Realisme
13
Pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d'art. El REALISME, seguit del romanticisme, el situem al tercer ¼ del segle XlX, entre 1850 i 1860. “No puc pintar un àngel, perquè no n’he vist cap” La temàtica es basarà en pintar les classes socials més corrents, populars, paisatges… els artistes pinten tot el que tenen al seu entorn. Predominen paisatges típics i escenes de costums. MILLET COURBET DAUMIER Un intent constant d’apropar-se a la realitat
-
Upload
elisabetvalls1 -
Category
Entertainment & Humor
-
view
229 -
download
1
Transcript of Realisme
Pretén plasmar la realitat de la forma mésexacta possible a les obres d'art.
El REALISME, seguit del romanticisme, el situem al tercer ¼ del segle XlX, entre 1850 i 1860.
“No puc pintar un àngel, perquè no n’he vist cap”
La temàtica es basarà en pintar les classes socials més corrents, populars, paisatges… els artistes pinten tot el que tenen al seu entorn.
Predominen paisatges típics i escenes de costums.
MILLET COURBET DAUMIER
Un intent constant d’apropar-se a la realitat
REALISME Millet fou el primer pintor que va cedir el protagonisme dels seus quadres als pagesos.
Els pagesos volen simbolitzar tot aquells que viuen de la terra, i estan intímament lligats a la naturalesa.
Malgrat la duresa de la seva feina, encara conserven la dignitat.
REALISME “Les espigolaires” 1857 - Autor: Jean FrançoisMILLET
Tècnica: oli sobre tela.En un calurós dia d’estiu, tres pageses situades a primer terme, sobresurten d’un camp de grans dimensions on el sol i el calor fan més cansada la recollida de les espigues.
L’horitzó s’eleva per atorgar a la terra un protagonisme més gran.
Dues figures descriuen angles rectes, projectats cap a terra.
L’objectiu de l’obra és reflectir la vida del pagès amb el màxim realisme possible.Una altra alça
el cos que acaba just a la línia d’horitzó.
Reflecteix la duresa de la vida al camp, una feina monòtona on tots els dies són iguals.
El color del seu mocador s’integra en la grogor de la palla del fons.
REALISME “Àngelus” 1857-59, Millet, oli sobre tela.
L’àngelus és una pregaria que es feia al capvespre, quan s’havia acabat la jornada.
És una pregaria per demanar que tot el treball que han fet doni el seu fruit.
Aixecament de la línia d’horitzó.
1r pla: personatges
2n pla: camp i poble.
REALISME “Descans al migdia” , MILLET oli sobre tela.
REALISME “L’enterrament d’Ornans” 1849, Gustave Courbet, oli sobre tela.
Representa el moment en que els assistents a un enterrament al poble natal de l’artista es disposen a dir l’últim adéu al difunt.
L’objectiu de Courbet en aquest quadre era pintar un esdeveniment social, un fet quotidià que fins aquell moment l’home havia rebutjat: l’enterrament d’un home qualsevol.
Savia perfectament que reproduir els fets tal com són podia convertir-se en un acte provocatiu, però és la realitat i ningú pot canviar-la.
REALISME
Utilitza una gama cromàtica molt reduida per augmentar el dramatisme de l’escena.
“L’enterrament d’Ornans” 1849, Gustave Courbet, oli sobre tela.
El predomini del negre es trenca amb el blanc de:
El gos
Les mànigues
Escolanets i clergues
còfies
La llum de la tela és real, situa l’escena a trenc d’alba.
Els personatges estan disposats
sense cap tipus de jerarquia.
Dóna la sensació d’una barrera negra
que ens centra la nostra atenció.
L’únic que ho trenca aquesta
massa homogènia és la creu.
L’horitzontalitat dels penya-segats
del fons i els núvols es contraposa amb la verticalitat dels
personatges.
“L’estudi del pintor” 1854, Gustave Courbet, oli sobre tela.
“Hi ha totes les persones que em serveixen per al meu treball”
És la història moral i física d’un taller.
Hi podem diferenciar tres grans grups de persones
1
L’artista és el centre, integrat en el
paisatge
Una dona despullada que
simbolitza la veritat.
El nen simbolitza la inocència. 2
Amics, treballadors i aficionats al món
de l’art
El poble, la misèria, la pobresa, la riquesa, els
explotats
Davant aquests dos mon contrastats el pintor es col.loca enmig, potser amb la intenció de no oblidar res del que l’envolta.
Obra d'estil realista que actualment es troba al Museu d'Art Modern de Barcelona.Fortuny va adquirí una gran fama de públic i crítica que tingué abast europeu, fins i tot es va arribar a parlar de "fortunyisme". El seu estil és el realisme però acrític, conformista, mostrant escenes de les classes benestants, com ara la part central d'aquesta obra. La pinzellada de Fortuny destaca per la llibertat i pel preciosisme amb tècnica detallista i pacient, més pròpia dels quadres de mides reduïdes.
La llum es reparteix homogèniament per tota la superfície de la pintura. Hi destaquen els colors càlids en primer terme, ocupant una gran part del quadre. Els personatges de la pintura, estan situats de manera asimètrica. La signatura del nuvi es fa sota l'atenta mirada del vicari i del testimoni però els convidats estan distrets sense donar importància a l'esdeveniment. Aquesta reproducció de "La vicaria" no mostra una part del quadre en la qual hi ha, a la dreta, una família humil esperant el seu torn.
