Revista Àgora número 1

25
ÀGORA La revista del CFPA Mestre Esteve, núm. 1. Tercera etapa (tardor/hivern 2014) Nou curs, nous reptes, noves noves il·lusions

description

Revista de l'escola d'adults Mestre Esteve, Sant Feliu de Llobregat

Transcript of Revista Àgora número 1

Page 1: Revista Àgora número 1

ÀGORALa revista del CFPA Mestre Esteve, núm. 1. Tercera etapa (tardor/hivern 2014)

“Nou curs,

nous reptes,

noves noves

il·lusions”

Page 2: Revista Àgora número 1

EDITORIAL

Àgora Pàg 1.

“Nou curs, nous reptes, noves il·lusions ”, amb aquesta declaració d’intencionses presenta el primer número de la revista Àgora d’enguany.

Ja fa uns mesos que es va iniciar aquest curs 2014-15 i, a aquestes alçades, jatenim elements per valorar com s’han anat materialitzant part dels reptes i lesil·lusions amb què el vam començar.Hem pogut donar la benvinguda oficial al nou curs amb una conferència inaugurala l’Auditori del Palau Falguera a càrrec de l’excalde de la ciutat Àngel Merino,llicenciat en Filosofia i Filologia Romànica i amb molta experiència en el móneducatiu.A la conferència, l’Àngel Merino va parlar de la dimensió educadora de Sant Feliui, en aquest sentit, ens va animar a conèixer totes les oportunitats que la ciutatofereix. També va aprofitar per reclamar als responsables locals "sensibilitat perpercebre les necessitats educatives, els desitjos col·lectius i les opinions de laciutadania”.L’Àngel Merino va fer èmfasi en la importància de l’educació “com a procés queens acompanya tota la vida i que constitueix un dret bàsic” i que “ a mésconeixements, més llibertat “.Abans i després del seu discurs, Juan Colaj, alumne de l'escola d'adults i tambéAbans i després del seu discurs, Juan Colaj, alumne de l'escola d'adults i tambéde l'Escola Municipal de Música, va interpretar al piano unes peces musicals.L’acte va acabar amb un refrigeri preparat per l’Associació d’Amics de l’Escola.Amb aquest acte també donàvem la benvinguda a l’equip docent a la ManoliMuñoz ,que torna al Mestre Esteve, i el Joan Capdet, i celebràvem que el RaülSáez i la Maimé Rivas podien continuar fent tasques de suport i col·laboració alcentre, gràcies al conveni signat per l’associació Amics de l’Escola Mestre Esteveamb el Departament d’Educació de l’Ajuntament de Sant Feliu per desenvolupar elprojecte Campus.

Durant el primer trimestre ens hem dedicat principalment a situar-nos a les aulesi hem celebrat dates significatives com la del dia contra la violència de gènere,que ens va deixar l’escola empaperada de mans; hem convidat a fer xerrades detemes relacionats amb la salut, la lluita contra el sexisme i la seguretat a entitatscom el CAS, els mossos d’esquadra, etc..També hem tingut celebracions festives. Cal destacar la celebració de la festa deNadal. Coincidint amb aquestes dates, els joves de GES van disputar un partit defutbol amb el repte de tornar al camp a final de curs, aquesta vegada amb un rivalextern.

Page 3: Revista Àgora número 1

EDITORIAL

Àgora Pàg 2.

Ara, iniciat el segon trimestre hem fet una primera excursió. El primer indret haestat Reus, per descobrir les seves obres modernistes, potser menys conegudesperò no per això menys interessants. La sortida va ser un èxit.

També es comencen a conèixer les propostes d’altres entitats respecte adispositius d’inserció laboral i oportunitats de continuar estudis. Visitar els ciclesformatius als IES és una de les activitats programades i un bon moment per anarperfilant nous objectius de cara al curs següent.

Ja que ens ha tocat viure una realitat complexa i canviant i que hem donat elprimer pas per a continuar formant-nos, no hem de deixar de cercar oportunitatsper realitzar activitats que ens permetin créixer i compartir amb d’altres.En tot això, l’escola té la il·lusió i el repte més gran, que és el d’acompanyar-vos iajudar-vos a aconseguir el vostre objectiu. Bon trimestre.

Page 4: Revista Àgora número 1

L’ESCOLA A LA WEB: “MOODLE”

Àgora Pàg 3.

Com heu pogut comprovar l’espai web de l’escola “Moodle” ha canviat d’aparença, tot ique és molt semblant al que hi havia abans ara té un millor accés als continguts i espresenta tot amb més claredat...

El “Moodle” és una eina molt útil per posar-nos al dia i seguir les classes que hem perdut,també és un espai per poder-nos comunicar amb el professorat i compartir i aclarirdubtes amb la resta de companyes i companys.A més és un lloc on podem trobar notícies interessants i espais molt útils com ara “l’espaid’orientació acadèmica i laboral” on pots trobar recursos i eines per desenvolupar el teuprojecte de vida a nivell formatiu i laboral.També hi ha enllaços al Blog de l’escola i les xarxes socials on també pots trobar lanostra escola.A dins també trobaràs un espai dedicat a la revista amb un fòrum de participació obert atotes les persones que vulguin participar o simplement llegir les opinions i les idees.Ah! i recorda que també pots pujar els teus arxius de text, imatges, o posar-te encontacte amb nosaltres.

.

Page 5: Revista Àgora número 1

Àgora Pàg 4.

Hem d’agrair a totes i tots els companys i companyes dels cursos de GES I i II matí ivespre la seva col·laboració. També felicitar als professors que ens han fet més fàcil lafeina per poder dur a terme la nostra exposició de mans amb missatges reivindicatiuscontra la violència de gènere.

.

NOTÍCIES: 25 N

.GRÀCIES A TOTES I A TOTS

Page 6: Revista Àgora número 1

Àgora Pàg 5.

El 25 de novembre va ser declarat diainternacional contra la violència degènere el juliol de 1981 , en el contextdel primer Encuentro Feminista deLatinoamérica y del Caribe celebrat aBogotà (Colòmbia). En aquestatrobada les dones van denunciar laviolència de gènere en l'àmbit domèstici la violació i l'assetjament sexual enl'àmbit dels governs, incloent-hi latortura i els abusos que patien moltespresoneres polítiques.Es va escollir aquest dia percommemorar el violent assassinat deles germanes Mirabal (Patria, Minerva iMaria Teresa), tres activistes polítiquesassassinades el 25 de novembre de1960 mentre anaven a Puerto Plata avisitar els seus marits empresonats, en

NOTÍCIES: 25 N. HISTÒRIA

visitar els seus marits empresonats, enmans de la policia secreta del dictadorRafael Trujillo a la RepúblicaDominicana. Dedé, que viu a Bèlgica,és l'única germana que ha sobreviscut.Els seus cadàvers destrossats vanaparèixer al fons d'un barranc. Per almoviment popular i feminista de laRepública Dominicana, històricament,aquestes dones han simbolitzat la lluitai la resistència. El 1999, l'ONU vadonar caràcter oficial a aquesta data.

.

.

Page 7: Revista Àgora número 1

Àgora Pàg 6.

El dia 27 de novembre els alumnes deGES van poder gaudir d’una xerrada/debatsobre els estereotips a la pantalla per fer-nos una idea de quin paper representenles dones als mitjans de comunicació. Laxerrada va ser a càrrec de “Drac Màgic”una Cooperativa Promotora de MitjansAudiovisuals i que ofereixen serveiseducatius relacionats amb el cinema i lapublicitat.La xerrada va ser presentada per laRegidora delegada de Dones i polítiquesd’igualtat de l’Ajuntament Sra. ConcepciónFernández González. Cal resaltar que laregidora ha estat Membre del Consell deDones del Baix Llobregat i del Ple delConsell Nacional de Dones de Catalunya,també ha estat dinamitzadora de laFundació Domicilia i, durant 13 anys,presidenta del Casal de la Dona de SantFeliu de Llobregat.

NOTÍCIES: 25 N. XERRADA ESTEREOTIPS TV

També es trobava la tècnica municipal de ladona, Sra. Miriam Paz, que va participaractivament en el debat.La xerrada va ser il·lustrada amb l’anàlisid’“spots” publicitaris i fragments depel·lícules i posava en evidència moltsFeliu de Llobregat.

.

pel·lícules i posava en evidència moltsfactors que ni tan sols es poden veure, peròno menys importants.La participació dels alumnes va ser moltenriquidora. Van donar els seus punts devista diversos i opinions, de vegades nogaire ortodoxes.Valorem la xerrada molt positivament i somdel parer que, a poc a poc, les coses s’hande equiparar en temes de gènere per teniruna societat més justa on totes i tots podemgaudir de les mateixes oportunitats.

Estereotip : Conjunt d'idees que un grup o una societat obté a partir de les normes o dels patrons culturals prèviament establerts.

Page 8: Revista Àgora número 1

NOTÍCIES: CANDIDATS CONSELL ESCOLAR

Àgora Pàg 7.

Aquests companys van ser els 4 candidats per a l’elecció d’un representant de l’alumnatal consell escolar. José García Rosa de GES II vespre, Maria Dolors Giménez Arquerod’Anglès i Informàtica, Miguel Medina Polaina, de GES I vespre, i María AparecidaPereira Mattos de GES II vespre.

“Yo concibo la escuela como un lugar en el que el respeto es una palabra esencial: respeto a los compañeros, al profesorado…”

“Animo a tothom que vingueu i, si ja hi sou, a continuar. El que t’aporta el fet de venir a l’escola d’adults, no té

José García Rosa

fet de venir a l’escola d’adults, no té preu”

“La escuela no es un lugar únicamente para estudiar, hay

también unas obligaciones”

“Yo apuesto por la Cultura Escolar y la Cultura Popular, las dos

fusionadas hacen que lo sencillo se magnifique y cree la Educación”

Maria Dolors Giménez Arquero

Miguel Medina Polaina

María Aparecida Pereira Mattos

Page 9: Revista Àgora número 1

NOTÍCIES: ELECCIONS CONSELL ESCOLAR

Àgora Pàg 8.

El darrer 28 de novembre van tenir lloc les votacions per escollir el representant del’alumnatde la nostra escola al Consell Escolar. La jornada va anar amb total normalitat i,encara que la gent es va implicar i va exercir el seu dret al vot, hem de destacar quejustament aquell dia hi havia molts alumnes que no tenien classe, però tot i això laparticipació va ser força bona.

Donem les gràcies als membres de la mesa electoral Jessica García Benito, PAGS matí,i Mª Carmen de Andrés Carballo COMPETIC II vespre. La presidenta de la mesa eral’Olga Vázquez la nostra directora i també va col·laborar el nostre Integrador social RaúlSáez.

Page 10: Revista Àgora número 1

NOTÍCIES: ELECCIONS CONSELL ESCOLAR

Àgora Pàg 9.

Després de fer el recompte de vots va sortirguanyadora la Maria Dolors Giménez amb52 vots i serà la representant de l’alumnat alConsell Escolar. José García Rosa vaobtenir 33 vots, la Cyça Pereira 34 i enMiguel Medina 27. Donem les gràcies a laresta de candidats per la seva implicació ifelicitem la Dolors per la seva nova tasca.

Què és el consell

escolar?És l'òrgan de govern del centre educatiu, ja sigui de primària, secundària o adults.Està format per representants del personal docent, del personal d'administració iEstà format per representants del personal docent, del personal d'administració iserveis, dels pares i mares, de l'associació de pares i mares, dels alumnes i unrepresentant de l'Ajuntament. Els representants surten elegits per votació.Les seves funcions són, entre d’altres:•Aprovar el pressupost del centre, fer-ne el seguiment i aprovar-ne la liquidació.•Aprovar el reglament de règim intern del centre.•Promoure la conservació i renovació de les instal·lacions i material escolar.•Analitzar i valorar el funcionament general del centre, l'evolució del rendimentescolar.

•Elaborar un informe que s'inclou en la memòria anual.

Page 11: Revista Àgora número 1

PARTIT DE FUTBOL NADALENC

Àgora Pàg 10.

El divendres 19 de desembre de 2014va tenir lloc un fet històric a la nostraescola... La idea va sortir de la classede GES I matí, i va ser organitzar unpartit de futbol entre les classes deGES I i GES II. Hem de ressaltar quealtres anys altres alumnes ja havien fetaquesta proposta però aquest 2014 haestat l’any que s’ha dut a terme.Hem de dir que l’experiència ha estatmolt satisfactòria per la participació deles companyes i companys i laimplicació que van mostrar tots plegats.Va ser un partit net, sa i molt divertit. Alfinal es va decidir tot a la tanda depenals i van sortir tots guanyadors!!!Esperem amb moltes ganes el següentpartit que serà per fi de curs. Unaabraçada molt forta a tots.

Page 12: Revista Àgora número 1

REPORTATGE: AFECTATS PER LA TALIDOMIDA

Àgora Pàg 11.

La talidomida és un fàrmac teratogènic(que provoca malformacions congènites),que va ser receptat entre els anys 1956 i1963 com a sedant i com a calmant deles nàusees durant els tres primers mesosde l'embaràs . Com a sedant va tenir ungran èxit popular, ja que no causavagairebé cap efecte secundari i en casd'ingestió massiva no era letal. Aquestmedicament va provocar milers denaixements de nadons afectats dedysmelia (del grec dys, "falta", i melos,"membre"); és a dir, naixien sense braçoso sense cames o, en els casos mésextrems, sense els quatre membres.La talidomida afectava els fetus de duesmaneres: bé que la mare prengués elmedicament directament com a sedant ocalmant de nàusees o que el pare elprengués, ja que la talidomida afectal'esperma i transmet els efectes nocius jal'esperma i transmet els efectes nocius jaen el moment de la concepció. Quan esvan comprovar els efectes teratogènics delmedicament, aquest va ser retirat ambmés o menys celeritat en els països onhavia estat receptat sota diferents noms.Espanya va ser dels últims estats a retirar-lo l'any 1963.

Portada “LIFE” en espanyol setembre 1962Font: http://www.todocoleccion.net

Imatge fàrmacFont: http://www.farmedicalcorp.com

Page 13: Revista Àgora número 1

REPORTATGE: AFECTATS PER LA TALIDOMIDA

Àgora Pàg 12.

JUICIO TALIDOMIDA

El juicio por las malformaciones producidas por el uso del medicamentoTalidomida, utilizado durante las décadas de los 50 y 60 en España, hacomenzado este lunes en el juzgado número 90 de primera Instancia de Madridcon la declaración del representante de la empresa encargada de distribuir elfármaco hasta su retirada del mercado. A preguntas del abogado de la acusación,Ignacio Martínez, el representante de Medina ha señalado que el fármaco quecomercializaba Grünenthal no estaba indicado para mujeres embarazadas,aunque tampoco se las excluía en la información facilitada en el prospecto,porque no había concienciación sobre este tipo de indicaciones. Según se hapodido saber en la sesión del juicio a través de la documentación aportada, oncedías después de conocer las sospechas sobre la relación que la Talidomida podíatener en la aparición de malformaciones en los recién nacidos cuyas madreshabían consumido el fármaco, la farmacéutica decidió la retirada delmedicamento, que salió del mercado. Las mujeres de la foto somos afectadas dela medicación de talidomida. También estamos muy disgustadas porque nosdenegado la sentencia.

Page 14: Revista Àgora número 1

REPORTATGE: AFECTATS PER LA TALIDOMIDA

Àgora Pàg 13

Cuando mi madre se quedoembarazada le dieron las pastillas deSoftenon, el feto se quedo deformadoen las 4 extremidades. Peromi madre siempre me ha estadoayudando en mi situación, y yo estoyagradecida de tener una madre.Cuando yo era muy pequeña mi madreme ayudó a leer y escribir, a pintarcuadros y hacer punto de cruz ymacramé. También llevaba unosaparatos en las piernas y en brazos.Por eso no pude ir al colegio, porqueiba a rehabilitación todos los días.Cuando yo estaba en casa hacía punto

SOFÍA

Cuando yo estaba en casa hacía puntode cruz y ahora pinto cuadros al óleo,también hago informática. También mehizo espabilarme en mi situación mifamilia. Yo ahora estoy muy satisfechade haberme espabilado desde muypequeña hasta ahora, estando en sillade ruedas de motor. Cuando yo tenía24 años empecé a vivir en unaresidencia en Barcelona.En el Enrique Granados yo estuvehasta 17 años viviendo en la residenciade la llar Joan Trías. Yo ahora estoyviviendo en la residencia de Sant Feliuy tengo muchos amigos y amigas yestoy muy feliz viviendo en Sant Feliude Llobregat.

TE DAMOS LAS GRACIAS POR COMPARTIR TU

HISTORIA CON NOSOTROS

Page 15: Revista Àgora número 1

OPINIÓ

Àgora Pàg 14.

Estic cansat d’escoltar que si els quetenen el poder són uns corruptes perhaver-se apropiat d’algun euro quepassava per les seves mans i si nopassava feia que passes. Ja està bé deculptabilitzar-los a tots. Encara sort queaquestes persones fan oïdes sordes atota la informació que els arriba per totsels mitjans i que els jutges i fiscals nofan cas al poble, que pel que sembla,està una mica indignat i malament esfica contra ells, sembla que el pobleestà avorrit i no té una altra cosa a ferque manifestar-se per gairebé tot. Encomptes d’estar recolzant al partit quevan votar a les urnes i va sortirdemocràticament triat per la majoriad’ells.

Javier Regalado GES II matí

Érase una vez un niño, que quería ser famoso, Nicolás se llamaba, y cámarachupaba, cada vez que le dejaban. Niño resabido, repelente y prepotente, peromás dulce y con más carisma que el mismísimo presidente.Solo veinte añitos tenía, pero ¡MÁS QUE LATÍN SABÍA!... Fotos y “selfies” pordoquier, con un puñado de políticos, no lo quieras tú saber: Rajoy, Zapatero, Aznary los que te puedas imaginar. Tanta labia tenía, que todos le creían, hasta unacena con el Rey, en Galicia se inventó que casi todo el mundo creyó y, fijaos, quehasta su mano besó. Coches oficiales, escolta personal… ¿qué más quieres,chaval? Ojitos azules, carita de bueno… estafador y embustero, pero, al menos,no nos ha robado nuestro dinero. Dentro de poco saldrá contando toda su historia,por televisión, ya lo verás.

Sonia Rodríguez GES II matí

Page 16: Revista Àgora número 1

OPINIÓ

Àgora Pàg 15.

¿HACEMOS BUEN USO DE LAS REDES SOCIALES?¿EL WHATSAPP ES UN MEDIO DE RELACIÓN SOCIAL?

Los nuevos y no tan nuevos medios de chats y redes “sociales” a través del móvilo del ordenador tienen cada vez a más gente enganchada.Cada vez más gente de diferentes edades tienen cuentas en “las redes sociales” yno digo que esté mal pero, ¿hemos pensado alguna vez en los efectos negativosque esto puede tener? Sin darnos cuenta a la hora de crear la “cuenta”introducimos información personal, fotos, creencias, ideología, etc., de tal maneraque nos quedamos “desnudos”. Dejamos toda nuestra privacidad en manos deunos cuantos que en algún momento pueden usar esa información en nuestracontra.Si tomamos como ejemplo “Facebook”, mucha gente no sabe las condiciones delcontrato, y si no lo sabe es porque casi nadie lee las condiciones que al principiotenemos que aceptar. En dicho contrato pone claramente que autorizamos a“Facebook” a que tenga acceso y derecho sobre todo el contenido de la cuentaque estamos a punto de crear o hemos creado. En otras palabras, lo que se subea “Facebook” se queda en “Facebook” para siempre. Da igual que en undeterminado momento decidamos darnos de baja, da igual que borremos ladeterminado momento decidamos darnos de baja, da igual que borremos lacuenta, la información se queda allí. Todo lo que hemos subido, todo lo quehemos hablado con nuestros amigos, toda nuestra privacidad queda almacenadade tal manera que, si en algún momento alguien decide usar esa información,para bien o para mal, tendrá pleno acceso a ella.Jóvenes, adultos e incluso niños que casi no son capaces de leer, tienen “cuentas”en todas o casi todas las redes sociales, disponen de teléfono móvil con conexióna internet, se instalan la aplicación “whatsapp” que es una comunicación por chaty se pasan las horas pulsando teclas y “hablando”, si se puede decir hablar, contodos los amigos y amigas. ¿A esto se le llama relaciones sociales?Recientemente, tomando un café en una terraza, en la mesa de al lado había ungrupo de chicos y chicas. Al mirarlos vi que cada uno de ellos estaba con suteléfono móvil haciendo algo, lo curioso es que no hablaban entre ellos, selimitaban al móvil, supongo que “whatsappeando” con otros. ¿Qué hacen juntos sino se hacen ni caso? En todo el tiempo que estuve, apenas les escuché hablarentre ellos… ¡vaya forma absurda de fomentar las relaciones! Una vez alguien medijo que a través del “whatsapp” es más fácil mandar a la mierda a otra persona:quizás sea eso, nos escondemos detrás de una aplicación para decir lo que deotra manera no tendríamos valor, se nos olvida hasta el escribir. Gracias a lasaplicaciones de mensajería nos comemos las palabras, las abreviaturas opalabras cortadas han pasado a formar parte de nuestra cultura, las empleamoshasta para hacer los deberes del colegio o los exámenes, estamos retrocediendoen ortografía a marchas forzadas.

Page 17: Revista Àgora número 1

OPINIÓ

Àgora Pàg 16.

No entiendo nada, con lo bonito que es hablar con una persona cara a caracompartiendo un café o lo que sea, mirar a los ojos de la persona con la quehablamos, ver las reacciones a lo que se le cuenta, si dice la verdad o nos miente,el tono de voz al hablar, el sentimiento en las palabras, ver si de verdad sienteaprecio. ¿Por qué tanta gente prefiere una pantalla fría, sin ojos, sin expresión ysin sentimientos para poder comunicarse? Hoy en día para hablar con nuestrosamigos lo tenemos más fácil hacerlo a través de las redes sociales queencontrarnos en persona, y es una pena. Vamos por la calle con los ojos pegadosal móvil, sin darnos cuenta de lo que nos rodea, chocando unos con otros,perdiéndonos lo maravilloso que es la observación. Nos hemos convertido enesclavos de una tecnología muy útil como es el teléfono móvil o el ordenador, quedeberían ser para estar comunicados en caso de necesidad o buscar informaciónsobre algo relevante. A los que les pregunto me dicen que es una forma de quedarcon gente, pero si estáis juntos y no os habláis, cada uno está chateando conquien no está, ¿para qué quedar, si no se hablan cara a cara?Hace unos años en Egipto hubo una revuelta. Gracias a esa revuelta Egipto se“liberó” de esa tiranía. Lo interesante de todo esto es que el inicio fue a través deunos mensajes en Facebook, toda esa gente salió a la calle a pedir la dimisión deMubarak. Por la presión del pueblo el líder de Egipto tuvo que retirarse dejando elMubarak. Por la presión del pueblo el líder de Egipto tuvo que retirarse dejando elpaís en manos de quien sea.¿Quién inició esto? ¿Realmente fue la voluntad del pueblo o simplemente ha sidouna influencia externa y manipulación en masa aprovechando que la gente estabadisconforme?Nunca sabremos la verdad, pero sí podemos saber una cosa: la “potencia” quetienen las redes sociales, lo fácil que es manipular a la gente que está todo el díaenganchada, lo fácil que entregamos toda nuestra privacidad e ideales y lo pocoinformados que estamos.Imaginemos por un momento que alguien pueda juntar todas estas redes socialesy acceder a toda la información. ¿Os dais cuenta lo fácil que lo tendrían parapoder manipular, cambiar ideologías, hacer callar ciertos grupos que puedan llegara molestar? Nos hemos entregado por completo sin pensar en qué repercusionespuede tener esto, sin pensar en los efectos negativos que puede traer.Quizás nunca pase esto, pero puede ser que sí, y ese día nos quedaremostotalmente desnudos, fáciles de manipular y fáciles de desinformar.Si una red social tuvo poder para derrocar un gobierno, la misma red puede haceresto al revés. Pueden hacer que se instalen nuevos gobiernos, pueden hacer quenuestra voluntad y nuestros ideales sean “ajustados”, de tal manera queasimilemos esas ideas como si fueran nuestras, y todo esto porque sabenexactamente dónde tienen que “intervenir”, qué tienen que modificar para queestemos contentos. Les hemos puesto todo en bandeja, saben qué

Page 18: Revista Àgora número 1

OPINIÓ

Àgora Pàg 17.

comemos, con quién comemos, a qué hora comemos, si somos vegetarianos o noy los ejemplos siguen, saben todo lo que tienen que saber para hacerlo.Hemos convertido las redes sociales en un medio de manipulación en masa ytodo esto lo hemos hecho con nuestra voluntad. Si hasta ahora lo tenían fácil, sihasta ahora lo único que tenían que hacer era mantener el “desequilibrio defuerzas”, ahora les hemos entregado el medio para poder conseguirlo másfácilmente.Vivimos en un sueño, vivimos medio atontados por todo lo que se nos dice,asimilamos ideas inducidas por la tele o internet como si fueran nuestras, ya notenemos voluntad, somos cada vez más débiles, ya no sabemos lo que queremosy todo esto porque nos tienen estudiados, nos conocen tanto que sabenexactamente qué “hueso nos tienen que tirar” para estar contentos y mover lacola. ¿Cuánta publicidad te has encontrado en tu e-mail referente a páginasvisitadas? ¿Cómo conocen tus hábitos de navegación? ¿Quién ha facilitado tucorreo a estas empresas de publicidad? ¿Con qué interés?Nos hemos convertido en perros de unos amos sin corazón, sin sentimientos, conel único ideal de tener a las masas “contentas” con muy poco y entregarles todo loque tenemos. Nos quitan el dinero, nos quitan el trabajo, nos han quitado laprivacidad, prácticamente todo, no dejemos que nos quiten el alma y el únicoprivacidad, prácticamente todo, no dejemos que nos quiten el alma y el únicosentimiento que nos hace humanos, el amor y la relación interhumana. Nodejemos que destrocen el concepto de relación personal, a favor de una pantallade ordenador o de un teléfono móvil, hablemos mirándonos a los ojos ydemostremos nuestros sentimientos reales, sin escondernos.Escucha, lee, infórmate, comenta, cuestiona, analiza, saca tus conclusiones, nocreas todo lo que te viene a través de una pantalla como lo único real,seguramente hay un punto de manipulación. Volvamos a la autentica relaciónsocial, hablando cara a cara, compartiendo una cerveza, riéndonos de verdad, nocon emoticonos o con ja, ja, debatiendo un punto de vista, buscando un punto deacuerdo, pero sin escondernos, siendo auténticos, siendo humanos.

José Ramón Pareja López. GES II

Page 19: Revista Àgora número 1

HISTÒRIA. MANUEL VENTURA PAGS

Àgora Pàg 18.

HISTÒRIA DE SANT FELIUSEGONA PART

Els romans es van mantenir a Sant Feliu de Llobregat fins el s. III dC, quan es vaestablir la crisis amb els pobles germànics de l’ interior del Imperi i al arrelamentde la Cristiandat a Sant Feliu de Llobregat.Tot i no tenir restes de l’ època visigoda a Sant Feliu, sabem que van continuar elhabitat i explotacions agrícoles.Als segles X i XI Sant Feliu tenia un topònim d’ origen romà; Ticiano.Dos topònims que ens informen sobre la presència musulmana a Sant Feliu:Campodemoro (1068) i Almúnia.Però el topònim Sant Feliu no apareix de forma escrita fins a l'any 1002 ( 28 d’Agost), en què és recollit com a Sancti Felicis, en un document dipositat almonestir de Sant Cugat del Vallès . L'origen d'aquesta denominació eral'existència d'una ermita dedicada a aquest sant.L'expansió del feudalisme durant el segle XII Sant Feliu va passar a ser territorisenyorial, primer dels comtes de Barcelona i després dels Durfort i de la PiaAlmoina, la vila es va desenvolupar al voltant de les dues capelles, Sant Llorenç- ila de Sant Pere ,on es troba l'actual Ajuntament.la de Sant Pere ,on es troba l'actual Ajuntament.La conquesta musulmana d'aquestes terres, l'any 718, posà fi a l’administracióromana.L'any 801 el fill de Carlemany, Lluis el Pietós conquerí Barcelona i la posà sota laprotecció de l’ imperi carolingi a Sant Feliu de Llobregat.A principis del segle XIII, la població de Sant Feliu va créixer i la indústria artesanava tenir més activitat.Al 1243 el termes parroquials de Sant Joan Despí,Sant Just Desvern, Sant Vicençdels Horts i Santa Creu d’Olorda formaven un territori: La senyoria de Sant Feliu,que encara no tenia parròquia i depenia de les dues primeres.Els senyors de Sant Feliu administraven justícia en el seu territori i tenien elsmonopolis sobre la farga, el forn i la carnisseria. A partir del segle XV també vadisposar d'hostal.Durant el segles XVI i XVII, Sant Feliu va continuar sent un poble de pagèssotmès al règim senyorial. Però durant aquests segles va créixer demogràficamenta partir de l'arribada de població procedent de França, i, urbanísticament, com aconseqüència de la construcció de moltes cases al camí ral (actual carrer deFalguera).Nous grups de la burgesia barcelonina van invertir en l'adquisició de propietats aSant Feliu i les van explotar amb un caràcter més marcadament capitalista. Ensón exemple els Falguera (segle XVII), els Gònima i els Armenteres (segle XVIII).L'any 1524 es fundà l'església parroquial de Sant Llorenç (derruïda durant laguerra civil i reconstruïda en el seu mateix lloc posteriorment). Fins aleshores SantFeliu depenia de les parròquies veïnes de Sant Just Desvern i Sant Joan Despí.

Page 20: Revista Àgora número 1

VISIONARIS. JOSÉ AMBROSIO

Àgora Pàg 19.

DOS ANCIANOS PRONOSTICAN LA CRISIS

Dos hombres hablan acerca de la gente que gasta más de lo que tiene y predicensus graves consecuencias.Hay un video en la red en el que se muestra a dos ancianos de Soria hablandoacerca de economía y prediciendo la crisis económica de Europa, se haconvertido en “trending topic” esto ocurría precisamente cuando se informaba quela zona euro caía por segunda vez en recesión desde 2007.Con un estilo sencillo y ejemplos de economía cotidiana Isidro y Moisés hablabande los errores que cometen actualmente aquellos que compran por encima de susposibilidades, y que finalmente han dado lugar a la crisis económica actual.“Esto va a terminar mal. Pero que muy mal”, pronosticaban los ancianos.“La gente joven no hace más que derrochar y luego no tienen” afirmaban, “piden40 millones para un piso y se creen que salen de la gorra y luego como no lopagan…al embargo”, resaltaban.“Economia no hace falta estudiar: si el hombre que gana cinco euros se gastaseis, ya se ha jodido la economía, la economía tiene que venir por uno mismo:ganar cinco y gastar uno”, decía Isidro. Asimismo, los españoles llaman la tenciónsobre los créditos, el endeudamiento, pero sobretodo el ahorro.sobre los créditos, el endeudamiento, pero sobretodo el ahorro.Decía un tío mío: “no hay bien que siempre dure”. De lo malo a lo bueno se vabien, pero de lo bueno a lo malo !Ay que mal se va¡ y es lo que va avenir”pronosticó Isidro.El video fue grabado en el 2007 para un documental que finalmente quedó en unproyecto fallido de Juan Zarza y Olga La torre. Años más tarde, los autores handecidido rescatar esta conversación que deja una lección muy clara, y que hemosaprendido quizás tarde. “ si no tiene no gaste”.Esto es una verdad como un templo, la economía tiene que empezar en nuestracasa.

ENLLAÇ AL VIDEO:

Page 21: Revista Àgora número 1

HISTÒRIES

Àgora Pàg 20.

LA CONFIANZA¡¡Es necesario confiar para poder amar con libertad!!

Cuando di mi primer soplo de oxígeno, lloré con toda la fuerza que mis pulmonespodían.El tacto de su piel en mi rostro, su voz dulce y melodiosa, estos ojos tan dulces...me llenó de paz y tranquilidad. Yo, un recién llegado a este mundo, frágil yimpotente, completamente, dependiente, comprendí, al insuflar mi alimento queestaba seguro... y de fondo, mi oído escuchaba el sonido de un pum, pum, pum...el sonido tan familiar del corazón de mi madre.

La confianza básica se construye a través de la relación. Es decir, desde quenacemos el desarrollo de la confianza básica evoluciona a través de los vínculos.Nacemos predispuestos a confiar, no por elección, sino por ley vital, que esproteger la supervivencia. En la vida adulta, de alguna manera estamos marcadospor la atención y cuidados de nuestros progenitores. Y de ello depende nuestropor la atención y cuidados de nuestros progenitores. Y de ello depende nuestroequilibrio emocional, y la tan importante autoestima.

En nuestra memoria existencial todo queda registrado de una forma consciente oinconsciente. Dentro de este aprendizaje tenemos que luchar para superar lasbarreras y los desafíos; creando la madurez necesaria, para no convertirnos enseres sufrientes, superar los miedos y valorar tu sabiduría personal.

Como decía Paulo Coello: ¡Tenemos que saber cuál es nuestra historiapersonal!

Luchar y creer en ella, ¡te hace sentir tu esencia en estado puro!La confianza tiene que ver con confiar en alguien, en tener fe.La confianza compartida debería ser sagrada .De hecho lo considero unos de los vínculos más importantes en la relación, poreso la lealtad es una virtud ética.¡Es necesario confiar para poder AMAR en libertad!

“El miedo llamó a la puerta.La confianza abrió y fuera no había nadie.”

Cyça Mattos. GES II vespre

Page 22: Revista Àgora número 1

HISTÒRIES

Àgora Pàg 21.

EL DESIG DE SER ESPECIALEl desig de ser especial és el substitut de l’amor. Sempre hem volgut serespecials, diferents, hem volgut i volem que algú ens tracti de forma diferent o ensmiri de forma diferent. Ja de petits, quan algun adult ens deia “tu ets especial odiferent”, o “tu ho fas millor que l’altre”, o “ets més maco que l’altre” ens feia sentirimportants, sense adonar-nos de quan dolorós pot arribar a ser aquest desig.Pel fet de creure que ets especial pots tenir molts enemics, doncs creus serdiferent i no igual. Qualsevol classe de diferència imposa diferents ordres derealitat i una ineludible necessitat de jutjar.Creure’s especial comporta fer comparacions i les comparacions son unmecanisme de l’ego, i no pas de l’Amor, que mai les fa.Per a tot aquell que es creu especial, la veritat té un missatge diferent i unsignificat diferent, però, com podria ser que la veritat fos diferent per a cadapersona?El desig de ser especial és el gran dictador de les decisions errònies. Ser especialés una postura que requereix defensa. Doncs allò en que l’altre s’ha de convertirperquè tu puguis seguir sent especial és una il·lusió. Llavors s’ha d’atacar aquellque es “pitjor” que tu, de forma que el teu especialisme pugui perpetuar-se a costade la seva derrota. Ja que el fet de ser especial suposa un triomf i aquesta victòriade la seva derrota. Ja que el fet de ser especial suposa un triomf i aquesta victòriaconstitueix la destrucció i la humiliació de l’altre.Podries odiar a l’altre si fos igual que tu? Podries atacar-lo si te n’adonessis quecamines amb ell cap a una mateixa meta? No faries tot el possible per ajudar-lo siveiessis que el seu triomf és el teu propi triomf? Te n’adones que el teu desig deser especial et converteix en el seu enemic? El fet de ser especial mai es potcompartir, doncs depèn de metes que només tu pots aconseguir i que ell mai had’assolir, ja que d’una altra manera la teva meta es veuria en perill. Aquí ell no potsinó ser el teu enemic. Mai no podrà haver-hi pau entre els que són diferents. Peròell és el teu amic, precisament perquè sou el mateix. Tractar de ser especialsempre t’ocasionarà dolor.Com pots reconèixer la teva vàlua mentre et domini el desig de ser especial? Notractis de convertir el teu especialisme en la veritat, doncs si ho fossis, estariesveritablement perdut.Tots els que es consideren especials estan adormits, envoltats per un món debellesa que no poden veure: la llibertat, la pau, la felicitat, l’amor, es troben aquí,ara, però els ulls que estan encegats no poden veure la veritat, estan perduts en elsomni i esclaus del desig de voler ser especial. En lloc d’això, estigues agraït queel teu germà i tu sigueu el mateix, perquè el que es veritat respecte a ell ha de serveritat respecte a tu.Continues creient que tu vols ser especial?

Dolors Giménez Anglès 2

Page 23: Revista Àgora número 1

HISTÒRIES

Àgora Pàg 22.

MI TEORÍA SOBRE LA MUERTETodos conocemos nuestra fecha de nacimiento. De hecho, disponemos deinfinidad de documentos en donde consta. En cambio, no tenemos ningún otroque especifique nuestra fecha de caducidad (a Dios gracias).Tenemos la certeza de nuestra muerte y la pregunta es siempre la misma. ¿Quépasa cuando uno muere? ¿A dónde vamos después? ¿Qué ocurre con todasesas personas? ¿Quizás están en otra dimensión? ¿Se reencarnan?¿Simplemente se convierten en polvo y ese es el final de todo?Si una persona fallece ya mayor, pensamos que es ley de vida. Ha tenido unaexistencia larga, mejor o peor pero, al fin y al cabo, una vida.Pero también están aquéllos que no tienen la suerte de vivir largos años, que nohan podido disfrutar de nada, de poder crear una familia o, incluso, dejan estemundo con pocos años de edad.Que injusticia ¿verdad?La verdad es que para todas estas preguntas no existen respuestas.Respecto de todo esto, yo tengo mi propia teoría.Creo que cuando alguien fallece, en ese mismo instante nace en otro lugar oincluso en el mismo en donde ha vivido y adquiere otra identidad, se convierte enotra persona y reinicia el ciclo de la vida una vez más.otra persona y reinicia el ciclo de la vida una vez más.Siempre somos los mismos en este mundo. ¿Alguien recuerda no haber vivido?Todos nuestros recuerdos son de momentos de vida.A todos nos ha pasado alguna vez reconocer con todo lujo de detalles algún lugaren el cual nunca antes has estado... que extraño! Y no menos curioso es vivir unasituación que te resulta muy familiar y desconoces la causa de esa sensación.Los entendidos en la materia denominan estos sucesos con el nombre de DÉJÀVU (ya visto).Para mí se trata de recordar parte de una vida anterior.Cuando un bebé nace todos sonríen y él llora...Cuando alguien muere, todos lloran y él ¿sonríe...?Ahí os dejo esto para que reflexionéis y ¡que cada uno piense lo que quiera!

Tris Competic 2

Page 24: Revista Àgora número 1

POESIA: JOSÉ AMBROSIO

Àgora Pàg 23.

UN JUBILADO EN SANT FELIU

A Sant Feliu yo vineen el año setenta y trescon mi mujer y dos hijos

y otra que nació después.

En el colegio no había plazasporque hubo mucha inmigración,

los llevaban a Barcelonahasta que el curso terminó.

Cuanto ha cambiado Sant Feliude cuarenta años acá,

hoy tiene escuelas para todoshasta para los de la tercera edad.

Se han hecho muchas cosasy no se para de hacer,

Se ha arreglado el Palau Falgueraque es una maravilla,

lo compró el Ayuntamientoy se gastó unas perrilas.

Tiene un patio muy hermosoque hoy se puede disfrutar,

con los nietos y los abuelos y los padres cuando están.

Se hizo el parque Llobregattambién costó un dineral,

porque a los propietarios de las fincas les tuvieron que indemnizar..

Hicieron la residencia de ancianosen la calle Jaume Riba,y no se para de hacer,

eso es una buena señalque aquí se vive muy bien.

Se ha arreglado la rieracon sacrificio y trabajo,

hoy se puede pasear por ellacon orgullo y desparpajo.

Tiene diecinueve barriosque los carteros conocen bien,con sus carros bien cargados

para que las cartas lleguen bien.

La plaza Falgueraera de la vecindad,

la donamos al Ayuntamientopara poderla arreglar.

Ya la tenemos arregladade ella estamos disfrutando,con los hijos y los abuelosy banco para sentarnos.

en la calle Jaume Riba,allí están recogidos

en la última etapa de sus vidas.

Hoy yo estoy contentode vivir en Sant Feliu,

mis hijos están trabajandoporque se lo han merecido..

Que bonito es Sant feliucuando salgo a pasear,,

aunque no he nacido en éllo tengo que respetar.

Soy un hombre jubiladoparado no puedo estar,

quería hacer algo en la vidapara dejar de pensar.

Escribo esta poesíacon alegría y salero,

dedicada a Sant Feliuporque a esta ciudad la quiero..

Page 25: Revista Àgora número 1

ESPAI “SELFIE”

Àgora Pàg 24.

VOLS QUE ET CONEGUIN ELS TEUS COMPANYS?

T’AGRADA FER-TE “SELFIES” DIVERTITS I CURIOSOS i COMPARTIR-LOS?

SI PENSES QUE EL TEU “SELFIE” POT SER LA “BOMBA” NO HO DUBTIS, ENVIA'NS-LO

A: [email protected]

I VEURÀS EL TEU “SELFIE” A LA REVISTA DE L’ESCOLA...

NOTA: RECORDA QUE NOMÉS PODREM PUBLICAR EL TEU “SELFIE” SI HAS SIGNAT L’AUTORITZACIÓ DE DRETS

D’IMATGE .