RESOLUCIÓ LÍNIA ALTA TENSIÓ

19
Conselleria d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació Conselleria de Economía, Industria, Turismo y Empleo RESOLUCIÓ de 5 de febrer de 2013, del secretari auto- nòmic d’Indústria i Energia, per la qual es resol el recurs d’alçada interposat per les persones i entitats que a con- tinuació s’indiquen contra la Resolució de 3 d’abril de 2012, de la Direcció General de Energia de la Conselleria d’Economia, Indústria i Comerç, per la qual s’atorga a Enestar Villena, SAU, autorització administrativa per a la construcció de línea elèctrica. [2013/1553] RESOLUCIÓN de 5 de febrero de 2013, del secretario autonómico de Industria y Energía, por la que se resuelve el recurso de alzada interpuesto por las personas y enti- dades que a continuación se indican contra la Resolución de 3 de abril de 2012, de la Dirección General de Ener- gía de la Conselleria de Economía, Industria y Comercio, por la que se otorga a Enestar Villena, SAU, autorización administrativa para la construcción de línea eléctrica. [2013/1553] Vist el recurs d’alçada interposat per les persones i entitats que a continuació s’indiquen contra la Resolució de 3 d’abril de 2012, de la Direcció General d’Energia de la Conselleria d’Economia, Indústria i Comerç, per la qual s’atorga a Enestar Villena, SAU, l’autorització administrativa per a la construcció de la línia elèctrica aèria a 132 kV, doble circuit, denominada Alhorines-Beneixama, en els termes munici- pals de Villena, Cañada, el Camp de Mirra i Beneixama, en la província d’Alacant, s’aprova el seu projecte tècnic d’execució i es declara, en concret la seua utilitat pública: Vicente Luna i Sirera. Elvira Molina Granizo. Sara Sirera Berenguer. Aurora Santonja Molina. José María Lozano Soler. Jordi Lozano Francés. Rosario Santonja Soriano. M.ª Amparo Pérez Luna. M.ª Carmen Valdés Richart. Aurora Francés Camús. M.ª José Sanchís Francés. Jessica San Juan Molina. Juan Sarrió Payá. Omar Juan Samper. Manuel Alejandro Samper Sanz. Juan José Puig San Lázaro. Anna Vañó Mauricio. Francisco Javier Montesinos Silvestre. Tania Molina Micó. Fátima Sánchez Milán. M.ª José Valdés Galdón. Lydia Molina Micó. Josefa Camús Santonja. José Francisco Lozano Santonja. M.ª Ángeles Molina Silvestre. Josefa Vicente Navarro. M.ª José Vera Barceló. M.ª Leo Barcels Soler. Juan Pérez Luna (que l’interposa dos vegades, registre d’entrada del Servici Territorial d’Energia d’Alacant número 2250 i 2285). Ángela Pérez Sanz. Aurora Nácher Milán. José Miguel Lozano Francés. Miguel Lozano Santonja. Cristina Martínez Sánchez. Juan Pérez Castelló. M.ª Aurora Castelló Amorós. Patricia Pérez Castelló. M.ª Jesús Dobón Albero Jaime Valdés Richart. M.ª Teresa Payá Tortosa. Laura Bellod Luna. Aurora Conca Pastor. Juan Sirera Valls. Claudio Alejandro Escobar. José Mataix Albero. María del Carmen Mataix Rubio. Alba Ordóñez Mataix. Pepe Toni Mataix Rubio. M.ª Amparo Barceló Segura. Visto el recurso de alzada interpuesto por las personas y entidades que a continuación se indican contra la Resolución de 3 de abril de 2012, de la Dirección General de Energía de la Conselleria de Eco- nomía, Industria y Comercio, por la que se otorga a Enestar Villena, SAU, autorización administrativa para la construcción de la línea eléc- trica aérea a 132 Kv., doble circuito, denominada Alhorines-Benejama, en los términos municipales de Villena, Cañada, Campo de Mirra y Beneixama, en la provincia de Alicante, se aprueba su proyecto técnico de ejecución y se declara, en concreto su utilidad pública: – Vicente Luna i Sirera. – Elvira Molina Granizo. – Sara Sirera Berenguer. – Aurora Santonja Molina. – José María Lozano Soler. – Jordi Lozano Francés. – Rosario Santonja Soriano. – M.ª Amparo Pérez Luna. – M.ª Carmen Valdés Richart. – Aurora Francés Camús. – M.ª José Sanchís Francés. – Jessica San Juan Molina. – Juan Sarrió Payá. – Omar Juan Samper. – Manuel Alejandro Samper Sanz. – Juan José Puig San Lázaro. – Anna Vañó Mauricio. – Francisco Javier Montesinos Silvestre. – Tania Molina Micó. – Fátima Sánchez Milán. – M.ª José Valdés Galdón. – Lydia Molina Micó. – Josefa Camús Santonja. – José Francisco Lozano Santonja. – M.ª Ángeles Molina Silvestre. – Josefa Vicente Navarro. – M.ª José Vera Barceló. – M.ª Leo Barcels Soler. – Juan Pérez Luna (que lo interpone dos veces, registro de entrada del Servicio Territorial de Energía de Alicante número 2250 y 2285). – Ángela Pérez Sanz. – Aurora Nácher Milán. – José Miguel Lozano Francés. – Miguel Lozano Santonja. – Cristina Martínez Sánchez. – Juan Pérez Castelló. – Ma. Aurora Castelló Amorós. – Patricia Pérez Castelló. – Ma. Jesús Dobón Albero. – Jaime Valdés Richart. – M.ª Teresa Payá Tortosa. – Laura Bellod Luna. – Aurora Conca Pastor. – Juan Sirera Valls. – Claudio Alejandro Escobar. – José Mataix Albero. – María del Carmen Mataix Rubio. – Alba Ordoñez Mataix. – Pepe Toni Mataix Rubio. – M.ª Amparo Barceló Segura.

description

RESOLUCIÓ LÍNIA ALTA TENSIÓ

Transcript of RESOLUCIÓ LÍNIA ALTA TENSIÓ

Page 1: RESOLUCIÓ LÍNIA ALTA TENSIÓ

Conselleria d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació Conselleria de Economía, Industria, Turismo y Empleo

RESOLUCIÓ de 5 de febrer de 2013, del secretari auto-nòmic d’Indústria i Energia, per la qual es resol el recurs d’alçada interposat per les persones i entitats que a con-tinuació s’indiquen contra la Resolució de 3 d’abril de 2012, de la Direcció General de Energia de la Conselleria d’Economia, Indústria i Comerç, per la qual s’atorga a Enestar Villena, SAU, autorització administrativa per a la construcció de línea elèctrica. [2013/1553]

RESOLUCIÓN de 5 de febrero de 2013, del secretario autonómico de Industria y Energía, por la que se resuelve el recurso de alzada interpuesto por las personas y enti-dades que a continuación se indican contra la Resolución de 3 de abril de 2012, de la Dirección General de Ener-gía de la Conselleria de Economía, Industria y Comercio, por la que se otorga a Enestar Villena, SAU, autorización administrativa para la construcción de línea eléctrica. [2013/1553]

Vist el recurs d’alçada interposat per les persones i entitats que a continuació s’indiquen contra la Resolució de 3 d’abril de 2012, de la Direcció General d’Energia de la Conselleria d’Economia, Indústria i Comerç, per la qual s’atorga a Enestar Villena, SAU, l’autorització administrativa per a la construcció de la línia elèctrica aèria a 132 kV, doble circuit, denominada Alhorines-Beneixama, en els termes munici-pals de Villena, Cañada, el Camp de Mirra i Beneixama, en la província d’Alacant, s’aprova el seu projecte tècnic d’execució i es declara, en concret la seua utilitat pública:

– Vicente Luna i Sirera.– Elvira Molina Granizo.– Sara Sirera Berenguer.– Aurora Santonja Molina.– José María Lozano Soler.– Jordi Lozano Francés.– Rosario Santonja Soriano.– M.ª Amparo Pérez Luna.– M.ª Carmen Valdés Richart.– Aurora Francés Camús.– M.ª José Sanchís Francés.– Jessica San Juan Molina.– Juan Sarrió Payá.– Omar Juan Samper.– Manuel Alejandro Samper Sanz.– Juan José Puig San Lázaro.– Anna Vañó Mauricio.– Francisco Javier Montesinos Silvestre.– Tania Molina Micó.– Fátima Sánchez Milán.– M.ª José Valdés Galdón.– Lydia Molina Micó.– Josefa Camús Santonja.– José Francisco Lozano Santonja.– M.ª Ángeles Molina Silvestre.– Josefa Vicente Navarro.– M.ª José Vera Barceló.– M.ª Leo Barcels Soler.– Juan Pérez Luna (que l’interposa dos vegades, registre d’entrada

del Servici Territorial d’Energia d’Alacant número 2250 i 2285).– Ángela Pérez Sanz.– Aurora Nácher Milán.– José Miguel Lozano Francés.– Miguel Lozano Santonja.– Cristina Martínez Sánchez.– Juan Pérez Castelló.– M.ª Aurora Castelló Amorós.– Patricia Pérez Castelló.– M.ª Jesús Dobón Albero– Jaime Valdés Richart.– M.ª Teresa Payá Tortosa.– Laura Bellod Luna.– Aurora Conca Pastor.– Juan Sirera Valls.– Claudio Alejandro Escobar.– José Mataix Albero.– María del Carmen Mataix Rubio.– Alba Ordóñez Mataix.– Pepe Toni Mataix Rubio.– M.ª Amparo Barceló Segura.

Visto el recurso de alzada interpuesto por las personas y entidades que a continuación se indican contra la Resolución de 3 de abril de 2012, de la Dirección General de Energía de la Conselleria de Eco-nomía, Industria y Comercio, por la que se otorga a Enestar Villena, SAU, autorización administrativa para la construcción de la línea eléc-trica aérea a 132 Kv., doble circuito, denominada Alhorines-Benejama, en los términos municipales de Villena, Cañada, Campo de Mirra y Beneixama, en la provincia de Alicante, se aprueba su proyecto técnico de ejecución y se declara, en concreto su utilidad pública:

– Vicente Luna i Sirera.– Elvira Molina Granizo.– Sara Sirera Berenguer.– Aurora Santonja Molina.– José María Lozano Soler.– Jordi Lozano Francés.– Rosario Santonja Soriano.– M.ª Amparo Pérez Luna.– M.ª Carmen Valdés Richart.– Aurora Francés Camús.– M.ª José Sanchís Francés.– Jessica San Juan Molina.– Juan Sarrió Payá.– Omar Juan Samper.– Manuel Alejandro Samper Sanz.– Juan José Puig San Lázaro.– Anna Vañó Mauricio.– Francisco Javier Montesinos Silvestre.– Tania Molina Micó.– Fátima Sánchez Milán.– M.ª José Valdés Galdón.– Lydia Molina Micó.– Josefa Camús Santonja.– José Francisco Lozano Santonja.– M.ª Ángeles Molina Silvestre.– Josefa Vicente Navarro.– M.ª José Vera Barceló.– M.ª Leo Barcels Soler.– Juan Pérez Luna (que lo interpone dos veces, registro de entrada

del Servicio Territorial de Energía de Alicante número 2250 y 2285).– Ángela Pérez Sanz.– Aurora Nácher Milán.– José Miguel Lozano Francés.– Miguel Lozano Santonja.– Cristina Martínez Sánchez.– Juan Pérez Castelló.– Ma. Aurora Castelló Amorós.– Patricia Pérez Castelló.– Ma. Jesús Dobón Albero.– Jaime Valdés Richart.– M.ª Teresa Payá Tortosa.– Laura Bellod Luna.– Aurora Conca Pastor.– Juan Sirera Valls.– Claudio Alejandro Escobar.– José Mataix Albero.– María del Carmen Mataix Rubio.– Alba Ordoñez Mataix.– Pepe Toni Mataix Rubio.– M.ª Amparo Barceló Segura.

frj
Note
MigrationConfirmed set by frj
frj
Note
MigrationPending set by frj
frj
Note
MigrationNone set by frj
Page 2: RESOLUCIÓ LÍNIA ALTA TENSIÓ

– José E. Pascual Burgos.– Amparo Segura Jorques.– M.ª José Payá Valdés.– Amalia Hernández Luna.– Aurora Castelló Amorós.– Ana Castelló Amorós.– Juana Molina Castelló.– José Miguel Conca Alonso.– Aurora Alonso Pérez.– Aurora Molina Castelló.– José Luis Juan Molina.– Miguel Molina Sirera.– José Luis Juan Alonso.– José Francisco Ortín Martínez.– M.ª Isabel Esplugues Megías.– Vicente Tomás Ribera Sirera.– Vicente Ibáñez Cruz.– M.ª Dolores Payá Esteban.– Josefa Molina Bellod.– Vicente José Ferrero Berbegal.– Natalia Ferrero Molina.– José Vicente Lorente Ferriz.– Vicenta Sirera Peña.– Francisco José Castelló Sirera.– Eduardo V. Martínez Sirera.– Ana Isabel Albero Ferriz.– Dolores Sirera Peña.– Manuel Picón Marín.– Moisés Picón Martínez.– Macarena Picón Martínez.– Vicente Dobón Albero.– Elvira Albero Ivorra.– Adelaida Martínez Sirera.– Ángela Sirera Valls.– Albert Iborra Bellod.– José Juan Puig Francés.– Verónica Conca Pérez.– Col·lectiu per la Defensa Ambiental de la Vall de Beneixama.– Institut d’Estudis de les Valls de Mariola.– PSOE de Beneixama.– Agrupació d’Electors Junts per Beneixama.

Antecedents de fetPrimer. El 16 de febrer de 2008, Enestar, SA (posteriorment Enes-

tar Villena, SA Unipersonal, en virtut de canvi de denominació soci-al elevat a escriptura pública el 6 d’abril de 2009, i d’ara en avant, Enestar) va sol·licitar autorització administrativa per a la construcció de la línia elèctrica aèria a 132 kV, doble circuit, denominada Alhorines-Beneixama, així com annex de modificació a este, en els termes munici-pals de Villena, Cañada, el Camp de Mirra i Beneixama, en la província d’Alacant, i adjuntava el projecte tècnic de la instal·lació firmat per un tècnic competent. La finalitat que es perseguix amb la construcció d’es-ta instal·lació és evacuar l’energia a generar en la futura central solar termoelèctrica, per mitjà de col·lectors parabòlics, actualment en cons-trucció, en el municipi de Villena. L’esmentada línia elèctrica passarà a formar part de la xarxa de distribució d’Iberdrola Distribución Eléctrica, SAU (d’ara en avant Iberdrola), una vegada cedida segons el conveni subscrit entre esta i Enestar, a fi de ser destinada al servici essencial d’energia elèctrica per al seu ús per la resta d’usuaris. Este expedient va quedar registrat amb el número ATLINE/2008/23/03.

Una vegada complits els tràmits d’informació pública exigits per l’article 9 del Decret 88/2005, de 29 d’abril, pel qual s’establixen els procediments d’autorització d’instal·lacions de producció, transport i distribució d’energia elèctrica que són competència de la Generali-tat; per l’article 144 del Reial Decret 1955/2000, d’1 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d’instal·lacions d’ener-gia; pel Decret 162/1990, de 15 d’octubre, pel qual s’aprova el Regla-ment d’Impacte Ambiental; i pel Decret 120/2006, d’11 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament del Paisatge de la Comunitat Valenciana, per mitjà de la inserció d’anuncis en el Butlletí Oficial de la Província d’Alacant el 4 de desembre de 2008, en el Diari Oficial de la Comunitat

– José E. Pascual Burgos.– Amparo Segura Jorques.– M.ª José Payá Valdés.– Amalia Hernández Luna.– Aurora Castelló Amorós.– Ana Castelló Amorós.– Juana Molina Castelló.– José Miguel Conca Alonso.– Aurora Alonso Pérez.– Aurora Molina Castelló.– José Luis Juan Molina.– Miguel Molina Sirera.– José Luis Juan Alonso.– José Francisco Ortín Martínez.– M.ª Isabel Esplugues Megias.– Vicente Tomás Ribera Sirera.– Vicente Ibáñez Cruz.– M.ª Dolores Payá Esteban.– Josefa Molina Bellod.– Vicente José Ferrero Berbegal.– Natalia Ferrero Molina.– José Vicente Lorente Ferriz.– Vicenta Sirera Peña.– Francisco José Castello Sirera.– Eduardo V. Martínez Sirera.– Ana Isabel Albero Ferriz.– Dolores Sirera Peña.– Manuel Picón Marín.– Moisés Picón Martínez.– Macarena Picón Martínez.– Vicente Dobón Albero.– Elvira Albero Ivorra.– Adelaida Martínez Sirera.– Ángela Sirera Valls.– Albert Iborra Bellod.– José Juan Puig Francés.– Verónica Conca Pérez.– Col·lectiu per la defensa Ambiental de la Vall de Beneixama.– Institut d’Estudis de les Valls de Mariola.– PSOE de Beneixama.– Agrupació d’Electors Junts per Beneixama.

Antecedentes de hechoPrimero. El 16 de febrero de 2008 Enestar, SA, (posteriormente

Enestar Villena, SA Unipersonal, en virtud de cambio de denominación social elevado a escritura pública el 6 de abril de 2009, y en adelante, Enestar) solicitó autorización administrativa para la construcción de la línea eléctrica aérea a 132 Kv, doble circuito, denominada Alhorines-Benejama, así como anexo de modificación al mismo, en los términos municipales de Villena, Cañada, Campo de Mirra y Beneixama, en la provincia de Alicante, adjuntando proyecto técnico de la instalación firmado por técnico competente. La finalidad que se persigue con la construcción de esta instalación es evacuar la energía a generar en la futura central solar termoeléctrica, mediante colectores parabólicos, actualmente en construcción, en el municipio de Villena. La citada línea eléctrica pasará a formar parte de la red de distribución de Iberdrola Dis-tribución Eléctrica, SAU, (en adelante Iberdrola) una vez cedida según convenio suscrito entre esta y Enestar, a fin de ser destinada al servicio esencial de energía eléctrica para su uso por el resto de usuarios. Dicho expediente quedó registrado con el número ATLINE/2008/23/03.

Cumplidos los trámites de información pública exigidos por el artí-culo 9 del Decreto 88/2005, de 29 de abril, por el que se establecen los procedimientos de autorización de instalaciones de producción, transporte y distribución de energía eléctrica que son competencia de la Generalitat; por el artículo 144 del Real Decreto 1955/2000, de 1 de diciembre, por el que se regulan las actividades de transporte, distribu-ción, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energía; por el Decreto 162/1990, de 15 de octubre, por el que se aprueba el Reglamento de Impacto Ambiental; y por el Decre-to 120/2006, de 11 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento del Paisaje de la Comunitat Valenciana, mediante la inserción de anuncios en el Boletín Oficial de la Provincia de Alicante el 4 de diciembre de

frj
Note
MigrationConfirmed set by frj
frj
Note
MigrationPending set by frj
frj
Note
MigrationNone set by frj
Page 3: RESOLUCIÓ LÍNIA ALTA TENSIÓ

Valenciana el 19 de desembre de 2008, i en el periòdic Las Provincias el dia 26 de desembre de 2008, així com en el tauler d’edictes dels ajunta-ments afectats, van presentar al·legacions una sèrie d’entitats i persones la relació detallada de les quals consta en la resolució de referència.

D’esta fase d’al·legacions, interessa especialment destacar que:a) Dels qui recorren ara i sense tindre drets o béns afectats segons la

relació concreta i individualitzada d’estos que s’inclou en la resolució, van efectuar al·legacions les persones i/o entitats següents, valent-se d’un escrit amb idèntic contingut:

– M.ª Amparo Pérez Luna, en síntesi manifesta «la seua oposició a la instal·lació projectada atés que la servitud de pas d’esta generarà una pèrdua en el valor dels camps de cultiu afectats, a més de la generació d’un nou camp electromagnètic amb el consegüent perjuí per a la salut, unit a l’impacte paisatgístic per al conjunt de la vall, sense que en la documentació presentada s’arrepleguen les polítiques i accions en matè-ria de paisatge com s’arreplega en el Decret 120/2006. Es manifesta igualment la inexistència de raons econòmiques justificades per a la implantació de la instal·lació, principalment quan en la zona ja es troben implantades instal·lacions de generació d’energia solar fotovoltaica. Així mateix, en el municipi de Villena, on s’instal·larà la central ter-mosolar ja disposa d’una subestació i n’està en fase de construcció una altra per a donar servici a l’AVE, junt amb una segona subestació que executa Red Eléctrica de España, SAU, i s’entén molt més lògica l’eva-cuació de l’energia generada a Villena a qualsevol d’estes subestacions. Subsidiàriament se sol·licita el soterrament de la línia». (transcripció literal de la resolució)

Estes mateixes al·legacions són repetides per les persones que s’in-diquen a continuació:

– Josefa Camús Santonja.– José Francisco Lozano Santonja.– M.ª José Vera Barceló.– Juan Pérez Luna.– Ángela Pérez Sanz.– Juan Pérez Castelló.– Aurora Castelló Amorós.– M.ª Jesús Dobón Albero.– Laura Bellod Luna.– Juan Sirera Valls.– Claudio Alejandro Escobar.– José Mataix Albero.– Mari Carmen Mataix Rubio.– Pepe Toni Mataix Rubio.– Amparo Barceló Segura.– José E. Pascual Burgos.– Amalia Hernández Luna.– Juan Pérez Luna.– Aurora Castelló Amorós.– Vicente Ibáñez Cruz.– Josefa Molina Bellod.– Vicente José Ferrero Berbegal.– Natalia Ferrero Molina.– Francisco José Castelló Sirera.– Albert Iborra Bellod.– José Juan Puig Francés.– Verónica Conca Pérez.b) Aurora Molina Castelló, ara recurrent i sense tindre béns o drets

afectats segons la relació concreta i individualitzada d’estos que s’in-clou en la resolució, per mitjà d’un escrit independent va manifestar la seua oposició a la instal·lació projectada evidenciant els perjuís que esta comportaria, tant per la seua execució com pel seu establiment, al gravar-se els terrenys amb una servitud de pas en benefici de possibles futures reparacions de la instal·lació.

c) Vicente Luna i Sirera, ara recurrent i titular de la parcel·la A-BX-223, va formular al·legacions per mitjà d’un escrit independent on manifestava la seua oposició a la instal·lació projectada evidenciant els perjuís que esta comportaria, tant per la seua execució com pel seu esta-bliment, al gravar-se els terrenys amb una servitud de pas en benefici de possibles futures reparacions de la instal·lació.

2008; en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana el 19 de diciem-bre de 2008 y en el periódico Las Provincias el día 26 de diciembre de 2008, así como en el tablón de edictos de los ayuntamientos afectados, presentaron alegaciones una serie de entidades y personas cuya detalla-da relación consta en la resolución de referencia.

De esta fase de alegaciones, interesa especialmente destacar que:a) De los ahora recurrentes y sin tener derechos o bienes afectados

según la relación concreta e individualizada que de ellos se contiene en la resolución, efectuaron alegaciones las siguientes personas y/o entida-des valiéndose de escrito con idéntico contenido:

–M.ª Amparo Pérez Luna, en síntesis manifiesta «su oposición a la instalación proyectada dado que la servidumbre de paso de la misma generará una pérdida en el valor de los campos de cultivo afectados por esta, además de la generación de un nuevo campo electromagnético con el consiguiente perjuicio para la salud, unido al impacto paisajístico para el conjunto de valle, sin que en la documentación presentada se recojan las políticas y acciones en materia de paisaje como se recoge en el Decreto 120/2006. Se manifiesta igualmente la inexistencia de razones económicas justificadas para la implantación de la instalación, máxime cuando en la zona ya se encuentran implantadas instalaciones de generación de energía solar fotovoltaica. Asimismo en el munici-pio de Villena, donde se instalará la central termo solar ya dispone de una subestación y está en fase de construcción otra para dar servicio al AVE, junto con una segunda subestación que está ejecutándose por parte de Red Eléctrica de España, SAU, entendiendo mucho más lógica la evacuación de la energía generada en Villena a cualquiera de estas subestaciones. Subsidiariamente se solicita el soterramiento de la línea». (Transcripción literal de la resolución).

Estas mismas alegaciones se repiten por las personas que a conti-nuación se citan:

–Josefa Camús Santonja.– José Francisco Lozano Santonja.– M.ª José Vera Barceló.– Juan Pérez Luna.–Ángela Pérez Sanz.– Juan Pérez Castelló.– Aurora Castelló Amorós.– M.ª Jesús Dobón Albero.– Laura Bellod Luna.– Juan Sirera Valls.– Claudio Alejandro Escobar.– José Mataix Albero.– Mari Carmen Mataix Rubio.– Pepe Toni Mataix Rubio.– Amparo Barceló Segura.– José E. Pascual Burgos.– Amalia Hernández Luna.– Juan Pérez Luna.– Aurora Castelló Amorós.– Vicente Ibáñez Cruz.– Josefa Molina Bellod.– Vicente José Ferrero Berbegal.– Natalia Ferrero Molina.– Francisco José Castelló Sirera.– Albert Iborra Bellod.– José Juan Puig Francés.– Verónica Conca Pérez.b) Aurora Molina Castelló, ahora recurrente y sin tener bienes o

derechos afectados según la relación concreta e individualizada que de ellos se contiene en la resolución, mediante escrito independiente manifestó su oposición a la instalación proyectada evidenciando los per-juicios que la misma comportaría, tanto por su ejecución como por su establecimiento, al gravarse los terrenos con una servidumbre de paso en beneficio de posibles futuras reparaciones de la instalación.

c) Vicente Luna i Sirera, ahora recurrente y titular de la parcela A-BX-223, formuló alegaciones mediante escrito independiente mani-festando su oposición a la instalación proyectada evidenciando los per-juicios que la misma comportaría, tanto por su ejecución como por su establecimiento, al gravarse los terrenos con una servidumbre de paso en beneficio de posibles futuras reparaciones de la instalación.

frj
Note
MigrationConfirmed set by frj
frj
Note
MigrationPending set by frj
frj
Note
MigrationNone set by frj
Page 4: RESOLUCIÓ LÍNIA ALTA TENSIÓ

d) Miguel Molina Sirera, ara recurrent i a pesar de tindre béns o drets afectats atés que té la titularitat de la parcel·la A-BX-202, no va efectuar al·legacions durant el tràmit d’informació pública.

e) Són així mateix ressenyables les firmes presentades en fase d’al·legacions pel Col·lectiu per la Defensa Ambiental de la Vall de Beneixama en contra de la instal·lació projectada.

Posteriorment, es va traslladar una separata del projecte als ajun-taments afectats, a fi que prestaren la seua conformitat o oposició a l’autorització sol·licitada atés que afectava béns, instal·lacions obres o servicis, centres o zones dependents d’eixes entitats, i es va sol·licitar l’emissió d’un informe sobre l’adaptació del projecte al planejament urbanístic que resultara d’aplicació. De la mateixa manera, es va reme-tre una separata del projecte tècnic d’instal·lació a les distintes admi-nistracions, organismes i empreses de servici públic o d’interés general afectats per la instal·lació elèctrica, a fi que emeteren, si era procedent, els corresponents condicionats tècnics.

El 22 de maig de 2009, la directora general de Gestió del Medi Natural de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habi-tatge va dictar la declaració d’impacte ambiental en què estimava acceptable, només als efectes ambientals i sense perjuí de l’obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials que correspongueren, el projecte de referència, condicionant-lo al compliment d’una sèrie de requisits i havent-lo de desenrotllar d’acord amb el que establix l’estudi d’impacte ambiental, el projecte tècnic i la resta de documentació que es trobava en l’expedient.

A fi de complir els condicionats i les al·legacions presentades, Enes-tar va presentar en data 29 de juliol de 2011 una nova sol·licitud a la qual va adjuntar un nou projecte tècnic de la instal·lació firmat per un tècnic competent, que substituïx l’anterior en tràmit. És per això que es va reiterar el tràmit d’informació pública, per mitjà de la publicació de la mencionada sol·licitud en el Diari Oficial de la Comunitat Valenci-ana del dia 11 d’octubre de 2011; en el Butlletí Oficial de la Província d’Alacant de 5 d’octubre de 2011; en els diaris de premsa La Publicidad i La Verdad de dates 8 d’octubre i 11 d’octubre de 2011, respectiva-ment, i en els taulers d’edictes dels ajuntaments de Villena, Cañada, el Camp de Mirra i Beneixama, tràmit a què van concórrer, presentant al·legacions, una sèrie d’entitats i persones la relació detallada de les quals i els motius d’oposició consten en la resolució de referència i es donen per reproduïts.

Una vegada remeses les al·legacions a Enestar perquè en prestara la conformitat o formulara els inconvenients que considerara proce-dents, va argumentar en defensa dels seus interessos que (extracte de les al·legacions el contingut literal de les quals es va incloure en la resolució i que fidelment ara es reproduïx):

«a) Que la construcció de la instal·lació projectada respon a la satu-ració de les línies existents, sense que l’exposició als camps magnètics i elèctrics de freqüència industrial generats per instal·lacions elèctriques d’alta tensió suposen risc per a la salut pública.

b) Que la fixació del preu just pels béns i drets afectats es realitzarà de conformitat amb el tràmit procedimental previst en la legislació.

c) Que no és procedent el soterrament de la instal·lació ateses les característiques del sòl en què s’ubica, ja que en cas contrari es gene-raria més afecció tant a terrenys particulars com a possibles danys a l’arbratge, sent menor el seu impacte mediambiental a causa del menor moviment de terres.

d) Que al tractar-se d’una instal·lació que formarà part de la xarxa de distribució esta romandrà després del possible desmantellament de la central a fi de donar servicis a altres usuaris i generadors.

e) Que es procedirà a la comprovació i rectificació corresponent quant a domicilis i titularitats aportats.

f) Que respecte a les alternatives de traçat proposades hauran de concórrer les condicions imposades en l’article 161.2 del Reial Decret 1955/2000, a més de poder resultar afectats tercers aliens al predi afec-tat. Igualment, assenyala que una vegada realitzada la consulta no ha sigut possible la connexió a les instal·lacions ni d’ADIF (que alimentarà el tren d’alta velocitat, AVE) ni de Red Eléctrica de España, SAU.

g) Finalment, manifesta que no hi ha inconvenient a la connexió de nous productors a la línia per a evacuar l’energia que produïsquen, sem-pre que el seu accés siga autoritzat per Iberdrola Distribución Eléctrica, SAU, com a titular final de la línia.»

d) Miguel Molina Sirera, ahora recurrente y pese a tener bienes o derechos afectados dado que ostenta la titularidad de la parcela A-BX-202, no efectuó alegaciones durante el trámite de información pública.

e) Son asimismo reseñables las firmas presentadas en fase de alega-ciones por el Col·lectiu per la Defensa Ambiental de la Vall de Beneixa-ma en contra de la instalación proyectada.

Posteriormente, se dio traslado de una separata del proyecto a los ayuntamientos afectados, con el objeto de prestasen su conformidad u oposición con la autorización solicitada dado que afectaba a bienes, instalaciones obras o servicios, centros o zonas dependientes de esas entidades, y se solicitó la emisión de informe sobre la adaptación del proyecto al planeamiento urbanístico que resultara de aplicación. De igual forma se remitió separata del proyecto técnico de instalación a las distintas administraciones, organismos y empresas de servicio público o de interés general afectados por la instalación eléctrica, con el objeto de que emitiesen, si procedía, los oportunos condicionados técnicos.

El 22 de mayo de 2009 la directora general de Gestión del Medio Natural de la Conselleria de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y vivienda dictó declaración de impacto ambiental estimando aceptable, a los solos efectos ambientales y sin perjuicio de la previa obtención de las autorizaciones sectoriales que procediesen, el proyecto de referencia, condicionándolo al cumplimiento de una serie de requisitos y debién-dose desarrollar de acuerdo con lo establecido en el estudio de impacto ambiental, el proyecto técnico y demás documentación que obraba en el expediente.

Con el objeto de dar cumplimiento a los condicionados y alega-ciones presentadas, Enestar presentó en fecha 29 de julio de 2011 una nueva solicitud a la que adjuntó un nuevo proyecto técnico de la insta-lación firmado por técnico competente, que venía a sustituir al anterior en trámite. Es por ello que se reiteró el trámite de información pública, mediante la publicación de la mencionada solicitud en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana del día 11 de octubre de 2011; en el Boletín Oficial de la Provincia de Alicante de 5 de octubre de 2011; en los dia-rios de prensa La Publicidad y La Verdad de fechas 8 de octubre y 11 de octubre de 2011, respectivamente, y en los tablones de edictos de los Ayuntamientos de Villena, Cañada, Campo de Mirra y Beneixama, trá-mite al que concurrieron presentando alegaciones una serie de entidades y personas cuya detallada relación y motivos de oposición constan en la resolución de referencia y se dan por reproducidos.

Remitidas las alegaciones a Enestar para que prestase conformidad o formulara los reparos que estimara procedentes, argumentó en defensa de sus intereses que (extracto de las alegaciones cuyo tenor literal se incluyó en la resolución y que fielmente ahora se reproduce):

«a) Que la construcción de la instalación proyectada responde a saturación de las líneas existentes, sin que la exposición a los campos magnéticos y eléctricos de frecuencia industrial generados por instala-ciones eléctricas de alta tensión supongan riesgo para la salud pública.

b) que la fijación del justiprecio por los bienes y derechos afectados se realizará de conformidad con el trámite procedimental previsto en la legislación.

c) que no procede el soterramiento de la instalación dadas las carac-terísticas del suelo en la que se ubica, ya que en caso contrario se gene-raría mayor afección tanto a terrenos particulares como posibles daños al arbolado, siendo menor su impacto medioambiental debido al menor movimiento de tierras.

d) que al tratarse de una instalación que formará parte de la red de distribución la misma permanecerá tras el posible desmantelamiento de la central a fin de dar servicios a otros usuarios y generadores.

e) que se procederá a la comprobación y rectificación correspon-diente en cuanto a domicilios y titularidades aportados.

f) que respecto a las alternativas de trazado propuestas deberán con-currir las condiciones impuestas en el artículo 161.2 del Real Decreto 1955/2000, además de poder resultar afectados terceros ajenos al predio afectado. Igualmente señala que realizada consulta no ha sido posible la conexión a las instalaciones ni de ADIF (que alimentará el tren de alta velocidad, AVE) ni de Red Eléctrica de España, SAU.

g) por último, manifiesta que no existe inconveniente a la conexión de nuevos productores a la línea para evacuar la energía que produzcan, siempre y cuando su acceso sea autorizado por Iberdrola Distribución Eléctrica, SAU, como titular final de la línea.»

frj
Note
MigrationConfirmed set by frj
frj
Note
MigrationPending set by frj
frj
Note
MigrationNone set by frj
Page 5: RESOLUCIÓ LÍNIA ALTA TENSIÓ

En resposta a les sol·licituds d’informe cursades als ajuntaments afectats, els consistoris de Cañada, el Camp de Mirra i Beneixama van presentar al·legacions, si bé posteriorment van emetre tots ells informe favorable a la instal·lació projectada, així com llicència d’obres de la part de la instal·lació que afectava els seus respectius termes municipals. L’Ajuntament de Villena no va presentar al·legacions a la mencionada sol·licitud i va atorgar la corresponent llicència d’obres.

De la mateixa manera van emetre informe favorable de la instal-lació projectada les entitats següents:

– Diputació Provincial d’Alacant, informa de les condicions per a l’execució.

– Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient.– Confederació Hidrogràfica del Xúquer que va imposar condicions

particulars i generals.– Iberdrola.– Acuamed, SA, que va manifestar la no-afecció del projecte a cap

de les seues infraestructures.– Red Eléctrica de España, SAU.Les condicions imposades per tots els departaments i organismes

consultats van ser assumides per Enestar. A més, el 6 de febrer de 2012 el director general d’Avaluació Ambiental i Territorial va dictar una resolució complementària de la declaració d’impacte ambiental de 22 de maig de 2009, per mitjà de la qual s’estimava acceptable el projecte modificat ajustant-lo a una sèrie de condicionants.

Segon. Una vegada complits els indicats tràmits, amb un informe previ favorable del Servici Territorial d’Energia d’Alacant i seguint el procediment establit, el 3 d’abril de 2012 el director general d’Energia va adoptar la resolució la part dispositiva de la qual ha quedat exposada en l’encapçalament d’este escrit i la motivació de la qual es dóna per reproduïda. Esta resolució va ser notificada a tots els titulars que figura-ven en la relació concreta i individualitzada de béns i drets afectats, així com als ajuntaments, departaments i organismes informadors, i publica-da en el Diari Oficial de la Comunitat Valencianael dia 15 de maig de 2012, als efectes del que disposa l’article 59.5 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (d’ara en avant LRJPAC).

Interessa ací precisar les dates en què es van produir les distintes notificacions, així:

– Pel que fa Vicente Luna Sirera, titular de la parcel·la A-BX-223, la resolució li va ser notificada el 17 de maig de 2012.

– Pel que fa Miguel Molina Sirera, titular de la parcel·la A-BX-202, la resolució li va ser notificada el 14 de maig de 2012.

– Quant als altres recurrents, atés que no posseïxen béns o drets afectats segons la relació concreta i individualitzada que d’estos consta en la resolució, cal establir com a data de notificació la de la publicació de la resolució en el DOCV, que va tindre lloc el 15 de maig de 2012.

Tercer. Contra l’esmentada resolució van interposar recurs d’alçada, per mitjà d’un escrit amb idèntic contingut, que posteriorment es repro-duirà, en les dates que s’indiquen, les persones següents:

– El 26 de maig de 2012, Vicente Luna Sirera.– El 5 de juny de 2012, Isabel Espluges Megías i Vicente Tomás

Ribera Sirera.– El 7 de juny de 2012, Ángela Sirera Valls, Albert Iborra Bellod,

José Juan Puig Francés, el Col·lectiu per la Defensa Ambiental de la Vall de Beneixama, l’Institut d’Estudis de les Valls de Mariola i Veró-nica Conca Pérez.

– El 14 de juny de 2012, Miguel Molina Sirera i la resta de recur-rents.

A continuació es transcriu literalment el recurs:– «La mateixa resolució indica que no posa fi a la via administrativa

i contra esta és podrà interposar un recurs d’alçada davant el secretari autonòmic d’Economia, Indústria i Comerç d’acord amb allò establit per l’article 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del Règim Jurí-dic de les Administracions Publiques i del Procediment Administratiu Comú.

– La definició del títol de la línia (132 kV) és errònia, ja que, segons la mateixa resolució diu "Potència màxima de transport: 132,88 MVA per circuit". Per tant és d’una potència màxima de 265,76 MVA.

En respuesta a las solicitudes de informe cursadas a los ayuntamien-tos afectados, los consistorios de Cañada, Campo de Mirra y Beneixa-ma presentaron alegaciones, si bien posteriormente emitieron todos ellos informe favorable a la instalación proyectada, así como licencia de obras de la parte de la instalación que afectaba a sus respectivos térmi-nos municipales. El Ayuntamiento de Villena no presentó alegaciones a la mencionada solicitud y otorgó la correspondiente licencia de obras.

Del mismo modo informaron favorablemente la instalación proyec-tada las siguientes entidades:

– Diputación Provincial de Alicante, informando de los condicio-nados para la ejecución.

– Conselleria de Infraestructuras, Territorio y medio Ambiente.– Confederación Hidrográfica del Júcar que impuso condiciones

particulares y generales.– Iberdrola.– Acuamed, SA, que manifestó la no afección del proyecto a ningu-

na de sus infraestructuras.– Red Eléctrica de España, SAU.Las condiciones impuestas por todos los departamentos y organis-

mos consultados fueron asumidas por Enestar. Además, el 6 de febrero de 2012 el director general de Evaluación Ambiental y Territorial dictó resolución complementaria de la Declaración de Impacto Ambiental de 22 de mayo de 2009, mediante la que se estimaba aceptable el proyecto modificado sujetándolo a una serie de condicionantes.

Segundo. Cumplidos los referidos trámites, previo informe favora-ble del Servicio Territorial de Energía de Alicante y siguiendo el proce-dimiento establecido, el 3 de abril de 2012 el director general de Energía adoptó la resolución cuya parte dispositiva ha quedado expuesta en el encabezamiento de este escrito y cuya motivación se da por reproduci-da. Dicha resolución, fue notificada a todos los titulares que figuraban en la relación concreta e individualizada de bienes y derechos afectados así como a los Ayuntamientos, Departamentos y Organismos informan-tes, y publicada en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana el día 15 de mayo de 2012, a los efectos de lo dispuesto en el artículo 59.5 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común (en adelante LRJPAC).

Interesa aquí precisar las fechas en las que se produjeron las distin-tas notificaciones, así:

– Por lo que hace a Vicente Luna i Sirera, titular de la parcela A-BX-223, la resolución le fue notificada el 17 de mayo de 2012.

– En lo que respecta a Miguel Molina Sirera, titular de la parcela A-BX-202, la resolución le fue notificada el 14 de mayo de 2012.

– En cuanto a los demás recurrentes, dado que no ostentan bienes o derechos afectados según la relación concreta e individualizada que de ellos consta en la resolución, cabe establecer como fecha de notificación la de la publicación de la resolución en el DOCV, que tuvo lugar el 15 de mayo de 2012.

Tercero. Contra la citada resolución interpusieron recurso de alzada, mediante escrito con idéntico contenido que posteriormente se reprodu-cirá, en las fechas que se indican, las siguientes personas:

– El 26 de mayo de 2012, Vicente Luna i Sirera.– El 5 de junio de 2012, Isabel Espluges Megias y Vicente Tomás

Ribera Sirera.– El 7 de junio de 2012, Ángela Sirera Valls, Albert Iborra Bellod,

José Juan Puig Francés, el Col·lectiu per la Defensa Ambiental de la Vall de Beneixama, el Institut d’Estudis de les Valls de Mariola y Veró-nica Conca Pérez.

– El 14 de junio de 2012, Miguel Molina Sirera y el resto de recu-rrentes.

A continuación se transcribe el tenor literal del recurso:– «La propia resolución indica que no pone fin a la vía administrati-

va y contra ella se podrá interponer recurso de alzada ante el secretario autonómico de Economía, Industria y Comercio de acuerdo con lo esta-blecido por el artículo 115 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, del Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común.

– La definición del título de la línea (132 kv) es errónea, ya que, según la misma resolución dice "Potencia máxima de transporte: 132,88 MVA por circuito". Por lo tanto es de una potencia máxima de 265,76 MVA.

frj
Note
MigrationConfirmed set by frj
frj
Note
MigrationPending set by frj
frj
Note
MigrationNone set by frj
Page 6: RESOLUCIÓ LÍNIA ALTA TENSIÓ

– En absolut és d’utilitat pública esta línia d’alta tensió, ben al con-trari, respon a interessos econòmics d’una empresa privada totalment enfrontats als interessos de la ciutadania afectada i cap de les respostes de l’empresa a les al·legacions presentades justifica esta utilitat. De fet no es fa cap menció als criteris pels quals la línia s’ha declarat d’interés públic, criteris que la població desconeix i que han de fer-se públics.

– En contra del que manifesta l’empresa Enerstar a la seua resposta a les al·legacions presentades, una línia de molt alta tensió que tran-sita a només uns centenars de metres del nucli urbà pot produir greus problemes de salut. L’empresa no indica cap informe d’innocuïtat; per contra hi ha nombrosos informes científics que demostren el contrari. La Recomanació 1999/519/CE, de 12 de juliol, insta els estats a adop-tar mesures per a limitar els efectes nocius sobre la salut dels camps electromagnètics. L’Organització Mundial de la Salut ha qualificat els camps electromagnètics com a possibles causants de leucèmia infantil i, per això, recomana el principi de precaució.

– En contra del que manifesta l’empresa Enerstar a la seua resposta a les al·legacions presentades, esta línia de molt alta tensió genera i generarà una servitud de pas a totes les finques afectades i una impor-tant pèrdua en el valor patrimonial de tots estes. El traçat circula per la zona de major valor econòmic d’agricultura de la zona, al tractar-se d’una gran extensió d’olivar d’un alt interés econòmic, paisatgístic i ecològic.

– En contra del que manifesta l’empresa Enerstar a la seua resposta a les al·legacions presentades, esta línia d’alta tensió i les que la mateixa empresa vol que vinguen a continuació té un impacte paisatgístic molt negatiu a una vall molt afectada ja per nombroses línies elèctriques.

– En la resposta a les al·legacions en què es demanava l’evacuació de l’energia a la subestació elèctrica de Villena o a la nova subestació d’ADIF, l’empresa assenyala que "realitzada la consulta no ha sigut possible la connexió a les instal·lacions ni d’ADIF (que alimentarà el tren d’alta velocitat, AVE) ni de Red Eléctrica de España, SAU", sense fer referència a cap informe tècnic que avale la impossibilitat d’estes alternatives d’evacuació.

– Durant el període de consulta del projecte i presentació d’al-legacions no es podia consultar l’informe d’impacte ambiental perquè no s’havia adjuntat al projecte. De fet, la declaració d’impacte ambi-ental de data 22 de maig de 2009 a la qual fa referència la resolució s’havia fet sobre el traçat anterior, que va ser desestimat, i la resolució complementària de data 6 de febrer de 2012 és posterior al període d’al-legacions, incorrent en una il·legalitat evident.

– Vist l’informe d’impacte ambiental a què fa referència la resolució es detecten mes irregularitats:

· Diu "després de representar les vies pecuàries sobre els mapes topogràfics, i després de realitzar-hi un estudi detallat, el sector sobre el qual s’actua no afecta cap via pecuària" (pàg. 61, punt 4.2.5), esta afirmació és falsa, ja que el traçat passa per l’assegador de la Zafra en el terme de Cañada i l’assagador del Camp en el terme municipal del Camp de Mirra.

· A la pàgina 68 (Identificació d’impacte) afirma "La seua inter-pretació en termes de salut i benestar humà és el que definix l’impacte ambiental"; però esta definició és totalment incoherent al mateix infor-me perquè no parla de l’enorme risc que les línies d’alta tensió suposen per a la salut de les persones i obvia que passa a uns 300 metres de les primeres cases del nucli urbà. Hauria d’incloure un informe tècnic sobre la innocuïtat de les línies d’alta tensió sobre la salut.

· Al punt 6.2 (Impacte en l’avifauna) no inclou cap estudi tècnic sobre l’impacte que han tingut i tenen les línies existents amb dades concretes que ens informen dels efectes dels cablejats en l’avifauna.

– L’empresa Enerstar, en resposta a les al·legacions que demanen el soterrament de la línia, diu que "no és procedent el soterrament de la instal·lació ateses les característiques del sòl en què s’ubica, ja que en cas contrari és generaria major afecció tant a terrenys particulars com a possibles danys a l’arbratge, sent menor el seu impacte mediambiental a causa del menor moviment de terres". Estes afirmacions les fa sense cap informe tècnic que els justifique, i obvia la que per a nosaltres és la raó del no soterrament: el gran cost econòmic per a l’empresa. Nosaltres, per contra, pensem que el soterrament de la línia per davall de camins

– En absoluto es de utilidad pública esta línea de alta tensión, bien al contrario, responde a intereses económicos de una empresa privada totalmente enfrentados a los intereses de la ciudadanía afectada y nin-guna de las respuestas por parte de la empresa a las alegaciones presen-tadas justifica esta utilidad. De hecho no se hace ninguna mención a los criterios por los que la línea se ha declarado de interés público, criterios que la población desconoce y que deben hacerse públicos.

– En contra de lo que manifiesta la empresa Enerstar a su respuesta a las alegaciones presentadas, una línea de muy alta tensión que transita a solo unos cientos de metros del casco urbano puede producir graves problemas de salud. La empresa no indica ningún informe de inocuidad, por contra existen numerosos informes científicos que demuestran lo contrario. La Recomendación 1999/519/CE, de 12 de julio, insta en los estados a adoptar medidas para limitar los efectos nocivos sobre la salud, de los campos electromagnéticos. La Organización Mundial de la Salud ha calificado los campos electromagnéticos como posibles cau-santes de leucemia infantil recomendando el principio de precaución.

– En contra de lo que manifiesta la empresa Enerstar a su respuesta a las alegaciones presentadas, esta línea de muy alta tensión genera y generará una servidumbre de paso a todas las fincas afectadas y una importante pérdida en el valor patrimonial de todas ellas. El trazado dis-curre por la zona de mayor valor económico de la agricultura de la zona, al tratarse de una gran extensión de olivar de un alto interés económico, paisajístico y ecológico.

– En contra de lo que manifiesta la empresa Enerstar a su respues-ta a las alegaciones presentadas, esta línea de alta tensión y las que la misma empresa quiere que vengan a continuación tiene un impacto paisajístico muy negativo en un valle muy afectado ya por numerosas líneas eléctricas.

– En la respuesta a las alegaciones en las que se solicitaba la eva-cuación de la energía a la subestación eléctrica de Villena o a la nueva subestación de ADIF, la empresa señala que "realizada consulta no ha sido posible la conexión a las instalaciones ni de ADIF (que alimentará el tren de alta velocidad, AVE) ni de Red Eléctrica de España, SAU", sin hacer referencia a ningún informe técnico que avale la imposibilidad de estas alternativas de evacuación.

– Durante el período de consulta del proyecto y presentación de ale-gaciones no se podía consultar el informe de impacto ambiental porque no se había adjuntado al proyecto. De hecho, la declaración de impacto ambiental de fecha 22 de mayo de 2009 a la que hace referencia la reso-lución se había hecho sobre el trazado anterior, que fue desestimado, y la resolución complementaria de fecha 6 de febrero de 2012 es posterior al período de alegaciones, incurriendo en una ilegalidad evidente.

– Visto el informe de impacto ambiental a que hace referencia la resolución se detectan más irregularidades:

· Dice "tras representar las vías pecuarias sobre los mapas topográ-ficos, y después de realizar un estudio detallado, el sector sobre el que se actúa no afecta vía pecuaria alguna" (pág. 61, punto 4.2.5), esta afir-mación es falsa, ya que el trazado pasa por el azagador de la Zafra en el término de La Canyada y la vereda del Campo en el término municipal del Campo de Mirra.

· En la página 68 (Identificación de impacto) afirma "Su interpre-tación en términos de salud y bienestar humano es lo que define el impacto ambiental"; pero esta definición es totalmente incoherente en el mismo informe porque no habla del enorme riesgo que las líneas de alta tensión suponen para la salud de las personas y obvia que pasa a unos 300 metros de las primeras casas del casco urbano. Debería incluir informe técnico sobre la inocuidad de las líneas de alta tensión sobre la salud.

· En el punto 6.2 (Impacto en la avifauna) no incluye ningún estudio técnico sobre el impacto que han tenido y tienen las líneas existentes con datos concretos que nos informen de los efectos de los cableados en la avifauna.

– La empresa Enerstar, en respuesta a las alegaciones que piden el soterramiento de la línea, dice que "no es procedente el soterramiento de la instalación dadas las características del suelo en que se ubica, ya que en caso contrario se generaría mayor afección tanto a terrenos particulares como posibles daños al arbolado, siendo menor su impac-to medioambiental a causa del menor movimiento de tierras". Estas afirmaciones las hace sin ningún informe técnico que las justifique, y obvia la que para nosotros es la razón del no soterramiento: el mayor coste económico para la empresa. Nosotros, por contra, pensamos que

frj
Note
MigrationConfirmed set by frj
frj
Note
MigrationPending set by frj
frj
Note
MigrationNone set by frj
Page 7: RESOLUCIÓ LÍNIA ALTA TENSIÓ

és totalment viable, i facilitaria el posterior accés a la línia en cas de ser necessari. L’enorme benefici econòmic que generarà la instal·lació termosolar fa viable l’increment d’inversió que suposa el soterrament i apantallament de la línia. L’anàlisi de costos i beneficis ha de fer-se de tot el projecte, central termosolar i línia d’evacuació, i no tan sols de la línia.

– De forma totalment irregular, no s’han presentat els pertinents traçats alternatius que la llei determina.

– L’empresa, incorrent en una altra il·legalitat evident, ha fragmen-tat el projecte de central termosolar i la imprescindible línia d’evacuació (sense la qual no té cap sentit la instal·lació). Estos son elements insepa-rables que han de formar part d’un sol projecte, a efectes de determinar impactes ambientals, utilitat pública, viabilitat econòmica, etc.»

En virtut d’allò que s’ha exposat, els recurrents sol·liciten «que es dicte resolució que revoque la que és objecte de recurs i anul·le l’auto-rització administrativa i la seua declaració d’utilitat pública».

Quart. El 17 de setembre de 2012, el cap del Servici de Coordinació i Suport Tècnic va requerir l’acreditació de la representació amb què actuaven l’Institut d’Estudis de les Valls de Mariola i el Col·lectiu per la Defensa Ambiental de la Vall de Beneixama, per mitjà d’escrits noti-ficats els dies 19 i 21 de setembre de 2012, respectivament.

Per mitjà d’un escrit de 3 d’octubre de 2012, l’Institut d’Estudis de les Valls de Mariola va informar esta Administració, a través del seu secretari Josep Puig Martínez, que es tracta d’una associació inscrita en el Registre Autonòmic d’Associacions de la Generalitat Valenciana amb el número 01-045274-A de la secció primera, i que el seu president és Romà Francesc Berbegal i la tresorera, Rosana Martínez Ferrándiz.

L’1 d’octubre de 2012, el Col·lectiu per la Defensa de la Vall de Beneixama va dirigir un escrit a esta Administració que donava compte que es tracta d’una agrupació de persones sense personalitat jurídica pròpia que sorgix de la indignació ciutadana davant del projecte que ens ocupa després d’una assemblea informativa que va tindre lloc l’11 de febrer de 2012 en l’Auditori Municipal de Beneixama. Així mateix, exposen que s’organitzen en grups de treball i que fins al moment no han pogut constituir-se com a persona jurídica, i sol·liciten que es consi-dere els firmants (Àngela Sirera Valls, María José Vera Barceló i María José Payá Valdés) com a enllaços entre l’Administració i el col·lectiu i s’accepte el recurs d’alçada presentat.

Quint. Sobre la base de l’article 112.2 de la LRJPAC, es van tras-lladar a Enestar els recursos interposats perquè al·legara tot allò que considera procedent en defensa dels seus interessos. Per mitjà d’un escrit de data 21 de setembre de 2012, la mercantil va evacuar el tràmit, assenyalant respecte dels recursos que ara incumbixen que:

«Primer. Quant al títol del projecte de la línia, la denominació 132 kV fa referència a la tensió a què l’energia elèctrica és transportada a través de la línia, per això les unitats de mesura indicades són quilo-volts, i no a la potència aparent de transport, la unitat de mesura de la qual és el megavoltampere (MVA).

Segon. Respecte a la declaració d’utilitat pública del projecte, és de significar el compliment exhaustiu per part d’esta empresa de tots els requisits establits en la Llei d’Expropiació Forçosa per al seu reconei-xement. Al dit fi, en data 29 de juliol de 2011 es va sol·licitar l’oportuna declaració d’utilitat pública del projecte per a la tramitació de la qual s’inclou l’obligatòria relació de béns i/o drets de necessària expropia-ció que se sotmeten a informació pública i es demana així mateix, els informes dels organismes afectats, per tant, complits tots els requisits legalment establits, i conclosa la tramitació abans explicada, es va obtin-dre mitjançant una Resolució de 3 d’abril de 2012 la declaració d’utilitat pública del projecte.

Tercer. Quant a la justificació científica sol·licitada pel recurrent que demostre que, tal com es va dir en la nostra contestació d’al·legacions, l’exposició als camps elèctrics no suposa un risc per a la salut pública, esmentant simplement en este moment els estudis del Comité Científic director de la Comissió Europea (1998) i el Ministeri de Sanitat i Con-sum (2001), es concreta el següent:

el soterramiento de la línea por debajo de caminos es totalmente viable, y facilitaría el posterior acceso a la línea en caso de ser necesario. El enorme beneficio económico que generará la instalación termosolar hace viable el incremento de inversión que supone el soterramiento y apantallamiento de la línea. El análisis de costes y beneficios debe hacerse de todo el proyecto, central termosolar y línea de evacuación, y no tan solo de la línea.

– De forma totalmente irregular, no se han presentado los pertinen-tes trazados alternativos que la ley determina.

– La empresa, incurriendo en otra ilegalidad evidente, ha fragmen-tado el proyecto de central termosolar y la imprescindible línea de eva-cuación (sin la que no tiene ningún sentido la instalación). Estos son elementos inseparables que deben formar parte de un solo proyecto, a efectos de determinar impactos ambientales, utilidad pública, viabilidad económica, etc.»

En virtud de lo expuesto, los recurrentes solicitan «que se dicte resolución que revoque la que es objeto de recurso, anule la autorización administrativa y su declaración de utilidad pública».

Cuarto. El 17 de septiembre de 2012, el jefe del Servicio de Coor-dinación y Apoyo Técnico requirió la acreditación de la representación con la que actuaba el Institut d’Estudis de les Valls de Mariola y el Col·lectiu per la Defensa Ambiental de la Vall de Beneixama, mediante escritos notificados los días 19 y 21 de septiembre de 2012, respecti-vamente.

Mediante escrito de 3 de octubre de 2012, el Institut d’Estudis de les Valls de Mariola puso en conocimiento de esta Administración, a través de su secretario Josep Puig Martínez, que se trata de una asociación inscrita en el Registro Autonómico de Asociaciones de la Generalitat Valenciana con el número 01-045274-A de la sección primera, siendo su presidente Romà Francesc Berbegal y tesorera Rossana Martínez Ferràndiz.

El 1 de octubre de 2012 el Col·lectiu per la Defensa de la Vall de Beneixama dirigió escrito a esta Administración dando cuenta que se trata de una agrupación de personas sin personalidad jurídica propia, surgido de la indignación ciudadana ante el proyecto que nos ocupa tras una asamblea informativa que tuvo lugar el 11 de febrero de 2012 en el Auditorio Municipal de Beneixama. Asimismo exponen que se organizan en grupos de trabajo y que hasta el momento no han podido constituirse como persona jurídica, y solicitan que se considere a los firmantes (Àngela Sirera Valls, María José Vera Barceló y María José Payá Valdés) como enlaces entre la Administración y el Colectivo y se acepte el recurso de alzada presentado.

Quinto. Sobre la base del artículo 112.2 de la LRJPAC, se dio tras-lado a Enestar de los recursos interpuestos para que alegase cuanto esti-mase procedente en defensa de sus intereses. Mediante escrito de fecha 21 de septiembre de 2012 la mercantil evacuó el trámite, señalando respecto de los recursos que ahora incumben que:

«Primero. En cuanto al titulo del proyecto de la línea, la denomi-nación 132 kV hace referencia a la tensión a la que la energía eléctrica es transportada a través de la línea, de ahí que las unidades de medida indicadas sean kilovoltios, y no a la potencia aparente de transporte, cuya unidad de medida es el mega voltio-amperio (MVA).

Segundo. Respecto a la declaración de utilidad pública del proyecto, es de significar el cumplimiento exhaustivo por parte de esta empresa de todos los requisitos establecidos en la Ley de Expropiación Forzosa para su reconocimiento. A dicho fin, en fecha 29 de julio de 2011 se solicitó la oportuna declaración de utilidad pública del proyecto para cuya tra-mitación se incluye la obligatoria relación de bienes y/o derechos de necesaria expropiación, sometiéndose todo ello a información pública y recabándose asimismo, los informes de los organismos afectados, Por lo tanto, cumplidos todos los requisitos legalmente establecidos, y con-cluida la tramitación antes explicada, se obtuvo mediante Resolución de 3 de abril de 2012 la declaración de utilidad pública del proyecto.

Tercero. En cuanto a la justificación científica solicitada por el recu-rrente que demuestre que, tal y como se dijo en nuestra contestación de alegaciones, la exposición a los campos eléctricos no supone un riesgo para la salud pública, citando simplemente en ese momento a los estu-dios del Comité Científico director de la Comisión Europea (1998) y el Ministerio de Sanidad y Consumo (2001), se procede a concretar lo siguiente:

frj
Note
MigrationConfirmed set by frj
frj
Note
MigrationPending set by frj
frj
Note
MigrationNone set by frj
Page 8: RESOLUCIÓ LÍNIA ALTA TENSIÓ

Per a previndre els possibles efectes a curt termini, unes quantes agències nacionals i internacionals han elaborat normatives d’exposició a camps elèctrics i magnètics. Actualment la normativa internacional més estesa és la promulgada per la Comissió Internacional per a la Pro-tecció contra la Radiació No Ionitzant (ICNIRP), organisme vinculat a l’Organització Mundial de la Salut.

La Unió Europea, seguint el consell del Comité Científic director, es va basar en ICNIRP per a elaborar la Recomanació del Consell Europeu relativa a l’exposició del públic en general a camps electromagnètics (0 Hz a 300 GHz), 1999/519/CE, publicada en el Diario Oficial de las Comunidades Europeas al juliol de 1999. El seu objectiu és únicament previndre els efectes aguts (a curt termini) produïts per la inducció de corrents elèctrics en l’interior de l’organisme, ja que no hi ha evidència científica que els camps electromagnètics estiguen relacionats amb cap malaltia.

Després d’establir diversos factors de seguretat, el Consell de la Unió Europea recomana com a restricció bàsica per al públic limitar la densitat de corrent elèctric induïda a 2 mA/m² en llocs on puga roman-dre prou de temps, i calcula de forma teòrica uns nivells de referència per al camp electromagnètic de 50 Hz: 5 kV/m per al camp elèctric i 100 µT per al camp magnètic. Si el nivell de camp mesurat no supera este nivell de referència es complix la restricció bàsica i, per tant, la recomanació; no obstant això, si se supera el nivell de referència llavors s’ha d’avaluar si se supera la restricció bàsica.

Actualment la comunitat científica internacional està d’acord que l’exposició als camps elèctrics i magnètics de freqüència industrial generats per les instal·lacions elèctriques d’aIta tensió no suposa un risc per a la salut pública. Així ho han expressat nombrosos organis-mes científics de reconegut prestigi en els últims anys, entre estos cal destacar:

– Institut Francés de Salut i Investigació Mèdica (França, 1993).

– Consell Nacional de Protecció Radiològica (Regne Unit, 1994).

– Acadèmia Nacional de les Ciències (Estats Units, 1996).– Institut Nacional del Càncer (Estats Units, 1997).– CIEMAT (Espanya, 1998).– Comité Científic director de la Comissió Europea (Unió Europea,

1998).– Ministeri de Sanitat i Consum (Espanya, 2001).Així mateix, el Comité Científic director de la Comissió Europea,

organisme científic neutral i independent, va declarar al juny de 1998 que: "... la literatura disponible no proporciona evidència suficient per a concloure que hi haja efectes a llarg termini com a conseqüència de l’exposició a camps electromagnètics".

Per al nostre país és d’especial rellevància l’informe tècnic Camps electromagnètics i salut pública, elaborat per un comité d’experts reu-nits pel Ministeri de Sanitat i Consum i publicat el juliol de 2001. En el dit informe s’arriba a la conclusió següent: "No es pot afirmar que l’exposició a camps electromagnètics, dins dels límits establits en la Recomanació del Consell Europeu (1999/519/CE), produïsca efectes adversos per a la salut humana. Per tant, el Comité conclou que el com-pliment de l’esmentada recomanació és suficient per a garantir la pro-tecció de la població".

Quart. Pel que fa a la pèrdua de valor patrimonial generada en les finques per la servitud de pas que puga establir-se, i més tenint en comp-te que, segons el seu escrit, es tracta de la zona de major valor econòmic de l’agricultura de la zona, cal dir que, si bé els recurrents tampoc han presentat cap informe que reflectisca la importància econòmica d’esta zona específica respecte d’una altra de semblants característiques en la mateixa comarca, tampoc és este el moment d’entrar a discutir la valo-ració dels béns i/o drets afectats per l’execució del projecte, ja que, com ja es va assenyalar en la contestació d’al·legacions presentada durant el període d’informació pública, la fixació del preu just tindrà lloc en el moment procedimental oportú establit en l’article 52.7 de la Llei d’Ex-propiació Forçosa.

Quint. Respecte a l’impacte negatiu sobre el paisatge s’ha de fer saber que, independentment dels altres projectes que hagen pogut afectar la zona, esta línia elèctrica va obtindre la pertinent declaració d’impacte ambiental favorable en data 22 de maig de 2009, que va ser

Para prevenir los posibles efectos a corto plazo, varias agencias nacionales e internacionales han elaborado normativas de exposición a campos eléctricos y magnéticos. Actualmente la normativa internacional más extendida es la promulgada por la Comisión Internacional para la Protección contra la Radiación No Ionizante (ICNIRP), organismo vinculado a la Organización Mundial de la Salud.

La Unión Europea, siguiendo el consejo del Comité Científico direc-tor, se basó en ICNIRP para elaborar la Recomendación del Consejo Europeo relativa a la exposición del público en general a campos elec-tromagnéticos (0 Hz a 300 GHz), 1999/519/CE, publicada en el Diario Oficial de las Comunidades Europeas en julio de 1999. Su objetivo es únicamente prevenir los efectos agudos (a corto plazo) producidos por la inducción de corrientes eléctricas en el interior del organismo, puesto que no existe evidencia científica de que los campos electromagnéticos estén relacionados con enfermedad alguna.

Tras establecer diversos factores de seguridad, el Consejo de la Unión Europea recomienda como restricción básica para el público limitar la densidad de corriente eléctrica inducida a 2 mA/m² en sitios donde pueda permanecer bastante tiempo, y calcula de forma teórica unos niveles de referencia para el campo electromagnético de 50 Hz: 5 kV/m para el campo eléctrico y 100 µT para el campo magnético. Si el nivel de campo medido no supera este nivel de referencia se cumple la restricción básica y, por lo tanto, la recomendación; sin embargo, si se supera el nivel de referencia entonces se debe evaluar si se supera la restricción básica.

Actualmente la comunidad científica internacional está de acuerdo en que la exposición a los campos eléctricos y magnéticos de frecuencia industrial generados por las instalaciones eléctricas de alta tensión no supone un riesgo para la salud pública. Así lo han expresado numero-sos organismos científicos de reconocido prestigio en los últimos años, entre ellos cabe destacar:

– Instituto Francés de Salud e Investigación Médica (Francia, 1993).

– Consejo Nacional de Protección Radiológica (Reino Unido, 1994).

– Academia Nacional de las Ciencias (Estados Unidos, 1996).– Instituto Nacional del Cáncer (Estados Unidos, 1997).– CIEMAT (España, 1998).– Comité Científico director de la Comisión Europea (Unión Euro-

pea, 1998).– Ministerio de Sanidad y Consumo (España, 2001).Asimismo, el Comité Científico director de la Comisión Europea,

organismo científico neutral e independiente, declaró en junio de 1998 que: "... la literatura disponible no proporciona suficiente evidencia para concluir que existan efectos a largo plazo como consecuencia de la exposición a campos electromagnéticos".

Para nuestro país es de especial relevancia el informe técnico Cam-pos electromagnéticos y salud pública, elaborado por un comité de expertos reunidos por el Ministerio de Sanidad y Consumo y publicado en julio de 2001. En dicho informe se llega a la siguiente conclusión: "No puede afirmase que la exposición a campos electromagnéticos den-tro de los limites establecidos en la Recomendación del Consejo Euro-peo (1999/519/CE)... produzca efectos adversos para la salud humana. Por tanto, el Comité concluye que el cumplimiento de la citada reco-mendación es suficiente para garantizar la protección de la población".

Cuarto. En lo referente a la pérdida de valor patrimonial genera-da en las fincas por la servidumbre de paso que pueda establecerse, y más teniendo en cuenta que, según su escrito, se trata de la zona de mayor valor económico de la agricultura de la zona, cabe decir que, si bien los recurrentes tampoco han presentado informe alguno que refle-je la importancia económica de esta zona específica respecto de otra de similares características en la misma comarca, tampoco es este el momento de entrar a discutir la valoración de los bienes y/o derechos afectados por la ejecución del proyecto, ya que, como ya se apuntó en la contestación de alegaciones presentada durante el periodo de infor-mación pública, la fijación del justiprecio tendrá lugar en el momento procedimental oportuno establecido en el artículo 52.7 de la Ley de Expropiación Forzosa.

Quinto. Respecto al impacto negativo sobre el paisaje es de signi-ficar que, independientemente de los otros proyectos que hayan podido afectar a la zona, esta línea eléctrica obtuvo la pertinente Declaración de Impacto Ambiental Favorable en fecha 22 de mayo de 2009, siendo

frj
Note
MigrationConfirmed set by frj
frj
Note
MigrationPending set by frj
frj
Note
MigrationNone set by frj
Page 9: RESOLUCIÓ LÍNIA ALTA TENSIÓ

complementada per la de 6 de febrer de 2012, aspecte este que s’explica més avant, en el punt sèptim d’este escrit.

Sext. Quant a les diferents sol·licituds d’informes plantejades en els seus recursos, això és: 6. Informe tècnic de REE i d’ADIF que avalen la impossibilitat d’evacuació de l’energia a la subestació elèctrica de Villena o a la nova subestació d’ADIF de l’AVE; 7. Informe tècnic que justifique la saturació de les línies existents; i 9. Informe tècnic que justifique la inadequació del soterrament de la línia, contestarem ací per mitjà d’una breu explicació de la tramitació necessària davant de l’obertura d’una planta de producció d’energia.

Sobre això, s’ha d’indicar que, quan es tramita una planta de pro-ducció d’energia resulta necessari, en primer lloc, sol·licitar un punt de connexió a l’empresa distribuïdora local, en este cas particular, Iberdro-la, per a l’evacuació de l’energia que es genera, ja que no tindria sentit la construcció d’una planta de producció d’energia si no pot abocar l’energia que produïx al sistema elèctric. Així, la distribuïdora analitza les seues xarxes i concedix un punt de connexió al sol·licitant, sempre amb el beneplàcit de REE, però sense comptar en cap cas amb l’opinió de l’empresa productora.

En este projecte concret, Iberdrola va fixar el punt de connexió en la subestació de Beneixama, justificada únicament en la saturació de línies. Així mateix, este punt de connexió té el vistiplau de REE, per la qual cosa en este aspecte, Enerstar Villena, SAU es limita a tractar de connectar, construint una línia que quan finalitze l’obra se cedirà a l’em-presa distribuïdora. Dit això, és més que probable que si esta empresa haguera pogut triar punt de connexió, haguera optat, sens dubte, per la construcció d’una línia de menor longitud.

Sèptim. Respecte a l’obligació de presentar traçats alternatius, ente-nent esta obligació dins del marc de les al·legacions referents a la decla-ració d’impacte ambiental, cal dir que esta va ser declarada favorable, després del pertinent període d’informació pública, mitjançant la Reso-lució de la directora general de Gestió del Medi Natural de data 22 de maig de 2009. No obstant això, esta declaració favorable estava subjecta a determinats condicionants, com són: "En cas d’afecció, per part dels suports, a terrenys de vies pecuàries caldrà ajustar-se al que disposa la Llei 311995, de 23 de març, de Vies Pecuàries; i no s’instal·larà cap suport dins del sòl qualificat com a forestal".

Seguint allò que s’ha disposat en esta declaració i després d’adaptar el projecte a les mencionades condicions, mitjançant la Resolució del director general d’Avaluació Ambiental i Territorial de data 6 de febrer de 2012 es va obtindre la denominada declaració d’impacte ambiental complementària només als efectes ambientals, tal com s’expressa en la dita resolució, i sense perjuí de l’obtenció de les autoritzacions sectori-als prèvia. És per això que estes modificacions havien sigut exposades, seguint allò que s’ha establit en la legislació que ens ocupa, en infor-mació pública, a fi d’obtindre l’autorització administrativa i declara-ció d’utilitat pública reflectides en la Resolució de la Direcció General d’Energia de data 3 d’abril de 2012 que l’al·legant recorre.

Octau. Finalment, respecte a la fragmentació del projecte de central termosolar i la línia d’evacuació que el recurrent considera elements indissolubles que han de formar part d’un sol projecte a afectes de deter-minar impactes ambientals, utilitat pública i viabilitat econòmica, cal dir que el que ha exposat ell resulta totalment contradictori al que s’ha regulat sobre això en la Llei 54/1997, del Sector Elèctric.

Açò és així perquè l’esmentada llei diferencia clarament els proce-diments que s’han de seguir per a la consecució de les autoritzacions dels diferents tipus d’instal·lacions (l’article 36 regula l’autorització d’instal·lacions de transport d’energia elèctrica, l’article 40 l’autoritza-ció d’instal·lacions de distribució i l’article 43 les línies directes) i per este motiu resulta necessari considerar el projecte de la central termo-solar i el projecte de la línia elèctrica d’evacuació com a projectes inde-pendents, a fi de procedir a la consecució de les diferents resolucions que aproven els projectes de manera autònoma.»

Sext. El 29 de novembre de 2012, el cap del Servici de Coordinació i Suport Tècnic va requerir l’acreditació de la representació amb què actuaven tant el PSOE de Beneixama com l’Agrupació d’Electors Junts per Beneixama, així com la justificació de la seua legitimació activa, per mitjà d’escrits que van ser notificats el dia 18 de desembre de 2012.

esta complementada por la de 6 de febrero de 2012, punto este que se explicar más adelante, en el punto séptimo de este escrito.

Sexto. En cuanto a las diferentes solicitudes de informes planteadas en sus recursos, esto es: 6. Informe técnico de REE y de Adif que avalen la imposibilidad de evacuación de la energía a la subestaci6n eléctrica de Villena o a la nueva subestación de ADIF del AVE; 7. Informe técnico que justifique la saturación de las líneas existentes; y 9. Informe técnico que justifique la inadecuación del soterramiento de la línea, procedemos u contestar aquí mediante una breve explicación de la tramitación nece-saria ante la apertura de una planta de producción de energía.

A este respecto es preciso indicar que, cuando se tramita una planta de producción de energía resulta necesario, en primer lugar, solicitar un punto de conexión a la empresa distribuidora local, en este caso parti-cular, Iberdrola, para la evacuación de Ia energía que se genera, puesto que no tendría sentido la construcción de una planta de producción de energía si no puede verter la energía que produce en el sistema eléctrico. Así, la distribuidora analiza sus redes y concede un punto de conexión al solicitante, siempre con el beneplácito de REE, pero sin contar en ningún caso con la opinión de l empresa productora.

En este proyecto concreto Iberdrola fijó el punto de conexión en la subestación de Beneixama, justificada únicamente en la saturación de líneas. Asimismo, este punto de conexión tiene el visto bueno de REE, por lo que en este aspecto, Enerstar Villena, SAU, se limita a tratar de conectar, construyendo una línea que en cuanto finalice la obra se cede-rá a la empresa distribuidora. Dicho lo cual, es más que probable que si esta empresa hubiera podido elegir punto de conexión, hubiera optado, sin duda alguna, por la construcción de una línea de menor longitud.

Séptimo. Respecto a la obligación de presentar trazados alternativos, entendiendo esta obligación dentro del marco de las alegaciones referentes a la Declaración de Impacto Ambiental, cabe decir que esta fue declarada favorable, tras el pertinente periodo de información pública, mediante Resolución de la directora general de Gestión del Medio Natural en fecha 22 de mayo de 2009. No obstante, dicha Declaración favorable estaba sujeta a determinados condicionantes, como son: "En caso de afección, por parte de los apoyos, a terrenos de vías pecuarias se estará lo dispuesto en la Ley 311995, de 23 de marzo de Vías Pecuarias; y no se instalará ningún apoyo dentro del suelo calificado como forestal".

Siguiendo lo dispuesto en dicha declaración y tras adaptar el pro-yecto a las mencionadas condiciones, mediante Resolución del director general de Evaluación Ambiental y Territorial de fecha 6 de febrero de 2012 se obtuvo la denominada declaración de impacto ambiental complementaria a los solos efectos ambientales, tal y como se expresa en tal resolución, y sin perjuicio de la previa obtención de las autori-zaciones sectoriales. Es por esto que tales modificaciones habían sido expuestas, siguiendo lo preceptuado en la legislación que nos ocupa, en información pública, con el fin de obtener la autorización adminis-trativa y declaración de utilidad pública reflejadas en la Resolución de la Dirección General de Energía de fecha 3 de abril de 2012 que el alegante recurre.

Octavo. Por último, respecto a la fragmentación del proyecto de central termosolar y la línea de evacuación, que el recurrente considera elementos indisolubles que deben formar parte de un solo proyecto a afectos de determinar impactos ambientales, utilidad pública y viabi-lidad económica, cabe decir que lo por él expuesto resulta totalmente contradictorio a lo regulado a este respecto en la Ley 54/1997 del Sector Eléctrico.

Esto es así por cuanto que la referida Ley diferencia claramente los procedimientos a seguir para la consecución de las autorizaciones de los diferentes tipos de instalaciones (el artículo 36, regula la autorización de instalaciones de transporte de energía eléctrica, el artículo 40 la autoriza-ción de instalaciones de distribución y el artículo 43 las líneas directas) y por este motivo resulta necesario considerar el proyecto de la central ter-mosolar y el proyecto de la línea eléctrica de evacuación como proyectos independientes, con el fin de proceder a la consecución de las diferentes resoluciones que aprueben los proyectos de manera autónoma.»

Sexto. El 29 de noviembre de 2012 el jefe del Servicio de Coordi-nación y Apoyo Técnico requirió la acreditación de la representación con la que actuaba tanto el PSOE de Beneixama como la Agrupació d’Electors Junts per Beneixama, así como la justificación de su legi-timación activa, mediante escritos que fueron notificados el día 18 de diciembre de 2012.

frj
Note
MigrationConfirmed set by frj
frj
Note
MigrationPending set by frj
frj
Note
MigrationNone set by frj
Page 10: RESOLUCIÓ LÍNIA ALTA TENSIÓ

Així mateix, per mitjà d’escrits de la mateixa data, este servici va requerir la justificació de la legitimació activa per a entaular el recurs a l’Institut d’Estudis de les Valls de Mariola i al Col·lectiu per la Defensa Ambiental de la Vall de Beneixama, que van ser notificats els dies 15 i 17 de desembre de 2012, respectivament.

Una vegada expirat el termini concedit no han atés el requeriment ni el PSOE de Beneixama, ni l’Institut d’Estudis de les Valls de Mariola, així com tampoc el Col·lectiu per la Defensa Ambiental de la Vall de Beneixama.

L’Agrupació d’Electors Junts per Beneixama va presentar escrit el dia 28 de desembre de 2012 a fi de donar resposta al requeriment efectuat, i va aportar la documentació que a continuació s’esmenta, i van pretendre que amb això es considerara acreditat que l’esmentada formació no té ànim de lucre, que entre els seus fins està la protecció del medi ambient, que des de l’any 2007 es troba constituïda i que el seu àmbit d’actuació és el municipi de Beneixama:

a) Escrit registrat davant de la Junta Electoral de Zona de Villena amb l’acceptació de Pepe Toni Mataix Rubio com a representant de l’Agrupació.

b) Escrit de la Secretaria de l’Ajuntament de Beneixama que certi-fica el càrrec de regidor que exercixen els dos representants de l’Agru-pació (Pepe Toni Mataix Rubio i M.ª Ángeles Sirera Valls) en la legis-latura 2007-2011.

c) Certificat del secretari accidental de l’Ajuntament de Beneixama que acredita que l’Agrupació té dos regidors en l’actual legislatura.

d) Programa electoral de 2007 en què es constata que la protecció de l’entorn ambiental està dins dels objectius de l’Agrupació.

Fonaments de dretPrimer. Competència per a resoldre el recursLa resolució recorreguda, que no esgota la via administrativa, va

ser dictada pel director general d’Energia de conformitat amb allò que disposa l’article 4.1.a) del Decret 88/2005, de 29 d’abril, pel qual s’establixen els procediments d’autorització d’instal·lacions de pro-ducció, transport i distribució d’energia elèctrica que són competència de la Generalitat, en relació amb l’article 17 de l’abans vigent Decret 97/2011, de 26 d’agost, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria d’Economia, Indústria i Comerç, i és susceptible de recurs administratiu.

Esta Secretaria Autonòmica d’Indústria i Energia és competent per a resoldre este recurs d’alçada en virtut del que disposen els articles 7.1 del Decret 179/2012, de 14 de desembre, del Consell, pel qual s’esta-blix l’estructura orgànica bàsica de la Presidència i de les conselleries de la Generalitat, i 8 i 15 del Decret 188/2012, de 21 de desembre, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament Orgànic i Funcional de la Con-selleria d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació, ja que és l’òrgan superior jeràrquic de la Direcció General d’Energia, en aplicació del que disposen els esmentats articles i l’article 114.1 de la LRJPAC.

Segon. AcumulacióDe conformitat amb l’article 73 de la LRJPAC, correspon l’acu-

mulació de tots els recursos i la seua resolució en un únic acte, atesa la identitat substancial i la íntima connexió de tots, al tractar-se d’un model tipus en què la fonamentació jurídica i la petició és idèntica.

No obstant això, de conformitat amb l’article 55.3 de la LRJPAC, s’hauran d’especificar les persones o altres circumstàncies que indivi-dualitzen els efectes de l’acte per a cada recurrent.

Tercer. El present recurs d’alçada ha sigut interposat dins de termini per tots els recurrents, d’acord amb el que establix l’article 115 de la LRJPAC, segons s’inferix en relacionar les dates de notificació de la resolució amb les d’interposició del recurs que han quedat exposades en els antecedents de fet segon i tercer d’esta resolució.

Convé detindre’s, no obstant això, en l’anàlisi de la condició d’in-teressat en el procediment, i en altres aspectes com ara la representació

Asimismo, mediante escritos de la misma fecha, dicho Servicio requirió la justificación de la legitimación activa para entablar el recur-so al Institut d’Estudis de les Valls de Mariola y al Col·lectiu per la Defensa Ambiental de la Vall de Beneixama, que fueron notificados los días 15 y 17 de diciembre de 2012, respectivamente.

Expirado el plazo concedido no han atendido el requerimiento ni el PSOE de Beneixama, ni el Institut d’Estudis de les Valls de Mariola, así como tampoco el Col·lectiu per la Defensa Ambiental de la Vall de Beneixama.

La Agrupació d’Electors Junts per Beneixama presentó escrito el día 28 de diciembre de 2012 con el objeto de dar contestación al reque-rimiento efectuado, y aportó la documentación que a continuación se cita, pretendiendo que con ello se tuviese por acreditado que la citada formación no tiene ánimo de lucro, que entre sus fines está la protección del medio ambiente, que desde el año 2007 se encuentra constituida y que su ámbito de actuación es el municipio de Beneixama:

a) Escrito registrado ante la Junta Electoral de Zona de Villena con la aceptación de Pepe Toni Mataix Rubio como representante de la Agrupación.

b) Escrito de la Secretaría del Ajuntamiento de Beneixama que certifica el cargo de regidor ostentado por los dos representantes de la Agrupación (Pepe Toni Mataix Rubio y M.ª Ángeles Sirera Valls) en la legislatura 2007-2011.

c) Certificado del secretario accidental del Ayuntamiento de Beneixama acreditando que la Agrupación tiene dos regidores en la actual legislatura.

d) Programa electoral de 2007 en el que se constata que la protec-ción del entorno ambiental está dentro de los objetivos de la Agrupa-ción.

Fundamentos de derechoPrimero. Competencia para resolver el recursoLa resolución recurrida, que no agota la vía administrativa, fue dic-

tada por el director general de Energía de conformidad con lo dispuesto en el artículo 4.1.a) del Decreto 88/2005, de 29 de abril, por el que se establecen los procedimientos de autorización de instalaciones de producción, transporte y distribución de energía eléctrica que son com-petencia de la Generalitat, en relación con el artículo 17 del entonces vigente Decreto 97/2011, de 26 de agosto, del Consell, por el que se aprueba el Reglamento de Orgánico y Funcional de la Conselleria de Economía, Industria y Comercio, y es susceptible de recurso adminis-trativo.

Esta Secretaría Autonómica de Industria y Energía es competente para resolver el presente recurso de alzada en virtud de lo dispuesto en los artículos 7.1 del Decreto 179/2012, de 14 de diciembre, del Consell, por el que se establece la estructura orgánica básica de la Presidencia y de las consellerias de la Generalitat, y 8 y 15 del Decreto 188/2012, de 21 de diciembre, del Consell, por el que se aprueba el Reglamento de Orgánico y Funcional de la Conselleria de Economía, Industria, Turismo y Empleo, por cuanto es el órgano superior jerárquico de la Dirección General de Energía, en aplicación de lo dispuesto en los citados artícu-los y en el artículo 114.1 de la LRJPAC.

Segundo. Acumulación.De conformidad con el artículo 73 de la LRJPAC, procede la acu-

mulación de todos los recursos y su resolución en un único acto, dada la identidad sustancial e íntima conexión de todos ellos, al tratarse de un modelo tipo en el que la fundamentación jurídica y petición es idén-tica.

No obstante, de conformidad con el artículo 55.3 de la LRJPAC, se especificarán las personas u otras circunstancias que individualicen los efectos del acto para cada recurrente.

Tercero. El presente recurso de alzada ha sido interpuesto dentro de plazo por todos los recurrentes, según lo establecido en el artículo 115 de la LRJPAC, según se infiere poniendo en relación las fechas de notificación de la resolución con las de interposición del recurso que han quedado expuestas en los antecedentes de hecho segundo y tercero de esta resolución.

Conviene detenerse, no obstante, en el análisis de la condición de interesado en el procedimiento, y en otros aspectos tales como la repre-

frj
Note
MigrationConfirmed set by frj
frj
Note
MigrationPending set by frj
frj
Note
MigrationNone set by frj
Page 11: RESOLUCIÓ LÍNIA ALTA TENSIÓ

i la legitimació per al procés amb què actuen les persones i entitats recurrents, i fer unes consideracions prèvies:

1a) L’article 112.1 de la LRJPAC establix que «contra les reso-lucions i els actes de tràmit, si estos últims decidixen directament o indirectament el fons de l’assumpte, determinen la impossibilitat de continuar el procediment, produïxen indefensió o perjuí irreparable a drets i interessos legítims, podran ser interposats pels interessats els recursos d’alçada i potestatiu de reposició, que caldrà fonamentar en qualsevol dels motius de nul·litat o anul·labilitat previstos en els articles 62 i 63 d’esta llei.».

2a) La noció d’interessat ha d’entendre’s en els termes de l’article 31 de la LRJPAC, que establix:

«1. Es consideren interessats en el procediment administratiu:a) Els qui el promoguen com a titulars de drets o interessos legítims

individuals o col·lectius.b) Els qui, sense haver iniciat el procediment, tinguen drets que

puguen resultar afectats per la decisió que en este s’adopte.c) Aquells els interessos legítims dels quals, individuals o col-

lectius, puguen resultar afectats per la resolució i es presenten en el procediment mentre no haja recaigut una resolució definitiva.

2. Les associacions i organitzacions representatives d’interessos econòmics i socials seran titulars d’interessos legítims col·lectius en els termes que la llei reconega.

3. Quan la condició d’interessat derivara d’alguna relació jurídica transmissible, el drethavent succeirà en esta condició qualsevol que siga l’estat del procediment.»

3a) La legitimació és l’aptitud per a tindre la condició d’interessat en el procediment o, dit d’una altra manera, la capacitat qualificada d’un subjecte per a ser interessat en un procediment concret, i esta aptitud deriva de la relació existent amb la qüestió que constituïx l’objecte del procediment.

Excepte els supòsits en què l’ordenament jurídic reconeix acció pública per a incoar o intervindre en un procediment (i, per tant, per a tindre la condició d’interessat), s’exigix una determinada relació amb el seu objecte.

Segons la doctrina, llevat dels supòsits d’acció pública, el simple interés en la legalitat o els anomenats interessos difusos no atribuïxen la condició d’interessat en un procediment administratiu als qui els esgri-mixen. Estos «interessos difusos» es caracteritzen per «correspondre a una sèrie de persones indeterminades entre les quals no hi ha vincle jurídic» i, a més, per «referir-se a un bé indivisible, en el sentit que és insubstituïble de divisió de quotes o fraccions adjudicables a cada un dels interessos».

En matèria de medi ambient, la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient, reconeix en l’article 3.3.b) el dret a «exercir l’acció popular per a recórrer contra els actes i omissions imputables a les autoritats públiques que constituïsquen vulneracions de la legislació ambiental en els termes que preveu esta llei.»

En els articles 22 i 23 disposa que:«Article 22. Acció popular en assumptes mediambientalsEls actes i, si és el cas, les omissions imputables a les autoritats

públiques que vulneren les normes relacionades amb el medi ambient enumerades en l’article 18.1 podran ser recorregudes per qualssevol persones jurídiques sense ànim de lucre que reunisquen els requisits establits en l’article 23 a través dels procediments de recurs regulats en el títol VII de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurí-dic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, així com a través del recurs contenciós administratiu previst en la Llei 29/1998, de 13 de juliol, Reguladora de la Jurisdicció Contenci-osa Administrativa.

Se n’exceptuen els actes i les omissions imputables a les autoritats públiques enumerades en l’article 2.4.2.

Article 23. Legitimació1. Estan legitimades per a exercir l’acció popular regulada en l’arti-

cle 22 qualssevol persones jurídiques sense ànim de lucre que acrediten el compliment dels requisits següents:

a) Que tinguen entre els fins acreditats en els seus estatuts la pro-tecció del medi ambient en general o la d’algun dels seus elements en particular.

sentación y la legitimación para el proceso con la que actúan las perso-nas y entidades recurrentes, haciendo unas consideraciones previas:

1.ª) El artículo 112.1 de la LRJPAC establece que «contra las reso-luciones y los actos de trámite, si estos últimos deciden directa o indi-rectamente el fondo del asunto, determinan la imposibilidad de conti-nuar el procedimiento, producen indefensión o perjuicio irreparable a derechos e intereses legítimos, podrán interponerse por los interesados los recursos de alzada y potestativo de reposición, que cabrá fundar en cualquiera de los motivos de nulidad o anulabilidad previstos en los artículos 62 y 63 de esta ley».

2.ª) La noción de interesado debe entenderse en los términos del artículo 31 de la LRJPAC, que establece:

«1. Se consideran interesados en el procedimiento administrativo:a) Quienes lo promuevan como titulares de derechos o intereses

legítimos individuales o colectivos.b) Los que, sin haber iniciado el procedimiento, tengan derechos que

puedan resultar afectados por la decisión que en el mismo se adopte.c) Aquéllos cuyos intereses legítimos, individuales o colectivos,

puedan resultar afectados por la resolución y se personen en el procedi-miento en tanto no haya recaído resolución definitiva.

2. Las asociaciones y organizaciones representativas de intereses económicos y sociales, serán titulares de intereses legítimos colectivos en los términos que la Ley reconozca.

3. Cuando la condición de interesado derivase de alguna relación jurídica transmisible, el derecho habiente sucederá en tal condición cualquiera que sea el estado del procedimiento.»

3.ª) La legitimación es la aptitud para tener la condición de interesa-do en el procedimiento o, dicho de otro modo, la capacidad cualificada de un sujeto para ser interesado en un procedimiento concreto, y tal aptitud deriva de la relación existente con la cuestión que constituye el objeto del procedimiento.

Salvo los supuestos en los que el ordenamiento jurídico recono-ce acción pública para incoar o intervenir en un procedimiento (y, por tanto, para tener la condición de interesado), se exige una determinada relación con su objeto.

Según la doctrina, fuera de los supuestos de acción pública, el mero interés en la legalidad o los llamados intereses difusos no atribuyen la condición de interesado en un procedimiento administrativo a quienes los esgrimen. Dichos «intereses difusos» se caracterizan por «corres-ponder a una serie de personas indeterminadas entre las que no existe vínculo jurídico» y, además, por «referirse a un bien indivisible, en el sentido de que es insustituible de división de cuotas o fracciones adju-dicables a cada uno de los intereses».

En materia de medioambiente, la Ley 27/2006, de 18 de julio, por la que se regulan los derechos de acceso a la información, de participación pública y de acceso a la justicia en materia de medio ambiente, reco-noce en el artículo 3.3.b) el derecho a «ejercer la acción popular para recurrir los actos y omisiones imputables a las autoridades públicas que constituyan vulneraciones de la legislación ambiental en los términos previstos en esta ley.»

En los artículos 22 y 23 dispone que:«Artículo 22. Acción popular en asuntos medioambientalesLos actos y, en su caso, las omisiones imputables a las autoridades

públicas que vulneren las normas relacionadas con el medio ambiente enumeradas en el artículo 18.1 podrán ser recurridas por cualesquiera personas jurídicas sin ánimo de lucro que reúnan los requisitos esta-blecidos en el artículo 23 a través de los procedimientos de recurso regulados en el título VII de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, así como a través del recurso contencioso admi-nistrativo previsto en la Ley 29/1998, de 13 de julio, Reguladora de la Jurisdicción Contenciosa Administrativa.

Se exceptúan los actos y omisiones imputables a las autoridades públicas enumeradas en el artículo 2.4.2.

Artículo 23. Legitimación1. Están legitimadas para ejercer la acción popular regulada en el

artículo 22 cualesquiera personas jurídicas sin ánimo de lucro que acre-diten el cumplimiento de los siguientes requisitos:

a) Que tengan entre los fines acreditados en sus estatutos la protec-ción del medio ambiente en general o la de alguno de sus elementos en particular.

frj
Note
MigrationConfirmed set by frj
frj
Note
MigrationPending set by frj
frj
Note
MigrationNone set by frj
Page 12: RESOLUCIÓ LÍNIA ALTA TENSIÓ

b) Que s’hagueren constituït legalment almenys dos anys abans de l’exercici de l’acció i que exercisquen de manera activa les activitats necessàries per a aconseguir els fins previstos en els seus estatuts.

c) Que segons els seus estatuts desenrotllen la seua activitat en un àmbit territorial que resulte afectat per l’actuació o, si és el cas, omissió administrativa.

2. Les persones jurídiques sense ànim de lucre a què es referix l’apartat anterior tindran dret a l’assistència jurídica gratuïta en els ter-mes que preveu la Llei 1/1996, de 10 de gener, d’Assistència Jurídica Gratuïta.»

4a) La jurisprudència del Tribunal Suprem, al considerar la titula-ritat d’un dret o interés legítim que en justifique la legitimació, exigix l’existència d’una relació material entre el subjecte i l’objecte de la pre-tensió, de manera que, si s’estima esta, es produïsca un benefici o l’eli-minació d’un perjuí que no necessàriament ha de revestir un contingut patrimonial. Este avantatge ha de ser concret i efectiu. No n’hi ha prou, com a regla general, que s’obtinga una recompensa d’orde moral o el benefici de caràcter cívic o d’una altra índole que comporta el compli-ment de la legalitat (SSTS de 6 d’abril de 2004 (RJ 2004, 899) i 18 de gener de 2005 (RJ 2005, 899)).

Partint d’estes consideracions, s’analitzarà a continuació la situació individualitzada de cada un dels recurrents:

A) Un nombrós grup de recurrents, ni posseïx béns o drets indi-vidualitzats afectats per la resolució (no figuren en la relació concre-ta i individualitzada que d’estos s’efectua en l’annex), ni va presentar al·legacions durant el tràmit d’informació pública, quan de conformitat amb l’article 112.1 de la LRJPAC «(…) No es tindrà en compte en la resolució dels recursos, fets, documents o al·legacions del recurrent, quan havent pogut aportar-los en el tràmit d’al·legacions no ho haja fet». Això significa, també, que no es van presentar en el procediment com a titulars d’interessos, en els termes de l’article 31.1.c) de la LRJPAC («aquells els interessos legítims dels quals, individuals o col·lectius, puguen resultar afectats per la resolució i es presenten en el procediment fins que no haja recaigut una resolució definitiva.»)

Tots ells són ciutadans que posseïxen un mer interés en la legalitat que, a més, no van manifestar el seu parer en el moment procedimental oportú (informació pública) i, sent així, no se’ls pot reconéixer la con-dició individual d’interessats. La seua legitimació en este procediment ha de ser rebutjada tant a la llum de la LRJPAC com en la mesura que l’acció popular en matèria mediambiental ha volgut el legislador que es canalitze a través de persones jurídiques sense ànim de lucre (articles 22 i 23 de la Llei 26/2007).

Esta circumstància determinaria la inadmissió dels recursos plan-tejats per:

– Elvira Molina Granizo.– Sara Sirera Berenguer.– Aurora Santonja Molina.– José María Lozano Soler.– Jordi Lozano Francés.– Rosario Santonja Soriano.– M.ª Carmen Valdés Richart.– Aurora Francés Camús.– M.ª José Sanchís Francés.– Jessica San Juan Molina.– Juan Sarrió Payá.– Omar Juan Samper.– Manuel Alejandro Samper Sanz.– Juan José Puig San Lázaro.– Anna Vañó Mauricio.– Francisco Javier Montesinos Silvestre.– Tania Molina Micó.– Fátima Sánchez Milán.– M.ª José Valdés Galdón.– Lydia Molina Micó.– M.ª Ángeles Molina Silvestre.– Josefa Vicente Navarro.– M.ª Leo Barcels Soler.– Aurora Nácher Milán.– José Miguel Lozano Francés.– Miguel Lozano Santonja.

b) Que se hubieran constituido legalmente al menos dos años antes del ejercicio de la acción y que vengan ejerciendo de modo activo las actividades necesarias para alcanzar los fines previstos en sus estatu-tos.

c) Que según sus estatutos desarrollen su actividad en un ámbito territorial que resulte afectado por la actuación, o en su caso, omisión administrativa.

2. Las personas jurídicas sin ánimo de lucro a las que se refiere el apartado anterior tendrán derecho a la asistencia jurídica gratuita en los términos previstos en la Ley 1/1996, de 10 de enero, de Asistencia Jurídica Gratuita.»

4.ª) La jurisprudencia del Tribunal Supremo, al considerar la titu-laridad de un derecho o interés legitimo que justifique la legitimación, exige la existencia de una relación material entre el sujeto y el objeto de la pretensión, de suerte que, de estimarse esta, se produzca un beneficio o la eliminación de un perjuicio que no necesariamente ha de revestir un contenido patrimonial. Esta ventaja ha de ser concreta y efectiva. No es suficiente, como regla general, que se obtenga una recompensa de orden moral o el beneficio de carácter cívico o de otra índole que lleva aparejado el cumplimiento de la legalidad (SSTS de 6 de abril de 2004 (RJ 2004, 899) y 18 de enero de 2005 (RJ 2005, 899)).

Partiendo de estas consideraciones, se analizará a continuación la situación individualizada de cada uno de los recurrentes:

A) Un nutrido grupo de recurrentes, ni ostenta bienes o derechos individualizados afectados por la resolución (no figuran en la relación concreta e individualizada que de ellos se efectúa en el anexo de la misma), ni presentó alegaciones durante el trámite de información pública, cuando de conformidad con el artículo 112.1 de la LRJPAC «(…) No se tendrá en cuenta en la resolución de los recursos, hechos, documentos o alegaciones del recurrente, cuando habiendo podido apor-tarlos en el trámite de alegaciones no lo haya hecho». Ello significa, también, que no se personaron en el procedimiento como titulares de intereses, en los términos del artículo 31.1.c) de la LRJPAC («aquéllos cuyos intereses legítimos, individuales o colectivos, puedan resultar afectados por la resolución y se personen en el procedimiento en tanto no haya recaído resolución definitiva.»)

Todos ellos son pues ciudadanos que ostentan un mero interés en la legalidad que, además, no manifestaron su parecer en el momento procedimental oportuno (información pública) y, siendo así, no puede reconocérseles la condición individual de interesados. Su legitimación en este procedimiento debe ser rechazada tanto a la luz de la LRJPAC como por cuanto la acción popular en materia medioambiental ha queri-do el legislador que se canalice a través de personas jurídicas sin ánimo de lucro (artículos 22 y 23 de la Ley 26/2007).

Tal circunstancia determinaría la inadmisión de los recursos plan-teados por:

– Elvira Molina Granizo.– Sara Sirera Berenguer.– Aurora Santonja Molina.– José María Lozano Soler.– Jordi Lozano Francés.– Rosario Santonja Soriano.– M.ª Carmen Valdés Richart.– Aurora Francés Camús.– M.ª José Sanchís Francés.– Jessica San Juan Molina.– Juan Sarrió Payá.– Omar Juan Samper.– Manuel Alejandro Samper Sanz.– Juan José Puig San Lázaro.– Anna Vañó Mauricio.– Francisco Javier Montesinos Silvestre.– Tania Molina Micó.– Fátima Sánchez Milán.– M.ª José Valdés Galdón.– Lydia Molina Micó.– M.ª Ángeles Molina Silvestre.– Josefa Vicente Navarro.– M.ª Leo Barcels Soler.– Aurora Nácher Milán.– José Miguel Lozano Francés.– Miguel Lozano Santonja.

frj
Note
MigrationConfirmed set by frj
frj
Note
MigrationPending set by frj
frj
Note
MigrationNone set by frj
Page 13: RESOLUCIÓ LÍNIA ALTA TENSIÓ

– Cristina Martínez Sánchez.– Patricia Pérez Castelló.– Jaime Valdés Richart.– M.ª Teresa Payá Tortosa.– Aurora Conca Pastor.– Alba Ordóñez Mataix.– Amparo Segura Jorques.– M.ª José Payá Valdés.– Ana Castelló Amorós.– Juana Molina Castelló.– José Miguel Conca Alonso.– Aurora Alonso Pérez.– José Luis Juan Molina.– José Luis Juan Alonso.– José Francisco Ortín Martínez.– M.ª Isabel Esplugues Megías.– Vicente Tomás Ribera Sirera.– M.ª Dolores Payá Esteban.– José Vicente Lorente Ferriz.– Vicenta Sirera Peña.– Eduardo V. Martínez Sirera.– Ana Isabel Albero Ferriz.– Dolores Sirera Peña.– Manuel Picón Marín.– Moisés Picón Martínez.– Macarena Picón Martínez.– Vicente Dobón Albero.– Elvira Albero Ivorra.– Adelaida Martínez Sirera.– Ángela Sirera Valls.B) Hi ha un altre important grup de recurrents que va efectuar

al·legacions durant el tràmit d’informació pública (per tant es va presen-tar en el procediment) i que, no obstant això, no té cap bé o dret indivi-dualitzat afectat per la resolució. El fet d’haver efectuat al·legacions no els atorga la condició d’interessat ja que l’article 86.3., segon paràgraf, de la LRJPAC establix que «la compareixença en el tràmit d’informació pública no atorga, per si mateixa, la condició d’interessat. (…)». Es tracta de ciutadans que han exercit el seu dret a participar en el proce-diment d’autorització que conferixen els articles 125 i 126 del Reial Decret 1955/2000 i 9 del Decret 88/2005, però que no posseïxen un interés més qualificat que les persones esmentades en l’apartat A). Per tant, amb idèntic fonament, respecte d’ells també hauria de resoldre’s la inadmissió del recurs:

– M.ª Amparo Pérez Luna.– Josefa Camús Santonja.– José Francisco Lozano Santonja.– M.ª José Vera Barceló.– Juan Pérez Luna.– Ángela Pérez Sanz.– Juan Pérez Castelló.– Aurora Castelló Amorós.– M.ª Jesús Dobón Albero.– Laura Bellod Luna.– Juan Sirera Valls.– Claudio Alejandro Escobar.– José Mataix Albero.– Mari Carmen Mataix Rubio.– Pepe Toni Mataix Rubio.– Amparo Barceló Segura.– José E. Pascual Burgos.– Amalia Hernández Luna.– Juan Pérez Luna.– Aurora Castelló Amorós.– Vicente Ibáñez Cruz.– Josefa Molina Bellod.– Vicente José Ferrero Berbegal.– Natalia Ferrero Molina.– Francisco José Castelló Sirera.– Albert Iborra Bellod.– José Juan Puig Francés.– Verónica Conca Pérez.– Aurora Molina Castelló

– Cristina Martínez Sánchez.– Patricia Pérez Castelló.– Jaime Valdés Richart.– M.ª Teresa Payá Tortosa.– Aurora Conca Pastor.– Alba Ordoñez Mataix.– Amparo Segura Jorques.– M.ª José Payá Valdés.– Ana Castelló Amorós.– Juana Molina Castelló.– José Miguel Conca Alonso.– Aurora Alonso Pérez.– José Luis Juan Molina.– José Luis Juan Alonso.– José Francisco Ortín Martínez.– M.ª Isabel Esplugues Megias.– Vicente Tomás Ribera Sirera.– M.ª Dolores Payá Esteban.– José Vicente Lorente Ferriz.– Vicenta Sirera Peña.– Eduardo V. Martínez Sirera.– Ana Isabel Albero Ferriz.– Dolores Sirera Peña.– Manuel Picón Marín.– Moisés Picón Martínez.– Macarena Picón Martínez.– Vicente Dobón Albero.– Elvira Albero Ivorra.– Adelaida Martínez Sirera.– Ángela Sirera Valls.B) Existe otro importante grupo de recurrentes que efectuó alega-

ciones durante el trámite de información pública (por tanto se personó en el procedimiento) y que, sin embargo, no tiene ningún bien o derecho individualizado afectado por la resolución. El hecho de haber efectuado alegaciones no les otorga la condición de interesado por cuanto el artí-culo 86.3., segundo párrafo, de la LRJPAC preceptúa que «la compare-cencia en el trámite de información pública no otorga, por sí misma, la condición de interesado (…)». Se trata de ciudadanos que han ejercido su derecho a participar en el procedimiento de autorización que confie-ren los artículos 125 y 126 del Real Decreto 1955/2000 y 9 del Decreto 88/2005, pero que no ostentan un interés más cualificado que las per-sonas citadas en el apartado A). Por tanto, con idéntico fundamento, respecto de ellos también debería resolverse la inadmisión del recurso:

– M.ª Amparo Pérez Luna.– Josefa Camús Santonja.– José Francisco Lozano Santonja.– M.ª José Vera Barceló.– Juan Pérez Luna.– Ángela Pérez Sanz.– Juan Pérez Castelló.– Aurora Castelló Amorós.– M.ª Jesús Dobón Albero.– Laura Bellod Luna.– Juan Sirera Valls.– Claudio Alejandro Escobar.– José Mataix Albero.– Mari Carmen Mataix Rubio.– Pepe Toni Mataix Rubio.– Amparo Barceló Segura.– José E. Pascual Burgos.– Amalia Hernández Luna.– Juan Pérez Luna.– Aurora Castelló Amorós.– Vicente Ibáñez Cruz.– Josefa Molina Bellod.– Vicente José Ferrero Berbegal.– Natalia Ferrero Molina.– Francisco José Castelló Sirera.– Albert Iborra Bellod.– José Juan Puig Francés.– Verónica Conca Pérez.– Aurora Molina Castelló

frj
Note
MigrationConfirmed set by frj
frj
Note
MigrationPending set by frj
frj
Note
MigrationNone set by frj
Page 14: RESOLUCIÓ LÍNIA ALTA TENSIÓ

C) Quant a les entitats (en el sentit ampli de l’accepció) que han interposat recurs cal assenyalar:

1. Col·lectiu per la Defensa Ambiental de la Vall de Beneixama: la seua participació en el procediment es va concentrar en recollida de firmes en contra de la instal·lació projectada, que van aportar durant el tràmit d’informació pública. No consta que tinga béns o drets individu-als afectats per la resolució. Segons afirmen els seus promotors, el Col-lectiu no gaudix de personalitat jurídica i es va constituir l’11 de febrer de 2012, aspectes estos que impedixen, en primer lloc, reconéixer que els firmants del recurs posseïxen la representació de l’entitat i, en segon lloc, reconéixer a l’entitat la legitimació per a l’exercici de l’acció públi-ca en els termes de l’article 23 de la Llei 27/2006, principalment després d’haver-li’n sigut requerida la justificació i no haver-la aportada.

2. Institut d’Estudis de les Valls de Mariola. No va presentar al·legacions durant el tràmit d’informació pública (per tant no es va presentar en el procediment). D’altra banda, no consta que tinga béns o drets individuals afectats per la resolució. El recurs que va plantejar estava subscrit pel secretari general, que segons l’escrit presentat el 3 d’octubre de 2012 per a atendre el requeriment formulat amb vista a esmenar la representació és Josep Puig Francés. En eixe mateix escrit es dóna compte de qui són el president i la tresorera de l’Institut (asso-ciació inscrita en el Registre d’Associacions de la Generalitat Valenci-ana amb el núm. CV-01-045274-A secció primera). La Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d’associació, es referix en els articles 7.1.h) i 11.4 i 5 als òrgans de govern i representació de les asso-ciacions i disposa que estaran determinats en els estatuts. No s’ha atés adequadament el requeriment ja que de l’escrit presentat no s’inferix, indubtablement, que el secretari general estiga estatutàriament habilitat per a presentar recursos en nom de l’Institut. D’altra banda, no consta l’acord de l’òrgan competent en què conste la voluntat d’interposar el recurs.

Amb més motiu, cal assenyalar que l’Institut no va atendre el reque-riment que se li va efectuar perquè justificara els drets o interessos que l’emparaven per a la interposició del recurs. Per tant, no ha demostrat que es verifiquen els requisits de l’article 23 de la Llei 27/2006, i per això se li hauria de denegar la legitimació per a interposar el recurs i, en conseqüència, inadmetre’l.

3. PSOE de Beneixama. No va presentar al·legacions durant el tràmit d’informació pública i, per tant, no es va presentar en el pro-cediment. Tampoc consta que tinga béns o drets individuals afectats per la resolució. El recurs el subscriu Vicente Ibáñez Cruz, en qualitat de secretari general del PSOE de Beneixama i en representació d’este. Se’l va requerir perquè acreditara la representació que exercia d’eixa formació política i la legitimació d’esta per a interposar el recurs, no va presentar al·legacions ni cap documentació respecte d’això.

Quant a la legitimació dels partits polítics, convé portar a col·lació la interlocutòria de l’Audiència Nacional de 18 d’octubre de 2012, que resol la inadmissió d’un recurs plantejat pel PSOE davant d’una dispo-sició de caràcter general, precisament, per falta de legitimació activa. S’extracten a continuació els fragments que resulten més reveladors:

Fonament de dret tercer, 1): «A més de les qualitats necessàries per a comparéixer davant dels tribunals (legitimatio ad processum [legiti-mació per al procés]) la llei exigix, perquè la pretensió processal puga ser examinada quant al fons i perquè l’oposició i les excepcions a esta puguen fer-se valdre, que les parts posseïxen legitimació processal (legi-timatio adcausam [legitimació per a l’assumpte]). Açò significa que es troben en una determinada relació amb l’objecte del litigi en virtut de la qual seran estes persones les cridades a ser parts (activa o passiva) (…)».

Fonament de dret tercer, 6): «Com que es tracta de partits polítics, la seua Llei Orgànica Reguladora 6/2002, de 27 de juny, es referix en l’exposició de motius que la seua finalitat és "la d’unir conviccions i esforços per a incidir en la direcció democràtica dels assumptes públics, contribuir al funcionament institucional i provocar canvis i millores des de l’exercici del poder polític". Es pretén, en definitiva, fer realitat el pluralisme polític essencial en un sistema democràtic, concorrent, com assenyala l’article 6 de la Constitució "a la formació i manifestació de la voluntat popular" sent "instrument fonamental per a la participació política" (STS de 20 de gener de 2009)».

C) En cuanto a las entidades (en el sentido amplio de la acepción) que han interpuesto recurso cabe señalar:

1. Col·lectiu per la Defensa Ambiental de la Vall de Beneixama: Su participación en el procedimiento se concentró en la recogida de firmas en contra de la instalación proyectada, aportándolas durante el trámite de información pública. No consta que tenga bienes o derechos individuales afectados por la resolución. Según afirman sus promotores, el Col·lectiu no goza de personalidad jurídica y se constituyó el 11 de febrero de 2012, extremos estos que impiden, en primer lugar, reconocer que los firmantes del recurso ostenten la representación de la entidad y, en segundo lugar, reconocerle legitimación para el ejercicio de la acción pública en los términos del artículo 23 de la Ley 27/2006, máxime tras haberle sido requerida su justificación y no haberla aportado.

2. Institut d’Estudis de les Valls de Mariola. No presentó alegacio-nes durante el trámite de información pública (por tanto no se personó en el procedimiento). Por otro lado, no consta que tenga bienes o dere-chos individuales afectados por la resolución. El recurso que planteó venía suscrito por el secretari general, que según el escrito presentado el 3 de octubre de 2012 para atender el requerimiento formulado en orden a subsanar la representación es Josep Puig Francés. En ese mismo escrito se da cuenta de quienes son el presidente y la tesorera del Institut (Asociación inscrita en el Registro de Asociaciones de la Generalitat Valenciana con el núm. CV-01-045274-A Sección Primera). La Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del derecho de Asociación, se refiere en los artículos 7.1.h) y 11.4 y 5 a los órganos de gobierno y representación de las asociaciones y dispone que estarán determinados en los Estatutos. No se ha atendido adecuadamente el requerimiento toda vez que del escrito presentado no se infiere, indubitadamente, que el secretari general esté estatutariamente habilitado para presentar recur-sos en nombre del Institut. Por otro lado, no consta acuerdo del órgano competente en el que conste la voluntad de interponer el recurso.

A mayor abundamiento cabe señalar que el Instituto no atendió el requerimiento que se le efectuó para que justificase los derechos o inte-reses que le amparaban para la interposición del recurso. Por tanto, no ha demostrado que se verifiquen los requisitos del artículo 23 de la Ley 27/2006, y por ello debería denegársele la legitimación para interponer el recurso y, en consecuencia, inadmitirlo.

3. PSOE de Beneixama. No presentó alegaciones durante el trámite de información pública y, por tanto, no se personó en el procedimiento. Tampoco consta que tenga bienes o derechos individuales afectados por la resolución. El recurso lo suscribe Vicente Ibáñez Cruz, en calidad de secretario general del PSOE de Beneixama y en su representación. Habiéndosele requerido para que acreditase la representación que osten-ta de esa formación política y la legitimación de esta para interponer el recurso, no presentó alegaciones ni documentación alguna al respecto.

En cuanto a la legitimación de los partidos políticos, conviene traer a colación el auto de la Audiencia Nacional de 18 de octubre de 2012, que resuelve la inadmisión de un recurso planteado por el PSOE frente a una disposición de carácter general, precisamente, por falta de legiti-mación activa. Se extractan a continuación los fragmentos que resultan más reveladores:

Fundamento de derecho tercero, 1): «Además de las cualidades necesarias para comparecer ante los tribunales (legitimatio ad proces-sum [legitimación para el proceso]) la ley exige, para que la pretensión procesal pueda ser examinada en cuanto al fondo y para que la oposi-ción y las excepciones a la misma puedan hacerse valer, que las partes ostenten legitimación procesal (legitimatio adcausam [legitimación para el asunto]). Esto significa que se encuentren en una determinada rela-ción con el objeto del litigio en virtud de la cual sean dichas personas las llamadas a ser partes (activa o pasiva) (…)».

Fundamento de derecho tercero, 6): «Tratándose de partidos polí-ticos, su Ley Orgánica Reguladora 6/2002, de 27 de junio, se refiere en su Exposición de Motivos, a que su finalidad es "la de aunar con-vicciones y esfuerzos para incidir en la dirección democrática de los asuntos públicos, contribuir al funcionamiento institucional y provocar cambios y mejoras desde el ejercicio del poder político". Se pretende, en definitiva, hacer realidad el pluralismo político esencial en un sistema democrático, concurriendo, como señala el artículo 6 de la Constitu-ción "a la formación y manifestación de la voluntad popular" siendo "instrumento fundamental para la participación política" (STS de 20 de enero de 2009)».

frj
Note
MigrationConfirmed set by frj
frj
Note
MigrationPending set by frj
frj
Note
MigrationNone set by frj
Page 15: RESOLUCIÓ LÍNIA ALTA TENSIÓ

Fonament de dret tercer, 7): «Els partits polítics constituïxen ins-truments de participació política dels ciutadans en l’Estat democràtic. Segons l’article 6 de la Constitució expressen el pluralisme polític, con-corren a la formació i manifestació de la voluntat popular i són instru-ment fonamental per a la participació política. Esta naturalesa els atribu-ïx una funció política de caràcter general que no és suficient per a con-ferir-los legitimació per a la impugnació de qualsevol acte administratiu que puga tindre efectes polítics, si no s’observa una connexió específica amb la seua actuació o funcionament. No és suficient que hi haja una relació entre la disposició que pretén impugnar-se i els fins de política general que puguen perseguir com a associacions de participació políti-ca. Sostindre l’existència a favor dels partits de legitimació per a impug-nar qualsevol acte administratiu per la relació existent entre els fins que aquells poden perseguir segons la seua ideologia o programa d’actuació i el sector polític, social o econòmic sobre el qual produïx efectes aquell acte, equivaldria a reconéixer-los una acció popular (SSTS de 6 d’abril de 2004, 18 de gener de 2005 i 20 de gener de 2009).»

Fonament de dret quart: «No obstant això, la circumstància que una actuació administrativa puga ser contrària als plantejaments polítics sostinguts per un determinat partit, no és suficient per a justificar la legi-timació de l’indicat partit davant de la Jurisdicció Contenciosa Admi-nistrativa, i és necessari per al reconeixement de la dita legitimació la titularitat d’un dret o interés legítim que estiga en relació directa amb la pretensió material que siga objecte del procés, de manera que una eventual sentència estimatòria del recurs reportara al partit recurrent un benefici o l’evitació d’un perjuí, efectiu, patrimonial o moral, més enllà del benefici o perjuí resultant del rèdit social conseqüent al reconeixe-ment del seu posicionament polític.

Reconéixer la legitimació dels partits polítics per a impugnar davant de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa totes les actuacions de l’Administració contràries als plantejaments ideològics reflectits en el seu ideari polític, seria tant com reconéixer a estos partits una acció pública en defensa de la legalitat, contravenint la Llei de la Jurisdicció i convertint la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, a la fi, en un fòrum de discussió política.»

Per tant, segons la jurisprudència esmentada, el PSOE de Beneixama no estaria legitimat activament per a impugnar la resolució que tractem, màximament quan no ha justificat el compliment dels requisits de l’ar-ticle 23 de la Llei 27/2006, i en conseqüència correspondria inadmetre el recurs plantejat.

4. Agrupació d’Electors Junts per Beneixama. No va presentar al·legacions durant el tràmit d’informació pública i, per tant, no es va presentar en el procediment. Tampoc consta que tinga béns o drets indi-viduals afectats per la resolució. Consta acreditada la representació de l’Agrupació en la persona de Pepe Toni Mataix, així com algun dels punts exigits en l’article 23.1 de la Llei 27/2006 (apartats b) i c)), si bé cal efectuar les apreciacions següents:

– Quant a l’exigència de l’apartat a) de l’article 23.1, de la Llei 27/2006, açò és, que conste en els estatuts com a fi la protecció del medi ambient en general o la d’algun dels seus elements en particular, cal assenyalar que no es presenten els estatuts sinó un programa electoral que conté una declaració d’intencions o ideari polític que suscita dubtes quant a la seua aptitud per a donar per complit el requisit, sobretot quan expressament s’hi indica que «també cal utilitzar amb eficiència l’ener-gia, i fomentar en l’àmbit municipal i particular la utilització d’energies renovables», atés que el que es combat és una autorització per a la cons-trucció d’una línia elèctrica que connectarà a la xarxa una instal·lació solar fotovoltaica.

– D’altra banda, la interlocutòria de l’Audiència Nacional de 18 d’octubre de 2012 anteriorment esmentada, expressament assenyala que «reconéixer la legitimació dels partits polítics per a impugnar davant de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa totes les actuacions de l’Administració contràries als plantejaments ideològics reflectits en el seu ideari polític, seria tant com reconéixer a estos partits una acció pública en defensa de la legalitat, contravenint la Llei de la Jurisdicció i convertint la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, a la fi, en un fòrum de discussió política.»

Com que hi ha dubtes sobre el compliment dels requisits de legiti-mació, en virtut del principi in dubio per actione i per a no perjudicar

Fundamento de derecho tercero, 7): «Los partidos políticos cons-tituyen instrumentos de participación política de los ciudadanos en el Estado democrático. Según el artículo 6 de la Constitución expresan el pluralismo político, concurren a la formación y manifestación de la voluntad popular y son instrumento fundamental para la participación política. Esta naturaleza les atribuye una función política de carác-ter general que no es suficiente para conferirles legitimación para la impugnación de cualquier acto administrativo que pueda tener efectos políticos, si no se aprecia una conexión específica con su actuación o funcionamiento. No es suficiente que exista una relación entre la dis-posición que pretende impugnarse y los fines de política general que puedan perseguir como asociaciones de participación política. Sostener la existencia en favor de los partidos de legitimación para impugnar cualquier acto administrativo por la relación existente entre los fines que aquellos pueden perseguir según su ideología o programa de actuación y el sector político, social o económico sobre el que produce efectos aquel acto equivaldría a reconocerles una acción popular (SSTS de 6 de abril de 2004, 18 de enero de 2005 y 20 de enero de 2009).»

Fundamento de derecho cuarto: «Sin embargo, la circunstancia de que una actuación administrativa pueda ser contraria a los planteamien-tos políticos sostenidos por un determinado partido, no es suficiente para justificar la legitimación del referido partido ante la jurisdicción contenciosa administrativa, siendo necesario para el reconocimiento de dicha legitimación la titularidad de un derecho o interés legítimo que esté en relación directa con la pretensión material que sea obje-to del proceso, de manera que una eventual sentencia estimatoria del recurso reportara al partido recurrente un beneficio o la evitación de un perjuicio, efectivo, patrimonial o moral, más allá del beneficio o perjuicio resultante del rédito social consecuente al reconocimiento de su posicionamiento político.

Reconocer la legitimación de los partidos políticos para impugnar ante la jurisdicción contencioso-administrativa todas las actuaciones de la Administración contrarias a los planteamientos ideológicos reflejados en su ideario político, sería tanto como reconocer a dichos partidos una acción pública en defensa de la legalidad, contraviniendo la Ley de la Jurisdicción y convirtiendo la Jurisdicción Contenciosa Administrativa, a la postre, en un foro de discusión política.»

Por tanto, según la jurisprudencia citada, el PSOE de Beneixama no estaría legitimado activamente para impugnar la resolución que nos ocupa, máxime cuando no ha justificado el cumplimiento de los requi-sitos del artículo 23 de la Ley 27/2006, y en consecuencia procedería inadmitir el recurso planteado.

4. Agrupació d’Electors Junts per Beneixama. No presentó alegacio-nes durante el trámite de información pública y, por tanto, no se personó en el procedimiento. Tampoco consta que tenga bienes o derechos indi-viduales afectados por la resolución. Consta acreditada la representación de la Agrupación en la persona de Pepe Toni Mataix, así como alguno de los extremos exigidos en el artículo 23.1 de la Ley 27/2006 (aparta-dos b) y c)), si bien cabe efectuar las siguientes apreciaciones:

– En cuanto a la exigencia del apartado a) del artículo 23.1, de la Ley 27/2006, esto es, que conste en los estatutos como fin la protección del medio ambiente en general o la de alguno de sus elementos en par-ticular, cabe señalar que no se presentan los estatutos sino un programa electoral que contiene una declaración de intenciones o ideario político que suscita dudas en cuanto a su aptitud para dar por cumplido el requi-sito, máxime cuando expresamente en él se indica que «también hay que utilizar con eficiencia la energía, y fomentar a nivel municipal y particular la utilización de energías renovables», siendo que lo que se combate es una autorización para la construcción de una línea eléctrica que conectará a la red una instalación solar fotovoltaica.

– Por otro lado, el auto de la Audiencia Nacional de 18 de octubre de 2012 anteriormente citado, expresamente señala que «reconocer la legitimación de los partidos políticos para impugnar ante la jurisdicción contenciosa administrativa todas las actuaciones de la Administración contrarias a los planteamientos ideológicos reflejados en su ideario polí-tico, sería tanto como reconocer a dichos partidos una acción pública en defensa de la legalidad, contraviniendo la Ley de la Jurisdicción y convirtiendo la Jurisdicción Contenciosa Administrativa, a la postre, en un foro de discusión política.»

Siendo que existen dudas acerca del cumplimiento de los requisitos de legitimación, en virtud del principio in dubio por actione y para no

frj
Note
MigrationConfirmed set by frj
frj
Note
MigrationPending set by frj
frj
Note
MigrationNone set by frj
Page 16: RESOLUCIÓ LÍNIA ALTA TENSIÓ

el dret de defensa de l’Agrupació, es reconeix la legitimació d’eixa for-mació política per a la interposició del recurs.

D) No suscita cap dubte la legitimació de Miguel Molina Sirera i de Vicente Luna Sirera per a la interposició del recurs, atés que ambdós són titulars de les parcel·les A-BX-202 i A-BX-223, respectivament.

No obstant això, sí que és necessari indicar que Miguel Molina Sire-ra no va efectuar al·legacions durant el tràmit d’informació pública. Sí que ho vafer, de la manera en què s’expressa en l’antecedent de fet primer c), Vicente Luna Sirera.

Quart. Quant al fons de l’assumpte, vista la documentació que es troba en l’expedient i seguint l’orde expositiu de l’escrit d’interposició del recurs, cal efectuar les consideracions següents:

– Es tracta d’una línia elèctrica amb tensió nominal normalitzada de 132 kV i amb potència màxima de transport de 132,88 MVA per circuit, per la qual cosa la denominació del projecte és correcta, ja que en este s’indica la tensió nominal de la línia.

– Amb relació al punt segon, cal indicar que es tracta d’una línia elèctrica de 132 kV de connexió entre la instal·lació de producció i la xarxa de distribució (línia d’evacuació), considerada com a instal·lació de generació, d’acord amb l’article 21 de la Llei 54/1997, de 27 de novembre, del Sector Elèctric. Per tant, d’acord amb l’article 52 de la mencionada llei, es pot declarar d’utilitat pública als efectes d’expropi-ació forçosa dels béns i drets necessaris per al seu establiment.

Cal assenyalar, a més, que la dita línia elèctrica passarà a formar part de la xarxa de distribució d’Iberdrola una vegada cedida segons conveni subscrit entre esta i Enestar, a fi de ser destinada al servici essencial d’energia elèctrica per al seu ús per la resta d’usuaris. Tan és així que durant el tràmit d’informació pública Julián Serrano Lozoya, en representació d’Herrera Solar Fotovoltaica 40, SL i Hispano Fotovoltai-ca, SL, va manifestar, per ser titular d’una instal·lació fotovoltaica, que estaria en el seu ànim connectar-se en un futur a la línia projectada.

– Respecte de la innocuïtat o no dels camps electromagnètics, al·leguen els recurrents l’existència de nombrosos informes científics que demostren el seu caràcter nociu per a la salut, i retrauen que Enestar no en fera al·lusió a cap que avale la seua innocuïtat. En la contestació als recursos que efectua l’empresa, que literalment s’hi ha reproduït, s’indiquen nombrosos informes que han tractat la qüestió al llarg dels últims anys.

En la pàgina web del Ministeri de Sanitat, Servicis Socials i Igualtat hi ha publicats diversos informes sobre la relació entre els camps elec-tromagnètics i la salut. En l’informe Situació del càncer a Espanya, de data 8 de gener de 2012, pàgina 111, s’indica:

«Quan parlem de CEM generalment fem referència a un tipus de radiacions de molt baixa freqüència. Són radiacions a què estem expo-sats diàriament a partir dels distints dispositius electrònics que s’utilit-zen en la vida diària (llum elèctrica, llavadores i eixugadors de cabells, entre altres). Encara que diversos estudis han mostrat un augment de leucèmies infantils en xiquets residents prop d’estacions d’alta tensió, motiu pel qual la IARC ha classificat els CEM de molt baixa freqüèn-cia com a possibles agents carcinogènics (categoria 2B), els estudis experimentals no han demostrat el paper carcinogènic d’este tipus de radiacions [IARC 2001].»

En la Guia per a la prevenció de defectes congènits, de data 18 d’octubre de 2012, pàgines 45 i 46, s’afirma:

«RadiacionsLa radiació pot estar constituïda per un flux de partícules (a,b) o

per ones electromagnètiques. Les característiques de les ones són la seua longitud, expressada en metres i la seua freqüència expressada en hertzs (Hz).

El rang de freqüències o de longituds d’ona dels camps electromag-nètics es descriu com a "espectre electromagnètic" que s’estén des de freqüències extremadament baixes com les del corrent elèctric de les llars (60Hz), ones de ràdio (106-1010Hz), a microones (1010-1012Hz), llum visible (1014Hz), o a la llum ultravioleta (1015Hz)], fins a les radiacions de molt alta freqüència (VHF) i longituds d’ona molt curtes, dels rajos X i gamma (>1017Hz). Només la radiació >1017Hz és capaç d’ionitzar àtoms i molècules (radiació ionitzant), els efectes adversos de

perjudicar el derecho de defensa de la Agrupación, se reconoce la legiti-mación de esa formación política para la interposición del recurso.

D) Ninguna duda suscita la legitimación de Miguel Molina Sirera y Vicente Luna i Sirera para la interposición del recurso, dado que ambos son titulares de las parcelas A-BX-202 y A-BX-223, respectivamente.

No obstante, sí es preciso indicar que Miguel Molina Sirera no efec-tuó alegaciones durante el trámite de información pública. Sí lo hizo, del modo en que se expresa en el antecedente de hecho primero c), Vicente Luna i Sirera.

Cuarto. En cuanto al fondo del asunto, a la vista de la documenta-ción obrante en el expediente y siguiendo el orden expositivo del escrito de interposición del recurso, cabe efectuar las siguientes consideracio-nes:

– Se trata de una línea eléctrica con tensión nominal normalizada de 132 kv y con potencia máxima de transporte de 132,88 MVA por circuito, por lo que la denominación del proyecto es correcta, ya que en él se indica la tensión nominal de la línea.

– Con relación al punto segundo, indicar que se trata de una línea eléctrica de 132 kv de conexión entre la instalación de producción y la red de distribución (línea de evacuación), considerada como instalación de generación, de acuerdo con el artículo 21 de la Ley 54/1997, de 27 de noviembre, del Sector Eléctrico. Por lo tanto, conforme al artículo 52 de la mencionada Ley, se puede declarar de utilidad pública a los efectos de expropiación forzosa de los bienes y derechos necesarios para su establecimiento.

Cabe señalar, además, que dicha línea eléctrica pasará a formar parte de la red de distribución de Iberdrola una vez cedida según convenio suscrito entre esta y Enestar, a fin de ser destinada al servicio esencial de energía eléctrica para su uso por el resto de usuarios. Tan es así que durante el trámite de información pública Julián Serrano Lozoya, en representación de Herrera Solar Fotovoltaica 40, SL, e Hispano Foto-voltaica, SL, manifestó, por ser titular de una instalación fotovoltaica, que estaría en su ánimo conectarse en un futuro a la línea proyectada.

– Respecto de la inocuidad o no de los campos electromagnéticos, alegan los recurrentes la existencia de numerosos informes científi-cos que demuestran su carácter nocivo para la salud, y reprochan que Enestar no efectuase alusión a ninguno que abale su inocuidad. En la contestación a los recursos que efectúa la empresa, cuyo tenor literal se ha reproducido, se relacionan numerosos informes que han tratado la cuestión a lo largo de los últimos años.

En la página web del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad existen publicados diversos informes acerca de la relación entre los campos electromagnéticos y la salud. En el informe Situa-ción del cáncer en España, de fecha 8 de enero de 2012, página 111, se indica:

«Cuando hablamos de CEM generalmente hacemos referencia a un tipo de radiaciones de muy baja frecuencia. Son radiaciones a las que estamos expuestos a diario a partir de los distintos dispositivos electró-nicos que se utilizan en la vida diaria (luz eléctrica, lavadoras y seca-dores de pelo, entre otros). Aunque diversos estudios han mostrado un aumento de leucemias infantiles en niños residentes cerca de estaciones de alta tensión, motivo por el que la IARC ha clasificado a los CEM de muy baja frecuencia como posibles agentes carcinogénicos (categoría 2B), los estudios experimentales no han demostrado el papel carcinogé-nico de este tipo de radiaciones [IARC 2001].»

En la Guía para la prevención de defectos congénitos, de fecha 18 de octubre de 2012, páginas 45 y 46, se afirma:

«RadiacionesLa radiación puede estar constituida por un flujo de partículas (a,b)

o por ondas electromagnéticas. Las características de las ondas son su longitud, expresada en metros y su frecuencia expresada en hercios (Hz).

El rango de frecuencias o de longitudes de onda de los campos electromagnéticos se describe como "espectro electromagnético" que se extiende desde frecuencias extremadamente bajas como las de la corriente eléctrica de los hogares (60Hz), ondas de radio (106-1010Hz), a microondas (1010-1012Hz), luz visible (1014Hz), o a la luz ultraviole-ta (1015Hz)], hasta las radiaciones de muy alta frecuencia (VHF) y lon-gitudes de onda muy cortas, de los rayos X y gamma (>1017Hz). Sólo la radiación >1017Hz es capaz de ionizar átomos y moléculas (radiación

frj
Note
MigrationConfirmed set by frj
frj
Note
MigrationPending set by frj
frj
Note
MigrationNone set by frj
Page 17: RESOLUCIÓ LÍNIA ALTA TENSIÓ

la qual sobre els sistemes biològics són ben coneguts. No obstant això, la radiació d’extremadament baixa freqüència (ELF), que no és ionit-zant, no posseïx la suficient energia per a trencar enllaços moleculars com els del ADN.

Les radiacions poden dividir-se, d’acord amb els seus efectes en:1. Radiacions no ionitzants, que són les d’ones de baixa i extre-

madament baixa freqüència. Entre estes es troben: les ones herzianas (microones, ultrasons, telefonia mòbil, ràdio i línies elèctriques).

Radiació òptica (llum ultravioleta, espectre visible i llum infraro-ja).

2. Radiacions ionitzants. Són d’alta freqüència, de més de 1017 Hz. Estes són:

Rajos X (röntgen).Rajos gamma.Partícules alfa i beta.En l’actualitat, no hi ha evidències concloents que l’exposició a

camps electromagnètics de baixa freqüència tinguen efectes adversos sobre la gestació (1).»

D’altra banda, la instal·lació elèctrica haurà d’ajustar-se al projecte autoritzat i haurà de complir en tot moment les prescripcions tècniques i de seguretat establides en el Reial Decret 223/2008, de 15 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en línies elèctriques d’alta tensió. Així mateix, durant l’exe-cució i explotació de la línia elèctrica, el titular haurà de comprovar i verificar les mesures correctores indicades en la declaració d’impacte ambiental i desenrotllar el corresponent pla de vigilància.

– Respecte a l’impacte paisatgístic negatiu de la línia i el fet que discórrega per una zona que els recurrents qualifiquen com «de més valor econòmic de l’agricultura de la zona» cal assenyalar:

En primer lloc, que el projecte va obtindre com ha quedat dit en els antecedents de fet la declaració d’impacte ambiental favorable (22 de maig de 2009 i complementària de 6.02.2012). Segons esta última i complementària declaració el traçat proposat, per les seues caracterís-tiques, suposa una important disminució de les afeccions ambientals i és l’alternativa més interessant. Així mateix indica que el nou traçat reduïx considerablement l’afecció a sòl forestal, disminuint a més el nombre de suports, quedant forçat el traçat de la línia per sòl forestal per la presència d’infraestructures i instal·lacions existents pròximes que condicionen el traçat, limitant tant la possibilitat de definir altres traçats alternatius per zones externes a sòl forestal.

En segon lloc, que no s’ha justificat eixe major valor agrícola de la zona.

En tercer lloc, que les afeccions que generarà la línia elèctrica seran susceptibles de quantificació econòmica alhora de determinar el preu just en l’expedient d’expropiació forçosa.

– Quant a les alternatives d’evacuació de l’electricitat generada a les subestacions elèctriques de Villena o ADIF i a la justificació de la «saturació de les línies existents» que al·leguen els recurrents, a més de les observacions efectuades per Enestar, és necessari indicar que les instal·lacions elèctriques associades a ferrocarrils són independents de les activitats destinades a subministrament d’energia elèctrica, com deixa patent el fet que en l’article 2.3 del Reial Decret 223/2008, de 15 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en línies elèctriques d’alta tensió, s’excloguen de l’àmbit d’aplicació de la norma les línies elèctriques que constituïxen l’estesa de tracció dels ferrocarrils.

La futura central solar termoelèctrica disposa dels drets d’accés i connexió a la xarxa de distribució a través de la subestació transforma-dora ST Beneixama, d’acord amb el que establix l’informe de 9 d’abril de 2008, emés pel gestor de la xarxa de distribució de la zona (Iber-drola).

– Respecte de les al·legacions que qüestionen l’informe i la decla-ració d’impacte ambiental, així com la seua tramitació, cal assenyalar a més de les al·legacions efectuades per Enestar que:

El procediment d’autorització de la línia elèctrica de referència s’ha realitzat d’acord amb el que establixen els articles 9, 10 i 11 del Decret 88/2005, de 29 d’abril, així com l’article 144 del Reial Decret 1955/2000, d’1 de desembre, pel qual es regulen les activitats de trans-

ionizante), cuyos efectos adversos sobre los sistemas biológicos son bien conocidos. Sin embargo, la radiación de extremadamente baja fre-cuencia (ELF), que no es ionizante, no posee la suficiente energía para romper enlaces moleculares como los del ADN.

Las radiaciones pueden dividirse, de acuerdo a sus efectos en:1. Radiaciones no ionizantes, que son las de ondas de baja y extre-

madamente baja frecuencia. Entre estas se encuentran: Las ondas her-zianas (microondas, ultrasonidos, telefonía móvil, radio y líneas eléc-tricas).

Radiación óptica (luz ultravioleta, espectro visible y luz infrarroja)

2. Radiaciones ionizantes. Son de alta frecuencia, de más de 1017 Hz. Estas son:

Rayos X (roentgen).Rayos gamma.Partículas alfa y beta.En la actualidad, no existen evidencias concluyentes de que la expo-

sición a campos electromagnéticos de baja frecuencia, tengan efectos adversos sobre la gestación (1).»

Por otro lado, la instalación eléctrica deberá ajustarse al proyecto autorizado, cumpliendo en todo momento las prescripciones técnicas y de seguridad establecidas en el Real Decreto 223/2008, de 15 de febre-ro, por el que se aprueba el Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en líneas eléctricas de alta tensión. Asimismo, durante la ejecución y explotación de la línea eléctrica, el titular deberá comprobar y verificar las medidas correctoras indicadas en la decla-ración de impacto ambiental y desarrollar el correspondiente plan de vigilancia.

– Respecto al impacto paisajístico negativo de la línea y el hecho de que discurra por una zona que los recurrentes califican como «de mayor valor económico de la agricultura de la zona» cabe señalar:

En primer lugar, que el proyecto obtuvo como ha quedado dicho en los antecedentes de hecho declaración de impacto ambiental favo-rable (22 de mayo de 2009 y complementaria de 6.02.2012). Según esta última y complementaria declaración el trazado propuesto, por sus características, supone una importante disminución de las afecciones ambientales, siendo la alternativa más interesante. Asimismo indica que el nuevo trazado reduce considerablemente la afección a suelo forestal, disminuyendo además el número de apoyos, quedando forzado el tra-zado de la línea por suelo forestal por la presencia de infraestructuras e instalaciones existentes próximas que condicionan el trazado, limitan-do tanto la posibilidad de definir otros trazados alternativos por zonas externas a suelo forestal.

En segundo lugar, que no se ha justificado ese mayor valor agrícola de la zona.

En tercer lugar, que las afecciones que generará la línea eléctrica serán susceptibles de cuantificación económica al tiempo de determinar el justiprecio en el expediente de expropiación forzosa.

– En cuanto a las alternativas de evacuación de la electricidad gene-rada a las subestaciones eléctricas de Villena o ADIF y a la justificación de la «saturación de las líneas existentes» que alegan los recurrentes, amén de las observaciones efectuadas por Enestar, es preciso indicar que las instalaciones eléctricas asociadas a ferrocarriles son indepen-dientes de las actividades destinadas a suministro de energía eléctrica, como deja patente el hecho de que en el artículo 2.3 del Real Decreto 223/2008, de 15 de febrero, por el que se aprueba el Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en líneas eléctricas de alta tensión, se excluya del ámbito de aplicación de la norma a las líneas eléctricas que constituyen el tendido de tracción de los ferrocarriles.

La futura central solar termoeléctrica dispone de los derechos de acceso y conexión a la red de distribución a través de la Subestación Transformadora ST Beneixama, conforme a lo establecido en el informe de 9 de abril de 2008, emitido por el gestor de la red de distribución de la zona (Iberdrola).

– Respecto de las alegaciones que cuestionan el informe y la decla-ración de impacto ambiental, así como su tramitación, cabe señalar a mayor abundamiento de las alegaciones efectuadas por Enestar que:

El procedimiento de autorización de la línea eléctrica de referencia se ha realizado conforme a lo establecido en los artículos 9, 10 y 11 del Decreto 88/2005, de 29 de abril, así como en el artículo 144 del Real Decreto 1955/2000, de 1 de diciembre, por el que se regulan las

frj
Note
MigrationConfirmed set by frj
frj
Note
MigrationPending set by frj
frj
Note
MigrationNone set by frj
Page 18: RESOLUCIÓ LÍNIA ALTA TENSIÓ

port, distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d’instal·lacions d’energia elèctrica.

L’avaluació d’impacte ambiental es va tramitar de conformitat amb allò que s’ha establit en la Llei 2/1989, de 3 de març, d’Impacte Ambi-ental, i en el Decret 162/1990, de 15 d’octubre, pel qual s’aprova el seu Reglament.

La sol·licitud d’autorització corresponent al traçat inicial del projec-te de la línia aèria d’alta tensió 132 kV Alhorines-ST Beneixama, així com l’estudi d’impacte ambiental, van ser sotmesos al tràmit d’infor-mació pública, per a la seua exposició al públic, durant un termini de 30 dies, per mitjà de la publicació en el DOCV de 19 de desembre de 2008, en el BOPA de 4 de desembre de 2008, en el diari Las Provincias de 26 de desembre de 2008, i en el tauler d’edictes dels ajuntaments afectats.

Amb data 22 de maig de 2009, la directora general de Gestió del Medi Natural, de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua Urbanisme i Vivenda, va dictar la declaració d’impacte ambiental en què estimava acceptable, només als efectes ambientals, l’execució del projecte de la línia aèria d’alta tensió 132 kV Alhorines-ST Beneixama, amb una sèrie de condicions addicionals a complir.

Esta resolució conté el pronunciament de l’òrgan ambiental com-petent en què es determina, respecte als efectes ambientals previsibles, la conveniència o no de realitzar la instal·lació projectada i, en cas afir-matiu, com és el cas, les condicions que han d’establir-se amb vista a l’adequada protecció del medi ambient i els recursos naturals.

Amb data 22 de novembre de 2011, Enestar va presentar en el Ser-vici Territorial d’Energia, documentació ambiental relativa a la modi-ficació del traçat i característiques principals de la línia elèctrica, a fi d’adequar-se als condicionants establits en la declaració d’impacte ambiental de 22 de maig de 2009.

Com a conseqüència de les condicions de la declaració d’impacte ambiental de 22 de maig de 2009, així com de les al·legacions presenta-des durant el període d’informació pública del projecte, Enestar va pre-sentar amb data 29 de juliol de 2011 un escrit de nova sol·licitud d’au-torització administrativa, aprovació del projecte d’execució i declaració, en concret, d’utilitat pública, per al projecte denominat Modificació de la línia aèria d’alta tensió 132 kV Alhorines-ST Beneixama.

La sol·licitud d’autorització corresponent al traçat modificat del projecte de modificació de la línia aèria d’alta tensió 132 kV Alhorines-ST Beneixama va ser sotmesa al tràmit d’informació pública, per a la seua exposició al públic durant un termini de 20 dies, per mitjà de la publicació en el DOCV d’11 d’octubre de 2011, en el BOPA de 5 de desembre de 2011, en el diari Las Provincias de 8 d’octubre de 2011, i en el tauler d’edictes dels ajuntaments afectats.

Amb data 6 de febrer de 2012, es va emetre una resolució com-plementària de declaració d’impacte ambiental del director general d’Avaluació Ambiental i Territorial, de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, que estimava acceptable, només als efectes ambientals, l’execució del projecte de modificació de la línia aèria d’al-ta tensió 132 kV Alhorines-ST Beneixama.

– Respecte al soterrament de la línia, ha de destacar-se que el tra-çat aeri de la línia constituïx la solució que d’ordinari s’adopta en la pràctica totalitat dels casos en què circula per sòl classificat com a no urbanitzable (en termes del cadastre immobiliari classe: rústic, ús: agra-ri), aconseguint així menors afeccions a particulars i minimització dels danys a arbratge i impacte mediambiental.

– Quant a la suposada fragmentació del projecte, cal assenyalar que la Llei 54/1997 establix procediments distints per a l’obtenció de les autoritzacions dels diferents tipus d’instal·lacions. Així, es va tramitar, d’una part, el corresponent expedient per a la instal·lació de producció (ATREGI/2008/316/03) i, d’una altra, l’expedient de la línia d’evacua-ció (ATLINE/2008/23/03).

En virtut d’estos fonaments, es conclou que han de desestimar-se quant al fons totes les al·legacions efectuades pels recurrents, i així també ho comunica el Servici Territorial d’Energia d’Alacant, atés que la resolució impugnada es va dictar a l’empara de la legislació sectorial aplicable respectant el procediment legalment establit, per la qual cosa, de conformitat amb l’article 113 de la LRJPAC, resolc:

actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energía eléctrica.

La evaluación de impacto ambiental se tramitó de conformidad con lo preceptuado en la Ley 2/1989, de 3 de marzo, de Impacto Ambiental y Decreto 162/1990, de 15 de octubre, por el que se aprueba su Regla-mento.

La solicitud de autorización correspondiente al trazado inicial del proyecto de la línea aérea de alta tensión 132 Kv Alhorines ST Beneja-ma, así como el estudio de impacto ambiental, fue sometido al trámite de información pública, para su exposición al público, durante un plazo de 30 días, mediante la publicación en el DOCV de 19 de diciembre de 2008, BOPA de 4 de diciembre de 2008, Diario Las Provincias de 26 de diciembre de 2008, y en el tablón de edictos de los ayuntamientos afectados.

Con fecha 22 de mayo de 2009, la directora general de Gestión del Medio Natural, de la Conselleria de Medio Ambiente, Agua Urbanismo y Vivienda, dictó declaración de impacto ambiental estimando acepta-ble, a los solos efectos ambientales, la ejecución del proyecto de la línea aérea de alta tensión 132 kV Alhorines ST Benejama, con una serie de condiciones adicionales a cumplir.

Esta resolución contiene el pronunciamiento del órgano ambiental competente, en el que se determina, respecto a los efectos ambientales previsibles, la conveniencia o no de realizar la instalación proyectada y, en caso afirmativo, como es el caso, las condiciones que deben esta-blecerse en orden a la adecuada protección del medio ambiente y los recursos naturales.

Con fecha 22 de noviembre de 2011, Enestar presentó en el Servicio Territorial de Energía, documentación ambiental relativa a la modifica-ción del trazado y características principales de la línea eléctrica, con objeto de adecuarse a los condicionantes establecidos en la declaración de impacto ambiental de 22 de mayo de 2009.

Como consecuencia del condicionado de la declaración de impacto ambiental, de 22 de mayo de 2009, así como de las alegaciones presen-tadas durante el periodo de información pública del proyecto, Enestar presentó con fecha 29 de julio de 2011, escrito de nueva solicitud de autorización administrativa, aprobación del proyecto de ejecución y declaración, en concreto, de utilidad pública, para el proyecto denomi-nado Modificación de la línea aérea de alta tensión 132kV Alhorines ST Benejama.

La solicitud de autorización correspondiente al trazado modificado del proyecto de modificación de la línea aérea de alta tensión 132kV Alhorines-ST Benejama, fue sometida al trámite de información públi-ca, para su exposición al público, durante un plazo de 20 días, mediante la publicación en el DOCV de 11 de octubre de 2011, BOPA de 5 de diciembre de 2011, Diario Las Provincias de 8 de octubre de 2011, y en el tablón de edictos de los ayuntamientos afectados.

Con fecha 6 de febrero de 2012, se emitió resolución complemen-taria de declaración de impacto ambiental, del director general de Eva-luación Ambiental y Territorial, de la Conselleria de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente, estimando aceptable, a los solos efectos ambientales, la ejecución del proyecto de modificación de la línea aérea de alta tensión 132 kV Alhorines ST Benejama.

– Respecto al soterramiento de la línea, debe subrayarse que el tra-zado aéreo de la línea constituye la solución que de ordinario se adopta en la práctica totalidad de los casos en que discurre por suelo clasifi-cado como no urbanizable (en términos del catastro inmobiliario clase: rústico, uso: agrario), logrando así menores afecciones a particulares y minimizar los daños a arbolado e impacto medioambiental.

– En cuanto a la supuesta fragmentación del proyecto, cabe señalar que la Ley 54/1997 establece procedimientos distintos para la obten-ción de las autorizaciones de los diferentes tipos de instalaciones. Así se tramitó, de un lado, el oportuno expediente para la instalación de producción (ATREGI/2008/316/03) y, de otro, el expediente de la línea de evacuación (ATLINE/2008/23/03).

En virtud de estos fundamentos, se concluye que deben desestimarse en cuanto al fondo todas las alegaciones efectuadas por los recurrentes, y así también lo informa el Servicio Territorial de Energía de Alicante, toda vez que la resolución impugnada se dictó al amparo de la legisla-ción sectorial aplicable respetando el procedimiento legalmente esta-blecido, por lo que de conformidad con el artículo 113 de la LRJPAC, resuelvo:

frj
Note
MigrationConfirmed set by frj
frj
Note
MigrationPending set by frj
frj
Note
MigrationNone set by frj
Page 19: RESOLUCIÓ LÍNIA ALTA TENSIÓ

PrimerAcumular en un únic acte la resolució de tots els recursos plantejats,

ateses la seua identitat substancial i la íntima connexió, i individualit-zar-ne els efectes per a cada interessat de la manera que seguix en els ordinals següents.

SegonInadmetre els recursos formulats contra la Resolució de 3 d’abril de

2012, de la Direcció General d’Energia de la Conselleria d’Economia, Indústria i Comerç, per les persones i entitats que s’indiquen en els apartats A), B) i C), apartats 1, 2 i 3 del fonament de dret tercer d’esta resolució, pels motius que allí es manifesten.

TercerDesestimar, quant al fons, els recursos d’alçada interposats per

Miguel Molina Sirera, Vicente Luna Sirera i l’Agrupació d’Electors Junts per Beneixama contra la Resolució de 3 d’abril de 2012, de la Direcció General d’Energia de la Conselleria d’Economia, Indústria i Comerç, pels motius manifestats en el fonament de dret quart d’esta resolució i, en conseqüència, confirmar la resolució recorreguda en tots els seus termes.

Quart Notificar esta resolució a tots els recurrents, a Enestar Villena,

SAU, i a totes les administracions, organismes públics i empreses de servici públic o de servicis d’interés general que van intervindre o van poder intervindre en l’expedient, d’acord amb el que establix l’article 10 del Decret 88/2005, de 29 d’abril, i publicar-la en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. Es comunica que això es fa als efectes que determinen els articles 59, apartats 5 i 6, i 60 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

Contra esta resolució, que és definitiva en la via administrativa, es pot interposar un recurs contenciós administratiu davant del jutjat con-tenciós administratiu en el termini de dos mesos comptats des de l’en-demà de la seua notificació, d’acord amb el que establixen els articles 8, 14 i 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 juliol, Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.

València, 5 de febrer de 2013.– El secretari autonòmic d’Indústria i Energia: José Monzonís Salvia.

PrimeroAcumular en un único acto la resolución de todos los recursos plan-

teados, dada su identidad sustancial e íntima conexión, individualizando sus efectos para cada interesado del modo que sigue en los siguientes ordinales.

SegundoInadmitir los recursos formulados contra la Resolución de 3 de abril

de 2012, de la Dirección General de Energía de la Conselleria de Econo-mía, Industria y Comercio, por las personas y entidades que se indican en los apartados A), B) y C), apartados 1, 2 y 3, del Fundamento de Derecho Tercero de la presente resolución, por los motivos que allí se expresan.

TerceroDesestimar en cuanto al fondo los recursos de alzada interpues-

tos por Miguel Molina Sirera, Vicente Luna i Sirera y l’Agrupació d’Electors Junts per Beneixama contra la Resolución de 3 de abril de 2012, de la Dirección General de Energía de la Conselleria de Econo-mía, Industria y Comercio, por los motivos expresados en el funda-mento de derecho cuarto de la presente resolución y, en consecuencia, confirmar la resolución recurrida en todos sus términos.

CuartoNotificar la presente resolución a todos los recurrentes, a Enes-

tar Villena SAU, y a todas las administraciones, organismos públicos y empresas de servicio público o de servicios de interés general que intervinieron o pudieron intervenir en el expediente, de acuerdo con lo establecido en el artículo 10 del Decreto 88/2005, de 29 de abril, y publicarla en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, signifi-cándose que ello se realiza a los efectos que determinan los artículos 59, apartados 5 y 6, y 60 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común.

Contra la presente resolución, que es definitiva en vía administrati-va, cabe interponer recurso contencioso administrativo ante el Juzgado de lo Contencioso Administrativo en el plazo de dos meses contados desde el día siguiente al de su notificación, de acuerdo con lo estableci-do en los artículos 8, 14 y 46.1 de la Ley 29/1998, de 13 julio, Regula-dora de la Jurisdicción Contenciosa Administrativa.

Valencia, 5 de febrero de 2013.– El secretario autonómico de Indus-tria y Energía: José Monzonís Salvia.

frj
Note
MigrationConfirmed set by frj
frj
Note
MigrationPending set by frj
frj
Note
MigrationNone set by frj