Recull de Premsa - Orfeó Català · 2019. 2. 7. · 2007, va ser Fèlix Millet. L editor Javier...

17
Recull de Premsa

Transcript of Recull de Premsa - Orfeó Català · 2019. 2. 7. · 2007, va ser Fèlix Millet. L editor Javier...

Page 1: Recull de Premsa - Orfeó Català · 2019. 2. 7. · 2007, va ser Fèlix Millet. L editor Javier Godó el va contactar per pro-posar-li de muntar junts el canal: l un aportaria la

Recull de

Premsa

Page 2: Recull de Premsa - Orfeó Català · 2019. 2. 7. · 2007, va ser Fèlix Millet. L editor Javier Godó el va contactar per pro-posar-li de muntar junts el canal: l un aportaria la

44

mèdia DIJOUS, 21 DE MAIG DEL 2015 ara

Empar Moliner i David Miró presenten el dossier de VicUnes 40 persones van assistir ahir a l’ac-te de presentació del dossier sobre Vic que l’ARA ha publicat avui dins del cicle Ara fem ciutat, dedicat a recórrer el territori català i a analitzar 27 ciutats del país amb la mirada posada en les eleccions muni-cipals. El subdirector de l’ARA David Mi-

ró i la columnista Empar Moliner van con-duir l’acte, celebrat a la Cambra de Co-merç. Moliner va definir Vic com “una ciu-tat que vol fer les coses bé”. També va des-tacar la importància de la indústria porci-na, que considera “la clau per a l’economia del municipi”. MÈDIA

Tarragona

Carles Capdevila presenta el dossier

sobre Tarragona avui a les 19.30 h al Centre

Cívic de Sant Pere i Sant Pau

Una de les societats des de les quals es va impulsar 8TV va ser TVCAT SL, filial de Catalunya Co-municació, del Grupo Godó. El seu president, des de l’any 2000 –tres anys abans de la concessió– i fins al 2007, va ser Fèlix Millet. L’editor Javier Godó el va contactar per pro-posar-li de muntar junts el canal: l’un aportaria la llicència i l’altre el múscul financer. El vicepresident del Barça Carles Vilarrubí també va participar, com a soci i membre del consell d’administració, en la posa-da en marxa del canal.

Però amb els anys (i les pèrdues econòmiques) cal anar fent amplia-cions de capital. El Grupo Godó va perdent socis pel camí i acaba pos-seint el 100% del capital de l’empre-sa. Tanmateix, no totes les sortides seran traumàtiques. “Quan vaig vendre la part de l’Orfeó vaig gua-nyar uns trenta milions de pessetes.

Bé, jo no, l’Orfeó”, declara Millet anys després, en una nova mostra de la tendència de l’exgestor del Pa-lau a confondre comptabilitat per-sonal i professional.

Més enllà dels avatars accionari-als, repassar el veredicte del con-curs permet constatar la gran dis-tància entre el que es pretenia el 2003 i el que, dotze anys més tard, s’ha aconseguit. La concessió es va fer per a un projecte que preveia la creació de quatre canals: City TV, Vida (estils, salut, gastronomia...), Parc (infantil) i Black (música i cul-tura, adreçat als joves). A l’hora de la veritat, només s’ha consolidat un canal i la resta de l’espai radioelèc-tric s’ha rellogat a altres operadors, com el FC Barcelona. O, des d’aquest any, TV3, que fa servir part d’aquest múltiplex públic de gestió privada –amb un cost d’1,8 milions d’euros– per poder seguir oferint el

Mediaset ja pot comprar el 40% de 8TV i gestionar-li la publicitat

El CAC i la CNMC donen el vistiplau a l’operació amb què el canal vol sortir de pèrdues

El Grupo Godó ja no té cap obstacle administratiu per vendre el 40% de 8TV a Mediaset. El ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) va aprovar ahir l’operació per unanimitat. El dia anterior, la Co-missió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) hi donava també el seu aval. D’aquesta mane-ra, els dos grups poden tancar la compravenda –de la qual no han fet públic l’import– quan vulguin.

L’entrada de Mediaset (Telecin-co, Cuatro...) a 8TV va més enllà de la transmissió d’accions. El canal privat català es posa a les mans del gegant espanyol perquè resolgui l’assignatura pendent de la publici-tat. 8TV és encara deficitària i es creu que l’aliança li permetrà acon-seguir uns ingressos rellevants d’anunciants de Madrid als quals té difícil accés directe. En canvi, Medi-aset sí que té bona relació amb les grans firmes, en controlar prop d’un 45% del mercat publicitari televisiu espanyol.

El 40% de les accions permetran a Mediaset prendre decisions ope-ratives sobre el canal català. Una de les conseqüències previsibles és que podrà col·locar part de la seva pro-ducció a 8TV o obrir finestres en ca-talà d’algun dels drets esportius que controla, com ara les motos.

De l’Orfeó a Mediaset La llicència en joc ha tingut una vi-da atzarosa. La concessió es va fer el 2003, a les acaballes del govern Pu-jol, a Emissions Digitals de Catalu-nya, una societat de la qual el Grupo Godó tenia el 62,5% a través de Ca-talunya Comunicació SL. També hi havia el grup 100% Comunicació (amb un 20%), Tradia (filial teleco d’Abertis, amb un 10%), Catalana de Televisió 2003 (una SL amb diver-sos empresaris, que sumaven un 10%) i l’Orfeó Català (2,5%). La pre-sència de l’Orfeó en l’accionariat era una compensació pel fet que era una llicència seva –que no tenien activa, més enllà d’una carta d’ajust– la que es reconvertiria en el primer canal del múltiplex privat (és a dir, en 8TV, que es deia CityTV en la seva encarnació prèvia). Al concurs s’hi va presentar també Mediapro.

BARCELONAÀLEX GUTIÉRREZ

seu canal en HD (ja que l’Estat va eliminar un dels dos múltiplexs de la Corporació).

També la qüestió de la llengua ha resultat polèmica. “Emissions Digi-tals de Catalunya es compromet a emetre en llengua catalana un 100% de la seva producció pròpia”, explica-va la Generalitat en justificar la con-cessió. Això va trigar un temps a ser així. El programa Aruscitys, per exemple, tenia el castellà com a pri-mera llengua, però la cadena mai va rebre una amonestació oficial –sí tocs d’alerta oficiosos– pel fet d’in-complir aquests compromisos. L’en-trada ara de Mediaset tornarà a po-sar a prova la clàusula. 8TV pot oferir sèries i films en castellà, com fa habi-tualment, perquè són producció ali-ena. Però si Telecinco hi aporta con-tinguts propis haurà de fer-ho en ca-talà, si vol complir aquest compro-mís de la concessió.e

Paolo Vasile, conseller delegat de Mediaset, el grup que adquirirà el 40% de les accions de 8TV. EFE

La cadena estrena avui ‘Encantats’, un ‘talent’ musical

Qualificada per la cadena com “una de les apostes més importants de 8TV dels úl-tims anys”, avui arriba el pro-grama Encantats (22.30 h). Aquest talent show ofereix a sis autors novells l’oportuni-tat de convertir una idea de cançó en un tema completa-ment arranjat i produït, que podran regalar a la persona que els va inspirar. El progra-ma, de la productora Brutal Media –responsables d’es-pais com El foraster, a TV3–, té com a membres del jurat el músic Manu Guix, la cantant Roser i el presentador Rocco Steinhäuser.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MEDIOS

141000

14121

Diario

840 CM² - 100%

4030 €

44

España

21 Mayo, 2015

ORFEO CATALA

Page 3: Recull de Premsa - Orfeó Català · 2019. 2. 7. · 2007, va ser Fèlix Millet. L editor Javier Godó el va contactar per pro-posar-li de muntar junts el canal: l un aportaria la

Ediciones Primera Plana SA, editora del diari EL PERIÓDICODE CATALUNYA, s'oposa expressament a la reproducció comer-cial dels continguts d'aquest diari, en la modalitat de revistes o re-copilacions de premsa (press-clipping), sense comptar amb l'au-torització escrita de la seva editora, als efectes del que estableixl'article 32.1, paràgraf segon, de la Llei de Propietat Intel·lectual.

història

La guerra indeleble

Augusto ManzanalBarcelona

Passats 70 anys de la rendició ale-manya, s’entreveu per un costat la progressiva desaparició de testi-monis i empremtes, i per un altre, la facilitació d’una perspectiva his-tòrica més procliu a analitzar des-apassionadament la primera guer-ra total d’aniquilació, qüestionant algunes simplificacions populars. L’heroica imatge de la invencible Wehrmacht i de l’incansable Exèr-cit Roig s’entela quan es recorda la funesta empremta dels dicta-dors als quals obeïen. Els partici-pants de la segona guerra mundi-al van mostrar en les seves accions el posicionament ideològic de ca-dascun. Era innegable com era de descomunal la tasca, però el sacri-fici soviètic, en certa mesura, no va ser més que el naturalitzat menys-preu per l’individu promogut per Stalin i per la certesa col·lectivista del règim, cosa que es reflecteix en l’abundància de morts. Més impor-tant que el rigorós hivern va ser la inesgotable carn de canó. La inces-sant bibliografia i la insistent cine-matografia seguiran sent les Ilía-des de la nostra guerra de Troia per intentar entendre aquells sis anys de sang, suor i llàgrimes d’aque-lla atroç conflagració que va que-dar travessada en la història com un possible punt d’inflexió i com a perpetu patrimoni pedagògic de la humanitat.

FOrMEs

Segons plats

Cristina CompanySabadell

Mai he entès aquells comensals que consideren que és de bona educació no esperar els altres en els segons plats. Ells mateixos són els que co-mencen a menjar sense escrúpols i els que inciten els altres a fer-ho; els del «fred no val res». No sé si ho fan com a homenatge a la dedicació del cuiner o és més una qüestió pu-rament egoista de no voler menjar-se el plat fred. El cas és que sigui per la raó que sigui, aquesta situació in-còmoda, entre els que comencen a endrapar i els considerats que no saben si sumar-se al tiberi, no hau-ria de donar-se si tots els segons es portessin a la taula al mateix mo-ment. A casa això és possible si es col·labora en la tasca de cambrer, però fora només hi podrem inter-venir esperant o no els altres. Així doncs, no cal perdre temps consen-suant si s’ha de començar a men-jar o no; col·laborem o esperem. Se-gur que hi ha algú a taula que ens ho agrairà.

OkupEs

Protegir la propietat

Carlos GómezPremià de Mar

Entre Mataró i Premià de Mar hi ha als jutjats centenars de vivendes perquè als seus legítims propieta-ris, que paguen els seus impostos, se’ls han ficat okupes a la seva pro-pietat. Hauran de pagar milers d’eu-ros per pagar advocat i procurador i esperar entre 12 i 18 mesos per recu-perar el que amb el seu treball i es-forç és legítimament seu. En la ma-joria dels casos, aquestes vivendes seran destrossades i saquejades i, després d’una llarga i tempestuosa experiència amb la justícia, no recu-peraran res perquè els okupes iden-tificats seran insolvents. Senyors po-lítics, ¿què pensen fer per legislar da-vant tanta inoperància i inseguretat jurídica?

patErNitat

Gestació subrogada

David AmoresGranollers

En els últims anys són diversos els fa-mosos que han donat visibilitat a la gestació subrogada o les anomena-des mares de lloguer: els cantants Miguel Bosé, Ricky Martin, Miguel Poveda i el futbolista Ezequiel Garay són alguns dels que han anunciat la seva paternitat gràcies a aquesta tècnica de reproducció. Lamentable-ment, a Espanya la legislació actu-al no permet la gestació subroga-da, per aquest motiu moltes perso-nes pensen a realitzar el seu somni de ser pares als Estats Units, Grècia, Ucraïna o l’Índia. Les dones poden ser mares solteres de forma relativa-ment fàcil, ràpida i econòmica. En un país que advoca per la moderni-tat i per estar al capdavant en molts aspectes socials, potser ja va sent ho-ra que qualsevol persona tingui el dret a formar una família sense ha-ver de travessar l’oceà.

rÈpLiCa

Poda d’arbres

Sònia FriasHàbitat Urbà. Ajuntament de Barcelona

En resposta a la carta de Julio López (4 de maig), informem que el dar-rer trimestre del 2015 està previs-ta la poda dels arbres del carrer de Pi i Molist, d’acord amb la progra-mació establerta en l’arbrat la ciu-tat, que preveu la poda cada qua-tre anys. Per una altra part, aques-ta primavera s’està portant a terme el tractament preventiu d’aquest arbrat contra el tigre del plàtan (Corythuca ciliata).

Consell de Cent,425-427,Barcelona 08009.

[email protected] @EPentretots

El gran mal de la teleporqueriaE n un dels moments més im-

portants per a aquest país, en què la formació, la cultu-

ra i la millora contínua es presten indispensables per poder tirar en-davant i formar una societat més forta i més preparada per a situaci-ons difícils, em sorgeixen una sè-rie de dubtes. Així, em pregunto si s’està fent tot el possible per trans-metre valors que eradiquin l’escas-sa cultura i la falta d’interès per te-mes transcendents com poden ser l’economia, la política, la forma-ció i la cultura general. Les xifres que ofereixen els estudis sobre la situació d’Espanya a nivell d’efici-ència educativa són tristes: a la cua de la UE en idiomes (només supe-rat per Bulgària i Hongria ) i dels últims de la UE en innovació. I en

aquest punt, crec que va sent el mo-ment de fer especial menció al mal que causa la televisió que ofereix aquest país, d’adonar-nos del que aporten programes com Gran Her-mano, Gran Hermano VIP, Quién quiere casarse con mi hijo, Hombres, mujeres y viceversa, Adán y Eva, Amor a primera vista, Sálvame… i una infinitat de pro-duccions culturalment nul·les. És desagradable encendre el televisor i trobar-se contínuament personat-ges sense ofici ni benefici, que es fan famosos i aconsegueixen fins i tot arribar a ser presentadors, deixant al marge grans professionals. I més trist és saber que les audiències aug-menten sense parar. L’increment d’aquest tipus d’en-treteniment em porta a pensar que molts governants, empreses i ins-

titucions estan encantats de no generar persones amb altres pre-ocupacions, interessos, inquie-tuds; a no promoure en la societat la capacitat per créixer cultural-ment perquè puguin convertir-se cada vegada més en pitjors ene-mics intel·lectuals. I em pregunto: ¿quan esclatarà aquesta bombo-lla? ¿Quan es començaran a eradi-car aquests programes tan allu-nyats de la promoció cultural? ¿No és conscient ni capaç la soci-etat d’abandonar aquest vici tan nociu?

CuLtura

hildalina romero

Estudiant.Badalona

produir el dia de l’homenatge al po-eta Joan Maragall, quan el censor va prohibir El cant de la senyera creient-se –per ignorància– que era l’himne de Catalunya. És evident que la ban-dera catalana fa por i respecte als es-panyolistes, en canvi, la senyera la veuen com una bandereta regional folklòrica i insignificant. Espanya ens estima.

La BaNDEra

Espanya ens estimaE n un país com el nostre, sot-

mès constantment a tota mena de vexacions, mani-

pulacions i rebaixes nacionals i lin-güístiques, s’ha acabat substituint molt alegrement la bandera –cada nació té la seva– per la senyera. Cal recordar una vegada més que la se-nyera és l’ensenya dels orfeons, i el vibrant El cant de la senyera és l’him-ne de l’Orfeó Català, que va escriu-re Joan Maragall i va musicar Lluís Millet. L’error de dir senyera en lloc de bandera arrenca dels fets del Palau de la Música Catalana que es van

Jordi pausas

Pintor.París

Teràpia per al cos i l’ànimaC ompartir moments, ex-

pressar sentiments, crear vincles amb un grup, es-

capar-se de la soledat, aprendre normes socials, millorar la con-centració mitjançant un terapeu-ta i la música i els seus elements (so, ritme, harmonia, melodia, tons). És la musicoteràpia. Una ex-periència positiva que s’està por-tant a terme a Sitges des de fa un any en un grup inclusiu d’una pe-tita associació de pares i mares amb fills amb discapacitat. Aques-ta activitat, subvencionada per l’ajuntament, s’ha convertit en una part molt important de les vi-des dels nostres fills i filles, que es-

peren el dia de la sessió amb impaci-ència. La música ha sigut el vehicle de cohesió social per a aquest grup de nens i ha millorat la seva qualitat de vida. Molts ja han demostrat els be-neficis de la música en l’ésser hu-mà, des del cèlebre neuròleg Oliver Sacks fins a Sarah Johnson, creado-ra de la disciplina universitària als EUA. La musicoteràpia és capaç de produir notables canvis a nivell fi-siològic en l’organisme, accelera o endarrereix les principals funcions orgàniques (ritme cerebral, circula-ció, respiració, digestió i metabolis-me), a nivell psicològic estimula les emocions, produeix sedació, facilita

l’expressió. A nivell intel·lectual ajuda a desenvolupar la capaci-tat de concentració, estimula la imaginació, fomenta la comuni-cació verbal i no verbal, facilitant l’aprenentatge d’habilitats soci-als. A través de la música adqui-rim recursos que ens permeten comprendre’ns com a subjectes dins d’una estructura social més connectada amb l’entorn. Tot són avantatges.

MÚsiCa

Carol Martí

Hostaleria.Sitges

DIJOUS 921 DE MAIG DEL 2015

L’Administració no sempre és prou transparent i accessible per al ciu-tadà. ¿Teniu una denúncia, queixa o consulta ciutadana per a qual-sevol nivell de l’Administració? El nostre equip de periodistes l’es-tudiarà i hi buscarà resposta. En-treu a la nostra web i ompliu el for-mulari.

en comunitat

Bústia de denúncies ciutadanes

entretots.elperiodico.catA la web

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

545000

89305

Diario

117 CM² - 11%

2706 €

9

España

21 Mayo, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 4: Recull de Premsa - Orfeó Català · 2019. 2. 7. · 2007, va ser Fèlix Millet. L editor Javier Godó el va contactar per pro-posar-li de muntar junts el canal: l un aportaria la

El salbn cerrarb sus puertasel viernes./Elena Ram<Sn

AnMisis

El negocio exteriormarca la nuevaedici(~n deConstmmat ~

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

27000

5853

Lunes a sábados

354 CM² - 33%

1534 €

1,3

España

21 Mayo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 5: Recull de Premsa - Orfeó Català · 2019. 2. 7. · 2007, va ser Fèlix Millet. L editor Javier Godó el va contactar per pro-posar-li de muntar junts el canal: l un aportaria la

BBB-CONSTRUMAT/ELCERTAMEN OFRECE PRODUCTOS HASTA HACE POCO INIMAGINABLES

PARAADAPTARSE A LAS NUEVAS NECESIDADES DE LOS CLIENTES.

El sector de la construccibn renacepara afrontar un nuevo ciclo

por Alberto Munta~ola

E1 certamen Beyond Building Barce-lona (BBB)-Construma~ que se cele-bra hasta mafiana en el recinto ferialde Gran Via se sustenta en cuatro pi-lares temfificos -la innovaci6n, el di-sefio, la sostenibilidad yla rehabilita-ci6n-, con el objefivo de impulsar laadaptaci6n del sector de la constmc-ci6n a la nueva coyuntur~. La pro-puesta es clara: facilitar alas empre-sas espafiolas de la industria de laconstrucci6n, especialmente a laspequefias y medianas, la posibilidad

El impulso a laintemadonalizaci6n delas empresas es uno delos ejes del certamen

de acceder a los mercados intema-cionales con el objetivo de compen-sat la debilidad del mercado interior.Adem~, a trav~s del Foro Contract,se presentan alas empresas exposi-tores un total de 170 proyectos en elexterior con una inversi6n potencialde 30.000 millones de euros.

Construmat tambi~n apuesta porla rehabilitaci6n y la eficiencia ener-

g~tica como instrumentos para reac-tivar el mercado nacional, en el queun 60% del parque de viviendas fueconstruido antes de 1980. Estos datosdejan entrever grandes oportunida-des de negocio para empresas comoKnauf, que ofrece soluciones ecoefi-cientes contra el frio, el calory el rui-do, en favor del confort y del ahorroenerg~ntico, mejorando, de esta for-ma, la calidad del aire interior.

Graf tambi6n apuesta por solucio-nes ecol6gicas; la firma de origen ale-m~m ha desarrollado un sistema parala recogida y ufilizaci6n del agua delluvi~. Su objetivo en la feria es conse-

Varias personas observan los nuevos modelos de cerdmica.

guir prescriptores, porque, segfin ex-plica uno de sus trabajadores, "setrata de un producto que al principiogenera desconfianza por su inviabili-dad; por eso es importante que losclientes se sientan respaldados potcampafias de publicidad, entre otrascosas".

Por otro lado, empresas comoGlassur, especializada envidrios cor-tafuegos, aprovechan el certamenpara firmar nuevos contratos. Suproducto ha sido ufilizado en edifi-cios tan emblemfiticos como el Palaude la Mfisica Catalana o el Pabell6nNaval de Sevilla.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

27000

5853

Lunes a sábados

354 CM² - 33%

1534 €

1,3

España

21 Mayo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 6: Recull de Premsa - Orfeó Català · 2019. 2. 7. · 2007, va ser Fèlix Millet. L editor Javier Godó el va contactar per pro-posar-li de muntar junts el canal: l un aportaria la

DIJOUS, 21 MAIG 2015 LAVANGUARDIA 43

na i Nacional de Catalunya(OBC) sota la direcció del noutitular de la formació,KazushiOno, a laSalaPauCasals.Casablancas, guardonat, en­

tre d’altres, amb el premi Na­cional de la Generalitat deCa­talunya 2007 i el premiNacio­nal de Composició del

Ministeri deCul­tura 2013, haofert una visiótransversal delcompositor resi­dent a nivell ar­

tístic, humà i cinematogràficquedurantlatemporada2015­16 es completarà amb l’ediciód’un llibre i d’una producciódiscogràfica.Ambmotiu al seu comiat, el

grup instrumental bcn216, so­ta la direcció de FrancescPrats, interpretarà avui sis

obres de Casablancas que in­clouen tres obres per a sextet:Epigrames (1990), Set haikus(2015, estrena mundial) i Sisglosses sobre textos de CeesNooteboom (2010).També espodrà gaudir del concert per aclarinet i ensemble Dove ofpeace. Hommage to Picasso

(2010) i de l’obra Dance, songand celebration. Homenatge aXavier Montsalvatge (2012),estrenanacional.El nou compositor resident

de L’Auditori durant les duesproperes temporades seràHéctor Parra, en una residèn­ciacompartidaambelPalaudela Música. L’Auditori tractaràl’obradeParraendiversosàm­bits, des de la música simfòni­ca, la música de cambra i laprogramació de les SamplerSèries.c

MARIA TARRAGÓBarcelona

Benet Casablancasculmina la seva resi­dència de dos anys aL’Auditori. Aquesta

etapa com a resident que vainiciar la temporada 2013­14

ha suposat la pro­gramació de 20obres, 14 con­certs, xerrades iconverses;unase­lecció de 8 pel∙lí­cules a laFilmotecadeCatalu­nya i un seminari i classe ma­gistral a l’Escola Superior deMúsicadeCatalunya(Esmuc).Entre la vintenad’obres i els

14concertsprogramatsal llargd’aquestes dues temporades,destaca l’encàrrec de l’Or­questra Simfònica de Barcelo­

GEMMA MIRALDA / ARXIU

AGENDASi voleu publicar una activitat en aquesta pàgina o a l’agenda digital de La Vanguardia, entreu i creeu el vostre compte a:www.lavanguardia.com/agenda

Concert i comiataCasablancas

BenetCasablan­casacomiadalaresidènciaaL’Auditoriambunconcertmonogràfic

Emergències ..................................... 112Atenció al ciutadà de la Generalitat ... 012Sanitat respon .................................. 061

Policia .............................................. 091Guàrdia Civil ..................................... 062Guàrdia Urbana Barcelona ................ 092

Bombers de Barcelona ...................... 080Informació carreteres ......... 900-123-505

Gas Natural ........................ 900-750-750Fecsa-Endesa ...................... 902-536-536Manyà 24 h ....................... 93-446-59-59

Serveis Funeraris de BCN ..... 902-076-902Àltima Serveis Funeraris ...... 902-230-238

Barcelona ciutat

Festival de cinema d’animació Non­Stop. Curtmetratges a competició.Institut Francès de Barcelona. Moià, 8(17 i 18.30 hores). 2 euros.

La responsabilidad de proteger: ¿Cuáles el papel de la diplomacia parlamen­taria? Conferència a càrrec de SteliosStavridis, investigador del Grupo deInvestigación sobre GovernanzaMundial y Unión Europea, de la Uni-versidad de Zaragoza.Institut Europeu de la Mediterrània (IE­Med). Girona, 20 (18.30 hores).

Els remeis 0­12 d’en Rami Remeis,nens sans, pares feliços. Presentaciód’aquest llibre d’Albert Rami, en elqual explica alternatives naturals iefectives per a moltes de les malal-ties i molèsties que tindran els seusfills i, a més, econòmiques.Sala Àmbit Cultural El Corte Inglés dePortal de l’Àngel (19 hores).

Estònia: ahir i avui. Xerrada a càrrecde Josep Lluís Rovira, cònsol d’Estò-nia, i d’Octavi Mallorquí, historiador.Biblioteca Pública Arús. Passeig de SantJoan, 26 (19 hores).

El model productiu, Catalunya versusPaís Basc. Conferència a càrrec d’Al-fred Pastor, professor de l’IESE Busi-ness School, i Miquel Puig Raposo,doctor en economia. Modera l’acteJosep M. Vegara, col·legiat d’honordel CEC. Presenta Joan B. Casas, degàdel Col·legi d’Economistes.Col∙legi d’Economistes de Catalunya.Plaça Gal∙la Placídia, 32 (19 hores).

Xamanisme i Ayahuasca a l’Amazònia.Conferència a càrrec de Josep M. Fe-ricgla.Llibreria Altaïr. Gran Via de les Corts Ca­talanes, 616 (19 hores).

Els homes i les dones que tenenpor delmicro. Presentació d’aquest llibre deRamon Miravitllas, per Jordi Munta-nya, rector de la Universitat de Vic,Montse Ayats, escriptora. i l’autor.Llibreria Documenta. Pau Claris, 144(19 hores).

Bullets over Broadway (Balas sobreBroadway). Projecció d’aquesta

pel·lícula de Woody Allen (EstatsUnits, 1994).Centre cívic Fort Pienc. Plaça Fort Pienc,4­5 (19.30 hores). Gratuït.

Desfent tòpics sobre els jueus. Dins elcicle Diàlegs de Pedralbes, debat en-treManuel Forcano i Vicenç Villatoro.ReialMonestir de SantaMaria de Pedral­bes. Baixada del Monestir, 9 (19.30 ho­res). Gratuït.

Dijous de Jazz. El bateria Anton Jarlacompanyat d’Albert Bover, piano,Vicente Macian, saxo, i TomWarbur-ton, contrabaix, interpreten repertoride John Coltrane. 10 euros.Artte. Muntaner, 83 (20 hores).

Música i cervell.Xerrada - concert pre-sentada per l’Asociación Neuromusi-cal Barcelona. La neurocientífica So-fía Seinfeld i el pianista Rafael Balma-seda discutiran alguns dels efectes dela pràctica del piano sobre l’activitatcerebral i ho il·lustraran amb la inter-pretació de peces de piano de Bach iChopin. Gratuït.Centre cívic Urgell. Comte d’Urgell, 145­147 (20 hores).

Non ti scordar dime. Viatge pel barrocitalià amb les àries barroquesmés co-negudes dels segles XVII i XVIII, a càr-rec de José Antonio Navarro, tenor, iJorge Voronovitsky, piano.CC Pere Pruna. Ganduxer, 130 (20 h).

Dijous bruts. Francesc Oui conversaamb l’artista convidat, Quelic Berga.La Casa de la Paraula. Rosselló, 154 (20hores).

Música>BCN. Viatge a través del jazzmanouche. Swingcaló fa un recorre-gut des de les velles melodies klez-mer fins a la milonga argentina.Centre cultural Albareda. Albareda, 22­24 (20.30 hores). Gratuït.

elravalésteatre 2015. La Cia. Coman-do Teatro representa Emociones.Centre cívic Drassanes. Nou de la Ram­bla, 43 (21 hores). Gratuït.

Festival Dijous Exquisits. Aquest esde-veniment combina arts escèniques igastronomia, sota la direcció artísticade Les Filles Föllen. 35 euros.Espai Erre. Àvila,124, 2on 2a (21.30 h).

]El grup instrumental bcn216presenta un concertmonogràfic de BenetCasablancas, compositor que ha estat resident de L’Auditori durant elsdarrers dos anys, de qui s’interpretaran tres obres per a sextet –’Epigra­mes’, ‘Set haikus’ i ‘Sis glosses sobre textos de CeesNooteboom’– i elconcert per a clarinet i ensemble ‘Dove of peace. Hommage to Picasso’.

BCN216: CASABLANCASL’Auditori de BarcelonaCarrer de Lepant, 150

20.30 h. 7€www.auditori.cat

TELÈFONSÚTILS

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

718000

141874

Diario

827 CM² - 73%

21754 €

43

España

21 Mayo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 7: Recull de Premsa - Orfeó Català · 2019. 2. 7. · 2007, va ser Fèlix Millet. L editor Javier Godó el va contactar per pro-posar-li de muntar junts el canal: l un aportaria la

42 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIJOUS, 21 MAIG 2015

El mític pianista croat torna al Palau de la mà d’Ibercamera,el cicle en el qual va fer el seu debut barceloní fa tres dècades

El cruPogorelichMARICEL CHAVARRÍABarcelona

G eni i figura, Ivo Po­gorelich ja no ésaquell jove arrogantde look irresistibleque tornava boges

les nenes pijas de Barce­lona quan fa trenta anysdebutava en el Palau dela Música, de la mà delcicle Ibercamera.Aquell jove de rostrevinscontinià, que es vaincorporar ràpidamenta l’escola d’imatge deHerbert von Karajan iva gestionar amb in­tel∙ligència la seva em­bravida carrera, la d’ungeni turbulent sorgitd’una Europa no menysturbulenta, és avui unartistamadur, probable­ment de similar arro­gància –es permet can­cel∙lar entrevistes a l’úl­tim moment–, res queno justifiqui la seva luci­desa i sentit de la reali­tat. “Hi hamoments queun se sent fart de si ma­teix”.Feia vuit anys que no

s’escoltava a Barcelonaaquest fenomen de lapianística nascut a Bel­grad, de pare croat catòlic i maresèrbia, que va saltar a la famaquanMarthaArgerich va decidirabandonar el jurat del ConcursChopin de Varsòvia per no ha­ver­li donat el llavors jove intèr­pret accés a la ronda final. Enplena guerra freda,Moscou voliaguanyar, va considerar la reco­neguda pianista. El cert és que

Pogorelich, que tenia llavors 22anys, i s’havia format a la capitalrussa, era castigat per haverabandonat l’URSS.L’última vegada que va ser a

Barcelona, dèiem, va ser a L’Au­ditori, en ocasió del primer Fes­tival Internacional de Piano de la

ciutat. Avui (a les 20.30 h) tornaamb Ibercamera al Palau de laMúsica, proveït d’un programamolt audaç, molt ambiciós, queengega amb la fantasia –gairebésonata– de LisztAprès une lectu­re du Dante, seguida de la Fanta­sia endomajordeSchumann,Pe­

truixka de Stravinsky i,com a colofó, les Varia­cions sobre un tema dePaganini de Brahms.Es tracta del mateix

programa amb què vatornar al Festival Halllondinenc després detres lustres d’absència,marcats pels temps difí­cils per a ell a conse­qüència de la guerradels Balcans. I segons lacrítica no va ser del totun retorn feliç. Londresl’esperava amb els bra­ços oberts, conscientque aquest Pogorelichque es va casar amb laseva mentora, Alice Ke­zeradze, que va conèi­xer en els temps en quèestudiava a Moscou,mai no s’havia caracte­ritzat per ser un pianistaortodox. Al contrari: elcroat sempre ha estatcapaç de mostrar unatècnica brillant alhoraque rude. Les seves

idees interpretatives han pogutresultar en molts moments gro­lleres per a determinat públic.Però això no ha estatmai un pro­blema donada la intel∙ligència iel compromís amb què s’ha en­tregat a la música. Caldrà veurefins a quin punt el d’avui és un al­tre concert incòmode musical­ment.c

L’artistaofereixunaudaç–idiscutit–programaquecombinaLiszt,Schumann,BrahmsiStravinsky

wLa cantant israeliana Noapresentarà demà al Teatre­Auditori de Sant Cugat (21 h),en el marc del festival GuitarBcn, el seu nou disc Lovemedicine, on canta a l’amorcom un bàlsam per a gairebétots els mals. La música esta­rà acompanyada per un trioencapçalat pel guitarrista iproductor Gil Dor, i durant lavetllada repassarà la sevanova obra, així com algunsclàssics de la seva àmpliacarrera. /Esteban Linés

Noa: “Sona a tòpicperò l’amorpotambgairebé tot”

RosMarbà reprèn el seu curs dedirecció d’orquestra a l’EsmucwElmestreAntoniRosMarbàreiniciaràelproper6de juliolaBarcelona i l’HospitaletdeLlobregat elCurs Internacio­naldeDirecciód’Orquestra,quevadura termedurantvuitedicionsenelmarcde laUni­versitatd’Estiud’Igualada, ique s’adreçaaestudiants ijovesprofessionals.Eldirectord’orquestravaexplicar ahir enrodadepremsaquehauriaestatuna llàstimadeixarper­dreuna iniciativad’aquestescaracterístiques, desprésqueels cursosa Igualada, entreel1999 i el 2009, van tenir “unrèdit important”.Ara, gràcies ala col∙laboracióentre l’EscolaSuperiordeMúsicadeCatalu­nya (Esmuc), elConservatoridelLiceu, l’Ajuntamentde

l’Hospitalet, l’OrquestradeCambradeGranollers i laFundacióPauCasals, tornaelcurs, de seixantahoresdedurada iperunpreuqueos­cil∙la entre 1.200eurosperalsalumnesactius i 600peralsoients.Elprincipal objectiués“proporcionarals estudiantsles einesperdesenvolupar iperfeccionarels seusconeixe­ments tècnics i d’anàlisi formalen ladirecciód’orquestra”.Eldirectord’orquestra i compo­sitorhadefensatque tots elsque segueixin les classes aca­baranamb les “bases”per serundirectord’orquestra, enca­raquehaadvertit que “unnosapdirigir bé fins acomptarambunavintenad’anysdecarrera”. /Redacció

ROSER VILALLONGA / ARCHIVO

Noa actua al Guitar Bcn

PANORAMA

Emilio Lledó guanya el Princesad’Astúries deComunicaciówEl filòsofEmilioLledó,nascutaSevillael 1927,haestatguar­donatambelpremiPrincesad’AstúriesdeComunicació iHumanitatsper la sevadilatadatrajectòria literàriacomarefe­rent intel∙lectual i ètic.Lledóvaserescollitperaunadistincióaquès’havienpresentat28can­didatures, entreelles lesdel’historiadorMiguelLeón­Por­tilla, el fotògrafJamesNatchweyo laperiodistaChris­tianeAmanpour.EmilioLledóhaestat catedràtica lesuniver­sitatsdeLaLaguna,Barcelona ia laUNED.FasismesosvarebreelpremiNacionalde lesLletres.Autord’obrescomFilosofíayLenguaje (1970),LaFilosofíahoy (1975),Lamemo­riadelLogos (1984),El silenciode laescritura (1991) iDíasy

libros (1994), entred’altres.FillPredilected’Andalusiael2003.“L’anypassatvaig serfinalistaperòMafaldaemvatreureelpremiambtotmerei­xement.AquestanynohihaviacapMafalda,però tot i aixím’haagafatdesorpresa”, vaafirmarahir i esvamostrar “orgullós,agraït i aclaparat”,desprésdeconèixer lanotícia. “Alamevaedat,unpremiaixí emdónaunamicademarxa”, vaafegir.Elguardonat, queesva formaraMadrid iHeidelberg,destacaperentendre la filosofiacomunaocupacióallunyadadeles foscorsabstruses.Consis­teixen lacapacitatdesorpren­dre’s cadadiadavantelquepassa i en lagenerositatpervolerexplicarelmóntal comelveuel filòsof. /AdolfoS.Ruiz

‘La flautamàgica’ obrirà la temporada2016/17 del GranTeatre del LiceuwA causa del gran interès mostrat per part dels aficionats, elGran Teatre del Liceu ha decidit prorrogar les funcions del’òpera La flauta màgica (Die Zauberflöte) deMozart, en lasorprenent producció de la Komische Oper Berlín. L’especta­cle tancarà la temporada 2015/2016 i continuarà les seves fun­cions del 12 al 17 de setembre del 2016, obrint així la tempora­da 2016/17. Durant aquesta última temporada, les funcionsformaran part dels abonaments populars. / Redacció

ALFONSO BATALLA

PogorelichnoactuavaaBarcelonadesdel2007

Muts per la fiscalitatmusicalEls promotors del dia Sense Mú­sica van lliurar ahir en el Congrésdels Diputats gairebé un quart demilió de firmes de suport a la sevainiciativa que exigeix l’eliminacióde l’actual tipus d’IVA espanyol

aplicable a tots els productes iserveis culturals (21%) i el retorna la fiscalitat anterior (8%), ho­mologable a la dels països de laresta d’Europa. A la imatge, Ar­mando Ruah, coordinador d’Ac­

ces; Soco Collado, gerent d’ART;Txema Arnedo, creador de la pe­tició a la plataformaChange.org, iNeosala, vicepresident de l’Asso­ciació de Promotors Musicals(APM). / Agencias

EMILIO NARANJO / EFE

LLEGIU L’ENTREVISTA FETAA LA CANTANT NOA Awww.lavanguardia.com

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

718000

141874

Diario

430 CM² - 38%

10640 €

42

España

21 Mayo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 8: Recull de Premsa - Orfeó Català · 2019. 2. 7. · 2007, va ser Fèlix Millet. L editor Javier Godó el va contactar per pro-posar-li de muntar junts el canal: l un aportaria la

Organista IlampantCameron Carpenter sembla Skrillex, perba Xavier Cester no I’enganya el seu ’look’

enganyar, sovint sSn males:onselleres. Qui no conegui elpersonat~e, en veure una fotode Cameron Carpenter pot~er~sar que estem davant d’unaestrella del pop (o de I’EDM):cap rapat pels costats i arabcresta a la pert superior, vestitsajustats i Ilampants, que avegades deixen veure un cosben fibrat, sabates o boresIluents. Error, el jove mGsic nord-america ~=s tota una figura delm~n ben formal de la cl~ssica.

Un cop descobeF~ aixb, es potpensar queen una i ndGstria oncada cop preval m~s la imat~e,arab segells que fit~en nousvalors per guarnir-los enportades multicolors, corn sifossin models, Carpenter deuset el nou pianista, viotinista otenor de moda. Nou error:nascut el 1981, ~s orEanista,format a la prestigiosa JuilliardSchool de Nova York. Per qu~va

guamR aix[, doncs, si tocaI’instrument m~s venerable,present a esgl6sies I auditoris?

Es tracta d’un enfant terrible,disposat a escandalitzar elspuristes arab el seu aspecteextern i el seu fantasi6s estilinterpmtatiu (flamboyant sedael terme m6s precfs)? Unaresposta massa f~cil, perqu~corn a tots els mdslcs seriosos-i Carpenter ho ~s-, cal escoltar-Io ambles orelles netes deprejudicis. Aquesta ~s la millormanera de~audir d’un or~anistaimaginatiu, que explota tots elscolors de I’instrument en unrepertori vast que abra(~a des deBach fins a Leonard Cohen oBurr Bacharach pessant perarranjaments de tota mena alservei de la seva t~cnicaespectacular. Perqu~ donarespectacle no ~s pas pecat, oi?

Cameron Carpenter actua alPalau de la M~s|ca el dr. 26.

UN VIRTU(iS ACTUAL

MORGUE SOMNIATDesp~s d’una d~cada de~r va estrenar I’any passatun or~ue digital construit se~uintels seus desit~os. AI Palau de laMdsica tocar~ el de la casa.

Carpenter no s~n ~aire diferentsdens did~Hs a un virtues d’un

altm segle, ~ a~tor present alconce~ junt arab Bach.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

Semanal

208 CM² - 40%

1689 €

47

España

21 Mayo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 9: Recull de Premsa - Orfeó Català · 2019. 2. 7. · 2007, va ser Fèlix Millet. L editor Javier Godó el va contactar per pro-posar-li de muntar junts el canal: l un aportaria la

CASPALAU

Exculpat perprescripci6 dedelicte JaumeCamps (CiU)¯ L’Audi6ncia de Barcelona haconfirmat l’exculpacid de l’ex-diputat de CiU Jaume Camps,que estava imputat al cas Pa-lau per suposadament hayerexercit d’intermediari en el p wgament de comissions il.legalsa CDC, en considerar que elspresumptes delictes pels qualsl’acusava la Fiscalia han pres-crit. Rebutj a fled el recurs plantej at per la Fiscalia, que dema-nava un anyi mig de presd pera Camps, iavalaladecisi6 deljut-ge del cas palau, que al setem-bre del zol4va declarar extingida la seva responsabilitat.

El fiscal acusava Camps -un dels diputats de m6s pes aCiUdel’etapaPujol-,d’haverexercit d’intermediari,al costat de l’extresorer de CDC Da-niel OsS.car-que segueix im-putat-, en el pagament de co-missions de Ferrovial a CDCatrav6s del Palau.

Despr~s que el jutge arxi-v6s al setembre de l’any pas-sat la causa contra Camps, elfiscal anticorrupcid EmilioSfinchez Ulled ho va recdrrera l’Audi6ncia tot argument antqu e el trbfic d’influ’encies s’hau-ria seguit cometent fins que esva iniciar la eausa pel saqueigdel Palau.

UAudi6ncia conclou que elsuposat tr~fic d’influ6nciess’hauria produit de11999 alzoo9,per la qual eosa, quan esva citar Camps com aimputatel zo13, estariaja ~dneludiblei claramen~ prescrita l’even-tual responsabilitat~,. La salareeorda que el termini de pres-odpci6 d’aquest delicte 6s de tresanys. Aixl, s’hauria extingit laresponsabilitat penal de Gampsfins itot si es conf’lrm6s que el2oo8 es va reunir amb els sa-quejadors confessos del Palau,corn sost6 la Fiscalia que va fera partir de documents confis-cars a F61ix Millet.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

82000

7389

Diario

126 CM² - 14%

602 €

37

España

20 Mayo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 10: Recull de Premsa - Orfeó Català · 2019. 2. 7. · 2007, va ser Fèlix Millet. L editor Javier Godó el va contactar per pro-posar-li de muntar junts el canal: l un aportaria la

La prescripci6 desvinculaCamps del cas PalauJordi Panyella

Jaume Camps, veteranis-shn advocat ihistbric mili-tant de UDC, no anirg aju-dici pel cas de l’espoli delPalau. La seccid 21 de l’Au-di~ncia de Bamelonava fSrpfiblica al~. una resaluciden qu~ dicta l’arxivamentdelcas per a quiva set dipu-

tat de CiU alPaflament desde11980 i durant set legis-latures. L’Audi~ncia con-firma l’arxivament que enel seu diava ordenar eljut-ge instructor delcas i con-tra el qualva presentar re-cuts el fiscal Emili S~n-chez Ulled, que, end seudia, havia demanat un anyimigde pres6 per a Camps.

L’atgtunent esgrimit 6s

que d temps transcorre-gut en la suposada comis-si6 dd ddicte, que podriaarribar fkt s al 2009, ielmo-merit en qu~ va set hnpu-tat, el 2013, compleixensobmdament els requisitsper a la prescripci6.

Jaume Camps, que ha-via estat advocat particu-lar de F~ILx Millet, 6s acu-sat pel fiscal d’actuar d’en-

lla~ entre l’expresident delPalau i el partit en el qualmflitava en la ttama de su-posats pagaments de co-missions il.legals de Ferro-vial a UDC a trav6s de lainstituci6 cultuM,

h’arxivament de l’acu-saci6 contra Camps dei-xa el cas Palau e~dlestit ia punt perqu~ el jutgeinstructor elt anqui, si no6s que alguns dels acu-sats per la fiscalia vul-guin seguir el cami mar-cat per la resoluci6 del’Audi~ncia ipresentin unrecurs per demanar l’ar-xivament pels mateLxosmotius de prescripci6. ¯

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

70000

10253

Diario

128 CM² - 12%

588 €

17

España

20 Mayo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 11: Recull de Premsa - Orfeó Català · 2019. 2. 7. · 2007, va ser Fèlix Millet. L editor Javier Godó el va contactar per pro-posar-li de muntar junts el canal: l un aportaria la

Regió7DIMECRES, 20 DE MAIG DEL 201540

ARREUCATALUNYA/ESPANYA

El fiscal anticorrupció PedroHorrach es va adherir ahir a la pe-tició formulada al jutge del casNóos, José Castro, per la defensa dela infanta Cristina perquè la sevafiança de responsabilitat civil, fi-xada inicialment en 2,7 milionsd'euros, es redueixi a 449.525 eu-ros.

En un escrit registrat abans-d’ahir davant el jutjat d'instrucció3 de Palma, Horrach fa seus els ar-guments plantejats per la defensade la infanta Cristina el dia 8 demaig i afegeix que en casos de de-licte fiscal jutjats a les Balears perquantitats «notablement supe-riors» a les que s'atribueixen a la in-fanta s’havien dictat sentènciesque no incrementaven la suma

presumptament defraudada en lamesura en què s'augmenta a la du-quessa de Palma. La defensa de lainfanta va considerar «manifesta-ment injustificat» l'import de lafiança per responsabilitats pecu-niàries establert per Castro per a lainfanta, acusada de dos pre-sumptes delictes fiscals el 2007 i2008. Els advocats de la infanta, enl'escrit que abona el fiscal Horrach,plantejaven que la fiança de ga-irebé 2,7 milions resultant de mul-tiplicar per sis la quantitat pre-sumptament defraudada i afegir-hi un terç, no s'ajusta a dret perquèno té en compte que no concorrencircumstàncies agreujants ni pre-veu les atenuants aplicables alcas. Els lletrats recorden a Castroque la germana del rei ja va con-signar de mutu propi 587.413 eu-ros el desembre passat avançant-se a la possibilitat que se li recla-messin com a responsable a títollucratiu, cosa que ha de ser con-siderat una atenuant.

En qualsevol cas, la defensa de

la infanta Cristina defensa que lamulta que se li va imposar no potsuperar la «quantitat suposada-ment defraudada» per Urdangarin,337.143,75 euros, més el terç pre-ceptiu, del que resulta la quantitatde 449.525 euros que també con-sidera ajustada a dret la Fiscalia,que no acusa la duquessa en el casNóos. Horrach recorda diversos ca-sos jutjats a l'arxipèlag «avalen engran manera la reducció insta-da», entre els quals cita el de la can-tant Ana Torroja, que va admetredavant un jutjat penal de Palmatres delictes fiscals pels quals va sercondemnada a pagar 1,5 milionsd'euros.

Castro té pendent de resoldre lasol·licitud de reducció de la fian-ça plantejada per la defensa de lainfanta, sobre la qual va demanaropinió a les parts acusadores, i, unavegada fixada definitivament lacaució que pesa sobre la infantaCristina, haurà de procedir a l'em-bargament dels seus béns per co-brir la suma total.

EFE | PALMA

El fiscal demana que es rebaixi lafiança de la infanta a 450.000 eurosEl jutge va exigir

inicialment a la germana del rei que diposités 2,7milions d’euros

L'Audiència de Barcelona haconfirmat l'exculpació de l'exdi-putat de CiU Jaume Camps, im-putat en el cas Palau per suposa-dament exercir d'intermediari enel pagament de comissions il·legalsa CDC, en considerar que els fetsde què l'acusava la Fiscalia hanprescrit. En un acte, l'Audiència deBarcelona rebutja el recurs plan-tejat per la Fiscalia, que va arribara demanar un any i mig de presóper a Camps, i avala la decisió deljutge del cas Palau, que al setem-bre del 2014 va declarar extingidala seva responsabilitat penal enal·legar que els fets dels quals se l'a-cusaven havien prescrit. El fiscalacusava Camps, un dels diputats

de més pes polític a CiU durant l'e-tapa de Jordi Pujol al capdavant dela Generalitat, d'haver exercit d'in-termediari, al costat de l'extresorerde CDC Daniel Osàcar –que se-gueix imputat–, en el pagament decomissions de Ferrovial a CDC através del Palau de la Música. Des-prés que el jutge arxivés al setem-bre la causa contra Camps per laprescripció, el fiscal anticorrupcióEmilio Sánchez Ulled va recórrera l'Audiència argumentant que eltràfic d'influències que l'imputavaa l'històric diputat de CiU s'hauriaseguit cometent fins que es va ini-ciar la causa pel saqueig del Palau.

Per contra, l'Audiència conclouque la suposada activitat de tràficd'influències s'hauria estès entreels anys 1999-2000 fins al curs2008-09, per la qual cosa, quan esva citar Camps com a imputat el2013, estaria «ineludible i clara-ment prescrita l'eventual respon-sabilitat penal en què pogués ha-ver incorregut».

EFE | BARCELONA

L’Audiència de Barcelonaexculpa Jaume Camps en elcas Palau per prescripcióConsidera que els

presumptes delictes que laFiscalia imputava al’exdiputat han caducat

El jutge de l'Audiència NacionalSantiago Pedraz va tornar ahir alseu despatx procedent dels Es-tats Units –on va resoldre diligèn-cies per altres casos– i té sobre lataula la resolució del suposat fetque la Policia Nacional haguésdonat informació al comando gi-hadista desarticulat pels Mossos,un assumpte que ja va arxivar enprimera instància. En conversabreu amb els periodistes recollidaper Catalunya Ràdio, va assegurarque de moment no havia rebut cappetició de la Fiscalia –que investi-ga la filtració del suposat fet als mit-jans de comunicació– i, per tant,tampoc descartava cap actuació.

El magistrat no va aclarir si fi-nalment reobrirà o no el cas del su-posat avís, i va apuntar que, demoment, no hi havia cap novetaten aquesta qüestió. Això sí, vaapuntar que reobriria la investi-gació sobre el fet si li demana la Fis-calia, una petició poc probable sies té en compte que va ser la ma-teixa fiscalia qui li va demanarque arxivés la primera denúnciadels Mossos, malgrat el testimonidel convers que va rebre pres-sions de la Policia Nacional i queva ser qui hauria alertat, a instàn-cies del cos policial espanyol, lacèl·lula gihadista que estava sentinvestigada pels Mossos. El casva provocar una dura picabaralla

entre els dos executius i unes de-claracions contundents per partdel ministre de l'Interior, JorgeFernández Díaz, que va assegurarla setmana passada des de Nígerque «no es pot deixar la política an-titerrorista en mans dels que no te-nen sentit d'Estat» i va advertir alsMossos i a la Generalitat que el fetd'haver fet pública la denúnciapel suposat fet d’alertar el co-mando tindria «conseqüències».

La peticióEl conseller de Presidència i por-taveu del Govern de la Generalitat

de Catalunya, Francesc Homs, vaassegurar que l’executiu català jahavia enviat una comunicació algovern central en la qual li tras-lladava la seva voluntat de celebraruna Junta de Seguretat de Catalu-nya, que confiava que es podria«formalitzar» en els pròxims dies.En la conferència de premsa pos-terior a la reunió del Govern cata-là, el seu portaveu va recalcar quel'executiu ja havia pres la «inicia-tiva» i havia enviat una «comuni-cació» al Govern central demanantque se celebrés l'esmentada Jun-ta. El conseller no va concretar si

hi havia hagut ja una resposta for-mal per part del Govern central,encara que va manifestar la sevaconfiança en què es «formalitzaràen els pròxims dies».

En virtut de l'Estatut del 2006, laJunta de Seguretat de Catalunyaestà presidida pel president de laGeneralitat de Catalunya, ArturMas, que és qui té encomanada lafacultat per convocar-la, i inte-grada per cinc representants delGovern central i per més cinc del'executiu català, a més d'altresresponsables o experts en segure-tat que poden acudir-hi com aassessors, amb veu però sensevot. Per tal que la Junta, si es pro-dueix, sigui «productiva», Homs vademanar «un punt més de sere-nitat al ministre» de l'Interior,Jorge Fernández Díaz, al qual vademanar més «sentit d'Estat». Elconseller va lamentar que el mi-nistre hagués actuat, segons elseu parer, amb «intencionalitatpolítica» a l'hora d'afrontar la po-lèmica per la presumpta delació enuna operació antigihadista delsMossos d'Esquadra.

Davant la possibilitat que el jut-ge de l'Audiència Nacional San-tiago Pedraz no reobri el cas, elconseller de Presidència va evitarfer valoracions i va remarcar queel Govern no havia presentat capdemanda judicial per aquest as-sumpte.

EFE | BARCELONA/MADRID

El portaveu de l’executiu català, Francesc Homs, ahir

ACN

Pedraz descarta de moment reobrirel cas de la suposada filtració policialEl Govern demana la reunió de la Junta de Seguretat per la polèmica entre Mossos i Policia Nacional

La Guàrdia Civil va detenir ahirdues persones a Catalunya en elmarc de l'operació Aranya III con-tra l'enaltiment del terrorisme a lesxarxes socials, segons el ministe-ri de l'Interior. Al conjtunt de l’es-tat es van fer 16 detencions. L'o-peració va començar ahir a pri-mera hora del matí en diversospunts de l'Estat, com Castella-Lleó, Galícia, Madrid, País Valen-cià i País Basc, a banda de Catalu-nya. Els detinguts estan acusats defer apologia d'ETA, Grapo i TerraLliure, i de publicar comentarisofensius i de burla a víctimes delterrorisme. Denominada AranyaIII, l'operació és la continuacióde l'Aranya I i l'Aranya II, que vantenir lloc a final de l'any passat i vacomportar 40 detencions.

Als detinguts se'ls atribueix unelogi als assassinats d'agents de laGuàrdia Civil i de l'Ertzaintza perpart d'ETA i expressaven el seu de-sig que es cometessin més atemp-tats contra alcaldes, membres delgovern, jutges i empresaris. Undels arrestats en el marc d’aques-ta operació és el líder del grup mu-sical Def con Dos, César MontañaLehmann, més conegut com aCésar Strawberry. Montaña va serdetingut a primera hora del matí iva quedar en llibertat amb càrrecspassada la una del migdia.

EFE | MADRID

16 detencions en una operaciócontral’enaltimentdel terrorisme

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

26000

6844

Diario

144 CM² - 16%

297 €

40

España

20 Mayo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 12: Recull de Premsa - Orfeó Català · 2019. 2. 7. · 2007, va ser Fèlix Millet. L editor Javier Godó el va contactar per pro-posar-li de muntar junts el canal: l un aportaria la

26 PANORAMA SEGREMiércoles, 20 de mayo de 2015CATALUNYA/ESPAÑA

El Parlamentacepta larenuncia deXavier CrespoEl ya exdiputado serájuzgado por cohecho

CORRUPCIÓN

❘BARCELONA ❘ La Mesa del Parla-ment aceptó ayer la renunciade Xavier Crespo como dipu-tado, al que sustituirá IsabelMuradàs, que fue número 12de la lista de CiU por Gironaen las elecciones catalanas.Según un comunicado de laCámara catalana, el dirigen-te presentó el lunes el escri-to de renuncia después de queelTribunal Superior de Justi-cia de Catalunya (TSJC) fija-ra para el miércoles 3 de ju-nio el juicio contra él y otroscuatro acusados por el casoClotilde de supuesto cohechoy prevaricación. Crespo eravicepresidente de la comisiónde Empresa y Empleo, y for-maba parte de las de Peticio-nes, de Igualdad, del Síndicde Greuges y de la Infancia.Tras su renuncia, Muradàs ad-quirirá la plena condición dediputada cuando entregue lacredencial expedida por laJunta Electoral, que incluye,entre otros, una declaraciónde bienes.

Hacienda no descartauna rebaja del IVA❘ MADRID ❘ El secretario de Es-tado de Hacienda, Miguel Fe-rre, no descartó ayer una nue-va rebaja de impuestos queafectaría al IVA, aunqueapuntó que no sería “a cortoplazo”, alegando que prime-ro hay que ver los efectos dede reforma fiscal que ha acti-vado el Gobierno central.

Renfe invertirá 118millones en Rodalies❘ BARCELONA ❘ El presidente deRenfe, PabloVázquez, expli-có ayer en una conferencia enel Círculo Ecuestre de Barce-lona que la compañía ha de-sarrollado el ‘Plan Cercanías’en el que 118 millones de eu-ros irán destinados al núcleode Rodalies de Catalunya, pa-ra poner “oído” a las quejasde los viajeros por retrasos eincidencias.

Piden 11 años para elexpresidente de la UPM❘ BARCELONA ❘ La Fiscalía pide11 años de cárcel para el ex-presidente de la Unión Patro-nal Metalúrgica (UPM)Anto-ni Marsal por desviar, supues-tamente, 792.000 euros de lascuentas de la entidad a susbolsillos, por lo que se le acu-sa de emitir facturas falsas,apropiación indebida y mal-versación de fondos públicos.

El Govern pide una Juntade Seguridad tras el ‘soplo’

TERRORISMO YIHADISTA

❘ BARCELONA ❘ El conseller de Presi-dencia, Francesc Homs, expli-có ayer que el Govern ha pedi-do una reunión de la Junta deSeguretat y se mostró confian-do en que el encuentro se pro-ducirá. “No sé si tenemos res-puesta o no, si es formal o infor-mal, pero estoy convencido quese acabará formalizando en lospróximos días”, dijo.

El portavoz del Ejecutivo ca-talán lamentó “la intencionali-dad política” y pidió “sereni-

dad” al ministro del Interior, Jor-ge Fernández Díaz, por la polé-mica entre Mossos d’Esquadray Policía Nacional.Añadió quesi hay serenidad “cualquier en-cuentro será productiva”.

Entretanto, el juez de la Au-diencia Nacional Santiago Pe-draz volvió ayer a su despachoprocedente de Estados Unidosy aseguró que de momento noha recibido ninguna petición dela Fiscalía y que, por tanto, nodescarta ninguna actuación.

Un exdirigente de CiU,fuera del“caso Palau”

JUSTICIA CORRUPCIÓN

❘BARCELONA ❘ LaAudiencia de Bar-celona ha archivado la causaabierta contra el exdiputadode CiU en el Parlament y exdi-rigente de CDC Jaume Campspor el caso Palau al considerarque el delito de tráfico de in-fluencias del que le acusa la Fis-calía ya ha prescrito. De esemodo, se confirma el auto deljuez instructor de la causa delpasado mes de septiembre.

ElAltoTribunal asegura queel delito de tráfico de influen-

cias prescribe a los tres años,según la legislación más favo-rable al imputado, ya que aho-ra el plazo es de cinco años.Concretamente, se tiene encuenta que el último acto de-lictivo de Camps es de 2008.

El Ministerio Público pedíaun año y medio de cárcel paraCamps por, presuntamente, ne-gociar las comisiones irregula-res entre Ferrovial, CDC y losexdirigentes del Palau Fèlix Mi-llet y Jordi Montull.

Sor Lucía Caram, mostrando el galardón que la acredita como ‘Catalana de l’Any 2014’, el pasado 16 de abril.

PAU CORTINA/ACN

AGENCIAS❘ BARCELONA ❘ El destino de dosmonjas que han destacado enCatalunya por su activismo, Lu-cía Caram yTeresa Forcades, es-tá en manos delVaticano, quepodría exclaustrarlas si deseanmantener, en los próximos tiem-pos, una intensa actividad pú-blica y mediática, con las quehan conseguido una gran pro-yección social, según publicóayer LaVanguardia. De ese mo-do, Caram, que el pasado 16 deabril fue galardonada como Ca-talana de l’Any 2014, ha sidollamada a capítulo por la nun-ciatura de la Santa Sede en Es-paña y el pasado viernes fue re-cibida en elVaticano por un su-pervisor de la actividad de lasórdenes religiosas.

Caram, monja dominica delconvento de Santa Clara deManresa, denunció ayer haberrecibido“muchísimas presiones”por parte del Gobierno centralporque considera que su discur-so “molesta mucho”. En decla-raciones a Rac 1, aseguró que,incluso, ha recibido amenazasde muerte, la primera de ellas,dijo, tuvo lugar una semana an-tes del 9-N.Añadió que, despuésde recibir dicha distinción, em-pezó a recibir más ataques, lla-madas y presiones.

Mientras, Forcades está dis-puesta a abandonar temporal-mente la vida religiosa para en-cabezar una candidatura de con-fluencia de la izquierda sobera-nista en las elecciones catalanas.De hecho, esta monja benedic-tina del monasterio de Sant Be-net, en Montserrat, ha comuni-cado su decisión a la plataformaProcés Constituent, de la que esfundadora y que está a favor dela independencia de Catalunyae integrada en la candidatura deBComú deAda Colau.

El activismode Teresa Forcades yLucía Caram, a examenenRomaLa monja “Catalana de l’Any” denuncia presiones y amenazas del Gobierno central trasla distinción || La líder de Procés Constituent, dispuesta a ser candidata el 27-S

POLÍTICA DEBATE SOBERANISTA

■ El parlamento de Dinamar-ca aprobó ayer una propuestaa favor del “diálogo democrá-tico y pacífico” en el “asuntode la independencia de Ca-talunya” entre el Gobiernocentral y el catalán. El textofue aprobado por 64 votos afavor, 41 abstenciones y nin-guno en contra. El coordina-dor nacional de laANC Dina-marca –entidad impulsora deldebate–,Toni Segovia, dijo quese trata de una “victoria ma-siva” porque Catalunya “por

primera vez a nivel interna-cional obtiene la categoría desujeto político”. Mientras, elconseller de Presidencia, Fran-cesc Homs, dijo tener conoci-miento de supuestas presiones

del Estado para que la Cáma-ra danesa no se pronunciasesobre el tema. Ironizó que “nole viene de nuevo” que el Eje-cutivo español tenga “compor-tamientos extraños en un con-texto democrático”. Entretan-to, admitió que hay una hipó-tesis “verosímil” de que el Va-ticano sea sede de una de lasdelegaciones del Govern, altiempo que dijo que espera te-ner una buena interlocucióncon el nuevo presidente de laANC, Jordi Sànchez.

Dinamarcaapuestaporel ‘diálogo’ Catalunya-España

GOVERN

Homs dice que tieneinformaciones sobresupuestras presiones delEstado al debate danés

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PANORAMA

101000

10788

Diario

84 CM² - 10%

330 €

26

España

20 Mayo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 13: Recull de Premsa - Orfeó Català · 2019. 2. 7. · 2007, va ser Fèlix Millet. L editor Javier Godó el va contactar per pro-posar-li de muntar junts el canal: l un aportaria la

ÚLTIMA HORA Retrasos de una en los trenes de Rodalies y regionales por una avería

CRÓNICA

Jan Lisiecki, un nuevo fenómeno del pianoEl talento canadiense, de 20 años, conquista el Palau con un exigente programa con obras de Bach, Paderewski, Mendelssohn y Chopin

El pianista canadiense Jan Lisiecki.

MIÉRCOLES, 20 DE MAYO DEL 2015 - 16.04 H

¿De niño prodigio a prodigioso? Jan Lisiecki (Calgary, 1995) demostró en su debut en el

Palau que, a sus 20 años, tiene gloriosas páginas por escribir. Técnicamente superdotado, este

pianista canadiense de padres polacos y con aire de adolescente acreditó que no solo es una de

las voces en el instrumento a tener en cuenta en los próximos años, en un momento de grandes

apariciones como la del sublime ruso Trifonov, sino que la suya tiene una marcada

personalidad propia.

Lisiecki debutó, la noche del martes, en Barcelona, y en agosto lo hará en el Festival de

Torroella, con un programa muy exigente con piezas de Bach versionadas por Ferruccio Busoni

y la 'Partita número 2' del genio del barroco, obras de Paderewski, el 'Rondo capriccioso' de

Mendelssohn y nada menos que la integral de los '12 estudios' de Chopin, recientemente

grabados en Deutsche Grammophon. El artista exhibió con ellos su singular destreza en la

digitación que ha ido forjando en una carrera que empezó a los 9 años tocando como solista de orquestas.

Quizás no le hacía falta ser tan ambicioso en su idea de mostrar una progresión que ya ha paseado por las mejores salas del planeta y junto

a grandes orquestas, pero el imberbe talento lejos de sentirse presionado por el reto mostró una madurez poco común a su edad y una

energía, frescura, fantasía y espíritu lúdico que conquistaron a una entregada sala hasta el punto de tener que ofrecer como propina un

cautivador 'Nocturno' de Chopin.

Elegante y minucioso, y sin perder el tiempo en salidas y entradas, Lisiecki despachó el programa con una asombrosa naturalidad, no

exenta en Bach de una innecesaria aceleración. Nunca dio la impresión de estar recitando un aprendido discurso musical, sino que siempre

mostró la intención de ofrecer una voz personal en la interpretación de las obras, sobre todo en la serie de Chopin. Fenómeno a la vista.

EN EL PERIÓDICO EN OTROS MEDIOS

recomendado por

Esta web utiliza 'cookies' propias y de terceros para ofrecerte una mejor experiencia y servicio. Al navegar o utilizar nuestros servicios, aceptas el uso que hacemos de las 'cookies'. Sin embargo, puedes cambiar la configuración de 'cookies' en cualquier momento. Acepto Más información

0 7 0 COMENTARIOS 0

CÉSAR LÓPEZ ROSELL / BARCELONA

0 7 0 COMENTARIOS 0

Vídeos relacionados con el artículo : Tco - 1 Hour Relax with Chopin. Piano relaxing music for meditation and yoga with sounds of nature. (Clip)

Bogányi, un nuevo concepto de...

Manoel de Oliveira celebra sus 106...

Corrupción policial en Nueva York

Matadepera, ciudad dormitorio de cinco estrellas

Hallado en Roses el cadáver de un joven francés desaparecido hace

cuatro años

Kim Kardashian se desnuda para despedir su 'reality'

¿Cómo elegir la impresora adecuada? (HP)

A Pablo Iglesias no le gusta la nueva sintonía de Podemos: "No todo lo

podemos hacer bien" (EL ECONOMISTA)

El proveedor de crema de Mercadona denuncia una campaña en su

contra (EXPANSIÓN)

Tres claves para reducir el exceso de colesterol (ALIMENTASONRISAS)

MÁS INFORMACIÓN EN VÍDEOS

Tco - 1 Hour Relax With Chopin. Piano Relaxing Mu…01:00:01

Pàgina 1 de 2Jan Lisiecki, un nuevo fenómeno del piano

21/05/2015http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/jan-lisiecki-nuevo-fenome...

Page 14: Recull de Premsa - Orfeó Català · 2019. 2. 7. · 2007, va ser Fèlix Millet. L editor Javier Godó el va contactar per pro-posar-li de muntar junts el canal: l un aportaria la

ÚLTIMA HORA Retrasos de una en los trenes de Rodalies y regionales por una avería

CRÓNICA

Jan Lisiecki, un nuevo fenómeno del pianoEl talento canadiense, de 20 años, conquista el Palau con un exigente programa con obras de Bach, Paderewski, Mendelssohn y Chopin

El pianista canadiense Jan Lisiecki.

MIÉRCOLES, 20 DE MAYO DEL 2015 - 16.04 H

¿De niño prodigio a prodigioso? Jan Lisiecki (Calgary, 1995) demostró en su debut en el

Palau que, a sus 20 años, tiene gloriosas páginas por escribir. Técnicamente superdotado, este

pianista canadiense de padres polacos y con aire de adolescente acreditó que no solo es una de

las voces en el instrumento a tener en cuenta en los próximos años, en un momento de grandes

apariciones como la del sublime ruso Trifonov, sino que la suya tiene una marcada

personalidad propia.

Lisiecki debutó, la noche del martes, en Barcelona, y en agosto lo hará en el Festival de

Torroella, con un programa muy exigente con piezas de Bach versionadas por Ferruccio Busoni

y la 'Partita número 2' del genio del barroco, obras de Paderewski, el 'Rondo capriccioso' de

Mendelssohn y nada menos que la integral de los '12 estudios' de Chopin, recientemente

grabados en Deutsche Grammophon. El artista exhibió con ellos su singular destreza en la

digitación que ha ido forjando en una carrera que empezó a los 9 años tocando como solista de orquestas.

Quizás no le hacía falta ser tan ambicioso en su idea de mostrar una progresión que ya ha paseado por las mejores salas del planeta y junto

a grandes orquestas, pero el imberbe talento lejos de sentirse presionado por el reto mostró una madurez poco común a su edad y una

energía, frescura, fantasía y espíritu lúdico que conquistaron a una entregada sala hasta el punto de tener que ofrecer como propina un

cautivador 'Nocturno' de Chopin.

Elegante y minucioso, y sin perder el tiempo en salidas y entradas, Lisiecki despachó el programa con una asombrosa naturalidad, no

exenta en Bach de una innecesaria aceleración. Nunca dio la impresión de estar recitando un aprendido discurso musical, sino que siempre

mostró la intención de ofrecer una voz personal en la interpretación de las obras, sobre todo en la serie de Chopin. Fenómeno a la vista.

EN EL PERIÓDICO EN OTROS MEDIOS

recomendado por

Esta web utiliza 'cookies' propias y de terceros para ofrecerte una mejor experiencia y servicio. Al navegar o utilizar nuestros servicios, aceptas el uso que hacemos de las 'cookies'. Sin embargo, puedes cambiar la configuración de 'cookies' en cualquier momento. Acepto Más información

0 7 0 COMENTARIOS 0

CÉSAR LÓPEZ ROSELL / BARCELONA

0 7 0 COMENTARIOS 0

Vídeos relacionados con el artículo : Tco - 1 Hour Relax with Chopin. Piano relaxing music for meditation and yoga with sounds of nature. (Clip)

Bogányi, un nuevo concepto de...

Manoel de Oliveira celebra sus 106...

Corrupción policial en Nueva York

Matadepera, ciudad dormitorio de cinco estrellas

Hallado en Roses el cadáver de un joven francés desaparecido hace

cuatro años

Kim Kardashian se desnuda para despedir su 'reality'

¿Cómo elegir la impresora adecuada? (HP)

A Pablo Iglesias no le gusta la nueva sintonía de Podemos: "No todo lo

podemos hacer bien" (EL ECONOMISTA)

El proveedor de crema de Mercadona denuncia una campaña en su

contra (EXPANSIÓN)

Tres claves para reducir el exceso de colesterol (ALIMENTASONRISAS)

MÁS INFORMACIÓN EN VÍDEOS

Tco - 1 Hour Relax With Chopin. Piano Relaxing Mu…01:00:01

Pàgina 1 de 2Jan Lisiecki, un nuevo fenómeno del piano

21/05/2015http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/jan-lisiecki-nuevo-fenome...

Page 15: Recull de Premsa - Orfeó Català · 2019. 2. 7. · 2007, va ser Fèlix Millet. L editor Javier Godó el va contactar per pro-posar-li de muntar junts el canal: l un aportaria la

Amadeu Vives, el fundador de l’Orfeó Català que també va triomfar a Madrid19 maig, 2015 | Barcelonins, Insòlit | Publica un comentari

L’Orfeó Català, una de les institucions musicals catalanes de referència, va ser fundat l’any 1891 per dos

joves amics plens d’entusiasme per la música: Lluís Millet i Amadeu Vives. Aquest darrer va decidir, pocs

anys més tard, centrar la seva activitat professional en la composició musical i va renunciar a tots els

càrrecs que ocupava a l’entitat, quedant només com a soci protector. Aquesta decisió, però, no va

trencar ni l’amistat dels dos amics, ni la relació de Vives amb l’Orfeó, per al qual va composar diverses

obres.

Amadeu Vives va néixer a Collbató el 18 de novembre de 1871, fill d’una família de forners. La seva relació amb la música va començar de ben petit, amb el seu germà Camil. L’any 1877 va patir una

poliomielitis que li va deixar algunes seqüeles físiques. Sembla que la seva delicada salut va fer que la família acabés traslladant-se a Barcelona, on va poder fer estudis d’harmonia i composició. Lluís Millet i Amadeu Vives es van conèixer quan Vives tenia 13 anys i van començar una amistat que

duraria tota la vida i que donaria, entre altres fruits, la fundació de l’Orfeó Català.

Les primeres obres que va composar Amadeu Vives van ser cançons com La complanta d’en

Guillem, amb lletra de Milà i Fontanals, que es va estrenar el 31 de juliol de 1892; o L’emigrant,

estrenada el 8 d’abril de 1894, a partir d’un poema de Mossèn Cinto Verdaguer, que va interpretar en

nombroses ocasions un altre gran nom de la música catalana, el tenor Emili Vendrell, i que ha esdevingut gairebé un himne. Més tard, el 29 de maig de 1926 l’Orfeó Català va estrenar la

Balanguera, un poema del mallorquí Joan Alcover, que s’ha convertit en l’himne de les Illes Balears. En

l’obra d’Amadeu Vives destaca el talent dramàtic i la força lírica. Una bona mostra, tot i restar inacabat,

n’és el drama líric Canigó, amb lletra, també, de Jacint Verdaguer.

CastellanoEnglish

Cerca:

QUI SOM? INSÒLITDescobreix

la ciutat

FEM XARXAL’escena

barcelonina a la

ACTUALITATLes notícies de la

ciutat

EL TEU AJUNTAMENTIniciatives

municipals

BARCELONINSIniciatives

ciutadanes

Pàgina 1 de 4Amadeu Vives, el fundador de l’Orfeó Català que també va triomfar a Madrid |...

21/05/2015http://w1.bcn.cat/barcelonablog/destacat/amadeu-vives-el-fundador-de-l%e2%80...

Page 16: Recull de Premsa - Orfeó Català · 2019. 2. 7. · 2007, va ser Fèlix Millet. L editor Javier Godó el va contactar per pro-posar-li de muntar junts el canal: l un aportaria la

Vives va tenir ben clar des de jove que volia guanyar-se la vida amb la música, és per això que els

primers anys va dedicar-se a composar música religiosa: misses, rosaris, càntics, himnes, motets,

villancets, etc., segons s’explica a l’exposició “Amadeu Vives. L’entusiasme i l’èxit”, organitzada pel

Centre de Documentació de l’Orfeó Català. A l’edat de vint anys va composar, també, una missa en

fa amb acompanyament d’orquestra que va ser molt sol·licitada pels mestres de capella de l’època.

Durant un temps va viure a Màlaga, on va fer de mestre de capella en un asil i després, un cop retornat a

Barcelona, va ocupar el mateix lloc al col·legi Nostra Senyora de Loreto.

L’any 1897 Vives va estrenar l’òpera Arthús, un gran èxit que li va obrir les portes d’aquest gènere

amb què va triomfar àmpliament a Madrid, on també va obtenir molta popularitat a partir de la gran

acollida de la sarsuela Bohemios, que es va estrenar el 1904 i va ser representada en milers d’ocasions.

Entre el gran nombre de sarsueles composades per Vives hi ha títols tan coneguts com Maruxa o com

Doña Francisquita, considerada una de les seves obres mestres i l’èxit de la qual va dur-lo a fer una

gira per Amèrica.

Entre les obres del compositor hi ha també algunes peces inèdites que es conserven al Centre de

Documentació de l’Orfeó Català, com El abanico, que va composar per a la cantant Maria Barrientos,

però que no es va arribar a estrenar; o un esborrany de La Santa Espina, que no va concloure per

desavinences amb l’empresari musical i pintor Lluís Graner i que finalment va compondre Enric Morera.

Amadeu Vives també va dictar conferènciesi és autor de llibres com Sofia, de 1923; L’entusiasme

és la sal de l’ànima, de 1927; o Julia, ensayos literarios, un recull d’articles i conferències publicat

pòstumament. Va morir el dia 2 de desembre de 1932 a Madrid. Segons explica Jaime Torrents en un

article publicat a La Vanguardia, el 8 de juny de 1971, amb motiu del centenari del compositor, el cos va

ser exposat el dia 2 de juny de 1932 a la seu de l’SGAE de Madrid, i el dia 3 al Palau de la Música, on

va rebre l’homenatge de la ciutadania barcelonina.

Al foyer del Palau de la Música es pot veure, fins al 15 de juliol de 2015, l’exposició “Amadeu Vives.

L’entusiasme i l’èxit”, organitzada pel Centre de Documentació de l’Orfeó Català, amb documents

originals relacionats amb la vida del compositor.

Les imatges que acompanyen aquest text, que han estat cedides Centre de Documentació de l’Orfeó

Català i per l’Arxiu fotogràfic de Barcelona, són:

Pàgina 2 de 4Amadeu Vives, el fundador de l’Orfeó Català que també va triomfar a Madrid |...

21/05/2015http://w1.bcn.cat/barcelonablog/destacat/amadeu-vives-el-fundador-de-l%e2%80...

Page 17: Recull de Premsa - Orfeó Català · 2019. 2. 7. · 2007, va ser Fèlix Millet. L editor Javier Godó el va contactar per pro-posar-li de muntar junts el canal: l un aportaria la

Retrat d’Amadeu Vives, 1900. Autor: Desconegut. Fons fotogràfic del Palau de la Música Catalana.

Centre de Documentació de l’Orfeó Català.

Lluís Millet, Francesc Matheu, Joaquim Cabot i Amadeu Vives. Autor: Desconegut. Fons fotogràfic del

Palau de la Música Catalana. Centre de Documentació de l’Orfeó Català.

Retrat de grup de l’Orfeó Català davant del Teatre Líric. Barcelona, 4 d’abril de 1897. Autor: Desconegut.

Fons fotogràfic del Palau de la Música Catalana. Centre de Documentació de l’Orfeó Català.

Il·lustració d’Amadeu Vives pronunciant una conferència a Mataró. Autor: E. C. Ricart. Col·lecció de

premsa. Centre de Documentació de l’Orfeó Català.

Públic assistent a la representació Maruxa al Teatre de Natura. Agost 1915. Autor: Frederic Ballell. Arxiu

Fotogràfic de Barcelona.

Publica un comentari Els camps necessaris estan marcats amb *.

Nom *

Correu electrònic * (L'adreça electrònica no es publicarà)

Lloc web

Comentari

Envia un comentari

Segueix-nos

Les entrades més vistes

Com enviar queixes, incidències i suggeriments a l’Ajuntament5 juliol, 2011 | El teu Ajuntament | 74 Comentaris

Cómo enviar quejas, incidencias y sugerencias al Ayuntamiento

5 juliol, 2011 | Tu Ayuntamiento | 42 Comentaris

Visitamos la estación fantasma de Gaudí

15 març, 2011 | Insólito | Publica un comentari

CCOOLleure Educatiu

LleureEducatiu5 hours ago

@barcelona_cat Això és cinisme pur i dur, si tant us

preocupen els infants destineu diners públics i no ho

deixeu en mans de la "caritat"

Fundació Pere Tarrés

Fundperetarres5 hours ago

@barcelona_cat gràcies pel vostre recolzament!

#Ajudalsacréixer #bcnestiu http://t.co/u2nKzrSFLf

Barcelona

barcelona_cat5 hours ago

D'aquí una estona comença la #BDW13 al

@dhub_bcn! @BCD_Barcelona (@ Disseny Hub

Barcelona - @dhub_bcn) http://t.co/czVJzWnBtk

Twitejar

EnviaEnvia

Pàgina 3 de 4Amadeu Vives, el fundador de l’Orfeó Català que també va triomfar a Madrid |...

21/05/2015http://w1.bcn.cat/barcelonablog/destacat/amadeu-vives-el-fundador-de-l%e2%80...