Recull de

Premsa

DAVID MORÁN

BARCELONA

Atrás quedaron los años de desconcier-to y de cejas alzadas para recibir sus conciertos. En sus últimas visitas, An-drés Calamaro ya demostró que puede batirse el cobre con sus demonios y de-jarlos atrás a fuerza de músculo y elec-tricidad garbosa, pero el martes tocaba volantazo y nuevo vuelco al guión. Si nos pusiéramos cursis podríamos ha-blar de un recital íntimo, pero a lo que se vio anoche le encaja mejor otra pa-labra: esencial. O, dicho de otro modo, la esencia desnuda del artista antaño maldito, restaurada como un fresco mi-nimalista y servida con teclado, contra-bajo y percusiones.

La cita, es cierto, se enmarcaba en el Festival de Guitarra de Barcelona, pero el tono de la noche lo marcaba el recien-te «Romaphonic Sessions», así que las seis cuerdas brillaron ayer por su au-sencia y el argentino, gafas de sol cala-das y ocasionales apuntes de armónica y melódica, pudo escorarse un poco más hacia su adorado Dylan, etapa crooner crepuscular. Su voz sigue llena de grie-tas y de baches y derrapó de lo lindo con «Ok Perdón» y «Soy tuyo», pero esa nue-va piel cosida al tango y a los delicados arreglos del piano añade nuevos mati-ces expresivos y refuerza el poso me-lancólico y los mimbres ajados de «Es-tadio Azteca» y «Crímenes perfectos», «Flaca» o «Paloma». Fueron estos algu-nos de los momentos álgidos de una no-che en el que Calamaro se arrimó sin di-simulo al tango para picotear de reper-torios ajenos, ahondar en la leyenda de

Gardel (cayeron «El día que me quieras» y «Soledad»), echar mano de Chico No-varro con «Algo contigo» y lucirse con «Garúa», de Aníbal Troilo.

«Prácticamente toqué en todas par-tes aquí. Sólo me faltó el Bagdad», bro-meó al poco de salir al escenario un Ca-lamaro que, pese a todo y por mucho que cambien sus canciones, sigue sien-do el mismo de siempre. El bohemio y el cantante, sí, pero también el de los monólogos que avanzan haciendo eses y el de la incontinencia verbal. Así, se acordó de Muhammad Ali y le acabó cal-zando una colleja a Paul McCartney y su «jurassic pop»; empezó a tirar del hilo taurino con «Media verónica» y aca-bó hablando de los contenedores que-mados de Gràcia, de tribus y de la Re-

pública como solución a todos los pro-blemas -«el agua y la luz se pagan so-los», ironizó-; y, por si no quedaba cla-ro que había venido a enarbolar la ban-dera de la tauromaquia, se despidió desde el tendido con «El tercio de los

sueños». Por el camino quedaron más de dos

horas de mano a mano con los espíri-tus del tango, canciones para enmarcar como «La copa rota» y «Algunos hom-bres buenos», tonelada de aplausos e

Calamaro invoca a los espíritus del tango en el Palau de la Música ∑ El argentino exhibió

su cara más esencial y recogida acompañado por un trío

INÉS BAUCELLS Andrés Calamaro, el martes en el Palau de la Música

P. M.-H. BARCELONA

Cuando la Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) ya ha culminado su tempora-da, ahora enfrenta uno de los con-ciertos más esperados incluso por los propios músicos: su cita en la pla-ya de la Barceloneta.

’facPor tercer año consecutivo, la OBC celebrará el 21 de junio la llega-da del verano y el Día de la Música con una fiesta divulgativa de primer orden, la misma en la que el pasado año reunió a casi 15.000 personas. Según Valentí Oviedo, gerente de l’Au-ditori, se corregirá el sonido como también la visibilidad general al apos-tar por un par de grandes pantallas ubicadas a los laterales del escena-

rio –como en los conciertos de pop y rock– que retransmitirán el deta-lle que brinda una realización tele-visiva, ya que el concierto se emiti-rá por TV3 la víspera de San Juan. Lo relacionado con el audio también tendrá en la retransmisión en direc-to que realizará Cataluña Música un llamado para ampliar la convocato-ria a veleros que amarren frente a la playa que podrán seguir la velada por la emisora pública. Oviedo se congratuló del apoyo del público con-seguido el año pasado y espera que ese martes por la noche 15.000 bar-celoneses cojan sus toallas y su me-rienda para acompañarles en este concierto que pretende «dejar claro que Barcelona es una ciudad en la

que se vive la cultura». Alberto Sanpablo, director técni-

co de la OBC, explicó que en esta rec-ta final de la temporada la orquesta también actuará en la inauguración del Sonar y grabará un disco dedi-cado a Lamote de Grignon. «Pero para los músicos este que realiza-mos en la playa es uno de sus con-ciertos preferidos, además de con-tar con un repertorio más relajado pero siempre centrado en la música sinfónica, que es lo nuestro».

Subirá al podio el compositor y arreglador Joan Albert Amargós, quien apuntó que el programa, de una hora y 20 minutos de duración, será «muy ágil y está pensado para disfrutar de la dinámica orquestal, especialmente para quienes no es-tán acostumbrados a ver a 70 músi-cos tocando juntos» (80 en este caso).

Se incluirán obras de Copland, el primer movimiento de la «Quinta Sinfonía» de Beethoven, un movi-miento de una sinfonía de Men-

La OBC vuelve a la Barceloneta con un concierto gratuito

Espera reunir a 15.000 personas el 21 de junio

Curso de Verano 2016

Universidad Complutense y Fundación Amigos del Museo del Prado

5 al 7 de julio

El Bosco: 500 añosDisfrute de uno de los artistas más relevantes y enigmáticos

de la historia del arte

Convocatoria presencial y on line35 BECAS de matriculación y CRÉDITOS alumnos UCM

www.amigosmuseoprado.org / Tel. 91 420 21 21

Con el patrocinio de

abc.es/culturaABC JUEVES, 9 DE JUNIO DE 2016 CULTURA 63

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

8000

3179

Diario

455 CM² - 50%

2127 €

63

España

9 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

cultura 32 DIJOUS, 9 DE JUNY DEL 2016 ara

Refugiats, Chaplin i Jujol, als Premis Nacionals de Cultura

Duarte, president del Consell Na-cional de la Cultura i les Arts –l’ens que atorga els premis, dotats amb 15.000 euros cadascun–, va lamen-tar els efectes de la crisi i l’impacte de les noves tecnologies en la cul-tura, que ha provocat el tancament de llibreries i botigues de discos o la dissolució de companyies tea-trals, però es va mostrar optimista amb la capacitat d’adaptació del tei-xit cultural: “S’han creat nous pro-jectes per a aquesta nova societat”.

Acrobàcies i reivindicacions Durant la gala hi va haver moments per a la reivindicació. L’últim dels guardonats i el primer estranger que rep un Premi Nacional, l’escultor is-raelià Dani Karavan, va tenir un re-cord per als refugiats que estan in-tentant arribar a Europa i va fer una crida al govern del seu país per aca-bar amb l’ocupació de Palestina. Des del Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria Car-rutxa, Adrià Aragonès va defensar “la transforma-ció social a partir de la cultura popular” i va avi-sar que “la cultura ofici-al mira cap al nord”.

La gala va tenir el moment més espectacu-lar quan un altre dels premiats, la companyia de circ i espectacles de carrer Los Galindos, va fer algunes de les seves acrobàcies a l’escena-

ri. També van tenir un record per als refugiats sirians i van defensar “una cultura que no només sigui estètica sinó també plena de con-tingut”. Més moments de compli-citat amb el públic i somriures, quan l’escriptor Enrique Vila-Matas va recordar el seu primer premi literari, quan tenia dotze anys, a l’escola: després va desco-brir que havia sigut l’únic que s’hi havia presentat. També va ser premiada la companyia Antavia-na, capdavanters en el camp dels efectes especials i el 3D; l’especi-alista en literatura medieval Lo-la Badia; el dibuixant satíric, esce-nògraf i pintor Joan J. Guillén; el Quartet Casals; l’escriptora Antò-nia Vicens, i l’actriu Clara Segura. “La cultura no té fronteres. És el patrimoni social de la humani-tat”, va afirmar Segura, que va re-cordar en el seu discurs Charles Chaplin: “Pensem massa i sen-

tim massa poc”. El president de la Gene-

ralitat, Carles Puigde-mont, no va presidir final-ment l’acte. En canvi, l’alcalde de la ciutat, Jo-sep Fèlix Ballesteros, que s’havia especulat que acompanyaria el Nàstic a

Pamplona en el partit de la fase d’ascens a Primera

Divisió, hi va ser present. Per un dia, la cultura va poder més

que el futbol. e

Tots els premiats, membres del CoNCA i autoritats a l’escenari del Metropol al final de l’acte. JOSÉ CARLOS LEÓN

El sector es fa ressò de la crisi econòmica i social al Metropol de Tarragona

Crònica

El modernisme va ser om-nipresent ahir en la gala de lliurament dels Pre-mis Nacionals de Cultu-ra, que es va fer al Teatre

Metropol de Tarragona, obra de Jo-sep Maria Jujol, el gran deixeble d’Antoni Gaudí. Es va poder veure un calidoscopi visual de Ramon Ca-sas, de qui aquest 2016 se celebra el 150è aniversari del naixement, i del tarragoní Opisso, mort fa 50 anys. Els presentadors de l’acte, Oriol Grau i Maria Molins, fins i tot van pujar en un tàndem recordant la icònica imatge de Casas i el seu amic Pere Romeu.

L’acte va servir, de fet, per reivin-dicar tots els homenatjats de l’any. El conseller de Cultura, Santi Vila, també va recordar el talent del com-positor Enric Granados, que va mo-rir fa un segle, i la figura de Ramon Llull, de qui aquest 2016 es comme-mora el 700 aniversari, i que ahir va estar molt present al teatre amb personatges d’El llibre de les bèsti-es inclosos. “A partir del talent i la creativitat, la cultura ens fa aspirar a la llibertat i ens relaciona amb la bellesa, i té una vinculació amb el que és ultralocal i el que és univer-sal”, va afirmar el conseller. Carles

TARRAGONAJORDI SALVAT

Compromís Los Galindos demanen “una cultura que no només sigui estètica”

Emoció “Pensem massa i sentim massa poc”, va afirmar Clara Segura

Andrés Calamaro al Palau de la Música dimarts. JORDI CALVERA

Andrés Calamaro,

l’emoció en la imperfecció

Andrés Calamaro PALAU DE LA MÚSICA 77 DE JUNY

Andrés Calamaro surt a l’escenari entre l’ovació del públic que omple el Palau de la Música. Can-ta La libertad acompa-

nyat d’un trio que esborra la influ-ència de Bob Dylan. Aquí manaran les maneres del jazz i el tango, com passa al disc Romaphonic Sessions 3 (2016). Tot seguit sona Estadio Az-teca i la platea respon com un cor que també s’inflama amb el bolero Algo contigo. Ha fet un parell de galls clamorosos, potser perquè té la veu freda, i segueix fidel a una afina-ció diguem-ne desmanegada que en algunes cançons funciona com a re-curs expressiu. És un Calamaro convertit en intèrpret de la vulnera-bilitat que es mou com un boxejador insegur o com un torero indecís.

El pianista Germán Wiedemer, el contrabaixista Toño Miguel i el percussionista Martín Bruhn to-quen a un nivell altíssim i el millor Calamaro brilla en el tango Garúa d’Aníbal Troilo i enllaçant 7 segun-dos de Los Rodríguez amb un mo-nument de Gardel, El día que me quieras. Ja té la veu més a to i la connexió amb el públic sembla in-destructible quan canta La copa ro-ta, Algunos hombres buenos i Tuyo siempre. Tornen els galls, però tant li fa, perquè a aquestes altures de concert el més emocionant són els “oe, oe, oe, Andrés” que canta el pú-blic convertit en cor futbolístic.

El Palau es posa dret amb Flaca i Paloma. En els bisos recorda els orígens del “rock d’autor argentí” amb Nueva zamba para mi tierra, sabineja a El tercio de los sueños i in-terpreta Los aviones i Cuando te co-nocí com si enyorés els dies d’Ho-nestidad brutal. És un Calamaro fràgil, imperfecte, a vegades tronat i superat per afinacions impossi-bles, però manté intacta la capacitat d’emocionar.e

Crítica

BARCELONAX.C.

GUARDONSMÚSICA

J.C.L.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

119000

12978

Diario

210 CM² - 25%

1007 €

32

España

9 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Recomanem...MÚSICA. In Somniper Luis Hidalgo

Comprar i beureUn mercat de conteper C. O.

L ’editorial Arcàdia acaba de publi-car un llibre de Xavier Antichque no hauria de passar desaper-

cebut als universitaris del nostre país, ode qualsevol altre: La voluntat de com-prendre (Barcelona, 2016). Es tractad’una recopilació, reordenada, d’arti-cles publicats en un diari del país i encatalà: potser ningú no els havia llegittots, o potser no n’havia llegit cap sillegeix qualsevol altre diari, o cap diari,com comença a passar: un quiosc depremsa que hi ha al davant mateix de laUB ara ven solament pornografia i lla-minadures! Dic que no hauria de passardesapercebut no solament pel contin-gut dels articles, que sempre és bo, in-tel·ligent i oportú, sinó perquè actuacom a símptoma del que està succeint ales nostres universitats lletrades, ara ca-da cop més amnèsiques i estranyes alconcepte.

El primer símptoma important ésque Antich és un professor (UdG) queno es limita a donar classes —ell lesdóna, no com els que es passen bonapart de l’any esprement el suc d’unesbeques que els permeten de passarmesos en una biblioteca estrangera fentqui sap quines recerques—, sinó que haacceptat de tenir un rol en la societatoberta —i els seus enemics. Escriu alsdiaris, pronuncia conferències fins i toten aquelles parròquies que només usdonen un berenar migrat, promou i as-sisteix a seminaris i col·loquis pensatsper a tothom, i participa activament enentitats de la dita societat civil, en aresdel progrés cultural no d’ell mateix,sinó dels altres. De passada, ell s’enno-bleix i de lliçons s’ennova.

El segon símptoma de relleu que sig-nifica aquest llibre és que l’autor no faescarafalls a la divulgació del saber. Lesaules són plenes de saberuts que solenensenyar més del que saben i que hanperdut de vista la capacitat dels alum-nes d’entendre qualsevol cosa que esbasi en conceptes una mica ben forjats.Antich —oh saviesa antiga, dialogal,socràtica!— entra en els articles contin-guts en aquest llibre en el pensamentd’homes i dones de lletres tan com-plexos com Hannah Arendt, TheodorW. Adorno, Gilles Deleuze, Martin Hei-degger o María Zambrano —per no ci-tar els clàssics pròpiament dits—, i faentenedores les seves raons a qualsevollector: aquell common reader tan preuatper la crítica anglesa, tan menyspreatper aquells que Cadalso, l’autor de lesCartasmarruecas, anomenava “eruditosa la violeta” (reedició recent a l’editorialMaxtor Librería).

El tercer símptoma és la capacitatd’Antich per fugir de tota especia-lització. Ja fa un segle, potser dos i tot,que els homes de lletres de valor ensalerten contra la tendència a convertir-nos en especialistes quan es professaalguna branca de l’humanisme. És ab-surd, completament absurd, ser un es-pecialista en Hegel si abans no s’ha si-gut un especialista en Kant, i abans enDescartes, i abans en Aristòtil, i abansen Plató, i abans en Parmènides, po-sem per cas. És absurd ser especialistaen la literatura de l’Índia en anglès siabans no s’ha llegit i conegut tota lahistòria de la literatura anglesa, al-menys des de Daniel Defoe. És absurdser un especialista en narratologia sihom no ha llegit, si res més no, la no-vel·lística que va de Cervantes a PhilipRoth, passant, és clar, per George Eliot.Et ainsi de suite.

I hi ha el símptoma que fa quatre: noserà fàcil que Antich arribi al lloc més

alt del reconeixement acadèmic, per-què els acadèmics es reparteixen allòque a les oposicions d’abans se’n deia“el bé suprem” —cap a cinc mil eurosmensuals; un bé només material,comptat i debatut, però que fa la vidamolt passadora— entre ells, entre elsbons minyons, entre els qui no portencap problema, entre els qui no publi-quen llibres recollint articles escrits a lapremsa, sinó escrits amb l’únic propòsitd’aconseguir un ISBN, d’aquells ques’envien a una comissió que reparteixles grans canongies només a base desumar ISBNs, no fent l’esforç (el pa-guen) de llegir els llibres que represen-ten aquestes sigles.

Això és el que li falta, potser ja persempre, a la nostra universitat: sortir deles quatre parets que lamantenen tanca-da amb pany i forrellat; que els mem-bres de l’acadèmia siguin capaços de di-vulgar el seu saber i dur-lo tan llunycom puguin; no especialitzar-se en res iser, com li agradava denominar-se a Jo-séMaría Valverde, “especialista en gene-ralidades”; no escriure llibres que nollegirà ningú, i menys els companys defeina de l’autor, per a tradicional indi-ferència i malvoler dels companys. Totaixò ens falta, i tot això és el que signifi-ca, a més del seu valor intrínsec, articlerere article, el llibre d’Antich.

L ’art —la literatura, la música— s’esfu-ma, desapareix del nostre entorn, del’àmbit públic. Tant de bo siga una

dèria meua, produïda per una hipersensibili-tat apocalíptica. Qui busca l’art, qui busca laliteratura o la música, acaba trobant-los. Cert.S’han de conèixer, però, les passeres, perquè,com més va més, l’art està submergit en unterritori d’ombra. Escoltes gent que parlad’una pel·lícula, d’un llibre, d’una exposició, iesgrimeixen —per elogiar-los, per enfonsar-los, tant hi fa— arguments sociopolítics,psicològics, morals. Busquen en l’art un ser-vei social de denúncia, de reparació, elu-deixen l’essència de l’obra, aliena a aquestsarguments que recorden els textos que llegima les botelles de vi, on s’intenta explicar l’inex-plicable: el gust del líquid que contenen. Potalgú, llegint això, saber quin gust fa el vi? No.El vi es tasta —es viu—, i per a gaudir-lo s’hade tenir un bon paladar, un paladar treballat,format, cultivat.

Vas a una exposició actual i et trobes, alcostat de les obres, una explicació en fullsfotocopiats. Una explicació sociopolítica,psicològica, moral. Denúncia i reparació.Aviat ens posaran un full explicatiu al costatd’una posta de sol, d’una vista de mar o demuntanya. La informació, com més va més,solapa la vivència. Quan porte els alumnes depintura a una exposició, sempre esperen, aixíque hi entrem, que els l’explique. Jo dic: mi-reu-la, contempleu-la amb temps, tranquil·la-ment i en silenci, ja en parlem després. Pri-mer, la vivència, després, el que vulgueu. Lavivència íntima davant una obra d’art, com lavivència en la pròpia vida, és el que et facréixer. Patim el desengany amorós en pròpiacarn, però també en la carn d’Emma, llegintFlaubert; vivim sovint l’angoixa de la nostrainsignificança individual, però també llegintEl castell, de Kafka. L’art, la literatura, la músi-ca, són, per damunt de tot, vivència. Experièn-cia. Potser la millor —i més plaent via cap a lasaviesa.

Per què l’art desapareix del nostre entorn?Per més d’un motiu, però l’escola, en això, hideu tindre alguna cosa a veure. Les horesdedicades a transmetre passió per la literatu-ra, per l’art, per la música, en els programeseducatius, és ridícula. I als mitjans de co-municació, i a tot arreu. La cultura —la cultu-ra no estretament lligada a qüestions sociopo-lítiques— ha esdevingut una nosa. La tendèn-cia actual apunta més a la celebració eufòricad’un món prosaic, al·lèrgic a tota inclinacióespiritual que no done rèdits palpables, unmón on els individus passem el dia toquejanti mirant pantalles electròniques on se’ns in-forma, puntualment, de les vivències que jano tenim.

Dijous 9Isaac Ulam. Personatge quemarca la seva pròpiatrajectòria, aquest artista amig camí del folk i del rockpresenta el seu quart treball,Ratpenat. Sala Apolo 2. 21hores (10 euros).

Divendres 10Os Mutantes. Banda mítica delBrasil, on va ser la cara menysconeguda del moviment deltropicalisme, vist des de lapsicodèlia i també de labarreja. Porten nou disc: FoolMetal Jack. Sala Apolo. 21hores (25 euros).

Javiera Mena. El pop elec-trònic més divertit, encertat ijuganer arriba des de Xile dela mà d’aquesta vocalista cadavegada més assídua delsescenaris catalans. Sala Apolo2. 20.45 hores (entre 15 i 18euros).

Seward. Banda que mai no havolgut transitar per cànons otendències preestablertes ique sempre ha retorçat el seurock a la recerca de novessonoritats. Cada concert, pertant, és un tot un món.Continental Bar. 21.30 hores(6 euros).

Dissabte 11The Excitements. La banda ca-talana presenta el seu tercerdisc, Breaking The Rule, fidelsal rhythm and blues i al soul.Banda blanca amb veu i ànimanegra. Sala Apolo. 21 hores (15euros).

The Cranberries. El retorn delgrup de Dolores O’Riordanmarca l’inici del FestivalJardins de Pedralbes desprésde superar diferències internesal grup. Jardins de Pedralbes.22 hores (entre 55 i 85 euros).

Amaral. Nocturnal no és un

títol que enganya, ja que elduo proposa un pop mésnocturn i fosc. És la seva novaproposta, un petit canvi perseguir a dalt. Sant Jordi Club.21.30 hores (28 euros).

Bona Nit Barcelona. El festivalsostenible de Barcelonaproposa aquest any un cartellencapçalat per la música deMika, amb Molotov Jukeboxcom l’altre gran argument.Poble Espanyol. A partir de 18hores (45 euros).

Diumenge 12Carlos Núñez. El gaiter es posa

ara al servei de Celtic Legends,un espectacle coreogràficideat a Irlanda al voltant delseu folklore. Jardins dePedralbes. 22 hores (entre 16 i58 euros).

Dimecres 15Rozalén. Cada visita a Barcelo-na de l’artista d’Albacete estanca amb un èxit. Aquestavegada, amb disc nou, ¿Quiénte ha visto...?, ho tornarà a fer,i en un lloc on molts artistesde pop rock se sentenconsagrats: al Palau de laMúsica. 21.00 hores (entre 20i 38 euros).

TAST A LA RAMBLADel 9 al 12 de junyRambla de Santa MònicaDijous (12 a 20 h); divendres i dissabte(12 a 23.30 h) i diumenge (13 a 21.30 h)

F a anys que la Rambla s’hatornat unamena de territo-ri comanxe per als barcelo-

nins. La imatge d’un passeig plede gom a gom de persones bus-cant la Boqueria o bevent sangriacaríssima i dolenta ha espantatl’atractiu per als autòctons. Ambla intenció d’invertir la situació,des de fa tres anys l’entitat d’em-preses Amics de la Rambla orga-nitza el festival gastronòmic Tasta la Rambla. La idea és que lagent de la ciutat baixi per uns diesa retrobar-se amb un espai que esconsidera del tot perdut. Com aexemplemés clar d’aquesta volun-tat, un fet prou significatiu: en-guany, l’Ajuntament hi aporta50.000 euros de fons obtinguts dela taxa turística. Institucions pú-bliques i privades es conjuren perfrenar l’impacte del turismemas-siu allà on més colpeja.

La fórmula per assolir l’objec-tiu és oferir, en 50 parades, lescreacions de cuiners i restaura-dors de la ciutat durant elspròxims quatre dies —des d’avuifins diumenge—, platillos, entre-pans i tapes “d’autor” a quatreeuros. També hi ha tallers gas-tronòmics, vermuts, música iclasses de cuina en directe. Totper fer de la gastronomia localun referent en un espai on habi-tualment regnen els plats combi-nats i el menjar ràpid per a viat-gers. Grans firmes comVia Vene-to i Gaig, totes dues amb una es-trella Michelin, igual que Dos Pa-

lillos, Nectario o CaelisCom, s’hiapunten. Com a novetat, hi hauna zona dedicada a entrepans ipensada per homenatjar el gustdels barcelonins per aquestmen-jar. I també un sistema elec-trònic de pagament que funcionarecarregant una targeta a l’inici,de la qual s’aniran descomptantles consumicions.

Gala Pin, regidora del distric-te de Ciutat Vella, defensa l’im-puls públic: “La subvenció és unretorn que ha d’ajudar a recupe-

rar espais per a la ciutat. És laprimera vegada que s’utilitza lataxa. Estem ajudant altres esde-veniments en llocs on rebenmol-ta pressió turística”. En la ma-teixa línia se situa Joan Oliveras,president sortint d’Amics de laRambla, i Roser Torras, directo-ra de l’empresa de produccionsgastronòmiques Grup Gsr, l’altrapota de l’organització.

Però el repte no és fàcil. Laciutat de Barcelona va batre totsels rècords en xifres de visitants

durant el 2015. Només als hotels,es van allotjar 7,3 milions de per-sones. Sumant els que es quedenals apartaments turístics —legalsi il·legals— o en habitatges de fa-miliars i amics, per la ciutat vanpassar 30 milions de turistes du-rant l’any, segons diversos estu-dis. La major part van anar a laRambla en algun moment. Defet, una de cada vuit personesque hi caminen són turistes.

El malestar veïnal durant elsdarrers anys va arribar al màxim

exponent amb les protestes de laBarceloneta el 2014. Dani Pardo,portaveu de l’organització queha liderat la demanda de laracionalització del turisme a laciutat, l’Assemblea de Barris perun Turisme Sostenible, es mos-tra “escèptic” que el Tast a laRambla pugui servir per tornarl’espai als veïns. “No en faremuna condemna, però tenimmolts dubtes que afecti en la mi-llora de la relació entre l’espai iles persones. Al final és una firamés i no hi veiem cap novetat”,afegeix. Molt més dur es mostrael col·lectiu d’estàtues humanesde la Rambla: “És una mercan-tilització de l’espai públic i in-compleix diverses ordenancesmunicipals”, han dit en unadeclaració pública a la qual s’haadherit el grup municipal de laCUP. L’historiador i professor dela Universitat Autònoma de Bar-celona JoséMaria Perceval és crí-tic amb el model turístic de laciutat, però sí que veu amb bonsulls aquest esdeveniment com amanera de contrarestar-lo. Elseu posicionament va quedar re-flectit en el documental Bye ByeBarcelona (Eduardo Chibás,2014), on el fotògrafMarc Javier-re explica un projecte de fotope-riodisme per denunciar la pres-sió turística. Javierre va partird’una premissa: “Ningú de Barce-lona té res a venir a fer a la Ram-bla”. La fira de tapes pot ser araun motiu; caldrà veure si ambèxit o no.

De mercats, n’hi ha molts. De mer-cats vintage, també. Però de mer-cats on trobar la manera de viureun “estiu de conte”, ja no tants.Susi Sweet Dreams celebra el capde setmana una nova edició on esvendran tots els vestits a 30 eu-ros. N’hi haurà més de 800 a esco-llir entre “faldilles, camises, sama-rretes, pantalons, peces decol·lecció i molt més”, expliquen.Perquè el “romanticisme i la fanta-sia” siguin possibles, tot es com-pleta amb dibuixos —de la il·lus-

tradora Lyona— i amb la magaCazcarra, que podrà transformaren fada, maquillada i pentinada acop de vareta a qui ho vulgui. Nofaltarà tampoc la música amb el

Taller de Músicsi Xiula —diumen-ge a la tarda— iper als petits, elsRondallaires: Yo-gui Kids, ambsessions de iogaamb La Maia i elioga, i la CristinaCamarena ambel seu llibre Lameva ciutat ima-ginada. Diven-dres, de 16:30 h

a 21 h; dissabte, de 12 h a 21 h, idiumenge, de 12 h a 20 h.

Susi Sweet DreamsCarrer Sardenya 29, Barcelona

F ins i tot la banalitat triomfant noserà, pel que fa a la literatura cata-lana, tan nociva com la iden-

tificació entre literatura i nació, que, se-gons els nacionalismes, per força ha deser Estat. Gabriel Ferrater deia que unmal crònic de la literatura catalana mo-derna és el catalanisme, perquè interpre-tava les discòrdies socials intracatalanescom una discòrdia entre Catalunya i laresta d’Espanya. És a dir, constituir “unfront únic, una unitat catalana enrelació a la resta d’Espanya”. La conflicti-vitat pròpia de tota societat moderna

quedava anul·lada pel mite, per l’homo-geneïtat d’un paisatge únic, sense con-trast, arcaic.

És ben estrany que l’efecte relativistacoincideixi amb el retorn —ara esmor-teït— al mite de la Catalunya heroicaque per força necessita estar sola, deslli-gada dels veïns. Entre la iconografia he-roica i el pòsit relativista, és deduïbleque el relativisme dominarà l’escenari.De la bijuteria postmoderna a l’il·lusio-nisme de la secessió, els herois fan lamaleta per tornar a casa. Ara mateix, elsessencialistes de la nació baixen del ro-

dalies d’Artur Mas i agafen l’AVE d’AdaColau. Sobretot desitgen una ruptura.Qualsevol ruptura, amb Espanya, l’Estatde dret, el sistema. És el patufetismeantisistema.

Però En Patufet de Folch i Torres, adiferència del xaronisme postmodernd’ara, creava lectors. Quin escriptor cata-là ha tingut més influència social queFolch i Torres? La petita èpica d’En Patu-fet engrescà més d’una generació. D’allàprové l’organització dels Pomells de Jo-ventut de Catalunya, en nom de la pàtriapura, la tradició cristiana i la recuperacióirreversible de la llengua. Després de laconstitució del Pomell que fa cent, ambel vistiplau espiritual de l’abat de Mont-serrat, Folch i Torres emprèn la campa-nya per a restaurar la caputxeta blancapatriòtica en comptes de la mantellinanegra que les joves catalanes usaven peral culte religiós. L’esforç cívic per a la

recuperació de la caputxeta contrastamolt amb l’actual patufetisme tatuat, lesproclames de la monja Lucía Caram o laproposta per part de la CUP d’un retornals fills educats en sentit tribal. Del rapokupa a l’himne dels Pomells, prop d’unsegle ens contempla.

Crearà lectors o grafiters, l’executòriamunicipal d’Ada Colau? Amb els dibuixosmeravellosos de Junceda, els 65.000 dela revista En Patufet activaren un públiclector. Les Pàgines viscudes de Folch iTorres són un dels primers best-sellers dela cultura catalana. Nacionalista, exiliat,catòlic i d’ètica pairalista, Folch i Torrescorrespon a la primera gran onada delcatalanisme cívic. Sagarra deia que l’ho-me d’En Patufet era “un escriptor catalàde positiu valor comercial”, d’una entitatliterària incerta que de tota manera om-plia un buit. Un videojoc Patufet ara serianegoci.

Concerts

MARGINALIA

Xavier Antich com a símptoma universitariJordi Llovet

PROVOCACIONS

Un patufetisme transgressorValentí Puig

Barcelona vol tornar a la Rambla

CARTES DE MÉS A PROP

L’arts’esfumaManuel Baixauli

Una dona menja un entrepà durant l’edició del Tast a la Rambla del 2015. / joan sánchez

La universitat es manté tancada amb pany i forrellat i s’abusa de l’especialització.

El festival musical de Girona propo-sa aquest any un cartell en el qualdestaquen Elliott Murphy, Immacu-late Fools, Adrià Puntí, La Bien Que-rida, Sanjays, Pantaleó i Marion Har-per, entre d’altres. Un ampli ventalld’estils amb el suport de l’estrenadel documental sobre Elliott Mur-phy The Second Act Of Elliott Mur-phy. (Girona. Diversos espais. Del 8al 12. Entrades individuals entre 8 i26 euros)

Carlos Orquín

A l’acadèmia li falta sortirde les quatre paretsi divulgar el seu saber perdur-lo tan lluny com pugui

QUADERN Dijous, 9 de juny del 2016 A G E N D A . 7

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

119000

20657

Semanal

294 CM² - 26%

3315 €

7

España

9 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL PUNT AVUIDIJOUS, 9 DE JUNY DEL 201636 | Cultura i Espectacles |

a entrar Andrés Ca-lamaro a l’escenaridel Palau enmig

d’una ovació esplendorosai merescuda. Els promo-tors la van encertar de ple,perquè s’havia venut fins al’últim racó del temple bar-celoní i l’artista se’ns va fi-car a tots a la butxacaamb bromes continuades iganes d’agradar. Acompa-nyat d’un trio més que sol-vent, el cèlebre cantantdels Rodríguez, però, es vadedicar a destruir, un rerel’altre, tots els tangos queva interpretar. Malgrat ci-tar Gardel, Goyeneche,Piazzolla i, fins i tot, elstambé irrepetibles Troilo iCadícamo, Calamaro no vatenir compassió de capdels tangos que va perpe-trar, desafinant sense con-templacions. Tant se val, atothom li agradava, i fins itot jo vaig acabar aplau-dint quan va cantar, cap alfinal, temes dels seu re-pertori, com ara Flaca i Pa-loma. Mentrestant, metra-lla i anècdotes entranya-bles: el primer concertdels Rodríguez fa més de25 anys a Cornellà o quanva recordar que havia to-cat a tota mena d’antres aBarcelona, reiterant la vi-sió d’un romanès que alBagdad aixecava pesos de25 quilos amb l’escrot.Anava tan convençut i sesentia tan a gust que vapetonejar l’escenari com a“símbol” de l’amor quesent per Barcelona, fentbromes tàcites sobre la in-dependència, explicantque els argentins l’havienassolit feia dos segles.També va reivindicar lesveròniques dels aquí clan-destins matadors J.M.Manzanares i Morante dela Puebla, personalitatsemblant a la de l’astre ar-gentí. Supersticiós comtots els toreros, va llançaruna mena de montera i liva donar la volta perquèhavia quedat a l’inrevés.

Entre xou i xou, ens vamdivertir mentre Calamarofeia amb els tangos allòque el seu idolatrat BobDylan ha fet amb Sinatra icompanyia. ■

V

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

David Castillo

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

CríticaMúsica

Andrés CalamaroBCN Guitar FestPalau de la Música, 7 de juny

La vida ésun tango

La Fundació Banc Saba-dell ha apostat al llarg delsseus 22 anys d’història perun model oposat al de mol-tes altres firmes finance-res, gairebé totes amb unaseu imponent amb pedigríarquitectònic i un ampliprograma d’activitats prò-pies. “La nostra prioritatha estat sempre fer possi-bles les idees dels altres,facilitar els projectes de lasocietat civil, encara quehagi anat en detriment dela nostra visibilitat”, sub-ratlla Miquel Molins, elpresident d’una institucióque, sense ànim de volertrair els seus principis fun-dacionals, ara sí que esplanteja un repte de futur:disposar d’un espai a Bar-celona que posarà a dispo-sició d’aquestes entitatsamb les quals s’implica.

Molins situa l’objectiu a“mitjà termini” i precisaque en cap cas s’està pen-sant fer una gran inversióni trencar el patró d’es-tructura mínima amb quètreballen –són un equip desis persones–. “Parlemd’una seu cèntrica i discre-ta que doni una resposta ales necessitats que han

anat aflorant en els dar-rers temps. Moltes inicia-tives no tenen una sala onpoder dur a terme la sevaactivitat, com ara confe-rències, reunions, presen-tacions... Serà un espaicompartit on farem les co-ses com sempre les hemfet: en col·laboració.”

Amb un pressupost decinc milions d’euros, pocspoden fer gala d’haver aug-mentat els seus recursosels últims anys, coincidintamb els capítols més dra-màtics de la crisi econòmi-ca. La Fundació Banc Sa-badell sí –cinc anys enre-re, el pressupost era d’unmilió–, i no només això: hiha molt bones perspecti-ves d’incrementar-lo en-

cara més en el futur, ensintonia amb el bon cursdels beneficis del banc.

Enguany es repartiranajuts a 180 entitats de per-sonalitat diversa, si bé elsdos accents principals quepredominen són el talentemergent, sigui de l’àmbitque sigui, i la cultura. L’arcde beneficiats és tan obertque va des del premi detraducció de poesia JordiDomènech fins al GranTeatre del Liceu. Suporteconòmic a part, una deles línies que s’ha posat enmarxa recentment és unservei de mentoring permillorar l’impacte i la bonagestió dels projectes.

El mecenatge a tercersés l’essència de la institu-ció, però hi ha tres accionsque sí que porten el seu im-puls directe: la concessiódels premis a la investiga-ció biomèdica i a la investi-gació econòmica i una car-tera molt heterogènia desubvencions a la recercacientífica per a universita-ris avançats.

En les futures instal·la-cions, els responsables del’organisme també tenenpensat fer-hi exposicionspuntuals de la col·lecciód’art del banc, integradaper milers d’obres que

s’han anat reunint desdels anys seixanta, i quehan crescut de manerasignificativa els darrerstemps amb l’absorció deles caixes que s’ha endutper endavant la crisi. Sen-se una seu d’exhibició per-manent, únicament unapetita sala a Oviedo herèn-

cia de l’antic Banco Herre-ro, la col·lecció es divulgaamb mostres itinerants i,això sí, està sempre dispo-nible per a préstecs.

Originalment especia-litzat en artistes sabade-llencs, l’arribada de Molins–exdirector del Museud’Art Contemporani deBarcelona (Macba)– vaser un revulsiu modernit-zador per al fons, que s’ha

obert a l’art contemporanimés arriscat i experimen-tal –l’última obra que hancomprat és una instal·la-ció d’Alícia Framis– i s’hareconfigurat com una col-lecció de col·leccions, ambàmbits específics dedicatsals llibres d’artista i a la fo-tografia documental.

“Ara també hem co-mençat a parar atenció alvideoart. En l’última firaLoop en vam adquirir duespeces. El sentit de tota lacol·lecció, que és propietatdel banc, no de la fundació,és dotar d’obres d’art elsespais de l’entitat finance-ra. El sentit és decoratiu,evidentment, però es potanar més enllà en aquestaspecte. A la seu central deSant Cugat, en un despatxdel consell d’administra-ció, hi ha una pantalla enla qual, moments abansque comencin les re-unions, hi projectem unapeça de videoart”, explicaMontserrat Corominas,directora adjunta de lacol·lecció. Un gest revela-dor del nou rumb d’aques-ta col·lecció, que, videoarta part, s’ha anat alimen-tant de produccions espe-cials encarregades a artis-tes com ara Ignasi Aballí oCristina Iglesias. ■

Maria PalauBARCELONA

La Fundació Banc Sabadell tindrà a mitjà termini una seu pròpia perdonar joc a les entitats que no saben on desplegar la seva activitat

Espai per a la cultura

Miquel Molins, amb Núria López-Bigas, que recentment ha rebut el Premi a la Investigació Biomèdica ■ JOSEP LOSADA

Amb unpressupost de 5milions d’euros,la institucióajudarà enguany180 entitats

La col·lecciód’art del banc,sensible alsllibres d’artista ila fotografia, s’haobert al videoart

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

131000

23138

Diario

171 CM² - 16%

1094 €

36

España

9 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

CULTOS PERONO REVUELTOS

I La secretaria dePaul McCartney,Dexy Pointer,nunca otvidar~ lamadrugada de[ 2de junio de2016. Se divirti(5mucho en ~loy Eslava, bebid)tambi~n m~s de lo debido ylos acjentes de seguridad lasacaron del local, no sin antesrecibir patadas, mordiscos yescupitajos. La PoliciaNacional, que rue avisada, la[[ev6 a los calabozos. Noche ala sombra yjuicio r~fipido.

I En las antipodas de estecomportamiento est~ el deltenor 3onas Kaufmann, quehoy ltenar~ e[ Palau de [aN1Qsica de Barcelona. Lasentradas han volado. Y est~natentos porque quiz~ nos d~una 9rata noticia muy pronto.Con acento y sabor muyespa~oL Ouedan avisados.

I Y vayan reservando fechapara este verano. El 19 deagosto enCampo deCriptana seestrenarcfi elespect~culo tea-tra[ <<Mi Qltimanoche conSara>>, homenajea Sara Montie[. Est~i escrito ydirigido por David Planell einterpretado por Eva Manj6n.A trav@s de una nocheconcreta de su vida, narra (ycanta) la carrera de la artista.

EL INFILTRADO

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

LIBROS

240000

79396

Diario

103 CM² - 10%

2502 €

70

España

9 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

44 LAVANGUARDIA DIJOUS, 9 JUNY 2016

El tenor alemany dóna el recital que va ajornar el 2014 sense que el Palau hagi tingut devolucions

Desitjant sentir JonasKaufmann

PALAU DE LA MÚSICA CATALANA

Kaufmann, de 46 anys, en una imatge promocional

El públic que l’octubre del 2014 esva quedar amb les ganes d’escoltarJonasKaufmannalPalaude laMú-sica, quan el tenor va haver de can-cel·lar per malaltia, ha aguantat es-toicament fins al dia d’avui per ferús de la seva entrada. No s’han re-gistrat devolucions a la sala i sí encanviuna llistad’esperadegent an-siosaperocuparlaplaçad’algunde-sertor de la causa. Perquè el queaquest divo desperta va una micamés enllà del fervor operístic. Peralguna cosa se’l considera el tenordels tenors. És una figura aclamadaplanetàriament. La calidesa de laveu i la versatilitat interpretativa liatorguenaracomaraelsempredifí-cil títolde“tenorperfecte”.Aquest sold out que ha fet avui és

defetelseudebutalPalaudelaMú-sica(enrealitat,se l’havistaCatalu-nya gràcies sobretot al Festival dePeralada). Quan la sala barceloninael va convidar a cantar, Kaufmannva voler presentar-se de nou ambWinterreise, el Viatge d’Hivern deSchubert que havia interpretat nofeia tant al Liceu, on va deixar, percert, moltes fans desconcertades.On era l’ídol de rutilants àriesd’òpera italiana? Com se li ocorriaomplir un Liceu amb un programaintimista d’això que anomenenlied?Però estem davant un tenor que,

encara que és una de les principalsestrellesdelmónoperísticreclamatatotelmón–tantperarepertori ita-liàcomafrancèsoalemany–,tambéésmolt apreciat en concerts i parti-cularmentenprogramesde lied,ungènere que, segons diu ell mateix,“demana més subtilesa i diferen-ciació que qualsevol altre gènerevocal”.I, bé, lògicament no va tenir Jo-

nas Kaufmann (Munic, 1969) capinconvenient a proposar un altreprogramaalPalau.Elsvaoferir,per

a alegria dels seus programadors ide molts melòmans, ni més nimenys que lieder de RichardStrauss,méslesCançonsd’uncama-rada errant de Mahler i els Setsonets de Miquel Àngel de Britten,tresdestacatscompositorsde finalsdel segleXIXipartdelXX.“Precisament un dels primers

discos que va llançar Kaufmann,aleshores amb Harmonia Mundi,erenliederdeR.Strauss,demaneraque, en la sevavisita d’avui, el tenorremet als seus inicis”, comentavaahirunufàVíctorGarciadeGomar,directorartísticdelPalau.Alrecitald’avui,alcostatdelgran

especialista en lieder al piano Hel-mut Deutsch, el seu partner musi-cal desdels inicisde la sevacarrera,dedicaràtotalasegonapartaaquestcompositoralemany: el cicleNeuenLiederdeLetzte Blätter, op. 10, ambpoemes deHermann von Glim, se-guit d’altres cançons d’èpoques di-verses amb què es pot apreciarl’evolucióde l’estilde l’autor.PrecisamentR. Strauss, de qui es

diu que es va guanyar la fama demaltractar els tenors, sempre a fa-vor de les sopranos (Elektra, Salo-mé, la Mariscala d’El cavaller de larosa...). “Als tenors els exigeix ex-tensió de veu, aguts imponents..., iescriu per a colors molt diferents.En el cas dels lieder, no va escriureespecialment per a un tenor con-cret”, afegeixGarciadeGomar.Demaneraqueaquívaelreptede

Kaufmann: un programa de lluï-mentenelqual laveusonaràentotsels seus registres. Hi haurà des deles coses més complexes a les mésintrospectives, com el cas deMah-ler i els sonets de Britten. Un pro-gramaversàtil queelpúblicdesitja-rà que tanqui amb algun bis operís-tic.Nosesap.Demomentahirnoenva revelar res. Va arribar a les cincde la tarda a la ciutat i sensdubte vatrobar temps per deixar-se convèn-cerd’unaproperacitaaPeralada.ElPalau, per la seva part, abans queemetiunasolanota ja lihademanatde trobarunaltre forata l’agenda.�

ComençaràpercançonsdeMahler iBritten,idedicaràlasegonapartaRichardStrauss

Unahistòria deprofetes

Una de les joves companyies ca-talanes en alça es fica de ple enun tema que aparentment li po-driaquedar lluny.La fe. I els visi-onaris. La Calòrica ha desenvo-lupat aEl Profeta, que es presen-ta al teatre Tantarantana, unprocés de creació col·lectiva alvoltant de la crisi del pensamentcientífic actual i l’auge de les no-ves espiritualitats. Espirituali-tats els horitzons de les quals,diu el director de l’espectacle,Joan Yago, ens resulten fasci-nants, però que alhora ens resul-ta pueril creure-hi sense més nimés i en necessitem demostraci-ons científiques. Aquesta vegadasí, per creure-hi.

El Profeta dissecciona la nos-tra manera d’enfrontar-nos a lescreences posant en escena tres

èpoques diferents: una de domi-nada per la fe –1916: en una peti-ta ciutat de l’interior de Catalu-nya una noia assegura haver tin-gut contacte amb Déu–, unaaltra, per la ciència –1967, Ciutatdel Cap, on Christiaan Barnarddurà a terme el primer trasplan-tament de cor–, i la tercera, perla crisi del raonament científic: ala Barcelona de l’any 2016 reapa-reix una dona que fa sis anys te-nia unamalaltia terminal.�

Emergències ................................... 112Atenció al ciutadà de la Generalitat . 012Sanitat respon ................................ 061Policia ............................................ 091Guàrdia civil .................................... 062Guàrdia Urbana Barcelona .............. 092Bombers de Barcelona .................... 080Informació carretera ......... 900-123-505Gas Natural ...................... 900-750-750Fecsa-Endesa .................... 902-536-536Manyans 24 h ................. 93-446-59-59Serveis Funeraris de BCN ... 902-076-902Àltima Serveis Funeraris..... 902-230-238

Barcelona ciutat

XIè converses al Raval: tal comsom, tal com érem. Conferèn-cia d’antropologia “Discursosd’odi, joves i new media” acàrrec d’Olga Jubany (UB).Residència d’Investigadors.Hospital, 64 (18 hores).

Zoom Picasso. La col·lecció enanàlisi: retrat de BenedettaBianco (Sra. Canals). Conferèn-cia a càrrec de Malén Gual,conservadora de la col·lecciódel Museu Picasso, i GonzaloGoytisolo, artista.Museu Picasso. Plaça Sabartés, 1(19 hores).

Sarsuela. Recital de Laura delRío, soprano, i Isaac Rodrí-guez, piano. Entrada lliure.Casal de Barri Vall d’Hebron, CanTravi. Av. Cardenal Vidal i Barra-quer, 45 (19 hores).

IV Panorama de Cinema Colom-bià. Estrena europea de lapel·lícula Naboba, visión an-cestral del pueblo arhuaco, idebat.Arts Santa Mònica. Rambla, 7(19 hores). Gratuït.

Manifestos feministes. Lecturaescènica dirigida per CarlotaSubirós. Gratuït.CCCB. Montalegre, 5 (19 h).

Teresa d’Àvila. Una dona sensefronteres. Taula rodona ambGraciela Traba, Gisela Navar-ro, Mercè Rigo i Alba Orteu.Ateneu Barcelonès. Canuda, 6(19.30 hores).

‘Variacions Goldberg’, de J.S.Bach. Concert del GoldbergString Trio.Centre cívic Cotxeres Borrell.Viladomat, 2-8 (20 h). Gratuït.

Cicle Jazz al Jardí. Concert dela banda de jazz Saphie Wells& The Swing Cats.Centre cívic Pere Pruna. Gandu-xer, 130 (20 hores).

Concert Intercol·legial. Concerta càrrec de diverses corals.L’Aliança del Poblenou. RamblaPoblenou, 42 (20 h). 10 euros.

L’Art de Llull. Concert a càrrecde Manel Camp Quartet i JoanCrosas, rapsode. 10 euros.MUHBA. Plaça del Rei (20.30 h).

JamSessions. Concert de laLiceu Big Band amb SergiVergés.Cafeteria del Conservatori delLiceu. Nou de la Rambla, 88 (21hores). Gratuït.

TELÈFONS ÚTILS

L’AGENDA

SI VOLEU PUBLICAR UNA ACTIVITAT ENAQUESTA PÀGINA O A L’AGENDA DIGITAL

DE LA VANGUARDIA, ENTREUI CREEU-VOS UN COMPTE A:

WWW.LAVANGUARDIA.COM/AGENDA

Música

JONASKAUFMANNPALAU DELA MÚSICA20.30 H

Teatre

CITES

JUSTO BARRANCO

Sense tabac, olor denet

Més enllà dels problemes de sa-lut que ocasiona el consum detabac, i que ja són de domini pú-blic, hi ha un altre gran i pode-rós motiu per deixar de fumar:fer bona olor. Aquest és el temaque aborda la psicòloga i atletaLina Mur al seu manual d’auto-ajuda Sería genial oler a limpiopublicat per editorial Millenni-ars, que es presentarà avui a laCasa del Llibre de rambla Cata-lunya, 37.D’unamanera original i diver-

tida, l’autora descriu els passosque cal seguir per deixar de fu-mar, i exemplifica amb casosreals i analogies de vida les dife-rents fases que experimentenaquells que desitgen alliberar-se d’aquest hàbit. A més, inclouun quadern d’activitats que gui-

en el lector cap a actituds i pen-saments positius que ajudenen el procés.Fa més de deu anys que Mur,

originària d’Ontiñena i formadaper la Universitat de Saragossa,ofereix estratègies psicològi-ques per a la gestió de crisis itècniques per millorar la quali-tat de vida i relacions socials, através de la seva consulta Estar-bienfraga que brinda a la comu-nitat del Baix Cinca.�

Llibres

PRESENTACIÓ ‘SERÍA GENIALOLER A LIMPIO’19H CASA DEL LLIBRE

TANIA CABRERA COVIÁN

MARICEL CHAVARRÍA

Elcantantportaunprogramadeliederambacompanyantdeluxe:elpianistaHelmutDeutsch

De formaoriginal idivertida,l’autora descriuels passos perdeixar de fumar

EL PROFETATEATRE TANTARANTANAFINS AL 26/VI

La jovecompanyiaLaCalòricareflexionasobreelquecreiemi lesraonsqueensportenacreure

del dia

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

634000

131497

Diario

623 CM² - 55%

15400 €

44

España

9 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

42 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIJOUS, 9 JUNY 2016

El festival del Fòrum centrarà tota l’atenció en el públic assistent,que considera “un cap de cartell més”: wifi, mercat ambulant, apps...

ElCruïllaméshumà

ÀLEX GARCIA

Una de les actuacions de l’última edició del festival Cruïlla al Fòrum

ESTEBAN LINÉSBarcelona

Per l’organització del festivalCruïlla, el públic que assistirà ala pròxima edició, que tindràlloc al parc del Fòrum del 8 al10de juliol, “és uncapdecartellmés”.

Almenys és el que ahir va as-segurar el director, Jordi Her-reruela, a la presentació de labateria de novetats que presen-tarà el festival al Fòrum. Ellmateix va desgranar l’objectiu:“El Cruïlla ésmés quemúsica, ivolem donar al públic un paperprotagonista. Al llarg dels dar-rers anys han canviat moltescoses, peròno elmodel de festi-val en què el públic té una acti-tud passiva i sovint el viu d’unamanera molt incòmoda”.Aquesta política es materia-

litzarà en nombrosos serveiscom wifi de franc, mercat deroba amb espai de salut i belle-sa inclòs, àmplia oferta gas-tronòmica i aparcament de bi-cicletes perquè “l’experiènciasigui més amable i positiva”,lluny de “les incomoditats demolts esdeveniments multi-tudinaris”, segons l’opiniód’Herreruela.

Una de les característiquesdel Cruïlla –que aquesta ediciótindrà Robert Plant, CrystalFighters, Alabama Shakes, Da-mien Rice, Cat Power o Calexi-co al cartell– ha estat des desempre “tractar el públic com apersones, no com a massa”, iaconseguir que “que tothom sesenti còmode”. En aquest sen-tit, el màxim responsable del’esdeveniment va assegurar:“Volem un límit d’assistència,

que serà de 25.000 persones aldia”. L’any passat en van reunir45.000 al llarg dels tres dies (lajornada de diumenge era mésaviat familiar).En aquesta línia, Cruïlla ha

decidit muntar una instal·laciód’antenes al recinte que per-metrà al púbic disposar deconnexió wifi gratuïta. “Perdescomptat, la connexió es pot

saturar en funció de l’ús quese’n faci”, va assenyalar Herre-ruela. Amés a més, l’organitza-ció farà ús de les seves bases dedades o de les dades personalsque el públic vulgui compartira través d’una nova aplicacióper enviar avisos, sugge-riments... “Volem que la gentparticipi activament; perexemple, estem pensant si pro-posem al públic alguna acciócoordinada que sorprenguil’artista”. Això sí, “en cap cas unús abusiu de les dades; no elsvolem per canviar els hàbits deconsum ni manipular el públicperquè consumeixi un deter-minat producte”. El 90% delpúblic del Cruïlla prové de Ca-talunya, “de manera que calcuidar-lo”, segons Herreruela,que reserva els abonaments iles entradesmés barates per alsespectadors més fidels.Així mateix, els organitza-

dors han incorporat un mercatde roba i complements de dis-senyadors locals i decoraran elFòrum amb plantes “per tren-car ambaquesta estètica depla-ça dura que té. Un dels escena-ris serà decorat en aquesta líniavegetal pel director artístic i decinema Lluís Danés.�

“No volemmés de25.000 assistents perdia; la gent esmereixelmillor servei”,diu Jordi Herreruela

Vicis i virtutsAndrésCalamaro

Llocidata:Palaude laMúsicaCatalana (7/VI/2016)DONAT PUTX

Amb totes les entrades venudes,Andrés Calamaro va presentarles seves Romaphonic sessions,unapropostaenladistànciacurtainclosa en el context del festivalGuitar BCN. Va comparèixerambun trio comandatpel pianis-ta GermánWiedemer i va traçar

unrecorregutenquètambévate-nir temps de fer ironies políti-ques, apuntargestos toreros (quealguns espectadors van aclamar)i, fins i tot, fer un petó al terra delPalau, comsi fosunpontífex.Elpúblic s’hovapassarmoltbé

amb Calamaro, vibrant amb lesnombrosesvirtutsdelseutreballiaparentment aliè als aspectesmenys vistosos. Entre els pri-mers, un repertori intel·ligent enquè van destacar temes comMe-diaVerónica iOkperdón, a bandadel rescat d’Algunos hombres bu-

enos, de Los Rodríguez, i les lec-tures deMilonga del trovador, dePiazzolla/Ferrer, iNueva zambaparami tierra, de LittoNebia. Si-tuatenalgunllocentreelcrooner,el tanguer, el rocker i fins al bole-rista, va trenar un relat estimu-lant,molt ben travat en front ins-trumental. En va ser un bonexemple el vol jazzístic d’AnsiaenplazaFrancia.Peròtambéhivahaver obstacles clars, i van que-dar patents les justes prestacionsvocalsenaquest formatdeproxi-mitat.Enelmillordelscasos,l’afi-nació va ser desmanegada, i en elpitjor,vacausaruncertdesassos-sec, dos aspectes quevaminimit-zar amb l’indubtable carisma i lacàrregaemocionaldel recital.�

CRÍT ICA DE POP

CONCIERTOS - 22h.

CINE CON ORQUESTA - 22h.

ACTIVIDADES ESPECIALES

APERTURA DE PUERTAS 20h. / CONCIERTOS VILLAGE 20.30h.

y

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

634000

131497

Diario

158 CM² - 14%

3920 €

42

España

9 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Ens agrada!P ~ MartaSalicr~

OS MUTANIES

02.JAVIERA MENA

Divend~es I0

Og.KID CONGO ANDTHE PINK MONKEY BIROS

04.

05.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

BARCELONA

63000

Semanal

88 CM² - 17%

1264 €

42

España

9 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Ens agrada!

VESPRE$ D’ARNAD|El conjunt de m~sica antigadiriEit des del claveci pe[ DaniEspasa enceta un nou festivalarab Ven~cia corn a fil conductor.I~ Sant Felip Ned. Dimecres 1.5.

02.WILLIAM CHRISTIEEl m~s franc~s dels directorsamericans torna, aquest coparab la seva formacio, Les ArtsFlorissants~ i un monument, la’Missa en si menor’ de Bach.)" Palau de la Mssica. Dj. 1.6.

03.COR FRANCESC VALLSLa nova proposta de Pere Lluis

segles XX i XXI, de Bdtten a

)" Catedral. Dissabte 11.

04.JUAN DIEGO FL(~RF.Z

~ Festival Pedralbes. Dr. 14.

05.CON ANTON SRUCNHERLa formaci(~ vocal fa honor al ~eu

), Palau de la MBsica. DE. 1.2.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

BARCELONA

63000

Semanal

93 CM² - 18%

1339 €

45

España

9 Junio, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

La Xarxa (xarxa de televisions locals)

Magazine matinal “Ben trobats”, 8 de juny de 2016

Entrevista en directe a Josep Vila i Casañas amb motiu del seu comiat com a director

titular de l’Orfeó Català. En l’entrevista el director repassa la seva trajectòria al

capdavant del cor durant 18 anys. També es parla del concert d’inici de la celebració del

125è aniversari de l’Orfeó Català en què s’estrenà Veni Creator Spiritus del mateix Vila

i Casañas (8-5-2016).

Enllaç:

http://www.xiptv.cat/ben-trobats/capitol/josep-vila