Recursosdelageosfera (file minimizer)
Transcript of Recursosdelageosfera (file minimizer)
![Page 1: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/1.jpg)
RECURSOS DE LA GEOSFERA
http://ocw.innova.uned.es/cartografia/cortes_geologicos/cog_02.htm
![Page 2: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/2.jpg)
Els recursos naturals
Un recurs natural és qualsevol component del medi natural, tant matèria com energia, que és important per al ús de les persones.
![Page 3: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/3.jpg)
RECURSOS NATURALS GEOLÒGICS
RECURSOS ENERGÈTICS RECURSOS NO ENERGÈTICS RENOVABLES NO RENOVABLES
![Page 4: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/4.jpg)
ROQUES INDUSTRIALS Roques que s’aprofiten per les seves propietats
fisicoquímiques, sense tenir en compte les substàncies i l’energia que se’n pugui extreure.
Construcció Siderúrgia Química Agrícola.
Normalment, en explotacions superficials a cel obert (graveres o pedreres). Impliquen un fort impacte ambiental. Mines: explotacions subterrànies.
![Page 5: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/5.jpg)
APLICACIONS DE LES ROQUES INDUSTRIALS.
CONSTRUCCIÓ AGLOMERATS ÀRIDS VIDRE CERÀMICAPEDRES DE CONSTRUCCIÓ(basalt, roques plutòniques, pissarra, calcàries...)
CIMENT (pissarres, calcàries)
NATURALS (sorra i grava)
(Quars, Quarsita i calcària)
TERRISSES I PORCELLANES(argila)
ROQUES ORNAMENTALS(marbre, quarsita, calcàries, conglomerat, gres)
CALÇ (marbre, calcàries, marga)
ARTIFICIALS(basalt, quars, marbre, quarsita, pissarra, calcàries, conglomerat)
RAJOLES O MAONS (argila)
GUIX PRODUCTES REFRACTARIS(argila)
![Page 6: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/6.jpg)
ÀRIDS Pedres o fragments de
mides diverses (blocs, graves, sorres, argiles o llims)
Fabricació formigó, ciment i morters.
Construcció Catalunya: explotacions
de graves i sorres per fabricar àrids i vidres.
![Page 7: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/7.jpg)
Àrids Manipulació àrids
naturals: trituració i classificació per grandàries.
Són rentats i utilitzats immediatament a la construcció.
![Page 8: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/8.jpg)
El jardí japonès és el resultat d'una tradició mil·lenària. Té uns principis estètics de sobrietat i equilibri que ens inspiren a l'hora de concebre espais minimalistes d'un elevat valor contemplatiu.
Es caracteritzen per l'ús de graves de diferents textures, elements solitaris com pedres, espècies de fulla caduca
![Page 9: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/9.jpg)
Conjuguen naturalesa i art
![Page 10: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/10.jpg)
![Page 11: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/11.jpg)
AGLOMERATS Àrids cohesionats
amb matèria aglomerant.
CIMENT (pòrtland): Barreja de calcària, argila i sorra silícica.
GUIX: Com aïllant parets.
CALÇ: òxid de calci impur. Sòlid blanc alcalí. Construcció, agricultura...
![Page 12: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/12.jpg)
ROQUES DE CONSTRUCCIÓ: PEDRES
No poden ser polides, només tallades. Per àrids i per construcció.
Catalunya: més de 80 pedreres.
Basalt Roques carbonatades
(calcàries, dolomies, marbres): jardineria, ciments, paviments...
Pissarres: teulades, àrids. Granítiques: àrids i pedres
de construcció (granits)
![Page 13: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/13.jpg)
![Page 14: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/14.jpg)
PRODUCTES CERÀMICS 80% construcció 11% ciment 6% indústria electrònica 3% ceràmica fina
TERRISSES (fang i porcellana)
RAJOLES
PRODUCTES REFRACTARIS (indústria)
![Page 15: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/15.jpg)
Elements de ceràmica. En tots els llocs on l'argila és
abundant la tradició de la utilització de la ceràmica és molt antiga, tant en la construcció com fora de ella. Els objectes fets amb aquest material són també molt diversos, alguns d'ells coneguts des de segles: maons, teules, rajoles, etc., altres més nous: blocs [9], revoltons, gelosies [10], etc. Sigui com sigui, es tracta de productes d'una indústria molt viva i que al costat d'elements molt antics en combina d'altres renovats
contínuament.
![Page 16: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/16.jpg)
L’ART DE LA CERÀMICA
![Page 17: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/17.jpg)
![Page 18: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/18.jpg)
Las distintas arcillas se formaron, primero a partir de la descomposición de las formaciones rocosas y, por la acción de distintos factores, presión tectónica, movimientos sísmicos, distintos tipos de erosión, etc., y segundo por la adquisición, durante el viaje hasta su lugar de sedimentación, de diferentes impurezas de origen mineral; por lo tanto, dependiendo de las características de la roca de origen, existen innumerables tipos de arcillas, cada una de las cuales posee unas propiedades particulares.
![Page 19: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/19.jpg)
CERÀMICA EN L’ARQUITECTURAMODERNISTA
![Page 20: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/20.jpg)
VIDRE Origen: Quars:
mineral present en sorres, gresos i quarsites, o en filons.
Barrejat amb òxids alcalins, calç o fluor.
![Page 21: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/21.jpg)
L’art dels vitralls A partir dels cartons dibuixats pels
tallers artístics, l'art de fer vitralls consistia, a l’edat mitjana i fins el segle XX en la realització d'un gran nombre de trossos de vidre que són tintats o tenyits de color en la seva massa i realçats amb traços de grisalla per ser finalment units amb tires de plom que delimiten les figures i aïllen els diferents colors per mantenir el seu valor. La massa de vidre plena de bombolles i impureses actua sobre la llum trencant-la en mil raigs de color. La pròpia tècnica, per no esborrar les figures amb la irradiació dels finestrals, imposa una composició plena en un espai sense profunditat, amb un dibuix precís i una certa riquesa de color.
![Page 22: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/22.jpg)
L’art dels vitralls
![Page 23: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/23.jpg)
Vitrall del sostre del Palau de la Musica Catalana fet per Antoni Rigalt
![Page 24: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/24.jpg)
![Page 25: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/25.jpg)
Roques ornamentals
![Page 26: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/26.jpg)
![Page 27: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/27.jpg)
![Page 28: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/28.jpg)
![Page 29: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/29.jpg)
MINERALS INDUSTRIALS MINERALS
METÀL·LICS I NO METÀL·LICS.
![Page 30: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/30.jpg)
MINERALS METÀL·LICS FERRO: 4,7% de l’escorça
(abundant). Extret de la magnetita, l’hematita (oligist), limonita. (30-60% de metall).
Acer: aliatge del ferro. Maresme, Gironès,
Pirineu
ALUMINI (7,5% escorça). Extret de la bauxita.
Anoia, Alt Penedès.
![Page 31: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/31.jpg)
COURE: 0,01 de l’escorça: calcopirita, cuprita, malaquita i atzurita.
Tercer més emprat. Aliatges:
Coure+zinc: llautó. Coure+estany:
bronze Coure+zinc+níquel:
alpaca.
Berguedà, Pirineus
![Page 32: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/32.jpg)
ESTANY: Obtingut de la cassiterita. Dúctil.
MERCURI: Cinabri. Utilitzat abans a termòmetres. Molt tòxics.
PLOM: Galena. Nociu per a la salut humana. Usos industrials i additiu gasolina. Priorat.
![Page 33: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/33.jpg)
ZINC: esfalerita. Canalitzacions, telefonia, electricitat...
TITANI: Ilmenita, aeronàutica, medicina. Baixa densitat.
TUNGSTÈ: Wolframita.
![Page 34: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/34.jpg)
L'art de la forja es remunta als temps de les primeres civilitzacions.
![Page 35: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/35.jpg)
![Page 36: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/36.jpg)
![Page 37: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/37.jpg)
L’estany és el metall que es fon més facilment, no s’oxida i no és tóxic. De color blanc plata, molt maleable, la cual cosa permet l’ús de diferents tecniques: folrat, perfilat, esgrafiat i repujat.
![Page 38: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/38.jpg)
Treballant la plata
![Page 39: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/39.jpg)
MINERALS NO METÀL·LICS. SILICI: Silicats.
(25% escorça, més abundant). Electrònica, ciments, vidres. Silicones i coles.
SOFRE: Pirites. Fertilitzants, sulfúric, colorants, pesticides.
![Page 40: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/40.jpg)
SODI: En dipòsits d’halita o sal gemma. Industria alimentària, blanquejant...
CALCI: 3,5% escorça. En calcita, dolomita, fluorita, guix. En construcció i agricultura, indústria (paper, pintures, vidre...).
POTASSI: 2,6% Silvina, carnal·lita.
Fertilitzants, indústria alimentària, medicina.
Durant el segle passat va haver-hi una gran activitat minera, però van tancar progressivament fins als anys 80.
Actualment, la única extracció activa de minerals Catalunya és de silvina a la conca potàssica del Bages.
![Page 41: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/41.jpg)
Obtenció de pigments
Els pigments són substàncies naturals o químiques que tenen la propietat de reflectir i absorbir una determinada fracció de l'espectre de llum blanca. Les composicions dels pigments són molts diverses però els podem agrupar en dos grans grups o famílies: els inorgànics (procedents de minerals: terres o metalls) i els orgànics (derivats de vegetals o animals o obtinguts via sintètica a través de derivats d'hidrocarburs).
Cada pigment segons la seva tonalitat rep un nom determinat. Aquest nom normalment ens indica la seva composició química: blanc tità, blanc de plom, blanc de zenc, groc de crom, groc d'antimoni (de Nàpols), roig de cadmi, blau de cobalt,…
![Page 42: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/42.jpg)
![Page 43: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/43.jpg)
![Page 44: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/44.jpg)
IMPACTES DE LES EXPLOTACIONS PEDRERES: Recurs aflorant o a poca profunditat,
horitzontal. Roques Fort impacte mediambiental (pèrdua sòl, impacte
visual, contaminació acústica, atmosfèrica, esllavissades, despreniments...)
![Page 45: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/45.jpg)
GRAVERES
Extracció de graves o àrids a partir de dipòsits de sediments. No fa falta barrinar el terreny.
Impacte: contaminació d'aqüífers si n’hi han.
Extracció de graves o àrids a partir de dipòsits de sediments. No fa falta barrinar el terreny.
Impactes Contaminació d'aqüífers
si n’hi han. Contaminació (pols,
soroll) Impacte visual Destrucció del terreny.
![Page 46: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/46.jpg)
MINA A CEL OBERT Minerals dispersos
en el subsòl. Forat a terra en
forma d’embut, esglaonat.
Fort impacte, contaminació d'aqüífers, aigües àcides.
![Page 47: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/47.jpg)
MINA EN GALERIA Explotació en filons
o estrats a profunditat.
Pou (vertical) Galeria
(horitzontal) Riscs:
esfondraments o subsidència.
Poc impacte visual, però sovint en contamina l’aigua subterrània.
![Page 48: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/48.jpg)
RECURSOS DE L’EDAFOSFERA: AGRICULTURA
MODIFICACIONS DEL SÒL:
Modificacions dels horitzons dels sòls.
Aportacions de fertilitzants i pesticides.
Instal·lacions de sistemes de reg.
Instal·lació de mesures antierosió (feixes, murs per el vent...)
![Page 49: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/49.jpg)
Es cultiva l’11% del total de la Terra. Segons uns especialistes, es podria arribar al 24%
Més agricultora de subsistència als països en vies desenvolupament.
Catalunya: 33% camps de conreu
CEREALS: Blat,arròs, blat de moro.
LLEGUMS
TUBERCLES
ARBRES FRUITERS
HORTALISSES
COTÓ, LLI , CÀNEM
![Page 50: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/50.jpg)
AGRICULTURA INTENSIVA
És més rendible Es cultiven grans
extensions, planes. Molta maquinària
pesant. Abús dels
fertilitzants i plaguicides.
Monocultius. Llavors
manipulades genèticament.
AGRICULTURA TRADICIONAL
Menys rendible Terrenys de tot
tipus Poca maquinària,
més mà d’obra. Fertilitzants
orgànics. Diversos tipus de
plantes. Llavors naturals.
![Page 51: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/51.jpg)
RAMADERIA Molts conreus
(lleguminoses, cereals) són destinats al bestiar. (farratge)
Pastures o prats d’herba: extensions de terreny amb herba tendra,sense tija, que rebrota dues o tres vegades l’any. Destinades al bestiar boví i oví.
![Page 52: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/52.jpg)
BESTIAR BOVÍ (Bous,
vaques) EQUÍ (Cavalls) PORCÍ OVÍ, CAPRÍ AVIRAM CONILLS
![Page 53: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/53.jpg)
Com en el cas de l’agricultura, també podem distingir la ramaderia intensiva (cria amb pinsos, en llocs reduïts, es redueix el període de creixement...) de l’extensiva: tradicional, transhumància... Baix rendiment, però més sostenible ambientalment.
![Page 54: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/54.jpg)
Obtenció de teixits
![Page 55: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/55.jpg)
![Page 56: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/56.jpg)
Assecat de fibra de Sisal a Madagascar
Fibra de cànem
Capolls de cuc de seda
fibra de rami Nativa de la India treballant la fibra de coco
![Page 57: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/57.jpg)
![Page 58: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/58.jpg)
![Page 59: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/59.jpg)
![Page 60: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/60.jpg)
![Page 61: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/61.jpg)
SILVICULTURA Explotació de boscos per producció de fusta. Dos tipus de boscos: BOSCOS ALTS O DE LLAVOR: Tales periòdiques amb
reserves. BOSCOS BAIXOS O DE REBROT: Freqüència de
tales superior.
![Page 62: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/62.jpg)
CATALUNYA: 28% del territori. Zones mediterrànies: pi blanc Muntanya mitjana continental seca:
boscos de pi roig, roure, faig o avet. Alta muntanya: Pi negre, avet, bedoll.
![Page 63: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/63.jpg)
![Page 64: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/64.jpg)
SILVICULTURA TRADICIONAL Explotació sostenible Menys rendible Espècies autòctones de creixement lent: els
nutrients del sòl passen als arbres poc a poc: no s’empobreix.
Impacte mínim, el sòl no necessita recuperar-se. Maquinària lleugera, respectuosa. El sòl es regenera ràpidament després de la tala. Recuperació ràpida: substitució directa dels
arbres per individus joves de la mateixa espècie.
![Page 65: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/65.jpg)
SILVICULTURA INTENSIVA No és una explotació
sostenible. Més rendible. Espècies de creixement
ràpid (no autòctones): pi insigne, eucaliptus australià: implica empobriment progressiu del sòl.
A vegades, si la tala és força intensiva, el sòl no es pot regenerar a curt termini.
S’utilitza maquinària pesant, que malmet el bosc.
![Page 66: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/66.jpg)
![Page 67: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/67.jpg)
![Page 68: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/68.jpg)
![Page 69: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/69.jpg)
El BOSQUE DE OMA
![Page 70: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/70.jpg)
GESTIÓ I CONSERVACIÓ DEL SÒL Ordenació del territori:
protecció dels recursos: agraris, miners, urbanístics...
Carta Europea dels Sòls (Estrasburg, 1972): el sòl és un recurs de la biosfera, s’ha d’evitar la degradació o destrucció.
![Page 71: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/71.jpg)
MESURES PER FRENAR L’EROSIÓ Mantenir el sòl amb
vegetació Sentit llaurades amb
corbes de nivell de terreny: menys escolament.
Bancals de pedra per afavorir la retenció d’aigua.
Dics en xaragalls. Repoblacions
forestals.
![Page 72: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/72.jpg)
Zones de pastura estable, sostenible. Barreres vegetals contra l’erosió eòlica. Murs de contenció en zones de risc
d'esllavissades i despreniments. Planificació urbanística: no a la construcció indiscriminada. Espais naturals protegits. Frenar la contaminació dels sòls: evitar l'ús
abusiu de fertilitzants i plaguicides.
![Page 73: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/73.jpg)
![Page 74: Recursosdelageosfera (file minimizer)](https://reader035.fdocuments.co/reader035/viewer/2022062304/55ba016fbb61eb1b198b4798/html5/thumbnails/74.jpg)