Report SOCC 2

Report del Programa SOCC - Institut Català d’Ornitologiafebrer 2004 núm. 2

Segon informe anual del programa de Seguiment d’Ocells Comuns de Catalunya

D esprés del seu segon anyde funcionament, el pro-grama de Seguiment d’O-cells Comuns a Catalunya

(SOCC) comença a donar els seus pri-mers fruits. Encara és molt aviat perd e t e rminar quines són les tendènciestemporals de les poblacions d’ocellscomuns i com aquestes tendències re-flecteixen els canvis que s’estan pro d u i n ten el nostre entorn. Tot i això, el SOCCja és més que un simple conjunt de da-des obtingudes per un col·lectiu d’or-nitòlegs que decideix dedicar una partdel seu temps a un objectiu comú. A par-tir d’ara, cada any es podran analitzar

els canvis interanuals de moltes espèciesd’ocells, és a dir, conèixer si han estatmés o menys abundants un any o l’an-t e r i o r. Això constitueix un primer pasper estudiar quina tendència tenen ocom fluctuen les poblacions d’ocells quet robem a Catalunya, tant a l’hiverncom a l’estiu.

El SOCC, a més, està resultant unabona eina per determinar les abundàn-cies de moltes espècies. El fet de trac-tar-se d’un comptatge d’ocells estanda-ritzat permet determinar les densitatsde moltes espècies d’ocells en diferentsambients. Hem destinat una part im-portant d’aquest report a explicar com

s’ha determinat la densitat de moltes es-pècies en els diferents ambients. Final-ment, hem integrat les dades del SOCCamb les del projecte Atles per estimar,en molts casos per primer cop, les po-blacions catalanes de moltes espèciesd’ocells que nidifiquen a Catalunya.Aquests dos aspectes, les estimes de den-sitat en diferents medis i l’estima de lapoblació catalana de moltes espèciesd’ocells comuns són dos dels molts al·li-cients del nou Atles d’Ocells Nidificantsde Catalunya 1999-2002, una obra enla que el SOCC també ha contribuït deforma evident i que ben aviat podremtenir a les nostres mans.

p ro g r a mas o c cContingutsIntroducció....................................2Evolució de la participació........... 2

Comparació entre les temporadesde nidificació i hivernada 2002 .... 4

Canvis interanuals 2002-2003 ..... 7

El SOCC i l’abundància de les espècies ............................... 9

El model Atles-SOCC ................. 11

Participants del projecte ............ 12

English summary ........................ 14

Referències ................................. 15

Les primeres anàlisis dels canvis en l’abundància de les espècies entre les temporada de nidificació2002 i 2003 indiquen que, de les 102 espècies analitzades, 11 augmenten i 8 disminueixen de

f o rma significativa. A més, el bon desenvolupament del projecte ha obert un esperançador camp dere c e rca aplicat a l’obtenció de densitats, i l’anàlisi integrat de les dades del SOCC amb les de

l’Atles dels Ocells Nidificants ha permès l’estimació de la població catalana de moltes espècies.

El SO CC és un pro g rama dese g u i m e nt ba sat en la rea l i tza c i ód ’ i t i n e raris de ce n s.

Canvis, densitats, estimes poblacionals... el SOCC en projecció!

Institut Català d’Ornitologia2

L es dades de participació delp rojecte SOCC són excel·lents.Després d’un començamentrealment espectacular, el nom-

b re d’ornitòlegs que hi col·laboren hacontinuat en augment, tot i que def o rma molt més moderada que a l’ini-ci del projecte. Així, dels 164 itinera-ris SOCC realitzats durant la tempora-da de nidificació 2002, es va passar a165 el següent hivern. Aquest augment

és més destacable del que podria sem-b l a r, ja que cal tenir present que durantl ’ h i v e rn les condicions meteoro l ò g i q u e svan dificultar la realització d’alguns iti-neraris, en especial, els d’alta munta-nya (Fig. 1). En realitat, en el períodecomprés entre la temporada de nidifi-cació 2002 i la d’hivern del mateixany hi va haver 14 nous itineraris re a-litzats. En canvi, 13 itineraris dels ques’havien realitzat a la primavera es van

deixar de fer, la majoria de forma tem-poral a causa de les inclemències me-t e o rològiques, un fet que cal assumircom a normal en el futur desenvolu-pament del pro j e c t e .

Durant la darrera temporada de ni-dificació es van realitzar un total de 192itineraris, la qual cosa re p resenta unnou salt endavant en les xifres de par-ticipació del projecte. Amb aquestes no-ves incorporacions, la xarxa de segui-

IntroduccióEl SOCC té com objectiu determinar els canvis que es produeixen en l’abundància de lesespècies d’ocells a Catalunya i, a través d’aquestes dades, avaluar l’estat de conservació del medi.

Evolució de la participacióDesprés d’un primer any espectacular, les xifres de participació en el SOCC continuen sentmolt bones i la cobertura del territori ja és comparable a la dels països que tenen més tradicióen aquest tipus de projectes.

El programa SOCC (Segui-ment d’Ocells Comuns a Ca-talunya) és un projecte que técom objectiu determinar les

tendències temporals en l’abundànciad’ocells comuns a Catalunya, aspectecobert parcialment per altres projectesde seguiment, però que fins fa poc nodisposava d’un programa específicamentenfocat per a aquest objectiu. A més delseu innegable interès científic, el co-neixement de les tendències temporalsés fonamental per valorar l’estat de con-s e rvació de les espècies (e.g. B i rdLife In-ternational/EBCC 2000) i, gràcies a lespossibilitats dels ocells com a indica-dors ambientals (Furness & Gre e n w o o d1993), avaluar l’estat de conserv ació delmedi.

El Seguiment d’Ocells Comuns aCatalunya es basa en el transecte coma mètode de cens d’ocells. El transec-tes del SOCC consisteixen en la realit-zació sistemàtica de censos sobre unsmateixos itineraris de 3 km, subdividitsen sis seccions de 500 m cadascuna. ElSOCC pretén conèixer les tendènciesde les poblacions tant en la temporada

de nidificació com a l’hivern, raó perla qual es realitzen dos censos durantl’estació re p roductora (el primer dins elperíode comprés entre el 15 d’abril i el15 de maig i el segon en el període 15de maig/15 de juny) i dos durant la hi-v e rnada (el primer durant el mes de de-sembre i el segon durant el gener). Pera més detalls sobre la metodologia ve-geu ICO (2003) i ICO (2002a).

El SOCC és un projecte obert a totsels ornitòlegs que vulguin part i c i p a r- h i .Es caracteritza per la facilitat de cens il’estandarització en la presa de dades,de tal forma que resulta assumible perla major part dels ornitòlegs del país.Per col·laborar-hi només cal posar-se encontacte amb el seu coordinador i tro-bar un itinerari apropiat per a fer elsquatre censos anuals.

D u ra nt el ce n s,l 'o bse r vador re co r reun itinerari de 3 km ia n ota tots els oce l l s

que veu o se nt.

Report núm.2 del Programa SOCC - febrer 2004 3

ment guanya una mica més quant are p resentativitat territorial, ja que unbon nombre d’aquests itineraris se si-tuen a Ponent, terres de l’Ebre i Piri-neus. Malgrat tot, la xarxa SOCC con-tinua molt més ben establerta a lsector nord-oriental del país. Aquestaasimetria territorial, però, cal veure - l amés com un valor afegit per a les co-m a rques del nord-est que com una gre umanca de mostreig a la resta del terr i-tori, tot i que és evident que una deles prioritats del projecte és la incor-poració de nous itineraris en tota aques-ta àrea del mapa que mostra una me-nor cobertura (Fig. 2). D’altra banda,des del punt de vista d’ambients prin-cipals, les noves incorporacions s’hanp roduït especialment a la zona medi-t e rrània i de muntanya mitjana (Fig. 1).Les zones estèpiques continuen ambuna cobertura força bona, mentrel’alta muntanya i les zones humideshan incorporat algun itinerari més. Són,però, aquests dos ambients els que

encara necessitarien un major esforç dem o s t reig de cara a poder determ i n a rla tendència temporal de les seves es-pècies d’ocells comuns més singulars.

Des de l’inici del projecte s’hanp roduït 9 baixes, de les quals 3 han es-tat cobertes per nous participants. Elsitineraris que estan de baixa concen-t ren el major interès de cara a la in-corporació de possibles nous col·la-boradors, ja que el SOCC es basa enel seguiment continuat dels mateixositineraris. Aquests 6 itineraris són: laTe rreta (Pallars Jussà), l’avetosa de laVall Ferrera (Pallars Sobirà), Barru e r a(Alta Ribagorça), Illa de Ter (Giro n è s ),campus UAB (Vallès Occidental), el vallde Filià (Pallars Jussà). Tot i que al-gun d’ells està en procés de re a s s i g n a-ció, és molt recomanable que qualse-vol nou col·laborador que hi estiguii n t e ressat es posi en contacte amb lac o o rdinació del projecte. En cas quecap d’aquests itineraris sigui adient peral nou col·laborador, la resta d’itine-

3

Zo n es humides

Zo n es est è p i q u es

A l ta munta nya

M u nta nya mitjana

M e d i te r ra n i

N i d i fi cació 20 03

H i vernada 20 02


Núm. itinera r i s

0 1 0 20 30 4 0 5 0 6 0 70 8 0 9 0 1 0 0 1 1 0 1 20 1 30

F i g u ra 3Lo ca l i tzació del es quadrícu l esamb itinera r i sp refe re nts pera q u esta pro p e rate m p o rada SO CC20 0 4.

▲ F i g u ra 1. Evolució de la pa rt i c i pació en el SO CC an i vell de les cinc ca te g o r i es d’a m b i e nt principa l s.

I t i n e raris prefe re nt per ba i xa

I t i n e raris prefe re nt per most reig priorita r i

▼ F i g u ra 2. Evolució de la

pa rt i c i pació en el SO CC a nive l lte r r i torial.

Se n se itinera r iQ u a d r í cula amb 1 itinera r iQ u a d r í cula amb 2 itinera r i sQ u a d r í cula amb 3 itinera r i sQ u a d r í cula amb 5 itinera r i s


H i vernada 20 02



L ’activitat dels ocells pot ser bas-tant diferent a la primavera i al ’ h i v e rn. És un fet conegut quemoltes espècies d’ocells man-

tenen territoris mitjançant el cant du-rant la temporada de nidificació, men-t re que aquest comportament es perd ,

total o parcialment, fora de l’estació re-p roductora. Aquest és un dels principalsfactors que fan que la detectabilitat d’unmateix ocell sigui molt diferent en tem-porada d’hivernada i de nidificació, engeneral més alta durant la re p ro d u c c i ó .Això fa que calgui anar amb molta cu-

ra a l’hora d‘interpretar els canvis quees produeixen en els comptatges SOCCe n t re estiu i hivern. Tot i això, es podenfer comparacions interessants entre lesdues estacions, sempre tenint pre s e n tque a l’hivern en molts casos la nostracapacitat de detecció disminueix.

Comparació entre les temporades denidificació i hivernada de 2002Ja es disposa d’un sistema per comparar les abundàncies de les espècies entre la temporada denidificació i la d’hivern. Al 2002, l’espècie més abundant a la primavera va ser el Pardal comú,però a l’hivern el nombre de Pinsans comuns es va multiplicar per 15 i va superar, de llarg, elscomptatges de pardals.

F i g u ra 4. Res u l ta ts delsco m pta tg es totals del SO CC per a leses p è c i es més co m u n es dura nt lap r i m ave ra i hivern de l’a ny SO CC20 02. El pro ce d i m e nt utilitzat perca l cular el nombre total d’individusde cada espècie en cada te m p o ra d aco n s i steix en sumar els exe m p l a rs detots els itinera r i s, co n s i d e ra ntn o m b re d’individus de cada itinera r icom la xifra màxima tro bada per acada espècie ent re els dos ce n sos decada te m p o ra d a .

raris prioritaris pendents d’assignaciósón pre f e rents per les noves incorpo-racions al projecte (Fig. 3).

Cal esmentar la bona acollida queha tingut el programa informàtic perentrar les dades del SOCC. Aquesta apli-cació va estar a disposició dels col·la-boradors del projecte la temporadad ’h i v e rn 2002/03 (any SOCC 2002) ip ro g ressivament molts part i c i p a n t sl ’han anat incorporant com a sistemade recollida i enviament de dades. Així,el 55% de les fitxes de la primaveradel 2003 han estat trameses en form a tdigital i, a causa de la facilitat d’ús delp rograma és previsible que la seva uti-lització continuï augmentant.

Un dels aspectes en què l’ICO ha tre-ballat més aquesta temporada ha estatla formació d’ornitòlegs específica-ment de cara al programa SOCC. Entrefinals d’hivern i principis de primaverade l’any 2003 es van realitzar 6 jorna-des SOCC a diferents punts del t e rr i-tori: Vic, Seu d’Urgell, Garraf, Ban-yoles, delta de l’Ebre i secans de Montgai.Aquestes jornades, totalment gratuï-tes, van congregar un total de 30 per-sones, entre col·laboradors del projec-te i altres ornitòlegs, alguns dels qualsactualment ja participen en el SOCC.

Les xifres de participació de SOCCsón molt bones, comparables a les depaïsos amb una alta tradició en pro-

grames de seguiment. El BBS (B re e d i n gB i rd Surv e y) britànic, iniciat l’any 1994,va cobrir l’any 2002 una longitud totalde 4.272 km de transectes (Baillie e tal. 2001), el SOCC, enguany, un totalde 576 km. Si comparem aquestes xi-f res amb la superfície total de cadascundels territoris obtenim el nombre deq u i l ò m e t res lineals mostrejats per km2

de territori: 57,3 en el cas britànic i 55,5en el cas català. Dit en altres paraules,el SOCC té una implantació terr i t o r i a lp e rfectament comparable a la del pro-grama de seguiment del Regne Unit, undels països amb més tradició i part i c i-pació en programes de seguiment del ’ a v i f a u n a .

Carduelis spinusColumba livia

Sturnus sp.Pica pica

Sylvia melanocephalaFringilla coelebsHirundo rustica

Sylvia atricapillaCarduelis carduelis

Parus majorColumba palumbusErithacus rubecula

Sturnus vulgarisTurdus merula

Luscinia megarinchosApus apus

Serinus serinusPasser domesticus

0 2 .0 0 0 4.0 0 0 6 .0 0 0 8 .0 0 0 1 0.0 0 0 1 2 .0 0 0 1 4.0 0 0núm. d’individus ce n sa ts

Report núm.2 del Programa SOCC - febrer 2004

L’any SOCC 2002 constitueix el pri-mer període de cens estandaritzat quepermet fer les primeres valoracions so-bre els comptatges de les espècies méscomunes, per a la qual cosa s’han uti-litzat només els 176 itineraris que vanser realitzats tant a la primavera com al’hivern 2002. El procediment utilitzatper calcular el nombre total d’individusde cada espècie en cada temporada con-sisteix en sumar els exemplars de totsels itineraris, considerant el nombre d’in-dividus de cada itinerari com la xiframàxima trobada per a cada espècie en-tre els dos censos de cada temporada.Durant la primavera, l’espècie més co-muna va ser el Pardal comú Passer do-mesticus, amb 4.966 individus censats,seguit, de lluny, pel Gafarró Serinus se-rinus, i de tot un conjunt d’espècies deles quals es van comptabilitzar entre2.000 i 1.000 individus (Fig. 4).

A l’hivern, el nombre de pardals co-muns va ser molt similar al de la pri-mavera, amb un total de 5.020 indivi-dus, però aquesta xifra va ser superada,de llarg, pels Pinsà comú Fringilla coe-l e b s, amb un total de 14.504 individus.L’ a rribada de contingents importants d’al-t res espècies (estornells S t u rnus sp., ca-d e rn e res C a rduelis card u e l i s, tudonsColumba palumbus, etc.) contrasta ambl’estabilitat d’espècies com el Gafarró ola Merla Tu rdus meru l a (Fig. 4). Cal

d e s t a c a r, finalment, les xifres de lluersC a rduelis spinus, que amb 1.430 indivi-dus situen l’espècie com la 12a més ob-s e rvada en aquest hivern. Tot i que elSOCC acaba de començar i és aviat perfer valoracions de detall, sembla evidentque la hivernada de l’espècie a Catalunyael 2002 ha estat molt destacada.

Aquests patrons primavera-hivern po-den ser re p resentats geogràficament mit-jançant els Sistemes d’Informació Geo-gràfica. Així, hem utilitzat la interpolacióde les dades dels 176 itineraris analit-zats per representar la distribució geo-gràfica dels comptatges. Fonamental-

ment, la tècnica utilitzada consisteix enassignar a cada punt del territori la mit-jana dels 12 SOCCs veïns més pro-pers. Aquesta representació té dues li-mitacions importants: 1) que la xarx aSOCC encara re p resenta deficientmentalguns sectors del país i 2) que no es téen consideració cap tipus d’hetero g e-neïtat ambiental (relleu, climatologia,usos de sòl, etc.) a l’hora de fer el mo-del. Malgrat això, aquestes representa-cions són prou bones per mostrar elscanvis d’abundància generals a nivellgeogràfic que s’han produït entre lestemporades de nidificació i hivern a d a

D u ra nt el SO CC de primave ra 20 02 es van co m ptar un total de 108 gra l l es Corvus monedula

5

F i g u ra 5.Re p rese nta c i ó

g e o g r à fi ca delsco m pta tg es totals de

Ta l l a rol de ca sq u et S y l v i aa t r i c a p i l l a d u ra nt la primave ra i

l ’ h i vern de l’a ny SO CC 20 02. Eln o m b re d’individus per espècie que es

m ost ren co r respon a la suma dels individus detots els itinera r i s, on el nombre d’individus de ca d a

i t i n e rari co r respon al màxim tro bat per a cada es p è c i ee nt re els dos ce n sos de cada te m p o rada. El mapa s’ h a

co n struït mitjançant la interpolació dels res u l ta ts decada itinerari per al co n j u nt del te r r i to r i .


0 individus1-5 individus5 -10 individus1 0 -20 individus>20 individus

H i vern 20 02


2002. A tall d’exemple, les Fig. 5 i 6mostren la distribució dels comptatgesen dues espècies.

El Tallarol de casquet Sylvia atricapi-l l a té una redistribució geogràfica im-portant de primavera a hivern (Fig. 5).En temporada de nidificació és una es-pècie que trobem bona part del territo-ri, però que està bàsicament concen-trada al quadrant nord-est del país,Pirineus i, de forma més puntual a lesserres prelitorals, els Ports i a les ribesdels rius. En canvi, a l’hivern desapa-reix del Pirineu i Prepirineu i es con-centra a la zona litoral i prelitoral, es-pecialment en el seu extrem meridional.Del Pinsà comú Fringilla coelebs, comhem vist, se n’han censat 15 vegadesmés individus a l’hivern que a la pri-mavera però, la seva distribució terr i-torial també canvia força d’una estacióa l’altre (Fig. 6). A diferència del Talla-rol de casquet no desapareix a l’hiverndel Pirineu i Prepirineu, on fins i totaugmenta respecte la primavera, peròés sobretot al quadrant Nord - o r i e n t a lde Catalunya on, almenys durant el2002, es van concentrar els efectius hi-vernants.

Aquest tipus de re p resentacions tam-bé són una bona eina per conèixer si

hi han més ocells a la primavera o al ’h i v e rn i les dades del SOCC ens do-nen una primera aproximació sobreel tema (Fig. 7). En general als Pirineuses van censar menys individus a l’es-tació freda, però per a la major part delpaís el patró és just al contrari i l’hi-v e rn és l’estació amb més individuscomptabilitzats. És interessant com-p rovar que en els sector més fore s t a l sdel territori s’obtenen unes xifres for-ça similars entre estacions (vegeu per

exemple el sector Montseny-Guille-ries), mentre que les zones amb co-b e rt u res forestals menys contínues sónles que concentren la major part d’hi-v e rnants. També és interessant cons-tatar que, en conjunt, els comptatgessón clarament més alts a l’hivern, co-sa que suggereix que l’arribada d’hi-v e rnants i, en part la producció de jo-ves de la primavera, compensa ambe s c reix la partida de totes les espèciesestiuejants.

D u ra nt el SO CC d’hivern 20 02 es va co m ptar un total de 323 grives ce rd a n es Turdus pilaris

H i vern 20 02

0 -10 individus1 0 -20 individus20-40 individus40-80 individus>80 individus


F i g u ra 6.Re p rese nta c i ó

g e o g r à fi ca delsco m pta tg es totals de

Pinsà comú Fringilla coelebsd u ra nt la primave ra i hivern de

l ’a ny SO CC 20 02. El nombre d’individusper espècie que es most ren co r respon a la

suma dels individus de tots els itinera r i s, on eln o m b re d’individus de cada itinerari co r respon al

màxim tro bat per a cada espècie ent re els dosce n sos de cada te m p o rada. El mapa s’ha co n st r u ï t

m i t j a n ç a nt la interpolació dels res u l ta ts de ca d ai t i n e rari per al co n j u nt del te r r i to r i .


Encara és molt d’hora per po-der determinar les tendènciestemporals en l’abundància d’o-cells, el principal objectiu del

SOCC, però ja podem començar aanalitzar els canvis que es donen enl’abundància en anys consecutius. Decara a analitzar els canvis que s’han pro-duït entre les temporades de nidifica-ció 2002 i 2003 s’han utilitzat les dadesdels 150 itineraris mostrejats en amb-dues temporades. Els paràmetres ne-cessaris per conèixer la significació es-tadística d’aquest canvis s’han fet seguintPeach et al. (1996), on els canvis signi-ficatius són aquells que tenen intervalsde confiança que inclouen el zero. Aquestmateix test també s’utilitza en l’anàlisidels canvis interanuals del pro g r a m aSYLVIA (ICO 2002b) i resulta apropiaten aquest tipus d’anàlisis, ja que per tro-bar significació necessita que els can-vis siguin força consistents entre elsdiferents itineraris.

S’han analitzat un total de 102 espè-cies (Taula 1). En total, el 82% de lesespècies no han tingut variacions sig-

nificatives en aquest període, mentreque l’altre 18% (19 espècies) sí ha mos-trat increments (11 espècies) o decre-ments (8 espècies) significatius (Taula1). A l’hora de valorar aquests resultatscal prestar una atenció especial alnombre d’itineraris totals en els que est roba l’espècie i al nombre total d’o-

cells censats cada any (Taula 1). Quanaquestes xifres són baixes el test esta-dístic té una fiabilitat menor i, tot i queel test utilitzat és força conservatiu, calprendre els resultats amb la cautela ne-cessària.

Les espècies que mostren incre-ments significatius són el Trist Cistico-

Canvis interanuals 2002-2003Lluny encara de poder determinar les tendències poblacionals de les espècies, es fan lesprimeres anàlisis de canvis interanuals. Es constata que el 82% de les poblacions d’ocellscomuns es mantenen estables, però 19 espècies mostren canvis significatius entre els períodesde nidificació dels anys 2002 i 2003.

La disminució de puputs Upupa epops e nt re la te m p o rada de nidifi cació 20 02 i 20 03ha estat d’un 20 % .

H i vern 20 02


<100 individus1 0 0 -200 individus20 0 -300 individus300-400 individus>400 individus

F i g u ra 7. Re p rese nta c i óg e o g r à fi ca dels co m pta tg es

totals d’o cells dura nt lap r i m ave ra i hivern del ’a ny SO CC 20 02. Eln o m b re d’individusper espècie que esm ost ren co r res p o n

a la suma delsindividus de tots els

i t i n e ra r i s, on el nombred’individus de ca d a

i t i n e rari co r respon al màximt ro bat per a cada es p è c i e

e nt re els dos ce n sos de ca d ate m p o rada. El mapa s’ h a

co n struït mitjançant lai nterpolació dels res u l ta ts de ca d ai t i n e rari per al co n j u nt del te r r i to r i .


Espècie n itineraris ind. 2002 ind. 2003 % canvi

Buteo buteo 64 71 77 8,5Falco tinnunculus 53 82 65 -20,7

Alectoris rufa 60 151 152 0,7Coturnix coturnix 29 105 62 -41,0 *Phasianus colchicus 10 13 15 15,4

Gallinula chloropus 31 212 211 -0,5Tetrax tetrax 9 103 80 -22,3

Burhinus oedicnemus 12 67 61 -9,0Charadrius dubius 9 42 36 -14,3Columba livia 45 923 1265 37,1

Columba oenas 15 52 44 -15,4Columba palumbus 141 1433 1616 12,8

Streptopelia decaocto 46 324 356 9,9Streptopelia turtur 77 238 235 -1,3Myiopsitta monachus 8 68 74 8,8

Clamator glandarius 10 5 17 240,0Cuculus canorus 116 318 317 -0,3

Athene noctua 24 20 25 25,0Apus apus 126 4291 3680 -14,2Apus melba 35 91 177 94,5

Alcedo atthis 11 8 9 12,5Merops apiaster 76 373 332 -11,0

Upupa epops 83 205 164 -20,0 *Jynx torquilla 26 31 44 41,9Picus viridis 101 220 227 3,2

Dendrocopos major 65 107 135 26,2 *Melanocorypha calandra 8 363 215 -40,8 *

Galerida cristata 55 277 305 10,1Lullula arborea 54 205 244 19,0Alauda arvensis 21 174 151 -13,2

Ptyonoprogne rupestris 13 38 40 5,3Hirundo rustica 118 1407 1379 -2,0

Delichon urbica 73 531 692 30,3Anthus campestris 14 33 9 -72,7 *Anthus trivialis 9 27 37 37,0

Motacilla cinerea 20 46 40 -13,0Motacilla alba 74 196 178 -9,2

Troglodytes troglodytes 101 734 854 16,3 *Prunella modularis 17 119 185 55,5 *Erithacus rubecula 110 1307 1600 22,4 *

Luscinia megarhynchos 119 1609 1627 1,1Phoenicurus ochruros 39 93 96 3,2

Saxicola torquata 93 276 287 4,0Oenanthe oenanthe 10 57 56 -1,8Oenanthe hispanica 11 32 43 34,4

Monticola solitarius 11 12 12 0,0Turdus merula 140 1662 1894 14,0 *

Turdus philomelos 68 142 158 11,3Turdus viscivorus 56 210 237 12,9Cettia cetti 59 324 459 41,7 *

Cisticola juncidis 38 110 200 81,8 *Acrocephalus scirpaceus 20 78 75 -3,8

Acrocephalus arundinaceus 9 29 33 13,8Hippolais polyglotta 67 232 211 -9,1Sylvia undata 34 174 221 27,0

Espècie n itineraris ind. 2002 ind. 2003 % canvi

Sylvia cantillans 63 331 341 3,0Sylvia melanocephala 91 865 1094 26,5 *

Sylvia hortensis 9 34 31 -8,8Sylvia borin 27 51 46 -9,8Sylvia atricapilla 119 1042 1109 6,4

Phylloscopus bonelli 75 464 502 8,2Phylloscopus collybita 77 244 268 9,8

Regulus regulus 11 60 61 1,7Regulus ignicapillus 82 394 451 14,5Muscicapa striata 34 46 40 -13,0

Aegithalos caudatus 101 434 585 34,8 *Parus cristatus 89 438 501 14,4

Parus ater 65 473 544 15,0Parus caeruleus 109 680 721 6,0Parus major 135 1178 1316 11,7 *

Sitta europaea 30 83 69 -16,9Certhia brachydactyla 109 491 414 -15,7

Remiz pendulinus 9 66 79 19,7Oriolus oriolus 92 236 250 5,9Lanius collurio 12 39 43 10,3

Lanius meridionalis 15 21 22 4,8Lanius senator 36 72 65 -9,7

Garrulus glandarius 119 587 500 -14,8 *Pica pica 78 845 809 -4,3Pyrrhocorax graculus 8 245 187 -23,7

Pyrrhocorax pyrrhocorax 15 259 107 -58,7 *Corvus monedula 11 96 76 -20,8

Corvus corone corone 52 99 80 -19,2Corvus corax 53 163 100 -38,7Sturnus vulgaris 82 1576 1626 3,2

Sturnus unicolor 33 177 249 40,7Passer domesticus 114 4613 5426 17,6

Passer montanus 63 404 475 17,6Petronia petronia 14 65 106 63,1Fringilla coelebs 88 891 1027 15,3 *

Serinus serinus 132 2010 2092 4,1Serinus citrinella 13 148 88 -40,5

Carduelis chloris 106 719 819 13,9Carduelis carduelis 107 1151 1092 -5,1Carduelis cannabina 52 347 340 -2,0

Loxia curvirostra 16 314 155 -50,6 *Pyrrhula pyrrhula 18 42 49 16,7

Emberiza cirlus 95 443 456 2,9Emberiza cia 42 197 235 19,3Emberiza hortulana 11 45 30 -33,3

Miliaria calandra 61 706 539 -23,7 *

Taula 1. Ca nvis en l’abundància de les es p è c i es ent re els períodesde nidifi cació 20 02 i 20 03. La taula most ra el nombre d’itinera r i samb presència de l’es p è c i e, el total d’individus de ca d ate m p o rada (co r res p o n e nt a la suma dels màxims obt i n g u ts ent reels dos ce n sos en cada itinerari), el % de ca nvi (% ca nvi = ((ind20 03 - ind 20 02)/ ind 20 02) i la signifi cació del test (* indica unca nvi signifi catiu a P<0,05; vegeu text principa l ) .


Al primer re p o rt del SOCC fèiemuna primera aproximació al’abundància d’algunes es-p ècies comunes mitjançant

els índexs quilomètrics d’abundància(IKAs) (ICO 2003). Aquest any hemanat una mica més enllà i hem treballatmolt més aquest aspecte de les dades delp rojecte SOCC, de cara a tenir en comp-te les diferents detectabilitats de les es-pècies, mostrar les dades en forma dep a re l l e s / k m2 i no individus/km2 i, fi-nalment desgranar de forma més acu-rada la gran diversitat d’ambients de Ca-talunya.

La metodologia utilitzada per assoliraquests objectius no és fàcil d’explicaren poques línies però el proper Atlescontindrà tots els detalls necessaris perentendre l’origen de les dades exposa-des. Essencialment, les anàlisis s’han ba-

sat en la utilització de les dades del SOCCampliat per determinar les detectabili-tats de les diferents espècies. El SOCCampliat és una versió complexa del censSOCC en la que l’observador estima la

distància entre cada ocell i la línia dep ro g ressió de l’itinerari, concre t a m e n td e t e rmina si l’ocell està en una de les se-güents bandes 0-25 m, 25-100 m, i >100m. Aquesta dada resulta fonamental per

El SOCC i l’abundància de les espècies S’elaboren les primeres estimes de densitat de parelles nidificants a partir de les dades delSOCC. Això suposa que, en molts casos per primera vegada, es disposa de densitatsperfectament comparables per als principals ambients de Catalunya.

Les densita ts mitjanes dela Pe rdiu Alectoris rufa a

l es garrigues i bro l l esm e d i te r r à n i es són de 3,3

pa re l l es/k m2

la juncidis, el Pardal de bardissa Prune-lla modularis, el Rossinyol bord C e t t i ac e t t i, la Mallerenga cua-llarga A e g i t h a-los caudatus, el Tallarol capnegre Sylviam e l a n o c e p h a l a, el Picot garser gro sDendrocopos major, el Pit-roig Erithacusru b e c u l a, el Cargolet Troglodytes tro-glodytes, el Pinsà comú Fringilla coelebs,la Merla Tu rdus meru l a i la Mallere n g acarbonera P a rus major. Resulta difícilsaber quines són les causes d’aquestscanvis. A les estacions SYLVIA es vandetectar disminucions d’entre un 15 iun 55% en set d’aquestes espècies en-t re 2001 i 2002, tot i que només endos casos s’arribava a la significació es-tadística, davallada que es va re l a c i o-nar amb les grans fredorades de l’hivern2001/02 (ICO 2002b). En aquest sen-tit, sembla lògic pensar que el 2002-2003 hagi estat un període de recupe-ració d’aquestes poblacions. Un delscasos que no reflectien les dades delSYLVIA és el del trist, una espècie molt

sensible al fred que va arribar a des-aparèixer de la plana de Lleida desprésde les rigorositats hivernals esmentades(J. Estrada, com. pers.) i de la que araes constata un augment del 82%; se’nsdubte es tracta de l’increment més es-pectacular per al conjunt de la xarx aSOCC.

Les espècies que mostren disminu-cions significatives són el Trobat A n-thus campestris, la Gralla de bec verm e l lPyrrhocorax pyrrhocorax, el Trencapin-yes Loxia curv i ro s t r a, la Guatlla C o t u r-nix coturn i x, la Calàndria M e l a n o c o ry p h ac a l a n d r a, el Cruixidell Miliaria calandra,la Puput Upupa epops i el Gaig Garrulusglandarius. Així, novament resulta difí-cil d’establir les causes immediates quehan provocat aquests canvis. Cert a m e n t ,la Puput, la Guatlla i el Cruixidell sónespècies característiques d’espais obert sque, segons els anàlisis duts a terme enl’Atles d’ocells nidificants, estan en re-g ressió, mentre que la major part de

les que augmenten són pròpies d’espaisforestals, però pensar que aquest és elfactor bàsic per explicar aquests canvisinteranuals és encara pre m a t u r. Per exem-ple, el Gaig o el Trencapinyes són es-pècies forestals que disminueixen enaquest període interanual. En el casdel Trencapinyes són conegudes les se-ves fluctuacions poblacionals lligadesa les variacions interanuals en la pro-ductivitat dels pins (e.g. Borràs et al.2002, Borràs et al. 2003), així que po-dríem estar davant d’un any desfavora-ble per a l’espècie en el conjunt de Ca-talunya.

Cal insistir en què els canvis inter-anuals no reflecteixen tendències. És ne-cessària una sèrie continuada d’anys deseguiment per poder determinar si esp rodueix una tendència, ja que les fluc-tuacions poblacionals són un fenomenhabitual, tal com mostren els re s u l t a t sdels seguiments portats a terme des defa més temps (e.g. Baillie et al. 2 0 0 1 ) .


saber si una espècie és més o menys de-tectable. Per exemple, si en un mateixcens detectem 2 cucuts Cuculus canoru si 2 bruels Regulus re g u l u s és fàcil queaquests darrers tinguin una abundàn-cia real molt més alta que els cucuts, elsquals, pel fet de ser una espècie moltmés detectable, serà més difícil que elsdeixem d’anotar, fins i tot quan són llunyde l’observ a d o r. Sota aquest principi bà-sic i utilitzant fórmules clàssiques decàlcul de detectabilitats (e.g. Bibby e t

a l. 1992), hem obtingut un valor de d’a-quest paràmetre per a cada espècie. Pos-teriorment aquest valor ha estat aplicatno només als SOCC ampliats sinó a totsels itineraris de la xarxa SOCC, de talforma que per a cada espècie i itinera-ri s’han obtingut densitats en forma d’in-dividus/km2.

Un cop fet això, hem estudiat la re-lació que hi ha entre el nombre d’o-cells detectats i el nombre de pare l l e sreals als que corresponen. Un altre cop,

les dades del SOCC ampliat, que dife-rencia mascles d’individus no sexats hanestat claus per poder treballar aquestaqüestió. La idea bàsica ha estat obtenirun factor corrector que transformi elsi n d i v i d u s / k m2 obtinguts en l’apartat an-terior en parelles/km2. Pensem en comacostumem a detectar els rossinyols L u s-cinia megarhynchos en comparació a lesgarses Pica pica. En el primer cas gaire-bé tots els contactes corresponen a mas-cles cantant que, per tant, podem as-signar a la categoria mascles; en el segon,difícilment podem sexar els contactes,que tant poden ser mascles com feme-lles. De forma molt simplificada, en elprimer cas podem dir que un contactede Rossinyol correspon a un mascle can-tant i, per tant, a una parella. En el se-gon cas, hi pot haver tants mascles comfemelles i, per tant, per obtenir elnombre de parelles haurem de dividire n t re dos e l nombre d’ individuscomptabilitzats en el cens. Aquesta ésuna simplificació del procés seguit, queha estat bastant més elaborat i en elque les dades del SYLVIA i d’altres fontsbibliogràfiques han estat de gran utili-tat.

Finalment, hem fet una classificacióbastant acurada dels ambients mostre-jats pel SOCC, fins obtenir un total de16 ambients principals (vegeu Taula 2).

Taula 2. D e n s i ta ts mitjanes (en pa re l l es/k m2) de 10 es p è c i es d’o cells comuns a Ca ta l u nya en les 16 unita ts ambientals defi n i d es. ni n d i ca el nombre d’itineraris inclosos dins de cada ca tegoria d’a m b i e nt. Cal tenir prese nt que les xifres indiquen va l o rs mitjans i que,n a tu ra l m e nt, dins de cada ambient hi ha itineraris amb més i amb menys pa re l l es/k m2.

n Ambient5 Prats i roquissars alpins i subalpins 1,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 1,3 0,09 Boscos subalpins 0,0 2,6 0,0 0,2 0,7 0,0 0,0 0,0 21,1 53,46 Matollars i prats de muntanya mitjana 1,9 0,9 4,7 0,9 8,6 0,0 0,3 13,8 5,9 0,06 Bocos caducifolis de muntanya mitjana 0,0 1,4 0,3 2,6 1,4 0,0 1,7 0,0 38,5 1,67 Pinedes de muntanya mitjana 0,0 1,6 0,4 4,4 2,3 0,0 1,6 0,7 26,0 1,6

14 Mosaics de muntanya mitjana 0,2 2,5 9,1 10,8 2,5 0,2 0,6 0,2 10,3 1,114 Mosaics submediterranis i mediterranis continentals 4,8 1,3 17,9 17,2 0,0 1,5 6,9 3,3 13,5 0,032 Mosaics mediterranis humits 1,4 1,6 3,9 7,7 0,0 1,1 13,0 1,9 10,1 0,010 Mosaics mediterranis secs 1,4 0,3 3,1 11,0 0,0 1,0 41,5 4,3 10,9 0,07 Conreus mediterranis 1,6 0,0 11,5 2,2 0,0 3,7 7,7 0,3 0,0 0,0

19 Alzinars i suredes 0,0 1,7 0,0 5,5 0,0 0,0 7,7 1,9 31,0 0,08 Pinedes mediterrànies 0,0 0,2 0,0 2,6 0,0 0,2 45,7 0,9 14,8 0,08 Garrigues i brolles mediterrànies 3,3 0,0 4,1 1,1 0,0 1,2 49,4 14,9 4,2 0,04 Zones de regadiu de Lleida 2,7 0,0 1,6 2,4 0,0 0,0 2,6 0,0 0,0 0,0

10 Zones estèpiques de Lleida 6,3 0,0 47,8 0,4 0,0 0,8 1,7 0,2 0,0 0,04 Zones urbanitzades 0,0 0,0 0,0 0,4 0,0 0,0 8,2 0,0 0,0 0,0

Més enllà de la feina de ca m p, l'anàlisi de les dades és un fa se essencial del pro j e c te SO CC


El model Atles-SOCC Les dades de l’Atles d’Ocells Nidificants i del SOCC s’integren en un model estadístic ambl’objectiu d’estimar la població catalana de moltes espècies d’ocells comuns.

F i g u ra 8. E squema del pro ce d i m e ntper estimar la població ca ta l a n a

d ’una es p è c i e, en aquest cas d’A l osavulgar Alauda arvensis, a pa rtir del

model At l es-SO CC, un cop s’ h ad eterminat el nombre de pa re l l es per

cada UTM 1x1 del te r r i tori.

A la vegada que estudiàvem comfer les estimes d’abundànciaper a cada ambient, vam plan-t e j a r-nos, en el marc del pro-

jecte Atles, si aquesta gran quantitat dedades podria servir per fer un pas mési estimar la població catalana de les di-ferents espècies d’ocells comuns, per ala qual cosa vam utilitzar un model es-tadístic bastant complex al que vam ba-

tejar com Model Atles-SOCC. La hipò-tesi de partida d’aquest model és que lap robabilitat de trobar una espècie enuna quadrícula UTM 1x1 podia estar re-lacionada amb la seva abundància ab-soluta en aquella UTM, i que si aques-ta relació realment existia, seria possibleextrapolar les densitats obtingudesgràcies al SOCC al conjunt de la distri-bució catalana de l’espècie. En molts ca-

sos les dades no s’ajustaven als reque-riments lògics i estadístics necessaris iel model no es va poder construir, pe-rò per a un bon grup d’espècies elsmodels es van poder elaborar amb unafiabilitat suficient. Un cop definit el mo-del estadístic, es va estimar la densitatde cada UTM 1x1 del territori català ambels seus corresponents intervals de con-fiança i, finalment, es va procedir a su-

Aquesta tasca ha tingut la dificultat deno disposar encara de la major part delsitineraris informatitzats en Sistemes d’In-formació Geogràfica (SIG), però la dis-ponibilitat dels itineraris en mapes1:10:000, o com a mínim 1:50.000 haestat de gran utilitat. Alguns ambientsno han estat representats a causa de laseva baixa mostra (e.g. zones humi-des) o pel fet que el sistema de cens nop e rmet per ara obtenir densitats fia-bles en ambients lineals (e.g. rius) o molt

fragmentats (e.g. roquissars). Tot i això,la major part d’ambients del terr i t o r ihan quedat ben reflectits en aquesta clas-sificació.

Aquestes densitats són comparablesentre elles, tant entre espècies com en-tre ambients, cosa que no es podia feramb els IKAs. A més, reflecteixen pa-relles per unitat de superfície, una uni-tat de molta més utilitat que quan es re-fereixen a individus/km lineal de cens.De ben segur aquest ha estat un pas im-

p o rtant per poder estimar les abun-dàncies de moltes espècies a escala ca-talana, un pas fins fa poc difícil de plan-t e j a r. Malgrat tot, naturalment aquestt reball també presenta aspectes a mi-llorar de cara al futur, com ara la dife-rent detectabilitat de les espècies end i f e rents ambients, els biaixos inhere n t sal càlcul de distàncies o al sexat, o ladesigual habilitat de cens que hi haforçosament dins d’un col·lectiu tan grande col·laboradors.

40 pa re l l es/ U T M 1 x 1

+

12 pa re l l es/ U T M 1 x 1

+

.... la resta de les aprox. 32 .0 0 0

U T M 1 x 1

▼

32 .747-70.976 pa re l l es


1 Fulleda Herrando Vila, Sergi2 Serrat de les Giroles, Alt Àneu Rollan Vallbona, Àlex3 Campdàsens, Garraf Espejo Fraga, Daniel4 Sant Feliu de Guíxols Álvarez Cros, Carles5 La Ribera, el Prat de Llobregat Siré Peralta, Guillem6 Sant Julià de Vilatorta Viver Fabregó, Jordi7 Esparreguera Mateu Valls, Jordi8 La Jonquera Ribas Pallisera, Josep9 Puig Neulós, l'Albera Budó Ricart, Joan10 Sant Jaume d'Enveja Tantull Oliva, Josep11 La Conreria, Tiana Campderròs Jordà, Jaume12 Montpius, Vielha e Mijaran Toldrà Bastida, Lluís Xavier13 El Corredor Andino Pol, Héctor14 Vic Rodríguez Franch, Martí14R Vic Jutglar Nogué, Roger15 La Palma de Cervelló Pérez López, Marc16 El Mas de l'Artís, Vilanova i la Geltrú Berrocal Muñoz, Francisco17 St. Pere Cercada, Sta. Coloma de Farners Delgado Garcia, Alfons18 Hostafrancs Grande Flores, Carlos19 Garrigàs Julià Fàbregues, Lluc20 Bosc del Gavatx, Olesa de Montserrat Cerdeira Ribot, Jordi21 Cantallops Ca m psolinas Juanola, Albert22 Can Ribes, Santa Eulàlia de Ronçana Pedrocchi Rius, Vittorio

23 La Palma d'Ebre Aymí Cubells, Raül24 Mas Godomar, Olot Garrigós Castro, Bernat25 Can Xifré, Montnegre Sala Parra, Jordi27 Secà de Balaguer Nievas Castro, Antoni28 Masquefa González Ballvey, Daniel29 Tredòs, Naut Aran Gargallo Oliva, Gabriel30 Sils Ventura Linares, Joan31 Vilobí d'Onyar Sala Valls, Albert32 Tossal de les Cases, Corbins Farré Serrando, Enric33 Casetes Velles, Ports de Tortosa Mestre Querol, Joan34 Montgrí Burgas Riera, Daniel35 Can Liro, St Pere de Vilamajor Stefa n escu Bo n et, Co n sta n t í36 Sta. Maria de Corcó Pedro Font, Albert37 Serra de Daró Salva Xucla, Carlos38 Salardú Nieto Pallàs, Ximo39 St. Martí Sarroca Noguera Piquer, Marc40 Molins de Rei Furquet Morales, Carles40R Molins de Rei Sales Asensio, Sergi41 Capçanes Margalef Pelejà, Toni42 Gresolet, Saldes Santandreu Pajerols, Joan43 Pla de Rus, Castellar de n'Hug Aymerich Boixader, Pere44 Valls Tanco Serra, Xavier45 Artesa de Segre Trullols Grané, Jordi

Participants del projecte

El Seguiment d'Ocells Comuns aCatalunya és possible gràcies a lainestimable col·laboració de

tots els seus participants. La darrera tau-la d'aquest informe mostra els itinera-ris i col·laboradors que han participatdurant les temporades d’hivernada 2002

i nidificació 2003. Un agraïment moltespecial a tots ells i a tots aquells ques ’ h a n afegit al projecte posteriorm e n t ,així com als organismes i institucionsque li han donat suport: Fundació Te-rritori i Paisatge, Servei de Parcs Natu-rals de la Diputació de Barcelona, Ajun-

tament de Te rrassa i el Cos d'agentsrurals de la Generalitat de Catalunya.Finalment, voldríem donar les gràciestambé a tots els col·laboradors del pro-jecte Atles, ja que els mostrejos d’UTM1x1 km han estat fonamentals per cons-truir el model Atles-SOCC.

Itinerari Col·laboradorCodi Nom


mar la densitat estimada per a cadas-cuna d’aquestes quadrícules i obteniraixí les estimes poblacionals mínimes imàximes de la població catalana de l’es-pècie (Fig. 8).

Tot aquest procediment ha perm è sun important pas endavant en el co-neixement de les poblacions de mol-tes espècies d’ocells de les quals fins

ara només es dis-posava de dadesmerament especulatives sense unabase sòlida de censos a gran escala (Ta u-la 3). En el futur és probable que es va-gin trobant mecanismes per perf e c-cionar tot el procediment utilitzat iles estimes, lluny de ser definitives, s’a-niran actualitzant per mirar d’acostar-

nos cada cop més als valors reals. Ambtot, les primeres valoracions indepen-dents dels resultats ens fan ser forçaoptimistes sobre aquestes estimes po-blacionals, les quals es mostraran en elp roper Atles d’Ocells Nidificants de Ca-talunya 1999-2002.

Taula 3. E xe m p l es dels res u l ta ts del Model At l es-SO CC per a 10 es p è c i es d’o ce l l s. Les est i m es

m í n i m es i màximes fan referència al nombre depa re l l es est i m a d es per al co n j u nt de Ca ta l u nya .

Totes les est i m es tenen una fi a b i l i tat en funció dela bondat del model esta d í st i c, el nombred ’ i t i n e raris implica ts i altres pa r à m et res

n e cessaris per obtenir les densita ts.

Estima mínima Estima màxima Fiabilitat Alauda arvensis 32.743 70.976 bonaErithacus rubecula 778.512 1.084.639 molt bonaOenanthe hispanica 16.522 25.637 acceptableTurdus viscivorus 64.033 103.219 molt bonaSylvia cantillans 158.947 454.687 bonaSylvia hortensis 3.421 28.074 acceptableRegulus ignicapillus 268.205 479.841 bonaAegithalos caudatus 103.534 181.088 bonaParus caeruleus 466.375 657.290 molt bonaPasser domesticus 2.643.851 3.814.789 molt bona


46 Mas de Melons Bota Cabau, Gerard47 Serra de Carreu, Abella de la Conca Balasch Pérez, David48 Franciac, Riudellots de la Selva Coll Bayer, Raül49 l'Onyar, Riudellots de la Selva Vi l a g ran Ca sa n ova s, Joaquim50 Alàs i Cerc Gil Soria, Tatiana51 La Seu d'Urgell Verdeny Esteve, Marta52 Rubió Requena Jiménez, David53 Castelldefels Pioli Araújo, Alicia55 Passeig Sant Joan, Barcelona Moret Viñals, David56 Gironella Pujol Vilaseca, Joan57 Flix Pena Franch, Enric58 Torre Marimon Julien Vila, Abel59 Basses d'en Coll Barriocanal Lozano, Carles61 Boet, Alins Gargallo Oliva, Gabriel62 Montagut, Querol Domingo de Pedro, Màrius63 La Vallençana Sánchez Inés, Miguel64 Masserres, Santa Coloma de Farners Solà Buigas, Pep65 Sant Pere de Savella, Conesa Milan Tallón, Claudio66 Sant Martí de Montnegre Maynou, Francesc67 Cassà de la Selva Vilahur Godoy, Xon68 Sagàs Anton Recasens, Marc69 Les Camposines, Ascó Pena Franch, Enric70 Canet d'Adri Montserrat Freixa, Elisenda71 Pla de Beret, Naut Aran Nieto Pallàs, Ximo72 Roses Omedes Salinas, Àlex73 Plans de Conill, Tàrrega Pont Torné, Francesc74 Llorà González Moliner, Miquel75 Peratallada, Forallac Ley Ussing, Martin76 Castell de Requesens, L'Albera Minobis Bech, Robert77 Vilanova i la Geltrú Solís Nogués, Ramon78 Preixana Bonfil Solsona, Jaume79 Golmès Bonfil Solsona, Jaume80 Fonollosa Mazcuñan Visiedo, Àlex81 R i e ra de Sta. Coloma, Sta. Coloma de Fa r n e rs Fontanils Frigolé, Narcís82 Vidrà Camprodon Subirachs, Jordi87 Camí del Serrallo Bigas Campas, David92 Secà de Montgai Estrada Bonell, Joan95 Pantà de Foix Guasch Gonzàlez, Cisco95R Pantà de Foix Bayer Gonzàlez, Xavier96 La Cellera de Ter Cortada Gardella, Albert97 Beuda Cortada Gardella, Albert98 Coll de Pal Calderón Álvarez, Raül99 Camarles Sánchez Blanch, Manuel100 Canal de Seròs, Lleida Solanes Morros, Eva Mª101 Les Valls de Valira Dalmau Ausas, Jordi102 Ger Nicolau Vila, Jordi103 Claravalls, Tàrrega Pérez Osanz, Marc104 Sant Miquel del Fai Salicrú García, Josep Lluís

105 Santa Maria de Merlès Salicrú García, Josep Lluís106 Setcases Dinarès Cistaré, Manel108 Segura Albero Figueras, Lluís109 Serra del Montsià Curcó Masip, Antoni110 Terrassa Est Baltà Josa, Oriol111 Terrassa Nord Baltà Josa, Oriol112 Campus UAB Baltà Josa, Oriol113 Puig Ventós Sales Asensio, Sergi114 Gallecs Garcia Gonzàlez, Ernest116 Pontils Mañé Ferré, Jose Mª117 Querol Sendra Auberni, Martí118 Conesa M a rt í n ez Marc h a m a l o, Jav i e r119 Collserola, Barcelona Ponce Santos, Jordi120 Puigcerverís, Pardines Arquimbau Cano, Roger121 Tavertet Mas Cornet, Guillem122 Rocacorba Vila Portella, Xavier123 Estany de Banyoles Vila Portella, Xavier124 Crespià Feo Quer, Carles125 Torredembarra Vázquez de Luca, Albert126 Ordal Ballesta Castro, Jordi127 La Torre d'Oristà Prat Espelt, Ramon128 Sant Esteve de Palautordera Gamero Cabrellez, Anna129 Sant Joan les Fonts Gay Pons, Lluís130 Sant Privat d'en Bas Bassols Isamat, Emili131 Turó de Pujou, Olot Fabregó Claparols, Jaume132 Ermè-Trauèssa Toldrà Bastida, Lluís Xavier133 Oix Naspleda Feixas, Joan134 El Croscat, Olot Naspleda Feixas, Joan135 Montagut Lockwood , Mike136 Mieres Montserrat Reig, Joan137 Coll d'Uria, Sant Feliu de Pallerols Trabalon Carricondo, Fran139 Els Cogolls, les Planes d'Hostoles Vaca Agustí, Albert140 Sant Quirze del Vallès de la Paz Puig, Glòria141 Ter Vell Clarabuch Vicent, Oriol142 Timoneda d'Alfés Calvet Gaya, Jordi143 Mataró Carretero Serra, Andreu144 Llessuí Oliveras Serrano, Ignasi145 Darnius Batlle Bassa, Agnès146 Fageda de Santa Fe Pedrocchi Rius, Vittorio147 Pla de la Calma Baltà Josa, Oriol148 Riera de l'Avencó Herrando Vila, Sergi149 Olèrdola Pedrocchi Rius, Vittorio151 Palamós Sánchez Frau, Mercè152 Sant Dalmai, Girona Feliu Latorre, Ponç153 Vandellós Pujol Vàzquez, Albert154 Baga de Montclar, Santa Cristina d'Aro Ramot García, Jaume155 Romanyà de la Selva, Santa Cristina d'Aro Bas Lay, Josep M.156 Camí del Poal, Linyola Guillen Martí, Roger



I t i n e rari 1, Fu l l e d a I t i n e rari 146, Fageda de Sa nta Fe I t i n e rari 148, Riera de l'Ave n c ó


uses 3-km line transects that are surve-yed twice during the breeding season(between April 15t h and June 15t h)and twice during the wintering season(between December and January).

The spring of the year 2002 represen-ted a successful initial for the SOCCand many ornithologists have joined theproject since then. Nowadays there are192 transects covering most of the Ca-

talan biogeographical diversity, from wet-lands to alpine areas (Fig. 1 and Fig. 2),and this figure is perfectly comparableto that of countries with a long-runningtradition in bird monitoring pro g r a m-mes.

The SOCC re p resents one of the firstattempts to study the diff e rences betwe-en breeding and wintering populationsat a regional scale in the Mediterr a n e a n

English summary

157 Guilleries 1 Clarabuch Vicent, Oriol158 Guilleries 2 Clarabuch Vicent, Oriol159 Els Hostalets de Balenyà Canet Rovira, Toni160 L'Esquerrà, Garraf Herrando Vila, Sergi161 Fluvià Vell, l'Escala Plans Rubió, Pedro José162 Pla de la Figuera, Algerri Rocaspana Jové, Rafel163 Alguaire Barquín Ruiz, Marina164 Cap del Rec, Lles Brotons Alabau, Lluís165 La Morella, Garraf Herrando Vila, Sergi166 Rabós Corcoll Cornet, Natàlia166R Rabós Gàlvez Martínez, Marc167 Vilajuïga Cumplido Vila, Josep Mª168 Castellfollit de Riubregós Cases Camats, Jordi169 Riells de Montseny Gargallo Oliva, Gabriel170 Illa de Ter Clarabuch Vicent, Oriol171 Mig de Dos Rius Clarabuch Vicent, Oriol172 Perafita Ordeix Rigo, Marc173 La Terreta Aymerich Boixader, Pere174 Pla del Salencar de Barruera Aymerich Boixader, Pere175 Alinyà 1 - Serra de Campelles Aymerich Boixader, Pere176 Alinyà 2 - Coll de Boix Aymerich Boixader, Pere177 Les Planes de Son Aymerich Boixader, Pere178 Alt Segre - Bellver Aymerich Boixader, Pere179 Avetosa de la Vall Ferrera Aymerich Boixader, Pere181 Torre de Cadí Ripoll Gómez, Carles182 El Francolí, Tarragona Aymí Cubells, Raül183 Sòbol, Sant Llorenç de Morunys Mañas Codes, Daniel184 Les Vendranes, St. Llorenç del Munt Bros Caton, Vicenç185 Serra Llarga, St. Llorenç del Munt Bros Caton, Vicenç186 La Mola, St. Llorenç del Munt Bros Caton, Vicenç187 Ermitanets, St. Llorenç del Munt Bros Caton, Vicenç188 Mura, Sant Llorenç del Munt Baltà Josa, Oriol

189 L'Otzet, Sant Llorenç del Munt Baltà Josa, Oriol190 La Vall d'Horta, Sant Llorenç del Munt Baltà Josa, Oriol191 Montcau, Sant Llorenç del Munt Baltà Josa, Oriol192 Carena del Montnegre Gargallo Oliva, Gabriel194 Aiguamòig Estrada Coll, Carme196 Bosc de Vilalta, Farena West , Steve197 Congost de Fraguerau West , Steve198 Port d'Arnes West , Steve199 Aiguabarreig, Granja d'Escarp West , Steve200 Sot del Fuster West , Steve201 Sebes, Flix West , Steve202 Montsec West , Steve203 Mont-rebei West , Steve204 Rasos de Peguera Baltà Josa, Oriol205 Castellbisbal Santandreu Gràcia, Marc206 Delluí, Aigüestortes Gargallo Oliva, Gabriel207 Castelldans Anton Recasens, Marc208 Port del Compte Baltà Josa, Oriol209 Borredà Llebaria Vivar, Carles210 Puig Miquel, Sant Joan de les Abadesses Sanmartí Blanch, Roger211 Artés Aparicio Sanz, Antoni213 Mafet, Agramunt Sebé Pedrós, Arnau214 Montesquiu Vigué Ruaix, Jordi215 Gavà Pioli Araújo, Alicia216 Barcelona litoral Guallar Rivero, Santi217 Biscarri, Isona Petit Saludes, Albert218 La Llorita, Sant Andreu de Llavaneres Requejo De Las Hera s, Andrés219 Ogassa Pérez Petrus, Óscar220 Llívia Ruiz Perales, Xavier221 Llançà Bertran Fábregas, Marc222 Els Omells de Na Gaia Ballesteros Salla, Tomás223 La Guàrdia d'Ares García Ferré, Diego

I t i n e rari 164, Cap del Re c, Lles I t i n e rari 165, La Morella, Garra f I t i n e rari 171, Mig de Dos Rius



T he SOCC (Seguiment d’Ocells Co-muns a Catalunya) is the Cata-lan common bird survey, a pro-

gramme promoted by the Catalan Instituteof Ornithology to determine the tem-poral trends occurring in the abundan-ce of common birds in Catalonia (NESpain), essential information for disco-vering the conservation status of birdspecies and their habitats. The pro g r a m m e


Baillie, S.R., Crick, H.Q.P., Balmer,D.E., Beaven, L.P., Downie, I.S., Fre e-man, S.N., Leech, D.I., Marchant, J.H.,Noble, D.G., Raven, M.J., Simpkin, A.P. ,Thewlis, R.M. & Wernham, C.V. 2002.B reeding Birds in the Wider Country-side: their conservation status 2001.BTO Research Report No. 278. BTO,T h e t f o rd. (http: //www. b t o . o rg/ bird-trends).

Bibby, C. J., Burguess, N. D. & Hill, D.A. 1992. B i rd Census Te c h n i q u e s . C a m-bridge Univ. Press. Cambridge, UK.

BirdLife International/European BirdCensus Council. 2000. E u ropean bird po-pulations: estimates and tre n d s. Bird L i f eI n t e rnational (BirdLife Conservation Se-ries No. 10). Cambridge, UK.

Borràs, A., Cabrera, A. & Cabrera, J.2002. Trencapinyes Loxia curv i ro s t r a. In:Martínez Vilalta, A. (ed.) 2002. Anuarid’Ornitologia de Catalunya 1999. pàg.272. Institut Català d’Ornitologia, Bar-celona.

Borràs, A., Cabrera, A., Cabrera, J. &Grup Bages Anellament 2003. Trenca-pinyes Loxia curvirostra. In: Aymí, R &Herrando, S. (eds.) 2003. Anuari d’Or-nitologia de Catalunya 2000. pàg. 272.Institut Català d’Ornitologia, Barc e l o n a .

F u rness, R.W. & Greenwood, J.J.D.1993. Birds as monitors of environmentalc h a n g e. Chapman & Hall. London,UK.

ICO. 2002a. El seguiment d’ocells co-muns a Catalunya (SOCC). Institut Ca-talà d’Orn i t o l o g i a ,B a rcelona. (http://www. o r-nitologia.org/monitoratge/socc.htm)

ICO. 2002b P rograma SYLVIA. Segoni n f o rme anual de les estacions d’anellamentamb esforç constant (2000-2002). I n s t i-tut Català d’Ornitologia, Barc e l o n a .

ICO. 2003. P rograma SOCC. Primeri n f o rme del Programa de Seguiment d’OcellsComuns a Catalunya. Institut Català d’Or-nitologia, Barcelona

Peach, W., Buckland, S.T. & Baillie,S. 1996. The use of constant eff o rt mist-netting to measure between-year chan-ges in the abundance and productivityof common bird passerines. B i rd study43: 142-156.

Referències

Basin, and although some caution shouldbe considered when comparing the re-sults of censuses in seasons with so dis-tinct bird detectability, the data of theyear 2002 provides very interesting re-sults. For example, in springtime the mostabundant species was the House Sparro wPasser domesticus (4,966 censused indi-viduals), whereas in winter the Chaff i n c hFringilla coelebs multiplied by 15 its bre-eding numbers and reached 14,504censused individuals, becoming the mostabundant species in that season and chan-ging considerably its distribution pattern(Fig. 4 and Fig. 6).

We are still far from determining thetemporal trends of common bird popu-lations but interannual analysis of 2002and 2003 breeding data showed alsointeresting results. Thus, 83 out of 102analysed species showed no significantchanges in abundance between these twob reeding seasons, 11 species showed sig-nificant increases and 8 significant de-creases (Table1). Perhaps the most stri-king result was the spectacular 82%i n c rease of Fan-tailed Warbler C i s t i c o l aj u n c i d i s, a bird that even disappeared fro ml a rge areas after the 2001/02 winter (one

of the hardest recorded in Catalonia du-ring the last 100 years) and that nowseems to be under a quick re c o v e ry of itsf o rmer numbers. On the other hand, mostof decreases corresponded to speciesassociated with open habitats and so-me, such as the Common Quail Cotur-nix coturn i x (-41%), the Corn BuntingMiliaria calandra (-23%) and the Hoo-poe Upupa epops (-20%), are conside-red in regression in the period betweenthe first (1975-1983) and the second(1999-2002) Catalan breeding bird atla-ses. However, these interannual changescould also be related to some degree tofluctuation phenomena, as should be thecase of the Common Crossbill L o x i ac u rv i ro s t r a (-50%), a bird well-known forits fluctuations.

The data of the SOCC transects havebeen also used to estimate densities ofcommon species in diff e rent habitats.In order to do that we calculated speci-fic coefficients of detectability to assessthe number of individuals/km2 f o l l o w i n gclassic formulae, and then we calcula-ted the proportion of males to estimateb reeding pairs/km2. This re p o rt showsthe results of these analyses for 10 spe-

cies in 16 habitat types, from alpinemeadows to urban habitats (Table 2).

The last chapter briefly explains themethodology used to estimate the Cata-lan population of many common birdspecies. Basically, the pro c e d u re consis-ted on integrating densities obtained foreach species (SOCC data) with its geo-graphical distribution (Atlas data), thuscombining the punctual precision of suchdensities with detailed distribution mapscovering the whole country. In order todo that we built a re g ression model re l a-ting the densities of the SOCC transectswith the probability of occurrence (whichranged from 0 to 1) in the specific 1 x 1km UTM squares in which transects we-re located. This relationship was statisti-cally significant for many common spe-cies, and hence, the model was used top redict densities for each of the c. 32,0001 x 1 km UTM squares of Catalonia. Then,we summed all these densities to obtainthe population estimate for the wholec o u n t ry. The results of this methodo-logy will be explained in detail in the newAtlas of the breeding birds of Cataloniabut a pre l i m i n a ry presentation is pro v i-ded in this re p o rt (Table 3).

informe anual del programa de Seguiment d’Ocells Comuns de Catalunya ❘ núm. 2

Redacció: Sergi HerrandoAnàlisi de dades: Sergi Herrando, Lluís Brotons, Gabriel Gargallo, Vittorio Pedrocchi i Joan Estrada

Suport SIG: Ferran Páramo i Judit MontagutDisseny i maquetació: Lluc Julià

Programa SOCCCoordinació

Sergi [email protected]

Institut Català d’OrnitologiaMuseu de ZoologiaPasseig Picasso s/n08003 Barcelonatel. 93 319 42 79E-mail: [email protected]: www.ornitologia.org

p ro g r a mas o c c

Programa de seguiment en conveni amb:

Amb les dades dels seguiments dels espais naturals gestionats per:

Citació recomanada:ICO. 2004. Programa SOCC. Segon informe del Programa de Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya. Institut Català d’Ornitologia, Barcelona

Report SOCC 2

Documents

Transcript of Report SOCC 2