleis d’educació que només han servit per a que res no canvie. Ara començava a forjar-se una renovació pedagògica bastant sòlida, hi ha docents que comencen a canviar la seua mirada respecte de com s’ensenya i com s’aprén...

El distanciament, les bambolles sanitàries, l’aïllament en els patis –per cert, en el nostre centre, s’estan convertint en patis actius, amb diferents espais naturals on l’alumnat pot interactuar de moltíssimes formes– suposaran un gran pas arrere que el professorat haurà de compensar com siga. I ho farà, perquè en les situacions difícils, els docents ens reinventem i creem, com ha passat durant el confinament. Fins i tot tenim l’oportunitat d’introduir canvis de qualitat que perduren una vegada passada la crisi. Però no podrem fer un esforç tan gran si les administracions no ens fan costat: disminució de ràtios, augment de plantilles i altres recursos necessaris.

com aprenen, quines dificultats –ara se’n diu barreres– tindran a casa i que no importa tant què han d’aprendre sinó com ho podrien aprendre en aquestes circumstàncies, amb propostes atractives, reptes que no refusen, grans viatges des de casa fins a l’Antàrtida, a la prehistòria o a la Roma antiga. I, si pot ser, interrelacionant els continguts de totes les àrees de forma coherent i significativa.

Com fer tot això des de casa, amb un ordinador portàtil i un telèfon mòbil? Heus ací el problema. Sempre m’han atret els reptes difícils, però tinc algunes mancances pel que fa a les noves tecnologies que fins ara no he necessitat ni he tingut temps d’explorar. Així, de colp i per urgent necessitat, he hagut d’aprendre a gestionar un munt de xarxes socials.

Gràcies que tinc la família que m’assessora i, quan en un moment d’urgència em quede en blanc o el programa no respon, busque corrents qui m’ajude. “Mama, vigila on entres que estàs omplint l’ordinador de virus” –em diu el meu fill universitari, ara confinat a casa.

També la meua jove companya de nivell té la paciència d’ensenyar-me algunes novetats que desconec. He aconseguit coordinar-me amb ella i elaborar conjuntament uns materials

E l divendres 13 de març vaig acomiadar els meus alumnes de 4t de primària amb un “fins prompte”, pensant que la situació

no duraria molt. A partir d’aquell dia, que ja mai oblidarem, comença una etapa difícil i aclaparadora en el treball, però també gratificant pels vincles emotius i la solidaritat que anirà forjant-se amb els companys, les famílies i l’alumnat.

Les primeres setmanes són un desori de propostes que tothom comparteix amb la millor de les intencions però que m’angoixen, pense que no podré assimilar tanta informació: fitxes interactives, llibres en àudio, Genially, museus virtuals, rebost digital del CEFIRE. I també guies d’acompanyament emocional, canvis de mirada amb Chomsky i Tonucci, webinars per a docents...

Al final, pense que el millor que puc fer és centrar-me en els meus alumnes, com són,

CANVIAR LA MIRADA, REINVENTAR LA DOCÈNCIA

En totes les classes hi ha un o dos alumnes que no poden accedir al treball digital, alguns tampoc són fàcils de localitzar per telèfon

MESTRA DE PRIMÀRIA


Anna Climent i MontllorIES Las Fuentes, Villena, Alt Vinalopó

Els pares i les mares –també els iaios, en primària– han sigut els grans sofridors perquè han hagut de controlar les criatures i en molts casos complir amb la faena. L’Administració s’ha oblidat d’ells.

TELETREBALLADORA I MARE Jo mateixa he sigut teletreballadora i mare amb cura (compartida) d’un xiquet durant 24 hores diàries. Recorde el dia que el meu alumnat, enmig d’unes profundes explicacions sobre la degeneració de les glàndules sudorípares apocrines, va esclatar a riure. Què vos fa tanta gràcia?, els vaig dir. “El teu fill ens està fent carasses per darrere”.

L’Administració s’ha preocupat molt de la seguretat i dels protocols, del confinament..., però mentre l’economia tornava a la “nova” normalitat, les aules no ho feien.

Hem obert abans els bars que els centres educatius perquè no hem entés la funció de l’educació. Només ens ha preocupat que les

escoles i instituts no foren un centre de transmissió, un aspecte important. Però n’hi ha més, n’hi ha d’haver més. Hem de valorar també la funció de guarderia, és un tabú dir-ho així, ho sé, però està present. Els pares hem hagut de tindre cura dels fills mentre treballàvem i això ha sigut un gran repte organitzatiu.

Però ara vull reivindicar una altra gran funció de la docència: transmetre coneixements, aquest gran dimoni! Des que ens vam confinar, les grans ments pensants van llançar la consigna: “No avançar temari, només reforçar conceptes.” Xe, això és no creure realment en l’educació!

Els ensenyants, a través de conceptes abstractes, termes enrevessats i sovint inútils –sí, inútils, com els límits que tendeixen a l’infinit i la diferència entre osteoclasts i osteoblasts– els ensenyem a viure, a enfrontar-se a un món canviant i agressiu. No fem classes per sobreviure en la selva d’asfalt: això s’aprén, de manera inherent, amb aquestes classes de conceptes inútils!

Recorde que l’alumnat em suplicava: avança temari per favor, estem farts de repetir les mateixes frases, els mateixos problemes de matemàtiques... Malauradament, els grups que no tenien tasquetes diàries, no han funcionat perquè la rutineta era necessària. Perquè, per al seu benestar mental, era crucial mantindre el contacte quotidià amb nosaltres i marcar-se objectius i metes.

El coronavirus no desapareixerà ràpid, potser vindran altres pandèmies i haurem de saber fer vida “normal” però sense oblidar que l’educació és la prioritat, la nostra prioritat, de la qual depén el futur.

Una seguretat sanitària, sí. Una educació que funcione, també. Aquesta ha de ser la nova normalitat.

establir uns procediments: llibretes a mà, fotos muntades en documents i enviats per correu electrònic, sí. Exàmens tipus test i redaccions a través de la plataforma Aules –amb unes qualificacions generosament elevades–, sí.

Però, què feia jo amb els meus experiments? La Biologia que impartisc consisteix a disseccionar ulls, cors i cranis. O a sembrar llavoretes per vore’n la influència de la llum, visualitzar embrions de pollets en una covadora. La meua Geologia necessita tocar els minerals, abocar àcid a les roques, fer un puzle de les plaques tectòniques... Com es podia fer tot això? Si l’alumnat no manipulava, se’n perdia l’essència.

Les institucions es van preocupar molt per l’alumnat amb problemes de connectivitat i els va proporcionar tauletes, sí. Però aquest és un problema menor, perquè en secundària quasi tots tenen mòbil. El problema més estés era, sens cap dubte, l’organització.

L’alumnat –i el professorat i les persones en general– no sabia com ordenar el seu dia a dia sense obligacions minutades, només una meitat del conjunt d’alumnes ha sigut ordenat. Videoconferències en pijama, vetlades senceres sense desconnectar els videojocs, matinades impossibles... L’autodisciplina i l’autoorganització han sigut reptes als quals no hem arribat.

C ada volta que inicies un curs com a interina has d’enfrontar-te als mateixos reptes: nous companys, nou alumnat, noves instal·lacions...

Però el curs passat es va superar tot, amb una celeritat que no va donar marge a cap preparatiu, ens vam haver de confinar i vam haver d’acabar el curs a casa. El món havia entrat en pandèmia.

Jo no estava gens preparada per a això, sóc una professora molt presencialista, m’agrada el contacte amb l’alumnat, el cara a cara, sentir l’alé. Els primers dies no ho vaig portar bé, com tothom. De sobte senties una desconnexió amb el món que amb prou faenes cobria el contacte digital. Havia de ser així, havíem de funcionar de manera gregària com a parts d’una societat col·laborativa que té en compte les limitacions del sistema sanitari i dels seus individus més vulnerables.

Vaig començar immediatament amb classes en línia amb diversos programes informàtics, fins que la Conselleria ens va oferir una plataforma versàtil, sí. Vaig

EXPERIMENTAR I ENSENYAR A VIURE

El meu alumnat, va esclatar a riure. Què vos fa tanta gràcia?, els vaig dir. “El teu fill ens està fent carasses per darrere”

PROFESSORA INTERINA DE SECUNDÀRIA

TES

TIM

ON

IS


Gemma Martín PaniegoIES Salvador Gadea, Aldaia, l’Horta

Ara sé que ha estat ben emprat el temps invertit a ensenyar-los a enviar un correu electrònic, adequar treballs amb unes pautes de presentació determinades (marges, portada, bibliografia...), pujar tasques a Aules/Moodle..., pràctiques que ignoraven i que jo em pensava que coneixien a la perfecció. Em pregunte encara per què no s’han inclòs encara mòduls de Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en les diferents famílies professionals.

La formació professional és una etapa educativa no obligatòria que prescriptivament no necessita un acompanyament, com si l’arribada a la majoria d’edat implicara que ja no li calguera el suport del professorat. Entre els docents solem parar atenció sobretot a les dificultats econòmiques de determinades alumnes, però hi ha moltes carències emocionals que també cal treballar a l’aula: abusos, masclisme, immaduresa, absència d’eines per a treballar les emocions, hàbits d'estudis, nivell acadèmic baix... Són aspectes importantíssims que no són cosa exclusiva de les tutories perquè tot el professorat ha d’exercir aquesta funció.

LES TAULETES, UN PEGATLes tauletes electròniques que la Conselleria d’Educació ha lliurat a estudiants són un pegat a una situació

particularment precària. El que necessita la gent jove és que el seu nucli familiar tinga un treball digne. Les mancances en equipament tecnològic haurien d’haver sigut cobertes a principi de curs, no sols davant de l’emergència sanitària. Hi ha determinades famílies professionals que realitzen tasques per a les quals necessiten suports informàtics molt més potents que els que se’ls han facilitat durant el confinament.

En el tercer trimestre del curs passat, el professorat, com tantes altres persones, vam haver de conciliar la vida laboral amb la familiar. Si durant el confinament es van impartir classes no va ser gràcies a les plataformes virtuals sinó a l’esforç i al treball de docents i estudiants. L’administració hauria de fer-se càrrec d’aquests alumnes sense recursos suficients per a accedir a les eines virtuals, per descomptat. Però també hauria de fer-ho amb les treballadores i treballadors de l’ensenyament, als quals té el deure d’oferir-nos una formació de qualitat en les tasques telemàtiques i abastir-nos de les eines imprescindibles per a exercir la docència en circumstàncies excepcionals. Ara també toca regular el teletreball –tinc la sensació d’haver dedicat més hores al treball davant de l’ordinador del que hauria fet de manera presencial.

Malauradament, crec que no hem aprés res. La covid-19 ha posat de manifest les diferències existents entre nosaltres i la falta d’inversió, quant a recursos humans i tècnics, en dos dels pilars bàsics de la societat com són la sanitat i l’educació. Tinc la sort d’exercir per vocació una professió privilegiada que em permet ensenyar i estimar les meues alumnes però exigisc un respecte a la meua funció social i unes condicions laborals dignes per a viure.

que elles també ho han experimentat– moments especials com els de comprar pomes a Karmele, preparar pistatxos a Inma, compartir infusions amb Paula i Marina… Eren situacions que aprofitava per a explicar-los, en un ambient distés, com pensava desenvolupar la classe. Sense voler-ho, en aquest temps informal elles podien expressar sense reserves les preocupacions i les pors que tenen en la seua vida fora de l’institut. Aquest insubstituïble enriquiment personal en les dues direccions se l’ha emportat el confinament i la distància. Tot i això, he de reconéixer, però, que les nostres connexions periòdiques través de Webex –a vegades diàries– han alleujat en part la pena de no poder mantindre un contacte físic.

Durant uns quants anys, he tingut la sort d’experimentar amb el meus grups d’estudiants l’espai Aules/Moodle, una plataforma electrònica amb la qual he pres consciència que haver nascut en l’era digital no és garantia de saber usar les noves tecnologies. La bretxa digital no ha sorgit durant el confinament perquè ja existia abans. Coses que ens pareixen tan senzilles com canviar un document a un format PDF és, per a bona part de l’alumnat, una proesa hercúlia.

T inc una por molt gran als efectes psicològics que la crisi de la covid-19 ens ha causat. Qui no reconega això falta a la veritat o

és molt inconscient. No vull referir-me ara a l’adquisició i consolidació de coneixements de les estudiants en l’últim trimestre del curs passat. Sé que, llevat d’honroses excepcions, tant el professorat com l’alumnat ha complit i treballat en unes condicions psicològiques molt complicades. Entenc que les classes no són només complir objectius, impartir el temari, aconseguir competències –coses que han de fer-se, per descomptat–: també és decisiu establir unes bones relacions socials i un contacte personal amb l’alumnat.

Soc professora d’Imatge Personal (Estètica) i reconec que, pel que fa a les relacions amb les meues alumnes, durant el confinament he trobat a faltar –em consta

L’EDUCACIÓ EMOCIONAL, UNA PRIORITAT

Amb Aules/Moodle he pres consciència que haver nascut en l’era digital no és garantia de saber usar les noves tecnologies

PROFESSORA DE CICLES FORMATIUS


Rafael Calbo SuchDepartament de Disseny Gràfic, EASD Alcoi, l’Alcoià

En les primeres setmanes, sobretot, aquesta intenció de superar la distància física va suposar un esforç extra en hores per a atendre de manera col·lectiva i individual a través de ferramentes en línia. També va suposar el solapament dels temps de treball i d’oci. Perquè ningú no es quedara arrere, el seguiment es va traduir en informes setmanals de cada docent sobre els contactes realitzats amb l’alumnat. Els estudiants, al principi, es queixaven d’una sobrecàrrega de treball, tal volta per un excés de zel per part de l’equip docent, obstinat a no perdre continguts i resultats d’aprenentatge. En aquest sentit, les reunions amb les delegades i els delegats dels cursos i amb el professorat del departament van aconseguir pal·liar aquesta temuda disfuncionalitat.

En el seu llibre Teoría de la inteligencia creadora (1996), José Antonio Marina assegura que “la inteligencia consigue andar certeramente por caminos inciertos”. Estic convençut que cada vegada més caminarem per camins incerts perquè, en un món cada vegada més canviant i globalitzat, les incerteses sobre el futur superen les seguretats, només sabem que el futur no serà com el present que vivim.

Davant d’un futur insegur hem de preparar-nos i preparar les futures generacions per al canvi constant. La intel·ligència creadora es presenta com la

millor manera d’encarar el futur. En aquest escenari, la creativitat és i serà la millor i més potent ferramenta de l’ésser humà.

Quant al futur més immediat, tampoc no es presenten massa certeses. Si res no canvia, sembla que el curs 2020/21 serà presencial o semipresencial, encara que es pot entreveure que un rebrot important de la covid-19 ens podria tornar a confinar. Siga com siga, no serà un curs gens fàcil, evidentment no podrà haver-hi trenta alumnes a l’aula, se n’hauran de fer grups més reduïts... Com fer tot això sense augmentar la plantilla del professorat?

No pareix que, almenys en el cas de l’EASD d’Alcoi, aquest augment tinga lloc. Això implicarà un major esforç i posar tota la nostra capacitat per a oferir una docència implicada en la qualitat educativa. En qualsevol cas, tant per part del professorat com de l’alumnat, ens farà falta molta creativitat i adaptació a les noves circumstàncies.

digitals per a connectar-se i atendre l’alumnat de la manera més estreta i pròxima possible, i adaptar les metodologies a la nova situació. L’alumnat també es va adaptar a les noves ferramentes i va assumir una major autonomia del seu aprenentatge.

En una etapa educativa com la que representa una Escola d’Art i Superior de Disseny (EASD) com la nostra, la irrupció de la covid-19 no ha suposat un fet tan traumàtic com en altres etapes, perquè el nostre alumnat sol comptar amb una considerable capacitat tecnològica, i en la gran majoria de casos una connectivitat també alta, cosa que ha facilitat molt la tasca docent. En l’EASD d’Alcoi hem procurat, tant des de la direcció del centre com des de la coordinació del departament, que l’alumnat sentira la proximitat del professorat i de la institució educativa, que es mantinguera el sentit de pertinença a la comunitat, tot i la irrupció d’unes circumstàncies tan adverses.

T ota crisi comporta situacions traumàtiques que requereixen esforços addicionals, psíquics i físics, per a poder superar

les noves situacions. L’educació pública arrossega les seqüeles de la crisi financera de 2008, sobretot a partir de 2012 en què l’afany retallador dels governants del moment la van deixar minvada i debilitada. De sobte, en 2020, una nova crisi posa a prova les nostres forces afeblides per la crisi anterior. De la nit al matí, professorat i alumnat vam passar d’una assistència presencial total a una no presencialitat també completa, un xoc brutal per a tota la comunitat educativa. El professorat va veure truncada tota la planificació metodològica plasmada en les guies docents. L’alumnat es va sentir, sobretot en els primers moments, sol i desatés.

Tota crisi també comporta una oportunitat de reinventar-se i d’aguditzar la intel·ligència creativa per sobreposar-se i superar el xoc inicial. A partir del confinament els professors i les professores vam haver d’utilitzar noves ferramentes

I DE SOBTE UN NOU REPTE

Tota crisi comporta una oportunitat de reinventar-se i d’aguditzar la intel·ligència creativa per sobreposar-se i superar el xoc inicial

Hem procurat que l’alumnat sentira la proximitat del professorat, que es mantinguera el sentit de pertinença a la comunitat

PROFESSOR D’ESCOLA D’ART I SUPERIOR DE DISSENY

TES

TIM

ON

IS


Ilu Vallet BellmuntDepartament d’Administració d’Empreses i Màrqueting, Universitat Jaume I de Castelló

A Castelló, durant la setmana de la no Magdalena —les festes locals es van haver de suspendre—, vaig estudiar a fons la manera com podria reorientar les meues classes. A través d’una pantalla, em deia, les sessions havien de ser amenes perquè els estudiants estigueren interessats i seguiren amb atenció el desenvolupament del programa del curs.

Primer de tot, vaig organitzar cites amb els distints grups d’estudiants a través de Meet, per implementar tant les sessions teòriques, les pràctiques com les tutories. Vaig haver de practicar molt amb la meua família i els meus amics, perquè era una aplicació nova per a mi, que a penes havia utilitzat. Per aprendre jo i atendre el meu alumnat, la meua bústia de correu electrònic va patir una sobresaturació, amb multitud d’avisos de tots els fòrums als quals estava subscrita. Allò era esgotador. Al principi i al final de cada cita amb els estudiants solia proposar una senzilla teràpia de grup, una activitat que ens ajudava a relaxar-nos i a afrontar el nostre dia a dia. Mentrestant, vaig intensificar l’autoaprenentatge amb l’aula virtual de l’UJI, que és la plataforma que utilitzem professorat i estudiants, per comprovar de quina manera podria realitzar la prova d’avaluació pendent. Després de molts tutorials i proves prèvies vaig aconseguir crear el meu primer test virtual, una eina molt costosa d’elaborar però ràpida per a obtindre les qualificacions.

Amb els meus problemes amb la vista —he perdut el 80% de visió en un ull—, durant el primer mes vaig haver de realitzar les classes des d’un ordinador portàtil molt xicotet amb càmera i micròfon incorporats. Em vaig deixar la vista en aquelles sessions inicials. L’adquisició d’una càmera externa i uns auriculars em van ajudar a treballar molt millor.

Encara que hem comptat amb poca ajuda institucional de l’UJI i m’he hagut

d’aplicar a fons en el maneig de noves eines tecnològiques, estic molt satisfeta amb els resultats obtinguts. Tot i que les pantalles són un obstacle per a l’activitat docent, la tecnologia ha facilitat durant el confinament que em sentira prop dels estudiants i que es facilitara la comprensió de les assignatures que impartisc.

Amb la suspensió de les classes presencials, he comprovat que la manera de treballar amb l’estudiant suposa canvis, com l’avaluació, que ha de ser contínua i més adaptada a les noves tecnologies. L’ús, per exemple, d’eines com Flipped Classroom (la classe a l'inrevés) permet fomentar el treball autònom i en equip dels estudiants. També són útils eines com Kahoot! o Socrative, compartir fitxers de Drive i vídeos de Youtube, que permeten fomentar el treball autònom i en equip. El més important, però, és que nosaltres, el professorat, estem presents en aquest nou escenari tecnològic per a facilitar la tasca de l’alumnat.

Confie que la nova normalitat siga realment una oportunitat per al canvi en la docència, i que les opinions i propostes de l’alumnat contribuïsquen a millorar l’aprenentatge de tot el món. Les eines tecnològiques poden ser instruments facilitadors d’aquesta tasca per a les professores i els professors associats, que treballem en unes condicions particularment precàries.

puc garantir és que tenim vocació docent i ens agrada compartir amb l’alumnat els nostres coneixements i experiències professionals que desenvolupem fora de la universitat.

L’última classe presencial que vaig fer enguany va ser el 13 de març i tot just l’endemà començava el confinament. El que com a docent universitària vaig experimentar des d’aquell dia va ser una vertadera bogeria, perquè tota l’activitat calia realitzar-la amb classes virtuals.

Entre notícies i notícies, cada vegada més alarmants, vaig haver de traure temps d’on podia per a fartar-me de vore tutorials d’Internet i realitzar les classes de manera virtual. Quins programes calia utilitzar? I, sobretot, com es feia tot això?

U na majoria desconeix el que és una professora associada com jo, de fet em toca explicar-Ho cada curs al meu alumnat. Un

docent associat, amb la titulació requerida per a impartir classes en els ensenyaments superiors, és contractat per la universitat per la seua experiència laboral perquè puga explicar tots els aspectes relacionats amb les assignatures que imparteix des del punt de vista professional, i facilitar així un acostament de la realitat a l’estudiant.

Aquest perfil descrit és molt teòric perquè, en la pràctica, el professorat associat és mà d’obra molt barata: no arribem ni de lluny a percebre un salari semblant al d’un professor titular. Per a la institució universitària, l’important és que tinguem un altre treball i que impartim classes segons les necessitats del departament al qual pertanyem. El que

VOCACIÓ DOCENT, PRECARIETAT LABORAL

Per aprendre jo i atendre el meu alumnat, la meua bústia de correu electrònic va patir una sobresaturació, amb multitud d’avisos

Tot i que les pantalles són un obstacle, la tecnologia ha facilitat durant el confinament que em sentira prop dels estudiants

PROFESSORA ASSOCIADA D’UNIVERSITAT


abans molt caòtics. El paisatge es va transformar, l’alumnat treballava contínuament, cap estudiant passava de cap assignatura.

Què va ocórrer perquè l’experiència esdevinguera un dels gèrmens de Capgirem l’ESO?L’any 2017, Manel Villar, un assessor lingüístic de la Conselleria, va vindre a informar-nos sobre uns programes institucionals. Com que nosaltres no ens havíem promocionat, ell desconeixia que ja feia quatre anys que treballàvem per àmbits. Fins llavors ningú no ens havia prestat gens d’atenció ni ens havia concedit cap ajuda.

Com va reaccionar l’assessor?“El que feu és precisament el que s’ha de fer”, ens va dir. Tot seguit, va posar en marxa un sistema de comunicació amb altres centres i va dur al nostre institut altres profes perquè els explicàrem el nostre sistema, vam posar en marxa unes relacions de cooperació amb instituts que havien encetat iniciatives semblants i vam teixir la xarxa Capgirem l’ESO.

I la van presentar públicament...En la primera jornada a l’IES Jaume I de Borriana, en 2018, sense suports ni reconeixements oficials, sense certificacions ni recompenses materials, van participar dos centenars de persones. L’estiu passat, organitzat per l’IES Andreu Sempere d’Alcoi, vam repetir l’experiència

Enguany no ha pogut ser.Ha sigut d’una altra manera. Al juliol vam muntar una sessió en línia i ha sigut també un èxit de participació, amb més d’un miler de seguidors en directe i més de cinc mil visualitzacions. Amb la suspensió de les classes i el confinament, ens vam trobar amb la sorpresa que la Conselleria implantava els àmbits didàctics de manera oficial.

Sobre això vull preguntar-li. Hi ha qui veu com una improvisació el decret que regula l’ensenyament per àmbits didàctics perquè les professores i els professors no estan preparats, la Conselleria tampoc no els ha oferit una formació específica.

Eixos arguments responen al que és de fa temps el pensament tradicional del professorat de secundària, ve de lluny i té una història.

Explique-la.En l’origen, la secundària té una fonamentació elitista. A diferència de la primària, que vol moralitzar l’obrer i instruir-lo en les regles bàsiques, els estudis secundaris naixen a mitjan segle XIX amb la intenció de segregar i ensenyar unes assignatures en períodes de 60 minuts, el temps que pensaven que podia aguantar l’estudiant.

Allò va representar l’inici d’una experiència de treball en comú.

Una experiència que els obrirà el camí... Efectivament. Cinc anys després, la Conselleria ens oferia els instruments legals que necessitàvem i el professorat ho va entendre, perquè ja ho havia experimentat. Amb el suport de l’ampa, començàrem a treballar per àmbits en els dos primers cursos de l’ESO.

Què suposa treballar per àmbits?Ampliar el temps de les sessions de treball, integrar assignatures i posar en marxa la codocència. Nosaltres hi vam incorporar l’especialista de Pedagogia Terapèutica i voluntaris i estudiants de pràcticums dels últims cursos de Pedagogia, Psicologia o Treball Social.

Quines conseqüències va tindre tot això?El panorama en l’institut va canviar radicalment perquè eixos grups eren

C om sorgeix Capgirem l’ESO? Els orígens remots els situe en el curs 2013/14, quan vam començar en l’institut amb l’agrupament

d’assignatures i amb classes que impartien junts un parell de profes. La Conselleria d’Educació, llavors en mans del PP, havia aprovat una normativa que ho permetia. Nosaltres estàvem insatisfets perquè véiem que el sistema no funcionava, teníem un fracàs escolar altíssim i unes taxes d’èxit bastant discutibles.

Tinc entés que abans ja havien iniciat una experiència en eixa direcció.En 2008, mentre preparem una candidatura a la direcció, ja ens plantegem iniciar l’ensenyament per àmbits de coneixement, érem molt ingenus. Quan vam accedir a la direcció i ens vam posar a fer els horaris ens adonàrem que era absolutament impossible quadrar-los, els àmbits anaven contra la lògica establida i els programes informàtics rebentaven. A més, la inspecció ens deia que allò no podia ser.

Però no van tirar la tovallola...Clar que no. Aquell curs vam organitzar, d’acord amb el claustre, una “setmana de projectes”. El professorat s’oblidava dels currículums oficials i col·laborava des de la seua disciplina a crear determinats projectes.

Rafa Miralles

FRANCESC RUIZ, PROFESSOR DE L’IES FONT DE SANT LLUÍS DE VALÈNCIA I PROMOTOR DE CAPGIREM L’ESO

“CAL REPENSAR EL SISTEMA I SUBSTITUIR LES ASSIGNATURES PER PROBLEMES”Va formar part de la primera fornada de coordinadors d’ensenyament del valencià en 1983 i dos anys després arribava al centre del seu barri, l’institut Font de Sant Lluís de València, que ha dirigit durant huit cursos. Amb una sòlida trajectòria pedagògica, Francesc Ruiz Sanpascual (València, 1959) és un dels promotors de Capgirem l’ESO, un col·lectiu de docents de secundària que des de 2017 aposta per introduir una perspectiva globalitzadora a l’ensenyament, alternativa als plantejaments dominants en una majoria d’instituts.

Al juliol vam muntar una sessió en línia amb més d’un miler de seguidors en directe i més de cinc mil visualitzacions

Al fer els horaris ens adonàrem que els àmbits anaven contra la lògica establida i els programes informàtics rebentaven


Un plantejament classista?Efectivament. Quan s’implanta a Espanya, el batxillerat té eixa intenció, dotar els fills dels burgesos d’una educació que els aporte distinció. No importa la pedagogia ni la comprensió, el professor “dicta la classe” des de dalt d’una tarima, els coneixements es reprodueixen de memòria i es posen a prova en uns exàmens periòdics.

Eixa estructura segueix vigent?Encara que el sistema educatiu s’ha massificat i ja no són només els burgesos els que estudien, el model actual és el mateix en essència, tot i que ara la saviesa està difusa i no descansa en el mestre. Un estudiant pot accedir a tot tipus d’informació de manera molt més atractiva de com se li presenta a l’aula.

Hi ha qui ha qüestionat eixe model d’ensenyament dominant.Al llarg del temps s’han plantejat propostes pedagògiques alternatives. Fins i tot en plena Dictadura, un ministre falangista va voler implantar unes classes més llargues, però el professorat no va aplicar la mesura. I la història no ha deixat de repetir-se, les reformes legals s’han ofegat en les pràctiques reals. La secundària és, com deia sarcàsticament Vicent Esteve, “el cementeri de la pedagogia”.

Resulta complicat canviar la manera d’ensenyar?L’important és tindre interés per a fer-ho. Si disposes de dos o tres hores per a omplir-les d’activitats, el primer que has de fer és parar-te a pensar què pots fer. Les classes abans eren de 55 minuts i tothom s’hi adaptava, a ningú se li ocorria organitzar exposicions orals perquè “no hi havia temps” per a fer-ho en grups de 30 alumnes, d’ací ve la falta de formació de la gent jove per a parlar en públic. Amb els àmbits tenim temps

perquè els alumnes practiquen l’oralitat i ho facen motivats, sobretot quan venen les mares i els pares a escoltar-los. Augmentar el temps permet ampliar les possibilitats de treball.

Quins canvis necessita el sistema educatiu?Crec que cal repensar el conjunt del sistema i la funció docent. Necessitem professores i professors que creen coneixement i el compartisquen, que perden la por d’integrar matèries i que substituïsquen les assignatures per problemes. Perquè fora de l’escola la gent es dedica precisament a això, a resoldre problemes.

Quins problemes es poden plantejar en classe?No sé, per exemple, per què l’electricitat que

consumisc en casa no la puc generar jo i l’he de comprar a Iberdrola. Eixe és un problema gros. Com es produeix l’energia, quina és l’estructura econòmica del país, per què hi ha multinacionals que gaudeixen d’eixe monopoli, com podria funcionar un sistema d’autoconsum...

El seu alumnat fa altres activitats, diguem-ne, tradicionals?I tant. Per exemple, fem exàmens perquè en la seua vida toparan amb situacions delicades, arribarà un dia en què s’hauran d’enfrontar a processos de selecció i hem de preparar-los per a tot això. Entenem que hi ha maneres

d’avaluar que porten a comprendre i d’altres que obliguen a repetir i els alumnes han de ser conscients de quins ensenyaments els porten a la comprensió i quins a la repetició.

Pose-me’n un exemple.En un examen de reproducció caldria que contestaren a la pregunta “Quines són les dinasties de l’imperi mitjà egipci?”, mentre que en un examen de comprensió podem demanar-los que imaginen la vida d’una persona que viu en l’Alexandria del segle I i que ens expliquen com devia ser la seua vida quotidiana. El primer posa en marxa habilitats molt simples mentre que el segon promou capacitats que indiquen fins a quin punt s’ha comprés un període històric.

Què fem amb els llibres de text?Per a nosaltres, són residuals. Però quan toques algun element del sistema, has de replantejar-ho tot. Si allargues el temps de treball, els llibres de text només et serviran com una font de coneixement més que hauràs de contrastar. Ho diu l'autor d’uns quants llibre de text.

L’ensenyament requereix un altre tipus de cultura professional?A més dels sindicats, que defenen els nostres drets laborals, els docents necessitem una cultura que ens permeta acumular un coneixement professional i que, com passa amb els metges, puga difondre’s en congressos i en revistes especialitzades. A partir de la nostra pràctica docent, necessitem una cultura professional en la qual també han d’intervindre les famílies i fins i tot els mitjans de comunicació perquè la majoria de la societat desconeix el que passa a l’escola, no es fan reportatges des de dels centres que expliquen les moltes coses valuoses que fem.

Què es planteja cada dia en entrar a classe?Em pregunte què m’oferirà la realitat i com ho esquivaré, no pots preveure-la per moltes programacions que faces. Això m’obri molt la ment: a veure per on ixen hui els tirs i com ho manege. És la part artística de la professió, res a veure amb la visió tecnicista de l’Administració.

Com afronta un curs sobre el qual pareix planar tanta incertesa? Eixa incertesa m’aporta una bona dosi d’adrenalina i em planteja un repte grandíssim que compartisc amb els meus col·legues, que m’aporten molt i segueixen fent-me créixer. Amb la pandèmia i el reconeixement legal dels àmbits s’ha obert una porta, encara que mínima, per a renovar les possibilitats de la professió.

Per a nosaltres, els llibres de text són residuals, només són una font de coneixement més, que cal contrastar amb altres

Els alumnes han de ser conscients de quins ensenyaments els porten a la comprensió i quins a la repetició

Per a saber-ne mé:

Capgirem l’ESO. https://sites.google.com/view/

capgirem/inici

Capgirem l’ESO (2020). Com ensenyar en un

àmbit. Manual d’instruccions. https://drive.

google.com/file/d/1XslivZP0Fq8hszdP9v1TXIPy9-

X5Khtz/view

Capgirem l’ESO. Sessió on line

(14/7/2020) https://www.youtube.com/

watch?v=UtFTbg6U6p0


Des del primer moment i de manera gradual vam proposar activitats innovadores, com ara el video col·lectiu “Tot anirà bé”. En aquest audiovisual, a més de manifestar als alumnes que seguíem ací i que els trobàvem a faltar, els recomanàvem activitats que podien fer a casa. “Tot anirà bé” va ser una

porta que ens en va obrir moltes altres de posteriors.

Sense deixar de pensar en les diferents situacions de la comunitat educativa i per fer front a la bretxa digital, els equips d’orientació dels centres educatius d’Ontinyent, amb la coordinació de l’Ajuntament, van distribuir a les famílies

fem sempre que podem, per la cooperació i la interacció d’alumnes i mestres.

Degut a la situació viscuda per la covid-19, amb l’ajuda de les recomanacions d’Educació, vam adaptar el nostre projecte de centre: la crisi va representar per a nosaltres un repte de reacomodació, sempre amb l’objectiu que les xiquetes i els xiquets seguiren aprenent amb il·lusió i motivació.

CLAUSTRES VIRTUALSVam arrancar la nova etapa amb claustres virtuals cada dilluns a les 10 del matí. No eren reunions de tràmit, al contrari: les idees i propostes sorgien de manera contínua. Ens vam plantejar quina podia ser la millor manera d’arribar a l’alumnat a través del web de l’escola, i de comunicar-nos amb les famílies mitjançant Telegram i Web família.

L’equip de mestres vam preparar setmanalment una graella per grup amb una distribució horària en la qual recomanàvem una sèrie de faenetes en les distintes àrees curriculars.

E l 14 de març de 2020 va començar una altra etapa, amb una altra manera de treballar allotjada en la xarxa més freda, amb dispositius

digitals, distant dels xiquets i xiquetes, amb murs invisibles i recursos bastant desconeguts... Era un panorama certament desconcertant.

Però just ací és quan va començar la nostra aventura, quan era imprescindible col·laborar amb les companyes i els companys i amb les famílies. Va arribar el moment que cada un de nosaltres aportara tot allò que poguera per ajudar a tota la comunitat. Així va començar el nostre viatge, que s’allargaria durant tot el tercer trimestre.

En aquesta escola menuda –deu unitats d’infantil i primària– ens agrada apostar, i ho

sense dispositius digitals els materials que preparàvem els equips docents.

Quan van arribar les vacances de Pasqua, i amb aquestes el període previst perquè l’alumnat descansara, vam oferir la possibilitat de practicar en companyia de les famílies i sempre de manera voluntària, altres activitats lúdiques i divertides.

Totes les propostes plantejades des del primer dia del confinament han tingut com a base l’aprenentatge cooperatiu, un model de treball al qual ens acollim de manera permanent. Això vol dir que, per millorar el diàleg i la convivència, fomentem el treball col·laboratiu, la disciplina positiva, les pràctiques inclusives, la intel·ligència emocional, l’atenció a la diversitat, els aprenentatges significatius, els ensenyaments individualitzats i les habilitats socials.

Amb aquests eixos, que impregnen la nostra manera d’entendre l’educació, pretenem millorar les relacions interpersonals entre l’alumnat i les famílies, a les quals també tractem d’implicar en el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Quina podia ser la millor manera d’arribar a l’alumnat a través del web de l’escola, i de comunicar-nos amb les famílies?

Enri Mollà SolerDirectora

Quan de sobte hem de tancar les aules d’infantil i primària i reinventar-nos per atendre l’alumnat de manera virtual, sense disposar d’un entorn virtual d’aprenentatge accessible, tot són dubtes. Què fem? Com ho organitzem? De quina manera contactem amb ells i elles? Podem avançar matèria?

REINVENTAR L’ESCOLA DES DE LA COOPERACIÓCOL·LEGI PÚBLIC LLUÍS VIVES, ONTINYENT, VALL D’ALBAIDA

EXP

ERIÈ

NCI

ES


REINVENTAR L’ESCOLA DES DE LA COOPERACIÓCOL·LEGI PÚBLIC LLUÍS VIVES, ONTINYENT, VALL D’ALBAIDA

Som LluisvitubersEn les vacances de Pasqua, vam plantejar propostes lúdiques, vídeos explicatius amb receptes de cuina, manualitats i jocs. Qui volia, podia enviar i compartir un vídeo amb la comunitat educativa i convertint-se en Lluisvituber. Per a poder compartir les imatges en el web del centre, calia comptar amb l’autorització signada del pare, mare o tutor/a legal. Va tindre molt bona acollida i va justificar l’establiment de tres canals en el mateix web: cuina, jocs i manualitats. � Canal de cuina Receptes explicades pels xiquets i les xiquetes. És el canal que més va triomfar. � Canal de jocs Vídeos explicatius de diversos jocs, amb la tècnica del stop motion inclosa. Superdivertits! � Canal de manualitats Va tindre prou d’èxit, amb vídeos molt bonics.

Jocs de llapis i paperEl projecte, desenvolupat al llarg del curs, tracta de recuperar jocs de llapis i paper amb els quals ens divertíem abans que arribara tanta tecnologia. En el primer i segon trimestre hi jugaven padrins i fillols després de llegir un conte. En el període de confinament, vam penjar els llocs en el web per animar a jugar-hi en casa amb tots els familiars.

Contes de balcó a balcóEns encanta llegir i volíem celebrar el Dia del Llibre d’una manera especial. Ens vam inventar un personatge, Súper Cuenti, que seria l’encarregat d’enviar contes que volaren de balcó a balcó. Les mestres vam començar la historieta de Súper Cuenti amb un conte per engrescar l’alumnat, una idea original de dos membres de l’equip directiu que va sorgir de manera espontània, cadascuna des de sa casa: «Mira el que he pensat...»

Apadrinament lectorCada setmana, l’alumnat més gran (padrins i padrines) conta contes als més menuts (fillols i filloles). Com podríem prosseguir el projecte des de casa? Els padrins i padrines (des de 3r fins a 6é de primària) es van gravar mentre contaven un conte als seus fillols i filloles. Els àudios, una mena de podcast, es van penjar a una carpeta del web al qual podien accedir les famílies.

Contes per telèfonEn algunes aules de primària treballàvem Contes per telèfon, el llibre de Gianni Rodari. Durant el confinament, les mestres enviàvem cada dia un conte per telèfon als xiquets i xiquetes. També els vam demanar que foren ells els qui contaren un conte per telèfon.

Reptes Educació Física i MúsicaCada setmana, els mestres d’Educació Física i de Música va enviar reptes i propostes amb vídeos per motivar a practicar l’esport i la música.

Reptes Educació InfantilL’equip de mestres infantil va enviar reptes setmanals amb activitats motivadores.

Recursos TICEn el web del centre vam incloure recursos TIC per a aprendre jugant amb l’ordinador.

Festival en línia final de cursNo podíem quedar-nos sense la festa de final de curs i vam organitzar un festival en línia. Com fem sempre, cada classe té assignada una cançó en català per ballar i gaudir. Ara hem inclòs cançons per a ballar a casa, perquè, quan tornem al centre i fem la pista de ball de cada divendres, cadascú mostre com la poden ballar.

També hi vam afegir un vídeo de comiat de l’equip docent a l’alumnat de 6é, a fi de donar-li el protagonisme que es mereix per ser el seu darrer any a l’escola.

• La valoració és molt positiva. Tot el claustre va col·laborar activament en les distintes activitats del projecte.

• En les reunions d’equips docents, comissió de coordinació pedagògica i claustres –ara virtuals– es van avaluar les activitats, amb les pertinents propostes de millora.

• L’alumnat ha gaudit de les activitats proposades: ens ho han traslladat ells i les seues famílies.

• Hem estat connectats amb tota la comunitat educativa amb cartes, correus

electrònics, missatges per Telegram, vídeos, contes, videoconferències individuals i grupals, jocs... En tots els casos, la intenció ha sigut sentir-nos prop, mantindre i fins i tot estretir els vincles de tota la comunitat educativa.

UN FUM D’ACTIVITATS


CP Lluís Vives, Ontinyent: https://portal.edu.gva.es/lluisvivesontinyent/

Web família: https://familia.edu.gva.es/wf-front/myitaca/login_wf

Tot anirà bé (vídeo): https://www.youtube.com/watch?v=9D3SZwI68QQ

Canal de cuina: https://bit.ly/30GR5e0

Canal de jocs: https://bit.ly/2Y4bOXv

Canal de manualitats: https://bit.ly/2YvgW5K

Jocs de llapis i paper: https://bit.ly/2JLR9zp

Contes de balcó a balcó: https://bit.ly/2AChFdk

Apadrinament lector: https://bit.ly/32EDLYu

Contes per telèfon: https://bit.ly/2OPUobi

Reptes d’educació infantil: https://bit.ly/2OIunee

Recursos TIC: https://bit.ly/3efdgMG

Festival on line final de curs: https://bit.ly/30Ceayp


aquests responsables promovien activitats radiofòniques amb l’objectiu d’afavorir la màxima participació d’estudiants i per dinamitzar el projecte mantenien contactes regulars amb la coordinadora general. L’Ajuntament de Benicarló va posar la seua emissora a la disposició de Retweet Ràdio, per emetre els programes a través de diferents xarxes i mitjans.

RÀDIO COMUNITÀRIALes emissions de Retweet Ràdio han sigut diverses i plurals: cuina, medi ambient, tradicions, festivitats de falles, banda de música municipal, embarbussaments, entrevistes, contes, audicions musicals, d’estudis professionals, concursos, llocs emblemàtics de la localitat... Els espais radiofònics també han servit per a explicar a l’alumnat més menut aspectes relacionats amb el coronavirus o per a recordar mestres que ens ha deixat.

Amb senzilles explicacions sobre com obtindre àudios de qualitat, les gravacions de famílies, alumnes i docents no han requerit d’un equipament tècnic específic, només calia un mòbil des del qual generar l’arxiu d’àudio que posteriorment seria editat. El resultat són 14 programes radiofònics en els quals tota la comunitat educativa benicarlanda s’ha implicat en un projecte comú que ha requerit molta implicació. La il·lusió ha sigut estimulant: sentir les veus de persones estimades a l’altre costat del transistor, el company amb qui no jugue des de fa mesos, la neta que no puc abraçar, el veïnat amb qui no puc conversar a la placeta...

Es tracta d’una experiència local, però exportable sense dificultats. La ràdio municipal de Benicarló ha emés els programes, però els seus podcasts tots estan a la disposició de qui vulga sentir-los. Qualsevol centre educatiu, qualsevol persona pot penjar en el seu web els podcasts que prèviament ha muntat amb diversos continguts.

R etweet Ràdio ha sigut una iniciativa sobrevinguda per a contagiar l’entusiasme col·lectiu que experimentàvem mentre esclatava

la crisi sanitària, educativa, econòmica i social més delicada que mai hem viscut.

Quan feia dos mesos que estàvem de confinament, tots els centres educatius sostinguts amb fons públics de Benicarló –CEIP Ángel Esteban, Mestre Eduardo M. Ródenas, Marqués de Benicarló i Mestre Francesc Catalán, IES Joan Coromines i Ramon Cid, FPA Marqués de Benicarló, CIPFP Benicarló, Conservatori Professional de Música Mestre

Feliu; centres privats: Nuestra Sra. de la Consolación i La Salle– vam posar en marxa una iniciativa per: a) Aprofitar el mitjà de comunicació de la ràdio

pública de la localitat.b) Traslladar a la comunitat educativa

que continuen vius els processos d’ensenyament-aprenentatge.

c) Fer partícips d’un projecte educatiu compartit els centres educatius de la localitat.

El projecte va ser possible perquè una estudiant va realitzar les seues pràctiques com a coordinadora –també com a responsable de l’edició dels audiovisuals i de la formació– d’una aventura radiofònica en la qual van participar un total d’11 centres de distintes etapes (infantil, primària, secundària, cicles formatius, batxillerat, formació de persones adultes i ensenyaments musicals), cada un amb una persona responsable. En cada centre,

Recursos auditius com aquests complementen el procés d’ensenyament-aprenentatge de cada centre. Una aplicació especial poden tindre aquestes iniciatives en l’educació en alternança, en els ensenyaments secundari i postobligatori, per les mesures de seguretat i prevenció sobre la covid-19, que prescriuen una distància mínima de metre i mig. També són aplicables davant d’eventuals confinaments sense presencialitat en els centres educatius i/o per acompanyar l’ensenyament des de la presencialitat.

Retweet Ràdio vol tindre continuïtat en el curs 2020/21, atés que concorre a la

convocatòria de projectes d’investigació i innovació educativa de la Conselleria d’Educació.

Myriam M. Moya PiqueroAlumna del cicle formatiu d’Animació Sociocultural i Turística, IES Ramon Cid

Sonia Ibáñez AbadInspectora d’Educació

Quan no podíem estar en contacte directe amb altres persones amb què normalment ens relacionem. Quan només podíem quedar-nos dins de les nostres cases. Quan no podíem compartir vivències en classe. Quan no podíem aprendre amb la resta de companys... En aquell moment va nàixer la nostra experiència educativa.

El projecte va ser’una aventura radiofònica en la qual van participar un total d’11 centres de distintes etapes

Sentir les veus del company amb qui no jugue des de fa mesos, la neta que no puc abraçar, el veïnat amb qui no puc conversar

Per a saber-ne més:Per a saber-ne més:

Ajuntament de Benicarló. Entrevista amb Sònia Ibáñez: https://www.ajuntamentdebenicarlo.org/pdo/ppdo-shostd.php?i_pdo=25934&idioma=v

Canal YouTube Retweet Ràdio (14 programes): https://www.youtube.com/channel/UCsDWRNK79IDn7Ov99OO0L5Q

Retweet Ràdio, programa d’investigació i innovació educativa: https://www.youtube.com/embed/3Z3fY43wnAs?start =2&feature=oembed

Ràdio Benicarló. Entrevista amb Myriam Moya (Veus de casa, 25/05/2020): https://www.radiobenicarlo.org/programs/veusdecasa

QUAN LA RÀDIO I L’ESCOLA VAN DE LA MÀ

CENTRES EDUCATIUS DE BENICARLÓ, BAIX MAESTRAT

EXP

ERIÈ

NCI

ES


D esprés d’anys de treball amb xiquets, xiquetes i joves, em vaig plantejar reforçar uns recursos socioeducatius que els

resultaven atractius. El cicle superior d’Animació Sociocultural i Turística, amb la formació en centres de treball (FCT) ho va fer possible.

Vaig començar aquesta FCT amb molta il·lusió, però el confinament em va descoratjar: des de casa, quina animació, quins recursos podia reforçar?

Després de bolcar-me en la redacció del projecte de final de cicle es va creuar pel meu camí Retweet Ràdio, un projecte formidable que proporciona recursos ben útils en la meua formació. Des del primer moment, era conscient del seu potencial i les sinèrgies que es podrien aconseguir: equips docents, alumnat, famílies i administració units amb l’objectiu de compartir, escoltar i reconéixer. Els diversos punts de vista compartien un mateix objectiu: formar part de la ràdio local en un context educatiu. La covid-19 ens donava l’oportunitat, sense eixir de casa, de gaudir de la llibertat a través de les ones radiofòniques.

La coordinació amb cada centre va ser primordial. Teníem nombroses tasques creatives a mamprendre: decidir-ne el nom, el logotip, les xarxes socials, la temporització, el cronograma d’intervencions setmanals, la selecció del material, la creació de la sintonia i la capçalera, la presentació del programa... I la part més laboriosa i divertida, editar i muntar cada emissió perquè arribara a temps a l’equip tècnic de Ràdio Benicarló.

No va ser difícil acordar el nom del programa, tan senzill com escoltar-nos en les videoconferències. Retweet Ràdio és una feta d’ullet a l’alumnat, per motivar-los a participar en el projecte. En les comunicacions entre joves, fer un retweet és compartir idees, la manera particular de dir “pense el mateix que tu”. Així, el programa oferia el protagonisme obria les seues ones i li feia l’ullet a les idees, opinions i creacions de tota la comunitat educativa.

Emissió rere emissió, l’entusiasme dels participants augmentava i es traslladava als oients benicarlandos. Per cert, s’ha constatat que l’audiència de l’emissora es duplicava durant l’emissió del programa.

Retweet Ràdio ha fet possible créixer en el seu aprenentatge tota la comunitat educativa i afermar la bona relació entre els seus integrants. Un plaer formar part d’aquesta gran família.

Myriam M. Moya Piquero, coordinadora de Retweet Ràdio

D es d’un principi, la crisi sanitària va fer que els centres passàrem bruscament d’una educació presencial a una altra

a distància. Alumnat, professorat i famílies vam deixar una realitat compartida amb llibertat de moviments i la vam substituir per un confinament prorrogat en successius estats d’alarma.

Davant d’aquesta situació, vaig creure oportú impulsar i coordinar accions entre els centres educatius, l’Ajuntament i la ràdio municipal per a fer realitat Retweet Ràdio, un projecte innovador i il·lusionant per a la comunitat educativa, un projecte per a desenvolupar el sentit de pertinença de poble i on tots els benicarlandos i benicarlandes han pogut participar des de sa casa.

La màxima implicació del professorat ha sigut clau, docents que des de les seues cases han sabut reinventar el compromís professional i aprofitar una oportunitat per a desplegar pràctiques per a mantindre actius estudiants inquiets en un tercer trimestre tan especial.

Vull fer una menció especial a la coordinadora general del projecte, una estudiant que s’ha bolcat de manera entusiasta en totes les tasques que tenia encomanades. Myriam ha desplegat un treball ingent que ha donat sentit a les seues pràctiques laborals.

És possible que moltes persones de Benicarló participants en aquest projecte recordaran els efectes de la pandèmia mesclats amb els moments viscuts mentre preparaven i sentien les emissions de Retweet Ràdio. Per a nosaltres ha sigut una experiència inesborrable.

Sonia Ibáñez Abad, inspectora d’Educació

CÒMPLICES DE LA GENT JOVE

REINVENTAR LA PROFESSIÓ


focus: en les activitats relacionades amb les emocions de l’alumnat o en les que es deriven del treball acadèmic.

Donades les característiques de l’escola –“Un mar de somnis” és el lema que presideix el web del centre– , no vam dubtar a prioritzar l’acompanyament emocional,

tant de l’alumnat com de les famílies. Vam optar per practicar un contacte gairebé diari, mitjançant Telegram i amb telefonades per conéixer de primera mà com es vivia en l’àmbit familiar aquesta inusual situació. La màxima va ser en tot moment anteposar el benestar personal de l’alumnat a les tasques

i a les destreses en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. Cada membre de l’equip de tutories va telefonar a la totalitat de les famílies per conéixer la connexió, els dispositius i els coneixements que tenien en l’àmbit digital.

En analitzar els resultats ens vam adonar que moltes només disposaven de telèfon mòbil, algunes tenien almenys una tauleta i molt poques disposaven d’ordinador de sobretaula o portàtil. Pel que fa a la connexió, una majoria utilitzava una connexió de dades amb targeta, molt poques famílies tenien accés ADSL o amb fibra òptica, però algunes fins i tot no comptaven amb cap tipus de connexió. La pràctica totalitat de les famílies del centre mostraven moltes dificultats en el maneig d’eines i d’aplicacions informàtiques.

ACOMPANYAMENT EMOCIONALDesprés de comptar amb el diagnòstic de la capacitat de l’alumnat per a treballar d’una manera virtual en temps de confinament, va arribar el moment de decidir on posar el

E l curs escolar 2020/21 ha sigut el més atípic que com a docents hem viscut mai. La covid-19 ens ha plantejat el repte de canviar

la nostra manera d’ensenyar, d’aprendre i de veure el món. Al mateix temps ens ha permés detindre’ns a reflexionar sobre quina és l’escola que teníem i quina és l’escola que volem. Però en aquest nou paradigma no podem oblidar les mares i els pares de l’alumnat. Ara més que en cap altre moment anterior ha quedat palés que les famílies són part essencial de l’escola i que les necessitem perquè el nostre alumnat es desenvolupe plenament, tant en l’àmbit emocional com en l’acadèmic.

El primer gran desafiament del nostre claustre va ser plantejar com trencar l’escletxa digital que pateix l’alumnat, tant en l’àmbit d’ús com en l’accés a les noves tecnologies. Perquè òbviament la nova situació ens duia cap a una educació a distància.

Calia, per tant, contactar amb les famílies i conéixer la seua situació pel que fa a l’accés

Es tractava de minimitzar tant com fora possible les conseqüències de l’escletxa digital que sofreix una majoria de famílies

Pau Manzano i Vidal Coordinador del projecte d’Aprenentatge Servei

Aquest centre d’acció educativa singular (CAES) és una escola d’una línia que acull alumnes de famílies d’extracció humil amb risc d’exclusió social, majoritàriament gitanes. En temps de confinament, l’equip docent del col·legi Sant Agustí ha decidit posar l’accent en l’acompanyament emocional a la comunitat educativa.

UN MAR DE SOMNISCOL·LEGI PÚBLIC SANT AGUSTÍ, CASTELLÓ DE LA PLANA

EXP

ERIÈ

NCI

ES


pròpiament escolars. Amb l’aplicació Webex, vam realitzar també reunions per tractar de mantindre els vincles afectius amb l’equip docent i amb les seues companyes i companys.

Però també calia organitzar el treball acadèmic. Vam planificar el treball per equips docents internivells, amb uns criteris comuns d’acció educativa basats en l’aprenentatge competencial i en el seguiment diari de les activitats proposades.

Han sigut uns mesos intensos de treball coordinat entre un equip docent compromés a arribar a tot el seu alumnat. En tot moment es tractava de minimitzar tant com fora possible les conseqüències de l’escletxa digital que sofreix la majoria de famílies.

Tot i que les tecnologies de la informació i la comunicació obrin un ampli ventall de possibilitats en la tasca docent i a pesar de les energies que hem invertit per aprofitar-les, hem trobat a faltar el contacte directe amb l’alumnat. Perquè en l’educació hi ha coses essencials que les pantalles mai no podran substituir.

UN MAR DE SOMNIS

Per a saber-ne més:Per a saber-ne més:

CEIP Sant Agustí, Castelló de la Plana: http://ceipsanagustin.blogspot.com

Projecte d’aprenentatge servei per a promoure les donacions de sang:https://www.youtube.com/watch?v=RamWuei37jU

LES EXPERIÈNCIES, PER ETAPES I NIVELLSEDUCACIÓ INFANTILL’equip docent va enviar les seues propostes tres voltes per setmana, ordenades a partir de reptes i tallers, tot i que cada nivell va establir la seua pròpia organització.

En el grup de dos anys la prioritat consistia a establir una relació directa amb l’alumnat, calia que la mestra hi estiguera present, que les xiquetes i els xiquets foren conscients que l’escola continuava oberta. Cada setmana, la tutora i l’educadora enviaven vídeos i contes amb titelles i materials que els resultaven familiars i que havien treballat prèviament a l’aula.

En el grup de tres anys es va optar per fer reptes familiars: a partir d’una temàtica es treballava la psicomotricitat, les matemàtiques, la lògica i el llenguatge, amb materials quotidians a l’abast en les cases. Per exemple, un repte va ser construir una cabana: identificar les seues parts, utilitzar elements amb formes geomètriques, comptar els elements utilitzats i verbalitzar els passos seguits.

En el grup de quatre i cinc anys es va optar per organitzar tasques per tallers al voltant de quatre temàtiques; artística, matemàtiques, lectoescriptura i psicomotricitat. També s’enviava amb periodicitat setmanal un vídeoconte i lectures per a iniciar-se en la lectoescriptura.

Per últim, en cinqué i sisé es van desenvolupar treballs per projectes interdisciplinars, amb activitats competencials. Cada setmana s’estudiava una etapa de la història al voltant de la qual cada estudiant realitzava activitats de les distintes àrees, incloses les especialitats. El dilluns se’ls enviava una infografia en format PDF amb l’organització diària de les propostes de tota la setmana amb una breu explicació de les tasques. També se’ls facilitaven els enllaços web necessaris per a resoldre les tasques.

S’hi van utilitzar aplicacions com Padlet, el mur on l’alumnat compartia les seues creacions poètiques i també Kahoot i Quizziz, per a tractar continguts més teòrics. Els vam proposar que cada setmana ens feren arribar un vídeo, per comprovar la realització de l’experiment corresponent, i que l’acompanyaren d’una breu reflexió. A més, en col·laboració amb el Centre de Transfusió de Castelló –durant el confinament havien baixat considerablement les donacions de sang–, l’alumnat de cinqué va realitzar, un projecte d’aprenentatge servei per a promocionar-les. També en cinqué, una de les activitats més divertides va ser la celebració del concurs de disfresses a través d’una reunió de Webex.

En tots els casos, el professorat especialista de Música, Anglés i Educació Física va adaptar el seu treball a les distintes propostes organitzatives dels equips docents internivells. Els especialistes de Pedagogia Terapèutica i d’Audició i Llenguatge, en col·laboració directa amb les tutories, també van preparar i adaptar les seues tasques per tal de garantir l’atenció a l’alumnat amb necessitats de suport.

Finalment, a les famílies els van resultar molt atractius els reptes setmanals que llançava l’Àrea d’Educació Física, com ara passar cigrons d’un bol a un altre, només amb l’ajuda d’una palleta.

EDUCACIÓ PRIMÀRIAEn primer i segon es va treballar de manera globalitzada, amb l’adaptació dels principals continguts, donant prioritat a temes motivadors i significatius. Es va mantindre un equilibri entre les activitats més tradicionals com escriure o llegir, amb d’altres de noves: presentar i preparar una recepta de cuina, amb l’ajuda de la família. També es van realitzar activitats digitals: jocs interactius de càlcul per a tauletes o dispositius electrònics. Es van crear unitats didàctiques globalitzades amb Genially al voltant d’una temàtica comuna, els animals o la casa, per exemple. Aquestes unitats contenien descripcions (com descriure una mascota); exposicions orals en valencià (com ensenyar una part de la casa i descriure-la); classificació d’animals de joguet i peluix amb fotos; cerca de figures geomètriques; invenció i representació de problemes matemàtics... Es van viure moments molt divertits amb el joc de disfresses, amb el qual es treballaven els oficis o el teatre de titelles casolanes.

L’equip de tercer i quart va organitzar les tasques de manera que cada jornada es treballaven dues àrees del currículum. L’alumnat enviava diàriament les tasques pel Telegram i els tutors els retornaven un feedback immediat. Es va optar per remetre vídeos i àudios explicatius amb els dubtes que sorgien. A més, cada setmana s’enviaven enllaços de Quizziz o Kahoot per repassar els continguts.


Sabem que l’educació a distància ha de perseguir per altres camins uns resultats semblants als de l’educació presencial. Per adaptar-se a les realitats específiques d’estudiants i docents i esquivar les barreres temporals, l’ensenyament en línia ha de ser bàsicament asíncron, flexible i accessible. En aquest sentit, el confinament ha esdevingut una oportunitat perquè bona part del professorat reflexionara sobre el model d’ensenyament universitari: Tenen sentit les lliçons magistrals? Com adaptar les classes al format virtual?

En general, s’ha fet el que s’ha pogut i sabut a còpia d’esforç i bona voluntat. D’un dia per a l’altre, el professorat va haver d’adaptar la docència amb bones dosis d’improvisació. És el que la literatura pedagògica ha denominat Emergency Remote Teaching (docència remota d’emergència).

Per a l’alumnat, estudiar a distància requereix unes bones dosis de voluntat, capacitat d’autoorganització i control de temps mentre que per al treball docent es tracta de disposar d’una planificació sòlida, estable i coordinada per a guiar i acompanyar els aprenentatges, evitant canvis rellevants que desorienten l’estudiantat. En la UV, el professorat va elaborar unes addendes a les guies docents de cada assignatura per adaptar la metodologia, l’avaluació i la bibliografia a les noves circumstàncies.

Entre els temors dels ensenyaments a distància hi ha la desaparició del treball en grups, una estratègia didàctica que funciona en distintes assignatures. Tanmateix, disposem d’eines tecnològiques que donen suport a les metodologies cooperatives i salven les distàncies físiques entre estudiants. En el nostre cas, vam evitar a tota costa que la col·laboració entre iguals, la discussió, la negociació, el respecte i la solidaritat desaparegueren de la formació dels qui seran les i els mestres de l’escola del dia de demà. Amb idèntics objectius vam organitzar unes jornades virtuals de

malaltia. Els dos membres de la seua unitat familiar només disposaven d’un ordinador: tot i que feien torns com podien –l’aparell estava a punt de col·lapsar-se– agraïa els meus missatges i la meua preocupació. Aquest cas, que no ha sigut gens estrany, mostra la importància que té, també en els estudis superiors, el contacte de la professora amb l’estudiantat. Com veiem, arribat el cas, la tutoria pot evitar l’abandonament dels estudis.

TREBALLAR A TEMPS COMPLETEl professorat universitari, per regla general, ha treballat sense descans. Ni Falles, ni Pasqua, ni caps de setmana, ni horaris... Hem acabat el curs esgotats ja que havíem de garantir una disponibilitat

contínua en la gestió acadèmica, un teletreball que presentava nombroses dificultats sobrevingudes que calia resoldre.

Sé el que significa atendre durant 24 hores al dia un menor de tres anys que reclamava la meua atenció i companyia i que acostumava a saludar els meus interlocutors en les meues videoconferències... He hagut de matinar molt per a avançar treball i aprofitar la migdiada del menut de la casa per a fer tutories virtuals. En les reunions en línia arribava a confondre la meua vida personal amb la laboral quan el meu fill, que no deixava de mirar la pantalla de l’ordinador, insistia: “Ja estan eixos ahí una altra volta?”. Més que conciliació, era una expressió de mera supervivència.

A mb un professorat desproveït d’una formació específica i amb una manca significativa de recursos, la Universitat de

València (UV) no havia previst un escenari d’urgència per a fer front als ensenyaments a distància. Davant la contingència sobrevinguda, la institució hi va reaccionar amb una sèrie de mesures excepcionals adreçades a l’alumnat, amb ajudes i beques per a garantir el seguiment de les activitats acadèmiques en modalitat no presencial i fer front a les despeses de la matrícula, respectivament.

En canvi, el professorat no va tindre accés a ajudes per a teletreballar ni va gaudir de mesures de conciliació per a fer front a l’atenció i cura de persones que ho necessitaven, menors, dependents, etc. Molts docents es van veure obligats a adquirir nous equipaments per a l’ensenyament a distància. En alguns casos es van presentar a més altres problemes derivats d’una insuficient cobertura d’internet. Això sí, per tal que la docència i atenció a l’estudiantat no es veieren afectades en excés es va oferir un conjunt d’eines digitals: una plataforma de videoconferènciesen temps real per a les classes i les tutories a distància, ampliació dels qüestionaris de l’Aula Virtual i accés a Microsoft Teams per a reunions del professorat, entre altres.

La docència a distància ha servit per a descobrir estudiants que en les classes presencials eren invisibles, tot i que també l’ensenyament en línia n’ha fet abandonar d’altres. Recorde el cas d’una alumna i el seu fill, estudiant de batxillerat, del qual no obtenia feedback i que em va escriure per dir-me que havia patit la maleïda

recerca en Didàctica de la Llengua per facilitar la participació estudiantil, un extrem impossible de garantir en un format presencial.

GRUP DE TREBALL TICPer iniciativa de José Díaz Barahona, des del final del març fins a mitjan juliol un grup de docents ens vam reunir setmanalment per tal d’assessorar altres col·legues amb dificultats per a treballar en entorns digitals. En les primeres sessions vam diagnosticar les principals necessitats i les possibles vies per a atendre-les.

D’aquesta manera, des del grup vam resoldre dubtes i vam aconsellar a qui ho va sol·licitar amb orientacions sobre les classes a distància, l’avaluació i l’ús

de materials de suport com ara tutorials, qüestionaris de l’Aula Virtual o usos possibles de la plataforma Blackboard Collaborate, entre altres. Quan s’acostaven els exàmens, a partir d’un document generat a la Facultat de Dret, vam elaborar una sèrie de consells útils pels exàmens a distància. Finalment, el programa de podcast #joenmacasa, coordinat per Juan Carlos Colomer, va reunir experiències i recursos per a portar millor el confinament.

Al capdavall, el grup de TIC de Magisteri ha aprofitat l’oportunitat del confinament per a esdevindre un punt de trobada de docents d’àrees diferents units per l’objectiu de compartir experiències i propostes i d’oferir-les als companys i les companyes.

Alícia Martí ClimentDepartament de Didàctica de la Llengua i la Literatura

Amb la suspensió de les classes presencials i a partir del diagnòstic de les necessitats del professorat, un nucli de docents familiaritzat amb l’entorn digital s’organitza per compartir estratègies de treball. L’adversitat del confinament esdevé així una oportunitat per a desplegar pràctiques de cooperació i innovació educativa.

El professorat no va tindre accés a ajudes per a teletreballar ni va gaudir de mesures de conciliació

El confinament ha esdevingut una oportunitat perquè bona part del professorat reflexionara sobre el model d’ensenyament universitari

TELETREBALL COOPERATIU EN L’ENSENYAMENT SUPERIOR

FACULTAT DE MAGISTERI, UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

EXP

ERIÈ

NCI

ES


1. No faces servir aplicacions de videoconferència per impartir classes massives, perquè generen un trànsit immens de dades que sobrecarrega la xarxa i l’alenteix.2. Assegura’t de no interferir en les tasques o horari de la resta de professorat.3. No envies arxius pesants. Deposita’ls en els allotjadors de la UV (MMEDIA,Núvol,OneDrive) i comparteix l’enllaç.4. Instal·la en els teus dispositius la VPN de la Universitat per a accedir als recursos i serveis electrònics de la Biblioteca de la UV.5. Recorda que no tot l’alumnat és competent digitalment. Assegura’t que el teu alumnat disposa i sap utilitzar correctament l’eina proposada.6. Utilitza només serveis i eines institucionals, disponibles en l’Aula Virtual o autoritzats per la UV (és una qüestió de legalitat i seguretat).7. Tracta de garantir la seguretat, la privacitat i la protecció de les dades personals i acadèmiques.8. Opta per la senzillesa i els criteris didàctics per a la preparació de materials.9. Tin present que la teua Guia Docent és el full de ruta de la matèria que imparteixes. Segueix-la i canvia, redissenya o modifica només aquelles activitats o tasques que no puguen realitzar-se de forma presencial. 10. Mantín la coordinació i el contacte diari amb l’alumnat i els teus companys i companyes.

J. Díaz, H. Hernández, J. C. Colomer Facultat de Magisteri UV

UN DECÀLEG PER A LA DOCÈNCIA A DISTÀNCIA

1. Determina els coneixements, competències o capacitats que vols avaluar i com reflectiràs els resultats mitjançant l’avaluació a distància.2. Assegura’t que la Guia Docent incorpora tots els canvis i adaptacions que has decidit.3. Consulta amb la coordinació de l’assignatura els canvis que vols introduir en els procediments i els criteris d’avaluació.4. Opta sempre que pugues per l’avaluació contínua i formativa en compte de l’examen final.5. Recorda que, per qüestions legals i de seguretat, només has d’emprar les eines institucionals o autoritzades per la UV.6. En els processos d’avaluació, és imprescindible mantindre les garanties de l’alumnat.7. En els plantejaments que faces a l’alumnat, modera les expectatives per evitar perjudicis innecessaris.8. Planifica i proposa les activitats d’avaluació amb anticipació suficient.9. Mantín els estudiants informats sobre qualsevol modificació dels procediments d’avaluació i criteris de qualificació.10. Planifica preferiblement activitats d’avaluació asíncrones i empra eines conegudes. En previsió d’eventuals problemes tècnics, valora la conveniència de disposar d’un “pla B”.

J. C. Colomer, J. Díaz, A. Esteve, H. Hernández, J. Lizandra, A. Martí,

Facultat de Magisteri, UV

DEU PAUTES ÚTILS PER A L’AVALUACIÓ A DISTÀNCIA


ACCIÓ SINDICAL

persones que ostenten alguna responsabilitat i, per tant, d’alguna prevalença en les relacions.

El contingut del document, que s’incorpora al corpus intern d’STEPV, preveu mesures de caràcter organitzatiu per a garantir el funcionament de l’organització i afavorir els drets col·lectius i individuals, mesures de caràcter economicosocial, recursos de l’afiliació o mesures institucionals, en consideració al caràcter de servei públic que representa el treball sindical. De manera concordant amb els estatuts, el document incorpora els drets i deures de les persones afiliades o les incompatibilitats per a exercir determinades responsabilitats orgàniques.

La mediació es configura com l’element central de resolució de conflictes. No obstant això, quan no siga efectiva, podrà actuar la Comissió de Garanties i Conflictes, un ens autònom dins l’estructura d’STEPV, que té com a funció principal resoldre qualsevol conflicte intern que se li plantege. Les resolucions d’aquesta comissió són inapel·lables.

El codi ètic serà d’aplicació a totes les afiliades i afiliats, i s’exigirà el seu compliment rigorós a les persones que ostenten un grau de responsabilitat i/o representació de l’organització, com ara integrants dels distints secretariats, permanents, delegats i delegades, responsables de salut laboral o membres de les juntes de personal docent, entre altres.

D es de la seua constitució, el Sindicat ha tractat de promoure un àmbit de treball

i de relacions personals i professionals saludables i de respecte, concordes amb els propis estatuts i les línies polítiques i ideològiques de l’organització. Al llarg dels anys, les actuacions de la Comissió de Garanties i Conflictes han sigut escasses, un indicador que l’objectiu s’ha aconseguit en gran part.

La diversitat i complexitat de l’activitat sindical han teixit unes relacions també diverses i complexes que aconsellen garantir la protecció dels drets i els deures de les persones afiliades i la pervivència de la mateixa organització.

En la primera part del document aprovat, el codi ètic presenta un conjunt de pressupòsits de comportament personal i orgànic necessaris per a dur amb bona convivència, eficàcia i legitimitat les tasques sindicals, emmarcades en la representació i defensa de les treballadores i treballadors.

El règim disciplinari, en la segona part, defineix les possibles faltes, i estableix les qualificacions i les sancions eventuals, segons la seua gravetat. Com a element primordial i previ a qualsevol actuació sancionadora, s’estableix un mecanisme de mediació. La majoria de les actuacions previstes en aquest bloc ho són per a garantir la protecció de les persones afiliades en relació amb possibles actuacions dels òrgans sindicals i de les

EL SINDICAT APROVA UN CODI ÈTIC I UN REGLAMENT DE RÈGIM INTERN

EN LA RESOLUCIÓ D’EVENTUALS CONFLICTES, INTERVINDRÀ SEMPRE UNA INSTÀNCIA DE MEDIACIÓ

El Consell Nacional de 4 de juliol va aprovar el document “Principis d’actuació sobre la mediació, les garanties i les mesures disciplinàries de les persones d’STEPV”. El text respon a l’encàrrec del Consell Nacional de gener de 2019 i del XII Congrés sobre el desplegament dels Estatuts pel que fa als drets i deures de les persones afiliades.


Per assolir la màxima seguretat i garantir tota la normalitat possible en la vida escolar, el Sindicat va presentar un conjunt de mesures que seguirà defenent en les meses de negociació i els fòrums educatius: � Màxima qualitat possible dels equips de protecció individual (EPI) dels centres, especialment les mascaretes. � Increment del nivell de risc del professorat del nivell 3 al 2 (el 3 és el de menys risc de contagi). � Més concreció en l’actuació del centre davant la detecció d’un cas amb símptomes de covid-19. Només es regula l’actuació davant la persona que presenta símptomes, però no com s’ha d’actuar en la resta del centre. � A més de la presa de temperatura, cal també la realització periòdica de proves de diagnòstic de coronavirus (PCR).

� Possibilitat d’acollir-se a la jornada continuada d’aquells centres que així ho sol·liciten (perquè l’alumnat no hi romanga necessàriament fins les 17 hores). � Ràtios màxims de 15 alumnes per aula en infantil i primària. En els grups bambolla el màxim serà de 20 (ampliable en centres sense espai suficient pels desdoblaments). En secundària, la ràtio la determina la superfície de l’aula, ja que l’alumnat ha de mantindre una distància de seguretat de 1,5 metres. � Més informació sobre les mesures previstes en cas de nous confinaments. � Situació de l’alumnat vulnerable i previsió d’actuació en cas que no acudisca al centre. Tractament especial per al professorat vulnerable. � Incorporació de la infermeria escolar als centres

MESURES QUE PLANTEJA STEPV

NOVES MESURES ORGANITZATIVES I DE SEGURETAT PELS CENTRES EDUCATIUS

LA CONSELLERIA VA PRESENTAR LES DISPOSICIONS ACORDADES AMB ELS MINISTERIS D’EDUCACIÓ I SANITAT

de plantilla, reduccions de ràtios i mesures de seguretat. A Navarra també es van convocar concentracions i els sindicats no descartaven convocar vaga si l’Administració no atén les seues reivindicacions. A Astúries, s’han aplicat algunes mesures però són insuficients, especialment pel que fa a l’increment de la plantilla, que és inferior al del curs passat. A les Illes Balears l’increment de personal docent és ridícul, no hi ha pràcticament marge de negociació i les ràtios pràcticament es mantenen. A Canàries, malgrat les promeses de l’Administració, no s’ha augmentat la plantilla de professorat, tampoc s’han adoptat mesures per lluitar contra la bretxa digital i s’ha organitzat una recollida de signatures per exigir la reducció de les ràtios. A Cantàbria es demana la dimissió de la consellera per la seua nefasta gestió durant el confinament de Santoña,

En altres territoris de l’estat la situació ha sigut molt diferent. En general, no hi ha hagut interlocució amb la comunitat educativa per part de l’Administració. En molts casos no s’han implementat mesures quan s’havia d’haver fet i s’ha actuat tard i malament, amb el curs pràcticament encetat. Les poques meses de negociació que s’han convocat no han arribat a acords, sinó més prompte al contrari, ja que l’Administració no atenia les demandes sindicals ni de la resta de la comunitat educativa.

MOBILITZACIONSA Madrid, Andalusia, Múrcia, País Basc i Galícia, sense comptar amb una interlocució per a abordar una situació extraordinària, els sindicats van convocar vagues al setembre, perquè no disposaven d’increments suficients

per a qualsevol consulta relacionada amb qüestions sanitàries. � La Conselleria disposarà d’una pàgina web amb les preguntes freqüents relacionades amb tots els aspectes de l’organització escolar, i un telèfon d’informació. � Al setembre, tres mútues contractades per l’Administració hauran d’assessorar els equips directius i revisar els plans de contingència de col·legis i instituts. � Les famílies prendran la temperatura dels seus fills i filles abans de dur-los al centre educatiu, el qual disposarà de termòmetres. Educació enviarà als centres una segona remesa de termòmetres. � S’actualitzarà amb noves mesures el protocol sanitari aprovat al juliol.

A l País Valencià s’ha negociat amb la Conselleria d’Educació l’organització

del curs des del final de l’abril en diferents meses sectorials i comités de seguretat i salut laboral, on estan representants els sindicats. També s’ha negociat en la resta de meses de negociació de pares i mares i alumnat i en la comissió de seguiment de l’ensenyament concertat. Per petició de STEPV, s’ha constituït el Fòrum Educatiu que s’ha reunit periòdicament des de la primeria del juny. Tot i que aquesta política de diàleg i comunicació ha permés arribar a acords i consensos, també hi ha hagut desacords, crítiques, queixes i reivindicacions sense assolir. Així i tot, tota la normativa que havia de regular l’organització del curs 2020/21 es va publicar entre el final del juliol i el començament de l’agost i les adjudicacions d’inici de curs es van realitzar el 7 d’agost, més tard de l’habitual.

L a Conselleria d’Educació va convocar al final de l’agost el Fòrum Educatiu,

integrat pel conseller, el secretari autonòmic i les organitzacions representatives de la comunitat educativa, per a explicar les noves mesures que s’implementaran en el sistema educatiu per al curs 2020/21 i que havien sigut adoptades per les diferents comunitats autònomes i els ministeris de Sanitat i d’Educació. Aquestes mesures, que s’afigen a les adoptades al juny i juliol, són: � Serà obligatori l’ús de la mascareta per a l’alumnat major de sis anys, també dins de l’aula. � Els centres de salut designaran una persona per a l’atenció als centres educatius que en depenguen. Els equips directius podran contactar directament amb aquesta persona

ja que va ordenar l’obertura dels centres mentre la població estava confinada i a penes va augmentar la plantilla docent.

És incomprensible que en una situació excepcional que requereix de la participació de tota la comunitat educativa per a buscar consensos i acords i un esforç comú per a fer front a la pandèmia, una majoria d’administracions educatives no només no ha consultat ningú sinó que sembla que busca l’enfrontament.

Que al País Valencià hi haja una comunicació estable amb l’Administració educativa no significa que s’hagen aparcat moltes reivindicacions pendents però almenys en el nostre cas la interlocució ha facilitat que els responsables polítics hagen incorporat moltes mesures per organitzar un curs tan complicat com aquest. Unes mesures que altres territoris continuen exigint.

La transferència de competències en Educació als territoris donen cert marge d’autonomia a l’hora d’organitzar el curs, respectant els criteris mínims que marca l’Estat. L’organització del curs 2020/21 ha sigut molt diferent entre les distintes autonomies, més enllà dels acords globals a què s’ha arribat en les sectorials d’educació entre territoris i el Ministeri.

UN CONFLICTE INEVITABLE EN MOLTS TERRITORIS DE L’ESTATGOVERNS AUTONÒMICS ES NEGUEN A NEGOCIAR AMB EL PROFESSORAT


d’incapacitat temporal. Educació no ho accepta perquè, assenyala, d’acord amb les disposicions generals de Funció Pública, només es pot aplicar l’excepcionalitat en els permisos per maternitat i paternitat perquè la llei d’igualtat dona cobertura a la reserva de la plaça durant el temps del permís.

D’aquesta manera, l’acord equipara el professorat amb covid-19 o en quarantena a la mateixa situació administrativa que el que gaudeix d’un permís per maternitat o paternitat, tot i que, com que no compta amb cobertura legal, la mesura no serà aplicable en les adjudicacions contínues, posteriors a les d’inici del curs

STEPV va plantejar realitzar test PCR al professorat i a totes les persones que es presentaren a les proves, almenys un control de temperatura, i sempre evitant les aglomeracions, un aspecte no recollit en les mesures. També va demanar un aclariment i concreció sobre les persones responsables de “desinfectar abans i després de la preparació, així com de l’examen, les taules i les cadires ocupades pels candidats”.

La Conselleria d’Educació, amb el vistiplau de Sanitat, no va contemplar ni l’ajornament ni la suspensió, i va argumentar que les persones candidates tenen una sèrie de drets i expectatives, un fet que ningú no discuteix. Tot i això, STEPV considera que, de la mateixa manera que es van ajornar les oposicions en una situació tant preocupant com l’actual, també s’haurien pogut anul·lar o ajornar les PUC.

Les delegades i delegats sindicals de prevenció de Salut laboral van acudir als centres per comprovar que es complien les mesures de seguretat, per posar-se a la disposició del personal i atendre possibles dubtes o queixes.

L’ acord signat per STEPV el 31 d’agost dona cobertura legal a les professores

i professors interins diagnosticats amb covid-19 (o en quarantena per haver contactat amb algun cas positiu), que van obtindre vacant en els adjudicacions del 7 d’agost o en les primeres de setembre i als quals ara se’ls garanteix que mantindrien la plaça. Es resol així un conflicte que afectava docents sense alta mèdica i que, per aquesta circumstància, no podien incorporar-se al seu lloc de treball.

STEPV ha demanat que la mesura, que ja havia reclamat el curs anterior durant la negociació de la normativa d’adjudicacions, s’estenga ara a altres situacions

E l 2 de setembre van començar les proves de certificació d’idiomes (PUC)

de les escoles oficials d’idiomes que haurien d’haver-se celebrat la passada primavera, però que van ser ajornades a causa de la covid-19. La Conselleria d’Educació va fixar aquestes noves dates, decisió que va comptar amb l’oposició de l’STEPV, que va demanar de manera reiterada un nou ajornament, sense descartar-ne la suspensió en funció de l’evolució de la pandèmia. El Sindicat ha explicat que en totes les escoles “no es pot garantir el compliment de les mesures preventives i de seguretat en condicions òptimes”, per espais, calendari i quantitat d’alumnat.

Des del 24 d’agost, Educació va actualitzar les mesures preventives per la realització de les proves, entre les quals, a petició de l’STEPV, l’ús obligatori de la mascareta en els exercicis orals. Amb tot, el Sindicat va considerar que s’hi podien introduir més millores i en la reunió amb la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme del 31 d’agost, realitzada també a petició del Sindicat,

EL PROFESSORAT INTERÍ AMB COVID-19 MANTINDRÀ LA PLAÇA QUE HA OBTINGUT

ES REALITZEN FINALMENT LES PROVES D’IDIOMES DE LES EOI, AJORNADES AL MAIG

L’ACORD AMB LA CONSELLERIA TAMBÉ S’ESTENDRÀ A DOCENTS EN QUARANTENA

L’EVOLUCIÓ DE LA PANDÈMIA VA ACONSELLAR AL SINDICAT DEMANAR-NE LA SUSPENSIÓ TEMPORAL

ACCIÓ SINDICAL


Per al sindicat, la “reconstrucció” no passa per tornar a la casella d’eixida per reinstaurar la situació prèvia a la crisi pe la covid-19. La reconstrucció s’ha de concebre necessàriament com un autèntic procés de transformació social en què, superant els dogmes dominants del pensament neoliberal, aprofundisca en un nou model de

relacions socials fonamentat en els principis d’igualtat, no discriminació, solidaritat i justícia social. Es tracta de redefinir l’actual contracte social i desenvolupar huit eixos bàsics de transformació que abasten bona

E s parla molt i molt sovint de la reconstrucció per a poder recuperar-nos

dels efectes de la pandèmia. Amb aquesta finalitat s’han constituït comissions, fòrums o meses de diàleg social amb una participació generalment restringida. Al País Valencià, l’escenari no és diferent i repeteixen les mateixes errades d’abans: a Intersindical Valenciana, entre moltes altres entitats, no se li ha donat l’oportunitat de presentar i defendre les seues aportacions en cap àmbit dels anomenats “de diàleg social”. Amb tot i això, la Intersindical, de manera congruent amb el seu caràcter sociopolític, ha fixat unes prioritats sobre la reconstrucció.

En el Consell Confederal extraordinari del 10 de juliol, el sindicat va aprovar el document Desprès de la covid-19: la reconstrucció com a eina de transformació social, un document que representa no sols una oferta per a la reconstrucció social sinó que, a més, formula una proposta de futur per assolir un nou model social, més enllà dels marges que delimita la crisi sanitària.

part dels àmbits de reivindicació de la classe treballadora i la societat del segle XXI: 1. Configurar un nou model de relacions laborals. 2. Assumir de manera sistemàtica i transversal la perspectiva de gènere. 3. Dissenyar un nou sistema de protecció i apoderament social. 4. Potenciar els serveis públics. 5. Construir un nou model productiu. 6. Reformar el sistema fiscal i financer. 7. Avançar cap a la sostenibilitat i la defensa del medi ambient. 8. Redefinir el concepte d’Estat.

Intersindical Valenciana aposta per una gran mobilització social que, des del suport d’una base social ampla, defenga de manera decidida les polítiques transformadores i decante cap als interessos de la majoria social l’actual batalla ideològica entre les tesis neoliberals i progressistes. Es tracta de donar un suport positiu i propositiu als interessos de la classe treballadora i la transformació social envers una societat més justa, igualitària, sense discriminacions i respectuosa amb el territori.

LA CRISI DE LA COVID-19, UN TRAMPOLÍ PER A TRANSFORMAR LA SOCIETAT

INTERSINDICAL VALENCIANA REFERMA EL COMPROMÍS AMB EL CANVI SOCIAL

La reconstrucció s’ha de concebre com un procés de transformació social, i s'ha de formular una proposta de futur


responsable del CEFIRE de Sagunt. En l’assemblea inicial, moderada per Azoraida Martínez (CRA Mariola-Benicadell) i Laura Asensio (CRA Benavites-Quart de les Valls), es va constituir formalment l’Associació d’Escoles Rurals del País Valencià en què poden inscriure’s els centres valencians d’aquestes característiques.

INNOVACIONS DE REFERÈNCIACoordinada per Fina Mateu, presidenta de la Coordinadora per l'Ensenyament en Valencià del Camp de Morvedre, la primera sessió va comptar amb la participació de representants dels CRA de Benavites-Quart de les Valls i del Braçal-Estivella (Camp de Morvedre), del CRA Serra del Benicadell i l’Escola d'Adults Municipal d’Agullent (Vall d’Albaida) i de la Secció de l’IES Cueva Santa-Montanejos (Alt Millars), tots ells impulsors de projectes inclusius de referència de la innovació educativa a l’entorn rural valencià.

En la taula redona “Inclusió, gestió i personal”, moderada per Núria López, presidenta de la Junta de Personal Docent de València, hi havia una important representació institucional. Les intervencions de Raquel Andrés, directora general d’Inclusió Educativa, Pedro Sigler, de la Direcció General de Personal i Vicenta Doménech, cap del Servei de Planificació i Gestió de Formació Permanent, van ser el preàmbul del dinar de germanor celebrat a la plaça del poble, un gest per a visibilitzar

el significat popular i l’arrelament a la realitat de la trobada docent en el món rural valencià.

Les sessions de treball es van reprendre a la vesprada amb “L’escola rural en altres territoris”, una taula moderada per Manuel Marco (CRA Palancia-Mijares (Alt Palància, Alt Millars) que va comptar amb les intervencions de Xose Lluis Colodrón (SUATEA, Astúries), Nacho Sánchez (Centro Rural de Innovación Educativa de Calamocha, Aragó) i Roser Soler i Viqui Carrillo (Escola de Santa Coloma a Ger-Meranges-Isòvol, Baixa Cerdanya).

Lluís M. Segrelles (CRA Riu d’Albaida, Vall d’Albaida), encarregat de presentar les conclusions de la jornada, va excusar la seua absència per motius personals i va ser substituït per Francesc Cerdà (STEPV), que va anunciar la celebració d’una nova edició en 2021, l’organització de la qual serà a càrrec de l’equip docent del CRA Palancia-Mijares. Com a recordatori de la jornada, les persones assistents van rebre una maleta de taronges de la comarca amfitriona.

Ubicats en distintes comarques, al País Valencià hi ha vora d’una cinquantena de CRA que donen servei a 143 pobles i que atenen uns cinc milers d’alumnes. En aquests entorns hi ha també un centenar d’escoles rurals incompletes i cinc instituts de secundària amb unes característiques peculiars que els han permés, en els darrers anys, impulsar experiències innovadores que ja són referents per al professorat més inquiet del sistema educatiu valencià.

A mb “La inclusió des de l’experiència” com a lema central dels debats, el Centre

Rural Agrupat (CRA) Benavites-Quart de les Valls (Camp de Morvedre) va organitzar el 29 de febrer la Jornada d’Escoles Rurals del País Valencià. Més d’un centenar de participants procedents de distintes comarques es van reunir en l’Auditori de Quart de les Valls per reflexionar i debatre sobre les pràctiques educatives que es despleguen en aquests entorns singulars, amb un programa que incloïa la presentació d’experiències procedents d’Astúries, Aragó i Catalunya. En els debats també van participar les presidentes de les juntes de personal docent de València i Castelló.

La jornada va servir per a visualitzar els avanços de la inclusió en les escoles rurals valencianes, centres que han esdevingut pioners en els enfocaments inclusius en tots els nivells i etapes, des d’infantil i primària fins a secundària i FPA. Per segon any consecutiu, responsables d’Educació van participar en taules redones i van poder constatar de primera mà la necessitat d’una interlocució fluida entre aquests centres i la Conselleria. En el transcurs de les sessions es van palesar les necessitats específiques dels CRA pel que fa a plantilles i gestió, entre altres aspectes.

Les sessions van començar amb les paraules de benvinguda d’Adrià Benet, director del centre amfitrió, i Vicent Lorenzo,

LA INCLUSIÓ, PROTAGONISTA DELS DEBATS DE LA JORNADA D’ESCOLES RURALS

ELS CRA VALENCIANS, REFERENTS PIONERS DE LES PRÀCTIQUES INCLUSIVES

Organitza:

Col·labora:

Sònia Caparrós Gutiérrez

A cí i ara, hic et nunc. En la facultat empràvem aquest llatinisme que, per

a marcar la necessitat de contextualitzar un procés educatiu, assenyala que les coses encertades o errades del passat –amb expectatives no assegurades– no mediatitzen el present ni condicionen el futur. No és qüestió d’ignorar l’ahir o menysprear el demà: el que importa és el context de les decisions a prendre,ací i ara.

El curs que ara comença serà molt diferent dels anteriors. Entre el professorat, els sindicats, les famílies i les administracions no hi ha certeses, però sí molts dubtes. Amb tot, el procés educatiu continuarà: presencial, telemàtic o d’ambdues maneres.

La institució escolar no és una guarderia encara que també fa de “guarda”. El menjador, a més de la funció social, també és un espai que educa, com altres espais. Serà molt difícil combinar tot això i les mesures s’alternaran amb bambolles, àmbits i torns, però difícilment es produirà un retorn genèric al tancament total perquè l’economia marca el pas i els governs no ho acceptaran.Ací i ara són diverses les reflexions, les propostes, les crítiques, les adhesions. Ens referim als àmbits com si aquest fora un debat pedagògic emmarcat en una reforma educativa. Discutim si la bambolla ha de

ser d’aula o de centre, volem saber si les xiquetes es relacionaran per ací i per allà, escrivim sobre les incongruències de les mesures que s’adopten... Tot això està molt bé però en les escoles i els instituts continuarà el procés d’aprenentatge, com l’atenció sanitària en els hospitals o el treball manual en les fàbriques.

Per això em sorprén que en un debat recent algú imagine un context ideal i es pregunte si la docència serà millor d’una manera o d’una altra, ignorant que la pandèmia, que està ací, ens obliga a no fer les coses com sempre hem fet (o hem volgut fer). N’és la causa, no l’efecte.

Contràriament, el que ara cal és seguir els casos, realitzar proves –amb decisions locals o parcials, això sí serà possible–, assegurar recursos, protegir les persones més vulnerables... Hi ha moltes formes de fer les coses i quan tot açò passe caldrà seguir discutint-ho.

Però, ací i ara, hi ha solucions que no es construeixen en tres mesos. I l’escola ha de continuar.

‘HIC ET NUNC’, EL VALOR DEL CONTEXT

EL MORTER

Joan Blanco

La pandèmia, que està ací, ens obliga a no fer les coses com sempre hem fet (o volgut fer), n'és la causa, no l'efecte

ACCIÓ SINDICAL


2020

MARÇ11 i 12 marçLA CONSELLERIA SUSPÉN LES CLASSES PEL CORONAVIRUSEducació ordena que els centres resten oberts. STEPV desconvoca la mobilització del 28 de març.

13 marçSTEPV S’OPOSA A L’ASSISTÈNCIA ALS CENTRESEs facilita un model d’escrit perquè els centres comuniquen la disconformitat amb el manament d’Educació.

14 marçL’ESTAT D’ALARMA ORDENA TANCAR ELS CENTRES EDUCATIUSEl Sindicat considera que mantindre’ls oberts contradiu la disposició del Govern espanyol.

16 a 20 de marçCAMPANYA PEL TANCAMENT TOTAL DELS CENTRESHi ha personal que treballa i manté oberts els centres, però la pressió del Sindicat fa que la Conselleria ordene tancar-los a partir del 23 de març.

20 marçMESA DE NEGOCIACIÓ DEL MINISTERI PER LA COVID-19La reunió telemàtica aborda els efectes de la pandèmia i la modificació de l’ingrés a la Funció Pública docent per prorrogar les ofertes d’ocupació.

27 marçAJORNADES LES OPOSICIONS DE SECUNDÀRIA A 2021 I DE PRIMÀRIA A 2022En la Mesa Sectorial, STEPV insisteix en la necessitat de consolidar el professorat interí amb un concurs de mèrits.

ABRIL12 abrilINICIATIVES SOBRE L’AVALUACIÓ DEL CURS ESCOLAREl Sindicat presenta una bateria de propostes sobre l’avaluació durant el període de confinament.

22 abrilGUIA DE PERMISOS I SUBSTITUCIONS EN CENTRES CONCERTATSL’edició digital de l’STEPV incorpora les instruccions aprovades el 17 d’abril en la Comissió de Seguiment del sector.

29 abrilLA CONSELLERIA HA D’ESTABLIR UNES CONDICIONS MÍNIMES PER A LA DESESCALADAEl Sindicat rebutja la reincorporació a les aules abans de l’estiu, com proposa el president del Govern espanyol.

30 abrilAVALUACIÓ, PROMOCIÓ I TITULACIÓ DE L’ALUMNATA més d’aquest temes, la Mesa Sectorial aborda l’inici del curs 2020/21 i les comissions de servei.

MAIG7 maigSTEPV EXIGEIX UN PLA DE CONTINGÈNCIA PREVI A LES CLASSESEs demana negociar els sistemes de protecció, seguretat i higiene, tot i que el Sindicat insisteix contra l’obertura dels centres en aquest curs.

11 maigRECONEIXEMENT DEL TELETREBALL EN LES UNIVERSITATSSTEPV exigeix garanties en l’activitat en els centres universitaris, que han publicat protocols i instruccions sobre el retorn a la presencialitat.

13 maigSTES INTERSINDICAL DEMANA NO REPRENDRE LES CLASSES ABANS DE VACANCESLa Confederació reclama a la ministra prosseguir amb les activitats no presencials.

14 maigREUNIÓ AMB EL DIRECTOR GENERAL D’FP I ERES’hi van tractar assumptes pendents i temes sobrevinguts per la crisi de la covid-19.

25 maigNO A L’ESBORRANY DEL PLA DE CONTINGÈNCIASTEPV en demana la retirada perquè “no té el contingut suficient per a ser un autèntic i eficaç pla de contingència educatiu”.

26 maigUN PLA DE XOC PER AL CURS 2020/21El Sindicat reclama a la Conselleria una comissió de treball que estudie i elabore unes previsions per al curs pròxim.

28 maigENTRADA GRADUAL AL SETEMBREEn la represa de les activitats pel curs 2020/21, STEPV proposa que els centres establisquen l’entrada escalonada del seu l’alumnat.

JUNY3 junyAPROVADA SENSE NEGOCIAR LA NORMATIVA SOBRE ÀMBITSEl Sindicat adverteix que els àmbits educatius, que començaran a funcionar en 1r d’ESO, afecten les condicions laborals del professorat.

5 junyCONVOCAT EL FÒRUM EDUCATIUSTEPV presenta les seues propostes en presència del conseller, el secretari autonòmic i representants de la comunitat educativa del País Valencià.

6 junyL’EDUCACIÓ EN TEMPS DE PANDÈMIA ÉS EL TEMA DE L’ALLIOLIEn el seu 40é aniversari, la revista edita un especial i un audiovisual amb testimonis de treballadores i treballadors, alumnes i famílies.

14 junyRECONEIXEMENT DE LA PLATAFORMA EN DEFENSA DE L’ENSENYAMENT PÚBLICAgraïment a ampes, professorat, personal no docent i administracions per l’esforç i el treball desplegats enfront de la covid-19.

17 junyREUNIÓ DE SINDICATS AMB EL DIRECTOR DE L’ISEALa sessió aborda qüestions sobre les instal·lacions i el personal dels ensenyaments artístics superiors, temes que depenen de la Conselleria.

18 junyCARLES MULET RECULL LES REIVINDICACIONS DEL PROFESSORAT INTERÍEn una reunió amb l’STEPV, el senador de Compromís es compromet a traslladar la situació del col·lectiu a la Comissió de Funció Pública.

24 junyEL PERSONAL ‘SENSIBLE’ AL VIRUS HA DE SER AVALUAT PEL SERVEI DE PREVENCIÓEducació admet l’exigència del Sindicat d’una avaluació prèvia a tot el personal catalogat com a “sensible”, abans de reincorporar-se al treball.

JULIOLNEGOCIACIÓ DURANT TOT EL MES DE LES INSTRUCCIONS D’INICI DE CURS DELS DIFERENTS ENSENYAMENTS, EXCEPTE ELS CENTRES ISEA.

5 juliolEL CONSELL NACIONAL APROVA L’ACORD DE REDUCCIÓ D’HORES LECTIVESSTEPV es compromet a treballar “colze a colze” amb els centres perquè el curs 2020/21 es desenvolupe en les millors condicions possibles.

7 juliolCAMPANYA SOBRE INCIDÈNCIES EN ELS DESDOBLAMENTS D’FPEs posa a la disposició del professorat i dels centres un formulari per a recollir incidències en els desdoblaments d’FP.

10 juliolUNA REVISTA D’STEPV, USTEC I STEI PER A DIGNIFICAR LA DOCÈNCIALa publicació digital analitza les pressions que pateix l’escola pública arreu del món i inclou col·laboracions del País Valencià.

16 juliolNO A L’ESBORRANY D’ESTATUT DEL PDI DE LES UNIVERSITATS PÚBLIQUESEl text, diu l’STEPV, “no ix de l’anàlisi de la problemàtica real de la universitat pública de l’Estat i no hi aporta solucions”.

23 juliolMÉS DE 4.000 DOCENTS NOUS S’INCORPORARAN ALS CENTRESArran dels resultats d’una enquesta que el Sindicat trasllada a Educació, l’Administració informa que s’incrementarà la plantilla en 4.374 docents.

27 juliolSTEPV DEMANA AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT L’EMERGÈNCIA EDUCATIVAEn el Fòrum Educatiu, el Sindicat trasllada a Ximo Puig les seues propostes per al curs 2020/21.

28 juliolACORD ENTRE EDUCACIÓ, PATRONALS I SINDICALS DE L’ENSENYAMENT CONCERTATL’acord possibilita una dotació extraordinària de recursos econòmics i d’increment d’hores addicionals de professorat pel curs 2020/21.

30 juliolELS COMITÉS DE SEGURETAT NO HAN REVISAT ELS PLANS DE CONTINGÈNCIALes instruccions i els plans enfront de la covid-19 no han comptat amb la participació dels docents i arribaran tard als centres.

AGOST7 d’agostCONSELLERIA OFEREIX VORA 16.000 PLACES DOCENTSEn les adjudicació de places d’inici de curs, STEPV insisteix a l’Administració que no exigisca el certificat mèdic.

12 agostGUIA DEL PLA DE CONTINGÈNCIA I CONTINUÏTAT EN EL TREBALLPer a la fase de “nova normalitat”, STEPV publica unes orientacions amb les pautes que s’hauran d’aplicar en els centres a partir de l’1 de setembre.

26 agostLA CONFEDERACIÓ D’STES ANUNCIA MOBILITZACIONS“Si no es garanteix un retorn segur, hi haurà mobilitzacions”. És l’exigència dels STES per a garantir la seguretat de tota la comunitat educativa.

28 agostINFORMACIÓ SOBRE LES NOVES MESURES EN EL FÒRUM EDUCATIULa Conselleria explica els acords a què s’ha arribat amb els ministeris d’Educació i Sanitat.

29 agostEL SECRETARIAT NACIONAL ANALITZA L’INICI DE CURSEl màxim òrgan executiu d’STEPV estudia les mesures presentades al Fòrum Educatiu i es reafirma en les reivindicacions pendents.

31 agostEL PROFESSORAT INTERÍ MANTINDRÀ LA PLAÇA ADJUDICADAL’acord afecta el professorat interí amb la covid-19 o en quarantena amb plaça en les adjudicacions del 7 d’agost i les primeres de setembre

ASSEMBLEES INFORMATIVESA les assemblees telemàtiques del Sindicat, hi assisteixen més de 500 persones.

LES PROVES DE CERTIFICACIÓ D’IDIOMES NO S’AJORNENA pesar de la petició insistent d’STEPV, el director general de Política Lingüística anuncia que mantindrà les PUC.

SETEMBRE3 setembreSTES: EL GOVERN ESPANYOL HA DE PROTEGIR LA SALUT DEL PERSONAL VULNERABLELa Confederació demana als responsables d’Educació i Sanitat no posar en risc la salut del personal dels centres especialment vulnerable a la covid-19.

UN NOU PLA DE CONTINGÈNCIA SENSE NEGOCIAR AMB ELS COMITÉSSense comptar amb els comités de seguretat i salut laboral, la Conselleria aprova un nou pla amb mesures que cal implementar en els centres.

EL SINDICAT, AL DIA


ENSENYAMENT PRIVAT

en etapes anteriors. L’alumnat participa activament –guió, direcció, producció i postproducció– i en decideix el resultat final, sempre amb la coordinació del professorat.

Cinemàtics és un projecte de centre, en el qual les creacions sempre van més enllà de la comunitat escolar. Per exemple, en del marc del programa Erasmus+, amb el Pollokshild Primary School de Glasgow va sorgir el curtmetratge I was here, elaborat per l’alumnat de 6é en valencià i en anglés.

Gravat en paratges del poble i ambientat en la Guerra Civil, la història se centra en la participació dels brigadistes escocesos. El British Council el va projectar en la seua conferència anual d’assessors i assessores de formació.

permisos necessaris, hi participen famílies i entitats locals

El projecte es desenvolupa en totes les etapes educatives, adaptat a les necessitats i a les possibilitats de cada nivell.

En projectes com l’Stop motion les xiquetes i els xiquets d’infantil aprenen a descobrir el moviment en les imatges i a introduir-se en el món del cinema de manera molt bàsica.

L’alumnat de primària participa en el procés creatiu de produccions audiovisuals i

cinematogràfiques, aprenen a desenvolupar diferents papers i rols i a interpretar personatges.

Finalment, per tal de produir les creacions cinematogràfiques, en secundària s’utilitza tot el que s’ha aprés

Però probablement el projecte amb més ressò internacional fou el videoclip que guanyà el concurs de vídeos d’escoles ambaixadores del Parlament Europeu. Amb el lema “Esta vez”, el rap pretenia incentivar la participació en les eleccions europees.

Un altre aspecte bàsic de Cinemàtics és la seua temàtica. En la majoria de les produccions, sobretot en secundària, es tracten aspectes que són objecte de preocupació o reivindicació dels adolescents. En els 10 anys d’història del projecte hem reflexionat sobre la pressió de grup en La prova i sobre el mal ús de les xarxes socials en Desperta. La violència de gènere entre adolescents (Rosa obscur) i la violència filioparental (La veu callada) han sigut altres dels temes en què la participació de l’alumnat ha sigut més activa.

L’últim projecte, iniciat en el curs 2019-20, s’ha centrat en la incomprensió que pateixen els joves per part de la societat. Les circumstàncies especials viscudes i la suspensió de les classes presencials han posposat la seua finalització per a aquest curs.

Ens refermem en el projecte Cinemàtics perquè estem convençuts que d’una manera o d’una altra l’educació ha d’integrar el llenguatge audiovisual, en el currículum o com a eix transversal. De fet, durant el confinament ha quedat palesa la importància de les noves tecnologies i el llenguatge audiovisual. El professorat s’ha hagut d’adaptar a la nova situació i canviar la metodologia de treball i l’alumnat ha utilitzat encara més els recursos audiovisuals al seu abast per tal de continuar el seu procés d’aprenentatge.

E l projecte Cinemàtics va nàixer per distints motius. El primer, pel seu caràcter transversal i multidisciplinar, la seua relació

amb les àrees lingüístiques. Però, alhora, perquè les àrees artístiques i les tècniques són molt importants en la resta de processos. Els nostres projectes es graven originalment en valencià i després solem doblar-los i subtitular-los en castellà i anglés. Hem complementat algunes d’aquestes produccions cinematogràfiques amb una guia didàctica. El centre manté un contacte permanent amb el servei de la Unitat de Prevenció de Conductes Addictives (UPCCA) de la Ribera Alta, que assessora i participa en el projecte.

En el procés de producció dels treballs, en el qual cal decidir els espais on es gravaran les escenes, participa tota la comunitat educativa. A més de professorat i alumnes, encarregats de sol·licitar els

Rafa Solves RibesCol·legi Hernández, Castelló, Ribera Alta

CINEMÀTICS, L’EXPRESSIÓ AUDIOVISUALLes imatges tenen una gran importància en les nostres vides, també en l'educació dels infants. El col·legi Hernández de Castelló (Ribera Alta) compta amb un projecte de centre per a treballar el llenguatge audiovisual com una ferramenta d’expressió i de desenvolupament del pensament crític i creatiu.

UN PROJECTE EDUCATIU AMB 10 ANYS D’HISTÒRIA

El projecte amb més ressò fou el videoclip guanyador del concurs de vídeos d’escoles ambaixadores del Parlament Europeu

D’una manera o d’una altra l’educació ha d’integrar el llenguatge audiovisual, en el currículum o com a eix transversal


Projectes audiovisuals del col·legi Hernández (Cinemàtics):

Esta vez: https://www.youtube.com/watch?v=LTy2O2P4tJU

I was here: https://www.youtube.com/watch?v=5_zBTiMtSRw

La veu callada: https://www.youtube.com/watch?v=pgG6crWI2WU

Rolling in the deep: https://www.youtube.com/watch?v=6LurxvBBFq4

Rosa obscur: https://www.youtube.com/watch?v=0OHuNxOFYMg


organitzat una activitat formativa centrada en l’ús d’eines informàtiques per a la docència que Educació ha anomenat “Entorns virtuals d’aprenentatge” (EVA). La iniciativa va meréixer la resposta, durant el mes de juny, de vora un centenar d’ensenyants.

Bona part del professorat es troba desorientat pel que fa a l’ús de les metodologies digitals i hi ha una demanda centrada en les vies possibles per a enriquir les aules virtuals. Per respondre a aquestes inquietuds, l’Escola Melchor Botella centrarà la seua oferta formativa en tres eixos

Servei de Formació del Professorat ha deixat l’Escola Melchor Botella en la incertesa, pels interrogants derivats de la certificació en temps i forma de les activitats formatives.

La modificació substancial de l’educació durant el confinament ha obligat el professorat a recórrer a l’autoformació en noves tecnologies, en un clima de desorientació i desbordament per les necessitats que representa una situació desconeguda.

En aquestes circumstàncies, l’Escola Sindical, malgrat la incertesa del seu reconeixement per part de la Conselleria, ha

E ls efectes de la covid-19 ens han obligat a modificar substancialment les vies de formació i els continguts previstos. Dels cursos programats

només ha finalitzat el que realitzàvem sobre programació. Amb tot i això, la suspensió de les oposicions docents ha afectat la motivació de les persones aspirants que es preparaven per a les proves.

El pla de formació previst per al tercer trimestre es va anul·lar, ja que la majoria de les actuacions programades eren presencials. A més, la suspensió de les tasques del

principals: a) Suport al professorat que prepara oposicions, amb eines específiques de programació, innovació i renovació pedagògica; b) Suport al professorat interessat en la introducció del treball en entorns virtuals d’ensenyament (EVE); c) Introducció al treball per àmbits en el primer cicle d’ESO. L’Escola Melchor Botella és conscient del desfici que aquesta iniciativa provoca entre el professorat.

Aquestes previsions estan subjectes als imponderables derivats de l’emergència sanitària provocada per la covid-19.

NOVES TECNOLOGIES I ENTORNS VIRTUALS D’ENSENYAMENT, PRINCIPALS NOVETATS

L’ESCOLA SINDICAL S’ADAPTA A LA ‘NOVA REALITAT” CAUSADA PER LA COVID-19

A CASA NOSTRA / ESCOLA SINDICAL DE FORMACIÓ MELCHOR BOTELLA

LA MELCHOR BOTELLA, PONENT EN EL CONGRÉS VIRTUAL EDUCA CONNECT

ES REPRENEN LES MOBILITATS DEL CONSORCIS ERASMUS+KA 102 A IRLANDA DEL NORD I ITÀLIA

d’educació i formació, com abordar el canvi i afrontar el futur, el reciclatge docent i l’Agenda 2030. L’Escola Sindical Melchor Botella hi va presentar “Desenvolupament professional docent en FP a través del programa Erasmus+”, una ponència que recull la trajectòria de l’escola sindical en programes europeus i que incideix en l’aposta per una FP de qualitat i en les oportunitats de formació que la Melchor Botella ofereix al professorat.

L a covid-19 ha obligat a reinventar les maneres de relacionar-nos, de treballar

i d’ensenyar. Virtual Educa, organització internacional dedicada a la innovació educativa, va organitzar un congrés en línia entre el 21 i el 23 de juliol amb 300 ponents: el Virtual Educa Connect. En la trobada virtual, que ha sigut seguida per més de 70 mil docents de tot el món, s’ha tractat temàtiques sobre el reset educatiu, la transformació dels sistemes

E ls consorcis Erasmus+KA 102 de l’Escola Sindical i STEPV han représ les

mobilitats. Alumnat dels centres participants en els consorcis Towards an inclusive Europe with new profesional skills VET i Training and business, our future in Europe for new skills VET van viatjar al juliol cap a Derry (Irlanda del Nord) i Ancona (Itàlia) per gaudir de les seues mobilitats, cancel·lades per la pandèmia. La situació està prevista que es normalitze amb l’eixida de nous grups en mesos successius.


L’EDUCACIÓ PERUANA ES MOBILITZA CONTRA LA DESIGUALTAT

A mb el lema “Acabem amb les desigualtats”, va tindre lloc el 23 de juliol al Perú

l’acte de presentació, per part del Fòrum Educatiu, de la gran mobilització que pretén enfortir l’educació pública peruana al voltant de sis eixos: gestionada, descentralitzada i participativa des del territori, protagonitzada per estudiants i comunitats, connectada amb la comunitat educativa, amb un programa de formació per a la ciutadania democràtica, ambiental i intercultural, amb docents reconeguts, enfortits i motivat i amb recursos suficients que milloren les condicions de les institucions i els serveis educatius. Fòrum

excepcional de docents i auxiliars, el pagament d’un deute del 30% per preparació de classes, una reforma per a garantir la jubilació digna i l’increment del 6% del PIB per a educació. “Falta voluntat política per a atendre els xiquets i xiquetes del Perú amb la mateixa rapidesa que l’Estat va salvar les grans empreses”, amb una ajuda equivalent a uns 15 mil milions d’euros. “Amb la tercera part, prossegueix el sindicat, “es podrien solucionar els problemes més urgents del l’educació peruana”.

El magisteri peruà constitueix el sector laboral quantitativament més important del país. En 2019, hi treballaven vora de 600 mil mestres, dos terceres parts ho feien en el

Educatiu és una associació plural i autònoma, compromesa amb la transformació i el desenvolupament de l’educació del país andí, en la perspectiva del desenvolupament humà sostenible i d’una cultura democràtica i que pretén posar l’educació en el centre del debat públic i articular propostes i acords que impulsen l’empoderament de la societat civil, amb la perspectiva d’influir de manera decisiva en les polítiques educatives en l’àmbit dels drets, l’equitat i qualitat. “En aquests moments de pandèmia i quarantena”, adverteix un comunicat dels organitzadors, “les mestres estan en la primera línia de la transformació educativa, els docents s’han organitzat en xarxes autònomes que representen un gran potencial d’un moviment pedagògic transformador”.

En la mateixa direcció, el Sindicato Unitario de Trabajadores en la Educación del Perú (SUTEP) ha presentat una “plataforma de lluita d’emergència” i ha exigit el nomenament

sector públic. Segons l’Institut de Pedagogia Popular del Perú, les treballadores i els treballadors de l’ensenyament, malgrat no comptar amb les eines pedagògiques necessàries, “formen amb dedicació i compromís els xiquets i xiquetes en la forja d’un món millor en una societat justa”

NATURA VALENCIANA

INTERNACIONAL

FENT CAMÍ

EN PANTALLA

L’EDUCACIÓ COM A ESTAFABegoña Siles Ojeda

La estafa (The bad education)Direcció: Cory FinleyGuionista: Mike MakowskyRepartiment: Hugh Jackman, Allison Janney, Geraldine ViswanathanFotografia: Lyle VicentMúsica: Michael AbelsPaís: EUA, 2019

superintendent i secretària del districte escolar de Roslyn (Nova York).

El títol en anglés, Bad education, marca l’interessant punt de vista de la història. Al director, Cory Finley, no li interessa centrar-la en la investigació per a desentranyar el robatori, que es resol en una subtrama periodística protagonitzada per una alumna, ni en el judici, resumit en els rètols finals, sinó que enfoca la mirada en la fascinant personalitat de Frank Tassone. Una personalitat tan seductora, com hipòcrita. Tan empàtica, com narcisista. Tan amoral, com ètica. Tan loquaç, com parca.

El guió i la càmera revelen l’aclaparadora contradicció del personatge i deixa en evidència que després de la passió empàtica cap a l’alumnat i l’educació, s’amaga una atracció sociopàtica cap als diners i l’èxit, i el feix d’objectes luxosos que li proporcionen.

E l film està basat en un fet real, el major desfalc a l’erari escolar als EUA, 12

milions de dòlars. Una estafa realitzada durant més d’una dècada pel professor Frank Tassone i per Pamela Gluckin,

Tassone ofereix de manera impúdica èxit i diners i els adoba amb un seductor i eloqüent discurs a favor d’una bona educació que consisteix a aconseguir que el màxim nombre d’alumnes siga acceptat en les universitats més importants del país, fet que suposa col·locar el seu institut entre els primers de l’escalafó nacional.

Diners i èxit són els autèntics valors que no sols mobilitzen el desig del personatge, també són els principis que orienten la seua gestió educativa i amb els quals atrau la confiança dels pares i mares del consell escolar i dels estudiants.

En descobrir-se la buidor d’aquests valors, tot s’afona i s’evidencia el caràcter del protagonista i de tot un sistema. De manera paradoxal, la bona educació mostra la seua cara sinistra: una mala educació provocada per un sistema capitalista enlluernat per l’èxit i els diners aconseguits a qualsevol preu.

BARRELLES, SABÓ I VIDRE (I)Joan V. Pérez Albero

A mb el terme genèric de barrelles o plantes barrelleres, es designa una sèrie

plantes arbustives o herbàcies de marcat caràcter halonitròfil que creixen en zones costaneres i/o semiàrides la majoria de les quals pertanyen als gèneres Suaeda, Salsola, Atriplex, Arcthrocnemum, Salicornia, etc., de la família chenopodiaceae, i als gèneres aizoon i mesembryanthemum de la família aizoaceae. Totes elles posseeixen unes adaptacions que els permeten viure en el medi salí, unes acumulant gran quantitat de sals sòdiques i potàssiques en els seus teixits per a véncer el potencial osmòtic del sòl i d’esta manera poder captar-ne l’aigua (Arthrocnemum, Salicornia, Sarcocornia etc.), altres excretant la sal mitjançant glàndules o pèls especials (Atriplex, Limonium, mesembryanthemum, etc.) o confinant-la en òrgans especialitzats (Atriplex, Salsola, etc.). Les cendres d’aquestes i d’altres plantes van estar utilitzades des de temps ancestrals per a obtindre els àlcalis necessaris per blanquejar teixits, fer sabons o fabricar vidre.

Ja en l’antiga Roma es feia servir el lleixiu de cendres per a blanquejar la roba. Aquest lleixiu s’obtenia mesclant i posteriorment colant les cendres riques en carbonats sòdic i potàssic en aigua, en la proporció aproximada de dues parts d’aigua per una de cendra. D’aquesta manera les sals contingudes en la cendra de marcat caràcter alcalí, per lixiviació, quedaven dissoltes en l’aigua (el terme lleixiu que deriva del llatí lixivum, al seu torn va donar el de lixiviació). La qualitat del lleixiu depenia en gran part de l’origen de les cendres, les més preuades eren les que s’obtenien de les branques fines de fusta dura (carrasca, roure, faig...) i, sobretot, les procedents de plantes que creixien en medis salins rics en sals potàssiques, és a dir, algunes de les nostres plantes barrelleres. En l’obra La descripción de Villena de 1771 en el Correo General de España queda molt ben descrita l’obtenció del lleixiu de cendres i l’ús que se’n feia per a blanquejar els teixits.

Mesembryanthemum crystallinum

Salsola oppositifolia Saladar d’Aiguamarga


¿PARA QUÉ SERVIMOS LOS PEDAGOGOS?Miguel Ángel Santos GuerraCatarata 2020 · 200 pàg..

M estre d’escola, professor d’institut i ara catedràtic emèrit de universitat,

Santos Guerra assegura que la millora i de l’educació no encaixa amb la burocràcia, que paralitza la creativitat, ni amb el neoliberalisme individualista, competitiu, autoritari i tecnocràtic, que priva els docents d’autonomia. L’autor rebat els qui acusen els pedagogs de ser responsables dels mals

del sistema educatiu i defén, contràriament, que al pedagog li pertoca investigar, planificar, orientar, desenvolupar i avaluar tots els processos i educatius, dins i fora de l’escola.

OTRA EDUCACIÓN CON CINE, LITERATURA Y CANCIONESJaume Carbonell, Jaume M. BonaféOctaedro, Barcelona, 2020 · 168 pàg.

E ls autors, amb una llarga trajectòria en la renovació pedagògica, presenten una

obra divulgativa original en què, fidels al seu compromís amb l’educació alliberadora i la transformació social, reflexionen sobre el que s’aprén dins i fora de l’aula, de la diversitat cultural i sexual, del pensament crític i del professorat, tot adobat amb una profusió de citacions i referències literàries,

cinèfiles i musicals. La selecció posa cura a triar idees i pràctiques pròpies d’una educació democràtica i humanitzadora que promou l’emancipació dels éssers humans.

ARS LIBRI. L'AVENTURA DEL LLIBRE I LA PARAULAJuli CapillaBromera, Alzira, 2020 · 312 pàg.

P er què cal llegir? És una de les preguntes que Juli Capilla ens

proposa en aquest assaig. L’autor, gràcies a l’experiència i al bagatge cultural que atresora, reflexiona al voltant dels beneficis que ens poden aportar els llibres en una mirada transversal al voltant de la lectura, la cultura i l’educació. Un treball honest, escrit en un to amé i fresc, que agradarà

a totes les persones que estimen la literatura. És també un cant apassionat en favor de la nostra llengua. L’obra va rebre el Premi Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta de 2019.

OVIDI I LA COVID-19Vicent Xavier Contrí

circumstàncies i així ha nascut “Ohvidi”, amb versions gravades a casa en directe, en estudis casolans o muntades telemàticament. Tot llest per a consumir vídeo a vídeo i amb les possibilitats creatives que proporciona l’art audiovisual. Així, durant tots aquests mesos s’han penjat les versions dins d’elCanaldelCom de youtube.

RECURSOS PEL PROFESSORATEl resultat és potent; majoritàriament en la línia dels covers que proliferen per les xarxes socials, però on també conviuen muntatges espectaculars i versions d’estudi que posen els pèls de punta. El professorat de Llengua i Música compta, per al present curs, amb un canal específic de versions d’Ovidi en el qual se senten –a ritme de rock, pop, cançó, electrònica i folk– les seues lletres àcides, així com els versos d’Estellés, Sagarra, Papasseit

o Carandell. N’hi ha per a triar amb les veus i musicacions, entre altres, de Joe Pasq, Nestor Mont, El Diluvi, Hugo Mas, Jo Jet i Maria Ribot, Ofèlia, Mans de destral, Toti Soler, Mireia Vives, Enric Casado, Prozak Soup, Pau Alabajos, Musicants, Toni de l’Hostal, Cristina Blasco, Josep Maravilla, Manolo Miralles, Àlvar Carpi, Rafa Xambó, Júlia, Miquel Gil, VerdCel, Feliu Ventura, Paco Fum, Enric Panisello, Ona Nua, Cesk Freixas, Montañez, Dr. Dropo, Gem, Bertomeu, Andreu Valor, Carles Enguix, Cor de l’Eliana, Carles Pastor, la Borriana Big Band, Mireia Tortosa, Jesús Barranco, Pau M. Soler i Pau Barberà.

I ara la proposta pedagògica, que no és altra que convidar l’alumnat a fer les seues pròpies versions a casa, enregistrades o en directe. Al remat, sembla ser que Zoom i Jitsi meet seguiran en les nostres vides acadèmiques durant algun temps. Caldrà ser imaginatius.

L a pandèmia ens ha portat noves propostes i fórmules de difusió musical,

totes elles adaptades a les noves tecnologies i en xarxa. Una de les més rellevants de tot aquest període ha sigut la iniciativa del Col·lectiu Ovidi Montllor de músics en valencià (el Com), que enguany havia de fer una gira d’homenatge al cantautor alcoià, protagonitzada per diferents grups i solistes, i que ha hagut de substituir-la per una sèrie de versions enregistrades en ple confinament. Tot pensat per a celebrar que fa 25 anys que l’Ovidi agafà vacances.

Amb l’arribada de la covid-19, els impulsors del projecte s’han adaptat a les

L’APARADOR

RITMES D’ARA I ACÍ

LLEGIT AVUI

LA ESCUELA INCLUIDA EN EL TERRITORIO.Auxiliadora Sales, Odet Moliner (ed.)Octaedro 2020 · 120 pàg..

A questes experiències de participació en escoles d’Euskal Herria, Madrid, Múrcia

i País Valencià, parteixen de la consideració que l’‘escola inclosa’ descansa sobre els principis de la inclusió, la interculturalitat i la democratització, tres eixos que fan possible la construcció d’un model educatiu transfor-mador des de la participació ciutadana. El llibre aborda la connexió entre el saber es-

colar i els sabers locals, reflexiona sobre el sentit de la participació i presenta propos-tes per enfortir el protagonisme i el compromís d’alumnes, famí-lies i comunitat. Una proposta novedosa a tenir molt en compte.

UN PAÍS SENSE DIDÀCTICA? (V)Ferran Pastor i Belda

L’ estiu de 1994 em vaig posar a viure a Benimaclet. Un dels records més

amables que conserve d’aquell curs són els cafés amb el company i llatinista Antoni Viñas i Almenar.

Una vesprada, després de descriure’m l’enterrament del seu mestre de primària Carles Salvador a Benimaclet, em va portar al començament del carrer Mistral on, davant d’unes cases dels anys vint, em va dir:

–Mira, Ferran, tant el nom del carrer com les mateixes cases, construïdes per una cooperativa dels treballadors de la

Companyia de Tramvies, són vestigis de l’actiu nucli de valencianistes benimacletins durant els anys vint i trenta. Parle de noms tan rellevants com Adolf Pizcueta, Carles Salvador o Pasqual Asins. A Benimaclet, que aleshores era una pedania de la ciutat de València, van arribar a celebrar-se fins i tot uns jocs florals reivindicatius.

Vaig ampliar aquesta informació amb dos llibres: Memòries fragmentàries, una mena d’autobiografia d’Adolf Pizcueta, i La tasca Valencianista de Pasqual Asins i Lerma, de Ramon Guillén i Alapont. D’aquest darrer llibre em va interessar especialment el capítol dedicat a la secció de pedagogia del setmanari El Camí, que signava Asins.

UN VALENCIANISME EXPANSIUNo és molt conegut que aquesta publicació, amb els seus 3.000 subscriptors, representava més que cap altra la majoria

ESCRIT AHIR

d’edat d’un valencianisme cultural de preguerra en expansió. Les cròniques d’Asins explicaven les inquietuds i realitzacions impensables uns anys abans a cura d’una generació republicana que treballava a ple rendiment.

He repassat la meua col·lecció (incompleta) del setmanari i he fet una petita selecció dels temes tractats en la secció: literatura infantil en valencià, festa de l’arbre, unificació ortogràfica de 1932, Setmana d’higiene mental, setmana cultural valenciana, bilingüisme, setmana d’història del dret, ensenyament als cecs, reivindicació de nous estudis al País Valencià, biblioteques, contra la guerra, universitat valenciana, el curs Montessori... És, com pot comprovar-se, una mostra ben reveladora d’un mitjà que entre 1932 i 1934 pretenia unificar les distintes tendències del valencianisme i difondre l’ortografia de les Normes de Castelló.


escolar dels qui no “encaixen” en currículums estandarditzats. Per a afrontar aquesta situació reclamem en la llei una referència explícita a tres dels àmbits que més han patit la política de retallades dels últims anys:a) La reducció de les ràtios, imprescindible per

a una atenció personalitzada de l’alumnat.b) La revisió de les condicions laborals del

professorat, per a permetre la necessària formació permanent i la coordinació en l’elaboració de plans de reforç i millora, així com una estabilitat en les plantilles i la reducció de les taxes d’interinitat.

c) L’aposta pels equips i departaments d’orientació, amb professionals de diferents perfils capaços d’atendre l’alumnat que manifesta alguna dificultat en els aprenentatges i com a agents imprescindibles per a millorar la convivència en els centres educatius i atendre la diversitat a les aules.

La doble xarxa pública/concertada del sistema espanyol representa una anomalia dins de la Unió Europea. L’existència d’aquesta doble xarxa suposa un dels impulsos més

encara lluny de l’horitzó de transformació profunda que el nostre sistema educatiu requereix: Currículum i eixos transversals. Observem una contínua al·lusió als anomenats eixos transversals, valors que sustenten la democràcia i els drets humans i valors ecològics. Aquesta reiteració s’ha de concretar, no obstant això, en el currículum. D’una altra forma, el seu tractament dependrà de la voluntat del professorat més conscienciat, amb la paradoxa d’haver de treballar-los contra i malgrat els currículums.

D’altra banda, resulta crucial la revisió dels currículums també en el sentit quantitatiu. Lluny queda un “Disseny Universal d’Aprenentatge” al qual es fa referència si mantenim uns currículums inabastables que expulsen gran part de l’alumnat a itineraris segregats i condemnen l’activitat educativa a metodologies endèmiques en el nostre sistema: la classe magistral i el tractament precipitat i superficial dels continguts. Un procés d’ensenyament/aprenentatge que incidisca en metodologies actives, que convide a la reflexió i a la comprensió profunda i autènticament transformadora del coneixement, passa inexcusablement per l’alleugeriment dels currículums. Val a dir que la religió confessional ha de quedar fora del currículum formal. Inclusió i equitat. És urgent lluitar contra la desigualtat, agreujada en els últims anys per una creixent segregació educativa per motius socioeconòmics; les altes taxes d’abandó que posen de manifest el fracàs del sistema educatiu; l’encariment dels costos educatius per a les famílies; el risc de pobresa i exclusió social; i una pretesa atenció a la diversitat que en la major part de les ocasions es tradueix en exclusió

E l document Bases para una nueva ley de educación, elaborat per la nostra Plataforma ciutadana, es va remetre als diferents partits polítics

perquè servira de referència en la introducció de millores al projecte de llei. En aquest document insistim que la nova llei ha d’estar presidida per tres eixos irrenunciables. El primer, es seu esperit democràtic, tant pel que fa al contingut com al seu procés d’elaboració. També ha de ser una llei estable i centrada sobretot en les necessitats de les persones. Finalment, ha d’estar inequívocament compromesa amb un món més just per a afrontar la situació d’emergència climàtica i desigualtat que vivim.

Des de Yo estudié en la Pública hem saludat la derogació dels aspectes més lesius de la LOMQE. Hem celebrat que la inclusió, la coeducació i la crisi climàtica constituïsquen punts centrals de l’exposició de motius. Trobem a faltar, no obstant això, una aposta més valenta en el seu articulat que ens permeta confiar en la coherència entre els objectius que la mateixa llei estableix i la concreció d’aquests al llarg de la llei.

En destaquem quatre aspectes que ens preocupen de manera especial i que ens situen

nocius i segregadors de la nostra escola, una segregació contra la qual aquesta llei aposta per lluitar. Aquesta aposta entra en conflicte amb la consideració de l’escola com a principal agent de cohesió i mobilitat social, en la qual la coeducació no és una opció. Apunta, doncs, a la seua essència democràtica. En el projecte de llei de la LOMLOE es perpetua i reforça el caràcter segregador de la nostra escola, ja que ofereix als centres privats la possibilitat d’acollir-se al sistema de concerts. En oposició radical a aquest plantejament reclamem l’estimulació i oportunitat perquè siguen els centres concertats els que puguen transformar-se en centres públics i tornar gradualment a la consolidació de l’escola pública com a xarxa hegemònica del nostre sistema educatiu i principal agent de cohesió i mobilitat social. Avaluacions externes. En els últims anys la multiplicació de proves externes en el sistema educatiu espanyol, en compte de traduir-se en una millora de les condicions d’escolarització i docència així com una aposta per l’equitat, ha provocat l’efecte contrari. Les seues seqüeles més notables han sigut l’increment de la segregació escolar i el teach to the test, de tan nefastes conseqüències. Per això, reclamem:a) L’eliminació de les avaluacions censals i

el caràcter anònim de les proves mostrals i plurianuals realitzades a l’alumnat, que hauran de ser completades amb una altra mena d’eines que permeten una anàlisi completa del nostre sistema educatiu i no es limiten a carregar sobre l’esquena de l’alumnat el resultat del que hauria de ser una avaluació molt més completa i participada.

b) Un compromís clar i inequívoc de l’Administració d’assumir la seua responsabilitat i d’oferir els recursos necessaris per a esmenar els problemes detectats.

El debat sobre la Llei Orgànica de Modificació de la Llei Orgànica d’Educació (LOMLOE) que es desenvolupa en el Parlament espanyol pot deixar de banda assumptes claus que en garantisquen el desplegament posterior. És el cas, per exemple, de la memòria econòmica, que no es va incloure en l’articulat del projecte i que pot deixar les bones intencions en paper xopat. En el mateix sentit, una aposta ferma per l’educació pública ha de traduir-se en un augment significatiu de les partides dedicades a l’educació, fins a equiparar-les a la resta de països d’Europa.

LA LLEI D’EDUCACIÓ QUE RECLAMEM

LA LOMLOE, UN NOU MARC NORMATIU SENSE GARANTIES DE FINANÇAMENT

TEMES ESSENCIALS

Yo estudié en la PúblicaPlataforma ciudadana en defensa de la Educación Pública


http://www.yoestudieenlapublica.org

En el projecte de la LOMLOE, hi falta contemplar aspectes fonamentals, com ara: � Inclusió de sistemes d’accés a la funció pública docent que tinguen en compte l’experiència i la capacitat de treball en equip. � Memòria econòmica. � Aposta ferma per l’educació pública.

� Supressió de l’eufemisme “llibertat d’ensenyament”. � Reducció de les ràtios màximes. � Exclusió sense ambigüitat de l’ensenyament diferenciat per sexes � (Si es manté la Religió) Supressió de qualsevol matèria alternativa: a efectes acadèmics, la seua qualificació no ha de ser computable.

Quaderns de l’ensenyament del País Valencià núm. 277 Època IV … · 2020. 9. 28. ·...

Documents

Transcript of Quaderns de l’ensenyament del País Valencià núm. 277 Època IV … · 2020. 9. 28. ·...