REVISIÓ DEL PGOU I ADAPTACIÓ AL PLA … · SRP Sòl Rústic Protegit UA Unitat d’Actuació ZMT...

GABINET d’ANÀLISIGABINET d’ANÀLISIGABINET d’ANÀLISIGABINET d’ANÀLISI AMBIENTAL i TERRITORIAL AMBIENTAL i TERRITORIAL AMBIENTAL i TERRITORIAL AMBIENTAL i TERRITORIAL

c/ Capità Salom, 2, esc A, 1er B. E-07004 Palma de Mallorca.Illes Balears

Tel. 971461 708 – Fax 971468052 [email protected] - www.gaat.es

AJUNTAMENT DE FERRERIES

REVISIÓ DEL PGOU I ADAPTACIÓ AL PLA TERRITORIAL INSULAR

MEMÒRIA JUSTIFICATIVA-APROVACIÓ INICIAL

Gabinet d’Anàlisi Ambiental i Territorial. GAAT Gener 2007

mailto:[email protected]

http://www.gaat.es/

AJUNTAMENT DE FERRERIES REVISIÓ DEL PGOU I ADAPTACIÓ AL PTI DE MENORCA

MEMÒRIA JUSTIFICATIVA. Aprovació Inicial. Gener 2007 1

MEMÒRIA JUSTIFICATIVA

TAULA DE CONTINGUTS

1. INTRODUCCIÓ 4 1.1 ASPECTES GENERALS 4 1.2 ANTECEDENTS I CONCEPTE 6 1.3 UNA ADAPTACIÓ NECESSÀRIA, CONVENIENT I OPORTUNA 10 1.4 REVISIÓ I MODIFICACIÓ SEGONS LES PREVISIONS DEL PROPI PLA 11 1.5 INCIDÈNCIA DE LA NORMATIVA SUPRAMUNICIPAL 12 1.6 CONTINGUT TEMÀTIC DE L’ADAPTACIÓ 15 1.7 CONTINGUT DOCUMENTAL I CRITERIS DE L’ORDENACIÓ PROJECTADA 16

1.7.1 Documentació del Pla 16 1.7.2 Tècniques de regulació 19

1.8 NATURALESA, VIGÈNCIA I EFECTES DEL PLA GENERAL 22 1.8.1 Naturalesa i marc jurídic del Pla General 22 1.8.2 Vigència i revisió del Pla General 22 1.8.3 Desenvolupament del Pla General 23

1.9 TRAMITACIÓ ADMINISTRATIVA DEL PLA 24 1.10 AUTORIA TÈCNICA 24

2. OBJECTIUS I CRITERIS GENERALS DE LA REVISIÓ 25 2.1 OBJECTIUS I CRITERIS DEL PTI 26 2.2 OBJECTIUS I CRITERIS DE L’AGENDA LOCAL 31 2.3 OBJECTIUS I CRITERIS DE LA REVISIÓ. 35

3. ADAPTACIÓ AL PTI 39 3.1 TÍTOL III. DETERMINACIONS DISPOSITIVES SOBRE DESTINACIÓ DEL SÒL PER A

EQUIPAMENTS, INFRAESTRUCTURES I SERVEIS PÚBLICS GENERALS I AUTONÒMICS. 40

3.2 TÍTOL IV. DETERMINACIONS DISPOSITIVES SOBRE DESTINACIÓ DEL SÒL PER A EQUIPAMENTS, INFRAESTRUCTURES I SERVEIS INSULARS. 41

3.3 TÍTOL V. DETERMINACIONS DISPOSITIVES QUE DEFINEIXEN EL MARC DELS PLANS GENERALS MUNICIPALS D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA 41

3.4 TÍTOL VI. CREIXEMENT RESIDENCIAL I TURÍSTIC I PROGRAMACIÓ DEL PROCÉS D’EDIFICACIÓ I D’ÚS DEL SÒL. 64

3.5 TÍTOL VII. NUCLIS TRADICIONALS 69 3.6 TÍTOL VIII. ZONES TURÍSTIQUES 71 3.7 TÍTOL IX. SÒL RÚSTIC 74 3.8 TÍTOL X. DETERMINACIONS DISPOSITIVES SOBRE LA PRESERVACIÓ, LA MILLORA I

L’ÚS SOSTENIBLE DEL PATRIMONI HISTÒRICO-ARTÍSTIC I CULTURAL 88 3.9 TÍTOL XI. DETERMINACIONS ESPECÍFIQUES SOBRE EL LITORAL 88 3.10 DISPOSICIONS TRANSITÒRIES I FINALS 89 3.11 ANNEXOS DE MATRIUS 90

4. LÍNIES MESTRES DE LA REVISIÓ. 91 4.1 ELS SISTEMES NATURALS I AGRARIS 92 4.2 CREIXEMENT RESIDENCIAL 94 4.3 CREIXEMENT INDUSTRIAL 97 4.4 EQUIPAMENTS, INFRAESTRUCTURES I HORTS URBANS. 98 4.5 MILLORES URBANES 101

5. ESTRUCTURA GENERAL MUNICIPAL. 105 5.1 MODEL TERRITORIAL 105

5.1.1 Model Vigent 105 5.1.2 Model Proposat 106

5.2 LA CLASSIFICACIÓ DEL SÒL 108 5.3 TRACTAMENT DEL SÒL RÚSTIC 110



5.4 TRACTAMENT DEL SÒL URBÀ 113 5.5 TRACTAMENT DEL SÒL URBANITZABLE 119 5.6 ESPAIS LLIURES PÚBLICS 123 5.7 EQUIPAMENTS 125 5.8 PATRIMONI 128

6. JUSTIFICACIÓ DELS CANVIS INTRODUITS 129 6.1 CANVIS A LA NORMATIVA 129 6.2 CANVIS A LES DETERMINACIONS GRÀFIQUES 138 6.3 LES UNITATS D’ACTUACIÓ 142 6.4 ELS SECTORS URBANITZABLES 147

7. LA CAPACITAT DEL PLA 162 7.1 CÀLCUL DE LA CAPACITAT DE POBLACIÓ, SEGONS EL DECRET 2/1996 162

7.1.1 Nucli tradicional de Ferreries 163 7.1.2 Zona turística de Cala Galdana 164 7.1.3 Capacitat de població del municipi 165 7.1.4 Sistema General d’Espais Lliures per habitant 166

7.2 CREIXEMENT MÀXIM SEGONS EL PTI 167 7.3 CAPACITAT DE CÀRREGA 168

7.3.1 Sector Urbanitzable URB-02 Sant Bartomeu 169 7.3.2 Sector Urbanitzable URB-03 es Vergers 172 7.3.3 Sector Urbanitzable URB-04 176 7.3.4 Conclusions 179

8. ADAPTACIÓ ALS PLANS DIRECTORS SECTORIALS 180 8.1 P. D. S. DE PEDRERES 180 8.2 P. D. S. D’EQUIPAMENTS COMERCIALS 180 8.3 P. D. S. DE CARRETERES 182 8.4 P. D. S. ENERGÈTIC DE LES ILLES BALEARS 183 8.5 P. D. S. DE TELECOMUNICACIONS DE LES ILLES BALEARS 184 8.6 P. D. S. PER A LA GESTIÓ DELS RESIDUS NO PERILLOSOS DE MENORCA 186

9. FITXES HORTS D’ESPLAI 187 9.1 BINICALSITX 187 9.2 TIRASSEC 191 9.3 DARRERA CEMENTIRI 195 9.4 CAMÍ DE SANT PATRICI 199 9.5 BINIATRUM 203 9.6 SANT FRANCESC 207 9.7 REVOLT DES CABRER 211 9.8 SON MERCER 215



ABREVIATURES EMPRADES EN AQUEST DOCUMENT AANP Àrees d’Alt Nivell de Protecció AIA Àrea d’Interès agrari o Avaluació d’Impacte Ambiental AIP Àrea d’Interès Paisatgístic ANEI Àrees Naturals d’Especial Interès ANIT Àrees Naturals d’Interès Territorial ARIP Àrea Rural d’Interès Paisatgístic APT Àrea de Protecció Territorial APR Àrea de Prevenció de Riscos. ART Àrees de Reconversió Territorial AT Àrees de Transició BOIB Butlletí Oficial de les Illes Balears CAIB Comunitat Autònoma de les Illes Balears CIME Consell Insular de Menorca DOT Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les Directrius d’Ordenació Territorial de les Illes Balears i de

mesures tributàries. EDAR Estació Depuradora d’Aigües Residuals ERE Edificacions en règim especial HE Horts d’Esplai IMD Intensitat Mitjana Diària de Trànsit. LEFO Llei 8/1988, d’1 de juny, d’edificis i instal·lacions fora d’ordenació. LEN Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial

protecció de les illes Balears. LGT Llei 2/1999 de 24 de març, general turística de les Illes Balears. LS76 Real Decret 1346/1976, de 9 d’abril, per el que s’aprova el Text Refòs de la Llei sobre el

Règim del Sòl i Ordenació Urbana LS92 Reial Decret Legislatiu 1/1992, de 26 de juny, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei sobre

Règim del Sòl i Ordenació Urbana LS98 Llei 6/1998, de 13 d’abril, sobre règim del sòl i valoracions. LSR Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic. MUSR Matrius d’Ús del Sòl Rústic (PTI). MOSR Matriu d’Ordenació del Sòl Rústic (DOT). NIDPA Norma Immediata Directa de Plena Aplicació PDS Pla Director Sectorial PERI Pla Especial de Reforma Interior PGOU Pla General d’Ordenació Urbana PHIB Pla Hidrològic de les Illes Balears PPO Pla Parcial d’Ordenació. PTI Pla Territorial Insular (25 d’abril 2003). RD Reial Decret RDL Reial Decret Llei SRC Sòl Rústic Comú SRP Sòl Rústic Protegit UA Unitat d’Actuació ZMT Zona Maritimoterrestre



1. INTRODUCCIÓ

1.1 ASPECTES GENERALS

El terme municipal de Ferreries és a Menorca el que menys costa té, tot i això s’estén des de la costa nord fins a la sud i limita amb els següents municipis: per l’oest amb Ciutadella i per l’est, al nord, amb es Mercadal i al sud amb es Migjorn. Amb 4.416 habitants (revisió del padró de 1 de gener de 2005), és el tercer municipi de Menorca per la cua pel que fa a població, només compten amb menys habitants els municipis des Mercadal i es Migjorn. En volum econòmic i en aparell productiu constitueix en canvi el penúltim municipi menorquí superant només es Migjorn. Cal dir que es Mercadal per exemple tot i tenir menys habitants té un parc turístic molt més desenvolupat a la costa nord, cosa que comporta un major nivell d’activitat econòmica. En una economia dominada per l’activitat turística de costa, el fet de ser un municipi amb poca costa suposa un contratemps important.

Municipi Població Nivell

econòmic Índexs

Industrial Comercial Restauració Turístic Activitat econòmica

Alaior 8308 8 21 17 18 165 19Es Castell 7066 7 7 7 10 30 8Ciutadella 26073 7 39 53 53 736 52Ferreries 4338 7 9 7 7 32 7Maó 26536 8 57 83 61 58 106Es Mercadal 3844 8 9 7 11 99 10Es Migjorn 1300 7 3 1 4 55 3Sant Lluís 5407 8 12 8 11 176 12

TAULA I. Indicadors d’activitat econòmica i població (2004). Font: Anuari Econòmic de Espanya (2004)

En superfície és el cinquè municipi més extens (65,9 km2), després des Mercadal, Ciutadella, Maó i Alaior.

Els habitants es concentren, quasi exclusivament, al nucli de Ferreries, on viu el 94% de la població resident. Hi ha, només, un altre nucli amb una certa entitat a Ferreries es tracta del nucli turístic de Cala Galdana, al sud del municipi, que al 2003 comptava amb 111 habitants. Pel que fa a la població disseminada, el seu volum es gairebé testimonial, comptant també un centenar d’habitants.

Ferreries compta amb 934 places d’allotjament turístic distribuïdes en 9 establiments (Conselleria de Turisme, any 2004). El 70 % de les places corresponen a places hoteleres.

Un percentatge elevat del terme municipal conserva una alta riquesa natural i paisatgística. Al municipi pertanyen els següents ANEI: Me-3 (dels Alocs a Fornells) que protegeix la costa nord del terme, Me-13 (de Binigaus a Cala Mitjana), que protegeix els barrancs de Trebalúger i Algendar cap a l’interior del municipi i la costa sud del terme a excepció del nucli urbà de Cala Galdana i l’ANEI 17 (Santa Àgueda – s’Enclusa) que protegeix la zona centre i nord del terme a l’àmbit més muntanyós.

El sector nord té com a elevacions principals el puig de Santa Àgueda, amb 260 metres d’altura i s’Enclusa, limitant amb la Mitjania, que emmarca el denominat Pla Verd. El sector de Migjorn està drenat per profunds barrancs, com el d’Algendar, que



desemboca a Cala Galdana i serveix de límit del terme municipal i el de Son Fideu, que aboca les seves aigües a Cala Trebalúger.

Aproximadament dos terços del terreny està sense cultivar, poblat en part per pins, alzines o matolls. L’agricultura, que ha perdut importància enfront de la ramaderia i de la producció de productes làctics, és tradicionalment de secà.

La població de Ferreries es troba a la carretera de Maó a Ciutadella al centre del municipi i rodejada per elevacions, entre d’altres s’Enclusa.



1.2 ANTECEDENTS I CONCEPTE

•••• Antecedents. El municipi de Ferreries, com ja s’ha comentat, té dues parts, des del punt de vista físic, clarament diferenciades, el nord i el sud, que condicionen l’estructura territorial resultant. A continuació, i de manera molt resumida, es detallaran els principals trets de la construcció del territori municipal fent referència a les dues parts esmentades abans i a la població de Ferreries, que situada al mig de les dues constitueix el nucli més important.

A l’àmbit de tramuntana els elements físic-ambientals constitueixen importants condicionants del model territorial municipal. En primer lloc, cal comentar que hi ha poca costa, i a més no hi ha platges que siguin un reclam turístic, és per aquest motiu que no s’han desenvolupat urbanitzacions. Per altra, banda l’orografia d’aquesta zona també és molt accidentada, és l’àrea més muntanyosa de Menorca, i aquest és un altre fet que també ha condicionat el desenvolupament urbanístic. Es podria afirmar que aquesta accidentabilitat del relleu ha afavorit la perdurabilitat dels usos naturals, en detriment dels usos urbans i fins i tot els agropecuaris.

Aquest món rural, en el qual apareixen integrats elements i processos naturals d'elevat valor, està gestionat per un reduït nombre de llocs de grans dimensions. De fet, històricament i avui per avui, és la zona amb un grau de concentració de l'explotació i de la propietat més elevada de tota l'illa. Crida l'atenció que algunes de les grans possessions identificades en el capbreu protocadastral de començaments de segle XVII es mantenen actualment quasi bé amb els mateixos límits que quatre segles enrera.

A l’àmbit del migjorn els elements del medi físic i natural també condicionen el model territorial del municipi de Ferreries. L’orografia en aquest cas ve marcada pels barrancs que travessen la plataforma calcària i que desemboquen al mar, a la costa sud, creant zones humides i cales. Igual que passava a la zona nord amb els relleus, aquí els barrancs han afavorit la permanència dels usos naturals, perquè en aquests indrets els sòls són pobres per a ser destinats a l’activitat agrícola, i el relleu és tan accidentat que no permet el desenvolupament urbanístic.

A la costa, el més destacable és l'absència d'assentaments permanents, de caràcter turístic-residencial, tot i els evidents recursos i l'atractiu que per al model turístic de sol i platja presenten, llevat de Cala Galdana que s’ordena al 1967 amb un Pla General. Les dificultats d'accés així com la manca de tot tipus de d'equipaments han contribuït a la denominació de platges verdes que se'ls atribueix. L'evolució, particular i tardana, del desenvolupament turístic, La via menorquina del creixement, és probablement el primer factor a considerar de l’escàs desenvolupament urbanístic de la costa sud de Ferreries. Menorca, deixant de banda d'altres aspectes, comptava a principis dels setanta amb un a estructura econòmica diversificada i sana. El turisme apareixia com un negoci més, però no com l'única sortida. Al conjunt cal afegir-hi el comportament de la propietat i de l'explotació de la terra, amb un sistema força arrelat que encara era dinàmic durant el darrer quart del segle XX, i el debat conservacionista, avançat a Menorca.

La fundació de la vila de Ferreries és deguda al rei Jaume II de Mallorca, que a principis del segle XIV féu construir l’església de Sant Bartomeu en uns terrenys que pertanyien a frares mercedaris.

El caràcter disseminat de la població no va afavorir el desenvolupament de Ferreries, que abans de finalitzar l’època medieval, comptava ja amb alguns nuclis aïllats de



població. Es tenen notícies de que el 1457 es varen fundar els llocs de Terraroja, Son Gornès, Son Gras i Ruma; i que l’any 1476 naixien els de Son Mercer i sa Mola. Tots ells com a petites cèl·lules de població.

Ferreries va prendre un impuls notable durant el segle XVIII, en plena dominació anglesa, amb la construcció del Camí d’en Kane, la primera via de comunicació que enllaçava Maó i Ciutadella i que passava per la vila.

El canvi econòmic de l'illa, en alguns aspectes ja des del segle XVIII, però especialment durant la darrera centúria, ha modificat en profunditat el perfil econòmic i funcional d'aquesta vila, amb el desenvolupament de l'activitat industrial i terciària i la pèrdua del protagonisme agrari passat. Consideració especial mereix el desenvolupament del polígon industrial situat a la vora del nucli tradicional.

La població es troba assentada al sud de la muntanya de s’Enclusa, sobre una elevació en el camí de Maó a Ciutadella. La part moderna del nucli urbà s’ha estès cap a les planes de Son Granot.

L’urbanisme del municipi es regula mitjançant un Pla General d’Ordenació Urbana aprovat definitivament el 13 de juny 1986, amb un text refós que és del desembre de 1996. A part dels dos documents anteriors s’han aprovat les següents modificacions des de l’aprovació definitiva del planejament:

Descripció Data aprov. definitiva

1. Delimitació UAU-4 Gener 24-04-922. Polígon d’actuació Núm 1 (PA-1 “Son Granot”) 8-10-903. N.U.Cala Galdana POIFE i SUP. 24-04-925. Habitatges de protecció oficial. 24-04-926. Balcons posteriors Zones 5 “eixampla” i 7b reordenació de l’edificació 23-09-937. NU Ferreries- Accés de llevant 24-11-949. Reculades Cala Galdana. 30-03-98

10. Catàleg de Protecció. 14-02-01

11. Delimitació Sòl urbà polígon industrial (segona fase). 14-02-0112. Alineació carrer número 2. 16-12-02

14. Adaptació a la llei de sòl rústic. 25-03-02

16. Pla especial de protecció del Paisatge configurat pels Penya-segats de Cala Galdana i la seva millora del medi urbà i el seu entorn

9-06-00

17. Adaptació a la llei de les DOT. 19-12-03

18. Equipament cultural. 2-10-0219. Regulació zona ses Fonts. -

20. Fitxa catàleg Històric hort de Sant Patrici. 25-02-02

21. Regulació d’alçada en zones amb A.R. M diferent -

23. Materials de les fusteries exteriors al Casc Antic (Zona 4) 26-04-04

24. Ampliació zona d’equipament per a residència geriàtrica i centre de dia. -

25. Regulació de piscines al nucli urbà de cala Galdana -

26. Adaptació puntual al PTI, regulació dels horts d’oci 28-02-2005

27 Ús turístic compatible amb el residencial tots dos en HUA 27-12-2005

28. Canvi zonificació equipaments i aparcaments al POIFE -

TAULA II. Modificacions del planejament del terme municipal de Ferreries



El 9 de juny del 2000 també fou aprovada amb prescripcions (les quals es complimentaren el 28 de maig del 2001) una Norma Complementària Reguladora de Capacitat de Població i de l’Índex d’Intensitat d’Ús del PGOU.

Amb posterioritat a l’aprovació del PGOU s’han aprovat dues normes bàsiques per a l’ordenació territorial de les Illes Balears. Es tracta de les Directrius d’Ordenació Territorial (DOT) i del Pla Territorial Insular de Menorca (PTI). Ambdós instruments es regulen a la Llei 14/2000 de 21 de desembre, d’Ordenació Territorial (LOT).

Les Directrius d’Ordenació Territorial de Balears de les Illes Balears i de mesures tributàries (DOT) foren aprovades definitivament com a Llei 6/1999, de 3 d’abril i han estat modificades en tres ocasions:

per la Llei 9/1999, de 6 d’octubre, de Mesures cautelars i d’emergència relatives a l’Ordenació del Territori i l’Urbanisme a les Illes Balears.

per la Llei 8/2003, de 25 de novembre, de mesures urgents en matèria d'ordenació territorial i urbanisme a les Illes Balears.

per la Llei 10/2003, de 22 de desembre, de mesures tributàries i administratives.

Les DOT estableixen al seu article 4 l’obligació dels municipis d’adaptar els seus instruments de planejament general vigents en el termini màxim de dos anys. El Planejament General de Ferreries ja està adaptat definitivament a les Directrius d’Ordenació del Territori (Modificació Puntual nº 17 del PGOU)

Per la seva banda el 25 d’abril de 2003 es va aprovar definitivament el Pla Territorial Insular de Menorca (PTI) que defineix el nou model territorial per a tota l’illa i el seu objectiu és el d’establir l’ordenació sostenible de tot el seu territori, entesa aquesta sostenibilitat en la seva triple vessant (ambiental, social i econòmica). A la disposició final primera d’aquest pla s’obliga, així mateix; als Ajuntaments a adaptar-se al PTI en un termini màxim de quatre anys.

Ferreries, igual que qualsevol altre territori, té un límit d'acord amb les seves capacitats i sobrepassar-lo pot generar processos de degradació impossibles de recuperar en el futur. Aquesta és, per sobre de totes, la primera finalitat del PTI de Menorca, és a dir, contribuir a una planificació més coherent i sostenible del territori menorquí. Per tant l’adaptació al PTI que es pretén dur a terme del planejament municipal de Ferreries s’ha d’entendre amb els mateixos termes, com a una adaptació de la planificació municipal amb criteris de sostenibilitat i d’ús racional del territori.

L’alteració del contingut del planejament urbanístic només admet dues figures jurídiques: la revisió o la modificació (article 154.2 del Reglament de Planejament Urbanístic).

El concepte de revisió està determinat a l’article 154.3 del Reglament de Planejament Urbanístic com “l’adopció de nous criteris respecte de l’estructura general i orgànica del territori o de la classificació del sòl, motivats per l’elecció d’un model territorial distint o per l’aparició de circumstàncies sobrevingudes, de caràcter demogràfic o econòmic, que incideixin substancialment sobre l’ordenació, o per esgotament de la capacitat del Pla”.

D’altra banda el Reglament de Planejament, en el seu article 154.4, defineix el que des del punt de vista jurídic s’entén per modificació del planejament general, com qualsevol alteració de les determinacions del Pla que no pugui ser considerada com revisió del mateix pla, encara que l’esmentada alteració dugui canvis aïllats en la classificació o qualificació del sòl.



El present document s’ha de considerar com una revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Ferreries, perquè preveu l’Adaptació del planejament al PTI i a més inclou tota una sèrie de canvis en el model territorial present. Tot plegat, suposa la incorporació de nous criteris respecte a l’estructura general i orgànica del territori i la classificació del sòl.

Pel que fa a l’adaptació al PTI (Disposició final primera) aquesta norma no especifica cap tipus de tramitació diferent a una revisió, limitant-se a establir els terminis (quatre anys). Sí que s’assenyala, que amb motiu de l’Adaptació es pot dur a terme una revisió substantiva del model urbanístic general municipal. S’hauran de determinar els sòls destinats al sistema general d’espais lliures per satisfer els estàndards legalment vigents.

L’objectiu instrumental últim de la present Adaptació consisteix en la transformació del PGOU en un instrument actualitzat quant a compliment de les determinacions i terminologia de la legislació urbanística vigent, especialment del PTI i dels instruments d’ordenació territorial que el desenvolupen.



1.3 UNA ADAPTACIÓ NECESSÀRIA, CONVENIENT I OPORTUNA

La necessitat de la Revisió ve determinada, en primer lloc, pel termini establert al PTI, a la disposició final primera, per adaptar el planejament general a les seves disposicions. Aquest termini en el moment de l’aprovació era de quatre anys, de manera que acaba el 17 de maig del 2007.

L’Agenda Local de Ferreries en el seu document de diagnosi ja fa referència al fet que el PTI proposa un model territorial alternatiu que s’haurà de tenir en compte en la futura revisió del planejament del municipi.

En segon lloc, la mateixa Agenda Local defineix com a línia estratègica l’impuls d’un model d’ordenació territorial sostenible i valorització del medi urbà. L’objectiu d’aquesta línia estratègica és revisar el planejament tenint en compte criteris de sostenibilitat, així com impulsar un model de mobilitat que doni prioritat als vianants i bicicletes al centre urbà, així com a l’ús del transport públic enfront el vehicle privat.

Finalment, en el moment d’inici de les tasques de revisió del PGOU, es planteja la necessitat de nou sòl residencial a l’àmbit del nucli tradicional de Ferreries per fer front a la demanda d’habitatges, sobretot de protecció oficial, i de nou sòl industrial per acollir les empreses que ja no tenen lloc a l’actual polígon.

La conveniència i oportunitat venen donades perquè la Revisió permetrà gaudir, a les persones interessades, d’un instrument urbanístic actualitzat, que recollirà totes les determinacions aprovades per la normativa i legislació supramunicipal, aportant una major claredat a l’hora de prendre decisions de caràcter urbanístic-territorial.

La revisió del PGOU permetrà també la incorporació dels criteris de sostenibilitat que preveu el PTI pel conjunt de l’illa de Menorca, i en conseqüència s’aconseguirà un model econòmic més respectuós amb el medi ambient i amb les generacions futures.

A part d’això, s’aprofitarà l’avinentesa de l’adaptació al PTI per introduir aquells canvis que es creguin oportuns en la millora del planejament vigent, per redissenyar tot un conjunt d’actuacions urbanístiques que no s’han desenvolupat amb el PGOU actual, i per millorar les dotacions d’equipaments, de serveis i d’habitatges, al municipi.



1.4 REVISIÓ I MODIFICACIÓ SEGONS LES PREVISIONS DEL PROPI PLA El PGOU vigent regula la seva revisió de planejament a l’article I.4:

“Es preveu la revisió d’aquest Pla General en qualssevol dels següents supòsits:

1.- Si han passat els dotze anys a partir de l’inici de la vigència del Pla.

2.- En virtut d’allò que disposa l’article 47.2 de la Llei del Sòl.

3.- En qualsevol moment, quan la població total del municipi resulti superior als 4.000 habitants de dret.

4.- Quan es trobin edificades el 50 % de les parcel·les dels sòls urbanitzables programats.

En el supòsit de l’apartat 3 s’acreditarà mitjançant el cens municipal, i en el de l’apartat 4 mitjançant estudi urbanístic, les conclusions del qual hauran d’aprovar-se per la Corporació Municipal del Ple, juntament amb l’acord d’encarregar la redacció d’un nou Pla General d’Ordenació.”

El Pla General vigent va ser aprovat definitivament l’any 1986, tot i que hi ha un text refós de 1996 i l’adaptació a les DOT del 2003. Per tant, ja han passat més de 12 anys des de l’inici de la vigència del pla, amb la qual cosa aquesta revisió es podria acollir perfectament al que apunta aquest primer supòsit.

En virtut del que apunta el supòsit 3 del present article també es podria procedir a la revisió del planejament vigent. Segons aquest punt, un motiu de revisió del planejament municipal seria superar la xifra de 4.000 habitants. I a 1 de gener de 2004, i segons dades de l’INE, IBAE i el padró municipal, la població del municipi de Ferreries era de 4.338 habitants.

En base als dos supòsits anteriors ja seria possible revisar el PGOU de Ferreries, però aquesta revisió ve imposada també pel PTI i per la necessitat d’adaptació a aquest en un termini màxim de 4 anys.



1.5 INCIDÈNCIA DE LA NORMATIVA SUPRAMUNICIPAL En les normes i el planejament de rang supramunicipal sovint hi ha aspectes que vinculen directament al planejament urbanístic d’àmbit municipal. En el moment present, aquest tipus de normativa d’aplicació directa es troba principalment a les DOT, al Pla Territorial Insular de Menorca (PTI) i als Plans Directors Sectorials (PDS).

Així mateix, amb posterioritat a la seva entrada en vigor, al Pla General han aparegut una sèrie de normes de divers rang que tenen incidència directa sobre ell. Són lleis, normes i plans que inclouen disposicions que afecten directament al planejament urbanístic de Ferreries. La seva repercussió sobre el Pla General és variable. Es citen a continuació amb caràcter no exhaustiu, les disposicions al·ludides, entre d’altres:

a) Lleis i decrets estatals: - Llei 6/1998, de 13 d’abril, sobre Règim del Sòl i Valoracions. Modificada pel

Real Decreto-Ley 4/2000, de 23 de junio, de Medidas Urgentes de Liberalización en el Sector Inmobiliario y Transportes.

- Reial Decret 1346/1976, de 9 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei sobre Règim del Sòl i Ordenació Urbana, a la part novament en vigor a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears com a conseqüència de la sentència 61/1997 del Tribunal Constitucional i en tot allò que no s’oposi a la Llei 6/1998 abans esmentada.

- Reial Decret Legislatiu 1/1992, de 26 de juny, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei sobre Règim del Sòl i Ordenació Urbana, en allò no expressament derogat per la Llei 6/1998 anterior ni per la sentència del Tribunal Constitucional relativa a aquesta llei.

- Reglamento de Planeamiento para el desarrollo y aplicación de la Ley sobre Régimen del Suelo y Ordenación Urbana, aprobado por Real Decreto 2159/1978, de 23 de junio.

- Reglamento de Gestión Urbanística para el desarrollo y aplicación de la Ley sobre Régimen del Suelo y Ordenación Urbana, aprobado por Real Decreto 3288/1978, de 25 de agosto.

- Reglamento de Disciplina Urbanística para el desarrollo y aplicación de la Ley sobre Régimen del Suelo y Ordenación Urbana, aprobado por Real Decreto 2187/1978, de 23 de junio.

- Llei 22/88, de 28 de juliol, de Costes i Reglament que la desenvolupa.

- Ley 4/1989, de 27 de marzo, de Conservación de los Espacios Naturales y de la Flora y Fauna Silvestres.

- Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries.

- Reial Decret-Llei 1/1998, de 27 de febrer, sobre Infraestructures comuns en els edificis per a l’accés als serveis de telecomunicació.

- Text Refós de la Llei d’Aigües (RDL 1/2001, de 20 de juliol) i Reglament del Domini Públic Hidràulic que la desenvolupa.

- Pla Hidrològic de les Illes Balears. Aprovat mitjançant el Reial decret 378/2001 de 6 d’abril. En vigor des del 21 d’abril de 2001.

- Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Renou



b) Lleis i decrets autonòmics:

- Llei 8/1988, d’1 de juny, d’Edificis i instal·lacions fora d’ordenació.

- Llei 5/1990, de 24 de maig, de Carreteres de la CAIB modificada per la Llei 10/2003, de 22 de desembre, de mesures tributàries i administratives

- Llei 9/1990, de 27 de juny, de traspàs de competències en matèria d’urbanisme i habitabilitat als Consells Insulars.

- Llei 10/1990, de 23 d’octubre, de Disciplina Urbanística.

- Llei 1/1991, de 30 de gener, d’Espais Naturals i de Règim Urbanístic de les Àrees d’Èspecial Protecció de les Illes Balears. modificada per la Llei 7/1992.

- Llei 3/1993, de 4 de maig, per a la Millora de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.

- Llei 6/1993, de 28 de setembre, sobre adequació de les xarxes d’instal.lacions a les condicions històrico-ambientals dels nuclis de població.

- Llei 8/1995, de 30 de març, d’Atribució de competències als Consells Insulars en matèria d’activitats classificades.

- Decret 2/1996, de 16 de gener, sobre Regulació de capacitats de població en els instruments de planejament general i sectorial.

- Llei 6 /1997, de 8 de juliol, del Sòl Rústic (i modificacions introduïdes per la Llei 9/1997, de 22 de desembre, sobre diverses mesures tributàries i administratives; per les DOT i per la Llei 9/1999, de 6 d’octubre, de Mesures Cautelars i d’Emergència relatives a l’Urbanisme i l’Ordenació del Territori).

- Decret 145/1997, de 21 de novembre, pel qual es regulen les Condicions d’higiene i habitabilitat d’habitatges i expedició de cèdules d’habitabilitat.

- Llei 12/1998, de 21 de desembre del Patrimoni Històric de les Illes Balears.

- Llei 2/1999 de 24 de març, general turística de les Illes Balears. modificada per la llei 9/2002 de 12 de desembre

- Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les Directrius d’Ordenació Territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries (DOT), modificada per la Llei 9/1999, de 6 d’octubre, de Mesures cautelars i d’emergència relatives a l’Ordenació del Territori i l’Urbanisme a les Illes Balears, per la Llei 8/2003, de 25 de novembre, de mesures urgents en matèria d'ordenació territorial i urbanisme a les Illes Balears i per la Llei 10/2003, de 22 de desembre, de mesures tributàries i administratives.

- Llei 13/2000, del Camí de Cavalls de Menorca

- Llei 2/2001 de 7 de març, d’atribució de competències als consells insulars en matèria d’ordenació del territori.

- Llei 11/2001 de 15 de juny, d'ordenació de l'activitat comercial a les Illes Balears.

- Decret 130/2001, de 23 de novembre, pel qual s'aprova la delimitació a escala 1:5.000 de les àrees d'alzinar protegit.

- Decret 147/2002, de 13 de Desembre, pel qual es desenvolupa la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears, en relació amb les activitats vinculades amb la destinació i naturalesa de les finques i el règim d'unitats mínimes de cultiu.



- Decret 20/2003, de 28 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament de supressió de barreres arquitectòniques .

- Llei 3/2005, de 20 d’abril, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears.

- Llei 11/2006, d’Avaluacions d’Impacte Ambiental i Avaluacions Estratègiques a les Illes Balears.

c) Planejament supramunicipal:

- Pla Territorial Insular de Menorca aprovat definitivament pel Ple del Consell Insular de Menorca dia 25 d’abril de 2003. Rectificació d’errors al BOIB nº 158 EXT de 14 de novembre de 2003. Modificació aprovada el 26 de juny de 2006.

- Pla Director Sectorial de Equipaments Comercials (Decret 217/1996, de 12 de desembre).

- Pla Director Sectorial de Pedreres Decret 61/1999, de 21 de maig. Aprovació Inicial del PDS de Pedreres de l’illa de Menorca (BOIB nº 98 de 13 de juliol de 2006).

- Pla Director Sectorial de Carreteres (Decret 87/1998, de 16 d’octubre). Modificat pel Decret 59/2001, de 20 d'abril.

- Revisió del Pla Director Sectorial Energètic (Decret 96/2005, de 23 de setembre.

- Pla Director Sectorial de Telecomunicacions de les Illes Balears (Decret 22/2006, de 10 de març).

- Pla Director Sectorial del transport de la comunitat autònoma de les Illes Balears (Decret 41/2006, de 28 d’abril).

- Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus no Perillosos de Menorca (BOIB nº 109 de 3 d’agost de 2006).

- Pla Especial de Telefonia Mòbil de l'illa de Menorca aprovat per Acord de la Comissió Insular d’Urbanisme de Menorca de data 25 de novembre de 2002.

- Pla Especial de Camí de Cavalls de l’illa de Menorca aprovat per Acord de la Comissió Insular d’Urbanisme de Menorca de data 19 de maig de 2003.



1.6 CONTINGUT TEMÀTIC DE L’ADAPTACIÓ Les propostes de la Revisió del PGOU es contenen en aquest text i en la documentació gràfica que l’acompanya.

S’enuncien els objectius i criteris generals de la revisió del planejament i es realitza una descripció de les diferències que sobre el model urbà i territorial es proposen. Així mateix es procedeix a una adaptació completa de tot el PGOU a les prescripcions del PTI.

El règim jurídic del sòl s’estableix a través de la classificació de la totalitat del mateix a una de les tres categories o classes previstes a la llei (urbà , urbanitzable i rústic). Les raons per les quals els diferents sòls han estat assignats a cada una de les categories estan degudament justificades en base als criteris de classificació continguts a la legislació urbanística vigent.

Tots els elements de la nova estructura general i orgànica del territori es determinen en funció d’un desenvolupament sostenible, en base a un creixement que s’ha de mantenir dins uns límits raonables, que contribueixi al benestar de la població en tots els seus aspectes, tot garantint el seu correcte desenvolupament econòmic i cultural, però a la vegada preservant i assegurant el manteniment dels valors ambientals, històrics i culturals que posseeix el territori municipal.



1.7 CONTINGUT DOCUMENTAL I CRITERIS DE L’ORDENACIÓ PROJECTADA

1.7.1 Documentació del Pla La documentació que constitueix el Pla General és la següent:

a) La Memòria Informativa constitueix un inventari territorial de totes aquelles variables que tenen algun reflex en el model territorial municipal. Aquesta memòria constitueix la base de la diagnosi territorial municipal i inclou la descripció espacial de variables com: fisiografia, litologia i geologia, hidrologia superficial i subterrània, capacitat agrològica dels sòls, riscos naturals, vegetació, fauna, espais naturals, paisatge, patrimoni, usos del sòl, població, economia, infraestructures, equipaments...

b) La Memòria Justificativa, parteix de la base de la Memòria Informativa i del model territorial per establir els objectius generals de l’ordenació i els criteris concrets que han de conduir a l’adopció de les distintes determinacions. És l’instrument bàsic per a la interpretació del Pla en el seu conjunt i opera supletòriament per resoldre les discrepàncies entre altres documents o entre distintes determinacions, si resulten insuficients per això les disposicions de les Normes.

També opera com un instrument d’interpretació perquè l’Ajuntament pugui resoldre sobre l’oportunitat d’autoritzar, amb les necessàries garanties d’objectivitat, transparència i equitat, tot allò que no estant expressament prohibit o no autoritzat per les Normes pugui ser permès en base als objectius i criteris del Pla.

c) La Memòria de Gestió recull les propostes d'ordenació contingudes en la Revisió del Pla General i el seu desenvolupament en el temps. La Memòria de Gestió és part substancial de la pròpia Revisió del Pla i no un document independent o independitzable. Aquesta Memòria inclou els següents apartats:

• El Programa d’Actuació del Pla General determina l’ordre normal de desenvolupament i execució del Pla General, tant en el temps com a l’espai, així com la prioritat de determinades actuacions, tot això d’acord amb els objectius generals de l’ordenació. Les seves previsions en allò referent a l’execució dels sistemes generals, al desenvolupament del sòl urbanitzable i a les actuacions en sòl urbà, complementades amb les majors especificacions contingudes a la memòria i a les normes, vinculen l’Ajuntament de Ferreries com administració responsable del compliment de Pla, així com als agents públics i privats en les seves respectives actuacions urbanístiques.

• L’Estudi Econòmico-Financer, de conformitat amb el que disposa l’article 42 del Reglament de Planejament, conté l’avaluació econòmica de les inversions programades, així com la seva assignació a Organismes o Entitats públiques a què es refereix el mencionat article, justificant la viabilitat financera de les dites previsions.

S'aborda conjuntament el Programa d'Actuació i l'Estudi Econòmic – Financer que prescriuen la Llei del Sòl, i se supera la dualitat d'ambdós documents, establint en un sol tot allò que es refereixi a la necessària gestió del Pla.

• Les fitxes de característiques relatives a totes aquelles porcions del territori dins de les diverses classes de sòl, per a les quals el Pla



proporciona precisions singulars respecte a la regulació zonal o remet a la redacció de figures de planejament o gestió en el desenvolupament del mateix, constitueixen part integrant del text normatiu i complement essencial de les precisions gràfiques dels plànols. Aquestes fitxes contenen determinacions, instruccions, criteris i recomanacions particularitzades per cada un dels àmbits a què es refereixen, i se recullen com un annex a la Memòria de Gestió de la Revisió del PGOU. A sòl urbà, les fitxes es refereixen a unitats d’actuació i a sòl urbanitzable, a sectors de planejament parcial.

d) Els plànols, on es plasmen les determinacions gràfiques del Pla. S’elaboraran els següents plànols:

• Estructura General i Orgànica del territori, a escala 1/10.000 (2 fulles numerades de la EG-1 a la EG-2). Estableix les determinacions més generals de l’ordenació del sòl: la classificació del sòl, la xarxa viària estructurant i la protecció del sòl rústic i la seva divisió en àrees.

• Ordenació el sòl rústic, a escala 1/5.000 (16 fulles, numerades des de SR-1 a SR-16). Estableixen la qualificació en sòl rústic, delimitant les categories de Sòl Rústic d’Especial Protecció i les des Sòl Rústic Comú, tal i com defineixen el PTI i les DOT. Aquests plànols inclouen també els equipaments i infraestructures localitzats al Sòl Rústic i la delimitació de la Zona Maritimoterrestre amb les seves afeccions.

• Ordenació del sòl urbà i urbanitzable, a escala 1/1.000 (11 fulles numerades des de la SU-1 a la SU-11). Estableixen la zonificació del sòl, l’assignació d’usos detallats i règim edificatori propis de cada zona, els àmbits del planejament de desenvolupament, la delimitació dels usos dotacionals i espais lliures, tant els de caràcter local, com els sistemes generals. Per la seva major precisió, pròpia de la seva escala, prevaldran sempre sobre la resta de plànols en allò que es refereix a les seves determinacions i continguts específics. Contenen també l’atermenament del domini públic marítimo-terrestre al qual se refereix el Capítol III de la Llei de Costes i la zona sotmesa a servitud de protecció a que es refereix la Disposició Transitòria Tercera de la dita Llei en relació amb l’article 23 de la mateixa. A part de la qualificació (que serà sobre solars) hi ha d’haver unitats d’actuació, límits dels plans especials i la ZMT.

• Alineacions i altures en sòl urbà, a escala 1/1.000 (9 fulles numerades des de la SU-PA-3 a la SU-PA-11). En aquests plànols s’estableixen les alineacions, les profunditats edificables i el nombre de plantes admesos a cada zona.

• Infraestructures, a escala 1/5.000. Comprèn dues fulles: INF-1 (Ferreries) i INF-2 (cala Galdana). Aquests plànols inclouran la informació referent a les següents infraestructures: xarxa de clavegueram i aigües pluvials i xarxa d’abastiment d’aigua potable.

• Espais Naturals, a escala 1/25.000. Una fulla que inclou els espais naturals de la Xarxa Natura 2000 i els de la LECO.

• Àrees de Prevenció de Riscos, a escala 1:5.000, (16 fulles numerades des de l’APR-1 a l’APR-16). Estableixen els límits de les Àrees de Prevenció de Risc d’incendi, inundació, erosió, esllavissament i contaminació d’aqüífers, segons les determinacions gràfiques del PTI.



• Altres plànols, sobretot informatius, sense una escala específicament definida. Aquí s’inclou el plànol informatius del creixements del sòl urbà per consolidació a aquells àmbits on s’augmenta el sòl urbà.

A manera de resum s’afegeixen les següents taules que estableixen la relació de tots els plànols que acompanyen aquesta Revisió del PGOU.

Mapa Plànol Núm. plànols Escala

Estructura General i Orgànica del Territori EG-1- EG-2 2 1 : 10.000 Ordenació del Sòl Urbà i Urbanitzable. Ferreries SU-01–SU-09 9 1: 1.000 Ordenació sòl

urbà Ordenació del Sòl Urbà i Urbanitzable. Cala Galdana SU-10–SU-11 2 1: 1.000

Determinacions per al sòl Urbà. Ferreries

SU-PA-03– SU-PA-09 7 1: 1.000 Profunditats i

alineacions sòl urbà Determinacions per al sòl Urbà.

Cala Galdana SU-PA-10– SU-PA-11 2 1: 1.000

Ordenació del Sòl Rústic SR-01–SR-16 16 1: 5.000

Àrees de Prevenció de Riscos APR-01–APR-16 16 1: 5.000

Xarxa de Sanejament i Subministrament d’aigua.Ferreries INF-01 1 1: 5.000

Infraestructures Xarxa de Sanejament i Subministrament d’aigua. Cala Galdana INF-02 1 1: 5.000

Espais Naturals Espais Naturals EN-01 1 1: 25.000 Classificació del sòl urbà per consolidació a Ferreries Informatiu 1 1 1:1.500

Informatiu Classificació del sòl urbà per consolidació Ferreries (àmbit cementiri) Informatiu 2 1 1:1.000

TAULA III. Llistat de Plànols que acompanyen la Revisió del PGOU

d) Les Normes Urbanístiques constitueixen el cos regulador específic de l’ordenació urbanística del municipi de Ferreries. Prevalen sobre la resta de documents del Pla per tot allò que s’estableix sobre desenvolupament, gestió i execució del planejament i pel que fa al règim jurídic propi de les distintes categories de sòl i dels aprofitaments públics o privats admissibles.

Per allò no previst a les normes s’acudirà al disposat a l’ordenament jurídic general de l’Estat i a l’autonòmic de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears; i per a la seva possible interpretació es farà servir el contingut de la Memòria Justificativa i els restants documents del Pla.

Les Normes tenen el seu vessant gràfic en els plànols del Pla, on se detallen les porcions del territori sotmeses a una regulació diferencial. Les determinacions gràfiques dels plànols són d’igual naturalesa normativa que les escrites, constituint ambdues un conjunt inseparable.

e) L’Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA) és un estudi que forma part de l’Avaluació Ambiental Estratègica i té per objecte la identificació, predicció i interpretació, així com la prevenció o correcció, de les conseqüències o impactes ambientals que determinades actuacions poden causar al benestar de l’home i al seu entorn. En el present cas l’ISA ha d’avaluar els efectes produïts per les accions derivades de les determinacions del PGOU. Es considera que generen impactes ambientals aquelles actuacions que produeixen una alteració sensible en el medi o en algun dels components del medi.



1.7.2 Tècniques de regulació Les tècniques de regulació són els mecanismes tècnico-jurídics utilitzats per a la concreció de l’ordenació projectada a través de la regulació diferencial. La principal d’aquestes tècniques és la classificació del sòl, però també n’hi ha d’altres com: la divisió bàsica del territori, la definició i regulació d’usos, la definició dels tipus d’ordenació de l’edificació, la regulació de la forma i posició dels edificis, el règim dels edificis existents i la regulació dels fora d’ordenació. Amb independència de les anteriors tècniques revesteixen de singular importància les següents: la qualificació del sòl, el règim i la qualificació dels sistemes generals i la programació de les actuacions.

a) La divisió bàsica del territori. La divisió bàsica del territori de Ferreries es fa en base a:

• Sòl urbà finalista, on es detalla l’ordenació i la normativa que és d’aplicació, segons el disposat a les Normes Urbanístiques. El nivell de precisió és suficient com per poder sol·licitar en el seu cas i sense més tràmit intermedi, la corresponent llicència d’obres d’edificació, sempre i quan no existeixin obligacions sense complimentar en allò relatiu a la urbanització o a les cessions i restants càrregues que poden recaure sobre la parcel·la per a la qual es formula la sol·licitud.

• Unitats o polígons d’actuació en sòl urbà, l’ordenació dels quals queda resolta de manera completa i detallada a la documentació gràfica del Pla General i a les fitxes corresponents.

• Sectors de sòl urbanitzable, que s’hauran d’ordenar i desenvolupar mitjançant el corresponent Pla Parcial seguint els criteris, determinacions i recomanacions que al respecte contenen les fitxes de característiques respectives.

• Àrees de sòl rústic, subjectes a diverses modalitats de protecció i en conseqüència a regulació diferencial.

b) La definició i regulació d’usos. La classificació funcional dels usos és un mecanisme necessari i fonamental per la regulació dels mateixos a cada zona d’ordenança de sòl urbà o àrea de sòl rústic.

• Segons la seva assignació urbanística, es defineixen nivells de desagregació o detall diferents segons sigui l’escala o el contingut:

i. Usos generals, per a la definició més bàsica de l’estructura territorial.

ii. Usos globals, per a l’ordenació bàsica dels sòls urbanitzables i l’estructura territorial.

iii.Usos detallats, per a la regulació del règim de zones d’ordenança de sòl urbà o àrees de sòl rústic.

• Segons la seva utilització, es classifiquen en tres grups:

i. Usos públics.

ii. Usos col·lectius.

iii. Usos privats.



• Segons la possibilitat d’aprofitament econòmic, segons sigui susceptible de tràfic jurídic privat o no, es distingeix:

i. Usos lucratius. ii. Usos no lucratius.

• Segons el seu grau de compatibilitat: i. Usos permesos. ii. Usos condicionats iii. Usos prohibits

• Segons la titularitat pública o privada dels equipaments o infraestructures quan tal consideració tingui rellevància urbanística, es diferencia entre: i. Usos de domini públic. ii. Usos de domini privat.

La definició i classificació completa dels usos se troba en el títol corresponent de les Normes Urbanístiques. Aquí es presenta l’esquema d’aquesta classificació general dels usos. Pel Sòl Rústic s’haurà de tenir present la classificació d’usos que proposa el PTI a les MUSR del seu Annex.

Generals Globals Detallats 0.1 Agrari 0.2 Extractiu Rural 0. Primari 0.3 Mediambiental

1. Residencial unifamiliar 1.1 Habitatge unifamiliar 2.1 Habitatge plurifamiliar Residencial

2. Residencial plurifamiliar 2.2 Residència comunitària 3.1 Indústries 3.2 Magatzems 3. Secundari 3.3 Tallers industrials 4.1 Comercial 4.2 Serveis 4.3 Turístic

Productiu

4. Terciari

4.4 Establiments públics 5.1 Socio-cultural 5.2 Docent 5.3 Assistencial 5.4 Administratiu-institucional 5.5 Esportiu 5.6 Seguretat 5.7 Sanitari 5.8 Religiós 5.9 Funerari

5. Equipament comunitari

5.10 Recreatiu 6.1 Xarxa viària 6.2 Instal·lacions urbanes 6.3 Transport 6.4 Telecomunicacions

6. Comunicacions i infraestructures

6.5 Aparcaments de vehicles 7.1 Espais lliures públics 7.2 Espais lliures privats

Dotacional

7. Espais lliures 7.3 Horts urbans

TAULA IV. Quadre de classificació d’usos



c) Els tipus d’ordenació de l’edificació. De cara a la definició volumètrica de l’ordenació projectada, el Pla General estableix tres tipus d’ordenació de l’edificació diferents:

• Tipus d’edificació segons alineació a espai lliure públic o vial. És aquell en què la posició i forma de les edificacions venen determinades pels següents paràmetres i condicions:

i. Obligació de situar la façana enrasada amb l’alineació oficial del vial o espai lliure públic, o a una distància determinada dels mateixos.

ii. Limitació de l’espai edificable de cada parcel·la per una distància o profunditat edificable constant mesurada a partir de l’alineació oficial.

iii. Altura màxima.

• Tipus d’edificació segons regulació de parcel·la. És aquell en què la disposició i forma de les edificacions a cada parcel·la queda regulada per paràmetres de reculada, ocupació, altura i coeficient d’edificabilitat net.

• Tipus d’edificació segons volumetria específica. És aquell en què la forma i situació de les edificacions no s’ajusta plenament a cap dels dos tipus anteriors i ve determinada pel propi Pla General o per un instrument que s’incorpori o el desenvolupi (normalment, estudis de detall o unitats d’actuació), establint-se una ordenació de volums arquitectònics particular i/o amb paràmetres singulars.



1.8 NATURALESA, VIGÈNCIA I EFECTES DEL PLA GENERAL

1.8.1 Naturalesa i marc jurídic del Pla General El Pla General de Ferreries és l’instrument d’ordenació integral del territori del municipi i, a tal efecte defineix els elements bàsics de l’estructura general del territori i classifica el sòl, establint els règims jurídics corresponents a cada classe i categoria del mateix. Ja sigui directament o per mitjà dels instruments de planejament prevists per al seu desenvolupament, el Pla General delimita les facultats urbanístiques pròpies del dret de propietat del sòl i especifica els deures que condicionen l’efectivitat i exercici legítim de les esmentades facultats.

El contingut del present document és el resultat de la Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de 1986 i les seves posteriors modificacions.

El Pla General i la documentació que l’integra substitueixen plenament, en allò que es refereix al terme municipal de Ferreries, a les figures de planejament municipal citades al paràgraf anterior, exceptuant les modificacions puntuals explícitament relacionades en la disposició derogatòria del Pla. Aquestes fan referència principalment a les modificacions relacionades amb el Catàleg de Protecció del Patrimoni i amb el Pla Especial de Protecció dels penya-segats de cala Galdana, els quals mantenen la seva vigència.

El Pla General ha estat redactat de conformitat amb la Llei 6/1998, de 13 d’abril, sobre Règim del Sòl i Valoracions (en endavant LS98), i en allò no derogat per ella, pel Reial Decret Legislatiu 1/1992, de 26 de juny, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei sobre Règim del Sòl i Ordenació Urbana (en endavant LS92), i el Reial Decret 1346/1976, de 9 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei sobre Règim del Sòl i Ordenació Urbana (en endavant LS76), així com els Reglaments que la desenvolupen i la legislació sectorial estatal i autonòmica en els aspectes en què són d’aplicació.

S’han seguit en particular els criteris i determinacions del cos normatiu del Pla Territorial Insular de Menorca, tot tenint en compte que l’actual Pla General té una adaptació recent a les Directrius d’Ordenació Territorial.

1.8.2 Vigència i revisió del Pla General La revisió del Pla General entra en vigor a partir de la data de publicació de la seva aprovació definitiva. La seva vigència serà indefinida, com correspon a un planejament d’àmbit municipal sense perjudici de les seves eventuals modificacions o revisions.

L’entrada en vigor de l’Adaptació del Pla General li concedeix els següents efectes:

a) Publicitat, cosa que suposa el dret de qualsevol ciutadà a consultar per sí mateix o a recopilar informació escrita o gràfica, sobre el seu contingut i aplicació, en la forma que es reguli segons les presents normes.

b) Executorietat, que implica, per una part, la facultat per emprendre la realització dels projectes i obres prevists en el Pla, la declaració d’utilitat pública dels mateixos i la necessitat d’ocupació dels terrenys i edificis corresponents a les finalitats d’expropiació o d’imposició de servitud i, en general, l’habilitació per a l’exercici per part de l’Ajuntament de les funcions anunciades per la Llei i pel propi Pla en allò que sigui necessari per al compliment de les seves determinacions.



c) Obligatorietat, que comporta el deure, legalment exigible, del compliment exacte de totes i cada una de les seves determinacions, tant per a l’Ajuntament i la resta d’organismes de l’Administració pública, com per als particulars.

Tot i la seva vigència indefinida el Pla General es podrà revisar en base als següents supòsits:

a) Si han passat 12 anys a partir de l’inici de vigència del Pla.

b) Si s’aprova un Pla d’Ordenació d’àmbit supramunicipal que comprengui el terme municipal de Ferreries i que disposi o faci necessària la revisió.

c) Si les previsions dels nivells de dotació urbanística exigeixin una major superfície de sòl destinat a equipaments públics pertanyents a Sistemes Generals, sigui per la mateixa evolució del turisme i/o la població, sigui com a conseqüència de l’entrada en vigor de disposicions de rang suficient que així ho determinin.

d) Quan l’execució del Pla posi de manifest la possibilitat i conveniència d’ampliar els seus objectius mitjançant ulteriors desenvolupaments del mateix model d’ordenació no prevists inicialment i que requereixin la reconsideració global de les previsions econòmiques i financeres.

d) Si s’han de tramitar modificacions concretes de les determinacions del Pla que donin lloc a alteracions substancials de l’estructura general del territori del municipi o de les determinacions substancials que la caracteritzen.

e) Quan altres circumstàncies sobrevingudes d’anàloga naturalesa i importància ho justifiquin, per afectar als criteris determinants de l’estructura general i orgànica del territori o de la classificació del sòl, i així ho acordi motivadament el Ple de l’Ajuntament.

Si no es produeix cap dels supòsits anteriors, s’estima que la vigència d’aquest Pla General es podria allargar fins al 2019.

Per la seva part el Programa d’Actuació del Pla General serà revisat cada quatre anys des de la seva entrada en vigor.

1.8.3 Desenvolupament del Pla General L’ordenació projectada pel Pla General es desenvoluparà, en el seu cas, pels corresponents Plans Parcials, Plans Especials i Estudis de Detall, d’acord amb el previst a l’article 6.3 de la LS76 i 4 del Reglament de Planejament Urbanístic.

Amb la finalitat de dotar de suficient homogeneïtat la documentació que desenvolupi el Pla, els instruments de desenvolupament es redactaran respectant i incorporant les especificacions dels diferents elements normatius que el Pla defineix per a implementar les seves determinacions vinculants.



1.9 TRAMITACIÓ ADMINISTRATIVA DEL PLA El present document s’ha sotmès a un procés de tramitació administrativa marcat per successives passes que assenyala el Reglament de Planejament Urbanístic en els seus articles 123 i següents.

a) Inici de la Revisió del Pla General. El Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària de dia 30 de setembre de 2004, va aprovar el Plec de clàusules tècniques i el Plec de clàusules administratives particulars per a la contractació de les obres dels treballs de consultoria i assistència per a la revisió del PGOU de Ferreries i la seva adaptació al PTI. El 21 de desembre de 2004 el plenari de l’Ajuntament per unanimitat va decidir contractar la redacció del Pla General.

b) Avanç d’Adaptació del Pla General. L’Avanç de la Revisió del Pla General fou aprovat inicialment pel Ple de la Corporació en sessió extraordinària celebrada el 9 de febrer de 2006. L’exposició pública tingué lloc durant un mes.

1.10 AUTORIA TÈCNICA El document apte per a la seva aprovació inicial de la Revisió del Pla General ha estat elaborat pel Gabinet d’Anàlisi Ambiental i Territorial SL, entre gener de 2005 i novembre de 2006. L’equip que ha redactat el document està integrat per:

• José Antonio Aguiló Oliver, arquitecte superior, co-director del treball.

• Josep Manchado Rojas, geògraf, co-director del treball.

• Miquel Àngel Escanelles Garau, geògraf.

• Jaime Seone Torres, geògraf

• Antoni Pons Esteva, geògraf.

• Martí Llobera O’brien, biòleg.

Contribucions municipals:

• Miquel Valera Taltavull (Arquitecte de l’Ajuntament de Ferreries).

• Xavi Cardona Mercadal (Arquitecte Tècnic de l’Ajuntament de Ferreries).



2. OBJECTIUS I CRITERIS GENERALS DE LA REVISIÓ

En el present capítol s’elaborarà una relació de tots els objectius i criteris considerats en la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Ferreries i la seva adaptació al PTI. Els objectius i criteris s’estructuraran d’acord als següents punts:

• Objectius i criteris del Pla Territorial Insular de Menorca. El PTI preveu a les seves disposicions criteris i objectius que han de seguir els planejaments generals a l’hora de ser revisats o adaptats.

• Objectius i criteris de l’Agenda Local. A la fase d’Anàlisi i Diagnosi de l’Agenda Local de Ferreries es plantegen objectius i mesures que s’han de tenir presents en la planificació territorial i urbanística del municipi.

• Objectius i criteris de la revisió del PGOU i adaptació al PTI. A part dels objectius i criteris que venen marcats per altres instruments, la revisió també es planteja els seus propis objectius a assolir en el procés de planificació i els seus propis criteris que hauran de servir de pautes d’ordenació.



2.1 OBJECTIUS I CRITERIS DEL PTI

L’objecte del Pla territorial insular de Menorca és establir l'ordenació sostenible del territori de l'illa de Menorca. Els objectius, detallats a l’article 2, són:

a) Millorar la qualitat de vida dels ciutadans a través de l’ordenació del territori insular i dels seus recursos naturals. Aquesta ordenació ha d’ésser racional, equilibrada i sostenible.

b) Definir una estructura espacial que permeti la compatibilització entre el

desenvolupament socioeconòmic i la cohesió territorial i social.

c) Aconseguir l’equilibri entre els desenvolupaments urbans i la protecció i millora dels recursos ambientals, els espais agrícoles, els espais naturals i els paisatges.

d) Gestionar els recursos naturals, l’energia i els residus basant-se en la

planificació integrada dels usos del sòl, les activitats i els fluxos d’energia, per tal de reduir la pressió sobre el medi ambient.

e) Promoure la integració i cohesió socials satisfent les necessitats d’habitatge

assequible, les activitats econòmiques d’interès general, els equipaments públics i les infraestructures.

f) Altres objectius mencionats són el control de la demanda de mobilitat i trànsit

rodat; la preservació de la qualitat de l'aire, l'aigua, el sòl i el subsòl, els ecosistemes d'interès i els paisatges; la salvaguarda dels conjunts urbans d'interès i del patrimoni edificat; i la prevenció i control dels riscos naturals, dels tecnològics, de la contaminació i dels elements nocius.

Per la seva banda els principis informadors, detallats a l’article 3, són:

a) El desenvolupament sostenible. És sostenible el desenvolupament que satisfà les necessitats actuals en termes que no posen en perill la possibilitat per a les futures generacions de cobrir les seves pròpies necessitats. El desenvolupament sostenible millora la qualitat de vida sense fer malbé els equilibris bàsics dels ecosistemes.

b) La carta d’Aalborg segons la qual el desenvolupament urbà s’ha de basar en una triple sostenibilitat:

i. Ambiental, que exigeix: la no superació de la capacitat de càrrega dels ecosistemes pel consum de recursos renovables o la no superació de la capacitat d’absorció de l’aire, aigua i sòl pel ritme d’emissió de contaminants.

ii. D’ocupació i transformació del sòl que exigeix: la preferència de reutilitzar sòl per sobre del nou creixement i evitar la dispersió urbana, procurant la integració d’usos i funcions per reduir la mobilitat.

iii. De mobilitat urbana que exigeix la reducció de l’ús innecessari de vehicle motoritzats i l’atorgament de preferència al mitjans de transport respectuosos amb el medi ambient.



A l’article 11 se defineixen els objectius per a la coordinació de les accions de les administracions públiques i la valoració de les privades. A continuació es relacionen aquells que afecten el planejament i el model territorial de Ferreries:

1. En matèria medi ambiental i de recursos naturals:

• Identificar i delimitar, per a la seva preservació i millora, els espais naturals de valor estratègic per a l'illa.

• Consolidar, en congruència amb l'objectiu anterior, el sistema d'espais naturals protegits com a eix vertebrador de l'ordenació del territori insular i la traducció específica de la declaració de l'illa com a reserva de biosfera, afavorint la connexió ecològica dels distints espais protegits.

• Desplegar les figures de planejament especial de les ANEI i ARIP.

• Proposar la creació de dos nous parcs naturals: un d’integrat per barrancs i platges verges sobre la base dels actuals ANEI Me-13 i Me-14 i un altre de muntanya i litoral de Tramuntana sobre la base de les ANEI Me-2 i Me-3.

• Proposar la declaració de les següents reserves naturals marines, d’acord amb la Llei estatal 4/1989, a la zona nord de les ANEI Me-2 i Me-3 i davant les ANEI Me-13 i Me-14.

• Proposar la declaració com a reserves naturals de les zones humides de Santa Galdana i Trebalúger.

• Recuperar l'ús públic de les vies tradicionals de connexió de zones d'interès ambiental o patrimonial tot preservant la integritat dels paratges que travessen; especialment i pel seu valor històric del traçat del Camí de Cavalls, que recorre el perímetre litoral de l'illa.

• Organitzar i controlar de forma adequada els accessos dels espais de valor natural i d’esplai i, entre ells i en funció de la seva capacitat d'acollida i amb suport en la xarxa d'itineraris paisatgístics, de les principals platges que constitueixen focus d'atracció turística i, al mateix temps, els espais de particular sensibilitat i fragilitat ambiental.

• Estudiar l'oportunitat d'establir microreserves de fauna, concretament en illots, per a poblacions en perill d'extinció.

• Potenciar, coordinar i articular en el territori les possibilitats dels programes i les accions agroambientals i forestals de la nova política agrària comunitària europea.

• Identificar i delimitar, per tal de preservar les característiques de l'espai rural generadores d'ecosistemes d'alt valor ecològic i estètic i mantenir i potenciar un sector primari sosteniblement i econòmicament viable, els àmbits rurals objecte d’explotació agrària mereixedors de quedar subjectes a un règim específic que, en qualsevol cas, exclogui tot procés de transformació per mitjà de la urbanització.

2. En matèria de protecció del patrimoni històrico-artístic i cultural:

• Assumir els objectius generals que articulen els distints programes que configuren el Pla de gestió del patrimoni de l'illa de Menorca i les accions rellevants proposades des d'aquest, entre les quals destaca: la de redactar i actualitzar els catàlegs de patrimoni històric municipals i incloure’ls en els instruments de planejament.



3. En matèria de mobilitat, articular un model integrat i complet basat en les peces bàsiques següents:

• Constituir el canal de comunicació dels nuclis tradicionals de l'illa (Maó/Ciutadella) tant en eix vertebrador del sistema lineal i policèntric de ciutats (extensiu a Migjorn i Fornells) com en element principal de l'ocupació de l'interior de l'illa.

• Articular el conjunt de canals de comunicació dels nuclis urbans a les àrees turístiques del litoral en una xarxa de connexió territorial.

4. En matèria d'assentaments urbans:

• Potenciar, paral·lelament, el desenvolupament dels nuclis urbans tradicionals interiors per tal de reequilibrar el territorial insular.

• Enfortir els nuclis tradicionals com a alternativa a la creació de nous assentaments dispersos i organitzar els nous creixements en coherència espacial amb els teixits urbans existents.

5. En matèria d'accions de transformació territorial:

• Revitalitzar el centre històric.

• Potenciar l'activitat industrial com a factor de reequilibri territorial i de diversificació sectorial de l'economia.

• Preveure sòl idoni i suficient per acollir la demanda endògena d’habitatge protegit amb la finalitat de garantir l'accés de la població resident a un habitatge assequible.

6. En matèria de carreteres:

• Realitzar, amb un disseny compatible amb els valors naturals i paisatgístics dels terrenys que travessa la Variant de Ferreries.

7. En matèria d'energia:

• Fomentar l'eficiència del consum sense disminuir la qualitat del servei energètic.

• Minimitzar els impactes ambientals de la generació, el transport, la distribució i, en general, el subministrament d'energia.

• Potenciar les energies renovables i autòctones.

• Potenciar la diversificació energètica, analitzant (i triant) les alternatives més adequades.

• Potenciació de les mesures d’estalvi energètic.

8. En matèria de telecomunicacions:

• Assegurar l'accés als serveis de telecomunicació a tots els ciutadans.

• Ordenar la instal·lació d'infraestructures per tal d’assegurar la salut dels ciutadans i el respecte al medi ambient, especialment al paisatge.



9. En matèria de proveïment d'aigua:

• Incentivar la gestió integrada de l'aigua, els elements naturals, les obres i instal·lacions d'infraestructura hidràulica, les normes d'utilització i les regles d'explotació, de manera que s'optimitzin la producció i assignació dels recursos existents i es faci possible incrementar els excedents i mantenir l'explotació del recurs de forma sostenible.

• Concentrar la gestió de l'aigua en els aspectes essencials següents:

a) Distribució equilibrada de recursos.

b) Estalvi de recursos per mitjà de l'increment de l'eficiència en el consum.

c) Millora de la qualitat dels abocaments.

d) Ús racional dels recursos per mitjà d'una gestió unificada tant en aspectes quantitatius com qualitatius, de manera que es reservin els recursos de millor qualitat per als usos més exigents; és a dir, el subministrament de la població.

e) Evitar l'increment de les dotacions d'aigua per a reg, excepte si s'utilitzen aigües reciclades.

f) Desincentivar el consum excessiu d’aigua mitjançant polítiques impositives.

• Desplegar una política de reutilització d'aigües depurades.

10. En matèria d'equipament cultural:

• Dotar tots i cada un dels municipis de l'illa amb un centre cultural com a equipament bàsic i polivalent.

11. En matèria d'assentaments:

• Satisfer les necessitats d'allotjament de la població resident permanent. • Garantir l'accés de la població resident a un habitatge assequible. • Establir pautes per minimitzar l'impacte del creixement urbà sobre els recursos

naturals i rurals i la identitat dels nuclis.

12. En matèria de foment de la qualitat i desestacionalització de l'oferta turística:

• Definir i fomentar una diversificació dels productes turístics orientada a la consecució d'un model de desenvolupament turístic ambiental econòmicament sostenible.

• Establir els paràmetres reguladors per a la localització de noves places i la reconversió de les ja existents a fi de promoure la qualitat arquitectònica dels allotjaments i la seva inserció harmoniosa en el medi ambient.

• Fomentar actuacions de transformació de l'oferta orientades al millor aprofitament de la infraestructura disponible.

• En matèria d'activitats turístiques en el medi rural:

o Garantir el manteniment de les activitats agràries (agrícoles, ramaderes i forestals) com a substrat del model territorial de Menorca.

o Diversificar el producte turístic cap a fórmules de gaudi de la naturalesa.



2.2 OBJECTIUS I CRITERIS DE L’AGENDA LOCAL El març de 2002 el Consell Insular de Menorca va posar en marxa l’elaboració d’Auditories Ambientals de les Agendes Locals Municipals a les quals s’establien els objectius bàsics de la Cimera de Rio. S’han assolit dues fases en el procés d’Agenda Local de Ferreries, la primera d’elles és l’Auditoria Ambiental i la segona el Pla d’Acció Ambiental.

El Pla d’Acció Ambiental és un document que se redacta a partir de les conclusions de diagnosi de l’auditoria ambiental, i esdevé una eina que ha de permetre planificar les accions necessàries per encaminar al municipi cap a un model basat en el desenvolupament sostenible.

Al Pla d’Acció Ambiental s’identifiquen les línies estratègiques de Ferreries que han de servir per fixar els eixos fonamentals de la política de desenvolupament local sostenible amb la finalitat d’abordar els problemes detectats a la diagnosi. S’han definit 6 línies estratègiques i a continuació s’enumeren aquelles que tenen implicacions pel planejament i pel model territorial del municipi.

“1. Impuls d’un model d’ordenació territorial sostenible i valorització del medi urbà. L’objectiu d’aquesta línia estratègica és revisar el planejament tenint en compte criteris de sostenibilitat, així com impulsar un model de mobilitat que doni prioritat als vianants i bicicletes al centre urbà, així com a l’ús del transport públic enfront el vehicle privat.

2. Preservació de l’entorn natural. L’objectiu d’aquesta línia estratègica és aportar noves eines per a facilitar la gestió de l’entorn natural (estudis, redacció de plans especials de les àrees protegides, creació de noves figures de protecció, etc.) i millorar la gestió de la flora i la fauna, dels fons marins i de les àrees que gaudeixen d’algun tipus de protecció.

3. Gestió dels aspectes ambientals seguint criteris de sostenibilitat. L’objectiu d’aquesta línia estratègica és millorar la gestió actual de l’aigua, energia i residus, tenint en compte criteris de sostenibilitat: estalvi, major eficiència en l’ús, promoció de fonts alternatives, disminució dels afluents residuals, etc.

5. Dinamització social i econòmica local. L’objectiu d’aquesta línia estratègica és diversificar l’economia, potenciant els oficis menys impactants i canviant el model turístic actual, promoure el món rural, facilitar l’accés a l’habitatge, i facilitar la integració i participació de tots els col·lectius a la societat.”

Per cada línia estratègica del Pla d’Acció Ambiental defineix programes d’actuació que se podrien definir com els objectius a assolir per el conjunt d’accions concretes. Tot seguit s’enumeren aquells programes d’actuació que afecten amb la seva definició bé el planejament municipal o bé el model territorial.

LE 1. Impuls d’un model d’ordenació territorial sostenible i valorització del medi urbà PA 1.1. Adequar el planejament i millorar el medi urbà PA 1.2. Millorar el medi urbà PA 1.3. Promoure un model de mobilitat sostenible

TAULA II. Programes d’Actuació per a la Línia estratègica 1.



LE 2. Preservació de l’entorn natural PA 2.1. Aportar eines de suport a la gestió del Patrimoni Natural PA 2.2. Millorar la gestió de la flora i la fauna PA 2.4. Protegir els Espais Naturals PA 2.5. Conservar del Patrimoni cultural PA 2.6. Millorar l’accessibilitat al medi natural

TAULA III. Programes d’Actuació per a la Línia estratègica 2.

LE 3. Gestió dels aspectes ambientals seguint criteris de sostenibilitat PA 3.1. Minimitzar el consum d’aigua i millorar la gestió de les aigües residuals PA 3.2. Millorar la gestió dels residus PA 3.3. Augmentar l’eficiència energètica i ús de les energies renovables PA 3.4. Dur un control de la contaminació acústica PA 3.5. Dur un control ambiental de les activitats

TAULA IV. Programes d’Actuació per a la Línia estratègica 3.

LE 5. Dinamització social i econòmica local PA 5.1. Diversificar l’economia local PA 5.2. Promoure el Desenvolupament Rural PA 5.3. Dur a terme una política integral de l’habitatge PA 5.4. Canviar el model turístic PA 5.5. Promoure el coneixement del Patrimoni Cultural PA 5.6. Augmentar la dinamització i integració social

TAULA V. Programes d’Actuació per a la Línia estratègica 5.

El Pla d’Acció Ambiental de Ferreries defineix 105 accions concretes englobades en els 30 programes d’actuació. Aquestes accions han de permetre assolir els programes i les línies estratègiques plantejades. A continuació s’exposen aquelles accions que afecten la revisió del planejament o el model territorial municipal, per cada línia estratègica i programa d’actuació.

LE 1. Impuls d’un model d’ordenació territorial sostenible i valorització del medi urbà. PA 1.1. Adequar el planejament i millorar el medi urbà

1.1.1. Revisar el PGOU. 1.1.2. Planificar, ordenar i regularitzar la zona dels Alocs, cala Mitjana i Trebalúger.

PA 1.2. Millorar el medi urbà 1.2.1. Valoritzar l’espai públic urbà 1.2.2. Establir criteris de disseny i de qualitat dels materials

PA 1.3. Promoure un model de mobilitat sostenible 1.3.1. Equipar la ciutat per a impulsar l’ús de la bicicleta 1.3.2. Millorar el servei i promoure l’ús del transport públic 1.3.3. Millorar l’accessibilitat dels vianants 1.3.4. Fer el desviament de la carretera 1.3.5. Modificar la connexió entre el teixit urbà i la carretera 1.3.7. Disposar d’un vial no motoritzat entre Ferreries i cala Galdana i entre Ferreries i es

Migjorn Gran 1.3.8. Fer bosses d’aparcaments 1.3.9. Millorar la pavimentació de la xarxa de camins rurals

TAULA VI. Accions per a la Línia Estratègica 1.

LE 2. Preservació de l’entorn natural PA 2.1. Aportar eines de suport a la gestió del Patrimoni Natural

2.1.1. Actualitzar l’inventari i seguiment de l’estat de les zones humides i basses temporals



2.1.3. Potenciar la recerca sobre el medi natural i el paisatge 2.1.4. Estudiar la capacitat d’acollida de les platges i regular-ne l’accés 2.1.6. Definir i ordenar una zona d’acampada 2.1.7. Implicar la població en la gestió del territori 2.1.8. Dur a terme una gestió forestal sostenible 2.1.9. Controlar les pràctiques agrícoles

PA 2.2. Millorar la gestió de la flora i la fauna 2.2.1. Dur un control de les poblacions d’espècies vegetals amenaçades 2.2.4. Fer enjardinaments públics amb espècies amenaçades 2.2.6. Establir microreserves de flora

PA 2.4. Protegir els espais naturals 2.4.1. Continuar impulsant la creació del Parc Natural de la Costa Sud 2.4.2. Impulsar la creació d’un Parc Natural a la zona compresa entre l’ANEI Me-2 i Me-3 2.4.3. Modificar els límits de les ANEI 2.4.4. Redactar el Pla Especial de l’ANEI Me-17 2.4.5. Garantir la connectivitat entre espais naturals 2.4.6. Disminuir l’impacte de torres i línies elèctriques

PA 2.5. Conservar el patrimoni cultural 2.5.1. Preservar el Patrimoni arqueològic i etnològic

PA 2.6. Millorar l’accessibilitat al medi natural 2.6.1. Conservar i recuperar l’ús públic del camí de Cavalls, camí Reial i altres senders en desús

TAULA VII. Accions per a la Línia Estratègica 2.

LE 3. Gestió dels aspectes ambientals seguint criteris de sostenibilitat PA 3.1. Minimitzar el consum d’aigua i millorar la gestió de les aigües residuals

3.1.2. Planificar els mecanismes d’explotació de l’aqüífer 3.1.4. Segregar la xarxa d’aigües residuals industrials i domèstiques 3.1.6. Millorar la gestió de les aigües residuals als habitatges 3.1.8. Promocionar l’ús de cisternes per a la recollida d’aigües pluvials 3.1.9. Elaborar un programa de revisions de l’estat de la xarxa d’abastament

PA 3.2. Millorar la gestió dels residus 3.2.3. Adequar la nova deixalleria a les necessitats de la població 3.2.4. Garantir una correcta recollida i gestió dels residus realitzant un seguiment acurat dels gestors autoritzats 3.2.5. Reubicar o condicionar el solar de recollida de residus voluminosos

PA 3.3. Augmentar l’eficiència energètica i ús de les energies renovables 3.3.2. Promoure la substitució de sistemes d’escalfament i combustió industrial de gasoil per altres combustibles més nets 3.3.4. Implicar el sector immobiliari en la implantació de mesures d’eficiència energètica i energies renovables

PA 3.5. Dur un control ambiental de les activitats 3.5.1. Realitzar un cens d’activitats amb la caracterització dels corrents residuals

TAULA VIII. Accions per a la Línia Estratègica 3.



LE 5. Dinamització social i econòmica local PA 5.1. Diversificar l’economia local

5.1.1. Potenciar el polígon industrial de Ferreries PA 5.2. Promoure el desenvolupament rural

5.2.1. Diversificar i recuperar conreus tradicionals 5.2.4. Fomentar l’agricultura ecològica

PA 5.3. Dur a terme una política integral de l’habitatge 5.3.1. Promocionar l’habitatge públic

PA 5.4. Canviar el model turístic 5.4.1. Potenciar l’ecoturisme 5.4.2. Eradicar l’oferta il·legal i evitar que en sorgeixi de nova 5.4.4. Ambientalitzar els recursos turístics

PA 5.6. Augmentar la dinamització i integració social 5.6.1. Equipar el municipi amb un espai cultural i d’oci

TAULA X. Accions per a la Línia Estratègica 5.



2.3 OBJECTIUS I CRITERIS DE LA REVISIÓ. El PTI en els seus articles 27 i 28 defineix quins han de ser els criteris i objectius bàsics que han d’assumir els planejaments generals en la seva elaboració. Tot seguit, es relacionen aquests criteris i objectius, fent especial menció a aquells que afecten el municipi de Ferreries.

Criteris bàsics per a l’elaboració del planejament general municipal, segons l’article 27 del PTI:

“1. Els plans generals municipals han de definir, en el marc d'ordenació establert per les Directrius d'ordenació del territori, pel Pla territorial Insular i pels plans directors sectorials o mediambientals aplicables, l'ordenació integral del territori municipal de conformitat, en tot cas, amb els objectius i els principis establerts en els articles 2 i 3 d'aquestes Normes”.

En base al present criteri la revisió del PGOU de Ferreries haurà d’adoptar el marc que defineixen tots els instruments derivats de la Llei d’Ordenació Territorial (LOT), i en conseqüència s’hauran de complir tots els preceptes continguts a les DOT, al PTI de Menorca i als diferents Plans Directors Sectorials (PDS).

“2. Els plans generals municipals són l'expressió normativa de la voluntat del municipi corresponent quant a l'adopció d'una determinada alternativa d'ordenació territorial a mitjan i llarg termini; i la informació pública i la participació ciutadana constitueixen els elements essencials en la seva formulació, la seva aprovació i el seu seguiment”.

Cada vegada més en el món de la planificació urbana i territorial s’adopten mesures de participació ciutadana amb l’objectiu que la població, la ciutadania pugui participar de les decisions preses sobre el territori, i que no sigui només l’administració la que decideixi en aquest sentit. El criteri anterior pretén que qualsevol revisió, adaptació o modificació d’un planejament sigui fruit, a l’hora, d’un procés de participació dels ciutadans, mitjançant els mecanismes que ja preveu el mateix procés planificador o amb altres que puguin facilitar-lo.

“3. Sense perjudici de les determinacions requerides per la legislació urbanística, els plans generals municipals han d’establir les de caràcter estructurant que configurin el model d'ordenació adoptat en el marc del model territorial establert en el Pla territorial insular, i abordar com a aspectes fonamentals:

a) El disseny dels elements clau de l'estructura urbana.

b) Les estratègies de conservació, rehabilitació i transformació dels teixits urbans existents: residencials, productius i turístics.

c) La previsió detallada de nous sòls destinats a habitatge, activitat econòmica, serveis i dotacions en el marc dels límits de creixement establerts en el capítol següent.

d) La definició de les estratègies de gestió més adequades per a l'execució de les seves determinacions.”

Els plans generals municipals han d’assumir com a propis i adaptar-los a les circumstàncies i característiques del municipi els objectius generals següents (article 28 del PTI):



a) “Protegir els valors ambientals i paisatgístics de les àrees naturals, rurals i litorals”.

Ferreries és un municipi, com es comentava a capítols anteriors, que compta amb un percentatge important del seu territori ocupat per espais naturals de mitjà i alt valor. El PTI en les seves determinacions ja qualifica com a sòl rústic d’especial protecció una part important d’aquest territori, ara bé, s’hauran d’analitzar les possibles mancances de protecció i els valors dels espais naturals amb l’objecte final d’assegurar que tots els indrets naturals del municipi tindran una correcte regulació dels usos i activitats que s’hi podran desenvolupar.

b) “Protegir i valorar el patrimoni urbà i arquitectònic, tot fomentant-ne la reutilització i recuperació”.

El nucli antic de Ferreries gaudeix d’un elevat valor patrimonial, que haurà de ser objecte de protecció i valorització.

c) Fomentar el desenvolupament econòmic i turístic sostenible.

Aquest és un criteri que ja s’ha exposat en altres punts d’aquest document, es tracta de facilitar el creixement econòmic, ja sigui industrial, turístic, de serveis... però sempre des del més estricte respecte per la natura, i adoptant sempre els criteris de sostenibilitat exposats anteriorment.

d) “Assegurar la provisió de sòl necessari per satisfer les necessitats actuals i futures d'allotjaments, en el marc de les previsions que estableix el PTI”.

Com ja s’ha esmentat i queda palès al llarg d’aquesta memòria, és un dels objectius bàsics d’aquesta revisió i per això es classifiquen dos nous sectors de sòl urbanitzable residencial.

e) Promoure l'accés a l’habitatge i la integració social, assegurant en tot cas la provisió necessària de sòl per acollir les necessitats d’habitatge social”.

Els dos punts anteriors plantegen criteris d’ordenació complementaris. S’ha d’assegurar la disponibilitat de sòl suficient per a nous habitatges en els propers anys, amb l’objectiu de satisfer la seva demanda, però dins aquest sòl s’han de disposar les reserves adequades per obtenir nous habitatges a preus assequibles per la població, amb la finalitat de facilitar l’accés a l’habitatge d’aquells grups amb menor poder adquisitiu.

f) “Assegurar la provisió de sòl necessari per satisfer les necessitats d'equipament de la població existent i prevista”.

De la mateixa manera que s’ha de reservar l’espai necessari per a proveir d’habitatges el municipi també s’ha de reservar l’espai per a les dotacions d’equipaments.

g) “Garantir la disponibilitat d'una àmplia varietat d'opcions de mobilitat sostenible i fomentar solucions de disseny que afavoreixin els desplaçaments a peu i l'ús del transport públic”.

En la mesura del que permeti el Pla General s’hauran d’establir les accions adients per fomentar un tipus de mobilitat més sostenible, en el qual es doni prioritat als desplaçaments a peu (mitjançant la vianització de carrers, creació de bosses d’aparcament per evitar els desplaçaments amb vehicle a l’interior del nucli de Ferreries, foment de l’ús d’elements dissuasoris del trànsit... ) o a la utilització del transport públic.



h) “Coordinar les previsions de localització de les activitats generadores d'ocupació i residència a fi de reduir les demandes de mobilitat i fomentar la integració d'usos i la cohesió social”.

Un dels criteris per reduir la mobilitat, i per tant la utilització de vehicles a motor consisteix en ordenar correctament els usos i les activitats als nuclis de població, de manera que els llocs de feina se puguin situar al costat dels llocs de residència, o que els establiments comercials siguin veïns dels habitatges. El que cal evitar és la màxima especialització espacial, és a dir, tenir nuclis exclusivament residencials i altres de serveis. S’han d’intentar integrar tots els usos en els nuclis de tal forma que es molestin el menys possible entre ells i a l’hora es complementin, evitant desplaçaments innecessaris.

i) “Promoure la gestió prudent dels recursos naturals i energètics i fomentar la utilització d'energies renovables i les solucions constructives arquitectòniques i urbanístiques bioclimàtiques que minimitzin el consum de recursos naturals”.

L’aigua és un recurs escàs a les nostres illes i per tant s’ha de gestionar de manera prudent. Un consum d’aigua per sobre de la capacitat de càrrega dels aqüífers pot provocar la seva sobreexplotació, i conseqüències com la salinització per culpa de l’entrada d’aigua del mar. És en aquest sentit s’haurien de promoure mesures d’estalvi d’aigua a les noves edificacions, com reutilització d’aigües grises, disposició d’aljubs per recollida d’aigües pluvials... Per altre costat, el consum d’energia, en el nostre cas produïda per central tèrmica, contribueix a incrementar impactes a nivell planetari, com l’efecte hivernacle per emissió de CO2 a l’atmosfera. Amb l’objecte de reduir aquests impactes s’hauran d’introduir també mesures d’estalvi energètic o d’utilització d’energies renovables que siguin més respectuoses amb el medi ambient.

j) “Protegir i incrementar la proporció d'ecosistemes naturals i artificials en els nuclis urbans, generant, quan sigui possible, corredors verds que connectin els sistemes d'espais naturals rurals i els espais lliures urbans”.

Ferreries és un municipi amb una gran quantitat d’espais naturals, que rodegen els nuclis urbans existents, segons aquest criteri del PTI s’haurien de preveure corredors biològics entre les zones verdes urbanes i els espais naturals del sòl rústic, sempre que això sigui possible.

k) “Promoure la utilització dels sòls abandonats o obsolets per acollir la necessitat de creixement residencial i d'activitats amb preferència a l'ocupació de sòls de nova extensió”.

Un dels principals problemes que se plantegen en aquesta revisió del PGOU de Ferreries és la ubicació dels nous sòls urbanitzables residencials. Els pocs espais aptes pel creixement al nucli de Ferreries, se situen quasi al nord i al sud del nucli. Entre aquests espais, i sempre que sigui possible, es triaran per als nous desenvolupaments, aquells que estiguin més obsolets o que estiguin abandonats o alterats per altres usos previs.

l) “Localitzar els nous creixements residencials i les activitats vinculades als assentaments existents per tal de potenciar la diversitat urbana i la utilització de les xarxes de transport públic existents”.

S’haurà de procurar que els nous urbanitzables residencials o industrials i per tant generadors de mobilitat, se situïn annexos als existents, aprofitant la xarxa viària actual.

m) “Preveure els riscs ambientals i tecnològics”.



S’incorporaran en primer lloc les Àrees de Prevenció de Riscos ambientals del PTI, com són els riscos d’inundació, riscos d’esllavissament, riscos d’erosió, riscos d’incendi o riscos de contaminació dels aqüífers i després s’hauran d’adoptar les mesures adequades per evitar aquests riscos o d’altres en cas que sigui necessari.

n) “Promoure els sistemes de tractament i reciclatge de residus industrials i domèstics”.

La producció de residus i el seu posterior tractament s’han convertit en un dels problemes més grans que han d’afrontar les administracions municipal i insular. La creixent producció de residus i les dificultats que planteja el seu tractament aconsellen fomentar polítiques que contribueixin a la reducció de la producció i al seu reciclatge. En la mesura del que sigui possible, en el Pla General s’aplicaran mesures per facilitar el tractament, el reciclatge i la reducció dels residus.



3. ADAPTACIÓ AL PTI En aquest apartat es farà referència a tots aquells articles del PTI que afecten el PGOU de Ferreries i que per tant s’hauran d’adaptar.

L’aprovació pel Ple del Consell Insular del Pla Territorial Insular de Menorca el dia 25 d’abril de 2003 (Rectificació d’errors al BOIB núm 158 EXT de 14 de novembre de 2003) comporta l’aplicació d’un conjunt de normativa de manera immediata, directa i plena.

Aquesta normativa desenvolupa les disposicions contingudes a les DOT, i necessàriament han de tenir-se en compte a l’hora d’adaptar el PGOU de Ferreries.

S’enumeren a continuació els articles de la normativa del PTI que incideixen en l’Adaptació del PGOU de Ferreries. Són articles NDPA: normes aplicables de forma immediata, directa i plena. Tot l’article. Es tracta dels relatius a:

III. Determinacions dispositives sobre destinació del sòl per a equipaments, infraestructures i serveis públics generals i autonòmics.

IV. Determinacions dispositives sobre destinació del sòl per a equipaments, infraestructures i serveis insulars.

V. Determinacions dispositives que defineixen el marc dels Plans Generals Municipals d’Ordenació Urbanística.

VI. Creixement residencial i turístic i programació del procés d’edificació i d’ús del sòl.

VII. Nuclis tradicionals.

VIII. Zones turístiques.

IX. Sòl Rústic.

X. Determinacions dispositives sobre la preservació, la millora i l’ús sostenible del patrimoni historicoartístic i cultural.

Aquests Títols es composen de diferents articles, alguns d’ells obliguen a la mateixa administració insular, altres impliquen la coordinació amb l’administració autonòmica o estatal i d’altres obliguen directament als ajuntaments al seu compliment i per tant a l’adaptació al model territorial establert al PTI; aquest compliment es pot realitzar bé des de l’àmbit del planejament urbanístic, bé des d’altres instruments propis de la gestió municipal, com ara les Ordenances municipals, els decrets de batlia, els Plans d’Acció Ambiental, etc.

A continuació analitzem aquells títols i articles del Pla Territorial que afecten directament aquest planejament urbanístic, i analitzem com es produeix l’adaptació als mateixos, explicant al mateix temps la solució adoptada.



3.1 TÍTOL III. DETERMINACIONS DISPOSITIVES SOBRE DESTINACIÓ DEL SÒL PER A EQUIPAMENTS, INFRAESTRUCTURES I SERVEIS PÚBLICS GENERALS I AUTONÒMICS.

• A l’article 12, punt 4, de ports esportius i instal·lacions marítimes o nàutiques s’estableix que és assumible la reordenació del port esportiu i les instal·lacions de cala Galdana per millorar-ne l’aprofitament però sense ampliar en cap cas la superfície abrigada.

• A l’article 14, punt 2, d’Ús del sòl per a instal·lacions de fonts primàries d’energia (segons la Modificació del PTI de 26 de juny de 2006) es recullen les disposicions del PDS Energètic relatives al proveïment de gas natural mitjançant gasoducte. En el punt 4, relatiu a l’energia solar i altres energies renovables, s’estableix que l’autorització d’infraestructures d’energies renovables requerirà, en el seu cas, la tramitació del corresponent procediment de declaració d’interès general. Quan no resulti prohibida la seva implantació es requerirà un estudi previ d’impacte ambiental per a la implantació de petites infraestructures d’energies renovables en sòl rústic protegit i per a la implantació de grans instal·lacions d’energies renovables en qualsevol categoria de sòl rústic.

L’adaptació al PDS Energètic es tracta a l’apartat 8.4 del present document. La regulació de l’energia solar i altres energies renovables es du a terme a l’article 95 Instal·lació d’infraestructures d’energies renovables de la Normativa.

• A l’Article 16, d’Ús del sòl per a equipament educatiu, apartat 4, es preveu l’ampliació del centre d’ensenyament secundari de Ferreries. Es preveu l’ampliació de l’oferta d’ensenyament secundari no obligatori, incrementant els cicles formatius.

Aquesta ampliació ja s’ha realitzat. Pel que fa a les previsions al sòl reservat per a equipaments dels nous urbanitzables, es preveu destinar superfície per a la construcció d’una escoleta infantil.

• A l’Article 17 d’Ús del sòl per a equipaments sanitaris s’estableix que s’ha de crear una nova zona bàsica de salut pels municipis de Ferreries, es Mercadal i es Migjorn, amb localització del corresponent centre de Salut a Ferreries. El mateix article també preveu la dotació d’una unitat sanitària a cala Galdana. El centre de salut de Ferreries ja es troba en funcionament mentre que l’actuació de cala Galdana és perfectament realitzable amb l’ordenació actual del nucli esmentat.

• A l’article 18 d’ús del sòl per a equipament comercial es prohibeix completament l’ús de gran superfície comercial i en general, dels establiments no especialitzats (en règim d’autoservei) de grans dimensions (segons la normativa autonòmica de comerç detallista). A les Normes del Pla General, concretament a l’article 36 d’Ús global (4) terciari, on es defineix l’ús comercial, s’exclouen aquelles activitats que suposin l'ús de gran superfície segons la normativa vigent.

La resta de disposicions contingudes en aquest article són només criteris que es tindran en compte a l’hora d’ordenar l’ús comercial al PGOU de Ferreries.



S’atorga absoluta preferència a la fórmula de “centres comercials oberts” als nucli urbà principal. Consolidació i foment als restants nuclis urbans de la funció comercial en zones delimitades a l’interior dels nuclis urbans, tot i que els establiments també s’hi poden ubicar, bé de manera dissociada, bé de manera integra si això és possible en mercats o minicentres comercials), amb facilitació de la implantació d'establiments que operin com “locomotors” (supermercats, establiments d'artesania) i comerços de comparació i foment de l'associacionisme entre els comerciants. En tot cas, l'ordenació urbanística municipal ha d'atendre els aspectes relacionats amb la funcionalitat i el paisatge urbans. Es permetran a les perifèries dels principals nuclis i d'urbanitzacions litorals de moderada o baixa densitat, establiments no especialitzats en règim d'autoservei orientats sobretot al consum freqüent (autoserveis, superserveis o supermercats). Igualment es permetran a les urbanitzacions sorgides amb vocació turística, establiments dedicats a productes de compra habitual i comerços per al turista (que poden confluir en minicentres comercials), sempre de superfície inferior a 300 metres quadrats per local comercial, i especialment, espais preparats per a mercats ambulants.

3.2 TÍTOL IV. DETERMINACIONS DISPOSITIVES SOBRE DESTINACIÓ DEL

SÒL PER A EQUIPAMENTS, INFRAESTRUCTURES I SERVEIS INSULARS.

• A l’article 23 d’ús del sòl per a equipament social es preveu l’ampliació de la residència d'ancians de Ferreries. També es preveuen habitatges tutelats com a servei alternatiu a l’allotjament en residències.

Es qualifiquen suficients espais com a equipament social tant al sòl urbà existent, com especialment als nous urbanitzables que podran satisfer les previsions del PTI.

• A l’article 25 d’ús del sòl per a equipament cultural es preveu la creació a Ferreries d’un espai cultural polivalent (teatre, música, conferències...).

Ja existeix la reserva de sòl en el municipi de Ferreries per poder allotjar el mencionat espai cultural polivalent, que de fet ja s’està construint.

• A l’article 26 d’ús del sòl per a equipament juvenil es disposa la promoció d’una casa de colònies a s’Enclusa. També al mateix article es proposa el manteniment de les instal·lacions privades des Canaló al barranc d’Algendar. Els terrenys afectats per aquestes instal·lacions s’incorporaran a la cartografia adjunta a aquestes Normes com a Sistema General d’Equipaments, concretament els terrenys apareixen grafiats als Plànols de Sòl Rústic, a escala 1:5.000.

3.3 TÍTOL V. DETERMINACIONS DISPOSITIVES QUE DEFINEIXEN EL MARC

DELS PLANS GENERALS MUNICIPALS D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA En el capítol d’objectius d’aquesta memòria justificativa s’han definit aquells criteris i objectius dels articles 27 i 28 del PTI que han quedat assumits com a propis per aquesta Revisió. Ara, en aquest apartat d’adaptació al PTI es justifica el tractament que es fa de cada un d’aquests objectius a la Revisió del planejament municipal.



• L’article 27 marca els criteris bàsics per a l’elaboració del planejament

municipal, es divideix en tres punts que ara analitzem per tal de justificar el compliment d’aquest article i la forma com aquesta revisió ho resol:

“1. Els plans generals municipals han de definir, en el marc d'ordenació establert per les Directrius d'ordenació del territori, pel Pla territorial Insular i pels plans directors sectorials o mediambientals aplicables, l'ordenació integral del territori municipal de conformitat, en tot cas, amb els objectius i els principis establerts en els articles 2 i 3 d'aquestes Normes”.

El que es diu en els articles 2 i 3 del PTI fa referència als objectiu i els principis informadors del propi PTI. Aquests articles son normes NIDPA, és a dir, normes aplicables de forma immediata, directa i plena. El contingut dels mateixos venen a recollir, encara que amb més detall, allò establert en la pròpia Llei 14/2000, tant en la seva exposició de motius com en els articles 1 i 2, i la Llei 6/1999, també tant en la seva exposició de motius com en l’article 1.

Donant compliment a aquests criteris bàsics i als objectius i principis informadors, aquesta norma ordena de forma integral i plena tot el territori municipal, i ho fa d’acord amb els següents principis que impregnen i marquen la formulació de tot l’articulat de l’articulat:

- Millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

- Aconseguir un desenvolupament socio-econòmic basat en la cohesió territorial i social.

- Aconseguir l’equilibri harmònic entre la rehabilitació, la conservació i els desenvolupaments urbans i la protecció dels sistemes naturals i agraris.

- Promovent la gestió i consum eficient i racional dels recursos naturals com aigua, energia, etc.

- Basant totes les determinacions en el principi del Desenvolupament Sostenible, que és aquell que satisfà les necessitats actuals sense posar en perill les futures.

- Aplicant els principis de desenvolupament urbà sostenible contingut a la Carta d’Aalborg.

Aquests principis i criteris bàsics són presents a tot l’articulat del Pla General, i la voluntat municipal és que inspirin tota la Revisió, per la qual cosa no és possible concretar quins són els articles puntuals que donen compliment a aquests principis, de fet i com tal principis inspiradors que són, la filosofia amb la que s’elabora aquesta adaptació al PTI és que tots i cadascun dels articles de la normativa estiguin en la línia i compleixin amb aquests principis genèrics bàsics.

“2. Els plans generals municipals són l'expressió normativa de la voluntat del municipi corresponent quant a l'adopció d'una determinada alternativa d'ordenació territorial a mitjan i llarg termini; i la informació pública i la participació ciutadana constitueixen els elements essencials en la seva formulació, la seva aprovació i el seu seguiment”.

Cada vegada més en el món de la planificació urbana i territorial s’adopten mesures de participació ciutadana amb l’objectiu que la població, la ciutadania pugui participar de les decisions preses sobre el territori, i que no sigui només



l’administració la que decideixi en aquest sentit. El criteri anterior pretén que qualsevol revisió, adaptació o modificació d’un planejament sigui fruit, a l’hora, d’un procés de participació dels ciutadans, mitjançant els mecanismes que ja preveu el mateix procés planificador o amb altres que puguin facilitar-lo.

La present norma urbanística és l’expressió normativa de la voluntat municipal i implica l’adopció de mesures de caire estratègic a mitjà i llarg termini, per la qual cosa, ha comptat en tot moment amb la participació ciutadana adient, de forma coordinada amb l’Agenda Local 21, així com mitjançant reunions sectorials o temàtiques i amb els corresponents períodes d’exposició pública.

A més de l’expressat al paràgraf anterior, aquesta modificació de planejament recull tot el que disposa el Reglament de Planejament, R.D. 2159/1978 de 23 de juny en relació a la participació ciutadana.

“3. Sense perjudici de les determinacions requerides per la legislació urbanística, els plans generals municipals han d’establir les de caràcter estructurant que configurin el model d'ordenació adoptat en el marc del model territorial establert en el Pla territorial insular, i abordar com a aspectes fonamentals:

a) El disseny dels elements clau de l'estructura urbana.

b) Les estratègies de conservació, rehabilitació i transformació dels teixits urbans existents: residencials, productius i turístics.

c) La previsió detallada de nous sòls destinats a habitatge, activitat econòmica, serveis i dotacions en el marc dels límits de creixement establerts en el capítol següent.

b) La definició de les estratègies de gestió més adequades per a l'execució de les seves determinacions.”

A més de totes aquelles determinacions que venen marcades per la legislació urbanística vigent, aquesta norma estableix les corresponents determinacions de caràcter estructurant, configurant d’aquesta forma un model territorial propi, que reflecteix el model definit pel PTI i ho fa a partir de:

- Disseny dels elements claus de l’estructura urbana, que configuren l’Estructura General i Orgànica del Territori, i que tenen la seva plasmació tant amb la definició dels sistemes generals com amb el plànol on es reflexa l’Estructura General i Orgànica del Territori.

- Definició d’estratègies de conservació, rehabilitació i transformació de tots els teixits urbans del municipi, tal com anirem veient al llarg d’aquesta memòria.

- La localització de nou sòls urbanitzables destinats a habitatges, activitats econòmiques, dotacions o equipaments, sempre respectant els límits de creixement i de localització i de formes i tipologies marcats al PTI.

- Establiment d’estratègies, programes (temporals o financers) i objectius que facilitin la forma més adequada per a l’execució de les determinacions plasmades en aquest pla.

Tal i com ocorria a l’apartat 1 d’aquest article, aquest model territorial propi, resultant del model que defineix el PTI, no és sintetitzable en un o un altre article



concret, sinó que la seva consecució és observable en el conjunt de criteris, normes, articles i determinacions gràfiques d’aquest pla urbanístic i amb aquest objectiu es realitza la present adaptació al PTI.

• L’article 28 defineix els objectius estratègics a assumir com a propis per el planejament municipal, adaptant-los a les circumstàncies i característiques del municipi; l’enunciat de l’article és:

“En el marc dels objectius i principis fixats en els articles 2 i 3 d’aquestes normes, els plans generals municipals han d’assumir com a propis, i adaptar-los a les circumstàncies i característiques dels municipis corresponents, els objectius generals següents:”

Posteriorment es relacionen els 14 objectius estratègics, que el present PGOU assumeix com a propis, adaptant-los a les circumstàncies i característiques municipals. A continuació expliquem com es resol cadascun dels objectius a la normativa tal com s’explica a continuació:

“a) Protegir els valors ambientals i paisatgístics de les àrees naturals, rurals i litorals”.

El PGOU protegeix una gran part del sòl rústic municipal, incloent totes aquelles zones que tenen algun tipus de valor natural, ambiental, paisatgístic o rural; establint tot un seguit de categories de sòl protegit, que van des de aquelles de màxima protecció definides a la Llei d’Espais Naturals fins a les definides pel PTI.

El llistat exhaustiu de categories de sòl rústic que amb la voluntat de protegir els valors ambientals i paisatgístics estableixen aquestes normes són:

- Les Àrees d’Alt Nivell de Protecció dintre d’ANEI que inclouen:

o La franja de 100 m de línia litoral

o Els illots

o Els barrancs

o Els alzinars

o Els ullastrars

o Vegetació rupícola

o Zones humides

- Les Àrees d’Alt Nivell de Protecció fora d’ANEI, que inclouen principalment zones d’alzinar.

- Les Àrees Naturals d’Especial Interès (ANEI).

- Les Àrees Naturals d’Interès Territorial (ANIT).

- Les Àrees de Prevenció de Riscos (APR).

- Les Àrees de Protecció Territorial (APT).

- Àrea d’Interès Paisatgístic (AIP).

“b) Protegir i valorar el patrimoni urbà i arquitectònic, tot fomentant-ne la reutilització i recuperació”.



Aquest Pla General assumeix com a propi el Catàleg de protecció del patrimoni del municipi, actualment en vigor des de la seva aprovació definitiva per part del Consell Insular de Menorca. En aquest Catàleg es fa un recull exhaustiu de tots els elements patrimonials de qualsevol tipus que cal protegir, així com de les mesures per a aconseguir la seva protecció efectiva, així com dels elements arquitectònics a preservar i dels que són modificables.

A més d’aquesta protecció dels elements singulars que pel seu valor mereixen una protecció específica, a les normes urbanístiques existeix una qualificació específica per a la protecció del nucli antic del poble, en concret l’anomenada “Nucli Antic” a la qual hi ha tot una sèrie de mesures d’ordre edificatori destinades a la protecció d’aquest espai urbà, aquests articles limiten les tipologies edificatòries que s’admeten en els casc antic, i regulen les façanes, cobertes, materials per finestres i portes, sortints, etc.

“c) Fomentar el desenvolupament econòmic i turístic sostenible.”

Tot i que d’enunciat curt i directe, aquest objectiu és d’una complexitat enorme i difícil de plasmar en unes línies. Aquest objectiu impregna de forma total a les presents normes urbanístiques, que dintre de les seves competències fan tot el possible per a preservar i afavorir un creixement econòmic i turístic sostenible, en el qual es mantingui i s’equilibri la importància dels diferents sectors econòmics en el total de l’economia local.

Aquest objectiu és igualment un dels més importants a l’Agenda 21 Local del municipi, com queda reflectit a les línies estratègiques i a varis dels plans inclosos al Pla d’Acció Ambiental aprovats, aquests objectius són recollits per aquest planejament que els concreta amb diferents mesures urbanístiques (les úniques que des d’aquí es poden prendre) per tal d’afavorir l’equilibri entre els sectors econòmics. Alguna d’aquestes mesures són:

- Establiment de restriccions a les tipologies admeses a les zones turístiques, on només són possibles els habitatges unifamiliars i els hotels, afavorint d’aquesta forma l’activitat hotelera.

- Establiment de quotes anuals de llicències de construcció d’habitatges i hotels a les zones turístiques, de tal forma que el seu creixement sigui sostenible i controlat al llarg dels propers anys.

- Ampliació del polígon industrial, per a donar cabuda a les necessitats del sector secundari i amb l’objectiu d’abaratir els preus dels solars industrials.

- Delimitació de les Àrees d’Interès Agrari (AIA), que són aquelles zones de sòl rústic on l’activitat agrària es prioritària i és l’activitat principal.

- Prohibició de l’ús d’habitatge unifamiliar aïllat a totes les categories de sòl rústic; aquesta norma elimina d’aquest sòl el valor especulatiu que l’ús residencial comporta, afavorint que un cop eliminat el valor que l’expectativa de transformació creava al camp, prengui força el valor agrari de les finques.

- Obligació de que els hotels rurals, els agroturismes i els habitatges turístics de vacances a sòl rústic mantinguin l’activitat agrària, evitant d’aquesta forma la desaparició de l’ús agrari del camp del municipi.



“d) Assegurar la provisió de sòl necessari per satisfer les necessitats actuals i futures d'allotjaments, en el marc de les previsions que estableix el PTI”.

És una de les qüestions que més ha preocupat durant l’elaboració d’aquesta revisió del planejament, és per això que es localitzen dues noves zones de sòl urbanitzable, situades una al nord i l’altre al sud del poble, complint els límits màxims de capacitat total, localització i de densitat màxima i mínima.

A més aquests nous sols urbanitzables donen igualment l’oportunitat d’aconseguir nou sòl de cessió obligatòria per a equipaments o nous espais lliures públics situats al costat del nucli urbà ara existent.

La capacitat d’aquest nou creixement és la màxima que estableix el PTI per al municipi, donada la necessitat d’augmentar l’oferta de sòl residencial que permeti frenar el continuat augment dels preus dels habitatges.

La capacitat d’acollida és aquella que ens ve marcada per l’article 39 del PTI, i en quan a la forma, dimensions, localització i altres paràmetres com a tipologies, altures, densitat màxima i mínima, número de plantes, aquest planejament es limita a complir de manera estricta tot allò que estableix el PTI en el seu article 34.

“e) Promoure l'accés a l’habitatge i la integració social, assegurant en tot cas la provisió necessària de sòl per acollir les necessitats d’habitatge social”.

Seguint les determinacions marcades pel propi PTI, aquest planejament estableix unes reserves d’obligat compliment per a la consecució d’habitatges socials, ja siguin estrictament de Protecció Oficial o de qualsevol altre tipologia que habiliti a l’administració a intervenir el seu preu. Ho fa a partir d’una sèrie d’articles de la normativa que obliguen als futurs desenvolupaments a reservar una part de la capacitat d’allotjament per a aquestes tipologies d’habitatge social; en concret, el nou planejament estableix:

- Reserva per a l’ús d’habitatge de protecció oficial o qualsevol altre règim de protecció pública del 35% de la superfície dels nous sòls urbanitzables que es classifiquin en aquest planejament. Obligació de destinar a l’ús específic d’habitatge de protecció oficial o qualsevol altre règim de protecció pública, del 40% de la capacitat d’allotjament (residencial i turístic) d’aquells nous sectors urbanitzables que es classifiquin en aquest planejament. Art. 179.

- Igualment, s’estableix l’obligatorietat normativa de que tots aquells sòls urbans que es sotmetin a operacions de reforma, renovació o rehabilitació sistemàtiques o integrades, hauran de reservar el 20 % de la superfície i el 25 % de la capacitat d’allotajament (residencial i turística). Amb aquesta mesura també s’aconseguiran més places d’habitatges protegits a zones on ara no hi ha. Art. 198.

“f) Assegurar la provisió de sòl necessari per a satisfer les necessitats d'equipament de la població existent i prevista”.

Dintre d’aquest apartat cal esmentar que es qualificarà l’antiga base militar i les instal·lacions de s’Enclusa, com a equipament social, casa de colònies-centre d’interpretació de titularitat pública. Igualment es classificarà com a alberg – casa de colònies de titularitat privada, de les cases des Canaló, situades en el barranc d’Algendar.



Per a la resta d’equipaments s’habilitaran els espais necessaris a l’àmbit del nou sòl urbanitzable residencial que es classifica amb aquesta revisió així com a les distintes unitats d’actuació previstes al sòl urbà.

“g) Garantir la disponibilitat d'una àmplia varietat d'opcions de mobilitat sostenible i fomentar solucions de disseny que afavoreixin els desplaçaments a peu i l'ús del transport públic”.

Donades les reduïdes dimensions dels nuclis del terme municipal que no tenen massa crítica suficient, no es contempla la possibilitat d’establir transport públic urbà, essent l’únic que hi ha el transport públic interurbà, de connexió amb altres pobles i l’aeroport, que caldria ser millorat i augmentat.

D’altra banda en la mesura del que permeti el Pla General s’hauran d’establir les accions adients per fomentar un tipus de mobilitat més sostenible, en el qual es doni prioritat als desplaçaments a peu (mitjançant la vianització de carrers, creació de bosses d’aparcament per evitar els desplaçaments amb vehicle a l’interior del nucli de Ferreries, foment de l’ús d’elements dissuasoris del trànsit...) o a la utilització del transport públic.

Moltes de les actuacions possibles escapen al camp de la planificació urbanística i són més fàcilment assolibles amb mesures directes i pròpies de la gestió municipal, com ara les Ordenances municipals, els decrets de batlia, els Plans d’Acció Ambiental, etc., que estan essent posades en marxa des de l’Ajuntament.

El conjunt d’aquestes mesures, més les ordenances municipals sobre trànsit i circulació de vehicles a motor, han d’aconseguir un poble on per les seves reduïdes dimensions, cada dia s’utilitzi menys el cotxe i sigui més fàcil desplaçar-se a peu o en bicicleta.

“h) Coordinar les previsions de localització de les activitats generadores d'ocupació i residència a fi de reduir les demandes de mobilitat i fomentar la integració d'usos i la cohesió social”.

Les grans mesures urbanístiques que es prenen a aquesta revisió del planejament urbanístic són la localització de sis polígons de sòl urbanitzable amb diferents usos, en concret, dos residencials situats, un al nord (URB-02 Sant Bartomeu) i un al sud (URB-03 es Vergers) del nucli existent, un altre industrial (URB-04), contigu i a l’est del sòl industrial existent. A més es preveu una zona dedicada a equipaments esportius d’hípica (URB-05) i una zona d’horts urbans (URB-06) situada al nord de la futura variant de Ferreries.

Tots aquests elements urbanístics de creixement es localitzen entorn del nucli urbà de Ferreries, i excepte la zona d’equipaments hípics i d’horts urbans, la resta té un fàcil accés per trobar-se adossades a les trames urbanes actuals o al costat de la carretera Me-1.

Partint de la base de que els usos industrial i residencial no han d’estar mesclats i que els grans sistemes generals esportius tampoc poden estar inserits en els àmbits residencials (altra qüestió són els petits equipaments esportius o no, d’àmbit local que sí han d’estar formant part del sector), els sectors es troben tan a prop un de l’altre com és possible, minimitzant el màxim possible els moviments, fomentant d’aquesta forma la integració dels usos, sense caure en la mescla de tots ells, que podria acabar fent perdre qualitat de vida als ciutadans.



A mode d’exemple es mostra aquesta taula on apareixen les distàncies mínimes dels nous elements urbans cap a tots els altres, exceptuant la zona d’equipament hípic i d’horts urbans:

Casc urbà Polígon Z. Resid. Sant

Bartomeu Z. Resid. es Vergers

Ampliació polígon

Zona residencial Sant Bartomeu 0 m 0 m ------ 750 m 400 m

Zona residencial es Vergers 0 m 750 m 750 m ----- 1300 m

Ampliació Polígon industrial 600 m 0 m 400 m 1300 m ----

TAULA V. Distàncies mínimes entre els nous sectors

Com es pot comprovar a la taula, les distàncies a recórrer es troben dins la magnitud que poden ser realitzades a peu o en bicicleta, i relativament curtes per a un nucli urbà de prop de 4.500 habitants, essent les més llargues les que separen el nou sòl urbanitzable des Vergers respecte de l’ampliació del polígon, tot i que la zona més lògica per aquest i per generar menys moviments de material es contigua i a continuació del polígon ja existent, malgrat això com ja hem dit, les distàncies existents són relativament assumibles sense generar mobilitat motoritzada, ja que tots els possibles nous moviments es troben a l’isocrona dels 10-20 minuts, donant sobrat compliment a aquest objectiu de no generar mobilitat innecessària.

“i) Promoure la gestió prudent dels recursos naturals i energètics i fomentar la utilització d'energies renovables i les solucions constructives arquitectòniques i urbanístiques bioclimàtiques que minimitzin el consum de recursos naturals”.

És sens dubte una de les qüestions que preocupen aquesta adaptació i per aquesta raó hi ha dos capítols a la normativa, un de normes d’higiene, habitabilitat i seguretat i un altre de mesures ambientals dedicats exclusivament a aquestes qüestions ambientals de la urbanització i l’edificació.

A tall d’exemple s’inclouen mesures d’estalvi d’aigua a les noves edificacions, com reutilització d’aigües grises, disposició d’aljubs per recollida d’aigües pluvials... Per altre costat, el consum d’energia, en el nostre cas produïda per central tèrmica, contribueix a incrementar impactes a nivell planetari, com l’efecte hivernacle per emissió de CO2 a l’atmosfera. Amb l’objecte de reduir aquests impactes s’introdueixen mesures d’estalvi energètic o d’utilització d’energies renovables, més respectuoses amb el medi ambient.

Els articles que regulen aquestes qüestions ambientals, donant compliment al que regula el PTI són:

- Article 77. Aïllament tèrmic i acústic.

- Article 80. Instal·lació d’aigua potable.

- Article 81. Instal·lació d’aigües grises, regenerades i pluvials.

- Article 82. Instal·lació d’energia elèctrica.

- Article 83. Instal·lacions de telecomunicació.

- Article 85. Evacuació d’aigües residuals.

- Article 86. Evacuació de fums i gasos.

- Article 87. Evacuació i reciclatge de residus sòlids.



- Article 88. Adequació visual a l’entorn.

- Article 90. Vegetació.

- Article 91. Condicionament tèrmic-passiu.

- Article 92. Condicions de disseny mediambiental.

- Article 93. Ús de materials.

- Article 94. Nivell de pressió sonora produït per activitats o instal·lacions.

- Article 95. Instal·lació d’infraestructures d’energies renovables.

- Article 96. Criteris bàsics d’edificació sostenible per allotjaments turístics.

- Article 97. Paràmetres ambientals per establiments hotelers.

“j) Protegir i incrementar la proporció d'ecosistemes naturals i artificials en els nuclis urbans, generant, quan sigui possible, corredors verds que connectin els sistemes d'espais naturals rurals i els espais lliures urbans”.

Ferreries és un municipi amb una gran quantitat d’espais naturals, que rodegen els nuclis urbans existents, segons aquest criteri del PTI s’haurien de preveure corredors biològics entre les zones verdes urbanes i els espais naturals del sòl rústic, sempre que això sigui possible.

Amb la classificació de nous urbanitzables es preveuen zones verdes que a part de complir amb els requisits d’assoliment de ràtios que estableix la legislació urbanística vigent tenen per objectiu protegir i incrementar la proporció d’ecosistemes naturals en els nuclis urbans.

Cal tenir en compte que l’urbanitzable de Sant Bartomeu limita amb l’ANEI Me-17 Santa Àgueda – s’Enclusa, l’urbanitzable des Vergers està gairebé rodejat per l’ANIT i es troba en front d’un alzinar i el nou sòl destinat a equipaments esportius limita amb l’alzinar de Son Granot. Per la seva banda el sector de cala Galdana limita en un punt amb l’alzinar del torrent. Amb aquesta disposició és molt factible la connexió d’espais naturals rurals i espais lliures urbans.

A més s’inclouen a la Normativa criteris per a l’ordenació d’espais lliures públics que queden incorporats a la normativa a l’article 192. Condicions dels espais lliures públics. S’inclouen les normes que regulen com han de ser les zones verdes públiques, així com els tipus de vegetació admesa i la seva distribució. De tal manera que quan es dissenyi un pla parcial es creïn dintre del possible aquests corredors i connexions amb els espais naturals. Igualment, si hi ha canvis a les zones verdes existents, aquests s’haurien de realitzar amb criteris ambientalment sostenibles segons els disposats al mencionat article.

“k) Promoure la utilització dels sòls abandonats o obsolets per acollir la necessitat de creixement residencial i d'activitats amb preferència a l'ocupació de sòls de nova extensió”.

A Ferreries no existeixen aquest tipus de sòls abandonats, més propis de ciutats més grans o que han patit processos de reconversions industrials o similars.

Els nous creixements, i donat que no existeixen zones degradades en torn del poble, s’han situat a les zones que ja preveia el PTI per als nous creixements i que són les de més baix valor ambiental, qualificades com Àrees de Transició.



“l) Localitzar els nous creixements residencials i les activitats vinculades als assentaments existents per tal de potenciar la diversitat urbana i la utilització de les xarxes de transport públic existents”.

Com ja es va posar de manifest al punt “h” d’aquest mateix article, els nous creixements s’han localitzat en els llocs on menys mobilitat i desplaçaments exigien, sempre tenint en compte que aquesta localització ve delimitada pel propi PTI tant en dimensions (el PTI estableix les places màximes que es poden assolir, així com les densitats) com en llocs on poden ubicar-se, ja que només poden estar situats a les Àrees de Transició. A la present Revisió, els nous creixements es col·loquen complint aquests criteris completament. Quant als nuclis ja existents, com ja ha quedat igualment dit, són tots ells nuclis als quals i per les seves dimensions són perfectament aptes per ser creuats a peu, per la qual cosa, i com ja s’ha dit, no existeixen xarxes de transport urbà. “m. Preveure els riscs ambientals i tecnològics”.

Els riscos ambientals ja venen definits al PTI a les Àrees de Prevenció de Riscos i ara amb aquesta adaptació es traslladen a la cartografia del planejament municipal. Igualment a les matrius de Sòl Rústic s’estableixen els usos admesos o prohibits a les APR sempre donant compliment al que estableixen les matrius del Pla Territorial.

La regulació dels riscos tecnològics apareix a la normativa a molts d’articles, i no a un de sol. Així per exemple al capítol de mesures higièniques i ambientals s’introdueixen referències a diversos articles que donen compliment a tota la normativa sectorial que impliqui activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses. “n) Promoure els sistemes de tractament i reciclatge de residus industrials i domèstics”.

És una qüestió que supera amplament els límits del que és l’ordenació urbanística i fins i tot escapa al control de l’activitat municipal, depenent en molt casos de plans insulars, de consorcis, etc. i planteja dos clars àmbits d’actuació:

- Una escala social que compren actuacions i plans de conscienciació dels ciutadans de la necessitat de separar, reutilitzar, recuperar i reciclar. Aquestes actuacions s’inclouen plenament en els Plans d’Acció Ambientals de l’Agenda Local 21, on s’inclou a la línia estratègica 3 un Pla d’Acció (3.2) dedicat a aquest tema.

- Un a escala insular, que implica a totes les administracions en el tractament i reciclatge dels residus prèviament separats en origen; en aquest àmbit cal que s’implementin mesures per tal de donar sortida i incentivar als ciutadans i als municipis a millorar en aquest camp de la recollida, el tractament i el reciclatge dels residus urbans.

En qualsevol cas els dos àmbits d’actuació s’estan desenvolupant, un mitjançant l’Agenda Local 21 i els Plans d’Acció i l’altre mitjançant el Consorci de Residus i els plans que impulsa tant el Consell de Menorca com el Govern de les Illes Balears per als residus sobre els que tenen competències.

Des de l’àmbit de l’urbanisme poc es pot fer, i amb aquesta adaptació s’inclou l’article 87 d’evacuació i reciclatge de residus sòlids, en el que es regulen



qüestions com els espais per a permetre la separació en origen, i d’altres similars, que ara esdevenen obligatòries per a les noves edificacions i construccions.

• L’article 29 d’acreditació de la consistència i coherència territorial de les

determinacions de planejament municipal fa referència als apartats que ha de contenir la Memòria Justificativa del PGOU i estableix que:

“La memòria de tot pla general municipal ha de desplegar de manera adequada i suficient els extrems següents:

i. Formulació clara i detallada dels objectius i criteris adoptats pel pla en aplicació de les determinacions del Pla Territorial Insular.

ii. Justificació raonada de la coherència entre els objectius, els criteris i les determinacions del planejament municipal i les determinacions pertinents del Pla territorial insular.

iii. Justificació raonada de la coherència entre el model territorial proposat i el model territorial insular previst en el Pla territorial insular i en els plans directors sectorials i mediambientals en vigor.

iv. Resum explicatiu del procés de concertació administrativa amb municipis limítrofs i altres administracions afectades, amb explicitació, en particular, del resultat de les consultes realitzades als òrgans competents en matèria d’ordenació del territori i urbanisme”

Els punts (i) i (ii) obliguen al planejament municipal no només a adaptar-se de forma plena i total a les determinacions del Pla Territorial Insular, sinó a més a formular la memòria justificativa amb una redacció i nivell d’anàlisi que demostri de forma clara i detallada els objectius, els criteris, les solucions i les propostes adoptades a la norma i la coherència d’aquestes amb el PTI. És evident aquests dos punts queden adaptats amb el present document de memòria justificativa. S’analitza el PTI article per article i s’expliquen les repercussions o aportacions que cada part del pla territorial ha aportat a aquesta norma.

En relació al punt (iii) es tracta del mateix, però en relació al model territorial que preveu el PTI i els plans directors sectorials i mediambientals en vigor. L’explicació del compliment d’aquest punt és la mateixa, el model territorial del PTI es veu reflectit en cada un dels articles i plànols d’aquest planejament i així ho venim demostrant amb aquesta anàlisi detallada del pla i de com afecta a aquesta adaptació. Evidentment el mateix ocorre amb els plans directors sectorials i mediambientals, i no només amb ells, sinó també amb altres lleis i plans com ara les Directrius d’Ordenació Territorial, la Llei d’Espais Naturals, la Llei de Camps de Golf o la Llei de Costes. És voluntat d’aquesta normativa complir escrupolosament, com no podia ser d’altre forma, tota la normativa vigent, i adaptar el model territorial que neix d’aquesta adaptació a la legalitat vigent, ja sigui en forma de plans directors sectorials, PTI o lleis.

El punt (iv) implica la concertació administrativa amb altres municipis limítrofs i altres administracions afectades. Es un procés que afortunadament en el cas de Menorca es troba regularitzat de tal forma que mensualment es realitzen



reunions d’alcaldes i amb el Consell Insular; a aquestes reunions acudeixen els vuit alcaldes juntament amb la presidència del Consell i els consellers que porten les qüestions o temes que es tracten. A moltes d’aquestes reunions mensuals i al llarg dels anys 2003, 2004 i 2005 s’ha tractat la qüestió de l’adaptació del planejament al PTI, s’han pres acords i decisions, s’han desenvolupat converses per a tractar els temes que afecten qüestions entre els municipis veïnats.

A més d’aquestes reunions institucionals entre alcaldes, s’han desenvolupat moltes reunions tècniques en les que han participat tècnics i polítics dels diferents ajuntaments amb els tècnics i polítics de la Conselleria d’Ordenació del Territori, en les quals s’han discutit i consensuat o acordat solucions i interpretacions que afecten sobre tot al sòl rústic, que és la qüestió que més afecta les relacions inter-municipals; però també s’han discutit moltes altres qüestions i interpretacions de la norma, com ara les limitacions de creixement, les quotes de llicències, els usos turístics, les edificacions en règim especial en sòl rústic (ERE’s), els règims de disconformitat dels plurifamiliars a la costa i moltes d’altres; de tal forma que probablement ens trobem davant la situació en la qual quan es desenvolupin els vuit planejaments municipals, aquests tindran el major grau de coincidència que s’hagi donat mai a un conjunt de municipis de l’estat.

En relació a les altres administracions, des d’aquest ajuntament i des de l’equip redactor del planejament ha estat continua la consulta i adequació als criteris en qüestions com la delimitació de les ANEI, de la Zona Marítim Terrestre, dels habitatges de protecció oficial, de carreteres; adoptant sempre les determinacions o recomanacions que des de cada administració ja fos Govern de les Illes Balears o Administració de l’Estat es rebien.

• L’article 30 estableix els criteris bàsics de sostenibilitat mediambiental de les actuacions urbanístiques. Ho fa a partir de 13 punts que analitzem a continuació:

“1. S’entenen per condicions de sostenibilitat mediambiental de les actuacions urbanístiques aquelles determinacions d’ordenació substantiva que tenen per objecte:

a) L’adaptació harmònica de les noves actuacions a les condicions del microclima i dels ecosistemes locals.

b) La consideració de paràmetres d'eficiència en l'ús dels principals recursos escassos: aigua i energia. S'entén com a eficiència la utilització de mecanismes actius (ús d'energies alternatives, tecnologies de gestió) i passius (introducció d'elements arquitectònics de control ambiental, per exemple) amb l'objectiu de reduir el consum innecessari del recurs

c) La consideració de les qualitats ambientals dels sistemes constructius en les obres d'urbanització dins del seu cicle de vida complet, des de la fase d'obra fins a la demolició, incloent la gestió dels residus resultants.

d) La imposició de mesures preventives, de manera que no es produeixin impactes mediambientals per emissió de radioactividad, pertorbacions elèctriques, soroll, vibracions, enlluernaments, emissió de gasos nocius, fums o partícules, pels seus abocaments líquids o



sòlids, o per un consum inadequat d'energia i dels recursos naturals.”

Com ja hem comentat en relació a l’article 27, es tracta de criteris generals del que s’entén per condicions de sostenibilitat mediambiental, són conceptes tan amplis i genèrics, quasi be podríem dir de que es tracta de definicions de manual, que lògicament aquesta norma fa seus en tots els aspectes.

No tenen visualització en un article o grup d’articles concrets, sinó que són la filosofia que assumeix i comparteix aquesta norma i que tenen reflex en tots els seus articles i en el conjunt de la normativa.

“2. En efectuar la classificació del sòl urbà i del sòl urbanitzable, l’ordenació urbanística s’ha d’ajustar als criteris bàsics següents:

a) Consideració del microclima local i de les condicions prèvies a la intervenció urbanística, de tal manera que es puguin aprofitar les potencialitats bioclimàtiques de l'àmbit.”

Tot i que l’apartat a) parla de sòl urbà i urbanitzable, és de suposar que en realitat es refereix als sòls urbanitzables o a aquells sòls urbans que necessiten actuacions sistemàtiques o integrades que es poden qualificar com “actuacions urbanístiques”, ja que al sòl urbà consolidat aquestes actuacions han de ser solucions de tipus edificatori i no urbanístic.

Com que es creen dues zones de creixement en nous sòls urbanitzables, s’inclou un apartat a l’article 91 de condicionament tèrmic-passiu que conté les especificacions d’aquests urbanitzables, en el qual s’obliga als redactors dels futurs plans parcials a tenir en compte les qüestions climàtiques de l’emplaçament a l’hora de realitzar el seu disseny.

“b) Possibilitat d’instal·lar, en les millors condicions econòmiques i d’integració paisatgística, equips de captació d’energia solar a tots els edificis.”

Pel que respecta a l’adaptació a aquest apartat, ens remetem a allò dit respecte de l’article 28.1.del PTI i que tracta el mateix tema en sentit més ampli.

“c) Condicions d'exposició solar adequades, que permetin l'orientació de les edificacions preferiblement cap al sud, una adequada assolellada dels habitatges i zones verdes d'ús públic amb una reduïda proporció d'àrees en ombra permanent.”

Pel que respecta a l’adaptació a aquest apartat, ens tornen remetre a allò dit respecte de l’article 28.1.i que tracta el mateix tema en sentit més ampli. Tot i això, cal fer incidència en el fet que l’orientació sud és la idònia i la més recomanada per a climes freds, però això no sempre és possible; és més, quan els creixements són tipus eixample en illeta tancada i en blocs d’habitatges sempre hi ha d’haver edificis orientats cap als quatre vents; tot i això als articles citats abans es regulen aquestes qüestions.

“d) Garantia, per mitjà de l'ordenació dels volums edificats, el modelatge de la topografia i la plantació d'arbrat, de l'adequada atenuació dels vents en aquells emplaçaments sotmesos a ells i en els quals aquests siguin de gran intensitat, així com de la possibilitat d'una ventilació encreuada entre façanes oposades als edificis d’habitatges.”



Com que es creen zones de creixement als nous sòls urbanitzables, s’inclou un apartat a l’article 90 de vegetació en el qual s’obliga als redactors dels futurs plans parcials a tenir en compte les qüestions relacionades amb la topografia i el vent a l’hora de realitzar el seu disseny.

“e) Consideració dels factors de contaminació acústica amb l'objectiu d'afavorir la ventilació natural per mitjà de la reducció dels nivells de soroll ambient.”

És un tema que malgrat estar a l’apartat de les normes urbanístiques, la seva solució no és urbanística sinó que aquesta passa per ordenances i decrets de batlia; com ja s’ha vist a articles anteriors. Es tracta d’un tema que preocupa a l’ajuntament i als ciutadans i té el seu reflex en vàries actuacions de l’Agenda Local 21 (concretant-se al Pla d’Acció 3.4) i l’ordenança municipal sobre renous que intenten millorar la qüestió, que segurament passa per una major vigilància i imposició de sancions. En qualsevol cas, la millora dels temes de renous serà novament tractada amb noves i més estrictes normatives de renous i de limitacions de velocitat i trànsit al centre dels nuclis.

“f) Prevenció, ja en seu de l'ordenació, de riscs naturals i tecnològics (derivats d'activitats industrials), amb atenció a la continuïtat de la xarxa de drenatge del terreny, tot evitant la classificació de sòl a àrees d’inundació puntual.

En aquest apartat ens remetem al que ja s’ha dit a l’article 28.1.m, i reafirmem que per suposat es compleix tota la normativa ambiental, d’activitats classificades, molestes o perilloses i el Pla Hidrològic.

“3. L'ordenació urbanística ha de jerarquitzar de manera adequada la xarxa viària local i dimensionar en cada categoria les calçades de trànsit rodat amb els objectius següents:

a) Crear malles de circulació amb connexió adequada als vials existents a fi d’evitar els cul-de-sac.

b) Possibilitar la implantació de sistemes de control de circulació urbana en casos de necessitat.

c) Limitar les velocitats del trànsit i donar prioritat a la circulació de vianants i de ciclistes (per plataforma separada), així com a la integració de transport públic.”

Ens tornem trobar davant un punt molt més adient per a ser tractat des de l’àmbit de les ordenances i els plans d’acció de l’Agenda Local 21, que des del planejament urbanístic. Amb una ordenança municipal és molt més ràpid i àgil adequar un carrer per a vianants (fins i tot per uns dies o hores concretes) que amb el planejament. Per posar elements que limitin la velocitat, tal com ja s’està fent a diversos carrers del poble i de la zona costanera, n’hi ha prou amb un estudi de la regidoria que pertoca i un decret d’alcaldia; igual ocorre amb els sistemes de control de circulació.

Tots aquests temes tenen una línia d’acció completa dintre del pla d’acció de l’Agenda Local i són una de les principals preocupacions de l’ajuntament.

En referència als cul-de-sac o rodones, aquestes predominen a la zona turística de cala Galdana, per la pròpia tipologia de la xarxa urbana, destinada no al trànsit d’un lloc a l’altre, sinó a donar servei a zones residencials on no hi trànsit de pas. Però aquí ens trobem amb dos condicionants que fan impossible la



intervenció per a suprimir-les (cas que fos convenient, que com ja s’ha dit i en consideració a l’especial estructura urbana d’aquest nucli residencial no es creu necessari); per un costat es tracta d’un nucli urbà consolidat des de fa anys i per l’altre la impossibilitat de programar nou sòl urbanitzable a la zona costera, que impedeix que amb els nous creixements es donessin altres solucions per a aquestes rodones.

“4. L'ordenació urbanística ha de dissenyar les zones verdes públiques ajustant-se als criteris bàsics següents:

a) Procurar mantenir en el seu emplaçament els elements valuosos preexistents de vegetació natural i integrar-los en el disseny dels espais lliures.

b) Assegurar que la vegetació prevista per a les zones verdes publiques sigui compatible amb la vegetació autòctona.

c) Elegir les espècies vegetals de nova plantació d’acord amb els criteris següents:

- Compatibilitat en termes biològics amb la vegetació natural de l'àrea, amb l'objecte d'evitar la invasió d’espècies nocives.

- L'arbrat ha de tenir el port suficient perquè pugui fer la funció de controlador ambiental, amb arbres de fulla caduca i copa ampla per tal de protegir les plantes inferiors dels habitatges a l'estiu i permetre-hi l'accés del sol a l'hivern.

- Consum d'aigua reduït i resistència a la sequedat, amb l'objecte de permetre reduir el consum d'aigua per a regatge. Si es reutilitzen aigües grises per regar, cal garantir-ne la compatibilitat amb les característiques bioquímiques d'aquestes

d) A les zones lliures procurar enjardinar el percentatge majoritari de la superfície amb l'objecte de mantenir la porositat natural del terreny.

e) S'ha de propiciar la continuïtat dels espais lliures entre actuacions contigües, especialment a les àrees costeres i procurar un tractament harmònic de materials i espècies.

f) Cal preveure mesures que facilitin el drenatge natural del terreny, com ara parterres i àrees de paviments porosos que facilitin l'emmagatzematge d'aigua fins a la seva absorció. Si la plantació es troba en una zona pavimentada, s'establiran canals de distribució d'aigua entre els escocells, o s'adoptaran solucions d’escocell continu.”

Aquest apartat relatiu a les zones verdes, novament es soluciona majoritàriament amb ordenances municipals, que ja existeixen a l’ajuntament, i per les que no existeixen, l’ajuntament es compromet a elaborar una nova “ordenança municipal de jardins i zones verdes” que contempli tots aquests paràmetres.

Per a les qüestions que si tenen implicacions urbanístiques i no es poden resoldre amb l’esmentada ordenança, s’inclouen normes a l’article 192. Condicions dels Espais Lliures Públics.



“5. L'ordenació urbanística ha de dissenyar les zones o els espais verds privats d’acord amb els criteris bàsics següents:

a) La disposició i organització han de considerar la integració en l'entorn natural i les característiques d'urbanització de les zones verdes públiques.

b) Els sistemes de regatge de les zones verdes privades s’han de proveir amb caràcter preferent d'aigües grises reciclades provinents de les edificacions a què estiguin vinculades.

c) S’ha de procurar conservar la vegetació existent als jardins i espais lliures de caràcter privat dels centres històrics i nuclis tradicionals”

Aquest apartat relatiu a les zones verdes privades, novament es soluciona majoritàriament amb ordenances municipals, que ja existeixen a l’ajuntament, i per les que no existeixen, l’ajuntament es compromet a elaborar en menys de 1 any, una nova “ordenança municipal de jardins i zones verdes” que contempli tots aquests paràmetres.

Per a les qüestions que si tenen implicacions urbanístiques i no es poden resoldre amb l’esmentada ordenança, s’inclou l’article 193. Criteris de disseny de les zones verdes privades.

“6. L'ordenació urbanística ha de definir les xarxes de serveis amb tècniques adequades per a la reducció de les pèrdues en el seu transport i la seva distribució. S’ha de procurar integrar diversos serveis en el mateix registre a fi de reduir els punts d’intervenció a les voravies per al seu manteniment”

En aquest punt i en tot allò que fa referència a les edificacions ens remetem al punt 28.1.

“7. L'ordenació urbanística ha de preveure sistemes de sanejament preferentment separadors. A les àrees en que l’estudi del microclima i l’anàlisi de la qualitat de l’aigua reveli una pluviometria adequada, s’han d’establir sistemes integrals de recollida, emmagatzematge i distribució d’aigua de pluja per al regatge, la neteja de carrers i altres usos”

Les determinacions d’aquest punts queden recollides a:

o l’Article 81. Instal·lació d’aigües regenerades i pluvials,

o l’Article 84. Evacuació d’aigües pluvials,

o l’Article 85. Evacuació d’aigües residuals,

o l’Article 191. Condicions de la dotació de serveis urbans. “8. L'ordenació urbanística ha de preveure xarxes de regatge que emprin sistemes d’estalvi d’aigua, com ara micro-irrigació, regatge gota a gota o aspersors”

Aquesta qüestió es resol amb l’obligatorietat d’establir aquests sistemes de regatge tant a les zones verdes públiques com a les zones verdes privades, als ja esmentats articles: article 192 de condicions dels Espais Lliures Públics i article 193 de criteris de disseny de les zones verdes privades.

“9. L'ordenació urbanística ha d’establir sistemes de recollida de residus que permetin la recollida selectiva i comptin amb emplaçaments adequats a la via



pública, atenent la minoració dels seus impactes negatius sobre l’edificació residencial”

Aquest punt ja es compleix íntegrament, complint tant el PDS de Residus de Menorca, els criteris del Consorci per a la gestió dels residus sòlids urbans de Menorca, l’Agenda Local 21 (Pla d’Acció 3.2) i les ordenances municipals.

“10. L'ordenació urbanística ha de preveure sistemes d’enllumenat públic equipats amb llums dotats de sistemes de limitació de contaminació lumínica i estalvi energètic”.

S’introdueixen criteris que s’adeqüen a l’exposat en aquest punt a l’article 92 de condicions de disseny mediambiental. “11. L’ordenació urbanística ha de fomentar la introducció d'elements arquitectònics per a les instal·lacions de control ambiental, com ara sistemes de captació d'energia solar, etc., per a la qual cosa la superfície d’aquests s’ha d’excloure del còmput de l'edificabilitat de la parcel·la”

Aquestes directrius s’inclouen a l’article 92 de condicions de disseny mediambiental. “12. L’ordenació urbanística ha de procurar la utilització preferent de materials reciclats i evitar en tot cas l’ús de materials que pugin resultar tòxics o afectin la qualitat de l’aire en les condicions de servei normal o en cas d’accident o fenòmens extrems del clima local”.

Igual que en el cas anterior s’inclou un article en el capítol de mesures ambientals, concretament el 93 que té per objecte regular l’ús de materials de construcció, fent especial èmfasi en la utilització de materials reciclats.

“13. L’ordenació urbanística s’ha d’establir, en tot cas, en termes que garanteixin el compliment de la normativa sectorial i mediambiental aplicable a:

a) Les activitats susceptibles de generar radioactivitat o pertorbacions elèctriques. No es poden permetre en cap cas activitats que emetin radiacions perilloses o que produeixin pertorbacions elèctriques que afectin el funcionament de qualsevol equip o maquinària diferent d’aquells que les originen.

b) Les activitats susceptibles d’emetre gasos, partícules i altres contaminants atmosfèrics.

c) Les activitats susceptibles de produir soroll, vibracions i enlluernaments.”

Respecte d’aquest punt, la normativa sectorial i mediambiental aplicable forma part de l’ordenament jurídic i per tant d’obligat compliment per a totes les administracions.

L’Ajuntament i aquest planejament compleixen amb aquesta normativa de forma escrupulosa, a més les ordenances municipals també compleixen amb aquests preceptes.

• L’article 31 estableix el control de l’impacte ambiental de les obres d’urbanització en dos punts concrets: “i. L’ordenació urbanística no pot autoritzar l’ocupació provisional de sòls subjectes a règims de protecció especial (ANEI, ARIP, ANIT, APT de costa i AIP) per a la realització d'obres d'urbanització.



ii. L'ordenació urbanística ha d'exigir que els projectes d'urbanització:

a) Continguin previsions sobre el trasllat de runes a abocadors autoritzats. Si hi hagués terra vegetal, s'ha d’arreplegar per al seu ús posterior en els espais lliures de la urbanització o del municipi.

b) Assumeixin la regeneració ambiental dels espais exteriors a la urbanització que resultin afectats per l'actuació urbanística.”

Per a aquest article ens remetem a l’article 19 de documentació de la sol·licitud de projecte d’urbanització de la normativa, on es prohibeix l’ocupació ni tan sols temporal de sòl rústic protegit, així com les condicions establertes en el punt 2 per a les runes, la terra vegetal i els espais propers.

• L’article 32 de control de l’impacte ambiental resultant de les obres d’edificació es defineixen les següents mesures:

“1. L’ordenació urbanística no pot autoritzar l’ocupació provisional de sòls subjectes a règims de protecció especial (ANEI, ARIP, ANIT, APT de costa i AIP) per a la realització d'obres d'urbanització.

2. L'ordenació urbanística ha d'exigir que els projectes d'edificació:

a) Continguin previsions sobre el trasllat de runes a abocadors autoritzats. Si hi hagués terra vegetal, s'ha d’arreplegar per al seu ús posterior en els espais lliures de la urbanització. b) Assumeixin la regeneració ambiental dels espais exteriors a la urbanització que resultin afectats per l'actuació urbanística.”

S’inclou un nou article a la normativa, el 14 de Documentació de la sol·licitud de llicències d’obres majors on s’incorpora el disposat a aquest article.

• A l’article 33 es defineixen els criteris bàsics d'edificació sostenible per als allotjaments turístics: “L'ordenació urbanística ha d’observar la instrucció directiva que aprovi el Consell Insular sobre criteris d'edificació sostenible aplicable a la destinada a usos d'allotjament turístic. En tot cas, ha d'exigir que els allotjaments turístics respectin els criteris d'edificació sostenible següents:

a) Que per a la realització de les obres d’urbanització, no s’ocupen ni tan sols de forma provisional, sòls subjectes a règims de protecció especial (ANEI, ARIP, ANIT, APT de costa i AIP).

b) Adaptació de l'edificació a les condicions locals, tenint en compte l’assolellada i la il·luminació natural, el vent, la ventilació i la disponibilitat d'espai d'aparcament suficient a la parcel·la.

c) Foment de la producció d’electricitat en els edificis per mitjà d’energies renovables, especialment solar tèrmica, fotovoltàica i tèrmico-fotovoltàica.

d) Foment de l’eficiència energètica de les instal·lacions convencionals.

e) Millores en la gestió del cicle hidrològic.

f) Adopció de sistemes de construcció sostenible.

g) Gestió dels residus sòlids urbans per mitjà de la recollida selectiva i el compostatge.

h) Ús de noves tecnologies.”



A l’article 96 de Criteris bàsics d’edificació sostenible per als allotjaments turístics s’inclou un apartat on s’estableixen els criteris bàsics per a l’edificació sostenible dels establiments turístics.

• Article 34. Ordenació pel planejament municipal dels terrenys classificats com a sòl urbanitzable. En l’ordenació del sòl urbanitzable el planejament urbanístic ha de tenir en compte les regles següents:

“1) Adequar L’ordenació urbanística a la capacitat de càrrega de l’àmbit corresponent, entenent per capacitat de càrrega l’aptitud d’una àrea determinada per suportar un nivell d’intensitat d’usos urbans sense que es produeixi un procés de deteriorament ambiental, social o cultural.

2) La fixació de la capacitat de càrrega s’ha de fer en funció de les capacitats diferencials dels diferents elements ambientals de l’àmbit de què es tracti i perquè operi com a criteri d’enjudiciament de la correcció i procedència, per tant, de qualsevol decisió pròpia sobre l’ordenació urbanística, la qual mai no ha de provocar la superació dels límits resultants de la capacitat de càrrega pertinent.”

A les següents pàgines es justifica el compliment complet de l’article 34 i de tots i cadascun dels paràmetres que es defineixen en els subapartats següents.

“3) Respectant i aplicant el que estableix l’article 39 sobre creixement màxim, els plans generals municipals han d’avaluar la capacitat de càrrega dels sols destinats a acollir nous creixements o afectats per operacions de transformació o intensificació dels usos originaris, d’acord amb els principis definits en l’article 3 d’aquestes Normes.

Per tal d’efectuar l’avaluació de la capacitat de càrrega dels sòls destinats a la urbanització s’han de considerar com a mínim els factors següents:

a) Les característiques geològiques, topogràfiques i ecològiques dels terrenys.

b) La presència de processos de pressió sobre els recursos i de deterioració ambiental.

c) L'impacte de la urbanització projectada sobre els recursos renovables i el paisatge.

d) Les demandes d'equipaments i serveis generades per la densitat d'ús projectada, en relació amb la capacitat de les xarxes existents al municipi.

e) La disponibilitat d'una varietat de mitjans d'accessibilitat sostenible.

f) L'impacte de les noves infraestructures necessàries sobre els recursos no renovables i el paisatge.”

Els nous polígons de sòl urbanitzable que es classifiquen amb aquesta adaptació al PTI, s’adapten als límits màxims establerts pel PTI i la seva justificació en totes les qüestions referides a la capacitat de càrrega de les zones on s’ubiquen es realitza a un capítol específic d’aquesta memòria justificativa dedicat de forma exclusiva a la capacitat de càrrega, concretament el punt 7.3 de capacitat de càrrega. “4) La classificació de nou sòl urbanitzable qualificat per a ús residencial, turístic o petita indústria compatible amb la residència s’ha de fer: i) de manera que es garanteixi una estricta continuïtat amb el nucli urbà per mitjà del màxim contacte perimetral amb aquest i la connexió directa amb la xarxa viària existent; i ii) observant els criteris següents:



a) Els nous desenvolupaments han de localitzar al menys la meitat de la seva superfície dins les àrees de transició definides pel Pla Territorial Insular.”

A Ferreries es creen dos nous polígons de sòl urbanitzable residencial, els quals esgoten la capacitat màxima permesa a l’article 39 del PTI. Un d’ells (URB-02 Sant Bartomeu) es troba íntegrament (100 %) dintre de sòl classificat com AT al PTI entorn del nucli tradicional. L’altre (URB-03 es Vergers) ocupa terrenys qualificats com AT i com Horts d’Esplai al PTI, concretament un 70 % del nou urbanitzable creixeria sobre part de l’hort d’esplai de Tirassec, tot i que el criteri és que la consideració d’hortal d’oci està situada sobre la d’AT, per la qual cosa, una vegada que no es considera hortal d’oci, el 100% del nou creixement estaria localitzat sobre AT.

“b) El nou sector o, si escau, unitat o polígon ha de tenir contacte directe amb el sòl urbà, urbanitzable o apte per a la urbanització en almenys la quarta part del seu perímetre, excepte que s’hi donin condicionants topogràfics específics.”

El sector URB-02 Sant Bartomeu té contacte directe amb el sòl urbà de Ferreries en un percentatge del 40 % del total del seu perímetre; el nou urbanitzable té un perímetre de 1.180 m, dels quals 470 m són perímetre compartit amb el sòl urbà existent.

El sector URB-03 es Vergers té contacte directe amb el sòl urbà de Ferreries en un percentatge del 19 % del total del seu perímetre; el nou urbanitzable té un perímetre de 884 m, dels quals 170 m són perímetre compartit amb el sòl urbà existent.

El no compliment d’aquest apartat ve explicat per un condicionant topogràfic clar com és l’encaixament entre els relleus de s’Ermita al nord i de Son Tem al sud, pel qual discorre el torrent de Son Granot. Aquest encaixament fa que la façana del poble en aquest indret tingui només uns 150 metres de llargària impossibilitant un major contacte amb el sector de sòl urbanitzable.

“c) L’estructura viària dels nous sectors, o si escau, unitats o polígons ha de ser tal que es produeixi la màxima integració física i funcional en la malla urbana existent.”

El sector URB-02 Sant Bartomeu connectarà amb la xarxa viària a través del carrer Villa Pepa mitjançant l’obertura d’un carrer previst en la Unitat d’Actuació-02.

El sector URB-03 es Vergers connecta amb la xarxa viària existent en quatre punts: un amb el camí de ses Capones, un altre amb l’avinguda de ses Moreres, a la que donaran acabament i tancament i dos a la carretera des Migjorn Me-20.

“d) No es poden produir buits o discontinuïtats entre els nous teixits urbans a crear i els existents o prevists, llevat que els espais faltats d’edificació es destinin a sistemes generals dotacionals o al sistema general d’espais lliures i zones verdes públiques.”

No existeix cap buit ni cap discontinuïtat entre els sectors que ara es classifiquen com a urbanitzables i el sòl urbà existent, ja que encaixen perfectament i no deixen cap zona intersticial com a sòl rústic.

“5. L’ordenació urbanística relativa als nous sectors, unitats o polígons, de sòl urbanitzable ha de respectar necessàriament els estàndards següents:

A) De densitat Brut:



a) Maó i Ciutadella: densitat mínima 20 habitatges/ha i densitat màxima 40 habitatges/ha.

b) Resta de municipis: densitat mínima 20 habitatges/ha i densitat màxima 30 habitatges/ha.”

El sector Sant Bartomeu té una superfície total de 5,23 hectàrees, per a un total de 157 habitatges. La densitat global és de 30,0 habitatges per hectàrea.

El sector des Vergers té una superfície total de 3,84 Ha, per un total de 99 habitatges. La densitat global és de 25,78 habitatges per hectàrea.

“6) Serà necessari elaborar un nou document de planejament de desenvolupament en aquells àmbits sotmesos a modificació dels seus paràmetres urbanístics bàsics, com a conseqüència de l’aplicació de les determinacions d’allò que es disposa en els apartats precedents d’aquest mateix article.”

Aquesta qüestió ja està regulada per la llei que obliga a que es tramiti un nou expedient administratiu específic en tots els casos en els quals hi hagi modificació dels paràmetres urbanístics bàsics. Lògicament quan algun àmbit hagi de canviar alguns dels seus paràmetres urbanístics en funció del que estableix el PTI, serà necessari elaborar un nou document de planejament.

• L’article 35 de Reserves mínimes en sòl classificat com a urbanitzable per a habitatge subjecte a règim de protecció estableix el següent:

“1) Els plans urbanístics municipals han de reservar per a l’ús d’habitatge de protecció oficial o subjecte a qualsevol altre règim de protecció pública que si més no habiliti l’Administració pública per taxar el preu en venda o lloguer, com a mínim:

a) El 35% de la superfície del sòl que, d’acord amb el límits que s’expressen en el quadre de l’article 39, es classifiqui com a urbanitzable amb motiu de l’exercici de la potestat de planejament a partir de l’entrada en vigor del Pla Territorial Insular.

b) El 20% de la superfície del sòl que, classificat com a urbanitzable en entrar en vigor el Pla Territorial Insular, estigui inclòs en sectors, polígons o unitats d’actuació o execució que en aquell moment estiguin mancats de pla parcial aprovat inicialment.

La qualificació del sòl per a aquest ús específic ha de fer-se en tot cas de tal manera que en cada sector, polígon o unitat d’actuació possibiliti i procuri la màxima cohesió i integració socials, havent de preferir, sempre que això sigui materialment possible, les actuacions mixtes d’habitatge lliure i habitatge protegit.

2) Els plans urbanístics municipals han de destinar a l’ús específic a que es refereix el número anterior:

a) Al menys el 40% de la capacitat d’allotjament (residencial i turístic) del sòl que, d’acord els límits que s’expressen en el quadre de l’article 39, es classifiqui com a urbanitzable a partir de l’entrada en vigor del Pla Territorial Insular.



b) Al menys el 25% de la capacitat d’allotjament (residencial i turístic) del sòl que, estant classificat com a urbanitzable en entrar en vigor el Pla Territorial Insular, estigui inclòs en sectors, polígons o unitats d’actuació o execució que en aquell moment estiguin mancats de pla parcial aprovat inicialment.”

En compliment d’aquest article els dos nous urbanitzables previstos en aquesta Revisió del planejament preveuen els habitatges protegits suficients per donar compliment a aquests percentatges. Així a l’urbanitzable de Sant Bartomeu es preveuen 63 habitatges protegits i a l’urbanitzable des Vergers 40 habitatges protegits.

Aquestes determinacions s’inclouen a la fitxa de cada un dels urbanitzables on s’estableix l’obligatorietat de reservar els percentatges de sòl i de places d’allotjament per a habitatges protegits en les condicions que estableix aquest article.

El sector urbanitzable de cala Galdana (URB-01) no es veu afectat, ja que tot i que no ho diu explícitament, l’article sembla que implícitament afecta només els nuclis tradicionals, perquè a les zones costaneres no es permeten els habitatges plurifamiliars i la parcel·la mínima haurà de ser sempre superior de 600 m2, cosa que impossibilita els habitatges protegits.

• L’article 36 d’ordenació pel planejament municipal dels terrenys classificats com a sòl urbà estableix el següent:

“1) En establir la seva pròpia ordenació del sòl urbà no comprès en l’article següent, el planejament municipal ha d’observar les regles 1a i 2a, paràgraf 1er de l’article 34.

2) Per tal d’avaluar la capacitat de càrrega dels àmbits del sòl urbà objecte d’operacions de transformació o intensificació d’ús s’han de tenir en compte els factors següents:

a) Capacitat de les xarxes de serveis i dotacions per absorbir l’increment de demanda derivat del canvi o la intensificació d’ús.

b) Incidència i efectes de l’increment de demanda de viatges i formes de desplaçament generat per la nova implantació d’usos sobre les infraestructures de transport existents i sobre les necessitats d’aparcament.

c) Impacte del canvi o de la intensificació d’ús sobre les estratègies de rehabilitació dels centres urbans.

d) Impacte de les tipologies d’edificació associades al canvi o a la intensificació d’usos sobre el patrimoni urbà i arquitectònic objecte de protecció.”

Cap de les unitats d’actuació d’aquesta Revisió s’adapten al previst en aquest article i per tant no hauran de ser objecte del càlcul de la capacitat de càrrega en els termes previstos en aquest punt.

A l’article 197 d’Ordenació de sòl urbà objecte d’operacions de transformació o intensificació d’ús i del sòl urbà objecte d’operacions de reforma, renovació o rehabilitació sistemàtiques o integrades es regulen aquestes situacions per a possibles casos que es pugin donar en el futur.



• L’article 37 d’ordenació pel planejament municipal del sòl urbà subjecte a reforma, renovació o rehabilitació sistemàtica o integrada estableix el següent:

“El planejament urbanístic municipal ha d’observar, en l’ordenació del sòl urbà que sotmeti a reforma, renovació o rehabilitació sistemàtiques o integrades, el que disposen els articles 34 i 35 per al sòl urbanitzable.

No obstant el que disposa el paràgraf anterior, l’estàndard d’altura màxima de l’edificació prescrit en l’article 34 es podrà superar quan ho imposin la necessària integració en l’entorn edificat o l’obtenció de majors espais lliures públics.”

Aquest aspecte ja s’ha comentat al punt anterior, no obstant això a l’article 198 es regulen aquestes situacions per a possibles casos que es pugin donar en el futur.



3.4 TÍTOL VI. CREIXEMENT RESIDENCIAL I TURÍSTIC I PROGRAMACIÓ DEL PROCÉS D’EDIFICACIÓ I D’ÚS DEL SÒL.

• A l’article 38. Sostre de creixement insular màxim. “De conformitat amb les Directrius d'ordenació territorial, amb relació al conjunt de l'illa i per tal de determinar el creixement insular màxim, s'estableixen les regles següents:

a) Dins els deu anys següents al d'aprovació definitiva del Pla territorial insular no es podrà classificar sòl urbanitzable que, aplicant les densitats previstes en l'article 34 d'aquestes Normes, superi la superfície necessària per a un total de 10.749 places d'allotjament, tant residencials com turístiques.

En tot cas, la superfície de sòl que es classifiqui com a urbanitzable d’acord amb el paràgraf anterior ha de respectar la corresponent al creixement màxim permès en les Directrius d'ordenació territorial per a l'illa de Menorca, és a dir, 439 ha.”

Es una clàusula de salvaguarda del compliment de les Directrius d’Ordenació del Territori per part del PTI, per tal de justificar que no es sobrepassaven els creixements màxims que estableixen les DOT; en el cas concret d’aquesta adaptació no té cap significat pràctic, ja que es tracta d’un sostre insular i no municipal.

b) El sòl classificat com a urbanitzable dins els límits expressats en la lletra anterior s’ha de localitzar exclusivament als nuclis tradicionals de Sant Lluís, es Castell, Maó, Alaior, es Mercadal, es Migjorn Gran, Ferreries, Ciutadella, Fornells i Sant Climent, d’acord amb els criteris d'organització espacial establerts en els articles precedents.”

Es una clàusula igualment d’àmbit insular, que ja queda plenament justificada amb el compliment dels articles 33 i 34, així com amb les determinacions gràfiques, on només hi ha Àrees de Transició a aquests nuclis.

c) S’exceptuen de les limitacions establertes en l’apartat anterior i en el primer paràgraf de l’apartat a) les superfícies de sòl la classificació de les quals sigui necessària per dur a terme les operacions d’esponjament disposades en les zones turístiques, així com també les superfícies de sòl classificades conforme a la disposició addicional única d’aquestes Normes. Unes i altres superfícies quedaran igualment excloses de l’aplicació de les determinacions contingudes en els articles 34, regla 5ª, i 35 que fan referència a l’ordenació del sòl urbanitzable.

Aquest apartat, afegit amb la Modificació del PTI de 26 de juny de 2006, no és aplicable a Ferreries ja que no es preveu cap operació d’esponjament.

• A l’article 39 es defineixen quins han de ser el límits del creixement

residencial i turístic en el planejament municipal: “1. Les determinacions dels plans generals d'ordenació dels diferents municipis referides a la classificació i la qualificació de sòl, així com a qualssevol altres aspectes que contribueixin a definir, determinar i atribuir l'ús i l'aprofitament urbanístics del sòl o incideixin en un o un altre, han de respectar els límits que l'article anterior imposa a la classificació de sòl.



2. Les determinacions dels plans generals d'ordenació, així com dels de desplegament d'aquests, que estableixin l'ordenació detallada dels terrenys classificats com a sòl urbanitzable en els quals s’hagi de materialitzar el creixement residencial i turístic possible han de respectar les previsions que es contenen en el quadre següent:

Total places

Places en règim de protecció

Places en règim lliure %

Alaior 1.395 558 837 13.0Ciutadella 3.063 1.224 1.839 28.5Ferreries 768 309 462 7.2Maó 3.021 1.209 1.812 28.1Es Mercadal 528 210 318 4.9Sant Lluís 696 279 417 6.5Es Castell 1.041 417 624 9.7Es Migjorn Gran 237 93 141 2.2Menorca 10.749 4.299 6.450 100.0

3. Als efectes del respecte dels límits del creixement residencial i turístic cada habitatge nou equival a tres unitats o places d’allotjament.”

En aquesta adaptació al PTI, es classifica nou sòl urbanitzable fins a la quantitat màxima que permet el PTI, tal com ja ha quedat explicat i com es pot comprovar a les fitxes dels urbanitzables, donant per tant (com no podia ser d’altre forma ja que en cas contrari aquest planejament no podria ser aprovat definitivament) exacte compliment a aquest article.

• Article 40 de Programació temporal del procés d’edificació i d’utilització del sòl per a ús residencial i turístic, que estableix el nombre de places màxim que es podran autoritzar anualment a partir de l’entrada en vigor del PTI, pel conjunt de l’illa de Menorca.

1) El primer punt de l’article estableix les quotes màximes de llicències de construcció d’habitatges residencials aïllats i d’hotels que es poden atorgar anualment a l’illa de Menorca a les zones turístiques, per els anys que duri en vigor el PTI, amb una clàusula específica per als dos primers anys. Estableix dues quotes diferenciades, una pels habitatges unifamiliars i una altre pels establiments hotelers.

Com s’ha dit en el cas de l’article anterior, es tracta d’una clàusula d’àmbit insular que no afecta ni pot ser modificada o alterada des del planejament municipal, ni te forma de ser reflectida en el planejament local; des d’aquest planejament ja s’estableix la quota municipal que apareix a propers apartats d’aquest mateix article.

2) El segon punt estableix tot una relació de casos en els quals no es computen les noves places per el càlcul que s’establia en el punt anterior; igualment estableix la forma com es calcula el percentatge de disminució de places quan es transformin places d’apartament en establiments hotelers o hotel-apartaments.

Totes les excepcions al càlcul de places dintre de la quota anual de llicències per a l’edificació d’habitatges residencials aïllats a les zones turístiques, queden incorporades a l’article 11 de programació temporal de llicències turístiques i residencials; en quant a les llicències per a noves places hoteleres



l’administració encarregada d’establir les excepcions i els càlculs per a quantificar la quota anual de places és el Consell Insular, i l’Ajuntament es limitarà a donar la llicència d’obres a aquells promotors que prèviament tinguin la llicència turística prèvia que atorga la Conselleria de Turisme, i això queda regulat tal com s’explica en l’article següent.

• L’article 41 estableix l’autorització de places d’acord amb la programació temporal del procés d’edificació i d’utilització del sòl per a ús residencial i turístic.

“Les llicències urbanístiques que autoritzin places d'allotjament de les previstes en la lletra a) del número 1 de l'article anterior, tant si són de nova construcció com derivades de canvi de l'ús d'edificacions existents, han de respectar, a més de les altres limitacions que puguin venir imposades per disposicions autonòmiques de caràcter general, les regles següents:

1) No poden atorgar sense acreditar que el Consell Insular ha atorgat llicència turística prèvia per a la localització de què es tracti, quan aquesta sigui preceptiva per raó de la vinculació de les places a l'ús turístic, així com la propietat o el dret suficient sobre els terrenys necessaris en tot cas..

2) Cada any natural només es podran autoritzar, en el conjunt de zones turístiques de cada municipi i mitjançant llicència urbanística, el nombre màxim de places d’allotjament que, per municipis es detalla a continuació:

Municipi Places allotjament durant els 2 primers anys naturals

Places allotjament durant els següents anys de vigència

del Pla Alaior 109 89 Ciutadella 271 221 Es Castell 28 23 Es Mercadal 281 229 Es Migjorn Gran 12 10 Ferreries 22 18 Maó 156 127 Sant Lluís 173 141 Total 1052 585

Aquest límit anual de llicències de construcció d’habitatges unifamiliars aïllats a zones turístiques del municipi queda regulat a l’article 11 de programació temporal de llicències turístiques i residencials.

“3) El planejament general municipal, amb subjecció en tot cas al que estableix la regla anterior, pot delimitar àrees, zones o classes de sòl, ja sigui per raó de la seva concreta ubicació o per la seva específica qualificació, als efectes de la distribució desigual dins les zones turístiques del terme municipal del nombre màxim de places d'allotjament susceptibles de ser autoritzades en cada moment.”

Dintre de les seves potestats normatives, l’Ajuntament no creu adient establir cap divisió de cap tipus en la distribució anual de la quota de llicències.

• L’article 42 estableix l’autorització de places d’acord amb la programació temporal del procés d’edificació i d’utilització del sòl per a ús hoteler. “Les llicències urbanístiques que autoritzin places d'allotjament de les previstes en la lletra b) del número 1 de l'article 40, bé de nova construcció o bé derivades de canvi de l'ús d'edificacions existents, han de respectar les diverses limitacions



que poguessin venir imposades per disposicions autonòmiques de caràcter general, i en cap cas no es poden atorgar sense acreditar que el Consell Insular, d’acord amb el límit màxim insular establert per l’esmentat article, ha atorgat la llicència turística prèvia per a la localització de què es tracti, així com la propietat o la titularitat de dret suficient sobre els terrenys necessaris.”

Aquest requeriment de la llicència turística prèvia atorgada pel Consell Insular queda regulat a l’article 11 de programació temporal de llicències turístiques i residencials.

• L’article 43 sobre llicències turístiques prèvies estableix quina ha de ser la tramitació i resolució per part del Consell Insular de les sol·licituds de llicència turística prèvia per a establiment hoteler. S’han d’ajustar a les següents regles:

“1a. Les llicències s’han de tramitar i resoldre pel procediment legalment aplicable, observant-se a aquest efecte el rigorós ordre temporal determinat per la presentació, sense deficiències que hagin de ser esmenades i acompanyada de tota la documentació preceptiva, de la corresponent sol·licitud, i de conformitat amb la legislació sectorial aplicable i les determinacions d’aquest Pla territorial sobre ús hoteler. Aquestes llicències s’atorgaran, quan procedeixi, a compte de:

a) Les places d'allotjament susceptibles de ser autoritzades durant l'any en què es presenti la sol·licitud, si encara hi queden places disponibles de les corresponents a l’esmentat any.

b) Les places d'allotjament susceptibles de ser autoritzades dins els tres anys següents al de presentació de la sol·licitud, en un altre cas.

2a. En tota llicència turística prèvia cal expressar l'anualitat, o si escau les distintes anualitats, a què resultin imputables les places autoritzades, amb determinació del nombre de places corresponent a cada anualitat.

3a. Escau denegar les sol·licituds referides a obres que donin lloc a places que excedeixin la quantitat màxima fixada per a l'últim any susceptible de ser tingut en consideració.

4a. El Consell Insular ha de dur un registre públic de les llicències turístiques atorgades i de les places d'allotjament que aquestes suposin i publicar mensualment, almenys en el tauler d'anuncis de la corporació, la relació de llicències i de places atorgades, juntament amb el límit anual corresponent.”

És un article que només afecta al CIME i per tant no te cap repercussió normativa al planejament municipal.

• L’article 44 sobre llicències urbanístiques municipals estableix quina ha de ser la tramitació i resolució per part dels municipis de les sol·licituds de llicència urbanística per a la realització de tota classe d’obres de construcció o edificació El punt 1 regula aquelles llicències que resultin places d’allotjament a les zones turístiques per a ús residencial i turístic, exclòs en aquest últim cas, l’ús hoteler; i el punt 2 regula la concessió de les llicències per a edificacions destinades a ús hoteler. S’han d’ajustar a les següents regles:

“1a. Les llicències s’han de tramitar i resoldre pel procediment legalment aplicable, i quan correspongui s’han d’atorgar a compte de:



a) Les places d'allotjament susceptibles de ser autoritzades durant l'any en què es presenti la sol·licitud, si encara hi queden places disponibles de les corresponents a l’esmentat any.

b) Les places d'allotjament susceptibles de ser autoritzades dins els tres anys següents al de presentació de la sol·licitud, en un altre cas. Les llicències referides a aquestes places s'entendran atorgades sota la condició legal que la seva eficàcia, pel que fa a l’inici de les obres autoritzades, queda diferida al primer dia del primer dels tres anys següents en què hi hagi nombre suficient de places disponibles; condició que s’ha de fer constar expressament en la llicència corresponent.

2a. Escau denegar les sol·licituds referides a obres que donin lloc a places que excedeixin la quantitat màxima fixada per a l'últim any susceptible de ser tingut en consideració.

3a. Els municipis han de dur un registre públic de les llicències atorgades i de les places d'allotjament que aquestes suposin i han de publicar mensualment, almenys en el tauler d'anuncis de la corporació, la relació de llicències i de places atorgades, juntament amb el límit anual municipal corresponent.”

Aquestes condicions i regulacions de l’acte administratiu de concessió de llicència, queden regulades a l’article 11 de programació temporal de llicències turístiques i residencials, on es recullen de forma casi literal les normes d’aquest article del PTI.

“2. La tramitació i resolució per part dels municipis de les sol·licituds de llicència urbanística per a la realització de tota classe d'obres de construcció o edificació de les quals resultin places d'allotjament de les previstes en la lletra b) del número 1 de l'article 40 s’han de tramitar i resoldre pel procediment legalment aplicable i, quan escaigui, s'han d’atorgar en tot cas sota la condició legal que la seva eficàcia, pel que fa a l’inici de les obres autoritzades, queda diferida al primer dia del primer any a què siguin imputables, d’acord amb el que estableix la corresponent llicència turística prèvia, almenys el 25% del total de les places autoritzades. Aquesta condició s’ha de fer constar expressament en la llicència corresponent.”

Aquestes condicions i regulacions de l’acte administratiu de concessió de llicència, queden regulades article 11 de programació temporal de llicències turístiques i residencials, on es recullen de forma casi literal les normes d’aquest article.



3.5 TÍTOL VII. NUCLIS TRADICIONALS

• L’article 45 sobre determinació dels nuclis tradicionals defineix com a nuclis tradicionals les trames urbanes caracteritzades pel predomini de l'ús residencial, tant els que són nuclis tradicionals a tots els efectes (10 a tot Menorca) com els que ho son amb certes excepcions que s’especifiquen a l’article següent (17 a tot Menorca). Per donar compliment a aquest article del PTI hi ha un article a la normativa, concretament el 8 de Determinació de Nucli Tradicional que estableix el següent:

“Art. 8. Determinació de Nucli Tradicional

1. Dintre del sòl urbà i urbanitzable, i segons el que disposa l’article 45 del Pla Territorial Insular, es crea la categoria de nucli tradicional de tipus “A” que és aquell que compta amb una trama urbana on predominen els habitatges de primera residència amb el caràcter i identitat de la zona, amb la delimitació que apareix a les determinacions gràfiques d’aquesta norma:

- Ferreries

Cal senyalar que a Ferreries no hi ha nuclis tradicionals de tipus “B”, regulats al punt 2 de l’article. Aquests tipus de nuclis rurals queden exclosos de la possibilitat de localitzar nous sòls urbanitzables residencials i turístics així com la implantació de l’ús turístic.

• L’Article 46 estableix l’ordenació urbanística de l’ús residencial i turístic en nuclis tradicionals. “1. Els plans generals d'ordenació, en establir l'ordenació urbanística dels nuclis tradicionals:

a) No poden localitzar en els àmbits a què es refereix l’apartat 2 de l’article anterior, nou urbanitzable que classifiquin a l’efecte de servir de suport físic al creixement de places d’allotjament residencials i turístiques corresponents a cada municipi d’acord amb la distribució de l’article 39.”

Com s’indica a l’article anterior, a Ferreries no hi ha nuclis tradicionals de tipus “B” .

“b) Han d’incorporar les determinacions oportunes relatives a les condicions dels usos residencial i industrial.”

Per suposat que el planejament incorpora les determinacions relatives a les condicions dels usos residencials i industrial, amb multitud de capítols i articles que els regulen.

“c) Han de limitar l’ús turístic a les modalitats d’hotel de ciutat i turisme d’interior, excepte en el cas dels àmbits a que es refereix l’apartat 2 de l’article precedent, en què quedarà exclosa la implantació de l’ús turístic en qualsevol modalitat d’allotjament turístic.”

“2. Als efectes del que disposa la lletra c) del número anterior, s’entén:

2.1 Per hotel de ciutat aquells establiments d’allotjament hoteler que, havent-se d’ubicar dins l’àmbit dels nuclis tradicionals, s’ajustin en la seva projecció i execució a les condicions següents:



o Categoria de 4 o 5 estrelles. o Romandre obert al públic durant un període mínim d'11 mesos a

l'any. o No superar del nombre màxim de 250 places per establiment

hoteler. o Complir els paràmetres ambientals següents:

Realització de la jardineria per mitjà de plantes autòctones.

Implantació de sistemes de recirculació d'aigües grises

Recollida i emmagatzematge d'aigües pluvials per destinar-les a regar la jardineria.

Implantació de sistemes d'estalvi d'aigua. Implantació de sistemes de regatge de baix consum. Implantació d'energia solar tèrmica per a l'aigua

calenta sanitària. Recollida selectiva de residus en 5 fraccions: vidre,

paper/cartró, envasos lleugers, matèria orgàniques i restes.

Recollida de residus perillosos per gestors autoritzats. Implantació de mesures de minimització de residus.

o Estar dotat dels equipaments complementaris següents: Disposició d'aparcament suficient destinat a l'ús

exclusiu dels clients, amb una previsió d’1 plaça d’aparcament per cada 10 places d’allotjament.

Disposició d'una piscina climatitzada de superfície mínima de 30 metres quadrats.

Disposició de local destinat al dipòsit de contenidors per a la recollida selectiva de residus.

Disposició d’una sala de reunions i convencions d’una superfície mínima de 150 metres quadrats, quan es tracti d’establiments hotelers amb capacitat d’allotjament superior a 150 places i, en el cas d’establiments hotelers amb capacitat d’allotjament no superior a 150 places, d’una sala de reunions i convencions de superfície mínima a raó d’1’2 metres quadrats per plaça.

Instal·lació de serveis de telecomunicacions i connexió a Internet.”

Aquí el PTI estableix tot una sèrie detallada de condicions mínimes que han de complir els hotels de ciutat i posteriorment especifica:

“D’acord amb el compliment dels criteris anteriors, no són aplicables als establiments hotelers inclosos en la categoria d’hotel de ciutat, les determinacions relatives a ràtio turística i condicions d’edificació que s’estableixen en el títol VII d’aquest Pla per als establiments hotelers de les zones turístiques. Aquestes determinacions seran, si escau, les que resultin del corresponent instrument de planejament municipal.

2.2 Per turisme d'interior, aquells establiments d'allotjament hoteler que, havent-se d'ubicar dins l'àmbit dels nuclis tradicionals, s'ajustin en la seva projecció i execució a les exigències i els requisits definits en el Decret 62/1995, de 2 de juny.”



El compliment d’aquests punts queda resolt amb la introducció d’un apartat a l’article 36 Ús global (4) terciari de la normativa. En aquest nou apartat es fa el tractament de l’ús turístic als nuclis tradicionals.

“3. Sens prejudici del que disposen els números anteriors, s’estableixen en els termes municipals corresponents les àrees de reconversió territorial següents en forma de zones de reordenació i per a l’establiment de criteris urbanístics que garanteixin la consecució dels objectius d’idoneïtat i qualitat dels desenvolupaments assumits per aquest Pla Territorial Insular:

a) Sa Mesquida (Maó)

b) Son Vitamina (Alaior)

c) Cales Coves – Lloc Nou (Alaior)”

A Ferreries per tant no hi ha cap Àrea de Reconversió Territorial d’un nucli tradicional.

3.6 TÍTOL VIII. ZONES TURÍSTIQUES

• L’Article 47 fa referència a la determinació de les zones turístiques. Al municipi de Ferreries hi ha una zona turística:

o Santa Galdana

A l’article 9 de la normativa sobre Determinació de les Zones Turístiques es defineix el nucli mencionat abans com a zona turística i s’adjunta una cartografia especial per a la seva delimitació.

• L’Article 48 defineix el Règim general de les zones turístiques.

“1. L'ordenació urbanística municipal de les zones turístiques ha de:

1.1. Perseguir els objectius següents:

1.1.1. Limitar al màxim les dimensions de les zones turístiques a fi d’adequar el nombre de places turístiques a la capacitat de càrrega del territori.

1.1.2. Fomentar la qualitat del conjunt de l'oferta d'allotjament. 1.1.3. Garantir el manteniment d'un continu i evitar la urbanització dispersa. 1.1.4. Promoure la qualitat mediambiental i la dotació d'equipaments públics. 1.1.5. Establir, per als àmbits en què les determinacions gràfiques del Pla

territorial insular identifiquin terrenys com a sòl d'especial interès ecològic en zona turística, una ordenació urbanística que tengui com a resultat la qualificació final dels referits terrenys com a zones verdes d'ús públic.”

La present Revisió del Pla General s’adapta amb les seves disposicions als objectius a dalt exposats, però en cap cas es pot pretendre que aquests objectius es reflecteixin únicament i exclusiva a un sòl article de la normativa, es tracta més aviat d’objectius i criteris que es compleixen a tot el document. El que sí que es pot dir, en qualsevol cas, és que no s’incompleix cap dels objectius amb les disposicions d’aquesta revisió. A més, la majoria dels objectius exposats s’assoleixen adaptant la resta d’articles d’aquest títol del PTI.



“1.2. Adequar-se a les regles següents:

1.2.1. Permetre els usos turístics i residencials amb subjecció a les següents tipologies d’edificació:

1. Els usos turístics han de comprendre exclusivament els establiments hotelers i l’habitatge turístic de vacances en tipologia d’habitatge unifamiliar aïllat.

2. Els usos residencials han de comprendre exclusivament l’habitatge unifamiliar aïllat.

Als efectes del paràgraf anterior s'entén per habitatge unifamiliar aïllat aquella tipologia en què la parcel·la es destina a la construcció d'un sol habitatge amb separació de totes les façanes dels límits laterals. No obstant això, es considera comprès en l'ús d’habitatge unifamiliar aïllat el conjunt residencial que, fins i tot en una única parcel·la de dimensions suficients, diferenciï les superfícies destinades a servir de suport als corresponents habitatges unifamiliars, de manera que quedi justificat que cada una d’aquestes superfícies respecta les dimensions exigibles per a la construcció d’habitatge unifamiliar i la separació a la totalitat dels límits ideals d’aquest.”

3. Amb la finalitat de proporcionar un tractament urbanístic homogeni a aquells conjunts d’edificacions en sòl urbà existents amb anterioritat a l’aprovació del Pla Territorial Insular construïts amb la tipologia per a la construcció dels escassos solars no edificats i per a l’ampliació de les edificacions existents de conformitat amb les condicions que seguidament s’exposen.

A l’Article 36 Ús global (4) Terciari es defineix l’ús turístic per a les zones turístiques tal i com fa el PTI i a l’article 33 Ús global (1) Residencial Unifamiliar es defineix l’ús habitatge unifamiliar aïllat. La resta d’aspectes inclosos en aquest apartat també s’adapten mitjançant els articles corresponents a les regulacions de les diferents zones urbanes. A la zona turística de Ferreries s’admet només l’ús habitatge amb la tipologia d’habitatge unifamiliar aïllat. Igualment s’admeten només dues classes d’ús turístic l’habitatge turístic de vacances i l’ús hoteler. No es contempla la tipologia d’habitatge unifamiliar entre mitgeres.

“1.2.2. Regular els establiments hotelers d’acord amb els criteris següents: 1.2.2.1. Categories d'establiment d'allotjament admissibles: exclusivament 4 i 5 estrelles en establiments hotelers. 1.2.2.2. Exigència de la llicència turística prèvia atorgada pel Consell Insular. 1.2.2.3 No superació del nombre de 450 places per establiment hoteler. 1.2.2.4. Compliment d'una ràtio turística d'un mínim de 60 m2 per plaça per a les primeres 150 places, d'un mínim de 75 m2 per plaça per a les 150 places següents, i de 100 m2 en endavant fins a aconseguir un màxim de 450 places per establiment hoteler. 1.2.2.5. Edificabilitat neta sobre parcel·la de 0,6 m2/ m2. 1.2.2.6. Altura màxima de tres plantes (PB+2). 1.2.2.7. Dotació d'equipaments complementaris:



a) Construcció d'una/unes piscina/es a l'aire lliure, per a les quals s’estableixen com a paràmetres mínims una làmina d'aigua d'1,2 metres quadrats per plaça (computant només les primeres 225 places) i una superfície mínima de 70 metres quadrats. b) Disposició d'una piscina climatitzada de 30 metres quadrats de superfície com a mínim. c) Dotació amb pistes esportives amb uns paràmetres mínims de 3 metres quadrats per cada plaça. d) Disposició d'aparcament amb un mínim d'1 plaça per cada deu places d’allotjament (Decret 60/1989). e) Construcció d'andanes situades dins el recinte de la parcel·la o del solar, aptes per resoldre l'arribada i recepció d’almenys dos autocars i dos turismes simultanis, de manera que quedin resolts el trànsit intern i la seva connexió amb la xarxa viària pública. f) Disposició de local destinat al dipòsit de contenidors per a la recollida selectiva de residus. g) Disposició de zones enjardinades per al gaudi dels visitants de l'allotjament turístic de 8 metres per plaça d’allotjament, les quals poden ser compatibles amb l’ús esportiu sense edificació. h) Dotació amb sala de reunions i convencions de superfície mínima de 150 metres quadrats, quan es tracti d’establiments hotelers amb capacitat d’allotjament superior a 150 places i, en el cas d’establiments hotelers amb capacitat d’allotjament no superior a 150 places, amb sala de reunions i convencions de superfície mínima a raó d’1’2 metres quadrats per plaça. i) Instal·lació de serveis de telecomunicacions i connexió a Internet.

1.2.2.8. Compliment dels següents paràmetres ambientals: a) Realització de la jardineria per mitjà de plantes autòctones. b) Implantació de sistemes de recirculació d'aigües grises. c) Recollida i emmagatzematge d'aigües pluvials per destinar-les a regar la jardineria. d) Implantació de sistemes d'estalvi d'aigua. e) Implantació de sistemes de regatge de baix consum. f) Implantació d'energia solar tèrmica per a l'aigua calenta sanitària. g) Recollida selectiva de residus en 5 fraccions: vidre, paper/cartró, envasos lleugers, matèria orgàniques i restes. h) Recollida de residus perillosos per gestors autoritzats. i) Implantació de mesures de minimització de residus.”

En aquest apartat 1.2.2 de l’article 48 del PTI s’estableixen tota una sèrie de criteris per a regular els establiments hotelers a les zones turístiques. Aquests criteris queden recollits a l’article 36 Ús global (4) Terciari. Per altra banda també es defineixen paràmetres ambientals al punt 1.2.2.8 que queden recollits a l’article 97 sobre Paràmetres ambientals per establiments hotelers. Així mateix als articles corresponents a cada una de les qualificacions on es permet l’ús hoteler es tenen en compte criteris com l’edificabilitat o l’altura reguladora.

“1.2.3. Regular l'ús d’habitatge unifamiliar aïllat de nova construcció d’acord amb les regles següents:

1.2.3.1. Edificabilitat neta sobre parcel·la de 0,35 m2/ m2. 1.2.3.2. Altura màxima de l'edificació: planta baixa + 1, equivalent a 7 metres.



1.2.3.3. Parcel·la mínima i índex d’ús aplicable: En actuacions que es realitzin sobre parcel·les segregades amb anterioritat a l’entrada en vigor del Pla territorial insular i qualificades com a habitatge unifamiliar aïllat pel planejament anterior, es respectarà la mida de les parcel·les existents i l’índex d’ús establerts en l’esmentat planejament. En actuacions que es realitzin sobre parcel·les que segons el planejament anterior eren susceptibles de sustentar edificacions destinades a usos diferents als d’habitatge unifamiliar, l’índex d’ús de la parcel·la serà de 600 m2 per cada nou habitatge que es pretengui construir, xifra que constituirà així mateix les dimensions mínimes de parcel·la, en cas que s’opti per segregar la parcel·la original i construir habitatges unifamiliars aïllats. 1.2.3.4. Adequació de la legislació sectorial aplicable relativa als habitatges turístics de vacances, quan es tracti d’habitatges unifamiliars aïllats susceptibles d’ús turístic.”

Finalment, a l’apartat 1.2.3 es defineixen els paràmetres que han de regular els habitatges unifamiliars aïllats de nova construcció a zones turístiques, aquests paràmetres s’incorporen a la normativa als corresponents articles de regulació de cada qualificació. En alguns casos, fins i tot, s’estableixen uns paràmetres més restrictius que els que preveu el PTI en aquest article, reduint l’edificabilitat o les altures permeses.

• L’Article 49 de Règim especial de les àrees de reconversió territorial a les zones turístiques.

Aquest article no és aplicable a Ferreries ja que no ni ha cap àrea de reconversió territorial.

3.7 TÍTOL IX. SÒL RÚSTIC

• L’Article 50 defineix el sòl rústic comú.

En aquest article el PTI defineix els Sòl Rústic Comú de la següent manera:

“1. Es classifiquen com a sòl rústic en la categoria de comú els terrenys que queden compresos en:

a) La delimitació de les àrees d’interès agrari i de les àrees de transició, nuclis rurals i horts d’oci que es conté en les determinacions gràfiques del PTI.

b) La delimitació de la classe de sòl rústic sense adscripció a cap categoria específica que resulta de les determinacions gràfiques del PTI.

2. El règim urbanístic aplicable a aquesta classe de sòl és el que resulta de: a) Les matrius d'usos corresponents a les àrees d'interès agrari i les àrees de

transició, respectivament, que figuren en l'annex I d’aquestes Normes.

b) La matriu de sòl rústic comú que figura en l'annex I d’aquestes Normes.

Només es poden autoritzar les obres i els usos prevists en la matriu aplicable en cada cas.”



Tots els aspectes inclosos en la definició de Sòl Rústic Comú que apareixen en aquest article del PTI són recollits a l’article de la present Revisió 138 de Sòl Rústic Comú.

• A l’Article 51 de construccions de nova planta vinculades a l’activitat agrícola no professional en sòl rústic comú s’estipula que el planejament municipal, en establir d’acord amb les determinacions de l’annex I del PTI l’ordenació urbanística dels terrenys inclosos en la categoria de sòl rústic comú, ha de determinar les condicions a què s’han d’ajustar les construccions de nova planta vinculades a l’activitat agrícola no professional, amb subjecció en qualsevol cas a les següents:

“a) A cada parcel·la independentment inscrita registralment, sempre que aquesta disposi d’una superfície mínima de 14.206 m2 i ja existís abans de l'aprovació del Pla territorial insular, s’aplicarà allò que disposa el Decret 147/2002, de 13 de Desembre, de la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears.

b) Es pot edificar tan sols una caseta d’eines amb una superfície construïble màxima de 9 m2.

c) L'altura màxima de l'edificació permesa és d'una planta i 2 metres mesurats des de la cota natural del terreny.

d) No es permet la connexió a la xarxa de subministrament elèctric.

e) Les característiques tipològiques, estètiques i constructives d'aquestes edificacions, i dels materials i acabats permesos, han de ser les següents: els paraments exteriors poden estar revestits de paret seca, pintats de blanc o amb pedra de marès vista, i la coberta ha de ser inclinada i de teula àrab.”

El decret 147/2002 al qual es refereix el punt a, és un decret pel qual es desenvolupa la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears, en relació amb les activitats vinculades amb la destinació i naturalesa de les finques i el règim d'unitats mínimes de cultiu.

Les determinacions d’aquest article queden incorporades a la normativa d’aquesta revisió, concretament a l’article 148 de Construccions de nova planta vinculades a l’activitat agrícola no professional.

• A l’Article 52 de Construccions de nova planta vinculades a l'activitat ramadera no professional en sòl rústic comú s’inclouen les condicions que com a mínim ha de complir el planejament municipal en la regulació d’aquest tipus de construccions, d’acord sempre amb les determinacions de la matriu de l’annex I del PTI. Són les següents:

“a) A cada parcel·la independentment inscrita registralment, sempre que aquesta disposi d’una superfície mínima de 14.206 m2 i ja existís abans de l'aprovació del Pla territorial insular, s’aplicarà allò que disposa el Decret 147/2002, de 13 de Desembre, de la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears.

b) L'altura màxima de l'edificació permesa és d'una planta i 3 metres mesurats des de la cota natural del terreny. La mida de la construcció serà inferior a 20 m2.

c) No es permet la connexió a la xarxa de subministrament elèctric.



d) Les característiques tipològiques, estètiques i constructives d'aquestes edificacions han de ser anàlogues a les recollides a l’article precedent.”

El decret 147/2002 al qual es refereix el punt a, és un decret pel qual es desenvolupa la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears, en relació amb les activitats vinculades amb la destinació i naturalesa de les finques i el règim d'unitats mínimes de cultiu.

Les determinacions d’aquest article queden incorporades a la normativa d’aquesta revisió, concretament a l’article 149 de Construccions de nova planta vinculades a l’activitat ramadera no professional.

• L’Article 53 estableix la Regularització de parcel·lacions existents:

Segons aquest article el pla general d’ordenació pot regularitzar com a sòl de nucli rural o sòl d'horts d’esplai, segons correspongui, i en els termes disposats en els tres articles següents del PTI, els terrenys compresos en parcel·lacions de terrenys classificats com a sòl rústic, diferenciant entre:

“a) Parcel·lacions nascudes a l'empara d’una normativa que en la data de l'entrada en vigor del Pla territorial insular hagi perdut la seva vigència i, per tant, estiguin mancades de cobertura legal urbanística que les legitimi.

b) Assentaments en sòl rústic les característiques i el grau de consolidació dels quals facin improcedent adscriure’ls a una classe de sòl que els permeti incorporar-se al procés urbanístic, determinant així la necessitat d'una regulació i un tractament específics.

c) Parcel·lacions que, des del seu origen, han tingut per objecte la creació d'horts destinats al cultiu d’esplai en les quals hi ha petites edificacions associades a l'atenció d’aquests.

Queda prohibida en qualsevol dels casos precedents la segregació de les parcel·les existents al moment de l’aprovació del PTI.”

• A l’Article 56 s’estableix la Regularització com a horts d’esplai de parcel·lacions existents:

Segons aquest article del PTI el planejament municipal pot regularitzar com a horts d’esplai, les parcel·lacions que s’enumeren a continuació.

1. Binicalsitx

2. Tirassec

3. Camí de ses Vinyes

4. Darrera del cementeri

5. Camí de Sant Patrici

6. Biniatrum

7. Sant Francesc

8. Es Revolt des Cabrer

9. Son Mercer

Com a horts d’esplai es regularitzen els de Binicalsitx, Tirassec, Darrera del cementiri, camí de Sant Patrici, Biniatrum, Sant Francesc, es Revolt des Cabrer i Son Mercer.



L’hort d’esplai del camí de ses Vinyes desapareix degut a l’ampliació del polígon industrial mitjançant el sector de sòl urbanitzable URB-04 i l’hort de Tirassec ha estat modificat en els seus límits degut a la creació del sector urbanitzable URB-03 des Vergers. La disminució dels horts es compensa amb la classificació d’un sector de sòl urbanitzable destinat a horts privats, situat al nord de la variant de Ferreries a prop del lloc de Sant Patrici.

Als plànols corresponents de la cartografia de sòl rústic s’inclouen les delimitacions d’aquests horts d’esplai.

El planejament municipal al ordenar els horts d’esplai s’ha d’ajustar a les regles que el defineix el PTI en el punt 3 del present article:

3.1. Delimitació dels horts d’esplai preferentment en sòl d'escàs valor ambiental, de manera aïllada i distant dels nuclis urbans i sense previsió ni admissió d'altres connexions d'infraestructures amb aquests més que la xarxa viària general del terme municipal existent.

3.2. Permissió exclusivament de l'ús agrícola, amb predomini d'horta, i prohibició de l'ús residencial en totes les seves categories.

3.3. Establiment, com a màxim, de les següents condicions per a l'edificació de casetes d’eines en sòl d'horts d’esplai:

a) La parcel·la ha de tenir una superfície igual o superior als 1.300 m2.

b) A cada parcel·la només es pot edificar una caseta d’eines, amb una superfície màxima construïble de 40 m2.

c) L'altura màxima de l'edificació és d'una planta i 2,5 metres mesurats des de la cota natural del terreny.

d) El volum màxim construïble és de 100 m3.

e) Les característiques tipològiques, estètiques i constructives d'aquestes edificacions i dels materials i acabats permesos són: els paraments exteriors poden estar revestits de paret seca, pintats de blanc o amb pedra de marès vista, i la coberta ha de ser inclinada i de teula àrab.

3.4. S’han d’establir les següents condicions de posició de l'edificació en la parcel·la:

a) Els edificis s’han de situar dins la parcel·la tenint en compte la salvaguarda de la condició rústica dels terrenys, les possibilitats d'explotació agrícola, la protecció de les característiques generals del paisatge i la reducció de l'impacte visual.

b) El projecte d'edificació ha de justificar la situació de l'edifici en funció de la topografia de la parcel·la, amb la finalitat de salvaguardar i respectar les condicions naturals de la parcel·la i mantenir la major part de la superfície d'aquesta en el seu estat natural.

c) Els murs de tancament de les parcel·les, així com els límits amb vies de comunicació, han de ser de pedra seca i no poden superar una altura d'1,4 m.

d) Les barreres han de ser de fusta.



3.5. Les vies de comunicació existents en l'actualitat han de conservar la pavimentació blana amb què compten i es prohibeix crear noves vies.

3.6. L'execució, la conservació i el manteniment de qualssevol serveis comuns als horts, així com les millores necessàries que s’hi hagin de fer, han d’anar a càrrec de la comunitat de propietaris.

Les determinacions del PTI queden recollides a l’article 156 de Horts d’Esplai (HE). Entre d’altres qüestions s’obliga a la redacció d’un Pla Especial d’Ordenació d’Hort d’Esplai que desenvoluparà les condicions d’edificació, de posició dintre de la parcel.la i les característiques tipològiques, estètiques i constructives. A més el pla especial d’ordenació d’horts d’esplai previst ha d’especificar els costos d’urbanització i de totes les infraestructures i els serveis que prevegi, els quals aniran a càrrec dels propietaris, que també n’assumiran el manteniment i la conservació.

També es determina que fins que no s’aprovi i executi aquest pla especial no es concediran llicències per a edificació.

En qualsevol cas, s’ha d’especificar que en aquesta revisió s’han adaptat els límits dels horts d’esplai a la cartografia 1:5.000 del mapa topogràfic balear, mentre que el PTI va fer aquestes delimitacions a una escala més petita 1:25.000 i que per tant és lògic que es produeixin algunes incongruències.

• L’Article 57 defineix els Espais naturals protegits i terrenys equiparats a ells als efectes del seu règim urbanístic. La definició d’aquests espais és fa de la manera següent:

“1. S'assumeixen i es mantenen com pròpies del Pla territorial insular, en els termes que resulten de les seves determinacions gràfiques, la declaració i la delimitació actual de:

a. El parc natural de s’Albufera des Grau

b. les àrees naturals d'especial interès (ANEI)

c. les àrees rurals d’interès paisatgístic (ARIP)

Els terrenys inclosos en la delimitació del parc natural i de les àrees a què es refereix el paràgraf anterior queden classificats com a sòl rústic d'especial protecció sotmès al règim que al servei d'aquesta protecció estableix la normativa en vigor relativa als espais al·ludits.

2. Es manté igualment la diferenciació, dins de les àrees naturals d'especial interès i amb la delimitació que es reflecteix en les determinacions gràfiques del PTI, de les àrees d'alt nivell de protecció (AANP) següents:

- la franja de 100 metres de línia de costa - sistemes dunars - illots - zones humides - cims - barrancs - penya-segats - alzinars - savinars



- ullastrars - marines d’aladern - vegetació sobre penyal litoral

El que disposa el paràgraf anterior comporta la subjecció dels corresponents terrenys al règim d'alt nivell de protecció previngut en l'ordenació pròpia de les àrees naturals d'especial interès que figura en la matriu corresponent de l'annex I d’aquestes Normes.

Els terrenys inclosos en una àrea natural d'especial interès i no compresos en una de les àrees a què es refereix el paràgraf anterior queden subjectes al règim de protecció normal contingut en l'ordenació de les àrees naturals d'especial interès que figura en la matriu corresponent de l'annex I d’aquestes Normes.

3. Sense perjudici de l’anterior, es classifiquen com a sòl rústic d'especial protecció en la categoria d'àrees d'alt nivell de protecció (AANP), d’acord amb la delimitació que resulta de les determinacions gràfiques, els terrenys següents, situats fora de les àrees naturals d'especial interès:

- la franja de 100 metres de línia de costa - sistemes dunars - zones humides - barrancs - penya-segats - marines d’ullastre i aladern

En virtut de la classificació i categorització efectuades en el paràgraf anterior, els terrenys corresponents queden subjectes al règim d'alt nivell de protecció previst en l'ordenació pròpia de les àrees naturals d'especial interès que figura en la matriu corresponent de l'annex I d’aquestes Normes.”

De les tres categories que el PTI assumeix com a Sòl Rústic d’Especial Protecció, al municipi només n’hi ha una, es tracta de les Àrees Naturals d’Especial Interès que queden reflectides a la cartografia de sòl rústic a escala 1:5.000.

Dins les Àrees Naturals d’Especial Interès es distingeixen dos règims de protecció al PTI:

- Les Àrees d’Alt Nivell de Protecció, que coincideixen amb les que ja definia la LEN. La definició d’aquestes àrees amb els termes de l’apartat 2 s’incorpora a la normativa de la revisió, concretament als articles 137 de Sòl Rústic d’Especial Protecció i 157 d’Àrees d’Alt Nivell de Protecció (AANP). El règim de protecció que preveu al PTI per aquestes àrees és el que apareix a les matrius de l’annex I, que també s’incorporen en aquesta Revisió.

- Les Àrees Naturals d’Especial Interès subjectes a un règim de protecció normal. Aquests espais són definits a la normativa als articles 137 de Sòl Rústic d’Especial Protecció i 158 d’Àrees Naturals d’Especial Interès (SRP-ANEI), i s’incorporen les regulacions pertinents a les matrius annexes.

A l’apartat 3 del present article es defineixen també Àrees d’Alt Nivell de Protecció fora d’ANEI. S’han definit als articles 137 de Sòl Rústic d’Especial



Protecció i 157 d’Àrees d’Alt Nivell de Protecció (AANP) i la seva regulació es fa segons la mateixa matriu de les ANEI d’Alt Nivell de Protecció.

• L’Article 58 defineix les Restants categories de sòl rústic d'especial protecció.

“1. A més dels prevists en l'article anterior, es classifiquen com a sòl rústic de protecció especial, ja sigui per raó de la flora i la fauna en ells existents, la funció que compleixen respecte de l’una o de l'altra o en l'organització del territori, el paisatge que formen part o la potencialitat agrícola, ramadera o forestal que presenten, o bé perquè s’hi fan presents riscs naturals necessitats de prevenció i control, els terrenys delimitats en les determinacions gràfiques que s’adscriuen a una de les categories següents:

- àrees naturals d'interès territorial (ANIT) - àrees d'interès paisatgístic (AIP) - àrees de prevenció de riscos (APR) - àrees de protecció territorial (APT)

2. L'ordenació de les categories de sòl rústic d'especial protecció previstes en el número anterior té per objecte assegurar la permanència dels valors concurrents en els terrenys corresponents o, si escau, de les seves característiques que afavoreixen la no actualització dels riscos naturals que motiven la seva classificació, en els termes que resulten de les matrius respectives que figuren en l'annex d’aquestes Normes.”

Les quatre categories de sòl definides en aquest article són presents al sòl rústic del municipi, segons es desprèn de la cartografia adjunta del PTI: Àrees Naturals d’Interès Territorial (ANIT), Àrees de Protecció Territorial (APT) i Àrees de Prevenció de Riscos (APR) i Àrees d’Interès Paisatgístic (AIP). Les quatre categories es defineixen a l’article 137 de la normativa, aquell que fa referència a la definició de Sòl Rústic d’Especial Protecció. L’ordenació de les categories esmentades es fa a través de quatre articles, un per a cada qualificació, i en els termes que resulten de les matrius del PTI que també s’incorporen a la normativa d’aquesta Revisió.

• L’Article 59 defineix específicament les Àrees Naturals d'Interès Territorial, de la següent manera:

“1. Són sòl rústic d'especial protecció en la categoria d'àrees naturals d'interès territorial tots els terrenys inclosos en la delimitació que en fan les determinacions gràfiques.

2. Els terrenys compresos en les àrees naturals d'interès territorial queden subjectes al règim que per a elles es disposa en la matriu d'usos corresponent de l'annex I d’aquestes Normes.”

Aquesta definició de les ANIT s’introdueix a la normativa d’aquesta revisió, concretament a l’article 159 d’Àrees Naturals d’Interès Territorial (SRP-ANIT).

• L’Article 60 estableix l’ordenació urbanística de les ANEI, ARIP, AANP fora d’ANEI i ANIT.

En aquest article s’emplaça als Plans Generals a:



“a) Reflectir fidelment en la classificació del sòl que estableixin la classificació i categorització del sòl rústic d’aquest Pla Territorial Insular.

b) Remetre als plans especials d’ordenació per a l’enllestiment de l’ordenació de les àrees naturals d’especial interès, les àrees rurals d’interès paisatgístic, les àrees d’alt nivell de protecció situades fora de les àrees naturals d’especial interès i les àrees naturals d’interès territorial.”

Als plànols de sòl rústic a escala 1:5.000 adjunts a la revisió es reflecteix fidelment la classificació i qualificació que estableix el PTI a la seva cartografia.

El planejament remet a Plans Especials d’Ordenació l’enllestiment de l’ordenació de les ANEI, AANP fora d’ANEI i ANIT, això a la normativa queda reflectit a l’article 164 de Plans especials d’ordenació de les Àrees Naturals d’Especial Interès, de les Àrees d’Alt Nivell de Protecció situades fora de les àrees naturals d’especial interès i de les Àrees Naturals d’Interès Territorial. S’inclourà així mateix una determinació que obligarà als redactors de futurs Plans Especials que es realitzin des de l’àmbit local a seguir els criteris establerts en aquest article del PTI.

• A l’Article 61 es defineixen les Àrees d'interès paisatgístic.

“1. Es classifiquen com a sòl rústic d'especial protecció en la categoria d'àrees d'interès paisatgístic, per raó del singular i elevat valor de la seva trama rural, la seva condició d'elements destacats del relleu o la seva ubicació en els voltants d'ARIP, els terrenys de l’esmentada classe de sòl que, sens estar inclòs en cap altra categoria, les determinacions gràfiques delimiten com pertanyents a l’esmentada categoria.

La classificació en la categoria a què es refereix el paràgraf anterior s'entén sense perjudici de la tutela dels valors paisatgístics concurrents en els terrenys de la mateixa classe inclosos en àrees naturals d'especial interès i àrees naturals d'interès territorial.

2. En sòl rústic d'especial protecció pertanyent a la categoria d'àrees d'interès paisatgístic només es poden autoritzar els usos permesos en les condicions que es detallen en la corresponent matriu inclosa en l'annex de les Normes del PTI.”

La definició d’Àrea d’Interès Paisatgístic i la referència a les matrius de regulació que es fan en aquest article es recullen a l’article 160 de la Normativa d’Àrees d’Interès Paisatgístic (SRP-AIP).

• Es defineixen unes regles per a la protecció del paisatge a l’Article 62 de Protecció urbanística del patrimoni paisatgístic. Aquestes regles les hauran de respectar tots els plans d’ordenació urbanística, inclosos els plans especials a què es referia l’article 60.

A continuació es relacionen aquelles regles que afecten de manera general o concreta al municipi i la resta són extretes de l’article original.

“1a. Establir la pròpia ordenació des de la perspectiva global del manteniment de la qualitat i diversitat paisatgística i de la imatge de Menorca i la consideració del paisatge com a patrimoni, recurs i senyal d'identitat.”

Aquesta regla és present a tot l’articulat d’aquestes normes urbanístiques, i la voluntat municipal és que inspiri tota l’adaptació, per la qual cosa no és possible concretar quins són els articles puntuals que donen compliment a aquesta regla, de fet i com tal principis inspiradors que són, la filosofia amb la que s’elabora



aquesta adaptació al PTI és que tots i cadascun dels articles de la normativa estiguin en la línia i compleixin amb aquesta regla. A més el fet d’adaptar el planejament al PTI comporta d’alguna manera l’assumpció d’aquesta regla.

“2a. Adequar-se, si escau, al Pla especial de telefonia mòbil i procurar, en tot cas, la minimització de l'impacte paisatgístic i de la integració dels equipaments i les infraestructures, amb especial èmfasi en fites i talaies, entorn de nuclis i conques visuals de carreteres.”

A l’article 83 d’Instal·lacions de Telecomunicació, s’adapta el planejament als aspectes que considera el Pla Especial de telefonia mòbil de Menorca. Per altra banda a l’article 89 d’Adequació visual a l’entorn, es tenen en compte altres aspectes que minimitzen l’impacte paisatgístic.

“4a. Donar suport a la producció d'energies alternatives (eòlica, solar) a petita escala i limitar les grans implantacions, especialment a les àrees naturals d'especial interès i a les d'interès paisatgístic.”

A l’article 92 de condicions de disseny mediambiental i al 95 d’Instal·lació d’infraestructures d’energies renovables es proposen mesures per fomentar aquest tipus d’energies a petita escala a l’hora que es prohibeixen les grans implantacions a les AANP i ANEI.

“5a. Establir, amb caràcter general, el soterrament de les infraestructures lineals en xarxa, llevat que es justifiqui adequadament, per mitjà de la corresponent avaluació mediambiental, que l'impacte de la instal·lació en el vol és menor que la realitzada en el subsòl, prohibint en tot cas l'estesa aèria a les àrees d'alt nivell de protecció.”

Aquesta regla queda incorporada a la normativa, concretament a l’article 89 d’Adequació visual a l’entorn de la normativa d’aquest planejament.

“6a. Exigir l’avaluació d'impacte ambiental per al traçat i l’estesa de línies de transport d'energia elèctrica en alta tensió.”

A la Llei 11/2006 de 14 de setembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears, ja es preveu l’elaboració d’avaluacions d’impacte ambiental per a l’estesa de línies de transport d’energia elèctrica d’alta tensió.

Per altra banda, a l’article 155 d’Estudi d’Impacte Ambiental s’inclou una referència que sempre obligarà a acompanyar els projectes de noves esteses aèries d’alta tensió d’una Avaluació d’Impacte Ambiental.

“7a. Regular qualssevol altres activitats, infraestructures i equipaments d'incidència paisatgística, a fi d'evitar apantallaments, contaminació visual i que el paisatge es banalitzi.”

A la normativa del planejament s’inclou un article que adapta perfectament aquest punt del PTI. L’article concret és el 89 d’Adequació a l’entorn visual, que afecta no sols a les infraestructures i equipaments d’incidència paisatgística sinó a totes les construccions i instal·lacions. L’objecte d’aquest article és evitar que es puguin fer actuacions al territori que contribueixin a degradar-lo visualment i paisatgística.

“8a. Establir mesures específiques d'ordenació dels fronts urbans i dels seus entorns que evitin la transformació, el deteriorament o l'empobriment dels valors



paisatgístics de les seves imatges i fites més destacades, tenint cura especialment de les vistes més freqüentades i representatives.

9a. Desenvolupar criteris i normes d'actuació que permetin la integració d'elements o actuacions a l'entorn dels nuclis.

10a. Donar un tractament paisatgístic al teixit periurbà dels nuclis, orientat a la requalificació formal d’aquests espais.”

Pel que fa als entorns urbans les mesures per evitar el seu deteriorament queden recollides als articles referents a la regulació de les diferents categories de Sòl Rústic, especialment les Àrees de Transició dels Nuclis Tradicionals. En aquests articles es regulen els paràmetres edificatoris, els usos i les activitats permesos amb l’objecte d’evitar que es deteriori el paisatge d’aquests entorns i de les zones afectades pel conjunt de categories de sòl rústic.

“11a. Establir mesures específiques d'ordenació per a les edificacions aïllades en el medi rural i per a la conservació de les ja existents segons criteris d'integració paisatgística i manteniment de la tipologia constructiva tradicional.”

S’inclou l’article 150 de Criteris d’integració ambiental o estètica de les construccions en el sòl rústic que defineix directrius encaminades facilitar la integració paisatgística d’aquestes edificacions. A part d’això el PTI en els seus articles 51 i 52 estableix condicions mínimes per a les edificacions en sòl rústic que s’adapten a la normativa d’aquest planejament i que s’han comentat abans, en certa manera aquestes condicions també permeten adaptar-se a aquesta regla del PTI.

“12a. Conservar i valorar els elements del paisatge rural tradicional (parets seques, tancaments d’ullastre, infraestructures tradicionals de drenatge, pous, aljubs, etc.), especialment dins ANEI i ANIT a totes les àrees que es considerin d'especial interès paisatgístic i, per descomptat, a les àrees d'interès paisatgístic fixades pel Pla territorial insular, propiciant a aquest fi l'acord i la conclusió de conveni amb la propietat i explotació de la terra.

13a. Donar suport a iniciatives de valoració del patrimoni arquitectònic rural i de camins rurals d'interès paisatgístic.”

Els elements de caire tradicional de què parla aquest punt són objecte de tractament a molts d’articles corresponents de la normativa, però especialment a la Part III. Normes per a la protecció i conservació del patrimoni. “14a. Fomentar de manera general i imposar, si escau, les restriccions que siguin necessàries a l'accés al paisatge i a la seva interpretació, d’acord amb el pla de paisatge insular.

15a. Integrar les iniciatives de recuperació de la xarxa de camins rurals en el disseny d'itineraris d'interès paisatgístic.”

El tipus de mesures que es demanden en aquests dos punts de l’article 62 del PTI no tenen gaire cabuda dins el que seria la normativa estricte i convencional d’un planejament municipal. Ara bé, són mesures i iniciatives que ja fa temps té previstes l’Ajuntament de Ferreries, en el marc del Pla d’Acció de la seva Agenda Local.

Així a la línia estratègica 1, s’inclou una acció (1.3.7) tendent a conseguir un vial no motoritzat entre Ferreries i cala Galdana i entre Ferreries i es Migjorn Gran.



Per la seva banda a la línia estratègica 2, preservació de l’entorn natural, es defineixen una acció que tenen com a objectiu fomentar el paisatge del municipi i l’accés al mateix. En concret es tracta del Pla d’Acció 2.3 Millorar l’accessibilitat al medi natural que tracta de conservar i recuperar senders en desús i particularment el camí de Cavalls i el camí Reial.

• A l’Article 63 es defineixen les àrees de prevenció de riscs de la manera que seguidament es mostra.

“1. En atenció als riscos, principalment d'inundació, incendi i erosió i vulnerabilitat d’aqüífers, que s’hi fan presents i a fi d’assegurar-ne la prevenció, es classifiquen com a sòl rústic d'especial protecció en la categoria d'àrees de prevenció de riscs els terrenys que es delimiten a aquest efecte en les determinacions gràfiques d’aquest Pla territorial insular.

2. En la classe i categoria de sòl a què es refereix el número anterior només es poden autoritzar els usos que es recullen en la matriu corresponent de l'annex I d’aquestes Normes.”

Les determinacions gràfiques, a què fa referència el punt 1, queden recollides a la cartografia d’Àrees de Prevenció de Riscos adjunta a aquest planejament. Mentre que a les matrius corresponents de Sòl Rústic s’assignen els usos permesos en aquestes zones, segons disposa el punt 2. Finalment, cal remarcar que la definició d’aquesta categoria de sòl es fa a l’article 161 d’Àrees de Prevenció de Riscos (SRP-APR) de la normativa. Vinculat a la delimitació de riscos d’inundació, s’ha de fer referència a l’establiment de la zona de policia als cursos d’aigua considerats torrents. A l’hora d’establir quina part de la xarxa de drenatge és considerada torrent s’ha optat per un criteri senzill i assumible dintre de les tasques de l’adaptació del planejament municipal.

Així s’ha procedit a una classificació de la xarxa de drenatge basada en el grau de bifurcació de la mateixa. Així un torrent de primer ordre és aquell que no té cap tributari. Quan s’ajunten dos torrents de primer ordre, el resultant és un torrent de segon ordre. Successivament es va prenent com a número d’ordre el nombre de tributaris que arriben a una unió determinada. Així una unió d’un tributari d’ordre 4 i un d’ordre 5 donarien lloc a un tram d’ordre 9.

Lògicament com major és el nombre major és la quantitat d’aigua que discorre pel tàlveg.

En el cas que ens ocupa s’ha optat per delimitar una zona de policia per als trams de la xarxa d’ordre 5 o superior.

• A l’Article 64 de prevenció de riscs naturals s’estableixen una sèrie de normes que han de seguir, com a mínim, els plans d’ordenació per prevenir els riscs naturals d’incendi, d’erosió, contaminació d’aqüífers i inundació. S’emplaça igualment als plans municipals a seguir les normes que estableixi el Pla director de riscs de les Illes Balears, una vegada estigui aprovat.

“1a. Prevenció i reducció de la superfície on hi hagi perill que quedi afectada per incendis mitjançant el foment de bones pràctiques agropecuàries i forestals, i la regulació estricta d'activitats i implantacions en les àrees de risc d'incendi en els termes assenyalats al Decret 101/1993, de 2 de setembre, de la Conselleria d’Agricultura i Pesca de les Illes Balears, i la Llei 81/1968 d’incendis forestals. Entre d’altres, el PTI estableix les normes següents:



- Conservació estricta de les parets seques, com a eficaços tallafocs, i de la xarxa de camins rurals, així com disseny i establiment de «faixes auxiliars» de dimensions d’acord amb les dels camins i les característiques de la vegetació circumdant.

- Manteniment i restauració dels pous de proveïment existents en aquestes àrees.

- Introducció i promoció de franges d’alzinars en els boscos de pins com a sistema de defensa natural pel seu major grau d’humitat.”

Algunes de les mesures enunciades amb la finalitat de reduir el risc d’incendi s’inclouen a l’apartat corresponent d’àrees de risc d’incendi de l’article 161 d’Àrees de Prevenció de Riscos (SRP-APR), es tracta per exemple de la conservació estricta de les parets seques i camins que funcionen com a tallafocs, a més d’aquestes també s’inclouen altres mesures semblants amb la mateixa finalitat, reduir el risc d’incendi. Alguns aspectes, en canvi, com per exemple la promoció de franges d’alzinar, es desvien lleugerament dels continguts d’un planejament municipal, amb la qual cosa s’hauran de preveure un altre tipus d’actuacions. Aquest tipus de tasques són més pròpies de plans de gestió dels recursos naturals que no pas urbanístics.

“2a. Reducció dels processos erosius per mitjà d'intensificació d'iniciatives de conservació de sòls i suport a la regeneració de la coberta vegetal natural a les zones de vocació forestal, per a la qual cosa s’han d’observar les regles següents:

- Es prohibeix la rompuda en els terrenys de pendent fort.

- La repoblació forestal s’ha de fer amb espècies autòctones i amb introducció i difusió de comunitats arbustives i herbàcies pròpies de la vegetació insular.”

Per reduir el risc de processos erosius s’inclouen, juntament amb d’altres, les dues mesures apuntades abans, a l’article 161 d’Àrees de prevenció de riscos (SRP-APR), a l’apartat de riscos d’erosió. La referència als terrenys de pendent fort es concreta en l’establiment d’un llindar en el quinze per cent (15 %) de pendent.

“3a. Prevenció i, si escau, correcció del risc de contaminació dels aqüífers d’acord amb les mesures que dicti la Conselleria de Medi Ambient i de conformitat amb el que estableix el Reial decret 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’aigües i el Pla Hidrològic de les Illes Balears, i els desenvolupaments que es derivin de l’esmentat Pla Hidrològic.

4a. A les zones delimitades en els plànols corresponents a prevenció de riscos del Pla territorial com a zones de risc de contaminació d’aqüífers s’evitarà l’ús de substàncies contaminants i d’abocaments inadequats, a la vegada que s’aplicaran les millors tècniques disponibles en el mercat per a la depuració abans de l’abocament. Per a habitatges unifamiliars situats a les zones descrites el sistema d’evacuació d’aigües fecals serà individual i mitjançant fossa sèptica o depuradora completament estanca, amb capacitat per a deu dies.”

A l’apartat de risc de contaminació d’aqüífers, de l’article 161 d’Àrees de Prevenció de Riscos (SRP-APR) de la normativa, s’incorporen tota una sèrie de mesures d’acord amb el que estableix el Pla hidrològic de les Illes Balears. Es tracta de mesures relacionades amb activitats insalubres o perilloses o amb



activitats ramaderes, que són les més susceptibles de poder causar fenòmens de contaminació de les aigües del subsòl. S’inclou també la determinació referent als habitatges unifamiliars aïllats que han d’evacuar les aigües residuals de manera individual i mitjançant fossa sèptica o depuradora completament estanca, amb capacitat per a deu dies.

“5a. Per a la prevenció i reducció, si escau, del risc d’inundació a les zones localitzades en les determinacions gràfiques corresponents, s’ha de mantenir lliure de qualsevol ocupació el desguàs dels torrents i la resta d'elements que concentren l’escorrentia superficial, prohibint o regulant de forma restrictiva els usos d’edificació, productius i públics a les zones de risc identificades. Quan sigui imprescindible realitzar defenses, aquestes s'han d’adequar al màxim al paisatge geomorfològic i vegetal riberenc, amb la pertinent avaluació d'impacte, si escau.”

Al mateix article d’àrees de prevenció de riscos, a l’apartat referit a risc d’inundació, s’introdueixen mesures per minimitzar aquesta tipologia de risc. Moltes d’aquestes mesures es relacionen amb la regulació dels usos en aquestes zones.

• A l’Article 65 es defineixen les àrees de protecció territorial.

“1. A fi de protegir les àrees pròximes a la costa i a les infraestructures, i exercir, si escau, la funció de corredor biològic per a la connexió d'espais protegits, es classifiquen com a sòl rústic d'especial protecció en la categoria d'àrees de protecció de territorial, que és totalment compatible amb la simultània adscripció a qualssevol de les restants categories previstes en l’esmentada classe de sòl:

a) Els terrenys compresos en la franja de 500 m mesurada des del límit interior de la riba del mar, excepte les zones portuàries de titularitat estatal o autonòmica, la projecció ortogonal posterior de la zona de serveis dels ports cap a l'interior, el sòl urbà i urbanitzable existent en el moment d’entrar en vigor les Directrius d'ordenació territorial i les seves projeccions ortogonals posteriors cap a l'interior, tal com es delimiten en les determinacions gràfiques.

b)Els terrenys compresos en les franges definides per dues línies longitudinals, paral·leles a les arestes d'explanació de les carreteres, segons s'estableix en l'article 19.1.e.2) de les Directrius d'ordenació territorial i es delimiten en les determinacions gràfiques.

2. En la classe i categoria de sòl a què es refereix el número anterior només es poden autoritzar els usos que es recullen en la matriu corresponent inclosa en l'annex I d’aquestes normes.”

Les Àrees de protecció territorial, ja siguin de costa o carreteres, queden reflectides als plànols de sòl rústic d’aquesta revisió de planejament, mentre que la seva definició dins el Sòl Rústic d’Especial Protecció es fa a l’article 162 d’Àrees de Protecció Territorial (SRP-APT) de la normativa. Per altra banda la regulació d’usos en aquestes zones s’incorpora a les corresponents matrius de regulació del sòl rústic que estan annexes a les normes.

• L’Article 66 estableix el règim de les instal·lacions i els establiments turístics en el medi rural, i ho fa de la següent manera:

“1. L’autorització de noves places d’allotjament turístic en el sòl rústic, quan aquest ús estigui permès per la matriu de l’annex d’aquestes Normes que sigui



d’aplicació per raó de la categoria a la qual estan adscrits els terrenys, haurà d’efectuar-se de conformitat amb alguna de les següents modalitats:

a) Hotel rural: establiment instal·lat en habitatge per a la prestació de serveis turístics als clients allotjats, per motiu de vacances i mitjançant el pagament d’un preu.

b) Establiment d'agroturisme: organització en habitatges de la prestació de serveis turístics, per motius de vacances i mitjançant el pagament d’un preu.

c) Habitatge turístic de vacances, en els termes admesos per als habitatges turístics.

Només es pot instal·lar un establiment de les categoria previstes en les lletres a), b) i c) precedents en habitatges construïts abans de l'1 de gener de 1940 per al de la lletra a) i abans de l’1 de gener de 1960 per als de les dues lletres restants, situats en terrenys classificats com a sòl rústic i que constitueixin finca o unitat rústica on funcioni efectivament, segons certificat expedit per la Conselleria competent en matèria d'agricultura, una explotació agrícola, ramadera o forestal que permeti el manteniment del paisatge i la conservació del medi natural i rural. El certificat a expedir per la Conselleria competent en matèria d’agricultura haurà d’aportar-se en el moment de la sol·licitud de l’autorització prèvia davant la conselleria competent en matèria turística.

Anualment i per a tota l’illa només podran autoritzar-se per al conjunt de les modalitats previstes als apartats a) i b) anteriors un nombre màxim de 6 establiments, amb el màxim de places per a cada establiment que resulti de la normativa específica vigent en cada moment. Les places resultants no computaran a efectes del límit assenyalat per a ús hoteler a l’article 40.1.b)”.

2. L'ordenació urbanística ha de respectar la regla següent: en les edificacions on es pretengui prestar serveis turístics no es poden realitzar obres que signifiquin augment del volum edificat o que en modifiquin la tipologia arquitectònica original. Això no obstant, les dependències annexes construïdes abans de l'1 de gener de 1940, per a hotels rurals, i 1960 per a establiments d’agroturisme, i amb la mateixa tipologia que l'edificació principal, es poden adequar per a la prestació de qualsevol servei necessari per a l'explotació turística.

3. Els establiments turístics en sòl rústic podran disposar de serveis de restauració oberts al públic i no exclusivament als seus residents, sempre que es trobin situats en sòl rústic comú i a una distància inferior a 300 m d’una via de la xarxa secundària.”

A la normativa d’aquesta revisió s’incorpora un article específic que recull el règim d’instal·lacions i establiments turístics en el medi rural, es tracta de l’article 147 d’Establiments d’ús turístic en Sòl Rústic.



3.8 TÍTOL X. DETERMINACIONS DISPOSITIVES SOBRE LA PRESERVACIÓ, LA MILLORA I L’ÚS SOSTENIBLE DEL PATRIMONI HISTÒRICO-ARTÍSTIC I CULTURAL

• L’Article 67 de conservació i millora del patrimoni històrico-artístic i cultural estableix una sèrie de directrius relatives al patrimoni per als planejament urbanístics i els plans especials.

“a) Han de considerar el patrimoni historicoartístic i cultural com a element identificador del poble menorquí, configurador singular de la seva riquesa i diversitat, i que fa de l'illa un lloc atractiu.

b) Han d'establir les seves determinacions en termes conformes i adreçats a optimitzar l'eficàcia de la legislació de patrimoni historicoartístic i cultural i dels instruments i les mesures adoptades per a les seves execució i aplicació, en particular del Pla de gestió del patrimoni de l'illa de Menorca, donant suport a les accions rellevants que s’hi preveuen, i en tot cas a les següents:

- Elaboració i aprovació del Catàleg insular del patrimoni històric

- Establiment i funcionament del Registre insular de béns d’interès cultural i dels seus entorns d'afecció.

- Redacció i actualització dels catàlegs arquitectònics municipals.”

Es tracta d’un article molt genèric que determina que, en cas que s’estableixin disposicions relacionades amb el patrimoni històric al planejament, s’han de seguir unes pautes i uns criteris determinats. En qualsevol cas, no s’especifiquen els criteris, simplement assenyala que aquests s’han d’adequar a les directrius marcades pels instruments i legislació existents sobre el tema.

En el cas que ens ocupa, els articles referents a patrimoni històric, aquells que constitueixen la Part III. Normes per a la protecció i conservació del patrimoni de la normativa, deleguen en els respectius catàlegs de conservació la tasca principal de regulació d’aquests elements tot i que també introdueixen determinacions. Aquestes afecten a la protecció del patrimoni arquitectònic i etnològic, als béns d’interès cultural, a l’establiment de diferents graus de protecció i d’un règim sancionador.

3.9 TÍTOL XI. DETERMINACIONS ESPECÍFIQUES SOBRE EL LITORAL

La modificació del PTI aprovada el 26 de juny de 2006 afegeix un títol i un article (68. Incidència de la legislació de costes) que recorden l’obligatorietat de respectar un conjunt d’afeccions relatives al litoral i establertes per la Llei de Costes.

Aquestes afeccions es contenen a la normativa del Pla General, concretament a la Disposició Transitòria Única.



3.10 DISPOSICIONS TRANSITÒRIES I FINALS • La disposició transitòria quarta estableix la regularització d’edificacions

existents com a edificis en règim especial. “1. Quan el règim aplicable a la categoria de sòl en què se situïn no ho impedeixi, els plans generals d’ordenació podran regularitzar, qualificant-los com a edificis en règim especial, les construccions i edificacions en sòl rústic que resultin, per conseqüència del Pla territorial insular o de l’ordenació urbanística establerta per raó d’ell, sobrevingudament disconformes amb l’ordenació aplicable i figurin incloses en el catàleg aprovat a aquest efecte pel Consell Insular segons el que preveu la disposició final tercera o, fins que es doni aquesta aprovació, la inclusió dels quals en l’expressat règim especial sigui objecte d’informe previ favorable per l’esmentat Consell Insular, sense poder-se en cap cas autoritzar el seu canvi d’ús.

En els edificis que siguin objecte de la qualificació urbanística a què es refereix el número anterior es podran autoritzar obres de reforma, rehabilitació i reconstrucció, sempre que no superin els paràmetres de l’edificació precedent pel que fa a superfície edificable, altura màxima, nombre de plantes i superfície d’ocupació i, a més, en el cas de reconstrucció, les obres s’ajustin als límits de posició de l’edificació precedent.

No obstant l’anterior, en els edificis que siguin objecte de la referida qualificació urbanística podran autoritzar-se obres que suposin augment del volum edificat sempre que, per una part, aquest augment no excedeixi el trenta per cent del volum de l’edificació precedent i, per altra, l’autorització de les obres resulti precedida de l’efectiva demolició, degudament autoritzada i oportunament acreditada, d’un volum edificat igual o superior a l’augmentat i corresponent a una altra edificació existent en la mateixa finca la construcció de la qual, d’acord amb la legalitat urbanística aplicable, fos anterior a l’entrada en vigor del Pla territorial insular.

2. Les construccions i edificacions existents en sòl urbà en el moment de l’entrada en vigor del Pla territorial insular que en resultin disconformes amb el mateix podran ser regularitzats, quan així sigui procedent, pel planejament general municipal mitjançant la seva qualificació com a edificis en règim especial, en els que siguin autoritzables totes aquelles obres de conservació, modificació i reforma que siguin compatibles amb els objectius i les determinacions del Pla territorial insular.”

Els continguts d’aquesta disposició transitòria quarta, referents a les edificacions de sòl rústic i sòl urbà existents a l’entrada en vigor del PTI i disconformes amb el nou règim establert pel mateix, es recullen als articles 98 d’Edificis fora d’ordenació i 99 d’Obres a realitzar a edificis existents construïts a l’empara de la normativa anterior. En base a aquests articles als edificis esmentats es podran realitzar obres de reforma, rehabilitació, reconstrucció i fins i tot ampliació en els termes exposats pel PTI.

• A la disposició final Quarta es regula la prevenció i control de la qualitat ambiental. “Qualsevol estudi que, en el seu cas, s’hagi de realitzar i que tingui per objecte la identificació, prevenció i correcció de les possibles conseqüències o impactes ambientals derivats de les determinacions i prescripcions contingudes en qualsevol instrument de planificació territorial i urbanística o projecte d’obra destinat, amb subjecció a les determinacions del present Pla, a l’ordenació,



projecció i execució d’elements o actuacions relacionades amb el sistema d’infraestructures, equipaments i serveis públics haurà d’integrar necessàriament la previsió de diferents alternatives, a l’efecte de facilitar la identificació d’aquella que resulti més convenient per raó de la seva menor incidència ambiental negativa i major adequació a les disposicions establertes per la normativa vigent sobre prevenció dels riscs i protecció dels recursos naturals.”

Les determinacions contingudes en aquest article s’hauran de tenir en compte a tots els estudis d’identificació, prevenció i correcció d’impactes. No cal incloure el contingut d’aquesta disposició a la normativa però si que s’han considerat els seus preceptes a la corresponent Avaluació d’Impacte Ambiental d’aquesta Revisió.

3.11 ANNEXOS DE MATRIUS Igual que es fa per a la normativa s’adapten les disposicions contingudes a les matrius d’usos annexes al PTI. Les matrius que apareixen a l’annex del Pla Territorial s’inclouen en el document de normativa d’aquesta Revisió, com un annex al final de les mateixes.

En aquestes matrius s’identifiquen els usos prohibits, condicionats i admesos per cada una de les categories de sòl rústic, i en els casos de Sòl Rústic d’Especial Protecció a més per cada un dels àmbits que s’hi defineixen.

El Pla Territorial no defineix en aquestes matrius els usos i activitats que hi apareixen ni tampoc la majoria dels àmbits de Sòl Rústic d’Especial Protecció. Els usos i activitats d’aquestes matrius queden definits a l’Annex II de Definicions, al punt F de Definicions sobre les activitats regulades a les Matrius d’Ús del Sòl Rústic. Per altra banda els àmbits que el PTI estableix per a cada categoria de Sòl Rústic Protegit de protecció normal s’inclouen i defineixen a l’article 163 d’àmbits en Sòl Rústic d’Especial Protecció. A més de definir els àmbits anteriors, a la normativa també s’inclou una determinació que obliga a l’elaboració d’un informe ambiental per autoritzar qualsevol dels usos o activitats permesos o condicionats de les matrius. En aquest informe, que acompanyarà la sol·licitud de llicència, s’haurà de justificar adientment l’àmbit al qual s’ha d’ubicar la nova activitat o el nou ús.



4. LÍNIES MESTRES DE LA REVISIÓ. En aquest capítol, de manera general s’identificaran els principals canvis introduïts a la present Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Ferreries que s’adeqüen al que plantegen els objectius i criteris definits als capítols anteriors, tant aquells que provenen del PTI, com aquells que ho fan de l’Agenda Local 21, o aquells que assumeix com a propis el PGOU.

La present Revisió va encaminada a la consecució de tres grans objectius, que constitueixen les tres principals línies de treball i on queden integrades la majoria de les línies d’actuació detallades que s’apuntaran més endavant. Aquestes tres grans línies són:

a. L’adaptació del model territorial vigent al model territorial proposat pel PTI. El principal objectiu d’aquesta Revisió és precisament aquest, és a dir, l’adaptació a les disposicions del PTI les qual desenvolupen les Directrius d’Ordenació Territorial, de l’actual document del PGOU. La majoria de les línies d’actuació d’aquesta Revisió es poden incloure dins d’aquest gran grup.

b. Ubicar nou creixement urbanístic al municipi que, seguint les previsions que el PTI atorga al nucli tradicional de Ferreries, faciliti i abarateixi l’accés a l’habitatge i la consecució d’habitatges sotmesos a algun règim de protecció; així com la consecució de nou sòl industrial i de serveis que contribueixi igualment a moderar els preus i a facilitar la sortida del casc antic de diverses indústries que en cara es localitzen a la zona residencial.

Aquest creixement mitjançant la delimitació de nous urbanitzables serà en forma de sòls residencials, industrials, d’equipaments esportius i de consecució d’un espai privat dedicat als horts urbans, per tal de substituir aquells horts d’esplai que desapareixen com a conseqüència del creixement dels sectors urbanitzables.

c. Aconseguir millores urbanes als sòls ja consolidats, incloent les diferents unitats d’actuació, millorant i solucionant els problemes que al llarg dels anys s’han anat detectant en el planejament actual.

A partir d’aquestes línies mestres, que regiran aquesta Revisió, establim cinc grans camps, on de forma concreta es veuen reflectides les línies mestres anteriors. Aquestes grans àrees temàtiques i territorials són:

• Els sistemes naturals i agraris.

• Creixement residencial.

• Creixement industrial.

• Equipaments i hortals d’oci.

• Millores urbanes.



4.1 ELS SISTEMES NATURALS I AGRARIS Ferreries és sens dubte el poble de Menorca que millor ha conservat els seus sistemes agraris i naturals, possiblement això hagi estat la conseqüència d’una sèrie de factors naturals i humans: complicada topografia (és la zona més muntanyosa de l’illa), poca extensió del seu litoral i inexistència de grans zones de platja, estructura de la propietat agrària conformada per grans finques, diversificació econòmica amb presència d’un relativament fort sector industrial i secundari, etc. El resultat, sense que calgui entrar més en les causes que l’han produït, és un municipi en el qual la relació entre el medi natural i els nuclis urbans és molt equilibrada, de fet, els dos nuclis urbans existents en el terme estan gaire bé rodejats per àrees naturals protegides en la seva totalitat.

Aquesta relació equilibrada entre els sistemes naturals i agraris i els urbans és un dels valors que es pretén preservar i millorar amb aquesta Revisió del planejament, per la qual cosa, s’incorporaran a la normativa les delimitacions de les Àrees d’Alt Nivell de Protecció existents tant a l’interior com a fora dels ANEI, assegurant d’aquesta forma l’estricta preservació d’ecosistemes com els barrancs, els alzinars, les zones muntanyoses, els penya-segats, etc., incorporant igualment els extensos ANEI nivell normal de protecció que hi ha al terme, concretament l’ANEI Me-3 dels Alocs a Fornells, l’ANEI Me-13 de Binigaus a Cala Mitjana i l’ANEI Me-17 de Santa Àgueda – s’Enclusa.

Igualment, s’incorporen les Àrees d’Interès Agrari, les Àrees Naturals d’Interès Territorial i les Àrees de Transició, preservant d’aquesta forma el ja esmentat sistema natural i agrari i donant compliment tant a les Directrius d’Ordenació del Territori com al Pla Territorial Insular de Menorca.

Queden finalment dues figures que ja s’havien incorporat a la modificació puntual número 17 d’adaptació a les DOT, però que ara són modificades per adaptar-les a les que delimita el PTI; aquestes dues figures són les APR (Àrees de Protecció de Riscos), concretament les d’inundació, incendi, esllavissament, erosió i contaminació d’aqüífers i les APT (Àrees de Protecció Territorial) de costes i de carreteres.

Aquest conjunt de noves delimitacions de zones protegides o d’interès agrari, així com la redefinició d’altres figures que marquen les zones de riscos o de futurs creixements, és el que assegura el manteniment i la millora d’aquests Sistemes Naturals i Agraris tant importants per al futur desenvolupament equilibrat de Ferreries i es reflecteixen amb aquestes actuacions concretes:

a) La primera i principal és el manteniment i la protecció dels Sistemes Naturals i Agraris, recollint al mateix temps totes les determinacions del PTI. Així, es mantenen algunes qualificacions ja existents com és el cas de les ANEI (Àrees Naturals d’Especial Interès). Altres qualificacions modifiquen els seus límits incorporant els que proposa el PTI com les AT (Àrees de Transició), APT (Àrees de Protecció Territorial) tant de costes com de carreteres, SRG (Sòl Rústic de Règim General), o les AIA (Àrees d’Interès Agrari). Finalment s’incorporen noves qualificacions al Sòl Rústic de Ferreries que defineix el PTI, com les ANIT (Àrees Naturals d’Interès Territorial), AIP (Àrees d’Interès Paisatgístic), AANP (Àrees d’Alt Nivell de Protecció) fora i dins d’ANEI, i els horts d’esplai.

b) Es prohibeix l’ús habitatge a tot el sòl rústic, tant al protegit com al de règim comú, independentment de la superfície de la finca on es vulguin ubicar. Els habitatges ara existents al sòl rústic i que en el seu moment fossin edificats d’acord amb la legislació vigent o que siguin anteriors al 1.956, seran



incorporats com a “Edificacions en Règim Especial”, en el catàleg que elabora el Consell de Menorca i als mateixos es podran realitzar obres de conservació i millora, així com ampliacions, sempre que aquestes no superin el 25% del volum existent, i s’elimini el mateix volum a altres edificacions de la finca.

c) S’elimina una qualificació que existia a l’antic PGOU i que ara perd el seu sentit ja que queda assumida per les noves delimitacions emanades del PTI; en concret es tracta de la qualificació “Sòl Rústic Forestal”, una qualificació que té el seu origen al Pla Provincial de Balears i que ara queda incorporada dintre de vàries de les que composen el nou sòl rústic protegit.

d) Una de les principals novetats del nou planejament és la incorporació de les Àrees de Prevenció de Riscos (APR) del PTI. Al PGOU vigent ja existien unes APR que es varen definir quan el pla es va adaptar a les Directrius, no obstant això, ara es redefineixen les Àrees de Protecció de Riscos d’inundació, d’erosió, d’esllavissament, d’incendi i de contaminació dels aqüífers, delimitant aquelles que apareixen en el PTI. També s’estableixen les mesures i normes que regulin les activitats i els usos en aquestes zones amb la finalitat de disminuir o eliminar aquests riscos naturals.

e) L’altra novetat és la incorporació de les Àrees de Protecció Territorial (APT) de Costa que delimita el PTI. Com passava amb les APR, aquesta categoria ja s’havia delimitat amb l’adaptació a les DOT i ara simplement es modifiquen els límits segons proposa el PTI.

f) Important és també la incorporació dels LIC’s (Llocs d’Interès Comunitari) i les ZEPA’s (Zones d’Especial Protecció per a les Aus), que queden incorporades a la cartografia del sòl rústic.

g) Igualment s’assumeix el contingut i les determinacions incloses als Plans Especials ja aprovats de les ANEI 3 i 13. De les tres Àrees Naturals d’Especial Interès de Ferreries, dues compten amb un Pla Especial definitivament aprovat que regula de manera detallada les zonificacions i els usos d’aquests espais. Qualsevol actuació a dur a terme dintre d’aquests àmbits ha de respectar les determinacions contingudes als Plans Especials, a més de les pròpies del Pla General. En cas de contradicció prevaldrà la interpretació més favorable a la conservació del medi ambient i de l’entorn natural.

g) Finalment, es qualifiquen com a equipament en sòl rústic els tres picadors i instal·lacions hípiques existents (equipament esportiu), així com el càmping de s’Atalaia i les antigues instal·lacions militars de l’Enclusa (equipament recreatiu).



4.2 CREIXEMENT RESIDENCIAL Es tracta possiblement de la qüestió més important que sempre es planteja quan es revisa un planejament urbanístic, una qüestió que genera tot una sèrie de preguntes i debats previs sobre el model de futur que el nou pla dibuixarà. Preguntes com ara: hem de créixer?, quant hem créixer?, on s’ha de créixer?, com han de ser els nous creixements?, en quins terminis i fases s’han de desenvolupar?, són necessaris o no caldrien?... Esdevenen a qualsevol gestació d’un nou pla urbanístic un dels nuclis generadors de majors debats. Aquestes preguntes necessiten ser estudiades i analitzades abans de prendre les decisions que finalment es plasmaran en el nou planejament i que marcarà la fisonomia dels propers anys.

En el cas de Ferreries, com a la totalitat de municipis de Menorca i les Balears, moltes d’aquestes preguntes ja estan respostes de forma total o gairebé completa per les diferents lleis i plans que regulen la qüestió del creixement residencial en forma de nous urbanitzables, condicionant d’igual forma la localització o localitzacions allà on es puguin ubicar aquests creixements residencials.

A part d’altres plans sectorials que puguin afectar, bàsicament estem parlant de tres grans elements que són els que més condicionen la ubicació, la forma i la mida dels nous creixements: les Directrius d’Ordenació del Territori, la Llei d’Espais Naturals i el Pla Territorial Insular de Menorca. Els condicionants més importants que estableixen aquestes tres lleis o plans són aquelles que:

a. Estableixen limitacions màximes en el creixement (DOT i PTI).

b. Exclouen de forma definitiva com a zones de creixement les zones naturals protegides (LEN i PTI).

c. Delimiten les zones on i com han d’estar localitzats els nous creixements (DOT i PTI).

d. Estableixen la tipologia i organització dels nous urbanitzables (PTI).

e. Exclouen les zones turístiques com a zones on pot haver nous creixements (PTI).

I així podríem seguir amb d’altres qüestions menors igualment regulades per aquest tres elements normatius de caire supra-municipal, que condicionen de forma molt important qualsevol planejament a les Balears.

La primera qüestió a respondre és la dimensió que ha de tenir el creixement que proposi el Pla General; en principi i un cop analitzats tant els paràmetres demogràfics com la situació del sòl urbà vacant existent actualment a Ferreries, així com la problemàtica existent per a l’accés a l’habitatge, la solució adoptada passa per assumir el màxim de població que el PTI permet per a Ferreries, es a dir 768 persones / places, que en la proporció de 3 persones per a habitatge, donen un creixement màxim de 256 nous habitatges. D’aquests 256 habitatges, 103 (un 40% del total) estaran reservats per a habitatges de protecció oficial o subjectes a qualsevol altre règim de protecció pública que, si més no, habiliti l’Administració pública per taxar el preu en venda o lloguer. Per a assegurar la qualitat mínima d’aquesta qualificació, s’haurà de reservar un 35% del total del nou sòl que es classifiqui per a ús residencial, que serà qualificat com a “ús residencial protegit”.

Igualment definit per el PTI ens ve donada la superfície mínima i màxima que podem classificar com a urbanitzable residencial, ja que estableix una densitat entre 20 i 30 habitatges per hectàrea, la qual cosa significa que per als 256 habitatges previstos hauríem de classificar un mínim de 85.000 m2 i un màxim de 128.000 m2. L’opció que



pot donar una millor resposta per a resoldre la qüestió i donada la difícil configuració topogràfica del nucli, envoltat per zones muntanyoses o protegides, és la que s’acosta a la segona de les dues exposades, molt a prop de la densitat màxima que permet el PTI (30 habitatges per hectàrea) i per tant la que menys superfície de sòl urbanitzable classifica.

En total es classificarà com a nou sòl urbanitzable residencial una superfície de 90.723 m2, en els quals s’ubicaran tant les zones d’espai lliure públic, equipaments, viaris, etc. com les residencials per a donar cabuda als 256 habitatges, donant una densitat de 28,21 habitatges per hectàrea. Dintre d’aquesta superfície es qualificarà un percentatge del sòl del 35% del total on es localitzaran els 103 habitatges protegits i un 65% del total on s’ubicaran la resta de tipologies lliures, com ara habitatges unifamiliars aïllats, habitatges en filera o habitatges plurifamiliars en illeta tancada, amb percentatges de cadascuna d’aquestes tipologies proporcionats a les necessitats o demandes existents.

Quant a la localització, tant les DOT en primera instància com després el PTI, defineixen i delimiten les possibles zones on han d’ubicar-se aquests nous sòls urbanitzables, lligant-los amb les Àrees de Transició (una categoria de sòl rústic comú emanada de les DOT a la qual s’han de localitzar els nous creixements residencials). Les pròpies Directrius establien que aquestes Àrees de Transició haurien de ser delimitades pel PTI, i aquest les ha definit només al nucli tradicional de Ferreries, per la qual cosa no es pot classificar nou sòl urbanitzable a cala Galdana, ja que la inexistència d’AT a la zona costera impossibilita nous creixements residencials i/o turístics.

Per tant i donada la configuració de la topografia i els espais naturals protegits que rodegen el nucli urbà de Ferreries ja que hi ha ANEI, ANIT i alzinars en contacte directe amb el sòl urbà consolidat, només trobem Àrees de Transició a la zona nord del poble, concretament devora el cementiri, Sant Bartomeu, darrera Villa Pepa i al camí de Sant Patrici; una altre petita al sud a la zona de Tirassec i es Vergers, i una més gran a l’entorn del polígon industrial i a la zona de Son Gras. Amb aquestes Àrees de Transició i vista la llunyania del poble d’algunes de les zones esmentades, la localització dels nous urbanitzables residencials serà gaire bé a parts iguals a la zona de Sant Bartomeu i a la zona des Vergers, a la vorera esquerra del torrent, donant d’aquesta forma una solució al tancament de la trama urbana pel sud, amb un nou enllaç amb la carretera del Migjorn i l’acabament de l’actual avinguda de Son Morera.

Les decisions sobre nous creixements residencials via sòl urbanitzable al nucli de Ferreries es reflecteixen amb les següents actuacions concretes:

h) Es classifica nou sòl urbanitzable residencial, fins a una superfície total de 90.723 m2, superfície que s’adapta al previst al PTI per a nous creixements. Aquesta superfície es localitza a dues zones, una al sud del nucli que dóna sortida i rematada a la zona del torrent i les Moreres (es Vergers), i una altra al nord a la zona darrera de l’actual Villa Pepa, concretament a Sant Bartomeu, incloent el pujol vora la rotonda que podria quedar com a zona verda. En aquestes dues zones es preveuen 256 habitatges, cosa que suposa una densitat de 28,21 habitatges per hectàrea, tal i com preveu el PTI.

Pel que fa al sector des Vergers es tracta de créixer aprofitant l’Àrea de Transició que delimita el PTI al sud del nucli urbà, incloent una part de l’hort d’esplai de Tirassec. Si considerem que els horts són també Àrea de Transició (AT) quan estan englobats dintre d’una AT, el 100 % del nou urbanitzable es



localitza sobre l’AT. La superfície d’aquest sector és de 38.423 m2 amb una capacitat total de 99 habitatges.

Pel que fa al sector de Sant Bartomeu es fan servir les zones d’Àrea de Transició situades al nord del nucli urbà, tot el creixement es realitzaria dins d’AT. Es classificarà també la zona del pujol com a futura zona zona verda. La superfície total del sector és de 52.300 m2 amb una capacitat de 157 habitatges.

Dels 256 habitatges prevists entre les dues zones, 103 hauran de correspondre a habitatges subjectes a algun règim de protecció, respectant d’aquesta manera el percentatge mínim del 40% establert al PTI. D’aquests habitatges en règim de protecció 63 s’ubicaran a la zona de Sant Bartomeu i 40 al sector des Vergers.

La localització i dimensions d’aquestes dues zones de nou sòl urbanitzable ve pràcticament donada tant per la topografia que enrevolta el poble (amb tres zones muntanyoses) com per la delimitació de les Àrees de Transició i de les Àrees Naturals d’Interès Territorial. A més amb aquestes localitzacions es dóna un tancament més coherent al límit sud del casc urbà, donant solució al sobtat acabament actual de l’Avinguda de les Moreres i solucionant igualment la connexió i accés des de la carretera des Migjorn; i per altra banda a la zona nord es continua amb el desenvolupament del poble ja iniciat a la zona de Villa Pepa, possibilitant igualment la transformació del pujol en una zona verda pública.



4.3 CREIXEMENT INDUSTRIAL Per a Ferreries, aquesta és una qüestió de màxima prioritat, ja que es tracta del municipi menorquí que ha conservat millor una estructura equilibrada entre els tres sectors productius. Com ja hem vist a la memòria, a Ferreries, el pes que el sector industrial o secundari té sobre el total municipal és molt més alt que el d’altres municipis, on aquest sector ha anat perdent força front al sector serveis o turístic. A Ferreries, malgrat l’important increment del sector serveis, el manteniment del sector industrial és clau per a la supervivència de l’activitat econòmica del poble.

Per aquesta raó a l’any 1.978 fins i tot abans de tenir planejament general, es va aprovar el Pla Parcial de POIFE (Polígon Industrial de Ferreries), que malgrat tenir un pla d’etapes de tres anys es va finalitzar molts d’anys després. En total es va preveure un polígon industrial amb una superfície aproximada de 12 hectàrees, que es va acabar d’urbanitzar a meitat dels anys 90.

Anys després i davant la saturació i escassesa de solars al polígon es va fer una primera ampliació del mateix, anomenada POIFE II, amb una superfície aproximada de 3,2 hectàrees, que ara ja estan urbanitzades i en procés d’edificació. Consolidant d’aquesta forma una superfície industrial total de 15,2 hectàrees, que actualment ja es troben venudes.

Ara, i davant la Revisió d’aquesta eina que ens permet la planificació pels propers dotze anys creiem que hem de preveure sòl industrial suficient perquè aquest sector estratègic per a l’economia del poble no només no quedi ofegat en els propers anys sinó que ofereixi la possibilitat d’abaratir preus dels solars, facilitant d’aquesta forma la progressiva instal·lació de les petites indústries que encara es troben ubicades dintre del casc urbà de Ferreries.

Si hi ha sòl suficient i a preus raonables és d’esperar que aquestes indústries que encara estan al nucli tradicional, vagin abandonant progressivament el centre per a instal·lar-se en el polígon industrial, millorant així tant la qualitat urbana i ambiental del centre residencial, com les condicions i espais de treball d’aquestes petites indústries.

i) La proposta continguda en el present pla, passa per duplicar la capacitat del sòl industrial existent a l’actualitat, això sí, fent-ho de forma que es pugui desenvolupar de manera escalonada, ja que és una superfície pensada per als propers 12 anys i no seria convenient ni a nivell social ni econòmic posar tant de sòl industrial en el mercat al mateix moment.

Per a evitar això es delimita un urbanitzable (URB-04) amb una superfície total de 16,4 Ha, localitzada a continuació i entorn del polígon existent, ja que és la zona més adient tant per la bona connectivitat amb el viari existent i previst com per que dona continuïtat a la zona industrial ja existent L’urbanitzable es divideix en dues fases que es desenvoluparien progressivament a mida que es vagi necessitant nou sòl industrial; aquestes dues fases són:

- 1a fase, situada al costat de la carretera de Maó Me-1 i a l’est del polígon actual, entre aquest i el sòl rústic protegit, amb una superfície de 6 Ha.

- 2a fase, situada al nord del polígon actual i de l’esmentada 1a fase, fins al límit de la zona de protecció de la nova variant de la Me-1, amb una superfície aproximada de 10,4 Ha.

A la nova zona industrial es preveuen els mateixos usos i ordenances que els previstos al polígon existent.



4.4 EQUIPAMENTS, INFRAESTRUCTURES I HORTS URBANS. En aquest apartat es vol aprofitar l’oportunitat que ens ofereix la Revisió del planejament general per a aconseguir tot una sèrie d’equipaments que són necessaris per als propers anys, disposant urbanísticament de les qualificacions necessàries que facilitin la seva posterior adquisició.

j) Es pretén aconseguir els espais necessaris per a dotar al poble d’un seguit de dotacions que ara no existeixen o que estan quedant petites per les necessitats futures.

La major part d’aquests equipaments es troben al sòl urbà del poble o de cala Galdana, localitzats en el sòl urbà ja existent, i es poden resumir a la següent llista:

a. Ampliació de les oficines de l’Ajuntament per la qual cosa es qualifiquen com a equipament dues parcel·les situades al sud de l’edifici consistorial.

b. Qualificació com a equipament de la parcel·la del c/ de sa Plaça ocupada per la peixateria municipal.

c. Al polígon industrial (c/ Trencadors) es canvia la qualificació d’una parcel·la situada a l’oest del torrent de Son Granot. La qualificació anterior era la d’equipament i es canvia a instal·lació urbana. La finalitat és tenir una reserva d’espai per instal·lacions de subministrament elèctric amb les quals fer front a les demandes del polígon.

d. Al polígon industrial (c/ Trencadors) es canvia la qualificació d’una parcel·la situada a l’est del torrent de Son Granot. La qualificació anterior era la d’equipament i es canvia a aparcament públic en superfície. La finalitat és tenir un espai que faciliti l’aparcament a una zona com el polígon on hi ha una gran necessitat.

e. Per pal·liar el dèficit d’equipaments culturals que ara suporta Ferreries es proposa crear un centre cultural polivalent al municipi, que aculli activitats de teatre, música i conferències. Aquest centre polivalent es localitza a l’avinguda de Son Morera, entre el torrent i el parc urbà de Son Granot.

En tots aquests casos la present Revisió del Pla General preveu les reserves i/o qualificacions de sòl necessàries i adequades per aquestes dotacions i per a satisfer les necessitats d’equipament de la població existent i prevista a la pròpia revisió

Malgrat que com ja s’ha dit la major part dels equipaments es troben a sòl urbà, hi ha alguns que ja es troben localitzats, en alguns casos des de fa molt d’anys al sòl rústic, per la qual cosa es fa necessària la seva delimitació i també seran qualificats com a “equipament en sòl rústic”:

k) Es fan les següents tasques relacionades amb els equipaments o infraestructures existents a sòl rústic:

a. Qualificació de l’antiga base de l’Enclusa com a Sistema General d’Equipament Públic – Casa de Colònies.



b. Qualificació de l’escola de Santa Cecília com a equipament públic, per tal que pugui tenir usos relacionats amb l’educació ambiental o recreatius.

c. Es grafia com a infraestructura de sanejament la depuradora i l’estació de bombeig de Tirassec.

d. Es delimita com equipament amb ús recreatiu, el càmping de s’Atalaia, situat al costat de la carretera de cala Galdana.

e. Es qualifica com infraestructura de subministrament d’aigua els pous i el dipòsit existent a la pujada de Son Tem i que abasteixen el poble.

f. Es qualifica s’Hort de Sant Patrici com a equipament en funció de l’interès general que té per al desenvolupament d’activitats recreativo-culturals relacionades amb el vi, el formatge i altres activitats agràries.

g. Es qualifiquen com a equipaments recreatius les instal·lacions des Canaló i s’Hort des Canaló.

Un altre tipologia d’equipament que per la seva importància mereix un tractament específic són els equipaments esportius. Dintre d’aquest capítol es crea un sector de sòl urbanitzable dedicat a instal·lacions hípiques, on es podrien traslladar activitats que ara es s’ubiquen al sòl rústic i que han quedat obsoletes davant les noves necessitas que planteja l’alça continuada de l’afició als cavalls.

Per tant es defineix la següent actuació:

l) Es classifica un nou sector urbanitzable (URB-05) de 29.405 m2 destinat a instal·lacions hípiques. Aquest sector es situa de forma colindant amb el sector destinat a horts urbans, al nord de la variant de Ferreries, el qual es descriu a l’apartat següent. Aquest sector ha de permetre la construcció de les instal·lacions hípiques que necessita el poble, així com els espais públics i altres cessions determinades pel Reglament de planejament.

Finalment, es proposa una nova tipologia de sòl urbà, pensada per donar cabuda a les noves demandes sorgides d’una societat a la qual cada vegada se li dóna més importància a l’oci.

A Ferreries hi ha una tradició molt arrelada a les darreres dècades, basada en l’existència d’hortals de reduïdes dimensions situats al sòl rústic proper al poble. Aquestes parcel·les tenen un ús agrícola no professional, lligada a l’existència d’horts d’hortalisses, en alguns casos amb dipòsits d’aigua o construccions per a eines o per guardar estris com taules, cadires o una petita cuina per tal de poder passar el dia.

El PTI va recollir aquesta realitat i va delimitar 9 hortals d’oci, permetent als mateixos la continuïtat d’aquesta activitat agrària no professional i la consolidació de les petites construccions, de tal forma als nou àmbits delimitats, es permeten edificacions de fins a 40 m2, sense que arribin a tenir la condició d’habitatges, però afavorint aquesta funció d’oci que significa poder gaudir d’aquests petits hortals els caps de setmana.

El problema sorgeix quan amb el creixement del poble, un d’aquests horts (camí de ses Vinyes) es veu afectat totalment pel creixement industrial del poble i un altre (Tirassec) es veu afectat en la seva major part pel creixement residencial.

Això, juntament amb la demanda social existent d’accedir a tenir un petit hort fa que es plantegi la possibilitat de donar sortida tant a aquelles persones que ara ja tenen un



petit hort, però que desapareixerà en un futur molt proper, com a aquelles que ja han manifestat el seu interès en aconseguir un d’aquests horts a prop del poble.

Lògicament, en no tractar-se d’una activitat agrària enfocada a treure un rendiment econòmic d’una explotació agrícola, no hi ha cap legislació relacionada amb el món rural que contempli aquesta activitat, cosa normal ja que segons el nostre entendre és més una activitat lligada al món urbà i a les noves demandes de les societats de l’oci que amb el món rural i agrari.

Ja hi ha moltes experiències tant a Andalusia com a Catalunya a l’entorn dels pobles o ciutats, lligats tant a l’oci com a problemàtiques d’aturats de llarga durada, en les quals els ajuntaments posen en mans dels veïns petites superfícies d’hort per tal que aquests desenvolupin aquesta activitat, tot i que en la majoria dels casos es tracta de terres municipals que es lloguen o cedeixen als veïns interessats o que compleixen les condicions requerides per a poder accedir als horts.

En el cas de Ferreries el municipi no disposa de cap zona de propietat municipal ni de cap terreny disponible que pugui dedicar a aquesta activitat, per la qual cosa i donat el caire urbà i d’oci de l’activitat que es pretén regular, des del pla es planteja la possibilitat de crear un espai urbà on ubicar entre 80 i 100 horts, donant d’aquesta manera sortida tant als hortals existents que desapareixeran sota els creixements urbans, com aquella demanda existent i que podrà ser igualment coberta.

Aquests petits horts, com ja s’ha dit no estarien lligats a conceptes agraris sinó a un nou concepte més urbà lligat a la nova societat de l’oci, per la qual cosa l’opció triada és crear una zona urbana exclusivament dedicada a aquest ús. Concretament es classifica una zona com a urbanitzable amb l’únic ús de “horts urbans”, de tal forma que a la mateixa només es permeten els horts privats i les petites construccions auxiliars associades, juntament amb els vials mínims necessaris i les cessions corresponents establertes al Reglament de Planejament.

Així, i per concloure amb la descripció del sistema de sòls urbanitzables del nou planejament, es proposa:

m) Classificar un nou sector urbanitzable (URB-06) d’aproximadament 94.132 m2 destinat a horts urbans d’oci, amb la finalitat d’establir petits horts d’oci. Aquesta zona urbana sense vocació edificatòria ni residencial, es localitzarà a l’altre costat de la nova variant, al nord del POIFE i a l’est del camí de Sant Patrici. La regulació d’aquest nou urbanitzable seria molt estricte en quan als usos permesos i la mida mínima i màxima dels horts:

a. Els usos admesos només són el d’hort o jardí i les úniques edificacions permeses serien les auxiliars per a eines i emmagatzematge amb una superfície màxima de 40 m2.

b. Les mides de les parcel·les oscil·laran entre els 800 (parcel·la mínima) i els 1000 m2.

Les condicions d’urbanització, a nivell d’enllumenat, asfaltat de carrers, voravies, clavegueram, xarxes de serveis, etc. serien menys exigents que les dels d’urbanitzables residencials o industrials, ja que per la tipologia del futur sòl urbà caldria mantenir un espai de característiques semi-rurals.



4.5 MILLORES URBANES La futura construcció de la variant de la carretera Me-1 al seu pas per Ferreries, representa una gran oportunitat per aconseguir millores en el nucli urbà, perquè amb l’obertura d’aquesta variant que vorejarà el poble pel nord, la carretera actual deixarà de suportar una part important del trànsit actual, entorn als 10.000 vehicles dia de mitjana anual, segons les dades de les estacions d’aforament existents en es Mercadal i Ciutadella.

La desaparició de gran part d’aquest trànsit i de gairebé tot el trànsit pesat de mercaderies i autobusos, permetrà recuperar aquesta via, que ara és en una travessia urbana agressiva i dura i convertir-la en un espai molt més agradable i humà, guanyant pel poble un espai ara gairebé perdut.

Aquesta opció de recuperar l’actual carretera General com a espai urbà en forma de passeig o bulevard, ha d’anar acompanyada també de mesures que alliberin el centre històric de l’excessiva pressió que pateix actualment per part dels cotxes, facilitant d’aquesta forma l’accés peatonal i la mobilitat interna. Per això es preveu la creació d’alguns aparcaments entorn del centre històric que permetran l’accés dels vianants al mateix.

Igualment, s’aprofita aquesta Revisió del planejament per a actualitzar i posar al dia alguns dels paràmetres edificatoris i constructius del pla vigent que amb el pas del temps han quedat obsolets o inadequats, adaptant-los a les tècniques constructives actuals.

Afectant només a la zona turística de cala Galdana, s’incorporen totes les mesures que aporta el PTI per a les zones turístiques, com ara l’establiment dels habitatges unifamiliars aïllats i els hotels com les úniques tipologies constructives permeses dintre de l’àmbit residencial; s’incorporen així mateix les quotes anuals de llicències que es poden atorgar a la zona turística.

Les actuacions més importants que planteja aquesta Revisió dintre els sols urbans existents, es relacionen a continuació:

n) Es qualifiquen varis solars entorn al centre històric per a crear zones d’aparcament i facilitar així l’accés dels vianants al centre; això es pot aconseguir tant amb la requalificació de solars ja existents, com a l’àmbit dels nous sòls urbanitzables definits al capítol anterior. Puntualment es planteja la consecució de zones d’aparcament classificant com a sòl urbà terrenys que formen part d’horts d’esplai confrontants amb el poble.

Concretament es qualifiquen com a aparcaments dues àrees situades al nord i sud de la carretera Me-1, a la zona coneguda com a Revolt dels Cabrer.

Els terrenys de la primera formen part de la UA-05 i es situen al sud de la carretera Me-1 confrontant amb les illetes residencials situades al final del carrer des Torrentet. Té com objectiu la consecució d’una gran zona d’aparcament a la perifèria del nucli urbà per minvar la pressió dels cotxes sobre el centre de la població. L’actuació es complementa i reforça amb una zona d’aparcament al nord de la Me-1, objecte de la UA-6. Amb la superfície classificada i comptant els espais de maniobra i aparcament, s’aconseguiran entorn de les 45-50 places d’aparcament.

Els terrenys situats al nord de la carretera Me-1 es classifiquen com a sòl urbà en compliment dels criteris de consolidació establerts a l’article 8 de la LS98. La zona que consolida es justifica al plànol informatiu corresponent, annexat al



present document. Constitueix l’àmbit de la UA-06 i permetrà la consecució de l’entorn de les 100 places d’aparcament.

També es qualifica com aparcament una parcel·la de titularitat municipal situada davant del cementiri. Aquesta parcel·la és classifica com a sòl urbà en base a la consolidació justificada al mapa informatiu 1 de Classificació del sòl urbà per consolidació a Ferreries, annexat al present document, i tindrà la qualificació d’aparcament públic, recollint així una realitat que ja existeix de facto.

Igualment es qualifica com a aparcament un solar situat al carrer Goya, que actualment tenia la qualificació d’unifamiliar aïllat, però al qual i donades les seves reduïdes dimensions no era possible edificar. Aquest aparcament forma part de la unitat d’execució UA-07

Les actuacions anteriors s’adapten plenament als objectius i criteris de mobilitat sostenible que planteja tant el PTI com l’Agenda Local, ja que la seva situació excèntrica respecte del centre de la població convida a accedir a aquest a peu.

o) Per a les edificacions que es construiran als nous urbanitzables, s’estableix l’obligatorietat de construir al menys un aparcament per unitat d’habitatge a l’interior del solar, ja sigui soterrani o en superfície.

p) Aprofitant l’avinentesa de la Revisió se modifiquen d’algunes Unitats d’Actuació per facilitar el seu desenvolupament posterior i aconseguir així una ordenació més coherent dels espais afectats.

El disseny d’aquestes unitats respondrà a criteris de sostenibilitat, seguint les pautes marcades en els objectius d’aquesta Revisió.

q) S’aprofitarà també la Revisió per adaptar els límits de sòl urbà a la realitat observada, a través del cadastre o de fotografia aèria, aconseguint així una delimitació més acurada del sòl urbà municipal. Aquesta actuació afectarà no sols el nucli de Ferreries, sinó també al de cala Galdana. És possible que en aquest sentit, i sempre per intentar millorar la trama urbana resultant, es donin petits creixements per consolidació dels dos nuclis urbans, tot i que també es donen “decreixements” de superfície urbana, ja que s’ajusta el límit a la realitat existent.

A part dels canvis citats com les ampliacions de sòl urbà per als aparcaments del Revolt des Cabrer i del cementiri; els principals canvis en la delimitació del sòl urbà i rústic es produeixen als voltants de la UA-04, a la zona de Son Tem. En aquest indret, costat sud del passatge de ses Delícies es classifiquen dues parcel·les d’una superfície aproximada de 1.600 m2 de sòl urbà (abans formaven part de l’antiga UAU-4) com a sòl rústic protegit amb la qualificació d’ANIT, ja que es vol preservar el caràcter natural boscós i amb forta pendent dels terrenys, evitant així la seva urbanització. Aquesta voluntat es reforça amb la qualificació de Zona Urbana Singular (ZUS) i Espai lliure d’interès tradicional (EL-IT) dels terrenys situats entre les parcel·les ara classificades com a sòl rústic, de tal forma que queda congelada l’edificació existent. També a aquesta zona del poble, però a l’altre costat de carretera, una superfície entorn a 1.100 m2 de sòl urbà amb la qualificació de ZUS, però de configuració boscosa i forta pendent, es desclassificat i passa a ser sòl rústic, integrant-se en el veí hortal d’oci de Darrera del Cementiri.



r) Es creen dos importants espais verds a l’entorn del centre del nucli tradicional. Es crea un nou espai verd que abasta el pujol situat al costat de la rodona d’accés al poble i al camí de Sant Patrici. Aquesta mesura es relaciona directament amb un dels objectius previstos al PTI que emplaça als planejaments municipals a protegir i incrementar la proporció d’ecosistemes naturals i artificials en els nuclis urbans.

També es delimita un nou espai lliure públic davant el cementiri, als terrenys de titularitat municipal. Aquests terrenys es classifiquen com a sòl urbà en virtut de la consolidació justificada al plànol informatiu núm. 1 annexat al present document.

s) Es modificaran paràmetres edificatoris i normatius per resoldre els problemes detectats al llarg d’aquests anys d’aplicació del Pla General actualment vigent.

Aquestes modificacions afectaran a:

a. Altura Reguladora Màxima per planta, massa justa per als sistemes constructius actuals, canviant igualment l’altura reguladora que ara es per carrers a una ARM per zones.

b. Altura mínima dels aparcaments soterranis (actualment massa alta) i paràmetres de les rampes d’accés.

c. També s’actualitzaran els paràmetres relatius a voladissos, profunditats edificables, cobertes d’edificacions, piscines i tancaments.

t) El Planejament municipal, emplaçat pel PTI, l’Agenda Local i a proposta també de l’equip de govern municipal, haurà d’incorporar a la normativa mesures ambientals que redueixin els impactes provocats per a les tasques d’edificació i urbanització, i a l’hora millorar la gestió dels recursos naturals.

S’hauran d’incorporar mesures com:

a. Potenciar l’estalvi d’aigua i l’ús d’aigües depurades per a determinats usos, etc.

b. Fomentar l’estalvi i ús racional d’energia. Potenciant energies alternatives i pautes de baix consum.

c. Fomentar el reciclatge i la minimització de residus.

u) Es definiran els usos residencials permesos a cala Galdana, que tal com estableix el PTI són únicament l’habitatge unifamiliar aïllat i l’hoteler, establint al mateix temps un règim de disconformitat per a aquelles edificacions (bàsicament blocs d’apartaments o habitatges agrupats) que quedaran disconformes amb les noves qualificacions.

També s’establiran les quotes anuals d’atorgament de llicències de construcció d’habitatges al nucli de cala Galdana, marcades al PTI, així com la normativa amb la qual s’atorgaran.

v) Es faran petites correccions d’errors a la delimitació del sòl urbà. Per tal de millorar aquesta delimitació i ajustar-la a la realitat, possibilitat per un millor accés a mitjans cartogràfics i tècnics, es corregeix la delimitació del sòl urbà, ajustant-la a la realitat, tot i que cap d’aquestes modificacions provoquen



augments i disminucions de la superfície de sòl urbà molt poc significatives, i no signifiquen cap increment de la capacitat de població i es compensen els petits creixements amb els decreixements.



5. ESTRUCTURA GENERAL MUNICIPAL. En aquest punt es descriu conjuntament la situació urbanística actual al municipi i les propostes d’ordenació de la Revisió.

5.1 MODEL TERRITORIAL

5.1.1 Model Vigent El model territorial vigent és fruit de l’aprovació definitiva del PGOU de 1986, les nombroses modificacions puntuals aprovades (fins a vint-i-set) i del marc legislatiu i normatiu que s’ha aprovat amb posterioritat. Aquest marc està conformat bàsicament per la Llei d’espais naturals (LEN), les Directrius d’Ordenació Territorial (DOT) i el Pla territorial insular (PTI) i els seus objectius principals han estat la protecció del sòl rústic i la contenció del creixement urbanístic.

El model territorial vigent s’estructura sobre la dualitat existent entre els assentaments tradicionals de l’interior i les zones turístiques litorals, on trobam els sòls urbans i urbanitzables del terme. En el primer cas tenim el nucli de Ferreries mentre que en el segon cas tenim la zona turística de cala Galdana.

Pel que fa al sòl rústic el PGOU vigent establia les següents qualificacions, distingint entre les pertanyents al sòl rústic protegit i sòl rústic comú:

a) Sòl rústic protegit

- Àrea natural d’especial interès d’alt nivell de protecció (AANP)

- Àrea natural d’especial interès (ANEI)

- Àrea natural d’interès paisatgístic (AIP)

- Àrea de prevenció de riscs (APR)

- Àrea de protecció territorial (APT)

b) Sòl rústic comú

- Àrea de transició (AT) - Àrea d’interès agrari (AIA) - Àrea d’interès forestal (AIF)

- Àrea de prevenció de riscs (APR)

Algunes d’aquestes zones havien estat protegides per lleis específiques, concretament:

- Llei 2/1988, de 28 d’abril, de declaració com a espai protegit del barranc d’Algendar.

- Llei 4/1989, de 29 de març, de declaració com a espai protegit de la zona costanera entre cala Mitjana i platges de Binigaus, així com els barrancs de cala Mitjana, Trebalúger, la Cova, Son Fideu, cala Fustam, Sant Miquel, sa Torre Vella i Binigaus.

L’aprovació de la LEN (1991) suposà la creació de tres ANEI’s al terme de Ferreries (Me-3, Me-13 i Me-17) amb la qual cosa els terrenys protegits augmentaren notablement.

L’aprovació de les DOT (1999) i del PTI (2003) ha significat un aprofundiment en la protecció del sòl rústic. En primer lloc s’ha produït una notable diferenciació dintre del sòl rústic protegit, amb l’aparició de noves categories per a distints àmbits. Així s’han delimitat per al terme de Ferreries les Àrees d’Alt Nivell de Protecció (AANP)



corresponents als alzinars, barrancs, vegetació rupícola, illots, ullastrars, zones humides i zona de protecció costera. Aquestes àrees s’han delimitat tan dintre dels ANEI’s com fora d’ells.

A més dels AANP i ANEI, s’han delimitat les ANIT, les AIP, les APR i les APT, tal com figuren en el PTI.

Pel que fa al sòl rústic comú la major part és AIA, mentre que l’AT i el sòl rústic de règim general es limiten a zones entorn del nucli tradicional de Ferreries. Dintre del sòl rústic s’inclouen també els horts d’esplai, els equipaments i les infraestructures.

5.1.2 Model Proposat

El model territorial proposat està molt condicionat per la legislació i normativa de rang superior i per tant els canvis són d’abast limitat:

En primer lloc s’assumeix com a propi tot el creixement residencial permès en el títol VI del PTI, ja que es creu que compleix les expectatives del sòl residencial necessari per els anys de duració del pla i per tant es classifica el sòl urbanitzable precís per acollir aquest creixement.

Aquest creixement, limitat pel PTI al nucli tradicional de Ferreries, es localitzarà:

• Al nord del nucli tradicional i al sud de la nova variant, a la zona coneguda com Sant Bartomeu (URB-02).

• Al sud-est del nucli tradicional, a la sortida del poble cap a Migjorn Gran, al costat de la carretera Me-20 (URB-03 es Vergers).

Bàsicament, es tracta d’aprofitar per al creixement aquelles àrees de topografia adequada i que no formen part del sòl rústic protegit, el qual rodeja el nucli tradicional de forma gairebé completa.

Es planteja també una ampliació de sòl industrial a continuació de l’existent en direcció a Mercadal per tal de donar solució a la demanda d’aquest tipus de sòl en els propers anys.

Es preveuen també sòls urbanitzables destinats a equipaments esportius hípics, a la zona nord-oriental del nucli i al nord de la futura variant. Aquest nou sector urbanitzable dona sortida a una forta demanda social, cada dia més important, molt generalitzada a Ferreries, que genera la necessitat d’un espai modern i ampli on es pugui realitzar tot tipus d’activitats hípiques, donant solució a la desaparició del club hípic actual (ja desbordat, saturat i obsolet), que per trobar-se en una àrea de transició queda classificat com a sòl urbanitzable residencial.

Per altra banda també trobem una forta demanda social de petits horts on la gent del poble pugui realitzar activitats relacionades amb l’agricultura de l’oci, aquesta demanda es veurà molt incrementada en els propers anys degut a que bona part dels hortets d’oci actuals que es troben entorn i molt prop del poble, quedaran absorbits per el creixement tant residencial com industrial, que farà desaparèixer total o parcialment quatre d’aquestes zones d’hortals d’oci.

Per donar sortida a aquestes dues demandes socials, es creen aquestes zones d’equipaments esportius hípics així com d’horts urbans o zones verdes privades al nord de la nova variant, configurant una amplia zona d’urbanització de caire “semi-urbà” on es localitzaran bona part de les activitats i demandes de caire social i d’oci del poble.



A la zona turística de cala Galdana es manté sense canvis com a sòl urbanitzable l’antic sector S-1, ara sector URB-01, que es troba en procés d’execució, per la qual cosa se li mantenen tots els paràmetres; igualment s’opta per una requalificació dels usos a tot l’àmbit de Cala Galdana, la qual es basarà en base a una nova regulació dels usos, que es limitaran als hotelers i residencials unifamiliars.

Pel que fa al sòl rústic es recullen les delimitacions contingudes al PTI ajustant-les a una escala molt més precisa (1:5.000) que permet, quan això és possible, guiar-se per límits físics tal com camins o parets.

Un aspecte important és que desapareix el sòl rústic forestal contemplat al PGOU de 1986, ja que ha estat englobat dins altres categories de sòl rústic protegit derivades del PTI, sense que això impliqui en cap cas un menor grau de protecció de tots els antics sòls forestals, ans al contrari, aquesta es veu augmentada amb el canvi de qualificació.

En el sòl rústic es prohibeix també l’habitatge unifamiliar i es regula la situació dels habitatges existents.

Encara que sigui de menor entitat cal senyalar que en el sòl rústic es produirà un importat augment en la precisió dels límits entre les distintes zones donat que la cartografia de la l’Adaptació s’ajusta al Mapa Topogràfic Balear 1:5.000. La delimitació es farà en base a límits físics fàcilment identificables (límits de tanques, camins) tal com es determina a l’article 25 de les DOT.

En conclusió, es podria dir que el que es fa és mantenir els grans trets del model territorial vigent i adaptar-lo:

- A les necessitats de creixement residencial i industrial previstes pels propers anys.

- A les necessitats de reconversió de les zones turístiques per tal de millorar-ne la qualitat.

- A les demandes socials en qüestió d’equipaments hípics i agricultura d’oci.

- A les disposicions del model proposat pel PTI.



5.2 LA CLASSIFICACIÓ DEL SÒL En aquest apartat i a manera de resum, es mostren les diferencies existents en la classificació del sòl al terme municipal de Ferreries entre el PGOU de 1986 adaptat a les DOT i la present Revisió. A continuació s’inclouen dues taules referides a la classificació del sòl de cada un dels plans:

Classe de Sòl Sup. (Ha) %

Sòl Urbà 85,32 1,29

Sòl Urbanitzable 2,60 0,04

Sòl Rústic 6.539,23 98,67

TOTAL TERME MUNICIPAL 6.627,15 100,00%

TAULA VI. Classificació del Sòl (PGOU 1986 i Adaptació DOT)

Classe de Sòl Sup. (Ha) Sup. (Ha) %

S. Urbà Nucli Tradicional 61,89 0,93 %

S. Urbà Zona Turística 26,0 0,39 %

Total Sòl Urbà 87,9 1,32 %

S. Urble. Nucli Tradicional 37,88 0,57 %

S. Urble. Zona Turística 2,60 0,04 %

Total Sòl Urbanitzable 40,48 0,61 %

S. Rústic Protegit 5.373,72 81,08 %

S. Rústic Comú 1.068,03 16,12 %

Horts d’esplai 38,42 0,58 %

Infraestructures i equipaments 18,60 0,29 %

Total Àrees de Sòl Rústic 6.498,77 98,07 %

TOTAL TERME MUNICIPAL 6.627,15 100,00%

TAULA VII. Classificació del Sòl (Revisió 2006)

Cal fer alguns aclariments referits a les dues taules i als processos d’elaboració de les mateixes.

- Per al càlcul de les xifres de les dues taules s’ha fet servir cartografia digital, la corresponent al planejament aprovat a 1986 i la cartografia adjunta a aquesta Revisió. A partir d’aquesta cartografia s’han obtingut els valors de superfície de manera automàtica mitjançant eines SIG.

- A la Revisió 2006 s’estableixen noves subdivisions per a cada classe de sòl segons es defineixen al PTI, les qual s’afegeixen a les ja introduïdes per les DOT. El sol urbà i urbanitzable es divideixen en els dos tipus nuclis que defineix el PTI, nucli tradicional (Ferreries) i zona turística (Cala Galdana). El Sòl Rústic, en canvi té dues grans categories, Sòl Rústic Protegit i Sòl Rústic Comú, que disposen DOT i PTI, a les quals s’afegeix la superfície



d’equipaments i infraestructures i la d’horts d’esplai en Sòl Rústic. Això ve motivat pel fet de què podem trobar horts i equipaments i infraestructures tan al sòl rústic protegit (per exemple s’Enclusa o s’hort de Sant Francesc que s’inclouen a l’ANEI Me-17) i al sòl rústic comú (resta d’horts d’esplai).

En base a les xifres calculades i tenint en consideració les puntualitzacions realitzades anteriorment es treuen les següents conclusions:

- Es produeix un mínim increment de sòl urbà, com a conseqüència de la major precisió dels límits d’aquest sòl i d’alguns ajustaments del límit.

- La superfície de sòl urbanitzable experimenta un augment de 37,88 Ha, entre el PGOU 86 i la Revisió 2006. Aquest augment es produeix al nucli tradicional, on es localitzen els urbanitzables residencials (URB-02, URB-03), l’industrial (URB-04), i els urbanitzables per a instal·lacions hípiques i horts urbans (URB-05 i URB-06). Es manté el sector urbanitzable de cala Galdana (S-1), ara amb la denominació de URB-1.

- Malgrat el creixement anterior la suma del sòl urbà i urbanitzable es situa per sota del llindar del 2% i per tant més d’un 98% del territori municipal es veu sostret als processos de desenvolupament urbà. A més s’ha de tenir en compte que les característiques de l’URB-06 el fan més assimilable a un sòl rústic transformat que a un sol urbà, malgrat la seva classificació efectiva.

PGOU Vigent PGOU 2006

Classe de Sòl Sup. (Ha) % Sup. (Ha) %

Sòl Urbà 85,32 1,29 87,9 1,32

Sòl Urbanitzable 2,60 0,04 40,48 0,61

Sòl Rústic 6.539,23 98,67 6.498,77 98,07

TOTAL TERME MUNICIPAL 6.627,15 100,00% 6.627,15 100,00%

TAULA VIII. Comparativa classes de sòl entre PGOU Vigent i Revisió 2006



5.3 TRACTAMENT DEL SÒL RÚSTIC Constitueix el sòl rústic la part del territori que, pels seus singulars valors paisatgístics, històrics, arqueològics, científics, ambientals o culturals, pels riscos naturals que presenten, per la seva aportació a la defensa de la fauna, la flora i el manteniment de l’equilibri ecològic, pels seus valors agrícoles, forestals, pecuaris o cinegètics o bé per ser inadequats per al desenvolupament urbà d’acord amb el model territorial elegit, és classificat en aquesta categoria pel Pla General. El seu àmbit i delimitació són els grafiats als plànols d’ordenació del sòl rústic (sèrie SR) escala 1/5.000.

Criteris pel seu tractament El marc legal de referència obligada el constitueixen la LEN, la LSR, l’article 9 de la LS98, les DOT i el propi PTI.

D’aquest marc sorgeix la necessitat de:

una utilització sostenible del sòl i dels recursos naturals,

la protecció i millora dels recursos ambientals, els espais agrícoles, els espais naturals, els paisatges i el patrimoni cultural.

la prevenció i control dels riscos ambientals

afavorir l’activitat agrària, garantint la seva adequació a la conservació del medi natural i cultural

Per avançar cap a la consecució d’aquests objectius s’introdueix en el marc legal de referència una distinció cabdal entre el sòl rústic d’especial protecció i sòl rústic comú.

Segons l’article 6 de la LSR constituiran el sòl rústic protegit els terrenys per als quals, pels seus valors excepcionals, la funció territorial o la defensa de la fauna, de la flora i l’equilibri ecològic, s’estableix un règim especial de protecció diferent del general per a aquesta classe de sòl. Per la seva banda segons l’article 7 de la mateixa llei constituiran el sòl rústic comú la resta dels terrenys assignats a aquesta classe de sòl.

Per tant l’adscripció a un tipus de sòl o a l’altre vendrà en funció de la importància que se li atorguin als seus valors i tindrà conseqüències de primer ordre en aspectes tal com la regulació dels usos i activitats o la disciplina urbanística.

El sòl rústic proposat es deriva de la conjunció entre les qualificacions derivades del PTI i les que es mantenen de l’Adaptació a les DOT del PGOU de 1986.

Qualificació PGOU 1986 adaptat a les DOT El sòl rústic vigent abans de l’aprovació del PTI s’estructura en base a 9 qualificacions per sobre de les quals es superposen els tres ANEI’s delimitats per la LEN en el municipi (3, 13 i 17).

Cinc de les zones constituïen el sòl rústic protegit (AANP, ANEI, ARIP, APR i APT) mentre que les quatre restants formen el sòl rústic comú (AT, AIA, SRG i AIF). Totes elles es corresponen a les qualificacions de les DOT amb l’excepció de les àrees d’interès forestal (AIF), que suposaven una pervivència de l’antic Pla Provincial.

Qualificació del sòl rústic a la Revisió PGOU 2006 En base a la legislació de referència (LS98, LSR, DOT) i al PTI es distingeixen dues grans àrees de sòl rústic segons la intensitat i l’abast de la protecció concedida:

a) Sòl rústic d’especial protecció

b) Sòl rústic comú



Dintre del sòl rústic d’especial protecció es distingeixen les següents qualificacions que ja s’han tractat en aquesta memòria a l’apartat de d’adaptació al PTI :

1. Àrees d’Alt nivell de Protecció (AANP)

a) Alzinars (SRP-AL)

b) Barrancs (SRP-BA)

c) Franja Costera (SRP-FC) de 100 metres de línia de costa.

d) Illots (SRP-IL)

e) Formacions d’ullastrar (SRP-UL)

f) Vegetació rupícola (SRP-VF)

g) Zones Humides (SRP-ZH)

2. Restants categories de sòl rústic d’especial protecció

a) Àrees Naturals d’Especial Interès (SRP-ANEI)

b) Àrees Naturals d’Interès Territorial (SRP-ANIT)

c) Àrees d’Interès Paisatgístic (SRP-AIP)

d) Àrees de Prevenció de Riscs (SRP-APR)

e) Àrees de Protecció Territorial (SRP-APT)

Dintre del sòl rústic comú es distingeixen les següents qualificacions que ja s’han tractat en aquesta memòria a l’apartat de d’adaptació al PTI :

a) Àrees d’interès Agrari (SRC-AIA)

b) Àrees de Transició (SRC-AT)

c) Règim General (SRC-RG)

A les anterior categories s’afegeixen els equipaments i infraestructures en sòl rústic així com els hortals d’esplai (HE), que com ja s’ha dit poden trobar-se tant al sòl rústic protegit com al sòl rústic comú.

Igualment, tot i que no es una qualificació, s’incorpora un plànol amb la delimitació de la Xarxa Natura 2000, formada per els Llocs d’Interès Comunitari (LIC’s) i les Zones d’Especial Protecció per a les AUS (ZEPA’s), així com un article que regula la concessió de llicències a l’àmbit de la Xarxa Natura 2000.

Les superfícies de les categories de Sòl Rústic són les que es relacionen a la taula següent:



Qualificació Superfície Ha

Alzinar - SRP-AL 990,64Barranc- SRP-BA 92,03Vegetació rupícola- SRP-VR 66,97Illots- SRP-IL 0,48Ullastrar- SRP-UL 467,04Zona humida- SRP-ZH 7,69

Alt

Niv

ell d

e P

rote

cció

Franja costera- SRP-FC 16,21Àrea Natural d'Especial Interès-SRP-ANEI 2.145,52Àrea Natural d'Interès Territorial-SRP-ANIT 1.383,43Àrea d'Interès Paisatgístic-SRP-AIP 203,71Àrees de Prevenció de Riscs SRP-APR *

Niv

ell N

orm

al d

e P

rote

cció

Àrees de Protecció Territorial SRP-APT *

SÒL

RÚ

STIC

D’E

SPEC

IAL

PRO

TEC

CIÓ

Superfície total 5.373,72Àrea d'Interès Agrari SRC-AIA 979,88

Àrea de Transició SRC-AT *

Règim General SRC-RG 88,15SÒL

RÚ

STIC

C

OM

Ú

Superfície total 1.068,03Equipaments 12,34

Infraestructures 6,26

Horts d’esplai 38,42

Altr

es

Superfície total 57,02

Superfície total Sòl Rústic 6.498,77

TAULA IX. Superfícies de qualificacions en Sòl Rústic * Les APT, APR i AT se superposen per sobre d’altres categories

Equipaments i infraestructures en Sòl Rústic Revisió PGOU 2006 En els plànols de Sòl Rústic (SR), a part de les qualificacions, es grafien també els equipaments i infraestructures en Sòl Rústic, al capítol corresponent d’aquesta memòria se n’inclou una relació.



5.4 TRACTAMENT DEL SÒL URBÀ

Definició i delimitació del sòl urbà Constitueixen el sòl urbà els terrenys que el Pla General d’acord amb l’article 8 de la Llei del Sòl inclou en aquesta classe per trobar-se en algun dels següents supòsits:

a) Per comptar amb accés rodat, abastament d’aigua, evacuació d’aigües residuals i subministrament d’energia elèctrica, tenint aquests serveis característiques adequades per a servir a l’edificació que sobre ells s’hagi de construir o en el seu cas mantenir en concordança amb les condicions d’ordenació establertes en el Pla.

b) Per estar dotats d’algun dels serveis anteriors i formar part d’àmbits d’actuació, que essent compatibles amb el model d’utilització del sòl previst pel Pla, estiguin consolidats amb edificacions al menys en les dues terceres parts de la seva superfície.

La delimitació precisa de sòl urbà es grafia als plànols SU de qualificació del sòl urbà. De fet els límits de sòl urbà no es modifiquen gairebé respecte al PGOU de 1986 adaptat a les DOT.

Tan sols es fan petits canvis en els límits de sòl urbà per corregir algunes errades detectades a la cartografia del PGOU de 1986, però en qualsevol cas aquestes modificacions no impliquen gaire increment de superfície, ja que en algun cas aquesta redefinició dels límits urbans implica la classificació a sòl rústic de terrenys que es ara es desclassifiquen, especialment a la zona entorn de les Delícies i Sant Tem.

Les ampliacions de sòl urbà de més entitat són les es realitzen a la zona de l’hort d’esplai des Revolt des Cabrer i als sòls municipals en front del cementiri. La primera te una àrea de 2.532 m2 situada al límit amb la carretera Me-1 es classifica com a sòl urbà per consolidació per destinar-la a aparcament i la segona són els terrenys situats entre la carretera Me-1 i el cementiri, explanada que actualment ja s’utilitza com a zona d’aparcament. El compliment del criteri de superfície consolidada igual a dues terceres parts de l’àmbit de consolidació es mostra al plànol informatiu núm. 1 que s’adjunta com annex a la present Memòria. Concretament es troben consolidats per l’edificació 30.214 m2 dels 44.526 m2 de l’àmbit (67,86 %) en el cas de Vila-Pepa i 5.097 m2 de 6.226 m2 (81,87%) en el cas del cementiri.

Criteris de tractament del Sòl Urbà

Als sòls urbans amb ordenació finalista que es regulen mitjançant les distintes ordenances s’han produït alguns canvis importants respecte de la ordenació que s’efectuava en el Pla General vigent.

La qualificació de Nucli Antic (NA) manté els seus paràmetres bàsics establint-se un índex d’intensitat d’ús (IIU) residencial d’un habitatge cada 50 m2 de solar.

La qualificació d’Eixample (EI) també se manté introduint la seva divisió en quatre zones que se diferencien per l’amplada mínima de parcel·la i per l’altura reguladora màxima. La zona EI-2 correspon a la illeta compresa entre l’avinguda Son Morera, carrer Son Granot i plaça Constitució, qualificada al PG de 1986 com zona 7A-1.

A la zona EI-3 pertanyen la major part dels terrenys urbans situats al nord de la carretera general, així com les illetes situats al sudest del poble, entre el torrent de Son Granot, la carretera as Migjorn i la zona d’equipament esportiu. Aquestes zones es qualificaven al PG de 1986 com Zona 7b-Reordenació de l’Edificació (fou desenvolupat mitjançant les Unitats d’Actuació I i II) i com Zona 10a.



Es crea la qualificació EI-4, a la zona des carrer des Camp, que mantenint l’alineació a vial presenta una edificabilitat menor a la de les altres zones de l’Eixample. Així el seu índex és d’un habitatge cada 120 m2 front a índexs d’1/30 o 1/40 de la resta de zones de la resta de zones i la seva altura reguladora màxima també és menor. Aquesta qualificació es podrà utilitzar també als nous urbanitzables

Es crea la qualificació Plurifamiliar Aïllada (PA) en la qual el règim d’ordenació de l’edificació és el de regulació de parcel·la. Es subdivideix en dues zones que es diferencien per la superfície i l’amplada mínima de parcel·la. Recull les zones del PGOU de 1986 Reordenació de l’Edificació 7a (zona de Son Morera) i Zona 6 devora la carretera general Me-1.

Pel que fa als habitatges unifamiliars (Residencial Unifamiliar - RU) es recullen les zonificacions existents a Ferreries (8a, 8b i 8c) que passen a denominar-se RU-1, RU-2 i RU-3 i a cala Galdana (Zona d’habitatges aïllats) que passa a denominar-se RU-4. En aquest àmbit desapareix, en compliment del PTI, la possibilitat de què una parcel·la admeti més d’un habitatge. També es manté la regulació de la zona extensiva especial de Cala Galdana (UA-CG) passant a denominar-se RU-5.

Les distintes zones es diferencien per la superfície mínima de la parcel·la, per l’ample mínim de parcel·la i per l’edificabilitat.

Les dues zones de Residencial Unifamiliar localitzades a Cala Galdana (RU-4 i RU-5) compleixen els paràmetres establerts en el PTI (article 48, apartat 1.2.3) per als habitatges unifamiliars a les zones turístiques, com són la parcel·la mínima de 600 m2 i l’edificabilitat neta de 0,35 m2/m2.

En el sòl industrial es manté la distinció existent en el Pla General vigent entre el sòl pertanyent a la primera fase i a la segona fase. La diferència entre ambdues zones es limita a la superfície de la parcel·la mínima.

A cala Galdana es regulen les zones hoteleres (HO), per tal d’adaptar-se al PTI (article 47, apartat 1.2.2) i als paràmetres ja existents a la zona turística.

Quant als equipaments es manté la distinció existent entre els equipaments existents al nucli tradicional de Ferreries, dintre d’illetes consolidades i que es regulen per l’ordenança que afecta al conjunt de la illeta (EQ-1) per una banda i els equipaments que es regulen per ocupació de parcel·la. Dintre d’aquests darrers es produeix una gradació en les ocupacions i els aprofitaments, per tal de recollir l’establert al planejament anterior.

Es crea una nova zonificació per a equipaments esportius hípics (EQ-7) caracteritzada per permetre una sola altura a les edificacions amb altura reguladora màxima de 5,25 metres, una ocupació màxima del 40 % i una edificabilitat de 0,40 m2/m2. Aquesta zona serà la dominant al nou urbanitzable URB-06.

També es crea una zona d’horts urbans (HU) la qual permet l’edificació de casetes als horts de l’URB-07, amb parcel·les mínimes de 800 m2. L’edificabilitat és de 0,05 m2/m2 amb un màxim de 40 metres quadrats. Aquestes casetes només poden tenir una planta i l’altura reguladora màxima és de 3 metres.

Finalment del PGOU de 1986 es mantenen:

- la Zona Urbana Singular (ZUS) en la qual les possibilitats d’edificació es limiten a la millora i condicionament dels edificis existents.

- La Zona Comercial (CL) per aquelles àrees on es preveu l’ús comercial en illeta o parcel·la exclusiva, establint fins a quatre subzones diferenciades per la parcel·la mínima i l’edificabilitat.



- La Zona verda privada d’interès tradicional (EL-IT), antiga zona 10b no edificable i en la qual només es permeten els horts familiars o jardins privats.

Respecte de les unitats d’actuació en sòl urbà cal senyalar que se’n delimiten set, localitzades al nucli tradicional de Ferreries.

Les unitats d’actuació ja existents al PGOU de 1986 (UAU-1, UAU-3 i UAU-4) i no desenvolupades han sofert alguns canvis en les delimitacions, en el seu aprofitament o en el seu sistema de gestió per tal d’assegurar-ne la seva viabilitat i per tant la seva execució.

El seu objectiu és majoritàriament el de completar la urbanització de zones interiors del casc urbà, aconseguint diversos equipaments i espais lliures com a contrapartida als aprofitaments lucratius.

A la taula següent es resumeixen les característiques de les distintes unitats d’actuació delimitades en sòl urbà:

Unitat Denominació PGOU 1986

Núm. habitatges

Revisió PGOU

Superfície (m2) Objecte

UA-01 UAU-1 184 11.564 Completar urb.

UA-02 - 60 3.965 Completar urb.



UA-05 - - 1.978 Aparcament

UA-06 - - 2.532 Aparcament

UA-07 - - 204 Aparcament

Total 408 31.433

TAULA X. Unitats d’Actuació previstes a la Revisió del PGOU

Els canvis en la delimitació o determinacions de les antigues unitats d’actuació així com les noves d’aquesta revisió estan explicats i justificats al punt 6.3 d’aquesta memòria.

Igualment a la Memòria de Gestió existeix un annex d’unitats d’actuació on es relacionen de forma detallada tots els paràmetres de cada una d’elles, així com la viabilitat, període i sistema d’execució, aprofitaments i altres qüestions o restriccions que defineixen cada actuació.



Qualificacions pel Sòl Urbà Com a resum es mostren les següents taules, on s’inclouen totes les qualificacions amb les superfícies corresponents, per al sòl urbà finalista, per a les UA previstes i en per als sectors de Sòl Urbanitzable, de cada un dels nuclis del municipi.

• Ferreries

Qualificació Superfície

NA 25.686

PA-1 5.496

PA-2 3.469

EI-1 102.724

EI-2 2.432

EI-3 54.051

Residencial Plurifamiliar

EI-4 960

RU-1 2.776

RU-2 12.088 Residencial Unifamiliar

RU-3 14.847

Zona Urbana Singular ZUS 5.105

I-1 69.650 Industrial

I-2 20.974

EQ1 9.827

EQ2 20.782

EQ3 16.355 Equipaments

EQ4 2.760

Infraestructures IS 2.294

Espais Lliures Públics ELP 59.461

Espais Lliures Privats ELR 970

Espais Lliures Privats d’interès tradicional EL-IT 8.590

Aparcaments 7.170

Xarxa viària 155.999

Xarxa torrents 14.443

Total 618.909

TAULA XI. Superfícies de qualificacions Sòl Urbà. Nucli Tradicional de Ferreries



• Cala Galdana

Qualificació Superfície (m2)

RU-4 113.972 Residencial Unifamiliar

RU-5 6.874

Zona comercial CL 1.720

EQ5 2.556 Equipaments

EQ6 2.713

Hotelera HO 14.019

Aparcaments 839

Espais Lliures Públics ELP 58.544

Espais Lliures Privats ELR 3.402

Pas Vianants 817

Xarxa viària 32.175

Zona Marítimo-terrestre ZMT 22.523

total 260.154

TAULA XII. Superfícies de qualificacions Sòl Urbà. Zona Turística de Cala Galdana



A manera de conclusió, de les superfícies del sòl urbà de Ferreries i Cala Galdana, s’inclouen les taules resum de superfícies de cada qualificació total i a cada nucli. Qualificació Ferreries C. Galdana Superfície

NA 25.686 0 25.686 PA-1 5.496 0 5.496 PA-2 3.469 0 3.469 EI-1 102.724 0 102.724 EI-2 2.432 0 2.432 EI-3 54.051 0 54.051


EI-4 960 0 960 RU-1 2.776 0 2.776 RU-2 12.088 0 12.088 RU-3 14.847 0 14.847 RU-4 0 113.972 113.972

Residencial Unifamiliar

RU-5 0 6.874 6.874 Zona Urbana Singular ZUS 5.105 0 5.105

I-1 69.650 0 69.650 Industrial

I-2 20.974 0 20.974 Zona Comercial CL 0 1.720 1.720 Hoteler HO 0 14.019 14.019

EQ1 9.827 0 9.827 EQ2 20.782 0 20.782 EQ3 16.355 0 16.355 EQ4 2.760 0 2.760 EQ5 0 2.556 2.556

Equipaments

EQ6 0 2.713 2.713 Infraestructures IS 2.294 0 2.294 Espais Lliures Públics ELP 59.461 58.544 118.005 Espais Lliures Privats ELR 970 3.402 4.372 Espais Lliures Privats d’interès tradicional EL-IT 8.590 0 8.590 Zona marítimo-terrestre ZMT 0 22.523 22.523 Aparcaments 7.170 839 8.009 Xarxa Viària 155.999 32.175 188.174 Pas de Vianants 0 817 817 Xarxa de torrents 14.443 0 14.443 TOTAL 618.909 260.154 879.063

TAULA XIII. Quadre resum de superfícies a Sòl Urbà



5.5 TRACTAMENT DEL SÒL URBANITZABLE

Descripció El Sòl Urbanitzable comprèn aquells terrenys que el Pla preveu necessaris per al desenvolupament urbà durant els anys de duració del Pla. La finalitat dels urbanitzables és diversa ja que alguns sectors es dirigeixen a l’obtenció de sòl per a cobrir les demandes de residència i de sòl per a indústria i equipament. En canvi d’altres es destinaran a cobrir demandes més relacionada amb l’oci i els esports, com ara els sectors destinats a la consecució de sòl per a equipaments esportius hípics i d’horts d’oci, demanda aquesta generada degut a la desaparició d’alguns dels horts actualment existents.

Aquí cal incidir en que la classificació d’aquests nous sòls urbanitzables, i especialment el nou sòl industrial, generaran un increment en la demanda d’electricitat que supera la capacitat actual de les estacions i sub-estacions de Ferreries. Per aquest motiu i sempre d’acord amb les propostes de la companyia subministradora, s’haurà d’optar per establir una nova línia subterrània des des Mercadal o establir una nova sub-estació a Ferreries, decisió que dependrà de criteris tècnics i que es prendrà abans de començar a desenvolupar qualsevol dels tres sectors (URB-02, URB-03 i URB-04) que generen l’increment més important de la demanda.

Ja sigui per a la realització de la nova línia des des Mercadal o per a la nova sub-estació que s’ubicaria en el sector industrial, l’ajuntament instarà a tots els sectors urbanitzables implicats a participar en la financiació d’aquesta nova infraestructura molt beneficiosa per al poble, en augmentar la capacitat .

Criteris de classificació del nou sòl urbanitzable Urbanitzable residencial En primer lloc, cal fer especial esment al fet que tots els nous sectors urbanitzables residencials (URB-02 i URB-03) es situen de manera adossada al nucli tradicional de Ferreries. De fet, els creixements residencials en nous sectors només es poden ubicar a l’Àrea de Transició del mencionat nucli tradicional, segons estableix el PTI, per tant no hi ha possibilitat de classificar nous urbanitzables residencials a altres nuclis, tal com ja quedava comentat i pertinentment justificat al capítol de línies mestres d’aquesta memòria.

Al capítol de línies metres i a l’apartat d’adaptació al PTI també s’identificaven els condicionants i directrius pels nous urbanitzables residencials. Aquest aspecte ja ha estat suficientment justificat en aquesta memòria i per tant no es tornarà tractar ara aquí.

La classificació de nou sòl urbanitzable residencial en aquesta revisió es fa amb la finalitat de satisfer les necessitats d’allotjaments residencials per als propers 12 anys de vigència de la present Revisió. La xifra d’habitatges prevista és la que proposava el mateix PTI, i que ja s’ha apuntada en els capítols corresponents d’aquesta memòria. Així mateix amb aquests allotjaments s’han d’incloure els que tenen algun tipus de protecció, per a satisfer les necessitats d’habitatges protegits que puguin sorgir en el mateix període.

Per a la classificació d’aquests nous sectors residencials s’aprofiten els espais que rodegen a la trama urbana actual del nucli de Ferreries i que són bastant limitats degut a la especial configuració topogràfica dels envoltants del poble.



Urbanitzable industrial El nou sector industrial (URB-04) també es localitzarà al mateix nucli tradicional. En aquest cas el PTI no preveu cap localització prioritària pels urbanitzables industrials i s’ha cregut oportú localitzar el nou sector enganxat als sectors industrials existents ja desenvolupats per aprofitar part de les seves infraestructures i evitar la dispersió que podria resultar contraproduent per a la mateixa activitat, la concentració de les activitats industrials s’ha de considerar com estratègica per al seu foment.

La classificació de nou sòl industrial pretén assolir diversos objectius que s’enumeren a continuació:

• Disposar de sòl suficient perquè Ferreries pugui continuar amb una divisió per sectors econòmics suficientment equilibrada. El pes del sector secundari és molt més alt que a altres municipis de l’illa. A Ferreries, malgrat l’important increment del sector serveis lligat al turisme i de les empreses dedicades a la construcció, el manteniment d’un sector industrial fort i divers es clau per a la supervivència de l’activitat econòmica del poble.

• Donar resposta a les necessitats de sòl industrial que hi ha al municipi. Les dues fases del polígon s’han desenvolupat i s’han ocupat ràpidament, per l’elevada demanda de sòl industrial que hi ha al nucli. La revisió ha de preveure sòl pels propers 12 o 16 anys i per això es fa necessari reservar més espai.

• Reubicar activitats industrials del nucli urbà que puguin resultar molestes pels veïns. A la trama urbana actual s’hi desenvolupen activitats que per la seva naturalesa poden ser molestes pels veïns i disminuir la seva qualitat de vida. L’objectiu és que de manera gradual aquestes activitats vagin abandonant la seva actual situació i s’ubiquin als sòls industrials més adequats per allotjar-les i això només es podrà aconseguir si hi ha sòl industrial disponible a preus assequibles.

• Localitzar, si cal, i d’acord amb la companyia subministradora, una subestació elèctrica que resolgui el futur energètic del municipi per als futurs anys; en el moment de desenvolupar el pla parcial, i segons sigui la realitat energètica de l’illa, dels municipis veïns i de la companyia subministradora, s’optarà per una subestació o per una nova línia subterrània des des Mercadal.

Urbanitzable per a equipaments esportius (hípica) i per a horts urbans Aquests dos sectors urbanitzables (URB-05 i URB-06) d’especials característiques degut al destí final i els usos a que es destinaran, es localitzen al nord de la futura variant de Ferreries i a l’est del camí de Sant Patrici, ocupant la planura que s’estén a ambdós costats del torrent de Son Granot.

La seva finalitat és la de cobrir les necessitats de sòl per a instal·lacions hípiques i per a la constitució de petits horts familiars, no professionals, sinó lligats a l’oci i el lleure. Aquestes necessitats són conseqüència en part del propi creixement del sòl urbà del poble de Ferreries, el qual ocuparà amb els nous urbanitzables residencials i industrials bona part dels terrenys destinats a l’actualitat a aquestes finalitats. Concretament es produirà una pèrdua d’aquest tipus de sòl a la zona de Tirassec i al costat del polígon industrial.



Les característiques de relleu i topografia, les característiques edafològiques del sòl en els cas dels horts urbans i la localització dels terrenys a prop del poble i de la nova variant, fan que les localitzacions triades siguin les més adients per a la ubicació d’aquests nous sectors, que com ja queda dit no tindran cap altre aprofitament urbanístic privat lligat amb zones residencials, comercials, industrials, turístiques o de serveis.

El tractament urbà d’aquests dos nous sectors serà tou, propiciant el menor impacte possible de les obres d’urbanització i de les edificacions les quals estaran molt limitades en altura, edificabilitat o ocupació. En aquest sentit cal destacar que es protegeix el turó localitzat al límit entre els dos sectors, destinant-lo a zona verda pública.

Els sectors urbanitzables del PGOU Al present Pla es preveuen sis sectors de sòl urbanitzable, que apareixen a la següent taula:

Sector Nom Tipus d’ordenació Quadrienni

URB-01 Cala Galdana Turístic: Unifamiliar En execució

URB-02 Sant Bartomeu Plurifamiliar i unifamiliar Primer

URB-03 Es Vergers Plurifamiliar i unifamiliar Primer

URB-04 Polígon Industrial Industrial Primer

URB-05 Equipaments hípics Sant Patrici Equipaments esportius (hípica) Segon

URB-06 Horts urbans Sant Patrici Horts urbans Segon

TAULA XIV. Sectors Urbanitzables prevists a la Revisió del PGOU El càlcul de l’aprofitament mitjà per cada un d’aquests sectors es dur a terme de forma detallada i específica al document de Memòria de Gestió, que acompanya aquesta Revisió del PGOU.



Nous sectors de sòl urbanitzable i la seva destinació Els nous sectors de sòl urbanitzable prevists en aquesta revisió es relacionen a continuació, les qualificacions i superfícies que es concreten a la Memòria de Gestió, on hi ha les fitxes de totes les Unitats d’Actuació i dels sectors Urbanitzables.

Sòl Urbanitzable. Nucli tradicional de Ferreries

URB-02 URB-03 URB-04 URB-05 URB-06

Residencial Unifamiliar 12.152 8.838 0 0 0

Residencial Plurifamiliar 11.200 9.415 0 0 0

Industrial 0 0 98.744 0 0

Horts urbans 0 0 0 0 64.000

Comercial 0 0 0 0 0

Equipament esportiu privat 0 0 0 14.838 0

Equipament públic 4.185 3.170 6.583 1.200 3.766

Viari 6.800 8.645 29.623 1.848 7.056

Aparcaments 4.445 3.075 13.166 2.000 1.695

Espais Lliures 12.948 3.840 16.457 8.944 16.022

Domini públic hidràulic 310 1.055 0 575 1.593

Infraestructures 260 385 0 0 0

TOTAL 52.300 38.423 164.573 29.405 94.132

TAULA XV. Quadre resum de superfícies a Sòl Urbanitzable Nucli Tradicional

Els sectors existents de sòl urbanitzable i el seu tractament A la present Revisió es manté el sector de sol urbanitzable que existia al PGOU de 1986 de cala Galdana S-1, que va ser confirmat com a tal a la modificació número 17 d’Adaptació a les DOT, el sector passa ara a denominar-se URB-01.

El sector S-1 fou desclassificat per les DOT i tornat a classificar com a sòl urbanitzable en la Modificació Puntual nº 17, d’Adaptació a les DOT. En l’actualitat està tramitant-se el Pla Parcial del sector, el qual fou aprovat inicialment el 23 de març de 2006 (BOIB 52 de 8/04/06) i que ha estat aprovat provisionalment durant el 2006.

Les qualificacions del sector URB-01 de Cala Galdana es mostren a la taula següent:

TAULA XVI. Quadre resum de superfícies a Sòl Urbanitzable a cala Galdana

Sòl Urbanitzable. URB-01 Cala Galdana Superfície (m2) Residencial Unifamiliar (RU-4) 16.830

Equipament 1.567

Espais Lliures Públics 3.902

Aparcaments 1.043

Viari 2.671

Total 26.013



5.6 ESPAIS LLIURES PÚBLICS A la següent taula s’inclouen totes les zones verdes i sistemes generals d’espais lliures públics del sòl urbà del nucli tradicional de Ferreries, no inclosos en unitats d’actuació.

Superfície (m2) Tipus Nom Full 1 1.684 ELP Av. Doctor Franco SU-3

3 412 ELP Plaça Príncep Joan Carles SU-6

4 166 ELP Plaça Glorieta dels Màrtirs SU-6

5 1.306 ELP Plaça Constitució SU-6

6 1.458 ELP A la crtra. General, costat de la rotonda SU-4

7 313 ELP Rodona Me-1- camí Sant Patrici SU-7

8 684 ELP Vora rodona Me-1-camí Sant Patrici SU-7

9 3.028 SGEL Av.Son Morera-torrent Son Granot SU-7

10 314 ELP Av. Son Morera nord SU-7

11 16.394 SGEL Zones verdes sud del Polígon Industrial SU-4

12 86 ELP Rodona c. Mallorca / av. Son Morera SU-6

13 635 ELP Plaça Menorca SU-8

14 1.065 ELP Francesc Albranca SU-6

15 1.129 SGEL Cementiri SU-6

16 28.332 SGEL Parc Urbà de Son Granot SU-7

17 2.201 SGEL Plaça Espanya SU-6

59.207 TOTAL

TAULA XVII. Espais lliures públics del nucli tradicional de Ferreries, no incloses en UA. Es considera que formen part del Sistema General d’Espais Lliures Públics les zones assenyalades a la taula anterior, les quals tenen una superfície de 51.084 m2.

A la taula següent s’inclou l’únic espai lliure públic que forma part d’una unitat d’actuació i per tant s’obtindrà una vegada executada aquesta.

Superfície (m2) Tipus Unitat Descripció Full 1 254 ELP UA-04 SU-6 254 TOTAL

TAULA XVIII. Espais lliures públics del nucli tradicional de Ferreries incloses en UA



A cala Galdana tenim les següents superfícies de zones verdes i sistemes generals d’espais lliures.

Superfície (m2) Tipus Zona situació

1 9.151 ELP Entre c/ des Riu, trav, Cala Galdana i c/ dels Garrovers 2 8.942 ELP C/ des Riu, c/ des Garrovers i pça. Des Ponts 3 144 ELP C/ dels Garrovers i trav. Cala Galdana 4 1.036 ELP C/ dels Garrovers i trav. Cala Galdana (entrada) 5 314 ELP Rodona entrada cala Galdana 6 354 ELP façana oest Plaça na Gran 7 484 ELP façana est Plaça na Gran

8 38.119 SGEL Gran zona verda ocupa frontal cala i s’endinsa pel barranc des Canaló

58.544 TOTAL

TAULA XIX. Espais lliures públics a sòl urbà de cala Galdana. Per la seva banda les superfícies d’espais lliures públics prevists en els distints sectors sòls urbanitzables tant del nucli tradicional de Ferreries com de Cala Galdana, les ELP previstes a sòl urbanitzable, són les següents:

Urbanitzable Zones Verdes (m2)

URB-01 3.902

URB-02 12.948

URB-03 3.840

URB-04 16.457

URB-05 8.944

URB-06 16.022

TOTAL 62.113

TAULA XX. Zones verdes a sòl urbanitzable del nucli tradicional de Ferreries i de Cala Galdana

El total d’Espais Lliures Públics municipals, tant de Sistemes Generals com de Sistemes Locals prevists al present PGOU és:

NUCLI ELP Locals (m2) SGEL (m2) TOTAL (m2)

Ferreries (general) 8.123 51.084 59.207

Ferreries (UA’s) 254 0 254

Cala Galdana 20.425 38.119 58.544

Sectors urbanitzables 62.113 0 62.113

TOTAL 90.915 89.203 180.118



5.7 EQUIPAMENTS Al capítol de línies mestres de la present Revisió s’inclouen els criteris que s’han seguit per al tractament de les dotacions d’equipaments, a l’hora que s’identifiquen i descriuen les principals actuacions previstes en aquest sentit.

Aquí, es recullen els equipaments existents i prevists al sòl urbà de Ferreries, als quals cal afegir les corresponents dotacions previstes als sòls urbanitzables. En primer lloc, es relacionen els equipaments del Nucli Tradicional de Ferreries.

Nom Tipus Àrea (m2) Full

1 Equipament pol. Industrial oest E-genèric 1.718 SU-04

2 Equipament pol. Industrial oest E-genèric 1.043 SU-04

3 Cementiri EF* 4.152 SU-06

4 Centre tercera edat AS* 1.331 SU-06

5 Ajuntament i ampliació AI* 306 SU-06

6 Església ER* 635 SU-06

7 Escoleta ED 293 SU-06

8 Col·legi Sant Francesc d’Assís ED* 2.547 SU-06

9 Centre Sociocultural EC 374 SU-06

10 Centre de Salut ES* 286 SU-06

11 CP Castell de Santa Agueda ED* 8.231 SU-06

12 Peixateria E-genèric 50 SU-06

13 Sala Polivalent EC* 2.399 SU-07

14 Centre de la Natura EC* 236 SU-09

15 Camp de futbol EE 20.782 SU-09

16 IES Biel Martí ED* 4.146 SU-09

TOTAL 48.529

TAULA XXI. Equipaments situats al sòl urbà del nucli tradicional de Ferreries * Sistema General d’Equipaments de Ferreries.

EC Sociocultural, ED Docent, AS Assistencial, AI Administratiu Institucional, EE Esportiu, ES Sanitari, ER Religiós, EF Funerari.

Als anteriors equipaments cal afegir les superfícies destinades a equipaments públics dels diferents sectors de sòl urbanitzable al nucli de Ferreries:

Sector Àrea (m2)URB-02 4.185

URB-03 3.170

URB-04 6.583

URB-05 1.200

URB-06 3.766

TOTAL 18.904



A més dels equipaments del nucli de Ferreries, s’adjunten els equipaments prevists al sòl urbà de cala Galdana.

Nom Tipus Superfície(m2) Full Equipament platja carrer des Riu 1.938 SU-11 Equipament platja cala Galdana-1 163 SU-11 Equipament platja cala Galdana-2 80 SU-11 Equipament platja cala Galdana-3 276 SU-11 Equipament platja cala Galdana-4 102 SU-11 Equipament platja cala Galdana-5 154 SU-11 Avinguda de sa Punta nord EC 1.792 SU-12 Avinguda de sa Punta sud EC 764 SU-12

TOTAL 5.269

TAULA XXII. Equipaments situats al sòl urbà de cala Galdana. * Sistema General d’Equipaments de Ferreries.

EC Sociocultural, ED Docent, AS Assistencial, AI Administratiu Institucional, EE Esportiu, ES Sanitari, ER Religiós, EF Funerari.

Als esmentats equipaments cal afegir les superfícies destinades a equipaments públics del sector de sòl urbanitzable previst a Cala Galdana:

Sector Àrea (m2)URB-01 1.566

TOTAL 1.566

Finalment, i tal com ja s’apuntava a l’apartat de línies mestres, s’han inclòs els equipaments i les infraestructures situades a sòl rústic. A la taula següent es recullen les superfícies dels equipaments.

Nom Ús principal Superfície (m2) Full 1 Escoles de Santa Cecília Recreatiu 711 SR-6

2 s’Enclusa * Recreatiu 41.222 SR-10

3 Hort de Sant Patrici Recreatiu-cultural 47.798 SR-10

4 Es Canaló * Recreatiu 1.208 SR-13

5 Càmping s’Atalaia Recreatiu 31.190 SR-17

6 S’Hort des Canaló Recreatiu 1.321 SR-19

TOTAL 123.450

TAULA XXIII. Equipaments situats al Sòl Rústic * Sistema General d’Equipaments de Ferreries.

S’Enclusa i es Canaló s’inclouen dintre del Sistema General d’Equipaments com a cases de colònies. Ambdues instal·lacions, una existent i una prevista, es contemplen al PTI (Article 26. Ús del sòl per a equipament juvenil).



A la taula següent es recullen les superfícies de les infraestructures situades al sòl rústic.

Nom Ús principal Superfície (m2) Full

1 Dipòsit Son Telm * Dipòsit 344 SR-10

2 Aparcament es Canaló Aparcament 752 SR-13

3 Depuradora Ferreries * Depuradora 57.147 SR-14

4 Aparcament cala Mitjana Aparcament 4.340 SR-19

TOTAL 62.583

TAULA XXIV. Infraestructures situades al Sòl Rústic * Sistema General de Comunicacions i Infraestructures de Ferreries.



5.8 PATRIMONI El patrimoni històric i etnològic del poble es regula mitjançant la introducció d’unes Normes per a la protecció i conservació del patrimoni (Part III de la Normativa) les quals complementen al Catàleg de protecció del Patrimoni Històric del terme municipal de Ferreries.

Aquestes normes es subdivideixen en capítols.

El primer conté disposicions generals. El capítol segon es dedica al patrimoni arqueològic i etnològic, relacionant la normativa de protecció aplicable, el règim al que s’han de sotmetre els BIC’s. S’assimila als elements protegits la xarxa de tancaments de paret seca en el sòl rústic. Es regulen les intervencions en les zones o béns culturals que figurin al Catàleg de Protecció, la seva delimitació, l’elaboració de plans i/o projectes de protecció, la regulació dels moviments de terres, projectes d’edificació, de construcció de nous camins a l’entorn dels elements...

El capítol tercer es dedica al patrimoni arquitectònic. Es regula la protecció de l’entorn dels elements. Es diferencia entre elements situats al sòl rústic i els situats al sòl urbà o urbanitzable. Es preveuen quatre graus de protecció de les edificacions, segons la valoració continguda a les fitxes corresponents del Catàleg, per a cada una de les quals s’estableixen unes normes i criteris generals de protecció.

Finalment en el capítol quart es regula la concessió de llicències d’obres i s’estableix un règim sancionador.



6. JUSTIFICACIÓ DELS CANVIS INTRODUITS 6.1 CANVIS A LA NORMATIVA Tot i que tractant-se d’un planejament nou, han canviat tot els articles, dins aquest apartat es volen explicar els principals canvis conceptuals o d’articulat que hi ha hagut en relació a l’anterior normativa. A continuació es relacionen els més rellevants o significatius d’aquests canvis:

Desaparició del Sòl Urbanitzable no Programat. Aquesta classe de sòl, ja no figura al nou planejament, degut a la Llei del Sòl vigent, que no la contempla.

Canvi en les qualificacions de sòl urbà. S’ha canviat la denominació del PGOU, tot i que a moltes d’elles es mantenen la major part de les ordenances particulars.

Al PGOU de 1986 existien les següents qualificacions:

Al nucli de Ferreries:

Zona 4. Nucli Antic

Zona 5. Eixample

Zona 7a. Reordenació edificació

Zona 7b. Reordenació edificació

Zona 8 a, b, c. Edificació aïllada

Zona 10 a

Zona 10 b. Verda privada d’interès tradicional

Zona 9 b. Indústria

Zona 1 a. Zona Urbana Singular (ZUS)

Zona 6

Zona esportiva

Equipament cultural zona nordest

A la zona turística de cala Galdana:

Zona d’habitatges aïllats

Extensiva especial (parcel·les entre carretera i barranc des Canaló)

Zona hotelera i apartamental

Parcel·la ZH1

Parcel·la ZH3

Parcel·la R1

Equipament cívic-social



Zona comercial

Zona de serveis

A la present revisió, aquestes qualificacions han estat substituïdes per les següents:

Qualificació

Nucli Antic - NA

Plurifam. aïllada 1 - PA-1 Plurifam. aïllada 2 - PA-2 Eixample 1 - EI-1 Eixample 2 - EI-2 Eixample 3 - EI-3


Eixample 4 - EI-4 RU-1 RU-2 RU-3 RU-4

Residencial Unifamiliar

RU-5 Zona Urbana Singular ZUS

I-1 Industrial I-2

Zona Comercial CL Hoteler HO

EQ1 EQ2 EQ3 EQ4 EQ5 EQ6

Equipaments

EQ7 Infraestructures IS Espais Lliures Públics ELP Espais Lliures Privats ELR Espais Lliures Privats d’interès tradicional EL-IT Horts Urbans HU Zona marítimo-terrestre ZMT Aparcaments Xarxa Viària Pas de Vianants Xarxa de torrents

Es manté per tant la diferenciació entre casc antic i eixample, tot i que dintre d’aquesta zona es diferencien quatre sub-zones.



Desapareix la qualificació de “Reordenació de l’Edificació” incorporant-se unes zones (per exemple la zona 7 b) a l’Eixample i altres a la nova qualificació de Plurifamiliar Aïllada (per exemple la zona 7 a).

La nova qualificació Residencial Unifamiliar incorpora les tres qualificacions que existien al nucli de Ferreries d’Edificació Aïllada (8a, 8b, 8c) i les dues de cala Galdana (zona d’habitatges aïllats i extensiva especial).

Es mantenen les qualificacions de Zona Urbana Singular (ZUS) i Verda Privada d’Interès Tradicional (ara Espais Lliures Privats d’Interès Tradicional).

Pel que fa a l’antiga qualificació corresponent a Indústria, es subdivideix en dues subzones que se corresponen amb les dues fases del polígon, ja que tenien paràmetres i ordenances diferents.

La qualificació corresponent a Equipament es divideix en set subzones. Es distingeix entre els equipaments existents al nucli tradicional, dintre d’illetes consolidades i que es regulen per l’ordenança que afecta al conjunt de la illeta (EQ-1) per una banda i els equipaments que es regulen per ocupació de parcel·la. Dintre d’aquests darrers es produeix una gradació en les ocupacions i els aprofitaments. En aquestes s’incorporen la zona esportiva, l’equipament cultural zona nordest del PGOU de 1986 o la zona de serveis de cala Galdana.

A cala Galdana es mantenen la zona hotelera i la zona comercial mentre que desapareixen les qualificacions referides a parcel·les concretes (parcel·la ZH1, parcel·la ZH3, parcel·la R1). Les parcel·les ZH1 i ZH3 es qualifiquen en part com espais lliures i en part com a residencials unifamiliars. Per la seva banda la parcel·la R1 es classifica com a sòl rústic protegit, recollint la delimitació gràfica del PTI.

A les ordenances de cada zona es detallen els paràmetres urbanístics, incloent l’índex d’intensitat d’ús residencial. A la taula següent s’aprecia com les zones més intensives son la PA-2, seguit per EI-1 (amb altura de Pb+3) i EI-2.

Zona IIU

NA 1/50

1/40 a Pb+2 EI-1 1/30 a Pb+3

EI-2 1/30

EI-3 1/40

EI-4 1/120

PA-1 1/70

PA-2 1/20

IIU a les zones Residencials Plurifamiliars



Canvi en les qualificacions del sòl urbanitzable. Es canvia la denominació del sector S-1 de cala Galdana (passa a denominar-se URB-01, tot i que es mantenen els seus paràmetres ja que es troba executant-se) i es classifiquen cinc nous sectors de sòl urbanitzable.

SECTOR NOM SISTEMA PROGRAMACIO

URB-01 Cala Galdana Compensació Execució.

URB-02 Sant Bartomeu Compensació 1er qua.

URB-03 Es Vergers Compensació 1er qua.

URB-04 POIFE III Compensació 1er qua.

URB-05 Camí de Sant Patrici (esportiu) Compensació 2on qua.

URB-06 Camí de Sant Patrici (horts urbans) Compensació 2on qua.

Canvi en les qualificacions del sòl rústic. S’han canviat les antigues denominacions que utilitzava el pla vigent per a les categories del sòl rústic i han estat substituïdes per les categories i qualificacions emanades de les DOT i del PTI, i com que el PTI establia unes qualificacions úniques per a tota Menorca, les qualificacions que figuraven a l’antic PGOU, han estat substituïdes de forma completa per les qualificacions que estableix el PTI per al sòl rústic.

Divisió del territori entre Nuclis Tradicionals i Zones Turístiques. És un canvi que ve donat pel PTI, que estableix tractaments per a cada tipologia de nucli, ja sigui pels nuclis tradicionals, a Ferreries hi ha només un, o les zones turístiques, a Ferreries hi ha només una.

Nova regulació de la tramitació de llicències. S’ha establert tota una nova regulació de la tramitació i la documentació necessària per a la sol·licitud de llicències, incloent els canvis esdevinguts al llarg d’aquests anys, entre ells la Llei de Disciplina Urbanística i eliminant d’altres requeriments que eren més propis de les ordenances municipals i del dret civil, que de la normativa urbanística.

Nova regulació dels usos. S’ha establert tota una nova regulació dels usos, amb criteris d’intentar aconseguir una major racionalitat, agrupant alguns en usos més generals (com per exemple els equipaments), separant d’altres (com per exemple l’ús “vivienda” que ara queda dividit en residencial unifamiliar i residencial plurifamiliar); l’objectiu perseguit amb aquest canvi ha estat fer les normes més entenedores i de fàcil aplicació.



Eliminació regulacions d’activitats molestes, nocives i perilloses. S’han eliminat els articles que regulaven les activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses (sorolls i vibracions, contaminació atmosfèrica, aigües residuals, olors, fums, etc... ) per trobar-se aquesta normativa plenament desenvolupada a la normativa específica. Al PGOU de 1986 aquestes disposicions es trobaven al títol VIII – Medi Ambient i al present PGOU no s’incorporen.

Canvi en tot el sistema d’ordenances particulars d’ús i sòl urbà. Es canvia el sistema de regulació del sòl urbà, podent-se destacar els següents canvis per ser els més importants:

A les ordenances que recullen l’edificació d’habitatges plurifamiliars segons alineació a vial s’estableixen cinc zones:

Nucli Antic (NA): Per a la zona més antiga i central del poble, es mantenen la major part dels paràmetres que ja existien.

Eixample 1 (EI-1): Es correspon amb la major part de la zona de creixement tradicional del nucli de Ferreries. Esta dividit, a efectes de l’índex de capacitat de població en dues subzones segons sigui de planta baixa més dos o tres altures.

Eixample 2 (EI-2): Es correspon amb una illeta que es localitza a l’avinguda de les Moreres, que ja tenia unes ordenances molt específiques a la normativa vigent.

Eixample 3 (EI-3): Es correspon amb els nous creixements que es varen produir als darrers anys al nord (zona de Villa-pepa) i al sud (creixement entre el camp de futbol i el torrent).

Eixample 4 (EI-4): Es una qualificació nova, que es crea per a resoldre i solucionar els problemes que plantejava l’antiga unitat d’actuació del carrer del camp, només es troba a aquesta unitat d’actuació i és un plurifamiliar de molt més baixa intensitat.

A les ordenances que recullen l’edificació d’habitatges plurifamiliars segons ocupació de parcel·la s’estableixen dues zones:

Plurifamiliar aïllada (PA-1 i PA-2): Es diferencien per la superfície mínima de la parcel·la, les altures o l’amplitud mínima de la façana, es localitzen bàsicament a la zona de Son Morera i la situació de les edificacions es regeix per la separació a les partions i alineacions.

A les ordenances unifamiliars segons ocupació de parcel·la s’estableixen una sèrie de zones que recullen les especificitats de les zones ja existents, les diferents zonificacions es basen en parcel·la mínima, ocupació, altures i edificabilitat, fins a un total de cinc:

Residencial Unifamiliar (RU). Subzones RU-1 a RU-5. Les zones RU-1, RU-2 i RU-3 corresponen al nucli tradicional de Ferreries i les RU-4 i RU-5 a la zona turística de

Recollint igualment una qualificació ja existent, es manté una qualificació molt específica destinada a mantenir l’estat existent a una sèrie d’edificacions que es



troben al nord del poble, per la qual cosa únicament es contempla el manteniment de les tipologies existents.

Zona Urbana Singular (ZUS). Una única zona localitzada al nord del nucli de Ferreries.

Es canvien i unifica la regulació dels sols industrials amb dues sub-zones regulades segons ocupació de parcel·la:

Industrial I: amb les subzones I1 (present majoritàriament a la primera fase del polígon), I2 (majoritàriament a la segona fase del polígon).

A les zones turístiques s’unifiquen les antigues zonificacions, creant una única zona hotelera que recull i incorpora les determinacions del PTI.

Zona hotelera (HO) S’ha creat una zona per a regular els equipaments, que ha estat igualment dividida en set subzones segons els paràmetres que els diferents plans parcials havien assignat a cada una de les zones, es regula una zona:

Zona d’equipaments (EQ). Amb sis subzones EQ1 a EQ7

EQ1: Aquesta sub-zonificació es refereix a les parcel·les destinades a ús dotacional que formen part d'illetes a les quals la resta de la illeta està qualificada amb un tipus d'edificació segons alineació de vial i es regulen pels paràmetres d'altura i profunditat edificable permesos a la resta de la illeta

EQ-2 a EQ-7: Aquestes sis sub-zonificacions regulen els equipaments amb paràmetres d’ocupació de parcel·la, en funció de la parcel·la mínima, ocupació màxima i edificabilitat.

Per a regular les zones on predominen els usos comercials, s’ha creat una zona:

Zona comercial (CL): Que es correspon amb una única subzona CL-1.

Els espais lliures són aquelles zones on predominen els espais lliures, sense edificacions, i es divideixen en tres sub-zones:

Aquelles zones formades per espais lliures de titularitat pública, que conformen els sistemes generals i locals d’espais lliures públics.

Zona d’espais lliures públics (EL-P). Els espais lliures privats queden regulats en dues zones:

Zona d’espais lliures privats (EL-R).

Zona d’espais lliures privats d’ús públic (EL-RP). Les infraestructures queden regulades en una única zona:

Zona d’Infraestructures (IS). Els horts urbans per a agricultura d’oci o jardins, queden regulats com a zona:

Zona d’Horts Urbans (HU).



Aprofitaments i Intensitat d’ús a les zones Plurifamiliars. S’estableix una gradació de la capacitat de població i de les unitats d’habitatge segons el grau de consolidació per l’edificació i la densitat de les diferents zones del poble i a la seva localització dintre del entramat urbà.

La capacitat residencial es regula en base als índex d’intensitat d’ús residencial, que abans no existia a tota la zona del nucli tradicional. Aquest índex és més elevat a la zones on es permeten més plantes i menor a les zones menys denses.

Com a resum final cal dir que l’implementació d’índexs de capacitat de població a les zones on aquests índexs no existien, com al Casc Antic del nucli tradicional, sempre i de qualsevol manera i sigui quin sigui l’índex significarà una baixada de la capacitat de població, ja que sense índex l’únic límit al número d’habitatges era les dimensions mínimes dels mateixos marcades per a aconseguir l’habitabilitat dels habitatges. Per això cal insistir en que encara que aparentment es produeix un increment de la capacitat de població, això es degut a que amb anterioritat al present pla no existia ni la capacitat d’establir quina era la capacitat de població del nucli, ja que estava exonerada la qualificació Casc Antic, ni per tant es coneixia cap xifra comparable a la present.

Regulació dels equipaments. Per a les zones d’equipaments es manté la distinció existent entre els equipaments existents al nucli tradicional de Ferreries, dintre d’illetes consolidades i que es regulen per l’ordenança que afecta al conjunt de la illeta (EQ-1) per una banda i els equipaments que es regulen per ocupació de parcel·la. Dintre d’aquests darrers es produeix una gradació en les ocupacions i els aprofitaments, per tal de recollir l’establert al planejament anterior.

Regulació de la zona comercial. Finalment es crea una zona comercial (CL) per aquelles àrees on es preveu l’ús comercial en illeta o parcel·la exclusiva, establint fins a quatre subzones diferenciades per la parcel·la mínima i l’edificabilitat, així com per la possibilitat d’acceptar l’habitatge lligat al comerç típic d’alguna d’aquestes zones i existent a les mateixes.

Definició dels paràmetres edificatoris A la present normativa es fa una nova definició dels paràmetres de l’edificació: semisoterrani, planta baixa, entresolat (“altell”), cobertes, separació a partions, còmput de superfícies edificables, còmput d’altures, limitacions de les altures (Pb a Pb+5) construccions permeses per sobre de l’ARM, elements sortints de la façana sobre la via pública, piscines, condicions d’estètica i composició, condicions per a l’edificació d’una parcel·la urbana, tancament de parcel·les, tractament de l’espai lliure de parcel·la. Per tal d’adaptar-les als nous usos i tipologies constructives.

Adequació al decret d’Habitabilitat S’han modificat, reformat o afegit una sèrie d’articles i paràmetres, per tal d’adequar la normativa al Decret 145/1997, de 21 de novembre, d’habitabilitat, a l’establert en la Llei 3/1993, de 4 de maig, per a la millora de l’accessibilitat i de la supressió de les



barreres arquitectòniques, i al Decret 20/2003, de 28 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament de supressió de barreres arquitectòniques.

Definició de les condicions dels locals i espais comuns El nou PGOU incorpora tot una nova definició de les condicions del locals i dels habitatges, així com de les reserves d’equipament, i d’altres paràmetres edificatoris, com les altures lliures, escales comuns, accés a cobertes, ascensors, tipus i condicions de patis.

Regulació de la qualitat de les construccions S’incorporen articles i normes per a la regulació de la qualitat de les construccions i les instal·lacions, com ara: aïllament tèrmic i acústic, instal·lació d’aigua potable, instal·lació d’aigües grises, regenerades i pluvials, instal·lació d’energia elèctrica, instal·lació de telecomunicacions, evacuació d’aigües residuals, evacuació de fums i gasos, evacuació i reciclatge de residus sòlids.

Mesures ambientals S’incorpora un capítol nou, que incorpora tot una sèrie de mesures ambientals i altres aspectes establerts i exigits pel PTI: adequació visual de les construccions a l’entorn, vegetació, condicionament tèrmic-passiu, condicions de disseny medi ambiental (il·luminació natural, enllumenat elèctric, energia solar), ús de materials, instal·lació d’infraestructures d’energies renovables, criteris bàsics d’edificació per als allotjaments turístics, paràmetres ambientals dels nous establiments hotelers.

Regulació de la qualitat de les construccions S’incorpora un capítol nou sobre el règim dels edificis existents, on es regulen els edificis fora d’ordenació i les obres a realitzar sobre els edificis existents construïts a l’empara de la normativa anterior.

Patrimoni històric Es mantenen i actualitzen les normes per a la protecció i conservació del patrimoni històric del PGOU vigent. Criteris per al sòl urbanitzable Al capítol del règim de sòl urbanitzable s’inclouen uns criteris d’ordenació i disseny dels plans parcials, que després es desenvolupen a cada una de les fitxes dels corresponents sectors urbanitzables, que formen part com a annex de la memòria de Gestió del Pla.



Espais lliures i xarxa viària S’estableixen les condicions mínimes de disseny dels espais lliures públics, dels espais lliures privats i de la xarxa viària i dels itineraris per a vianants.

Aparcaments Es regula la obligatorietat de reserva d’aparcaments en determinades circumstàncies i segons les diferents zonificacions, s’estableixen amb claredat les condicions del seu disseny.

Regulació del sòl rústic Es canvia totalment la regulació del sòl rústic, adaptant-la tant a la llei del sòl rústic com a les Directrius d’Ordenació del Territori i al PTI. Es canvia completament les qualificacions del sòl rústic comú i del sòl rústic protegit, segons les classes de sòl establertes al PTI.

S’estableix una nova regulació dels camins, dels criteris d’integració ambiental o estètica de les construccions, de les condicions d’edificació, de les condicions de posició i implantació.

S’inclouen com annexos normatius, les matrius d’ús del sòl rústic del PTI, així com les definicions de tots els conceptes emprats a les matrius i a les Normes.

D’acord amb les determinacions del PTI, es prohibeix l’ús habitatge unifamiliar al sòl rústic, al mateix temps que es defineixen criteris per a la regulació dels habitatges existents com a ERE’s (Edificacions en Règim Especial) i dels nuclis rurals.

Operacions de reforma o intensificació d’ús En compliment del que estableix el PTI s’ordena i regula del sòl urbà que pugui ser objecte d’operacions de transformació o intensificació d’ús així com el sòl urbà que pugui ser objecte d’operacions de reforma, renovació o rehabilitació sistemàtiques o integrades.



6.2 CANVIS A LES DETERMINACIONS GRÀFIQUES Com a conseqüència dels estudis i treballs realitzats al llarg del procés de revisió del planejament, així com de decisions municipals i de sol·licituds i propostes dels afectats, s’han realitzat una sèrie de canvis a les determinacions gràfiques i a la planimetria.

Cal tenir en compte que s’han produït nombrosos ajusts de menor entitat per tal d’adaptar els límits a la realitat existent fruit de l’ús de cartografies més acurades i del millor coneixement del territori i que aquests canvis de poca dimensió no són referits de forma detallada.

A continuació s’exposen, detallen i justifiquen aquells canvis que representen una major magnitud:

Adaptació a la planimetria del PTI Moltes de les noves delimitacions per a les distintes classes de sòl s’originen en els plànols d’ordenació del PTI, que estableixen de forma detallada les categories de tot el sòl rústic de l’illa, de les zones de riscos, de les infraestructures i equipaments i de les ART.

Així, s’incorporen al planejament les tres sèries de plànols de l’esmentat PTI: les sèries de sòl rústic, les sèries d’ART i les sèries d’infraestructures i equipaments. Les determinacions contingudes a aquestes sèries planimètriques queden incorporades als corresponents plànols de rústica o urbana.

Nous urbanitzables i Unitats d’actuació S’han canviat els límits de la majoria d’unitats d’actuació, tant externs com interns, amb una reformulació de la majoria d’elles, tot i que aquesta informació, així com les determinacions preses estan explicades de forma més acurada al punt corresponent d’aquest mateix capítol.

Canvis per nuclis Per a cada un dels nuclis, els principals canvis introduïts a aquesta Revisió i no inclosos en sectors de sòl urbanitzable o unitats d’actuació, són els següents:

FERRERIES 1) Creixement de sòl urbà: Es classifica com a sòl urbà una parcel·la al nord

des Revolt des Cabrer, es tracta d’una parcel·la que estava classificada com a sòl rústic i en part com a hortal d’oci.

El motiu d’aquest canvi de classificació és aconseguir un espai per a aparcaments a prop del centre del poble, juntament amb un solar veí que ja es sòl urbà. La classificació es fa per consolidació, segons queda reflectit al plànol informatiu número 1.

2) Creixement de sòl urbà: Creixement de sòl urbà: es classifiquen com a sòl urbà els terrenys situats davant el cementiri, concretament entre el cementiri i el poble. El motiu d’aquest canvi de classificació és reconèixer la realitat existent, es tracta de terrenys de caire urbà, situats entre el sòl urbà del cementiri i el sòl urbà del poble, i la qualificació dels terrenys serà la d’aparcament per



als terrenys que ja tenen aquest ús de fet, i d’espai lliure públic per a la resta. Es tracta de terrenys que són de titularitat municipal. La classificació es fa per consolidació, segons queda reflectit al plànol informatiu número 2. Es configura com la UA-05

3) Creixement de sòl urbà: Creixement de sòl urbà: es classifiquen com a sòl urbà els terrenys situats davant el cementiri, concretament entre el cementiri i el poble.

4) Reordenació de la zona d’equipaments i serveis del polígon industrial POIFE, al voltant del torrent de Son Granot entre el carrer dels Teulers i el carrer dels Trencadors, per tal d’adaptar les qualificacions a les necessitats actuals del polígon; amb els canvis queda: dues parcel·les d’equipaments amb una superfície de 1.718 i 1.043 m2, en aquesta darrera es localitza el punt verd, una parcel·la d’infraestructures amb 2.294 m2 de superfície per què es puguin ubicar instal·lacions de transformació elèctrica i una darrera parcel·la de 956 m2 que queda amb la qualificació d’aparcament públic.

5) Es canvia la qualificació d’una parcel·la a la part interior des Revolt des Cabrer, aquesta parcel·la tenia la qualificació d’espai lliure privat d’interès tradicional i ara passa a ser aparcament públic, amb l’objectiu de configurar una zona d’aparcament a ambdós costats de l’antiga carretera, a prop del centre del poble. Es configura com la UA-06.

6) Es desclassifiquen i passen de ser sòl urbà residencial a sòl rústic, una part de l’antiga UAU-04, es tracta d’uns terrenys amb forta pendent, coberts de pinar i que mai han tingut la vocació d’ésser urbans, per la qual cosa, aquesta unitat d’actuació es redefineix i aquests terrenys passen a ser sòl rústic, amb la categoria d’Àrea Natural d’Interès Territorial (ANIT).

7) Es desclassifiquen i passen de ser sòl urbà residencial a sòl rústic, una part de l’antiga zona ZUS situada al nord de la carretera Me-1 a la sortida del poble cap a Ciutadella, es tracta d’uns terrenys amb forta pendent, coberts en part de pinar i vegetació natural, que mai han tingut la vocació d’ésser urbans, per la qual cosa, es modifica el límit del sòl urbà classificant aquests terrenys com a sòl rústic amb la categoria de hortal d’oci.

8) S’estableix un límit de profunditat edificable a les tres zones que tenen la qualificació de casc antic i que es troben separades físicament del propi nucli, de tal forma que s’eviti la compactació total de les esmentades zones. A dues d’elles (Revolt des Cabrer i carrer des Camp) la profunditat edificable serà de 20 m; a l’altre (la segona illeta del carrer del Camp), per trobar-se en procés de construcció un edifici d’habitatges de forma irregular i per tal de no deixar-ho inadequat abans del propi final d’obra, aquesta profunditat és la grafiada als plànols, amb un inici amb 16 m i un acabament amb 30 m de fondària.

9) Es corregeixen les alineacions i les zonificacions de la zona del carrer Goya, adaptant la planimetria a la realitat existent, establint també una petita zona d’aparcaments.

10) Es grafien com a peatonals una sèrie de carrers del nucli antic que tenen aquesta característica, així com les unions entre nucli antic i la carretera general.



11) Es delimiten gràficament les zones de cada una de les altures, que fins ara només apareixia per carrers i que durant aquests anys ha generat confusions i problemes a les cantonades.

12) Es qualifica com a Zona Urbana Singular (ZUS), una part de l’antiga unitat d’actuació UA-04, ja que a aquesta parcel·la es troba construïda una casa (Les Delícies), que encaixa perfectament amb aquesta qualificació, ja que cal mantenir-la com a l’actualitat.

13) Es qualifica en part com a residencial i en part com a espai lliure públic, l’antiga parcel·la destinada a estació de servei situada a la carretera general, al costat de la rodona d’entrada al poble i al polígon industrial. Aquest canvi es degut a que aquesta benzinera ja no és necessària per haver-se construït una en el polígon, a pocs metres d’aquesta localització. En lloc d’això, es qualifica en la seva major part (1.053 m2) com a residencial plurifamiliar d’eixample EI-3 i una altre part (aquella que té més pendent) com a Espai Lliure Públics, concretament 142 m2 que s’afegeixen a l’ELP que ja existeix a la zona. Amb l’índex d’intensitat d’ús de la zona, establert en 1 habitatge cada 40 m2 de solar, això implica un increment de la capacitat de població en 26 nous habitatges.

CALA GALDANA A aquesta zona turística s’han produït alguns canvis, tot i que de molt reduïdes dimensions, per tal d’adaptar el planejament i ajustar millor la qualificació als condicionants existents i a la voluntat municipal, de modificar alguns elements que no han funcionat bé al llarg d’aquests anys. La relació dels canvis fets és la següent

1) S’ha refedinit la zona comercial, ajustant tant els límits del viari, com de la zona verda posterior i dels carrers peatonals, reduint la zona comercial a la seva extensió real.

2) S’ha canviat la qualificació d’una porció d’un carrer peatonal, situat al final del carrer ponent, una part d’aquest carrer ara passa a tenir la qualificació de xarxa viària, per tal de connectar amb el carrer del nou urbanitzable URB-01 i l’altre passa a ser Espai Lliure Públic i s’incorpora al sistema d’espais lliures.

3) S’ha canviat la qualificació d’una parcel·la, qualificada com a espai lliure públic que passa a ser qualificada com a residencial unifamiliar aïllada RU-E04 amb parcel·la mínima de 800 m2. El motiu ha estat la consecució de la resta d’espai lliure públic de la zona, concretament 9.086 m2, que amb una modificació puntual varen ser qualificats com a ELP quan tenien la qualificació Hotelera per a tota la parcel·la. Aquests10.000 m2 varen ser qualificats com a espai lliure públic, però en cap moment es varen posar els mitjans per a aconseguir la propietat pública de la zona. Ara, amb aquesta qualificació s’espera reduir l’import del justipreu que s’haurà de pagar per a l’adquisició de la resta de la zona verda. Aquesta qualificació dona lloc a l’increment d’un habitatge i incrementa la capacitat de població de Cala Galdana en 3 habitants (tot i que és una qüestió més teòrica i formal que real, ja que no hi ha façana i l’habitatge ja està construït, per la qual cosa no es podrà fer un altre habitatge.



SÒL RÚSTIC Com ja ha quedat explicat a la normativa, s’ha canviat tota la regulació del sòl rústic, adaptant-la a la del Pla Territorial Insular; lògicament això ha significat un canvi total i absolut de les delimitacions de les categories de sòl rústic, incloent igualment a la normativa la Xarxa Natura 2000.

S’han grafiat els hortals d’oci definits al PTI, ajustant els límits a la realitat existent, la qual cosa ha significat petites modificacions a tres d’ells per tal d’ajustar els límits del PTI i la realitat sobre el terreny.

A més d’aquest canvi en les denominacions i delimitacions de totes les classes de sòl rústic, s’ha incorporat igualment la localització i delimitació dels equipaments en sòl rústic, segons la taula següent:

Nom Ús principal

1 Escoles de Santa Cecília Recreatiu 2 s’Enclusa Recreatiu 3 Hort de Sant Patrici Recreatiu-cultural 4 Es Canaló Recreatiu 5 Càmping s’Atalaia Recreatiu 6 S’Hort des Canaló Recreatiu

També s’han delimitat les següents infraestructures:

Nom Ús principal1 Dipòsit Son Telm Dipòsit 2 Aparcament es Canaló Aparcament 3 Depuradora Ferreries Depuradora 4 Aparcament cala Mitjana Aparcament

TOTS ELS SÒLS A les anteriors modificacions, cal afegir aquestes que afecten a diversos tipus de sòl:

1) El traçat del gasoducte Ciutadella-Maó, segons es recull a la Modificació del PTI i al P.D.S. Energètic, com a part de la xarxa insular de gasoductes.

2) Localització dels pous d’abastiment d’aigua.



6.3 LES UNITATS D’ACTUACIÓ S’han modificat algunes de les unitats d’actuació que existien en el planejament anterior, ja que en el pas d’aquests anys ha canviat tant la situació d’algunes de les unitats com de la resta de sòl que les envolta o els objectius generals del pla.

El conjunt d’unitats d’actuació existents al planejament vigent han estat objecte d’estudi, tant des del punt de vista tècnic com des dels objectius municipals d’acord amb el model de poble que es vol, i cada una d’elles ha estat tractada de forma individualitzada, ja sigui per mantenir-la tal com estava, com per realitzar-li una sèrie de canvis i modificacions, canvis que poden ser des de la eliminació (per què s’han executat i ja no tenen sentit o per què amb el pas dels anys han esdevingut innecessàries), fins a la seva modificació (canviant límits, reduint-les, canviant els paràmetres, etc) per tal de fer-les més factibles, més atractives pels propietaris que les han d’executar i més profitoses pel conjunt del municipi.

A més de les unitats d’actuació que tenen el seu origen al planejament anterior, la present Revisió preveu igualment una sèrie d’unitats totalment noves, producte de les noves necessitats aparegudes en els darrers anys.

El conjunt d’unitats d’actuació, tant les que existien en el planejament vigent, com les que sorgeixen a aquest, es troben en alguna de les situacions que s’exposen a continuació:

a) Eren unitats existents al planejament en vigor i que es mantenen inalterables tant en els seus límits com en els seus paràmetres.

b) Eren unitats existents al planejament en vigor i ara es modifiquen, ja sigui en la seva delimitació, disseny o en els seus paràmetres i objectius o en totes aquestes qüestions

c) Són unitats d’actuació completament noves, que no existien al planejament vigent i que es creen ara.

d) Finalment queden les unitats d’actuació existents al planejament vigent que desapareixen totalment, ja sigui perquè han estat executades o perquè l’ajuntament actual les considera innecessàries.

Per tal de visualitzar més fàcilment aquests canvis a continuació s’inclou un quadre resum de la situació en que queda cada una de les actuacions tant les que existien al PGOU vigent com les que ara es delimiten al PGOU 2006, i posteriorment s’explicarà una per una cada una de les noves unitats, explicant els canvis o modificacions realitzats, així com en una taula resum s’explicarà igualment els motius per el quals desapareixen les unitats d’actuació del pla anterior que no es mantenen en aquesta Revisió:



Unitat PGOU

1994 PGOU 2006

habitatges PGOU 94

habitatges Revisió 06 Objecte

Mª Àngels Cardona / carretera des Migjorn UAU 1 UA-01 184 184 Es mantenen tant els límits com a la

capacitat de població de la unitat

Mª Àngels Cardona / Avda. de ses Moreres UAU 2 --- --- --- Ja està executada i per tant no es

manté com a unitat d’actuació

C/ Lepant / Plaça Menorca / crtra. Des Migjorn

UAU 3 UA-03 100* 156

Es modifiquen els límits incorporant zones que no hi eren i s’exclouen altres que no es creu convenient que formin part de la unitat. De fet és una altre unitat d’actuació que coincideix en part amb l’anterior

Son Tem / carrer des Camp UAU 4 UA-04 12 8

Es modifiquen els límits, reduint-la i excloent la zona amb més vegetació natural i la zona on ja hi ha un habitatge.

Accés Villa-pepa --- UA-02 74 60 Es tracta d’una actuació nova que modifica el traçat viari.

Revolt des Cabrer, sud --- UA-05 --- --- Nova actuació per a aconseguir

aparcaments.

Revolt des Cabrer, nord --- UA-06 --- --- Nova actuació per a aconseguir

aparcaments.

Carrer Goya --- UA-07 --- --- Nova actuació per a aconseguir aparcaments.

Barranc des Canaló UAU-CG1 --- --- --- Se inclou directament en el sòl urbà de cala Galdana

* No es comparable perquè es modifiquen els límits incloent illetes urbanes que no estaven incloses, es manté el mateix índex d’un 1hab/40 m2 de solar a l’antiga UAU-03.

Abans d’analitzar i justificar una per una les unitats d’actuació contemplades en la present revisió, cal explicar de forma resumida els criteris que ens han guiat a l’hora de la seva definició i solució. Aquests criteris són:

- Buscar la màxima facilitat de gestió, per tal d’afavorir i facilitar la seva execució, això ens ha dut a modificar les delimitacions d’algunes UA’s.

- Respectar completament aquella unitat que es troba en fase d’execució, no incorporant cap canvi que obligui a tornar iniciar els processos. Això afecta especialment a la UAU-1, que es troba en fase d’execució del projecte d’urbanització.

- Resoldre aquells problemes enquistats, com ara qualificacions errònies, situacions de facto, modificacions de carrers o viari, que s’han anat consolidat al llarg dels anys i que ara tenen molt difícil solució.



UA-01 Com ja s’ha dit, aquesta unitat d’actuació s’està executant i es manté tal com estava al planejament anterior, sense cap modificació ni canvi que dificulti o impossibiliti el projecte aprovat, tot i que s’adapten els seus paràmetres i índexs d’intensitat residencial als nous d’aquesta Revisió. No hi ha increments de capacitat de població .

UA-02 Com ja es veu a la taula aquesta és una unitat d’actuació totalment nova, que no te res a veure amb l’antiga UAU-2, (que ja es va executar). Aquesta nova unitat d’actuació té per objectiu reordenar una zona urbana no edificada de Villa-pepa, possibilitant al mateix temps l’obertura d’un vial que doni accés al nou sector urbanitzable i reordenar i resoldre el problema plantejat per la presència d’un petit torrent i d’un camí que continua cap al sòl rústic.

La nova reordenació de la zona obre un nou vial que dóna continuació al carrer Villa-pepa. Es fa la reordenació del vial, les façanes i el petit torrent que hi ha a la zona. Es redueix la superfície de solar, per la qual cosa resulten menys habitatges, però al mateix temps es fa una reordenació més coherent de la zona, eliminant l’angle que existia abans i possibilitant que l’execució de la unitat sigui més factible. No hi ha increments de la capacitat de població.

UA-03 Encara que recull bona part de l’antiga unitat UAU-3, en realitat es tracta d’una nova unitat d’actuació que defineix una millor solució ja que la delimitació anterior deixava fora zones com la continuació del carrer Lepant o la connexió de la unitat amb la plaça Menorca que no estan executades i que no quedava clar com s’havien d’executar i incorporava altres com les més properes al casc antic i al carrer de sa Font, on ja existeixen els habitatges i els serveis. Els canvis principals que presenta en relació a l’anterior unitat d’actuació són:

- Modificació del límit occidental, deixant fora de la unitat una zona que ja està consolidada per l’edificació, el motiu d’aquest canvi es no implicar en el procés urbanitzador de la unitat, unes parcel·les que ja estan edificades i tenen accés per altres vials.

- Delimitació correcta del límit sud, ajustant-lo al sòl urbà i la carretera, el motiu es ajustar-ho a la realitat existent.

- Canvi del límit nord, incloent dintre de la unitat la part del sòl edificable que te el seu accés des del carrer principal de la unitat d’actuació i que abans quedava fora de la mateixa, el motiu del canvi es incorporar a la unitat els solars que tindran accés des del vial de la unitat.

- Canvi del límit nord per incorporar el carrer de connexió amb la plaça Menorca, el motiu d’aquest canvi, és que aquest carrer, que haurà d’ésser realitzat com a part de la unitat i abans estava fora de la mateixa, formi part de la unitat.

- Canvi del límit oriental, per incloure la part del carrer Lepant que queda per realitzar-se, així com la part de la corresponent illeta que



te el seu accés per aquest carrer i que es beneficiarà d’ell. Fins ara estava fora de la unitat, tot i haver-se de fer obres d’urbanització.

- S’elimina la connexió viària amb els carrers estrets situats a la zona de l’Ajuntament, el motiu d’aquest canvi es que no es creu convenient obrir nous vials i connexions que indueixin ni que sigui indirectament un nou increment del trànsit en el centre.

- La connexió amb el centre històric es realitzarà mitjançant un vial peatonal que connectarà les dues zones, tal com es veu a les determinacions gràfiques.

- Modificació del traçat i les cotes dels viaris, per evitar el fort impacte que podria representar un viari massa elevat, donada la configuració del terreny.

A part dels canvis, es mantenen els usos i aprofitaments de la zona Eixample on es troba la unitat, per la qual cosa no hi ha increment de la capacitat de població.

UA-04 Correspon a una part de l’antiga UAU-4, ja que aquella unitat d’actuació s’ha vist reduïda considerablement, per tal de millorar el resultat final de la zona i solucionar els problemes que creava l’anterior unitat, ja que es tractava d’un sòl urbà amb molta pendent i sobre bosc de pins en bon estat de conservació.

L’antiga UAU-4 estava formada per aproximadament 4800 metres quadrats, qualificats com a 8C, a la qual es podien edificar 12 habitatges unifamiliars en parcel·la de 300 m2, cosa que hagués significat un problema per la pendent, la vegetació i l’accés des de la carretera; ara, i per solucionar aquests problemes s’opta per realitzar els següents canvis:

- Es desclassifiquen aproximadament 1.500 m2 com a sòl rústic protegit les dues zones de més pendent i vegetació de la unitat, eliminant qualsevol possibilitat de que siguin urbanitzades.

- Treure de la unitat d’actuació 1.190 m2, en els quals ja hi ha una casa construïda des de fa molts d’anys. 680 m2 (on esta l’edificació) queden qualificats com a ZUS (de tal forma que es mantingui i l’edificació existent) i 510 m2, la part posterior com a Espai Lliure Privat d’Interès Tradicional EL-IT, ja que es tracta del pati i jardí de la mateixa.

- La resta, aproximadament 2.085 m2 és el que queda com a unitat d’actuació, tot i reordenant els espais i les zones.

Dintre de la unitat es dissenya una solució que sigui la menys impactant i que respecti dintre del possible els drets adquirits per els propietaris del sòl urbà que formava l’antiga UAU-4, aquestes solucions són:

- Concentrar els aprofitaments en el carrer del Camp, de tal forma que no sigui necessari obrir nous vials.

- Qualificar la zona amb aprofitaments com a Eixample EI-4, amb un índex d’intensitat de 1 habitatge cada 120 m2 de parcel·la, la qual cosa dóna una capacitat de 8 habitatges que són els que figuren a la fitxa que regula la unitat.



- Qualificar com a Espai Lliure Privat d’Interès Tradicional EL-IT, 370 m2 que quedaran com el patí posterior dels habitatges.

- Qualificar com a Espai Lliure Públic ELP, 254 metres quadrats que es corresponen amb la franja paral·lela a la carretera.

- Qualificar la resta com a vials, ja sigui públic o privat (aquest darrer per donar accés a les finques rústiques que accedeixen per un camí existent), en el punt de connexió entre el vial privat d’accés a Son Tem i el carrer des Camp es realitzarà una rodona de 5 m de radi que faciliti el gir i maniobra dels vehicles.

- S’estableix una profunditat edificable diferent i més curta en planta baixa per tal d’evitar els desmunts donada la forta pendent del terreny.

Com a conclusió es pot dir que la solució adoptada millora clarament el resultat final, salvaguardant la zona de pinar i el contacte amb la carretera i mantenint casi totes les unitats d’habitatge que existien, tot i que canviant la tipologia.

UA-05 Es una unitat d’actuació nova, amb l’objectiu d’aconseguir una parcel·la propera al centre per a aparcaments, es troba situada a la part interior des Revolt des Cabrer i té una superfície de 1.978 m2, equivalents a una capacitat aproximada de 75-80 cotxes. Com que no hi ha aprofitaments compensatoris, s’aconseguirà per el sistema d’expropiació. Es tracta d’un sòl urbà ja existent al qual se li canvia la qualificació (abans era zona 10B verda privada d’interès tradicional) i no hi ha increment de la capacitat de població.

UA-06 Es una unitat d’actuació nova, amb l’objectiu d’aconseguir una parcel·la propera al centre per a aparcaments, es troba situada a la part exterior des Revolt des Cabrer i té una superfície de 2.500 m2, equivalents a una capacitat aproximada de 90-100 cotxes. Com que no hi ha aprofitaments compensatoris, s’aconseguirà per el sistema d’expropiació.

Es tracta d’un sòl rústic que es classifica com a urbà per consolidació, tal com s’explica i justifica a altre apartat d’aquesta memòria. No hi ha cap increment de la capacitat de població.

UA-07 Es tracta d’aconseguir una petita zona d’aparcament (entorn de 210 m2) en el carrer Goya; l’objectiu es transformar en aparcament una zona que tenia la qualificació com a residencial, però on no era possible cap habitatge donada la seva forma residual. Té una superfície de 210 m2, equivalents a una capacitat aproximada de 12-15 cotxes. Com que no hi ha aprofitaments compensatoris, s’aconseguirà per el sistema d’expropiació.



6.4 ELS SECTORS URBANITZABLES El sòl urbanitzable és la via natural i prevista per a absorbir el creixement del poble en els següents anys, arrel de les previsions de creixement que figuren a la memòria informativa, així com de la dinàmica industrial del municipi i de les afectacions del Pla Territorial a les zones turístiques, el present planejament conté una sèrie de sectors urbanitzables, classificats com a tal amb els següents objectius:

- Mantenir els sectors en execució, per tal que es pugui finalitzar.

- Preveure els sectors urbanitzables residencials necessaris per a cobrir la demanda prevista durant els propers 12 anys, incloent tant la classificació de nous sectors, com l’ampliació o remodelació dels existents.

- Preveure el sòl industrial necessari per a donar cabuda a la demanda d’aquest tipus de sòl en els propers anys, així com del trasllat d’activitats i indústries localitzades en el casc urbà.

- Preveure o modificar els sectors existents a les zones turístiques per tal d’incorporar les determinacions del Pla Territorial Insular per a aquestes zones turístiques.

Amb aquests objectius, al nou planejament s’han classificat set sectors urbanitzables, que es resumeixen a la següent taula:

Sector Nom Tipus d’ordenació Quadrienni

URB-01 Cala Galdana Unifamiliar En execució

URB-02 Sant Bartomeu Plurifamiliar i unifamiliar Primer

URB-03 Es Vergers Plurifamiliar i unifamiliar Primer

URB-04 POIFE III Industrial Primer

URB-05 Camí de Sant Patrici (esportiu) Equipaments esportius Segon

URB-06 Camí de Sant Patrici (horts urbans) Horts urbans Segon

Abans d’analitzar i justificar un per un els set sectors urbanitzables contemplats a la present revisió, cal explicar de forma resumida els criteris que ens han guiat a l’hora de la seva definició i solució. Aquests criteris són:

- Definir un model de poble compacte, que generi el menor número possible de moviments innecessaris, facilitant d’aquesta forma que no s’incrementi la necessitat de l’ús de l’automòbil.

- Definir el nou creixement del poble a les zones de menor relleu i properes al nucli actual, evitant els creixements a les zones més allunyades del centre.

- Localitzar els nous sectors, sempre que això sigui possible dintre dels intersticis i espais que queden a la trama urbana, facilitant d’aquesta forma la compactació del teixit urbà i limitant el seu creixement a zones allunyades del centre.

- Dirigir el creixement urbà cap a àrees de sòl rústic de menor valor ambiental o paisatgístic.



- Definir el creixement a zones on la topografia sigui més adient, minvant tant l’impacte ambiental i visual, com el cost de la urbanització.

- Procurar que la zona industrial tingui una continuïtat natural i lògica amb les dues fases del polígon ja executades, situant a més la nova zona industrial a la zona millor comunicada, al costat de la carretera Me-1, evitant d’aquesta forma que el trànsit pesat creui o travessi les zones residencials.

- Facilitar la gestió dels sectors, per tal d’evitar problemes de gestió que acaben endarrerint o impossibilitant la seva execució, intentant dintre del possible que aquests siguin rendibles i executables.

- Respectar completament aquells sectors de sòl urbanitzable que es troben en fase d’execució, no incorporant cap tipus de canvi que obligui a reiniciar els processos.

- Aconseguir el màxim d’espais lliures i equipaments de cessió gratuïta, i localitzant aquests als millors àmbits des del punt de vista ambiental i urbanístic, sempre que això sigui possible a partir de les limitacions que generen la definició i situació dels elements urbans existents.

La solució i justificació adoptada per a cada un dels sectors de sòl urbanitzable són les que es relacionen a la taula següent i que després es detallen de forma particular:

SUPERFÍCIE DENSITAT HABITATGES EDIFIC. SOSTRE ESPAIS

LLIURES EQUIPAMENTS URBANITZABLES

m2 Hab/ha num. Max. m2/ m2 m2 m2 m2 URB-01 Cala Galdana 26.013 8,03 21* 0,21 5.518 3.902 1.567

URB-02 Sant Bartomeu 52.300 30,00 157 0,75 39.900 12.948 4.185

URB-03 Es Vergers 38.423 25,76 99 0,75 28.817 3.840 3.170

URB-04 POIFE III 164.573 0 0 1,04 170.498 16.457 6.583

URB-05 C. S. Patrici (esportiu) 29.405 0 0 0,22 6.415 8.944 1.200

URB-06 C. S. Patrici (horts urbans) 94.132 0 0 0,05 3.953 16.022 3.766

TOTAL SÒL URBANITZABLE 404.846 277 255.101 62.113 20.471

* Són places residencials prèvies i existents a l’aprovació del PTI

URB-01 Com ja s’ha dit es tracta de l’antic sector S-1 de Cala Galdana que es troba en execució i en procés d’aprovació definitiva del seu Pla Parcial. Es mantenen els paràmetres del PGOU anterior, així com les determinacions recollides en el pla parcial en tramitació. No hi ha cap canvi respecte al que estava previst en el PGOU vigent.



URB-02 Es tracta d’un sector urbanitzable totalment nou, destinat a absorbir part del creixement residencial que el PTI preveu per Ferreries.

Abans de decidir la seva localització es va treballar també en l’opció d’ubicar-ho a la Marina de Son Gras, a l’altre costat de l’Ermita i en front del polígon industrial (sempre es va tenir clar que de les tres zones possibles que permeten les Àrees de Transició, a la localitzada al sud del poble, s’havia d’ubicar un sector urbanitzable que donés finalització a l’avinguda de Son Morera i a la connexió amb la carretera des Migjorn), ja que aquestes dues són les úniques possibles per a ubicar el nou creixement. Finalment es va optar per Sant Bartomeu, donat que crear una nova zona residencial a la Marina de Son Gras, allunyada del poble i només amb connexió amb la zona industrial hagués donat lloc a una urbanització segregada del poble.

Finalment s’ha optat per situar la major part del nou creixement residencial a Sant Bartomeu, ja que es donen una sèrie d’avantatges que referim a continuació:

- Excel·lent connexió amb el centre de Ferreries, el centre del nou sector es troba només a 300 m del principal carrer principal de Ferreries i a 500 m del casc antic.

- Bona comunicació amb l’actual carretera Me-1, a la qual accediria en menys de 150 m.

- Topografia amb una zona prou plana, tot i que una altre zona te prou relleu.

- Molt poques edificacions i cap habitatge construït a la zona afectada.

Donat que era la zona que millor s’adaptava a les característiques buscades, s’ha situat a l’àrea de Sant Bartomeu, aquest nou sector urbanitzable, per tal de donar cabuda a les expectatives de creixement de població i d’habitatges de protecció que es necessiten per els propers anys, que el PTI va establir en un màxim de 465 nous habitatges i que de forma majoritària es localitzen a aquest sector.

A partir de les expectatives de creixement de la població que apareixen al punt 1.4.1 de la Memòria Informativa, s’ha optat per localitzar part de la capacitat de nou creixement residencial que el PTI estableix per al municipi, ja que sembla molt adequada per a acollir les demandes que s’esperen ens els propers 10-12 anys.

A partir d’aquestes consideracions, les opcions que es prenen a aquesta revisió per a aquest nou sector de sòl urbanitzable, són les següents:

- Classificació d’un nou sector de sòl urbanitzable residencial amb una superfície aproximada de 5,2 hectàrees, localitzant-lo a la part nord de l’actual nucli tradicional de Ferreries, concretament a la part posterior de la zona urbana de Villa-pepa, ocupant d’aquesta forma un sòl rústic general qualificat com Àrea de Transició, que quedava situat entre el sòl urbà actual i el sòl rústic protegit qualificat com ANEI, amb un 40% del perímetre del nou sector lindant amb el sòl urbà existent.

- Com ja ha quedat esmentat, l’objecte d’aquest nou sector de sòl urbanitzable residencial és donar cabuda a part de la capacitat de població que el Pla Territorial preveu per el poble.



- Es preveuen 157 nous habitatges. Aquests 157 nous habitatges formen part de la quota màxima de 256 habitatges de nous creixements que el PTI permet per al nucli de Ferreries.

- D’acord amb el PTI, s’estableix que 63 habitatges i el 35% de la superfície de nova classificació, es destinaran a alguna modalitat que habiliti a l’administració a taxar el seu preu.

- La densitat residencial bruta del sector és de 30 habitatges per hectàrea, dintre dels límits establerts al PTI.

- S’estableix que sigui el pla parcial el que defineixi el viari i la localització dels diferents usos previstos, tot i que s’estableixen una sèrie de consideracions que limiten i condicionen el futur pla parcial:

a) Les zones plurifamiliars admeses són l’EI-3 i EI-4.

b) Les zones unifamiliars admeses són RU-3, RU-4 i RU-5.

c) El pla parcial definirà el percentatge, la localització i la existència o no de cada una d’aquestes zones.

d) La zona topogràficament més elevada situada a la part nord de la zona verda pública des Pujol tindrà obligatòriament la qualificació d’habitatge unifamiliar.

e) Tota la zona boscosa des Pujol tindrà la qualificació d’Espai Lliure Públic, des de la rodona fins al límit de la zona arbrada.

f) La xarxa viària preveurà una o més connexions per a donar accés als camins de Son Blanc i Sant Bartomeu.

g) La xarxa viària es dissenyarà de tal forma que salvaguardi una futura connexió amb l’Àrea de Transició situada al nord-est del sector.

h) La solució a la presència del petit torrent que creua la zona es realitzarà d’acord amb les recomanacions de l’administració corresponent.

Amb aquestes decisions es creu que s’està definint un sector urbanitzable que farà que la seva gestió, execució i resultat final seran possibles i molt beneficiosos tant per l’interès col·lectiu com dels propietaris afectats, de tal forma que el sector es pugui desenvolupar en el quadrienni previst al Pla d’Etapes.



Compliment del Reglament de Planejament A continuació es justifica el compliment de les reserves i cessions definides a l’Annex del Reglament de Planejament:

Tipus de RESERVA

Superfic. PGOU

Sup. mínima segon Annex R.P.

Unitat Elemental: 210 habitatges Diferència

Jardins (15 m2/ 157 habitatges) 2.355 m2

Jocs i oci (3 m2/ 157 habitatges) 471 m2

Suma espais lliures 2.826 m2

Espai lliure públic 12.948 m2 (com que es inferior al 10%, s’aplica el 10% de la superfície) 5.230 m2 +7.718 m2

Centres docents (10 m2/habitatge) 1.570 m2

Equipamientos (2 m2/habitatge) 314 m2 Equipaments públics i socials 4.185 m2 Suma equipamens i dotacions 1.884 m2 +2.301 m2

Total cessions 17.133 m2 Total mínims annex R.P. 7.114 m2 +10.019 m2

URB-03 Es tracta d’un sector urbanitzable totalment nou, destinat a absorbir part del creixement residencial que el PTI preveu per Ferreries.

Si al nord del poble havia dubtes sobre la ubicació més adient per localitzar el sòl urbanitzable, al sud la solució ve donada per la pròpia topografia que rodeja el poble i per l’AT que defineix el PTI, ja que és voluntat municipal donar una sortida i un acabament lògic i coherent al sud del poble, zona que encara no està resolta i que finalitza sense resoldre els accessos al poble des del sud.

A partir de la necessitat de resoldre l’acabament de la façana sud del poble, s’ha optat per localitzar a la zona des Vergers aquesta una nova zona residencial, a partir de la classificació de nou sòl urbanitzable.

Aquest nou creixement residencial a la zona des Vergers, planteja una sèrie d’avantatges que referim a continuació:

- Dóna continuïtat a la xarxa viària del poble, solucionant el sobtat acabament actual de l’avinguda de ses Moreres i la seva connexió amb la carretera des Migjorn.

- Bona comunicació amb l’actual carretera des Migjorn, amb la qual comparteix perímetre.

- Topografia amb una zona prou plana, tot i que una altre zona te prou relleu.

- Significa la continuació natural del poble pel seu costat sud, amb la perllongació de les zones actuals situades a ambdós costats del torrent.



També planteja dos inconvenients:

- Localització sobre un equipament esportiu hípic que existeix a la zona i que desapareixerà quan s’executi la urbanització.

- Localització sobre part de l’hortal d’oci de Tirasec, que desapareixerà quan s’executi la urbanització.

No obstant això s’ha cregut que les avantatges superen els inconvenients, especialment la necessitat d’acabar d’una forma coherent la sortida sud del poble, havent de considerar a més a més que en contacte amb el poble no hi ha més Àrees de Transició, per la qual cosa i donat que era la zona que millor s’adaptava a les característiques buscades, s’ha situat a l’àrea des Vergers, aquest nou sector urbanitzable, que dóna cabuda a part de les expectatives de creixement de població i d’habitatges de protecció que es necessiten per els propers anys, que el PTI va establir en un màxim de 465 nous habitatges i que de forma parcial es localitzen a aquest sector.

Per tal de resoldre els terrenys que es perden tant d’equipaments esportius hípics, com els hortals d’oci de Tirasec per la seva transformació en sòl urbanitzable, s’articulen els sectors urbanitzables URB-05 i URB-06 que es justifiquen i expliquen en aquest mateix apartat.

A partir de les expectatives de creixement de la població que apareixen al punt 1.4.1 de la Memòria Informativa, s’ha optat per localitzar part de la capacitat de nou creixement residencial que el PTI estableix per al municipi de Ferreries, ja que aquesta zona sembla molt adequada per a acollir les demandes que s’esperen ens els propers 10-12 anys.


- Classificació d’un nou sector de sòl urbanitzable residencial amb una superfície aproximada de 3,8 hectàrees, localitzant-lo a la part sud de l’actual nucli tradicional de Ferreries, concretament al final de la zona urbana actual, entre els relleus que baixen de l’Ermita i els de la zona de son Mercer; ocupant d’aquesta forma un sòl rústic general qualificat en part com a Àrea de Transició i en part com a hortal d’oci (es considera que sota la qualificació d’hortal es tracta igualment d’AT), amb un 19% del perímetre del nou sector lindant amb el sòl urbà existent (no arriba al 25% que exigeix el PTI per condicionant topogràfics, tal com s’explica al punt 4.2 d’aquesta mateixa memòria).

- Com ja ha quedat esmentat, l’objecte d’aquest nou sector de sòl urbanitzable residencial és donar cabuda a part de la capacitat de població que el Pla Territorial preveu per el poble.

- Es preveuen 99 nous habitatges. Aquests 99 nous habitatges formen part de la quota màxima de 256 habitatges de nous creixements que el PTI permet per al nucli de Ferreries.

- D’acord amb el PTI, s’estableix que 40 habitatges i el 35% de la superfície de nova classificació, es destinaran a alguna modalitat que habiliti a l’administració a taxar el seu preu.

- La densitat residencial bruta del sector és de 25,76 habitatges per hectàrea, dintre dels límits establerts al PTI.




a) Les zones plurifamiliars admeses són l’EI-3 i EI-4.

b) Les zones unifamiliars admeses són RU-3 i RU-4.

c) El pla parcial definirà el percentatge, la localització i la existència o no de cada una d’aquestes zones, tot i que els unifamiliars es localitzaran a la franja perifèrica situada al nord i a l’est del sector i colindants amb el sòl rústic.

d) A la part sud del torrent es localitzaran aparcaments, espais públics i infraestructures, així com un vial peatonal al costat de l’existent a la UA-01 i que dobli l’amplada d’aquell.

e) La superfície dedicada a equipament públic conformarà una única parcel·la.

f) La xarxa viària preveurà una connexió des de la rodona d’accés des del Migjorn, fins a l’avinguda de ses Moreres, donant continuïtat i sortida cap al sud a la mateixa amb un nou pont sobre el torrent que doni accés tant als carrils situats a l’esquerra com a la dreta del torrent.

g) La xarxa viària preveurà una o més connexions per a donar accés als camins de l’hortal d’oci de Tirasec.

h) La xarxa viària es dissenyarà de tal forma que salvaguardi una futura connexió amb el sòl rústic situat a l’est del sector, amb un vial paral·lel a la carretera des Migjorn.

i) La solució a la presència del petit torrent que creua la zona es realitzarà d’acord amb les recomanacions de l’administració corresponent, tot i que al torrent de Son Granot se li donarà una continuïtat semblant a la que te al seu pas pel nucli urbà.





Tipus de RESERVA

Superfic. PGOU


Unitat Elemental: 210 habitatges Diferència




Espai lliure públic 3.840 m2 (com que es inferior al 10%, s’aplica el 10% de la superfície) 3.840 m2 0 m2

Centres docents (10 m2/habitatge) 990 m2

Equipaments (2 m2/habitatge) 198 m2 Equipaments públics i socials 3.170 m2 Suma equipaments i dotacions 1.188 m2 +1.982 m2


URB-04 El sector urbanitzable URB-05 es correspon amb un nou sector per a sòl industrial, Es tracta d’un sector urbanitzable totalment nou, destinat a absorbir el creixement industrial que es generarà a Ferreries en els propers anys.

Com ja ha quedat explicat al capítol de línies mestres, el municipi té una tradició i vocació industrial bastant important, que no ha minvat malgrat l’increment del sector terciari i turístic, ja que aquest a generat noves demandes relacionades amb la logística dels mateixos.

L’equip de govern municipal te molt clara la intenció de no només no posar entrebancs, sinó afavorir aquest sector industrial i afavorir el trasllat de les indústries i tallers que encara es troben localitzades en el casc urbà en zona residencial, per la qual cosa, un cop exhaurit el sòl industrial de POIFE fase I, i ja executada la fase II del mateix POIFE, vol preveure sols industrials per a cobrir les necessitats dels propers 12-15 anys, ja que donada la lentitud en que es succeeixen els moviments urbanístics, poden passar varis anys des que es detecta la necessitat de nou sòl fins que es classifica, s’urbanitza i es pot posar en el mercat.

L’objecte de la classificació d’aquest nou sector és donar sortida a la demanda, de diferents empresaris que han demanat al llarg dels darrers anys, nou sòl industrial que no ofegui el desenvolupament industrial del poble i que al mateix temps faciliti el trasllat de les indústries i tallers que actualment es localitzen a les zones residencials del casc urbà.

En quant a la ubicació, des del primer moment es va tenir clara, a continuació i entorn del polígon actual donada la seva bona connexió tant amb la carretera actual com amb



la futura variant. A més, la idea és mantenir tota la zona industrial unida i compacta, tal com queda a la present revisió.

Aquesta localització té els màxims avantatges, continuïtat amb la resta del polígon, immillorables comunicacions, topografia molt favorable i només presenta l’inconvenient de que a la zona ara classificada com a industrial hi ha un hortal d’oci, que desapareixerà amb la urbanització de la zona. No obstant això s’ha cregut que els avantatges superen els inconvenients, especialment perquè l’esmentat hortal d’oci es troba adossat a l’actual polígon industrial, a una de les millors localitzacions per a l’ampliació del mateix, per la qual cosa, aquest nou sector urbanitzable, que dóna cabuda a part de les expectatives de creixement industrial de Ferreries es localitza en part sobre l’hortal d’oci. Tanmateix, per tal de resoldre els hortals d’oci que es perden sota el nou sòl industrial, s’articulen els sectors urbanitzables URB-05 i URB-06 que es justifiquen i expliquen als següents punts d’aquest mateix apartat.


- Classificació d’un nou sector de sòl urbanitzable industrial amb una superfície aproximada de 16,4 hectàrees, localitzant-lo a la part oriental i al nord de l’actual polígon industrial de Ferreries, concretament entre el polígon actual, el camí de Sant Patrici, el traçat previst per a la nova variant i l’actual carretera Me-1; ocupant d’aquesta forma un sòl rústic general qualificat totalment com a Àrea de Transició (una part està classificat com hortal d’oci, però es considera que sota aquesta qualificació d’hortal es tracta igualment d’AT), amb un 35 del perímetre del nou sector lindant amb el sòl urbà existent.

- Com ja ha quedat esmentat, l’objecte d’aquest nou sector de sòl urbanitzable industrial és donar cabuda a la necessitat de nou sòl industrial en els propers anys de durada del Pla.

- Es preveuen una capacitat aproximada de 100 noves parcel·les industrials, que es desenvoluparan en dues fases, per tal de incorporar-les progressivament al mercat.

- Les ordenances i normatives a aplicar són les existents al polígon actual.


a) L’única zona industrial admesa és la I-2.

b) El sector es desenvoluparà en dues fases, per tal d’allargar el seu desenvolupament al temps de vigència del present pla. Les dues fases es desenvoluparan segons els següents criteris:

1ª Fase: situada al costat de la carretera de Maó Me-1 i a l’est del polígon actual, entre aquest i el sòl rústic protegit, amb una superfície aproximada de 60.000 m2 . 2ª Fase: Situada al nord del polígon actual i de l’esmentada 1ª fase i del polígon actual, fins al límit de la zona de protecció de la nova variant de la Me-1, amb una superfície aproximada de 104.500 m2



c) El pla parcial definirà la localització i distribució de la zona industrial i de les altres zones no lucratives, tot i que procurarà salvaguardar com a espais lliures públics aquelles àrees on la vegetació natural es trobi en millor estat de conservació.

d) La superfície dedicada a equipament públic conformarà una única parcel·la.

e) La xarxa viària preveurà connexions amb els tres vials existents al polígon POIFE, així com un nou enllaç amb l’actual carretera Me-1 i un altre amb el camí de Sant Patrici, paral·lel als dos ja existents en el polígon actual.

f) La solució a la presència del petit torrent que creua la zona es realitzarà d’acord amb les recomanacions de l’administració corresponent, tot i que al torrent de Son Granot se li donarà una continuïtat semblant a la que te al seu pas pel polígon existent.

g) Cas que sigui necessari i d’acord amb els criteris de la companyia subministradora, el Pla Parcial preveurà la ubicació d’una sub-estació elèctrica, sempre seguint els criteris i necessitats de subministrament dels nous sectors urbanitzables.

h) Els vials i els espais lliures públics, així com el 10% de l’aprofitament lucratiu serà de cessió obligatòria.



RESERVA Superfic. PGOU


Unitat Industrial Diferència

Espai lliure públic 16.457 m2 10% de la superfície del sector 16.457 m2 0 m2

Parc esportiu (2 % del sector) 3.291 m2

Equip. Comercial (1% del sector) 1.645 m2

Equip. social (1% del sector) 1.645 m2 Equipaments públics i socials 6.583 m2 Suma equipamens i dotacions 6.581 m2 +2 m2

Total cessions 23.040 m2 Total mínims annex R.P. 23.038 m2 +2 m2



URB-05 Aquest sector es correspon amb una classificació de sòl totalment nova destinada a acollir una zona d’equipaments esportius hípics privats, ja que es tracta d’un ús cada vegada més demandat al poble i per al qual les instal·lacions existents ja són insuficients actualment, dèficit que es veurà agreujat en els propers anys amb l’esperat increment de la demanda d’aquestes activitats lúdico-esportives.

Per si aquest esperat increment de la demanda no fos suficient, la localització actual d’una de les instal·lacions existents, al sòl rústic veí al poble que queda classificat com a sòl urbanitzable residencial a la present revisió, fa que en els propers anys esdevingui absolutament necessari comptar amb una nova zona d’equipaments esportius que doni sortida a tota la demanda existent en el poble, amb la creació de noves zones de monta, estables, zones de cria, etc., amb unes instal·lacions amples i modernes que substitueixin les que existeixen actualment i que es veuen abocades a la seva desaparició per el propi creixement natural del poble.

L’equip de govern municipal té molt clara la intenció d’afavorir aquestes activitats esportives hípiques, per la qual cosa es classifica un sector urbanitzable destinat a acollir aquestes instal·lacions esportives relacionades amb el món del cavall.

L’objecte de la classificació d’aquest nou sector és donar sortida a la demanda d’aquests espais cada cop més sol·licitats actualment a Ferreries ja hi ha més demanda que oferta, i aquest desequilibri augmentaria en els propers anys amb la desaparició de l’actual club hípic de Tirasec, amb l’execució del pla parcial de la zona.

Quant a la ubicació, s’ha buscat una localització no massa allunyada del poble, ben comunicada amb aquest i que sigui prou plana per a donar cabuda a les instal·lacions esportives necessàries. També s’ha intentat que estigui contigua a la nova zona d’horts urbans que també es planteja en aquesta revisió, de tal forma que ambdues zones configurin una nova zona de Ferreries dedicada a donar sortida a aquestes activitats cada vegada més demandades, lligades a les societats urbanes de l’oci i inimaginables fa tan sols un quants anys.

La localització triada és al nord de la futura nova variant, al costat del camí de Sant Patrici, abans de què aquest s’interni en les zones més muntanyoses del terme. Aquesta localització té els màxims avantatges, separada físicament del poble per la variant, però suficientment a prop (800 m) com perquè sigui accessible fàcilment a peu, a més es tracta d’una zona plana i estarà contigua amb la zona dels nous horts urbans.


- Classificació d’un nou sector de sòl urbanitzable destinat a equipaments esportius hípics amb una superfície aproximada de 2,9 hectàrees, localitzant-lo a la part nord de l’actual i del futur polígon industrial de Ferreries, a l’altre costat del traçat previst per a la nova variant; ocupant d’aquesta forma un sòl rústic general qualificat totalment com a Àrea de Transició.

- Com ja ha quedat esmentat, l’objecte d’aquest nou sector de sòl urbanitzable és donar cabuda a instal·lacions esportives relacionades amb l’hípica i tindrà la qualificació d’equipament esportiu.




a) La única zona d’equipaments admesa és la EQ-7.

b) El pla parcial definirà la localització i distribució de la zona d’equipaments esportius privats i públics, així com les altres zones no lucratives.

c) Es reservarà com a espai lliure públic tota la zona amb pendent que es correspon amb la part sud del pujol que hi ha al nord del sector, de forma que juntament amb l’espai públic del sector URB-06 configuri una gran zona verda que englobi tot el turó.

d) També quedaran com espais lliures públics, els àrees entre el torrent de son Granot i el camí de Sant Patrici.

e) La superfície dedicada a equipament públic conformarà una única parcel·la.

f) La xarxa viària donarà un únic accés al sector des del camí de Sant Patrici, en paral·lel a la futura variant de la Me-1 i preveurà la continuació d’aquest carrer cap al sector urbanitzable URB-06.

g) Per al disseny de la xarxa viària, i donada la configuració especial d’aquest sector d’equipaments esportius, el pla parcial proveirà solucions més toves de les habituals a les zones residencials.

h) La solució a la presència dels dos petits torrents que creuen la zona es realitzarà d’acord amb les recomanacions de l’administració corresponent.

i) Els vials i els espais lliures públics, així com el 10% de l’aprofitament lucratiu serà de cessió obligatòria.


Compliment del Reglament de Planejament A continuació es justifica el compliment de les reserves i cessions definides a l’Annex del Reglament de Planejament, ja que al mateix no hi ha cap cas previst per a sectors urbanitzables que únicament prevegin equipaments esportius, es considera que el més semblant és aquella previsió per a sectors terciaris, i per tant és aquest el modul que s’aplica:



RESERVA Superfic. PGOU


Usos Terciaris Diferència

Espai lliure públic 8.944 m2 10% de la superfície terciària 1.484 m2 +7.460 m2

Equipaments públics i socials 1.200 m2 6% de la superfície terciària 890 m2 +310 m2


* El mòdul d’urbanitzables per a usos terciaris es creu el més semblant dels que existeixen al reglament de planejament per a aplicar a aquest sector.

URB-06 L’últim sector urbanitzable classificat pretén resoldre una demanda que s’està produint a Ferreries en els darrers anys, lligada a nous usos urbans, que no estan ja relacionats amb la producció d’aliments (objectiu final de l’agricultura), sinó amb necessitats d’àmbits lligats al lleure i l’esbarjo, però al mateix temps completament relacionat amb el conreu de la terra.

Tal com ha quedat clarament explicitat al punt 4.4 d’aquesta memòria, bona part dels petits horts peri-urbans que hi ha actualment a la perifèria del poble, en molt de casos aferrat al sòl urbà, desapareixeran en els propers anys quan s’executin els diferents creixements residencials i industrial que preveu el pla.

Creiem que la necessitat de crear una nova zona d’horts peri-urbans ja ha quedat prou clara a l’esmentat punt 4.4, per la qual cosa ara ens limitarem a justificar la seva ubicació al nord de la nova variant. Ja que tot i essent conscients que es tracta d’un urbanitzable atípic, no per això deixa de ser un sector urbanitzable que preveu un ús urbà els “horts urbans” o zones verdes privades, que ja hi ha a altres zones del poble i a altres municipis. Es tracta d’un sòl privat amb un clar aprofitament lucratiu, tot i que molt més baix que si fos un ús residencial, terciari o industrial típic, però així i tot te un aprofitament, que segons els estudis i anàlisis realitzats són suficients per què el sector sigui viable i doni sortida a aquesta demanda social que existeix a Ferreries.

Els propis relleus que rodegen el poble, no deixen massa opcions per triar un bon lloc per a ubicar aquest sector urbanitzable, en principi i descartades les zones amb major relleu, només quedaven la Marina de Son Gras (al sud del polígon industrial) i la zona que finalment ha estat triada.

Les dues zones tenen unes característiques semblants: són majoritàriament planes, amb bona terra, sense zones arbrades i relativament a prop del poble i ben comunicades. La diferència i el que finalment ens ha fet decidir-nos per triar la zona del camí de Sant Patrici, és que la Marina de Son Gras es troba situada al costat del polígon industrial i molt a prop amb un punt de contacte amb el casc urbà del poble, i sembla que en un futur més llunyà serà la zona de creixement urbà residencial o industrial.

La zona triada per a la localització del sector d’horts urbans es troba situada al nord de la futura nova variant de Ferreries i arriba fins al límit amb el camí d’en Kane, es una zona eminentment plana, amb un relleu principal, un petit turó que comparteix i el separa dels futurs equipaments hípics veïnats. A la zona es distribuirien uns 80 horts



d’una superfície mínima de 800 m2, a més de l’espai lliure corresponent i una zona d’equipaments, que tal com s’indica a la fitxa estarien localitzats al propi turó in entorn d’aquest, de tal forma que tant els espais lliures (la zona del turó) com els equipaments dels dos sectors urbanitzables (URB-05 i URB-06) formin un únic conjunt.


- Classificació d’un nou sector de sòl urbanitzable destinat a horts urbans (equivalents a espais lliures privats) amb una superfície aproximada de 9,4 hectàrees, localitzant-lo a la part nord de la futura nova variant de Ferreries, i entre aquesta, el camí de Sant Patrici i el camí d’en a l’altre costat del traçat previst per a la nova variant; ocupant d’aquesta forma un sòl rústic general qualificat en més del 85% com a Àrea de Transició.

- Com ja ha quedat esmentat, l’objecte d’aquest nou sector de sòl urbanitzable es donar cabuda a horts urbans o espais lliures privats, dedicats a l’agricultura d’oci, sense cap aprofitament residencial ni d’altre tipus.


a) La única zona amb aprofitaments admesa és la HU (Horts Urbans).

b) A la part nord del sector, qualsevol edificació auxiliar es mantindrà a una distància mínima de 25 m del camí d’en Kane.

c) El pla parcial definirà la localització i distribució de la zona d’horts urbans, així com les altres zones no lucratives, tot i que reservarà com a espai lliure públic tota la zona amb pendent que es correspon amb la part nord del pujol que hi ha a l’oest del sector, de forma que juntament amb l’espai públic del sector URB-05 configuri una gran zona verda que englobi tot el turó i que es mantingui en un estat natural, habilitant els camins i passos mínims per a garantir el seu accés.

d) La superfície dedicada a equipament públic conformarà una única parcel·la i es localitzarà contigua a la zona d’equipaments esportius del sector URB-05.

e) La xarxa connectarà tant amb el camí de Sant Patrici com amb la zona d’equipaments hípics (sector URB05) i es configurarà amb la mínima vialitat possible, amb un carrer paral·lel a la variant Me-1. un altre al nord del turó i que sigui paral·lel al camí den Kane i un tercer que connecti aquests dos.

f) Per al disseny de la xarxa viària, i donada la configuració especial d’aquest sector d’equipaments esportius, el pla parcial proveirà solucions més toves de les habituals a les zones residencials, procurant que les condicions d’urbanització, a nivell d’enllumenat (s’evitarà la contaminació lumínica i l’única il·luminació es limitarà a la senyalització del viari), tractament de carrers (mínim de 5 m i màxim de 7 i



podran ser de terra compactada estabilitzada), voravies, clavegueram o sistemes de depuració o sanejaments autònoms, xarxes de serveis, etc. seran menys exigents que les dels urbanitzables residencials i industrials, ja que cal mantenir un espai de característiques semi-rurals.

g) Igualment les zones verdes (bàsicament el turó) , els aparcaments i els equipaments que s’aconseguiran per les cessions obligatòries tindran aquest caire d’espais oberts rurals i sense edificacions.

h) La solució a la presència dels dos petits torrents que hi ha a la zona es realitzarà d’acord amb les recomanacions de l’administració corresponent.

i) Els vials i els espais lliures públics, així com el 10% de l’aprofitament lucratiu serà de cessió obligatòria.


Compliment del Reglament de Planejament A continuació es justifica el compliment de les reserves i cessions definides a l’Annex del Reglament de Planejament, ja que al mateix no hi ha cap cas previst per a sectors urbanitzables que únicament prevegin equipaments esportius, es considera que el més semblant és aquella previsió per a sectors terciaris, i per tant és aquest el mòdul que s’aplica:

Tipus de RESERVA

Superfic. PGOU


Unitat Elemental: 80 parcel·les Diferència




Espai lliure públic 16.022 m2 (com que es inferior al 10%, s’aplica el 10% de la superfície) 9.413 m2 +6.609 m2

Centres docents (10 m2/habitatge) 800 m2

Equipamientos (2 m2/habitatge) 160 m2 Equipaments públics i socials 3.766 m2 Suma equipamens i dotacions 960 m2 +2.806 m2




7. LA CAPACITAT DEL PLA En aquest apartat es realitzaran els càlculs derivats de l’adaptació. Es calcularan les ràtios i índexs resultants de l’adaptació del planejament i el compliment de les ràtios i estàndards que emanen de normativa superior; així es calcularà la capacitat de població del pla, segons el decret 2/1996, el compliment dels estandarts de planejament i la capacitat de càrrega dels diferents espais que alberguen els nous urbanitzables que generen major impacte sobre el territori com són els residencials i els industrials.

7.1 CÀLCUL DE LA CAPACITAT DE POBLACIÓ, SEGONS EL DECRET 2/1996

Norma Complementària de Capacitat de Població El PGOU de Ferreries fou adaptat al Decret 2/1996, de 16 de gener, sobre regulació de les capacitats de població en els instruments de planejament general i sectorial mitjançant una norma complementària aprovada amb prescripcions el 9 de juny de 2000 (complimentades el 28 de maig del 2001) .

Amb posterioritat (Ple Extraordinari 6/3/2002) fou aprovat un resum de la capacitat de població i índex d’intensitat d’ús per qualificacions als nuclis de Ferreries i cala Galdana

Segons aquest resum la capacitat de població del PGOU de Ferreries s’establí en 12.132 habitants (11.476 places residencials i 656 places turístiques).

Població Places turístiques Total Ferreries 10.930 10.930Sòl urbà Cala Galdana 483 656 1.139

Sòl urbanitzable Cala Galdana S-1 63 0 63TOTAL 11.476 656 12.132

TAULA XXV. Capacitat de població del PGOU vigent

En el marc de la present Revisió el sòl urbanitzable Cala Galdana S-1 es manté com a sector URB-01.



7.1.1 Nucli tradicional de Ferreries A la següent taula es recull la capacitat de població de les distintes qualificacions de les àrees del nucli tradicional de Ferreries no incloses en unitats d’actuació.

Qualificació Superfície

(m2 de solar)Índex

Intensitat d’úsHabitatges Població

Nucli Antic (NA) 25.686 1/50 504 1.512

Eixample-1 (EI-1 Pb+2) (excepte UA-3)

21.834 1/40 538 1.614

Eixample-1 (EI-1 Pb+3) (excepte UA-3)

75.347 1/30 2.498 7.494

Eixample-2 (EI-2) 2.432 1/30 81 243

Eixample-3 (EI-3) (excepte UA-1 i UA-2)

45.299 1/40 1.119 3.357

Plurifamiliar aïllada (PA-1) 5.496 1/70 78 234

Plurifamiliar aïllada (PA-2) 3.469 1/20 173 519

Residencial unifamiliar (RU-1) 2.776 1/500 5 15



ZUS 5.105 - 5 15

UA-01 (EI-3) 7.394 1/40 184 552

UA-02 (EI-3) 2.411 1/40 60 180

UA-03 (EI-1 Pb+2) 3.509 1/40 88 264

UA-03 (EI-1 Pb+3) 2.035 1/30 68 204

UA-04 (EI-4) 960 1/120 8 24

TOTAL 230.687 5.463 16.389

TAULA XXVI. Capacitat de població del Nucli Tradicional de Ferreries, al Sòl Urbà

La diferència entre el resultat teòric de dividir la superfície bruta de cada qualificació per l’índex d’intensitat residencial i el resultat que es presenta a la taula es deguda a que l’esmentada superfície no és una única parcel·la, sinó que està composada per un conjunt de illetes o conjunts de parcel·les a les quals cada vegada que s’aplica l’índex es van produint uns restes que al final són aquesta diferència entre els teòrics habitatges que es podrien edificar a una qualificació si aquesta fos una única parcel·la i la situació actual, on cada paquet de sòl qualificat està dividit en diferents parcel·les i illetes, a cada una de les quals sempre hi ha una resta de sòl que es perd.

Cal fer esment igualment, que aquesta és una capacitat teòrica molt per sobre de la realitat existent, i que per aconseguir arribar a aquesta capacitat en molt de casos caldria esbucar els habitatges existents i reparcel·lar tots els solars de cada illeta per



obtenir la parcel·lació ideal màxima (solars de 800 m2), ja que ara hi ha solars molt més grans

A la taula anterior cal afegir la població prevista als dos sectors urbanitzables i que apareix resumida a la taula següent.

Unitat Habitatges Població

URB-2 Sant Bartomeu 157 471 URB-3 Es Vergers 99 297

TOTAL 256 768

TAULA XXVII. Capacitat de població del Nucli Tradicional de Ferreries, al Sòl Urbanitzable

Nucli Habitatges Població

Urbà nucli Ferreries 5.463 16.389 Urbanitzable nucli Ferreries 256 768

TOTAL 5.719 17.157

TAULA XXVIII. Capacitat de població del Nucli Tradicional de Ferreries, al Sòl Urbanitzable

La capacitat de població teòrica màxima que pot assolir el nucli tradicional de Ferreries, en aplicació del decret 2/1996 és de 5.719 habitatges equivalents a una població de 17.157 habitants per al nucli tradicional de Ferreries, sumant el sòl urbà i urbanitzable.

7.1.2 Zona turística de Cala Galdana La capacitat de població de la zona turística de cala Galdana és de 716 places, distribuïdes de la següent manera:

Superfície Índex Habitatges Població Places tur. TOTAL

Residencial unifamiliar RU-4 113.972 1/800 134 402 0 402

Residencial unifamiliar RU-5 6.874 1/1.000 6 18 0 18

HO-1 14.019 1 plaça / 60 m2 0 0 233 233

Urbanitzable URB-1 – RU-4 16.830 1/800 21 63 0 63

TOTAL 161 483 233 716

TAULA XXIX. Capacitat de població de la zona turística de cala Galdana



La diferència entre el resultat teòric de dividir la superfície bruta de cada qualificació per l’índex i el resultat que es presenta a la taula es deguda a que l’esmentada superfície no és una única parcel·la, sinó que està composada per un conjunt de illetes o conjunts de parcel·les a les quals cada vegada que s’aplica l’índex es van produint uns restes que al final són aquesta diferència entre els teòrics 142 habitatges que es podrien construir si es tractés d’una única parcel·la i els 134 que es podrien construir amb la configuració del viari i les illetes existents.

Cal fer esment igualment, que aquesta és una capacitat teòrica molt per sobre de la realitat existent, i que per aconseguir arribar a aquesta capacitat en molt de casos caldria esbucar els habitatges existents i reparcel·lar tots els solars de cada illeta per obtenir la parcel·lació ideal màxima (solars de 800 m2), ja que ara hi ha solars molt més grans

El còmput de places turístiques a cala Galdana, s’ha efectuat maximitzant el nombre de places possibles suposant que els establiments hotelers són de 150 places. En el cas d’establiments de major capacitat es requereix un major nombre de metres quadrats de solar, concretament 75 m2 per plaça per a les places 151 a 300 i 100 m2 per plaça per a les places 301 a 450, essent aquest el màxim de places permès pel PTI per un establiment hoteler, no obstant això i tal com indica la norma de capacitat de població s’ha calculat el supòsit que permeti més places (tot i que aquest no sigui sempre el més probable)

La capacitat de població teòrica màxima que pot assolir la zona turística de cala Galdana, en aplicació del decret 2/1996 és de 716 places.

7.1.3 Capacitat de població del municipi

La capacitat de població del municipi Ferreries és de 17.873 habitants, distribuïts entre Ferreries i cala Galdana segons es mostra a la taula següent.

NUCLI Capacitat de població

Nucli tradicional de Ferreries 17.157

Zona turística de Cala Galdana 716

TOTAL 17.873

TAULA XXX. Capacitat de població del municipi de Ferreries Cal fer notar que per assolir aquesta capacitat de població caldria esgotar l’edificabilitat de totes les parcel·les existents, incloses aquelles que es troben edificades parcialment i reparcel·lar tots els solars que no arriben a esgotar l’índex de cada zona, per tal d’aprofitar els metres quadrats que ara es perden, i aprofitar per edificar nous habitatges.



7.1.4 Sistema General d’Espais Lliures per habitant Com hem vist al punt 5.6 d’aquesta memòria, el Sistema General d’Espais Lliures del municipi està format per una superfície total de 89.203 m2, i com veiem al punt anterior la màxima població prevista al present PGOU podria arribar a ser de 17.873 habitants, la qual cosa dona una ràtio de 5 m2 de SGEL per habitant.

SGEL (m2) Població màxima possible (habitants)

m2 SGEL / habitant

89.642 17.873 5



7.2 CREIXEMENT MÀXIM SEGONS EL PTI Els articles 38 i 39 del PTI estableixen el creixement màxim de població en nous sectors urbanitzables, concretament l’article 39 diu:

2. Les determinacions dels plans generals d'ordenació, així com dels de desplegament d'aquests, que estableixin l'ordenació detallada dels terrenys classificats com a sòl urbanitzable en els quals s’hagi de materialitzar el creixement residencial i turístic possible han de respectar les previsions que es contenen en el quadre següent:

Total places

Places en règim de protecció

Places en règim lliure

Alaior 1.395 558 837Ciutadella 3.063 1.224 1.839Ferreries 768 309 462Maó 3.021 1.209 1.812Es Mercadal 528 210 318Sant Lluís 696 279 417Es Castell 1.041 417 624Es Migjorn Gran 237 93 141Menorca 10.749 4.299 6.450

3. Als efectes del respecte dels límits del creixement residencial i turístic cada habitatge nou equival a tres unitats o places d’allotjament.”

A la present adaptació es classifiquen dues àrees de creixement, que es corresponen amb els dos sectors de sòl urbanitzable residencial existents (a més hi ha un altre sector residencial turístic en execució que ja existia i era previ a l’aprovació del PTI, així com un altre sector industrial i dos sectors d’equipaments esportius hípics i un altre de horts urbans que no computen, ja que no inclouen places residencials de les esmentades als articles 38 i 39 del PTI).

A continuació es mostra de forma resumida la superfície, places i habitatges de cada un dels sectors de sòl urbanitzable residencial, de tal forma que queda clar que no es sobrepassa el límit de noves places residencials a sòl urbanitzable que estableix el PTI:

PGOU VIGENT REVISIÓ 2006 PLACESSECT. SUPERF. HABITATG PLACES SUPERF. HABITATG PLACES creixement

URB-1 26.013 21 63 26.013 21 63 0

URB-2 0 0 0 52.300 157 471 471

URB-3 0 0 0 38.423 99 297 297

21 63 277 2.406 768

Com que el PTI permet créixer fins a 768, la present modificació compleix amb els esmentats articles, ja que classifica nou sòl urbanitzable per a 768 places, equivalents a 256 habitatges.



7.3 CAPACITAT DE CÀRREGA Segons el capítol III de la Normativa del Pla Territorial Insular de Menorca de Directrius d’Ordenació de les classes de Sòl Urbà i Urbanitzable, i en concret a l’article 34 sobre el sòl urbanitzable, s’estableix una norma directiva de caràcter prevalent i vinculant per a l’ordenació urbanística. La norma observa les determinacions següents en l’ordenació del sòl urbanitzable, pel que fa al càlcul de la capacitat de càrrega:

“1a Adequar l’ordenació urbanística a la capacitat de càrrega de l’àmbit corresponent, essent aquesta, l’aptitud d’una àrea determinada per suportar un nivell d’usos urbans sense que es produeixi un procés de deterioració ambiental, social o cultural.

2a La fixació de la capacitat de càrrega s’ha de fer en funció de les capacitats diferenciades dels diferents elements ambientals de l’àmbit que es tracti.

3a El plans generals municipals han d’avaluar la capacitat de càrrega dels sòls destinats a acollir nous creixements o afectats per operacions de transformació o intensificació dels usos originaris.”

Per tal d’efectuar l’avaluació de la capacitat de càrrega dels sòls destinats a la urbanització s’han de considerar els factors següents:

- Les característiques geològiques, topogràfiques i ecològiques del terrenys.

- La presència de processos de pressió sobre els recursos i deterioració ambiental.

- L’impacte de la urbanització projectada sobre els recursos renovables i el paisatge.

- Les demandes d’equipaments i serveis generades per la densitat d’ús projectada, en relació amb la capacitat de les xarxes existents al municipi.

- La disponibilitat d’una varietat de mitjans d’accessibilitat sostenible.

- L’impacte de les noves infraestructures necessàries sobre els recursos no renovables i el paisatge.

A continuació es presenta l’avaluació de la capacitat de càrrega dels nous sòls destinats a la urbanització en la present Adaptació del Pla General d’Ordenació Urbana de Ferreries. Cal fer notar que les línies internes que apareixen a les imatges i mapes de cada un dels sectors analitzats, només han estat utilitzades per a una millor comprensió prèvia de com podrien comportar-se les diferents variables a l’interior de l’àrea estudiada, i en cap cas signifiquen determinacions per al futur desenvolupament del corresponent Pla Parcial, que serà el que definirà la distribució dels espais lucratius, les cessions i la xarxa viària.



7.3.1 Sector Urbanitzable URB-02 Sant Bartomeu Aquest sector es troba al nord del nucli de Ferreries, al costat del sector urbà de Sant Bartomeu i al sud de la nova variant de la Me-1, té una superfície de 52.300 m2 i una capacitat de població màxima de 471 habitants. Característiques geològiques, topogràfiques i ecològiques

Geologia La totalitat del sector de Sant Bartomeu es troba situada sobre litologies de pelites i marès. Aquesta litologia ja es troben a sectors urbanitzats del nucli de Ferreries. Aquesta litologia és permeable, cosa que fa que el risc de contaminació d’aqüífers sigui moderat.

Pendents i altures El sector URB-02 es troba a una altitud que oscil·la entre els 75 i els 110 metres sobre el nivell de la mar, el gradient d’altitud és de 35 m, les zones més elevades es situen al est del sector i baixen progressivament cap al oest per tornar a pujar a l’extrem oest del sector. La zona on es troben les majors altures són les que tenen uns pendents més pronunciats, així a la zona est del sector hi ha un predomini dels pendents entre el 20%, arribant al 32% a zones de l’extrem sud-est del sector. A la meitat occidental del sector els pendents són més baixos, amb zones entre 0 i 5%. Pendents(%) Mapa de pendents (%) del sector URB-02



Altures en metres Mapa d’altures en metres del sector URB-02 Vegetació i conreus

El sector està dividit en tres zones: Tota la zona central de l’urbanitzable i la més extensa està ocupada per conreus la major part pastures. Al sector est s’ubica una zona de vegetació natural, es tracta d’una petita zona boscosa on també s’hi troben els pendents més pronunciats, aquesta zona es conservarà com a espai lliure públic al nou urbanitzable. A la zona oest l’ocupació del sòl està més antropitzada s’hi troben petites construccions parcel·les conreades més petites i camins.

Processos de pressió sobre els recursos i deteriorament ambiental. Com es veu a la fotografia al sector URB-02 hi ha un predomini superficial de camps de conreu, el terreny està parcel·lat i les zones construïdes són poques, el principal procés de pressió ve donat pel fet de que el sector sigui molt a prop del nucli urbà de Ferreries i del polígon industrial.

Foto aèria del sector URB-02



Impacte de la urbanització projectada sobre recursos renovables i el paisatge. Al sector URB-02 es preveuen 157 habitatges, amb una capacitat màxima de 471 habitants, això tindrà un efecte sobre l’explotació de certs recursos renovables

Segons el Pla Hidrològic de les Illes Balears, els municipis han de garantir un subministrament de 300 l/hab/dia, això suposa que al nou urbanitzable, amb les seves 471 noves places, s’haurà de donar un subministrament de 141,3 m3 al dia, és a dir, 51.574,5 m3 a l’any.

Actualment, la capacitat de subministrament dels pous que abasten al nucli de Ferreries és de 252,6 l/hab/dia per a una població de més de 4.176 habitants. Aquesta capacitat està sota el volum exigit pel Pla Hidrològic, però, molt per sobre del consum mitjà actual. Actualment el consum diari del nucli de Ferreries és de 104 l/hab/dia, això suposa un consum anual de 158.520 m3, molt per sota dels més de 385.000 m3 que es poden extreure amb les infraestructures actuals. L’abastament actual d’aigua amb el nou urbanitzable està doncs garantit, però en un futur s’haurà d’adequar les infraestructures per complir els estàndards del Pla Hidrològic, això serà possible, ja que la capacitat actual de l’aqüífer de Migjorn és major que la capacitat de consum que hi ha a l’actualitat i en un escenari calculat fins a 2016 i si fem referència al creixement que suposa aquest urbanitzable individualment.

Pel que fa al paisatge, la morfologia de la zona es veurà substituïda, es passa d’un paisatge agrícola a un paisatge urbà, si bé l’impacte es veurà minimitzat pel fet de què la nova urbanització és una continuació del nucli de Ferreries, això vol dir que l’element urbà ja forma part del paisatge visual de la zona, les zones on el pendent és major i on predomina la vegetació natural, es conservaran com zones verdes.

Demandes d’equipaments i serveis generades per la densitat d’ús projectada, en relació amb la capacitat de les xarxes existents. Segons el Reial Decret 2159/1978 del 23 de juny de Mòduls mínims de reserva per a dotacions en sòl residencial el nou sector urbanitzable URB-02 ha de preveure, com a mínim les superfícies que marca l’Annex del Reglament de Planejament.

Aquestes reserves es compleixen tal com s’ha justificat al punt 6.4 d’aquesta mateixa memòria. Com es pot observar la reserva de sòl per a equipaments és superior a l’exigida pels estàndards de la Llei Estatal del Sòl, per la qual cosa la xarxa actual d’equipaments no es veurà afectada.

Disponibilitat d’una varietat de mitjans d’accessibilitat sostenible L’accessibilitat sostenible està garantida, ja que a una distància d’uns 500 metres, s’establim aquesta longitud com estàndard per als desplaçaments a peu, hi trobem bona part de serveis d’interès per a la nova població resident al sector urbanitzable: església, ajuntament, zona de comerços i oci, equipaments educatius, etc..). Per això no és necessària la dotació d’equipaments per a transport públic, ja que les petites dimensions del nucli de Ferreries fan inviable un sistema de transport urbà.



7.3.2 Sector Urbanitzable URB-03 es Vergers El sector des Vergers està situat al sud-est del nucli de Ferreries, a la sortida del poble cap a es Migjorn Gran, al costat nord de la carretera Me-20, té una superfície de 38.423 m2 i té una capacitat de població màxima de 297 habitants.

Característiques geològiques, topogràfiques i ecològiques

Geologia Al sector des Vergers es troben tres tipologies de materials geològics. Al sector més occidental de l’urbanitzable és el lloc dels materials al·luvials i col·luvials, com les arenes, els llims i les argiles, pròpies de zones properes a torrents. Aquests són els materials predominants als sectors on es desenvolupen el nucli urbà de Ferreries i el Polígon Industrial, situats a la zona al·luvial i col·luvial del torrent de Trebalúger. La zona central de l’urbanitzable està dominada per materials més consolidats, pertanyents al puig de s’Ermita, com ara els marès i els conglomerats. Els materials dominats a la zona oriental del sector són les pelites, les limonites amb presència de marès. Aquests darrers materials són poc permeables, per això, s’hi troba la depuradora, propera al sector, la resta de materials tenen més capacitat permeable, sobretot els materials al·luvials i col·luvials, essent zones amb cert risc de contaminació dels aqüífers.

Pendents i altures El sector URB-03 es troba a una altitud que oscil·la entre els 60 i 75 metres sobre el nivell de la mar. El relleu presenta les seves màximes elevacions en direcció nord-est i baixa de forma suau cap al sud-oest. Les pendents del terreny són baixes, la major part del sector presenta inclinacions inferiors al 5 %, tan sols al sector central es poden trobar pendents entre el 10 i 20%.

Pendents en % Mapa de pendents (%) del sector URB-03



Altures en metres Mapa d’altures en metres al sector URB-03 Vegetació i conreus Pràcticament no hi ha vegetació natural al sector, tan sòls petites parcel·les conreades amb pastures a la zona més occidental, a prop de la carretera Me-20 i a la resta del sector petits horts de conreu d’esplai, no es tracta de explotacions agrícoles, sinó agricultura d’oci de petits fruiters i hortalisses.

Processos de pressió sobre els recursos i deteriorament ambiental Tal i com mostra la fotografia del sector URB-03, a la zona predominen els usos antròpics front els naturals. La major part del sector pertany a l’hort d’esplai de Tirassec, ocupat per petites edificacions auxiliars a l’activitat agrícola d’esplai i petits horts així com d’instal·lacions hípiques. Al sud del sector es situa la carretera de Ferreries a es Migjorn, a l’oest el nucli urbà de Ferreries i al nord l’hort d’esplai.



Foto aèria del sector URB-03

Impacte de la urbanització projectada sobre recursos renovables i el paisatge Al sector URB-03 es preveuen 99 habitatges, amb una capacitat màxima de 297 habitants, això tindrà un efecte sobre l’explotació de certs recursos renovables, com ara l’aigua.

Segons el Pla Hidrològic de les Illes Balears, els municipis han de garantir un subministrament de 300 l/hab/dia, això suposa que al nou urbanitzable, amb les seves 297 noves places, s’haurà de donar un subministrament de 89 m3 al dia, és a dir, 32.521 m3 a l’any.

Actualment, la capacitat de subministrament dels pous que abasten al nucli de Ferreries és de 252,6 l/hab/dia per a una població de més de 4.176 habitants. Aquesta capacitat està sota el volum exigit pel Pla Hidrològic, però, molt per sobre del consum mitjà actual. Actualment el consum diari del nucli de Ferreries és de 104 l/hab/dia, això suposa un consum anual de 158.520 m3, molt per sota dels més de 385.000 m3 que es poden extreure amb les infraestructures actuals. L’abastament actual d’aigua amb el nou urbanitzable està doncs garantit, però en un futur s’haurà d’adequar les infraestructures per complir els estàndards del Pla Hidrològic, això serà possible, ja que la capacitat actual de l’aqüífer de Migjorn és major que la capacitat de consum que hi ha a l’actualitat i en un escenari calculat fins a 2016 i si fem referència al creixement que suposa aquest urbanitzable individualment.

Pel que fa al paisatge, la morfologia de la zona es veurà substituïda es passarà d’un paisatge periurbà a un paisatge urbà, si bé l’impacte es veurà minimitzat pel fet de què la nova urbanització és una continuació del nucli de Ferreries, això vol dir que l’element urbà ja forma part del paisatge visual de la zona.



Demandes d’equipaments i serveis generades per la densitat d’ús projectada, en relació amb la capacitat de les xarxes existents Segons el Reial Decret 2159/1978 del 23 de juny de Mòduls mínims de reserva per a dotacions en sòl residencial el nou sector urbanitzable URB-03 ha de preveure, com a mínim les superfícies que marca l’Annex del Reglament de Planejament.


Disponibilitat d’una varietat de mitjans d’accessibilitat sostenible L’accessibilitat sostenible està garantida, ja que a una distància d’uns 500 metres, s’establim aquesta longitud com estàndard per als desplaçaments a peu, hi trobem bona part de serveis d’interès per a la nova població resident al sector urbanitzable: església, ajuntament, zona de comerços i oci, equipaments educatius, etc..). Per això no és necessària la dotació d’equipaments per a transport públic, ja que les petites dimensions del nucli de Ferreries fan inviable un sistema de transport urbà.



7.3.3 Sector Urbanitzable URB-04 Aquest sector es troba al nord-est del nucli urbà de Ferreries, limita amb l’actual polígon industrial i amb la variant nord que es preveu per a la carretera Me-1. Aquest sector té 164.573 m2, es tracta d’un sòl urbanitzable industrial, on no hi ha ús residencial, aquest sòl es desenvoluparà en tres fases.

Característiques geològiques, topogràfiques i ecològiques

Geologia Al sector URB-04 es troben dues tipologies de litologies, per una part es troben materials al·luvials i col·luvials amb predomini d’arenes llims i argiles, aquests materials es situen a l’oest i bona part de la zona central del sector, són materials relacionats amb el torrents que passen per Ferreries i tenen una permeabilitat reduïda. Per altra banda s’hi troben litologies amb pelites i marès més permeables, el que suposa cert risc de contaminació dels aqüífers, i situades a bona part del centre del sector i a la zona més oriental.

Pendents i altures El sector URB-04 es troba a una altitud que oscil·la entre els 75 i 100 metres. Les zones més baixes es troben a l’oest del sector i l’altura augmenta cap a l’est, on es troben les altures màximes. Els pendents són en general baixos, predominen les zones amb pendents entre el 0 i el 5%, a l’extrem est, on són les altituds màximes, es troben pendents entre el 5 i el 20 %.

Pendents (%)

Mapa de pendents (%) del sector URB-04



Altures en metres

Mapa d’altures en metres del sector URB-04 Vegetació i conreus La zona central del sector està ocupada per un nucli rural d’horts d’esplai, amb petites parcel·les conreades i construccions auxiliars a aquesta activitat. Al nord del sector hi ha un clar predomini de parcel·les conreades amb pastures, al sector sud-est hi ha un lloc, amb zones conreades amb reguiu i construccions agrícoles i residencials, a aquesta zona es poden veure petites clapes de vegetació natural, aprofitant les zones amb major pendent.

Processos de pressió sobre els recursos i deteriorament ambiental Tal i com mostra la fotografia del sector URB-04, actualment, hi ha un predomini de l’ús agrícola a la zona. El sector presenta certs aspectes que donen a entendre que aquest ús ja és residual i sofreix pressions cap al seu deteriorament, aquests aspectes són: pressió d’ús industrial per la seva proximitat al polígon de Ferreries, la ubicació d’hortals d’esplai que combinen l’activitat agrícola, l’oci i l’activitat residencial ocasional a les petites edificacions existents, el pas, pel sud del sector de la carretera Me-1, i en un futur, el sector quedarà envoltat a la seva zona nord per la variant de la Me-1.

Foto aèria del sector URB-04 Impacte de la urbanització projectada sobre recursos renovables i el paisatge



Segons el Pla Hidrològic de les Illes Balears, els municipis han de garantir un subministrament de 4.000 m3 per hectàrea i any als nous polígons industrials, això suposa que al nou urbanitzable, amb les seves 16,3 hectàrees, s’haurà de donar un subministrament de 65.200 m3 a l’any.

Actualment, la capacitat de subministrament dels pous que abasten al nucli de Ferreries és de 252,6l/hab/dia per a una població de més de 4.176 habitants. Aquesta capacitat està sota el volum exigit pel Pla Hidrològic, però, molt per sobre del consum mitjà actual. Actualment el consum diari del nucli de Ferreries és de 104l/hab/dia, això suposa un consum anual de 158.520 m3, molt per sota dels més de 385.000 m3 que es poden extreure amb les infraestructures actuals. L’abastament actual d’aigua amb el nou urbanitzable està doncs garantit, però en un futur s’haurà d’adequar les infraestructures per complir els estàndards del Pla Hidrològic, això serà possible, ja que la capacitat actual de l’aqüífer de Migjorn és major que la capacitat de consum que hi ha a l’actualitat i en un escenari calculat fins a 2016 i si fem referència al creixement que suposa aquest urbanitzable individualment.

Pel que fa al paisatge, la morfologia de la zona es veurà substituïda, passat d’un paisatge agrícola a un paisatge urbà industrial. El nou urbanitzable és una continuació de la zona industrial ja existent a l’oest i sud del sector i el seu accés es realitzarà des d’una carretera ja existent, la Me-1, i des de els carrers de l’actual polígon, això són factors que atenuen l’impacte. Demandes d’equipaments i serveis generades per la densitat d’ús projectada, en relació amb la capacitat de les xarxes existents. Segons el Reial Decret 2159/1978 del 23 de juny de Mòduls mínims de reserva per a dotacions en sòl residencial el nou sector urbanitzable URB-03 ha de preveure, com a mínim les superfícies que marca l’Annex del Reglament de Planejament.


Disponibilitat d’una varietat de mitjans d’accessibilitat sostenible Els diferents sectors del futur polígon industrial es troben a una distància que oscil·la entre els 500 i 1.500 metres del nucli urbà de Ferreries. Els desplaçaments a peu són viables en certa mesura, però les dimensions del polígon i les activitats que s’hi desenvolupen fan que la utilització del vehicle sigui necessària, a més, les activitats industrials poden ésser molestes, per això s’han d’ubicar a certa distància de les zones residencials.



7.3.4 Conclusions

Paisatges, conreus i pressions Els nous sectors urbanitzables residencials i industrials de Ferreries suposen un creixement del sòl urbà de Ferreries de 255.296 m2. Tots els creixements es realitzen a zones juntes a sols urbans ja existents. Els terrenys estan majoritàriament ocupats per zones conreades, principalment pastures i petits horts urbans a les zones més properes al nucli urbà. Les zones de vegetació natural són escasses i seran aprofitades per ubicar les zones verdes dels urbanitzables. Aquests tres sectors inclouen 256 habitatges, amb una capacitat de població de 768 habitants, i 98.744 m2 d’usos lucratius industrials.

Equipaments Segons la legislació estatal del sòl, les reserves d’equipaments als nous sòls urbanitzables residencials i industrials haurien de ser de 9.653 m2, aquesta xifra és superada en el conjunt dels urbanitzables, ja que la superfície reservada als plans parcials és de 13.938 m2.

Impacte sobre els recursos renovables El desenvolupament dels nous urbanitzables tindrà efectes sobre l’explotació de certs recursos renovables. Segons el Pla Hidrològic de les Illes Balears els municipis han de garantir un subministrament de 300l/hab/dia en el cas dels nous urbanitzables residencials i de 4.000 m3 per hectàrea i any en el cas dels sòls industrials. En el conjunt dels tres urbanitzables s’haurà de garantir un subministrament anual de 152.580 m3 a l’any.

Actualment, la capacitat de subministrament dels pous que abasten al nucli de Ferreries és de 252,6 l/hab/dia per a una població de més de 4.176 habitants. Aquesta capacitat està sota el volum exigit pel Pla Hidrològic, però, molt per sobre del consum mitjà actual. Actualment el consum diari del nucli de Ferreries és de 104 l/hab/dia, això suposa un consum anual de 158.520 m3, molt per sota dels més de 385.000 m3 que es poden extreure amb les infraestructures actuals. L’abastament actual d’aigua amb els nous urbanitzables està doncs garantit, ja que si al consum actual l’afegim el subministrament exigit amb els nous urbanitzables, surt un consum de 311.000 m3, però en un futur s’haurà d’adequar les infraestructures per complir el Pla Hidrològic, això serà possible, ja que la capacitat actual de l’aqüífer de Migjorn és major que la capacitat de consum que hi ha a l’actualitat i en un escenari calculat fins a 2016.

Accés i mobilitat sostenible En el cas dels urbanitzables residencials, l’accessibilitat sostenible està garantida, ja que a una distància d’uns 500 metres, si establim aquesta longitud com estàndard per als desplaçaments a peu, hi trobem bona part de serveis d’interès per a la nova població resident: església, ajuntament, zona de comerços i oci, equipaments educatius, etc..). Per això no és necessària la dotació d’equipaments per a transport públic, ja que les petites dimensions del nucli de Ferreries fan inviable un sistema de transport urbà.

En el cas de l’urbanitzable industrial, el centre de Ferreries i els seus serveis es troben a una distància que oscil·la entre els 500 i 1.500 metres. Els desplaçaments a peu són viables en certa mesura, però les dimensions del polígon i les activitats que s’hi desenvolupen fan que la utilització del vehicle sigui necessària.



8. ADAPTACIÓ ALS PLANS DIRECTORS SECTORIALS 8.1 P. D. S. DE PEDRERES Al terme municipal de Ferreries no hi ha cap pedrera incloses a l’Annex 1 (Pedreres actives) de la Revisió del Pla Director Sectorial de Pedreres de Menorca, en elaboració.

Per tant no s’ha delimitat cap àrea específica de pedreres als plànols d’ordenació del sòl rústic del PGOU de Ferreries.

8.2 P. D. S. D’EQUIPAMENTS COMERCIALS El concepte d’activitat comerç El Pla Director Sectorial d’Equipaments comercials de les Illes Balears (Decret 217/1996) defineix en el seu article 1, com activitats considerades comercials, aquelles que apareixen a la secció G de la CNAE. A la normativa d’aquest PGOU s’inclou la definició d’equipament comercial seguint les pautes establertes al PDS, concretament a l’article 36 d’Ús Global (4) Terciari. Es consideren activitat comerç totes aquelles incloses a la Secció G de la CNAE-93:

50.1. Venda de vehicles a motor. 50.2. Manteniment i reparació de vehicles a motor. 50.3. Venda de recanvis i accessoris de vehicles de motor. 50.4. Venda, manteniment i reparació de motocicletes i ciclomotors i dels seus

recanvis i accessoris. 50.5. Venda al detall de carburants per l’automoció. 51.1. Intermediaris del comerç. 51.2. Comerç a l’engròs de matèries primeres agràries i d’animals vius. 51.3. Comerç a l’engròs de productes alimentaris, begudes i tabac. 51.3. Comerç a l’engròs de productes de consum distints dels alimentaris. 51.5. Comerç a l’engròs de productes no agraris semielaborats, ferralla i deixalles. 51.6. Comerç a l’engròs de maquinària i equipaments. 51.7. Altre comerç a l’engròs. 52.1. Comerç al detall en establiments especialitzats. 52.2. Comerç al detall d’aliments, begudes i tabac en establiments especialitzats. 52.3. Comerç al detall de productes farmacèutics, articles mèdics, bellesa i

higiene. 52.4. Altre comerç al detall d’articles nous en establiments especialitzats. 52.5. Comerç al detall de béns de segona mà, en establiments. 52.6. Comerç al detall no realitzat en establiments.

La filosofia de la definició d’activitat comerç es basa principalment en aquelles activitats en les que hi ha compra-venda de productes físicament tangibles. Partint d’aquesta definició quedarien excloses activitats com les de restauració, bars, activitats professionals, centres de salut, equipaments educatius, serveis a les persones (especialment activitats com lampisteria, registre de la propietat, correus, gestories, notaries, immobiliàries, oficines, bancs i caixes, subministrament d’aigua i venda de butà) i locals sense activitat.



El concepte superfície de venda – superfície edificada És important reconèixer aquesta diferència ja que en el càlcul de les densitats establertes en el PDS es necessita comptar amb la xifra de superfície edificada, no la de superfície de venda. Es considera superfície de venda tota aquella superfície de l’establiment dedicat a comerç que sigui accessible pel públic, així com mostradors, etc. Per superfície edificada s’entén, a més de la superfície de venda, aquelles zones d’emmagatzematge no visibles pel públic, zones de manipulació, etc. (no es considera superfície edificada els espais ocupats per aparcaments).

El concepte de gran superfície Recordem que entre els criteris generals del PDS estava el de resoldre la problemàtica plantejada per la instal·lació d’establiments comercials del tipus gran superfície, uns establiments la instal·lació dels quals repercuteix en gran manera en tot el sector comercial. El PDS defineix les grans superfícies amb criteris de superfície de venda i superfície edificada. Són aquells establiments que o bé tenen una superfície de venda superior al 2.500 m2 o bé una superfície edificada superior als 5.000 m2 (sense comptar superfície d’aparcaments).

Aquesta regulació ha estat modificada per la Llei 11/2001, de 15 de juny, d’Ordenació de l’Activitat Comercial a les Illes Balears (BOIB nº 77, de 28 de juny de 2001). Als articles 13 i 14 s’estableix el concepte de gran establiment comercial i la superfície de venda màxima segons la població del municipi. A continuació es transcriuen els dos articles citats.

“Article 13. Concepte de gran establiment comercial 1. Als efectes d’aquesta llei, tenen la consideració de gran

establiment comercial els establiments a què fa referència l’article anterior, excepte els dedicats a la venda de vehicles a motor, quan siguin explotats per empreses en les quals concorri alguna de les característiques següents: a) Que tinguin més de 250 treballadors. b) Que tinguin un volum de negoci anual superior a 40

milions d’euros o un balanç general superior a 27 milions d’euros.

c) Que, si es tracta de societats mercantils, siguin participades en un 25% o més del seu capital, per empreses incloses en alguna de les lletres anteriors, excepte quan es tracti de societats de capital risc o d’entitats públiques, sempre que no disposin d’una posició majoritària en els òrgans d’administració i direcció de la societat.

2. La construcció, la instal·lació i l’obertura dels grans establiments comercials està sotmesa al règim autoritzador previst a l’article 15 d’aquesta llei.

Article 14. Contenció de la superfície de venda dels establiments comercials 1. Les administracions competents no podran autoritzar la realització

d’obres d’instal·lació o ampliació, ni l’obertura d’establiments comercials que puguin disposar d’una superfície útil per a l’exposició i la venda superior a: a) 250 m2 , en els municipis de fins a 3.000 habitants. b) 400 m2 , en els municipis d’entre 3.001 i 10.000 habitants. c) 600 m2 , en els municipis d’entre 10.001 i 20.000

habitants. d) 800 m2 , en els municipis de més de 20.000 habitants. e) 1.300 m2, en el municipi de Palma.



2. Les limitacions establertes al punt anterior no s’apliquen a les llicències relatives als establiments comercials dedicats exclusivament a l’exposició i venda de les mercaderies següents: a) Vehicles a motor. b) Embarcacions. c) Materials de construcció. d) Mobles. e) Mobiliari i elements propis de cuina i bany. “

Per tant en el cas del municipi de Ferreries la superfície de venda màxima s’estableix en 400 m2. A l’article 36 d’Ús Global Terciari es prohibeixen les grans superfícies comercials.

El concepte de densitat comercial Com principal novetat, el PDS estableix la necessitat de fixar densitats comercials màximes per a cada zona del municipi, en funció de la densitat residencial, la superfície dedicada a altres usos i la funció comercial de la zona en el conjunt del municipi. S’ha d’indicar també els llocs on es permetrà l’ús comerç i els llocs on es limitarà o prohibirà. El planejament municipal podrà fixar també superfícies mínimes per a determinats tipus d’establiments comercials.

En qualsevol cas el PDS estableix que la densitat comercial de cada zona del municipi no podrà superar en cap cas els 3,5 m2 de superfície edificada per habitant equivalent.

Per tant es proposa fixar el límit de densitat comercial en el màxim permès pel PDS d’Equipaments Comercials, és a dir 3,5 m2/hab equivalent, que queda recollit a l’article 36 d’Ús global (4) terciari. 8.3 P. D. S. DE CARRETERES El Pla Director Sectorial de Carreteres (Decret 87/1998, de 16 d’octubre) preveu la construcció de la Variant de Ferreries a la carretera Me-1. La norma 12ª del PDS establia la necessitat de redacció d’un Estudi Informatiu per a la definició de la Zona de Reserva Vial contemplada a la Llei de carreteres de la CAIB.

L’obra ha estat inclosa en els successius convenis de carreteres entre el Ministerio de Fomento i el Govern de les Illes Balears (1998, 2004) si bé fins al dia d’avui no han començat les obres.

Al plànol d’ordenació del sòl rústic SR-11 es recull la delimitació de l’APT de carreteres del Projecte de Traçat: Variant de Ferreries. Menorca. Tram: Me-1 entre Pk 25+900 a pk 30+500.



8.4 P. D. S. ENERGÈTIC DE LES ILLES BALEARS El Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (Decret 96/2005, de 23 de setembre) estableix en la seva Disposició addicional primera que amb la primera modificació o revisió de planejament s’ha d’adaptar aquest.

En el cas de Ferreries afecten les disposicions de l’article 21. Proveïments elèctrics en sòl rústic i les de l’article 22. Del transport del gas natural.

A l’annex E del Pla es detallen les Actuacions en Transport de Gas Natural i concretament la Xarxa Insular de Gasoducte de Menorca, la part terrestre de la qual discorre entre cala en Bosc i Maó. Segons la cartografia de l’annex el gasoducte discorre per la Me-14 i per la Me-1, travessant per tant el terme municipal de Ferreries.

La modificació del PTI aprovada pel Ple del Consell Insular de Menorca el 26 de juny de 2006 recull el traçat indicatiu de la xarxa insular de gasoducte al seu pas pel terme municipal, concretament en el plànol nº 11 del Sistema d’assentaments, equipaments i infraestructures. El traçat discorre pel sud de la carretera Me-1, excepte en el tram del LIC ES0000239-De Binigaus a cala Mitjana en el qual discorre pel nord. Aquest canvi ve imposat per la restricció continguda a l’annex E del PDS Energètic.

Aquesta delimitació s’inclou al plànol d’Estructura General i Orgànica del Territori (plànol EG-1), sempre amb caràcter indicatiu ja que el traçat definitiu s’haurà en d’establir en base als estudis pertinents.

Pel que fa a l’article 21 en ell s’estableix que les instal·lacions d’alta tensió podran ser aèries. Les instal·lacions a mitjana tensió necessàries per alimentar des de la xarxa existent fins a l’estació transformadora o centre de maniobra i mesura han de ser soterrades excepte en els casos següents:

a) Quan l’interès territorial o mediambiental determini la inconveniència del soterrament.

b) Quan la conselleria competent determini l’existència de dificultats que desaconsellin el soterrament.

En el cas de noves línies de mitjana tensió troncals podran ser aèries en determinats casos.

Finalment les xarxes de baixa tensió en sòl rústic s’han de soterrar excepte en els casos següents:

a) Quan l’interès territorial o mediambiental determini la inconveniència del soterrament.

b) Quan la conselleria competent determini l’existència de dificultats que desaconsellin el soterrament.

Referent a aquesta qüestió a la normativa del PGOU de Ferreries s’inclou, l’article 82. Instal·lació d’energia elèctrica en el punt segon del qual s’estableix que:

La nova instal·lació i la substitució o ampliació de xarxes de serveis, en totes les classes de sòl (urbà, urbanitzable o rústic), s’efectuarà sempre mitjançant canalització subterrània, excepte que es justifiqui adequadament, per mitjà de la corresponent avaluació mediambiental, que l’impacte de la instal·lació aèria és menor que la realització en el subsòl. Queden prohibides en qualsevol cas les esteses aèries a les àrees d’alt nivell de protecció del sòl rústic.



8.5 P. D. S. DE TELECOMUNICACIONS DE LES ILLES BALEARS Tal com s’estableix al seu article 19 el Pla Director Sectorial de Telecomunicacions de les Illes Balears (Decret 22/2006, de 10 de març) és vinculant per als instruments de planejament urbanístic municipal en tots aquells aspectes en els quals siguin predominants els interessos públics de caràcter supramunicipal.

Les vinculacions per al planejament es concreten a l’Article 11. Les canalitzacions de domini públic per a xarxes de telecomunicacions en la planificació urbanística. En aquest article s’estableix que:

1. Per tal de garantir l’efectivitat del dret dels operadors a ocupar domini públic, els instruments de planejament relatius a tota mena d’actuacions urbanístiques han de contenir previsions per a dur a terme, com a part del procés urbanitzador, les canalitzacions i galeries necessàries per a xarxes de telecomunicacions. Aquestes canalitzacions s’han d’integrar dins el domini públic municipal.

2. En el procediment d’elaboració dels instruments de planejament esmentats, els ajuntaments han consultar la conselleria competent en matèria de telecomunicacions, sense perjudici de la seva obligació d’obtenir de l’Administració de l’Estat l’oportú informe sobre les necessitats de xarxes públiques de comunicacions electròniques en l’àmbit territorial corresponent, de conformitat amb el que disposa l’article 26.2 de la Llei 32/2003, de 3 de novembre, general de telecomunicacions. Així mateix, els ajuntaments han de convocar, mitjançant anunci públic, els operadors perquè informin sobre les seves necessitats en matèria d’infraestructures de telecomunicacions dins el terme municipal.

3. Sempre que sigui possible, l’obra civil corresponent a aqueixes canalitzacions o galeries de domini públic s’ha de planificar de manera que pugui utilitzar-se també per als restants serveis urbanístics que s’hagin de proveir, i també, si escau, per al soterrament d’esteses aèries de cables que puguin existir a la zona corresponent a l’actuació urbanística de què es tracti.

L’article 83. Instal·lacions de telecomunicació de les Normes del PGOU estableix la necessitat de què els instruments de desenvolupament del Pla prevegin les canalitzacions i galeries necessàries per a dur a terme la prestació dels serveis de telecomunicació.

D’altra banda l’Ajuntament farà les consultes pertinents a la Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació per incorporar els suggeriments que es realitzin. També incideix en el planejament el Títol IV. Els règims urbanístics especials i les infraestructures de telecomunicacions, del qual destaquen els articles 34 i 36.

Article 34. Autorització d’infraestructures de telecomunicació en el sòl rústic.

S’estableix, d’acord amb la Llei de sòl rústic, que perquè les infraestructures de telecomunicacions siguin admissibles en sòl rústic han d’estar previstes en els instruments de planejament general o en els instruments d’ordenació territorial.

S’obliga també a què les esteses projectades siguin subterrànies. Finalment les estacions radioelèctriques de telefonia mòbil no es podran situar en sòl rústic i en sòl rústic protegit a menys de 500 metres i 1.000 metres, respectivament, de la distància longitudinal d’una altra estació radioelèctrica de telefonia mòbil situada en sòl rústic, llevat que aqueixa estació es trobi en règim d’ús compartit. Per a la presa en consideració d’aquestes distàncies



s’atendrà a les dades registrades de conformitat amb el que es preveu en l’article 27.3 del PDS. Es preveuen excepcions en base a la impossibilitat tècnica de prestar els serveis de telecomunicacions o l’incompliment dels requisits establerts en el reglament aprovat pel Reial decret 1066/2001, de 28 de setembre.

Article 36. Autorització d’infraestructures de telecomunicacions en àrees de protecció Especial.

1. El pas a través d’àrees naturals d’especial interès i d’àrees rurals d’interès paisatgístic d’esteses aèries telefòniques o corresponents a altres xarxes de comunicacions per cable s’autoritzarà només si la conselleria competent en matèria de telecomunicacions acredita la necessitat d’aqueix pas.

2. Dins les àrees naturals d’especial interès i en les àrees naturals d’interès paisatgístic, les infraestructures de telecomunicacions han de subjectar-se a les regles següents:

a) No es poden situar sobre penya-segats, roques o prominències del terreny. L’emplaçament ha d’escollir-se de manera que es minimitzi l’impacte de la instal·lació i de l’accés.

b) En la mesura que es pugui, les infraestructures s’han de dur a terme d’acord amb la tipologia edificatòria i els materials característics del medi rural de la zona on se situïn.

c) Les instal·lacions no poden tenir més de dues plantes ni sobrepassar l’altura màxima de 7 metres.

3. A les àrees d’assentament en paisatge d’interès només s’autoritzaran esteses de cables subterranis, sota reserva de les excepcions que la comissió insular d’urbanisme pugui autoritzar.

El citat article 83. Instal·lacions de telecomunicació de les Normes del PGOU estableix que les canalitzacions, a qualsevol classe de sòl, s’efectuarà sempre mitjançant canalització subterrània, excepte que es justifiqui per mitjà de la corresponent avaluació mediambiental, que l’impacte de la instal·lació aèria és menor que la realització en el subsòl. Queden prohibides en qualsevol cas les esteses aèries a les àrees d’alt nivell de protecció del sòl rústic.

Les disposicions relatives a les infraestructures de telecomunicacions es complementen a l’article 145. Activitats relacionades amb les infraestructures públiques s’estableix que perquè els usos vinculats a aquestes infraestructures tinguin la condició d’admesos han d’estar prevists en el Pla General o en els instruments d’ordenació territorial. En cas de no estar prevists, l’execució de l’activitat exigirà la declaració prèvia d’interès general, llevat que l’aprovació del projecte comporti, en virtut de la legislació específica, tal declaració.

En el mateix article s’estableix una nova condició per a les esteses que discorren per les àrees naturals d’especial interès. Aquestes esteses requeriran l’acreditació de la seva necessitat per part de la conselleria competent en matèria de telecomunicacions.



8.6 P. D. S. PER A LA GESTIÓ DELS RESIDUS NO PERILLOSOS DE MENORCA

El PDS per a la Gestió dels Residus No Perillosos de Menorca ha estat publicat en el BOIB nº 109 de 3 d’agost de 2006, entrant en vigor un més després de la seva publicació.

En el títol V del Pla i concretament en el capítol I s’estableixen les vinculacions als plans urbanístics.

Segons l’article 41 totes les zones d’ubicació d’instal·lacions i la resta de determinacions en el PDS són vinculants per als plans urbanístics ja que es sobrepassa l’interès estrictament municipal.

En el punt segons s’estableix que els ajuntaments adaptaran els seus plans urbanístics en un període de temps no superior a un any des de l’entrada en vigor de la present norma, podent materialitzar les seves previsions des del mateix moment de la seva entrada en vigor. En el cas de Ferreries aquesta adaptació es produirà en el marc de la present revisió del PGOU i adaptació al PTI.

L’article 42 estableix que totes les obres, instal·lacions i serveis previstos de forma concreta en el PDS duen implícita la declaració d’utilitat pública a efectes d’expropiació forçosa dels terrenys necessaris per a la seva materialització. Les obres, instal·lacions i activitats previstes en el PDSl no necessitaran sol·licitar la condició d’interès general en execució del que disposa l’article 24 de la LSR.

Les plantes previstes en el PDS que no tinguin els requisits tècnics mínims annexos a la norma del PDS, hauran de tramitar la declaració d’interès general de manera ordinària. Finalment les obres, instal·lacions i activitats, incloses dins del servei públic insularitzat, que estan programades i detallades en el PDS no estan subjectes a llicència prèvia municipal.

A més d’aquestes vinculacions els Ajuntaments, en virtut de l’article 10, estan obligats a que la normativa sobre noves edificacions i urbanitzacions contingui especificacions i requisits tècnics de disseny i execució que facilitin la recollida selectiva dels residus mitjançant la segregació domiciliària prevista en el PDS.

En el cas de la normativa del PGOU l’article 87. Evacuació i reciclatge de residus sòlids conté aquestes especificacions.

Pel que fa a les implicacions territorials per al municipi de Ferreries de les determinacions del PDS aquestes es concreten en una deixalleria de tipus A.

La deixalleria forma part de la xarxa de vuit deixalleries amb l’objecte de complementar i millorar la recollida selectiva a les àrees d’aportació, i també possibilitar la recollida i emmagatzematge selectiu dels residus detallats a l’apartat quart de l’article 13. Xarxa de deixalleries de Menorca. Els requisits tècnics mínims s’estableixen a l’annex VIII.

La seva localització es presenta a l’annex XIX. Plànol de Deixalleries, Ferreries (plànol 4 full 4). Es troba situada a una parcel·la del polígon industrial, al carrer de Trencadors i limitant amb el torrent de Son Granot.

En el PGOU de Ferreries la deixalleria es qualifica com equipament EQ-4 i apareix representada al plànol SU-4 de la sèrie Ordenació del Sòl Urbà. La seva superfície és de 956 m2.



9. FITXES HORTS D’ESPLAI 9.1 BINICALSITX A. PARÀMETRES URBANÍSTICS

superfície d’actuació: 146.482 m2 Data d’inici: Anys 80 Número de parcel·les afectades: 30 (segons dades de cadastre) Superfície de la parcel·la predominant: 4.000 m2 Número de edificacions afectades: 36 Referència cadastral: Inclòs en el polígon 8 de Ferreries.

1. LOCALITZACIÓ I ACCÉS El nucli es localitza al sud del municipi de Ferreries. S’accedeix des del Camí de Binicalsitx, el qual deriva de la carretera Me-22 de Ferreries a Cala Galdana. 2. MORFOLOGIA I TIPOLOGIA Parcel·les de diversa mida, ordenades al voltant d’un vial de distribució amb forma d’anell. 3. GRAU DE CONSOLIDACIÓ El grau d’ocupació del territori és mitjà. L’edificabilitat mitjana de les parcel·les és de l’1,7%. 4. ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT El nucli té 30 parcel·les de mida variable, compresa entre 1.350 i 7.400 m2. 5. CARACTERÍSTIQUES DELS USUARIS Totes les parcel·les tenen titularitat privada i pertanyen a petits propietaris. 6. CONDICIONS DE LES EDIFICACIONS Diversa. Cases d’eines, garatges, magatzems i bovers en bon estat de conservació. 7. USOS Zona d’oci i de residència ocasional. Conreus agrícoles marginals i d’esplai. 8. MEDI AMBIENT I PAISATGE El nucli es troba a una àrea de cert interès agrari. Té importants jaciments arqueològics (dos talaiots, una taula i una cova). 9. DIAGNÒSTIC Valor Ecològic i Territorial: Alt Valor Paisatgístic: Mitjà Valor Productiu Agrari: Alt



B. INFRAESTRUCTURES I XARXES DE SERVEIS 1. SERVEIS URBANÍSTICS

Xarxa viària: Vials d’accés de terra compactada Aigua (obtenció i servei): Existeixen dos pous comunitaris des dels quals es distribueix l’aigua a totes les parcel·les. Xarxa de sanejament: Inexistent. Algunes edificacions compten amb fosses sèptiques Xarxa elèctrica: Algunes parcel·les tenen subministrament de baixa tensió. Altres s’alimenten amb sistemes alternatius de generació (plaques solars) Enllumenat públic: Inexistent Telefonia: es disposa d’estesa telefònica aèria.

2. MILLORES NECESSÀRIES DELS SERVEIS URBANÍSTICS

Xarxa viària: millora dels marges dels camins interiors i del ferm d’alguns trams. Aigua (obtenció i servei): Xarxa de sanejament Xarxa elèctrica: Xarxa de distribució amb un màxim de potencia de 3 Kw per parcel·la. Haurà estudiar-se el possible soterrament de les línies. Enllumenat públic:



Mapa Hort d’Esplai de Binicalsitx



Foto aèria Binicalsitx



9.2 TIRASSEC A. PARÀMETRES URBANÍSTICS

superfície d’actuació: 41.579 m2 Data d’inici Anys 80 Número de parcel·les afectades 32 (segons dades de cadastre) Superfície de la parcel·la predominant: 2.000 m2 Número de edificacions afectades: 19 Referència cadastral: Inclòs en el polígon 5 de Ferreries

1. LOCALITZACIÓ I ACCÉS El nucli limita amb el nucli urbà de Ferreries, està dividit en dues zones, una al sud de la carretera Me-20 i altra al nord del nou sòl urbanitzable. 2. MORFOLOGIA I TIPOLOGIA Conjunt d’edificacions que s’estenen sobre el vessant d’una muntanya d’una forma desordenada. 3. GRAU DE CONSOLIDACIÓ El grau d’ocupació del territori és mitjà. 4. ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT La zona nord té unes 32 parcel·les de mida diversa, algunes de dimensions molt reduïdes, fruit d’una parcel·lació recent. 5. CARACTERÍSTIQUES DELS USUARIS Petits propietaris. 6. CONDICIONS DE LES EDIFICACIONS Diversa. Cases d’eines d’autoconstrucció i petits habitatges unifamiliars de construcció moderna. 7. USOS Residencial ocasional i d’oci. Conreus agrícoles marginals i d’oci. 8. MEDI AMBIENT I PAISATGE El nucli limita al nord i al sud amb alzinars protegits. Degut a l’orografia muntanyosa resulta fàcilment visible des de la carretera. 9. DIAGNÒSTIC Valor Ecològic i Territorial: Mitjà Valor Paisatgístic: Alt Valor Productiu Agrari: Mitjà




Xarxa viària: Camins de terra compactada. Aigua (obtenció i servei): pous propis i petita xarxa de distribució. Xarxa de sanejament: Inexistent. Algunes edificacions compten amb fosses sèptiques. Xarxa elèctrica: Algunes parcel·les aprofiten l’estesa del nucli urbà, degut a la proximitat amb aquest. Altres disposen de sistemes alternatius (plaques solars). Enllumenat públic: Inexistent Telefonia: no existeix xarxa de distribució telefònica


Xarxa viària: Millora del paviment, neteja dels marges i senyalització Aigua (obtenció i servei): Xarxa de sanejament Xarxa elèctrica: Dotació de baixa tensió a les cases d’eines, amb una potència màxima de 3 Kw per parcel·la, mitjançant línies preferentment soterrades. Enllumenat públic: innecessari.



Mapa Hort d’Esplai Tirassec

Foto aèria Tirassec



9.3 DARRERA CEMENTIRI A. PARÀMETRES URBANÍSTICS

superfície d’actuació: 16.436 m2 Data d’inici Indeterminada Número de parcel·les afectades 8 (segons dades de cadastre) Superfície de la parcel·la predominant: 2.500 m2 Número de edificacions afectades: 6 Referència cadastral: Inclòs en el polígon 3 de Ferreries

1. LOCALITZACIÓ I ACCÉS El nucli limita al sud-est amb el sòl urbà de Ferreries, s’accedeix amb un vial annex al cementiri. 2. MORFOLOGIA I TIPOLOGIA Conjunt de parcel·les de diversa mida, que s’adapten a la pronunciada pendent de la zona. 3. GRAU DE CONSOLIDACIÓ El grau d’ocupació del territori és mitjà 4. ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT El nucli té 8 parcel·les de diferent mida. 5. CARACTERÍSTIQUES DELS USUARIS Petits propietaris. 6. CONDICIONS DE LES EDIFICACIONS Diverses. Cases d’eines i edificacions de major entitat com una casa i un molí, algunes d’elles en mal estat de conservació. 7. USOS Zona d’oci, conreus agrícoles marginals d’esplai. 8. MEDI AMBIENT I PAISATGE El nucli es s’aixeca sobre un petit puig contigu a la carretera Me-1. L’impacte visual és considerable. 9. DIAGNÒSTIC Valor Ecològic i Territorial: Mitjà Valor Paisatgístic: Alt Valor Productiu Agrari: Baix




Xarxa viària: Vials amb paviment de terra. Aigua (obtenció i servei): Existeixen pous i un dipòsit en la part més elevada, que subministren a algunes parcel·les. Xarxa de sanejament: Inexistent. Algunes edificacions compten amb fosses sèptiques Xarxa elèctrica: inexistent, algunes aprofiten la proximitat del sòl urbà per rebre energia elèctrica. Enllumenat públic: Inexistent Telefonia: inexistent


Xarxa viària: Millora del paviment principal Aigua (obtenció i servei): Xarxa de sanejament: Xarxa elèctrica: Enllumenat públic: Telefonia:



Mapa Hort d’Esplai Darrera Cementiri



Foto aèria de Darrera Cementiri



9.4 CAMÍ DE SANT PATRICI A. PARÀMETRES URBANÍSTICS


1. LOCALITZACIÓ I ACCÉS El nucli limita al sud-oest amb el nucli urbà de Ferreries i a l’est amb el polígon industrial. S’accedeix fàcilment des d’un vial del polígon industrial de Ferreries. 2. MORFOLOGIA I TIPOLOGIA Conjunt de parcel·les de petita mida, emmarcades en un nucli de forma rectangular i tallat en diagonal per un vial que dóna accés a la majoria de parcel·les. 3. GRAU DE CONSOLIDACIÓ El grau d’ocupació del territori és baix, donada la poca entitat de les edificacions existents. 4. ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT La titularitat de les parcel·les és privada. 5. CARACTERÍSTIQUES DELS USUARIS Petits propietaris. 6. CONDICIONS DE LES EDIFICACIONS Cases d’eines, la majoria fruit de l’autoconstrucció. Algunes es troben habilitades com a petits habitatges d’us ocasional. 7. USOS Zona d’oci. Conreus agrícoles marginals d’esplai. 8. MEDI AMBIENT I PAISATGE El nucli es troba ubicat entre l’ANEI Me-17 i el nucli urbà de Ferreries, i discorre paral·lel al torrent de Son Granot. 9. DIAGNÒSTIC Valor Ecològic i Territorial: Mitjà Valor Paisatgístic: Mitjà Valor Productiu Agrari: Mitjà




Xarxa viària: Existeix un vial interior de 130 m de longitud que travessa el nucli en diagonal, amb paviment de terra compactada. Aquest vial dóna accés a la major part de les parcel·les. La resta de parcel·les són accessibles des del polígon industrial. Aigua (obtenció i servei): El subministrament es soluciona mitjançant l’existència de diversos pous privats. Xarxa de sanejament: Inexistent. Algunes edificacions compten amb fosses sèptiques Xarxa elèctrica: inexistent Enllumenat públic: Inexistent Telefonia: inexistent


Xarxa viària: Neteja dels marges i regularització del paviment. Aigua (obtenció i servei): Xarxa de sanejament: Xarxa elèctrica: Dotació de baixa tensió a les cases d’eines, amb una potència màxima de 3 Kw per parcel·la, mitjançant línies preferentment soterrades. Enllumenat públic: Telefonia:



Mapa Hort d’Esplai Camí de Sant Patrici

Foto aèria Camí de Sant Patrici



9.5 BINIATRUM A. PARÀMETRES URBANÍSTICS


1. LOCALITZACIÓ I ACCÉS El nucli es troba al sud-oest del nucli urbà de Ferreries. S’accedeix per la carretera Me-22 de Ferreries a Cala Galdana. 2. MORFOLOGIA I TIPOLOGIA El nucli està dividit en dues zones a l’oest de la carretera Me-22. 3. GRAU DE CONSOLIDACIÓ El grau d’ocupació del territori és mitjà 4. ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT El nucli té 13 parcel·les de petites dimensions. 5. CARACTERÍSTIQUES DELS USUARIS Petits propietaris. 6. CONDICIONS DE LES EDIFICACIONS Diversa, cases d’eines, petits magatzems i bovers. 7. USOS Conreus marginals d’oci. 8. MEDI AMBIENT I PAISATGE El nucli es troba al costat de la carretera de Cala Galdana i es troba situat a un pla en un nivell inferior a aquesta. L’impacte visual que produeix és important. Limita al nord-oest amb un alzinar de considerables dimensions. 9. DIAGNÒSTIC Valor Ecològic i Territorial: Mitjà Valor Paisatgístic: Alt Valor Productiu Agrari: Mitjà




Xarxa viària: existeix un petit vial interior amb paviment de terra compactada. L’accés a algunes parcel·les es realitza a través de la carretera de Cala Galdana. Aigua (obtenció i servei): Pous i una xarxa de distribució pròpia. Xarxa de sanejament: Inexistent. Algunes edificacions compten amb fosses sèptiques. Xarxa elèctrica: Algunes parcel·les tenen subministrament elèctric, però la majoria no disposen d’aquest servei. Enllumenat públic: Inexistent


Xarxa viària: petites millores en el paviment del vial interior Aigua (obtenció i servei): Xarxa de sanejament: Xarxa elèctrica: Dotació de baixa tensió a les cases d’eines, amb una potència màxima de 3 Kw per parcel·la, mitjançant línies preferentment soterrades. Enllumenat públic: innecessari. Telefonia:

Mapa Hort d’Esplai Biniatrum



Foto aèria Biniatrum



9.6 SANT FRANCESC A. PARÀMETRES URBANÍSTICS

superfície d’actuació: 60.628 m2 Data d’inici Anys 80 Número de parcel·les afectades 20 (segons dades de cadastre) Superfície de la parcel·la predominant: 1.500 m2 Número de edificacions afectades: 19 Referència cadastral: Inclòs en els polígons 2 i 4 de Ferreries.

1. LOCALITZACIÓ I ACCÉS El nucli es localitza al nord del nucli urbà de Ferreries i s’accedeix pel camí de Marcona. 2. MORFOLOGIA I TIPOLOGIA El nucli es disposa formant una franja allargada, que resta dividida pel camí que dóna accés a les parcel·les. 3. GRAU DE CONSOLIDACIÓ El grau d’ocupació del territori és mitjà. Les edificacions existents són de mida petita. 4. ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT El nucli té 20 parcel·les de diversa mida. 5. CARACTERÍSTIQUES DELS USUARIS Les parcel·les són de titularitat privada 6. CONDICIONS DE LES EDIFICACIONS Cases d’eines i algunes construccions de major entitat en bon estat de conservació, d’uns 30 m2 de superfície. 7. USOS Zona d’oci, conreus agrícoles marginals d’esplai. 8. MEDI AMBIENT I PAISATGE El nucli es troba a l’interior de l’ANEI Me-17. Limita per l’est amb un alzinar. Aquest costat del nucli, poc consolidat per l’edificació, es caracteritza pel seu fort pendent. 9. DIAGNÒSTIC Valor Ecològic i Territorial: Alt Valor Paisatgístic: Alt Valor Productiu Agrari: Mitjà




Xarxa viària: vials amb paviment de terra compactada i grava. Aigua (obtenció i servei): Existeixen varis pous a la zona Xarxa de sanejament: Inexistent. Les edificacions compten amb fosses sèptiques Xarxa elèctrica: Inexistent. Algunes parcel·les disposen de sistemes alternatius de subministrament elèctric (plaques solars). Enllumenat públic: Inexistent Telefonia: Inexistent


Xarxa viària: Aigua (obtenció i servei): Xarxa de sanejament: Xarxa elèctrica: Enllumenat públic: Telefonia:

Mapa Hort d’Esplai Sant Francesc



Foto aèria Sant Francesc



9.7 REVOLT DES CABRER A. PARÀMETRES URBANÍSTICS

superfície d’actuació: 26.650 m2 Data d’inici Indeterminada Número de parcel·les afectades 28 (segons dades de cadastre) Superfície de la parcel·la predominant: 1.000 m2 Número de edificacions afectades: 15 Referència cadastral: Inclòs en el polígon 3 de Ferreries.

1. LOCALITZACIÓ I ACCÉS El nucli es localitza al nord del nucli urbà de Ferreries i limita amb el sòl urbà 2. MORFOLOGIA I TIPOLOGIA Les parcel·les s’adapten al fort pendent del terreny, mitjançant la formació de margals, que donen una imatge molt característica a la zona. 3. GRAU DE CONSOLIDACIÓ El grau d’ocupació del territori és mitjà. 4. ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT El nucli té 28 parcel·les de mida uniforme. 5. CARACTERÍSTIQUES DELS USUARIS Petits propietaris. 6. CONDICIONS DE LES EDIFICACIONS Cases d’eines de diversa mida i petits magatzems, fruit de la autoconstrucció, principalment. Algunes edificacions daten de la primera meitat del segle XX. 7. USOS Zona d’oci, conreus agrícoles marginals d’esplai. 8. MEDI AMBIENT I PAISATGE El nucli limita al nord amb l’ANEI Me-17. L’orografia del terreny està caracteritzada per un fort pendent descendent cap el sud. 9. DIAGNÒSTIC Valor Ecològic i Territorial: Alt Valor Paisatgístic: Alt Valor Productiu Agrari: Mitjà




Xarxa viària: vials amb paviment de terra compactada Aigua (obtenció i servei): Existeixen varis pous a la zona Xarxa de sanejament: Inexistent. Xarxa elèctrica: Inexistent. Enllumenat públic: Inexistent Telefonia: Inexistent


Xarxa viària: Aigua (obtenció i servei): Xarxa de sanejament: Xarxa elèctrica: Enllumenat públic: Telefonia:



Mapa Hort d’Esplai Revolt des Cabrer

Foto aèria Revolt des Cabrer



9.8 SON MERCER A. PARÀMETRES URBANÍSTICS

superfície d’actuació: 49.701 m2 Data d’inici Indeterminat Número de parcel·les afectades 20 (segons dades de cadastre) Superfície de la parcel·la predominant: 2.000 m2 Número de edificacions afectades: 22 Referència cadastral: Inclòs en el polígon 5 de Ferreries.

1. LOCALITZACIÓ I ACCÉS El nucli es localitza al sud del nucli de Ferreries, junt a la carretera Me-20 de Ferreries a es Migjorn, des de la qual s’accedeix al mateix. La seva localització és molt pròxima al límit dels dos termes municipals. 2. MORFOLOGIA I TIPOLOGIA Conjunt d’edificacions aïllades distribuïdes en parcel·les que s’ubiquen sobre el vessant d’un turó. 3. GRAU DE CONSOLIDACIÓ El grau d’ocupació del territori és mitjà. 4. ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT Es suposa que la propietat s’ha fragmentat en els darrers anys, però, segons dades del cadastre existeixen 5 úniques parcel·les. 5. CARACTERÍSTIQUES DELS USUARIS Petits propietaris, residents ocasionals. 6. CONDICIONS DE LES EDIFICACIONS Diversa. Cases d’eines i petits habitatges, alguns fruit de l’autoconstrucció. 7. USOS Zona d’oci, conreus agrícoles marginals d’esplai. Residència ocasional. 8. MEDI AMBIENT I PAISATGE El nucli es troba a envoltat per alzinars protegits. 9. DIAGNÒSTIC Valor Ecològic i Territorial: Alt Valor Paisatgístic: Alt Valor Productiu Agrari: Mitjà




Xarxa viària: L’eix viari principal presenta en els trams de màxima pendent paviment amb base de formigó. La resta de trams són de terra compactada. Aigua (obtenció i servei): Existeixen varis pous a la zona i petites xarxes de distribució. Xarxa de sanejament: Inexistent. algunes edificacions compten amb fosses sèptiques Xarxa elèctrica: Inexistent. les edificacions disposen de sistemes alternatius de subministrament elèctric (plaques solars, generadors eòlics). Enllumenat públic: Inexistent Telefonia: Inexistent


Xarxa viària: millorar el paviment en alguns trams i el sistema de drenatge en el vial principal. Aigua (obtenció i servei): optimitzar les xarxes de conducció per evitar pèrdues innecessàries. Xarxa de sanejament: Xarxa elèctrica: estudiar la potenciació d’energies alternatives. Enllumenat públic: Telefonia:



Mapa Hort d’Esplai Son Mercer



Foto aèria Son Mercer



Per l’equip redactor,

Palma, gener de 2007.

Josep Manchado José Antonio Aguiló Geògraf Arquitecte

REVISIÓ DEL PGOU I ADAPTACIÓ AL PLA … · SRP Sòl Rústic Protegit UA Unitat d’Actuació ZMT...

Documents

Transcript of REVISIÓ DEL PGOU I ADAPTACIÓ AL PLA … · SRP Sòl Rústic Protegit UA Unitat d’Actuació ZMT...