Recull de

Premsa

Belve frentea Belve

~QU~ PUEDE OCURRIR UN FINDE SEMANA DE NOVIEMBREEN LAVIDA DE UN CINEFILO

RECALCITRANTE? AQUiTENEMOSLA R ESPU ESTA.

MI MUY APLICADO DOBLE:Me consta que para ti cualquier

viernes es d(a de mucho curro porquepretendes leerte todas las cdticas deld~a y ver el m~ximo n~mero posible deestrenos. Pero necesito m~s detalles.

MI MUY OBSERVADORESPEJO:

En efecto, los viernes. Por ejemplo, el dia11: desayunar con lectura exhaustiva deperi6dicos, y, a partir de las 4 de la tarde,marat6n. Cine alas 4 alas 6 y a las 8, si el

metraje de los films Io permite. Y despu~s, demanera algo morbosa, comprobar que hayquien coincide en que esa comedia parece

material de derribo, o esa tragedia furiosa eskamikaze o excesiva, y no encontrar quienpiense que esa pelicula argentina hubiesemejorado en manos de Azcona, Betriu oBerlanga. Por suerte, una interferencia

musical (un concierto de Michel Legrand enel Palau de la ML~sica de Barcelona) anul~cualquier otra reflexi6n. A sus 84 a~os, oirc6mo recreaba con juvenil entusiasmo los

temas de Los paraguas de Cherburgo, Veranode142, El caso Thomas Crown o Con los ojoscerrados provoc~ una emoci~n que ning~n

estreno habia transmitido.

e-mails a Mr. Belvedere: fotogramas@hearst.es

/...DIOS LES PERDONARA,?I, Que Dios nos perdone es una pel(cula vio-lenta, con dos hombres muy diferentes ycon la misma obsesi6n de Iograr encontraral asesino. Y con una excelente interpreta-ci6n de dos actorazos. El capit~n Trueno(via e-mail).I~ Parece como si una Isla Mfnima ambien-tada en Madrid hubiese chocado con Se-ven, Serpico e incluso El nombre de la rosa.Cine negro en estado superpuro. Si otr@squieren vet machismo, incluso misoginia,es su propio problema, no de la pel(cula.Malamadre goes to Hollywood (Bilbao).I, Quien se Ileva la palma es Roberto A, lamo.una interpretaci6n de esas que dejan hue-Ila (a por el Goya, iya!). Antonio de la Torre

repite uno de esos personajes en que lehan encasillado. Por favor, que le devuelvana la comedia. Ferliza 72 (Madrid).

CONTESTA MISTER BELVEDERECuidado con el boom del thriller a la espa~ola,que tiene un digno representante en Que Dios nosperdone. Muchas virtudes de direcci~n y menosde gui6n, pese al premio de San SebastiJn. No meconvence el origen de la tartamudez de Antoniode la Torre y entiendo el enfado de las feministas,no s~lo por el tema de las victimas, sino porquetodas las conductas femeninas de la pelicula sonmuy negativas. Y el macguffin de la visita del Papaa Madrid no deja de ser caprichoso. Y, pese a todo,Sorogoyen promete dar la campanada definitiva.

iHELLO, DOCTOR STRANGE!I, Doctor Strange es quiz~ la mejor pelfcula deMarvel. Una historia muy bien contada y guio-nizada, unos efectos visuales pocas vecesvistos y unas actuaciones sobresalientes.Victor Giner (via Facebook).I, Me gust6, y eso que odio la pelis desuperh~roes, pero sale Benedict yTilda. Benedict est~ sublime, y Til-da da mucha rabia de Io guap(-sima que es. I.oli Teba To-rres (via e-mail).I~ Bien formalmente, pero ti-ra de plantilla y personajesultraplanos. Matrix + Origen +Batman ins Doctor

lesds Alonso Rodri-guezI, Es una )resentaci6n de

personaje/universo mfstico de libro, con unamisi~)n t6pica, pero para ser eso cumple desobra. Wolfoman Dracarys (via Facebook).I, Me qued~ dormido; muy Walt Disney. Jau-me Bordoy (via e-mail).

CONTESTA MISTERBELVEDERE

Confieso decepci6n parcial ante eseDoctor Strange que abusa de luchasy efectos, especialmente de las cai-das de edificios tipo Origen, y echode menos mJs humor en las r~pli-cas de Benedict Cumberbatch, conesa voz que recomienda verla en in-gl~s. Y esperaba m~s de sus encuen-tros con la reina de las aparicionescamale6nicas, Tilda Swinton.

EL TWITTER .~ ~ ~DIARIO Selo BTV osa Un titulo diferente: Hay peliculas

UN POCO DE programar cldsicos La bailarina. No es buenas, medianas o

BLANCO Y NEGRO,en B/N los sdbados una obra maestra, fallidas. Y luego lastarde. Hoy, todo un pero si un biopic que creen que el

DE DOBLAJE, regalo, Forajidos inesperado, y la hija espectador esDE CINE NEGRO (1946), el primer de Johnny Depp, gilipollas.Y DE SAGAS DE Lancaster y gloriosa una IsadoraPELiCULA. Ava. perversa.

Tom Hanks & Jordi 01timamente hayBrau (su doblador): m~s directoresibodas de oro! i50 guapos quepeliculas juntos! peliculas guapas.

62 FOTOGRAMAS DICIEMBRE 2016 www.fotogramas.es

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CINE

319000

55297

Mensual

1080 CM² - 200%

20800 €

62-63

España

1 Diciembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

TODOS SOMOS DANIEL BLAKEI, Creo que Yo, Daniel Blake, pese a no ser unaobra redonda, es una pelicula necesaria porIo que retrata. Esa sobreburocratizaci6n delmundo, regida en muchos casos por una ra-cionalidad que desborda en absurdidad, yescapaz de acabar con el ciudadano honrado.Por este retrato y la veterania deKen Loach, m~s la posible polari-zaci6n de otras parcialmentefavoritas (Elle, Paterson,etc...), hicieron de ella la ga-nadora de Cannes. RalphWiggum (via e-mail).I, Loach casi siempre hablade Io mismo y esta vez hapuesto el dedo en la Ilaga yno s61o inglesa. Todos hemospadecido la burrocracia, con do-hie erre, y esas Ilamadas telef6ni-cas eternas. Se pasa con el tema de lamadre soltera, pero, en conjunto, es de Io me-jor de la pareja Loach & Laverty, y la Palma deOro de Cannes suena a homenaje a toda unacarrera y punto. Chispa (via e-mail).I, El t&ndem Loach & Laverty me pone de mal

caf~. Tanto buenrollismo me escama. Tengola sensaci6n que se repite mucho, muchisi-mo. Me gustar/a ver c6mo y d6nde vive Laver-ty, por poner un ejemplo (y reconozco de an-temano que Io m~s probable es que me

equivoque). Elle era una pelicula m~s dePalma de Oro en Cannes. Fran-zys-

ko (via e-mail).

CONTESTA MISTERBELVEDEREParece ser que Yo, Daniel Blakees la pelicula de Ken Loach delos ~ltimos a~os que rnejorfunciona en taquilla. Sin duda,

por la complicidad que estable-ce con los espectadores que ban

(hernos) sido victirnas del surrealis-mo de la burocracia institucional. S51o la

pincelada folletinesca de la madre soltera pa-rece forzada, pero, en carnbio, es del todo verosirnilese Blake que parece pariente del Bornbita de Darinde Relatos salvajes. Y para quien quiere saber d6ndevive Paul Laverty, mejor consultarlo con Iciar Bollain,que es su mujer desde hace muchos a~os.

TOM HANKS Y SU ’SULLY’I, Sully ahonda en esa ~tica en donde secree en el g~nero humano por encima de lafrfa eficiencia de las m~quinas. Como siem-preen las Liltimas d~cadas, la narrativa deEastwood es irreprochable y los actores es-t~n a la altura que se espera; Hanks, per-fecto en su rol de hombre cabal, y AaronEckhart, demostrando que es un actor in-fravalorado. Luis Rom=Sn (via e-mail).I~ Sully no est~ mal, pero m~s predecibleque el hecho que har~ frfo en invierno. Escomo decir queen Titanic no se sabra el fi-nal. Es un hecho real explicado Io m~s realque se puede hacer. Todos sabemos c6moacab6, c6mo sucedi6 pero Io que no sab[a-mos es c6mo Io sinti6 Sully. Ese h~roe an6-nimo que hizo su trabajo profesionalmentecomo ya no estamos acostumbrados a veren ningL~n tipo de profesi6n. Sully tiene unainterpretaci6n de Tom Hanks incre~ble. An-tonio Domingo (via e-mail).

Tom Hanksen ’Sully’.

CONTESTA MISTER BELVEDERENo creo que ese Sully pase a la historia, aunquesabe remontar un planteamiento que parece pre-decible a ojos vista gracias a la sabia utilizaci0nen el tiernpo yen el espacio de la secuencia delavi6n en el rio Hudson. En todo caso, me apuestoIo que sea que, mostrando la pelicula a un p(ibli-co que no sabe la identidad del director, tanto lapodr[a atribuir a Clint Eastwood o a Ron Howard,pongamos por caso.

~,Lo de Que Dios nosperdone qu~ partidoIo ha patentado?

Raphina (Lucy Elaine May (1932), Pregunta en el aire:Boynton), personaje novia actual de /,el cine espafioly actriz para no Stanley Donen est~ dotado para elolvidar. A no (1924), est~ junto thriller y negadoperd~rsela en Sing Woody Allen (1935) para la ciencia-Street, el mejor en la serie Crisis in ficci6n?buenrollismo Six Scenes. Brinde-musical del afio. mos por los 3.

DIEZFLASHESEN 10 FRASESNOVIEMBRE HA SIDO UN MESINTENSO EN TODOS LOS SENTIDOS. YLOS LECTORES, TAN AGUDOS COMOSIEMPRE, ASi LO HAN DETECTADO.

"Cualquier dia en El Hormiguero invitar~na Trump y le har~n cantar un corridomexicano".Ignacio (Zarauz).

"Todas las peliculas deberian tener unreparto como el de Las Furias, tan buenosindividualmente yen comuni6n. Elreparto (espa~ol o no) del a~o".Walter (via e-mail).

"El dLio Kate Beckinsale & Chloe Sevignyen la deliciosa Amor& amistad es puracomplicidad. Y tambi~n morbo, vaya".Tura Santana (Barcelona).

"Hist(e)ria de una pasidn podria exhibirseperfectamente en el Festival de CineFantastic i de Terror de Sitges".Rebecca (via e-mail).

"Ira Sachs sabe construir historiassencillas y emocionantes sin recurrir a laI~grima f~cil. En Verano en Booklyn creaunos personajes con los que es f~cilidentificarse".F. Luzuriaga (Madrid).

"La ni~a protagonista de Ouija: El origendel Males muy graciosa, pero el film noIogra asustar y la primera parte deja realsabor de boca".Rail Martinez (via e-mail).

"La ternura de La historia de Jan me hizoestar Ilorando todo el metraje".Diego (via e-mail).

%Por qu~ en todos los films americanoslas parejas repiten siempre por tel~fonoTe quiero y Yo tambi@ te quiero? iQu~pesaos, Sully incluido!".Jacobo Jarabe (via e-mail).

"La chica del tren es aburrida, sin chispa.A su lado, Perdida es un pelicul6n".Fernando (Madrid).

"Emocionante la presencia de Jean-Pierre L~aud en el cine Truffaut de Gironapresentando La muerte de Luis XIV.Magda y Francina (Girona).

www.fotogramas.es DICIEMBRE 2016 FOTOGRAMAS 63

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CINE

319000

55297

Mensual

1080 CM² - 200%

20800 €

62-63

España

1 Diciembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

ocio

JOSl~ RAM~NPARDO

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

AL DIA

486000

59207

Mensual

235 CM² - 33%

4554 €

113

España

1 Diciembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

46 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIVENDRES, 25 NOVEMBRE 2016

Sergi Pàmies

Elministeride la felicitat

L’atzar és que tres persones d’edats diferents etparlin de la felicitat lamateixa setmana. I quete’nparlin comd’unobjectiuproudesitjat perobligar-los a replantejar-se la manera de viu-

re i prendre decisions importants. La memòria potserm’enganya, però de petit no recordo que ningú –ni elsavis, ni els pares, ni els germans, ni els amics– en parlésmai, de la felicitat. Aleshores, si de cas, es parlava d’infeli-citat ambexemples concrets, peròmai comd’unectoplas-ma anímic contagiós. Sí que, de tant en tant, veies que elsfilòsofs o altres erudits s’hi referien com una matèria mésdialèctica que terrenal.En canvi, fa la impressió que en els últims anys la felici-

tat s’ha convertit en un dogma tan arrelat en el repertorid’aspiracions humanes que ha modificat moltes conduc-tes. Com a benzina vital, aquesta aspiració sovint té més aveure amb una expectativa i un luxe relacionats amb unnivell de benestar continuats en el temps que amb una ur-gència tangible. Precisament perquè la felicitat està fetad’una substància mutant (com una gota de mercuri), ca-dascú se l’imagina a la sevamanera. L’aspiració de ser feliçtambé és un negoci. I això deu tenir molt a veure amb lainsistència amb què les pseudoreligions laiques i l’autoa-juda, que actuen coma succedanis de les religions de debò(que també l’adapten als seus propòsits), l’imposen com atòtem existencial.Fent un resum del que em van explicar aquests tres in-

terlocutors a la recerca de la felicitat, intueixo que deu sermés important voler-la que obtenir-la. Com si el fet de noacceptar una quantitat determinada de felicitat no fos su-ficient per donar sentit a la vida i la febre per l’afany desuperació transformés qualsevol índex de conformismeen anatema de covards i en oportunitat irreparablementperduda.Entre elsmés joves, l’afanyde felicitat pot adqui-rir dimensions grotesques. Sobretot quan es transforma

en una exigèn-cia impacientgairebé famili-ar. O en un sig-ne d’identitatgeneracional.O en un dretque no connec-ta amb el quehomenatgen

retòricament algunes constitucions sinóque, amb temerà-ria vehemència, gairebé exigeix la creació d’un ministeride la felicitat –amb funcionaris, impresos i web propis–que asseguri el dret a fer-la possible i a demandar l’Estat sino és així.Demanera que els que no són ni especialment feliços ni

especialment desgraciats procuren no contradir aquestimpuls cada vegada més multitudinari per no ofendre elgregarisme general. I, en funció del moment –i si els ve degust–, paladegen sentiments com el que va definir magis-tralment Joan Vinyoli: “La vida / val només per moments/ inesperats d’intensa / felicitat que no podem / fer nostradel tot / ni retenir-la gaire estona”. O encaramillor, comelque, amb una ironia més reconfortant que moltes gransparaules, va proposar l’actor Jerry Lewis: “La felicitat noexisteix. En conseqüència, només ens queda intentar serfeliços sense”.

Entre elsmés joves,l’afany de felicitatpot adquirirdimensions grotesques

Madeleine Peyroux presenta al Palau de la Música, dins delFestival de Jazz de Barcelona, el seu flamant àlbum ‘Secular hymns’

Humanismeespiritual

ESTEBAN LINÉSBarcelona

Madeleine Pey-roux (1974) es-tà consideradauna de les mi-llors veus del

panoramamusical internacional,per sobre d’estils, però amb inci-dència en el jazz, el country i elblues. La seva pròpia biografiamostra una persona coneixedorade la matèria primera des de laproximitat, ja que quan tenia alvoltant de 15 anys va recórrer elBarri Llatí com a cantant de car-rer.Desd’aleshoreselstempshancanviat,iaralanord-americanaésunareferència.Acabadepublicarel seu nou àlbum, Secular hymns,que ara presenta en escenaris eu-ropeusambunèxit incontestable.Cara i veu ja conegudes per

l’aficionat local, aquesta nit puja-rà a l’escenari del Palaude laMú-sica (21 h) dins del Voll-DammFestival de Jazz de Barcelonaambelsdosmagníficsmúsicsquel’acompanyen des de fa anys, elguitarrista Jon Herington i elcontrabaixistaBarakMori.

“A Barcelona sempre m’hesentitmolt ben tractada, i amés amésaixòs’afegeixalfetqueésunaciutat que fàcilment t’encanta”,

diua l’altre costatdel fil telefònic.Fadeuanysvadebutar alFestivalde Jazz de Barcelona, i ara hi as-sisteix consagradacomunavoca-listaquevamoltmésenllàd’aque-lla estilística. “La veritat és queem vaig capbussar en el jazz. Re-conec que va ser unadecisiómoltconscient que vaig prendre quanencara era adolescent. I ho vaigferperquèeraunamanera,aixíhoveia llavors, d’aprendre, pensar iacostar-me a la música, i això in-

cloïa laworldmusic i la clàssica. Itambé he de dir que molt proba-blement el que jo entenc per jazzés bastant diferent del que pensalamajoria”.Si no li sembla rigorós que se la

qualifiqui d’intèrpret de jazz, re-butja de manera frontal que sel’hagi comparat des dels seus ini-cis amb grans veus del gènere,com la inevitable Billie Holiday.“Evidentment,nosócnihepretèsser la nova Billie Holiday. Sí que

és veritat que d’alguna maneravaig aprendre a cantar escoltant-la;comquenoemvaigformarmaiacadèmicament ni vaig rebre lli-çons de tècnica de cap mena,d’ella semprem’havia atret la po-tència emotiva.Era capaç, literal-ment, de construir una història,un personatge amb un contingutmolt dramàtic. Evidentmentaquestanoeraniés lamevalínia”.La seva discografia evidencia

l’àmplia visió musical de què fagala. Sense anar més lluny, enel seu flamantSecularhymns, queavuidesgranaràambcriteriselec-tiu, espot trobarunaextensa ihe-terogènia amalgama d’ingre-dients musicals: des d’intocablesdel gòspel i el blues sense data,comWillieDixon iLilGreen, finsa una sèrie de músics contem-poranis com Tom Waits, LintonKwesiJohnson iAllenToussaint,passant per alguns espiritualsafroamericans.“Cadascunadelescançons que es poden escoltaral disc ve a ser una part del meuviatge espiritual, i per això cadas-cunaésbàsica,perquèdónasentita les d’altres. I reflecteixen comsóc jo ara i com he arribat finsaquí”, explica.Un dels trets que criden més

l’atenció d’aquell emocionantdisc ésqueesvagravar enunaes-glésiadelacampanyaanglesa:“Sí,el vamgravar enunapetita esglé-sia normanda a Oxfordshire, ontambévamoferirunpetit concertper a la poblaciódel poble, esclar.Elmés bonic que em van dir des-prés de tocar i cantar per a ells vaserquehavíemaconseguitompliraquell espai d’humanisme espiri-tual. I allà vaig decidir que aquelldiscs’haviadetitulard’unamane-ra que recollís aquell sentimenttanbonic”.Estancaelcercle.“Quansortim

a escena en aquesta gira el nostreobjectiu és reproduir aquella at-mosferasacra,espiritual,quevamaconseguir en aquella capella. Ésun bonic repte que val la pena”,asseguraPeyroux.

DAVID REDFERN / GETTY / ARXIU

La cantant franco-nord-americana en un concert ofert a Londres el 2013

“No sóc la novaBillieHoliday, però vaigaprendre a cantarescoltant-la”, confessa

VENDA D’ENTRADES AMB UN 15%DE DESCOMPTE. CLUB VANGUARDIAentradasdevanguardia.com

1.000m² de desigArquitecturai sexualitat

Finsal19.0

3.2017

Exposicióal CCCB

Com es projecten,construeixeni imaginen els espaisper al plaer sexual?

CCCB. Montalegre 5. 08001 Barcelona / T 93 306 41 00 / www.cccb.org

Organitza Amb el suport de Col·laboradors

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

651000

131497

Diario

657 CM² - 58%

16240 €

46

España

25 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

2 LAVANGUARDIA S U M A R I DIVENDRES, 25 NOVEMBRE 2016

Aquest director de cinemanord-americà (64) estrena

avuiAliados,unthrillerd’espiesiar-riscatsafersamorososambientatenla II GuerraMundial,amb picades d’ullet aHitchcock i Casa-blanca, protagonitzatperBradPitt iMarionCotillard.PÀGINA51

LA SEGONA

Medicina preventiva

LApolítica,comgairebétotenlavida,ésunacursad’obstaclesenlaqualseguramentlestravesmésaltesnolesposenelsrivals, sinóelsaliats.LafrasedePíoCabanillas“totsaterraquevénenelsnos-

tres”exemplificaque,a lestrinxeresdelpoder,calestarméspendentdelsqueuntéaldarrere(elspropis)quedelsquelluitenaldavant(elsadversaris),comvaformularWinstonChurchill.Oelqueéselmateix,cal fiar-sepocdelsenemics,peròencaramenysdelsamics.MiquelIcetavaagafarahir l’AVEaSevillaperentrevistar-

seambSusanaDíaz.Noquedaclarsiperveurelasevacol·le-gaolasevasuperiora.Siperconèixer l’opiniód’unadamaafectuosaod’unadonahostil.NodeixadesersorprenentqueIcetas’acostia la inquilinadelpalaudeSanTelmo,quanencaranoocupalasecretariageneraldelPSOE.ÉsevidentqueelprimersecretaridelPSCnotéunaboladevidre,perònocalseràugurperintuirquelagestoraliestàguardantelllocaDíazdesprésd’haverestimbatPedroSánchez.Dema-

neraquel’homehafetunacted’audàcia is’hapresentataSevillaperrebaixartensionsi incrementarcomplicitats.L’actevaserunaoperaciódedesglaç, laqualcosaresultaunamesuraintel·ligent.ElPSOEnecessitamillorarelsseusequilibris interns,peraixòlareuniód’ahira lanitvaintroduirelmissatgequedifícilmentseràcreïbleeldiscursdel’Espa-nyapluraldelssocialistesespanyolssisónincapaçosd’enten-dre’sambelsseussocis,elssocialistescatalans.Latrobadaesprodueixcoincidintambl’inicidelagiraautomobilísticadeSánchezpelpaísafid’obtenirsuports.Ciceró,quevaserunpersonatgetanintrigantcomindecís,

deiaquelesenemistatssilencioses iocultessónmésterriblesquelesobertes ideclarades.Aixíqueeldiàlegcaraacarasempreésmillorqueelsxiuxiue-josenveubaixa.Lareunióvateniralgunacosademedicinapreventivaidereconeixementdequiés lacapd’infermeria.

La nord-americana Made-leine Peyroux (42), una de

les millors veus del panorama in-ternacional, presenta avui al Pa-lau de la Música,dins del Festival deJazz de Barcelona,el seu flamant àl-bum Secular hymns.PÀGINA 46

Recurrent objecte de burlaa l’NBA, Kevin Love (28) va

fer que ahir tothom parlés d’ellper haver firmat el millor inicianotador. L’aler pi-vot dels Cavaliers vaendossar 34 punts alPortland en un pri-mer quart per a lahistòria. PÀGINA 61

La setmana passada un tri-bunal novaiorquès va con-

demnar els cosins Efraín CampoFloresi FranciscoCampoFreitas,nebots polítics delpresident veneçolà,Nicolás Maduro,per intentar intro-duir cocaïna als Es-tatsUnits. PÀGINA 4

L’Ajuntament de Barcelo-na ha obert un expedient

sancionador, que podria com-portar unamulta de 600.000 eu-ros, a les plataformade lloguer de pisosAirbnb i Home-away per oferir pi-sos turístics il·le-gals. VIURE

Supermercatde solidaritatAvui comença la vuitenaedició del Gran Recapte, lagran campanya de recollidad’aliments que s’organitzaen 350municipis de tot Cata-lunya, amb 2.500 punts derecollida, i que aquest anyha aconseguit arribar als26.500 voluntaris, cinc-centsmés que el 2015 i tot un rè-cord de participació.

Zapatero davant Sánchez Esperit nadalenc

Eldeposat líderdelPSOE,PedroSánchez, reapareixeràdemàa la localitat valencianadeXirivellaenunactecarregatd’expectativesperemprendreunacampanya

per totEspanyaper intentar recuperarel càrrec.L’acompa-nyaranel líderprovincial valencià, JoséLuisÁbalos, l’exal-caldedonostiarraOdónElorza i, curiosament,undels seusadversaris en la sevaúltimabatallapel lideratgedelPSOE,JoséAntonioPérezTapias.La legiódecríticsdeSánchez,que inclougairebé totselspoders fàctics i territorialsdelPSOE,consideraque les sevesopcionsderecuperarel tronsónnul·les.Noobstantaixò, encaracapitalitza la indignacióde lesbasesper la investiduradeRajoy iperaixò temenelsseusmoviments.Aixídoncs,hancontraprogramat la sevareaparicióambunaltreacteaToledoqueprotagonitzaràZapatero,undelsgranscríticsdeSánchez, ambmotiude lacampanyacontra laviolènciadegènerede lesJoventutsSocialistes, que lidera l’asturiàNinoTorre,undirigentmoltafí alpresidentde lagestoradeFerraz,JavierFernández.

ElNadal, a més d’un component tradicional ifamiliar, té també una indiscutible orientaciócomercial. Està demostrat que la instal·lació de

llums festius és un bon estímul per a les vendes en unmoment de l’any vital per a la bona marxa dels negocis.La nova tecnologia, associada a l’ús dels leds, permetque la il·luminació nadalenca, a més de més vistosa,sigui també més eficient en termes de consum energè-tic. Així ho han entès molts ajuntaments, que solencol·laborar amb les associacions de comerciants perquèen aquestes dates els carrers llueixin d’una maneradiferent. L’arribada de governs de la nova esquerra enalguns consistoris, com el de Barcelona o el de Badalo-na, malgrat els temors inicials, no ha comportat canvissignificatius en la programació nadalenca. El sentitcomú ha propiciat que les tradicions, amb la lògicaintroducció d’algunes variacions amb tocs demodernitat, es mantinguin.

EI web de

BIG VANGLa microbiota de l’intestíaccelera l’efecte rebot des-prés d’aprimar-se.

TELEVISIÓLa reacció en televisió da-vant una paraula racista.

‘COMER’La guia Michelin es renova:així queden totes les estre-lles.

LOCALEls helicòpters medicalitzatspodran volar de nit a Cata-lunya.

Internacional 3Política 18Opinió 30Tendències 36Necrològiques 42Cultura 44Cartellera 52Esports 57Anuncis classificats 62Economia 63

PÀGINES 84

Robert ZemeckisCINEASTA

Madeleine PeyrouxCANTANT

Kevin LoveJUGADORDEL CLEVELANDCAVALIERS

Efraín Campo FloresNEBOTDENICOLÁSMADURO

ArnaldoMuñozDIRECTOR AIRBNB ESPANYA

ÍNDEX

ELS SEMÀFORS

PEL FORAT DEL PANY PENSEM QUE...

Màrius Carol DIRECTOR

Lagrannit dela indústriamusicalL’actor brità-nic JamesCorden, famóspel seu xoud’èxit a laCBS, presen-tarà la galadels premisGrammy

SUMARI

INTERNACIONAL

La traïció de TrumpEl president electe dels EUAs’ha trobat amb el primer en-frontament entre els seus segui-dors per la possible elecció deRomney, considerat un feblepels trumpistes, com a nousecretari d’Estat. PÀGINA 6

POLÍTICA

Denúncia per treballarEnricMillo va afirmar que noactuarà contra els polítics quetreballin el dia de la Constitució,però sí que ho farà contraels funcionaris. PÀGINA 24

EDITORIALS

Els temes del diaL’inici de les negociacions per ala pujada del salari mínim inter-professional, i el programa degovern d’Iñigo Urkullu com anou lehendakari basc. PÀGINA 30

OPINIÓ

Comparacions odiosesJoan-Pere Viladecans es lamen-ta que el discurs polític actualhagi obert les portes a un perso-natge comDonald Trump, a quicompara amb l’insigne JesúsGil: “Ja no es vota ni amb lesvísceres ni amb les idees, si esvota és amb la butxaca i ambuna emprenyada anti-algunacosa. Estem sotmesos a la injú-ria tòxica de les xarxes i al patè-tic espectacle d’uns polítics queemmetzinen amb el seu llen-guatge de Twitter i amb eslò-gans primaris. Fabricants detitulars que haurien de ser tute-lats per adults”. PÀGINA 31

TENDÈNCIES

Justícia tardanaEls afectats per la talidomidaseran finalment indemnitzatsdesprés de deu anys de lluitaramb l’Estat. PÀGINA 38

CULTURA

Batalla a l’escenariEl festival Temporada Altaacull Battlefield (Camp de bata-lla), una producció de PeterBrook basada en el clàssic indiMahabharata, que narra la llar-ga guerra entre dues faccions,que finalitza amb una amargavictòria banyada amb la sangdemilers de morts. PÀGINA 50

ESPORTS

L’estrella més fràgilLa lesió de l’extremmadridistaGareth Bale en el derbi contral’Atlètic –que el mantindrà tresmesos apartat dels terrenys dejoc, impedint-li participar en elpròxim duel contra el FC Barce-lona– és la dotzena del futbolis-ta gal·lès, que no aconsegueixcomplir les expectatives ambquè va ser fitxat a causa de lesconstants visites a la infermeriablanca. PÀGINA 59

ECONOMIA

Frenada de la inversióLes dades del PIB espanyolevidencien els efectes negatiusde la incertesa política de l’úl-tim any, sumada al Brexit i eltriomf de Trump. PÀGINA 64

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUMARIO

651000

131497

Diario

204 CM² - 18%

5040 €

2

España

25 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Un Nadal d’exposicions a BarcelonaUS PROPOSEM UN RECORREGUT PER CINC EXPOSICIONS QUE US FARAN GAUDIR DE L~ART AQUESTES FESTES

Les festes nadalenques podenser un bon moment per visi-tar les exposicions que tenleupendents. Aixl, doncs, podeucomengar la ruta al MuseuNacional de Catalunya, on espresenta Picasso romhnic, unamostra que aprofundeix enla visi6 que el malagueny te-nia d’aquest art medieval. Esplanteja, doncs, un dihleg en-tre algunes peces rom~niquesde la coHecci6 del MNAC i laproducci6 picassiana de diver-sos perlodes. A rods, podreuveure un conjunt documen-tal, fins ara in6dit, provinentde l’arxiu del Museu NacionalPicasso-Parls, que inclou cor-respondbncia personal de l’ar-tista i que deixa constfincia dela fascinaci6 que Part romanicsempre li va despertar (fins al26 de febrer).

Thyssen a BarcelonaSi baixeu cap a la plaga d’Espa-nya, atureu-vos abans al Cai- La mostra ’1.000 m2 de desig. Arquitectura i sexualitat’ es pot veure al Centre de Cultura Contemporhnia.

xaForum, on trobareu la granexposici6 Un Thyssen maivist. Hi descobrireu part dela coHecci6 del Museu Thys-sen-Bornemisza de Madrid ipodreu gaudir de peces valuo-ses que ofereixen un recorre-gut per la hist6ria de Part, desdel segle xii~ fins a final del se-gle xx, incidint en cinc gransgbneres de la tradici6 artlsticaoccidental: pintura religiosa,retrat, natura morta, paisat-gei paisatge urb/~. Del Grecoa Marc Chagall, de GustaveCourbet a Vassili Kandinski.Aquest 6s el patrimoni del mu-seu madrileny, que enguanycelebra el vint-i-cinqub aniver-sari (fins al 5 de febrer).

Sexe i arquitecturaMds a prop del centre de laciutat, el Centre de CulturaContempor~nia investiga corns’han imaginat els espais peral sexe en la societat occiden-tal, des del segle xvii~. Trobem

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

651000

131497

Semanal

340 CM² - 60%

16800 €

28-29

España

25 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

exemples com el de NicolasSch6ffer, integrant del movi-ment d’arquitectura radicalfrancesa, que als anys seixan-tava projectar una ciutat ut6-pica, la ville Cyberndtique,arab un Centre d’Entreteni-ments Sexuals. A la mostra1.000 m2 de desig: Arquitecturai sexualitat veureu dibuixos imaquetes d’arquitectura, ins-tal.lacions artistiques.., pecesque narren corn l’arquitecturatamb6 ha contribu~’t a la crea-ci6 dels estereotips de gbnere(fins a119 de mar~).

Una histbria de jazzTamb~ val ]a pena anar a ]a pla-~:a Reial per fer una ullada a laFundaci6 Setba, que presental’e×posici6 Negra i reial, que re-crea la membria del Jamboree,la mltica sala que es va con-vertir en la porta d’entrada deljazz a Barcelona. Hi ha obresde Quico Estivill, Jordi Iserni Andrea Tortes, i fotografiesin+dites de C~sar Malet, entred’altres. Una part de la mostratamb~ es pot veure als establi-ments de la pla~a Reial. A m~s,podeu participar en la rutaguiada BCN Reial & Criminal,que organitza CultRuta en el

El CaixaForum acull quadres d’Eduard Hopper del Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid. A la dreta, una de les escultures de Jaume Plensa a la Galeria Senda.

marc de l’exposici6, i que des-

VAL LA PENA ANAR Acobreix la histbria negra de laciutat (fins a 1’11 de febrer).

LA PLA.CA REIAL PER FERUNA ULLADA A LA FUNDACI0Plensa, referent escultbricSETBA~ QUE PRESENTA Finalment, us recomanem que

I.’EXPOSICIO ’NEGRA I aneu fins al carrer de Tra-falgar, a la Galeria Senda, on

REIAL’, GlUE RECREA LA encara sou a temps de veureMEMORIA DEL JAMBOREE la mostra ElBosc Blanc, amb

peces de l’escultor 3auraePlensa. S6n rostres de noiesjoves, cobertes amb una phti-na blanca, que transmeten unaire d’introspecci6 i espiritua-litat. Una bona oportunitat deveure com Plensa aposta peruna nova est+tica i per cons-truir peces d’una escala menora la queens t~ habituats (fins

a121 de gener). Ben a prop dela galeria, teniu el Palau de laMfisica i, just davant, l’escul-tura de gran format Carmela,tamb~ de Plensa. Val la penafer-hi una ullada, ja que, gr~-cies a la insist+ncia dels veYnsdel barri de la Ribera, l’escul-tura no s’ha retirat i es man-tindr~ a la ciutat vuit anys.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

651000

131497

Semanal

340 CM² - 60%

16800 €

28-29

España

25 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

20MINUTOS 23

P. CARO

●

Datos prácticos

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

BARCELONA

180000

78783

Lunes a viernes

90 CM² - 10%

1352 €

23

España

25 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PANORAMA

89000

9183

Diario

450 CM² - 50%

2182 €

35

España

24 Noviembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Quartet Mèlt protagoniza el tradicional concierto de Prodis> La actuación tendrá lugar mañana en el Centre Cultural Terrassa

Pamela Navarrete

Si en algo se caracterizan los con-ciertos que cada año organiza, con fines solidarios, la entidad egaren-se Prodis, es en la variedad de las propuestas. Hoy se suma a la larga lista de artistas que por el momen-to han apoyado con su presencia a esta iniciativa El Quartet Mèlt. El principal aval de la formación es su condición de ganadora de la terce-ra edición del popular concurso te-levisivo “Oh Happy Day.”

El Quartet Mèlt es un grupo vo-cal joven que se creó en el año 2012, y que está integrado por la soprano barcelonesa Magalí Sare, por la contralto también barcelonesa Ariadna Olivé, por el tenor tarraco-nense Eloi Fort y por el barítono na-tural de Esplugues Oriol Quintana.

Los cuatro se unieron persi-guiendo el principal objetivo de emprender “un proyecto conjunto con el objetivo de disfrutar de la música y transmitirla a todos los que les escuchan”, explican en su texto de presentación.

El cuarteto cuenta con “un reper-torio muy amplio y variado, que abarca desde obras de música an-tigua hasta temas modernos”, se-gún concretan. Una de sus caracte-rísticas ha sido la apuesta, desde sus inicios, de “una tendencia di-dáctica en cada una de sus actua-ciones” en la que se ha tenido muy en cuenta siempre al público al que se dirijían. Lo cierto es que el gru-po se inició en el canto coral clási-co aunque, a raíz de su participa-ción en el citado espacio televisivo, se introdujo en la música comer-cial.

En este caso y tal com ya anun-ciaron hace una semana, ofrecerán un concierto a capella, con “una muestra de lo que ha sido la gira de este verano, presentando material del disco ‘Maletes’, y representativa

El Quartet Mèlt, protagonista mañana del concierto en beneficio de la Fundació Prodis.

de nuestra trayectoria.” El disco es una muestra de su eclecticismo musical, y en la propuesta de hoy se concretará en canciones tradi-cionales y piezas que interpretaron en su día en “Oh Happy Day”, en-tre otras composiciones.

El grupo ha ofrecido diversos conciertos por toda Catalunya, en-tre los que destaca el festival de música de la Vall de Camprodón, el festival Nits d’Estiu de Talamanca, o la clausura del cicle Núria Delclòs “clàssica” en el cafè Metropol de Ta-rragona, entre otros. A estas actua-ciones suman un periplo interna-cional que les ha llevado por el Ur-ban Youth Choir Festival de Örebro, Suecia, o que se ha materializado en su participación en el festival Cantagiovani de Salerno, en Italia.

Al mismo tiempo, la formación ha compartido escenario con for-

maciones musicales tales como el Cor de cambra Anton Bruckner, el Cor DaCapo de Tarragona o el Cor Diaula de Barcelona.

MASTERS Y MENTORES En paralelo a los conciertos, el cuarteto ha impartido diversas masterclasses en los coros juveni-les Le Note Allegre, Le Koriste, el Coro Decanter y el Coro Ensemble Vocale Anima Vocis, además de participar como jurado en el mar-co de la VII edición de la Rassegna Nazionale di Cori Voci Bianche, Scolastici e Giovanili Cantagiovani de Salerno.

Entre sus mentores destacan los consejos que el conjunto ha recibi-do de profesionales tales como Joakim Arenius, Júlia Sesé, Franca Floris, Silvana Noschese y Mario Giorgi .

El de Quartet Mèlt se sumará, en esta 12ª edición de los Conciertos de Prodis, a las actuaciones ofreci-das desde 2005 por Lluís Llach & Feliu Ventura, la Orquestra Simfònica del vallès y la Coral Sant Jordi (con el Rèquiem de Mozart), la Locomotora Negra, Maria del Mar Bonet, Companyia Elèctrica Dharma, Orfeó Català y la Orques-tra de Cambra Terrassa 48, la Ban-da Municipal de Barcelona, la Sant Andreu Jazz Band, la Polifònica de Puig-Reig, Gossos y la Orquestra Ars Mèdica.

L A C I TA

■ Concierto El Quartet Mèlt ■ Lugar Centre Cultural Terrassa ■ Hora Mañana viernes, a las nueve de la noche ■ Precio 18 €

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

4141

Martes a sábados

562 CM² - 49%

259 €

12

España

24 Noviembre, 2016

ORFEO CATALA

Aquest lloc web utilitza cookies, tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística sobre la seva navegació i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències, generada a partir de les seves pautes de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Més informació.

�

“PINTA BÉ”

Simon Halsey: el Guardiola Simon Halsey: el Guardiola Simon Halsey: el Guardiola Simon Halsey: el Guardiola del món coraldel món coraldel món coraldel món coral

• El britànic ha pres el relleu de Josep Vila en la direcció dels cors de l’Orfeó Català

� � � �

Simon Halsey és el nou director dels cors de l'Orfeó. // Palau de la Música

ANNA FELIPE VILLALOBOSCap de Cultura

�EN DIRECTE

El món a RAC1 ��

Pàgina 1 de 3Simon Halsey: el Guardiola del món coral

25/11/2016http://www.rac1.cat/programes/no-ho-se/20161124/412133858992/simon-halsey...

Normes de participació

>> Accedeix-hi per comentar

Actualitzada el 24-11-2016 22:42

Halsey vol obrir una nova etapa, però sense fer

trencadissa. Li agradaria que el Palau de la

Música s’obrís encara més a la societat,

impulsar la carrera de joves directors, buscar

l’equilibri entre el repertori de compositors

catalans i internacionals, col·laborar amb grans

noms de la direcció i, per sobre de tot,

encomanar a tothom l’entusiasme que sent

per la música.

Al “Pinta bé” del No ho sé hem pogut

conversar amb Simon Halsey, poc abans d’un

cap de setmana intens per al director i per a la

institució: dissabte Halsey dirigirà l’Orfeó

Català i el Cor de Cambra amb el “Rèquiem” de

Fauré, i diumenge, el Palau de la Música obre

portes per a tots aquells que el vulguin visitar.

Pinta bé: Orfeó Català

00:00|03:53

�

Comentaris més nousComentaris més nousComentaris més nousComentaris més nous | Comentaris més antics

0 Comentaris

Pàgina 2 de 3Simon Halsey: el Guardiola del món coral

25/11/2016http://www.rac1.cat/programes/no-ho-se/20161124/412133858992/simon-halsey...