Jesús de Natzaret CONTEXT HISTÒRIC

DOCUMENTS SOBRE JESÚS DE NATZARET

Els evangelis Els relats evangèlics

Testimonis

Els evangelis - Evangelis EU ANGELOS Bona nova, de la promesa de Déu- Quatre evangelis: Mateu, Marc, Lluc, Joan - Dos d’ells escribes ( Marc i Lluc ) i dos testimonis dels fets ( Mateu i Joan )- Es van escriure per veure una mateixa vivència des de diferents punts de

vista, i de veure que suposadament, hi ha un sol cami de salvació, la de Jesús.

Els relats evangèlics canònics i apòcrifs

● CANÒNICS - Són els evangelis redactats probablement al s.I- Això abarca els tres evangelis ( el de Mateu, Marc, Lluc) i el conegut com a quart evangeli, el de Joan.

● APÒCRIFS- Són els escrits sorgits en els primers segles del cristianisme al voltant de la figura de Jesús de Natzaret que no van ser inclosos posteriorment en el cànon de l'Església catòlica- Apòcrif APOKRYPTO ocultar

Altres testimonis escrits sobre Jesús: romans, jueus, musulmans- Tàcit ( 116 d.C. )

L'historiador romà ( 56-118 d.C ) esmenta a « Crist » en les seves « Anals » escrits cap a l'any 116 d.C. en parlar sobre Neró i l'incendi de Roma en l' any 64. El seu nom prové de Crist , qui sota el regnat de Tiberi , va ser executat pel procurador Ponç Pilat.

- Flavi Josep ( 93 d.C. )L'historiador jueu romanitzat (37-110 d.C.) recull en el text conegut com «Testimonium Flavianum» del seu llibre « Antiguitats jueves ( 91-94 )», Va una referència a Jesús i va dir; «En aquell temps va aparèixer Jesús , un home savi, ( si és lícit anomenar- home ) ; perquè va ser autor de fets sorprenents.

- Luciano ( 165 d.C. )L'escriptor grec Luciano de Samosata satiritza els cristians en la seva obra « La mort de Pelegrí», on deia; només inferior a l'home de Palestina que va ser crucificat per haver introduït aquesta nova religió en la vida dels homes

COM ERA PALESTINA EN EL TEMPS DE JESÚS

Territori i regions

Recursos econòmics

Jerusalem

Domini Romà Personatges històrics

El territori i les regions- Poble jueu sotmès al poder romà- El territori estava dividit en quatre províncies: Galilea, Samaria, Judea, Perea

Els recursos econòmics-En aquells temps, en palestina, el territori estava sotmès a l’imperi romà, i els ciutadans teníen que pagar dos tipus d’impostos: el directe, i l’indirecte.

- Les profesions que s’exercíen generalment eren: pastors, agricultors, comerciants, i banquers

- Els romans buscaven mercats per als seus productes.

- Judea estava posicionada en un lloc estratègic comerçialment, ja que era una ruta molt concorreguda

Jerusalem- Actualment capital d’Israel

- Es una antiga ciutat de molta importància per a les tres principals

religions monoteistes del món, cristianisme, islam i judaisme.

- Va estar dividida entre Israel i Jordània, però amb la coneguda guerra dels sis dies, Israel es va quedar amb el territori.

Personatges històrics (Octavi August,Herodes el Gran, Ponç Pilat.)

Octavi August

- Va ser el primer emperador de l'Imperi romà. Goberna entre 27 a. C. i 14 d.C any de la seva mort, convertint-se així en l'emperador romà amb el regnat més prolongat de la història.

- Naixement 23 de setembre de 63 a. C.Roma, República romana → Defunció 19 d'agost de 14 d. C. ( 75 anys )

Herodes el Gran - Va ser rei de Judea, Galilea , Samaria i Idumea des del 40 a. C. fins a la seva mort, en qualitat de vassall de Roma.

- Sota el seu govern es va incrementar el desenvolupament del comerç i de l'agricultura i es va dur a la pràctica un pla de construccions d'importància.

- Data de la mort: 4 a . C., Jericó

PONÇ PILAT- Membre de l'ordre eqüestre, va ser el cinquè prefecte de la província romana de Judea , entre els anys 26 i 36 d.C. , pel que va tenir un paper rellevant en els esdeveniments de la província en aquests anys.

-Va néixer a Itàlia → I va morir a 37 d. C. , Itàlia

- Conegut pel gest de rentar-se les mans que relata Sant Mateu en el seu evangeli per expressar que Jesús va ser condemnat injustament.

LA VIDA SOCIAL EN TEMPS DE JESÚS

Societat en temps de Jesús

Judaisme en temps de Jesús

Temple d’Herodes

Sinagogues

Grups religiosos

Els marginats

La dona

Societat jueva en temps de Jesús- Hi havien alguns grups socials: - Publicans: Recaudadors d’impostos: dos tipus: caps dels sistemes de

recaudació d’impostos, o els cobradors locals- Zelotes: Aquests eren homes ardents, "plens de zel", de desitjos per complir

la Llei, sobretot el seu primer mandat: per a ells "només Déu regna a Israel", i per això estaven disposats a sacrificar fins a la pròpia vida.

Judaisme en temps de Jesús- Mai hem d’ovlidar que Jesús era jueu. - L'església cristiana va començar la seva vida en l'actual Palestina i els seus primers membres eren

jueus convertits al cristianisme. - Per aquesta raó l'element més Important en el rerefons religiós del Nou Testament és la religió

jueva. - Per ells l'Objectiu del present estudi és el de descriure-ho en la mesura possible la composicions

religiosa jueva d'aquell temps, per tal de comprendre millor l'entorn religiós en què es va desenvolupar Jesús.

- Era y és una religió monoteista que es basa en la Bíblia i la Torà , que va recollir el contingut de la revelació de Déu al poble d'Israel.

Temple d’Herodes- Aquest segon temple va consistir en un embelliment del temple de Zorobabel.- L'any 19 A.C. començar a realitzar el treball del temple ordenat per Herodes i en els dies de Jesús encara no

estava acabat.- El treball principal dur nou anys i va ser completat l'any 64 d.c., 6 anys abans que fos destruït pels romans.- Aquest temple era l'admiració del poble, i va ser est del qual el Senyor va llançar el seu profecia que seria

destruït (Sn Marc 13: 1-2) "Sortint Jesús del temple, li va dir un dels seus deixebles: Mestre, mira quines pedres, i quins edificis. Jesús, responent, li va dir: Veus aquests grans edificis? No quedarà pedra sobre pedra, que no sigui enderrocada ".

Gran sacerdot i el Sanerdí- Gran sacerdot: generalment es refereix a una persona que exerceix la funció de sacerdot - governant o que és el cap d'una casta religiosa.

- Sanerdí: en l'Antic Israel una assemblea o consell de savis estructurat en 23 jutges en cada ciutat jueva. A la mateixa vegada , el Gran Sanedrí era l'assemblea o cort suprema de 71 membres del poble d'Israel. El Sanedrí constava de 71 membres : el gran sacerdot i 70 homes prominents de la nació.

Els escribes i els sacerdotsEscribes: A la civilització de l' Antic Egipte, era un personatge fonamental, culte , expert en l'escriptura jeroglífica i pictogràfica , i coneixedor dels secrets del càlcul. Per als hebreus era el copista de les Sagrades Escriptures.

Sacerdots: Persona que consagra la seva vida a alguna divinitat i que té entre les seves funcions principals dirigir els ritus religiosos i oferir els sacrificis a la divinitat.

Les sinagogues- És el lloc on es reuneixen els jueus, així com el lloc de culte i estudis de " la més antiga de les religions monoteistes " .

- Com es tracta d'un lloc no només d'oració i estudi, sinó també un reunió , diàleg i interpretació, la sinagoga és coneguda en hebreu com בית הכנסת ( Beit ha - Knesset ) , expressió que significa 'Casa d'Assemblea’

Els grups religiosos- Els fariseus:vol dir "Separat". Se'ls va donar aquest nom perquè l'estricta

observança que els seus membres feien de la Llei els va portar a una separació; una distància, radical del poble en general a qui consideraven impur.

- Els escribes: Quan van començar a minvar els profetes, els savis s'ocupen de la interpretació de les Sagrades Escriptures

- Els saduceus: Constituïen un partit polític en el Judaisme que data des del s. II a.C. fins a la destrucció del segon Temple de Jerusalem l'any 70. Pertanyien en general a la "classe sacerdotal", al N.T. són citats freqüentment

- Els herodians: Eren partidaris de la dinastia d'Herodes. Apareixen només dues vegades en el N.T. (Mc. 3,6 i Mt 22,16), juntament amb els fariseus com a enemics de Jesús.

- Els zelotes: Eren un partit polític que reunia als jueus més fanàtics i extremistes, en contra de la dominació de l'imperi romà que patien. És aquest partit principalment qui va actuar en la rebel·lió jueva del 66-70 quan fos destruït per Tito el segon Temple, Jerusalem i la dispersió dels jueus per tot el món. Recordem les paraules de la Bíblia "El que a ferro mata; a ferro mor "l'extremisme només condueix a la destrucció. Si els zelotes volien la llibertat d'Israel; l'única cosa que van aconseguir va ser la destrucció del que més preuat.

- Els ancians: Aquesta paraula, expressa mes una dignitat que una edat de la vida; tinguem present que sense els avenços de la medicina i de la vida moderna, la vida de la persona humana de fa 2000 anys va ser molt més curta que la d'una d'avui; de fet, una persona d'uns quaranta anys que avui considerem està en la plenitud de la seva vida, en aquella època estava considerada prop de la mort i era comparable a una persona que avui tingui mes de noranta. Eren els notables de la localitat, els més representatius

- Els sacerdots i levites: Eren els descendents de Leví i es dedicaven al culte. Els Sacerdots estaven distribuïts en 24 classes o llinatges sacerdotals i el seu ordre i servei era determinat per "sorts" (Lc. 1,8; 1Co. 24). Els levites van ser ajudants dels sacerdots (Num. 3,5-9). Les seves funcions van ser hereditàries. A l'arribar a l'edat prevista per "La Llei", al sacerdot "se li omplien les mans" amb ofrenes, ritu que expressava la seva pertinença al sacerdoci i el seu dret sobre els sacrificis.

-

- Els esenios: Formaven una secta religiosa molt apartada del poble, de tendència ascètica i vida monacal. Vivien en comunitats apartades prop del Mar Mort.El nom significa "devots; sants i silenciosos ".Practicaven la pobresa personal i el celibat, i prestaven obediència a Superiors elegits per ells mateixos.S'abstenien del comerç i de la guerra, i es mantenien del seu treball manual sobretot de l'agricultura.Els seus costums religiosos es caracteritzen per les ablucions rituals, veneració per Moisés i els àngels. Practicaven l'oració matinal amb motiu de la sortida del Sol i l'estricta observança del dissabte. No prenien part en el culte del temple i no sacrificaven animals.

Els marginats- La llei de Moisès organitzava la vida dels jueus en temps de Jesús. Aquells

que no observaven la llei eren considerats pecadors. Eren persones mal vistes per la societat i estaven marginades.

- Jesús anuncia que la bona notícia del Regne de Déu és per a tots inclosos els pecadors.

- Jesús es va relacionar amb totes les persones sense importar-li que estiguessin "mal vistes": prostitutes, lladres, pagans, cobradors d'impostos, samaritans, malalts ...