Report SOCC 1

Report del Programa SOCC - Institut Català d’Ornitologiafebrer 2003 núm. 1

Primer informe anual del programa de Seguiment d’Ocells Comuns de Catalunya

La primavera de 2002 s’ha ini-ciat el Seguiment d’Ocells Co-muns a Catalunya (SOCC), unp rograma que neix amb l’ob-

jectiu de determinar les tendències tem-porals en l’abundància d’ocells comunsa Catalunya, aspecte cobert parc i a l m e n tper altres projectes de seguiment peròque fins ara no disposava d’un progra-ma específicament enfocat per aquestobjectiu.

A més del seu innegable interès cien-tífic, el coneixement de les tendències

temporals és fonamental per podervalorar l’estat de conservació de les es-pècies (BirdLife Intern a t i o n a l / E B C C2000) i, gràcies a les possibilitats delsocells com a indicadors ambientals (Fur-ness & Greenwood, 1993), avaluar l’es-tat de conservació del medi.

Per aconseguir aquests objectius haestat necessari dissenyar un sistema demonitoratge que, dins les necessàriespautes d’estandarització, resulti sen-zill i assumible per la major part delso rnitòlegs del país. Només d’aquesta

manera és possible obtenir a uns nivellsde participació que generin dades su-ficients, tant pel que fa al nombred’espècies com al d’hàbitats adequa-dament mostrejats.

Però el SOCC, a més, també aspira atenir un clar vessant social i a consti-tuir-se com un dels projectes amb ma-jor participació dels ornitòlegs catalans,on cadascú pugui aportar el seu gra-net de sorra als objectius de coneixe-ment i conservació dels ocells i delmedi.

p ro g r a mas o c c

Comença el SOCC!En aquest primer informe s’exposen els objectius i les

característiques del programa SOCC, així com les primeresdades de participació i els resultats del projecte. El SOCC ha

començat amb força, molt per sobre de les expectativesinicials, i l'alta participació durant aquest primer any defuncionament del SOCC ens permet ser molt optimistes

sobre el seu futur.

SumariCaracterístiques del projecte .......... 2Les primeres passes del SOCC ........ 4La temporada de nidificació 2002..... 5La temporada d'hivern 2002 ........... 8Previsions de futur .......................... 9Participants del projecte ................ 10English summary ............................ 1 1Referències ..................................... 12

I t i n e rari SO CC 19,Garrigàs (Alt Empord à )

ICO

Institut Català d’Ornitologia2

La metodologia del SOCC

El SOCC es basa en el transecte com amètode de cens d’ocells (Bibby et al.1992). Els transectes SOCC consisteixenen la realització d’un itinerari de censde 3 km que està subdividit en 6 sec-cions d’aproximadament 500 m ca-dascuna. Aquests itineraris se situen so-b re pistes, camins o senders més o menysrectes, tot evitant corbes i ziga-zaguesp ronunciades, que augmentarien lespossibilitats de comptar dos o més ve-gades el mateix individu (vegeu Fig. 1).

Durant el cens, l’observador anota enuna fitxa de camp tots els individus detotes les espècies d’ocells que va detec-tant a banda i banda de l’itinerari, ja si-gui visualment o auditivament (Fig. 2).Com indica el seu nom, el SOCC se cen-tra en els ocells comuns. Però, tot i ai-xò, tots els individus de totes les espè-cies es comptabilitzen durant el cens,ja que només a mida que es vagin es-tudiant les dades es podrà determinarquines espècies han estat detectadesen nombre suficient per poder analit-zar les seves tendències temporals.

Durant el cens es compten tots els in-dividus, mascles o femelles, adults o ju-venils, sense fer cap distinció entre ellsa l’hora d’anotar-los. El problema de laseparació entre adults i juvenils durant

el comptatge d’ocells arriba a ser, enmolts casos, insalvable. Per aquestmotiu, el SOCC opta per la senzillesa al’hora de fer el cens i posa un especialèmfasi en l’estandarització del períodede mostreig, ja que el fet de realitzar elcens en el mateix moment del cicle anualdels ocells, any rere any, fa possible lescomparacions entre anys. Els únics ocells

que no han de ser comptabilitzats sónels polls que encara estan al niu. En elcas d’espècies amb polls nidífugs comles perdius o els ànecs, els seus polletstampoc han de ser comptats.

Un aspecte important de qualsevolmètode de cens d’ocells és intentar nocomptar dues vegades els mateixos in-dividus. Per això, quan es fa un censSOCC l’observador ha d’intentar re-cordar la posició i els moviments delsocells ja comptabilitzats per tal de notornar-los a anotar com si es tractés denous individus. Aquest és un dels as-pectes que pot re p resentar una majordificultat a l’hora de realitzar el cens,però el fet d’anar caminant ajuda for-ça, ja que els individus comptats vanquedant enrere i, per tant, les possibi-litats de doble comptatge es van re d u i n t .

F i g u ra 1. E xe m p l esd ’ i t i n e raris SO CC. a. itinerari 33 (Ca setesVe l l es, Po rts deTo rtosa); b. itinerari 92(secà de Montgai) i c. itinerari 42(G reso l et, Sa l d es). E l d és un exe m p l efictici que most ra co mno hauria de ser eld i sse ny d’un itinera r iSO CC .

F i g u ra 2. F i txa de camp SO CC.

Els tres re q u a d res superiors de la fi txase r ve i xen per anotar les dades del ’o bse r va d o r, l’itinerari i el ce n s( b à s i ca m e nt data, horaris i co n d i c i o n sm ete o ro l ò g i q u es) .

Les 6 co l u m n es se g ü e nts es rese r ven pera n otar els co nta c tes rea l i tza ts a ca d a scu n ade les 6 se ccions de l’itinerari. Finalment,la setena columna se r veix per anotar elsindividus que so b revolen la zona i la darre raper fer els sumatoris del total d’individusco m pta b i l i tza ts.

Dins el bloc inferior de la fi txa, la primeracolumna s’u t i l i tza per anar anota nt leses p è c i es que es van dete c ta nt al llarg delce n s.

Característiques del projecteEl SOCC és un programa de seguiment especialment pensat en la col·laboració d’un gran nombred ’ o rnitòlegs. Per aquest motiu la metodologia i el disseny es caracteritzen per la senzillesa, senseque això signifiqui perd re el rigor necessari a l’hora de pre n d re les dades de camp.

•• • • • • •

• • • • • • •

•• • •

• ••

•

•••

•

••

•

a

c

b

d

Report núm.1 del Programa SOCC - febrer 2003 33

Durant el cens no es fa cap estima dela distància que hi ha entre l’ocell i l’ob-s e rvador o la línia de pro g ressió del tran-secte. La dificultat de realitzar estimescomparables i mínimament acuradesde distàncies ha fet pensar que és millorno incloure-les en el projecte general.Una vegada més, s’opta per la senzille-sa a l’hora de realitzar la feina decamp, una senzillesa que pretén acos-tar el SOCC als ornitòlegs tot fent quesigui similar a la típica passejada perveure ocells.

Un altre aspecte important que els ob-servadors han de controlar és el tempsesmerçat en recórrer els 3 km del tran-secte. La velocitat de progressió ha deser lenta, d’entre 40 i 50 minuts/km, ésa dir, d’entre 2 hores i 2 hores 30 mi-nuts pel conjunt de l’itinerari. Aquestavelocitat resulta d’un compromís entreanar prou lent per minimitzar el nom-b re d’exemplars que passen desaper-c ebuts, i anar suficientment ràpid perp oder cobrir una distància apre c i a b l ei, a la vegada, minimitzar els doblescomptatges. És molt important inten-tar ser estrictes i mantenir, any re re any,una velocitat de pro g ressió compre s ae n t re els 40 i 50 minuts/km, ja queuna mateixa distància coberta amb méso menys temps pot comportar diferèn-cies significatives en el nombre d’indi-vidus detectats, cosa que emmascarariales tendències temporals reals.

Però, tot i la necessitat de controlar lavelocitat de progressió, el mètode per-met aturar-se a escoltar o observar tan-tes vegades com calgui per tal ded e t e rminar correctament un exem-plar. A més, també es poden rea-litzar abandonaments temporalsde l’itinerari per tal d’acostar-se aalgun exemplar difícil d’identifi-car o fer aturades per descansarenmig del transecte. En aquestsd a rrers dos casos, però, cal atu-rar el comptatge i no anotar capindividu fins que es reiniciï el cens.A més, s’ha de descomptar aquestsintervals de temps i anotar el seucòmput total com a temps neu-tralitzat. Aquestes consideracionssón fàcils de controlar si es portarellotge i resulten essencialsquan l’objectiu és obtenir índexs com-parables any rere any.

De forma homòloga al projecte SYLV I A ,que es basa en el seguiment d’ocells mit-jançant l’anellament en estacions d’es-forç constant (ICO 2002a), el SOCC nonomés pretén determinar les tendènciestemporals durant la temporada de ni-dificació, sinó també durant l’hivern .Així, es realitzen dos censos durant l’es-tació re p roductora (el primer dins el pe-ríode comprés entre el 15 d’abril i el15 de maig i el segon en el període 15de maig/15 de juny) i dos durant la hi-v e rnada (el primer durant el mes de de-sembre i el segon durant el gener). Esfan dos censos durant el període re-productor per poder adaptar els perío-des de mostreig als moments de màxi-ma activitat dels re p roductors primere n c s

(sedentaris i migradors presaharians) it a rdans (transaharians), mentre que se-’n fan també dos a l’hivern per mini-mitzar els efectes del gregarisme i lamanca de fidelitat territorial que pre-senten moltes espècies durant aquestaestació.

Tots els censos SOCC es realitzen sem-p re pel matí, dins el període comprèsentre la sortida del sol i les 4 hores se-güents. Aquests horaris són indicatius,i s’han d’adaptar a les condicions dellloc i del moment per evitar els perío-des on l’activitat dels ocells disminueix.

Un darrer apunt metodològic impor-tant és la necessitat de realitzar els cen-sos en bones condicions meteoro l ò g i-ques. La pluja i especialment el vent

disminueixen l’activitat dels ocellsi, a més, també redueixen la capa-citat de detecció de l’observ a d o r. Te-nint en compte que hi ha bastanttemps per fer cadascun dels 4 cen-sos, és difícil que, en un moment oa l t re, les condicions no siguin fa-vorables per fer el comptatge.Amb tot, no és convenient re s e rv a r-se exclusivament els darrers dies decada període per fer els censos, jaque si aquests coincideixen ambcondicions meteorològiques adver-ses el cens no es podrà fer.

Per conèixer amb més detall lametodologia del projecte podeu con-sultar les instruccions completes del

Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunyaa ICO (2002b).

3

La Tórto ra tu rca Streptopelia decaocto és una espècie de re ce nt aparició a Ca ta l u nya ,però en pocs anys ha esd evingut prou abundant.

El Còlit gris Oenanthe oenanthe és unaespècie que a ca sa nost ra nidifi ca

b à s i ca m e nt a l’a l ta munta nya pirinenca .


E l Seguiment d’Ocells Comunsa Catalunya (SOCC) ha co-mençat amb força, claramentper sobre de les expectatives

inicials per al primer any d’aplicaciódel projecte. En total, durant el perío-de comprés entre el 15 de febrer i el

31 de desembre s’han assignat 216 iti-neraris de cens, amb una excel·lent co-b e rtura al sector nordoriental i una co-b e rtura força acceptable de la resta delt e rritori (Fig. 4). Només la comarc adel Baix Camp resta sense cap itine-rari assignat, per bé que altres co-

m a rques de la Catalunya central, te-rres de l’Ebre i Pirineus encara estanper sota de la cobertura desitjable.

L’assignació ha seguit el procés pre-vist pel model prioritari/no prioritari.Una part important dels col·laboradorsha preferit realitzar un itinerari pro p e r

Les primeres passes del SOCCEl 2002 ha significat l’any de posada en marxa del SOCC i l’acceptació per part delsornitòlegs del país ha estat realment bona. Com a resultat, ja és disposa d’una xarxa deseguiment d’ocells ben distribuïda pel territori, en la que la prioritat de les quadrícules haestat contemplada pels col·laboradors a l’hora d’escollir els itineraris.

El disseny del SOCCCom la majoria dels programes de se-guiment, el SOCC estableix una sèriede quadrícules de mostreig prioritari(UTM 10x10 km en aquest cas) pergarantir una bona re p resentativitat deles principals regions ornítiques deCatalunya (mediterrània, muntanya mit-jana, alta muntanya, zones estèpiquesi zones humides) (Fig. 3). Amb aques-ta selecció es mostra als col·laboradorsquines són les preferències del projec-

te quant a zones on situar els itinerarisSOCC. Però, malgrat aquestes zonesp re f e rents, el lloc on es realitza cadaitinerari el tria el propi col·laborador,que pot escollir entre dues modalitatsd’implicació en el projecte: 1) fer uncens prioritari (és a dir, triar una qua-drícula prioritària i situar l’itinerari ala regió ornítica assignada per aquellaq u adrícula) i 2) fer un cens no priori-tari (a una quadrícula prioritària, peròfora de la regió ornítica assignada, o aqualsevol altra quadrícula de la geografiacatalana).

Aquest plantejament respon a un do-ble objectiu. D’una banda mostrar alscol·laboradors la necessitat de re p a rt i r-se pel territori per poder garantir una bo-na cobertura de la seva hetero g e n e ï t a t .De l’altra, perm e t re la col·laboració detots aquells que no participarien si no fosen un punt concret del territori, gene-ralment proper al lloc de residència.

El nombre d’itineraris prioritaris (106)ha estat seleccionat amb la intenció depoder atendre les necessitats de mostramínima per a les espècies comunes, is ’ha fet de forma similar al que es vadissenyar a Suècia, un país amb moltatradició en programes de seguiment del’avifauna. La selecció de quines haviende ser les quadrícules prioritàries s’harealitzat de forma estratificada per a ca-da regió ornítica, i dins de cada regió def o rma aleatòria, però posant com a con-dició que les quadrícules seleccionadesper un mateix ambient no siguin conti-gües, per tal de maximitzar la re p re s e n-tació de l’heterogeneïtat territorial.

Cal destacar que l’establiment de qua-drícules prioritàries no implica neces-sàriament que les dades provinents dequadrícules no prioritàries no tinguininterès sinó, simplement, que per tald’evitar biaixos de sub o sobre - re p re-sentació de les diferents zones del te-rritori, caldrà implementar anàlisisque corregeixin aquests desplaça-ments respecte la disposició espacial deles quadrícules prioritàries (e.g. Pan-nekoek & van Strien 2001).

F i g u ra 3. Lo ca l i tzació del es quadrícu l es prioritàriesi no prioritàries delp ro g rama SO CC.

M ost reig no priorita r iM ost reig prioritari en ambients medite r ra n i sM ost reig prioritari en ambients de munta nya mitjanaM ost reig prioritari en ambients d’a l ta munta nyaM ost reig prioritari en zo n es humidesM ost reig prioritari en zo n es est è p i q u es


La temporada de nidificació 2002Amb 161 itineraris realitzats i més de 80.000 ocells detectats, la primera temporada denidificació del SOCC ha començat amb xifres molt prometedores. Tant és així que, encara quede forma preliminar, ja es poden començar a apuntar les abundàncies relatives d’algunesespècies per a diferents ambients.

F i g u ra 4. N o m b re d’itineraris SO CC ass i g n a ts aca d a scuna de les quadrícu l es UTM 10x10 deCa ta l u nya dura nt l’a ny 20 02.

al lloc de residència, cosa que es re-flecteix en aquesta concentració d’iti-neraris al NE del territori, on hi ha més

o rnitòlegs (X. Fe-rre r, com. pers.).A l t res han adaptatel SOCC com a sis-

tema de seguimentde la seva zona d’ob-s e rvació i estudi ha-bitual. Però, tot i

aquestes preferències perlocalitats afins al col·laborador,

l’assignació de quadrícules prio-ritàries ha estat superior al que co-

rrespondria segons una selecció delsitineraris amb independència del seucarácter prioritari o no (χ2 = 60,12;d.f.= 1; p<0,001), la qual cosa indicaque les necessitats de mostreig priori-tari han estat en conjunt contempladespels participants del projecte. Final-ment, cal esmentar l’interès mostrat peralgunes institucions i organismes en-c a rregats de la gestió d’espais natu-rals, que han adoptat el SOCC am-pliat (una versió bastant més complexaque l’estàndard però compatible ambla resta del programa) com a sistemade seguiment de l’avifauna.

Se n se itinera r iQ u a d r í cula amb 1 itinera r iQ u a d r í cula amb 2 itinera r i sQ u a d r í cula amb 3 itinera r i sQ u a d r í cula amb 4 itinera r i sQ u a d r í cula amb 5 itinera r i s

Participació

Durant la passada temporada de nidi-ficació s’han realitzat 321 censos quec o rresponen a 161 itineraris de cens, ésa dir, aproximadament el 75% dels iti-neraris que hi havia assignats en aquellmoment (Fig. 5). D’aquests 161 itine-raris, en 155 casos es van poder dur aterme els dos censos, en 2 casos noméses va fer el primer cens de nidificants ien 6 només el segon.

La cobertura general del territori du-rant aquesta temporada de nidificacióha estat força bona a totes les re g i o n sornítiques a excepció de les zones hu-mides i de l’alta muntanya, les qualsmostren una cobertura més baixa, tantpel que fa al nombre total d’itinerarisrealitzats com a l’esforç dedicat sobrequadrícules prioritàries (Fig. 6). En elcas concret de les zones humides cal te-nir present, a més, que els itineraris re a-litzats durant la temporada de nidifica-

ció de 2002 es van localitzar fonamen-talment en zones humides d’importàn-cia menor, i que les tres grans zones hu-mides (delta de l’Ebre ,aiguamolls de l’Empordà idelta del Llobregat) en-cara tenien una cobert u r abastant limitada.

Totes aquestes xifres ini-cials de participació re s u l-ten molt prometedores.A tall d’exemple, espot esmentar el casdel Regne Unit, undels països amb unamajor tradició i im-plicació social enornitologia, on hiha apro x i m a d a-ment 1 km de censd’ocells del pro-grama BBS (segui-ment homòleg al

Figura 5. N o m b red’itineraris SOCC realitzats acadascuna de lesquadrícules UTM 10x10 deCatalunya durant latemporada de nidificació del’any 2002.

Se n se itinera r iQ u a d r í cula amb 1 itinera r iQ u a d r í cula amb 2 itinera r i sQ u a d r í cula amb 3 itinera r i sQ u a d r í cula amb 4 itinera r i sQ u a d r í cula amb 5 itinera r i s


Tachybaptus ruficollis 3 5 8Ixobrychus minutus 1 1 1Nycticorax nycticorax 6 1 2 42Bubulcus ibis 8 1 4 332Egretta garzetta 1 2 1 8 7 1Ardea cinerea 1 7 22 83Ardea purpurea 6 9 20Ciconia ciconia 2 2 5Anas platyrhynchos 40 64 853Pernis apivorus 3 3 4Milvus migrans 8 8 1 4Gypaetus barbatus 3 3 5Gyps fulvus 1 0 1 2 8 0Circaetus gallicus 1 3 1 6 1 8Circus aeruginosus 6 7 1 1Circus pygargus 5 7 9Accipiter gentilis 6 6 9Accipiter nisus 7 7 7Buteo buteo 45 53 93Aquila chrysaetos 7 7 1 2Hieraaetus pennatus 1 2 4Hieraaetus fasciatus 2 2 3Falco naumanni 1 2 48Falco tinnunculus 42 59 1 1 5Falco subbuteo 7 8 1 1Falco peregrinus 4 4 4Alectoris rufa 48 66 200Coturnix coturnix 30 35 1 26Phasianus colchicus 8 1 1 17Rallus aquaticus 4 5 7Gallinula chloropus 3 1 5 1 327Fulica atra 2 4 8Tetrax tetrax 9 1 7 1 5 4Himantopus himantopus 4 7 63Burhinus oedicnemus 1 1 1 9 1 0 6Charadrius dubius 1 0 1 1 69Charadrius alexandrinus 1 2 1 9Vanellus vanellus 1 1 1Tringa totanus 1 1 1Actitis hypoleucos 1 2 1 4 29Larus ridibundus 4 6 7 1Larus audouinii 3 5 4 0Larus cachinnans 32 50 1 .365Gelochelidon nilotica 1 1 3Sterna hirundo 1 2 1 6Chlidonias hybridus 2 4 25Pterocles orientalis 1 1 2Pterocles alchata 2 3 63Columba livia 37 59 1.468Columba oenas 1 5 22 80Columba palumbus 144 262 2.3 1 7Streptopelia decaocto 43 72 584Streptopelia turtur 69 94 3 1 6Psittacula krameri 3 4 1 5Myiopsitta monachus 4 6 9 9Aratinga acuticaudata 1 1 4

Clamator glandarius 2 3 7Cuculus canorus 106 1 73 480Otus scops 3 3 4Bubo bubo 1 1 1Athene noctua 1 5 17 2 1Caprimulgus europaeus 2 2 2Apus apus 1 23 189 6 .078Apus pallidus 2 2 1 2Apus melba 24 28 1 1 5Alcedo atthis 5 6 9Merops apiaster 67 9 1 4 67Coracias garrulus 4 6 8Upupa epops 77 1 1 5 289Jynx torquilla 20 26 43Picus viridis 90 149 355Dryocopus martius 3 4 6Dendrocopos major 5 1 75 1 57Dendrocopos minor 2 2 2Melanocorypha calandra 9 1 6 589Calandrella brachydactyla 5 7 23Galerida cristata 46 77 454Galerida theklae 5 9 90Lullula arborea 47 73 278Alauda arvensis 1 8 32 2 8 1Riparia riparia 8 1 0 62Ptyonoprogne rupestris 1 0 1 4 49Hirundo rustica 1 1 8 1 91 2 .1 94Hirundo daurica 1 2 6Delichon urbica 6 1 83 76 1Anthus campestris 1 1 1 2 35Anthus trivialis 9 1 3 4 1Anthus spinoletta 6 1 0 86Motacilla flava 5 8 70Motacilla cinerea 1 9 29 75Motacilla alba 6 7 100 297Cinclus cinclus 6 9 1 8Troglodytes troglodytes 97 1 78 1 .338Prunella modularis 20 34 2 1 6Erithacus rubecula 108 199 2 .2 1 7Luscinia megarhynchos 1 22 226 2 .969Phoenicurus ochruros 35 52 1 62Phoenicurus phoenicurus 1 1 2Saxicola rubetra 1 2 8Saxicola torquata 82 124 382Oenanthe oenanthe 1 0 17 89Oenanthe hispanica 7 11 48Monticola saxatilis 5 8 26Monticola solitarius 8 8 1 2Turdus torquatus 5 9 40Turdus merula 146 276 2 . 859Turdus philomelos 58 87 2 3 1Turdus viscivorus 5 1 77 308Cettia cetti 55 93 679Cisticola juncidis 28 43 1 6 8Acrocephalus scirpaceus 1 7 25 1 0 0Acrocephalus arundinaceus 7 1 0 4 1

Hippolais polyglotta 55 69 303Sylvia undata 25 4 1 258Sylvia conspicillata 1 2 1 3Sylvia cantillans 5 1 8 4 51 5Sylvia melanocephala 83 1 47 1 .4 1 3Sylvia hortensis 9 1 2 45Sylvia communis 6 7 44Sylvia borin 24 30 63Sylvia atricapilla 1 1 7 2 1 0 1.806Phylloscopus bonelli 65 1 1 4 835Phylloscopus collybita 63 95 347Regulus regulus 9 1 6 1 0 6Regulus ignicapillus 76 1 25 625Muscicapa striata 24 25 48Ficedula hypoleuca 1 1 1Aegithalos caudatus 8 1 1 23 585Parus palustris 3 4 1 5Parus cristatus 83 1 32 704Parus ater 55 86 785Parus caeruleus 103 1 81 1 .1 20Parus major 138 252 1.984Sitta europaea 3 1 49 1 26Certhia brachydactyla 98 1 69 787Remiz pendulinus 9 1 6 1 1 8Oriolus oriolus 82 1 1 6 337Lanius collurio 1 2 1 4 45Lanius meridionalis 1 2 1 7 30Lanius senator 28 40 1 0 9Garrulus glandarius 1 1 4 200 898Pica pica 82 1 4 4 1 .4 61Pyrrhocorax graculus 8 1 4 343Pyrrhocorax pyrrhocorax 9 1 3 250Corvus monedula 9 1 3 1 0 8Corvus corone corone 4 1 65 1 48Corvus corax 4 1 56 2 1 6Sturnus vulgaris 78 1 35 2.538Sturnus unicolor 22 32 266Passer domesticus 1 1 7 2 1 5 7.620Passer montanus 53 84 6 61Petronia petronia 1 3 1 7 83Estrilda astrild 1 1 4Fringilla coelebs 83 1 49 1.544Serinus serinus 1 33 238 3.528Serinus citrinella 1 4 20 229Carduelis chloris 1 0 1 1 75 1.1 6 8Carduelis carduelis 106 1 8 1 1.850Carduelis spinus 1 1 2Carduelis cannabina 4 1 60 487Loxia curvirostra 1 5 24 420Pyrrhula pyrrhula 1 2 20 79Coccothraustes coccothraustes 1 1 2Emberiza citrinella 6 9 34Emberiza cirlus 93 1 5 6 678Emberiza cia 40 64 300Emberiza hortulana 8 1 0 48Miliaria calandra 62 1 0 1 1.087

▲ Taula 1. Llistat d’espècies comptabilitzades durant la temporada de nidificació 2002 i nombred’itineraris, censos i individus detectats. En aquesta taula s’han exclòs tots els contactes d’espècies que,segons les dades del nou Atles d’ocells nidificants de Catalunya (1999-2002), no nidifiquen a la quadrículaon està situat l’itinerari. Així, s’han omès de la taula totes les espècies no nidificants a cap punt delterritori, com per exemple P. trochillus, i els individus d’espècies que no nidifiquen a la zona estudiada, comara els contactes extrapirinencs de O. oenanthe.

Itineraris Censos Ind. Itineraris Censos Ind. Itineraris Censos Ind.


SOCC) per cada 50 km2 de terr i t o r i(e.g. Raven et al. 2002), mentre que Ca-talunya hi ha aproximadament 1 km decens SOCC per cada 65 km2 de terr i-tori. Però, tot i l’optimisme que es d e s-prèn d’aquestes primeres dades de par-ticipació en el projecte, és molt import a n tre m a rcar que aquestes no tenen cap va-lor si no tenen continuïtat en el temps,cosa que encara és d’hora per poder va-lorar.

Resultats

Les dades recollides durant la tempo-rada de nidificació 2002 donen una ideade les possibilitats del projecte. S’hancensat 80.379 individus, dels quals

74.036 han estat identificats a nivelld’espècie. En conjunt, i un cop extre-tes les espècies exclusivament migrantsa Catalunya, s’han obtingut dades de168 espècies nidificants (Taula 1). Perdonar algunes dades, les 15 espèciesmés ben distribuïdes han estat tro b a d e sen més de 100 itineraris, i un total de61 espècies han estat trobades en mésde 30 itineraris. L’espècie més ben dis-tribuïda dins la xarxa SOCC és la Mer-la Turdus merula, mentre que el Pardalcomú Passer domesticus és l’ocell del ques’han comptabilitzat més exemplars. Na-turalment, per un bon grup d’espè-cies, o bé el mètode de cens del SOCCno és apropiat per al seu estudi, o bé la

seva abundància o distribució espacialno permetran una adequada determ i-nació dels seus patrons temporals. Toti això, si el projecte es manté amb laseva cobertura actual, es podrien obte-nir tendències mínimament acuradesper un bon grup d’espècies, 60 o pot-ser fins i tot més.

Donat que l’objectiu principal delSOCC és determinar les tendènciestemporals en l’abundància dels ocellsi del seus hàbitats, els resultats d’a-questa primera temporada no poden,forçosament, aportar cap resultat enaquest sentit. Amb tot, com el SOCCés un comptatge estandaritzat, el sis-tema ja permet fer unes primeres apro-

IKA (índexs quilomètrics d’abundància)Muntanya

Mediterrani mitjana Alta MuntanyaErithacus rubecula 2 ,027 3,4 62 4,357Luscinia megarhynchos 3,375 1 ,0 94 0,000Phoenicurus ochruros 0,0 94 0, 2 1 4 1 ,381Saxicola torquata 0,491 0,556 0,1 4 3Oenanthe oenanthe 0,000 0,0 85 1 , 238Oenanthe hispanica 0,0 69 0,0 0 0 0,0 0 0Monticola saxatilis 0,0 1 0 0,1 03 0,0 48Monticola solitarius 0,030 0,0 0 0 0,0 0 0Turdus torquatus 0,000 0,0 0 0 0,548Turdus merula 3 ,1 73 2,966 1 ,024Turdus philomelos 0, 25 4 0,402 0,333Turdus viscivorus 0,1 63 0,342 2 ,1 1 9Aegithalos caudatus 0, 8 89 0, 6 41 0,0 0 0Parus palustris 0,0 1 5 0,0 51 0,0 0 0Parus cristatus 0, 81 2 0, 5 6 4 1 ,952Parus ater 0, 289 1 ,1 03 5,952Parus caeruleus 1 , 2 77 1 , 6 07 0,0 0 0Parus major 2 ,36 0 2,009 0, 238Emberiza citrinella 0,000 0,1 28 0 ,1 1 9Emberiza cirlus 0,938 0, 538 0,024Emberiza cia 0, 25 4 0,709 0, 571Emberiza hortulana 0,0 67 0,0 0 0 0,429Miliaria Calandra 0, 81 5 0, 5 0 4 0,0 0 0

Taula 2. IKAs (índexsquilomètrics d’abundància) delstúrdids, mallerengues i emberícidsmés comuns a les tres principalsregions ornítiques de Catalunya(mediterrani, muntanya mitjana ialta muntanya). L’IKA s’haobtingut utilitzant el númeromàxim d’exemplars detectats encadascun dels dos censos denidificants com a estimador de lapoblació reproductora i dividint-loper la longitud aproximada delsitineraris (3 km).

Tot i ser una espècie prese nt en altres ambients, elCruixidell Miliaria calandra és es p e c i a l m e nt abundant alsa m b i e nts est è p i cs.

▲ Figura 6. Distribució, per ambients principals, del nombre d’itineraris del mostreigprioritaris i dels realitzats durant la temporada de nidificació 2002, tant del totalcom dels realitzats sobre quadrícula prioritària.

Zo n es humides

Zo n es est è p i q u es

A l ta munta nya

M u nta nya mitjana

M e d i te r ra n i

I t i n e raris prioritaris disse nya ts

I t i n e raris prioritaris rea l i tza ts

I t i n e raris rea l i tza ts (Tota l )

Núm. itinera r i s

0 20 4 0 6 0 8 0 1 0 0 1 20


A quest desembre ha co-mençat la primera tempo-rada del SOCC d’hivern .Malgrat la major complexi-

tat dels censos durant aquest perío-de, quan molts ocells no canten i al-guns s’agrupen en estols que són difícilsde comptar, sembla que la part i c i p a-ció també pot ser força alta. Com aresultat pre l i m i n a r, les dades que hana rribat semblen indicar un patró d’a-bundància molt més irregular que ala primavera, amb censos caracterit-zats per grans concentracions d’indi-vidus d’algunes espècies i altres bas-tant pobres, diferències pro b a b l e m e n tmés relacionades amb la mobilitat queamb la detectabilitat dels ocells. Unade les novetats d’aquest hivern ha es-tat la creació d’un programa inform à-tic per entrar les dades dels censosSOCC, de tal forma que ara els col·la-boradors poden escollir entre l’opciód’enviar les fitxes SOCC per corre u

postal, com s’ha fet per a la passadatemporada de nidificació, o fer-ho viae-mail a través dels arxius d’export a-ció del programa. Qualsevol col·la-borador que desitgi tenir aquest pro-grama només ha de demanar-ho alc o o rdinador del SOCC.

El SO CC jad i s p osa d’u nse n z i l lp ro g ra m ai nformàtic pera tots aquellsque vulguine nt rar lesseves dades.El pro g ra m ap e r m et, a més,ex p o rtar lesd a d es delsce n sos.

ximacions a l’abundància de les espè-cies. De forma encara pre l i m i n a r, i coma exemples, es mostren els índexs d’a-bundància quilomètrics (IKAs) dels túr-dids, mallerengues i emberícids méscomuns (Taula 2), on queden re f l e c t i-des les diferents abundàncies d’aq u e s-tes espècies en relació a les àrees me-d i t e rrània, muntanya mitjana i altamuntanya. Malgrat que encara no s’h apogut fer cap anàlisi acurada dels hà-bitats ni de la detectabilitat de les es-pècies i, per tant, cal interpretar aques-tes taules amb cautela, els re s u l t a t sd’aquesta primera temporada SOCCens mostren les grans preferències d’am-bient i ens aporten una primera apro-ximació a la seva abundància re l a t i v a .Pel que fa referència als ambients es-tèpics, d’on cal re m a rcar la gran mo-bilització dels ornitòlegs del país, la

Taula 3 fa un recull dels IKAs obtin-guts per algunes de les espècies mésre p resentatives. Per més informació so-b re aquests índexs d’abundància benaviat es podrà consultar la web de l’I-CO, on es mostraran aquests re s u l t a t sper a totes les espècies i ambients quedisposin de dades. En el futur, a midaque anem aconseguint informació so-b re les longituds exactes dels itinera-

ris i sobre els patrons de detectabilitatde les diferents espècies, totes aques-tes mesures es podran anar polint pera c o s t a r-se més a les densitats re a l s .

La temporada d’hivern 2002Tot i la complexitat dels censos en aquesta estació, sembla que la participació durant aquestaprimera temporada hivernal serà també força bona. Com a novetat, a partir d’ara es disposa d’unp rograma informàtic per a què els col·laboradors que ho desitgin entrin les dades dels seus censos.

Taula 3. IKAs (índexs quilomètricsd ’a b u n d à n c i a) d’a l g u n es de les es p è c i esmés co m u n es de les zo n es est è p i q u es deCa ta l u nya . L’IKA s’ha obtingut utilitza nt eln o m b re màxim d’exe m p l a rs dete c ta ts enca d a scun dels dos ce n sos de nidifi ca ntscom a estimador de la poblacióre p ro d u c to ra i dividint-lo per la longitu da p roximada dels itineraris (3 km). Ena q u esta taula es most ra, a més de lamitjana de l’IKA, el seu co efi c i e nt devariació (CV = Mitjana/Desv i a c i óT í p i ca*100), que dóna una idea de sil ’espècie es tro ba en abundàncies similarsen els dife re nts itineraris (CV ba i x) o sil ’abundància varia molt d’un itinerari a una l t re (CV alt) .

IKA (índexs quilomètrics d’abundància)

Mitjana CVAlectoris rufa 1 , 5 0 0 93Burhinus oedicnemus 2 ,1 33 62Calandrella brachydactyla 0,4 67 1 79Coturnix coturnix 1 , 5 67 1 26Galerida cristata 2 ,333 76Galerida theklae 0,70 0 28 4Melanocorypha calandra 1 2 ,1 33 209Miliaria calandra 1 1 , 6 0 0 44Tetrax tetrax 3,400 1 1 4


E l programa infor-màtic ja ha co-mençat a funcio-nar amb èxit com

a sistema d’entrada i envia-ment de dades. En aquestsentit hem aconseguit unsistema fàcil i àgil per amolts col·laboradors i pera la pròpia coordinació delp rojecte. Però les future sversions del programa hand ’ i n c l o u re taules o gràficsp e rquè cada col·laboradorpugui veure quina és la tendènciaque està observant al seu itinerari. Iés que el SOCC, amb les seves limita-cions a escala local, també ha de ser-vir per tots aquells que vulguin estu-diar el que succeeix amb les poblacionsd’ocells de les seves pròpies zones d’es-tudi.

Com tots els participants del SOCCsaben, és necessari que tots els itinera-ris estiguin ben cartografiats a una es-cala 1: 10.000. Un cop el Departamentde Medi Ambient de la Generalitat deCatalunya ha pro p o rcionat els mapes,aquests s’envien als col·laboradors,que els han de retornar amb els itinera-ris degudament senyalitzats. Amb ellses realitzarà la digitalització dels itine-raris, procediment necessari per conèi-xer amb precisió la longitud de les sec-cions i, tant o més important, iniciarl’estudi de l’hàbitat a través de les ca-pes d’informació geogràfica existents( v egeu h t t p : / / w w w. g e n c a t . e s / m e d i a m b / s i g /b a s e s . h t m).

Un dels aspectes més importants entot sistema de seguiment és el de la com-parabilitat de les dades al llarg del tempsi entre zones d’estudi. Tots els esfor-ços d’estandarització dels censos vanen aquest sentit (Bibby et al.1992). Siuna vegada fem el cens en 1 hora i mit-ja i un altre en 3 hores és evident queles dades no són comparables, com tam-poc ho són quan la meteorologia no

és l’adequada o quan el nombre d’ob-s e rvadors que fa el cens varia. És molti m p o rtant que tots els participants delSOCC fem un esforç en aquesta línia iens acostem tant com puguem a la me-todologia SOCC (ICO 2002b). Un al-t re dels aspectes al que caldrà pre s t a rmolta atenció en el futur és el de l’apre-nentatge dels observadors. Un dels pro-jectes que estem valorant des de la co-o rdinació del programa és dissenyar unsistema d’autoavaluació voluntària enel que els interessats puguin valorar el

seu nivell de coneixements iel seu aprenentatge. És unatema complex però en elque pensem que val la penad ’ e n t r a r- h i .

Un darrer aspecte que és im-p o rtant destacar és que, un copposat en marxa el pro j e c t e ,a p a reixen noves prioritats.L’ exemple més clar és el delsitineraris que ja han estat enf u ncionament però on els ob-s e rvadors es donen de baixaindefinidament. En aquests

casos, el major grau d’implicació en elSOCC que un nou col·laborador pot te-nir quan s’hi incorpora és l’assignació d ’ u nitinerari pre-existent. Com ja s’ha c o-mentat, la continuïtat al llarg dels anysés un dels factors més importants a l’ho-ra d’assolir els objectius del projecte.

El Seguiment d’Ocells Comuns aCatalunya no te perquè mantenir-se ab-solutament inamovible al llarg dels anysi, com en tot projecte, poden sorgir as-pectes a millorar. Per aquesta raó, desde la coordinació del programa estemtotalment oberts a qualsevol comenta-ri o suggeriment per part dels col·la-boradors, que serà sempre molt ben-vingut.

Previsions de futurEl SOCC és encara un projecte molt jove i hi ha molt per fer. Completar la cartografia delsitineraris i digitalitzar-los, estudiar els hàbitats per on transcorren els itineraris o millorarl’estandarització dels censos serien algunes de les previsions de futur més importants.

El Pinsà Fringilla coelebs té poblacionsresidents que es veuen enriquides ambla presència d’hivernants del centre i

nord d’Europa.

L’ E stornell vulgar Sturnus vulgaris és una espècie abundant però difícil d’avaluar per laseva similitud amb l’Estornell negre Sturnus unicolor i el seu fo rt gre g a r i s m e.


1 Fulleda Herrando Vila, Sergi2 Serrat de les Giroles, Alt Àneu Rollan Vallbona, Àlex3 Campdàsens, Garraf Espejo Fraga, Daniel4 Sant Feliu de Guíxols Álvarez Cros, Carles6 Sant Julià de Vilatorta Viver Fabregó, Jordi7 Esparreguera Mateu Valls, Jordi10 Sant Jaume d’Enveja Tantull Oliva, Josep11 La Conreria, Tiana Campderròs Jordà, Jaume12 Pedraforca sud, Saldes Alier Laplana, Alfons13 El Corredor Andino Pol, Héctor14 Vic Rodríguez Franch, Martí14R Vic Jutglar, Roger15* Ribera d’Estaon Palau Puigvert, Jordi17 St Pe re Ce rcada, Sa n ta Coloma de Fa r n e rs Delgado Garcia, Alfons18 Hostafrancs Grande Flores, Carlos19 Garrigàs Julià Fàbregues, Lluc20 Bosc del Gavatx, Olesa de Montserrat Cerdeira Ribot, Jordi21 Cantallops Ca m psolinas Juanola, Albert22 Can Ribes, Santa Eulàlia de Ronçana Pedrocchi Rius, Vittorio23 La Palma d’Ebre Aymí Cubells, Raül25 Can Xifré, Montnegre Sala Parra, Jordi26 Cerdanyola del Vallès Núñez Mayoral, Pilar27 Secà de Balaguer Nievas Castro, Antoni28 Masquefa González Ballvey, Daniel30 Sils Ventura Linares, Joan31 Vilobí d’Onyar Sala Valls, Albert33 Casetes Velles, Ports de Tortosa Mestre Querol, Joan34 Montgrí Burgas Riera, Daniel35 Can Liro, St Pere de Vilamajor Stefa n escu Bo n et, Co n sta n t í36 Santa Maria de Corcó Pedro Font, Albert37 Serra de Daró Salva Xucla, Carlos39 Sant Martí Sarroca Noguera Piquer, Marc40 Molins de Rei Furquet Morales, Carles41 Capçanes Margalef Pelejà, Toni42 Gresolet, Saldes Santandreu Pajerols, Joan43 Pla de Rus, Castellar de n’Hug Aymerich Boixader, Pere44 Valls Tanco Serra, Xavier45 Artesa de Segre Trullols Grané, Jordi46 Mas de Melons Bota Cabau, Gerard48 Franciac, Riudellots de la Selva Coll Bayer, Raül49 l’Onyar, Riudellots de la Selva Vi l a g ran Ca sa n ova s, Joaquim50 Alàs i Cerc Castilló Carretero, Jordi51 La Seu d’Urgell Verdeny Esteve, Marta52 Rubió Requena Jiménez, David53 Castelldefels Pioli Araújo, Alicia55 Passeig Sant Joan, Barcelona Moret Viñals, David58 Torre Marimon Julien Vila, Abel59 Basses d’en Coll Barriocanal Lozano, Carles60 Barranc del Filià Nieto Pallàs, Ximo62 Montagut, Querol Domingo de Pedro, Màrius64 Masserres, Santa Coloma de Farners Solà Buigas, Pep65 Sant Pere de Savella, Conesa Milan Tallón, Claudio66 Sant Martí de Montnegre Maynou, Francesc

68 Sagàs Anton Recasens, Marc69 Les Camposines, Ascó Pena Franch, Enric70 Canet d’Adri Montserrat Freixa, Elisenda72 Roses Omedes Salinas, Àlex73 Plans de Conill, Tàrrega Pont Torné, Francesc75 Peratallada, Forallac Ley Ussing, Martin77 Vilanova i la Geltrú Solís Nogués, Ramon78 Preixana Bonfil Solsona, Jaume79 Golmès Bonfil Solsona, Jaume80 Fonollosa Mazcuñan Visiedo, Àlex81 R i e ra de Sta Coloma, Sta Coloma de Fa r n e rs Fontanils Frigolé, Narcís82 Vidrà Ca m p rodon Su b i ra c h s, Jord i92 Secà de Montgai Estrada Bonell, Joan95 Pantà de Foix Guasch Gonzàlez, Cisco95R Pantà de Foix Bayer Gonzàlez, Xavier96 La Cellera de Ter Cortada Gardella, Albert97 Beuda Cortada Gardella, Albert98 Coll de Pal Calderón Álvarez, Raül99 Camarles Sánchez Blanch, Manuel101 Les Valls de Valira Dalmau Ausas, Jordi103 Claravalls, Tàrrega Pérez Osanz, Marc104 Sant Miquel del Fai Salicrú García, Josep Lluís105 Santa Maria de Merlès Salicrú García, Josep Lluís106 Setcases Dinarès Cistaré, Manel107 Begues Albero Figueras, Lluís108 Segura Albero Figueras, Lluís109 Serra del Montsià Curcó Masip, Antoni110 Terrassa Est Baltà Josa, Oriol111 Terrassa Nord Baltà Josa, Oriol112 Campus UAB Baltà Josa, Oriol113 Puig Ventós Baltà Josa, Oriol114 Gallecs Baltà Josa, Oriol116 Pontils Mañé Ferré, Jose Mª117 Querol Sendra Auberni, Martí118 Conesa M a rt í n ez Marc h a m a l o, Jav i e r119 Collserola, Barcelona Ponce Santos, Jordi120 Puigcerverís, Pardines Arquimbau Cano, Roger121 Tavertet Mas Cornet, Guillem122 Rocacorba Vila Portella, Xavier123 Estany de Banyoles Vila Portella, Xavier124 Crespià Feo Quer, Carles125 Torredembarra Vázquez de Luca, Albert126 Ordal Ballesta Castro, Jordi127 La Torre d’Oristà Prat Espelt, Ramon128 Sant Esteve de Palautordera Gamero Cabrellez, Anna129 Sant Joan les Fonts Gay Pons, Lluís130 Sant Privat d’en Bas Bassols Isamat, Emili131 Turó de Pujou, Olot Fabregó Claparols, Jaume134 El Croscat, Olot Naspleda Feixas, Joan135 Montagut Lockwood , Mike136 Mieres Montserrat Reig, Joan137 Coll d’Uria, Sant Feliu de Pallerols Trabalon Carricondo, Fran139 Els Cogolls, les Planes d’Hostoles Vaca Agustí, Albert

Participants del projecteEl Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya és possible gràcies a la inestimable col·laboracióde tots els seus participants. La darrera taula d’aquest informe mostra els itineraris icol·laboradors que han participat durant la primera temporada de nidificació del SOCC. Unagraïment molt especial a tots ells i a tots aquells que s’han afegit al projecte posteriorment.

Itinerari Col·laboradorCodi Nom


Report núm.1 del Programa SOCC - febrer 2003

T he SOCC (Seguiment d’OcellsComuns a Catalunya) is the Ca-talan common bird surv e y, a pro-gramme promoted by the Cata-

lan Institute of Ornithology and support e dby the Departament de Medi Ambient dela Generalitat de Catalunya. The aim of theSOCC is to determine the seasonal tre n d so c c u rring in the abundance of commonb i rds in Catalonia (NE Spain), essential in-f o rmation for determining the conserv a-tion status of bird species and their habi-

tats. The SOCC uses a line transect cen-sus to obtain abundance indices for diff e-rent bird species. The basic methodologyof the SOCC transects is quite simple: theo b s e rver re c o rds all individuals of all birdspecies detected, sighted or heard on a 3-km itinerary.

The year 2002 has re p resented a suc-cessful initial for the programme, and 218itineraries have been assigned, coveringmost of the Catalan biogeographical di-v e r s i t y, from wetlands to alpine areas. Du-

ring the breeding season, 161 itinerarieshave been carried out, for which 80,379individuals and 168 breeding species ha-ve been re c o rded. To give some moredata, 15 species have been found in mo-re than 100 itineraries, and 61 species ha-ve been found in more than 30 itinera-ries. All these numbers allow a quiteoptimistic figure and, if coverage is main-tained during the next years, accuratet rends can be obtained for 60 species oreven more.

English summary

140 Sant Quirze del Vallès de la Paz Puig, Glòria141 Ter Vell Clarabuch Vicent, Oriol142 Timoneda d’Alfés Calvet Gaya, Jordi143 Mataró Carretero Serra, Andreu144 Llessuí Oliveras Serrano, Ignasi145 Darnius Batlle Bassa, Agnès146 Fageda de Santa Fe Pedrocchi Rius, Vittorio147 Pla de la Calma Pedrocchi Rius, Vittorio148 Riera de l’Avencó Pedrocchi Rius, Vittorio149 Olèrdola Pedrocchi Rius, Vittorio150 Salt Feliu Bruguera, Jordi151 Palamós Sánchez Frau, Mercè152 Sant Dalmai, Girona Feliu Latorre, Ponç154 Baga de Montclar, Santa Cristina d’Aro Ramot García, Jaume155 Ro m a nyà de la Se l va, Sa n ta Cristina d’A ro Bas Lay, Josep M.156 Camí del Poal, Linyola Guillen Martí, Roger157 Guilleries 1 Clarabuch Vicent, Oriol158 Guilleries 2 Clarabuch Vicent, Oriol159 Els Hostalets de Balenyà Canet Rovira, Toni160 L’Esquerrà, Garraf Herrando Vila, Sergi162 Pla de la Figuera, Algerri Rocaspana Jové, Rafel163 Alguaire Barquín Ruiz, Marina165 La Morella, Garraf Herrando Vila, Sergi167 Vilajuïga Cumplido Vila, Josep Mª168 Castellfollit de Riubregós Cases Camats, Jordi169 Riells de Montseny Pedrocchi Rius, Vittorio170 Illa de Ter Clarabuch Vicent, Oriol171 Mig de Dos Rius Clarabuch Vicent, Oriol172 Perafita Ordeix Rigo, Marc173 La Terreta Aymerich Boixader, Pere174 Pla del Salencar de Barruera Aymerich Boixader, Pere

175 Alinyà 1 - Serra de Campelles Aymerich Boixader, Pere176 Alinyà 2 - Coll de Boix Aymerich Boixader, Pere177 Les Planes de Son Aymerich Boixader, Pere178 Alt Segre - Bellver Aymerich Boixader, Pere179 Avetosa de la Vall Ferrera Aymerich Boixader, Pere181 Torre de Cadí Ripoll Gómez, Carles182 El Francolí, Tarragona Aymí Cubells, Raül183 Sòbol, Sant Llorenç de Morunys Mañas Codes, Daniel184 Les Vendranes, St. Llorenç del Munt Bros Caton, Vicenç185 Serra Llarga, St. Llorenç del Munt Bros Caton, Vicenç186 La Mola, St. Llorenç del Munt Bros Caton, Vicenç187 Ermitanets, St. Llorenç del Munt Bros Caton, Vicenç188 Mura, Sant Llorenç del Munt Baltà Josa, Oriol189 L’Otzet, Sant Llorenç del Munt Baltà Josa, Oriol190 La Vall d’Horta, Sant Llorenç del Munt Baltà Josa, Oriol191 Montcau, Sant Llorenç del Munt Baltà Josa, Oriol192 Carena del Montnegre Baltà Josa, Oriol193 Vilanova del Vallès Fernández Ordóñez, Joan Carles196 Bosc de Vilalta, Farena West , Steve197 Congost de Fraguerau West , Steve198 Port d’Arnes West , Steve199 Aiguabarreig, Granja d’Escarp West , Steve200 Sot del Fuster West , Steve201 Sebes, Flix West , Steve202 Montsec West , Steve203 Mont-rebei West , Steve204 Rasos de Peguera Baltà Josa, Oriol205 Castellbisbal Santandreu Gràcia, Marc206 Delluí, Aigüestortes Gargallo Oliva, Gabriel208 Port del Compte Baltà Josa, Oriol



I t i n e rari 13, el Co r re d o r I t i n e rari 92, Secà de Montg a i I t i n e rari 127, la To r re d’O r i st à

11


informe anual del programa de Seguiment d’Ocells Comuns de Catalunya ❘ núm. 1

Redacció i anàlisi de dades: Sergi HerrandoSuport en el processament de dades: Gabriel Gargallo, Ferran Páramo i Vittorio Pedrocchi

Disseny i maquetació: Lluc Julià

Programa SOCCCoordinació

Sergi [email protected]

coordinat amb el suport de:

I amb les dades dels seguiments dels espais naturals gestionats per:

Citació recomanada:ICO. 2003. Programa SOCC. Primer informe del Programa de Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya. Institut Català d’Ornitologia, Barcelona

Institut Català d’OrnitologiaMuseu de ZoologiaPasseig Picasso s/n08003 Barcelonatel. 93 319 42 79E-mail: [email protected]: www.ornitologia.org

B i b b y, C. J., Burguess, N. D. & Hill,D. A. 1992. B i rd Census Te c h n i q u e s. Cam-bridge Univ. Press. Cambridge, UK.

B i rdLife Intern a t i o n a l / E u ro p e a nB i rd Census Council. 2000. E u ro p e-an bird populations: estimates and tre n d s.Cambridge, UK: BirdLife International(BirdLife Conservation Series No. 10).

F u rness, R.W. & Greenwood, J.J.D.1993. B i rds as monitors of enviro n m e n-

tal change. Chapman & Hall. London,UK.

I C O. 2002a. P rograma SYLVIA. Segoni n f o rme anual de les estacions d’esforç cons-tant (2000-2002). Institut Català d’Or-nitologia, Barcelona.

I C O. 2002b. El seguiment d’o-cells comuns a Catalunya (SOCC).Institut Català d’Ornitologia, Barc e-lona. Document inèdit disponible a

h t t p : / / w w w. o rn i t o l o g i a . o rg / m o n i t o-r a t g e / s o c c . h t m .

Pannekoek, J & van Strien, A. 2 0 0 1 .TRIM 3 Manual. (TRends & Indices forMonitoring data). Resarch paper no.0102. Statistics Netherlands.

Raven, M.J., Noble, D.G. & Baillie,S . R . 2002. The Breeding Bird Survey 2001.BTO Research Report 295. British Tru s tfor Orn i t h o l o g y, Thetford, UK.

Referències

p ro g r a mas o c c

ICO

Report SOCC 1

Documents

Transcript of Report SOCC 1