Ramon Llull i el naixement de la prosa1r de Batxillerat

1. Context

La Corona comença, al segle XII, una expansió cap al sud peninsular amb la conquesta de Lleida i Tortosa a mitjan segle. Entrats en el XIII, l'expansió continua, i en la dècada dels 30 es conqueriran els regnes de Mallorca i València. Aquesta expansió territorial tindrà la seua culminació, pel que fa als aspectes filològics, al segle XIV, quan la Cancelleria Reial, un òrgan necessari per a sostenir uns territoris ara molt més amplis, impose un model lingüístic que cohesionarà el català arreu del domini. Però en el segle XIII, si bé el català és la llengua vehicular pròpia de les funcions B, la producció poètica continua subordinada a l'occità i l'ús del llatí en les funcions formals és encara preponderant.

És en aquest context que Ramon Llull, un personatge sens dubte singular i extraordinari, desenvoluparà la seua tasca lingüística, literària i filosòfica.

2. Importància lingüística:

l’escriptor mallorquí té una gran importància des d'un punt de vista estríctament lingüístic. Escriví la seua obra en quatre llengües diferents: provençal, llatí, àrab i català. El provençal, molt catalanitzat ja, el va fer servir per compondre un seguit de poesies trabadoresques de les quals no se n'ha conservat cap, i l'ús d'aquesta llengua no passa de la mera anècdota. L'àrab li servia de vehicle per a una de les seues finalitats fonamentals: la conversió dels infidels, als quals s'adreçava en la seua pròpia llengua per fer-se entendre. L'ús del llatí obeeix a la seua voluntat de fer-se escoltar en els centres de poder, on era l'única llengua de prestigi. Però sens dubte, el fet més important és que fóra un dels primers autors europeus que usà una llengua neollatina per escriure unes obres que, atenent a les seues característiques, hauria d'haver escrit en llatí.

En l'aspecte lèxic, pel sol fet de tractar per primera vegada en català disciplines com les filosòfiques, Llull hagué de crear mots nous per a conceptes que només havien estat tractats en llatí, i ho fa mitjançant un curiós sistema de derivació. Tot i la poca predicació que van tenir els seus postulats, algunes solucions lingüístiques han pervingut fins els nostres dies

3. Obra

Llull és autor d’un corpus literari que comprèn 327 títols, encara que de molts se'n sap només l'existència però s'han perdut. La seua obra, en conjunt, abraça les més diverses branques del saber: Filosofia, Teologia, Medicina, Física, Astronomia, AstrologiaEl que realment caracteritza l'obra de Llull és que s'assenta sobre tres pilars que s'imbriquen i interactuen: tota està basada en una mateixa fonamentació filosòfica; en tota hi ha una clara voluntat didàctica; i en tota, l'apartat estrictament literari està ben treballat. La preeminència d'una aspecte o altre serà evident, però sense oblidar que aquests tres pilars seran una constant al llarg de tota l'obra. Se sol classificar l’obra de Llull atenent a la seua temàtica; així diferenciem entre:

1 de 4

Ramon Llull i el naixement de la prosa1r de Batxillerat

- Prosa filosòfica:

L’Art abreujada d’atrobar veritat (versió catalana de la llatina Ars Magna generali ultima) fou escrita a Mallorca vers el 1271, i és el primer intent d’art general lul·liana. Els principis filosòfics hi són organitzats de manera que puguen resoldre matemàticament tota mena de dubtes. Anterior a aquesta obra és el Llibre del gentil e los tres savis (escrit primer en àrab i pels volts de 1272 en català).

L’Arbre de Sciencia, llibre molt extens acabat a Roma el 1295, és una veritable enciclopèdia organitzada a partir d’uns arbres al·legòrics que comprenen tot el saber humà.

- Obra didàctica i religiosa:

En aquest apartat hi ha tres obres remarcables. La primera, el Llibre de l’orde de cavalleria, escrita entre 1275 i 1276, és dedicada a la formació del cavaller cristià segons la més pura concepció medieval. Aquesta obra exercí una gran influència en altres llibres posteriors. Al Tirant lo Blanc, es pot dir que tota la part didàctica del començament, quan mitjançant el personatge de Guillem de Varoic se'ns presenta una mena de manual del bon cavaller, hi està basada.La segona obra remarcable, de caire religiós, és el Llibre de Sancta Maria, estructurat mitjançant un diàleg entre dues dones al·legòriques: Oració i Lausor (lloança), que busquen la manera de pregar i de lloar la Mare de Déu.

Destaquem també la Doctrina pueril (1278), compendi de normes sobre l’educació dels infants.

2 de 4

Ramon Llull i el naixement de la prosa1r de Batxillerat

- Obra narrativa:

En l'obra narrativa de Llull trobem sens dubte les seues dues peces cabdals i les més conegudes i estudiades modernament: el Blanquerna i el Fèlix.

Lo romanç d’Evast e Blanquerna, tal i com el mateix Llull l’anomena al final de l’obra, és sens cap mena de dubte una de les fites cabdals de la producció lul·liana. Sovint, el Blanquerna ha estat titllat com el primer intent de novel·la biogràfica en la literatura occidental. Els protagonistes són Evast i Aloma, pares de Blanquerna; Nastàsia i Natana, mare i filla veïnes de l’hostal d’Evast, i tot un seguit de personatges al·legòrics com Fe, Veritat, Enteniment, Devoció, el Joglar de Valor o Ramon lo Foll. Hi trobem també una àmplia mostra de la societat del seu temps, reflectida amb detall i precisió. També és important el fet que es tracta de la primera novel·la catalana que té com a protagonista un burgès, el qual es mou per dins ciutats i viles en lloc de fer-ho per castells i paisatges fantàstics. L'ambientació verista i l'ascens social del personatge, que passa per tots els estaments eclesiàstics abans de dedicar-se a la vida eremita, deixa veure també un germen de l'esperit burgés que triomfarà al segle XV en novel·les com el Curial. Però si bé reflecteix els canvis socials, la novel·la vol ser una reivindicació del cristianisme primitiu, del retorn als usos socials que entraren en crisi a l’època de Llull, i, en certa mesura, és, per tant, la resposta a la crisi d’una societat feudal davant l’aparició d’un nou món mercantilista que no té cap tendència contemplativa.

L'altra obra en prosa fonamental és el Fèlix, o Llibre de meravelles. És una obra més doctrinal que no pas el Blanquerna. Fou escrita entre 1288 i 1289. Ens relata la història d’un home que, veient que les altres persones no coneixen ni estimen Déu, es decidí a escriure un llibre, dividit en deu parts: de Déu, dels Àngels, del Cel, dels Elements, de les Plantes, dels Metalls, de les Bèsties, de l'Home, del Paradís, i de l'Infern. Fèlix n'és el protagonista, i recorre al món observant i aprenent de la vida que duen els ermitans i els filòsofs amb els quals parla. A diferència de Blanquerna, que viu totes les etapes de la vida, Fèlix sempre és jove. Així, sembla que en aquest llibre interessa molt més a Llull la situació en l’espai i els continguts ideologico-doctrinals que no el protagonista. D’altra banda, el Llibre de meravelles està escrit amb una tècnica molt pròpia de l’època: el diàleg entre el mestre i el deixeble. La setena part de l’obra, el Llibre de les bèsties, és una peça molt especial que trenca la tònica dels altres llibres, simples tractats enumeratius. No és el típic bestiari medieval, sinó una interessant apologia política i sociològica sobre la vida dels homes, bastida sobre una al·legoria protagonitzada per animals que, irònicament, representen una cort de coetània.

- Obra mística:

Dins del Blanquerna destaca el Llibre d’Amic e Amat, peça en certa manera independent i que segons l'opinió d'alguns filòlegs va ser concebuda com un llibre solt i inserida després. És el més conegut modernament de l'obra lul·liana. Hi intenta de donar a la vida ermitana un contingut místic, mitjançant una conversa del protagonista amb Déu en què repassa tots el problemes que

3 de 4

Ramon Llull i el naixement de la prosa1r de Batxillerat

turmentaven Llull. És una obra breu, escrita en versicles o metàfores morals que es poden llegir independentment. En conté una per cada dia de l’any, amb previsió dels de traspàs o bixests. Tres elements essencials estructuren el llibre: l’amic (l’home), l’amat (Déu) i l’amor, moltes vegades personalitzat i intermediari entre els altres dos. És escrit perquè l’utilitzen els ermitans, i la brevetat de cada versicle per a meditar és compensada per la densitat del contingut. És aquesta densitat, que exigeix el llenguatge metafòric, la que fa que continga un elevat índex de poesia. Llull basa el llibre en una constant antítesi, ja que , segons ell, com més difícil és l’art més coses inexplicables pot aclarir. Una altra constant és la personalització de les idees abstractes.

4. CONCLUSIÓ

Certament, de Ramon Llull es pot dir que fou un personatge peculiar. El cortesà acomodat que fou en la seua joventut va esdevenir un teòleg amb una obra cabdal dins de la patrística cristiana. La profunditat moral dels seus escrits, conjuminada amb la qualitat intrínseca de la seua obra literària, converteix el mallorquí en un referent obligat de la filosofia tardomedieval, a l'alçada d'altres personatges com sant Vicent Ferrer o Girolamo Savonarola, que esdevindran en segles posteriors el referent més conservadors del pensament religiós.

5. AL LLIBRE DE TEXT:

Tema 1: Amistat.1.1 L’amistat i la literatura: Llibre d’Amic e Amat (pàg 9).

Apèndix de continguts teòrics:Ramon Llull (pàgina 225).

6. MÉS INFORMACIÓ:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Llullhttp://www.xtec.cat/~jquintan/llull98/llullcat.htm

4 de 4