DISCURSOS

REAL ACADEMIA DE BUENAS LETRAS DE BARCELONA

D. SALVADOR SANPERE Y MIQUEL

EL DÍA rq DE JUNIO DE ,908

BARCELONA

.Iipografia «L'Aven$u, Rambla de Catalu

1908

i

í

DISCURSOS

REAL ACADEMIA DE RUENAS LETRAS DE BARCELONA

E N L A R E C E P C I ~ S P Ú H L I C A D E

1). SA1,VAUOK SANPEKE Y MIQUEL

EL DIA rq DE IUNIO DE 1908

BARCELONA

Tiyogralia iiL'Aveiics, Raniblz de

i 908

L'ART B A R B R E

PEL SENYOII

SALVADOR SANPEKE 1 MIQUEL

IIIIIUAT a una edat e n que tot l io~ior no 110 es siiió etiiiio- ogcaiiieilt, no us explicarieu con1 he pogut carregar-iiie I A 1

que m'hcu fet si no us digués, -puix no vui su1ios:ir ni pcr un nioiiient que 111 cregueu victima del deliri de grandeses, - veient la facilitat auib que Iie acceptat I'lionor que in'lieu coticedit cridaiit-me al vostre costat, que es per respecte a vosaltres que jo haiz de dir-vos qur, si als vostres vots IIU hi vriés uiiit el devustre pei- taiit temps estimar compaiiy en Celesti Barallat i Falguera, a qui eii aquest i~ioiiieiit voldria poder creure associ;it an aqurst acte, no haui-ia pogut decidir-tiie a acceptai- el lloc que m'lieu ofert, puix res trobaria que poguis pnriar-vus r l coiiveiicimriit de que no tn moueri aqueixes satisfaccioiis que comporten una vidn coiisagrada al trebnll i a I'eiialtiiiieiit de la patrian l'iiicli- nar-me davant de la vostra rolui~tat, ni I joveiit que espera fora d'aquesta aula podria ci-cui-e-in si l idigues que accepto perquC ser6 un obstacle prr poc trmlis a la seva riitrada. Es, doiics, u11 i~nperatiu categoric-uri imliuls d'atiior i de respecte pel mal- liaurat Celesti Bnrallnt i Fakuera-allo que iil'obliga a recullir la seva medalla, que jo in represento con1 a llegat seu.

Alguns de vosaltres sabeu bé prou que 1 vostre desgraciat conipany havia desitjat tenir-me aquí al seu costat, i ho volia per aquella siinpatia que s té sempre a I'adrersari. Es per aquest;i raóque, distaiiciats amdós, desde la nostra joventut, en tot, puix

pera esser-lio en tot fiiis ho erem en esser.ell principalista i jo liceista, janlai les nostres diferencies en fiiosofia i en politica teorica i practica van ennuvolar el blau purissim de la iiostra amistat, intima sernpre, sempre profonda, pero sempl-e circums- pecta: niai vareiii dir-nos de tu.

Fins avui aquesta raó de lo coiitrari impera, perquk 1s iuerits literaris den Cclesti Barallat i Falguera inereixeii que un altre més endinsat que jo en la seva obra 1s posi de relleu. Essent aixo a rots.vosaltres beri nianifest, iio us extranyari que 1 se11 elogi no nrribi fins aoii iiiereix el conipany difunt.

Quan cl cardenal Ceferi González publicanieiit el remercii per la seva biografia den Francesc Xavier Lloreiis, jo vaig dir-li, recordant aquella vetllada del 24 de Jancr de 1880, pera el1 la inés gloriosa de la seva vida literaria, que anib el seu treball en Llorens quedava, perqiie al pcdagogus, si la seva cieiicia no s comunica inés que coi11 i r t , li succeeix lo iiiateix que a l'artisra repetidor, que 1 teiiips, a I'esborrar-lo d e la iiernoria dels seus contemporanis i deixebles, no deixa sin6 una oiiibra freda rle l'artista que Iia sigut.

Traba en Llorens en el seu deixeble qui va deixar per escrit d'ell a j o que era la sera eiiseny:in$a, i aqueix record, l'uiiic que d'ella queda, si no rn'equivoco, els exalga tots dos, pei-que l merit del iiiestre rcsplendeix en el deixeble.

Vui encara recordar-vcs u11 altre treball seinblant: la bio- grafin deii Josep d'Argiillol i Serra, del seu a~n i c de l'anima, que prou hauria mort de pena si I'haguCs sobreviscut, veieiit-lo per taiits xnys clavat en uii llit de iiiort i seiise mCs Iluni e11 els scus ulls que la foscor de la sep~iltura.

Recordeu-la aqueixa biografia de I'Argullol, que fa reviure un temps que seinbla iiiolt llung tant sols perque molt he? caminat. Jo crec que una i altra biogrxfia quedara11 coin models d'aquest genre literari.

An aquel1 que uii dia hci la biografia deii Barallat i Fal- guera vui dir-li que no se l'iniagiiii ni un tetric ni uii roiiiantic veieiit-lo piiblicar en 188j elsseus Principios de butáwica funera- ria, i en 1886 i 1890 donai--vos les seocs inemorics sobre l Dere- chofuriem~io en lar XII tablas i Shakespeare y Mol-ali!a ante iafisa,

aiiib la traducció catalatia del quadro del ceiiieiiriri d'Hariilet. Ni tainpoc hi vegiii la visió d'uiia preiiiatiira o d'uiia anticipada mort, car aquesta 1 sorprengué i va fer-lo seu en plena i joiosa vida, eii veii jan~a de que iiiolt i'havia volguda fi-uir.

Pera ni¡, aquesta producció funeraria iio neix de les eiise- nyances filosofiques den I.lureiis, sinó del concepte, encara viu cii la iiostra joventut, de que la filosofia era, més que Iluiil pera la vidn, preparació pera la ruort. El1 creia veui-e-hi, coiii Hamlet, eii el foiis de la toniba, nllb que hi passava: d'aqui les seves ahcions pcls siiiihols, que en tots teiiips i per toi al-reu lian represciitat l'eiideiiii de la vid2 liuinaiia; i sols aixi se coiiipr?ii aquel1 iiicoiiipreiisible llibre iiititolnt Investigaciones .sobre el Sinni, perquk 1 portaveii al país del siiiibol, a I'Egipte. La seva incli- n a c i ó a coiitriiiplai- la vida en el simbol i eii I'enigiiia era taiit graii, que comeiica en 1860 la seva p!oducció literaria aiiib In trnduzció al castclla de la Curr~edia ilzfanfil deii Lluís Ratis- buniie. Quiiia llastima que oblidés L a flor del~abis~irii, aquella flor iiiauyosá que creix a les voi-es del prccipici i quc dória la mort aiiib el seu volulituós benestar aii aquells que tiqueii ses fragan- cies diiirre llur pit !

Esseiit de Ics nieves particulars aficions, permeteu-iiie eiicai-a que us recurdi aquella ineuioria que va llegir-vos sobre 1s Nyerros y Cadells, taiii pleiia de datos i de fets que us el preseiiteii con1 u11 erudit.

Que altres us parlin de la sesa cultura literaria, de la pul- ci-itut del seu Ileiiguatge, taiit escrivinr eil cata1:i con1 eti cns- telli: per el1 repeteixo allb que el1 va dir de I'Argullol: que «sabia i estiiiinva la lleiigua castellaiia i iio 1iavi:i somniat taiit si~lamcnt que pogués haver-hi catalans que la tractessin corii eiieiiiiga capital d e In iiostrav; i si el1 estiiiiava i coiireava la cata- lana que lio digui aquella. triiducció de I'Entsrarrient d'OJelia, que li fn dir que aiii la leiigiia fraiicesa ni la castellaiia se prestan gi-andeinente, á mi. eii tender>~, a la sevil iiiterpretació. «Mucho iiiejor se ~irestaii a ello, segtiii creo, todos los dialectos de Laii- guedoc, de Provenza, de Italia y de Cataluñau. 1, eii punt al doiiiini del castelli, teiiim ln seva traducció, feta I'aiiy 1868, cien prosa española>>, . d e l'immortal obra den Mistul ~ i ' r $ j a , que

havia de donar e n la nostra tcrra, ja ahoiiada per tants dels vostres conipanys, els daurats friiits del nostre Verdaguer.

Coriipleta, no a satisfacció meva, i perdonen-me si no ha sigut n la vostra, I'obligaGó academica de parlar del nieu nnte- cessor, cumplir& ara la segona part parlant-vos-dels pfimers passos doiiats en la piiitura pel poble catala, que-iio vui creure que us sapiga mal que s coneguin per primera vcgada, encara que sigui per iiii, ja que del fet faretii qiie s regonegui per tothom que tanlb& hi creiii, eii el treball de reconstriiir i'olira ariistica de i'huiiianitat, al costat dels pobles moder~is, qiie zortireii iiovells i poderosos d e la poda que van fei- els barbrcs dels arbres dels pobles aiitics.

Si set mil Musliiiis, manars pel bereber Taric, foren pi-ous pera portal- els Visigóts als canilis del Guadalet, on foren anihi- lats desprks de ciiiqunrita dies de campnnya, es perquk nianava la dnvaiitera la traició real i moral de les classes directores de I'Espanya visigotica. Ducs i bisbes, burgesos i jueus, tots Iii foreii pera acabai- aiiib un rcgim que havia eiiervat cls quc tres sigles abans, assnltats pels ferolpes C;ertiianics, els havien englo- tit dinti-e dels iiiotllos de la civilisació liisliano-romaiia. No tk, doiics, res d:ertrany que ls que eii ;o d'Abril de 711 comen- <are11 a passai- I'Estret, que del scu general s'liavia de dir en enda- vaiit de (Xbraltar, poguessin deixar ja eii 7 1 S p e r walí de Barcelotia 1 fill d'Alniohacir Aiiiirali. Més iio fou el seu geiieral Allior qui p o y é forgar els que el1 Iiavin arreconat en les cluses pireiienques, pel qiial fet cai$u& cn desgracia, essent exorierat del coiiiandaiiient en 718, sin6 A<-Cahin a i'any segiient, qiii, eii~perb, paga la conquesta de la provincia goda de les Gal.lies, la Narboiiesa, aiiib sa vida, I'aiiy 721.

N o {oren els Fraiics, siiió 1s Aquitaiis, aquells que dcturnren la tnarxa en nvant del triomfador Aq-Calim, els nostres germaiis de r q a , els Ibers dc les Gal.lies, els' Aqiiitans davant de les ~riuralles de Tolosa. Eudus, llur capitost, fou el triotrilador: Abderrali- nian el Gafequi, qiii reculli ditis de Narhoiia 1s vencuts.

' . Diiraiit quatre aiiys, els geiierals d'Ainbazn, q u e substituí

en .el coinaiidan~eiit As-Cahni, Iluitareii pera extelidre-s per la Narbonesa, senipre amb mala fortuna, perque 1s seus habitarits, reforcats pels Aquitaiis i doblats pels Espaiiyols d'aquí refugiats a la Narbonesa, van plantar:los cara. Va esser necessai-i que Ambaza ringués eii persona peia acabar als ciric anys de i'entriida dels Sarraiiis en la Nai-bonesa la seva coiiquesta, i encara diuen les ci-oniques que ocup:i Nimes per avenencia, eiiviant les seves receiies a Barcelona.

El poble que acabava de conq~iistar en catorze anys de lluites niés o tilenys sagiiants la peninsula espanyola, apenes si feia un sigle qur havia vingut n la vida politica. Havieti sortit de I'Ara- bia, i la Siria i tot el iiord de I'Africa Iiavirii estat les seves pritiie- res conquestes, car allí van facilitar la desoi-ganisació de l'iiilperi bisniiti les afiiiitats de raca i de Ilengua.

Quaii va11 arribar a Espanya, el coiiglomerat ai-ab feia ja temps que s'niiava desfcnt, la barrisca no liavia prcs, i la niala politica dels m&s iiitel.ligeiits, erplotaiit pcr tot nrreu els tnés

' debils i igriorants, si ieia d'aquests en la inarsa eii avaiit, pcl llnr fanatisme, els més temibles, havia de coiiverrir-los, cl dia que s'adoiiessiii de la llur explotació, en l'eleriient ni& disolvcnt del llur imperi.

Aqiiest elemeiit fou a Espaiiya I bereber, q u i cii 732 encara obeia 1s cnpdills arabs, els qunls donaren, sota 1 cornaiidaiiient d'Abdcrrahmaii, dies de doloi- als Aquitaiis, que sen \,eiijaren en els camps de Poitiers, ajudats pels Francs, que baixaicn iilanats pel lliir majordom.Cai-les Martel. Veiicut i mort zii la batalla 1 capdill arab, els seus successors ja 110 tiiiguercii més lloc pera pensai- yei- ori podrien arribar a Roma i Bisaiici, seus dels 1lui.s eneiiiics, ca re l s Frniics, eiiarnorats ja d'aquest initg-jorn d'Eu- r0pa, els caigueren a sobi-e pcra fer-se d'ells tot allo que ells ens havieii pres a nosaltres; perO abans eii Carles havia de donarals Aquitniis la l l i~ i , tant sabuda que iii;ii es bona l'uiiió dels debils amb els forts.

Eii Carles, treballaiit pel scu senyor, l'ultiiii Merovingi, Thjerri IV, obtingiié d'Eudus un cert regoneixement de vassa- llatge que persa part resl~ecta en vida dek Duc d'Aquitania; pero, mort nquest, els seus fills coiieguereii els plans personals del

fundador de la dinastia deis cariovingis. Alarmi aquesta actitut als Provenqals, i el duc Ilur, Maul-onto, creient que podria esca- -par dels Fraiics cridant els Moros, que ereii ja feia anys els seus veins del Roine, treu de Narbuna Jusuf be11 Abderrahman, el capdill de la Narbonesa, i amb la seva gent seii va Roiiie arnunt, prenent d e passada Arles, Aviriyó, Uíez, etc., fins a topar, als encontorris de Lyó, I'any 736; amb en Carles Mariel, que va fer- los tornar tots eiirera iilorts d e por, no pai-ant fins taiicar els Sar- rains dins de Narbaiia, haveiit passat a foc i a saiig toc el pais, fent pagni- a Nimes, a Agde, a Beziers i a Magalona l'haver cregut que 1s Arabs podien conveiiii--los millor que n o pas ells.

N o lou I'exercit de reforc enriat -21s d e .Narboria 1 que féu que se ii'aiiés cap eiidintte 1 terrible Carles, sin6 ln mort del seu rei, l'infclic Thierri IV en 737, al qual va substituir sense destorbs n o ell, sin6 1s seus propris fills, poix en Carles, rnentres visquk, sols s'aiiornenh Princeli deis Francs.

Quatre anys més rard, en 747, desptés de la seva inort; lieredaueii el regne 1s seus filis Pepi i Carleinany. Al priiiier li dona la Franca sense I'Aquitania, que encara maiiteiiieil 11ii.s o meiiys autoriorna 1s fills d'Eudus; perb en Pepi volgué acabar amb aquesta autoriomia, i, després de sis anys de p e r r a , H ~ i n a l d se condemnava a cadena perpetua taricant-se eii u n moiiestir, dei- xant aixi que 1 scu fill Waifre s'entregués o se. sometks a les condicions de vassallatge que li imposi eii Pepi.

Aquest iio coiiipareis a la Narboiiesa fins que 1 crideii els seus habitants cristiaiis. Aiisemuiid, que maiiava eii la part de Nimes fiiis a Reziers, se pos3 n l n seva obediencia; amb aixó facilitava i obria I pas al seu ex+¡-cit, que posa siti a Narboria, la qual n o s rendi, coiii diu la Cronica de Moissac, sin6 fins que jur2 nls góts que sels permetria viiire de conforniitat amb les Ilu?s Ileis, i aixo iiiatcix repeteix la Crotlica d'U:is. Es a dir, en Pepi s ' i ~ o d e r i de la Gotia, que aixi s'anonienava allavores ln Narbo- nesa, mitjaiisant el juraincnt de deixar als seus ~ia tura ls el llur propi gorei-n, lleis i costums. T o t aixo fiiialisa I'ntiy 75 5.

Cap demostracii, inillor de la supervivencia del poble gotico- hispanic hauriein pogut donar com la que resulta de n o adinetre i'liegemoiiia franca sinó a condició del regoneixement de la seva

autononiia, la qual va sense dir que no era tant absoluta que quedés deslligada de totn dependencia politica de l'autoritat den Pepí. El fet esseiicial es veui-e 1 poble gót viu, eii peu, vivint de les seves propries lleis. després de iatits aiiys de dominació sarraiiia. Aixb 11s deniostra, per altra part. que n o viurien d'alrra maiiera durant la doiiiiiiació arziba. Puix es ben cert que tot allo que cotistitueix un poble hi viuria en ells, aixo es, Ileiigua, Ileis, usatges, costiin~s, religió, ciencia i art;i aixi queda provat que tot aixti visqué en la Gotia o NaYLoncsa. De consegüent, se i i facil taiiibk 1 provar quc tot aixo visqué en aquesta pirt [le Pii-eneu. Amb la reudiiió de Narboiin fins aon s'extengué la recoiiquesta ?

Ansemund paga crudelnieiit I'eiitrega als E'ratics del país del seu coiiiaiidaiiieiit. Ell es~assassinat estant en el siti de Nar' boiia, i la seva dbiia, Cauiia, txrnbk es \rictiiiia de I':ilqaiiieiit de1 poble de Ninies. QuP prova aixb siiió I'odi nacional dels Góts pels Francs? Aquests intraiisigeiits iio podieii rscqiar dci ca i i c dels Francs silió apoiaiit-sc en els Sarraiiis, puix tots e l sque pre- ferii-ieii els Moros als cristiaiis sols pcr esser Fratics haiirieii d'aiiar retirant-se ara, aixo es, conceiitraiit-se.s»brc 1 Pireneu, i aquesta coiiceiitració d'eleineiits góts en les iiiolitariyes, ont era possible una resisteiicia a la conquesta fraiica, es la raó que al iiieu en te id reesp l i ca 1 caracter més francaiiieiit gót que preii una yart dc la Gotia o Xarbonesa, aquella que mCs tard va dir-se, i es diu encara, el Rossellii. 1 ai rb 1x0 hem d e tenir per ccrt taiit boii punt reieiii que 1s Fraiics iiopenseti iii u n iiionieiit en passcrr els Pireneiis. Aquests forineii froiitera ara eiitre 1 país sarrai i cl país cristii, i va seiise dir que allavoi-es la linia de froiitera no era la liriiapolitica d'ara, si116 la raciunal, la que deternii- ilava l'oculiaiió de la iiiontatiya, que contiiiuava iia voleiit esser fraiicesa. ,

La Gotizt, pel fet de la reconquesta de la part ultra-pire- neiica, quedava desde aleshorcs dividida en dugues para i sota dos coinandaments. La yart retro-pireiienca tenia la seva capitalitat :i Narboiia, i la part cis-pireiieiic't la teiiia a Barcelona; que la Gotia o Narboncsa, e0111 ens fa saberAben. Coteiba parlaiit del iioiiienainent d'ilbderrahman ben- Ocba pera fer car;i a les cir-

cuiiistancies de l'entrada franca, s'extenia fiiis 3 Tortosa; fet inte- ressariiissini pera demostrar I'unitat historica del poble d e la costa llevantina de la nostra peniiisula.

El Pireneu fou respecta pels Francs fiiis a tant n o s retiraren de les seves cluses els que defeusaveti el seu pas. Fou per aixb nrcessari que sobrevingués I'algament bcreber a Espaiiya i la des- feta del Califat: aleshores els Francs, cridats pels iiialcontetits, pels agraviats, entraren, pero no per la part d e la Gotia, siiió per la pai-t de la Vascoiiia. En Carlernany, el fill i hereu den Pepi, passi i rejiassa per la val1 de Roiicesvalles, pagaiit car I'assassinat den Waifre oi-detiat pel seu pare en 768, ariy que taiiibé fou el de la seva niort.

En l'epi deixava al morir Gmbé dos fills, Carlemaiiy y Car- Somaii, i aquest heredava I'hleiiiaiiii, I'Alsacia, la Borgonya, la Provencn i la Gotia. L'Aquitaiiia tarnbé li corresponia, perO era 1111 os iiiolt dur de rosegar, amb tot i Iiaver perdut la seva auto- nomia, i Car l~mat iy se n'cncarregi. Per aixh la Vascouia ultra- pirencrica, unida a I'Aquitania, era la pi-oviiicia que feia cara a l'avatigada dels Fraiics, aL~voritit els ilio\~iiiietits reivindicatius dels Aquitans, els quals en 769, inaiiats per Huiiold, prenien les armes.

Cuinnioguda tota la població pireiienca, d'un costat per les reivindicaiions nacioiialistes, i de I'nltrc costat per i'esprit de venjanca i de caciquisme kabileny, en 778 vingué, com hem dit, Carlemany, cridat yels walies conspiradors de Saragoca, Osca i Barcelona.

Fracassa aquest iiiovi~rieiit, si haguessiiii de creure 1 Silense, perque Is Frarics, coiii de costum, se deirareii corrompre per i'or dels Sarraiiis,->irore Francorum auro col-ruptur;-pero potscr en aqueixa acusacii, n o hi hem de veure rriés que una nova prova d e I'odi gót yer I'horrid fraiic. IvIés, pri- allo de que a n o hi ha mal que iio porti u n hé», en Carlemany, al juntar-se de nou aiiib la scva muller, a la qual havia deixat en el poble de Cassatiessil, de la part d'hquitania, troba que aquesra havia donat a lluili dos bessoiis. L'uii d'ells mori quasi desseguida, i I'altre, que havia d'esser el seu succ.essor, s'anomeni Lluis.

En Cal-lemany, que acabava d'apendre a costes seves quant

se obstinaban en él, respondiendo a los dos que le imp~ignabnn. coi1 escritos, Ilainaiido ;i Eterio 111ozo y engañado, y dando a Beato el apodo de Antifrasio, que sigiiifica lo contrario de su nombre, esto es, no Btato)~ ' .

No es d'aquest Ilibre l'e,sposar la doctrina adopcioiiista: aixo que interessa d'ella al iiosti-e fi es el coiieixenieiit del moviment literari que 11rodui el fet que s'escriguessin llibres a favor i. eii coiitra, que s fes teologia, quan seinbla que allb que s'havia de fer solairient a Asturies, a Toledo i a la Seu d'Urgcll eri aquells dies era patria. Perb no d'altra iiiauera s coiiipurtaveii sigles després els bisbcs de Coiistantinoble durniit el setge d e Malioniet que 1 ~ 0 ~ a . 6 a la Iliir disputa sobre aital qüestió, que vaservir pera fer perdre a la cristiandat l'Espanya i I'Iniperi d'oriciit.

Eiicara, doiics, que iio visqués eii aqueis teiiips altralitera- tura que I'eclesiastica, aiso prova l'activitat iiitel.lectual del país, i ' q ~ i e , COIII aquesta, se mantenia fomentada adliuc per aquestes disputes religioses de la nostra Iglesia:

Per les pai-aulesque liem copiat deti Villanueva sabein que la d i s p u t ~ fou apassionada fins a i'iiisult, puix no ns heiii d'ex- traiiyar que a les falses iniputacions dc Reatus nciisnntels adop- cioiiistes d'aiinr d'acord amb els tcolegs sarrains, cantestessiti en Feliii i els seus partidaris que ereri ells qui fcien els llurs inte- ressos; eii fi, disp~ita que dóiia lloc a l'apai-ició d'uiies actes d'un coiicili de Narbona de l'any 788 coiivucat pel pnpa Adrizi 1, d3;icord ainb eti Carlciilany, pera tractar, eiitre altres coses, de i'be- retgin feliciana; i de les quals iio sols no resulta cap ciiioii contra ell, si116 que la seva sigiinrui-a apareix al peu dc dites actes al costat. de ics dels bisbes de Barceloila, Giroijn i -4usa (Vich). Si aixb fos exacte, tiiidriem bisbes eii dites localirats; perb com aquesta cosa iio la sabeiii per cap iiiés coiid~icte, aixb, junt a ~ n L el fet dc ilegir en dites actes que s diu emperadoi- a Carlemany, qua i i nquest no ho ~ O L I fiiis l'any 800, prova que dites actes han patit gi-aiis alteracioiis.

Si fossiii adiiiissibles, tiiidriern que l'lieretgi~ s'havia extks i

i) VIIIINVIYA : Vioc8 iiieiliri~ Y IUI $leiinl dc F.$niiu (Madrid, d a r ) , X. yrgi. ai i 2 2 .

dorninat per complet el bisbat de Vich, si be l'havia ja sofocada l'aiitecessor del'arquebisbe de Narbona Daniel, perqui: d'aixb sen paria a Narbona.

Res mks direin d'aquest Concili en aquest Ilibre, perqlie tot aixb sols eiis ititeressa pera fer remarcar la vida intel.lectual del país en un temps e11 que ls bistoriadors la doiien per tnorta. 1 Com no Iiavii de revifar-se davant de les persecucioiis que sofria en Feliu, qui per sobre de tot va tenis la gran desgracia que s declarés irreconciliable' enetnic seu Alcuin l'anglo-saxó, segretari de Carleinany i cap del tiiovirnent literari i artistic de 1'Irnpcri .Carloviiigi !

Quan en Feliu coiiipareguk davant d'un coiiciliper primera vegada fou eii 792, a Ratisboiia, d'oii sorti cotidemnat i pres cap a Koiria, ont el papa Ueó 111 eiis va fer saber que liavia con- fcssat els seus ei-rors alspeus d'Adrii 1.

Aqiiest fet repercuti entre nosa!tres, e s a dir, a Espanya, for- t;iiiient, coiii ho proven les cartcs dels bisbes adopcionistes espa- iiyols dirigides als llurscolegues , d ' ~ ~ u i t a b i a i les Ga1,Iies i al' inateisCarlemany rcclanx~nt energicaiiient la Ilibertat de Feliu i, la seva reintegració eii la Seu d'uigell; cartes escrites eiitre j g? , des qutils doiiarcn lloc a que 1 velieinentissini Alvar escrigués desdeCordova que «les doctriries adopcionistcs feieii niés mal

. , . que 1s rigors deis barbres i i .

Elipand, l'arquebisbe de Toledo, va fer niés que defeiisar eii Feliu: va acusar el propri Carleinany d'adopcioiiista, i li deia que iio s donés vergonyadr tornar a les opinioiis que abans Iiavia i~rofessat, i que ja sabia que entrels Sariains era corr int que el1 iiegava a sa nianeri que1 Crist fos fill de D&u Pare; i que en aixb hi liauria part de veritat semblava provar-ho la doc- triiiz estetica dels Llibres Carolilzs de que aviat parlareni.

Eii Car le i i~a i i~ cedí. En Feliu recobra la seva Ilibertat, quedant, eniperb, eiiiplacat pera presentar-se davant delConcili d e Fraiicfoi-t, que s'havia de reunir I'istiu de l'aiiy 794.

En Feliu i el rnateix Elipand s'excusaven de presentar-se .davant del Coiicili, que reuiii tnés de trescentes persones i presidí Carleiiiany, junt aiiib els delegats del Papa. Coni que fou tant gran la concurreiicia, se declara l Concili Univcl-salis, i, per

consegüeiit, obligatdris els seus cinons a rota la ci-istianitat. En Feliu sorti condemnat, i amb el1 sorti també condem-

nada I'adoració de les iniatges; de manera que per via indirecta sortien triomfaiits els iconoclastcs bisantins, car en I'Imperi d'orient, oii les tradicions artistiques continuaven iraiismetent-se de generació en generació, el faiiatisine religiós converti un poble' naturalineiit artistic en un poble enemic de l'art religiós.

([Pero no ns fein falses idecs sobre i'heretgia dels icoiioclas- tes. Jamai, tot destruint les imatges religioses, rii Lleó l'lsaure, -726, -ni 1s seussuccessors, tiogueren el proposit de destruir i'art. Llurs estatues, llurs retrars, els de Ilui-s n~ul le r s i fills, no deixaren d'oferir-se en totes les ciutats de l'iniperi a I'hoine- natge de llurs subdits. Les habitacions d'aquests munarqnes fastuosus oferien tina magnificencia excessiva. Els murs, els sostres, els paviments de'liurs palaus immeiisos eren coberts d e pintures i de mosaics, en els quals se representaven mariiies, paisatges ornats amb figures, cacadors combatent anib les feres, i fins assumptes histories. Sovint feien tragar pintures alegori- qucs en els temples pera reeiiipla~ar les iniatges fetes malbé, puix tants més pintoi-s portavcii cls butxins al martiri, altres tanrs ne sortieii. Els- boscos, els aritres, ereri despoblats. Si Is creinaveii, si ls tallaveiilcs nians, deien que la Mare de Déu els-e les tornava. Cada dia miracles aixi, recullits per In pietat o el fanatisine, rescalfaveii l'eiitusiasine, i cxcitaven novarnent llur adliesió. N o solamcnt, en fi, el ferro dels icoiioclastes rio iiiter- rompt la filiació dels pintors grecs, siiió que hi 113 motiu pera creure que n'augmenti 1 iiornbre.

»Els papes, interessats en i'exit d'aquesta lluita, fundaren pera 1s monjos artistes que fugien de Grecia zraiis iiioriestirs i mostraren taiit rnés zel en emplear-los coi11 que la guerra drcla- rada a les iuiatges que deoia treiicar els Iligams qne unien Roma amb Constantiiioble, el culte que sels dava, anava a augtnentar

Q lliir poder temporal. Els beriikts den Pepi, que augiiientaven al mateix tcmps la riquesa i l'autoritat de la Salita Seu, foren de

d certa manera patritnoni de les belles arts. L'antiga Roma sortia de ses ruines, o, rnés ben dit, coiiiencava la Koma moderna. S'aixecaveii novament els murs de la ciutat, se restauraven els

aqüeductes, els banys consagrats als pobres, i noves iglesies se construien o se restauraveii sense estalviar-lii res; les antigues iglesies eren restaurades; en I'interior d'aqueixes iglesies, un nombre increible d'urnes, de corones, de Ilanties, carialobres,

frmrtals d'altar en baix relleu, bustos, taiiibé estatues, en argent i en or; u11 nombre no tiieiiys sorprenent de cortiiits de seda amb figures enriquides amb or i pedres precioses; colunines, altars, pavimeiits seiicers revestits de planxes de plata; per tot arreu mosaics, per tot arreu vastes pintures cobrint l'intu~iur de les i~lesies total voltanl. En les ¡%lesies i e11 les catacombes iiiimeiisosmoiiu- ments de Gregori 111, Adria 1 i Lleó 111-73 I a 795 -dotien encara aviii dia la prova de la magiiiticencia i saviesa de dits pontifices n ' .

Abans, doncs, del Concili de Francfort el seiitinierit religiós i el sentiiiient artistic del nostre poble s'bavia de sentir ja fortanleiit rreballat, peque les doctrines triorrifaiits en 1'Imperi d'orient-que liavia d'essrr.cn la priiriera riieitat del sigle I'espe- rnii<a de la nostra resta~iració nacional i cristiana - ens liavien d'arribdr aixi per la via indirecta que per la directa, per Marsella, urit el bisbe Sereiii pi-opaga l'iconoclasticisme, el qual va seiise .dir que liavia de p m a r el Roine, arribant-iios per Nimes a Nar- boiia, i per les Balears, illes allavores de l'lniperi d'orieiit, oiit hcm de siiposar q u e I'hcretgia oficial seria funestissiina a. les imatges i a I'art pictoric, encara que no fos més que per obe- diencia als inaiiameiits oficials.

El ci~tion 11 del Concili de Francfort diu: «Havem tambi: exatiiinat la qüestió coiicerrient al sinode grec celebrat a Cons- raiitinoble>~, - s'aludeix al segon Concili ecumetiic de Nicea, - «en el qual se Ileiica l'anateiiia-contra qualsevol que no doiiés a les iiiiatges dels saiits el servitiunz i l'adoratiu tal coni se dona a la Triiiirat. Tuts els bisbes presenir han recusat e1 donar a ltlr in~aiges

) e Rerzo~,a~it pariitarn pictr'ror ..... Bosilirvm canitricxit ac tolnin dapitixit - Diversas hirtorinr pifzgm s..... in ciriuilu decoruuil- Dazti.i leudqw picturo s,bl>~i&ntas - El a i i u ab'iibs <1ecrc*m, d a l r a Ic,eudquc di5,errir hi91ol-iir dr,,ictar - Iprurn zerd boptiltcriunl dizern' in wrci~ilu deiorvvitpicli~rir &.u Aiiast. iu Greg. 111, Zach. Adriaii 1; LleO 111.

fiiirnic Unvio: Hiifoir-r de lo p intui , du iUoye,i Ago (Paris, i863), pags. 64 i 65.

._ -_.f Pel dinon XLII se niannva que (r no s'havia de venerar cap

mes sant n o u » (es a dir, fins allavoi-cs descoitept), rii q u e tampoc s'harieti de construir niés capelles- tnemorine-a l a Ilargada dels caiiliiis» '.

Veureui clar quini havin d'esser I'acció d'aquesrs ciiiotis en mig d'uii poble dominat per u n altre d'un monoteisrne tant absolut coili el sarraí, el qual n o deixava de retreure sempi-e l iiostrepoliteisine, fent-iios carrec dels dits Lib1.i Carolifzi, o sia a iiostre punt de vista.de la Iliir doctrina estetica.

Aquests Llibres -Carolinr s'esci-iguereii amb tnotiu d'haier enviar el papa Adria 1 a Carlemany una traducció llatina del d i t segoti Coiicili de Nicea, que no v i trobar conforme. «Xo es possible saber si 1s Llibres Cnrolins van esser preseiitats al sinode de Fraiicfort, -diu I'Héfkle, - ni si van esser aprovats 11er dita assariible;~. El segoii .cinoii de dit sinode i la situnció en q u t s. col.loca eii relació a Carlemany pertiiet cotijecturar que s tenien sobre les iiiiatges i sobi-e 1 segon Coiicili de Nicea les iiiateixes idces que I'niitor dels Llibres Carulins»'.

E~ner ic David, que cita 1s Llibrer Carolin.r, iio t r i i~ut . a ilurri res de la llur doctrina artistic;~, ni una sola dc les llurs tirades coritra I'aiitropomorfisme i adiiiir~ci,ó sisteiiiatica de l'art crec apaieix eii i'obra del savi fi-atices. Jo no sé que dels citats llibres. s'hngi ocupat niiib la deguda ateiici<i iiiiigir inés que Leitscli~ili. C'lii veia obligar certnrneiit pel terna de la scva obras.

X o m'es possible en aqiiezt llibre tnek, consagrat n I'art catal:~, ni iaiit SOIS-, -csuiiiii- les coses que a r n b tarita doctrina esiriu en Leitsctinh sobre Eli Llibres Ca~olins i la qrcrelln de les ii~iatgcy, ni les coses no iuenys interessaiits sobre La birriul-n ;ni-olingia l~ai3~ l'infl~lencin de l'drt antic, ni totes les coses' q u e

- 21 -

ja ns toquen respecte de La pintura carolingia baix l'influencia de l'art írlandds aiiglo-saxó, per quant,'degut d'un costat a la situació yolitica del nostre país i d e I'altre a les idees que precisament . . volem posar de relleu ara, l'art del nostre país dels siglcs VIII' a IX' eus es absolutament desconegut en obra i en literatura.

Les idees iconoclastes que sembla que van imposar-se anib In condeninacii, deii Feliu d'Urgell, per aquest costat trioinfaiit eil esprit, havien per tot nrreu de contenir I'expansió artistica, i si bé la reacció no trigi a arribar, entre nosaltres, domiiiats per un poble mahometa, havien de precipitar la ruina del iiostre art nacioiial: Sols aixi s'explica que res, absolutatiient res, ens hagi arribat de la iiostra plastica dels sigles VIIIY IXL:

Precisatiient els Libri Caroliui ataquen aiiib la major energia, en dos llocs diferents, en el llibre IV, caps. XVI i XXI, tota representació de la Verge Maria; i quan se pot dir, com diu Leitscliuli, que ales represetitacions de Maria sóti també eii la pititurn caroliiigia extremadament raresu ', no pot iiegar-se l'in- flueiicia de la doctrina dels citats llibres en la plastica, iii podem deixar de. vcure una explicació del lloc secundari que les repre- seiitaciotis Le Maria teiien en les priiiieres manifestacions de la pintura catalana.

Veiem, doncs, solanient aquest punt de ln doctritia de taiit famosos llibrcs, ja que ns donnri tatiib6 a coiieiser la lluita que I'esprit del nord sosteiiia contra I'art classic, que per fortuna va resistir les seves eiicontrades.

<<¿Que passari, uerli gratia, diuen, an aquel1 que veneri les iiiiatges, quaii se trobi davaiit de dugues Iicriiioses dbiies queestiguiii privades de tota iiiscripció? Respectara poc aques- tes iinatges, les deixarh de costat i coiifessari que s trolieii bé en el lloc orit estati. Eii aixb un ii diu: I< Uiia d'aquelles piiitures )).es l'imntge de Satita Maria, a la qual iio pots deixar de costat; il'altre; es I'itiiatge de Venus, de la qual si que pots allunyar-te)). Allavores~ell se toiiibari de cara al pintor i li pregiiiitar:~, puix l'imatge de runa es sciilbiaiit a l'nltra: aQuina cs l'imatge de

r ) nDie ~ a r s i e l l ~ i i ~ e n der hlaria riild iuch it i der karuliiigisclier ivlaleri jnrrcist selteii. u L l o s ritat, pag. 15r

iiSnnta Maria í quiiia es la de Venus?». 1 el1 desigiiadi l'una cotii essent Santa Maria i i'altrii con1 essent Venus . i I perque una imatgc porti la desigriaci de Mnre de D t u se i r exaltadn, venerada, besada, i aquella altra, perquk esta drsignada con1 Venus, con1 la Mare de l'iiiconstaiit Acneas, sedi rebutjada, injuriada, maleida? No són totcs dugues iguals de figura, i g a l s de color, iguals de n~atcria, i sols per la llur desigriació dife- reiites? Oi i t era la santedat d e I'iiiia abans d e posar-li I'iiiscrip- ció, i o11 L'iiidigiiitat de I'altra abaiis de desigiinr-la? Super so-ip- tio itaqi~e, qicae i~nafinibii.s indi solet, recziiidum nzore lil/et.ari~.rii, quibus tania visi esi, ert tacite loqicantlw, et nonnunqitanz wero pesen- tirriiz rine voct edisserant, notitiain iigeri-e valel, illir wero iniafiriibus quibur indiiur; s a ~ i ~ ~ $ c n l i a n n i ~ e.~-Aibem itulz {wtesl. La saiitedat es sols qualitat racioiial sejioiis el iucrit de lesbones obres, i degut al seu espleiident tiierit rcgoiieg~ida. Es irracional i deslii-oocida del sentit [le les coses, coiii Iio són els. vnsos quc pera 1 culte diví són fets per la ma de I'home, la qiinl nssiniilaciii parcial de la saii- tednt tio pr&t dc I'inscriyció, iii d e 12 coii.s~gi.;ició sacerdotal, siiió de la coiisagració del sacecdot i de I'inuocació del noni divi. A c he? hoc ez~iiliizii ~atiowe iiionr/raii~.r, nicl lan~ i~iia~iiribcrs i n bnel.r1-e pene anlijÍcalioiiriaz pcr. queni libef rz!peric~ipliunt!tii, qtio~iinnz iria ~iaa'e beoiae Dei geizitiicii ii4al:ioe si~pel-iciplioi~eiir sorlitl~r; et yirae quondani despicnbiliter abjecta j n o r i ~ nnnc ~ ~ i ~ ~ ~ b i l i i e r a d o ~ i ~ a i i ~ r , quanliriia z'oli,it conirnzpfoiibi~s srtir pl-e~a jncens obesre, ianizafil wiiii- lonaint~s valel cr~lioi-ibar suir erecta et adornta pi-odcsic, el i l ln qfian- t u m porset jiival-e si e1-l$.ere/rii-, tc&/unz pofert laedere ciiira sper-niilii-.

~ E l s Llibres Caroliizs detuostren, ndenihs, que ut ia~dbna arnb un iioi ;ils bra9.s n o pot, sinse 1iii.s ni més, v:ilel- coin iinatge dc la Marc de Dbu, eii no essent aquesta imatge ja conegudn. Hanc azrteili piciul-nrii i n tohiila azai )al-ie~e'cernentes; virgirienz vide- licet depicla~ia piieruril i n zi1~zi.í Jereiliem, qrioiirodopr.ae.ír~n~e~i~nzas renr insenrnta~n ad0rat.e et ep11.r cr~jusliber aitijicis osczzlari? Q i ~ i ittdisci- plinatus iales facim1r.í peape1t.ai.e airdebit, ial ndoralai)ner?i s o l ~ . ~ ~ ~ a t o r i debitaric creatnris ii~cpeitdát, el df.l;ir wrilt favere picinris, sacris renti- Iniuv Scriptzlr-is? Erto, iinajio Sancine Dei feniti-icir adol-anda est, ande sci7.e ~ O S I Z L I I L ~ ~ ~ . ~ , qelae cit ejns iiiia,oo,azit qzzibars judiciis a caeteri.~ ima,aiiiibur dirirnatur? Qzrippe cuna ~irirlta iiz uninibus diffe~entia

prueter artificirrn experienliurn., et eornrn q~~ibt ls opere?Lttw opificia, matciiai.z~&~uc qi/alitatem inveniuirlr.

~ Q u a n , dones, iiosalrres veieni una bella dbiia pintada amb un noi a la Inlda, si no porta cap iiiscripció, corii aquesra per accident i ~ o liagi sigut destruida, ;com podrein disiiiigir si s tracta de Sal-a portant Isaac, o de Rebeca teiiiiit Jacob, o de BetlisabC 01-gullosa del seu Salomó, o d'Elisabetli petotiejada pcr Joan, o bé de tota altra doiia represeiitada portant el seu fiil? Per corisegiient, viiidriem a recaure a faules paganes, pcr quaiit iio podrieiii saber si s trncta de Vciius Iiortaiit Aencas, 9 s i d'hlkeiiietie teiiiiit Herciil,.o si d'Androiiiaca conduiiit Astyiiax: aixi, res seria taiit irracional coin adorar iiiia cosa per I'altra)> '.

No diré que nquesta docti-iiia f«s rebuda a la Sku d'Urgell con1 article de fe desde 1 iiiorrieiit que eri Eeliu, eii vida i eii iiiorr, fiiis. desprks dc l a seva definitiva destitució de In milra urgcllitaiia, co1itinu:i gaudini de fniiia de snnt Iioiiie i coi11 saiit S L I I ~ fiiis eii ple sigle X1IL en la sevn sPa; licrii, Iio fos o no lio fos, els seus partidaris, i consta que ri tenia a I'Urgcll, Iiavien de discutir-k~ i pertorbar niiih la llur Iietcrodoxia I'arnionia cii cl bisbnt i In coiiciencia drls artistcs.

Artistes. ii'lii Iiavia d'liaver per aqiiest tetiips a la Seu d'urgell, per quarit iio s pot dobtar que estnria lliure de Sarraiiis, s i c s que mai aquesls s'lii establireii, iinn cosa que es tatit difi- ,''

cultosa d'adinetre con1 de iiegnr. Crec,. e~iipero, que l'nlt Urgell, coiii I'ait Pallars, con1 les

valls del liibagorga, siiii de coiiiptar amb goverii iiideiieiideiit de totn nutoritnt musliiiiica desde 1s dics dcls al~amerits de I'A1ar;ibi i deiiiéi. coliipniiys cniiti-n 1 califa Abderraliiiian, o sia eiitre 779- 785, es a dir, pcl inntcis teiiips t.11 q u e s coiis~it~ieix per eii Carle- iiiany el rcgiic d'Aquit;iiiia a favor del se11 lill Lluis. Per tant, Iieiii de veuce .desde ara I'Urgell i el Pallai-S, dirs com dcl>cndciits dcl goverii dels Diics de Tolos;i, coiii aisi rcsulta, en ef~cte , desde io~iieii~;imeiit.del~si.gle IX'.

Que I'Ui-gel1 se don& la 11i:i amb Ciroiia.iiiitjaiisniit les nltes valls pireiieiiqucs dc ln Ccrdaiiya, res, de seg,ur, tueiiys cert,

i nquesr iiexe que uneix I'Eiiipordi anib I'Urgell esta represeiitat per l'ocupació d'Ausoiia eii 798, segons Adhemar, pel comte Borrell, antccessor dc Guifrc. Aquest establiment, que era u n avnilsanieiit sobre Barceloiia, 1'li;igué de precisar aquella ierrible sublevació d'Abd el Melicbeii Cotaii, el qual el califa Hixcrn ens t ir i a sobre e11'794, eiitraiit i saquejaiit Girona., Narbona, i eii- toriiaiit-sen, segons senibla, per Cerdanyn, perb castigarit tariibé YUrgell. Pera prevenir scguraiiient ari-cncadcs coin aqursta, 'que rant cnrcs costaveti al rrziie deii Lluís, Iiagueren de resoldre a I'Aquitaiiia la restauració de Vicli, d'on se vigilnrieii els iiiooi- iiieiits de Barcelona.

Era wali de la nostrn ciutnt Zeid, que fcia ja te inps qtie estnva eiirractes amb el .propri Carlciiiaiiy, no pera entregar-li la ciutat, sitió pera prestar-li vassall:itge; perb con1 les coses.cnuen seinpre del costat vcrs cl quai se giren, Barceioiia i Zeid anaven a caure en ruans dels Aquitans. En el iiinil tolosi de la pri- inavci-a de I'any 801 el duc Guilleiii de Tolosn, cap del govei-ii den Lluis, decideixan aqriest i ~rls seus a rscoiiietre l'cm- presa de Barceiolia. Se forineii tres cossos d'exkrcit: ei primer, inaiiat per Rostngiio, que iiianava a Giroiia, podi siti a la ciutat, el scgon tira més endnvaiit, pera pi-evenir tot auxili als de la placa; i e n Ludovic se qnedi en el R~ssel ló aiiib les reserves. Cap a I'Agost, quan ja Barcelona estava per catire, enLudovic se presenta e n el cainp, el siti s fa mes rigorós, el capdill de la ciurat es pres a I'iiitenmr la fugida, i els Iinbitaiits, morts dc fairi, acaben per entregar-ln i i i en Lluis a.illL la condicid de poder so.rtir sans i saus aquells que volgucssiii, un dissabte del nies d 'octubre del citar nny Sor. Eii 25 de Desetnbre següeiit e1:seu pares feia coro; tinr a Roma com etnperaire.

Eii Lluis, per niés que fos i coiitinut.~ ssseiit reid'Aquita- nin, 11cr esser successor regonegut del seu pare, era, més que rci, yrinccp irriperial. Eren, doncs, les llcis de I'irnpcri les seves Ileis, i d'aquestes les que ara ns interesseii s ó n aquelles que podieii afectar el. tiostre desenrotllament artistic.

Senibla qiie, tot)posaiit el Pare Sant la corona imperial sobre el cap den Cnrlemnny, va treiire-li les seves idees més o meiiys

IJ iconoclnstes. De la doctrina del5 Libri Caro2i.ei.s parla cada ¿,ia

menys, sense perjudici de continuar verllaiit en Carleiiiaiiy yel progrbs i la difusió de les belles arts.

<,El regiiat gloriós i prosper de Carleiiiaiiy fui1 taiiibé iitil a la conservació de les arts. Eii el fous de 1;i t y b a r i e oii se coiiipla- vien els seus vassnlls, coiiccbi aq~ieix graii Iioine I pensaineiit de regener;ir al iiiateix teiiips les cieiicies, les Iletrcs, I'ai-quitecturn, la piiitura i adliuc la iiiusica, estnblint l'ordre? el beiiestaiy public, i Iiauria coiiseguit I'objecte dels seus,desitjos si Is seus coiiteiii- poraiiis Iiaguessiii estat cnpaGos d'ap1:eciar tals beiicficis. v -

i>Qu;in les coiisideracions politiques, tniit potser coiii I'iii*. res de la religió, el piirt:ircii a soiiieti-e al coticili de Frniicfort (794) els ciiioiis del de N i m i ( jSj) , que iiiariteiiieti les imatges, nquesta conducta iio era, de cnp de Ics maneres, coiiti-aria a les ideesque 1invi;i s o s t i i ~ ~ i ~ t constaiitrnent. Ni a F ~ n p ni a Aleiiia- iiya s va Ter iiiai qüestió de si calia destruir les estntties i els quadros: les ordres del principi se dii-igicii solaiiietit a saber quina iiieiia de culte calia donar-los. 1,'antiga opiiiió dc que !es if!crirs devieiz estar pintnder r11 t o t ~ 1111r sz~pe@cie ir~tcrior subsistin eiicara eritre n ~ s a l t r e s coiii n Italia. Els Coi~iissaris- Missos- reials que recorrien varies vegndes n l'aiiy les proviiicies, estaveii encari-egats, ai'iiisyeccionar Ics iglesies; d'exaiiiiiiar i'estat eii q u c s trobave~i iio solaiiiciit els niurs, els paviineiiis i nltres parts esseiicials dels editicis, ririd eircnrn les pk tu re s ' . Difereiits rcgla- rneiits reiiovnts cii direrses ocasioiis dcteriiiiiiaveii el rtgiiiien de les coiitiibucioiis assigiiades a dits fins. Si S' tractava de la piii-, tura d'uiia iglesia reial, el bisbe i els ab;its veins se n'liavien de cuidar; d'uiia iglesia depcnciit d'uii Lenefici, I'obligacib e r a del beneficiari. Adhuc eii mig dels caiiips, si l'eiiiperador Iii aixecava un oratori, els r i~nrs havien d'rstar cohcrts de pin1urt.s E I I tola 16111

r) uVol i in i i i s , i~que i i r M i s r i iiorrri per sii~giii<is p o o s praevidrrr siiideant. .... priinuin dc ~ccler i i r , q u o m o d ~ s t r i t c t e rut dertri?crs silir, i i i iettir, ia rnaceriis: s i v e in y i r i e t i l i i ~ ~ , sivr i i i p r v i n i c ~ ~ t i s , frcc n o ~ i itijiiliiiii. ... u C ~ p i t o l rii. So;, i. V11; zpiid B;iluze, Cnpit. Ref. Froiic., vol. 1, cul. 460. Uiin Capitular posterior de Carlrriiany i de Luduvis Piu coiite rqiierter paniiles: .Ut rnirri "ortri, uiin cuni episcopis propriii magnrm curnm babcant quateiiiis dirccix ercleriaiplrniteriertaureiitiir a tque oivuturx.

Cap. Xar. M q . d Ltid. Pii, 1, VI, c. LXIX, Iloc. cit., col. g $ ~ . La llci pieccdent senibln provsii que Ir p?riiilr plriiilm re rcfereix s les pintiirei.

rz~perficie'. Una i~les ia , tilis que Iiavia rebiit sa decoi-ació pictoiica, no s co~isiderava coin acabada*.

»El iiiovirnent artistic produit per, C;irleiiiaiiy va sostei~ir-se. Carles el Cal6 reitera iiiiplicitameiit I'ordre de piiitar les iglesies, renovaiit la Ilei del seli avi que ordeiiava als Coiiiissaris reials que vigilessin pera que Tossi11 pleiiameiit restaurades i decoracles3, i, eiicara que 1 gust s'aiiava degradniit cada vegada ni&, iio per aixo deixaveii d'eiiipeiidre-s per tot arreu graiis obres»*.

Quan al comeiigaiiieiit, doiics, del sigle IX" iiti:iugurern, al iiiateix teiilps que la iiostra persoiialitat politica; I;i restauració dels nostres moiiuiiieiits religiosos, que taiit tiiigiiereii de p:itir de les c;;uses dites, aqiieixa restauració s fa eii virtut de iiiaria-

nieii ts iiiiperials; pero eiicara que duri a Orieiit I'heretgia icono- clasta, que iio s'acaba iiiis a I'any 842, ara n o sóii cls iiianaments dcls empei-ndoi-s d'orieiit, siiió 1s dels i-oiiians, els que regeixeii la iiosti-a i-cstauració.

Els Missos o Coiiiissaris de Carleiiiaiiy tiiigiieren d'eiiterar aii aquest de I'estat iiidubtalileiiieiit rliiiiós o abaiidoiiat de les iiostres iglesies, i a coiiseqüeiicia d'aixo, eti r ir tut de les cnlii- tulars citades de Carleiiiaiiy, Luiiovic Piu i Carles .el Cnl6, se restauri la decoració pictorisa de iiioltes igicsies o s pintareii de iiori eii iiou iiquellis que est~iveii faltades dc decoracio, ja que S , . 3

coiisiderav;~ la piiitura pai-t i i i tegnnt dcl iiionuiaierit. hquesta ;icció oficial iio es uiia sul>osició iii taiiipoc una

dcrlucció de lii Ilei seiieral : es uii Tet coiiegor, closuinciitat.

I) Cal>ir. I V rxi. 809, c. U, I l i i cc i i . , col. 612.-Copil.Knr. .M,zf. el L d . Pii. 1, vol. lv, c. XXY\J. er 1, \l. c. XCVIII; lioc cit.. col. 7Sj, 815; " S i r r io i i r c r i r e r c l c i i ñ ad j i ir reniulii tirol,ric ~pei i i i ie i i tcs , l r q u c r r i b i i s i d ;iiiirnli6ei ordinnn,iz piciuris, i d n

" " ~ i c i n i n epircopii a i i r ri>brrilina ci i i ibat i i r M o i i a i l i S.iiiig;ill.-Uriiii. i i i s . lioi-l. ,Ah f . , c. XXXLI, :npuii D. Boi iq i i c t . u. 111. y r g . z1gl XXll , lloc r i t . , yag. t i ' . ,

) ~ A d e o invaliiit ecclcrios ~ i ~ ~ > i ~ ~ g e i ~ ~ l i coiiaiieriido, e i r iiiii p i c i i i r a aujcctx liiiireiit.

e<c le r i r i r i i i i in ie r b r o l u t r yiitrreiirur. ->lui<.ciuni: N'ol. in Lio . O)!. Cbiaii. iVIoi~idit.

Carir~. Swi,hi, ~csilnl., a. I V , tiag. >y( . EII MOII~OI~ p a i l i z q ~ l i de i ' lrr l ir; yer6 1s fetr ptu iiii i i i a f ~ yravcu q i i e trjnbC r'ha de fer c i t r i ~ r i u r In Fraii5r io que hriii di,-Eriiiic DA- " 1 0 : Hir1oii.a da In peiidarr ni' wayes C~C:P" (Paris, ~Sbj), l iag i . 64 n 68.

. j& C~npit. C. l < n i l . Col,>.; i i r . XI, c. 1 i 111; r p i i ~ t R i l u z c , Cnpit. Hef. l ir lr i t i . ,

sol. 111, cals. 61 i 54. , . 4 ) E D ~ ~ H I C DAVID: Hiiioive de 211Pi!f111.1 ni; lllOi,ell ( P a i ~ , 186; ),.I>;~s: 6.1 1 hfi.

i 76. r >

0 ~3 c*

En 8 1 9 s e fn constar quc per en Cal-lem~iiytliavia estat restau- rada i'iglcsia de Salita Maria d'Uigell, i si l o ~ i g r a ~ i el ze l 'que s posa cii lii-restaur:ició dels prestigis eclesihstics l ioindiqiien els pi-eceptes imperials i favor d e les iglesies i iiionestirs de Catal~i- iiya i Rossclló, dels quals en Baluze iis ha dat els. textos eii la Marcnhispanica'-.

Es sensible que eii taiits docuii~ciits coriegiits noui gracics 3

la diligeiicia den Baluze i den Villanucva, eiitre 1s quals se compta la f~iiidació i dotació del moiicstir de Riyoll t n 888; n o apare- gu iu t i a sola iiidicaiió de i-estauració o de nova obra artistica, ' I'LI~X el iii«vin~erit que suposeti tots aqiiells docuiiients ha de coiiveiicc-ns que e i i c l sigle I X V a r t resui-gi eii aqueita regió d'Espanya-que Iinvia de dir-se Cntaluiiya. . '

Ara es ocnsió de repetir respecte a iiosaltres allu que eii Ven- turi l i i d i t r e s l ~ c i e d'Italia: oSi dur.int Iabi-ega icoiioclastn i'nrt arribi nls s q ~ s Jiiiiits: estrcius de decarlciicia, l'n>:t cnrluui~i,ni, 1iLenire poiiiicariiit~~ re reci)nsii/uia I'inipci:i occideliiai, intentir ILvra rcco~ir~rrrcció iicls f iag~iie~t ir de l'art classic. En e l rn«iiestirs, rcfugi de la cieiicia antiga, se ti-aiiscrivieii els nntics codices ... o;

pera cap iiioiiliiiieiit de la 01-an esculpturn ha al-1-ibat 611s a tios- altres. Eii fi, «desde I tciiips de Carleiiiaiiy fins $1 quasi i'aiiy 11ii1, 110 se s,ib de niiigu que deixés 'sciitir la seva persoiialitat eii el iiio\.iiiieiit dc Ics ar!s, i I'obscui-ita~ qiie regia pcr tot arreu i Z

4 sobre tores les coses d'aqucll periode iio deisa Atreveui-e les liiiies dels iious obrei-S de la regeiiei-acib artis~ica. Solaiiient podein suposar qiie l a 11iiitiri.a iiioiiiimciit:il cooset-vara a 1t;ilia ti-ndicfoiis iiiés fei-iiics que ilo pas a Gcririaiiia, jn que I'einpera- dor Otó 111 (989-rnoz) enoiava a Aquisaraiiel piiitor Joaii pera I'r>bra de 121 ~1eior:ició yicroi-icn d':iqiiella catedral 11'.

Les coiidicioiis politiques de la ilostrn rcgió, per iiiolt dife- rentes que tossiii eii el sigle X', uo podien deixar d'esser favora-

r ) Prrceprer i i iu l iac ionr n Inoi de Siglesir dc Sii i ta Msui i ri'Ur:eli, niiy 819. 11. 836, 8qq1.1. XI; rli-1:s de Rorselle, 8 i r i gyz , 111 i V; Saiir Grato, 819. IV; Eliirl 833. VI, 856, 8.10, X , XIII; 814: Smt Aiidi i i i de SuieJ i , l(osrll6, 836, XII, a. -MARCA: A4!irn b iqo i i i rn ( P ~ i i i , 1h88).

) V s ~ r u X i : LJoi l r i>oiblii:iin, a,, p a ~ i . 1 3 1 a 136.

bles al desenrotllaiilent de. l'art, perque I poble c:itili s'havia de manifestar en ses creacions artistiqucs.

En Guifre, beneficiant, con1 tants altres comtes carlovingis, de la disgregació de i'imperi caroli, s'aixeca amb el seu comtat de Barcelona, i com senyor iiidepende~it de la sobirania franca 1 veiem ja en la fundació de Ripoll. En Guifre, doncs, va esser el primer que va sentir la iiecessitat d'acoblar anib la nostra restau- ració politica la restauració de l'ai-t, coiiipi-enent que creant una naciól i era necessari an aquesta un art nacional pera distingir-se i esser regoneguda per medi d'ell pels extranys. Perb no hi ha manera de creurc que 1s primers ai-tistes catalalis, que 1s primers pintors iatalans, els que devia emplearen Guifre a Kiyoll abans de l'aiiy 888, trobessin en la mateixa regió tradicions. vives de l'art nacional passat a foc per dos sigles quasi de guerres.. S'ha

X

d'adiiletre que u n nou 'ar t havia de néixer en el sigle IXL eii el Coiiitat de Barcelona, i que aqueix art, si n o venia en e l bagatge dels eiiviats iiiiperials encarregats d'inspeccionar l'estat de les iglesies, venia aiiib els govei-nadors gbts i amb els gratis inagnats fi-ancs aquitans que. durant el sigle IXL regireii en aquesta part de la Marca hispaiiica. Pero aquest nou art, aquesta nova iiianifes- tació artistica, no era franc d'origeii, pnixl'iiiiperi caroli s gloriava d'imitar tant con1 yodia l'imperi roiiii, i pcr aixb n'adopti adbuc aquestt i tol , uiiica inaiiern d'acoiiseguir ;ti;\ base de lejialitat en i'Occideiit europeu. En I'epi, de la riiateixa iiiaiiera que va aliar aIralia a cercar la coiisagració de la seva diiiastia, lii va anar a la recerca d'aqueixos principis artistics que histoi-icament poden . donar lloc a u n art caroli. Aquest art, judicant pels seus nioiiu- mcnts arribats fiiis a iiosaltres, i, tyctant-se de pintura, pels codices miniaturats, sens presenta ainb un fons propri, ainb u n

'

foiis d'art aborigen per tot arreu. 1 aixb Iiavia d'esser forcosa- ineiit aixi desde 1 moineiit que I'iiuperi d'occident o roma tenia 1

, seii seieiit a Aquisgraii i sa caracteristica cra I'entrada dels pobles gertiianics i anglo-saxoiis en -la societat Ilatii-.,a, la. qual coia no h v i e n de pei-nietrr que anés tant enll i 1s pobles cotiqiiistars per la civilisació romana, que arribes iiiis al pnnt d e produir I'anu- lació d'aquesta. . D <J

N o yodein presentar res $e la nostr.1 epoca caroliiia: n o se

ii'Ii;i conservar res, ni en obi-a lii quasi eii Ü~ciiiiieiits. En 888, amb ~i io t iu dc la consagració de Salita Mal-ia de Ripoll, feieii constar cls coiiites d e Barcelona que doiiaveii u n calzcr i uii missal; i Godiiinr, el bisbe ausoiieiic, pera cobrir I'altar, donava unes cortiiies '.

Si s'hagués coiisei-vat el missal i estés il.!uriiiiiat, sabrieiii ,alguna cosa de la pintura yta lana del sigle IX'; eiiiperb ii» Iia arribar fiiis a iiosaltres. Les cortiiies de i 'al tartampoc sabeiii si eren pintades o brodades; yer t aquestn donació té itnyortaiicia pera iiosaltres, perque 11s revela que a Ripoll I'nltar era coiii per .ter arreu, es n dir; aixb que iiomeiiem tnuln de I'altar, colocada sota u n ciiiiboi-i sostingut per qiiatre coluiniies, aiiib els interco- luiniiis tniicats aiiib les cortines. <;;

Respccte al sigle-XL, el sigle tnés d u r de I'Edat Mitjaiia, cl ,siglc de la desco~iiposició del iiióii atitic, el si,sle o11 eix, se es i" . d . - ciirotlla i s 'orga~iis~i 1 feudalisme nmb totes les consequeiicies iiiitnedintes i tiiedintes del priiicipi niiniquic; respecte ak sigle X' ,preseiisat pels poetes i pi.oiiiistic;iircs coin un i g l e de tei-i-ur i ' I de i-eciillimcnt, tenini de la nostra activitat artistica moltcs 11ii.s iioticics i alguiis iiioiiuirients. . . . Ie i i i r i respecte al sigle X' la priiiiera noticia artistica e11 i'ncta de coiisngi-ació de l'iglesia d'Eltin, que tiiigiié lloc en 917, p u i x a m b nquest iiiotiii el bisbe Hilmeraiid oferí quirq!~e prd .iizanibus talialarn ai.ireniuiiz anie ipsi~m sacrosaiiti~in altnre i~ririfico opere coiriptanz '. .

. .

Perb coin que aquesta coiis.agraci6 tingiik de - fer-se per reco~istrucció o reparació de I'aiitizn iglesia, de l a q ~ i a l eiis consta que eii 894 se ii'aiiavi 'a terra, eiis trobetii aquí davaiit el fct cl'aixecar-se tina iiooa iglesia ornniit el seu nltai- niiib un fi-ontal dc ..plata. S ' l in d'eilteiidre que no s ti-acta l i c siiuples plaiixes d'aquest iiietall, i que, per consegüeiit, que de I'art de I'argeiiter del sigle X h t i s hanria pogut quedar,. e11 cas que s'liagué

, ,* .9 T) qWifiediis, Coiiies, e l Wiciiilille?, Coiriilisn ..... irxiiiJeruiit ..... crlireiii ei&i;iie-

url i ide ruro, h l i s ~ ~ l c t ~ ; : ~ e c t i o ~ ~ a r ~ ~ t ~ ~ .,... Er egoGutiuariis, Eiiiscopii~, driiici ibidern civ-

tiiia 1 p s l I ~ . m i d I i< i~ i< i rez i i S:iiicr= h l i r i r , r d ipso rlrrre cooperieiiidurn.r-M~xc.$: Mor- cn hispaiiicn (Parir, 1688)~ col. 8 i 7.

) Mnr.cn bi,jinnii,z, col. 840.

coiiservat dit froiitnl, 1111 exeiiililar, el qunl eseiiiplar Iiauria pogut servit, ja que eln del 917, coi11 iiiostra de la plateria del sigle IX', sempre de l'epoca dels Guifi-es; coiii ohra artistica de la iiostra aiitigiiitat tiiés antiga, i seguraiiieiit corn patró de la d&ració dcls iiostres fFoiitals, dels quals tant belles iiiostres teiiini en els sigles següctits.

Ai-n bé: I'orntori de I'edret, prop de Bei-ga, es uiin explicació del cns p;&ticular de l'oratori ainecat eii iiiig d'uii caiiili i cobert de ~ i n t u r e s «eii rota sa superficieo, qiic recorda com llei o costuiii del teiiipi'caroli 1 nionjo de Saiit Gall i relieteix EiiiCric David '. Taiit erifilat pei- l;i rnoiitniiya coiii est i l'orntoii de Pedret, iio s'esplicai'ln siiih som tal oratori; i si pcr I;i seva dcco- raci6 interior se posa u n poc lluiiy 'de la costuin i llei carolina, per laseva iiiiportaiici;~ artistica inereix boii xis d'esplicacih.

Qu6 diiieii de l'oratori de I'edret cls nostres arquitectes? Pels uiis l'oratori es visigotic, per altres se tracta d'uiia coiistruc- ció arabiga. Fonaiiieiitaiit-se les dugucs opiiiioiis eii la presencia dels gratis ares de ferradura iiiteriors, direiii que aquests n o proven iii uii ni altre origeii. Pcr visigotic o pei arnbic po- drieiii coiisiderar-lo si ns %teiiguessiin ni1 aqucst dato, ja que 1s Visigóts i els Arabs eiiilileareii aquest are; per9 tal Jrc, quc ti-oheln eii tal c1;isse d'oratoi-is rur.11~ al Mnrqiiet, Saiit Julia de Rr~ada, etc., eiis-c surt taiiibé i cl veiireiii eiiilileat eii les i i n i a - tures iiostres coiii eleineiit decoratiu i coiistructiu íiiis a les dar- reries del sigle XII'. Si ara te~iiiii eii conipte que I'oratori de Pedret fou eii pnrt rccoiistruit i tot el1 refoi-iiiat, segoiis diu I 'nIiistii~it d'Estuilis Catalniisr, cii el sigle XIIe; si sulioseiii la i-cforiiia per efccte de, ln vclluria de 1'01-atori, Lié 11s podrietii entorilni- uii parell de sigles eiidarrerii.

Parla ab iiiés claredat la pintura que iio pns I'arquitectiir.i? Jo cicc que.sí . 1 c

L';irt caroli arriba :?l geu apogeu diris la priiiiera iueir:it del i-egnat de Cnrles o1 Cnlb, diu Labarte', i afcgcix 1116s endnv:iiit:

,, ' ) Obra citad*, ¡>ag. 67. Z) I . I R I ~ T E : H i i t o i l ~ des Ails i f i< l i is l r i~ is , e t ~ . (Pnrii,,j8j.j), 2.%eiiició, vol. 11,

'-) , plg. lar: .Jiidicant prir iuoiiiiiiieiits que rubJirteiieii, la 1>.iiiiera iricitnt del regnni ,ir

s. i,

de la capclla dels moiijos de Cluny (:i Eerzé-la-Ville, Franca, Sa6nc-et-Loire), les Iieiii de colocar al riieiiyi pei- quaii per primera vegada s troba aiioineiiada ditn capella, o siga per I'aiiy 1180. En alti-e Iloc faré veiire 611s a.quiii punt arriben n coiiloo?re-s les vcrges prudeiits i l is fatucs de Pedret aiiib !es Saiites Agiicda, I.nurencia, Consorci:~, ctc., de la capella francesa:

Que nosaltres eiis trobaveii~ cii coiidicioris de pi-oduir eii I'esfera de l'art lio prova In regoncguda activitnt del ~ia is ' en. l'csfera cientifica, i particulnrmeiit en aq~iella que 61 iiiiiuediata relacicj aiiib I'arquitecttira, eii la ciericia in;iteriintica. Quaii ereiil; dorics, repiitats c o i a savis, no podieiii deisar d'esser repiitats con1 artistes, i, cn efecte, els que filosof:iveii eii el sigle VIII' feieikiciicia i i r t eii ei sioie x*, i a i s i ~ iio te~iiin heii coinpi."vat,.

? coi11 aneni a veure.

Al iiloiijo haiic&s ltiíher, conteniporaiii dels Cets que coiita i tots be11 coiieguts, deveiu' la profiiosa noticia d e la vinguda iiel jove inonjo,Gerbert, nquit:~, r~asciit pels niiys 940-45. E r i d e l iiionestir de Saiit Gir;ilt d'Aurillac, i pel scu abat Giralt deSniit, Ceré confiat al nosire comie Borrell pera que a y r e n g ~ é s la ciencia iiia.teiii:iticn al costat dels savis del sett coilitat. . '

Eii Borrell, 110 saherii pcr quinli rab, va tr0bar-sea Aurillac, d'oti s'eiiiyorti Gerbcrt cii 967. Hipoteticamciit dieiii que, seguiiit la pisr:i den B:il~ize, es de creurc que f o ~ i amb' motiu del.sru casamenr aiilb Letgai-da, I:i seva p r i i ~ ~ e r i inuller, de la familia dels Coiiites d'Aul-er-iii;i, coiii lio fou la segonn, Aiine- rudis.

El Coiiite dc 3arcelon;ijos:i Gerbert n l costat del bisiie Attó de Vicli; mes d'aqusst res coiistn per la qunl ra<i 1 liogueiii f e r u n iiiateiiiatic, eiiipero taiiipoc consta res en contrari;. i lioiiie' de valor Iiavia d'esser qiinii tres aiiys,des]~rés eii Borrell eoiiseguciu del papa Joan XIII que n Ski arcahisbe de Tarragoiin i i ~ par- t i b u iv$deliut,~, peri, t:int iiiateix rdiiiYeiit la filiació de la riostra iglesia de l'iglesia narbonesa; i a ixi va conscg~iii.-se seiise protes.

S tes dels 'bisbes de les GalYies, an els qii 1 J an XIII riotifica a '27

I'advenimeiit dc Hatto o Attó. c.>

Gracies, einperb, al fet d'linvei--se cotisertat u i iesc?~tes pai-- ticulars de Gerbert dels priiiiers mesas de i'nny $4, q u m j.1 em

(i 0

tot un persoiiatgc a Franca1 fuiur papa Silvestre ii, sabetii coiii eiivii a cercar uri tractat d'aritnietica del savi espaiyoi Joscf (joseph I~puno, /o~eph Sa,bit.ws) '. D'iiq~iest Jo.repb sen vol fer uii nrnb perque si : ju, al inenys per la mateiaa rnh, en podria

, , fer un dels nostres; iiiés qu;iii sabeiii quc eii 967 teiiieiii prou f:liiia de rii;itciiiaiics ultra Pireiieus, veicm qiie hi Iia inés proves a favor de que l'nutor De ltiultiplicnii<ii7e et divirione namerorurn: Tos u n gotol;i o catali que iio un sarrai. 1 noti-S que Gerbert deiiiaii;iva In dita ariitiieticn pei-a I se11 arcabishe de Reiriis Adal-. bci-uii; de iiiniicra qiie es de ci-cure que; eii cas dc'tractar-se d'un autor arab, la seva obrn I'haurieiii aquí ti-aduida al Ilatí.

Q u e 1s iiosires, iiiatciiiatics eren hoiiies pera fer dites tra-. duccions, aixb ris coiisra per la tarta iq dcn Gerbert, la qual es aquella ori demana que l i eiiviiii la tradiicció quc I barceloni Llover (L7.1pito'bai-chinoiierisir) fc'u d'iiii cert trnctat d'astrologia que n o especifica, i aqiiest T.lrivet Lé podria sci- el Llovet ariiiaca de la Catedi-al de Barceloiia, perquk coiieixeiit-lo pels angs 9 7 j i 994, I ~ o n c o r d a i c i a de les dates fnii pi-ova al seii Iníor'.

Mes eii la cal-ta 2 j i e Gerbei-t derriaiiava iiovainciki i'arir- riietica deii Josc,i/~, i aquesta es eiidrecadn al bisbe de Giroiia Mii-<i, coiiegut per Bofill o Boiifill (BortJlii Gerz~~flieiiri episcopu), circuiiistnnci:~ descoiiegudn dels savis exti-:ingers, que intro- dueixeii pcr aixb eii I'episcopologi gcroni uti bisbc BoriGII. Ln pi-iiiiera deiiiaiida la va fer eii Gerbert n i'abat d'Aiirillac. Per quC s dirigeix ara al hisbe de Giroiia? D e segur yerqiie d'Aurillac no li eiiviarien dit llibre. Pero 1 fct de deiiiaiiir-lo ara al bishc gironi bé lis Iin d'eiiseiiyar l'cxistriicin d'alguiia relació eiitre 1 bisbe i els estudis niatetilatics.

Eii Miró, o sigui cii Borifili, ern prccisaiiieiit el successor de l'Ariiiill, que linvia sigiit priiilei. abat de Kipoll dc l'aiiy 948 al 954 i el coiistrucior del seu SCI$IONIIWI, cos d'cdifici que n o iiauria aixkcnt de iio harer-n'hi tiecessitnt; i que S iiecessitarx Iio prova l'activitat de l'esci-iptori eri tenips d'Ai-nulf; de manera que es ben scgiir q u e al dirigir-se Gerhert nI bisbe de Gironn titidria

pn:seiit I'activitat de l'escriprori de Riyoll pels dies de la se\-a propria estaiicia al costat del bisbe de Vich.

Conste11 com obres de ditn biblioteca esci-ites en els dies de I'abaciat d'Ai-niilf les Ercerptas dels-llibrcs de Saiit Ag~istí fetes per S;iiit Evipir o Eogippi, i copiades, es a dir, escrites pel pre- vei-e i nionjo Sniiyer i el levita Sendered. Coiii aquest coclex aviii per avui coiista corn perdut, tio sabeiii d'ont ha tret eii I'ijoaii que 1s dits copistes Iiavieii aiiat a Naples a copiar-lo', suposició que I porta a fer graiis escar;ifalls de la riostra activitnt cieii~ilica i del zel i cieiicia d'rlriiulf. De l'iiitroducció, lo que coiistn sols es que 1 text esta conforiiie ainb el que posseia la catedi-al de Naples', treieiit dcl fet de [robar-se eii I'esci-iptori de Saiit Cier~~iaii 1111 coclex dc diles Excerp/as aiiib el dit pi-oeiiii eii Rodolf Beer, n o la possibilitar de que 1 de Ripull servís de pntró al de Saiit Geriiian, puix ziquest coiistavn ja cap all i 1 sigle IX', siiió 1;i possibilitnt de que uii i nltl-e fossiii iiidepeii~leiits i i-agessiii d'uiin foiit italiaii;t3. Es clar quc, d'esser exncte nllo dit pei- e11 Pijoaii, n o s'hauria yogut doiinr iiiillor yrova de I'espcrit ciciiti- fi- i ' piogressi~i . iiz l'abxt i bislic Arr i~i l l i de l'escriptori de Kil)oll; perb 1 fct de 1:i copia sols basta 11er:i provnr que I bisbe de Giroiia - pcrque va ser sotn 1 seu episco,+t, 954 -970- era uii hoiiie de cieiicin i de gi-aii cultura. 1 ~ i o ' e s :iixb SOIS: per eii Beer, que copia M;ibillori, coiistari avui, a quniits s'ocupiii de les coses de Ripoll, que uii iiioiijo i d i~i ia que s deia Joliaii cópii, es dir, es- criguk 1ier;i I'abat i bisbe Ariiulf les Dn-,-elals ile1.7 A,borlulir Kuniatls eii i'any de l'eiicai-iiaciú 958, i uiin nltra copia es trobadn n la catedral de La Puy, cosa que s'esGiii pel tciiips de I'episcopnt de Gotescnlcus, qui ciiriqiii 1 seu escriptori aiiib altres copies de iiia- iitiscrits espaiiyols iets a Esyaiiya4. Dc les relacioiis eiitre Le Puy

<. Inii. Aknrlei8iir ~ h r Ií'i~rcirrcF~jtrn iri Wirn. Plilurujilirb-tliilorirchr I<lnrsc (Viciial ,907). v,>I. <:LV, "ag. 38: xVt,~r e i ~ m ~ ~ d c r ~ ~ n s b h i ~ ~ g i g t181d .US derrclbeii, d . L. \vobl ii:ilicnir- ., clicii Hai~dschrift fliesieii, was ich für .ivrhrri.hciiilich hatreo.

4) Ideui, iloc c i r i t , yigs. 39-40.

i Gii-oiia se ii'ocupa en Roclier, i el seii treball se reproduí en la Kevista lile!-aria de Gwona, aiiy 1578. Coiir a final dels progressos de la biblioteca d< Ripoll i de la laboriositat dels sens caligrafs o copistcs teniiii els preciosos datos 1-ecullits pei- en Pellicer i P:tg+s, per inediació del qual l~odciii dir q u e si al tancar el sigle I X q a biblioteca de Kipoll solainent constava d e 54 obres, al iiioi-ir en Witiscie, en 979, successor d'At-tiillf, els i~ve t~ ta i - i s F . - tie donni-eti ja 66, coniptaiit-se11 121 al tuorir el stccessol d'n quest, Seiiiofrcd, en 1008'.

Eticai-a lietii de recordar el bisbe Gottnai- 11, de Giroiin, autor d'uiia croiiica frniicn dedicada aii el califa Alliaqueiii i escrita en l'aiiy de I'Hegira 328, que correspon als tiostres de 939.40. Aquesta Cfonica, rcduida a una seiizilla crotiologin i

\ . 1

getiealogia dels rcis fraiics, ciis lia arribat per LIII autor sarrai co~itcinlioratii, lier eii Macudi, que l n va iiicloiire eii la sena obra aiioiiieiiada I'rats d'or '. , ~2

I'oca cosa seria i'obra de Gottiinr si n o era mi-s que la part conservada pel Masiidi; perb, aixi i tot, seria molt sigiiificativa, puix setise gt-ati cotorieiat litei-aria n o Iiauria dedicat al califa d'Espaiiya la sevn Cro>zicn.

Aquesta relasió nqiií iiii:iifcsta diiilre de I'ordre literari entre 1 comtat de BarLelona i I'Espanya arabign, donen iités relleit a les fnstuoses embaixad& quc de la coiiital ciutat anai-en diver- ses vcgades n ¿'>r.dó;a, tant en temps de12 Sutiyer com den Borrell. L'itltiiiiad':iquest fou la de l'any 9 7 4 . Aqucst c«inerspoli- tic justifica 1 literari, i eii Llovet, I'al-~iiaca de Rarccloiia, traduiiit obres d':istrol«gin de I'arab, es uii ji13tificadoi- de l'espniisió lite- raria, cieiitifica i al-tistica de la iiostra Gotia.

6' No dic encara Cataluriya perque en Boirell n o s din mai p r i c t tii duc de Cntaliiiiya. Pt-ccis;iiiicrit tracterii de i'lioiiie que ;ii;ibi I'ohi-n deti Guifre: la coiistitució del iiostre poble. Ho111e d'empetita, de la iiiateixa iiiaiiera que eiiiaticipn la iiostrn iglesia dc l a . franca narboi~esa, posant. I'arcabisb:it de

-A

, i) Prrrrcen r P.tcBs: Snnlii ,I.lorin i r Rij>ail(Giraiir, 1878). prg. 11. S'

M A ~ u D ~ : l.er Prvirirr d'or, t radi i ider per Mryiiard i Pivet <Ir Coiirieille (Parir ,

,,\ ,864). Yegi-r vol. 111, pngr. 69 172.

Tarragoiia eii el cap d'Hatto, el1 es el prinier que s'atreveix a donar-nos u n iioiii liistoric i el priiiier eii peiidre aquest ;mi11 coi11 propri de la nació que regeix. E s en. d o s documents dc I'aiiy'97z out el veieiii aiioiiietiat i aiioiiieiiant-sepritzcPpis Bowe- l l i Ducis Gotbicae'; i iio podia sei- d'alti-a iiianera en quant el i ioii~ nacional, perque con1 de la regiógothica ereiii coiieguts eii la caiicilleria iraiica. Quaii en Lotliari expedeix eii 968 el pi-eceptC a iavor.de I'nbat Suiiyer de Saiit Pol de Mar i de Saiit Feliu de Guisols, diu que aquest se li preseiita a partibils Gothici regiri ailvoiientemo;'i , eii f i , iiosaltres rnateixos, eti 1018, caleiidein u11 docniiient dient : A n i ~ o X X I I I quod Robertus rcx Gntoranz regnandi su?r~p.rit e x o ~ d i e ~ i n '.

Si ara recordein que es opini0 geiieral entre Is Iiistoriadors de les Ileiigiies vulgars quc'l llati s deixi de parlar perque ja no s coiiipi-eiiia pel poble cap a les acaballes del sigle X, ciis-e sembla que aqlieisos Góts, d'iiii país land, Got-o-land, si van lis\-er de traduir al viilgar, a la llur nova liengua, el 110111 llatí del seu poble, si priiiier diguereii gotolans, despi-4s dirieii catalans.

No podeiii dir niés seiise eii~bolicar-nos seriosn~lient e11 ['es- tudi dels nostres origens catalaiis pera demostrar can1 dcsdcl sigle Xc tot treballa entre nosaltres pera la i-~coiistitució del poble, que esborrat uti dia del iuapa poiitit pels Roiiians, u n altre di! pcls Grits i uii a1ti.e dia eiicnra yels Arabs, revivia, resurgia tant aviat no seriti sobre seii el ]>es abrumador d'uii poble coii- qiiistador, ntiib propri caiiactcr.

Aquest rer~jscolainct~t eri el caiiili de 1';ii-t iio haria d e tenir taiiibé iesotiiia propria?

Heiii cregut iiecessari tot lo que Iieiii dit pera justificar les primeres maiiifestaciotis del i i o s t i ~ d e l sigle Xf qlieils ha11 d'oculiar. Era precis que veiessiin clar u11 poble que, per reduit quc fos encara1 seu terreriiacional, vivia eii un estar coiiscieiit, actiu, literari i cientific: sols aisi taiicaretii l! porta al critico- .iiisiiie, que havia de preg~iiitar-nos, a tota noon prova de la

) 'ATUZR: hfarin biigntricn, nps. CSlT i CSIII. 2) I ~ ~ , u , ~17111. j) VII~ANLIEVA, V111, &>>ni 138.

nosti-a acti i~it i t ariistica, Siaqitesta en reaiitnt era veranient iTostra. El-~iostre a¡-t,' e n el sigle X e , coin en el's deiiiés sigles, iio

tindr:, coiii els iiostres i-ius, forits lil~opries; iio serem artistes crea- dors,iiies tampoc sorem copistes ni icgressius; tampoc viurem d

iiiaieiidari-erits, niai illunyats&cls t6iiips 1; us, i fins a I'arribar ? al sigle XIV' 1iaure:ii de sorpendre al mói iquan iapiga que vaiii esscr cl priiiier poble d'Euro/ia afiliat a I'ait sienesque restauri

. . pei. tot arreu la pintura. ' .

L'escriptori riiioll?s va posseir durai~t ' s ig~es un Salleri que, d'liaver-se coriservat, liavia d'esscr, prr lo q ~ r e Sabem del nostre art, pedra d e toa i ]ied&i ppiiiiieri del iiGti-c art nacional. Rq-iest Saitcri s coiiserva fiirs l'aiiy 1835, en q ~ i a desapareix a i i ib la creiiia i destrucció de lhoues t i r d'e Ripdl, per haver-lo retoi-iiat al scu l loc eii Prosper de Dofarull ¿uiiil>lii~t oi-dres superiors,

. . . . qu:rii taiits altrcs, tots els qut. incai-a :ivui teiiiiii, sels consei-vi aiiib el pretext de relligar-los. Il'ell er l a scgüent í uliiriia des-

. . sripsió de l'esiiietitat Sa1rei.i:

((Salterio entero, con todas las letras dealquimia de plata y las inici~iles de oro, de ni1 tniiiaiio itiuy pequeiio,' y la vitela'ó pkrgamiiio sobrc .4uc es t i kscrito es de coloi- niorado obscuro, sin d1id.i para riiiyor r k ~ l c e dc la letra. Su tainaño n o llega al de Li iolio es t i perfeciaiiietite coriserrado iiierios eri las primeras y iiltiii~as pigiiias, que coi1 dificultad puede11 'leerse, por liaberse eniie<recido la nlquiiiiin, segun parece por la liiiinedad que algu- -iia bei ' l iabii padecido. En la uliiiiia yigitia se Iiaii podidoleer cori niuclia dificultad las palabras Pipin7i.r Iiiipkinr ct Rw fl-an- chovuvi, las que, j ~ ~ i i t o con 1;1 tll.cuiistnxia de hallarse iiotaclo roiiio esisterite ya en el iiioiiastcrio dc Ripoll i i i uii iiivcntai-io recibido el día 14 de riiarzo del aiio 16/17 e11 presenciade Willel- nio, coiide de Bes.ilu,y el lujo coi1 que Se escribi6, Kace sospe- cliar que fiié regnlndo este precioso códiie al Monaster ioporal~ni i E~i~peuadiii. ¿le Ii-ancia; y sieiido así no bajii su edad del S." siglo.

, . Gont i i r i e las dos ski-sioiies, In iiitigua y Ia de Snii Geróniiiio, halliiidose Csta csci-ita eii la plaiin de la izquicrdn, y la antigua 4 la derectia. Eri la version . . . de San Ceróiiiino son 'de . . iio:ar algunas variantes i rii$s de las que se tiallaii eii 12s que selian publicado. Eri la Vulgata es de not:ir que eii el -S;ilriio 13 faltair 40s tres

6

r , ,' -,7- 3

versos Sepslci-rrn~-q~wrut~~ os -conlritio. Al fin d e l o s saliiios van todos los cánticos, el Te Beum, el siiiibolo de Sarr Atanasio, y el Crtdo por artículos a~ribuidos a los Apóstoles eii. particularii '.

Eii Beer, que- tanta leirias dona pera recoiistitiiir la biblio- srn6a d'aquest. numero del Scriptoriuriz d e Ripoll, se i'hauria poc~ida.estaluiar copiaiit el Catálogo de11 Bofarull, qu'c si:iiibla . . q u e tio arriba a coiiCixcr.

Perb, el Snlieri de Ripoll el-a del temps den. Pepí? En Villa- tiuevn llegi. en i'ultiiiia fulla del Ilibrc: Iíal-oh~s gratia Dei rex et it~rperator Fratrchorlrt~z, i en Bofa.rull:. Pipinus ilr~peraior et rex Franc1mi:Uin. Coi11 se veu, 110 SOIS se tracta de que I'uii Ire'egi Ku- r-olus i I'altre Pipinrrs,. si116 que encara Iii h a que, iiienfrei eii Vill~inueaa ilegi gvaiiu Dei, eii B h r u l l n i h va veure, i que en eti Villaiiueva 1 rex precedeix al impcrotor, i lo coiitriri en en Bdarull. Qui dels dos va. llegir bi.? Trnctatit-se de dos lionies coiii~set&tissinis, no lii Iia lloc pera la r e ~ ' ~ o s t l ; r e ~ e i ~ t i i i a i &re- gorica. Kccurdi-s que s tracta d'utia yl~ina a eni~egreii;la.x i e11 la qual [{se Iiaii podido leer con :uuclia dificulrd<lcs $araules

, . . . dites. Aixi, Iii liavia! canip pera equivocar-se..

Es el cas, e i i ipe r~ , quc, de. 1legir:s'lii a l b q u e diu en Bo61; riill, qui priniec va equivocar-se Fow l'escriptor del Salreri, perqut fa den Pepi nmrei i etii-pcrador, quaii el titol. d'tin:niper,ador no 1 poi:t:i iiiai el pare de11 Carleniaay. de. crerire q u e u i i contetn- poraiii, o un. caroli, donguks el titol d'enipcfa,ii:e. a quii 110 1 porti

(1 iiiai ? Eii Recr ci-cu que s pot coticiliar tot a&iuctent que lii, li;~.u- ri:i espat entre- l o Ikgit ¡>ir uii ctbitbs pater o u'i ci~ius genitor ", iiiés a mi tio se in'aiut oii podi-iem iiitercalc tal's ~sar;lu!les. En Beer tio ho diu, i tampoc 'dig& con1 hivieti aarreglar allb del

. . gratim Dei..

Si ad'iiieeeiir que 1 rratia Dei fos cscrit abreviat, i adiiieteni 1fex.istencia' d:uiia aktsa nli.&iatui:a, i totcs aquestes a~hresiatures .ir2 mal Iicgid~s; ara yassides per alr, i aixbt're tiiidi-ia. d'exúrniq ti-nctant-se d'uria fulla eiriiegi:ida E de q~ias i iaiiqossible lecturn,

. , , . . , l i . ,

. . ,>

i) Ciriilqu <Ir Iia ~b Ripllqi ie ii~hrreioron m el Archiza <le l n ~ ~ a ~ o r h .4mgiin~a '1822 y sednctndq eri ~ S z j por el aribkaro PIbiprro di B2Je~,~lnriill. : Di1 ñrxiu.

2) BEER: Lloi ~ i f i t , pag. 2 2 . , .

tiiidrieni .que tai k g a d a que' hi havi- escrit era aixb: Knrolzls Piljiiu~s fi l i ifraiia Dei) rex et inzperaloi- Franc!~oio,-z~cii. .

En ViYla~iiieva po~u.&.ve.ure 1 Korolus i ' iioI Pipi~ius, .fcii~-ne del Pipinzbs fiiii f r i t i a Dei eii ' abre~i~ture 's Un gratia Dei. Eti Bbf;~- rull iio iietejni-in allb que ja I t e ~ q s Ii,iuria.de n«u oxidat;.el i1oiii de Karolus , i Ilegí, :eii caiivi, gracies 'a la seva iieteja, P i p i ~ u r , passatit per: alt les abreviatures. Q u e ~ e n B»f.irull tiiiguC. 1s s e u s dubtes, el seu .Cathlafo'lio y:¡-ova. Abans.d'escriure P i F i n ~ ~ s :escr,i- gu,& ui adtre iioi~i; :esborra aquest, i- sobre ,posa Pipinas. Taiiibt. s'haviii deixnt .de posai- Franc~o,ururi~, que posa' dalt d e la milla, i quau ,parladel donatiu al iiionestif $e dit Salfei-i taiiibé e s t h o - bre u11 esborrat laparnula iiilprato,.. Se coiiclou, doncs, d e tot aixb, qrie S tracta d '~ii i Saltcl-i escrjt dintrc dels .catome anys

//'

~wimers del ,sigle IX" perquE eil Carlemaiiy va iriorii- el 28 de +,

Jiiiier del 814,. Jo ,110 sé koin eii 8eei-, q ~ i c coiieix el llibre den 'l3erger sobre

I'li'istotia de In Vulgata a Frai i~a, diu que «Den Kipóllei- Psalter iiiit deti litcmristlieii Prodliktion Kataloiiiéris i u verbinduiig i u briiigcii, daraii .dai:f iiian keiiieii A~igeiiLlick deiikei~,i, i de iso esta< la iiora l . El mos-i6iiien.t literari carali d'nqiielxos .dies, per- que ;eiicara criej,iva In qüestib feliciana .e11 806, com sc poi veure en eii Villaiiueva, aii en 8eer li han passnt per alt: A l'Urge,l'l, en I'uliiiii quart del sigle V1lIe, Iiagué d'esser :actiu, i iio lii Iia raO pera cceui-e que eii el sigle 1x2, al coiiie,iicar, Iiagu&sdesaparegut, puix nosaltres,' air i iuateix q u e esci-its poletiiics, liavieiii d e pro- duir ,escrits lit~irgics i : r e l i ~ i o o ' d c tcit;i ineiia, i el text del Saltcri catal:i o de Ripoll, escrit plaiin pcr 111;iiia aiiib el dohle texr de la siulgaiii i el d e Siiiit Gcxoiii, es 'dir, el de la Vulgnta prearezoi-in- iia, eiis diii que era iiii text uosti-e, uii tsst nisiooiic. Eii Reef P. recotdn qi16 I'l~istoi'ia .de In Vidgata bnix els .Cauolangis va esser P:l'.liist'onia dc l ibori text partat d'f.ii8latci-ra contra les raseiisioiis espanyoles, o, si s volpe.rsoniFic.ii-, I'li'istoriade I n Iluita.d'AIcuin, ,cl deixeble d ' E k % ~ t , coiitrn 1 visigbt ' ~ ~ h e o c l ~ l f 2 . Per .coiisegüerit, éii Rcei, que aixb sab ¡$que aixb diu, per quaiit coiieix el llibre

f l

j?' h: L l o c c i u ~ ~ , ,yag: 20. ' ' ' ' ' ~

2 ) ' Ideni idem.

den Berger, si s'liagués ficit una iuica més eiidius s'liauria trobat que de les fonts espaiiyoles rie s~ii-tcn dos rius, el castelli i el catala, i allaoorcs iio hnuria es'crit que 1 Salteridc Ripoll n o pogués tenir- res que veure amb la yroducció catalaiin de I'epoca o.d'cpo- cn anterior, quaii el test visigotic de la Vulgata catalanas fixa eii els dics en que foren gloria de les dioccsis barceloiiiiics, gironi- iies i urgellitnna, en Pacii, en Joan de Vallclnra i en Feliu. 2Voleni dir aiub tot aixh que 1 Snltei-i de Ripoll fos, abans del 814, escrit a Ripoll? No: I'esci-iptori de Ripoll no existinen el tenips citat. Més iiosaitres en trobem un en plena activitat e11 la Seu d'urgell, i d'on sortieii cls escriG de11 Feliu contra e n Beatus de Liehana, ric eiicara avui en codices, i aont eiicai-a persevera I seu faiiiosissiiii ApicallpJii, i contra Alcuin tariibé 11

podia sortii- uii. Snltei-i taiit ric com el que. ai1.l a parar a Ripoll, aoii tnl vegadn li porri la glori«sa íaiiiilia urgeilitaii;~, fundaiiora que s diu dc la casa coiiital de B:ircelona i iiist;iurndora de Ripoll, pante6 de la iuateixa.

De la riquesa del Salier-i b o Iiavein ja dit tot: del scu valor i condicioiis d'art no ii'heii; &c.ira dit re. Ni eii villanueva ni cn Bofarull eii fcren cas: sols en Egureii ' ~robeiii que les planes estavcn eiiqiindradc.~ ~aiiih avistosas orlas con e;ilaces dc oro y fantbticas sei-pieiitesx. D'oii tragué aqucst detall iio lio sabeni: jo tio Iie sabut trobar-bo.

Si 1 Sal~eri iio sorti de Ripoll, tal vegada de I'escriptori d'Xriiiilf i iesor t i I primcr iiiotiumq~it de la iuiiiiatura cntalaiia. Aoli s'escrigué, ion se dibuisi i colori la 'Biblin de Sntit Pevl de Roda ?,

Deixeiii pai-lar. liriiiizi- en Berger: niiib lo que diu cll Iligareiii la Biblia i inb lo que Iiem dit nosalti.es del Sa1tri.i.

«La Biblia cil quatre v«l~inis del iiiai-iscal de Noailles (Biblio- tlikque Natioiiale, lat. 6) seiiih1:i reiuoiitar al sjglc X" nies iio esta escrita c ~ i escriptura visigotica. Ei ,iiiqiiiscrit de Noailles es, eti efecte, iiie~iys espiiiyal que catalj. Provc: del iiioiiestir de Roda, situat p r o p de la costa dc Cataliiiiya. En e l foli 39.del

. .

r) E I U L I ~ K : k I e t i ~ o ~ . i n óerciiplii,a de LI ~Udiiu , ~ o f a ú / ~ ~ $ 1o.r nrcbiioi e~leiiirliioi do E~p~wlt~(hli , lcid, 1 8 5 ~ ; p g . XXXIV.

voluin 111 s'lii veu en una fulln que Iiavia qiiedat eii blniic, CI facsiiiiil, iriolr exactariieiit fet en el sigle XII" d'un privilcgi d'Iniioceiir 11, datat.el 1 de Deseriibre de r 130, a favor del rno- nrstir de Sant Pere d e Roda. Els quatre volums estaíi oriiats arnb curiosos dibuixos :a la plotiin, eii part lavats aoib colors palids. Aquest reiiinrcable rno~iutiient de l'aritic art catali inereix uii dcscriptor. Nosaltres eiis litiiitareiii a meiicionai-, en I'ilustrn- ció del Gellesi, I'abisiiie, figurar nezre i terrible, portaiit els pcivos i les aus iiiaritiriies als costats; al cap 6eI Jonar, 'm c l ~ l z ~ : c(nnta) ]otie; cii els Macaberis, la bella escena dc batalla oiit hi figure11 el's clefiiiits portaiit altcs torres. El text dels priiiiers llibres presenta l>»c iriteris. El voluin 11 comenta aiiib el Prolo;tlr falea. tus dels Keis, segujt dcls riiots.: Irrcipii ulriusiple i~.rtariienii bvevis collelio n beato ~.rid;~t-o episcojo edita. El saliiiista ~ a l i c h esih precedit per les Bz'rin Safzcii Asustiwi virir~tibiis-Pralrnor-urii. Esti ter- iiiirint pels C a n ~ i c s de 13 Bih l ia i separar del saliiiista Iiebi-aic yer

n l'Esplanniio Floretitii Crefiorii de tiiil1i.r Psal~nol-zrni.. El volum 111

: tiiosti-a, $11 c a p d e cada profeta, I'ar~zriiieiil~rni 6enii Jsiúut-i de orizl et obitli. e j i isd~m prophe~oe. EL capit¿)l XILdel llibre d'E.!tl~ei-, del

,Iqual el text es t i coiiforriie anib. la V n l ~ a t a , S seguir dcls segiieiits iiiots: ~~rCur~zlepinerriifi.?n,. Q u e prriedailt .riel siqrri dcblie- v t ~ t i u tio IOCU poslla erantirbi s,:rip/a,erant i x z~olritiii~ie: ?ter a b illis .- direpta es1 substntzlia P ~ ~ Z L I I I , que itr z'uixafa arditiotie n o : ~ g-epe7iut~- tici; sed e s hebraica veriiaie trnnrlatn rzinl. Esplirit li6tr Arsfrr-.

» E n efecte, cls capitols XJT1:SVI rio sóii pas copiars. Els llibres d'Erdi-es i de NoJ~e,emicr van seguirs.. pcr la Confcssió d'E.r- di-es (IV Esdi-.; .VIII, 20.36). El llibre de Joh esti dividir e11 35 <<llibres>). i cii 5 o 6 pai-ts, i esti seguir pel liibre ZEstheu, copiar uiin segoiia vegada igualmriit co:ifoi-iiic amb la Viilgata,.m&s fiiis al fiiial..Després sc llegeis al foli 126 V.O, eii c:ipitols per liriirs alternativameni roges i iirgi-es, la ilota següciit: H~icr~sqire can$- pleizilil est vetzls lestanirt~tt~rri id es1 oirirrrs caiznonicne srriptti~us, gtiod fizrrit 2ibr.i XX" IliI"" qzlos / ~ u I ? I / L ~ ~ ~ ego hii>i-onir~ias presbile~. de-!~aal- S Li:ajcawrita/e, et ir1 la t i t i~ im eor verti,.rerrrroiierr~., sia.mtno siudio, .jritil-

% niaque tul-a per diver.ros codices obcrt-atas aedicioirer pfqzlisiz' i , et ifi I/

unr(~t6 collesi corprr.r, el e~criberas ir-an$udi, f i ~ i q u e pizndectcm. Ce- ter2 vero scl-iptzrvae gzlae non suvt canoiiicae, set dicuniur aecclesíasli-

cae irie'sirfit, id .esi libei Iinliih, Tobins, libre hfochabeoi-ri~ii. A .diilt, 110:' Sopir~zcia quae d i d i f i r Salnli~o>zis, et .libf7 Jhestr jlii :Sjvml~. E x p l i ~ i t i n 11011rine i>o:lrii, el filii, et spiritirs snncki. A i n ~ > i .

nEls Ilibres de Tnbies i de Jz1dirá~611 reprodiiits dugues ieca- des, primer segoiis In Yulgnta, 'despr6s de cinforinitat auib iina tfaducció aiitiga; itlentica ninb el text qiie ti-obeni en e l iiiniius- crit B. N. I 1 . 5 5 3 , vavies vegades iioiiieiiat, c81ii siicceeix cn les biblies d'Alca13 i d'(>sCa. El text ciel Nou Testaineiit, que ocupa I voluiii-IV, :es uiia Vulgnrn ordiiinria. Faig .ekcclició :pel Ilibre :de les El tem d'aqueir dlibre e s eucarnde la Vulgata; niés s'ilii tsoba, a.xa eii el text, ara eii els inages, les dlicoiis i Ics i,nterpol<- ci61i~.,ki1és iorígi'~in:l's. Del cornei~~i i i ie t i t ddl capicoi X.1 ni xersct S d e l . c ~ ~ j r o l XII, es uii pur t&t aii~ic, i de'l iiiajoi- inteies. Aqueix t&, q ~ i k lforina .evideiitmeiit pait de'1.s aiioimei,irs aeiiropeusn, pre.sei~t;i~ri,és -d:u.i,a seiiibja,i~~a'aiiil; il.dels nlrres inauuicrirs espa- iiyols, car el Ili:lixe de 'les Actzs, coui taiiibt l e s epistales catdi- ques, eSta yai-tiuu:ianri,e.iit barrejrt ainL els texts .espaiij;ols. Pmi iiosikres i 4 j~cr Cobre d e tot .I'iiiter&s dc turiiar-lo a trobar mes tai:d e n u~ i '&i -a~~ ,~~oi i ih rc de kli~ons eui els .iiiriii;~iscrits coliaw c i l . el kleiigadoc,. nixicoiii .tariilié e i i ~ l e s traduccioiis fetes.en els idio. iiies del inig-jorii de Fraii~n. El t e s t de la segoiin iii:i, al coiitra,ri, . , . ,.

preseiita se~13'klaii~o de tot liuiit'pariiculai~s :iiiih el,Codt+x 1-indin- ,itri(c,).. La segoiiá i ~ i i senibla, doiics, re.presinrar $ h & s aviat L ~ I J

texr. tritali:i». N6 iis-e'is'cxtraiiyarciii ai i i t ' i-ecordamt ,que I Coderr La~idin~lUs sciii,b,la coliiat a Sai-deiiya,es'a .$ir, :quasi a davaiit de . , . . . . , . l~ . ;os ' tes de .Cataluiiy:i1. .

»Aisi ,do&zs, 'he4,pogiit deteriiii.iia~ dos agi-uliimei~ts de ,restos es4;aiFols. L'uii il'nlri-e >nnbleii dei-ivar dcl t e s tde l Codex Td~ t in~x . r , . e l qiinl, iiialgnt 5011 i i o , ~ ~ , lieriii-etor,iiat a Sevilla,

,s&.i~ i ieSaiit Isi'ioi., ceiitre de la civilisaiió romaria'a Esp:iiiyii. La iiiés. iawm,Li.osa de les nostres di~gues agrupaciuiis de testes té l seu .'

centre en e l rcgne d e bleó, ceiiti-ede ia rcsisteticia a3s ar:~.bs, el qual eattii la seva iiifluencin pec ll'alta va'll de 1'E.b;-e. El i h n i del, biibe d'Avila, estiiiiat dels esfai>yds aipesarde la s e i i .ooi~de'ni; '.'

. . . , . ,

. . , .

nniió com heretic, figu1.a en uii ll6c d'lioiibr en totes aqueiies biblies. M é s , tacaiit a I'Aragú, i a les .frotiteres.de Cataluiiya, el text vicigót ioiitracta relacions amb u » i altra receiisió. que tro- betn establerta eii. el sigle IX"~.Castella i e n el si& X c a Cata- Iiiiiya,, el qual Haiiqueja beri ai~inr la barrera dels Pireneus. Els iir3i~usci:its que1 conteneti estaii'sn pir..ticular'on~ple~ts de 1-ecords de Sint 1sidos:de Sev3I; i .E~ inui.1 den~ostrar que l gran arca- bisbe n:o L'es l'editoi., al iiieiiy's .baix. la foriiia actual., puix són

*

rctalls. dels seus llibos els quc Iian doiiat els elements. J~z 11e de- xat intrajet~ice, i bo iiewzosirird a confinttaiió, que l text .riltalir havia

, en~rat a Fg-onfa de~riP 1 re2~111t de Cñr.le>~zan), i que en ,el sigle XIII' torna a trobar-se eii cls iii;inuscrits Ilaiiguedocians. Eu, quaiit 21 t e i t 'que anoiiiciien Ileon&s, el ' qua l , proyriatuent px.riaiit, va esser el text del resiie dels. visigóts, el tortiarciii a trobar, desde I Si&l.l;eVII~" a les siberes de la Loire. Es dii-, cs niolt tnés aotic que el's rnanuscrits visigóts que ns el.coiis@i-"en; pei; lo tant, esteiii e.i.1 el dret de:classific3t. les biblies espanyoles, iiialgrat 1 3 seva data i:ecetit, entre 1s. ni& aiitics teites de la Biblia Llatinaii'.

Tal. vegada tots il: que lis Ilegeiiiii ara desitjarieu ~robar 'a coiitiiiuació lo que eii Berger diu de: la fomt cataál.t?a de. la. Vul.- gata i de la seva eiteiisió eii el Lleiigadoc.. A iiiolts,. acbstuiiiats a veure que aquí tiiai passn. re, qirc sempre anaveiii dni'sera de 'totbom, els-e sabri eiicara +S gi:ei que deixem eii l'airc un t e ta!it interttssaiit i trasceiideiirnl.. ? Q u e jii'ieii i qu& pe~isai-ieii si sn:bcssiii t6 que di; en Berner al trobar que qunsi sóii gerinaiics les f«iits c a t a i a l i e s - i i e i ~ ~ a d o ~ i i ~ ' i ~ i les. boliemies, veicmfit-13.cis p:issar. per' alt t.ant intei-essainr psova 'de ' la. nostra nnentaiitat, queperlora 1 Pireneu ja en teiiilis de Carlema~uy? En Zfi., diyoiri-ho: e n Berger trolia que n o s'ha d'exti:aiiyax aqueixa ~coriiordaiicia'eiitre iiosnlrres cata'latis i Ileii,oadoci.ans i als bolie- 'uiis;. . (<Al fi - diu - se crarta d e liaisos d'lieretgia - feliciniid, alljigisi i hwira -i de pai.úeularisnie. 1)

Pai-ticularista es I ' i l~l~~stració de la Biblia de Saiit Prrc de Roda, eiicara que cstigui eiiiiiiotllada-nmb cls motllos de l'clioca.

. . . , . . . . . . . .

. . r ) B r a o ~ n : 1I;stoii-e de i r i V i i l p i r piiidnrit lrr prmieri liicl~.? rlu moya ige r(,Paris,

1891). psg. a,, . . . . . . i , 0

J

Abans, coiii avui, el paiticularisiiie ai-tistic ressalta siiiipre sbhi-e u t i i toiiica general. i ' i n p i ñ els estils I 'origenque viilguiii, q u a ~ se f.1 classic, pcr t o t Se fa classit; quan se fa roiiianic, pe r ro t se . . f~ ronianic; quaii se fagotic, per tot se Li gotic.

La Biblia de Sant di R& es coiiegudi uiiiveisaliiiect~ coiii Biblia del rnariscal d e Noailles pcr haver-se-la aquest endut durant les guerrcs de la segoiia meirat del sigle XVII' o pritiiers del XVIIL', de grat o per fosca. En Villaiiiieva coiiegué 1 fet. Diu nixi: rDe la Biblioteca liada lia quedado. Hay aqui iina tiadicioti va& de que u n general fraiicés, Ilaiiindo ~ o a i l l e s , trati~portli, n o sC en que tieiiipo, varios cúdices .l Paris, elilre ellos uña preciosa' Biblia J> 2 . .

' EiiVillariiieva taiiib6 e s el que 11s Iia coiiservar, eti el lloc esiiietitat, més i iuCs aiitigucs noticies sobre Saiit Perc de ICoda; Resuita d'elles que 11" ric devot del qualsnbenique s deia Tassi i que m i'I1 d'lle'ldcsi~id i 'le Levogad, niarit en pi-interes noces d'A4iiialrigia, i eii segoiies d'Hisblaiidn, la qual li dotih dos fills; Speraiideu i Hildesiiid, i iina filla dita Levogad, Mper quniit, com diuen les Escripturcs, qiii vol escapar-se de I'cterii suplici lia de pi-eparar-se 12 vida eterii:i doiiaiit part d e l e s seves cuses o b é n s tratisitorisn, va fcr Uiia esplerididi doiiació al iiioncstir de Sant l'ere, situai en el- pago Petialateiise, - Pireladii, -en el mont de Roda, a 30 de Novciiibre de I'aiiy IV dcl regnat del rei Ko$olf de Fiaiic.i, q u e cori-cspcn, segoiis se coiili, a I'aiiy 926 o 9 2 7 . Aquesta cs la priiiiera vegada qiie s i r t en docuiiieiits el iiiotiestir d r Saut P i r e d e R o d a i.

En Tassi, que desde aleshores n o tenia alti:e peiisament j u e uii delr seus fillsfos iiioiijo de Sant l'ere, va reedificar-lo a ses

~expenses, con1 consta per docuiiietit de I'any :gq/, pel q u i l saterii, adeiiit.s,que 11« sols e r a 1 seii ti11 Hildesiiid irioiif» de Saiit l'ere de Koda, siiib que n'ira taiiibi. l seu nbat i jiieteriia al

$ . scu iostat coiri a iiioiijo al seu propri pare 4. L'.ibaciat d'IIildesiiid

I) Por ¡~ , Biblicitecr Nayioii.1: I-otihi liiliii, 6 a 614 a) vrrr*wurv*, XV, pag. jR. j) VILL*"U~YA,~XV, si>. lX .

4 ) R ~ r u z a : Mnr.ra hii)niiico, ap. LSXXIIT.

-, 43 -

dúra fins S~ iny 991; pero l a m o r t el^ troba esseiit ja,.al nienys desde I 'a ip 988,:tanibC bisbc d'Eliia.

Hoiiie de cnbals seguraiiieiit 61 FiII den Tassi, coiii ho era I seu pare, bé podria s e r q u e passPs a Elria pei-a fer les bones obres que 1' seul>arc féu a Satit Pece de Rodii, ja que coiista per l'any 917 quc ['iglesia d'Ellia quei~i de vella, lo qual irisiniierii sols al fi de qúe s vesi clar que ns trobeiii eii Saiit Pere de Roda amb Iioiries que podieii pagai- rota rnciia de Iiixos religiosus,.si. pot dir-se tal tciiir al seu coiireiit uiia boii:i biblioteca. Eri l'assis o el seu.fill portaiieri a Caiit Pere de Roda l a r + a fariiosa Biblia, famosa pel seu valor literari, pei-que d e I'artisiic se n'lia dit fiiis ara ben poca cosa al ineu coiieixenieiit, puis lo que sé s rcdueix n 1o.dit per en Lnbarte, en Moliiiicr i eii Diirrieu, i eiicnra aquest no fa iiiés qiic coiiiliarar-la 1x1 dibiiixamh la Biblia d'Avila '.

E n I.abarte,.~lJer allb de que tot lo que s troba a Fraiigaes fi-ances, ni tatit sols parla de la procedeiii-ia de la Biblia de. Noni- 1le.r: iiO d i ~ i iuks qiie l o segiieiit: aLa Biblia rie Nonillcs conté noiiibroses il.lustracions en el teit , aiiih figures de perita prop~~r-- ció. Alguiis dels dibuisus s6ii lavats ainb histrc».-No es rsacte: sóii dihuisats anib bistrc, sense iixitisar.-Altres estaii colorits aiiib tiiites plaries aiiib color d'aquarela. Les coiiiposicions sovint sóii ridicoles: pe r eseriiple, s'hi veiieii els qiintre riiis del Parndis bais la for~iia (le quadiupcdcs cstrauagniits tirant aigua per l a boca.- Le Mojiri 'Are c t la Renniss~ince, ~Mir~ ia~r~re r rles ~Mantrscrits (vo- luiii II), d ó n a uria lilarixa que coiitt. iioiiibrosos dib~iixos trets d'aq~iesta Biblia.-L'artista tetiia uiia certa faGlitat d'execució, pero Is dibuixos testifiqueti una falta absoluta d'estudi, esseiit la major part d'uiia gran iticorrecció» Z. Lo dit-per en Moliiiier ho

~. . deixo pera iiiés ciidavaiitr

1.2 Biblin chiista, coim ja.saheiii, de qui t re voluiiis, i csli escrita eii fulls de peigaiiii b;istaiit roiiecs de 3 3 X48 centimetres, escrites a tres colniiines d e 6 '/, X jg . Estan enquadei-nats amb

. . , 13 ~ U R ~ T E U : . , \~,, ,L~Yc~;Is trfi,plflu ,Clliiii , j i i , ib~ri priiliii>n~eiiiiiirp~I ~ ~ ~ ~ r ~ p ~ i , d ~ ~ ~ ~ ~ <t par 16 bemili ,fe I~tm e.~G~ctl;o~b, e11 8 ib l i~ f l 1 ique ,fe J'fcoIe ~ I P Cl:rr?/~.r (PAv;~ , xXgj), \,>>l. LIV, P " g ; n i . .

2 ) I2 .&~ '~vc r~ : His loi re <les . lrf, i8~, f ,~ , l r ;~l les ~ b f ~ y d ; ~ .4p e l t t l ; ipo~$ t s zl* I C E Xena;r- rnera ( ~ a r i i , - r s j j ) , 2.' edirib, ro l . 11, f o l xj.

7

- 46 -

tapes de vellut carniesi'tiiolt deslluides pel teiiips i el seu nianeig. El primer volum, que corista de I i o planes (dret i reversy,'

coiiienca aiiib iiii resto de primera fulla q u e conté en el revei-s diverses iiiiiiiatui-es, puix se tracta d'una plaiin seiicera que n'es- taria pleiia, com succeeix iiioltes vegades, i nl final s'hi pot Ilegir: Biviiiis Hiriorie Libris. Eii cl foli 2 Iii lin la pohada, que no es sin6 caligi-afica. Eii el quart lii Iia 1 proleg dc Saiit Geroiii sobr.e:l Gmesi.. Eii eis lolis 6 i 6 ' r. hi teiiiiii dugues plaiies 1)lciies de iiiiiiiatures, i d'aquestes seii trobeii cii les plaiies 7 , 7 r., 9 i 12 .

Eii li 43, 43 i-. i 45 I:i Iia lletres d'oi-iiariieiit piiitades. Eii In $6 hi teiiirii iiiia iiiiiiiatoi-a i ndeiiiés una L sopei-bn. Eii la 73 una iiiiiiiatiti-n quc ocupa to t el Iloc de In coluiiiiia priiiiera de toxt; i eii la 88 dugues iuiiiiatures ocupen dos tercos de les columiies s e g o n a i tercera. Eii la coluiiltia tercei-a Iii Iia tainbk uiia boiiicn inicial. Eii.la 89, incs iiiiiiintures i graiis lletres,.i aixi iiiateix cn la 99 r , , o11 coiiieii~" 1 Llibi-e deis jiil,fcs, i oii, adetiiés d'uiia iiii- iiiatura, hi Iia uiia t>seriiiaiia, per lo Iiei-iiiosa, de la E dc la por- tada. lil. foli I r o r. acaba 1 \roliiiii, i I'ncaba aiiib iiiia iiiiniiiura.

Coniriica I voluiii 11 aiub el Llibie de Rrrih, i amb una mi- niatura i altra iiiicial @ t i el 2 r., nixb es, repeteix taiubé eii el 5 Llibre dels Reis, amb uiin iiiiiiiatura que pi-en tota uiia coliiiiiiia. Eii e l loli z I coiiieiiga 1: Llibl-e I I dels Rcis,. i eii la seva pri iiiera coluiiitix s'lii troba una iiiiiiiattira dibuixada tatit sols (fiiis ara totes ei-cii piiitades), que preii totn dita coluriiiin. L'iiiicial esti piiitada. Eii el foli.48, iiiiiiiatur;~ i Ilerra. Eii el 48 r.,Iletra. Eii el 6 1. r.,. conicnGaiiieiit dels Pavaiipomer~s;. iiirilt bella Iletreiia en c<>lors. En el 63, iiiiiiiatura i. Iletra.. Eii el. foli. 7 j, L1ibr.e II de Salorrroii,iiiiriiatura reproduida. En el 90, i i i i i i i n t ~ r ~ dibui?ada tant sols, corn Iio es taiiibé la del foli 91. Les itiiiials dlamdugiies plaiies,piiitades. Foli 100, Iletra; foli 104, idcm; foli 129 r., tota uiia plana iiiiiiiada; foli 130 r., tres niiniatures que ocupen juntes u n quart: de plaiia; foli. 162, inicial; i cl voluni acaba eii el foli 179 r.

EII els~voluiiis 1 1 1 . ~ 7 IV no Iii tenimcap miniatura piritad:~: totes Iii sóii de perfiT.

Voluiii 111, foli I , proleg de Saiit Geroni sobre Isnies; Iletra; foli 2 r., niiiii:iturn iiiiportant oiiipliiit tota la plaiia;.foli 3, iiiia

inagiiificav eii colors; loli 18, coluilina tercera, en blaiic, i taiiibé tot el foli al revers; foli 19, plana seiicera de iiiiniatures; 13taii- cades en quadros i p0sades.a dugues coluiiiiies; foli zo, uiiaaltra Iieriiiosa V, n o taiit n i tant gran coiii la del foli 3, i, coiii totes, de diferenta invenció; foli 39, la burlla del papa Itiiioccnt 11 a l':ibat Doiiadeu de 7 dels idus de D~sernbre de l'aiiy 1130. Se- goiis eii Villniiuevn, rcgi 1 iiioiiestir dcls aiiys 11 18 al I r jS . Foli 39;seii blnnc; foli 41 r., miiiiatura. Dugues planes senceres ;i

són les 45 i 45 s. Miiiiatures cii tetiiiii també eii les plaiies 6 4 r., 65 i 65 r . , 6 6 i 66 r.. Reproduiiii,la plana 66 per lo que ja direiii. Foli 74, iiiiniatures reprcseiitaiit esceiies dc la Usoreiiz foi-~aicarinin del L1iiii.e d':Usee.r, e11 dibuix i epigrafs tot deiorbs; foli's 77 r. i 79 r., dugues plaiies seiiccres de tniniaturcs; loli Sz, rniiiintura ocup:iiit el centre de les coluiii- iies I . ~ i z.^;foli 84, plniia scncera de iiiiiiiatures; foli 86, iiiiiiia- tura; tauibé f ~ l i SS; eii el 89 r . la iiiiiiiatura que vc al filial de 1;i coluiti1i:i- I . ~ puja relncioiiada aiiib la columiin z . ~ . Aquj s'hi veu iiiia casa d'arc rodh i aiiib coluniiies del tut roiiianiques. Folis 9 1 i 9 1 r., dugues plaiies de iiiiiiintiires ciiquadrades per iiin liiiia; foli 92, altra plaiia seiicera de iiiiniatures; foli 96, iiii- iiinturcs agaíaiit la priiiiera ineitat de les c»luiiiiies 1 . O .i 2."; foli 97, in i~~ia tures ; foli 97 r., altra plaiia seiicer'i de ~iiitiiatures. EII aquest uoluiii ab~itideii les lletres talladcs. Eii.el foli 98 Iii Iin uiia liermosa 1, i uiia altia Iieriiiosn V eii el foli 101. Poli 102,

plaiia sencci-a de iiiiiiiatures; ideiii la 127 r. En el foli 134 conieiica I Llibrc de Jrldilb, i aiiiblcs iniiiiatures de batalles, totes interessants. Eii el foli 105,111i11iatura aiiib la iiiort d'Holofcriies; foli 141, niiniatura; folis 144, 144 r . , 145 i 145 r., quatre plaiies seiicei-es d e batalles; reproduiiii les de 144 i 145. El foli 156 esti cii blntic, i el vOluiii acaba eil el foli 164 r.

Voluiii 1V. Eii cls folis 6 r . , 7, 7 r.. i S ti-obeiii uties taules

(i deconcordaiicies bibliques taiicades diiitre d'uties arcades coin se soleii trobnr els caleiidaris eii els iiiissals, i d'un boii xiquet de gust romaiiic. Eii el h l i 8, unes iiiiniatures sois de perfil, bastaiit doleiites, i ja i i o s troba cap iiiiiiiatiii-a més fiiis arribar a i'Apoca- lip.ris. Eii efecte, al foli 103 apareix una A ben Iieriiiosa: fins aqui quasi bé seiiipre :les lletres inicials aparcixen tallades; al-

1

guiies .peques vegades els seus llocs queden blaiirs, i blaiiis Gpa- reixien cls Ilocs destiiints a les mitiintures: Eii el foli rcij r . , una miiiiatnra que representa la visi6 d e . ~ a i i t Jonii coirespoiient als rersiciils 12'a 16'del~capitol 1.Hauricm rtpi-oduit aquesta iiiiiiia- tura; superior pel seuydibuixa totesles que fiiis a r i liavieiii vist, dc iio tenir-rie i i i in ai'trniiiés iiiiporiaiit, 1a:del íoli ~ o j r . , q u c avint veurem: En e l s fo l i s 104, 1o4 r . , 106 r., 107, ,107 r. i 119'r. hi tciiiiii sempre 1 niateix nssuiiipie: raiigel esplicaiit a Saiit Joaii les visions d e I'Apocnlipsis, aiiib poca virietat, de tal .ínaiiera que seiubleii dc c»p la repetici6 d'una mntc'ixa. Acnhal

. . Yoluiii eii la plana 119 r . , deixaiyt-lo~iiic«iiiplet..

Ednt: d'iqiiest iiiniiuscritiYja Iieiii vist que' pei: eii Berger el iiiaiiuscrit es del sigle X', i de l X' es taiiilié i e r eii Molii i ier~.

. . e r cri~labal-ie,.lloc citar, n o es posteriui- i i ' a i iy9 j j . Es dii-, q u c 1 ciitiri .palcoirafic i el Critefi artistic van d3au)i:iI'pcra ¿inn:ir 1;: BibIia.de Saiit Pere de 'Roda-al sigle X'. Si alguii' dubte pogués teiiir-se, iiie semblaque 1 podri des?aiieixer el coiirixeiiieiit d'al- srcsiiiiiiiaturcs.fiiiS ara tamhk iiieditesii que- tot seguit ,veurei».

Kccordant lo dit niks aniiint d e qiie 1 Sigle quelsegneix a irles e l ~ o l ' b es uii iigle de decadencia i de r"iiin'¿j& la iiiiitiii-a; i io l)¿~drsiii .diibtar, .pcr I'csaiiicii nits I l<u~cr . dc les ii1iiiintufes q u e rei~rodiiirri, qiie 11s trobeiii 'davaiit d'uiia o b m de l:~ dccajeii- cia. La pintura, jiiijant per les iiiiiiiatufes, no Iia 'arribar eiicara nl seii iiiajor grao ¿i'eiiviliiiieiit, iiiés s'lii va ncostaiit, i de iiiés eiivilidks'en veui-em tot seniiit ¿liiitre del iiiateix estil que arn 11s :es doiiat observar. Que I i i i i i l i . i tui-isinciicara dibüiin, que cii- ,cara té tradicions nrtistiques dcl biiiitciii~is, esiiitiegable. Vegils la fisura de Déu eii les~iiiiiiiatures de la pl:iiia ¿le la Creacioi iio s dultarci de loq i i& dieiii. Dites f ipres ' só i ide belles.propor- cioiis i inovimeiit. El vestit el poi-ten bé, i, lo que e s m é s de .notar coi11 cnracteristic, ies eqi-ciiiitats estan bé i.aiiib iiioviment, aqueix iiioviiiieiit qiic seiiipre 'linn buscnt cls grniis. irtistes,.pcr ,quaiit, teniiit de fer i>arlai- Ics:sc+cs:ci-enciuiis i sabentque raiiibi. s pai-ln iiiib Ics maiis; faii parlar iquestcs;ja ~s .~c r so i i a tges

,:. . ~,

. . . . . . ~. . .

. , . , . . . <L) L ~ ~ U I . T G I E R : L ~ T hfn?tt~cvi;i (l'nri;, 1892). pag. 176. , . , . . ,

', Fig. 1.-BIBLIA D E SIN= PIKL DE I¿UUI (Pauis, Biblioreii Niciolisl)

sóii iiiuts. DCu deiiiaiiaiit coiiiptes aii en Caini es uiia figui-a notable per tot lo dit.

Aquesia plana de la Creació té raiiibé 1 sraii cieiit de pobar- iios al descobert I'estudi del iiu. Les dugiies figures d'Adaiii i d'Eva trisareiii siglcs a toriiar-les a trobnr taiit boii puiit tirciii eiidavaiit. Se veu clar que, coiii iio fos 1116s q;e per tradició, restudi del iiu eiicara teiiia la seva iiiiportaiicia dintre de I'ultini quinqueiii del sigle Y, epoca pera iiosaltres de les citades aca- demies. . n

Eii aquesta plaiia hi trobetii el topis nntic de la Lluna i del Sol nies o ineiiys aiitr»l>oriiorfisats. Els Llibres Carolinr troiieii coiitra aquest particular, iiiés la costuiii, la tradició, podia més que In bona doetriiia.

Passant d'nqiiesta plaiia de iiiiniatures a la coluinna que de les iiintrixes eiis dóiia 1 seson voluiii, coi-responcnt als priiiiets versiculs LZI segoii Ilibrc de les Cro~iipie.i, cnliitol 1, o sigtieii les escenes de la coiifiri~iació de Snloinó eii el scu regiie, vei-sicul r , I'csceria del Snci-ifici, versicul 6, i la del vci.siciil 7, notai-eiii que aquesta iio lis 111-cseiita a . Dku apnreixciit de iiit a Saloinó eii el seu repbs, sin6 I'aiigel eiicai-regat dc ciiiiiplir les seves iiiissioiis. Eii l'esceiia del Sacrilici les arcades róri d'arc de fei-radura i eii la pi-iiiiern esceiin les torres porteii cupoles. Eii la tercera escena, Saloii~ó doriiiiiit i I'aiigel plaiiaiit iiaiiiuiit d'ell, sOii dugues figu- res de boii dibuix.

Vegiti-se aquestes cupoles, que si iio s611 expressives u re- preseiitntirei del iiosire art, les trobai-ein 1116s eiidavniit cii altres obres auiciiriques iiostres, com Ics trobeiii ara en la lilaila de niiiiiatui-es corresjioiients a1 Llibt-e de Daniel.

Teiiiiii aqui eii priiiier lloc el fesii de Baltasür (capitol V, versicul S). Aquest ks t i 1 retrobareiii a Gii-oiia. Segueixeii les esceiies tarii coiiegudcs de Daiiiel tirat al fossar dels Ilcoiis i el castic dels acusndoi-s de Da!iiel sofi-iiit igual peiia (capitol VI, versiciils 16 i z4). Ln visió de les besties (capiiol ~ 1 1 ) : A la dret;~, Daiiielen.el seu Ilit, i cls veiits bufant sobre I iiinr; <l:ilt, les besties. En el reiigle de baix, el vell blanc doiiaiit-li rn6 de lo que Iiavia vist. T o t lo que Iiein dit sobre les bolles coiidicioris de dibuix se repetei,~ en aquerta plaiin. 1.cs figures z , j y . . 4 . conipoiieii

Figr. 6 )- 7.- Kisiia DE SAKT PERE DE Koo* ( k r i s , Biblioteca Wacioiirl)

8

n tota una plana, i, per consegüent, donen una idea cabal d'aquesrec

p lanes scnccres miniaturadcs respecte de la seva coiiipostciú. Esta clar que pels animals esiem Iluny de la realitat, quas in i voregetu la verossimilitut. No h i lia p e r que excusai- la poca traca del dibuixant .en la representaciódels animals dienf que eii aquest: pai-ticular -tiunifen els millors piniors: esti rnés en cl s<+u pniit negar-li del tot ;la :sompetencia'pera itiactar aque-sre~lorilieS

Rel~coduiiii.uiia altra Glaaa d'aqucst volum 1.11, que torres- poli al~p~ii~~erIlibredeIs.Macólieus, apoctifs, lo que encaia:no era corrent, com se veu,.eii el sigle X" e11 la iiostra Ig les ia ,noié s i per aquePla k a ó d o n a h per cnBel-ger o per altre.

D a l t de tot tenim I'escenl de I'acte heroic de Mattatliias rnatant al que profan.:iva'I'alp~r de Modein pcr 01-dre 1:eial (rersi- culs 23 i 24), i ,dessota la degollació dels fidels q u e s'harien retirat al desert (versicul 38). D'aquesta plana eii Molitiier i ie~ dóna u n dibuix bastant exacte, i i ~ t s sols de l'agrupaimeiit de coiii- batents, aixO es, suprimint la degollaciú dels homes ;:de les dbiies, i i'escena de dalt, o siga ln del Sacrifici. Es cert que 1s caoalls sOir dolents, isobi-e to t peryaó dels seus C a p ; pesb, aixb descornl>tat, n o crec,que ningu pugui explicar-se que a proposit d'aquesta tiii-

' iiintura a igu ie i i Molinier lo que rcprodui~ii texrualnient: ( (En Espagnc, ! l ' a r tes t ies t longteuipsbarbarc. Les dessins qui orneiir la farneiise Biblie.de Noailles, exécutée.i'i'abbaye de Rosas (?), eii Catalogne, sont:d:urie iiicoi-rcction effrqante. II faut soiiveiit de- la boniiet;alonté pour reconna.itrr les éltiiients s u n e figtirc d-niis ses ti-aits sommairesn l . Cdnpari-s;lo.dit per en Molinicr ariih les nostres~reproduccions i es. r e u r i que n o lii lia per out agahr ni. per out explicar lo dit pel savi fraiices. Si es que iio vn doriiiir-se com un .dia va dormir-se Honier, e? que pai-la ac ineiiicria o. que esta inal iuforniat. Les figures de la Biblia de Satit I'ere de Roda encara tenen merit ai-tisric~substaiitiu,.liaguda raó de teiiips, i, en relnció amb aquest, potser constituíen el iiioiiiimeiit inés important,de la decadencia do i'art Larbre; ai-t que tal vexada n o s prrllongi siiiú en la regió del iiord d'Espatiy:i, o dig~ierii-li

r), : M a r r r i ~ ~ : Les Dforrurcrifr, etc.. pag. 179. , .

l a Ileonesa, d'on sortireii aquells adiiiirables Apocalipsis els mes bclls iiioiiulriemts d i Ya pinsura dcls sigles X"-i XI..e

;I Finsa quin putit.caigu6 eiiMoliuier en una exageració més que repre~isible 110 dira la re,producció de la tiiiiiiatura de. l'Apo- ~alipsir, la de la scva visi&, tema. tant explotat pelsartistes iuig-

4 . .

Fig. 8.-Biurr.~ D I % N T PIKE DE RUDA ( P a r i ~ , Biblioteca N a ~ í ~ n a i )

suals; el reina dle les pintures iriurals de Saut Marti de. Fenollap - Aquesta iniiiiatura tio val tiiCs que les aleres: si té, inajor 'intei-es esper la sevn composició. Jo no:estic pa's 'luily de veure-hi una segoiia lila. El' 110' trobar-se iii uiia sola ini;iiiat.ui-a en. tots els al'tres llibres del. No" Tesiarnent, apareixetif. blancs els llocs ont havieii d'atrar, pera sortir al cap-d'avall il.i~ustrat I'Apocalipris, .ens-e seinbla una provn a favor iiostre. Aquesta. soluci6 de conti- nuitat indica que l primer illuniinad.or mdnca. Després, fent arenciY al dibuix, tiotareiri que les figures no tenen Ir< prestancia

A d e l e s del Ve11 Testanieiit: sUti m i s tl:npudis, de cays niés gros- sos. i de faccioiis inés protianci.a$es. .

Fins ens-e sernbla que ns trobeni davant d'un dibuixant iiiés solid, més eiiergic i dominant la composició, art i ciencin q u e manca en el dibuixant de la Biblia o Ve11 Tesianzeiit. Aquest senipre ns dóna les figures eii serie fins en les escenes de batalla.

Del iiou dibuixant no tetiim rnés que aquesta miniatui-a d e la Visió de Sant Jo:in. Les altres miiiiatures ja heiii dit a que quedaven reduides. Per siniple i per purament decoi-ariva que siga aquesta miniatura de In Visió, no pot negar;Te que oniple bt: I'espai, estant beri pondei-ats els teriiies. Abaix, les agrupa- cions niés coriipactes i n o seiise difereiici:icioiis, lo que fa qLie h i hag< movimeiit eii la composició, lo que mi.s eiidavanl trobareni a filtar, i moltcs vegades del tot, n o reapareixent fins al renaixe- inent de la pintura.

L'ni-tista, qiie aqueix nom niereix, no s'lia seiitit cohibit pel text: se n'ha sabut eniancipar: de vells eii tenia rnassa a m b viiitiquatre, i pcr aixo 1s deixa i-ed~iits a sis. Uii alti-e'lii Iia~ii-ia aiiiuiitonat els que falten ocupaiit els Ilocs dels arigels: cil no ha volgut cnure en la monotonia i hn forniar aqiieixos agrupaineiils anib vells i angels, aquells port:iiit a les inaiis les copes i les arpes. La forma d'aquestes, que nies aviat sciiiblen rioliiis, iiie- reix iiotnr-se, n o perq~ii- siga iiostra, sino perquSs ti-oba arreii.

Els agrupatiieiits dels dSu i~cis que vaii coiiibatre nmb I'anyell "

de set bzinyes i s e tu l l s , tanibe rruneix boiies cotidicioiis esteti-

h ques: no h i ha pat-alelisme, i el de I'rsquei-m, tal coi11 se niiia, est i del tot beii coiiipost. Un d'ells se gira de costat, el del mig admira, I'altre inqiiir-eix. Hi lia també eii aqucstn comliosició 1s quatre evangelistes, les ser Ilaiities o dbiis de I'Esprit Stint, i'aiigel que explica a Sant Joaii lo q u e v e u , aquest tot adriii- rat; i dalt, i e11 el i ~ i i g d e la coniposició, iiintrr de I'iris ci'esriiei-ag- da an)etllat que n dieiii ~nntzJoria per iniposició dcls italians, els amos eii materia d'arquculogia picrorica, hi. t e n i n el Btk~ pancreafov, l'oiiinipoteiit, portant n la m i 1 llibre dels ser se8,ells o de les set civelles, cciin se diu entre nos;iltres desde I'actigor.

'Tot lo dit no compoii la visió de Sarit Joan, ljeri, aquesra sempre s'ha representzit eii ilivcrsos actes. Prou Iia fet aquí i'ar- tistn agrupant vells i reis. Ei total de la comliusició i-esulta, iio

pictorica, sin6 decorntiva. Tal vegada la gran boga dc I n deco-

ració dels temples i oratoris, per diritre i Giis per [ora, com encara es de notar aquesta en i'iglesi.~ de Tnhiill, de prop dc Caldes de Bolii, vn esser causa de la decadencia de la pintura, perquk a la lliure agrupacib substituí I';igrupaciO simetrica i geo- metrica, que raiit bé escau en cl sistema decoratiu. Els il'liiiiiina- dors tinguereii ilurs niodels en la pintura mural. Per coiisegüciit, les fonts de Ilurs il~luminacions, i eiis-e seiiibla que les conip«si- cions totes de la Biblia de Sant Pe re de Roda, ara iosades eil fortiia de faixa, ara enquadrades coiii se veu eii les iiiiiiiatures de plana, ara les que vénen eii columna,dorieri iiua grnii iiiipres-, sió de pintures inurals.

Considerar les il.lustracioiis d e la Biblia coiii piiitures, iio es, en veritnt, possible. H o haveiii dit, se tracta de dibuixos-caiiiliits de diversos c«lors espcssos, en particular el blau i el cariiii, que son els que tnés nluriden. El verd, que n o es rar, apareix eii dos

"r tQns, u n iiiés c l a r ; e l g r o c seiiipre es clnr, Eii el segon voluiii npareix uii rnangre fort i brillniit. El llaiic i el iiegrc n o s reuen enlloc. Les cciii~>osicioris que srmbien fetcs a ploiiia estaii dibui: xades a n i l un bistre:

Eii Labarte, com se record;iri, posa de relleu les pctites . A .P dimensions de les figiires, I aqueC;a circi;.mstancia tant caracteris-

tica 11s por'tava a~.Jori;ir el sigli. XI: coiii tenips de nostra Biblia de Saiit Pere de Roda. e'aiitoritat paleografica den B e ~ g e r i eri Moliiiicr eiis han continiut, i u n bon s ic també I Redii de Saiit Feliu de Giroiia que aiieiii a veure. ..lqucst arrorisamerit de les figurcs, dissiniiilaiit la iiianca d'uii dihuir ferm, acadeniic, c«ii1 s'lia dit, eis dbna aqucix aire d'art que ja seurem c o n va perderit- se iiiis-a renéixer a initjaiis del sigle XP, pera p«rtai.-110s de pro- gi-é"e pprggrés el gran art del iniiiiaturista.

B L'aiitnr o auroi-S de les iiiiiiiatures són els caligriifs? No Iio crec. .4isO esta fhra de dubte referetit al volii~ii IV. Eii el vulu~ii 111, fo.li 9 7 , al peu de les iuiniatures que 111-ciien part de les co- luiniies seg0n.i i tercera, 1i.i Iierii ilegit lo sesüeiit: Otai ,fftua.c

O liec isie liber rion es1 in suo iow. Aquest eri-or se coiiipreii si s tracta dé 'dos iii$us, nti si l'escriveii: era 1 dibuixaiit, pei- qu:iiit si per aquest podeiii aditietre que, iio sabeiit de ilnti, s'equi\~oqu&s 31

posar unes composiiioiis forn de Iloi, coiii aquest supqsit n o es rt

possible trnctant-se del calFsaf, esta clar que Iiem de donar'per cei-t que I caligraf no es I.'autor.de les il.luminacions.do la Biblia.

Feta aquesta distiiicib, no s'extraiiyarl que la: mh resuki . . . . iiiés hicoi-recta en- les lletres:

Iiiteiessa molt la portada, iio;perque en- ellaseiis-donguiii les Ileties iiiks beii . cotnpostes i i i Les. 'inés ben dibuivades i iiiPs riques &e colors. Totes. les que :liem en Particular anonienat sóii inolt inés iiiiportants i iiiés bcii dibuixades. Donem preferencia a la p e ~ q ~ i b cii uiia sola lamina teiiim i:euiiideS uii. iiúiiiero

. .niajor de lletres que iis cotiipleten la paleogi-afia del Ilibre;: Aquestes Iletres, trnctaiit-se d'uii llibre del sigle X', Iinvien

d'esser fidels a l'anoiiiknat estil irlatdss, iatroduit per'Alciiiii en teliil>dde Carleiiiavy; estil que ~>reiigiik,tot seguit per tot arrew, . " "

fent la delicia dels caligrafs, coui en la. iiostra joreiitut v a tornar- ne a fer ln lletra que 11 :Lieieiil,.de. rasgos i que t;ints. disgustos- va doiiar-iiie a cstiidi per iio) sasber-m'hi fer: Per la paleografiz.:ns trobeiii dintre de la teciiica del teinjx i n o podem d i r d r fautor de la Blblia de Sarit l'ere de Roda que i io coneguks el seu art, aqiieix art del trenat, que iio s'ha de tenir per propri dels irrai>- desos, siirá dels pobles barbres, coiii h o hall justificar els broiizcs de l'E,caiidinn~~ia més o ineiiys pre-hlstorics. '

Mereix notar-se e11 1':i ~ o r t a ~ l a la priiiiera R, aoiir lii! zparrix uii eleiiieiit vegetal que acabiri,.per substituir totsels treiiats de I'estil bnrbre, cal-acterisant el roiiiaiiic.. Aquest eleiiieiit reapnreix iiii parell dc. vcga~tcs iiiés dititre del llibre i sempre eii, la R.. Eiis trobeiu, doiics, per consegüeiit, beii lluiiy de l'estil-i-omanic.

D'aquesr art:dels treints eii. reiiiiii uiies altres belles compo- sicioiis en u11 l'liliie c;itali iiiqüestionable, ii.lumiiiata Bai;celoiia; llibre que justifica I'origcn catala dels iiostres llibres de ~iiitiiatu- " res bai-bres, al donar-iios el iiom de) seu. autor i al fixaÍ-1x0s el

. . seu teiiips i procedencia. - En Villaiiueva, descriviiit els llibi-es que s trobaven en 1a.L.i- blioteca deRipoll, diu e11. el lloc citat, plana 5 1 : «Vol.. fol. vit. Ms. liacia el año IOIO, que coiitiene la coleccioii~ de las ].e-es godis O I:uet.ii J r q p , con este epígrafe: hl nomilte Donzini incipit libei- ir~dicz~nz populai-isi qziorunz merite izldicialis senten& preifli,t:. Scriplirrn videiicet in Ba.~ci~inona civitate a imsiona Boni~s h o ~ n o ,

Imita, qni et iudice: :a ro,natu rle Siiideredo diacoiio, jliriirt qiiadanr (quondam) Frticiuoru Camilla, ad dis~eriieiirias ccrrsar iudiciornirr inter ptmleni ct pazrperenr, no,\-ium et iti<ixii!m, ir~.rtwiii ft iiii$c.stiirii, veridiczrrn et jallaceni, rcctictri et errorieuni, raptorent et sira kne utenti. C~ i iu s libri e.v)licalio die Kaleiziinr Sepieiirbris aiiiio ' XV rernante Roberto re~efia~zcorl&nr irr Frartcia. Códice inuy coniplero y escrito con gran lujo y li inpicza~~. ~. d'

Eii Villanueva, d'aquest gran a lujo n del llibre revelador del seu iuerit artistic, iio 11 diu iiii sol iiiot. D'aqucst aspeite d'art d'11113 il.lustraci9 tant reiilota iio n va sentir nccessitat de dir-ne res cn particular, privant-110s avui de saber si aquest llibre, avui pcrdut, seiis ha conservat en tot eii altre que ara aneiri a veure, per qiiaiit dit codex iio s troba avui iiitrc 1s coiiser-vats eli 1IArriu de la Cu ro i~a :~Aragó , pero aquesta vegada la perdua no es taiir deplorable cotn resulta pel Salteri i I'Etrvipi, ja que de i'aiiy scgüeiit Iia arribat fiiis a ilosaltres 1111 altre exemplar d'aquest liibre realiiiciit escrir ainb «graii lujo y l i inpieza~.

Conegut es aqiiest esenipiar de 111-opiis i d'cxtranys dtsdc la publicasióde l'e~licih Ilariiia castcllaiia del Fuero Jzi?go, kta per I'Acaderhia Esliañola en 1815: se ti-acta dc l'anomenat Códicr de Cardona cn dita edició. Avui el llibrc s troba a la Biblioteca de YEscorial, i la raó d'esscr-hi s'esplica eii la segiienr nota que porta dintre de les cobertes: «Philippo chatolico ReXi. optitiiu ~~raaiiiio. Johannrs Bapiista Cardolio. Tt~eolo,~irs. Ej~iscopl~s. Vicenri. irziiic t'etustissiiiznnr. ac. ernendntirsiiiifciir. .Goilhori.rtr~. Jzrdicioruiil. Codice dat. Ad Refie Bihliothccae S. Lnirr~w~ii ?~$t6i/t . A m o M.D.XXCY».

Ayui .la capsalera del Ilihre, gracies a uti reactiu que se li aplica pera fcr i~iés Ilegiblcs le:, ratlles tercer¿, quarta y quinta de la mateixa, resulta.de scgiir metiys Ilegible quc inai, ~>ei-qu+, 110

havent donat resiiltat l'aplicació del reactiu, les citadcs liriies iian \ quedat molt confoscs. No nego, doiics, que rio siguin aquesres

de difiiil,lectura, pero slafii-mo que quasi llegir.sc, i que G

aquesta lectura iio ofercix cap diíicuitat s i s i;i atilb ajuda del llibre perdut de Ripoll, perqut: e11 aquest cas lo que s veu coiifós, taiiE com les lletrcs que sui-ten clares, fan els iiiots Ilegibles. :

Diu iilcontestableinent la capsalera del codex del Fui-iiiir

iudiczpn, d i t de G$rdoiia, lo següent:

«IN XOMlNE DOMINI lNClPlT LIHER IUDICUX POPULARIS QUO-'

RUM MEI~ITA IUDICIALIS SENTENTIA PREMIT. Scriptf~tr~ ~idelicet iii Rarcliiiioiia civiialeper Bonus liomo leuita qui es1 iudice, a rogata de Sindcrcdo diacono filium quondaiii Fructiioso Camilla. Acf diJcur'7zeudas cauro* iúdi~iurunl i~iiei- poienterr~ et pairprurn. ~703i ,&i~

et itroxirri~r. I~stuirz et inir~siutti. Yeridiczrm el failacen~. Rectunl ~t erroiicratir. Raptorcm et slra Gene utenii. Ht~il.[s libri expli~atiu .v. idus julii t~aviterfuit. Atatro rciiicet .XVI. Roberto rege regnan'te iii franiia. >i

Poseiii de cursivatot lo que s llcgeix clarament o sense g a n s diticultats 10 mateix llegirit el codex que la iotogi-afia que de la capsalera vaig treiire per ~ i i i iriateix i reprodr:c'ixo.

L'aiiy XV del 1-ei Roberr e l redueix eii Villaiiueva a l'aiiy 10 10 de la nostra cra coriiptaiit desde 1 seu ad~eiiiiiieiit, com heiii visi. Seg~iirit-lo, tindrem que I'any XVI seri, doncs, el I O I 1, i aquesta la data del codex de Cardona que II direm .de Bai-celoiia.

P i rb 1 scnyoi- Ureiia y Smeiijaud ' diu que1 codex es de l'an? 1019, i aquesta lectura nci la comprcnc, perque a I'aiiy 1019 lii correspoiidraii els anys XXlIl oXXIV de Kohert, i XXIII o XX1V iio crec que s puguin tieure de la tiianera con1 esti es- crita la data. Que s'lia de llegir-XVI Iio eiiseiiya la forma' de la V a011 se Ilegcix V. idnr julii i nostra reproducci6 de la iiiitiia- tura de la capsalera del L1ibi.e V I 1 (plana SI), que d i c o p se podria . llegir VI11 per comptes de V11. . .

Esta clar que pera iiosalti-esuo té graii iiiiportancia lo de que ,'.

el codcx baiceloni del Fol-uliz judici~m o L1ib1-6del.y Julges, con1 deieii els iiostres passats, si+ del-1011 (2 del 1019, lici-qui: la difereiicia es poca i de totes duguesniaiieres cab la mateixa rela-

(9

ció ab la Bil~iia de Sant Pere de Roda. Lo qiie si t i lii-ou iiii liortancia es que 1s pritiiers llibres il.lutiii-

nats aiiib data i procedc~icia escrita catalans, surteii de l'escriptori de ~arceloiia, i pels a;iys 1010 i 1011; i, afesiin amb cii Villa- . '

tiueva i altres, quils liauria escrit sel-ial levita Bonliome, Bon- sciiii o Rosoiii, coiii diem avui IZ

Fig. S. -Escnni*r: Lrinns ~ s r s JUTGEI

Examinein aquest particular. ~ e ~ o i i ? en Villanueva, i'excmplar de Ripoll déia que era

«Scriptuiii-a iussionc Boiius Iiorno levita qui cst iudice n ro- '/

gata de Siiidcredo diacorio ii ; pero l'exetiiplar de I'Escorial o de Barcelótia diu: aScriptum perinstitutione Biilus honlo levila @ ~ i est iudice, u rogctu Sinderedo diacoiiou. 2 Deia etiveritat I'exeniplar de IR.ipollierssi~i~z, i ddiii en ~ e r z a t el de Barcelona prr Il~siiluiione? Lo priiner no lio podeiu comprovar: I'e,xcmplar de l ipoi l Iia desapnre-, @t. Pcl de Barcelona 1 caiivi de u per per esde tota &videncia, per- que 1 per se llegeix clarament diiitre de la taca,ericára que aiso ito rcsulti eii la riostra reproducció dc la capsalera. La paralila següent \ jdiu iussiolie o diu instiiutione? El serijor Urcna y Siiierijaud Iii ha llegit tot u11 Franciscl~r, i yer i'any I O I I ! 1.0 que de dita paraula rcsulta. clar a la vista es ñrs al coiiiencar, aixh es, u n a

, \~,, {i 11 ainb seiiyal d'abreviatura i dugues'ss o bi. una s i ; u m l.. Tiii-

" r l

drieiri, doiics, t~ss o ñsi. Vol caiiibiar-se la ñ pcr una u? hdiiiei, teiii-ho per uii tiioirietit: allavol-es titidriein u aiiib senjal de' portar uiia abreviatura i~css. pera llegir el restaiit coi11 en Villa- , i.

llueva, i faltaria llegir solaiiieiit ione, i aixh iio es riiaterialrncilt ii

kossible, pei-que 1 final une se llegeix diiitre dc la taca beii:$lara- iiient; perque per llegiriurí-i-une no hi liavia d'haver entre ilcs i orrr iiiés.espai que 1 necessari pera una i, i l'espai que de fet lii !u es suficieiit pcra nioltes iiiés 1leti.e~ de les quals ser¡ vcueii iilara- !j

i~ icn t eis selis rastrcs. A mi m seiiibla que fi~is pot ben Ilegir-se pel filial del iiiot iioize, i aixis i tot ensai-a queda espai eritre 1 suposat irrss 1x1-a diverses lletres que s veuen sensc poder-se espe- cificar. Jo sostiiic, doiics, per l'exetiiplar de Barcelona, la lectiira 1,

insiitulione. Eii Villariueva, i aiiib el1 tots els que l'hari seguit fins al seiiyor Becr, Iiati traduit el a irirsione molt classicnriieut per ordre, niandat o eiicarrec donar a Boiilionie d'csciiurr 1 llibre, i, per i

cotisegüeilt, Iiaii fct de Boiiliome 1 caligraf de I'esemplar de Ripoll. Pci-o 1 per imtitziiione iio s por rraduir rribs que peu ense-.

il tzyn+icn o pel- instrrrcciú, desapareixent prr nquest exeiiiylar tota indicació d'liaver-lo escrit Boiilioine. Diré quc cii Villanueva va Ilegir mnl? Ericara que taiiibt Iii Iiagpés taca en l'excillp.!ar di-

. . %., )"

r) Llac citat.

Ripoll, no s por adrnctre la possibilitat de llegir a iursione aori s'hagués cscrit per iitstiintioiie. Es forcós, doiics; adiiietre dugues redaccions un s ic distiiites de les capsaleres dels dos cseniplars que esainineiii, coiii de fct resulteii per altre costat, no sols per la variació de la data i Iier la sul>ressiii de la paraula die eii l'esein- plar dc Rarccloiia, sin6 perque eri aqEest Iii. tenirn el nauiteuyziir i el scilicet des~>r&s d'anno que falta a Kipoll, la traiisposició de Roh,rio ~ q e regnanie per regiinizte Roberto i-ege, i i'aditanient de francoui~rn aRipoll.

Adnieses les dugues capsalcrcs i esplicant I ' L I I ~ ~ per I'altra, i teniiit eii cuiiiptc lo que aiieiri a veiire, lo que resulta cs que 1 lcvita Ronli«me, que ern jutge, va esci-iui-e aqucll prinier eseni- plar .delLlibre dels J z ~ t p . ~ pcra la scva iristrucció, aiso es, pel seii ofici dc jutgc, a expenses del diacre Siiideredo, a rofatu de Siridc- redo ddiacono.

Eri I'esemplnr de Bai-celoiin nquest 110111 de Sinderedo no s pot Ilegir. El llegi be en Villaiiucva? Nosaltres Iiein vist a. i i r i levita Sewdredics, taiiibt scgoris eri Villniiiieva, esci-ioint les Exce~piar de Saiit Evilii, llibre perdut. Sendredu.7 i Sindere~lo són u n mateis noiii i, per coriseglieiit, una matcisa persoria? Jo Iio crec aisi, i res t? rl'cxtrariy que qui era sols lcvita en teinps dei'abat Ariiulf dc Kipoll fos ara diacre eii tciiilis del seu successor Oliva.

Kara seria In coiiicidericia si 1 levita Boiilionic dc Sant Cugat del VallCs de l'any 998, qiie esci-iu un docuirieiit eiiiplearit-bi dugues ploiiies i dugues tiiitcs, iio fos el iii.:iteix levita Boiilioiiie

// que escriu eii r o lo i eii I O I I les copies del Llibre dels Jirires de Kipoll i Barcelona. Jo 1 tinc pel ii~ateis.

Que I levita de Sanr Cugat dc I'any 998, cotil jutge, ja residís a Barceloiia eii 1010 i I O I 1, rio Ii i l ia cap ioiitradicció; i, e11 sa conseqüeiicia, nri provant-se qiie en Boiilioiue iio foriiies pnrt de l'iglcsia barceloiiina, Iieni de crcurc qiic 1s dos llibres de que ~

vrnim parlaiit sortireii iio del s u escril)tori particular, siiió del catedralici o diocesi.

El Bosom o el Borius Iioiiio de q ~ i i pulem es cbiicgit desde Yaiiy 991 roin airianuerise eii uii document eii el qual d~eiriaiia perdh de les seves faltes eii el1 comcscs pcrquk tenia sbii; despris el troberri seiiipre n Saiit Cugat escrivirit aqiiell document segons

o

I _, /l...* !'.iii,*,..i .,... .,.. -.

,.,,:;*,,.r

~. ,1.!"+ m' ,= d " ' * i

;....,-, '"""" (

lll>m.. 1 *!.,v>m Y

, < . rKn,ñ.-!.i <rl.,."< A".,*, >m !,,r'<ro i n n

j.<. ~,;~~fi:,,~,.~~~~~<~ononon.I~.Tir ,,.e.,, S . # , , d . + > r i n ~ . c l > > : < <

M7$ ,. - , . , - riirr-i:-.Fhila

. ,.

.,.,

- 67 -

el qual Iiibescrigué vuit versos anib una rneria de plorrin i de tinta i altres vuit amh altra nicna de ploriia i de tinta1, perb con1 il'lu- minador no surt a corripte iinó en el fet de les seves i1.luniin.i-- . croiis dels Llibt-es de1.r Jzrtges de I&O i Io r I .

Dcplurablc es que després de la Biblia de +nt Pere de ~ ~ d a , quan enstroberri anib el primer il.lumiriador, aquest d n s dongui sols a coiieixer coiii oriiariientista. Ni un sol capet se troba en les il-luminacioris dcl Ilibi-c de 1011. No era tigui-ista? De les seves. invencions orn¿inerit¿ls en done111 dugues mostres: per elles se veuri que nquesta oriiameiitació, anoiiienada irlandesa e n l'histo- ria de l'il.lurniiiació, ens era familiar, aixo es, que posscic~ii i dominarcm aqncst estil con1 Iio Iiagin pogiit fcr l e s escoles extranieres que recorderi amL orgull els introductors del iiou estil: les grans Jletres de la Biblia de Saiit Pere de Roda y . els orrianients del Llibl-e del5 Jutges de Barcelona 110 proven. Repro- diiim l'ornnmentació de la plana adjuiita pera quc s coriegui la manera crn van decorades, i per quaiit rii la pi-iiiiera iiiitja coluiii-, na lii teilim la cronologia dels reis fi-ancs parada eri Robert, diiiire de I'estil del llibre, i despiis cc~ntiriuada iins a Lluli 11 el G ~ o s , . , pei- altra i tinta i fhra del text. La 111a den Bonhonie rio sembla tampoc molt pulcre en el dibuir: hi ha uria certa grolleria que ens-e sembla filla d'uria rria incorrecta iiiillor que no descuidada; pero, fora d'aixo, com invenció creieiil que 1 tiostre priiiicr iluiiii- nador conegut, i pei- iui, pertneti's-em la satisfacció o uariitat, tret. a llum en obra, pot posar-se al costar dcls que pintaren a l'estil irlatidks. El cercle de la cnpsalcra del ~ l i b r r VI1 iio s iiegari que no tingui tot l'enginy d'un iiiestre. I'els colors, els dcl teiiips: vermclló, gi-oc i hlau. La seva coriibitiació, seiiiprc arnioniosa.

Ara Lé: el ticstre iI.luiiiinador cs uii lionie del sigle X : cl coneixem desde l'any 991. Aqucst artista coiiegut, cl prinier pintor coiiegut de la terra, cns justifica com propri de l'art catali del seu ternps la Biblia dc Sarit Pere de Roda. Els que eri loro i ;

U I O I I corriporiieri ornanients i decoraren llibres com els Forzr~n iirdic1.6~~~ de B~rceloiia, Iiavien d'csser lioiiies perail~liiinitiar Biblies ctiin la dc Sant Pcrc dc Roda.

B

I) BALANI I JUVINI.: Oligsilu b h f d ~ i ~ o i de Cnliilz~iir (Rotceloua, 1899), prg. 582.

;)

En Bonhoiiie s forma en i'escriptori de Sant Cugat? Per que no? Perh 1 seu art corn lniniamrista potser se deu a una escula barcelonina? Desde 1 moment que 1 nom de Barcelona figura al cap dels Forurri iridiciiir~ citats, aquesta escola s'ha d'admetre.

iDircm ara, per trobar-se a Sant Pere de Roda una Biblia del sisle X, i a Ripoll uii Salreri del mateix sigle, i a Sant Cugat del Valles uii llliniaurista dc merit per dit temps, que a Barcelo- na, Sant Cugat, Ripoll i Sant Pere de Rodn hi florien altres tants escri~toris, altres tantes escoles d'art i de miniaura? Per que no? Re taiit natural coiii I'escola de la capital, I'cscola de Barceloiia. No es ineiiys natural la dc Sant Cugat per son veinat- ge de la capital i per I'antiguitat i riquesa del seu inonestir, tant carregat dc precsptes czrolins. L'escola de Ripoll se comyi-Cn baix so11 Arnulf, la de Saiit Pere de Roda haix la protecció d'un hoiiie ric com en Tassi i del seu fill I'abat Hildesind. Aquesta florida artistica concorda amb la florida cieritifica, literaria i yoli- tica del pais. En Hcirrell p«dia ja dir-se princep de la nostratei-ra, perque 1 seu principat tenia una persoiialitat cientifica i artistica., En Borrell, roniperit al fiiialisar el sigle XL amb la protecció dels seis frniics, era 1 primer iiiipulsiu d'aquest iiiorimeiit artistic quc ani& creixent fins donar-nos els herrnosos fr~iits dels siglcs XIV' i XV', gloria de l'art i de la nació catalana.

/ Una ultima observació: pern deixar pel siglc X' la Biblia de Sant Pere de Rodn n'lii ha prou amb comparar la paleografia d'aquest llibre amb el codex del Forunr iirdiciim de Barcelona. " Aquelles inicials d'aquest codex, seinpre francament irlandeseu, sempre trenades amb grans complicacions, ens provcn quens trobem en un temps ont encara l'estil riu i doriiina. En el codex girorii, del qual ara parlareni, les fulles i les capitals rotiianes riis proven que ja anein iiiarxaiit vers iious Iioritzonts artistics.

El. nou art sens fa pateiit en u11 llibre de gran decadencia de l'art rnoribon de la Colegiata de Sant Feliu dc Girona, en el qual estan contingudcs, si no rn'cquivoco, les Ho~ireIies de Beda;

, al meiiys en el foli 214 s'hi Ilegcix aquest titol: 1te»z: I~orr~elia ue~lerabili viri Bede presbiteri. Lecti. Sancti Evatipelii Secuiidrin: Matliei~nr.

..D'aquest llibre de j z z planes, de z $ X 31 centimetres, es-

crit en linies de 16 '1, X 26, sobre perganii ordinari i iiinncnt en aiguns dels fulls, no sé que se n'liagi iiiai parlat, si bé no fa gaires anys que va trabar-lo dalt de les golfes de Sant Feliu el senyor Hnrtebise. Avui esti/eií'la rectoria al costat d'un Missal, del qual també parlarem eii el seu tenips.

El l lore , escrit eii qiiaderiis de 16 platies, es coniplet. Sols falte11 les dugues primeres, qiic contindrien In portada del volum.

n Les rniniatures se troben en les planes 16, 19, 22, 25, 27,

29, 31, 38,45, 5 1 , 53, 57, 5% 64, 76, 79, 53, 84, 88, 92, 112,

113, 135, 236 i 4 2 7 N'lii havieti, perb 1ia11 sigut tallades, en les planes 23, 24, 206 i 420. Llocs pera fer-ri'hi sen trobcn 3 les planes 86, 133, 203, 223, 2jS; 263, 26ql 279, 294, 5 0 5 , 394 i 462. En les plaries 82, 228, 364 i 404 s'lii trobeii iiiiiots de temps posterior. Cm

Les dugues tiiillors riiiiiiatures són les dc lcs p1:ities 19 i 5;. En la primera Iii hn-la cui-ació del ceno i la del p;iralitic. Cotii es deveuie, se tracta de 112iniatures tnnt sols perfilades, p u b iio pera esser després piniades, perque lo que ja porta color cs lo que s veu omplei-t eii la iiostrn reprod~iició iie negre. .\quesi color es senipre I vermelló.

Les que trobei~i a la plaria 32, que reproduim, pi-cscnreii i'escena d'1111 apnt, que pei- s i sola S ioiiipara atiib la d ' i p a l assumpte de la Biblia de Sant Pere de Roda. Aquesrn seiiiblan~a ens eiiseriya que no est:iri iiiolt lluiiy l'una de I'altra, i, en

m

i!. I

"

- 7 3 - <7

.;/ efccte, n o s pot dir que l'art de la Biblia iio s ti-obi eii les Ho- melies.

:1 Tenirri encara eri les &?otr~lies dibiiix, proporcions, plecs, elegancia i estudi d e l e s extr-eif3itats..Els peus, rainbe coiistarit- iiient nuus, se presenten b t i'ericertats: qiiati no es aisi, es ben clar que 1 defecte'iieii de la iiegligenciü de l'artista. En lessiuans no h i iia tant iilorinient .om eii els peiis. \f

Eii la miniatura que representa la fein;itació dc Jesucrist iiota- reiii tot seguit q~ie.1 inont Tnbor esti tracrat ab els iiiateixos riri- xols dc les rrioiitaiiges del llibre dcls Mncnhcus de 1.1 Riblinde

w S;int I'er& de Roda.. L'estrafalariafigura de Satantis obeeix n I'erageració de lletgesa que eiiiplea sc.inpre l iiiinia~iirista, ja quaii representa. 1 diinoni;ja quan represeiita 1s jue~is. hii aquests els tracraOseriipre d'una nianeracrudel.

. T s m M teriiin eii I'escen<de la purificació de. la carii, a ln b:iixada del Crist al lupnnar (lig. r+),' l'arc. de ferriidura que ig~ialnient heni vist e11 1a.Biblia; altre detall d'apvoxiiiiació i de teiiips En aquesia iiiiriia~ura 1. iiu es poc '1-ccoiiiai~alile,. mes se procurava eiicarn distingir els scses; pero jo no juraria que no fos aixi per tractar-sc de j~1eui.i jueves:

Jiint aiiib la niiniatura del tiiiit conegut assuiiipte de la Navis i i ~ in~dio rnaris (iig. 1s) iioti-s la-forma de la L de la pai-aula Ln- hui,. Foriiies pai-egudes doiirn-les iiioltes altres iiiici:ils del Ilibre, sobre la manera de tractar la forina n~iiiiial. El peix de Labor se repeteix diverses vegades. Quaii les lletres són p~ivaiiieiit fitai-ies i i o zodaries, I 'oriiame~it vegetal eiis Porta jn cap al roiilanisnie, perb ,110 f '~ 1ii6s que porta~nos-li i , es-dir , encara ii'estc~ii lluriy.

I_ Jesiis platicant ainb els scus deixeblcs es el tema de les du-

gues'rriiiiintiii-es que reproduini. La primera (fig. 16) pri-q~i* l'agripament dels apostols ciis descobi-cix u11 teiiips eiicara ple de tradicibris artistiques: Ics figures estan ben ngrupades i tenen riio- vimeiit, circiiinstancies que npirciareili cii el seu gran valor quan Ics veureni pcrdudes en I'art roiiianic. La figura 17 es aqiiella que heiii dit ints airiuiit que pertaiiyi:~ a I:i plniia 5 3 i era la mes i i ~ portaiit del Ilibre,

Aquí teiiiiii cls Apostols i la gent de Jenisalcin sortint per les portes de la ciutat pera oiv la predicació evniigclica. La figura

d e l Crist es d'uii be11 dibuix i iinporieiit, té totn la grandiositat proposada. Es una prora de facultats artistiquci mal enipleades en la decoració del Ilibre. Els agriiparnents mentats resulteri, com scniprc, ben coiiipostos, i l'ordcnaci0 general siirietrica ns mostra els viarariys yer oiit aiii la pintura a la seva ruina.

Les cobertes de les torres són les tiinteises que veien~ en la niblin de Sanu Pere de Roda, i tio tnnt sols aisb: la porta de I'es-

querra es t:~iiibi. csactamcnt la iiiateixa de la iig. 17. hqiiestn iden- titat pera mi posa fdra de d d t e la filiació d'aindós Ilibi-cs. ;Sor- tireii de I'escriptori de Cailt Pere de Roda? De les Horiicli~s de Beda IIO r i sabeiii re iiiés d e lo dit. No les. conciscii~ sin6 desde 1 ii~oiiient de llur aparició a Sant Feliu de Ciroiia. No Iii Iia per qu t no creure que ,110 les Iiagi titigut seiiipre: Essent per llur l>rocedeiici:~ catalaiies Biblia i Horneliis i p e r llur estil I'un conti- riuacióde i'altre, en el teiiips aquests m«nuiiicnts de la piiitura catalana de fitials dels sigles Xt i comcn~aii~crit del XI' lian d'oiii- par cl priiiier lloc eii la seva historia, iiiés seiise oblidai- quc cn la de yliistoria de i'art no teiieii l'iliiportaticia ni la valua que pera iiosaltres teneii.

La H es una esplicació $aquella L de que Iieiii pai-lat. Les lleti-cs trcnadcs no caracteriseii la caligrafia del llibre. InAucncies noves lian acabat aiiib elles: per nquesta raó les ffi,ri?~elius se col.10- qneii eii tercer lloc entre 1s nostres priiriers llibres miniaturnts.

Pera tirar la dala d'aquesta obra no tenitii iués que I criteri paleografic, que ns la deixari eii el sigle XI': pera acostar-la al Si jo no titic niés que les semblances amb la Biblia i el dibuix.

, Després, con1 historicaiiieiit, sin6 I'entrada, el trioinf del roiiia- nisnie en riostra tcii-;i, l'liein de posar quan jas pot provar e n

'9 obra, eii els dies gloriosos de i'obra de I'abat i bisbe Oliva a Cuizi, es dii-, sobre 1 1040, no podeni, doncs, acostar-lo gaire a n aquesta data, si no roleiii esplicar el nou ayt com ii i in introduc- ci6 ertranpeFa, lo qual sei-ia absnrd liort:iiit c o i i e g ~ ~ t un p«ble artistic corn el iiostrc.

Les Hoi~frlies de B ~ d a tariqueii pesa nosaltrcs l'epoca de l'art bnrbre: nl iiienys tio coiieiaeiii n Catalunya re que seiiibli con- ti~iunr-lo; perqu& si bé es cert que teiiiiii a la Seu d'Urgell u n Apocaiipsi (uxi barbarismc desfet, I'art d'aquest llibre ens-c sem- bla extratiger. No té ;iqLiest eseiiiplas de 1.1 fiitiiosn i pcip~ilarissi- 1113 obra de Beat~is de Liebnnn cap piint de coiiticte aiiib I'exeiii- plnr de la Catedral de Giroiia, obra dcl sixlc X'; i quaii se coiii- para aqurst m~gnif ic ti-cl~all de l'rscola de riiiiiiaturistes del nord d'Es11mya o Ilroriesa ;iiiib tot allo que eii el citnt teiiips Iieiil pro- duit, la nostrn producció nrtisticn s'hn de rccoiiiariar per In seva modestia, con1 modest el-a 1 coiiirnt catali, que encara teni;i per fr«iitei'a ai-abijial lila d'Urgell i el catiip i ciutnt de Tnri-a- poria. -

Ko haurieiil aiabat niiib tot allo que s p d r i a dir sobre 1 iiostrz art barbi-e si coiiipartissiiii l'opinih delicrsones respectables sobre l'cdat d'alguns fi-oritals d'altardel hIuse~i Eyiscopnl de Vicli:

Havcnt-scn prescritat vuit dels triateisos e n la nostra Espo- siciii Urii\:ersal de Saní 1888, en José Raiiión Mélida digil6 d'aq~ieisos frontnls que anal-eii del s ig le X' al XII'; que «las tablas de &tilo m& arcaico sor] tres de las que llevnii la Sgum de Jesucristo, eti especial la qiie en los compartiinieritos laterales, olrece pasajes de ln vida de Saii Martin de Tours, y las ti-cs nos pai-ecen dcl siglo Xx. <<De esta iiiisiiia centuria 6 de la siguiente es uiia tii~iclio iiiejor dibujada, que pai-ticipa rrids de ln correccióii bizantina, y por esto misiiio guarda setriejaiiza con cl magnitico frontal de altarcsmaltado de San Domingo de Silos, que se con- serrn en il &Iuseo, p,rovipcial de Biirgos. Este. coritieiie tatribiéii,

coi110 la tabla (anterior), á Jesbcristo y el Apostolado. Jesucristo se lialla en medio de la tabla, dentro de la aureola, y sus discipu- los estiti repartidos en los cuatro iegistros laterales, destacando sohre foiido rojo: Este moiiuinento pictórico es uria verdadera obra maestra dcl arte occideiital de la Edad Media.)) <<Las rcstaii- res, algo iriis correctas que las tres primerailiciite descritas, deben esrar Iiechas eri cl siglo XI, y algunas ya en el XII.. .>i . En Puigga- ri, I'atiy seguent, deba: .Las ocho ó nueve tablas roiiidnicas exliu- rnadas por el Cabildo de Vicli de varios riticoiies J e la iiiontañn catalaiia, foriiian por sí solas u11 eleinento de precioso estudio, un Iiallazgri tari raro como peregrino, que descubre de gdpe graiides secretos es~~eculatiros y tsiiiicos, desde. la cuna dc la piiitura reriaiida por geiiuiiio iniliulso, cuaiido einpeió i bosquejarse aquel arte eiiterarrieiire riuevo, sir1 relacióll con los arcaicos, basa- do eii las eiiergías de la rara, de fe y seiitiiiiierito de uiia gencra- ciói, que tan fccuiida y prodigiosa debía ser eii el orden de la liistoria. 2 Córno se iiiició la pititura crisriana á Cataluña? 2 Eii qué feclia y bajo qiié forinzi ciupezaroii los arri~tias~i dar niiie&.ns dc si? ;Qué priiicipios \; teridencias scguiail? 2 Cuales eran sus proceiiiiriieiitos? ? A club iiivel se Iiillaban coi: relación i otras ~sgioi ics? ¿II:lsta dhiide ra-aba este ai-te, bajo el estib, escuela, tSóiica y téciiiia de aqucllm artistas ytiiiiiti>os? Talcs iuestiotie~, puco Iia iri-esolubles, yuedeii ya orillarsc á satisfaccióii delante d t diilias tablas, salvadas por iriilagro á través dr ocho 6 nueve siglos de existe~icia, gracias quizi a su iiiisii~o arririco~iaii~iento y olvido. Eri efecto, coiisagradas al culto en ioriiia de retablos y por su especial hechura desceiididos i la categoria de froritiles, lograroii sobrevivir, si-acias d su Iiumilde destinación, e11 peque- ñas !. retiradas iglesias ó eriiiitas, que eraii deiriasiado pobi-es paiii rccii~p!aí.arlos.>~ ([Hoy poderiios ostcntar iitia serie de ejeniplares de los siglos S, XJ y XII coirio iio los tenga quiza iiiiigutia gale- ria del riiundo, dignísitiios de observacióri por precisar uii arte, estilo ó escuela poco iiieiios quc desconocidos, si bien rclacioiia- dos coi1 las seticillas iriiiiiaturas que se conoceii de su epoca,

1) Rlaiuu L1Erroi: Las ol-les r r l r a . ~ p c ~ f i i n i rii la Zxporicidti Lr?'liii.erin7 d6 &ir-cdoira, 1, eii Ir Iirilniciclii E<p"rC~lin y .i»iei-icnrro(Madiid, rSBS), pzgr. r g g i joo.

aunque distan mucho de precisarlosiiz . Més e11 Puiggarl, al des- criiife iiiés endavaut les taulcs una a una, donaiit reproduccions de les matcixes per dibnixos seus, iio 11s diu quiiics estiinava obra del sigle X'. Pero a l'arribar a la taula IV, la de Saiit Marti de Tours, la posa err el sigleXIL 2 , i recalca dient que té N marcado

ra sello del siglo XI, y es acaso el monumento mis antiguo, por ahora conocido, de la pintura catalanao. Aquesta taula en Raiiióri Mélida es la que dória coiii iiiés segura del siglcXe.

1' el Conservador del Museu Dioccsa de Victi, coriiparriiit Sopinió den Kanióii Mélida i contradient lo que acabem de copiar den ~u i i ga s i , escriu: r< Coiiipari-S i - dita taiila - « ainb'les ini- niatures dels 'odcx que ns queden d5quest teinps, i cy~ecialiiicnt amb les il.lustracions que üvaluen els Apocalipsis de la Seii J'Ur- gel1 i de ~ i ro r i a , obres de la segoiia iiieitat d'aquell sigien - del X L . - I < Cotifronti-s amb altres obres de procedeiicia més cata- l a n ~ ericasa, coi11 les niiniatures delsvoiuiiis de la catcdrül de Viili fers en e1 Scr-iploTiilrn del canonge Erineiiio Quititil nbaiis de I'any 1080, i se veuri con1 les escenes de la vida de Sant &[tí lian d'csser-los iiiolt aiiterioi-s » 3 .

Deixaiit de banda Ics declamacions patriofiqucs den ~ u i ~ a r í , sobre l'origiiialitat de la nostra. pintura, quc sembla que prr el1 nasquk per generació espoiitania, pode111 dir que cap de dits sciiyors donen raons de ciencia pera fixar tal o qual frontal del Museu de Vich en el siglc X'. Vcrirat es que eri '~au1bn Mélida i eri Gudiol, i Cuiiill fan compa'kicions; pero la feta pel primer no té fotiaiiierit, i les .feres per e11 Gudiol i Cunill estaii mancades $ex?-t' . L itllt.

Q~iaii jo caig cercaiit piiitui-es sobre taula del siglc X', 110

cerco les que varen esscr pintadcs entre 901 i 999, sin6 les qua vareil csscr piiitades conforme I'estil, l ' a ~ picturic d'aquest siglc, que per la piritura, coui estil barbri, coiiiriica molt niés enlli del sigle X 5 acaba niiolt niés en$& del siglfX'. &'es ionsegüent, esti clar que una obra ddc l'art barbre dels seus dari-crs tetiips lia de

r ) P i i i ~ ~ ~ n i : Alhron di l u rrcciiii iirl>ieoljgiciz de lii Erpoiiiidir CT~iienai <le Bnrceluiii & ,838 (Barceluna. iR89), pñg. 1 3 .

2) Lloc citar, pan. 108.

j ) Guriror r CUNILL: iespi , i f i~rei ro»iiiciqiiri del L l i r ~ r i ~ (16 l'icb, eii Ir revi i ir I%, ioiu

(t lrrceloiia, ~ q q ) , pag. 367.

Giroiia I, perb encara hi afegini la réproducció de la Babilottia pera que s vegil fonsfairat (fig,. 18); creient tambéanib les mosti-es .aunades i I i de dit Apcalipsis acabar de caracrerisar aquesr art biiiiire que rant lluny esti de totes les taules avui conservades en .els Museus de Vicli i de Barcelona.

Res tant bnrbrc coiii' les figures dels guerrers a peu se troba e n dostre art de les triiniatures i de les taules o frontnls. Ho rcpeteixo: no li? lia coiiiparació ni relaiió possib'le.

L'art del nord d'Espanya, I'art de l'eyoca barbra, I'art dels Apocaliprir, tinc per cert que no s'iníiltricn nostre art n i en cl sigle X" ni en la segoiia iiieitat del sigle X14,del nostreort, di- :gueui-lio així, pre-rpiilniiic. U i ~ a de les seves caracteristiques, .les .coiiiposiEiotis plantades sobre foiidos Iaixats de diversos colors, represenr;ició esque~natica. del cel, iio s pot dir que peiietrks -e11 -la iiostra pintura per ditn f6nt tant bon u n t trobcni l o dit en la .Biblia d t Carles el Cal6 de Sant Marti de Touri, on nosols Iii trobcni els foiidos faixats, sin6 tn1iib6 qiiartejats o escacñts d e 'difci-eiits co1,oi-S, caiiipant-hi pcr sobre d'ells, coni h e h d l t , tota classe de coiiiposicions de tigures, cotii pot veure-S, sensc nccessitat ,Callar a Paris, en le's obres del Cotilte Bastnrd I .

Ja seii 1iot veure un d'Apocalipsis coiiiparab;le amb els nos- .trtsfro~itals; 111t.s aqucst es obra dc iiiitjans del sigle XIe, Iiiaiiat pintar per I'Abat de Saiit Sever de Gascunya, i'abat catali Mo& taiier, ver un artista aue si no es el monio Garcias de Cuixi. bt. podria esser-ho. Més quniit ~lliiiiy nos troba Sant Sever de la

. . . ... .,... . . . Seu d2Urgell i d ec i rona ! : , . . . . . . . . . . . ,.

Coir ip rengu .~~~ b2, do~ics,que. si, tcnint, .com teiiim, frantals atiib foridos faixats i escaiats,-iiidubtable~rient per dites particu-. laritnts'posant-se ja a l cap dels tiiés antics,-no Is porte111 al sigle X e , es perque teticii caracters nrristics quels n'exclouen, coiii, per .exctiiple, pels i~iés barbrcs dc tots, piils dcl M u k u del Setiiinaii .de Solsona, les seces orles, i pelmagnific de11 Barnola 1 plegar de les vestidures i l a correcciii del dibuix.

. . 'C,OD); ,>",Y. 290.

1) - R A Y T ~ K D : .?eiiitul-ti i t or i~mentr des ~arrwc;ilr (Parii, 1 % ~ 2 - 6 9 . ) oiirri>iriifr, ki ilrbrri r f lrf tr i . iriiliiiiir di ln Biiiia iIe Chai.1er lc Cbiiii%,c (Parir. i88j).

iiiostrar analogirs, Iia de tenir pliiits de coiitaite aiiib I'art nou qiic conienci a florir, segons tcstiiiioni d'un c«ntciiiporani que p r c n p & part en la florida, en 1003, coni se 1iodr:i \-eure en altre Iloc. Es ceft, do~ics, lo que diu en Gudiol i Cunill sobre relacions entre les taules qiie vol cotiipar.ir aiiih iiiiniatiires del sigle XI'; pero que de les disconfririiiitats que nota n xulgui i sen pugui

deduir un coneixement d ' i i i i art anterior a I'art del caligrnf o iiiini;itu- risra Eriiienir Quintil, art per ini dcscone- giit, aixb no ni sembla pro\-at.

De tot puiit e rnda es la conifiaració de cap de les taules de Yisli aiiih les iiiiiiintures de I ' A ~ ) c a l i ~ i . r de Girona i de la k u d3Urge1l.

vi:. I R L'obrii deis insignes ar- R ~ n i i u x i r : a A!.oc*iii~srs~ or LA SBo ~'Uncrrr. tisteS lleonesos la serva

deDcuEudc i el capclli Eiileteri, obra de l'any 975, per mi tiiiguda com la 11ii.s tipica, i Iio d ic desprbs d'liaver estiidint quasi be tots eis Apornlipsis co i i ep t s ~iiiitrc i fbra d'Espanya, comparada amb el iiostre, són d'iin estil arribtic coiiipletaiiieiit discordant, deixant encnra n p r t la coiitra- diciió de teiiips, i el teiiips \britable de la tiiula de Vich que fixa la se\-a lletreria.

Cal sols exaiiiiiiar i coiiiparar de I'obrii de iia Eude i Eriiie- nir la Crucitixi6, que taiitcs vegades se ti-oha en els llibres niiiiiats, pera qiie s vegi un dibuir niolt distint al de Ics ditcs tnules de Vich, per tractnr-se ja del pre-renaixenienr de la pintura, i pera quc s coiiiiiari aiiib l'nrt de 1'Ap~icalipsis de la St.u ~i'Urjiell, del qual har- haiisiiie ja lienl parlnt. D'nquest iie teniiii mostra iloiiada pel nicu ainii i seci-ctari dc I'Acndeini~i ile Dones Llctres de Barceloiin, en Mii-ct i Siins, i aqucsta bastariapei-a fer ioiiiparaiioiis aiiib les d c la Riblin de Nonilles o dc Sarit Pcre de Roda i lcs Hoiirclies de

Cal estudiar aquesta qüestió d'una manera més pregona. Si. nosaltres no-teuiiii prou pintures rnurals pera la cotiiparació, s i no teniin tracradistes de la pintura, l'art del sigle X C iie tingué; i com no diguem que 1 ilostre art nasqut per generacid espoiirania, con1 diguk I patriota Puiggari, estj clar que anirem a buscar en els veiiis i - eii els mcstres i'explicació de lo.postre, n« per- que tinbwern als veins per mestres iiostres, sinó per qiiaiir pcr raó d'aquest veinat liaviem enscmsRde fer ulia rnateiua feiiia.

El mestre de l'art barbre arribat fins a nosaltres fou Heracliu~, qui escrigué un llibre iiltitulat De coloribus et d'artibus romanorunl,. no coin,iin teoric, sin6 coin uii yractic, con1 el1 ho fa saber als. seus lecturs, dieut-los que «res de lo que 1s diu rio h a deixat pri-~

- uier d'experi171eritar-hoi>~. Eiistrobem, doncs, dnvant d'un llibre que 11s enseiiya com pintava Heraclius.

Fou Eméric David qui ensenya 1 cami que portava al co'nci-- iemeiit de la patria i teiiips en que escrigué Heraclius. El gran erudit provencal diu que si i'inglks Raspe, que Iiaria sigut el, primer editor de l'obra d'Heraclius, Iiavia observat be que havia d'esser posterior a Saiit +idir, per quarit .,el cita, era de segur tambk posterior ,a Carles el Cnlb, perquk cita 11x1 invci~ció del seu teiiips, la pintura sobre vidre.

De més a niés diu: aEll se do1 dels desordres que afligicir -la ~ o & a del seu terrips, i del iuenyspreu eri quc havien caigut les arts eii aqueixa ciutat, de la qual cii altre ternps fere11 la seva, gloria.

Jnni dccui iltre>~ii, ~ U O p leh Xomnnn ymbrilzir, Becidit,.utpe>-iit iizp"nlum cura s8,tattlrn.

Qui i nz'nc hilr a r i a itiveiiipire c,abbii?

DI aquestes larn&iiacions n o s poden reportar a1 pontificat d c cap dels payes que. regnarcn entre Lleó IV, coiitetilporani 11.e- Carles el Calb, i Forniose: proven, doiics, per conse&ent, que.

O i'autor visqué cap als ultims del sigle X", baix Joan XI, Joaii XIlI o Gregori V, o cap al coiiiencailient dcl sigle XI',' baix Joaii SIX

<5,

I) Hrnacuas: 11e coloriúur ri d ' ~ r f i h u ~ i-omoiioriiin. Teat origiuali tr:i?ucciij d e IIg, (Viena, 1873). N i 1 tibi r o i h o yiii,&m, puod r io i z priiii ipse probaiirtr. Pinhcrtiiuiri, Yerr 5 ,

P". 3 -

- 83 -

a Benet lX, indignespastors que van deshonrar la catedra de Sant Pere )) 1 .

En Ilg, reprerient el cami d'Eméric David, va fitarit tot lo que troba en cls versos i en la prosa d'Heraclius que pot explicar els .dies de la seva vida, i de tot aqucst treball-dc detall en coiiclou q u e ecap teirips li conv6 millor que 1s teriips de Joan XIII i Grc- gori V fiiis a Bener VIIIn2, aixo es, desde l'aiiy 9 j 6 al IOIZ . 1 .el creii Iiat en el ducat longobard de Benavento, oiit eii els durs teinps dels $es V111Ca X', baix bisa~itins i sarrains, s'hi man- tiiigut una cesta cultiiraj .

Heraclius comcnca a parlar de la seva tecnica pictorica o dc la del seu terrips a partir del paragraf 24 del llibre 111, ont eiis .exylicn coiii s'lia de preparar 1:i fusta pera piiitar-lii a sobre. Des- prés d'haver-la allisada he11 bi., diu, s'lia de fregar ariih una lierba aiioiiieiiad:~ asperella, i si fct aixo, per la classe dc la fusta,' no qucdava ben Ilisa, pera salvar-nc les aspi-ositats s'liavia de cobrir aiiib un cuiro, pci-gami o amb u n a tela de Ili, sobre 1s quals s'havia de donar uria capa de blaiic de ploni. Quan, aiiib tot i aixb, n o desapnreixien les as~irositars, p i r a conseguir-hos ft.ia lolidre en un casó posat ai foc, cera bari-ejada atiib .blanc de ploiii, i se posava sobrc 1 cuiro o tela ple d e d e ~ i g u a r ~ i t s per medi d'uu allisador, fins a tant que s'obtenia una supcrficie igual. Fet aixh, amb un piiizell de pels d'ase s'hi doriava una capa de Llaric de liloni a I'oli, la qual se deixava aixugar al sol. Ja al1;ivors podin 1111 Iioiri posar-se a pintar sobre la taula, pero usnnt colors dcixatats amb poc oli, puis si s'usaveii colorsgrassos, en assecaiit-se Iiaurien fct ai-111gues en cas d'havei- cobert la fusta amb cuiro o tela. Si la fusta no. es. ben ilisa acorisella que s cohreixi amb pell d e cava11 o aiiib ~ ~ e r i a i i i í .

IIci-aclius, en el pnragraf XXV, eiis explica com s'haii d,e pre- p ~ r a r les columnrs o la pedra pera pintar-les. Primer s'liavien de

-- z) Lvkxrc Dlvrn: Hzilnirr de i n peiiitiiir. &., yrg. 81. 2) 1r.r. en H u i < ~ c ~ r c i . liac cimr. yrg. SI : a I i i Keiiie Zoit herser nls iii jene eines

J<iliaiin SI[. (iregor \' bis Beiierlict VIIIu. ' '

) ~ I l e r r c l i u r sol1 e i i i I t~l irnergeniesei i iein gebiirtig im Laligobar6iichen Her. zogrliuiii voii Bciievrnt, wo iiiirer Uyzantiiier uud Sirr;izeiien iii deii rolien zr i t rndes 8- rn. ]arb, s i ih ein gewisse Cultui iorierhielru. Llocciiot, VTTT. -

reiitar bé i fer aixugar al sol o anib foc; i després s'havie.n de fregar ben bé nmb blaiic a l'oli. 1 aiiib aqucsta pi-eparació s'bi hnvien d q dcriar dugues i adhuc-tres capes, fins que la pedra quedés be11 Ilisa- 1 ja desde alestiores 18 se podia passar a pintar aiiib tota mena dc co- 101s preparats a l'oli > l . Tirnc vei-o potci-is de.~niprr de.o~iznibas rolo~ibris curn oleo dirtetnperaiis pingere. Tracta després e i ie ls paragrafs del XXVI al XXXII: <<Si vis pingere lini paiinuIii, et aiii-uiii iii ipso. ponere, sic praepnrii.-Quoniodo aurum ponitur in paiino.-De practica generali in movendo omries colores.-De oleo, qiioiiiodo. aptatur ad distemperandum colores.-Aluiiieii $uoiiiodo ilcbet distemperari.-De rnodo par~iidi glareniii ovoi-uiii, ad culores cs catemperaiidos.-Quoiiiodo uiteliuiii ovi paratur u. Pero íoiii que de tot aquest particular caldri parlar-ne novamect aiiib reíei-eiicia al gran tractadista dels sigles mitjos, al graii mestre de I'epoca romn-

' irica, ped. abreviar ometerii les esplicacioiis d'Heraclius. Si no Iieni i p;sesciridit de lo dit per cll sobre la preparació de les tau!es i deis

murs, es pera que s vegi tot seguit que en l'edat harbra s practi-- cava la piritura sobre taula i la mural i s'eiiiplca~;a en liur prepa- r.ició i pintura 1s col~~i-s n l'oli. Coricguda aquesta teciiica i pr;icti- cada en els temps barbres, no pot esser propria d'aquests, sin0 per essei- la teciiica bisantiiia, quan tiiigueiii dc dar-110s-en conipte davant les obres veursin que si hi caben vacilacioris tor expliciiiit- ue les obres, es per iquesta prcparació i aplicació coiijuiirn dc colors preparats a i'oli, aiiib aig~in clara, amb clara d'ou, goiiia, vinagre, vi i adhuc cervesnl.

Naiica e,n Hei-acliiis lo que trobareiii en el iiiestre de la piiitu-. ra rornr.iiica: la m n e r a de pintar, aixo es, soni s'1i.i <le pintar una figura, una car.1; potser iio seii va ocupar 1x1-quCcra 1113ss.1 si111plc In pintura del seii teiiiys, i , judicaiit per les iiiiniat~ircs. nostres, certarnent IIO Iii havia per que esplicar ioiii se piiit:ir:a un horne, una di~na, un vell o LIII noi, perque, coi11 veurein, n o s pintaveii de cap iii'ariera; pero, adliuc aisi i tot, e!s tres inpituls~

. . . . . . .3

I) "XXVIII. Dcjrodiiii fe,tekli iii inior,e0,40 smui.~ col~ier. - S C ~ ~ I I ~ Y I I I i ~ f * ~ i ~ cs

p o d oiiiiier colores ciiiii aqiir clara iiioli yorsuiit, si portes e i i c r r r i permit ta i i r i i r . i i t

poste3 gl.rei,.vel oleuni , ve1 q u a ~ t n ~ n n ~ a t a , ~ L I I ucetum; reu ~ i i i u l i i , iiectioni ceri,eiia.

qiioiiiodo nii,rc.ntiir sur i e i i ipcrevtur~ . -lírn.icr!us: lloc cirñt, p a g , 75. .:

ultinis, LVI a I.VJII, sún interessants peral coneisenient de la pinturai de les pintures en el siglc X-C..

., « D e coiii els yintors i il~lu~riiri~idors podcn barrejar els colors, i Sobre la rnaiiera com s'lii executi uii i obra, i coiu ~ i i i color es iiiatisat i ombrrjat arnb u n altre,~, es la tiiateria'que tracta I capitol LVI. Veiam de quiria tiiaiera: <(Barreja blnu aiiib blanc de plorii; oi;ibreja anib indigo i iiiatisa arnb b l a x de ploni. El veriiiell pur oiiihreja-1 aiiib bru o snn i de drngó; i~iatisa amb a u r i p i p e n t o mini. Itciii barreja vcrniell arnb blinc de ploni i tiridras el color que. s rn diu rosa; oiiibrej;i aiiib verilieili iiiatisa aiiib nlb;irosa o aiiib blaiic de ploiii. Itetii Iii lia 1 color Coilipost aiiib sang de dragú i nuripigilieiit; ombreja aiiih bru i niitisa aiiib' aui-iiiigmeiit. Oiiibreja I c.iriiii aiiib bi-ii i fes ondes aiiih vei-iiiell de iiiiiii. iiolio c~iiibrijn-l arnb bru i iiiatisa-l anib bliric de ploiii. Itetii barreja folio atnb lila-e,' oriibreja niiili folio i iiiatisa anib blniii de ploiii. Ocre ombreja-1 aiiib veriGell, i tiintisa-l aiiib ocre. blniii. I t ~ i i i «mbrej;i l'ocre :iiiib sei-d; matisa aiiib.blaiic. (Iinbre- ja blanc aiiib pur i i i i i i i ; fes :lo iiiatcix oiidcjant aiiib blau. EL bru oiiibreja anib iiegre, i ;ii;itisa-l aiiib blau o iiiiiii. 1teili'barrej:i brii aiiib blaiic i riiidrns u11 Iieriiiijs ros~i; ombreja niiib bi-ii i iiia- tisa anih blanco bl;inc de plom. I t ~ m nicscla bi-u amb i i i i i i i , oiii- brrj:l aiiib iiegi-e, ~iiatisa amh vcriiicll de.inini. Mecl:i aiiriliig: , ,

rileiit aiilbblau o indic, o bC ocre ailib iiidic o verd, i tindras iiii. boii ver~ali/; desprhs fes orides aiiib bru. o iiegre; i iilatisa atiib nui-ipigiiieiit o biselo. El verd omhreja-1 niiibiiegre i matisa-l niiib hireio. Mestla Gerd.:iiiib bl;iiic; ombrcj:i aiiib verti, iiiatisa niiib blaiic, o~iibrcjn bru ariib iiegre, iiiati&aiiib.vrrgaut o niub iiiini iiiixte amb b r ~ ~ . ltidic oiiibrejn-l ambnegre, inatis3-l a i i ib~verp~zl o.liiseto. Aiiripigiiieiit oiiibreja-l i m b \~eriiiell, iiiatisa-l aiiib auri- ', . . . pigmeat Llilic. Cartiii fes-lo aiiibblaiii i ocre.. ' . .

Aquesta iiiateisn. iiiateria l'ailiplifica encara eii I'ultiiii ca- pito]: . .

5 S'haui-i not.it que tres cops Her~iclius diu que a l'il~liiiiiiiiar o niatisar s'lia de fcrfs~il uniles. ~Cariiiitiiiiiii iticiile le bruno; de mheo iiliiiio z~vii1abir.-Albuiii iilirii yuruiii incide, et . . rlrriiabis siiiiul de aiuro. -Misce curri. pigiiientuiii . . cuiii aaiirio ve1 jiidi- ciim... et esit bon~iiii z'erSai!t; itide:Jt. bruiio;aut. de iiigro u?ida-

Lisli. Indubtabletiieiit Heraclius usa 1 verb flndar con1 siiioiiim de vinli~ar; pu i r , con i se r e u cn el text Ilati, quan no posa unrlahi~ escriu wiatigabis. J o lie cunservat totes diigiies vnrinnts perqui-, dient qne s deria ondejar fciit els clars, etis eiisenya que tanibt s dcvia inatisar ondcjant. Aquesta siiioiiiriiia ns iiidicn com s'usaven els colors pera il.lutriiiiar, i perqiii, com de fet, seiis prcscnte6 de tal riianera eri les piiitures. El tecnic deis sigles roiuanics no usara del verb oiidejar pera explicar-tios les rareses de les piiitures roriia- iiiques, sitió dei substantiu rar, nixb es, eiiiarregari que s facin s~ibtiles el unros tracfius pera modelar uii vestit. F

Deisant apart la teciiica dels colors, n o s pot negar qug, pcr lo que d'clli'en diu, veiiitii en coneixeiiient dcl cólorit dc i'cpo- ea; i quaii se diu coiii l3eii i <le tiactar oncjant-lo, sens descdreix tot lo qiie hi Iia, tot lo que vcurciii que lii 113 de coiiveiicioiial, de faiirastic en la pintura roinatiica, quals priiiieres iiianifesta-

. . cioiis caiicn dintre del sigle X1'. . L'art de les uiiniatures es el iiinteix 3rt de la graii pint~ii:n du-

ratit tot el tetrips que dura l'nrt bnrhre: d'nisii iiri 11 p»dcin duhtar; i de tanles pintades coiii les nosti-es iii'iniat:iris n o i i teniiii cap.

Digueiii-lio tot scguit: qiii eiiseiiya a pititar "u11 frontal a t«rh«m qui viliga fer-lio tal coiii sóii els tiostres, es el moiijol\ Theopliil. Al teiiilis de la seva doitriiin corresponen, doi~cs, cls tiostres frontals seiise excepció.

B~iscaiit els frolitnls en els d(~cuincnts, eii trobetil la priiiiera iiienció, al nieu co~leiaeiiiciit, en l'acta de la iiova cdiisagració de In catedral d'Eliia, l'aiiy 916, piiix en dita ocasió, i diadn ¿?el 1.'' de Setenibre, el seu bisbe diu: «O(Tero qiioque prae manibus tabiilani argenteaiil ante ipsiiiii sacrosnnctum altarc mirifico opere coriiptalii, tieciion et aiiiiliiiii aui-eum optim~iiii cuiii suis pretiosis lapidibus, &.iil, i cap al c«iiiciicanient del sigle virient, que tant grans frontals havia de .produir, trobeni que a pany loro cl coiutc Armengol d'Urgel1 doiiava «ad saiicto Ciicu- ph:ito c<rnobio uncias rrigirita de auro u t faciaiit tabula ante altare,)2.

. . I) B a ~ u z ~ : bfarin birpii?iicn. ay. LXV, col. 840. 2) Idem ideiii, ay. CLXII, col. 9 7 9

Entetiem que una quantitat tatit forta con1 la de 30 unces d'ór indiquen que i'obra a fer, corn la d'Elna, havia d'esser d'xr-

,:> genteria, i era natural que aixi fos; i diein a i io conveilcuts de "ue 1s dava;its d'altar del siglc X ' S& cotistruiren, siiió a sciiiblnii-

Y> $a, segoiis i'esemple del iustatiicnt celebre froiltal de Satit AIII- '1

brbs de Milnii de l'atiy S g j. No es ara 1 i~iotiieiit oportii de parlar dcls Iiostrcs froiitnls

ineralics, pcr0 ho era, si, de fer cotistar la scva aparicid docu- mentada dintrc de iiostra historia nrtistica. La scva itnporti$cia i 8

iiifliiencia en la composiciú dels froiltils romanics pertany a 41'

l'liistoria d'aqnest nou estil de les arts plastiqiies. Finalmeilt, tot lo qiie fins avui podem dir del nostre rnovi-

n~cntintel.lectual durant l'epoca de i'art barbre i de lo que d'aqucst m .. (li 1iel11 rccullit inostra la coilcordancia, la marxa arinotiica de la iiientalitat de la nova iiacib cn vies de foriiiació 621 coiisoiiaiicia amL totes les inatiifestacibtis politiques, cientifiques, iitcrai-ics dcl seu teiiips, eii el q~ ia l vati fer-se sentir, dintre de la i~iodestia dcls scus origens.

O

CONTESTACIO

o' D E

D. JOSEPH SOI.T;.R Y PALE'I'

D F segur ~ L I C a tots cls pi-cseiits en nquest soletiine acre i a inolts dels que Iiaui-ien Iiagut d'csset--lii i no hi ó i i , cls

vi1idr:i de i io~ i 1'etirr;ida de l'liistoriograf i arqucolcc SI-. Salilierc i Miquel a la Reial Aiadeinia de Boiies Lletres de Harceloiia. iEiic.ii-a iio Iio era? Uii publicista tarit prodic Cobres de tota iiiciia, de cnrncter Iiistoric i artistic, u n d e l s inés actius i populars esciiptors c;italans, ha liecessitat quni-aiita niiys d'iiicessnnt pro- ducció literaria eiiciclol>edica pera csser cridat a la nosti-a vciicra- ble Corporació ja quasi dues vegades ceiiteiiaria. 1 aixb que I recipieiidari 113 coiiiplert aiiib excés aiilb bl principal fi d'aquesia institiició, que, coin tots sabeii, siguk forrnrrl- la Histouin de Cata- lilila, aclarando aquellos pl~titos que Iian qrierido conlro~!ertir ó si~po- ver, j a el error, ya la i ~ ~ a l i c i a .

D'igual iiiaiiein I'espniiyol dels iiostres teiiips iiiés coiiiplcta- nicnt crudit n o ha pogut ocupar eiiiai-a la Presideiicia de de les oficialiiieiit doctcs i Reials Corliui-aciutis Ccritrals, atiib tot i que sa gran figura literaria oniple, liel vot uiiatiiiil de ls espa- liyols ilustrais i serens, els ainbits de roles elles, inclosos Ilui-s setis presideiicials.

1, aixi mateir, Tilis ara, al cap de viuticiiic aiiys de posscir dos prrinis oi-diiiaris dels Jocs Floi-als dc Rarceloiia, i desprks Cuna profusa i brillaiit producciú litcrari:~, no .ha obtingu: el

Mestt-atge en Gaia Ciencia u n dels riostres nies iiispirats i popu- l a r ~ poetes.

Cosas de Espalia ? Coses de Casa ? Hum:~, res iiiés que Iiuiiii. Deixeiii-iios, cioncs, d'iiiquirir riiisteris i desaifrar eiiigiiics, i sabo- regeiii el plaer que avui expeiiiiieritcm 31 reparar, iiu di]-& una iiiji:sticia, perque en aital retnrd no puc ni yiill veure-lii uii deli- berat proposit, sirió sols una iiiexplicable oiiiissió, veraiiicnt sensible.

He qualificat d'enciclopedica l'obra geiieral de l'escripior i aiiiic que d'at-a eii avant eris ajudari eficaciiiciit eii les riostres tasques acadeiiiiques; i lie dc iiiaiiifestar que aiiib rota interició Iie usat airal iiiot, s6bie-entenciit a I'erudir Sr. Saiipere i Miquel coi11 a possessionat-d'liii gran nombre de coiiciaei~ients de cieii- cies be11 diverscs. 1 aqueizi ;iíirmniió s prooa amb, l ; i iiiera imeiici6 dels titols de les obres dcgucles a sa incaiisahle ploiiin. Hiuse-les-aci : ' .

L a veidad sobre la replihlica fidernl (1872). Merri~i-ia sobre lu errieizaiqa del nrte aplicailu tí la inilibsli-in en

Frnr~cia, Ir~lnlcri-a y FVftrteii~berc ( i87 j ) . . . Sumarias obse~uacio~ies a l di.rct~i-.?o. leí& por el Sr. 1). Mat~uid

l?i~i-Bn y Bas el d i n j o denuz~ie»~brc'de 1$76 en la sesiiri inalrgilial. rzlebvada por el Atetzeo Rat-celonés (1876).

I,as costrrmbres calalanas en tietnpo d e l z l a n I,(rS77). BarcClirna, son passat., soiz pvesei~t Y ~ o n porneliir ( 1 878). - . Oiri~enens y foiitj de la NnciliCatalaiza (1878). A j ~ i n i e r ai-qumlóficor d i D . 'Francisco Marlore11 y Priia, oidr-.

iiats pel S r . Sanpcre (187.93 '. . .

Las :iatilas d'Ai-agó (1879) . . . . . ' . . . . . ~

L'alrar~cenr de Mieres (1879). E l ilniuerso social, de Speticer, adopciii .espaiiycila. Dos.

<oluins. Aiopafia dz Estez'e Gelabert Brzmiquer (iSSo). .) . . Un estudio de toponu~iiústica iiialnrza (1880).

,Juicio crí/ico de la batalla del Gtiadalete (iriedii).' . . . . . ' ,

. Aplil-acij de i 'b i a l.'industria; etc. (ISSO).' .~ . , ..

ApLcaciUn del arte á' la i ~ l d t l s t ~ i a . y . plail ¿le esirrdas , p a i i . . . - Sabadsli (i8Sq).<. i ,. ' . : : " . ' ~. . , . ,

. . . .. . . , . , ' .

- Y3 -

Mudo breve de apreiider'la leiipna vizcaána. Los ri~diida.iriierilus de la Hr~nrar~idad, de Tiber~.,liieii. Ti-a-

ducció (188j). ~Meinuria histórica sobre la iirvasión de lus úrabes en la prvvincia . .

de Gei-una, cui~tparando su 1-ecunqrrisia con la de las defnús de Espaila (18Sj).

La einnt~cipatidn dt!1 howrbre, bir~oria de s z ~ desenvolvii~iiento, etcetera. (18Sj). 'Sres vhlums.

Historia del li~jo (1886). Doc voluiiis. Mariano Fot-tt~ny (1888). Albutii atiib test. FIistoria filo~@ca, poiiticn, lilrraria J) ar:lirtica del o.isrirrtrisiiid

y rlr /as iSleria.í o-ir1in1ra.í derdl .VIL orifeil ha.rta fliierlros días (1888). Vijre11 alii Pilóír (i888), iiiedit 1. Els Alarhs a la Cerdaflya. Morfolugin ,yetirral de los oynnist~~os, de Haeikei. Tradiicci6. Tol>ogrufín aliligaa de BarceIoiia: Rodalía de Corbeeia (1890). Lec aririade.í de Salou y Port Faitqds (189 j) El Ceiztetrario. Hisluria del sitio X I X . Fiir de la Alrrcidn Catalana (1905). Lo.! Ctratrocoitistas cutalanes (I 906). 1 eiicara que abnns Be les dsescentes plaiies tiiisui. de so>-

peildre-s sa imoiiumeiitnl Ifisto,ia de Barculrina, tio piis per f;~lta d'hsit, si116 licr la iii;itica dc furcrs de .la a s a editorial, cal iiientnr atub clogi aqucll~iiiteiit gciiial del Sr. Siiiipere.

Alguiis de rlits rrebaiib li ibieii preiiiiats eii els Jocs Flornls de Barieloii;~, Giroiia, Cabidell y Sniit Mnrti de Pi-oveiisals.

hital distitigit escriptor lin colaborat eii tiiultitut de revistes i diaris, especinlnieiir de Barceloiia, essetit ocasió d';inotar aquí, non tracto de posni- <le relleu ln figura del nou acadcmic coiii hiscorindor i nrqueolec, els treballs per el1 publicnts a la Revista

I) Es reraiiieiir reiiribie pera i'iiisturi:, dc Cxtaiiiii)-:i qi ielr Jncs F i a i i l s <Ir H ~ r c c ~ lona tiilguiii rcl legrt i rqi ie irr nicn;t ii'crtudis que iiur.anr i lguar xiiyr prrrocinrieii d i t i institucib i diverres Cniliiiracioiir i ~ i ~ ~ i o i i r l i i i l r d c h iioitm ter!*. Coiiienqareli r igui is

Consisroris per no publicar air:~lr trrb,~iis. q u e trirta Uerintrrruislr i reguisr rdcrificis

costcn 21s reur cuiireaduir, coiii ai iccc i aiiiii iq i icstr crtc~ir.i i tioiabie 111011091zú:1, i han zrabrt per r ibut j r r tot i i i tcnt de irstxbiir eiriir lirediii i ~iieiiiotias. Cdi 6atifisrzr qiie aqcleir pracedir tio horiain yrs grire al i c r y i cara1 de Cataliiiiyr*.

Hisldricü de Barcclona eii i87.6 i 77 l ' i a l a Reuisfa de Ciiticias his- fóricas,.fiiiidada i dirigida per cll eii la iiostrii ciutat en iS802, que coiisidero poc coneguts de I'actual sciieració. :

. . E l Si.. Saii.pir.eie. i Miquel ;Iia t in iut l a digriaciú de ,coiaborai-

en el'nostre:Boletin,'~.oferiiit-tios, a iiiés.d'itii estudi sobre Pedro el Greco 3, dos capituls de sn inedita Historia de los pur* d e la Corona de B r o f ó r t ; rotulats La candidatrira del Dt~qne de Sabqa 4 y La recunquisiti de Zaragoza T . , ,

Els seus varints coiieixeiilents, dcguts en 11s pocvpart a la possessió de diverses :llengues iuol-les i vives, l i pi-oporcioiiart.~~ dclegaciuns ¿le1 Govel-ii, de.la Qipiitació Provincial i ilcl Pomeiit de la Produccii> Nacioiial eii alguiies Esposicioiis iiiteriiacioiials de Loiidres i Vietia, i pcrn estudiar Fraiiy, Inglaterra,, Alcnia- liga, Siiecia i Kussia 1 deseiirotllaiiieiit iie'l'nrt aplicat a.l'iiidus-

:. I), ~ " I u " , 1 1 1 : ~ Lo ~nr,dio. de S ~ i i l o l'oiri,ii dr Bic i i l r . . . . .

., ~ l f i ~ , ' l ' , l <la "Y" ,le l ' , ' C < , / ~ , l ~ ~ ~ l ,le Gc,:o,,,z, . : vo1uin IV: CIW; bi ;n i i lhs ( i r ihiyi .

Iii~irrloiz~i, rn ptirnl1ii, t i - i i i i i i r y pojrr i i i t

Lil icidii rnlolo!in de l,z,r U i ~ l o i - i n geiienil ( d i . E\p,iiinu piii. U. .blo,i~rlu Li!/iaiilr. . . 2 ) \701i,,,, 1: "

, , Cni8li-ihirrió>i ((1 rr l i i i i i i ide lo ii,lifidir iir lii, 1Pe~ii.r. , : Lo5 r O r i g i ! a y,/hrifi da bi iioiid riito1ii:iiiu cii el e r l i n i i j c i o .

Lnplolr i ic i inliil,iiio diiniri lr 10.7 ii:ln< X V ) XI'l. V"lii,ii 11 : Cuiiti-ihiicidn ai oitiiilio ib 1,)s iiz~iiiiii~ianiiir ri i i :p~li l icor i6Lr;~os.

VOI,,~~, 111: Coi~1ril izi"i i i ni a,liidiu dr 1i;i i i a i b n p i ~b la i r lq dd Ccrii~iin. . . J.or Ibri.u.7. -

. . . Vol,,,n IV:

i

. . E l a<"~d<'lcsJ ~,!l<~l,t,,,!~, ; , ~ . . . . , .

. . Del r r i i in Egilniz, ' y lo 1e~lti1.o de /~i\+ip!~ilni di: lor i i ioizr i l i i~ ui~;goi ; rur . . ' . .~ L'frn ciichni.npiiiiicii. Ll e/iilu$o di1 re? Rddrif0: . , ~ . .

r>ociriaeii lai~inm r i i r i b i r IB iiiitovili da lic giierva de la I<rdrpadeiicin.

Sobre el dinbcta nrotib. .- Voluln V: . . .

: t Gm)va3<", topofraii. y ?triogrrijln de IR coda i t l k i ~ t t i c , ~ ch l<,~~~,tjlil",~ L ~ Z C I ,ibrb X l I

Je> l<~ i . i~ t "~ . . Vi i id i i i i i~d i& <lr..l~iilobnlei Mn,iiloiiir. , .

i j ) Xoliini.I,,lOni. 4. , , 4) .Voluin:I, jium, 3 . ' ' . . . . .

. . . ,

. . , 5 ) Vol,,,,, 11, , ,p,,l,..lc., . , : : , . . . . . .. .. . . . .. .

,. . , c. '

tría. ' D ' a q ~ e s t : ~ iiiateeia:b..doiiii~ari~s ioiiferenciei, áixis coi11 tniiib.6 Sobie l a iiumiiinatica iberica,la limitació'del treball delh nois i dbiies a lesfabi-iques, I'istat de Bircelona en 1 4 9 2 ~ In piiiturk catalatia quatreteiitista.i tresceiitista,' I'epoca de Jaume I i altres:

.Aii el1 se d c u la -creacid. en i.884 de Boi-ses .d'Estudi i l a catedrii'de i'eoria i l:istoria de l e s ar t i iñdustrials a YEscala-,l-'ro-. viticial de Belles Arts,' i uiia part iiiolt iiiiport:int de l'iiistnuració, del Mirceu de Reproducciolis deBarcelona. . ~ . , . .:

Les prefereiicies del Sr.. Saiipere. les Iia iiierescudes e n e l s ultinis anq-s la iiosti-a piniura goUca, dé:la qual se ii'lia cousiituit. uii eiitusiasta 1-iiviiidicador, coiitribuiilt en graii tnnneia a l ' e s - paiidiniciit dels mel-iis d ~ l ~ . i i u s t r e s retaulcs i de lluis piiitors per to t el i u ó n artistic; Caixis; despi-ts dc s a renornciiada obra d'iii-l vestinació Iiistorica i decr i t ica ai-queologica i artisticn dcdicadi ais:iiosires piiiiors del sigle XV" eiis brinda pera tiiolt pronipte aiiib,la $ublicació d:uiin tiova obra del .iliateix seiire Sób:re %a, pitrlfrra niii,n-ez,al catalaf~a fitis. a eiicaliar els iiostres qiint.i.iren tis- tes, sol-preiitiit-110s altri 'segada aiiib la presciitncio d'liti iiiedit 2sbai.r 'dc i;iilt»rs desde I Xe:al XIV"igles, juntanieiit niiib:lliirs i i~a~i i i f iques obres. d'art, cii sa major part dcscoiiegudis dels arria- /eiris, i q u c l > c r prime"" vcgada seraii i-epi-oduides, escniiipniit. univers:iliiieiit de ribu I e s~ lo i - i e s ocultes de In pintura 'catalana de dits .'sigles, Lotii abiiis Iio fe11 an ib 1i quatfeceiitista, avui; gricies esieietialiiieiit aii ell, taiit coiiegudi i resliectada pels iiitel- ligents i t r~c tad i s t e sde linrt dels iioiiieiiatse priniitii1s.a.

,Del domiiii qiie I nostre iiifadkabl'e coiiipnny té:d'aital iiite- rcssaiit iiiatcrii, ul; dcls rnius iiiés'iscatits a v u i en dia eiitre 1s. arqueolecs surolic'us, eiis cri'acabi 3 e dqiiar una billa mostra atiib' el brilia~it ireiialb. qiib nra.iis l in fet assib;rir,'iiOva. i eioqüciit

. . prov:i del Seu amor i Catalunya, mai' cii:cl[ estroiicat,.i del seu' coratge d'.iri.vestigadoriactiu.i be11 qrielita't..-AiiiLidatos,a~iteiitics, niiib'iiiOst'~eS: 6videiits.i aiiib. coosideracioiis 'i .deducciotis etigi-3 iiyoses i de serietat be11 reiiiarcabie, ha volg~i t presetit.aEse,. n -b~ eir tnngiiific i tr.isieiideiital disc~irs de*~ecep.ció, corii a campió de l a iiostra piiit,ura iiiig-$cal,' coi~ieiigniit per I n , reiviiidi.caci6 dcls . . ... iiiiiiiarui-istes d c l s iiostres iiiitiusiriti, '& quils $Lradoi.g . . tantes bcllescs caligrafiques i pictoriques.iie~sortireii. , .

Partidari coiii soc de que en les soleninitats literasies siguiii de poca exteiisió totsels treballs que en elles se ciiaiiifestiii i 110

tiiiguiii el caracter de docrrinals, a fi.de qiie aqiiests se destaquiii anib rota sa brillaiiror i deiaiii el rnstre desitjat seiisc entelaiiients produits per altres de categoria secundaria, hauria de donar aquí

finida la iiicva iiisignificaiit tasca, ja. feta I'xixuta l>iografi.a literaria del Sr. Saiilicre i el inercscut elogi de ses obres i serreis. en cl caiiip de la culturg zirtistisa catalana; empero com que eiitre Is iiiteressatits puiits del discurs que acaleiii d'oir i cclcbrar, ii'lii Iia alguns que 1i;iii cridat mes parricularriient 1.1 nieva aten- ció, Iii diré quelcoiii an ells refereiit, qtl.aii no sien sini> pera iio erigii--lile en iniiovador, preteneiit esser el prinie:~ en roiiipre,aiiib la costuiii establer:~ de coiiientar la niateria tractada per l'nca-. dei~iic etitraiit, qual ititeiit caiisid.ero, iiI íi, preleribk, al deseii- rotllaiiient en aitals casos d'altres. teiiies coiis.eii~blaiits, i pitjor encara disseiiihlaiits. 1 aixb no cols peim no niaricar nls furs de la ccrrecci6 i de la logica, siiió pcra no apura,? la pacieiicia del cortes aiiditori. Dit cs&; doncs, que ser6 breii de veritar.

Les disposicioiis directa o iiidirectanieiit pei-judlcials pcra 1 loiiient de les piiitures cristiaiies conienSareli ja eii, els priiiiei-s sisles. de l a i i o s t n Era, puix en Tertuli:~ esxivia al sinle IIIc coii- tr;i Is artistes, als quals teiiia per una tueiia de geiir queexci-cia una ixofessi0 \:ituperablc; no podeiit esser batejats si alaris no repudiaven la scva art; i deveiic esser epc.oiiruiiicats si després del seu Laptisme reprei~ieii I'exercici de llur art '.

Més tard, en el caiicili d'liliúei-is, eiitre 1s aiiys ;oo i j o j , se deteriiiiiii qiie ticilii hnguéspiiitures en les iglesies, pera que a les parets no s'lii piiiti lo que s'adorn i reuereiicín 2.

Un coii~p.ilador dels Coiicilis; aritor dei sigle XVIIIC, Iio interpreta en el.'Sentit d'evitar les iri-evci-cucics de tals iriiatges eii temps de perscciicio.iis 3 , lo qual coiifiriiia l'eiiiiiicnt arqueolec nioderii Doiii H. Leclcrcq al suposar que I iiioLil dels diiiou ,,

1) VALETTE: Lci i l ' r~o l i i f iu i i r <iE i'i4t.l (1890). p i z . ~ $ 2 . Ehtcet del trrctrt (Le 'Yertu- l i i D. i d i i I " l i i " , c a p . 11.

2 ) 1 ~ 1 0 ~ , ~ i 1 pir$,lro.7 i,~ 6ccIrri,? wou ~ 1 ~ 1 ~ ~ ~ ~ 7 , ~ q!,,,!? c,d;l,,r e l O , ~ P ~ O I ~ , V iv pfw ie l i6 , t r ,, drpi i ignl i~i (ihiio. 36).

3 ) Dixc ia l>ar in porlilil de 10: c o ? # c i l i n r ( ~ j j * ) . , ),:Igsj 304.5

bkbes reunits. en el priiuer Concili de la pi-ovincia d'Espaiiyn obehi a la repetida apnrició de caricatures ridiculisant, en les parets de les ig les ie~,~les imatges dels Saiits Marrirs, pera e\,itar lo qual se p~oliibii-en airals pintures cristiaiiesl.

Es iiotable i curiosa'la disertació que fra Mathies de Villa- iiuiio escrigué eii el sigle XVIII' sobre aqneixa materia i la tradi- ciii subsc,aüeiit dcpersecució d'imatgcs cristianes 2 .

L'arrianisnie indircctament contribuí a aixecar I'art de la Peiiiiisula de I'estaricanienr en que eii el sinle TJIf restara; puix Iiaveiit tiiigiit de fiigir de les persecucioiis. d'aquells sectaris, els bisbes catolics i iiiolts inonjos, se i-efiigiareii no pocs d'ells a I'Oriciit. .

El metropolita Leatidre, l'abat Eutrolii, que fou després bisbe de Valencia, el fiótli Joan dc T!allclara, fundador niks tnrd a

. Tari;?go,na deldioiicstir del seu nuiti i bisbe després de Giuona, i iiicilts altres, se n'aiiai-cii a Coitstaittiiioblc, ceiitre alesliores dc Ics arts i Ics Iletres, d'oii rsioriiareii al trioiii~,ir niiib R ~ i a r c d o 1 catolicisiiic, portaiit a llurs skiis i iiioiiestirs verdaders tresors de rota sabiduria, 110 iiiniicant-lii un grnii iioii-ibre de inaii~iscrits pi-eciosos, que despi-és foi-cii aci i-eproduits i iiiultiplicats r . D'nqiii el iai-aitcr bisanti de llurs iluitiiiia~ioiis 4, eiicarn que se s~iposiii coiifcccioiiats ii~<;its d'ells a Espaiiya, tnnt eii els iudecs misigÍ)ths d'iiifluencia irlaiidesa coiri en els roiuaiiics d'iiiH~iciicia caroliti- gia í; puix si bé aiilb l'iiivnsiú scrraiiia s'estroris~i la creiscii~a csplenilorosa dcl iiostre, lirogrbs cieiitific, ecoiioiiiic i nrtistic, no

. s'extiiigi pas dcl t o t la flaiii:~ de la civilisnció \visigotlia, j:i qiic s conscrrarcii, coi11 era raoiinble, aitnls Ilibres, giiardadors de ses lleis ci\-ils i relligioses, iuolts dels qiials acoiiipaiiprieii als iristiaiis als Pireiieus i a Covadoi i~a; i aixis 61 ii-eaparkiser In triidició \visi-

~otlia-bisaiitiiin, en el siglc V111" el i~ionjo Beat (ic Licbaiia, aiiih

1 ) I . ' ~ : s ~ , ~ ~ , , c C h r ; l i < ~ ~ , ~ e ( C ~ O A ) , p g s . 76~7. .lLz,c~,,:i d'.4r<b;5ic:~i6~ dwil;cvtt>,. (1907),

1.01. 11, pag. 140. z)~ S,,,,iiiw C ~ ~ ~ ~ i i ; u t i ~ ~ ~ i 11;rpaiii.z (iiR,~). vol. 1, i>rps 176-Sr.

0 j ) J. M.' ,.., I'ESA: IiniiiNmriiiii ii,: t i i , i i i i ,~,- i i , , i , vol . 1: gr, del :I~, ,XCO ES~,,;OI h,/;+iean,fes.

1) F. H. C*iirrk: Aro.~eaii.$ lliilllli~i dlA>ibt:ilI~,~i,:(18ji); \,oI, Biiilii:li.iyiiei, pag. 2 2 3 .

;) C. I l u i i ~ r : ,!iairriil $ ' , l i r ú i a L r ; c / i i , t ~ , i ; ~ i (1902) . co i . TI. pag. 347 . L

L'

-. 48 2

sa :~ .upoi$iú Ael 'Apacal;psir, dscs dc qúals iioltes reii-oduccic%i del sizle Xkse-gÍ~ai-den ;iles~Catedrnlsde Gironar i S6u d'Uigcll., . . Aqucll l>&riode d'esplendor c.oiiieii<i a cessir e11 nital si+, eii quc s'origiiii I'.iiriagiiiofobia oriental. Desde I'nrqiiebisbe Nes- toriii.S;hajas d e Hierapoli;, quals dnctriiics contra les itiiatges seguiieii di\;eisos bisbes al .coiucncar el sigle I'lIl', coi t r i lu i i i t a que 1s etiiperadors bisaiitins \e decaniessiii iap. al partitdels ico- iiUclnstes, f i n a l 850,' cii que l'eodora,. eiiiperadriu d30rieii t , ristahli 1 cultc'de les inintges eii les iglesies cristiaiies, In dcstruc- cií> rabiosa de tota riicria d'obres d'art ainb iiiiagii7aria fciu graii i general cn aqucll iiiipeii, per lo qual els nrristes 1;isai;tiiis tiiiwue- ? . rcii d'exli:itriar-se cap a I'O~cideiit, iiivndiiit especialiileiit l'ltalia,

. l i Fi-iiiCa, ;la- Geriiinnin-i I'Espaii).:~. N o cal dir, doiiis, que $iral iiiiiiiigració poi-ti uii nou refloriiiieiit de les'arts totes i q i c la piiitira, seiiipi-e de trndicih orieiital 2, SI bk ninb e15 caractei-S ndoptats del rcsyectiii estil tiicioiial, iiiaiiifesti niiih cvidciicia Is scus prugrcssos, fins arribar a la relativn yerlecci6 dcls iiiaiiuscrits art¡stics.de Ripoll, Vicli i, AIGelda, Celano\-n, cti., de ls sigles 1 x 5 XX' i XI', i especialiiieiit el d'Crgell, qiic ayiai- algii c~'eu,+ que sigué illuiiiiiiat ¿>el iiiiteix Bcat, lu qual, d'csser cert, jn '110 se1 f;~ria del sigle X", aiis la sevidnki s I-cmontnria al VIII', rerestiiit, per Ics susdites circuiiistansies, uiia iiiiportaiiiia escepcioiial C

Consir\:ant, d011c5, i ~ ~ ~ i i b r o s e ~ reii~iiiisieiiiie~ .bisa~itiiies,

. . P ) E,, el yol. 111, I M , ~ . i. d e l .i.r,!iliro Cipniid di. Aiil;i;iedtid,a, D. J. A . de I ñ b Rior

<iizu+ q l l e 11 Coniirsin ~ ~ < ~ ~ i ~ ~ ~ i . : ~ de ?foiiiiiiicilir C I C c ; ~ , ~ , ~ ; I ,i: ,,,, E X ~ ~ ; I ~ O ii.rnoit/!psiu~ . ~1eBc;ir <le1 q i j , i i i i i t~c ib e n sa ~ie:ori:ih idel iiiisral de Sini Millli?iie Ir Cogiill,(giirr9;ii r Ir llrrl .Acaiiciiiia <<e i 'His ioi i~) <le1 \ ' l l l i sigle, coii<ideil t ysr Jit 2i:t:ii coili el nies

>, , t i c ionrx ei!>;iiiyol.

2) J. C;UDIOI.: M O ~ ~ O ~ S # R . ~ , ~ < O I O ~ ~ O inp+an'~~ifn!~ii io (1902). ya.. . 2 5 2 .

;) J. ,%. ua :~os Rios , l l o c ~ ~ i i ~ : cita LIS, Ps8!lfc,; ,i u n L!;Ihe dcl I ' ~ ~ " I ; J ~ ~ ! ~ ~ P ~ O ~ L de l , sigie ';lo 91 ! a C ~ t e d r a l ,le T'icli.

.,) F s c ~ , > a ~ < o , ol.vn i lloc citatr. y ) t i u u ~ o ~ , ob. cit.; p q . j r 2 . El P. N h v ~ i . : Eicciicit loi rli: Ai-yni-,~lr:~iri, p ~ . 456; . . cc>lc>c., el, d i r i C%ir~irri i i i irhoiici is k S Gi-qoi-ii ~LIngrr~, del sinle S.. ' 6 ) En I 'iiireiitari que delr Ilihicr iiaiiatr per Aiiinr 11 <le Cislcllr a S a ~ i i S ~ l ~ ~ ~ l o r

<i'Olicdo cii S 8 1 public:~ hinbrbr iie.\loizler (regoiii Chiiien, oh. i uol. cit., l;;,-i im), ihi tigiirr 1 co~icr i i i t Crra;ii dilr C,inl;a de Saiit Jiirt d'l!~geil; el <lii:il. jiiiir 11i ros ger-

i i i r t iss i i~t J o ~ t i i i i i d e Vs le i i c i a , S m r i:!piiii de Liói rl b i sbeNebr id id ' igar r , r i tr i i t lioiio- fnrr81 illnll l lu r \ilsri C L I I I I I ~ : ~ I ' I ~ l c ~ i : t Clmlitfi L I C I rigie \ 'le (Saur I ~ r n o n : i ' i ~ M ~ i l i i r - fribni).

\-eie!i! especialrnbnt a les Biblies, rcben.i sots inil fortiies les deco- i

raiioiis in&s riques, taiicndrs diris ~d'ei~quaderriacioiis d ' ivorio iiiet:ills preciosos cisellats. i d'uii tal r-~161, que a I'Edac -Mitjniiá una pcFa de terra era iiibs barataque un iiiaiiuscritl; i queRcics- s,iiite fixi yer preu del Foriitn jrrdil-wnl un ~ i i n x i i ~ i i ~ i i ~ de +oo sous (d4rgeiit, segons seiubla, criiara que, iio coristi), anib tot i qtic no tindria rn&s de ;oo planes ~ ~ u i i - o c t 2 ~ i ~ l l ~ o i ~ c ~ '. . El Caraiter trndicionilis~ de-totes les nxitiilestncioiis, soiials d c l a iiostrn Pcniiisula ha xigiit en: tots teiiipsben iiiaiiilest; i

'A aixis com s'e\:ideiicía en el pla.liist«i-ii- o eii.12~ ductriiies J'nqiici- ros antics llibres que, vinguts de ;les civilisacioiis p{ii~~~.i-es ~ lc l cristiariisil?e, tniit han infliiit eii cls-escriptors sucsessiiis; nitniiib6 cl veieiii pnlpablc 611 el -fer del riiiiat de1 tcst, rant general eii aitals iodeis; cii .I lur confcccib iiia;terial, foriiiat i dec«racib: No

. aisis, eiiipcrh, en Ilur esci-iytura, que fou la bella i neta wisigotha firis quc 1s inotijos rl~iiiycerics Teren trioinEir:iquí In fraiic-galiia dcsde 1s ultiiiis-.del siglb X1' r ,iiiosti?aiit tanibé en lcs ilusiraiioiis dc Il~irs ~iinnusciits I'kfl~ieiicia de l s tresors ni-tist~ics portats a Italia pels bisantiiix del sigle de Grigori VII4, qiic liavieii forniat cscola, si Ii: I'csperit de Iliui-c csiriieii sortit de SUiiiversitat de Pnris i pi-opagat per Abelnrd (sigles XI" i I IL) , se ilia~iifesta taiiih; cn la iefornia de les aris i. Allnvores l'ornaiiiciitació figu- rada dcl. sigleVIII', que i16 IX".fuu aqiii geiiei-iliiieiit In repro- iluició pura i siiiiplc de la dels maiiuscrirs anteriors n la coii- questa nrabe, salvats aiiig grail' pena de l'invasió, coin lascgoiia Biúlin dr Sniit Isidor deLeoii i els dos Psalfzl.cs, avui dc l;i Keial

' hia~lciiiia de YHistoria6,' coiiienci a presentar uariciats en l'oriia- iilcritació i In figura, tvacats anib inCs r~idesa; i ~iiiodilicada la ma- u.+-a -%iisuilfiiin anib I'iiiflueiiiia dels niolijos dcCluiiy, trioiiifi un art dit bnrbrci, tot coiiieteiir i~iia aiitino!ijia, el qunl, amb la trali-

$ . . . . . , . . . ; . . ~ , . , , . . .. .

I) V*,.",TE, ob. cit., p;,g, 266. . . . . - ~

2 ) $.iare~, ub. i vo l . cii., pag.2. l i i . , j ) N i v ~ r ; ob. c i t . , pag. qjo. " z 4 ',) C.ziii~,<. "L. i vol. cit. , pan 2,". ' ' . . j ) < y E s c u ~ ~ o , ob. cit. . , . . . , .

6) ' C~i i ian , oli; i vol. c i t , p a g jor. . . ~. . . . . #

7) E a c ~ o r ~ o , ob. cir.

sició del roriiariii :il gotic, ent15 eii 1111 periode espleiidorós i extens, de tantes obres de riquesa, bol1 ~ 1 s t i perfecció, coi11 el Breviarid'A~iroi- de la Biblioteca deI'Escoria1, deti Matfré Armen- gaud o Arinengol, de Beíiers, obra del rzSS' .

1 ceiiyiiit-nos ara a les inostres que l'erudit Sr. Sanpcre lis riferein dels iiostres ~nagistri so-ibendo pergattrenur, scgons detinició de Sant Eulogi ' s'hi p o ~ ben comprovar eri elles la filiacio bisaii- tiiia que a la vegada perpetuava, cspccialmetit en els maiiusciits srecs, les foriiies i assuinpres classics 1. 1 aixis veieiii reproduida eii les rniriiatures de la Biblia de Sant Pere ,de Roda i de les Ifo~ornelies de Beda de Saiit Feliu de Girotia, la iiiateixa .~rq~titectui-.i , dcls maiiuscrits regoncgnts per bisantiris, coiii per exeniple 1 Coiiex aiwi del .sigle X1Ue I'Eicorial4, u11 del X' de la Biblíoteca N~cional de P.iris, s'egons reprt~duccio deii Bayet i i iiiolrs altres, a I'cnsems que en'varis objectes d'ai-t á'aquell pcriode, g

com eti uiia arqueta de marfil de la Cole~iatn de Sarit Isidoi- de Leoii, apui al iLI.i~scu hrqueofogic de Madrid " i eeii u11 iiiosais de S;iiit AyolinareNuovo de Tlaveiin, que reyrodiieis eii Ch. Dielil i. ~r-cades, torres, aparells, columnares,teulades, p r t c s , ciipules, '.

ial~itells abuiidantnieiit corintis, i fin; els piiiacles flordelisats 5 tot ;liso beii obseivnt'en el treball del susdit coiiiyaiiy, sc ti-oba en els especimeris decorats d'nquelles dates. En el priiiier gravar iiie irida l'ateiició un baldoqui o cibori que, origiiiat iiidubtable- iiicrit dels taberrnicles de pedra quadi-ilobats de'tilinció ~I:issica, coiu els que phlilica de Gliirza eii J. Stl-zygowski y, se cbi~servi

e

en els ciboris bizantiiis, uti eseiiiplar dels qu.ils es el de Sant

) k o i VI dci ~Lfmio EsPzCa1 .Ir .fii;ii'iiedniln, par. $77. Estidi dc D. J . L:LI(N~~I,YL ,, .. - . <>VI*N*.

Z) J. A~ianon or ros Kios: CGiiicc ( I r . 1 , ~ Coi i l igoi i i r l lirr i l ibiu ( s . S111). ro l . 111 dcl dliiiro E ~ I I I I R o ~ dc di81illi(~dnd#s, plg. 1.O.

1) C. B A Y Z ~ : L ' a d bixaf&lit~ (rgw), 13ag. 179. 4) J . M: Escunrno : IWJIIFD E.~fianoi dc di8li,oiirdndri, ml. \', siag. 501. 5 ) Ob. cit., prg. 167. 6 ) J . hr~noxn ir .or Kios: MiumErpniiol de .+i,li~riiriiicdr3,~~~~1. I l , , p r ~ . 545, ) Kuueitrir ( iqo , ) , prg. 11. 8) C.uir~n. ob . c i i . . ..o1 L I ' I L ~ O ~ ~ ~ J , ~ ~ i i ~ ~ i ~ ~ l i ~ r ~ i , e ! ~ i i ~ , . x ( ~ 8 7 4 ) . p.^:. iij; i CI I Z I I I I .

t i1 bijrliti cls Sai i i I>iiii i i~igu de Silos del hlurcii U< Burgo>.

g ) S)ali i io e i l ~ Mark te i i~ &Y i a~ i t l i i ~ i i i i l i i ~ Kiuiti bei ilil.srii t i6ergniifr v!,»r Oiiriil <roih dciii .46rir<llniide (1906). liiiir. g i iu.

,;P

Eleucadi de Sant Apoliiinre iii Classel per I 'es~il del altkir o bal- daqui que dúna com a tiPu de,cibori bisanti en J . Oudiii '; i i ln t de 13 cit:idi~ 66. 1 com de l'alire cibori ile In 11 51.11 I>odeii veure siinil:irs en els dos fr;~giiieiits d'estofes del XILI"ue, proviileiits de Casteli' Arquato, figiirareii eii la receiit Exposició iralo-bisan-,e iiii;i de Crottaferratn i ha publicar eii A. M u ñ o ~ 3 , i eii uiin iiii- iiiatura del sigle X I q e Paris que i-eprodueix en Bayet 4.

Eii quaiit ;i I'arc iiiiiiit o de Ceiindirra que lis dóiin I Sr. Snii- 8

~ U C a la pl;ina 84, "o es d'estriipyirr q u ~ . nparcgui en les iiiinia- tures del siglr: Xí', qllaii \\aiit C X L ~ S se veu 1 Espanya grncies als ,

Wisig<itlis, dels qu:ils se creu el preiigLie.rei els Siiri-;iins.,Perr.iiiy :ils iiiotleriis i~;queolecs espaiiyols, ;iLib~i de dii- uii erniireiit ar- ' quitri te arqiieolei, la depuració de que I seu íis, que coiieguercii cls Iiislii-romalis, sc ftu frcqüciitissi~~i cii cls cdificis g+lis 5 . Seria

: Ilargi, doiics, 1'eiiuinei.ació dels rt'aquells siglec roiiiaiiics que . eiiiard su;~rdeiii, fins 3 citar els dairerariieiit descobrr~s a I'eriiiita ile Sni t Baudelio del terme de Casilt~is J e Berlariga (Sol-ia) 6.

Dcsclc les ducs estel::s roiiiaiiis del Musco Ar !iieoln,r de I.coii 7

a la Biblia de Saiit Isido,r d'c I.eunS i I'ilpurnli~si.~ iie B a r , de Gi- roiia Y, nb~iijs del sigle X", i':irc de íerradura s perpetua fiirs du- <'

rniit tot el sigle següeiit. I'er rert que rars i iuriosissiiiis cls dos ares tiimits que s vrueii e$ uiia miniatura d'una U o c r r i n l z de Snni B o r o l c ~ i , iiiaiiuscri~t bisailti del sigle XI', d r graii ii~8iiericia grec-siriaca, exposat a ' G r o ~ t a f r r r a r a ~ ~ ~ , i ei1els quals c~urnionten els pilaris ciues proyorcioiiadys ferradures, que sosteiien eii son pliiit d'iiiiió un biist de Crist beiieint. ¿Por esser una revelació4 nitnl forilia iiiusitndn? --

E) D I E ~ ~ L , ob. cit . , pag. 112. . .

2 ) hfariiirl iPdrchioiofie ( r 8 j j ) , iiuiii. 16 dc l;i I ~ o i . 111. 3 ) Lhi.1 Biíiii~Iiii<i l '61po~il i~11 II* GiuttnJ~rrafu ( ~ q o b ) , pq,% 136 i 7 . 4) L'ort bi;nizli>r, png. t jj.

5 ) Rrulie Hiip>fiiqizr, vol. S V I , p;ig. )o. V. L.\uiaLnrr u Kohi~:i: S~bn~i ly8ir8~ci puji- !?/<,S ;,,ji,,e,,ci"s <1,; la .47y2~;tacl,cr,, crislio?"z-,?'~~,i"l~, de i,c E<l"<Z .A4eciia e,, 1" Fr,z!2<,:<,",

6) A . A ~ v ~ i i a ~ r J. I<. Miii.iii*: I 3 ~ ~ l r l i ~ ilc 1.z Sa-iiiiod Eipoiioln iie E.~6iiir"riiri (Setein- hre-Kaveiiiurc, 1y07). png. q,,.

7 ) l. K ~ u r > u r i t > : Jb.l.~,~ili.spiiiiiiliini de Arlitiiirs, pngs. 21 i ~ j .

S) I<. A . DE LOS l t ius: hfalilsco Erpa7iol (i6 dittyiird,cdei, d. \'I1 p ~ g . 521. $I) J . A . DE LOS Rios: Id., wI . 111, yxg. r .

10) \fu.Yo~, ob. cit.; pag. 86.

14

I.cs mateises seiiiblaiices s'obser\:eii per lo que toca als oh- jcctcs arqueologics, puix de setinls~de Crist ideritics als dels nos- tres dos codccs, en veiem eii els frontals de Sant Marri de Tours (sigle X ) ' i de la Mare de Déu (sigle XIP) >, abdós del Museu Episcopal de\7icli, en un fresc de Sant Lloren< cxtramurs de Roiiia (sigle XI') ;, eii ' i in ivori del Museu Cristici del Vatici (sixlr XIIC)+ i en iiioltes altres decoracions, la iiiajor yart de les quals ostenten cl Ilargarut coixi que tant cnracterisa l'orietitalisme d'aqueixos tronos. Aiiib niolta profusió .S trob.1 taiiibi I'cspciial oriiaiiientasió de les portes de les miniatures de l'estiieritada Biblia eii les. cobertes dels sagrats llibres sostiiiguts yer Ci-ist de la citada'arqueta de Salir Isidor de Leoii (sigle Xl') 5; eii I'Evaiigc- liai-i.dc Carles el Calb, d e l a Biblioteca dc Muiiich (siglc 1 ~ ' ' ) 6 ,

r11 el Libro Grjlicuidi. los Trsla~iienros d'Oviedo (sigle XIIC) 7 , eii les iobertes d'argetit d'uii estotx del Saiicta Sanctorr~~ri de la Basilica Lateratieiica, aoii s'lii veLi taiiibé eti les figures siniboliqnes dels quiitre eyangelistes del sinle IX",eii un pisis del X I I V e la ma- tcisa proceileiici~i 9 , eii I'esmeiitat iroi-i del: Vatici (siglc XII') i i n el Sant Joaii Ci-isostoiu dcl m o s a i ~ ' ~ o r t a t i l del mateix htuheu (sixle MI ' ) y; i fins seii veu una seinblanp en una porta d'uria ja citndaminintura dcl siglc XIC II.

El barquet de la platia.84 el trobem igualmente11 u n c o ~ l e s apoi-tat per un tractadista d'nrqueologii r i a v a l ~ ~ ; \ e i i ' ~ ' i l ~ o c n l i ~ s i s de Girotia (sigle X"), que cotité foriiirs i .reiiis beii paregurs 'i, i e i i e l Codice de las,Cantigas del rey sabio (sigle XIIIC) I4. El llit

. . - ,

I) J . ücoior, ob. ci t . , yag. z j r . 2 ) . T i > . , ob. ril., p g . 175. 3 ) P. NAVA#., ob. cit., pag. j U I .

) 4 . hluNoz, ob. cit., yng. r r 4 . . 5 ) J . A ~ i u o a ur ras Rios,'lloc ci t . . uol. 11, p ~ g . T I ( . 6 ) CAHIEK. vol. de C~triosilli , l l~sler i ius~~ (1874). ya;. 47. 7) J . M.' Qc.co~ano: .Espiiil~Gir, rz i r i i ia i i :~r i i~ i i lo i , ctc. .liiiiri2't, 1 Ledii , p.as: "7. 8) 11. G~rsi .%hj IL SR~ICIII Satlc1ot.11111 c d ii si'« lemln i,i:i.o ( I y117), ll.ig*. 105 i 1 i i 8 .

I,,.. p.g. '$7. . . 10) MuíIoz, ob. cit , F ~ G , ;O , , .

ob. cit.,.I'". i í s . 2 ) F. . ..DE s* i .ar : iúiirri Er/,,rr;oi 'l. .Ii,liyiirliizdn. vol. VI: pro. 4;. ' . "' "Y'. .. I 9 ) C . Fai<ai*ioei DUKU: La .\~o~.itin dc C~itiiln', pa;. '20.

) M. COLIKIHO: REys Ciiiliniior, col. 1; *ni. 2 dc la 1'q. 368.

del primer fotogravat del disciirs anterior, cl veieiii ttitnbé a la plana CXXV del precitat cadex de I'Escorial 1. El serviiiieiit de

' les dues t:iules fotogravades el trobeiii eii la citada iiiiniatui-a den Baget del sigle X", etiels dos iiietit.its teixits de Castell'Arquato ,, (S,@ XIII'), eii el taiiibé esiiientat Llibi-e delr Iertaiirortr $ 0 - viedo (sigle XTI'), i en u11 1-ctaulc inedii de Saiit Perc d'Oiinrre (val1 d'Aiie\>), del siglc XII' 3, excepte les atiipolles especialissi- nies, que ti^. lie sabut trobar eiilloc i que eiicai-a nvui'.s'iiseii exactrs a I'Italia, 13 Bisanci dc ~'Occiderit. Els ritixols ab que s

< > 6 coiitoriiegeii les roques cn :ibdós iiiaiiiiscrits, npareixeii d'igu:il

iiiaiiera eii uii Missal de Sant Millati (sigle X"), avui n la Reial Acacleinin de I'Histori;~, si~pos:it d,'origen Pirciienc 4, cn u n s rc- ',

liquini-is de Maestriclit d'epoca bizantina í i en u11 iuosaic del Louvre d'cpoc;~ i'detitica 6 . Eis !laats o citeres de la iiiitiintura de

- la pag. 67 són iguals als de les Episioles de Sorit:Afzi.iti dcl Museu vigati (sigle XI" 7 . 1 les iiiateises vcrseiiiblaiices podria ad~iir , cii ti, respecte a tots els alti-es dct:iIls d'induiiietitaria i deliiés, aixis com per l o referetit als entrcll;icos, irlandesos o caroliiigis, eiiipero senipre origiiiaris de I'Orietit, con1 se coinprovn si s co- teja i'eritrell;iqt circular de1 Llibie dels J t ~ t g e . ~ den Ronboiiie (sigle XI" ;ariib els que fig~ireri en el inosaic port.itil bisanti del sigle XIII' eiivoltant a Saiit Nicola~i, que no fa gnirc fiiu robat del Museii de Vicli i qiie reprodiieis eii Muiioz en son estudi sobre I'esliosició bisaiitiiia de Grottafei-rata 8.

Uii5' rcfciciicia rull a1iuiit:tr sobrr aquest jiirge, autor eii I O I ~ del llibre Fo'orz~iii jzrdict~wj, escrit a Barcelona i que avui sc giinrdn n i'Escorial. Aqlieix gonhorne, que 1 Sr. Saiiperc suposa es el mateix levita de dit rioiil que en gyS escrivia a Sant Cugat

1) CULDLL~IIIU, ob. ci t . , Dls. 137. . .. .- a ) 0 b . cir., prg. ibj.

3 ) Scgoiis fclti>zrrii;i f.iiilit.~~ia aii,ililriiieiit p c i D. J. Moicll6. 4) J . G o n o ~ A r ~ n r r a a i : Iuiryi.nj;i del Ciilcq¡joj ,le 1,i Ciii; eii E>ptiiiii, rol . 111

del MUSEO F ~ ~ ~ ~ l i o i de d ~ i l i g i i ~ ~ l , i ~ l a , p.8~: 65. : S ) . C,riirrii, ob. cir., i vol. il'Iz.aiii.i..etc., pag. i Jó. . .

6 ) Bnurr. ob. cit.. uae. isi. .. u , 7 ) Guuior, oh. cit., p+g..'jo?. : - ' . . .. . .

8 ) ' Ob. cit., yag. 178.'

'S del.T'allis, eri>pleant-hi dilas pbirins et d ~ ~ f l s , . tintas ,.; jsrri I Bon-

i hoiiie yfebere en poder del qual, el 4 de Jnner del 977, 1-avego Dofiiia o T.cvogoda féu Liiia doiincib al mone~tir de Santa AQiria de Tei-rassa i que al 2 de Janer de 991 co-pri, juiit aiiib el bisbe Eiucrigo, al siicerdot Fruila, fill de Levogoda, diversos alous yro- pers a la seu egarenca? i

Acabo, n l fi, alnb paraules de l'ent6s director de I'Ensenyaii- $3 Siiperior dc Relles Arts de París: ~ S e m b l a que s611 precisades les tradicioiis'de I'icoiiogrifin bisantiiia. Pels priiicipals assuni- tes relligiosos, els nrtistcs d'aqiiell tenips iinaginarcii o fixareii deritiiiivaiiient coiiiposicions que s iiiiren con1 inodels. LILISS SLIZ- cessors jutjaren inutil cambiar-los, i aitals ohrcs adniicides deviti- gnereii en lo siiccessiu tipos sngrats que la iiiajor pirt dels piii- tors i-eproduireii fideliiientii 4.

Concl~isioiis: que la nostra gciit culta de l'Edat Mitjaiin produi veritables i iionibroses biblioteques foriiindes anib aíiior i cririq~iides aiub uii 31-dor i gcnerositat iiiai desmentits; que aiiib iiihdignble zel les rcconstituireii al cessar ses contiiiu:ides giiel-res; i que,' pei- lo tant, el seu estat social, en Iloc d'esser barbre, con1 nlguiis autors cstraiigers liiis f.i pbc liaii suposat, dislriit3 eii els temlxnoorials d'uiia pIeixi. civilisacih, ni ni&s lii iilenys que les denies riacioiis d ' l~ i ropa .

i)

. .

I) Gu>io~ . , iib. cit.: pig. jzl. . . .. . 1 ) J. Soirni Y PALLI: C R I I I I J I I ~ ~ C , ~ I P L l'>i~~r~ilo i i f , i r e i ~ > i , e11 el Bui,.liii,ir 1,1 Rmi Am.

deiirio deli% Hirtoriu; vol. XXXLV, png. 7. . .

3 ) F. Tu~i i ss A v l r : U. b'ol., vol. S?(>illl,.~irg. rq . '1) R~urr, oli. c i t . ? pro. 17% . . . . , : ,