1

2

Uns amics entranyables, els totoros

Fa uns anys, a la ciutat de Nantes, a Frana, va tenir lloc un fet estrany

que ara explicarem.

Un grup de nenes, que tenien entre 10 i 12 anys, que es deien: Jlia,

Martina, Berta, Maria i Carla (aquesta sc jo), van viure una histria emocionant

relacionada amb uns personatges misteriosos, els totoros.

Una tarda vrem decidir anar al bosc. Era un capvespre d'hivern i feia

molt fred. Nevava i queien uns flocs de neu grans que no ens deixaven veure

res. Tot i aix volem buscar una cova de la que havem sentit a parlar molt.

Desprs de caminar molta estona ens vam desorientar. Estvem

perdudes. Cada vegada era ms fosc i aviat es van comenar a sentir sorolls

de diferents animals que ens van deixar fora preocupades. A ms,

comenvem a estar xopes. Havem de buscar un lloc per a protegir-nos del

fred i dormir. Qu podem fer?

De cop i volta, la Jlia va veure unes llums de color blavs que

semblaven flotar a l'aire. Sense saber massa qu havem de fer, les vam

comenar a seguir ja que feien l'efecte de que ens convidaven a anar amb

elles.

Una mica atemorides vam decidir posar-nos al seu costat i deixar-nos

guiar. Amb la lluminositat que irradiaven podem, com a mnim, posar-nos altra

vegada en marxa. Desprs de caminar una estona que a totes ens va semblar

molt i molt llarga, vam arribar a una cova magnfica, plena d'estalactites. All

ens vam trobar amb uns petits animalons anomenats totoros que de seguida es

van preocupar per nosaltres i ens van oferir ajuda.

3

Vam passar tota la nit en companyia d'aquests amables animalons; n'hi

havia un de gran, un de mitj i un de ben petit. Eren com boles de peluix, suaus

i molt flonges, tots de colors violetes. Eren simptics i reien d'una manera

especial, fent com una mena de crits ben curiosos.

Cadascuna de nosaltres va agafar afecte per algun dels tres totoros. A

mi, la Carla, em va robar el cor el ms petit. Cada cop que l'acariciaves

s'anava fent encara ms petit del que ja era i es tornava ben transparent.

Aclucava els ulls d'una manera entranyable i somreia. Era precis.

Desprs ens vam quedar adormides. Quan ens vam despertar vam tenir

una sorpresa: els totoros havien desaparegut. No en quedava cap rastre. Les

mateixes llumetes blavoses que ens havien guiat fins al cau dels totoros van

tornar a indicar-nos el cam per a tornar a casa. Ara ja sabem qu eren: focs

follets, uns esperits benignes de la naturalesa sempre vids per ajudar als

nens.

Ens vam posar amb marxa amb certa recana per no poder tornar a

veure els totoros i no poder acomiadar-nos d'ells. Desprs d'una bona

caminada vam tornar sans i estalvis a casa. Els focs follets, abans de dir-nos

adu, ens van fer prometre no explicar mai el seu secret. No us puc dir, doncs,

la seva localitzaci exacta. Potser un dia tindreu l'oportunitat de trobar-los i

viure una aventura tan fantstica com la que vam viure nosaltres i que encara

ara recordem amb illusi.

Carla Aparicio

6 B

19/02/2015

4

La Gran Aventura de lSven

Sc lSven, tinc vuit anys i sc vking. Visc en un poblat vking anomenat

slaug. Dem els pares marxaran a alta mar i no tornaran fins daqu uns

quants mesos. Aquesta nit farem una gran festa vikinga per celebrar que sen

van en busca de tresors i riquesa. Ja s de nit i tothom est a dins del

menjador, menys jo. A mi magrada mirar la lluna, sobretot quan s lluna plena

com avui, per de cop i volta sento un crit . Sveeeeen! Vine a sopar!. s la

meva mare que em crida per anar a menjar. Tothom ja est assegut a taula

menjant, bevent..., i jo la veritat, no tinc gaire gana... De cop i volta el pare

saixeca i decideix fer un brindis, perqu, com ja sabeu, s lltima nit que

passen aqu.

Avui s el gran dia, el dia que molts estaven esperant, els homes sen van en

busca de noves terres. La nau ja est a punt per partir i tenen totes les

provisions carregades, aix que ja poden salpar. Amb un adu entre llgrimes

mhe acomiadat.

Han passat dues setmanes des que els pares sen van anar. Aqu, al poble,

estic molt avorrit i necessito alguna aventura, igual que el meu pare. Per aix

necessito una gran embarcaci, aix que buscar una gran tripulaci. Far una

gran llista amb tots els nens del poble i els far unes proves. Els deu que

demostrin la millor capacitat per ser uns grans vkings formaran part de la meva

tripulaci.

Ara em dirigeixo cap al bosc per talar arbres per aix fer les diferents proves,

com ara una que se macaba dacudir: entre dos pujar un tronc darbre o tamb

penjar-se a lesquena una roca, o... Seran les millors proves de tota la histria

dslaug!! Ja tinc preparades totes les proves i, treballant i treballant, ja han

passat dues setmanes, i per fi dem s el dia. Ja tinc tots els nois que shan

volgut presentar a punt, ara noms queda comenar! Tots els nens han

comenat a crrer cap a la primera prova, consistent en saltar 15 arbres per

poder agafar una poma i posar-la a dins dun sac, i tot seguit de cap a la

5

segona prova, en aquesta shan hagut de tirar a una piscina de fang i trobar

cinc ous de gallina i treurels sencers. Desprs dhaver fet aquestes dues

proves, de vint nens noms en queden disset. Per superar la tercera prova han

de creuar el riu saltant de pedra en pedra fins arribar a laltra banda sense

caure. Ara ja noms en queden quinze per fer la quarta prova, que consisteix a

tallar 10 troncs per la meitat, i en aquesta sorprenentment noms shan eliminat

dos, s a dir en continuen tretze. La cinquena i ltima prova s construir la seva

prpia embarcaci. Desprs de mitja hora estic triant la millor i noms nhe

eliminat una, perqu estan totes molt ben fetes, per aix no s tot, aix que els

dotze nois que queden han de posar la seva petita barca al mar, anar fins laltra

punta de la badia i tornar, i els deu primers en arribar formaran part de la meva

tripulaci. En 3, 2, 1 comena la cursa! Noms comenar a una de les barques

li est entrant aigua per tot arreu, aix que ara noms en queden onze! I els deu

primers nois que han arribat abans sn: lskar, el Rolf, lErik, el Hans, el

Handler, lOwenm lrobe, el Ben, el Hlver i lStoff, aquests ja sn la meva

tripulaci. Avui els deixo el dia lliure, s a dir, no cal que ens posem a treballar

perqu deuen estar tots molt cansats, per dem coneixer a cadascun dells i

descobrir les seves habilitats.

Aquest mat mhe despertat dun bot i ara estic anant cap al lloc on hem quedat

amb tota la meva tripulaci. Ja hi sn tots! - Espera! - mha dit en Hadler - Que

ve lErik! Noms amb aquesta acci ja s que lErik s el ms despistat. Estic

fent uns equips per poder jugar a futbol i aix treballar en equip i veure com

sajuden els uns als altres. Els he separat 5 per una banda i 5 per laltra i jo

drbitre. - Que comenci el partit! - he cridat. Lequip vermell estava format per

lskar, el Handler, lStoff, el Rolf i el Hlver, i els blaus eren: lrobe, lErik, el

Hans, lOwen i el Ben. He vist com el Ben ha ajudat al Hans, i amb aix mhe

adonat que el Ben t un molt bon cor, i aix he vist com sn cadascun dells.

Ja fa tres dies que vaig fer les proves i avui ens posem a treballar de deb, s a

dir, avui comencem a dissenyar lembarcaci per poder anar a buscar els

pares, que ara ja fa ms dun mes que se nhan anat. El Rolff mest ajudant en

el disseny ja que s el ms intelligent i el que t ms idees de tots. Lrobe i

lErik han anat a buscar fusta per fer la base del nostre vaixell mentre que el

6

Handler i lOwen han anat a buscar claus i martells al taller. Necessito alg que

sencarregui danar a buscar espases i escuts de fusta per a ser uns grans

vkings, i aquest ser lStoff.

Dia rere dia la nostra nau va agafant forma i ara noms falta que alg porti un

llenol vell per fer les veles, li he demanat a lskar perqu la seva mare s la

teixidora del nostre poblat i segur que t algun tros vell. Ja est tot a punt per

poder anar a buscar als pares per abans els vull donar un casc vking com a

obsequi per haver-me ajudat a fer aquest magnfic vaixell. Ja han passat dos

mesos, dem a primera hora del mat quan tothom estigui dormint salparem.

Sn les 7:00 del mat i ja estem embarcats rumb a laventura, quan sortim de la

badia i ens esperen molts misteris per descobrir(sinnim!!) Per de fons

sento una veu...s la de lskar que diu: Mireu qui ve...sn els pares!. I s,

efectivament sn els pares! Quina alegria de veurels!! Tanta preparaci per no

res! Per almenys ja som uns grans Vkings.

Galla Ballester

7

Un germ sorpresa

Era pel mat, jo estava al llit i em va entrar un raig de llum, em vaig despertar i

vaig anar al lavabo i em vaig pentinar els meus cabells llargs i rossos, em vaig

mirar els meus ulls blaus i la cara fina. M en vaig anar a l escola amb l

autobs aquell que em fa fstic, aquell que molesta, aquell que em fa pensar

en on va a parar i on vaig cada mat ben d hora.

Vaig entrar a l escola amb la meva millor amiga la Lucia, li vaig oferir unes

galetes abans d entrar a l infern, la classe. Desprs de pensar-sho una bona

estona les va agafar i em va dir:

- Moltes grcies Marta.

- De res, Lucia- vaig dir.

Vam entrar i la professora Carme ens va dir que de deures havem de fer l

arbre genealgic de tota la famlia.

A l hora d esmorzar vaig anar a la biblioteca per comenar amb els familiars

que tenia recents de sobretot cada Nadal!!! Poder preguntar-lhi a la mare

far molt ms.

La Lucia va venir a buscar-me per anar al laboratori, b ja quedava menys,

vaig pensar! Per tela el que ens tocava...disseccionar a un pobre animalet,

arcades sols pensar-ho s el que hem donen!!!

La Lucia en canvi...com li va canviar la vida desprs daquell treball...quina

feinada li va donar aquella feina!!!! No era broma el que deia, quina

feina...acabant sent...un germ, la Luca va descobrir que tenia un germ, la

seva mare va voler explicar-li per no hi havia animal vivent que pogus

consolar-la.

8

Desprs de la sorpresa la Lucia va escapar , va marxar, volia saber ms i no

suportava el estar a casa. Crrer, li faltaven cames per arribar el registre civil,

va agafar els papers que descrivien el que havia passat i on era on estava i

cames ajudeu-me cap el carrer.

- Mil anys ,Barcelona, barri de Sarri on deu ser aix?

Per per fi el vaig trobar, vaig picar i. li vaig dir:

- Hola, Tu ets el Pol? - digu la Marta.

- S, sc jo. qui pregunta - va dir el noi.

- La Marta, la teva germana, et va adoptar aquesta famlia

Van estar parlant Ja es van conixer i la Marta se'n va anar a casa tot

contenta. Cada Nadal es trobaven i passaven les festes junts.

Fiona Ballesteros

9

LEquip Z

Hi havia una vegada tres nens; en Jofre, que sempre reia per ximpleries, en

Tommy , el ms ploramiques i lAriel, el ms forut. Un dia en Jofre va proposar

de fer un equip per fer aventures i quedar algun dia per fer plans secrets. En

Tommy va suggerir que necessitaven un nom. LAriel va afegir .... LAriel i els

seus ajudants . En Jofre va comenar a riure fins posar-se vermell com un

tomquet i llavors va dir:

-Ja, ja, ja..... ho dius de broma, no ?!

-No per qu ho dius?

-Per qu? Jo no penso ser el teu ajudant, si cal... tu el meu!

-Nois!!!! calleu, no s sembla, esteu discutint per un nom?

-Tens tota la ra! - va dir el Jofre.

-I si ens diem lequip Z com lequip A per amb la Z. Va suggerir lAriel.

-Si perqu no, esta divertit! Van cridar els dos.

Aix va comenar tot. Al cap dun temps s van fer molt famosos per descobrir

misteris que ning va poder resoldre: com el de les barres de pa, al forn de la

senyora Dolors ...

Va arribar un dia que a una papereria van robar uns bolgrafs, uns llapis, unes

gomes i unes llibretes per escriure. Lequip Z buscava moltes pistes per no li

sortia ni una, llavors un dia van robar a una llibreria uns llibres infantils, aquell

dia van tindre sort de que llagues una cmera, per no van veure del tot a la

persona del robatori. Enmig de classe de catal el Jofre comentar:

-Quina mala sort!!

-Ja per no podem fer-hi res. - va dir el Tommy.

Els tres van estar pensant una bona estona. LAriel va proposar de fer una

trampa. Els tres van dir que si movent el cap perqu el professor de catal no

els sents parlar.

10

Aleshores al pati van estar planejant com muntar una trampa per tenien que

endevinar on seria el segent lloc on el lladre aniria. LAriel va comenar a

explicar que si havia anat a una papereria i a una llibreria, el segent lloc seria

una biblioteca per poder agafar el llibre que t 400 anys i els ordinadors que

donen per treballar. Hi va anar cada dos dies als robatoris. Els tres van estar

rumiant.

En Jofre va explicar que la trampa podria ser que els tres ens distribum per els

ordinadors i el llibre. Llavors podrien amb els mbils i gravar la cara de la

persona i registrar-la a les dades de la policia. En Tommy va afegir que ja havia

passat un dia del robatori aix que el en dem el lladre tindria que anar a la

biblioteca. Van estar tot el dia repassant el pla, per la tarda va arribar el

moment de la veritat quan vam comenar a gravar vam veure el professor de

catal, que ho robava. Llavors vam trucar a la policia i el van de tindre i va

confessar de que va ser contractat per el director de la nostra escola.

Quan la policia el va interrogar ho va negar tot, el dissabte van estar buscant

els objectes robats. I els van trobar a la caixa forta que ning sabia que existia.

El director de la escola i el professor de catal van ser detinguts per la policia.

I els van substituir per altres professors. Mentrestant en Jofre, lAriel i en

Tommy van estar parlant del cas. LAriel va dir:

- Ens ha sortit molt b, no?

- Esclar que s!- va respondre en Jofre.

- Jo vaig tenir por quan vam estar a la biblioteca amagats. - va comentar en

Tommy.

- Tinc ganes de tenir una altre aventura- va dir en Jofre.

-S!! Van exclamar en Tommy i lAriel.

- Tots per un i un per tots, visca lequip Z. van afirmar tots junts

Jan Climent

11

LA GRAN VIDA DE CLAUS SCHMIDT

Tot va comenar un bell mat a Dusseldorf all a l'any 1930. L'arribada al mn

d'una petita criatura era imminent. La seva mare, Veronika, era una jove que

amb tan sol 25 anys ja estava tenint el seu primer fill. El seu marit, Alfred, era

un jove cientfic que amb tan sol 30 anys ja era tota una celebritat en el seu

camp. Les companyies d'aquella poca, es mataven amb comptar amb ell en el

seu equip cientfic.

Els primers 3 anys de vida de Claus, certament van ser pacfics, amb algun que

altre inconvenient causat per la forta crisi que patia Alemanya l'any 1930. La

casa on Claus havia tingut la sort de nixer estava situada a uns pocs

quilmetres de la ciutat de Dusseldorf. Es podia dir que era la ciutat perfecta

per criar a un nen.

Els altres anys de vida de Claus van ser moments claus tant en la histria com

en la vida del nostre jove protagonista. Al 1933, va comenar l'ascens al poder

d'un partit que anava a donar problemes durant bastants anys, el partit nazi.

Aprofitant el descontentament de la poblaci alemanya causat per les sancions

que havien estat imposades pels exrcits aliats en la primera guerra mundial,

un jove Adolf Hitler va aprofitar per aconseguir despertar a les masses.

Prometent poder i riquesa qui s'anava a negar? Per, aix ja arribar ms

tard.... Ara centrem-nos en el comenament d'aquest conflicte.

El partit Nazi va ser fundat amb l'ideal que la raa ria era l'nica que podia

existir al planeta. Perqu els nazis van comenar a eradicar i conquerir al

planeta. coneixement el podien aprofitar per a les finalitats que ells desitgessin.

El gran coneixement que Alemanya possea els va ajudar a conquistar a la

meitat dEuropa. El problema en qesti, era que als altres pasos no els

agradava ser conquerits. Els pasos o les ciutats que havien aconseguit resistir

al poder del Partit Nazi van decidir combatre contra els nazis.

12

Durant aquests anys, Claus va viure contnuament amb por. Els bombardejos a

les ciutats ja eren a una realitat. A la majoria de les cases hi havia refugis

perqu els alemanys es poguessin protegir dels atacs dels aliats. El

reclutament de ments per dissenyar i construir tecnologia per al combat, cas

que el pare del Claus, lAlfred, hagus d'anar-se als laboratoris dels nazis a

contribuir en el desenvolupament de tecnologia per protegir a la naci

alemanya. Clarament, aix va ser un cop molt dur per a Claus, que amb tan

sols 10 anys li arrabassessin al seu pare. La seva mare i el van quedar sols en

Dusseldorf. Alfred anava a veure'ls una vegada al mes, per clarament aix

no era suficient per satisfer les necessitats paternals que el seu fill li sollicitava.

L'any 1940, Alemanya estava en la meitat de la segona guerra mundial. El

ministre de propaganda Goebbels estava anunciant contnuament el poder que

tenia Alemanya sobre els altres pasos. Aquell any va ser calent, Alemanya va

aconseguir envair Dinamarca i Noruega, en resposta a l'intent d'invasi de

Frana i Anglaterra. Alemanya tamb va comenar a envair a Frana a travs

de Blgica, Luxemburg i els Pasos Baixos, que tamb van ser envats.

Alemanya havia aconseguit avanos de gegant quant a la tecnologia

armamentstica. Havien aconseguit dissenyar els coets V-2, capaos de

bombardejar ciutats des de gran distncia. Tamb, Alemanya comptava amb

l'enorme exercit de la Lutwaffe, lexercit de l'aire. Comptaven amb una enorme

flota proporcionades per Masherscmidt, Focke- Wulf, Grob, Talon, i moltes

ms empreses de disseny aeronutic.

Aquesta poca va ser clau en la vida de Claus. Li va marcar totalment. El fet de

viure a la mateixa ciutat a la qual la Lutwaffe tenia el seu exercit de l'aire, li va

portar a tenir una por contnua als bombardejos de les tropes aliades.

Alemanya comenava a notar l'entrada d'Estats Units en el conflicte. La gran

superpotncia del planeta, enfrontada amb el gran govern nazi. Li feia por cada

vegada que pensava en el que podria ocrrer.

13

La Uni Sovitica va ser la gran perdici de l'Alemanya Nazi. Es van precipitar.

No comptaven amb que la URSS (Uni de Repbliques Socialistes

Sovitiques) tenia un exercit a la seva disposici i que eren un conjunt de ms

de 10 pasos. No obstant aix, Alemanya estava a l'altura. Tenia una flota de

submarins repartida per mig mn, i tamb tenia a un gran exercit de soldats

disposats a fer el que calgus per tal de protegir al poble alemany i al seu

Fhrer, Adolf Hitler.

Alemanya, havia aconseguit conquerir el nord d'frica, i estava disposada a

conquerir Estats Units. No obstant aix, al 1943, les coses van comenar a

doblegar-se. Les tropes alemanyes eren constantment repellides per les tropes

sovitiques. Tamb es barrejava el fet que els alemanys no estaven preparats

per combatre en territori alemany. El fred de l'hivern, barrejat amb la baixa

moral dels combatents en la uni sovitica va provocar que els alemanys

anessin repellits de la Uni Sovitica. Al 1944 el final de la guerra era

imminent. Els aliats havien aconseguit alliberar el nord d'frica.

D'frica van aconseguir saltar a Siclia, i de Siclia a Itlia. L'arribada dels aliats

a Polnia era imminent. Cada vegada es lliuraven combats ms forts entre els

exrcits, i el desembarcament de Normandia el 6 de juny de 1944 va atestar

un cop molt dur a la conquesta del mn per part dels alemanys. Claus notava el

final de la guerra. Estava desitjant que per fi s'acabs tota aquesta bogeria.

Sembla que les seves pregries es van complir, ja que l'any 1945, amb Berln

envoltada per les tropes de la URSS i les tropes aliades, Hitler es va sucidar.

El mn estava enmig de la guerra freda, el conflicte entre les dues

superpotncies: Estats Units i la Uni Sovitica. Aquesta guerra era silenciosa.

Estats Units tenia la bomba atmica, per en canvi, la URSS encara l'estava

desenvolupant. Entre mitj d'aquesta guerra, va comenar la carrera espacial.

Alguns dels cientfics que participaven eren alemanys que havien estat sostrets

d'Alemanya a travs de l'operaci Paperclip.

14

Durant aquests anys van ocrrer esdeveniments realment importants en la

histria del mn. L'arribada del primer robot a la Lluna, el Lunakov per part de

la URRS o que l'home arribar a la Lluna, per part dels Estats Units d'Amrica.

L'assassinat del president Kennedy o la mort de Wernehr von Braun, el pare

del programa espacial Apollo.

Els ltims gran esdeveniments que Claus va viure van ser la caiguda del mur

de Berln i la unificaci d'Alemanya el 1989 i el collapse de la Uni de

Repbliques Sovitiques al final de la dcada dels anys 80. Els altres anys van

ser petits esdeveniments com la creaci dels porttils, la sortida a borsa de

diverses empreses tecnolgiques de bastant importncia, la invenci dels

mbils, etc. Abans que se li oblidi al despistat de l'autor, un esdeveniment

una mica ms important, la creaci de la uni europea.

Alejandro Corchn Franco

15

A les notcies diuen que uns cientfics han descobert un nou mn, el mn de la

fantasia. La Slvia, la mare de lAnna, est relacionada amb aquesta

investigaci i li diu a la seva filla que lacompanyi, lAnna no sho acaba de

creure. Arriben al mn de la fantasia amb un avi molt estrany, que noms el

poden utilitzar els que estan involucrats en aquesta investigaci. L Anna veu

coses irreals; elfs, fades, ms dun unicorn i altres ssers fantstics.

LAnna no shi vol quedar ms temps, perqu pensa que s un somni i li diu a la

seva mare. Hi ha una elfa que no para de mirar a lAnna, la segueix a tot arreu,

la Slvia va a parlar amb ella, lelfa li explica que es diu Marta i que no t

famlia. Per la nit, la Slvia li explica a la seva filla el que li ha dit i que potser se

lendurien al mn real per investigar-la i que si era aix es quedaria a viure amb

elles. LAnna es nega i diu que vol tornar immediatament cap a casa seva. La

Marta, que les estava escoltant, es va quedar molt trista i sen va anar.

Lendem ning trobava a la Marta, lAnna no sap qu fer, ser la culpable de

quela Marta no hi sigui? La vol buscar per tampoc li acaba de semblar bona

idea que sen vagi al seu mn. De tant caminar i sol mirar al terra, lAnna aixeca

el cap i troba a la Marta! La Marta shavia quedat al porxo de casa a lAnna

perqu sabia que vindria en algun moment. LAnna va avisar a la seva mare. La

Slvia se sent molt orgullosa de la seva filla i pensa que ja li cau millor la Marta.

Desprs daix lAnna cada cop pensa ms amb la Marta, no sap si fa el

correcte, vol que visqui amb la seva mare i amb ella, o no? La Marta tampoc

es creu el que li est passant, vol anar al mn real per amb laprovaci de

lAnna.

16

Lendem, lAnna i la Marta no saben com comportar-se entre elles. La Marta

intenta donar-li una mena delecci i es comporta ms o menys com es

comportava ella amb la Marta i lAnna el contrari, intenta ser el ms amable

amb ella que pot. LAnna li demana perd per tot el que li ha fet per la Marta la

ignora. LAnna es passa el dia sencer demanant-li perd. A la nit lAnna

comena a estar cansada i sen va a casa, per la Marta la para i finalment la

perdona! LAnna aprn la lli, all no era un somni. Cap a la tornada al mn

real, lAnna es torna boja donant-li consells a la Marta del seu mn. La Marta ja

ha trobat la seva nova famlia i se sent orgullosa.

Jlia Estebe

17

EL TEMPS PERDUT

Avui en dia la gent est canviant , sn diferents , no tenen temps de fer les

coses A lescola Pau Casals hi ha una colla damics molt llestos i amb molta

informaci sobre informtica. En Mohamed era un nen malhumorat, seris...es

deia que si en Mohamed fos el cel, tot el dia seria gris i apagat. La Laura,

lnica noia de la colla damics, s una noia alegra, divertida, interessant,

atrevida En canvi el Jan s poruc i tmid, per amb els amics s molt divertit, i

en Jofre, el ms llest i intelligent...per tots sentretenen amb tonteries.

Aquesta colla damics parlen cada dia per lordinador de qu han fet en els

dies, qui ha arribat tard, on han anat En Mohamed , un dia va arribar a classe

enfadat i trist perqu lhavien castigat per arribar tard a classe de msica i la

Laura a classe de viol.

lendem, en Jofre i el Jan van tenir una idea per no perdre tant el temps. Van

crear un aplicaci per guardar el temps perdut. A la Laura i al Mohamed els va

semblar molt bona idea. Ahir a lescola, mentre parlaven dels deures, el Jofre

es va adonar que arribava tard a futbol i va escapar a crrer, per la Laura li va

dir:

- No corris tant que tenim laplicaci per parar el temps! - Llavors el Jofre es va

parar, va agafar el mbil i va parar el temps. Desprs de cinc minuts va tornar

a fer anar el temps i va arribar abans de lhora a lentrenament!

Desprs, la Laura anava corrents com una boja, va aturar-se i es va dir a ella

mateixa: Si tinc laplicaci del temps perdut! Va treure el telfon i va parar el

temps.

Lendem, tots quatre estaven parlant sobre la bona aplicaci que havien creat,

ells tan sols veien els efectes positius, per no sadonaven que passaven coses

i no gaire bones , per culpa de parar el temps....

18

Van continuar fent servir laplicaci durant bastant temps, fins que un dia, la

Laura mirant les notcies, va veure que una colla docells havien caigut del cel

de cop i volta. Va trucar al Jofre que li va dir que al seu hort no li sortien els

tomquets i es van comenar a espantar perqu van pensar que podia ser

culpa de laplicaci.

En Jan i en Mohamed no els van fer cas i van continuar fent servir laplicaci

fins que un dia, al cap duns mesos, uns cientfics van localitzar a en Jan i al

Jofre i els van demanar tota la informaci de laplicaci, per saber perqu

passaven tots aquets desastres naturals.

Ells dos es van espantar una mica perqu no sabien quines conseqncies

estava tenint el fet de jugar amb el temps. Mentre els cientfics investigaven

exactament qu havia passat amb laplicaci van agafar als quatre de la colla i

els van allar a unes installacions don no podien sortir.

Els cientfics els van interrogar per saber que per quina ra havien creat aquella

aplicaci. Els quatre estaven molt espantats i confusos la vegada. No entenien

tot el que estava passant. Al cap dels dies els cientfics es van creure que els

nois deien la veritat i els van deixar anar cap a casa per amb la condici que

laplicaci desaparegus i que ells sorganitzessin millor.

Ariel Fernndez

19

La gran final a Tur

Tot va succeir a Tur, una ciutat italiana, en la que recordo que feia molt de

fred. Era el mes de Mar, just durant les vacances de Setmana Santa. Els

protagonistes, un equip de futbol format per 7 jugadors i un porter. Tots de la

mateixa edat i amb dos passions en com: el futbol i l'esport. Ens coneixem

des de feia temps i havem passat moltes hores entrenant molt dur. Per un dia

molt especial, la gran notcia va arribar com un premi al nostre esfor. Ens

havien seleccionat per anar a un torneig de futbol a Tur on havem de defensar

la categoria de benjamins.

Des d'aquell moment, el pes de la responsabilitat va caure sobre nosaltres i

tamb la illusi per viure una gran aventura. Desprs d'una llarga espera va

arribar el gran dia i vam agafar l'autocar per anar a Turn. Va ser molt pesat,

perqu eren 14 hores de viatge. A l'autocar, vam jugar a cartes, vam intentar

dormir i vam xerrar moltssim.

Quan van arribar, vam tenir el primer partit. Cansats i esgotats del viatge vam

sortir al camp amb moltes ganes perqu jugvem contra la Juventus. Era un

partit amists i vam perdre 8-1. Eren un any ms gran equip i que havem

treballat molt per arribar fins aqu.

El partit va comenar i els nervis van anar desapareixent, fins que es va pitar el

final. Van guanyar 3-0. Desprs de tot l'esfor la copa de campions va ser

aixecada pel nostre capit. Durant una bona estona vam saltar, riure, ens vam

abraar..........i ens vam fer moltes fotos de record.

Com a part pel premi vam anar a visitar el camp de la Juventus. Vam poder

passejar per ell i recrrer cada un dels seus racons. Va ser impressionant!!. Era

molt gran, de color blanc i negre i amb una gespa perfecta. Perqu el record del

moment fos ms gran, vam anar a la botiga i ens vam comprar un record:

pilotes, samarretes, bolgrafs, gots.......hi havia milions d'articles diferents!!!

20

Tamb vam poder tocar la gespa natural del camp i somiar en qu potser algun

dia podrem jugar en un camp com aquell i tenir milers de persones observant-

nos i animant-nos i fins i tot cridant el nostres noms.

Desprs de tantes emocions vam anar cap l'hotel on ens esperava un merescut

sopar i l'ltima nit de tot l'equip junts. Aquella nit a l'hotel va ser molt especial.

Estvem tan contents , que no podem dormir i noms pensvem en gaudir el

moment. Jugadors, entrenadors i coordinadors vam seguir la festa i la

celebraci d'aquella gran victria.

El viatge de tornada va ser relaxat, tranquil per molt llarg. La illusi per arribar

i ensenyar la copa guanyada va fer inacabable l'arribada a Barcelona. En

baixar de l'autocar ens esperaven familiars i amics amb molta alegria. Tot van

ser felicitacions i ms fotografies dels campions!!! D'aix ja fa 2 anys i me'n

recordo com si fos ahir. s una experincia que mai oblidar.

David Garcia

21

Histries de castellers

Ja era el dia. Jo estava esperant lautocar dels Castellers de la Villa de Grcia

mentre prenia un Cacaolat calent. Quan mel vaig acabar de prendre van

comenar a arribar tots els meus amics: lArnau, lAinara, la Berta,... Tots

estvem tranquillament fins que de cop i volta lArnau va dir: Sabeu que just

aquest mat hi ha hagut un accident a la carretera per la que passarem aquesta

nit?!. Tots vam callar de cop i just desprs ens vam comenar a preguntar:

Qu passar aquesta nit? I si ens passa a nosaltres? I si... Quan els pares van

saber que lArnau havia dit aix ens van intentar tranquillitzar, per no ho

varen aconseguir. Mitja hora desprs va arribar lautocar. Com sempre, tots

vam crrer tan rpid com vam poder per asseurens al final. Per com quasi

totes les vegades, els petits no van poder.

A la fila del darrere hi vam seure lArnau, lAinara, la Berta i jo. Com que ja era

fosc, lAinara va proposar dexplicar histries de por. La Berta, que s molt

bona, va comenar a explicar-ne de les seves, i la veritat s que feien molta

por. La histria que va explicar era sobre uns castellers que anaven de viatge a

Pars. Quan van aterrar i van agafar lautocar, a mig cam van desaparixer.

Tots ens vam quedar glaats. Ja era molt tard i ens va agafar la son. Al

moment ja estvem dormint i els pares (graciosos ells) ens van comenar a fer

fotos. Al cap duna estona, lautocar va fer una sotragada i tots ens vam

despertar de cop. El conductor va dir que havem punxat una roda i que no

podia frenar. Tots vam comenar a cridar i la veritat s que si hagussim estat

una estona ms all dins ens haguessin petat els timpans. Quan vaig veure

que lautocar sortia de la carretera em vaig fer un bunyol. Quan em vaig aixecar

vaig veure que algunes persones havien mort. Aleshores vaig anar corrent cap

al meu pare, la meva mare i el meu germ. Per sort, ells estaven b. Van

comenar a aixecar-se les persones i ens vam assegurar que ja hi rem tots els

vius. Vam continuar el cam a peu.

22

Quan ja havem caminat una bona estona totes les persones ja estaven molt

cansades. Les hores anaven passant, hores i ms hores,... Al final lEloi, el

germ de la Berta, va veure una llum al mig de la muntanya i va dir: ei, mireu,

hi ha una llum all dalt!. Aix ens va aixecar lnim a tothom i vam comenar a

caminar rpid. En arribar al lloc vam veure que qui vivia en aquella casa era un

francs, i no ens va fer molta grcia, perqu ning el sabia parlar. Al cap duna

estona dintentar entendre el que ens deia el senyor, una via del final de tot va

comenar a parlar-li en francs. Desprs de molt parlar, ens va dir que tindrem

un autocar a la nostre disposici per tornar a casa. Tots vam comenar a

xisclar com a ximples de lalegria que tenem a sobre. Vam estar esperant una

estona fins que no va arribar lautocar. Un cop va arribar, lvia li va dir al

conductor francs que condus amb compte. Mentre estvem a lautocar tots

anvem tensos per si ens tornava a passar, per no. Vam arribar a Barcelona

sans i estalvis, i quan vaig posar el primer peu a terra... em vaig despertar.

Ferran Garcia

23

Qu va passar?

Quan em vaig aixecar, sentia el soroll de lambulncia. Vaig vestir-me i

vaig sortir a fora. Llavors, vaig veure el pare al terra, vaig pensar que shauria

desmaiat, per...no, lhavien matat. Llavors vaig anar a buscar la mare per

tamb lhavien matat. Els hi vaig explicar als policies i ells em van dir: quina

mala sort que has tingut nano.

Vaig seure amb el Blanc, el meu cavall, em vaig posar a plorar i a plorar,

semblava una regadora. El Blanc tamb va plorar. De sobte el policia i la policia

em van dir que el cas ja sestava comenant a desenvolupar i em van dir que

podien ser tres persones: en Miguel, un terrorista de categoria, lAnna, la seva

dona que el dia abans havia sortit de la pres i per ltim el Jos, un ve que

estava enfadat amb el pare perqu li devia diners.

Desprs de moltes llunes vaig preguntar-me si all era un somni i em

vaig pessigar. Per no, no era un somni, llavors si que vaig plorar de deb.

Al cap duna estona em van trucar de comissaria i em van dir que creien

que havia sigut el Jos. Jo els vaig dir que miressin les empremtes digitals i aix

o varen fer. Al cap de quinze dies em van tornar a trucar i llavors em van dir

que havia sigut el meu pare que havia matat a la mare i que desprs shavia

sucidat. Jo no mho vaig creure.

Vaig anar a lesglsia a preguntar a Deu perqu ho havia fet. I Deu no

em va respondre.

Jan Garcia

24

LA INSISTNCIA DELS PARDALS

En Joan era un nen donze anys que era orfe, vivia amb la seva via en una

masia al mig del bosc. No tenia germans, ni pares i a lescola tampoc tenia

massa amics. El Joan tenia una afici molt especial: li agradava molt la natura,

des de les plantes ms extiques, fins al pi ms alt, per el que li agradava ms

era observar els animals que vivien als arbres, com els ocells volant, els

esquirols saltant i fins i tot els insectes i el cucs.

Un dia, es va llevar per anar a lescola i feia un vent espants, tots els pares en

parlaven i es queixaven. En Joan va estar tot el dia pensant en els efectes del

vent: com ho estarien patint els animals, si tindrien fred, si a causa del vent

haguessin caigut arbres... Per quan va tornar a casa, tot era molt pitjor del que

havia imaginat, semblava que hi haguessin passat uns tancs de guerra: tots els

arbres havien caigut a terra, alguns sobre la masia i alguns sobre la casa del

ve. Tot just en aquell moment, va comenar a nevar i lvia el va cridar perqu

entrs a casa. Es va preparar un got de llet amb xocolata calenta per passar el

fred i quan sel va acabar, va veure, gaireb tapat per la neu, un niu de pardals

que segurament hauria caigut dalgun arbre. Dun salt, va agafar labric i sense

avisar lvia va sortir corrents; va tornar amb un niu ple dous docell. Lvia li va

dir que ja no hi havia res a fer perqu encara no havien sortit de lou, i els seus

pares no hi eren amb ells, per en Joan no es va rendir, va encendre la llar de

foc i va tapar el niu amb una manteta de quadres, shavia proposat salvar

aquells ous i sen va anar a dormir amb lesperana de despertar-se i trobar els

pollets piulant.

Lendem, en despertar-se va saltar del llit per anar a veure el niu, per no hi

havia cap pollet, continuava havent-hi els mateixos ous blancs, quan de sobte

va sentir un sorollet, es va fixar i va veure una petita esquerda en una

daquelles closques, desprs lou del costat es va moure i tamb el de darrere,

els pollets estaven sortint! Lvia del Joan li va dir que ara era important

alimentar-los per tal que es fessin grans, aix que el Joan els hi va posar un

25

platet amb molles de pa, per els pollets noms piulaven, cada vegada ms fort

i ms insistentment, per no menjaven. Aleshores en Joan va recordar que

havia vist, a la biblioteca, un llibre de naturalesa on els pares-ocells

alimentaven els seus pollets posant el menjar a la seva boca, aix que el Joan

va anar a buscar unes pinces i va comenar a repartir molletes de pa entre els

becs dels pollets. S, ara menjaven, i com menjaven, estaven morts de gana! El

Joan estava molt satisfet dhaver trobat la soluci per tal que els pollets tiressin

endavant, per hi havia una cosa que encara li preocupava, on devien ser els

pares daquells pollets? I aix rumiant, es va adormir.

De sobte a mitjanit, el va despertar un soroll dalguna cosa que havia xocat

contra la finestra de la seva habitaci, hi va veure un mussol quiet, sense

immutar-se que lobservava amb atenci, a ell o als pollets, per en Joan no li

va donar ms importncia i es va adormir de nou. Per la visita daquell mussol

es va anar repetint nit rere nit.

Uns dies ms tard, els pollets van anar deixant de menjar, estaven tristos i

quasi no piulaven, tot i que en Joan estava segur que estaven morts de gana...

qu els hi passava? Aquella mateixa nit, de nou, el va despertar el soroll a la

finestra i tornava a ser-hi el mussol quiet i amb els ulls molt oberts mirant-los

fixament.

En Joan estava confs, mai abans cap mussol shavia deixat veure daquella

manera, qu volia, qu buscava el mussol? Per qu estava una nit i un altra

mirant per la seva finestra? Lvia del Joan li va dir que segurament els pollets

no menjaven i estaven tristos perqu volien als seus pares, per que aquests

difcilment els retrobarien, ja que devien estar desorientats en caure larbre on

havien construt el niu.

El Joan va pensar que si treia el niu amb els pollets tristos a fora al jard, potser

algun altre ocell els adoptaria, per la veritat s que cap ni un es va apropar ni

a mirar-los, el Joan estava molt preocupat, els pollets no aguantarien massa

ms temps sense menjar...

26

Aquella mateixa nit, de nou un soroll a la finestra el va despertar, es va aixecar

per espantar el mussol quan es va adonar que el mussol no estava sol, sin

que lacompanyaven dos pardals adults, que picotejaven com a bojos el vidre

en veure el niu amb els pollets... En Joan va obrir la finestra i, sense pensar-

sho, els pares pardals es van dirigir al niu que estava al costat del llit del Joan,

i els pollets van comenar a piular cada vegada ms fort, era un espectacle!

El Joan no sho podia creure, eren els pares dels seus pollets; va ser el mussol

que va avisar als pares perqu vinguessin? I va ser aix, grcies al mussol, que

la famlia dels pardals es va poder retrobar!

Vctor Gimeno

27

TU NO ETS UN PLANETA!

Al segle XXXVI no hi ha qui taccepti! Jo, aix, no ho trobo normal perqu un

planeta com jo, amable, simptic, afectus,... tot el que tu vulguis per de

desagradable res. Ning em respecta noms perqu sc ms petit que els

altres i perqu em surto de les meves rbites. Sempre que em surto de les

meves rbites mempaiten i em diuen: espero que algun dia tesfumis daqu,

segur que no et trobarem a faltar gens ni mica. A mi mofn aquesta frase

repetitiva, llavors jo contraataco i els dic: a mi tamb magradaria que fssiu

ms amables amb mi. Llavors em fulminen amb la mirada i sacaba la

discussi. Lendem vaig voler sortir de les meves rbites a propsit, no com

cada dia, per conixer algun planeta que dons valor a les meves qualitats. Em

vaig parar davant del primer planeta que vaig veure, era Jpiter! Havia sentit

parlar sobre ell per no me lesperava tan, tan, tan... no s com explicar-ho...

tan meravells, impressionant, amb aquells colors... Gaireb em desmaio! B,

segueixo. El vaig saludar tan amablement com vaig poder i ell em digu:

- Deixam en pau Plut-Z - digu Jpiter

- Pe...per...si no the fet res! vaig respondre

- s que... com explicar-ho... no... sembles un planeta... ets molt petit,

fosc, vas a la teva, et surts de les teves rbites,... Tu fes-me cas,

dacord?

- Dacord

Per qu desagradable! Jo que pensava que era simptic i respectus... vaig a

veure si el segent planeta em respecta. s Mart! s tan vermell que sembla

que et vulgui cremar! Li vaig preguntar el mateix que a Jpiter per amb ell

tampoc va funcionar. Ni amb ells ni amb ning! Cap planeta s bo amb mi.

Lendem, en despertar-me, vaig tenir una idea brillant. Com els planetes volen

que marxi i jo tampoc els vull veure i ells no es poden sortir de les seves

28

rbites... S esclar, ja ho tinc! Men vaig jo i tot aclarit. Quan vaig acabar de fer

les maletes, un cometa em va venir a buscar amb el seu taxi Spacial-Z5, el

millor transport de lunivers. Vermell llampant i tot acabat de pintar! Ja mhe

despistat un altre cop, sc un cas... Vaig pujar-me al taxi i posava en un

paperet: cap a lrbita 2. En arribar tots em van rebre amb un somriure dorella

a orella. Semblen molt simptics. Un dells em digu:

- Don vens?

- De lrbita 1, per? vaig respondre

- Ah no, per res. Per ves amb compte.

Jo li vaig dir que s amb el cap. Mha deixat amb lintriga! Amb qu he danar

anar amb compte, amb qu! De cop i volta el meu telfon espacial va comenar

a sonar. Era un nmero desconegut, b, esclar no mestranya perqu no tinc

amics. Vaig agafar-lo, era una veu masculina, molt greu i era familiar. Li vaig

dir:

- Hola? Qui s?

- Sc Jpiter. Et truco per un assumpte molt important digu Jpiter

- Em... Perdona Jpiter per em sembla que vost sha equivocat. El

nmero de Mart s el 666 66

- No mhe equivocat de planeta, Plut-Z. Et necessitem.

- Per qu, per humiliar-me?

- No, no s per aix. Des de que ten vas anar les coses shan

descontrolat i molt. Venus ha comenat a donar voltes cap endavant,

cap endarrere, cap a un costat, cap a laltre i aix que ella s tan

tranquilla

- Ja, una coincidncia.

- No, de coincidncia res. Saturn, que era tan tmid, no para de parlar ni

sota de laigua!

- De veritat!?

- S! Vaaaaaa, torna si us plau

- Dacord... per amb una condici.

- Val... Quina?

29

- Que em nombreu com a rei del planetes de lrbita 1.

- Per si tu no ets un planeta!

- Llavors per qu em voleu, eh?

- Val...Et respectarem i tot el que tu vulguis per torna ja.

- Ja vinc.

Vaig agafar el taxi i men vaig anar. De cam a lrbita 1, un altre cop.

Quan vaig arribar mesperava Jpiter, que duia una capa i una corona a les

mans. Em va rebre amb un somriure. Quina illusi! Me la va entregar i em va

guiar fins a una sala on hi havia un pil de gent: planetes, cometes, asteroides,

... Mare meva quina gentada! All hi havia un banquet de bufet lliure. Tamb hi

havia un pasts on hi posava: un pasts delicis, per un rei a encantador.

Noms feia falta que rims i seria el millor que mhaguessin fet al mn. Tots els

planetes van celebrar la festa encantats del seu rei Plut-Z! Qu b, ja sc

respectat! Ara jo ja no em moc de la meva rbita i tots estan felios amb mi.

Tots shan adonat que tots som necessaris i si no hi som, les rbites es

trasbalsen.

Berta Gmez

30

UN RELLOTGE SOLLICITAT

- Nt meu, encara recordo aquells temps en qu jo era un jove pescador que va

viure una histria magnfica - va dir l'avi.

- Qu b, una histria d'aquelles de quan eres jove, m'encanten! - digu el nt.

VAIG EXPLICAR AL MEU NT LA MEVA MAGNFICA AVENTURA

Era de dia i els meus companys i jo anvem amb un impermeable i unes botes

de color groc perqu se'ns veis si quiem a l'aigua. Normalment no tenem

una cara gaire simptica per quan pescvem un peix ben gros ens

desapareixia.

Nosaltres vrem deixar les xarxes posades per si quan anvem a dinar

acabvem de pescar algun peix ms.

Dinvem sempre amb el capit, un senyor de ms o menys 50 anys. Tenia una

barba d'un color griss, uns ulls blaus clar com laigua de Mallorca i una pell

morena d'estar les 24 hores al mar. A simple vista semblava que tingus un

carcter fort, per quan el coneixies reies i te n'adonaves que t'equivocaves. A

l'hora de dinar ens ho passvem genial, per va durar poc quan vam veure una

cosa curiosa entre els peixos de les xarxes. Era un magnfic rellotge que

marcava les 12:35 i el dia 14 de juliol de 1983. El capit va mirar curis l'hora i

la data, ell ens va explicar que era passatger d'un vaixell que es va enfonsar el

mateix dia, any i hora. Nosaltres ens vam preguntar:

- Hi haur un vaixell antic sota nostre?

Vrem arribar al port per investigar una mica ms sobre aquell rellotge. Vam

anar a biblioteques, a les golfes de totes les nostres cases, per res de res. Al

final sem va acudir una cosa, anar al Museu del Llibre Catal, i s, all hi era

lltim llibre de vaixells enfonsats del mn.

31

Lendem el vaig portar al vaixell, amb molt de compte perqu me lhavien

deixat. Vam estar tota lhora de dinar fullejant pgines i, al cap i a la fi, vrem

trobar el qu necessitvem:

- El Tornassol enfonsat el dia 14 de juliol de 1983 a les12.35, han mort

150 passatgers aproximadament.

De sobte vrem sentir un soroll ben estrany. A la cambra del darrera hi havia

alg, i aquest alg, malauradament, ens havia robat el rellotge, sescapava per

la plataforma del vaixell corrent sigillosament cap al port.

L endem ens vrem tornar a collocar al tros de mar on ens havem trobat el

rellotge, per si aquella persona que ens lhavia robat volia trobar alguna cosa

valuosa que havia quedat a les restes daquell vaixell enfonsat. Tots vigilvem

els cantons del nostre vaixell per si trobvem alguna cosa estranya o alguna

persona, i s, per una cosa molt estranya. Hi havia tot de bombolles al voltant

de la popa del vaixell, vaig comenar a veure un home amb un vestit vermell i

una bombona daire, per no es movia.

Sabem que era ell, era qui ens havia robat el rellotge, per lhavem dajudar.

Potser lhavia robat per un bon motiu, o potser no, per tant era, lhavem

dajudar s o s. Aix que vrem posar unes xarxes i amb lajuda del capit el

vrem pujar sobre el vaixell, al sof que menjvem. Era un senyor baixet, amb

els ulls grisos igual que els seus cabells, amb un nas menut, aparentava una 70

anys. Al cap de mitja hora ben bona, va tornar al seu estat normal i li vrem

preguntar de tot, per no responia, fins que de cop i volta ens va fer callar. Ens

volia explicar alguna cosa important i efectivament era aix:

- Jo no sc cap delinqent ni vull trobar cap tresor. Resulta que jo era el

capit daquell vaixell enfonsat, anava a bord amb la meva dona, el meu

fill i la meva filla. Sempre macompanyaven a tots els meus viatges i per

aix vrem acordar que si mai ens algun dels viatges en passava alguna

cosa o malauradament senfonsava, que havem de deixar lanell de

casament al tim per saber que estvem vius. Jo us vaig agafar el

32

rellotge per comprovar si era viva i efectivament ho s. Per aix lhaig de

buscar i agrairia la vostra ajuda.- ens va dir en Gonal.

- I per qu no ens ho havies dit abans? - li vaig dir.

- Perqu pensava que no mel deixareu.- va respondre ell.

Vrem anar a lajuntament per demanar el registre, per si trobvem el de la

dona den Gonal. I s, era all. Desprs vrem trobar a la biblioteca un llibre

sobre el vaixell enfonsat, un exemplar actual on totes les persones que havien

sobreviscut explicaven el que els havia passat i com havien continuat amb les

seves vides. All hi era: Fina (dona del capit)

Fou un moment molt dur, perqu mentre el vaixell senfonsava jo estava molt

preocupada, duna banda perqu el meu marit estava al tim i de laltra els

meus fills estaven jugant com si no passs res, tan tranquils al meu costat.

He continuat la meva vida amb els meus fills, perqu el meu marit va morir.

Ara, actualment, treballo de mestra a lInstitut Darlimo i des daquell moment no

he pujat mai ms a un vaixell. En un tres i no res ja rem all, a lInstitut

Darlimo, on en Gonal, la Fina i els fills tornaven a estar abraats.

Gemma Gurt.

33

LISBO-RIO: QU?

Bon dia per Lisboa, bona nit per Rio de Janeiro, em dic Leire i tinc setze anys.

Ara mateix us endinsar en una histria poc creble, per real.

Tot va comenar lltim dia del curs. Tota la classe i jo, per suposat tamb hi

era, havem de fer un viatge de final de curs. Jo havia de viatjar un dia desprs

perqu no hi quedaven ms bitllets davi. Al arribar a casa em vaig posar com

una boja a fer la maleta per tenir-ho tot a punt.

El dia va arribar, sort com un llamp a acomiadar-me dels meus pares. A

laeroport, hi havia un munt de gent i lavi trigava en arribar. Aix doncs, vaig

decidir posar-me a jugar amb el mbil i parlar amb els meus amics. A la fi la

gent de la cua va desaparixer tan rpid com la llum i vaig entrar a lavi.

Durant el viatge vaig haver de adormir-me una bona estona, perqu el trajecte

sem va fer una mica llarg.

En arribar a Lisboa em vaig installar a un luxs hotel amb piscina, sauna,

vistes al mar... Com que als deu minuts mestava avorrint moltssim, decid anar

a buscar a les meves amigues i amics. Sem va fer molt estrany, les habitacions

de lhotel indicades estaven buides i els meus companys no hi eren enlloc, ni

als lavabos ni al restaurant . Em vaig sentir molt sola i vaig haver de sortir al

carrer per plorar, perqu em vaig adonar de que segur que shavien anat a un

altre lloc sense mi. Mentre plorava, vaig notar que una m maixecava

lentament preguntant-me que feia jo plorant enmig del carrer. El noi es deia

Carlinhos i tenia catorze anys, era ben alt i robust. En Carlinhos, em va

preguntar si jo em volia quedar una setmana sencera amb la seva famlia, em

va estranyar una mica que de primeres em pregunts aix, li vaig dir que si a la

seva mare i el seu pare els hi semblava be perfecte.

Quan vaig arribar a casa seva, em va semblar que el menjar de la seva mare

Sandra estava excellent i la amabilitat del seu pare Antonio va ser

34

immillorable. La Sandra em va ensenyar moltssimes costums com les danses,

els menjars, les vestimentes tradicionals...Els seus pares eren molt divertits!

Fins que... la Sandra em va dir que estvem a Rio de Janeiro i no a Lisboa.

Em vaig quedar duna sola pea en sentir que no estvem a Lisboa. Vaig

posar-me molt trista perqu no estava amb els meus amics, tutors...

Noms, em quedava una opci que era quedar me dues setmanes ms amb la

famlia den Carlinhos fins que els meus pares poguessin venir a buscar-me .

Mentre passaven els dies vaig descobrir que el somni den Carlinhos era anar

al mundial de futbol de Brasil. Com la mare dell em va ensenyar a fer

pastissos, vaig decidir vendre pastissos pel carrer i recaptar diners per a les

entrades del mundial de futbol sense que en Carlinhos sassabents de la

sorpresa.

Lltim dia vaig acompanyar a en Carlinhos a lestadi de futbol sense dir-li res

de res. Quan ja rem all li vaig donar les entrades i ell quasi be va plorar

perqu gracies a mi podia anar a veure la final del mundial amb la seva famlia .

Vaig acomiadar-me dell i la seva famlia molt amable-ment.

Al final quan vaig arribar a lavi com que sabia que el viatge era molt llarg vaig

anar-me dormint. Quan vaig arribar a casa, els meus pares em van preguntar

que com mhavia anat per Lisboa i jo, vaig contestar: Pfff, ja us ho explicar...

Irene Latorre

35

PER QU ?

- Per qu ? vaig preguntar per quarta vegada als meus pares.

Perqu all hem trobat un nou treball millor- va respondre el meu pare, Albert.

A ms a ms, no et moriries per canviar descola va dir la meva mare,

lngels.

No mho podia creure, daqu a tres dies no tornaria a veure als meus millors

amics ja que canviaria descola. Quan els ho vaig explicar els companys de

classe s van quedar una mica tristos, sobretot les meves amigues, que no

paraven de preguntar: per qu ?

- Per sort, encara ens anirem veient quan anem a bsquet- va dir la Laia.

- Et trobarem molt molt a faltar- va dir el Pol

La Laia i el Pol eren els meus millors amics des de que tenia quatre anys.

- I seguirem fent-nos fotos i selfies?- va tornar-hi la Laia

- S, s clar vaig respondre.

Hi havia gent a la que no li importava si marxava o no, especialment lAndrea,

que era de les populars i que segons ella, s la millor del mn. LAndrea em

cau malament perqu es creu millor que els altres i els tracta fatal.

Al segent dilluns ja havia danar a la nova escola, no vaig dormir en tota la nit

tot i que quan vaig arribar all, la gent semblava molt agradable. Excepte una

que semblava a lAndrea de la nova escola per el malament que tractava a una

nena.

-Per qu sempre hi ha dhaver alg com elles vaig pensar.

Quan vaig arribar a la classe hi havia un lloc lliure al costat duna nena rossa

amb trenes i piguetes per tota la cara, semblava tmida. Vaig seure al seu

costat.

36

-Hola vaig dir-li jo em dic Marina i tu?

-Hola va respondre tmidament jo em dic Sara.

Durant la classe de mates el professor no parava de preguntar-me a mi perqu

com era nova volia saber el nivell que tenia i sen va donar compte de que era

molt llesta tamb amb catal i socials. Vam estar parlant amb la Sara, era molt

bona persona. A lhora de dinar vam seure juntes amb les seves amigues.

Llavors va comenar a venir gent del curs per coneixem. A la taula de les

populars hi havia lAndrea que va venir i va fer fora a tots els alumnes que hi

havia al voltant i seguidament em va comenar a parlar .

-Hola em dic Claudia, i magradaria que vinguessis a dinar amb nosaltres per

conixer-te millor em va dir amb un somriure fals, el ms fals que aguisis vist

mai.

-No grcies, ja estic aqu amb elles vaig respondre.

-No era una pregunta era una ordre va dir-me la Claudia.

Encara no s molt b com per finalment vaig acabar dinant amb ella i les

seves amigues, no fiem re ms que criticar al primer que passava per davant .

La veritat es que quan no criticava si que em queia b. Al cap de 2 mesos jo i la

Claudia ens vam fer millors amigues. Com ara jo era popular hem vaig

desapuntar de bsquet perqu ja no tenia temps ara havia de fer altres coses

com quedar amb les amigues organitzar festes...

Per llavors va venir la Sara i em va explicar que va sentir que la Claudia deia

que noms em volia per lo llesta que soc perqu si agafava confiana la

deixaria copiar als exmens.

-A tu el que et passa es que tens gels de mi perqu soc millor que tu amb tot

el que faig aix que fora daqu perqu em molestes i em fas perdre temps vaig

respondre i per qu no mha demanat copiar mai encara?.

37

I just en aquell moment van venir la Laia i el Pol a veurem i van sentir tot el que

li havia dit a la Sara i em van fer una pregunta que tothom sha fet alguna

vegada: Per qu?. La meva resposta va ser rpida i curta.

-Perqu ara he canviat vaig dir-li.

-Per qu ? va preguntar la Laia no tenies perqu canvia a ms a ms, tu mai

deixaries el bsquet.

-s com si ja no et conegussimva dir el Pol..

Tot seguit sen va anar una mica decebuts. La Laia i el Pol em coneixien millor

que ning i sabien que jo no era aix i que per molt que canvies mai deixaria el

bsquet. Aix que sels hi va ocorri algo. Enseguida van anar a parlar amb la

Sara que va ser la meva millor amiga quan jo vaig entrar nova en aquest

collegi. No se que li van demanar ni que tramaven per al dia segent, al Sara

va venir i em va preguntar si el dijous segent podia anar a casa seva perqu

volia parlar.

No em parava de pregunta: Per qu? Que i te a veure la Sara amb lo del

bsquet?

Per fi va arribar el dijous encara no sabia que mesperava a casa de la Sara.

Quan per fi van acabar les classes vam anar juntes a casa seva. Vam arribar i

tot semblava normal i al cap dun quart dhora van venir la Laia i el Pol.

-Qu hi feu aqu? vaig preguntar.

-Ara ho veurs va respondre el Pol.

Tot seguit van projectar un vdeo a la tele amb totes les fotos que ens havem

fet TOTES, totes son moltes per la Laia ja que fa fotos cada 5 minuts. Hi havia

fotos de tot tipus : fent el tonto, las dos soles, jugant a bsquet, amb gent,

selfies... quan va acabar el vdeo la Laia va comenar a parlar

38

-Marina et conec des de fa molt i se que tu no ets aix per aix them fet aquest

vdeo perqu vegis els bons moments que hem passat junts i els que podem

passar per no sent com ets ara, ara ets com lAndrea o la Claudia que et rius

de la gent i no per ser aix tindrs ms amics, al contrari va di la Laia.

En aquell moment em vaig donar compte de com mhavia tornat, i estava clar

que jo no volia ser aix.

-Ho sento molt Sara i gracies per tot aix Laia i Pol vaig dir una mica

avergonyida ara mhe donat compte de el malament que he tractat a la gent

aquest ltim mes.

Al segent dia vaig demanar perd als que havia ofs i vaig deixar de anar amb

la Claudia tot i que en el fons tampoc era tan mala persona perqu quan li vaig

explicar es va quedar una mica trista de que ja no siguesim ms millors

amigues.

Al final vaig acabar anant amb la Sara i les seves amigues que em queien molt

b. Em vaig tornar a apuntar a bsquet amb la Laia i tot i que no vaig tornar al

meu antic collegi , ara estic segura de que aquesta ser la meva nova escola

per que sempre em quedar part de laltra.

Alba Mas

39

LEGOISME DE LA PRINCESA

En un petit regne entre les altes muntanyes hi vivia una princesa, la princesa

Queralt. Era guapa i intelligent per fora egoista, ho era tant que fins i tot

saprofitava dels impostos dels ciutadans i sels quedava per a ella. Tot i el seu

egoisme, els rumors de la bellesa que possea van aconseguir arribar a les

orelles de ms dun prncep. Cada dia tenia un parell de pretendents a la porta

del castell desitjant aconseguir la seva m. La Queralt, per saber si eren la

seva mitja taronja, els feia remoure mar i terra fins aconseguir el regal perfecte

per a ella. Aix doncs, els prnceps arribaven fins al punt de recrrer ciutats i

pobles sencers per aconseguir el que ella desitjava. Un dia, per, arrib un

prncep diferent. Es deia Celest i tenia una cara de pomes agres que

espantava. Com que ja era al vespre i la princesa havia de dormir, va decidir

deixar la seva prova per a lendem. En Celest va haver dallotjar-se,

juntament amb daltres prnceps, en quatre barraques abandonades que hi

havia pels voltants.

A la nit, davant de la porta de lhabitaci de la princesa, es van sentir uns

sorolls i dues figures negres van entrar a la cambra, eren els pares den

Celest. Es van acostar al llit de la princesa i, a cau dorella, li van dir: Aviat

tindrs el prncep que desitges! i sen van anar a corre-cuita. Lendem la

princesa Queralt semblava ms feli que mai. Aquell dia van venir dos prnceps

ms a part den Celest i li portaven dos presents molt ben embolicats i duna

mida considera-ble. La princesa Queralt no sho va pensar dos cops, els va

agafar i els va obrir de seguida. Quan va veure que noms eren una corona i

una polsera de diamants, es va posar furiosa i va tirar els regals al cap dun

gurdia que passava per all. Enfadada, la prova daquell dia no va ser simple,

sin triple, i ben difcil. La primera era trobar el coix ms suau i perfecte del

reialme. En Celest no ho va tenir difcil ja que el seus pares tenien un coix a

les mans just quan va sortir del castell a buscar-ne un. Aix doncs, va superar la

prova sense dificultat. La segona prova era portar el vestit ms precis del

reialme, i els seus pares tamb el tenien! En Celest sen feia creus de com els

40

seus pares podien tenir-ho sempre tot. Mentre passava aix, la Queralt sanava

enamorant cada cop ms del prncep. La tercera i ltima prova era aconseguir

una corona ms maca que la de la reina. En Celest va veure els seus pares

cridant-lo perqu ans amb ells i ell, com de costum, hi va anar. Aquest cop el

regal era molt ms impressionant que els altres dos. Tot i aix, en Celest no el

va voler agafar i es va esperar a que arribessin els altres prnceps. Ja estava

fart de la princesa i del seu egoisme, tamb dhaver de fer les seves proves!

Un cop van haver arribat, en Celest es va posar davant la princesa. La Queralt,

mentre esperava el seu regal li va dir: Enhorabona! Thas guanyat el meu amor

i sers el meu proms! Dara endavant em portars el que jo vulgui. Va, rpid,

dnam el meu regal ja, estimat meu!! En Celest, seriosament, es va encarar a

la princesa i li va dir que no tenia cap regal i que, sobretot, no tenia cap intenci

de casar-se amb ella. La princesa, enfurismada com ella sola, va ordenar que

el tanquessin a la pres. En Celest, abans que lagafessin, i dacord amb els

altres prnceps, va agafar la princesa i la va fer empresonar. La Queralt estava

desesperada. Per qu?, pensava, per qu no mestima? Ella estava

obsessionada en qu era una dona bellssima i intelligent, en qu tots els

homes del reialme lestimaven i li portaven coses, fins que de cop, li van venir

al cap els seus actes sobre el poble i les seves proves egoistes. Ja sabia

perqu no se lestimava, en Celest, pel seu egoisme!!!

Fins aquell dia la Queralt noms havia mirat per ella, havia causat tristesa,

patiment i fins i tot havia causat la pobresa del seu poble. Sempre calia fer el

que ella volia, sempre ella era ms important que els altres i ella tenia el millor.

La Queralt tenia trenta vestits i un banquet de pellcula mentre que els altres

tenien un crost de pa i quatre vestits bruts i trencats. No noms eren riqueses

el que volia, tamb va reflexionar sobre no haver de ser sempre la primera i la

millor. Des daquell dia va comenar a canviar. Llavors en Celest, amb el

temps, va veure que havia canviat i li va oferir ser la seva reina, o, com hauria

dit la Queralt, la seva mitja taronja.

Ariadna Mascort

41

LA RECERCA DE LA PLANTA LILA

Vells temps que recordo, magnfics, per ara

Ja s gaireb 1 de gener, un dia molt especial per mi perqu s el dia que vaig

venir a aquest mn. Estic a casa meva, sol i tranquil, esperant i esperant, hores

i minuts, no s perqu, per cada segon que passa, un segon menys en

aquesta vida. No recordo quan va ser lltim cop per s que fa molt de temps

que no veig als meus amics. En Joan, lSteven i la seva germana gran Rebeca,

en Roi i en Josep. Els trobo tant a faltar, per s que ja no s on paren. En fi,

laltre dia vaig trobar una cmera, vella per valuosa com lor. Encara

funcionava, i sabeu qu hi vaig trobar a dins? Doncs les fotografies de quan era

petit i vaig anar amb els meus amics a les illes Canries, mho vaig passar tan

b! Vam anar a buscar una planta lila per fer-nos rics. Voleu que us ho

expliqui?

Tot va comenar ja fa temps, de fet, dem far 90 anys daquesta aventura.

Els meus amics i jo estvem a casa meva, no sabem qu fer i per aix vam

engegar la televisi. Vam passar uns quants canals fins que en Roi va deixar

una emissi on feien documentals danimals, de pasos, per sobretot de

plantes. No s qu dir-te, a vegades eren massa perillosos, daltres massa

tranquils per sort que alguns eren divertits, com aquest que estvem veient.

Es deia La recerca de la planta lila i es veu que un grup de professionals

lhavien trobat. Cert havia de ser, perqu en tenien fotografies des de tots els

angles i al saber que era veritat, vam decidir anar a buscar-la.

Quan va acabar el reportatge vam apuntar la informaci necessria per anar-hi.

A la televisi deien que lhavien trobat a les illes Canries, aix que tots quatre

vam anar a fer lequipatge i en dos minuts ja tornvem a ser a casa meva. Vam

preguntar als meus pares si podem anar-hi, per malauradament no podia ser.

Desprs els vam preguntar als pares den Josep per tamb ens van dir que

no. Desesperats, vam anar tots quatre a preguntar als pares de lSteven i quina

alegria que ens van dir que s, estvem eufrics. I finalment, vam anar a casa

den Roi per els seus pares no hi eren a casa.

42

Vaig convocar una reuni a casa de lSteven i quan va passar una estona,

darrere del meu amic Steven vaig veure una ombra gran que ens preguntava

qu fiem. Vam respondre-li que no es fiqus en assumptes ms petits que ella

i sen va anar enfadada i ofesa. Malgrat aix, vam seguir amb la reuni. Havem

aconseguit un s, per dos no. Noms quedava la resposta dels pares den Roi,

aix podrem fer un empat. Mentrestant, es podria dir que era una quedada

damics normal i corrent. Poc desprs duna hora i mitja, vam sortir a donar un

tomb pel barri i per casualitat, ens vam trobar els pares den Roi. Els vam fer la

pregunta que els hi havem fet a tots els pares i ens van dir que mentre els

altres estiguessin dacord, ells tamb, i van anar cap a casa seva. Nosaltres

vam seguir caminant i vam fer una ullada general. Tenem un s i mig i dos no.

Lnica soluci que se macudia era escapar-nos de casa. Ho vam pensar molt i

vam decidir que lendem, a les vuit en punt del mat, ens trobarem tots quatre

al port de La Marinera amb tot lequipatge per no sabem que alg ens estava

seguint i que ens a la trobarem ms endavant.

Quan va arribar lhora i el dia, vam buscar entre molts vaixells un que hi hagus

un vigilant no molt atent i buscant i buscant, vam trobar-ne un. El vaixell es deia

Lapsus i no era dels ms nous En fi, vam pujar-hi sense que el vigilant se

nadons i tot seguit, van arrencar el vaixell i vam comenar a navegar cap a

les illes Canries. Segons havia mirat a internet, trigarem una bona estona a

arribar a les illes Canries per sort que al vaixell hi havia de tot. Tot, em

refereixo que hi havia un bar, una piscina a la planta de dalt, una butaca de

massatges, era tot genial! Quan vam arribar i vam sortir del vaixell, amb el

mapa que havia portat en Josep ens vam orientar. Estvem a Les Palmes, lilla

adequada segons el reportatge, no estava gaire lluny el bosc on havien trobat

la planta, o sigui que de seguida ens vam posar en marxa i al darrere, aquella

persona misteriosa. Vam arribar a un cam ple de troncs pel terra, branques,

pedres i una pujada ben llarga per acabar de rematar tot. Ens vam fer un fart de

caminar per per fi vam arribar al cim daquella muntanya. La veritat s que

valia la pena perqu a dalt de tot hi havia un prat molt bonic amb herbes,

plantes i flors. Vam buscar la planta i al cap dun quart dhora lexpedici va

donar els seus fruits perqu entre nosaltres quatre i a saber qui era aquella

43

persona misteriosa, contemplvem la planta lila. Vam gravar molts vdeos i

sobretot ens vam fer moltes fotografies al costat daquella planta. LSteven

lanava a arrencar per vendre-la i fer-nos rics per jo vaig reflexionar i li vaig dir

que no. No estava b arrencar un sser viu noms per aconseguir diners. s

com si a tu et fessin fora de casa i et posessin a una capsa de vidre perqu

tothom passs a veuret. s cert que jo em volia fer ric per no estava b el que

volem fer i dit aix, va haver-hi uns minuts de silenci.

Quan vam donar mitja volta per tornar cap a casa, convenuts de deixar la

planta all, aquella persona misteriosa va arrencar la planta i sen va anar

corrents. Per sort, en Roi la va veure i tots quatre la vam perseguir. Ens va

costar atrapar-la per quan ho vam fer, vam descobrir que aquella persona era

la germana gran de lSteven! s clar, segurament ens havia seguit i havia

descobert tots els nostres plans i ara ja no podem fer res, feia llstima.

Desprs de tot aix, vam tornar tots cinc al port i vam tornar a buscar un vaixell

amb un gurdia no molt atent i, aquest cop, la Rebeca va trobar un que on nhi

havia de vigilant. Vam pujar-hi i vam tornar al nostre poble. Quan vam baixar,

vam anar corrent a casa de lSteven i els vam explicar ho que havia passat i

ens van dir que havem fet b de no arrencar-la per, com que la Rebeca

lhavia agafat, els pares de lSteven la van castigar sense sortir tot una setmana

de casa per a nosaltres tamb ens va caure un cstig per haver-nos escapat

de casa. Ens van dir que la planta se la quedarien ells per es veu que li

quedava una petita arrel encara, la planta era viva! Aquest moment dalegria i

felicitat va ser magnfic i tornant al nostre cstig, ens van dir que cada un de

nosaltres, es passaria a casa 5 dies sense veure a ning de nosaltres. Estava

bastant b el cstig ja que havem viscut una aventura molt emocionant.

La veritat s que he comenat a perdre memria, com tots els avis per s que

daquesta aventura, no oblidar mai ni un detallet. Dit aix, sen va anar a

dormir agafant amb fora la cmera i lendem, ja no es va despertar. 100 anys

de vida, quin plaer.

Xi Maym

44

Entre somnis

Un sol brillant tornava a sortir entre les fredes muntanyes i donava escalfor al

nou dia que sestrenava a la vida den Pol. Tornava a aixecar-se i la rutina

diria comenava aquell dilluns de febrer. En Pol pujava cada dia a lescola

amb els seus millors amics: en Joan i la Marta. Caminaven des de la casa

corresponent a cadasc i es trobaven a la placeta del poble on vivien. Els

dems temes de conversa que sorgien durant el trajecte eren infinits i fins i tot

hi havia cops que no sabien ni per qu estaven parlat dall.

Normalment arribaven a lescola dels primers perqu es llevaven molt dhora

pels matins. Desprs dun pati, al pujar corrents tota la classe com bojos per

entrar els primers, el Joan li va ensenyar al Pol que en un llibre Maya que havia

trobat, hi deia que existia la Dimensi dels Somnis i que per entrar-hi noms

havies de dormir en una posici concreta. Tamb havien de sortir de la

dimensi abans de lhora: `=, i el Joan, que prviament ho havia buscat, va dir

que significava 75 que en hores serien les 7:30. Ni la Marta ni el Pol sho

empassaven per aquella nit tots tres ho van provar.

Lendem a lescola noms entrar van anar directament a buscar al Joan per

dir-li que era una mentida ben grossa. El Joan va acceptar que no funcionava

per no es a donar per venut. En tornar del pati el Joan va assegurar que era

perqu shavia de dormir amb ms de dues persones i la Marta va proposar de

quedar el proper dissabte per demostrar si era veritat o no.

I aix va ser, el dissabte tots tres van anar a casa de la Marta i abans de dormir

van apostar-se 1 euro per veure qui tenia ra. Si guanyava el Pol, semportaria

2 euros i si guanyaven el Joan i la Marta, cadasc se nemportaria 1, menys el

Pol, s clar.

45

Al dormir en la posici van aconseguir entrar al mn dels somnis i es van trobar

all els tres junts, anaven demanant coses i, entre elles hi havia un rellotge, per

no passar-se de les 7:30. I aix cada cap de setmana sense faltar-ne ni un,

quedant cada setmana a una casa diferent, encara que tots preferien la de la

Marta perqu anaven a dormir quan volien i el menjar estava bonssim. Fins

que un cap de setmana es van jugar a veure qui aguantava ms dins el mn,

eren les 7:29 i encara hi continuaven i va sonar lalarma del rellotge den Pol.

Eren les 7:30.

Noms els quedava un desig desprs de les 7:30 i el Joan i la Marta van

desitjar sortir-ne per, res , no va passar res. Van demanar al Pol que no

malbarats el seu desig i el Pol va desitjar el llibre Maya, all era on es trobava

lnica manera de sortir. Lnica manera era dormint, per el mn es destruiria

per sempre i van decidir dormir. Van despertar-se com sempre i per ms que

ho tornessin a intentar no podien tornar. No va sortir cap ni una paraula de la

boca daquests tres nens sobre ENTRE SOMNIS. El sol va tornar a sortir igual

que aquell dilluns de febrer, per la seva vida sempre ser diferent, portar el

record del mn dels somnis.

Jofre Mosegu

46

Per qu ells?

Des de ja fa segles a Libria, un pas molt petit dfrica hi ha molta pobresa.

All no hi ha carreteres asfaltades, tampoc hi ha una escola a cada cantonada.

Nenes i nenes que tenen loportunitat danar lescola han de fer deu

quilometres, no plans, per arribar-hi.

En Kaleo, un nen que t dos germans, en Vai i en Ducati, t 10 anys. En Kaleo

i els seus dos germans van al mateix curs, encara que ells sn ms petits.

Perqu en aquella escola tots els nens i nenes dedats diferents van junts a una

sola classe. Aquests tres germans han de fer un munt de quilmetres per

arribar a lescola. Pel cam passen per rius, roques i fang.

Sn tres quarts de cinc de la matinada, en Kaleo prepara un entrep pels tres,

no tenen prous diners. En Ducati es desperta i tamb en Vai. Tots tres sen van

a lescola, no van ni amb autocar ni amb cotxe... No en tenen! Van caminant i

van descalos, sense sabates, no es poden permetre unes sabates.

Surten de casa i es desvien fins al camp i el travessen, desprs en Vai, que s

el ms petit, sempre sacaba cansant i en Kaleo lha de portar a coll. En arribar

al riu, el tram ms feixuc, toca travessar-lo, a lestiu sagraeix per a lhivern

amb el fred que fa... Per no mullar-se els pantalons, sels treuen. En arribar a

laltra banda es posen els pantalons i tornen a agafar el rumb cap a lescola.

En arribar a lescola, seuen a les taules i cadires per comenar la classe.

Mentre fan classe els alumnes noten com el terra es mou i comenar a caure

el poc sostre que tenen, els nens intenten sortir juntament amb la professora

per molts nens i nenes queden entre les runes. En Kaleo i per sort en Vai

poden sortir a temps per en Ducati es queda entre les runes.

47

Ells es passen hores i hores buscant en Ducati per quan veuen que tot est

perdut arriba ajuda Els habitants del poble, s a dir, la mare dels tres germans i

molts ms pares i mares. Tots busquen i remenen les runes per trobar amics,

familiars, fills... A la llunyania sescolten uns gemecs de nen i la mare den

Kaleo i ell hi van corrents, s en Ducati. Visca. Tots quatre sabracen i celebren

que tots estan vius.

En Ducati t una gran ferida a lesquena per per sort ha vingut un metge del

poble del costat, Sierra Leone i cura a tots els nens i nenes ferits. Aquesta

catstrofe ha causat 10 ferits i un mort. Desprs dhaver curat a en Ducati tots

quatre marxen plegats cap a casa.

Ona Oviedo

48

Perill al creuer

En aquest creuer hi ha molta gent famosa com per exemple el Cristiano

Ronaldo, per tamb hi ha molts policies per vigilar el creuer. El Ronaldo s un

jugador del Real Madrid de futbol i ell pot ser el millor jugador del seu club i el

segon de la lliga BBVA.

Ara s de nit i en Ronaldo havia quedat a sopar amb els seus companys

dequip a lhora acordada, per no apareix. Els seus amics no es preocupen

pensant que arribar una mica tard, ja passades las dues hores es posen a

buscar-lo fins que el troben al terra estirant amb molta sang i mort. Van corrents

a buscar la policia per a avisar el que ha succet i una policia especial sobre

aquest tipus dassassinats es posa en marxar per buscar lassass tan bstia i

cruel. Lendem al mat ja han trobat una pista, un tros de collar, suposadament

de lassass i es posen a buscar. Pel cam troben una altra pista i es veu que s

un cabell, quan comproven lADN veuen que es den Juan Monte i es dediquen

a buscar-lo. Quan ja porten una setmana buscant-lo es pensen que aquesta

persona s molt llesta i eixerida. Un policia diu:

- I si canviem destratgia?

- Dacord quina tens pensada? La estratgia consisteix en vigilar totes les

habitacions fins que trobem en Joan Monte. Quan acaben es posen a obeir les

ordres del company.

Llavors, esperen un parell de dies i no apareix lassass. Quan falten molts pocs

dies per arribar a Madrid. Veuen sortint una persona que coincideix amb la

persona que busquen. La criden i comena a crrer per escapar-se per al final

ell sol no pot fer contra tota aquella policia. Aix que quan acaba el trajecte

lenvien directament a la garjola i tots els famosos ja es queden ms tranquils.

Tommy Pedrs

49

SOLS EN UNA BARCA

Va sonar el timbre de casa, vaig anar davant del mirall del lavabo, em vaig rentar la

cara i em vaig passar la pinta pels meus cabells llargs i castanys, vaig vestir-me el

ms rpid que vaig poder i vaig baixar les escales per anar a obrir la porta. Quan la

porta ja era oberta vaig veure que eren en Joan i en Jordi, els meus millors amics.

Els vaig dir que entressin i els vaig oferir una mica de llet. En Joan va dir : S,

moltes grcies Alba. En Jordi em va preguntar: Tagradaria venir amb nosaltres a

pescar amb la meva barca? . Li vaig dir que s; quan vaig acabar desmorzar vaig

fer uns entrepans i una amanida i vaig anar a dalt a avisar a la meva mare perqu

tres nens de dotze anys no sen poden anar sense avisar.

Quan vam arribar a la platja, vam remar ben endins per poder marxar una mica

ms endins per poder pescar millor, vam agafar les canyes i vam pescar. Jo em

vaig estirar a la barca, com que estava molt ben construda i ben allada no entrava

aigua per enlloc i com que feia molt bon temps no saixecaven les onades. Quan ja

portvem una estona en la barca i en Joan i en Jordi havien pescat dos peixos que

ens encantaven a tots tres, ens vam menjar els entrepans i lamanida que havia

preparat. En Jordi a baix de la barca tenia un llit, per era bastant gran, tamb hi

havia una petita nevera i un microones que anava amb piles, no era gaire potent,

per alguna cosa feia.

De cop, es van aixecar les onades i una onada es va emportar la barca mar endins

amb nosaltres a dins. Es va aixecar boira i no viem la platja, en Jordi va agafar els

rems i va comenar a remar cap a endavant per no sabem si era la direcci bona

per arribar a la platja, es va fer fosc i estvem molt cansats, vam anar a baix al llit a

descansar, sort que tenem una botella per rentar laigua amb sal i fer-la neta, vam

anar a dormir.

Lendem en Joan pescava i en Jordi remava, jo vaig netejar una mica daigua i

vaig fer el peix per poder dinar, vaig obrir un calaix i hi havia un paquet de galetes,

en vaig menjar un parell i els vaig dur unes galetes al Joan i al Jordi. En Joan va

pescar un llu, no s que ens agrades gaire, per per no morir de gana En Joan

portava un rellotge i em va dir que eren les dues del migdia i ens vam menjar el

50

mini llenguado que havien pescat ahir al mat. Ens el vam menjar i en Joan i en

Jordi es van posar a remar, jo mentrestant mirava amb els prismtics per veure si

veia terra. Quan eren les dotze de la nit ens vam posar una altre cop a dormir.

Lendem va ser igual, i laltre i laltre i laltre, quan ja portvem sis dies remant,

pescant, dormint i intentant sobreviure en Jordi, pels prismtics, va veure com unes

muntanyes i vam comenar a remar en aquella direcci, estvem tant contents que

vam fer servir totes les nostres forces. Van passar dues hores i estvem a punt

darribar. Vam arribar a una platja on hi havia molta gent, vam agafar unes bosses i

vam posar els peixos que havem pescat, li vam preguntar a una parella qu era

aquella illa i ens van dir que estvem a Eivissa. Jo a lestiu anava all i vaig pensar

i s que era Eivissa perqu era una platja idntica a la platja de Benirrs. Jo a

Eivissa tenia la famlia de la meva mare.

Li vam demanar als del quiosc si ens podien portar a Santa Eullia per poder parlar

amb la meva via i ens hi van portar amb una furgoneta, quan vaig veure la casa

de la meva via li vaig dir que pars, que ja havem arribat, i ens va deixar. Vaig

trucar a la porta i em va obrir, es va posar a plorar dalegria perqu la meva mare li

havia dit que no em trobaven ni a mi ni als meus amics. Ens va dutxar, ens va

donar roba neta i ens va fer un plat de sopa, estava bonssim. La meva via va

trucar a la meva mare per avisar de que estvem b.

Com era molt tard, com les deu de la nit vam dormir a Eivissa i al dia segent la

meva via va anar a comprar bitllets davi per tornar a Barcelona. Li vam regalar

els peixos que en Jordi i en Joan van pescar perqu a ella li encantava i vam tornar

a Barcelona. Quan vam arribar les nostres famlies ens estaven esperant amb

unes cares sper alegres perqu portvem set dies fora de casa preocupats

perqu no sabien que ens havia passat. Quan vaig arribar a casa que eren les dos

del migdia, la meva mare havia preparat una paella amb trossos de peix i unes

llimones per sobre. No em podia creure que estigues de nou amb la meva famlia.

Per la tarda vam anar a la platja a banyar-nos amb en Jordi i en Joan i ens ho vam

passar sper b. Mai oblidar la aventura que vaig fer amb els meus dos millors

amics.

Laia Peire

51

LA TRIBU INDGENA

Llex s un nen que t 8 anys que vivia a Barcelona amb els seus pares i li

agradava molt viatjar. No t casa fixa perqu sempre est per tot el mn. T el

cabell ros i els ulls blaus.

Aquest estiu van anar de viatge a Centre Amrica amb la seva famlia , van ser

molt boniques les excursions per Costa Rica i tots els animals que va veure.

Tot anava genial fins que a una excursi llex, que anava lltim, va ensopegar

travessant un riu i la seva motxilla sen va anar riu avall i ell darrere. Al cap

duns minuts, quan la corrent no era tan forta, va poder agafar la motxilla i quan

va mirar enrere.... es va trobar de cara amb un COCODRIL !!!!!!

Era un cocodril de 6 metres amb unes dents blanques i afilades que feien

esgarrifar. Llex va sortir per potes i no va mirar enrere. Va entrar a una cova

molt llarga i al final de tot hi havia una llum molt potent. Va anar corrent cap a la

llum. No veia res, per quan finalment va poder veure-hi, el que va poder veure

el va deixar petrificat. Era un prat precis ple de vegetaci i animals. Va

comenar a caminar per aquell prat tan bonic que semblava cuidat per alg. I

que jo spiga, els animals no cuiden els prats daquella manera.

Al final del prat hi havia una paret de fulles. Quan les vaig obrir em vaig trobar

amb un poblat indgena. Llex va entrar-hi i de repent se li van tirar a sobre

cinc homes, el van immobilitzar mentre cridaven com bojos alguna cosa que no

entenia. El van adormir dun bon cop al cap i quan es va despertar es va trobar

lligat a sobre dun foc i cada 5 minuts baixaven la corda don penjava 15

centmetres.

Llex estava molt espantat i va comenar a cridar: ajuda, ajuda!. Llavors,

duna de les casetes va sortir el cap del poblat que es deia Oinz. Era un cap

52

valent molt tossut, gros i alt, tenia el cabell llarg negre i amb trenes i era un

home de mentalitat molt tancada.

LOinz es va acostar a llex i li va dir: hdodredtghfhghhxllyhsfg?

Llex li va contestar: No le entiendo seor. Habla Espaol? Do you speak

English?

LOinz contest: I only speak English and Untnon

Llex li va dir: Can you let me down please?

LOinz li va dir: wh