redes

DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES

3r Magisteri Educació Infantil

1

VÍDEO DEL PROGRAMA “REDES 77: Crear hoy las escuelas de mañana” de EDUARD PUNSET

Mai abans hi havia hagut una diferència tant gran entre dues generacions. Per una

banda, els alumnes actuals fan els deures amb l’ajuda d’Internet i immersos dins les

xarxes socials i per l’altra els mestres treballen a les aules tot aplicant metodologies del

s.XX.

No es produirà una millora en l’educació fins que els alumnes no exposin el que

realment volen aprendre i els interessa de la societat i els mestres canviïn les seves

maneres de fer.

Actualment, els infants són tant diferents a causa de l’impacte dels mitjans de

comunicació, els quals aporten uns problemes i unes oportunitats per aprendre,

conèixer i experimentar coses que abans no es tenien. Les experiències dels infants

d’abans eren limitades.

Ara els infants estan exposats a gran quantitat d’informació i coneixements i és per

aquesta raó que són més savis.

Els infants aprenen més amb les relacions socials, amb els amics, amb les xarxes

socials,... és a dir, uns amb els altres i a través de vincles d’amistat que no pas a l’aula.

PENSAR DE MANERA GLOBAL I CRÍTICA

No es tracta de recitar continguts exposats sinó de plantejar una pregunta que tingui a

veure amb el context actual i a partir d’aquí buscar una resposta.

Els alumnes penses de forma global, critica amb les idees que són establertes i sense

entendre les coses de manera compartimentada. Treballar de forma interdisciplinar.

Han de ser capaços de reflexionar i d’aquesta manera es construirà el coneixement en

l’aula intel·ligent.

Què fa que una experiència sigui una font d’aprenentatge? Els joves d’avui se senten

cada vegada més desconnectats de la societat ja que hi ha una gran diferència entre

les dues generacions. Els joves tenen molt a dir del que volen del món i del que creuen

que hauria de ser el món, però no acaben de trobar massa el seu lloc. Alhora, els



2

adults es veuen amenaçats per tot el que saben els joves i per la manera com veuen el

món.

Hem de tancar aquest espai i fer veure els infants que poden tornar a ser ciutadans

actius per fer canviar el món. Que notin que la seva participació és important, que se

sentin part de la comunitat.

TREBALLAR PELS ALTRES

Les escoles del futur han de fomentar el treball en equip i la solidaritat. És important

que els infants sentin que són responsables del seu entorn, que tenen el deure de

portar a terme una participació activa i tenir ganes de viure en un món millor.

Es tracta de veure de quina manera podem ajudar la nostra comunitat, la més propera

i també la que ens queda més llunyana. Per exemple, en una escola un professor

proposa de treballar la manera com viuen les persones en un món subdesenvolupat.

D’aquesta manera es fomenta l’empatia perquè es veuen les dificultats en les que

viuen altres persones del món.

Entendre que el treball en grup, de manera col·laborativa produeix millors resultats

que el treball individual.

Si estudiem la felicitat d’una manera científica, veiem que no importa tant la felicitat

en ella mateixa, sinó que diem que la felicitat es troba en l’espera d’aquesta felicitat.

Relacionat en l’educació, diem que aquesta no té la seva importància en la meta del

viatge sinó en el que es fa durant el recorregut.

En els nens sempre ens hem centrat en el producte final, sempre hem fet coses que

conduïssin a un resultat. Aquest resultat final era el que entenem com les

qualificacions, de manera que l’educació estava dissenyada perquè tots els alumnes

aconseguissin els mateixos objectius durant la seva etapa escolar, i el que ha acabat

passant és que els mestres s’han obsessionat en aquestes qualificacions.

Com a conseqüència d’això, hem oblidat que el que és bo de l’educació és

l’experiència, en el moment, en l’alegria de descobrir alguna cosa, en la satisfacció de

tenir una pregunta i poder buscar una resposta, i no és la resposta el que ens fa gaudir



3

sinó el viatge per arribar-hi. Però actualment, la màgia d’aquesta viatge s’ha difuminat

una mica. És per això que cada vegada hi ha més nens que abandonen l’educació,

perquè no hi veuen cap funcionalitat i sentit al que aprenen, perquè s’ignora l’alegria

del passar pel camí i no hi ha troben cap emoció.

DISFRUTAR APRENENT

Els mestres ens hem de fixar molt en els nens de 0 a 3 anys perquè és quan més estan

aprenent i també quan estan gaudint més.

Partir de la concepció que a l’ésser humà li agrada aprendre i li agrada perfeccionar-se.

Les escoles del futur utilitzaran les noves tecnologies per als processos d’ensenyament

– aprenentatge i s’han d’utilitzar de forma activa per connectar-les amb les emocions

que senten els infants quan juguen i aprenen.

Les dinàmiques de classe seran molt diferents, es valoren molt les emocions que es

produeixen en les interaccions. La importància és que estiguin feliços tot

desenvolupant intel·ligències diferents.

La mestra té un paper d’acompanyament i no pas de liderat.

Es diu que la docència és una vocació perquè neix de la passió de fer alguna cosa per

les criatures, per canviar les coses i conduir-los a llocs millors. El problema és que el

sistema està tant reglamentat, tant ordenat, tant centrat en els resultats específics

pressionat pels resultats que en certa manera perdem la passió per culpa de la pressió.

Aleshores això fa que no es pugui transmetre aqueta passió als infants i això

repercuteix en els seus aprenentatges. De manera que és vital mantenir aquesta

passió en els mestres perquè així ho transmeten en els alumnes i ells sentiran també

passió .

Actualment, hi ha la necessitat de transformar el model educatiu per tal que aquest

impliqui l’aprenentatge de la intel·ligència social i emocional en el sistema educatiu. És

una de les capacitats necessàries que els alumnes han de dominar per integrar-se amb

èxit en la societat. A continuació serà necessari formar els professors en aquest model,

en les estratègies que poden aplicar a les aules i que siguin conscients que han



4

d’ensenyar unes competències noves als alumnes. Aquests competències són que

aprenguin a descobrir i a gestionar les seves pròpies emocions. Aquest procés de

formació per als professors per aconseguir aquest canvi en la manera de fer en

l’ensenyança, serà un aprenentatge personal nou tant pels alumnes com per els

professors.

Donar la importància que es mereix a les emocions, no és un aspecte que hagi costat

introduir en el sistema perquè de fet l’aula és l’espai natural en el qual sorgeixen totes

aquetes emocions. Un espai on al llarg del dia flueixen moltes emocions d’esforç,

d’alegria, de frustració, de companyerisme,... És el lloc ideal on el professor tot

interactuant amb els seus alumnes aprèn a agafar el millor de cadascuna d’aquetes

emocions i dirigir-la cap a la millor direcció possible.

Les capacitats amb les quals s’han de formar els alumnes actualment per preparar-los

pel món laboral són completament diferents que les que es demanaven abans. Ara és

imprescindible la capacitat de pensament crític i sobretot l’empatia, de transferència

del coneixement, de innovació, la imaginació, la creativitat i totes aquestes habilitats

han de ser presents dins l’aula.

GESTIONAR LES EMOCIONS

És important que els infants vegin que aprendre és bo per a ells però que sobretot és

bo perquè els pot canviar la vida. De totes maneres, els més petits és bo que

entenguin el context, és a dir, fer-los-hi veure que els estudis i els aprenentatges els

poden ser de molta utilitat per ara en aquest moment.

Si ens fixem en les criatures més petites, veiem que aprenen a través de l’acció, del joc,

de l’experimentació. A més a més, moltes vegades és millor formular una pregunta

que no pas explicar-los-hi les coses d’un tema o d’una assignatura concreta de manera

magistral.

Per exemple, una mestra un dia va decidir que volia treballar el concepte d’empatia

amb els infants. El que va fer va ser traduir un concepte difícil com és aquest en alguna

cosa que entenguessin bé els infants. Així, un dia el matí va arribar a la classe i els va

preguntar com creien que se sentirien si fossin una tortuga. De manera que durant



5

aquella setmana, els infants continuaven treballant matemàtiques, llengua, ciència,...

però ho feien tot intentant buscar la resposta a aquesta gran pregunta.

Amb el plantejament d’aquesta pregunta, fins i tot aquell infants que sempre estava

en el seu món va implicar-se en el tema i en buscar una resposta a aquesta pregunta

que el va portar a un aprenentatge.

En canvi, si la mestra hagués plantejat als infants la pregunta “digueu-me en que

consisteix l’empatia?” els alumnes haurien passat de la pregunta.

redes

Documents

Transcript of redes