REPÀS DE REPÀS DE FOTOGRAFIAFOTOGRAFIA

FUNCIONAMENT D’UNA FUNCIONAMENT D’UNA CAMÈRACAMÈRA

A la càmera, la llum arriba a través de l'objectiu. Per a graduar la quantitat de llum que entra dins d'aquest hi ha el diafragma (iris de l'ull). A dins l'objectiu hi ha una lent o un conjunt de lents (cristal·lí de l'ull) que enfocaran els raigs. Aquests, finalment arribaran a la superfície de la pel·lícula on el material sensible reaccionarà transformant la superfície de la mateixa (la retina de l'ull). Tat la lent de l'ull com la de la càmera (l'objectiu) poden graduar-se i enfocar-se a diferents distàncies, i ambdues formen una petita imatge invertida; una a sobre la retina, l'altra a sobre la pel·lícula o, en el cas de les càmeres digitals, sobre la pantalla sensible. En ambdós casos la imatge entra i, com que ha de passar per un forat més petit (pupil·la o diafragma) i convergir en un punt (per l'acció de les lents o el cristal·lí) la imatge arriba invertida a la retina o a la pel·lícula.

n

La llum:La llum:

La llum, a part de ser l'element bàsic que ens permet obtenir imatge. També és un material més de la imatge que ens pot ajudar a conferir un aspecte o

altre a allò que s'estigui fotografiant o gravant. La llum pot dibuixar noves formes o destacar elements d'un objecte o d'un espai,

donar-li unes característiques o d'altres provocant ombres o eliminant-les. La llum pot fer variar la forma, la grandària i la qualitat d'objectes, espais i materials. Els elements relatius a la il·luminació tenen una importància cabdal en fotografia (tant

en el camp de l'art com en la publicitat o la moda), en cinematografia, en productes televisius de tota mena (serials, concursos, programes informatius...) i en les arts escèniques.

La llum és l'element que ens permet veure les coses i també captar les imatges a través d'una càmera. Tots els dispositius de les càmeres estan pensats per a rebre i fer una lectura correcta de la llum. El mateix cos de la càmera, les lents, els dispositius d'entrada, els fotòmetres, els elements fotosensibles seran els que manipularan la llum per obtenir els resultats desitjats. El fotògraf o operador de càmera ha de saber determinar les característiques de la llum d'una escena i utilitzar tots els mecanismes per a aprofitar-ne o paliar-ne els seus efectes.

Aquí esmentarem algunes característiques bàsiques de la llum

Característiques de la Característiques de la llumllum

La llum és una forma d'energia electromagnètica que es trasllada en línia recta en el buit a 300.000 Km/seg.

Està composta per quantitats d'energia invisible, els quants, posteriorment anomenats fotons, els quals es traslladen en línia recta traçant ondulacions.

La llum, doncs, la constitueixen partícules d'energia que es comporten com una ona. Els nostres ulls són tan sols sensibles a una petita part de les ones electromagnètiques.

L'ull té receptors sensibles tan sols en una franja; no capta infrarojos ni ultraviolats. Aquestes radiacions, en canvi, sí que poden ser captades per algunes càmeres.

La llum, quan topa amb alguna superfície o alguna substància, pot reaccionar de diferents maneres:

1. Transmissió: directa / difusa / parcial 2. Reflexió: directa / difusa / parcial / selectiva 3. Absorció

Els colors:Els colors: Els colors són resultat de la descomposició de la llum blanca. La reflexió i absorció de part dels raigs de l'espectre lumínic en la

superfície dels cossos i en diferents substàncies és la que ens provoca la percepció dels colors. El color és el resultat de l'absorció, per part del objectes, de part de l'energia lumínica i el reflex de la restant que serà la que rebran els nostres ulls.

Primaris o additius: roig - verd - blau = llum blanca Secundaris substractius: roig+verd = groc / roig+blau= magenta /

blau+verd = cian Suma de complementaris = llum blanca (roig+cian) Temperatura de color: a part de la quantitat de llum i del color, existeix

la temperatura de color. Això ens interessa perquè les pel·lícules fotogràfiques són sensibles a aquest paràmetre. Diferents qualitats de llum o fonts lumíniques emeten més o menys calor. La temperatura depèn de la quantitat però també del color (diferents quantitats de roig, verd i blau). La temperatura de calor s'inicia en el zero absolut: -273Cº Kelvin. A més blau, més temperatura de color.

CONTROL DE LA LLUM Moltes càmeres porten incorporats sistemes que permeten equilibrar les

intensitats lumíniques d'una escena. Aquests càlculs es poden fer també sense l'ajuda de la càmera.

S'ha de tenir en compte també on ens col·loquem o com col·loquem allò que es vol fotografiar o enregistrar, per evitar incidències directes de llum, reflexos excessius, contrallums, etc.

En fotografia química s'ha de fer un bon control de la llum durant la presa i el processat. En fotografia digital també és necessari fer una bona presa però les qualitats lumíniques de la fotografia es poden modificar amb l'ordinador a posteriori.

A part d’aquests aspectes que cal tenir en compte, hi ha diferents dispositius i qüestions pràctiques que permeten el control de la llum:

FOTÒMETRES. Són els dispositius que mesuren la quantitat de llum d'una escena concreta. Els fotòmetres instal·lats a dins les càmeres mesuren la quantitat de llum que aquesta rep quan enquadrem alguna cosa en concret. A partir d'aquí, la càmera pot calcular automàticament com s'haurà de fer la fotografia o bé ens permetrà fer-ho manualment.

DIAFRAGMA i VELOCITAT D'OBTURACIÓ. Ens permeten controlar l'exposició.

FILTRES. Discriminen els raigs que entraran a la càmera. EQUIP D’IL·LUMINACIÓ. Es pot manipular la llum d'una escena, procurar una

bona il·luminació o mitigar els efectes de la ja existent amb elements propis d'un equip d'il·luminació: pantalles reflectores, focus especials, etc.

LÀMPADES DE TUNGSTÈ: són com les bombetes casolanes però amb més potència. Utilitzen aquest tipus de llum:

L’SPOT (dibuix dreta): és un aparell d’il·luminació que emet un feix d'amplada variable. La part posterior de la bombeta és reflectant i a la part frontal hi ha una lent amb anelles concèntriques anomenada FRENSEL. Aquest focus permet difondre o concentrar la llum segons si acostem el punt de llum a la lent o l'allunyem.

El FLOOD o focus de difusió (dibuix dreta): és una làmpada de tungstè a dins d'un reflector en forma de plat. Proporciona llum uniforme sobre grans àrees.

LÀMPADES DE QUARS O HALÒGENS: aquestes làmpades estan fetes de filaments de tungstè col·locats dins d'un tub de quars on hi ha un gas halogen (normalment iode). Aquest tipus de làmpades poden anar incorporades a diferents dispositius:

REFLECTOR DE QUARS: permeten enfocat on es vulgui. REFLECTOR RECTANGULAR O TOTA-LIGHT: la làmpada és allargada i

proporciona un feix de llum ampli i uniforme. És òptim per a ser rebotat en una superfície plana. S'utilitza normalment per a llums secundàries.

DIFUSOR: làmpada allargada dirigida a l'interior d'un l'aparell. Les parets del difusor difonen la llum. Aquesta és potent però suavitzada i serveix per a la il·luminació general.

REFLECTORS PARABÒLICS o Quars PAR (dibuix dreta): tenen la superfície en forma parabòlics. La part interna està recoberta d'alumini i a la part del davant hi ha una lent. S'utilitzen per a proporcionar major intensitat lumínica a punts concrets.

FLAIX: és una de les llums artificials més utilitzades per a solucionar puntualment la baixa lluminositat d'una escena. Avui, els flaixos incorporats funcionen automàticament i la càmera escull l'obertura i la velocitat apropiades i

sincronitzades amb el flaix. Hi ha diferents tipus de flaixos (incorporat, portàtil, amb safata o el flaix professional). El flaix determina la qualitat de la il·luminació, és una llum dura i directa que pot ser que ens faci veure elements molt plans i espais entre ells molt contrastats. S'ha de vigilar amb el rebot de la llum. Pot cremar les imatges.

TORXES (dibuix dreta): són unitats de quars portàtils que permeten treballar aguantant-los amb la mà. Proporcionen llum potent i dura

COMPLEMENTS:

SUPORTS: trípodes, trípodes amb perxes, pinces, etc. PARAIGÜES: amb superfície interna reflectant, proporciona llum tova. BANDERES: làmines metàl·liques que es posen davant de les llums per

limitar l'àrea de llum projectada. PLANTILLES: per a projectar ombres. PANTALLES: planxes sobre les que rebota la llum. Estan recobertes de

poliester per una cara i de làmina d'alumini per l'altra per a utilitzar-los com a reflector tou o dur.

DIFUSORS: fulles de material translúcid (fibra de vidre, plàstic, paper o tela) per a difondre la llum.

FILTRES: normalment són de vidre o plàstic per a variar els tons del focus. VISERES i CONS: per a orientar o concentrar la llum. GASA: redueixen la intensitat del focus de llum. MALLES METÀL·LIQUES: distribueixen la intensitat del focus de llum.

Disseny de la il·luminacióDisseny de la il·luminació En fotografia i en vídeo ens interessa veure com es

comporta la llum per saber com arribarà a la càmera i com afectarà els materials sensibles o els receptors de les càmeres digitals. També interessa veure com la llum actua sobre els objectes i en varia la seva percepció: com en ressalta els colors, en defineix els volums, etc. A l’hora de dissenyar la il·luminació per a una presa o rodatge, tindrem en compte:

LA DIRECCIÓ DE LA LLUM (col·locació respecte a la càmera i a allò fotografiat)

FRONTAL TRES QUARTS LATERAL SET OCTAUS POSTERIOR o ANTERIOR o CONTRALLUM

FRONTAL SILUETA FRONTAL ZENITAL INFERIOR SUPERIOR

La forma de propagació La forma de propagació de la llum:de la llum:

DIRECTA. Quan la incidència de la llum és directa, parlem de LLUM DURA; prové d'una font de llum forta i normalment allunyada de l'objecte. Aquesta llum provoca ombres marcades, pot augmentar els contrastos, la brillantor de les superfícies i destacar els colors.

DIFUSA. El feix de llum no es propaga en la mateixa direcció uniformement. Això s'aconsegueix amb un difusor col·locat davant la font de llum. Parlem de LLUM TOVA quan és una llum difosa i suau que provoca poc contrast. També matisa els colors i la brillantor de les superfícies. Com més a prop és el focus de l'objecte i més gros, major difusió provoca.

REBOTADA. Per mitigar la intensitat de la llum, fer que arribi més suau o de manera indirecta, es poden utilitzar reflectors, pantalles o d'altres perquè reboti.

FILTRADA. La naturalesa de la llum que genera la font lluminosa es pot variar amb filtres que seleccionin els raigs que il·luminaran l'escena.

Parts de la camèra:Parts de la camèra: EL DIAFRAGMA El diafragma és el dispositiu que regula la quantitat

de llum que entra a la càmera. Funciona com l’iris de l’ull humà, obrint-se o tancant-se per permetre que entri més o menys llum. El diafragma està format per un conjunt de laminetes que se solapen, determinant en el seu centre un orifici de diàmetre variable que controla la quantitat de llum que passa a través seu, de la mateixa manera que l’amplada d’un embut determina la velocitat a la que passa el líquid que es buida.

Al fotografiar un objecte fosc, s’utilitza una obertura gran per tal que entri la major quantitat de llum possible (per a què s’impressioni adequadament la pel·lícula); en canvi, si el subjecte està molt il·luminat, es redueix l’obertura. D’aquesta manera, la pel·lícula rep en ambdós casos la mateixa exposició.

El diafragma pot tenir diferents obertures per a deixar passar més o menys llum.

Número f:Número f: L'obertura del diafragma té una numeració

pròpia, expressada en números “f” utilitzada per a totes les càmeres. Els números "f" són l'expressió matemàtica de la relació entre l'obertura real i la distància focal de l'objectiu. El número f representa la lluminositat màxima d'un objectiu, a partir d'aquí els altres números són fraccionaris, o sigui que com més gran sigui el número menys llum entrarà.

El diafragma determina també la profunditat de camp o zona de nitidesa que s’estén per davant i darrera del subjecte enfocat. Amb petites obertures, les lents proporcionen major profunditat de camp, és a dir, el camp nítid que s’estén a partir de l’objecte enfocat és major.

L’obturador:L’obturador: L'obturador és un mecanisme situat davant la

pel·lícula o el sensor fotosensible que impedeix que la llum, que entra per l'objectiu a través del diafragma, arribi a aquests dos elements. L'obturador només s'obre per deixar passar la llum en el moment que es prem el disparador i la velocitat amb què s'obre i es tanca vindrà determinada pel temps que sigui necessari que la llum afecti o bé a la pel·lícula o bé al sensor.

En definitiva, és la “cortineta” que s’obre o es tanca al prémer el disparador de la càmera. Mentre l’obturador està tancat, una segona cortineta col·locada per davant d’aquest amb forma de periscopi ens permet veure què hi ha davant de l’objectiu. En el moment de disparar, la cortineta s’obre per deixar passar la llum cap a la pel·lícula. En aquest precís instant deixem de veure.

L’obturador és un mecanisme molt precís i ràpid que permet limitar l’exposició a temps molt breus i controla, per tant, el temps d'exposició. Parlem de velocitat d'obturació per referir-nos a la velocitat amb què l'obturador s'obre i es tanca. La velocitat permet dues coses: controlar el temps d'exposició; i poder fer fotografies instantànies de cossos en moviment, utilitzant una velocitat alta per a capturar un instant molt petit de temps.

La velocitat d'obturació es regula per segons o per fraccions de segon. Més o menys totes les càmeres disposen d'unes velocitats semblants, tot i que n'hi ha que estan limitades només per un cert interval. Els segons són indicats amb el símbol corresponent a aquesta unitat de mesura del temps i les fraccions de segon s'expressen només amb el número fraccionari: si és 1/2 de segon, la càmera ens indicarà velocitat 2; si és una mil·lèsima part de segon 1''/1000, la velocitat vindrà indicada per 1000:

4'' 2'' 1' 2 4 8 15 30 60 125 500 1250 1000 2000 4000 8000

Menys velocitat Més temps d'exposició Més velocitat Menys temps d'exposició

Algunes càmeres disposen també d'una posició d'obturador en Mode B que permet mantenir l'obturador obert fins que deixem de prémer el disparador.

La velocitat d'obturació només es pot regular en algunes càmeres. En les altres funciona automàticament i l'estableix la pròpia càmera. En les càmeres rèflex i les de mig i gran format hom pot regular-lo a través d'una rodeta o electrònicament a través de la pantalla. També es pot optar per la graduació automàtica de la velocitat.

Tipus d’obturadors:Tipus d’obturadors: Hi ha dues classes d'obturadors:

-L'obturador central, situat dins de l'objectiu, semblant al diafragma, anomenat també “entre lents”. Solen disposar d'obturadors d'aquest tipus les càmeres de format mig i gran format.

-L'obturador de pla focal, que està compost per unes làmines o cortines situades davant de la pel·lícula o del sensor. És el tipus d'obturador més usual en càmeres de petit format.

Captar el moviment:Captar el moviment: L'expressió del moviment s'aconsegueix

fonamentalment actuant sobre l’obturador i el diafragma i combinant aquests elements amb d'altres com l’enfocament selectiu.

Els dos efectes més habituals respecte al moviment són:

CONGELACIÓ DE MOVIMENT. Consisteix en aconseguir que una imatge d'alt dinamisme en ple moviment aparegui com congelada en mig d'aquest moviment de manera que proporcioni a l'espectador la visió d'un instant que normalment l'ésser humà no capta de forma separada i estàtica. Exemples típics d'aquest efecte poden ser una fotografia de les gotes d'un rierol caient o un patinador en l'aire en mig d'un salt, etc.

DESPLAÇAMENT.

Consisteix en ajustar un temps d'exposició prou lent a la càmera com perquè el moviment del motiu a fotografiar, que està en moviment, aparegui desplaçat ('mogut') dins d'una foto en la qual totes les altres coses apareixen nítidament (no mogut). De la mateixa manera, també es pot aconseguir (amb una escombrada fotogràfica perpendicular al motiu) captar una instantània en la qual el motiu romangui nítid mentre que tots els altres elements a la foto apareguin moguts. Aquest efecte fa ressaltar d'una manera espectacular el moviment dels objectes i pot ajudar fins i tot a captar l'atenció cap al motiu, si bé la seva consecució requereix moltes vegades d'habilitat amb els controls de la càmera i segurament amb un trípode.

COMBINACIÓ DEL DIAFRAGMA I LA VELOCITAT D’OBTURACIÓ : :

Tant amb el diafragma com amb la velocitat d'obturació regulem l'exposició de llum. Amb el primer regulem la quantitat, amb la segona el temps d'exposició.

Quan volem realitzar una fotografia, el fotòmetre mesura la quantitat de llum de l'escena i, segons aquesta mesura, la càmera ens indica que només pot entrar un determinat flux de llum per a fer una presa correcta. Podem regular la llum a través de l'obturador i el diafragma. Ambdós influeixen alhora en aquesta regulació i els podem combinar. Veiem-ne dos casos:

-Si volem fer una fotografia d'un espai molt il·luminat, podem tancar molt el diafragma o bé emprar una velocitat ràpida.

-Si volem fer una fotografia d'un element poc il·luminat i que està en moviment, necessitarem una velocitat ràpida per a congelar el moviment. Això farà que el temps d'exposició sigui curt i, per tant, que ens falti llum per a l'exposició. Per a fer que entri més llum obrirem el diafragma.

-Si, contràriament, volem fer una fotografia amb un diafragma obert perquè ens interessa que hi hagi poca profunditat de camp, però resulta que l'escena és molt lluminosa, entrarà massa llum i, per tant, haurem d'equilibrar-la utilitzant una velocitat ràpida per a fer que el temps d'exposició sigui curt.

Suposem una exposició ideal en la qual el diafragma està a f8 i la velocitat a 125; si anem movent una de les dues mesures, l'altra també haurà de variar:

DIAFRAGMA f 2 f4 f 5,6 f8 f11 f16 f22

OBTURADOR 1000 500 250 125 60 30 15 A igual condició de llum, una major obertura de

diafragma exigirà un menor temps d’exposició i a la inversa, és a dir, si tanquem el diafragma, necessitarem un major temps d’exposició. Per exemple: una fotografia realitzada a 1/250 de segon amb un diafragma f/8 ens proporcionarà la mateixa lluminositat que una fotografia presa a 1/125 i amb f/11 de diafragma.

Hi hauria alguna diferència entre ambdues fotografies? Sí. En el segon cas aconseguiríem una major profunditat de camp.

Conforme tanquem el diafragma, obtenim una major profunditat de camp. Així conclourem que la profunditat de camp és inversament proporcional a l’obertura del diafragma. Per extensió, podem deduir que per a obtenir fons més ben enfocats, necessitarem velocitats baixes. A altes velocitats d’obturació, tindrem menys fons enfocat.

La distància focal també influeix en la profunditat de camp. Així, un objectiu de distància focal curta (gran angular) té més profunditat de camp que un objectiu de focal llarga (teleobjectiu).

Resumin:Resumin: Per aconseguir l’equilibri de llum en cada exposició, es

combina l’obertura del diafragma amb el temps d’exposició. És a dir, si s’augmenta l’obertura del diafragma (més lluminositat) cal reduir el temps d’exposició (temps durant el qual la pel·lícula està exposada a la llum), en cas contrari, la fotografia quedaria molt clara (sobreexposició). Igualment, per a captar la llum que hi ha a l’escena, si es redueix l’obertura del diafragma (menys lluminositat) cal allargar l’exposició, sinó quedaria una imatge fosca (subexposició).

El visor:El visor: El visor és un dispositiu a través

del qual s’observa el subjecte o objecte que serà fotografiat, fent possible compondre l’escena i enfocar. N’hi ha de 2 tipus:

VISOR DIRECTE. S’anomena així perquè el dispositiu visor és independent de l’objectiu. El subjecte o objecte es veu a través d’un sistema òptic muntat en un tub on apareix enquadrada l’àrea de l’escena coberta per l’objectiu. Aquest tipus d’objectius s’acostumen a utilitzar en les càmeres compactes o automàtiques, en les que no és necessari enfocar. Aquest tipus d’aparells munten un objectiu fix que proporciona una imatge nítida d’un abast d’entre 2 i infinits metres.

El visor directe té un problema anomenat paral·lelisme o paral·laxi, accentuat en les fotografies en les que el subjecte està a prop de la càmera. Tal com mostra la imatge, aquest problema consisteix en què la imatge visualitzada a través del visor no coincideix amb la imatge enfocada per l’objectiu. Aquesta és la raó per la qual s’han creat altres sistemes com el visor rèflex.

VISOR RÈFLEX. La imatge projectada en la pel·lícula per l’objectiu està de cap per avall i invertida lateralment. El visor rèflex utilitza un mirall per a capgirar-la i pentaprisma (bloc de vidre de cinc cares, tres de les quals platejades), per a corregir la inversió lateral; per tant, el fotògraf contempla l’escena en la seva posició real.

Aquest és el tipus de visor que porten les càmeres SLR (single lent reflex), també anomenades rèflex per aquesta raó.

Els objectiusEls objectius Anomenem objectiu al

sistema òptic d'una càmera format per una o un conjunt de lents simples situades al llarg d'un eix. Moltes càmeres porten objectius mòbils. Es poden canviar segons el que es vulgui fotografiar.

Elements d’una lent:Elements d’una lent: Esmentem breument els elements propis d'una lent per a

entendre posteriorment d'on surten les característiques i la nomenclatura dels diferents tipus d'objectius.

-Focus: punt posterior a la lent on convergeixen els raigs de llum. -Pla focal: pla vertical on es situa el focus, on es forma la imatge. -Centre de curvatures: els centres de les esferes de les cares

corbes de la lent. -Centre òptic: punt interior de la lent per on passen els raigs

sense desviar-se. -Eix òptic: eix que passa pel centre òptic i els centres de

curvatura. -Distància focal: distància entre el centre òptic i el focus. -Pla de l'objecte: un dels plans que conté l'objecte representat.

Esmentem breument els elements propis d'una lent per a entendre posteriorment d'on surten les característiques i la nomenclatura dels diferents tipus d'objectius.

-Focus: punt posterior a la lent on convergeixen els raigs de llum.

-Pla focal: pla vertical on es situa el focus, on es forma la imatge.

-Centre de curvatures: els centres de les esferes de les cares corbes de la lent.

-Centre òptic: punt interior de la lent per on passen els raigs sense desviar-se.

-Eix òptic: eix que passa pel centre òptic i els centres de curvatura.

-Distància focal: distància entre el centre òptic i el focus. -Pla de l'objecte: un dels plans que conté l'objecte

representat.

Tipus d’objectius:Tipus d’objectius: Els objectius es classifiquen segons la

seva distància focal. La distància focal ens indicarà l'angle de visió que avarca un objectiu i la seva distància i capacitat d'enfocament. Això ens fa dividir els objectius en quatre grans grups: normals, angulars, macros i teleobjectius.

Objectiu normal:Objectiu normal: Té una distància focal de 50

mm per aconseguir una perspectiva similar a la de l’ull humà. Té un angle de visió d’uns 45º. Es caracteritza per la poca distorsió i la naturalitat que ofereix en la perspectiva, excepte en la presa fotogràfica realitzada des de molt a prop. Aquest tipus d’objectiu és molt lluminós. La imatge que en resulta s’acosta molt a la real. Es recomana per a la fotografia en general i és el més adequat per aprendre els principis bàsics de la fotografia.

Angulars:Angulars: En les càmeres de 35 mm, els angular són els objectius menors de 50

o 45 mm: 35 mm, 28 mm, 20 mm, 16 mm. La distància focal és menor que la diagonal del negatiu. L'angle de

visió oscil·la entre 50º i 180º. D'aquests objectius diem que són de focal curt i que tenen un gran poder de cobertura. L'angle és més obert, pot recollir més escena, però òpticament ens fa la sensació que ens allunya d'ella. Aquests elements fan que es deformin les perspectives i que es variïn les distàncies entre els elements: els objectes situats a primer terme semblen més propers i els situats un pla més enrere semblen més llunyans i es fan més petits.

Als angular més curts se'ls anomena grans angulars: el de 18 mm que té un angle de presa de 94º o l'ull de peix de 8 mm. Ambdós deformen la imatge i produeixen perspectives molt exagerades, allunyament dels objectes situats a una certa distància i engrandiment dels propers.

Tot i que els angulars ens permeten d'enquadrar un espai ampli, sempre produeixen deformacions o distorsions en els objectes i en les distàncies. De totes maneres, a través de determinats elements es poden corregir les distorsions que aquests objectius produeixen mantenint el seu angle de presa.

Teleobjectius:Teleobjectius: Els teleobjectius permeten angles de visió inferiors a 50º i la distància

focal és més gran que l'objectiu normal: 85 mm, 100 mm, 20 mm, 500 mm, 1000 mm, 2000 mm.

Els teleobjectius estan dissenyats per apropar els subjectes situats a gran distància ampliant la imatge òpticament. Com més llarg sigui l'objectiu (més distància focal) més ens podrem apropar a elements llunyans. Per tant, aquests objectius tindran angles de visió molt tancats però capacitat per acostar-se a elements molt llunyans.

Aquests dos elements fan que es comprimeixin els espais en profunditat i la perspectiva. La distància entre un element situat a primer pla i el fons sembla menor i el fons mateix ens sembla més proper del que és a la realitat. Quan enfoquem persones també sembla que siguin més properes a la càmera. Com més gran és la distància focal, menor és la profunditat inherent a l'objectiu.

Una altra característica dels teleobjectius és que proporcionen poca profunditat de camp i no permeten enfocar elements molt propers. Per últim, cal dir que els teleobjectius tenen una lluminositat bastant baixa, necessitem escenes més il·luminades, suports més sensibles o mantenir el diafragma força obert.

Macros:Macros: Serveixen per a obtenir un acostament màxim. La

distància mínima de l’objectiu al subjecte és molt inferior a la resta d’objectius. Es caracteritzen per ser capaços d’enfocar a distàncies molt curtes, reproduint els elements o imatges enfocades a un terç o un quart de la seva grandària real. Qualsevol objectiu Macro ha d’estar preparat per a realitzar un enfocament sobre un objecte al 50% de la seva grandària real amb una ampliació del factor 0.5, com a mínim. La distància focal es troba entre els 50 i els 200 mm. És ideal per a fotografiar insectes i flors.

OBJECTIUS DE DISTÀNCIA FOCAL VARIABLE (ZOOM).

Aquest tipus d’objectiu permet, a diferència de la resta, variar la distància focal sense canviar l’objectiu. Amb aquesta característica trobem els zooms gran angular, els zooms macro i els zooms teleobjectius. Acostumen a ser més grans i pesats, però al mateix temps poden arribar a substituir a diferents objectius de distància focal fixa. És el tipus més versàtil i l’opció més econòmica per a obtenir un ventall de distàncies focals. Pel contrari, aquest tipus d’objectiu ofereix menys lluminositat que els altres, ja que la seva obertura de diafragma va del f/4.5 al f/5.6. Els objectius fixes són més lluminosos perquè aconsegueixen una obertura de fins a f/2.

EnfocamentEnfocament Els objectius ens permeten:

-Que amb la càmera abastem un angle de visió determinat (més obert o més tancat).

-Produir aberracions òptiques però corregir-ne d'altres. -Modificar la sensació de les distàncies en profunditat. -Acostar-nos a element llunyans o a elements molt petits i

propers. -Tenir més o menys capacitat de profunditat de camp. -Obtenir una imatge enfocada.

La profunditat de camp és un element que en molts casos podem controlar, podem decidir si només volem un element enfocat i la resta d'imatge desenfocada o que tot allò que enquadrem aparegui ben enfocat. Com hem anat veient, hi ha diferents paràmetres que condicionen la profunditat de camp, recordem-los:

L'obertura del diafragma determina la profunditat de camp. Com més obert estigui el diafragma menys profunditat de camp. Com més tancat el diafragma, més profunditat de camp. Per exemple, en les mateixes condicions tindrem més profunditat de camp si captem una imatge amb un diafragma de 22 que amb un de 4. Si volem triar el diafragma per a aconseguir la profunditat de camp desitjada, haurem d'ajustar la velocitat per a controlar la llum.

La distància focal de l'objectiu determina la profunditat de camp. Com més curt sigui l'objectiu més capacitat d'enfocament tindrà, podem dir que a menys distància focal / més profunditat de camp. En les mateixes condicions podrem aconseguir més profunditat de camp amb un objectiu de 28 mm que amb un de 200 mm.

La distància respecte a l'objecte enfocat determina la profunditat de camp. Utilitzant un mateix objectiu, si enfoquem objectes llunyans tindrem més capacitat d'enfocament que no pas si enfoquem objectes molt propers.

Podem dir que les condicions més aptes per aconseguir molta profunditat de camp serien: utilitzar un objectiu de focal curt, enfocar un objecte allunyat i emprar un diafragma tancat.

Els filtres:Els filtres: Les fotografies digitals poden ser tractades amb programes de

tractament d'imatges per a variar les seves característiques: la lluminositat, el contrast, la saturació i fins i tot les seves tonalitats. El resultat final de la fotografia no dependrà només de la presa sinó també del retoc posterior que se li apliqui.

En la presa, però, també es pot controlar no només la quantitat de llum sinó també el tipus de llum. Per a corregir reflexos, la incidència directa de llum, mitigar o ressaltar determinats colors es poden utilitzar filtres incorporats a l'objectiu.

Els filtres són d'un suport transparent, de vidre o de plàstic, tenyit parcialment o total per tal d'absorbir part de les radiacions que incideixen sobre ell. Els filtres poden col·locar-se a la part del davant de l'objectiu per a impedir o suavitzar l'entrada d'un determinat tipus de llum. Generalment són de forma rodona i s'enrosquen a l'objectiu. D'altres són quadrats i es posen dins d'un porta filtres.

Tipus de filtres:Tipus de filtres: Alguns determinen la incidència de

determinades longituds d'ones, d'altres canvien la direcció dels raigs i d'altres creen efectes. Cada filtre té el seu nom o nomenclatura que indica el seu color (normalment segon la marca que els comercialitza). Distingirem els filtres que són per a pel·lícula en colors, els que són per a pel·lícula en blanc i negre i els que serveixen indistintament per a tots dos.

Per a pel·lícula en color:Per a pel·lícula en color: Quan s'utilitzen filtres de colors cal tenir clar

quins són els colors complementaris d'un altre color. La llum blanca es compon de tres colors primaris: el vermell, el verd i el blau. Els seus complementaris són: el cian, el magenta i el groc.

Un filtre acolorit d'un determinat color el que farà serà aclarir els colors propers al seu i enfosquir els colors propers al seu complementari.

Tipus de filtresTipus de filtresColor de Color de filtre filtre

Color que Color que absorbeixabsorbeix

Color que Color que transmet i que transmet i que enfosqueixenfosqueix

Color que Color que corregeixcorregeix

CIANCIAN VERD BLAUVERD BLAU VERMELLVERMELL VERMELLVERMELL

MAGENTAMAGENTA VERMELL VERMELL BLAUBLAU

VERDVERD VERDVERD

GROCGROC VERMELL VERMELL VERDVERD

BLAUBLAU BLAUBLAU

BLAUBLAU BLAUBLAU VERMELL VERDVERMELL VERD GROCGROC

VERDVERD VERDVERD BLAU VERMELLBLAU VERMELL MAGENTAMAGENTA

VERMELLVERMELL VERMELLVERMELL BLAU VERDBLAU VERD CIANCIAN

TIPUS DE CAMERES:TIPUS DE CAMERES: Podem distingir les càmeres per diferents Podem distingir les càmeres per diferents

elements: elements: El format: la grandària resultant de la imatge que El format: la grandària resultant de la imatge que

capturen. En el cas de les càmeres que funcionen capturen. En el cas de les càmeres que funcionen amb pel·lícula sensible, el format depèn de la mida amb pel·lícula sensible, el format depèn de la mida de la pel·lícula. En el cas de les càmeres digitals, de la pel·lícula. En el cas de les càmeres digitals, no podem parlar exactament de format referint-nos no podem parlar exactament de format referint-nos a les mides de la placa de lectura. En aquest cas a les mides de la placa de lectura. En aquest cas ens podem referir al tipus de fitxer que genera, a la ens podem referir al tipus de fitxer que genera, a la resolució de la imatge o d'altres paràmetres que resolució de la imatge o d'altres paràmetres que determinen la seva qualitat. determinen la seva qualitat.

El sistema de visió i l'òptica: el sistema de visió és el El sistema de visió i l'òptica: el sistema de visió és el que permet que nosaltres puguem veure allò que que permet que nosaltres puguem veure allò que enquadrem a través de la càmera. Distingim segons el enquadrem a través de la càmera. Distingim segons el sistema òptic les càmeres rèflex i les que no ho són. sistema òptic les càmeres rèflex i les que no ho són.

El sistema de funcionament: segons les càmeres El sistema de funcionament: segons les càmeres facin moltes de les seves funcions mecànicament o facin moltes de les seves funcions mecànicament o electrònicament. El tipus d'imatge que generen: electrònicament. El tipus d'imatge que generen: segon generin una imatge a través de procediments segon generin una imatge a través de procediments químics (la llum afectarà una emulsió fotosensible) o químics (la llum afectarà una emulsió fotosensible) o una imatge digital (la llum serà llegida per una imatge digital (la llum serà llegida per fotosensors). fotosensors).

Les característiques del cos de la Les característiques del cos de la càmera: la forma del cos de la càmera, la càmera: la forma del cos de la càmera, la seva compactabilitat i la disposició fixa seva compactabilitat i la disposició fixa dels elements o bé la possibilitat dels elements o bé la possibilitat d'intercanviar alguns dels elements, la d'intercanviar alguns dels elements, la rigidesa o mobilitat del cos de la càmera, rigidesa o mobilitat del cos de la càmera, entre d'altres, són característiques que entre d'altres, són característiques que també diferencien les càmeres. també diferencien les càmeres.

FORMATS FORMATS CONVENCIONALSCONVENCIONALS

Les càmeres es classifiquen segons Les càmeres es classifiquen segons formats:formats:

Càmeres compactes. Són les càmeres que normalment Càmeres compactes. Són les càmeres que normalment tot aficionat té. Funcionen amb rodets de 35 mm i tot aficionat té. Funcionen amb rodets de 35 mm i moltes de les funcions solen ser automàtiques. Són moltes de les funcions solen ser automàtiques. Són reduïdes de mida i de pes. Funcionen amb visor òptic o reduïdes de mida i de pes. Funcionen amb visor òptic o directe (allò que apareix a la fotografia no és directe (allò que apareix a la fotografia no és exactament allò que veiem pel visor. Hi ha error de exactament allò que veiem pel visor. Hi ha error de paral·laxi o paral·lelisme). Tots els components són paral·laxi o paral·lelisme). Tots els components són fixes, van incorporats al cos de la càmera. Moltes fixes, van incorporats al cos de la càmera. Moltes porten un flash i zoom. porten un flash i zoom.

APS. Funcionen amb cartutx i no cal remenar la APS. Funcionen amb cartutx i no cal remenar la pel·lícula, només cal obrir la tapa, introduir el rodet pel·lícula, només cal obrir la tapa, introduir el rodet i tancar-la. Utilitzen pel·lícula de 35 mm tot i que es i tancar-la. Utilitzen pel·lícula de 35 mm tot i que es poden obtenir tres formats diferents; entre ells, el poden obtenir tres formats diferents; entre ells, el format panoràmic (tot i que la presa que fa la format panoràmic (tot i que la presa que fa la càmera no és panoràmica ni tampoc tenen res a càmera no és panoràmica ni tampoc tenen res a veure amb les càmeres panoràmiques). veure amb les càmeres panoràmiques).

Càmeres rèflex de 35 mm. Càmeres rèflex de 35 mm. La particularitat de la càmera rèflex és que hom veu, a La particularitat de la càmera rèflex és que hom veu, a

través del visor, allò que quedarà impressionat al negatiu. través del visor, allò que quedarà impressionat al negatiu. La llum entra a través de l'objectiu i, un mirall inclinat a La llum entra a través de l'objectiu i, un mirall inclinat a 45º situat entre l'objectiu i la pel·lícula reflecteix la imatge 45º situat entre l'objectiu i la pel·lícula reflecteix la imatge cap amunt on es torna a reflectir en un pentaprisma fins a cap amunt on es torna a reflectir en un pentaprisma fins a fer-la visible pel visor. Quan premem el disparador, el fer-la visible pel visor. Quan premem el disparador, el mirall s'aixeca i, momentàniament, impossibilita la nostra mirall s'aixeca i, momentàniament, impossibilita la nostra visió però permet que la imatge arribi a la pel·lícula. visió però permet que la imatge arribi a la pel·lícula.

Les càmeres rèflex ofereixen l'opció de regular diferents Les càmeres rèflex ofereixen l'opció de regular diferents mecanismes (diafragma, velocitat, enfocament...) o fer mecanismes (diafragma, velocitat, enfocament...) o fer que aquestes funcions siguin automàtiques. Normalment que aquestes funcions siguin automàtiques. Normalment disposen d'objectius intercanviables o la possibilitat disposen d'objectius intercanviables o la possibilitat d'incorporar-hi d'altres accessoris. d'incorporar-hi d'altres accessoris.

FORMAT MIG FORMAT MIG Com més gran sigui el format del negatiu, més gran serà la qualitat Com més gran sigui el format del negatiu, més gran serà la qualitat

del positiu i més grans es podran ampliar les imatges sense perdre del positiu i més grans es podran ampliar les imatges sense perdre qualitat. Les càmeres de mig format normalment són càmeres rèflex. qualitat. Les càmeres de mig format normalment són càmeres rèflex. Són utilitzades per professionals. El cos de la càmera és més gran Són utilitzades per professionals. El cos de la càmera és més gran que les de format petit. que les de format petit.

Càmeres instantànies. Càmeres instantànies. Aquest procediment fou inventat al 1947. Aquest procediment fou inventat al 1947. Proporciona una còpia acabada i permanent en pocs minuts. Proporciona una còpia acabada i permanent en pocs minuts. Funcionen sense negatiu i no cal laboratori per a revelar-les. La Funcionen sense negatiu i no cal laboratori per a revelar-les. La pel·lícula ja produeix directament el positiu i es revela pel·lícula ja produeix directament el positiu i es revela instantàniament. El suport sensible va enganxat sobre una cartolina instantàniament. El suport sensible va enganxat sobre una cartolina plàstica blanca. Un cop tirada la fotografia, la imatge apareix plàstica blanca. Un cop tirada la fotografia, la imatge apareix gradualment sobre el suport gradualment sobre el suport

GRAN FORMAT GRAN FORMAT A partir de negatius de 9x12 les càmeres es consideren A partir de negatius de 9x12 les càmeres es consideren

de gran format. El major format de negatiu permet de gran format. El major format de negatiu permet l'obtenció de còpies més grans sense pèrdua de l'obtenció de còpies més grans sense pèrdua de qualitat. Aquestes càmeres funcionen amb plaques. El qualitat. Aquestes càmeres funcionen amb plaques. El cos de la càmera és flexible i té un panell per a l'objectiu cos de la càmera és flexible i té un panell per a l'objectiu i un de posterior per a la placa. Tots tres elements van i un de posterior per a la placa. Tots tres elements van subjectats per rails. Aquestes càmeres s'utilitzen amb subjectats per rails. Aquestes càmeres s'utilitzen amb trípode. Són càmeres professionals que, a part de la trípode. Són càmeres professionals que, a part de la qualitat, permeten crear efectes, ja que podem qualitat, permeten crear efectes, ja que podem modificar les posicions relatives del panell de l'objectiu i modificar les posicions relatives del panell de l'objectiu i de la placa. de la placa.

CAMARES DIGITALS:CAMARES DIGITALS: Amb la fotografia digital ja no tenim pel·lícula sensible, Amb la fotografia digital ja no tenim pel·lícula sensible,

ni negatius; la captació de la imatge es fa directament ni negatius; la captació de la imatge es fa directament amb una placa de sensors que llegeix la informació amb una placa de sensors que llegeix la informació lumínica. La càmera traduirà aquesta informació lumínica. La càmera traduirà aquesta informació lumínica a llenguatge digital i convertirà la imatge en un lumínica a llenguatge digital i convertirà la imatge en un fitxer. La imatge tindrà un format concret, però el que fitxer. La imatge tindrà un format concret, però el que determinarà la definició i les possibilitats d'engrandir la determinarà la definició i les possibilitats d'engrandir la imatge no serà pas només el seu perímetre sinó la imatge no serà pas només el seu perímetre sinó la densitat de fotosensors de la placa, cada un dels quals densitat de fotosensors de la placa, cada un dels quals serà un serà un píxel de la imatge, i també dels bits píxel de la imatge, i també dels bits (informació de color) de cada un d'aquests píxels. (informació de color) de cada un d'aquests píxels.

Com més densitat de píxels (com més resolució de sensor), Com més densitat de píxels (com més resolució de sensor), més es podrà ampliar la imatge sense perdre definició. En més es podrà ampliar la imatge sense perdre definició. En definitiva, tot i que hi ha diferents mesures de sensors en les definitiva, tot i que hi ha diferents mesures de sensors en les càmeres digitals, no parlem de formats referint-nos a la càmeres digitals, no parlem de formats referint-nos a la mesura de les imatges sinó als píxels i la resoluciómesura de les imatges sinó als píxels i la resolució..

La informació de les càmeres digitals s'emmagatzema en La informació de les càmeres digitals s'emmagatzema en targetes o petits discs durs fins que la informació sigui transferida targetes o petits discs durs fins que la informació sigui transferida a algun altre aparell. Les targetes no són per a guardar a algun altre aparell. Les targetes no són per a guardar permanentment les fotografies i tenen una capacitat limitada. La permanentment les fotografies i tenen una capacitat limitada. La informació es pot transferir posteriorment a un ordinador a través informació es pot transferir posteriorment a un ordinador a través de la targeta (inserint-la a la ranura corresponent) o amb de la targeta (inserint-la a la ranura corresponent) o amb connexió (connexió (Firewire, USB...) utilitzant el programa oportú.Firewire, USB...) utilitzant el programa oportú.

A part dels elements comuns amb les càmeres convencionals (sistema A part dels elements comuns amb les càmeres convencionals (sistema de visió, òptica, etc.) aquests són alguns elements a tenir en compte de de visió, òptica, etc.) aquests són alguns elements a tenir en compte de les càmeres digitals: les càmeres digitals:

Sensor. Tipus (CCD o CMOS), mida, sensibilitat i resolució (número de Sensor. Tipus (CCD o CMOS), mida, sensibilitat i resolució (número de píxels amb què captura les imatges). píxels amb què captura les imatges).

Búffer. Memòria on es guarden temporalment les dades abans de Búffer. Memòria on es guarden temporalment les dades abans de passar a la memòria de la targeta. Determina la velocitat passar a la memòria de la targeta. Determina la velocitat d'emmagatzemament de dades. d'emmagatzemament de dades.

Tipus de tarja que utilitza per a emmagatzemar temporalment les Tipus de tarja que utilitza per a emmagatzemar temporalment les fotografies. fotografies.

Format amb el que guarda les imatges. Format amb el que guarda les imatges. Tipus de sortida de dades: Tipus de sortida de dades: FireWire o USB FireWire o USB Tipus de pantalla per a visualitzar les fotografies Tipus de pantalla per a visualitzar les fotografies

:: CAMÈRES COMPACTES CAMÈRES COMPACTES Les càmeres compactes funcionen automàticament amb Les càmeres compactes funcionen automàticament amb

paràmetres prefixats.paràmetres prefixats. Normalment utilitzen format Normalment utilitzen format jpegjpeg. La seva qualitat . La seva qualitat

d'imatge és la més baixa del mercat (menys rang d'imatge és la més baixa del mercat (menys rang dinàmic, més soroll); suficient, però, per a obtenir dinàmic, més soroll); suficient, però, per a obtenir imatges que seran impreses a mida petita, utilitzades en imatges que seran impreses a mida petita, utilitzades en webs o visualitzades en pantalla. webs o visualitzades en pantalla.

La resolució sol ser de 2 a 8 La resolució sol ser de 2 a 8 megapíxels. No són megapíxels. No són càmeres rèflex, allò que es veu pel visor no és el càmeres rèflex, allò que es veu pel visor no és el que rep el sensor; hi ha, per tant, error de paral·laxi que rep el sensor; hi ha, per tant, error de paral·laxi o paral·lelisme.o paral·lelisme.

CÀMERES DE GAMMA MITJA CÀMERES DE GAMMA MITJA

Les càmeres de gamma mitja són més Les càmeres de gamma mitja són més ergonòmiques i els sensors solen superar els 8 ergonòmiques i els sensors solen superar els 8 megapíxels. Es pot veure la imatge megapíxels. Es pot veure la imatge instantàniament a la pantalla per enquadrar, instantàniament a la pantalla per enquadrar, com en les compactes. Algunes són rèflex, com en les compactes. Algunes són rèflex, però no són d'objectiu intercanviable tot i que però no són d'objectiu intercanviable tot i que es poden afegir lents a l'objectiu. Utilitzen port es poden afegir lents a l'objectiu. Utilitzen port USBUSB..

CÀMERES D'OBJECTIU CÀMERES D'OBJECTIU INTERCANVIABLE INTERCANVIABLE

Les càmeres d'objectiu intercanviable són càmeres més Les càmeres d'objectiu intercanviable són càmeres més cares i de molta qualitat, tant en la part òptica com en el cares i de molta qualitat, tant en la part òptica com en el sensor. Són les càmeres que utilitzen els professionals sensor. Són les càmeres que utilitzen els professionals (fotoperiodisme, publicitat...). Són molt ergonòmiques i (fotoperiodisme, publicitat...). Són molt ergonòmiques i la resolució és alta. Poden disparar seguidament la resolució és alta. Poden disparar seguidament bastant ràpid (fotogrames per segon). El bastant ràpid (fotogrames per segon). El búffer és més búffer és més potent. Es pot escollir l'obturació i d'altres potent. Es pot escollir l'obturació i d'altres paràmetres com en les rèflex convencionals. paràmetres com en les rèflex convencionals. Accepta diferents formats d'imatges (Accepta diferents formats d'imatges (jpeg, tiff, raw). jpeg, tiff, raw). Es pot escollir entre diferents ISO (Sensibilitats del Es pot escollir entre diferents ISO (Sensibilitats del sensor). La resolució sol ser molt alta. sensor). La resolució sol ser molt alta.

FOTOGRAFIA FOTOGRAFIA DIGITALDIGITALCAMERES DIGITALSCAMERES DIGITALS

VIRTUDS DE LES VIRTUDS DE LES DIGITALSDIGITALS

Immediatament després de cada presa Immediatament després de cada presa podem veure el resultat de l'exposició a podem veure el resultat de l'exposició a través de la pantalla de través de la pantalla de LCD1 que LCD1 que incorporen les esmentades càmeres.incorporen les esmentades càmeres.

Desapareixen també els processos Desapareixen també els processos intermedis.intermedis.

Podem emmagatzemar milers de fotos, i Podem emmagatzemar milers de fotos, i amb els nous amb els nous DVD-R i CD-R.DVD-R i CD-R.

TECNOLOGIA DIGITALTECNOLOGIA DIGITAL Un component comú a totes les càmeres digitals és l'"ull" Un component comú a totes les càmeres digitals és l'"ull"

amb què capten les imatges: el amb què capten les imatges: el CCD. CCD. El CCD o El CCD o Coupling Charge Device (Dispositiu de càrrega Coupling Charge Device (Dispositiu de càrrega

d'acoblament) és un element de silici semiconductor d'acoblament) és un element de silici semiconductor fotosensible que converteix la llum en senyal elèctric. fotosensible que converteix la llum en senyal elèctric.

Aquest sensor està compost per milers o milions de Aquest sensor està compost per milers o milions de cèl·lules fotosensibles (quadrades, rectangulars o cèl·lules fotosensibles (quadrades, rectangulars o pentagonals). pentagonals).

Cada un d'aquests minúsculs "condensadors" és un Cada un d'aquests minúsculs "condensadors" és un element d'imatge ("picture element" o píxel), capaç de element d'imatge ("picture element" o píxel), capaç de convertir i acumular electrons a mesura que rep fotonsconvertir i acumular electrons a mesura que rep fotons

La capacitat de resolució o La capacitat de resolució o detall de la imatge depèn del detall de la imatge depèn del nombre de cèl·lules nombre de cèl·lules fotoelèctriques del CCD, és a fotoelèctriques del CCD, és a dir, píxels. Per tant, a major dir, píxels. Per tant, a major nombre de píxels, major nombre de píxels, major resolució. resolució. Els píxels del CCD registren Els píxels del CCD registren tres colors diferents: vermell, tres colors diferents: vermell, verd i blau; per la qual cosa verd i blau; per la qual cosa tres píxels, un per cada color, tres píxels, un per cada color, formen un conjunt de cèl·lules formen un conjunt de cèl·lules fotoelèctriques capaç de captar fotoelèctriques capaç de captar qualsevol color en la imatgequalsevol color en la imatge

Després d'un determinat temps d'exposició a la llum, un circuit Després d'un determinat temps d'exposició a la llum, un circuit adequat va "llegint" els píxels, un a un de manera ordenada i adequat va "llegint" els píxels, un a un de manera ordenada i seqüencial, pel procediment d'anar "corrent" o desplaçant les seqüencial, pel procediment d'anar "corrent" o desplaçant les càrregues acumulades a cada un dels píxels. Quan s'han llegit càrregues acumulades a cada un dels píxels. Quan s'han llegit tots els píxels, altres circuits dirigeixen aquestes càrregues de tots els píxels, altres circuits dirigeixen aquestes càrregues de manera que poden reconstruir una imatge, partint del següent manera que poden reconstruir una imatge, partint del següent conveni: alt nombre de càrregues són zones brillants, baix conveni: alt nombre de càrregues són zones brillants, baix nombre de càrregues, zones fosques. nombre de càrregues, zones fosques.

Després, les càrregues elèctriques es converteixen en valors Després, les càrregues elèctriques es converteixen en valors digitals de 0 a 16 milions, depenent de les prestacions de nombre digitals de 0 a 16 milions, depenent de les prestacions de nombre de de bits2 que sigui capaç d'interpretar la càmera, d’això en bits2 que sigui capaç d'interpretar la càmera, d’això en diem profunditat de color.diem profunditat de color.

Com a última fase del procés, un programa resident en la pròpia Com a última fase del procés, un programa resident en la pròpia càmera realitzarà la compressió de l'arxiu segons els paràmetres càmera realitzarà la compressió de l'arxiu segons els paràmetres definits per l'usuaridefinits per l'usuari

Paràmetres de l’entorn digitalParàmetres de l’entorn digital TIPUS DE CÀMERA. Defineix la construcció del cos sobre el qual TIPUS DE CÀMERA. Defineix la construcció del cos sobre el qual

hi ha muntats els components (compacta, SLR3, SLR d'òptiques hi ha muntats els components (compacta, SLR3, SLR d'òptiques intercanviables, etc.). La major part de càmeres digitals intercanviables, etc.). La major part de càmeres digitals disponibles al mercat són de tipus compacte. De moment, les disponibles al mercat són de tipus compacte. De moment, les càmeres rèflex segueixen reservades el públic professional o càmeres rèflex segueixen reservades el públic professional o d'aficionat avançat. Tanmateix, comencen a aparèixer algunes d'aficionat avançat. Tanmateix, comencen a aparèixer algunes SLR a preus més assequibles.SLR a preus més assequibles.

PÍXELS EFECTIUS. Nombre de píxels que es convertiran en PÍXELS EFECTIUS. Nombre de píxels que es convertiran en punts de la imatge resultant. Pot oscil·lar entre els 308.000 píxels punts de la imatge resultant. Pot oscil·lar entre els 308.000 píxels en els models més bàsics i els 25 megapíxels (de moment) en els en els models més bàsics i els 25 megapíxels (de moment) en els suports digitals professionals per a càmeres de format mig.suports digitals professionals per a càmeres de format mig.

CCD. Definirà la mida i tipus de lector. La mida estàndard per al CCD. Definirà la mida i tipus de lector. La mida estàndard per al sensor de les càmeres equivalents a les de 35 mm (les de sensor de les càmeres equivalents a les de 35 mm (les de "rotlle") és d'aproximadament 24 x 16 mm. En tractar-se d'una "rotlle") és d'aproximadament 24 x 16 mm. En tractar-se d'una mesura menor a la dels negatius (36 x 24 mm), en el cas de les mesura menor a la dels negatius (36 x 24 mm), en el cas de les càmeres SLR, s'ha de tenir en compte un factor de conversió en càmeres SLR, s'ha de tenir en compte un factor de conversió en el càlcul de la distància focal de les òptiques a utilitzar. Aquest el càlcul de la distància focal de les òptiques a utilitzar. Aquest factor acostuma a ser de x1.5. De fet, aquesta és la única raó per factor acostuma a ser de x1.5. De fet, aquesta és la única raó per la qual ens pot interessar conèixer la mida del CCD. la qual ens pot interessar conèixer la mida del CCD.

MIDA DE LA IMATGE. Ha d'indicar el nombre de píxels tant del MIDA DE LA IMATGE. Ha d'indicar el nombre de píxels tant del costat llarg com del costat curt del rectangle corresponent a la costat llarg com del costat curt del rectangle corresponent a la imatge que captarà la càmera. El producte d'ambdós costats ha imatge que captarà la càmera. El producte d'ambdós costats ha de coincidir amb el nombre de píxels que és capaç de captar el de coincidir amb el nombre de píxels que és capaç de captar el sensor CCD. En aquest sentit, una càmera capaç de generar sensor CCD. En aquest sentit, una càmera capaç de generar imatges de 1500 x 1000 punts disposaria d'un sensor CCD de 1.5 imatges de 1500 x 1000 punts disposaria d'un sensor CCD de 1.5 megapíxels. megapíxels.

La major part de càmeres disposen d'un dispositiu mitjançant el qual La major part de càmeres disposen d'un dispositiu mitjançant el qual podem definir imatges a una mida menor de la qual permet el CCD a podem definir imatges a una mida menor de la qual permet el CCD a fi de reduir la mida dels arxius si no precisem la qualitat màximafi de reduir la mida dels arxius si no precisem la qualitat màxima

SENSIBILITAT. Encara que el sensor CCD no tingui res que SENSIBILITAT. Encara que el sensor CCD no tingui res que veure amb les emulsions d'halur de plata de les pel·lícules veure amb les emulsions d'halur de plata de les pel·lícules tradicionals, s'ha definit una equivalència en el grau de tradicionals, s'ha definit una equivalència en el grau de sensibilitat del sensor respecte al codi ISO de la pel·lícula sensibilitat del sensor respecte al codi ISO de la pel·lícula tradicional. Un dels grans avantatges de les càmeres digitals és tradicional. Un dels grans avantatges de les càmeres digitals és que la major part d'elles permeten canviar la sensibilitat de que la major part d'elles permeten canviar la sensibilitat de l'equivalència ISO en qualsevol moment, mentre que en el l'equivalència ISO en qualsevol moment, mentre que en el sistema tradicional hem d'acabar el rotlle i substituir-lo per un sistema tradicional hem d'acabar el rotlle i substituir-lo per un altre per a obtenir una sensibilitat d'emulsió diferent. Igual com altre per a obtenir una sensibilitat d'emulsió diferent. Igual com succeeix amb les pel·lícules tradicionals, a major sensibilitat succeeix amb les pel·lícules tradicionals, a major sensibilitat major és l'aparició de partícules disperses de colors diferents major és l'aparició de partícules disperses de colors diferents als que correspondrien a la superfície fotografiada, efecte que als que correspondrien a la superfície fotografiada, efecte que s’anomena també "soroll". s’anomena també "soroll".

MODES DE TRET. Indicarà la seqüència i velocitat de trets MODES DE TRET. Indicarà la seqüència i velocitat de trets consecutius. La seqüència pot variar depenent del model. En consecutius. La seqüència pot variar depenent del model. En alguns casos no és configurable i permet només un tret (encara alguns casos no és configurable i permet només un tret (encara que mantinguem premut el disparador) anomenat mode que mantinguem premut el disparador) anomenat mode Single Single (S). D'altres disposen també de trets continus a alta i baixa (S). D'altres disposen també de trets continus a alta i baixa velocitat (C H i C L ), múltiples exposicions (sobre el mateix velocitat (C H i C L ), múltiples exposicions (sobre el mateix "fotograma") i autodisparador (en alguns casos amb possibilitat "fotograma") i autodisparador (en alguns casos amb possibilitat de definir el temps de retard de tret). de definir el temps de retard de tret).

La velocitat de tret (no confondre amb la velocitat d'obturació), La velocitat de tret (no confondre amb la velocitat d'obturació), dependrà de la capacitat de procés de la càmera. Es defineix per dependrà de la capacitat de procés de la càmera. Es defineix per ""fps" fps" frames per second i actualment no supera els 8fps ni en frames per second i actualment no supera els 8fps ni en els models professionals. A més, cal tenir en compte el nombre els models professionals. A més, cal tenir en compte el nombre màxim de trets consecutius en manera contínua, la qual cosa màxim de trets consecutius en manera contínua, la qual cosa dependrà de la mida de la memòria intermèdia, on es guarden dependrà de la mida de la memòria intermèdia, on es guarden les imatges abans de ser transferides al sistema les imatges abans de ser transferides al sistema d'emmagatzematge definitiu, així com de la mida de les imatges. d'emmagatzematge definitiu, així com de la mida de les imatges.

La major part de les càmeres compactes pateixen una notable La major part de les càmeres compactes pateixen una notable cadència de reacció al tret, la qual cosa ens obliga a anticipar-nos en cadència de reacció al tret, la qual cosa ens obliga a anticipar-nos en aquelles instantànies en què el subjecte està en moviment o aquelles instantànies en què el subjecte està en moviment o l'esdeveniment sigui previsible. En ocasions, això pot ser un l'esdeveniment sigui previsible. En ocasions, això pot ser un inconvenient per aconseguir els resultats desitjats .inconvenient per aconseguir els resultats desitjats .

BALANÇ DE BLANCS. Aquest paràmetre permet corregir els "falsos" colors produïts per determinats tipus d'il·luminació i que l'ull humà corregeix de forma instintiva sense que arribem a percebre-ho conscientment. Aquestes correccions poden programar-se manualment o fer que la càmera les realitzi de forma automàtica. En general, amb aquest sistema la càmera millora la percepció de la coloració que produeix la il·luminació de les làmpades de tungstè, neó, flaix, determinades ombres, etc

MONITOR LCD. Aquest apartat ha d'indicar les característiques de MONITOR LCD. Aquest apartat ha d'indicar les característiques de la pantalla de visualització de la que disposen la quasi totalitat de la pantalla de visualització de la que disposen la quasi totalitat de les càmeres digitals. Aspectes importants a conèixer de la pantalla les càmeres digitals. Aspectes importants a conèixer de la pantalla de cristall líquid són: la mida, en general expressada en polzades; de cristall líquid són: la mida, en general expressada en polzades; la resolució, expressada en punts totals; el tipus de pantalla, per la resolució, expressada en punts totals; el tipus de pantalla, per ex. TFT4; el sistema d'il·luminació; etc. En alguns models la ex. TFT4; el sistema d'il·luminació; etc. En alguns models la pantalla permet ser desconnectada. En models professionals no pantalla permet ser desconnectada. En models professionals no permeten la visualització en temps real. permeten la visualització en temps real.

SORTIDA DE VÍDEO. Alguns models permeten la connexió directa SORTIDA DE VÍDEO. Alguns models permeten la connexió directa a un televisor mitjançant interface RCA per poder visualitzar les a un televisor mitjançant interface RCA per poder visualitzar les imatges a través de la seva pantalla. És important recordar que a imatges a través de la seva pantalla. És important recordar que a Europa s'utilitza el sistema PAL i a Amèrica el NTSC. La major part Europa s'utilitza el sistema PAL i a Amèrica el NTSC. La major part dels models que disposen d'aquest tipus de sortida també dels models que disposen d'aquest tipus de sortida també permeten commutar entre els dos sistemes. permeten commutar entre els dos sistemes.

INTERFACE. Indica el tipus de connexió disponible per INTERFACE. Indica el tipus de connexió disponible per descarregar els arxius d'imatge al PC. La majoria utilitza el port descarregar els arxius d'imatge al PC. La majoria utilitza el port USB. No obstant això, també existeixen unitats lectores de USB. No obstant això, també existeixen unitats lectores de targetes que permeten la descàrrega de forma més ràpida i targetes que permeten la descàrrega de forma més ràpida i estalviant bateries estalviant bateries

VISOR. La major part de models disposen d'un visor òptic que ens VISOR. La major part de models disposen d'un visor òptic que ens permet veure de forma directa l'enquadrament de la imatge. permet veure de forma directa l'enquadrament de la imatge. L'angle de visió s'ha de correspondre amb el de l'òptica, encara L'angle de visió s'ha de correspondre amb el de l'òptica, encara que en alguns casos es produeixi un efecte d'aproximació o que en alguns casos es produeixi un efecte d'aproximació o allunyament anomenat "magnificació" que ve expressat en producte de allunyament anomenat "magnificació" que ve expressat en producte de la unitat (p. ex.: 0.8x). D'altra banda, la "cobertura" del visor no la unitat (p. ex.: 0.8x). D'altra banda, la "cobertura" del visor no acostuma a ser del 100% de la imatge captada per l'òptica, fins i tot en acostuma a ser del 100% de la imatge captada per l'òptica, fins i tot en les càmeres SLR (+-95%). Alguns models SLR disposen de corrector les càmeres SLR (+-95%). Alguns models SLR disposen de corrector diòptric. diòptric.

Resulta molt pràctic poder consultar informació de l'estat de l'exposició i Resulta molt pràctic poder consultar informació de l'estat de l'exposició i altres a través del visor. Alguns paràmetres útils són: focus, velocitat altres a través del visor. Alguns paràmetres útils són: focus, velocitat d'obturació, exposició, compensació de l'exposició, compensació de la d'obturació, exposició, compensació de l'exposició, compensació de la potència del flaix, fotograma, etc. potència del flaix, fotograma, etc.

AUTOFOCUS. Capacitat d'enfocament automàtic del subjecte i AUTOFOCUS. Capacitat d'enfocament automàtic del subjecte i modes del sistema. Els models més bàsics disposen d'una òptica modes del sistema. Els models més bàsics disposen d'una òptica amb un sistema anomenat "enfocament fix", en aquest apartat amb un sistema anomenat "enfocament fix", en aquest apartat hauria d'indicar quina és la distància mínima d'enfocament per a hauria d'indicar quina és la distància mínima d'enfocament per a aquests models, ja que des d'aquest punt el mantenen fins a aquests models, ja que des d'aquest punt el mantenen fins a l'"infinit" l'"infinit"

Les càmeres compactes, en general, disposen de l'anomenat Les càmeres compactes, en general, disposen de l'anomenat AF de AF de "Servo únic" que consisteix a mantenir l'enfocament obtingut "Servo únic" que consisteix a mantenir l'enfocament obtingut mentre premem el disparador (en pretret) encara que el subjecte mentre premem el disparador (en pretret) encara que el subjecte canviï de posició. La majoria de les SLR disposen, a més de canviï de posició. La majoria de les SLR disposen, a més de l'anterior i del sistema manual, de l'anomenat AF de "Servo l'anterior i del sistema manual, de l'anomenat AF de "Servo continu" que manté el seguiment d'enfocament sobre el continu" que manté el seguiment d'enfocament sobre el subjecte encara que aquest estigui en moviment, la qual cosa és subjecte encara que aquest estigui en moviment, la qual cosa és molt útil per a fotografies d'acció, esport i animals. Els models molt útil per a fotografies d'acció, esport i animals. Els models professionals, a més, disposen de diverses zones d'enfocamentprofessionals, a més, disposen de diverses zones d'enfocament

ÒPTICA. Ha d'indicar la distància focal (o distàncies si disposa de ÒPTICA. Ha d'indicar la distància focal (o distàncies si disposa de zoom) i el número "f"5 d'obertura màxima. En el cas de les zoom) i el número "f"5 d'obertura màxima. En el cas de les càmeres SLR d'òptiques intercanviables aquestes dades no càmeres SLR d'òptiques intercanviables aquestes dades no apareixeran al manual de cos ja que les especificacions apareixeran al manual de cos ja que les especificacions dependran de l'òptica que muntem. No obstant això, convé saber dependran de l'òptica que muntem. No obstant això, convé saber la compatibilitat i el sistema de muntatge. També és important la compatibilitat i el sistema de muntatge. També és important conèixer l'"angle d'imatge" que és el factor pel qual cal multiplicar conèixer l'"angle d'imatge" que és el factor pel qual cal multiplicar la distància focal. Aquest factor acostuma a ser de 1.5 x, és a dir, la distància focal. Aquest factor acostuma a ser de 1.5 x, és a dir, que un objectiu de 50 mm de converteix en un de 75 mm. que un objectiu de 50 mm de converteix en un de 75 mm.

Per a les càmeres d'òptica fixa és imprescindible conèixer la Per a les càmeres d'òptica fixa és imprescindible conèixer la distància/segon focal, i el número "f" d'obertura màxima, el qual ens distància/segon focal, i el número "f" d'obertura màxima, el qual ens permetrà escollir el model que millor s'ajusta a les nostres necessitats. permetrà escollir el model que millor s'ajusta a les nostres necessitats.

Una altra dada important és la quantitat d’augments de zoom que Una altra dada important és la quantitat d’augments de zoom que s'obtenen mitjançant l'òptica i quants de forma digital, ja que aquests s'obtenen mitjançant l'òptica i quants de forma digital, ja que aquests últims van sempre en detriment de la qualitat resultant de la imatge. últims van sempre en detriment de la qualitat resultant de la imatge. També pot ser una dada interessant conèixer el nombre i la qualitat També pot ser una dada interessant conèixer el nombre i la qualitat dels elements que componen l'òptica així com els grups pels quals dels elements que componen l'òptica així com els grups pels quals està composta.està composta.

MESURA DE L'EXPOSICIÓ. Tipus de fotòmetre que utilitza la MESURA DE L'EXPOSICIÓ. Tipus de fotòmetre que utilitza la càmera. És important saber si la lectura de la llum que realitza la càmera. És important saber si la lectura de la llum que realitza la càmera, i que al final definirà les variables d'exposició6 per a la càmera, i que al final definirà les variables d'exposició6 per a la presa, es duu a terme mitjançant un fotòmetre extern o a través presa, es duu a terme mitjançant un fotòmetre extern o a través de la lent (TTL). A més, certes càmeres reparteixen entre de la lent (TTL). A més, certes càmeres reparteixen entre diferents fotòmetres la lectura de la llum de l'àrea diferents fotòmetres la lectura de la llum de l'àrea d'enquadrament, amb la qual cosa realitzen determinats d'enquadrament, amb la qual cosa realitzen determinats algoritmes que milloren el resultat. En alguns models més sofisticats algoritmes que milloren el resultat. En alguns models més sofisticats podem definir el diàmetre de l'àrea de lectura de la llum i fins i tot podem definir el diàmetre de l'àrea de lectura de la llum i fins i tot determinar preponderàncies7. determinar preponderàncies7.

MODES D'EXPOSICIÓ. Els models de gamma mitjana i alta MODES D'EXPOSICIÓ. Els models de gamma mitjana i alta permeten utilitzar de forma manual alguna o ambdues variables permeten utilitzar de forma manual alguna o ambdues variables d'exposició. La manera totalment automàtica es denomina Auto-d'exposició. La manera totalment automàtica es denomina Auto-multi Program (P), d'altres són: Prioritat automàtica a l'obturador multi Program (P), d'altres són: Prioritat automàtica a l'obturador (S), Prioritat automàtica al diafragma (A), o Totalment manual (S), Prioritat automàtica al diafragma (A), o Totalment manual (M). (M).

BLOQUEIG DE L'EXPOSICIÓ. Sistema (també anomenat "AE lock") BLOQUEIG DE L'EXPOSICIÓ. Sistema (també anomenat "AE lock") que permet bloquejar les variables d'exposició obtingudes i tornar que permet bloquejar les variables d'exposició obtingudes i tornar a enquadrar la imatge. Aquesta prestació pot resultar molt útil en a enquadrar la imatge. Aquesta prestació pot resultar molt útil en composicions amb alt contrast que podrien confondre el fotòmetre composicions amb alt contrast que podrien confondre el fotòmetre de la càmera. de la càmera.

VELOCITAT D'OBTURACIÓ. Marge de temps que permet tenir VELOCITAT D'OBTURACIÓ. Marge de temps que permet tenir exposat el sensor CCD a la llum. Això ens donarà una idea de les exposat el sensor CCD a la llum. Això ens donarà una idea de les condicions extremes de llum en les quals podrem utilitzar la condicions extremes de llum en les quals podrem utilitzar la càmera. Per a aquesta estimació és important considerar alhora el càmera. Per a aquesta estimació és important considerar alhora el marge de sensibilitats ISO admeses.marge de sensibilitats ISO admeses.

FLAIX. Característiques del sistema d'il·luminació auxiliar, si en FLAIX. Característiques del sistema d'il·luminació auxiliar, si en disposa. El Núm. Guia8 defineix la potència del flaix. Determinats disposa. El Núm. Guia8 defineix la potència del flaix. Determinats models permeten sincronitzar la llampada a la "cortineta models permeten sincronitzar la llampada a la "cortineta posterior", és a dir, a l'últim moment d'obertura de l'obturador, posterior", és a dir, a l'últim moment d'obertura de l'obturador, molt útil per a crear un efecte de moviment natural. També poden molt útil per a crear un efecte de moviment natural. També poden disposar del sistema "reducció d'ulls vermells" mitjançant el tret disposar del sistema "reducció d'ulls vermells" mitjançant el tret previ d'alguna llampada que contreu la pupil·la de l'ull. En previ d'alguna llampada que contreu la pupil·la de l'ull. En ocasions pot ser interessant que disposi de l'opció de ocasions pot ser interessant que disposi de l'opció de desconnexió forçadadesconnexió forçada

ALIMENTACIÓ ELÈCTRICA. Hauria d'indicar el tipus de font d'energia i autonomia que proporciona. La major part dels models funcionen amb bateries de fotografia, algunes d'elles recarregables. També existeixen models que funcionen amb piles "AA" de 1,5V que és un gran avantatge ja que és possible obtenir-les a tot arreu. DIMENSIONS I PES. Alt x ample x profunditat i pes en gr. sense bateries. A major pes major estabilitat. No obstant això, no s'ha d'oblidar que la càmera és un element que pot interessar portar sempre a sobre. La seva mida, a més d'un aspecte pràctic, com menor més discret .

FORMATS D’ARXIU:FORMATS D’ARXIU: Hi ha dues formes de guardar la informació que conté una imatge Hi ha dues formes de guardar la informació que conté una imatge

digital: les imatges de digital: les imatges de mapa de bits o mapa de bits o bitmap, i les imatges bitmap, i les imatges vectorials (es fan servir per als dibuixos tècnics i els mapes). vectorials (es fan servir per als dibuixos tècnics i els mapes). Les fotografies es guarden en fitxers en el format de mapa de Les fotografies es guarden en fitxers en el format de mapa de bits. La informació de cada píxel es guarda i reprodueix dins bits. La informació de cada píxel es guarda i reprodueix dins d’una retícula o matriu, de files i columnes. Els bits d’informació d’una retícula o matriu, de files i columnes. Els bits d’informació determinen el color i la posició de cadascun del píxels. determinen el color i la posició de cadascun del píxels.

Els formats d’arxiu de fotografia digital més habituals són els Els formats d’arxiu de fotografia digital més habituals són els següents:següents:

BMP BMP (Bitmap Format). [Windows, Microsoft] Aplica una (Bitmap Format). [Windows, Microsoft] Aplica una compressió sense pèrdua, però no inclou cap informació per a compressió sense pèrdua, però no inclou cap informació per a la seva impressió. Per a imatges que s’imprimeixen amb qualitat la seva impressió. Per a imatges que s’imprimeixen amb qualitat normal, o imatges en alta qualitat per a visionar en pantalla. normal, o imatges en alta qualitat per a visionar en pantalla.

EXIF EXIF (Exchangeable Image File). [Fuji Photo Film] Fitxer d’imatge (Exchangeable Image File). [Fuji Photo Film] Fitxer d’imatge intercanviable. Comprimeix la imatge i el fitxer inclou dades sobre intercanviable. Comprimeix la imatge i el fitxer inclou dades sobre aquesta, com l’hora de la presa. aquesta, com l’hora de la presa.

GIF GIF (Graphics Interchange Format). [Unisys] El format d’intercanvi (Graphics Interchange Format). [Unisys] El format d’intercanvi de gràfics és un dels més emprats al web pel reduït pes que de gràfics és un dels més emprats al web pel reduït pes que implica. Comprimeix amb un algoritme propi. Redueix la mida de la implica. Comprimeix amb un algoritme propi. Redueix la mida de la imatge en una tercera o quarta part. Generalment es fa servir amb imatge en una tercera o quarta part. Generalment es fa servir amb imatges que no treballin amb més de 8 bits per píxel.imatges que no treballin amb més de 8 bits per píxel.

JPEG JPEG (Joint Picture Experts Group). Aquest format aplica una (Joint Picture Experts Group). Aquest format aplica una compressió 15:1. Es considera el millor format de compressió per a compressió 15:1. Es considera el millor format de compressió per a les imatges fotogràfiques. En el format JPEG es guarden per les imatges fotogràfiques. En el format JPEG es guarden per separat la informació de la brillantor de la imatge i la del color. És separat la informació de la brillantor de la imatge i la del color. És ideal per enviar arxius de forma ràpida per mòdem. També és el ideal per enviar arxius de forma ràpida per mòdem. També és el format que permet obtenir imatges amb major profunditat de color format que permet obtenir imatges amb major profunditat de color (24 bits). (24 bits).

PICT PICT (Macintosh Picture Format). [Macintosh] Té les mateixes (Macintosh Picture Format). [Macintosh] Té les mateixes característiques que el BMP i va ser creat per al treball gràfic en característiques que el BMP i va ser creat per al treball gràfic en ordinadors Mac, tot i que també pot ser emprat en altres ordinadors Mac, tot i que també pot ser emprat en altres ordinadors. ordinadors.

Photoshop. Format que s’ha de fer servir mentre es treballa en Photoshop. Format que s’ha de fer servir mentre es treballa en aquest programari de tractament d’imatges fotogràfiques. aquest programari de tractament d’imatges fotogràfiques.

PNG PNG (Portable Network Graphics). [Consorci World Vide Web] La (Portable Network Graphics). [Consorci World Vide Web] La gràfica en xarxa portàtil és un format que aplica una compressió gràfica en xarxa portàtil és un format que aplica una compressió sense pèrdues. Va ser creat com a millora del format GIF. Pensat sense pèrdues. Va ser creat com a millora del format GIF. Pensat per a pàgines web.per a pàgines web.

RAW. És conegut com a negatiu digital. Conté totes les dades RAW. És conegut com a negatiu digital. Conté totes les dades captades pel sensor digital de la càmera: representa la imatge tal captades pel sensor digital de la càmera: representa la imatge tal com ha estat captada, sense cap filtratge ni compressió digital. No com ha estat captada, sense cap filtratge ni compressió digital. No és un estàndard. Cada fabricant pot fer servir la seva tecnologia. és un estàndard. Cada fabricant pot fer servir la seva tecnologia. El fan servir només les càmeres professionals i semiprofessionals. El fan servir només les càmeres professionals i semiprofessionals. Generalment s’utilitza quan es vol processar una imatge. Generalment s’utilitza quan es vol processar una imatge.

TIFF TIFF (Tagges Image File Format). [Adobe] Guarda les imatges en (Tagges Image File Format). [Adobe] Guarda les imatges en forma de mapa de bits amb la màxima qualitat, perquè la forma de mapa de bits amb la màxima qualitat, perquè la compressió és sense pèrdues, i afegeix paràmetres propis per a la compressió és sense pèrdues, i afegeix paràmetres propis per a la impressió. Pràcticament totes les aplicacions que tracten imatges impressió. Pràcticament totes les aplicacions que tracten imatges el llegeixen, de manera que és el més pròxim a un format el llegeixen, de manera que és el més pròxim a un format universal. És un dels formats que més ocupa.universal. És un dels formats que més ocupa.

PROGRAMES DE TRACTAMENT:PROGRAMES DE TRACTAMENT: Hi ha desenes i desenes de programaris Hi ha desenes i desenes de programaris

especialitzats en el tractament i retoc de la especialitzats en el tractament i retoc de la imatge. Tres força emprats i coneguts són: imatge. Tres força emprats i coneguts són: Photoshop, d’Adobe; Fireworks, de Photoshop, d’Adobe; Fireworks, de Macromedia; i GIMP, basat en el programari Macromedia; i GIMP, basat en el programari lliure.lliure.

VOCABULARI:VOCABULARI: BIT. (De l'anglès, BIT. (De l'anglès, binary digit, "digit binari") És la unitat binary digit, "digit binari") És la unitat

d'informació mínima utilitzada en informàtica i en teoria d'informació mínima utilitzada en informàtica i en teoria de la informació. Un bit pot tenir només dos estats de la informació. Un bit pot tenir només dos estats mútuament exclusius, habitualment representats amb 0 mútuament exclusius, habitualment representats amb 0 i 1, o vertader o fals, obert o tancat, blanc o negre, nord i 1, o vertader o fals, obert o tancat, blanc o negre, nord o sud, masculí o femení, vermell o blau, etc. o sud, masculí o femení, vermell o blau, etc.

DIAFRAGMA. És la part de l’objectiu que limita el raig DIAFRAGMA. És la part de l’objectiu que limita el raig de llum que penetra. Està format per un conjunt de de llum que penetra. Està format per un conjunt de laminetes que se solapen, determinant en el seu centre laminetes que se solapen, determinant en el seu centre un orifici de diàmetre variable que controla la quantitat un orifici de diàmetre variable que controla la quantitat de llum que passa a través seu. de llum que passa a través seu.

DISTÀNCIA FOCAL. És la distància entre el centre òptic de la DISTÀNCIA FOCAL. És la distància entre el centre òptic de la lent o conjunt de lents i el pla focal. Per a què una imatge lent o conjunt de lents i el pla focal. Per a què una imatge estigui enfocada, el punt focal ha d’estar damunt del pla focal, estigui enfocada, el punt focal ha d’estar damunt del pla focal, això s’aconsegueix mitjançant el moviment de les lents variant això s’aconsegueix mitjançant el moviment de les lents variant la distància focal. la distància focal.

ESTENOP. Es coneix com a fotografia estenopeica la tècnica ESTENOP. Es coneix com a fotografia estenopeica la tècnica mitjançant la qual s'obtenen fotografies i negatius sense mitjançant la qual s'obtenen fotografies i negatius sense pràcticament cap equip. Es realitza amb una càmera pràcticament cap equip. Es realitza amb una càmera estenopeica, una de les càmeres fotogràfiques més senzilles estenopeica, una de les càmeres fotogràfiques més senzilles dotada d'una pel·lícula fotogràfica i una làmina opaca amb un dotada d'una pel·lícula fotogràfica i una làmina opaca amb un forat del diàmetre d'una agulla. Aquest forat s'anomena forat del diàmetre d'una agulla. Aquest forat s'anomena estenop i dóna nom a la tècnica. estenop i dóna nom a la tècnica.

FOCUS. Punt on convergeixen els raigs d’un feix de llum. FOCUS. Punt on convergeixen els raigs d’un feix de llum.

GRA. En fotografia, anomenem gra a la textura que, GRA. En fotografia, anomenem gra a la textura que, en major o menor mesura, apareix en tots els en major o menor mesura, apareix en tots els materials fotogràfics. En blanc i negre els grans són materials fotogràfics. En blanc i negre els grans són minúscules partícules de placa metàl·lica negra. En minúscules partícules de placa metàl·lica negra. En color, la plata s'ha eliminat químicament, però color, la plata s'ha eliminat químicament, però queden diminuts grumolls de pigment que queden diminuts grumolls de pigment que reprodueixen l'aparença del gra. Com més ràpida reprodueixen l'aparença del gra. Com més ràpida sigui una pel·lícula, més gran serà el gra que sigui una pel·lícula, més gran serà el gra que produeixi. Quan es tracta d'aconseguir la nitidesa i el produeixi. Quan es tracta d'aconseguir la nitidesa i el detall màxims, el gra és un destorb, encara que en detall màxims, el gra és un destorb, encara que en altres casos és un instrument creatiu molt suggerent. altres casos és un instrument creatiu molt suggerent.

LENT. És un element, tradicionalment en vidre, LENT. És un element, tradicionalment en vidre, destinat a fer convergir o divergir la llum. N’hi ha de destinat a fer convergir o divergir la llum. N’hi ha de 2 tipus: convergents i divergents. En funció de la 2 tipus: convergents i divergents. En funció de la col·locació, de la quantitat i la seva qualitat col·locació, de la quantitat i la seva qualitat obtindrem la qualitat i versatilitat del nostre objectiu. obtindrem la qualitat i versatilitat del nostre objectiu. Una lent convergent és aquella que concentra els Una lent convergent és aquella que concentra els raigs de llum en un punt anomenat focus. raigs de llum en un punt anomenat focus.

MEGAPÍXEL. És un milió de píxels. Se sol utilitzar MEGAPÍXEL. És un milió de píxels. Se sol utilitzar per a expressar el nombre de píxels d'una imatge i, per a expressar el nombre de píxels d'una imatge i, en el cas dels sistemes d'adquisició i reproducció en el cas dels sistemes d'adquisició i reproducció d'imatges, expressa el nombre d'elements sensors. d'imatges, expressa el nombre d'elements sensors.

OBJECTIU. És el conjunt d’elements que permet OBJECTIU. És el conjunt d’elements que permet l’entrada i el control de la llum. Està format pel l’entrada i el control de la llum. Està format pel diafragma, les lents i l’obturador. L’objectiu enfoca un diafragma, les lents i l’obturador. L’objectiu enfoca un raig de llum des del subjecte a la pel·lícula. Consta d’una raig de llum des del subjecte a la pel·lícula. Consta d’una o vàries lents de forma convexa, projectant els raigs de o vàries lents de forma convexa, projectant els raigs de llum que el travessen en un punt anomenat focus. Quan llum que el travessen en un punt anomenat focus. Quan enfoquem amb la càmera, en realitat allunyem o apropem enfoquem amb la càmera, en realitat allunyem o apropem l’objectiu per a obtenir un focus nítid.l’objectiu per a obtenir un focus nítid.

OBTURADOR. És un dispositiu mecànic que controla el OBTURADOR. És un dispositiu mecànic que controla el temps durant el qual la llum actua sobre la pel·lícula. temps durant el qual la llum actua sobre la pel·lícula. Mitjançant l’obturador es controla el temps necessari Mitjançant l’obturador es controla el temps necessari perquè la pel·lícula s’exposi el temps just a la llum.perquè la pel·lícula s’exposi el temps just a la llum.

PARAL·LAXI (o PARAL·LELISME). La paral·laxi PARAL·LAXI (o PARAL·LELISME). La paral·laxi determina que l'objecte captat pel fotògraf a través del determina que l'objecte captat pel fotògraf a través del visor no coincideix amb la imatge capturada a través de visor no coincideix amb la imatge capturada a través de l'objectiu de la càmera. L'error de paral·laxi es produeix l'objectiu de la càmera. L'error de paral·laxi es produeix quan s'utilitza un visor que no està muntat en el mateix quan s'utilitza un visor que no està muntat en el mateix eix que l'objectiu. És a dir, el visor no previsualitza la eix que l'objectiu. És a dir, el visor no previsualitza la pròpia imatge que li ofereix l'objectiu. L'error de pròpia imatge que li ofereix l'objectiu. L'error de paral·laxi es dóna en les càmeres compactes, en què hi paral·laxi es dóna en les càmeres compactes, en què hi ha un visor independent de l'objectiu per a enquadrar la ha un visor independent de l'objectiu per a enquadrar la imatge abans de realitzar-les. En una càmera rèflex no imatge abans de realitzar-les. En una càmera rèflex no hi ha error de paral·laxi, ja que el fotògraf observa la hi ha error de paral·laxi, ja que el fotògraf observa la imatge a través de l'objectiu. imatge a través de l'objectiu.

PÍXEL. (De l'anglès PÍXEL. (De l'anglès pixel, de picture element que pixel, de picture element que significa "element de la imatge") És la unitat mínima significa "element de la imatge") És la unitat mínima que forma una imatge gràfica. Normalment, un píxel que forma una imatge gràfica. Normalment, un píxel es defineix com un punt o un quadrat, però realment es defineix com un punt o un quadrat, però realment no posseeix una forma determinada. Es pot dir que es no posseeix una forma determinada. Es pot dir que es tracta d'una mostra abstracta o una unitat de mesura tracta d'una mostra abstracta o una unitat de mesura de resolució. Els píxels són unitats independents, de resolució. Els píxels són unitats independents, però el fet que els percebem com un conjunt és degut però el fet que els percebem com un conjunt és degut a la limitació de la nostra visió, que fa que tinguem a la limitació de la nostra visió, que fa que tinguem aquesta sensació de continuïtat.aquesta sensació de continuïtat.

PLA FOCAL. És el pla imaginari perpendicular a l’eix PLA FOCAL. És el pla imaginari perpendicular a l’eix òptic on convergeixen tots els raigs lluminosos òptic on convergeixen tots els raigs lluminosos procedents del subjecte, reunint-se en el punt procedents del subjecte, reunint-se en el punt d’enfocament nítid. d’enfocament nítid.

PROFUNDITAT DE CAMP. És la distància anterior i PROFUNDITAT DE CAMP. És la distància anterior i posterior al punt d’enfocament ideal en què tot allò posterior al punt d’enfocament ideal en què tot allò enquadrat està enfocat o, dit d’una altra manera, és la enquadrat està enfocat o, dit d’una altra manera, és la distància que separa el punt més pròxim i més llunyà distància que separa el punt més pròxim i més llunyà de la càmera que apareixen nítids en una posició de la càmera que apareixen nítids en una posició determinada de l’enfocament.determinada de l’enfocament.

RÈFLEX. La càmera rèflex és una càmera fotogràfica RÈFLEX. La càmera rèflex és una càmera fotogràfica en què la imatge recollida per l'objectiu és en què la imatge recollida per l'objectiu és reflexada reflexada en un mirall per portar-la a un visor. Això fa que la en un mirall per portar-la a un visor. Això fa que la imatge observada pel fotògraf sigui pràcticament imatge observada pel fotògraf sigui pràcticament idèntica a la que recollirà la pel·lícula o sensor. Les idèntica a la que recollirà la pel·lícula o sensor. Les càmeres de tipus rèflex són les més versàtils per als càmeres de tipus rèflex són les més versàtils per als aficionats. Per la seva construcció permeten un canvi aficionats. Per la seva construcció permeten un canvi fàcil d'objectius i de tota una sèrie d'accessoris. fàcil d'objectius i de tota una sèrie d'accessoris.

SOBREEXPOSICIÓ. És una excessiva exposició a la SOBREEXPOSICIÓ. És una excessiva exposició a la llum d'un material fotogràfic. Els negatius llum d'un material fotogràfic. Els negatius sobreexposats (en color o en blanc i negre) solen sobreexposats (en color o en blanc i negre) solen mancar de contrast i de detall de les llums. Les mancar de contrast i de detall de les llums. Les diapositives sobreexposades són molt transparents i diapositives sobreexposades són molt transparents i amb llums cremades.amb llums cremades.

SUBEXPOSICIÓ. És l'exposició insuficient d'un SUBEXPOSICIÓ. És l'exposició insuficient d'un material fotogràfic a la llum. Pot ser conseqüència material fotogràfic a la llum. Pot ser conseqüència d’una col·locació incorrecta del comandament de d’una col·locació incorrecta del comandament de sensibilitats, un càlcul incorrecte en situacions sensibilitats, un càlcul incorrecte en situacions difícils d'il·luminació, brutícia acumulada a l'objectiu difícils d'il·luminació, brutícia acumulada a l'objectiu o per la no compensació d'un filtre dens. Els negatius o per la no compensació d'un filtre dens. Els negatius subexposats són molt transparents i sense detall, les subexposats són molt transparents i sense detall, les còpies planes i mancades de densitat i les còpies planes i mancades de densitat i les diapositives, molt fosques. diapositives, molt fosques.

TEMPERATURA DE COLOR. La temperatura de color TEMPERATURA DE COLOR. La temperatura de color d'una font de llum es defineix comparant el seu color d'una font de llum es defineix comparant el seu color dins l’espectre lluminós amb el de la llum que emetria un dins l’espectre lluminós amb el de la llum que emetria un Cos Negre escalfat a una temperatura determinada. Cos Negre escalfat a una temperatura determinada. Aquesta temperatura de color s'expressa en kelvin, tot i Aquesta temperatura de color s'expressa en kelvin, tot i no reflectir expressament una mesura de temperatura.no reflectir expressament una mesura de temperatura.

TRÍPODE. Suport amb tres peus telescòpics utilitzat per TRÍPODE. Suport amb tres peus telescòpics utilitzat per suportar la càmera durant la presa o el rodatge i suportar la càmera durant la presa o el rodatge i prescindir, així, dels seus possibles moviments i prescindir, així, dels seus possibles moviments i vibracions. vibracions.

VISOR. Dispositiu adherit a la càmera i que permet VISOR. Dispositiu adherit a la càmera i que permet realitzar l’enquadrament. Pot ser directe o rèflex. realitzar l’enquadrament. Pot ser directe o rèflex.

ZOOM. Tipus d’òptica de distancia focal variable que ZOOM. Tipus d’òptica de distancia focal variable que permet, gràcies al moviment de les seves lents interiors, permet, gràcies al moviment de les seves lents interiors, un apropament o allunyament sense necessitat de moure un apropament o allunyament sense necessitat de moure o desplaçar la càmera.o desplaçar la càmera.

BALANÇ DE BLANCS (BALANÇ DE BLANCS (White Balance, WB). És un control de la White Balance, WB). És un control de la càmera que serveix per definir la brillantor dels colors bàsics -càmera que serveix per definir la brillantor dels colors bàsics -vermell, verd i blau (RGB)- amb l'objecte de què la part més vermell, verd i blau (RGB)- amb l'objecte de què la part més brillant de la imatge aparegui com a color blanc, i la menys brillant de la imatge aparegui com a color blanc, i la menys brillant com a negre. Aquest control, depenent de les càmeres, brillant com a negre. Aquest control, depenent de les càmeres, pot ser automàtic o manual. pot ser automàtic o manual.

Els colors registrats per la càmera digital depenen de l'enllumenat. La Els colors registrats per la càmera digital depenen de l'enllumenat. La llum que entra pel diafragma i registra el CCD no és sempre la llum que entra pel diafragma i registra el CCD no és sempre la mateixa. Pot ser natural o artificial, existint subtipus dependents mateixa. Pot ser natural o artificial, existint subtipus dependents d'una sèrie de característiques diferenciadores. Una d'elles és d'una sèrie de característiques diferenciadores. Una d'elles és precisament la temperatura de color, que expressa la dominant de precisament la temperatura de color, que expressa la dominant de color d'una font de llum determinada, que varia segons la distribució color d'una font de llum determinada, que varia segons la distribució espectral de l'energia. En condicions de llum natural, l'energia espectral de l'energia. En condicions de llum natural, l'energia lumínica està distribuïda de forma equilibrada en les tres components lumínica està distribuïda de forma equilibrada en les tres components de color (RGB). No obstant això, amb il·luminació artificial, una de les de color (RGB). No obstant això, amb il·luminació artificial, una de les components de color sol prevaler sobre les altres. Per exemple, en components de color sol prevaler sobre les altres. Per exemple, en il·luminació obtinguda a partir de bombetes incandescents (tungstè) il·luminació obtinguda a partir de bombetes incandescents (tungstè) el color vermell és predominant.el color vermell és predominant.

Una càmera no té la capacitat de processar la llum com ho fa el nostre Una càmera no té la capacitat de processar la llum com ho fa el nostre cervell, ja que està calibrada de manera que el sensor identifica com a cervell, ja que està calibrada de manera que el sensor identifica com a llum blanca una llum amb la temperatura del color de la llum del Sol. llum blanca una llum amb la temperatura del color de la llum del Sol. Per compensar els efectes de la il·luminació, hem d'ajustar a la càmera Per compensar els efectes de la il·luminació, hem d'ajustar a la càmera el guany de cada un dels components de color. el guany de cada un dels components de color.

L'ajustament manual del balanç de blancs a les càmeres digitals L'ajustament manual del balanç de blancs a les càmeres digitals actuals és bastant senzill. Només cal enfocar un objecte de color blanc actuals és bastant senzill. Només cal enfocar un objecte de color blanc (un paper, per exemple) i prémer el botó de calibratge de blancs. (un paper, per exemple) i prémer el botó de calibratge de blancs. D'aquesta manera, el guany dels tres components de color s'ajustarà D'aquesta manera, el guany dels tres components de color s'ajustarà automàticament per donar el mateix nivell de senyal sota aquestes automàticament per donar el mateix nivell de senyal sota aquestes condicions d'il·luminació, obtenint d'aquesta manera en la nostra imatge condicions d'il·luminació, obtenint d'aquesta manera en la nostra imatge uns colors propers als reals de l'escena fotografiada.uns colors propers als reals de l'escena fotografiada.

CCD. Un detector CCD o detector de dispositiu d'acoblament de CCD. Un detector CCD o detector de dispositiu d'acoblament de càrrega (de l'anglès càrrega (de l'anglès Charge Coupled Device) és un comptador de Charge Coupled Device) és un comptador de fotons que és capaç de mesurar en una matriu de punts la fotons que és capaç de mesurar en una matriu de punts la quantitat de llum arribada a cadascun d'aquests, de manera que es quantitat de llum arribada a cadascun d'aquests, de manera que es pot generar una imatge digitalitzada. Les càmeres digitals de vídeo pot generar una imatge digitalitzada. Les càmeres digitals de vídeo i de fotos, així com alguns telescopis, incorporen sensors CCDs.i de fotos, així com alguns telescopis, incorporen sensors CCDs.