23/6/2016 Somiar la natura – Raquel Picolo

https://raquelpicolo.wordpress.com/2015/09/28/somiar­la­natura/ 1/3

Raquel Picolo

Escriptora. Professora d'escriptura creativa i comunicacióescrita. Conductora de grups de lectura

Somiar la natura

Dels documentals de Rodrigo de la Fuente i les disquisicions respecte a les portes i els llindars de lapercepció dels quals parlava al darrer post (h琀甀ps://raquelpicolo.wordpress.com/2015/09/21/pensar‑la‑natura/), vaig passar al despertar poètic, com a lectora. En algunes poesies trobava les paraules quenecessitava el meu cor i que no sabia pronunciar tota sola. D’adolescent se’m van tancar un munt dereceptors que s’interrogaven sobre el món per centrar‑me en el tema “jo, jo i jo”, que en aquells anysm’apassionava.

(h琀甀ps://raquelpicolo.files.wordpress.com/2015/09/muntanya1.jpg)Se’m va desvetllar una nova mirada

28 SETEMBRE 2015 BY RAQUEL PICOLO

23/6/2016 Somiar la natura – Raquel Picolo

https://raquelpicolo.wordpress.com/2015/09/28/somiar­la­natura/ 2/3

(h琀甀ps://raquelpicolo.files.wordpress.com/2015/09/muntanya1.jpg)Se’m va desvetllar una nova miradai  un  nou  sentiment  lírics.  El  primer  poeta  que  vaig  descobrir  va  ser  Antonio  Machado(h琀甀ps://es.wikipedia.org/wiki/Antonio_Machado)  (sóc  d’una  generació  que  primer  vam  llegir  aMachado i després, molt de temps després, a Verdaguer i a Maragall). Als poemes de Machado veiaque  l’element  natural  es  transformava  en  símbol  i  metàfora  del  sentiment  del  poeta  i  aixòm’esborronava. Just el que jo necessitava. Ja no veia l’espai natural, el bosc, el llac, la muntanya, comel lloc d’esplai i d’aventura dels anys d’infantesa. Trobava consol en la contemplació de la natura. Labellesa de les muntanyes, les mateixes de sempre que m’havien semblat tan normals, representava lagrandesa i la llibertat, una llibertat que s’havia d’escalar. Se m’omplien els ulls de llàgrimes d’emocióllegint La vaca  cega de Maragall  (h琀甀ps://ca.wikipedia.org/wiki/La_vaca_cega),  quan  no  havia  ploratmai  per  cap  vaca  bòrnia  despenyada  de  carn  i  ossos.  Perquè  entenia  que  la  vaca  cega  del  poemarepresenta  al  poeta,  estrany  i  solitari,  que mira  endins  i  que  és  rebutjat  per  la  societat.  I  això  hotrobava infinitament trist.

(h琀甀ps://raquelpicolo.files.wordpress.com/2015/09/bosc.jpg)La  natura  era  còmplice  dels  meus  estatsinteriors i jo la diviniⰀ攀ava. Era un espai per a la infracció i l’amor. Per a la poesia. A seⰀ攀e i disset anysllegia Garcia  Lorca,  Luís Cernuda  i  León  Felipe  sota  els  roures  i  em  semblava  que  els  arbres  i  elsesquirols m’acompanyaven en el meu estat malenconiós. Llegia Miguel Hernández, Pablo Neruda iJoan Salvat Papasseit estirada a  l’herba a  la vora del  llac, que m’emmirallava i reflectia alguna cosaindefinible però grandiosa i de la qual sentia que formava part.

Al tard, de dins les valls

la boira va aixecant‑se,

i amb ella emmantellant

se va solemnement l’alta muntanya.

23/6/2016 Somiar la natura – Raquel Picolo

https://raquelpicolo.wordpress.com/2015/09/28/somiar­la­natura/ 3/3

se va solemnement l’alta muntanya.

(Pirinenques, Joan Margall) (h琀甀ps://ca.wikipedia.org/wiki/Pirinenques)

El próxim diumenge dia 4 faré un taller d’escriptura creativa sobre el “Personatge literari” a lallibreria Calders (veure aquí) (h‰‱ps://raquelpicolo.wordpress.com/pirineus‑2015‑2/) . Altres tallers:  Cursos setembre‑octubre 2015 (h‰‱ps://raquelpicolo.files.wordpress.com/2013/09/cursos‑setembre‑octubre‑2015.pdf).

4 thoughts on “Somiar la natura”

Francesc Xavier Gurrera Aguado | 1 octubre 2015 a les 6:49 pm EditaPels qui vam ser educats en castellà als anys 60 som molts els que vàrem començar llegint lacol∙leció Històries (veient els dibuixos, alhora)( en guardo encara molts) i arribant a la poesiarevolucionària en castellà ans que a la catalana (menys a Papasseit o Pere Quart). A mi també emva passar. A més recordo com xalava llegint d’una sentada (m’engullia la tarda) les petitesnovel∙les de l’avi Domingo a la Ribera d’Ebre, que en tenia muntanyes: de Silver i de Clarados,pseudònims d’escriptors catalans que foren coneguts anys després. Felicitats pel blog, t’expressesamb molta lucidesa i sensibilitat, trobo. Sóc nou a la plaça i alumne a Elizalde. Salutacionscordials. F.X.

Respon

Raquel Picolo | 1 octubre 2015 a les 10:12 pm EditaGràcies pel teu comentari, Francesc Xavier!

ResponRetroenllaç: Un lloc pensat per crear: el Centre d’Art i Natura de Farrera | Raquel Picolo Edita

Retroenllaç: Tallers d’estiu al Pirineu – Raquel Picolo Edita

Bloc a WordPress.com. | The Misty Lake Theme.

Aquesta entrada sʹha publicat en Autors, Escriptura creativa, Escriptura i natura i etiquetada ambAntonio Machado, García Lorca, Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Joan Salvat Papasseit, Luís Felipe,Miguel Hernández, Pablo Neruda. Afegiu a les adreces dʹinterès lʹenllaç permanent.