Real com la mateixa vida…

Un grup d’ex-estudiants, ja molt endinsats en les seves carreres, es van reunir per visitar al

seu vell professor de la universitat.

Una vegada a casa del mestre, la conversa es va concentrar sobre queixes sobre l’estrés del treball

i també de la vida.

Al oferir-los-hi cafè, el professor va anar a la cuina i va tornar amb un termo de cafè i una varietat de tasses de porcellana, plàstic, vidre, algunes més

senzilles, algunes exquisites…

Els va demanar que se servissin el cafè calent.

Quan tots el estudiants tenien la seva tassa a la ma el professor els va dir:

“Si us hi heu fixat, totes les tasses boniques i cares són les que heu

agafat, deixant de banda les més senzilles i

barates.”

“Encara que és normal, que volgueu només el millor per a vosaltres, aquest és l’origen dels

vostres problemes i estrés…”

El que en realitat volíeu era el

cafè…

no la tassa...

però conscientment heu agafat les millors tasses i les heu estat

comparant amb les tasses dels altres.

“Fixeuvos-hi bé – va seguir- :

La Vida és el cafè, però les

vostres feines, els diners, i

també la vostra posició social són les tasses.

Les tasses només són eines per sostenir i contenir la Vida, però la qualitat de la Vida, no canvia.

A vegades –va concloure- al concentar-nos només en la tassa…

deixem de gaudir del cafè que hi ha a dins.

Per tant, no deixis que la

tassa et guii…

Millor gaudeix del cafè