Recull de

Premsa

2 el PeriódicoDILLUNS1 DE FEBRER DEL 2016Pàgines especials

Passarel·la. Una model desfila amb un vestit de Celia Vela a l’anterior edició del 080 Barcelona Fashion.

Anna Carrió II MONOGRÀFICS

La Casa Llotja de Mar de Bar-celona acull des d’avui fins divendres la 17a edició del 080 Barcelona Fashion, una

cita de referència per als professionals i aficionats de la moda impulsat per la Generalitat de Catalunya mitjançant el Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya (CCAM). Durant cinc dies, la passarel·la 080 acollirà les desfilades d’un total de 31 dissenyadors i marques que mostraran les seves col·leccions per a la temporada tardor-hivern 2016-2017.

Amb 16 edicions a l’esquena, aquest certamen és una cita imprescindible al calendari internacional del món de la moda, i s’ha consolidat com una plata-forma de caràcter obert, plural i multi-disciplinari amb un sol objectiu: convertir Catalunya i Barcelona en un referent de la generació i la projecció del disseny en el sector de la moda.

Entre les novetats d’aquesta edició, Miquel Rodríguez, director del 080 des-taca la presència del reconegut disse-nyador de sabates Manolo Blahnik, que aterra a Barcelona per presentar en ex-clusiva per a Espanya el seu últim llibre i per protagonitzar una classe magis-tral dirigida a tots els alumnes de Tèxtil Moda que assisteixin a l’esdeveniment.

L’Open Area del 080 presentarà l’exposició Pedro Rodríguez: Costura a l’armari, una mostra inèdita dels dis-senys d’un dels mestres de l’alta cos-tura i que és una altra de les novetats d’aquesta edició.

El 080 Barcelona Fashion obre les se-ves portes a dissenyadors emergents que desfilaran per primera vegada en aquest escenari, com Xavi Grados o Pau Esteve, i marques que participen per primera vegada en el certamen, com Lyle & Scott.

Miquel Rodríguez també ressalta el Fashion Market d’aquesta convocatòria, que reunirà botigues efímeres de moda, joieria, complements i bijuteria i que es-tarà obert al públic general.

“És la primera edició en què el Pre-mio Nacional al Diseño Emergente té el patrocini de Desigual, que és una aposta de la marca pel 080”, afirma el director de la cita. En aquesta edició també s’entregarà el Premi a la Millor Col·lecció. Els dos guardons permeten que els guanyadors tinguin la possibilitat de participar en la convocatòria d’estiu.

ELS ESPAIS. La passarel·la de la 17a edició del 080 Barcelona Fashion s’instal·larà a la Llotja de Mar. Durant més de sis segles, aquest emplaçament ha sigut testimoni del desenvolupament del comerç, l’art i l’arquitectura catalana i actualment acull la seu corporativa de

la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. A les plantes superiors hi ha la Reial Acadèmia Cata-lana de Belles Arts de Sant Jordi, que conserva un museu d’obres d’art dels segles XVIII i XIX.

TALENT. Un dels objectius d’aquesta cita de referència internacional és iden-tificar el talent emergent en el sector de la moda i potenciar-lo. En aquesta línia, el premi al millor disseny emergent serà de 15.000 euros, un gest que reconeix els nous dissenyadors i els recolza em-presarialment, per assegurar la imple-mentació d’unes bones pràctiques i as-segurar l’èxit i el creixement d’aquestes marques. Un jurat professional format per dissenyadors de reconegut prestigi internacional, representants de show-rooms o botigues de moda de prestigi

EL 080 BARCELONA FASHION OBRE LES SEVES PORTES

Catalunya, un referent de la moda a escala internacional

La cita reuneix els millors amb l’objectiu d’identificar i potenciar el talent emergent

b El certamen acull a la passarel·la durant cinc dies les desfilades de 31 dissenyadors i marques

b

o representants de la premsa del sec-tor escollirà el guanyador. Carlotaoms, Xavi Grados, Edgar Carrascal, Pau Es-teve i Pablo Erroz són les firmes que opten a aquest guardó, que a més a més els permetrà presentar la seva se-güent col·lecció en la pròxima edició de l’esdeveniment.

Amb el premi a la millor col·lecció, els organitzadors pretenen recolzar els dissenyadors per valorar la seva crea-tivitat, el seu talent i la visió comercial de la marca. Tots els dissenyadors i marques de moda que desfil in en aquesta edició de la passarel·la, que tinguin un establiment operatiu a Es-panya, i amb una facturació superior als 50.000 euros i inferior als 2 milions o bé 4 col·leccions comercialitzades, podran optar al premi. Així, Krizia Ro-bustella, Menchén Tomàs, Justicia

dCom cada any durant les edi-cions d’hivern del 080 Barcelona Fashion, la setmana de la moda acull la celebració del Barcelo-na Fashion Summit. Després de tres edicions i gairebé 500 ins-cripcions en l’anterior edició, aquest esdeveniment s’ha con-vertit en un punt de referència per als professionals del nego-ci de la moda en l’àmbit espa-nyol. Aquest fòrum, que reuneix els principals executius del sec-tor mitjançant un programa de ponències i taules rodones amb la participació de ponents de pri-mer nivell, està organitzat per Modaes.es.

Keys for growth: com, quan i on créixer és el fi l argumental de la quarta edició, que se celebrarà el 4 de febrer al Palau de la Música de Barcelona. El programa abor-darà les estratègies per créixer en la indústria de la moda analitzant quin és el millor moment per a la injecció de capital, com fer el salt d’una pime a una gran empresa, quines són les claus per créixer, com enfocar el món digital en el negoci de la moda, i l’estratègia de producte davant l’expansió in-ternacional.

Inditex, Mango, Grupo Cortefi el, Primark, Liwe Española, Mayoral, El Ganso, Mustang o Scalpers participaran en l’esdeveniment.

BCN Fashion Summit

EL FÒRUM

bCreativitat, vàlua i visió comercial, aspectes que més valoren els jutges

APUNTS

bEls premiats podran presentar les seves propostes en la pròxima edició

Ruano, Oscarleon, Txell Miras, Lebor Gabala, Miriam Ponsa i Celia Vela as-piren al guardó.

DISSENYADORS. La pols acumula-da és el punt de partida de Pau Este-ve per desenvolupar la col·lecció Dust. Aquest professional, que ha construït la seva marca a Berlín, participa en aquesta edició amb una proposta es-portiva i cosmopolita. Pel seu costat, Xavi Grados, nascut a Igualada, treballa el punt i la pell i crea peces amb de-nominació d’origen. La seva col·lecció Hàlit està inspirada en les situacions límit que viu l’ésser humà a través de textures, gruixos i volums.

Aquestes dues propostes s’uneixen a les col·leccions per a la tardor-hivern de la temporada que ve que es podran veure a la passarel·la.M

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

513000

89305

Diario

1064 CM² - 100%

19306 €

66

España

1 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

| Apunts | 37EL PUNT AVUIDILLUNS, 1 DE FEBRER DEL 2016

BARCELONAEXPOSICIÓArt Brut. Fins al 26 de fe-brer, la Fundació Setba(Plaça Reial, 10), amb laFundació Carmen & LluísBassat, Alterarte i la Fun-dació Sant Pere Claver,ofereix aquesta mostraamb obres d’art brut queretraten l’inconscient deles persones amb proble-mes de salut mental queno tenen formació en be-lles arts i que, per tant, esdesvinculen dels límits ra-cionals estètics.

BARCELONA20.30 CONCERTBenjamin Alard. Des-prés de la desaparició de-Gustav Leonhardt, el cla-vecinista Benjamin Alardse n’ha erigit en un impor-tant successor. Deixebledel mestre, amb unes ha-bilitats extraordinàries,un enorme talent i unatècnica depurada, ha es-tat convidat pel Palau dela Música per oferir un ci-cle sencer de la integralde música per a teclat solde Bach.

Reflexió sobre la novel·la negra Cicle de cinema i arquitectura

L’agenda

BARCELONA16.30 / 17.45 / 19.15 LITERATURAContinua la trobada de novel·la negra amb taulesrodones a l’Auditori del Conservatori del Liceu.

BARCELONA20.00 CINEMAEl Centre Cívic Sagrada Família projecta El hombrede al lado, de Mariano Cohn.

Entreteniments www.elpuntavui.cat/serveis/entreteniments

Com s’hi juga: En cadascun dels nou quadrats que hiha en la graella s’han d’anar situant els números de l’1 al9 sense que es repeteixin. El número no es pot repetirtampoc en la mateixa línea, ni horitzontal ni vertical.

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Sudoku Nekane Iga160112ALnde

Horitzontals:1. Conclusions dellibres o discur-sos. Que satisfàel gust. 2. Gua-reixi de mals.Que existeix, jat'ho pots creure.De poder o deconfiança. 3. No-ta desfavorable.De covadors n'hiha dos. 4. Migdiàmetre. No ésque talli a tros-sets petits sinóque és xerraire.Ensopega a l'en-trada de la cova.5. Surto cada diacom el sol. Escor-colli amb la mira-da. Escassa adonar. 6. Semprees deixa escoltar.Selecciona lesmillors emissores. Ibèric de la península. La mésbaixa. 7. En té el qui té molta sort. Afecta adoles-cents per la cara. Agent immobiliari. 8. En aquelllloc. Ànsia d'anar ràpid. El negre es refina. 9.Conegui món cada dos per tres. Bacteris que tenenforma de bastó. 10. La meitat d'onze. Feriran elbraç de l'ocell. Conjunt de cerimònies d'un culte.11. Ens fa vibrar. Sense intensitat a Tona. En aquestmoment. Usar a mitges. 12. Ens ajuda a fer avançarla barca. Costat d'una nau. Inflor cel·lular. 13. Tornaa dir o a fer. Sortien així. Lluna creixent. 14. Ramsde flors per als camells. Tots els ossos de l'esquelet.

Verticals:1. No és trist sinóeines manuals.Sentir gran tedi.2. Digerí bonapart del seu país.Esquilin ovelles.Una grega a lamaleta. 3. Execu-ta al teclat delsordinadors. La fide tota parella.Estimem boja-ment. 4. Colormorat, ha quedatclar? Divinitat. Lasegona a donar lanota. 5. Euskadi.Ha mostrat lesseves millors ga-les. Total, senseespecificar-ne lesparts. 6. O ocello instrument. Elmillor llueix llar-ga cua. Un parell

de catets. 7. M'ho conec molt bé. Camp d'alls quehi ha allà. Les peces més estranyes. 8. Ha nascuta tocar dels Andes. Si la talles et farà plorar. Ditsense falangeta. 9. M'associo a la causa. No gensbona per a la salut. Quiet, cavall. 10. En guàrdia.Ara veig que és una figura de la dansa acadèmica.Viuen com el que són. 11. Donar de cap per avall.Ara arriba. Força enutjades. 12. Buidarà el recipientinclinant-lo. Liti. Nena sense principis. 13. Persistiren el temps. Publicat després de la mort de l'autor.Cinc-cents romans. 14. Fer menys aspre, menysrude. Feta servir anteriorment.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

123456789

1011121314

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Encreuats Miquel Sesé (8.452) www.olissip.com

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

6 diferències Soler– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Escacs Joan Segura (11.655)

Blanques juguen i guanyen. Amb qualitatd’avantatge i la dama amenaçant la torreadversària, fa la impressió que el bàndolnegre té les millors possibilitats. És il·lusió.Les blanques s’imposen.

� � � ���� ����

��� � �� � ��

�� � �� � � �� � ��� � �

Solucions d’ahir

Encreuats (8.451)( )E S P O R G A T O B A G AN E I X I N I E R A D AC R U A M A R G C O L TO I U D O L U L T R A RL A S S A R S I L E N C IA L I O A D U N A R T ER U S A D O R A I R I SE L L N E G A R A E C S

L A I C S D A C S A IS A R R O R A T A L E MO C A R E A V A C C IR E M A L I G A A I N AT R I E N O L L E R E VS A G E T A A S S A S S I

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 141234567891011121314

6 diferències

Escacs (11.654)

Sudoku

1…CxP!;2. PxC - TxP +;3. DxT - TxC mat.

A la secció de serveis del web

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

APUNTS

131000

23625

Diario

257 CM² - 24%

1970 €

37

España

1 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

22 | Camp i Ebre | EL PUNT AVUIDILLUNS, 1 DE FEBRER DEL 2016

“Hi pot haver bones histò-ries en el lloc més petit delmón”, afirma l’escriptor iperiodista Toni Orensanz,que acaba de publicar Elnazi de Siurana (Ara Lli-bres), una apassionant re-cerca periodística sobre lahistòria de Jan Buyse, unnazi belga fugitiu que, desdels anys seixanta fins al2002, va residir al pobletde Siurana, on popular-ment era conegut com elnazi o el belga. Tot iaquests renoms, els habi-tants de la vila no conei-xien el tèrbol passat delque va ser líder de les Alge-meene SS a Brussel·les, vaformar part de la WaffenSS i va combatre amb elshitlerians al front de l’Est.

Estirant del fil d’una tro-bada casual amb la víduade Buyse, Anita Selden,Orensanz desgrana al lec-tor totes les seves desco-bertes sobre una parellaque van ser condemnadaper l’Estat belga per la sevacol·laboració amb el III Re-ich i que va aconseguir fu-gir de la justícia refugiant-

se a l’Espanya franquista,on van començar una novavida. De fet, Jan Buyse vaarribar a ser, en la seva ma-duresa, un alpinista reco-negut que va liderar l’equipque va inventariar els cimsde tres mil metres dels Pi-rineus. “Arribes a la con-clusió que, moltes vegades,els vellets venerables men-

teixen”, afirma Orensanz.Estructurada en dues

parts (l’ascens i el cim),l’obra va resseguint pas apas la descoberta del veri-table passat de Buyse i Sel-den, una trajectòria literà-ria i moral en què l’autortambé aborda tant els seusdubtes ètics com les sevesreflexions sobre el passat

recent d’Europa.“En el fons, un dels te-

mes del llibre és com dedifícil continua sentabordar a Europa el pas-sat que mai acaba de pas-sar, especialment –hiafegeix Orensanz– quanparles de persones o co-ses concretes que no sónabstraccions.” ■

El nazi de Siurana o l’horroramagat en un poblet prioratía El periodista Toni Orensanz desvela la veritat sobre la llegenda del nazi de Siurana, Jan Buysea Després de fugir de Bèlgica, va refugiar-se a l’Espanya franquista i va destacar com a alpinista

I. Martínez / ReusdigitalSIURANA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Buyse va ser oficial d’un cos d’elit de l’SS i clau en l’ocupació nazi de Bèlgica ■ EL PUNT AVUI

“Un dels temes delllibre és com de difícilcontinua sent abordara Europa el passat quemai acaba de passar”

Toni OrensanzESCRIPTOR

Un dels atractius afegits de lanova obra d’Orensanz és que,paral·lelament al desenmas-carament de la biografia deBuyse, es recorda que, en elmateix minúscul espai, Siura-na, va residir l’editor i escrip-tor Joan Sales, autor d’Incer-ta glòria. “Em va semblar su-peratractiu que dos perso-natges antitètics i amb unapersonalitat fortíssima coin-cidissin en aquest escenaride Siurana”, explica Oren-sanz. Un indret que defineixcom a “bucòlic”, però, pel quesembla, amb un paper dinsde l’horror del segle XX.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’escenarion Buyse i Salesvan coincidir

Presenten a ElCírcol la iniciativaMiró&Art

PREVENCIÓ

PROMOCIÓ

Campanya escolarde prevenció del’assetjamentUn grup de voluntaris vincu-lats al Projecte EPI Jove departicipació juvenil del Casalde Joves du a terme, des delpassat mes de desembre, unacampanya de prevenció i in-formació de l’assetjament es-colar als instituts de Reus. Elsnois i noies organitzen tallersamb el lema No t’amaguis,que es desenvolupen a l’horadel pati i tenen com a objectiusensibilitzar l’alumnat per noser còmplice ni ignorar lespossibles situacions de l’ano-menat bullying. Avui es re-prendrà la campanya per talde fer-la arribar a una dotzenad’instituts de la capital delBaix Camp. ■ REDACCIÓ

Potenciar la cultura i segellaraliances amb el talent local.Aquests són dos dels objec-tius de l’empresa reusencaVermuts Miró, que va presen-tar a El Círcol de Reus la ini-ciativa Miró&Art. La primeraactivitat és la creació d’unanova ampolla d’edició limita-da, Reserva Etiqueta Negra,amb una original caixa negra ietiqueta il·lustrada del pintortarragoní Jaume Queralt, ques’exposarà properament alMuseu del Vermut. D’aquestaampolla, n’hi haurà 3.000 uni-tats, que es vendran, a partirdel 15 de febrer, a 12,95 euros.■ E.C. / REUSDIGITAL

La temporada de concertsde primavera de l’AuditoriJosep Carreras de Vila-se-ca presenta una progra-mació amb propostes dejazz i altres músiques, mú-sica de cambra i solistes,

concerts corals, orques-trals i de gran format. Elpresident de la FundacióAuditori Josep Carreras,Josep M. Pujals, va desta-car, com a principal nove-tat, la incorporació delsconcerts familiars. Latemporada arrencarà el 5de febrer, amb l’OrquestraSimfònica de Barcelona iNacional de Catalunya(OBC), que interpretaràEl Concierto de Aranjuez.La reconeguda orquestraformada per 75 músics de-lectarà el públic amb la cè-

lebre obra de Rodrigo i lacompletarà amb la Terce-ra simfonia de Beethoven“L’Heroica”. El directorgeneral de l’Auditori deBarcelona, Joaquim Gar-rigosa, va explicar que elconcert també servirà per

commemorar els 100 anysde la mort del compositorlleidatà Enric Granados,amb la interpretació deGoyescas. En l’apartatdels concerts de jazz i al-tres músiques, destaca latornada als escenaris del

Kitflus Quartet, el 4 demarç, una formació en-capçalada pel pianista dePegasus que acompanyaSerrat, Josep Mas, Kitflus,que presentarà el CòctelVivencial. També serà re-llevant la residència quel’Alart Quartet farà a Vila-seca, que interpretarà unconcert el proper 6 demaig. El Cor Sant Esteveactuarà el 22 d’abril i retràhomenatge als 400 anysde la mort de Shakespea-re, amb un espectacle ba-sat en textos de l’escriptori amb la col·laboració del’actor Fermí Fernández.Finalment, el 3 de junyl’Orquestra Auditori JosepCarreras (OAJC) interpre-tarà Vaughan, Britten,Brahms i Schubert, junta-ment amb el Cor SimfònicFemení de Catalunya, queaplega un centenar deveus dels cors de noies del’Orfeó Català, el Cor del’AJIC, el Cor Aglepta i elCor Femení Voxalba. ■

a L’OBC presentarà,el 5 de febrer, unaversió en gran formatde l’obra de Rodrigo

‘El Concierto deAranjuez’ obrela temporadade l’Auditori

Josep Cartanyà/InfocampVILA-SECA

La Camerata XXI estrenarà,el 21 de febrer, aquest cicleamb l’espectacle Veniu, a Ve-nècia s’hi fan concerts, ambuna secció de cordes que in-terpretaran música venecia-na acompanyada de les nar-racions de David Puerta. Elsconcerts familiars es comple-taran, el 17 d’abril, amb Tubsdel món, a càrrec de la forma-ció Bufa & Sons, liderada perXavi Lozano, expert a “fer so-nar una varietat inversem-blant d’instruments de qual-sevol manera o de qualsevolmaterial”, com va descriure elprogramador de l’Auditori,Pep Solórzano. Els concertses programaran els diumen-ges, a dos quarts de dotze delmatí, fora d’abonament, i vanadreçats als escolars de Vila-seca.

L’OBC actuarà a l’Auditori Josep Carreras ■ INFOCAMP

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Nous concertsfamiliars a laprogramació

El Punt Avui Camp i Ebre

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

COMARQUES

Diario

332 CM² - 31%

1273 €

22

España

1 Febrero, 2016

ORFEO CATALA

CATALUÑA

Cuando una composición musi-cal está sujeta a un contexto de-terminado que la signifi ca, es decir, no es en sí misma, tiene sentido menospreciarla, al menos un poco. Sin embargo, cuando una composición musical está sujeta a un contexto determinado que la signifi ca, escucharla te re-mite a ese contexto y la convierte en más poderosa. Por eso, cuando una composición musical está sujeta a un contexto determinado, es decir, como cualquier compo-sición musical, ya que la música no se compone in media res, lo que importa es siempre la poten-cia de a lo que te remite, el impac-to que consigue.

Las bandas sonoras son cada vez más populares, y más reque-ridas en los grandes auditorios, y eso no es malo, ni extraño, eso es lo normal, porque a la gente le gusta el cine y le encanta la músi-ca de cine, que contiene en unas pocas notas la emoción completa, totalmente concentrada, de vivr la experiencia de las grandes his-torias. Desde hace unos años, tanto el Palau de la Música como el Auditori se han dado cuenta y en sus programaciones no lo olvi-dan. Y el Liceo reientemente igual, porque sólo los necios y los locos dan la espalda a las evidencias.

El último ejemplo será el próxi-mo fi n de semana, cuando la Or-questra Sinfónica del Vallès (OSV), junto con el Orfeó Català, presen-ten el programa «La guerra de les galaxies i els grans cors del cine-ma». Composiciones de John Williams, de «Star Wars» a ««El imperio del sol»; de Ennio Morri-cone, «La misión»; Jerry Goldsmi-th, «La profecía»; Patrick Doyle, «Enrique V» y Fernando Veláz-quez, «El orfanato», donde el coro tiene gran protagonismo y donde la piel de gallina está asegurada. La cita será el 5 de febrero en el Centre Cultural de Terrassa y el 6 en el Palau de la Música.

La OSV, en su búsqueda de am-pliar públicos y forzar la simbiosis con otros géneros artísticos, han ayudado a conseguir este nuevo grado de admiración y respeto por las bandas sonoras, tanto para el melómano clásico, que ya no lo ve como un arte de segunda, como para los que entran por primera vez en un auditorio gracias a su relación con el cine. Ejemplos de

los últimos años son «West side story» o «Psycho Live!». Además, el Palau acogió con tremendo éxito en diciembre a la Orquestra Càmara Musicae, dirigida por Salvador Brotons, en «La música contrataca».

El Auditori también apoya esta moderna tendencia. Han acogido en varias ocasiones a la Film Sym-phony Orquestra y han hecho

Archivo

pases de «Gladiator» o «Piratas del Caribe» con la música en directo. Además, emocionante fue el pro-grama de la OBC dedicado a las películas de Tim Burton con mú-sica de Danny Elfman.

El Liceu, por tanto, no podía dar la espalda a este género, aunque desde un punto de vista diferente. El 22 de marzo acogerán «En torno a Wagner y el cine», que relaciona-rá las grandes partituras wagne-rianas con bandas sonoras que evidentemente han bebido de sus fuentes, de John Williams con «Star Wars» y «En busca del arca perdida» a Howard Shore y su apabullante trabajo en «El señor de los anillos».

La Orquestra Sinfónica del Vallès (OSV) volverá al Palau para presentar «La guerra de las galaxias» y grandes coros de película

JOHN WILLIAMS Y «LA GUERRA DE LAS GALAXIAS» ES LA BANDA SONORA MÁS REPETIDA

Carlos SALA- Barcelona

La OSV presenta con el Orfeó Català un programa de grandes coros de películas y demuestra el aumento de este tipo de oferta

¿Por qué amamos las bandas sonoras?

l DÓNDE: Palau de la Música. l CUÁNDO: El 6 de febrero, a las 19.00 horas.l CUÁNTO: 22 a 73 euros.

Gregory Kunde se viste del Othello de Rossini en la versión sinfónica de la ópera en el Liceo

Es más fácil que un actor interpre-te tanto al «Frankenstein» de Kenneth Branagh como al «El jo-vencito Frankenstein», de Mel Brooks, a que un mismo tenor interprete los dos «Othello» de Verdi y Rossini. Por eso, son con-tados los casos de cantantes que se hayan atrevido con los dos roles.

C. S. - Barcelona El tenor norteamericano Gregory Kunde es uno de ellos. Si este ve-rano ya pudimos verlo en Peralada como el «Othello» de Verdi, esta semana podremos comprobar que también excede en el «Othe-llo» de Giacomo Rossini. En esta ocasión, el Gran Teatro del Liceo lo acogerá sólo en versión sinfóni-ca, y perderemos su riqueza acto-ral, pero tiene el atractivo extra

cantado incluso en un mismo mes», dice. A su juicio, «hay mu-chas diferencias en la vocalidad de ambos. El de Rossini es un estilo bel canto, que te exige mantener una línea de canto buena, y es además un papel bastante dramá-tico, mientras que el de Verdi la orquestación está más presente, con un interacción constante con los otros cantantes».

que todavía ahora se están reali-zando en el LIceo las últimas funciones del «Othello» verdiano.

Kunde, que conoce a la perfec-ción los dos roles, lo tiene claro. «Hay pocos tenores que hayan hecho estos dos papeles, porque la ópera de Rossini no se ha can-tado mucho en el siglo XX. Hubo un italiano que lo hizo, pero no en la misma temporada y yo los he

l DÓNDE: Gran Teatro del Liceo. Ramblas, 51-59.l CUÁNDO: El 3 y el 6 de febrero.El tenor norteamericano Gregory

Kunde

Archivo

5LA RAZÓN • Lunes. 1 de febrero de 2016

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

10000

Diario

621 CM² - 60%

2116 €

35

España

1 Febrero, 2016

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

40 LAVANGUARDIA DILLUNS, 1 FEBRER 2016

LA CARTELLERA DE PEL·LÍCULES ESTÀ SUBJECTA A POSSIBLES CANVIS D’ÚLTIMA HORA DELS CINEMES

M G M G M G M GPEL·LÍCULES BARCELONA

Alvin y las ardillas: fiesta sobre ruedasEUA. 2016. DIR.: WALT BECKER. INT.: KIMBERLY WILLIAMS I JOSH GREEN. APTA

Comèdia familiar: A causa d’una sèrie de malentesos, l’Alvin, el Simon i el Theodorearriben a creure que el Dave vol proposar matrimoni a la nova xicota, de Nova York,i oblidar-se d’ells. Tenen tres dies per fer que retiri la proposició i evitar així perdre elDave i, possiblement, guanyar un terrible germanastre. 95 min.

Arenas de Barcelona 16.00 17.45Bosque Multicines 16.05Cinesa Diagonal 16.00 18.00Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.00 20.05Cinesa Heron City 3D 16.00 18.05 20.15Cinesa La Maquinista 15.40 17.40Glòries Multicines 16.00 18.00Palau Balaña Multicines 16.00 17.50

AmyREGNE UNIT. 2015. DIR.: ASIF KAPADIA. 12 A

Documental: L’Amy va saltar a la fama internacional amb el seu segon àlbum, Backto black, que va vendre 12 milions de còpies arreu del món i va ser diverses vegadesDisc de Platí a nombrosos països des del llançament el 2006. Va ser admirada permolts i va col·laborar amb diversos artistes com ara Tony Bennett, Prince, Mark Ron-son o els Rolling Stones. 90 min.n Cinemes Texas 22.00

Àtic sense ascensorEUA. 2014. DIR.: R. LONCRAINE. INT.: MORGAN FREEMAN I DIANE KEATON. APTA

Comèdia romàntica: Narra un llarg cap de setmana a la vida d’una pare-lla gran de Nova York que intenta vendre el seu apartament de l’East Vi-llage, on han viscut més de 40 anys. La Ruth és una professora retirada il’Alex és artista. Tots dos volen mudar-se a un nou apartament i, mentreesperen ofertes, recorden junts els anys viscuts a casa seva. 92 min.n Cinemes Texas 16.00 18.00

Barcelona, nit d’hivernESPANYA. 2015. DIR.: D. DE LA ORDEN. INT.: M. ESPARBÉ I B. SANTA-CRUZ. 7 A

Comèdia romàntica: Seqüela de Barcelona nit d’estiu, en la qual es descobreixennoves històries protagonitzades, entre d’altres, per un jove d’uns 30 anys irres-ponsable que munta una festa boja per intentar recuperar l’antiga xicota, un noid’uns 20 anys que vol deixar-se estar de parelles i començar a sortir de festa, unRei Melcior temerari que salta de la carrossa enmig de la cavalcada per perseguiruna noia misteriosa, una àvia entranyable amb ganes de compartir amb la famíliael secret que fa temps que oculta i, finalment, un avi rondinaire a qui la inesperadavisita de una jove francesa el porta a recordar a l’amor de la seva vida. 95 min.C Balmes Multicines 18.05C Comèdia 22.05

Charlie Brown i Snoopy. La pel·lículaEUA. 2015. DIR.: STEVE MARTINO. INF.

Animació: L’Snoopy, el gos més adorable del món i as de l’aviació s’embarca en la sevamissió més important, enlairant-se per perseguir el seu arxienemic, el Baró Roig, men-tre que el seu amic de l’ànima, el Charlie, emprèn la seva pròpia i èpica cerca.90min.

Yelmo Cines Icaria 15.50

Cola, Colita, Colassa (Oda a Barcelona)ESPANYA. 2015. DIR.: VENTURA PONS. APTA

Documental: En el retrat fotogràfic, Colita és una mestra indiscutible de la Barcelonadel s. XX. S’ha lliurat tant al seu ofici com al plaer d’exercir-lo preferint retratar gentque coneix i, molt especialment, la que estima. Escriptors, cantants, artistes de cine-ma però també rostres anònims, apassionants, que recull entre el poble, acaronant-los, sentint-los, ja que el seu art no es distancia. Necessita l’amor per produir-se.Al jardí de la seva caseta de la Bordeta a Sants, conversant amb les amigues desempre, curulles d’enginy i diversió, el concepte amistat inclou fins i tot a personesdels temps viscuts intensament: les dues últimes dècades de la dictadura franquista.El just per donar-los sentit amb la seva càmera. 77 min.C Balmes Multicines 16.00 18.00 20.00 22.00c Boliche 16.15 18.15 20.15 22.10C Renoir Floridablanca 16.10 18.20 20.45 22.30

Creed. La leyenda de RockyEUA. 2015. DIR.: R. COOGLER. INT.: S. STALLONE I M. B. JORDAN. 12 A

Drama: Adonis Johnson no va arribar a conèixer el seu famós pare, el campió delmón dels pesos pesats Apollo Creed, que va morir abans que ell naixés. No obs-tant això, ningú pot negar que porta la boxa a la sang, de manera que posa rumb aFiladèlfia, el lloc en què es va celebrar el llegendari combat d’Apollo Creed amb unprometedor i dur rival anomenat Rocky Balboa. 133 min.

Arenas de Barcelona 16.00 19.00 22.00Aribau Multicines 16.00 19.00 22.00

c Balmes Multicines 16.15 19.15 22.15Bosque Multicines 16.05 19.05 22.05Cinesa Diagonal 17.30 20.00 22.35Cinesa Diagonal Mar 16.30 19.20 22.05Cinesa Diagonal Mar 18.05 20.45Cinesa Heron City 3D 16.30 19.15 22.05Cinesa La Maquinista 16.00 18.40 19.40 22.20Glòries Multicines 16.15 19.10 22.05Palau Balaña Multicines 16.00 19.00 21.45

c Verdi HD 16.00 17.40 20.10 22.25 12.00

Yelmo Cines Icaria 19.00 20.00 21.45

Cuando cae la nieveREGNE UNIT, SÈRBIA . 2016. DIR.: S. SARIF. INT.: C. DANCE I A. TRAUE. 12 A

Romàntica: 1950, Moscou. La comunista Katya és una espia del govern americàen plena cursa armamentística de la Guerra Freda. Quan li assignen la seva missiómés important, aconseguir informació secreta de la jove promesa del govern rus,l’Alexander, l’últim que espera és enamorar-se d’ell. Intentar conciliar la seva passiócap a ell amb el seu rebuig al comunisme la portarà a fer el major dels sacrificis, ungest que l’Alexander descobrirà trenta anys més tard. 93 min.

Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.00 20.00 22.00

45 añosREGNE UNIT. 2015. DIR.: A. HAIGH. INT.: C. RAMPLING I T. COURTENAY. APTA

Drama: Només falta una setmana perquè Kate i Geoff Mercer celebrin el 45 aniversaridel seu casament. Tenen pensat donar una festa i els preparatius van d’allò més bé.Llavors, el Geoff rep una carta en què se li comunica que ha estat descobert el cos delseu primer amor, congelat i intacte en una glacera dels Alps suïssos. Cinc dies des-prés, quan arriba el dia de la festa, és possible que ja no quedi res a celebrar.93 min.c Méliès 18.10

Yelmo Cines Icaria 18.00

Deute d’honorEUA. 2014. DIR.: T. L. JONES. INT.: T. L. JONES I H. SWANK. 16 A

Drama: Nebraska, 1855. Oest americà. Mary Bee Cuddy porta una vida solitària en unalocalitat llunyanadel’OestMitjàquanl’Església latriaperportardetornadaalmóncivilit-zat tres dones que han perdut la raó. Per fer-ho, deisposa de l’ajuda del Briggs, un delin-qüent que salva de la forca amb la condició que l’acompanyi en el trajecte. 122 min.n Cinemes Texas 22.00

El gran díaFRANÇA. 2015. DIR.: PASCAL PLISSON. 12 A

Documental: Narra la història real i extraordinària de quatre joves, l’Albert, la Nidhi, elTom i la Deegii, que s’enfronten a una prova que pot canviar i millorar les seves videsper sempre. El gran dia s’acosta i els quatre herois, de països tan diferents com Cuba, laÍndia, Uganda i Mongòlia, fa mesos i fins i tot anys que es preparen per afrontar aquestdesafiament. Després de tant d’esforç, saben que arriba el moment de fer realitat elseu somni, que no només pot marcar el seu destí, sinó també el de les seves famílies.És la seva passió i ara més que mai se centren en un sol objectiu: l’èxit. 86 min.c Balmes Multicines 16.10 18.10 20.10 22.10c Boliche 16.00 18.00 20.00

Cinesa Heron City 3D 16.20 20.20C Cinesa Heron City 3D 18.20 22.20

Comèdia 16.05 18.20 20.10 22.15c Méliès 16.30c Verdi HD 16.00 18.25 12.00

Yelmo Cines Icaria 18.00

El hijo de SaúlHONGRIA . 2015. DIR.: LÁSZLÓ NEMES. INT.: GÉZA RÖHRIG I LEVENTE MOLNÁR.18 A

Drama: Auschwitz, 1944. Saul Auslander és un presoner hongarès que treballa enun dels forns crematoris d’Auschwitz. És obligat a cremar tots els cadàvers dels habi-tants del seu propi poble però, fent ús de la seva moral, tracta de salvar de les flamesel cos d’un jove que creu que és el seu fill i buscar un rabí per poder-lo enterrardecentment. 107 min.

Aribau Club 18.00 22.00c Balmes Multicines 16.00

Bosque Multicines 20.15Gran Sarrià Multicines 18.05 22.15

c Renoir Floridablanca 16.05 18.05c Verdi Park HD 16.00

Yelmo Cines Icaria 17.45

El puente de los espíasEUA. 2015. DIR.: STEVEN SPIELBERG. INT.: TOM HANKS I MARK RYLANCE. 12 A

Thriller: Explica la història de James Donovan, un advocat de Brooklyn que es veuabocat al nucli de la Guerra Freda, quan la CIA li encarrega la pràcticament impossiblemissió de negociar l’alliberament del pilot d’un avió abatut. 141 min.

Arenas de Barcelona 22.00Aribau Multicines 22.30

c Balmes Multicines 22.00Bosque Multicines 22.10Cinesa Diagonal 22.20Cinesa Diagonal Mar 19.05 22.05Cinesa Heron City 3D 19.00Gran Sarrià Multicines 16.00 19.00 22.00

El rey de La HabanaESPANYA, REP. DOMINICANA. 2015. DIR.: A. VILLARONGA. INT.: M. TORTOLO. 18 A

Drama: Després d’escapolir-se d’un correccional, el Reinaldo mira de sobreviure alscarrersde l’Havanade finalsdels90,unade lespitjorsdècadespera lasocietat cubana.Esperances,desencants,rom,bonhumorisobretotlafaml’acompanyenenelseudeam-bular, fins que coneix la Magda i la Yunisleidy, també supervivents com ell. 120 min.

Cinemes Texas 20.00

El viaje de ArloEUA. 2015. DIR.: PETER SOHN. APTA

Animació: L’Arlo té 11 anys, va ser l’últim dels seus germans a sortir de la closca,és el més petit i encara no ha estat capaç de deixar la seva empremta a la granjade la seva família. Encara que està sempre disposat a ajudar, aquest Apatosaurusprotegit no sembla capaç de superar la seva por de tot. No obstant això, quan l’Arlo

cau en un riu i és arrossegat a centenars de quilòmetres de la seva llar, es veu obli-gat a enfrontar les seves pors per primera vegada a la vida, desafiant la naturalesarigorosa i salvatge en un llarg i difícil viatge de retorn a casa. Durant aquest camí,l’Arlo estableix una amistat insòlita amb un nen humà anomenat Spot que l’ajuda aadonar-se que és capaç d’aconseguir molt més del que mai havia somiat. 95 min.

Cinesa La Maquinista 15.50Yelmo Cines Icaria 15.40

EmbarazadosESPANYA. 2016. DIR.: JUANA MACÍAS. INT.: PACO LEÓN I ALEXANDRA JIMÉNEZ.12 A

Comèdia: El Fran i l’Alina tenen gairebé 40 anys i fa mitja vida que estan junts. Per al’Alina ha arribat el moment de tenir fills, però el Fran no ho té gens clar, és jove, lescoses li van bé i no veu la necessitat d’espatllar-ho tot i posar-se a canviar bolquers.A més, quan el ginecòleg els informa que els espermatozoides del Fran són pocs,vagues i anormals i que l’Alina està premenopàusica als 37, les coses es compliquenencara més. 100 min.

Arenas de Barcelona 15.45 17.55 20.05 22.15Bosque Multicines 16.00 18.05 20.10 22.20Cinesa Diagonal 16.00 18.05 20.10 22.45Cinesa Diagonal Mar 16.10 18.20 20.30 22.45Cinesa Heron City 3D 16.10 18.20 20.30 22.40Cinesa La Maquinista 16.00 18.15 20.30 22.45Glòries Multicines 16.00 18.05 20.10 22.15Palau Balaña Multicines 16.15 19.10 22.05Yelmo Cines Icaria 16.20 18.25 20.30 22.35

HipòcratesFRANÇA. 2014. DIR.: THOMAS LILTI. INT.: V. LACOSTE I J. GAMBLIN. 12 A

Drama: El Benjamin està destinat a ser un gran metge, però la seva primera experièn-cia com a metge resident a l’hospital on treballa el seu pare no surt com ell esperava.La pràctica es revela molt més complexa que la teoria i la responsabilitat és aclapara-dora. A més, el seu company de feina, un metge estranger, té molta més experiènciaque ell. El Benjamin ha d’enfrontar-se cara a cara amb els seus límits i les seves pors,així com els dels pacients i els familiars, els i els companys residents. 102 min.n Cinemes Texas 16.00 18.00 20.00

JoyEUA. 2015. DIR.: D. O. RUSSELL. INT.: JENNIFER LAWRENCE I ROBERT DE NIRO. 7 A

Comèdia: El film relata la salvatge història d’una família a través de quatre genera-cions. Se centra en una noia que aconsegueix fundar una dinastia de negocis i esconverteix en la matriarca familiar per dret propi. La traïció, la deslleialtat, la pèr-dua de la innocència i les cicatrius de l’amor pavimenten el camí d’aquesta intensacomèdia humana i emocional sobre convertir-se en l’autèntic cap d’una família iliderar un negoci en un món implacable. . 120 min.

Arenas de Barcelona 21.45c Balmes Multicines 19.15

Cinesa Diagonal 16.00 20.00Cinesa Diagonal Mar 16.00 22.00Cinesa Heron City 3D 16.30 21.30Cinesa La Maquinista 19.30Gran Sarrià Multicines 16.10

c Renoir Floridablanca 22.15c Verdi HD 22.30

Yelmo Cines Icaria 20.00 22.30

La Academia de las MusasESPANYA. 2015. DIR.: J. L. GUERÍN. INT.: R. PINTO I E. FORGETTA. APTA

Drama: En acabar les classes, un professor és qüestionat per la seva dona, quedesconfia del projecte acadèmic que vol dur a terme. La intenció del professor éscrear una acadèmia de les muses que, inspirada en referents clàssics, hauria deservir per regenerar el món a través del compromís amb la poesia. El controvertitpropòsit desencadena una ronda d’escenes al voltant de la paraula i el desig.92 min.

Boliche 22.00c Verdi HD 16.10

La chica danesaDIVERSOS PAÏSOS. 2015. DIR.: T. HOOPER. INT.: E. REDMAYNE I A. VIKANDER. 12 A

Drama: Copenhaguen, 1926. Els paisatges del pintor Einar Wegener, casat amb laGerda, són molt admirats per la societat danesa. La Gerda és una artista menysconeguda que el seu marit, però s’està fent un nom com a retratista de ciutadansimportants. Formen una parella molt unida, encara que a tots dos els manca acon-seguir la revelació artística i personal. Tot canvia el dia en què la Gerda ha de lliurarun retrat i demana al seu marit que supleixi la model posant-se un vestit de donaper acabar el quadre. És una experiència transformadora per a l’Einar, que no triga adescobrir l’expressió del seu jo més autèntic sent la Lili i comença a viure com a tal.La Gerda, per la seva banda, ha trobat la seva musa i dóna curs a la seva creativitat.Però la desaprovació de la societat de Copenhaguen no es fa esperar. 120 min.

Arenas de Barcelona 16.00 18.45 21.45c Balmes Multicines 16.20 19.10 22.00

Bosque Multicines 16.10 19.10 22.10Cinesa Diagonal 16.00 19.10 21.30Cinesa Diagonal Mar 16.45 19.15 21.45Cinesa Heron City 3D 16.20 18.45 21.30Cinesa La Maquinista 18.00 19.45 22.10Comèdia 16.30 19.30 22.00Glòries Multicines 19.50 22.15

Gran Sarrià Multicines 16.10 19.05 22.05Palau Balaña Multicines 19.45 22.05

c Renoir Floridablanca 16.00 18.15 20.30 22.45c Verdi Park HD 18.05 20.20 22.35

Yelmo Cines Icaria 17.30 20.00 22.25

La gran apuestaEUA. 2015. DIR.: ADAM MCKAY. INT.: CHRISTIAN BALE I STEVE CARELL. 7 A

Drama: Quan quatre persones van veure el que els grans bancs, els mitjans de comu-nicació i el govern negaven, l’esfondrament de l’economia global, van tenir una idea:fer una gran aposta i invertir en les més fosques entranyes de la banca moderna, onhaurien de qüestionar-s’ho tot i tothom. 130 min.

Arenas de Barcelona 15.45 18.45 21.45Aribau Multicines 16.10 19.05 22.00

c Balmes Multicines 16.20 19.10 22.00Bosque Multicines 16.05 19.05 22.05Cinesa Diagonal 17.15 20.10 22.15Cinesa Diagonal Mar 16.20 19.00 21.45Cinesa Heron City 3D 16.30 19.15 22.00Cinesa La Maquinista 16.30 19.00 21.45Comèdia 16.30 19.30 22.00Glòries Multicines 16.10 19.05 22.00Gran Sarrià Multicines 16.00 19.00 22.10Palau Balaña Multicines 19.05 21.45

c Renoir Floridablanca 16.00 17.50 20.15 22.40c Verdi HD 12.00c Verdi Park HD 17.00 19.45 22.15

Yelmo Cines Icaria 17.00 19.35 22.10

La juventudDIVERSOS PAÏSOS. 2015. DIR.: P. SORRENTINO. INT.: M. CAINE I H. KEITEL. 12 A

Drama: És primavera. El Fred i el Mick, dos vells amics que ara s’acosten als 80anys, estan de vacances en un hotel elegant als peus dels Alps. El Fred, compositori director d’orquestra, està a punt de retirar-se. El Mick, director de cinema, encaratreballa. Tots dos amics saben que el seu temps s’acaba ràpidament i decideixenenfrontar-se al futur junts. 118 min.

Aribau Club 16.30 19.15 22.00c Balmes Multicines 16.30 19.20 22.10c Boliche 16.00 18.00 19.45 21.45

Bosque Multicines 16.20 19.20 22.20Cinesa Diagonal Mar 17.00 19.35 22.10Cinesa Heron City 3D 22.20Comèdia 16.15 19.00Gran Sarrià Multicines 16.10 19.10 22.10

c Renoir Floridablanca 16.00 18.15 20.30 22.45Yelmo Cines Icaria 17.20 19.50 22.25

La mirada del silencioDIVERSOS PAÏSOS. 2014. DIR.: JOSHUA OPPENHEIMER. 16 A

Documental: A través de les imatges dels responsables del genocidi indonesi gra-vades per Joshua Oppenheimer, una família de supervivents descobreix els detallsde la massacre del seu fill i la identitat dels autors. El germà menor de la víctima esproposa acabar amb el silenci i la por que oprimeix els supervivents de la massacrei confrontar els responsables de l’assassinat del seu germà, acte inimaginable en unpaís en què els assassins continuen al poder. 102 min.c Balmes Multicines 16.00

La noviaESPANYA. 2015. DIR.: PAULA ORTIZ. INT.: INMA CUESTA I ÁLEX GARCÍA. 16 A

Drama: Dos homes, una dona, un amor, un desig més fort que la llei i que la na-turalesa salvatge del món que els envolta. El Leonardo, el Nuvi i la Núvia són untriangle inseparable des de nens, però el Leonardo i la Núvia estan units per un filinvisible, ferotge, impossible de trencar. Passen els anys i ella, angoixada i infeliç, esprepara per al seu casament amb el Nuvi enmig del desert blanc, de terres salines iestèrils, on viu amb el seu pare. 96 min.

Aribau Club 16.00 20.00Yelmo Cines Icaria 15.50

La quinta olaEUA. 2016. DIR.: J BLAKESON. INT.: CHLOË GRACE MORETZ I NICK ROBINSON. 7 A

Ciència ficció: Quatre onades successives d’atacs cada vegada més mortífers handeixat la major part de la Terra delmada. En una atmosfera de por i desconfiança, laCassie es troba fugint, tractant desesperadament de salvar el seu germà petit. Mentrees prepara per a la inevitable i letal cinquena onada, la Cassie s’alia amb un jove quepodria convertir-se en la seva única esperança, si pogués confiar en ell. 111 min.

Arenas de Barcelona 16.00 18.45 21.45c Balmes Multicines 16.30

Cinesa Diagonal 16.00 18.10 20.25 22.40Cinesa Diagonal Mar 16.15 18.25 20.35 22.45Cinesa Heron City 3D 15.50 18.05 20.20 22.40Cinesa La Maquinista 15.50 18.05 20.20 22.40Glòries Multicines 19.15 22.10Palau Balaña Multicines 16.10 22.00

LangostaDIVERSOS PAÏSOS. 2015. DIR.: Y. LANTHIMOS. INT.: C. FARRELL I R. WEISZ. 16 A

Ciència ficció: Una història d’amor ambientada en un futur pròxim, en un lloc on elssolters, d’acord amb les regles de la Ciutat, són detinguts i traslladats a L’Hotel. Allàels obliguen a trobar parella en un termini màxim de 45 dies. Si no ho aconsegueixen,són transformats en un animal de la seva elecció i deixats anar al Bosc. Un homedesesperat escapa de l’Hotel i s’endinsa al Bosc, el lloc on habiten els Solitaris, i allís’enamora i trenca totes les regles establertes. 118 min.c Cinemes Maldà 21.45

c

n

LEU

Acció:perion el R

c

c

c

MacbeREGNE UNIT

Drama:iestimadadesigdecideix destrc

Mad MaEU

Acció:viurqued’unaplaçaimplaca

MandarinesESTÒNIA. 2013. DIR.: Z. URUSHADZE. INT

DramaadeunEl Marn

MarEU

Cièncianeviolentaaquest planeta hostil.

c

Mia madrITÀLIA. 2015. DIR.: N

Drama:prqualitaestàgc

c

c

c

CARTELLERA Vegeu els tràilers de les pel·lícules d’estrena i les sales de cinema de

Catalunya on es projecten a www.lavanguardia.com/trailers­cine

Cartellera elaborada per OneData. comercial@onedata.es

Benjamin Alard

Elmúsic francèsBenjaminAlard, deixeble deGustavLeonhardt, torna alPalaude laMúsica en la quarta tem-porada del projecte dedicat a laintegral de lamúsica per aclavecí sol de Bach. Per això,ofereix dos concertsconsecutius al Petit Palau.20.30 h. 15 euros.

Últims quatre dies que elGranTeatre del Liceu acull, desprésde la seva estrena el 21 degener passat, l’òperaOtello deGiuseppe Verdi. Acompanyadad’una escenografia ambientadaen un campde refugiats, la peçanarra una història símbol de lagelosia i lamanipulació. 20 h.De 12 a265 euros. ‘Otello’

Tel Entrada: 902 10 12 12. Internet: www.telentrada.com x Ticketmaster: 902 15 00 25. Internet: www.ticketmaster.es

Abreviacions: DL: dilluns, DM: dimarts, DX: dimecres, DJ: dijous, DV: divendres, DS: dissabte, DG: diumenge, F: festius, c: v.o. subtitulada en castellà, n: v.o. subtitulada en català, C: parlada en català,M: matinal, G: golfa, U: en 3D

NOVETATS Direcció

Spotlight**** TomMcCarthy

Pesadillas** Rob Letterman

Cola, Colita, Colassa*** Ventura Pons

Respira** Christian Zübert

El gran día** Pascal Plisson

Embarazados** Juana Macías

Papeles en el viento* Juan Taratuto

Cuando cae la nieve* Shamim Sarif

Creed: La leyenda de Rocky* Ryan Coogler

DOLENTA c REGULAR * BONA **MOLT BONA *** OBRA MESTRA ****

IDEES

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

657000

141874

Diario

113 CM² - 10%

2800 €

40

España

1 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

espectacles DIUMENGE66 31 DE GENER DEL 2016

A rticle 469. Aquesta setmana dubtava, hi havia dues o tres notícies que em semblaven

interessants per desenvolupar-les en l’article. Per un costat, descobrir que ha-vien inventat unes sabates amb GPS per a gent gran que es perd sovint. Aquelles sabates servien per saber on era la persona perduda, quants pas-sos havia fet i entendre on s’havia fet l’embolic durant el recorregut... Per un altre, també em va entusi-asmar descobrir que la gent només utilitza un 3% de les paraules d’un idioma. Potser realment aprendre

Cocció de llagosta

ALBERT

Espinosa

deesi

un altre idioma forà no hauria de ser tan difícil. Però després de tanta exactitud, vaig preferir un estudi sobre com es mesurava el temps quan no existia el rellotge. Resulta que... Bé, val més que us ho expliqui després del mi-llor de la meva setmana. Tercer lloc. Grans èxits de la música de cine (Palau de la Música). Aquells meravellosos temes van aconseguir una brutal compenetració amb el públic, que els va convertir en taral-lejos personals. Segon lloc. Jacques Tati (Blu-ray). Aquest pack d’Acontracorriente és to-

ta una obra mestra, dota aquesta col-lecció d’uns extres que t’ofereix ares-tes irreconeixibles de Tati. Primera posició. Creed. Té la mà-gia de tots els Rocky però a més el con-trapès de la visió externa d’un fan que desitja situar el geni de Stallo-ne en un lloc emocional. Sylvester es mereix aquest Oscar. I resulta que el més curiós és que

en molts llocs del món, quan no exis-tia el rellotge, mesuraven les coses a través de temps que ja coneixien per ser coses quotidianes que realit-zaven cada dia. Per exemple explica-ven que allò havia durat com «la coc-ció de l’arròs» o que es veurien al cap de «vuit coccions de llagosta». La veritat és que m’entusiasma-ria que ara, en lloc de quedar a una hora exacta, la gent ho relacionés amb els temps de cocció, escalfat o fornejat del seu menjar preferit... El temps tindria així un altre gust i una olor especial. ¡Bon diumenge al musclo a la planxa! H

Abans del rellotge, la gent mesurava les coses a través de temps que ja coneixia

Cara a cara entre ‘Anacleto’ i ‘El rey de la Habana’ als Gaudí 3Rossy de Palma presenta aquesta nit la gala dels premis del cine català

EL PERIÓDICOBARCELONA

En una cerimònia a l’Audito-ri del Fòrum-CCIB, presenta-da per l’actriu Rossy de Pal-ma i davant unes 2.000 con-

vidats, els premis Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català reconeixeran avui les millors produccions del 2015, en-tre les quals figuren dues favorites, amb 12 nominacions cada una: Anacle-to: agente secreto, de Javier Ruiz Calde-ra, i El rey de la Habana, d’Agustí Villaronga. Darrere d’aquestes, amb 11, està situada Truman, de Cesc Gay. Durant la gala, que emetrà en di-recte TV-3 i en streaming la web d’EL PERIÓDICO, l’actriu, presentadora i directora teatral Rosa Maria Sardà re-brà el Gaudí d’Honor Miquel Porter. Abans, per l’alfombra vermella hau-ran desfilat, entre altres, els actors Na-talia de Molina, Nora Navas, Clara Se-gura, Javier Cámara, Borja Espinosa, Francesc Garrido i Berto Romero, i els directors Cesc Gay, Carlos Marques-Marcet, Sílvia Munt, Dani de la Or-

CERIMÒNIA A L’AUDITORI DEL FÒRUM den, Sergi Pérez, Clara Roquet i Agus-tí Villaronga. Cares conegudes com Joel Joan, Mireia Ros, Miki Esparbé, Francesc Orella, Jaume Balagueró, Andrés Ve-lencoso, Santi Millán, Marc Clotet i J. A. Bayona entregaran les estatuetes, dissenyades per Montse Ribé i David Martí, de bronze i tres quilos de pes, i inspirades en les xemeneies de la Pe-drera. També hi assistiran el presi-dent, Carles Puigdemont; la presiden-ta del Parlament, Carme Forcadell; l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; i el diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Juanjo Puigcorbé.

ELS NOMINATS / Les quatre candidates a millor pel·lícula són Barcelona, nit d’hivern, de Dani de la Orden (que op-ta a sis categories més); El camí més llarg per tornar a casa, de Sergi Pérez; L’adopció, de Daniela Fejerman, i Un dia perfecte per volar, de Marc Recha. Aspiren a millor film en llengua no catalana les tres més nominades, a més de La novia, de Paula Ortiz. En la categoria de millor direcció compe-teixen Dani de la Orden, Sergi Pérez, Agustí Villaronga i Cesc Gay, que es-peren rebre a més el premi al millor guió pels seus films. Inma Cuesta (La novia), Laia Costa (Victoria), Natalia de Molina (Techo y comida) i Nora Navas (L’adopció) estan nominades com a millor protagonis-ta femenina. I en la categoria de pro-tagonista masculí competeixen Bor-ja Espinosa (El camí més llarg per tornar a casa), Francesc Garrido (L’adopció), Ricardo Darín (Truman) i Sergi López (Un dia perfecte per volar). H

ACADÈMIA DEL CINEMA CATALÀ

33 L’actriu Rossy de Palma, presentadora dels Gaudí, en una imatge promocional dels premis.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

513000

89794

Diario

223 CM² - 21%

6211 €

66

España

31 Enero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Diari de Girona ■DISSABTE, 30 DE GENER DE 201636

Cultura i SocietatESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ

CORREU ELECTRÒNIC cultura.diaridegirona@epi.es

MARC MARTÍ

Ventura Pons va fer ahir als cinemes Albéniz Plaça de Girona l’estrenaoficial de la seva nova pel·lícula, Cola, Colita, Colassa, un documental sobre laBarcelona de la gauche divine i tot un homenatge a la fotògrafa que vadocumentar l’activitat social de trencament en aquell moment històric que jaensumava la sortida de la dictadura. A l’acte hi va participar una part delsprotagonistes de la pel·lícula, tota una «oda a Barcelona».

La fotògrafa Colita vista per Ventura Pons

El cantautor Roger Mas, l’hu-morista Peyu, la Jove OrquestraNacional de Catalunya, el Cor Jovede l’Orfeó Català o el Festival In-ternacional de Màgia de Torroellade Montgí (Fimag) són algunsdels noms més destacats que por-tarà a Torroella de Montgrí la pro-gramació estable del primer se-mestre de 2016 de l’Auditori Tea-tre Espai Ter.

La programació, d’un total de 15espectacles, arrencarà el 21 de fe-brer (12h), amb La flauta màgica,que enceta el bloc familiar.

Les propostes de Teatre co-mençaran amb la representació del’obra Ligeros de equipaje, de la Cia.

Viridiana (28 de febrer, 19h), queevoca el drama de la retirada i ex-ili de les tropes republicanes el1939. En un registre ben diferent,hi haurà l’obra còmica Planeta i-Neptú (25 de març, 21h), de l’hu-morista Peyu, conegut del pro-grama APM de TV3.

La màgia arribarà de la mà de laFira Internacional de Màgia (FI-MAG 2016), i especialment de l’a-partat La Fira de Màgia al Carrer,que portarà a Torroella de Mont-grí els millors mags del món, en-tre el 27 de maig i el 5 de juny. LaGran Gala Internacional de MàgiaFIMAG 2016 serà el 4 de juny.

La programació musical inclouRoger Mas, que presentarà Irre-

dempt (16 d’abril a les 21h). La JoveOrquestra Nacional de Catalunya& Bandart interpretarà com a peçaprincipal la simfonia núm. 3 He-roica de Beethoven (23 de març).

Dins del mateix bloc de música,el Cor Anselm Viola de Torroella deMontgrí iniciarà el projecte coralL’Empordà canta (20, 21 i 22 demaig) amb la idea de mostrar aTorroella de Montgrí la vitalitat dela música coral.

A l’Espai Ter hi haurà el grup vo-cal In crescendo, guanyador delconcurs Oh Happy Day de TV3 (21de maig, 21h) i El Cor Jove del’Orfeó Català (21 de maig, 21h). ElCor Anselm Viola portarà a termeel seu concert d’estiu (3 de juliol).

GIRONA | DdG

L’Espai Ter de Torroella rebrà RogerMas i la Jove Orquestra Nacional

Primera pedra de l'Agrupaciód'Universitats del Mediterrani Oc-cidental. La UdG s'ha aliat amb lesde Gènova (Itàlia), les Illes Ba-lears i l'Euromediterrània de Fes(Marroc) per compartir projectesde docència i de recerca en aigua,turisme, patrimoni i migració.

La nova associació, sobretot,vol impulsar l'intercanvi de pro-fessors i estudiants de màsters,impulsar dobles titulacions i co-ordinar projectes de recerca con-junts en aquests quatre àmbits.

Els rectors de les quatre uni-versitats van signar ahir el conve-ni per bastir l'aliança. El de laUdG, Sergi Bonet, va avançar quel'objectiu és que aquest «nucli» ini-cial s'ampliï a tot l'arc Mediterra-ni, incorporant universitats com lesde l'Alguer, Palerm o Tunis.

La signatura del conveni que haservit per posar imatge al naixe-ment de la nova associació es va feral rectorat de la UdG. L'elecció del'edifici de Les Àligues tenia raó deser. I és que la de Girona és la uni-versitat que, durant aquest 2016,ostenta la presidència de la novaaliança, que serà rotativa anual-ment.

Sota el paraigües de l'Agrupaciód'Universitats del Mediterrani Oc-cidental s'hi apleguen quatre cen-tres: la UdG, la de les Illes Ba-lears, la de Gènova (Itàlia) i l'Eu-romediterrània de Fes (una de les

tres que hi ha en aquesta ciutat delMarroc).

L’objectiu passa per l'intercan-vi d'alumnes de màsters, docto-rands i professors, tant presen-cial com semipresencial, aprofitantles potencialitats d'Internet.

El rector de la UdG, Sergi Bonet,va assegurar que la nova agrupa-ció marca «un moment clau en lapolítica d'internacionalització»engegada per la universitat. Bonet

va recordar que la xarxa no ha nas-cut del no res, sinó que s'han apro-fitat els convenis i contactes que jas'havien fet entre les quatre uni-versitats com a base per a la novaassociació.

Després de la signatura del con-veni, el proper pas serà ara celebrarel primer ple de l'associació, que espreveu fer a Girona d'aquí aproxi-madament un mes. Serà aleshoresquan la xarxa comenci a caminar

amb projectes concrets.«Sabem que en matèries com el

patrimoni cultural i el paisatgetots quatre tenim coincidències;però hi ha d'altres àmbits, com l'ai-gua o les migracions, on hi hauniversitats que estan més espe-cialitzades», va precisar Bonet.

El rector de la Universitat de Gè-nova, Paolo Comanducci, va subratllar que l'aliança entre uni-versitats «mitjanes i petites», com

les que han signat el conveni, «ésnecessària per avançar cap a unsistema de cooperació i no decompetència». I ho va exemplifi-car dient que, gràcies a la nova as-sociació, els quatre centres po-dran fer pinya a l'hora de presen-tar-se a projectes europeus.

El rector de la Universitat de lesIlles Balears, Llorenç Huguet, va as-segurar que el conveni marca unpas endavant «en el camí cap a lainternacionalització» dels quatrecentres, que serà ara «més viu quemai» amb l'intercanvi d'estudiants,professors i projectes.

Per la seva banda, el de la Uni-versitat Euromediterrània de Fes,Bousmina Mostapha, va insistir enla necessitat d'unir sinèrgies entreels diferents centres del Mediter-rani per impulsar «un pont entrel’Àfrica i Europa» i estudiar de ma-nera coordinada els fenòmensmigratoris i les radicalitzacions.

«Si no treballem conjuntamentno podrem solucionar amenacescom el terrorisme», va dir Mos-tapha.

L'Agrupació d'Universitats delMediterrani Occidental neix demoment amb aquests quatre cen-tres. Però el seu objectiu és el d'es-tendre's més enllà i abastar totl'arc Mediterrani. De fet, Sergi Bo-net ja ha avançat que allò que esvol és «crear un espai europeuMediterrani en educació supe-rior».

GIRONA | ACN/DdG

La UdG pon l’ou del campus mediterraniamb universitats d'Itàlia, Marroc i Balears

El rector de la Universitat Euromediterrània de Fes diu que només de forma coordinada hi harà solucions al terrorisme

Bousmina Mostapha, Sergi Bonet, Llorenç Huguet i Paolo Comanducci celebren l’acord.

DdG

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

38000

5556

Diario

201 CM² - 18%

529 €

37

España

30 Enero, 2016

ORFEO CATALA

15Diari de Terrassa Sábado, 30 de enero de 2016 Cultura Terrassa

La Orquestra Simfònica del Vallès protagoniza un ciclo en el Cultural> El quinteto de metales promocionará hoy el concierto por las calles de Terrassa

Pamela Navarrete

l Centre Cultural Te-rrassa había llegado a tener a lo largo de casi veinte años una tem-porada de música que

había logrado atraer a Terrassa a al-gunas de las orquestas europeas y a algunos de los solistas más rele-vantes del panorama. La llegada de la crisis y los profundos cambios que han acontecido en la entidad tuvieron entre sus “víctimas” a esta programación. Terrassa se quedó entonces huérfana de este tipo de conciertos sinfónicos o sinfónico-corales de gran formato, con ape-nas algún que otro concierto aisla-do que servía para saciar el hambre de música de los aficionados.

Conscientes de este vacío, su di-rector artístico, Adrià Fornés, ha es-tado muy receptivo a la propuesta de la Orquestra Simfònica del Va-llès (OSV) de “poner en marcha algo nuevo, un formato novedoso, próximo, de calidad”, apuntó ayer el gerente de la OSV, Òscar Lanuza, en rueda de prensa, para añadirlo a la programación esta temporada.

Los antecedentes de la propues-ta hay que buscarlos en la vocación que siempre ha tenido la OSV de acercar la música clásica a todos los públicos, no sólo a la hora de esco-ger sus repertorios sino descentra-lizando sus actuaciones. La relación con el Centre Cultural se inició el mismo año de la puesta en marcha de la orquesta, en 1987, y se ha pro-longado especialmente con el con-cierto tradicional de Sant Esteve, en el que la formación interpreta los típicos valses y polcas de estas fe-chas.

La orquesta ya tiene una residen-cia fija en el Palau de la Música y protagoniza actuaciones frecuen-tes en Sabadell. Ahora quiere am-

Adrià Fornés y Òscar Lanuza, en el acto de presentación del ciclo en el Centre Cultural. ALBERTO TALLÓN

pliar su relación con Terrassa ini-ciando esta apuesta con tres con-ciertos de gran formarto, sinfóni-co-corales, con los que se topa ade-más con una ciudad de una larga tradición coral.

La OSV apuesta en este caso por “tratar la música coral en su aspec-to más amplio: el cine coral, el gran repertorio barroco y la obra univer-sal más grande que existe”, apunta Lanuza. Se refiere al repertorio de bandas sonoras que abrirá el ciclo el próximo día 5 (con obras de “Star Wars”, “La misión” o “El imperio del sol”, entre otras), y a los conciertos con música de la “Passió Segons Sant Mateu”, de J.S. Bach, y “La No-vena Simfonia”, de Beethoven.

“Queríamos abrir el ciclo con algo diferente, una propuesta in-novadora, próxima, para un públi-

co más amplio.” Algunas de las bandas sonoras que se interpreta-rán apenas suenan en los audito-rios catalanes, y menos aquellas que tienen fragmentos en los que interviene un coro. En este caso, a la OSV le acompañará “un invita-do de lujo”: el Orfeó Català.

LA SEGUNDA CITA El segundo concierto, con la “Pas-sió Segons Sant Mateu”, es “un gran proyecto de país, de territorio, con nueve o diez conciertos” en otras tantas localidades catalanas, en los que participarán diez entidades co-rales y seis coros infantiles. “Es un proyecto de gran escala que esta-mos haciendo desde hace cinco años, aprovechando obras de gran formato como ésta.”

Xavier Puig dirigirá a la OSV en

esta obra, y al respecto, indicó que “la ‘Passió’ es seguramente la obra culminante de la música barroca, de gran complejidad musical y téc-nica, una de las producciones más grandes y una de las más bonitas...”.

La versión que Puig dirigirá “no será musicológica”, sino que con ella se recuperará “el sentido de acto litúrgico original, con lo que es importante que el público siga el hilo argumental”, explica. Por ello se han planteado ofrecer una ver-sión en catalán en una parte del texto, aunque “naturalmente los coros serán en alemán; pero inten-taremos introducir una pequeña declamación resumiendo lo que se dice. La vivencia de la gente nece-sita la comprensión de la historia.”

Los coros que secundarán a la OSV serán el Cor de Cambra d’An-

ton Bruckner, Cor Ciutat de Mata-ró, Agrupació Coral de Matadepe-ra y Cor de veus blanques del Con-servatori de Terrassa.

Montserrat Cadevall, directora de la Agrupació Coral de Matadepera, reconoció que “para cualquier co-ral, poder trabajar con una orques-ta es un sueño, pero también es un reto enfrentarse a un repertorio más complejo.” Para ello reconoce que “estamos trabajando mucho, haciendo ensayos extra.”

CITA FINAL La tercera y última obra del ciclo será la “Novena Simfonia”, de Beethoven, que Lanuza considera como “nuestro himno. Hace unos tres años protagonizaron un “flash mob” en Youtube con esta música, que ha llegado a aglutinar más de 67 millones de visitas en Youtu-be...”Desde entonces adquirimos el compromiso de interpretarla cada año. Lo harán junto al Cor de Cam-bra de Granollers y la Coral Càrmi-na.

De momento, y para ir abriendo boca para su concierto del próximo 5 de febrero, el quinteto de meta-les de la Orquestra Simfònica del Vallès realizará una ruta de “pelo-tones musicales” por diferentes lo-calizaciones emblemáticas del cen-tro de Terrassa, interpretando algu-nas de las bandas sonoras que se escucharán en el concierto.

E L C I C LO

■ “Concert de Cinema: Star Wars i Grans Cors de Cinema” la OSV con el Orfeó Català recordando las mú-sicas de las películas de nuestras vi-das. Viernes 5 de febrero. ■ “Concert de Setmana Santa: Pas-sió Segons Sant Mateu” – La or-questa y más de 120 cantantes so-bre el escenario dispuestos a hacer sentir la emoción de la pasión mu-sical de J.S. Bach. Viernes 1 de abril. ■ Concert de Primavera: “La Nove-na de Beethoven” – “Queremos compartir con todos la alegría de vi-vir de la universal sinfonía del más grande compositor romántico”, ex-plican. Viernes, 27 de mayo.

E

CARTELERA

■ St. Pere, 9. Tel. 93 788 53 76 / 93 736 14 14 . Cinemacatalunya@terrassa.cat www.terrassadigital.cat/cinema ■ LA JUVENTUD 17:00 / 19:30 /22:00 h. ■ EL GRAN DIA català 20:00 / 22:15 h. ■ COLA, COLITA, COLASSA 17:30 h. diumenge 31 ■ LA JUVENTUD 17:00 / 19:30 h.

■ EL GRAN DIA català 20:00 h. ■ COLA, COLITA, COLASSA català 17:30 h.

CINESA PARC VALLÈS

■ Avda. de Can Jofresa, 85 - Terrassa. Parc Vallès, autopista C-18, sortida Sta. Margarida. Tel. d’informació i reser-ves: 902 333 231. Tel. venda d’entrades: 902 333 231. ■ EMBRAZADOS Digital 16:00 18:00 20:10 22:20 00:30 ■ ALVIN Y LAS ARDILLAS: FIESTA SOBRE RUEDAS Digital 15:05 15:40 17:00 17:50 19:10 20:00 ■ CARLITOS Y SNOOPY: LA PELÍCULA DE PEANUTS

Digital 16:00 ■ CREED. LA LEYENDA DE ROCKY Digital 16:15 18:20 19:00 21:00 21:40 23:50 00:20 ■ CUANDO CAE LA NIEVE Digital 16:25 18:25 20:25 22:25 00:30 ■ EL PUENTE DE LOS ESPÍAS Digital 18:55 21:40 00:10 ■ EL VIAJE DE ARLO Digital 16:05 ■ EXORCISMO EN EL VATICANO Digital 22:15 00:45 ■ JOY Digital 18:30 21:15 ■ LA CHICA DANESA Digital 16:10 18:40 21:45 00:35 ■ LA GRAN APUESTA Digital 16:40 18:20 21:50 00:25 ■ LA QUINTA OLA

Digital 15:30 17:40 19:50 22:20 00:40 ■ LOS JUEGOS DEL HAMBRE: SINSAJO II Digital 15:35 23:55 ■ LOS ODIOSOS OCHO Digital 16:20 19:40 21:10 23:25 ■ MAD MAX: FURIA EN LA CARRETERA Digital 00:20 ■ MARTE (THE MARTIAN) Digital 00:10 ■ OCHO APELLIDOS CATALANES Digital 15:00 17:10 19:30 21:55 00:25 ■ PADRES POR DESIGUAL Digital 17:45 19:50 ■ PALMERAS EN LA NIEVE Digital 16:50 20:25 21:25 23:40 ■ PESADILLAS Català 16:35 18:45 21:10 Digital 15:50 18:10 20:20 23:30 ■ SPOTLIGHT

Digital 16:10 18:45 21:30 00:05

■ STAR WARS:

EL DESPERTAR DE LA FUERZA

3D 17:15

Digital 16:30 20:30 22:30 23:15

■ STEVE JOBS

Digital 21:50

TEATRE

■ XXLIIè Premi Ciutat de Terrassa de Teatre - SALA CRESPI Casal de Sant Pere diumenge dia 331 de Gener a les 6 de la tarda. L’ART DE LA COMÈDIA, Casal Fam. Recreatiu Els Carlins de Manresa Autor EEduardo de Fillipo. Pel grup de Teatre GG.T. del Centre Moral, Arenys de Munt Carrer Ma-jor de Sant Pere, 59

ftp@diarideterrassa.es - 30/01/2016 04:30 - 195.57.82.230

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

4296

Martes a sábados

792 CM² - 69%

617 €

15

España

30 Enero, 2016

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

MOSICA RECITAL DE JUAN DIEGO FLI~REZ

EL TENOR DE MODAAGOTA LAS ENTRADASEN EL PALAU

BARCELONAEs uno de los tenores de moda. Yfiltimamente se prodiga bastantepor Barcelona. Tras su aplaudidaactuaci6n en el Liceu (con mediaplatea en pie), en la piel de Edgar-do en la inmortal Lucia di Lam-mermor de Donizetti, Juan DiegoF16rez aterriza ahora en el Palaude la Mfisica. E1 pr6ximo mi6rcoles3 de febrero ofrecer~i un recital enel marco del ciclo Palau 100 GransVeus con todas las localidades ago-tadas.

Reconocido como uno de los

mejores tenores de la historia porla BBC, Juan Diego F16rez des-lumbra por su refinamiento yperfecci6n t6cnica y estilistica,que le han consagrado como unareferencia internacional.

E1 tenor peruano ofrecerfi unprograma variado con arias de5pera y canciSn napolitana, ung~nero que aborda por primeravez. La primera parte del recitalincluirfi arias de concierto y de5peras de Mozart, Gounod yMassenet; mientras queen la se-gunda se podrfin escuchar algu- El tenor Juan Diego FI6rez. ALBERTO DI LOLLI

nos temas populares de su dlti-mo disco, Italia (Decca), publica-do el pasado septiembre con unagran acogida de la critica. E1 con-cierto finalizarh con verdaderasjoyas de Rossini: el bolero Einvi-to, que forma parte de las Soireesmusicales, y el aria Cessa di pi~resistere de Il barbiere di Siviglia(1816), lleno de florituras.

F16rez estar~i acompafiado porun conjunto instrumental de lujoformado por Vincenzo Scalera(piano), Avi Avital (mandolina),Ksenija Sidorova (acorde6n) Daniel Forcada (percusi6n).

Con tan s61o 23 afios, Juan Die-go F16rez debut6 en La Scala deMilan, en la cerimonia de inaugu-raci6n de la temporada 1996-97,bajo la direcci6n de Riccardo Mu-ti. Y desde entonces su carrera hasido mete6rica; actuando en losprincipales teatros de 6pera detodo el mundo bajo la batuta delos directores mgts reconocidos.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

38000

8860

Diario

238 CM² - 23%

1380 €

49

España

30 Enero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

26 LAVANGUARDIA O P I N I Ó DISSABTE, 30 GENER 2016

El reptedelmanefla (i 2)Assistirem en els propers dies a

una baralla interessant, proba­blement de les que deixen em­premta. La modalitat serà l’an­

tigament denominada lluita lliure; desco­nec si encara es practica. A diferència dela boxa, que tenia unes regles bastant es­trictes (fa més de mig segle que no veigcap combat), en la lluita lliure gairebé totestava permès, tret de trepitjar­li el cap alcontrincant. Potser en aquesta ocasió es fauna excepció.Un jove –en política la vellesa comença

als 50, quan ja no es pot retrocedir– ano­menat Sánchez, amb menys experiència iconeixement de les regles del joc que unesquimal, ha llançat un repte definitiu aun tal Rajoy, avesat faixador fet a tot: uncínic professional.En vista del ring, no puc ocultar que la

baralla és desigual. Mariano Rajoy, siperd, deixa a l’expectativa milers de fun­cionaris del PP,molts dels quals serien ca­paços de desvalisar la ciutadania sencera–n’hi ha proves de sobres– ique, en elmés complaent delscasos, trencarien la columnavertebral de l’adversari ambla mateixa impunitat ambquè hanmartellejat fins a fer­los indesxifrables els ordina­dors deLuis Bárcenas, el con­trolador general del Tresor ide la Casa de Canvis, no de latresoreria.En altres paraules, que Ra­

joy és elCapdeCaps i aquestacategoria entre els seus li sub­ministra un suport perma­nent ja sigui en el partit, enels innombrables mitjans decomunicació que alleta i fins itot en aquests electors que te­nen tanta por de la seva prò­pia por que votarien per AlCapone si els garantissin queaquí no es mourà ni una fullaque no passi abans pels ullsdel veterà registrador de lapropietat. De la seva, per des­comptat, perquè de les propi­etats dels seus més íntimscol∙laboradorspel que semblani en va veure res, ni es va as­sabentar de res. Paradoxes del’ofici. “Sé fuerte, Luis”.Fer fora Rajoy de la Mon­

cloa és un acte cívic, ho en­tenc. Pocs com ell han arribattan lluny en el cinisme i eldesvergonyiment. No es tracta de mentira seques, sinó de fer­ho amb traïdoria. Fi­xeu­vos en el ministre Guindos, un tipusque quan obre la boca sol ser per mentir oamagar la veritat; l’ideal financer. Us re­cordeu que va dir que el rescat de la bancano costaria ni un duro a la butxaca dels es­panyols? Doncs bé, aquests homes vanrescatar de la seva pròpia ruïna la bancaque es practicava a Espanya, que incloïal’estafa pura i simple –les preferents, sen­se anar més lluny–, pagant­los gairebé50.000 milions a la costa nostra.I aquí estan, orgullosos de si mateixos!

Com si els deguéssimun favor. Per prime­ra vegada en la història d’Espanya la de­mocràcia ha estat un gran negoci per aaquells que històricament mai no la vanveure de bon ull, per no dir paraules mésgruixudes. I això ha produït un fenomencuriós i fins i tot fascinant, que recorda elsucceït en alguns països de l’Est europeu.La classe dominant és feliç pels enormesavantatges que els ofereix la democràciai les classes populars no saben quina car­ta quedar­se. El vot de la por. Hi haviatants diners a Espanya per poder robaraquestes quantitats? Van enfonsar el país i

després asseguren que el van salvar, apreu de mercat.La democràcia a Espanya va ser i és un

gran negoci per a alguns. Lleu, durant latransició; exuberant, quan va acabar. ElPP, impertèrrit, va portar aquesta singu­laritat fins a l’extrem. I ara resulta que elpatriarca del canvi, tenyit de blanc, l’espe­rança dels desheretats d’altres temps,Felipe González, suggereix que MarianoRajoy ha de continuar, encara que atenuatpel PSOE en l’oposició. Em recorda els úl­tims anys d’Indalecio Prieto, quan, ambels ronyons coberts per una seguretat fi­nancera sòlida i uns suports internacio­nals de categoria, deia les ximpleries mésincreïbles a uns joves socialistes a l’Espa­nya franquista, que si bé eren pocs i clau­passats, provaven de sobreviure en unadictadura. Els finals dels líders més radi­cals han estat en general una prova que al­guns éssers humans tendeixen a la poca­vergonya a partir de certa edat, en què elssurt l’animal insaciable que porten dins.

És el moment de tornar a Sánchez. Hapujat al quadrilàter per afrontar una bara­lla molt difícil. Li queda la possibilitat defer filigranes. A Rajoy li van les filigranesi el que sigui necessari permantenir­se enel poder, perquè convé que la gent sàpigaque probablement sigui el líder políticmés ambiciós i implacable dels que hi vahagut mai en democràcia. Suárez teniasentit de l’honor, en algunes ocasions.Felipe González, un partit i un electoratfidel. Aznar, l’ambicióde lahistòria. Zapa­tero va ser una casualitat, com els fills im­previstos. Però Mariano Rajoy va néixeramb l’empremta espanyola que seria pro­visional, un trànsit. A Espanya quan lagent diu d’algú que no durarà, és que eltindrem com si fos del Patrimoni Nacio­nal. Voleu que us recordi el més provisio­

nal dels líders des del 1937, en plenaGuer­ra Civil, i que va morir al llit del poder?La pregunta que ens hauríem de fer els

espanyols,més important que ser o no ser,les identitats i altres bestieses per a gentociosa i insulsa, seria com és que la nostramalfadada història ha donat líders, re­cents –no em refereixo als cacics delXIX–, als quals, practicant una corrupcióabsoluta, tan vistosa com la d’un narcomexicà, la gent ha continuat votant com sifossin la garantia del seu propi desvergo­nyiment. N’hi ha per escollir, des de JordiPujol i la seva sagrada família fins aMaria­noRajoy, el tapadora. Tot i que els nostresínclits intel∙lectuals desdenyen tractar­ho, crec que això constitueix el rovell del’ou de la nostra existència com a societat.Jo vaig conèixer a Manresa un construc­tor de pa sucat amb oli, que es deiaManu­bens, que es vantavad’haverpagat sempreen negre. “Home, sempre, sempre, potserno”, vaig puntualitzar jo, admirat de la se­va arrogància. I es va limitar a respondre:

“Sempre”. Espanya senceraestà plena d’empresaris quees vanten de no pagarmai enblanc. Demaneu­li al lampis­ta una factura i se us multi­plicarà el pressupost. El mésprobable és que pensi quesou estranger. Però és lògic,per què no haurien de pagaren negre si els governantsroben en negre. Serien cara­llots. I podem passar per tot,per gent de poca confiança,però per idiotes s’interpre­taria com una ofensa patriò­tica. Potser és per això que lamajoria, molt disminuïda,però majoria al cap i a la fi,va votar Rajoy.Si ni el mateix Felipe Gon­

zález no fa lletjos a Rajoy,què es pot esperar de la res­ta? Per això el combat delmanefla té interès; pot que­dar en un fiasco, però així itot retratarà la nostra socie­tat i aquests encantadorsmitjans de comunicació queno fan escarafalls a un partitprenyat de xoriços i els po­sen pegues a uns nois l’únicdelicte dels quals és la sevaarrogància. O PP o Podem.Ciutadans es limita a recollirles restes de la batalla.Però aquí queda “el soldat

Sánchez”, que diu Felipe González. Hi haalgú a tot Espanya, fora de la seva senyoravestida de vermell, que cridi “cal salvar elsoldat Sánchez”? El seu dilema és moltsimple, per més que el seu combat resulticomplex i una prova del nou sobre si el lí­der, que va sortir per casualitat i per ex­clusió secretari general d’un PSOE en fa­llida tècnica d’idees i projectes, estarà al’altura que ambiciona. Qualsevol pacteamb el Partit Popular i Rajoy seria la sevaliquidació; qualsevol acord amb Podem,per governar, el portaria inevitablement acreuar aquesta cursileria que es diu ara deles línies vermelles, com si la política s’ha­gués convertit en un assumpte d’urbanis­me, que potser sí.La gran qüestió es redueix en termes

ciutadans a una cosamolt senzilla. Si pac­tes amb el PP, no té sentit que segueixiscom a secretari general d’un PSOE querecorda cada vegada més el vell socialis­me italià de Bettino Craxi. Si pactes ambPodem, aquests nois et devoraran a la mí­nima oportunitat que tinguin. Perquè enel fons ells són elmés semblant al que éreuvosaltres quan el 1981 preparàveu l’assaltal poder.c

Hi ha algú a tot Espanya,fora de la seva senyoravestida de vermell, que cridi“cal salvar el soldat Sánchez”?

SABATINES INTEMPESTIVES Gregorio Morán

De la pluralitat d’Espanyase’n parla tant com de laseva unitat. I com que perpluralitat s’entén multi­

tud i per unitat, unanimitat, tot indi­cava una síntesi impossible fins queva explotar la corrupció. Seguramentpoques són les coses que dibuixen uncomú denominador tan nítid com lainfecciómés letal que la de les pestesen encertada definició d’AugustoRoa Bastos. I alguna cosa en sabial’escriptor, d’això, per origen i pro­fessió, que el van portar a la seva de­núncia implacable a través d’unaobra memorable. El Paraguai i dicta­dura, lamentable binomi perdurable.Però som en aquesta Espanya uni­

da per pràctiques ocultes duranttants anys que, d’acord amb l’investi­gat i ara conegut, promocionava unsilenci còmplice que convertia elsabusos en unitat de destí en el mate­rial. I com en l’acudit del dentista,gairebé ningú no gosava denunciarper temor de ser denunciat. A més,els pocs que ho van fer, en no ser re­presentatius, eren titllats de bojos,traïdors o deslleials.Tanta va ser la merda acumulada a

les clavegueres que al final l’efectedels seus gasos va provocar que sal­tés la trapa que volien segellada fins aesquitxar­ho tot i no donar treva a laneteja imprescindible. Diputació de

València, penúltim capítol. No quedaen aquella autonomia cap organismepúblic que no estigui empaperat. Nicap càrrec significatiu que no hagiestat jutjat i condemnat o assenyalat iinculpat. Els detalls que anem conei­xent no estan lluny dels hàbits d’unaorganització criminal. Ho denunciaXimoPuig, el president valencià, quea diferència de Rosa Pérez, la diputa­da provincial que ho va destapar, es­pera que la taca no s’engrandeixi.Però els dubtes continuen i miren

cap a Rita Barberá, que es manté alcaloret del Senat. Que això del PaísValencià sigui greu no significa quesigui únic. Ho és pel mètode autòc­ton i els aires de grandesa que aque­lla autonomia va propiciar a copd’obres públiques tan ostentosescom les seves comissions.Un fet diferencial respecte al d’An­

dalusia, on lamecànica es va basar enun sistema retributiu que ahora queho era per al necessitat també ho vaser per a qui l’atenia. Sindicats inclo­sos. Res a veure amb les xarxes teixi­des pel contraban gallec solcant riescòmplices o les pràctiques finance­res madrilenyes vestides amb cami­ses de coll i punys blancs pròpies deles tradicionals sastreries del carrerSerrano.Catalunya, per la seva banda, no

queda enrere. I per marcar essènciaha embolicat els seus vicis públicsambbanderes quadribarrades per unpretès amor a la pàtria i la seva lògicaaportació cultural. Del cas Palau al3% passant per Clotilde, Mercuri,Pretòria, Pujol i altres noms i siglesque van homologar els nous amb elscatalans de tota la vida.Així veiem com la corrupció pot

convertir la pluralitat en unitat. O lasingularitat en diversitat.c

La pesta

Comen l’acudit deldentista, gairebéningúnogosava denunciar pertemor de ser denunciat

Josep Cuní

MESEGUER

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

657000

141874

Diario

306 CM² - 27%

7560 €

26

España

30 Enero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DISSABTE, 30 GENER 2016 O P I N I Ó LAVANGUARDIA 25

insistencia de la señora Colau dehacer pasar por allí el tranvía, apesar de la mala prensa que tieneeste tema. Si esta obstinaciónobedece al grave problema de lapolución, sepa que hay unos au­tobuses eléctricos y vehículos hí­bridos conemisionesdeCO2 muybajas, cuya adquisiciónpodría serincentivada por el Ayuntamientoaplicando una reducción en elimpuesto de circulación.Me parece escandaloso gastar

100 millones de euros en cubrirun tramo que ya está cubiertocuando hay una problemática so­cial que debe ser paliada. Deborecordarle que este tema ya lecostó el puesto a su antecesor,el señor Hereu.

VÍCTOR BALCELLSBarcelona

La clàusula de la porDe tant en tant es parla de la

clàusula de la por, aquella en vir­tutde laqual, quanunclubcedeixa un altre un jugador, es prohibe­ix que aquest participi en els par­tits entre ambdós clubs. La Van­guardia torna sobre el tema en“L’insuperable aroma de la por”(Esports, 27/I/2016). Crec, noobstant això, que mai no s’arribaal moll de l’os, que no és altre queaquestes clàusules haurien deser, i de fet crec que són, nul∙lesde ple dret, atès que atemptencontra un dels principis fona­mentals de tota competició: laigualtat d’oportunitats i condici­ons entre tots els participants. Siun club pot fer participar aquestjugador contra tots els adversarismenys un, aquest últim en surtbeneficiat.No val a dir que també les lesi­

ons i les suspensions incideixende la mateixa manera, perquèsenzillament no és elmateix.Unacosa són les incidències que po­den concórrer al llarg de la com­petició, i una altra, molt diferent,partir a priori de condicionsd’avantatge o desigualtat.

JOSEPMARIAMARTINELLBarcelona

Una veu diferentQue el cant d’una merla hagi

estat motiu d’opinió durantaquestes setmanes en aquestasecció és, de ben segur, un delsmillors debats que mai s’hi hagintranscrit. Entre altres coses, per­què alguns ja començàvem a es­tar més que farts de llegir­hi no­més sobre política, que és neces­sària, però que de cap manera nopodem constituir en eix absolutde l’existència.

JAVIERGODÓ, COMTEDEGODÓ President

Carlos Godó Valls ...................................................Conseller Delegat

Josep Caminal ...........................................................Director General de PresidènciaJaume Gurt .................................................................Director General Corporatiu - Negoci Premsa

Pere G. Guardiola ....................................................Director General Comercial

Xavier de Pol ..............................................................Director General de Negoci AudiovisualDavid Cerqueda .......................................................Director General de Negoci Digital

JAVIERGODÓ, COMTEDEGODÓ President-Editor

Òscar Ferrer ...............................................................Director Gerent

XavierMartín ............................................................Controller

Juan Carlos Ruedas ...............................................Director deMarketing

© LA VANGUARDIA EDICIONES, SL. BARCELONA, 2016. TOTS ELS DRETS RESERVATSAquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni registrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, de capmanera ni per cap mitjà, siguimecànic, fotoquímic, electrònic,magnètic, electroòptic, per fotocòpia, o qualsevol altre, sense el permís previ per escrit de l’empresa editora.A efectes del que preveu l’article 32.1 del Text Refós de l’LPI, La Vanguardia Ediciones, SL s’oposa expressament a la utilització de qualsevol contingut d’aquest diari amb la finalitat de ferressenyes o revistes de premsa amb fins comercials (press-clipping) sense tenir l’autorització prèvia de La Vanguardia Ediciones, SL

Catalunya i BalearsTrimestre ..........................................122 eurosSemestre ...........................................239 eurosAnual..................................................449 euros

EL PREU DEL EXEMPLARS ENDARRERITSÉS EL DOBLE DEL PREU DE PORTADA

TARIFES SUBSCRIPCIONS

Espanya i AndorraCorreu (trimestre) .................... 180 euros

Europa - Zona 1Correu (trimestre) ................... 449 euros

Resta de països - Zona 2Correu (trimestre) .................... 576 euros

Edita LA VANGUARDIA EDICIONES SLAv. Diagonal, 477 (08036) BarcelonaTel.: 93 481 22 00 / 93 481 25 00Fax: 902 185 587

Internet www.lavanguardia.com

Dipòsit legal B-18078-2011ISSN 2014-1718 (edició impresa)ISSN 2462-3415 (edició en línia en pdf )

Imprimeix CRE-A IMPRESIONES DE CATALUNYA SLPolígon Zona Franca, carrer 5, sector C(08040) BarcelonaPRESSPRINT. Carrer Valentín Beato, 48, Madrid

Distribueix MARINA BCN DISTRIBUCIONS SLCarrer E, 1 (cant. c/6). Pol. Industrial ZonaFranca. 08040 Barcelona. Tel.: 93 361 36 00

ANUNCIS I ESQUELESPUBLIPRESS MEDIA SLPer telèfon 902 178 585Barcelona Av. Diagonal, 477 (08036)Tel.: 93 344 30 00. Fax: 93 344 31 88MadridMaría deMolina, 54, 4t (28006)Tel.: 91 515 91 00. Fax: 91 515 91 09

ATENCIÓ AL SUBSCRIPTORTel.: 933 481 482. Fax: 93 486 39 15atencionalcliente@clubvanguardia.com

ATENCIÓ AL LECTORTel.: 93 481 22 00. Fax: 902 185 587Cartes dels lectorscartes@lavanguardia.catDefensor del lectordefensor@lavanguardia.cat Difusió controlada per OJD

Mentrestant, el cant de la mer­la ens fa mirar cap amunt, tot in­tentant de descobrir­la entre lesbranques que l’amaguen i conèi­xer així quin és l’ésser que enstransporta a una realitat més in­tensa. Podria serqueaalgúelmo­lestés aquest cant, però a unagran part de nosaltres vull pensarque ens és tot un retrobamentamb la vida natural perduda,

l’emoció recuperada d’una partd’aquell món, si som ja una micagrans, que encara vam arribar aconèixer. Dit d’una altra manera,en un món tecnològic com el delpresent, alguns trobemque sentirun so natural és símptoma queencara hi ha vida més enllà delsordinadors, mòbils i iPads.

EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZTorroella deMontgrí

Podeu enviar les vostres cartes a cartes@lavanguardia.cat. La Vanguardiaagraeix les aportacions dels lectors i tria per publicar aquells textos que no su-perin els mil caràcters. Les cartes han d’anar firmades amb nom i cognoms i hiha de constar el DNI o el passaport, l’adreça i el telèfon. No es publicaran escrits

firmats amb pseudònim o inicials. La Vanguardia es reserva el dret de resumir-ne o extractar-ne el contingut i de publicar els que consideri oportuns. No esmantindrà correspondència ni s’atendran visites o trucades sobre originals nopublicats.

m Una de les paraules més repetides de lanostra política és corrupció, que associemúnicament als actuals polítics que fiquen lamà a la caixa, oblidant que hi ha moltes altresformes que no es limiten a la classe dirigent ique són tan antigues com l’homemateix.Cal recordar que aquest és el país d’El La­

zarillo de Tormes, d’El Buscón o de Rinconetey Cortadillo, una terra de pinxos, més amantsde la festa que de treballar i més amoïnats perbuscar­se la vida que per guanyar­se­la, i quipensi que aquesta herència es pot canviar decop, s’equivoca. Per això defraudar Hisenda ono pagar l’IVA és un dels esports nacionals;les empreses energètiques ens cobrenmés delcompte; els bancs enganyen avis; els venedorsde cotxes tenen preus diferents segons comvesteix el client, o els okupes diuen ser antica­pitalistes i de vegades lloguen les habitacionsdels edificis ocupats, per exemple. Aquesta ino cap altra és la raó per la qual hi ha corrup­

ció a tots els partits i sindicats que han reme­nat les cireres, i els que presumeixen d’estarnets és perquè encara no han tingut oportuni­tat; si no em creieu, donem temps al temps.Podeu pensar que sóc pessimista en aquest

terreny, però no és cert. Desprès d’analitzard’on venim i quina és la tendència, consideroun bon indicador que el nivell de tolerànciade la gent envers la corrupció hagi baixat.Als escèptics els recomano llegir La otra

cara del caudillo, d’Ángel Viñas, que explicacom era l’enriquiment durant la guerra i lapostguerra, i que m’ha servit per entendreque fos normal que al llibre preparatori peraccedir al batxillerat hi hagués problemesdel tipus “un pagès té 50 litres de vi que potvendre a 5,4 pessetes el litre: quant guanyaràsi el barreja amb 20 litres d’aigua i el ven a5,2 pessetes el litre?”.

MIQUELGONZÁLEZQUINTANAManresa

Sobre la corrupció

Mal exemple dels paresAssisteixo a un partit de bàs­

quet emocionant. Els dos equipsjuguen amb ganes i amb la il∙lusióde guanyar. Els entrenadors do­nen les ordres respectives. L’àr­bitre segueix el joc de ben a prop.Pita una falta. De cop, sento elscrits d’un home: “¿Pero qué dicesárbitro? ¿Qué c... falta?”; i un al­tre: “¡No tienes ni idea!”.

El joc es va desenvolupant, elpúblic cada cop més cridaner.Dos homes s’encaren entre ells iquasi arriben a les mans. Se sent:“Árbitro, hijo de p...!”. Miro dequina boca surt l’insult. Es tractad’una dona amb una criaturade curta edat asseguda a la sevafalda.Em faig creus de l’espectacle,

estic assistint a un partit de bàs­quet de nens d’entre vuit i deuanys. Els protagonistes, els pares.Quina vergonya i quinmal exem­ple per als seus fills! Crec queaquestes actituds no s’haurien deconsentir, i considero que els pa­res que no se saben comportarse’ls hauria d’expulsar.Després ens escandalitzem del

que passa als terrenys de joc delsprofessionals, però jo crec que ésmolt pitjor el quepassa enescolesi clubs esportius infantils cadacap de setmana.

ESTHERVIÑAS EGEASubscriptoraBarcelona

Obres d’EnricMoreraComplicat ho devia tenir En­

ricMorera, allà on sigui, per deci­dir on parar l’oïda el dia 25 de ge­ner. El Teatre Nacional de Cata­lunya oferia la seva òperaTitaina,versió de concert, gràcies a la te­nacitat i saber fer del seu director(per molts anys, Xavier Albertí!).I el mateix dia, pràcticament a lamateixa hora, Salvador Brotonsoferia al Palau de la Música frag­ments de l’òpera Tassarba delmateix compositor.Que el lector no avisat no s’en­

ganyi, Titaina no havia tornat asonar des que fou estrenada al Li­ceu el 1912, i Tassarba, gràcies al’entusiasme d’un cada cop mésenyorat Ernest Lluch, va reviurel’any 2000 sota la direcció deJoan LluísMoraleda.No és el primer cop que el savi

musicòleg Jorge de Persia cri­da l’atenció sobre l’escassíssimasensibilitatde l’OBC,L’Auditori oel Liceu a l’hora de programar lamúsica que forma part del patri­moni català (“Morera existeix”,Cultura, 27/I/2016).

MANUELQUIÑONEROBarcelona

E L L E C T O R E X P O S A

Kap

FE D’ERRORS. Els quatre ger­mansGassóhanadquirit, juntamb el conseller delegat San­tiago Pérez, el 50% de lesaccions de l’empresa Gaesque estaven en mans del co­fundador Espoy, i no nomésPérez com es va publicar ahira la pàgina 71.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

657000

141874

Diario

113 CM² - 10%

2980 €

25

España

30 Enero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

44 LAVANGUARDIA C U L T U R A DISSABTE, 30 GENER 2016

L’orquestra d’Amsterdam inicia una gira europea al Palau de laMúsica amb Semyon Bychkov de director convidat

RoyalConcertgebouw,quiendónamés?MARICEL CHAVARRÍABarcelona

Unade les tresmillorsorquestres del mónvisita demà el Palaude laMúsica, una al­tra de les grans que

fan parada a Barcelona aquestatemporada. La Royal Concertge­bouw Orchestra, la històrica for­mació d’Amsterdam, aplaudidaunànimement pel seu particularso, inicia al ciclePalau 100unagiraperEuropaquelaportarà lasetma­na entrant a Madrid, Luxemburg,Frankfurt,París iBrussel∙les.Han passat cinc anys de la seva

última visita a aquest escenari, icom aquella vegada, ve conduïdapel director convidat SemyonBychkov (Sant Petersburg, 1952),unde les selectesbatutes formadesal Conservatori de Leningrad. Alfaristol, el concert Emperador deBeethoven –amb Jean­Yves Thi­baudet alpiano– iUnavidad’heroi,el poema simfònic que RichardStrauss va dedicar precisament aaquesta orquestra, omés ben dit, aella i a qui aleshores n’era el direc­tor titular, Willem Mengelberg.Era l’any1898.Formació de grans i pocs direc­

tors–Haitink,Chailly, fins araMa­rissJansons iapartirde lapròximatemporada Danielle Gatti–, la delConcertgebouw és una orquestraque es caracteritza per la seva ver­satilitat i aquesta subtilesa que el

mateix Bychkov defineix en con­versa amb aquest diari. El secret,explica,ésque“elquefanésmúsicade cambra”. “És el tipus de col∙lec­tiu enquè tothomestà compromèsper trobar l’expressió convenient,aquellaquepermetràa la restadelsintèrprets fer els que fan.Ésper ai­xò que l’hi dic música de cambra,perquè tothomhiestà involucrat”.Música de cambra amb 120mú­

sicscompenetratsenescena–sem­preésunmisteri comarribena fer­se un lloc a la sala modernista– demésd’unavintenadenacionalitats.“Ha canviat molt des que la vaig

dirigir per primera vegada el 1984.En aquell moment no era particu­larment internacional, era una or­questra que s’estava envellint, jaque tot i quemolts eren joves, d’al­tres estaven realment a punt de re­tirar­se. Ara és una orquestra es­sencialment jove, amb músics queja fa temps que hi són, però moltmés internacional.Ésmolt interes­sant que havent­hi gent de tantesnacionalitats no hagi perdut la na­turalesa de la tradició”, asseguraBychkov. La batuta russa ha estattitularde l’OrquestradeParís,de laSemperoperDresdenide laSimfò­nica de la Ràdio de Colònia, entred’altres, i com a convidat no hi hacap formació que se li resisteixi:desde laFilharmònicadeViena i lade Berlín fins a la London Symp­hony i la Filharmònica de Los An­geles i ladeNovaYork.Bychkov conduirà la RCO en un

programaheroic que representa elcomençament i el final del roman­ticisme. Aquestes dues peces sónautèntics autoretrats de dos com­positors controvertits i ambneces­sitat de transcendir. D’una banda,el concertEmperador,queBeetho­ven va escriure a començamentsdel segle XIX envoltat dels tam­bors i els canons de Napoleó. Lesseves tropes havien assetjat Viena.Dedicadaa l’arxiducRodolfd’Àus­

tria, la peça explorava un nou llen­guatge i donava lloc a una altra en­tesa entre solista i orquestra. D’al­trabanda,Unavidad’heroi, l’últimimés ambiciós –descomunal, defet– poema simfònic de RichardStrauss en què el compositor s’au­todefineixenunprodigid’energia ivarietatorquestral.“Aquesta és unapeça quehe vis­

cutdepropihegravataColònia.Laportoalcor.L’orquestralaportaalsgens, ja que Strauss l’hi va dedicar.De manera que amb sort els seusgens i els meus s’uniran per oferiruna cosa ben convincent”, conclouBychkov.c

WDR / SHEILA ROCK

El director d’orquestra rus Semyon Bychkov

“Ésel tipusdecol∙lectiuontothomestàcompromès,peraixòn’hidicorquestradecambra”, diuBychkov

_Millor pel·lícula· Barcelona, nit d’hivern· El camí més llarg per tornar a casa· L’adopció· Un dia perfecte per volar

_Millor pel·lícula en llenguano catalana

· Anacleto: Agente secreto· El Rey de La Habana· La Novia· Truman

_Millor direcció· Agustí Villaronga per El Rey de La Habana· Cesc Gay per Truman· Dani de la Orden per Barcelona,

nit d’hivern· Sergi Pérez per El camí més llarg

per tornar a casa

_Millor protagonista femenina· Inma Cuesta per La Novia· Laia Costa per Victoria· Natalia de Molina per Techo y comida· Nora Navas per L’adopció

_Millor protagonista masculí· Borja Espinosa per El camí més llarg

per tornar a casa· Francesc Garrido per L’adopció· Ricardo Darín per Truman· Sergi López per Un dia perfecte per volar

FES LA TRAVESSA DELS PREMIS GAUDÍI VÉS AL CINEMA DURANT TOT L’ANY.Sortejarem 5 passis VIP dobles entre els que encertin el ple per veure totes les pel·lículesque vulguin durant el 2016, per gentilesa del Gremi d’Empresaris de Cinemes de Catalunya.

INFORMA-TE’N I PARTICIPA-HI A www.lavanguardia.com/participacion

* En el cas que no hi hagi cap encertant de la travessa, els passis se sortejaran entre els participants que hagin obtingut més encerts.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

657000

141874

Diario

544 CM² - 48%

13440 €

44

España

30 Enero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

trosa boina gris de nie-bla y nubes bajas. La

pista sigue a mano dere-

cha hacia el lago Ausente.

Nuestra guía iden-tifica para los expe-

dicionarios el Torres y a su derecha La Peña’l Vien-tu, con sus crestas nevadas, guardando el Parque Natu-ral de Redes; más allá hacia el sur, está Isoba, en tierras leonesas, y San Justo. Tras la lección de geografía toca abandonar el cómodo paso de la pista para meterse monte adentro: primero en descenso, ajustando a la ra-queta un tope metálico con el que adquiere una suje-ción fija del pie como en un esquí, luego llaneando, con el tope liberado, y finalmen-te ascendiendo por una pen-diente, ayudados con la cal-za bajo el talón de la que dis-pone nuestra plataforma móvil sobre la nieve. Rott, el loco, corretea en torno a la manada humana y sigue con sus carreras arriba y aba-jo, de aquí para allá, feliz como una perdiz.

Almudena aprovecha un alto en el camino para recor-darnos que es bueno alige-rarse de ropa si tenemos ca-lor –y el sol cercano ya al me-diodía, nos empieza a pasar factura liquida bajo las ca-misetas polares– porque lue-go en frío esos reguerinos de sudor que nos recorren el

cuerpo pueden cristalizar-se, siguiendo las estrictas le-yes de la física.

El sol da su do de pecho en lo alto del cielo y no se ve ni una nube. En medio de una vaguada volvemos a detenernos para contem-plar una maravilla: una pe-queña laguna helada y re-dondina, como la pista de hielo del Rockefeller Cen-ter de Nueva York. Nuestro compañero más travieso y temerario, Rott, se ríe de su propia sombra, corretean-do sobre la precaria placa que cubre la charca. Ni si-quiera resbala.

El camino de regreso nos da la mano ya con el ritmo cogido a ese baile de avan-zar con las raquetas movien-do la cintura para ir descan-sando el peso en cada pier-na y ayudados por el impul-so de los bastones. Estamos cansados, mayados, tras dos horas y media subiendo, ba-jando, llaneando, y a la vez, ahora que hemos pillado el movimiento, apetece seguir raquetando hasta el Polo Norte si estas sendas de San Isidro conectaran por un co-rredor blanco hasta el Cír-culo Polar.

Por desgracia la ruta, como todo lo bueno, se aca-ba y nos vemos de nuevo en el punto de partida, despren-diéndonos de las raquetas y volviendo a nuestros coches. El único que sigue movien-do el rabo, como si la fiesta volviera a comenzar, es Rott. Afortunado mortal.

Nos desayunamos el sábado con un troleo, palabra fea donde las

haya, pululando por los me-dios. Ya sabe, Nacho Vegas se plantó en el Palau de la música barcelonés para to-car dentro de la programa-ción de un ciclo que resulta-ba estar pagado por una en-tidad bancaria, y parece ser que el vídeo que Vegas se lle-vó bajo el brazo, en el que se burlaba de la campaña pu-blicitaria de la entidad en cuestión, se filtró poco an-tes del concierto. Cuentan que entonces hubo paseos por el camerino, discusio-nes, ultimátums, tensión en definitiva. También cuen-tan, y ahí están las imágenes para demostrarlo, que final-mente hubo vídeo, hubo concierto y hubo un públi-co henchido y satisfecho.

Seguramente lo mejor del gesto haya sido el debate pos-terior. ¿Vale para algo? ¿No se trata más bien de un gui-ño al gallinero pasando por el palco? ¿Una hábil forma de conseguir publicidad gra-tuita y legitimidad al mismo tiempo? Y la madre del cor-dero, del mismo modo que decía Unamuno que de la cuestión social resuelta, si es que se resuelve, habría de venir la definitiva de si la vida merece ser vivida, aquí el tuétano del asunto llegó al plantearse por enésima vez el papel político que quie-nes se dedican a la cultura.

Parece que la sensación generalizada es que son los artistas quienes salen ganan-do al salir del armario de las siglas y ponerse la camiseta de un partido. Vale. ¿Tendría Bertín Osborne un progra-ma en la televisión pública sino gobernara quien toda-vía gobierna? Seguro que de entrada no. Pero una vez le avalaran las audiencias, que lo hacen, tal vez sí.

Sea como fuere, signifi-carse, y más cuando lo haces con una opción que no es mayoritaria y que cuestiona el sistema en su totalidad, no creo que vaya a suponer-le muchos beneficios a Na-cho Vegas, más bien al con-trario. Además, si nos estan-camos en el gesto sería como mirar el dedo en el ojo, no el que señala el cielo. Y Nacho Vegas y Kevin Ayers son muy de disparar al cielo.

JORGE ALONSO ¿MAR O MONTAÑA?

EL DEDO EN EL OJO

FINDE 3Viernes 29.01.16 EL COMERCIO LA VOZ DE AVILÉS PARA NO PERDERSE

EL PLAN PARA EL FINDE DE ÁNGELA SANTAMARINA

PARA LA TARDE

«Suelo aprovechar para salir a pasear por el centro y, normalmen-te, paro a tomar un café. El Dindurra es una buena opción, un clásico en Gijón».

1

LOS IMPRESCINDIBLES

EXPOSICIÓN ‘Inventos geniales’ Sobre la historia de esos objetos cotidianos cuya invención supuso algún tipo de avance

Hasta el 28 de febrero, losa de Renfe, Oviedo, de 12.30 a 14 y de 17 a 21 h.

CINE Tres proyecciones ‘As I open my eyes’, ‘The model’ y ‘La novia’ se verán en Avilés durante este fin de semana

Hoy (20 horas), mañana y pasado (16 horas), sala cine del Niemeyer

Más en la agenda (página 57)

PARA LA NOCHE

«Lo primero por la no-che es ‘tomarse unas si-dras’. La tradición pasa después por ir reco-rriendo los bares de Fo-mento, porque suelo salir por esa zona».

2P

PARA RELAJARSE

«No hay nada como dar un paseo por la playa para relajarse. Si la no-che anterior no he sali-do suelo aprovechar para pasear, si no me le-vanto algo más tarde».

P

ÁÁngela Santamarina Modelo y primera dama en Miss World Spain 2015

MÚSICA Violín y piano Ensayo de la violinista Cristina Cubas (Santander, 1998) con la pianista Silvia Carrera

Mañana, de 16 a 18 horas. Museo Evartisto Valle. Gratis con la entrada

CHARLA Homenaje a Evaristo Valle Gretel Piquer hablará de la vida y obra del artista, acompañada de Miguel Mingotes y David Roldán

Hoy, 19 horas, Museo Evaristo Valle de Gijón. Gratis.

El sábado Culturas

Y CON TU PERIÓDICO...

El jueves Yantar CC

La temporada de esquí no acaba deA falta

FINDEPLANES PARA EL FIN DE SEMANAMarcha con

raquetas por el puerto de San Isidro, en Aller. :: PABLO LORENZANA

El viernes Finde

Diversas empresas de turismo activo ofrecen rutas guiadas en raque-tas de nieve por toda Asturias. Éstas son al-gunas de ellas:

Los Lagos. Cangas Aventura. Ofrece ex-cursión con raquetas a Covadonga. Cangues. 985849261. San Isidro. Naturaller. Rutas distintos niveles por el puerto y rutas nocturnas. Aller. 622084545

Picos. Casa de la Mon-taña. Rutas por Picos de Europa. En Avín, Onís. 985844189

Puerto Ventana. Ma-quila Aventura. Entra-go, Teverga. 676374821 Somiedo. Tocando Cumbre, Guías de Montaña. Ruta por los lagos. 657 271 683

RAQUETAS CON GUÍA EN ASTURIAS

El Comercio Finde

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

155000

17355

Semanal

183 CM² - 17%

804 €

3

España

29 Enero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

MOSICA CONCIERTO

Un para un leridano universalE1Auditori abre el centenario de la muerte de Enric Granados con la suite ’Goyescas’ ]] E1 pianistaqnerla estrenar la versi6n operlstica de la obra en Lleida, segtln un docnmento de la Diputaci6n

JoBo

I LLFIDA I Lleida estren6 ayer elAny Enric Granados con unhomenaje musical al pianistaleridano, del que este afio secumplirfi el centenario de sufallecimiento, y con la presen-cia en el Auditori que lleva sunombre de una veintena de susdescendientes, con dos de susnietos a la cabeza. La fecha delacto no fue una elecci6n baladLSe cumpl/an justo cien afios deuno de los conciertos de mayorrepercusi6n internacional queprotagoniz6 Enric Granados:el estreno en el MetropolitanOpera House de Nueva York dela versidn operlstica de la sui-te para piano Goyescas, obracumbre del compositor nacidoen Lleida en 1867. E1 pianistade Sabadell Jos~ Menor, uno delos intfirpretes m~is destacadosdel actual panorama musicalespafiol, traslad6 al pfiblico quellen6 el Auditori las notas deGoyescas, abriendo as/una tem-porada que contar~i con diversosconciertos y actividades dedi-cados a Granados, un leridanouniversal, como destacaron elalcalde de Lleida, Angel Ros;el presidente de la Diputaci6n,Joan Refi6; el delegado de Cul-tura, Josep Borrell; y la concejalde Cultura, Montse Parra. Porsu parte, Enrique Granados,nieto del pianista, agradeci6en nombre de la familia "el re-conocimiento a la figura y obrade nuestro abuelo, a quien nopudimos conocer ni disfrutar desu persona, pero que lo hicimosa trav6s de su mtlsica".

Final tr~gicoCabe recordar que, apenas

dos meses despu6s del gran ~xi-to que cosechd en Nueva York,el pianista leridano y su esposaperecieron el 24 de marzo de1916 en el ataque sufrido porel vapor Sussex, torpedeadopor un submarino alem~in enel Canal de la Mancha en ple-na I Guerra Mundial. Precisa-mente, la diputaci6n de Lleidatiene previsto presentar boy undocumento centenario que reve-

Encuentro minutos antes del acto de los autoridades de Lleida con descendientes de Enric Granados, con dos de sus nietos a la cabeza.

EL COMPOSITOR [ [ ENTREVISTAla que Granados se habfa com-prometido a estrenar la versi6noperlstica de Goyescas en la ca-pital del Segrig. Refi~ record6el concierto que ofreci6 Grana-dos en la Diputaci6n apenas unasemana antes de partir haciaNueva York y la conmoci6n queprovoc6 la noticia de su muer-re. Ros rememor6 al respecto elhomenaje p6stumo que le brin-d6 la ciudad, en noviembre de1916, con una comitiva desde laPaeria hasta la casa donde na-ci6, en la calle Tallada. Algunosde estos momentos vitales se re-flejaron en el audiovisual Ivorials dits, que se proyect6 antesdel recital. E1 concierto fue gra-bado por Lleida TV y se emitirfiel prdxirno mes de febrero.

La cuna del m~sico| Naci6 en Lleida en 1867, hijo deun militar destinado en la capitaldel Segri~. De nifio, se traslad6con su familia a Barcelona. Actu6en diversas ocasiones en Lleida yfue muy amigo de Ricard Vif~es.

La suite ’6oyescas’| Con Goyescas, inspirada enlas obras de Goya, cosech6 ungran ~xito desde su estreno en1911 en el Palau de la Mfisica yen 1914 en Paris. El 28 de enerode 1916 estren6 en Nueva Yorkla versi6n operistica.

Muerte prematura| Muri6 con 48 afios al set tor-pedeado el navio en el que re-gresaba de Nueva York el 24 demarzo de 1916 en el Canal de laMancha en la I Guerra Mundial.

EnricGranados

El Auditori se ti~6 de colores para celebrar el Any Granados.

<<Deberia programarsemucho m is en los

circuitos internacionales>>

Jos6 MenorPIANISTA

~.Qu6 $iente interpretando aEnric Granadosjusto en el cen-tenario del recital que ofreciben Nueva York?Una gran satisfacci6n y ungran reto. Ha sido una alegrfaque me hayan invitado parainterpretar la suite Goyescasy estrenar asf el Any Grana-dos. Se trata de una de lasobras mils importantes delpianismo ib~rico.~.Qu6 le parece la m~sica delcompositor leridano?Me siento muy afln con surepertorio. Fue un gran com-positor y su mtisica deber/aprogramarse mucho mils enlos circuitos internacionales.Goyescas formar~ parte de suprbxima gira.Sf, estoy preparando una gi-ra de infis de un afio de con-ciertos. A finales de matzo

interpretar6 Goyescas en elCarnegie Hall de Nueva Yorky mils adelante llevar~ estasuite de piano a China, Suizay otros paises que atin estoypendiente de confirmar.Durante el Any Granodos enLleida actuar~ tambi6n en for-mato de cbmara y con la Or-questra Julib Carbonell.Me gusta variar, soy muyvers~itil. A Granados tambi6nle gustaba tocar acompafia-do. Tenfa una obra de c~maramuy importante.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

86000

9286

Diario

840 CM² - 100%

4000 €

47

España

29 Enero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA