Revista Claror Sports nº31
-
Upload
fundacio-claror -
Category
Documents
-
view
233 -
download
1
description
Transcript of Revista Claror Sports nº31
Gaudir d'una boca sana i un atractiu somriure requereix unes cures mínimes: • I
· Raspallar-se les dents després de cada àpat · Una revisió periòdica al dentista · Una higiene bucal (quan el professional ho indiqui)
Als Instituts Odontològics Associats trobarà tots els serveis especialitzats en tractaments dentals:
Odontologia general i conservadora Periodòncia Pròtesi fixa i extraïble Ortodòncia
Estètica dental Cirurgia maxil·lo-facial Implantologia ATM
Sedació
La més alta tecnologia i un quadre mèdic qualificat ens permeten oferir un servei ràpid i totalment garantit.
avan(atges Sistema de finançament
-----------'------.......-;...---"""'--'-----------... .......... ___ a la seva mida
- 1 a visita, consulta i revisió - 1a visita d'ortodòncia (aparell corrector) - Radiografies intrabucals - Extraccions simples - Higiene bucal-neteja + revisió (per sessió) - Urgències* - Resta dels tractaments
Gratuïta Gratuïta
Gratuïtes 3.000 Ptes. 3.000 Ptes. 3.000 Ptes.
20% Dte. * Gratuïtes en cas de realitzar tot el tractament en qualsevol dels nostres centres
Preus especials als abonats i familiars
INSTITUTS, _' ___ 4. ~fs~~T2+~GICS FUNDACiÓ CLAROR http://www.ioa.es E-mail: [email protected]
s u M LA PORTADA Revista Tot Claror
Núm. 31, III època
Octubre- Novembre 2001
A R I
Les altres portades
OPINiÓ 2. Articles de Joan Clos, Katy Carreras, Albert Batlle i Joana Céspedes 4. Entrevista curta: Jaume Guillamet, Degà de la facultat de periodisme de la UPF
ENTREVISTA
6. Gervasio Deferr, gimnasta
SALUT
10. La fangoteràpia
DIETÈTICA
12. Et falta ferro?
MENSSANA
14. Com planificar-se l'estudi
REPORTATGE
16. Talassoteràpia: els beneficis del mar
SOCIETAT
21. Globalització o antiglobalització?
24. LLEURE: LLIBRES, MÚSICA, CINEMA ...
28. GUIA DE SERVEIS i COMPRES
31. NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR
30. Inauguració del Poliesportiu Marítim 34. Comença la temporada d'activitats 36. Nou Can Caralleu 39. El Fòrum Claror planifica la temporada
40. FETS I GENT
40. Rubén Petilo, el taxista solidari
GERVASIO DEFERR El campió olímpic en la catego
ria de salt als Jocs de Sydney ja
pensa en les olimpíades que se
celebraran a Atenes el 2004.
Deferr té una petita espina cla
vada perquè anava a per la me
dalla en la categoria de terra i la
va obtenir en la de salt. En la
propera competició espera ob
tenir les dues, però sap que haurà
de seguir entrenant dur per po
der classificar-se de nou .
MOVIMENT ANTIGLOBALlTZAClÓ Des de fa mesos, sentim a parlar
en els mitjans de comunicació
sobre la globalització i els movi
ments antiglobalització. Però pot
ser sabem molt poques coses so
bre aquest nou ordre econòmic
que s'està imposant avui dia en
la majoria de països del món i
també desconeixem quines són
.1QfClAROR 1 .... .,.. .. 'oncIIIdO~ Mlh. tl",,-.naw.br1l'"
GLOBALITZACIÓ O ANTIGLOBALITZACIÓ
les reivindicacions d'aquests grups Com fer un món millor? que demanen canvis.
S'I NAUGURA EL MARíTIM
El dissabte 29 de setembre s'inaugurarà el Poliesportiu Marí
tim, la quarta instal·lació gestio
nada per la Fundació Claror, i que
es convertirà en el primer centre
de talassoteràpia de Catalunya .
Piscines amb aigua de mar i efec
tes mecànics, piscines d'aigua
dolça, gimnàs, activitats dirigides,
un ampli ventall de serveis de
salut. .. que fan del Marítim un
centre esportiu diferent.
"",a' ¡¡¡O ili ¡¡;;¡¡¡I;II; ¡¡1i!I
.tOTClAlOIt tdlodop .. lo F. ndodOCl.". NoIm.Jt""lIIb .. "" .......... JIICI I
INAUGURACiÓ: 29 SETEMBRE
li!,
POLIESPORTIU o CEN "!'RL .. 'I:: TALASSOTERÀPI A i§.iM·"·,;,,·U·······diM
_ ()p=in=io~~ __________________________________ __
()TOT CLAROR Tercera època
Número 31 Octubre-Novembre 2001
Tiratge: 17.000 exemplars Imprès en paper ecològic Dipòsit legal: B 28124-84
REDACCiÓ I ADMINISTRACIÓ:
Sardenya, 335, baixos 08025- Barcelona
Tel. 93 476 13 90. Fax 93 476 13 96 www.claror.org
E-mail: totclaror @claror.org
CONSELL EOITORIAL :
Joan IIxaso, Jordi Cabanes, Núria Borràs, Eduard Franco, Pedro Andreu , Nèstor Vilella, Albert Giménez, Àngels Güell , Sergi Larripa, Ester Benach.
DIRECTOR: Sergi Larripa
COORDINACIÓ, REDACCiÓ I TANCAMENT:
Ester Benach
REDACCIÓ:
Daniel Gomez Albert Giménez (Salut)
M. Dolors Villanueva (Dietètica) Laia Franco (Cultura i Cooperació)
Miquel Garcia (Passatemps)
COL ' LABORADORS:
Carme Giménez (Ment sana) Mariona Violan (Salut)
CORRECCiÓ LlNGÜrSnCA :
Ariadna Viñas
SECRETARIA I DOCUMENTACiÓ
Teresa Blanch
PUBLICITAT:
Josep Llurs Vide
FOTOMECÀNICA I IMPRESSiÓ:
PcGrafic - IMGESA
DISTRIBUCIÓ:
Mencor
TOT CLAROR és una revista oberta a tetes les opinions. Per això no necessàriament comparteix les opinions expressades al~ articles signats, que són responsabilitat de l'autor.
Entitat editora
FUNDACiÓ CLAROR
Sardenya, 337, entresòl 2a. 08025 Barcelona Tel. 93476 1390 Fax 93 476 13 91
E-mail : cOr1l1unicacio @claror.org Web: www .cl~ror .org ,
PRESIDENTA
Joana Céspedes
SECRETARI
Jordi Cabanes
PATRONS:
Montserrat Bastida, Consol Martí, Basili Pérez, Àngel
Garcia, Héctor C. Silveïra, Gemma Vilaró, Jordi Alonso i
Julieta Aiberas . .
DIRECTOR GENERAL EN FUNCIONS
Eduard Franco
DIRECTORS O' INSTAL' LACIÓ:
ESPORTIU CLAROR:
Núria Borràs POLIESPORTIU SAGRADA FAMILIA:
Manel Cercòs POLIESPORTIU MARITIM:
Pedro Andreu Nou CAN CARALLEU:
Néstor Vilella
2 TOT CLAROR
Katy Carreras-Moysi, Re!lidora del Ois/riC/e de Ciu/o/ Vella
Ba rce lona té el privilegi de ser una ciutat que viu de cara al mar, un Mediterra
ni que la banya i que li dóna el seu caràcter tan especial. Els barcelonins i els visitants gaudeixen del mar no només a l'estiu, quan els amants de l bany i de l sol o mplen les pl atges de Barcelona, sinó en qualsevol estació de l'any, quan s'hi
apropen per sentir l'olor de la M editerrània.
Ara la Barceloneta, el bar
ri més mariner de la nostra ciutat, disposa d'una instal·lació única, que ens permetrà, encara més, gaudir del mar a Barce lo na. El
Poliesport iu M arítim, de t itularitat municipal i gestionat p er la Fundació Claror,
compta rà amb el primer ce ntre t alasso-Iúdi c d e Barce lona, és a dir, el pri-
·La Barceloneta reforça la seva
vocació marítima
mer centre que farà activi
tats esportives, d'esbarjo i de relaxació amb aigua de mar.
Amb aquest nou equipament, la ciutat i el barri de la Barce loneta guanyen una instal·lació esportiva amb la vocació explícita d'estar molt
lligada a l'entorn geogràfic on està ubicada. El Poliesportiu
M arítim s'afegeix a l'oferta d ' i nstal ·lac ions esportives
munici pals, però, a més, ofereix la possibilitat de gaudir dels benefièis de l'aigua de mar i disposa d'una conne
xió d irecta amb la platja. La
combinació perfecta entre una modern a instal·lació i un magníf ic entorn natural es posa a l'abast dels ciutadans per unir-se a la gran oferta lúdica i esportiva de la Barcelo
neta. El nou Poliesportiu
M arítim és una instal
lació que, de ben segur, tindrà molt d 'atractiu per als ve'lns i ve'lnes de la Barceloneta i també per a la resta dels barcelonins. Per tot això, desitjo a la Fundació Claror un gran èxit en la
gestió d'aquest poliesportiu, un èxit del que ja ha gaudit en la seva trajectòria com a entitat gesto ra d 'a ltres
instal·lacions esportives de la nostra ci utat.
Enhorabona a tots els que
han participat en aquest projecte i a tots els ciutadans i ciutadanes que gaudiran del Poliesportiu Marítim!
i! , Una cosa és "gaudir la ma amb la talassoteràpia ... i una altra venir a la piscina amb la ràdio, a sombrilla i el cubata, eh!"
____ _ _ _________ _ Opinió
Joan Clos, Alcalde de Barr:elona
Barcelona compta des d 'a ra amb un Centre de Talassoteràpia en el marc del Poliesportiu Marítim, de titularitat municipal i gesti onat per la Fundació Claror; una entitat de llarga tradició a casa nostra en la promoció de l'esport, la cultura i el lleure.
Aqu est nou ce ntre té com a virtuts el fet que és el primer que s' instal.la a Barce lona i Catalunya i que es troba situat en un espai que en els darrers anys ha estat objecte de la més gran transformació urbanística de la ci utat. Un espai que veurà incrementat el seu valor afegit amb el Parc de Rece rca Bi o mèdi ca de Barcelona, que es previst inaugurar l'any 2003.
Talassoteràpia: benvinguda a
Barcelona/
Era hora que Barcelona comptés amb un centre ínt imament lligat a la nostra cultura maríti ma. Aprofitar els efectes terapèutics de l'a igua de mar ens ha de reportar més salut i benestar, a la vegada que aconseguim un equipament lúdicesportiu de primera línia.
Amb aqu esta nova instal.lació i el conjunt de millores que s'han fet i encara resten per fe r a l'antiga piscina de la Barceloneta -el pavelló poliesportiu serà una realitat també el 2003-la ciutat guanya en qualitat de vida. No deixem passar l'oportunitat de gaudir-ne.
Joana Céspedes, Presidenla de la Fundació Claror
Marítim: més esport, més Salut i més Lleure/!!
La Fundació Claror és una entitat sense ànim de lucre que fomenta des de l'any 1982 (inicialment en forma jurídica de Cooperal!iva) l'esport, la cultura, la salut i el lleure entre els seus abonats i usuaris en general.
Va néixer, impulsada pels pares i mestres de l'escola Sagrada Familia ubicada en el barri del mateix nom, amb una profunda voluntat de servei dirigida tant a l'àmbit d'on procedia com a la societat en general.
Actualment gestiona l'Esportiu Claror (districte de Gràcia), Poliesportiu Sagrada Famt1ia (districte de l'Eixample) i Nou Can Caralleu (districte de Sarrià-Sant Gervasi), aquest últim en associació conjunta amb l'Universitat Ramon Llull i el Gentre Excursionista de Catalunya, amb un total d'uns 30.000 socis i usuaris.
Ara arribem a la Barceloneta (districte de Ciutat Vella) amb el Poliesportiu Marítim. La instal'lació, que ha tingut un procés de construcció complex, té un contingut diferent a les que estem gestionant actualment. I la inaugurem amb la mateixa ¡¡ 'lusi6 i ganes de servir de sempre, esperant que d'aquí pocs mesos els abonats al Poliesportiu Marítim estiguin complaguts de formar part del "Claror" i satisfets de la seva instal·lació.
Albert Batlle Regidor d'Esports i Relacions ¡nstitucionals
Ajuntament Barcelona, i Diputat ·President de l'Atea d'Esports de la Diputació de Barcelona
La ci utat de Barcelona viu una
autèntica explosió cie la pràctica
esportiva. Estar clar que, cacla cop
més, són diversos el motius pels
quals es fa esport; així una con
sequència ci i recte d'aquest fet és
que la competició ha deixat cie
ser l'objectiu principal de la pràc
tica esportiva.
Són moltes les persones que
pract iquen esport amb l'objec
ti u de millorar la qualitat de vida, per la qual cosa l'esport s'ha con
vertit amb un element de socia
li tzació, no ja tan sols dels més
joves sina també cie les perso
nes grans. En l'actuali tat estem
assistin t a un increment impor
tantíss im cie la part ici pació clels
més grans i molt especialment
de les clones en moltes de les
activitats esportives que s'orga
nitzen a la nostra ci utat.
Estar clar que un dels elements
més importants de projecció in
ternacional cie Barcelona ha es
tat la seva vocació de capita l in
ternacional de l'esport. Els Jocs
O límpics van ser el resultat d'una
llarga història en la qual han tin
gut un paper destacat els pioners
de l'esporta casa nostra, que 100
anys enrera varen ser capaços de
posar els fonaments de l'esport
actual.
Barcelona, una ci utat per a l'es
port, compta des d'aquest mes
amb un nou equipament espor
tiu situat en un indret privilegiat
de la ciutat, en el passeig M arí
tim de la Barceloneta, amb accés
directe a la platja. És el pri mer
cent re de Talassoteràp ia a
Catalunya on tots els barcelonins
i barcelonines podrem gaudir de
la pràctica de l'esport.
Com a regidor d'Esports de
l'Ajun tament de Barcelona i di
putat president de l'Àrea d'Esports
de la Diputació de Barcelona us
convido a gaudir d'aquest equi
pament esportiu que ofereix una
àmplia activitat esportiva.
TOT CLAROR 3
_()pl=-nt=-=Ó ______________________________________ __
IJ ENTREVISTA CURTA JAUME GUILLAMET, DEGÀ DE LA FACULTAT DE PERIODISME DE LA UPF
"El periodisme ha deixat de ser un ofici i s'ha convertit en una feina"
Jaume Guillamet va exercir
com a moderador en el dar
rer Fòrum Claror de la tem
porada passada, que tracta-
. va sobre els mitjans de co
municació i la formació dels
joves. Un apassionant debat
en què Guillamet es va ha
ver de mossegar la llengua
perquè s'havia de mantenir
en el seu paper.
El periodisme ha entrat
en un període de crisi?
Sí, perquè estan canviant
moltes coses. El periodisme
del segle XIX és una co.sa,
el del XX, una altra i, lògica
ment, el del XXI en serà una
altra. El que em preocupa és
que el periodisme ha deixat
de ser un ofici i s'ha conver
tit en·una feina. Un ofici im-
plica un cert grau d'autono
mia de l'artesà. La feina, en
canvi, implica un concepte
de dependència.
I què pot fer el periodis
ta per canviar aquesta ten
dència?
Simplement ha de ser res
ponsable, co m el metge,
co m l 'a rquitecte . Tothom,
en cada aspecte de la seva
professió, ha de saber quin
és el seu nucli de principis
profess ionals i ha d'actuar
segons aquest nucli.
Quin creu que és el mit
jà de comunicació del futur?
Tots, no crec que en des
aparegui cap. Res no ha des
aparegut en la històri a, tot
continua. El que hi ha són
fórmules diferents . No és
veritat, per exemple, que la
premsa estigui en cri si. Hi
ha més premsa que l]1ai.
Vosaltres feu una publicació,
això és premsa i la gent ho
llegeix. Els diaris sí que es
tan en crisi, però això no vol
dir que desapareguin. Segu
rament, hauran de ser més
petits, no han de donar tan
tes notíci es ; s' han de
reubicar.
Quina creu que ha de
ser la funció dels mitjans
de comunicació en la for
mació de la gent jove?
El s mitj ans ten en una
funció formativa, i no no
més per a la gent jove sinó
per a tothom . I dic per a
tothom perquè el mó n
d'ara és un món en què la
formació és perman ent.
Sempre hem d'estar a punt
per saber coses noves, però
aquesta funció ha quedat
oblidada. Ara som en l 'a l
tra banda del pèndol ...
Hem passat d ' uns mitjans
molt contro lats al liberalis
me exagerat.
És a dir, que ara els mit
jans estan controlats pels
grans poders econòmics?
Sempre ho han estat, però
el poder més important és
el polític, perquè és qui n'es
tableix el marc. D.G.
DENQUESTA Barcelona ha de permetre la construcció de grans gratacels?
~VI ALARCÓN 20 anys
Jo no tindria cap problema, perquè els edificis importants donen a conèixer les ciutats. Si volem ser una de les ciutats capdavanteres i, en aquest sel'1tit hem d'adaptar-nos, endavant.
4 TOT CLAROR
., ' ANTONIA GIMÉNEZ
75 anys
Per a la imatge de la ciutat suposo que ha de ser bonic, però jo no hi aniria a viure ni que me'l regalessin, perquè em fan por les alçades. Seria maco perquè faria contrast amb les cases baixes de Barcelona.
LLuïSA GARcíA 47 anys
Els edificis alts no es destinen a habitatges, sinó a despatxos. I, en aquest moment, a Barcelona calen habitatges tutelats per a la gent gran, de lloguer per als joves, i només es fan despatxos.
LORENZO HEREDlA 22 anys
A mi no m'agradaria, a pesar que s'adequaria. a la imatge . de la Barcelona de després dels Jocs Olímpics. Els gratacels són sinònim d'aglomeracions i jo prefereixo la Barcelona de la gent d'aquí.
NÚRIA BRUGUERA 18 anys
Depèn de la zona. Si en un barri es concentressin els gratacels, d 'acord, però si en van posant per tot arreu, no. Perquè redl!Jirien l'espai verd o l'espai reservat per a equipaments.
I t
Córcega 371 08037 Barcelona T93 207 73 03 F 93 207 79 67 [email protected] www.orthos.es
Únlco centro reconocldo por la
'V FEDERACiÓ CATAlANA
DE GIMNÀSTICA
Escuela de Fitness
. . Preparador Físico Deportivo
Monitor de Musculación
y Culturismo
Personal Trainer
Master Personal Trainer
Nutrición Deportiva
Monitor de Aeróbic. Nivel 11
Monitor de Step
Monitor de Gimnasia Postura I
Monitor de Actividad Física
para 3a edad
Monitor de Ciclo .ndoor
Monitor de Aqua Gym
Escuela de Terapias
T~ 21 anys, una medalla d'or en els Jocs Olímpics de Sidney en la final de salt i una llarga carrera per davant. Gervasio Deferr reconeix que el seu pas pel Superdome de Sydney li ha canviat la vida, però ja pensa en Atenes 2004. El gimnasta català toca de peus a terra i és conscient que s'ha d'esforçar en cadascuna de les competicions en què participi a partir d'ara per poder tornar a classificarse. I no ho té fàcil perquè les molèsties que pateix a l'espatlla el poden apartar dels Mundials d'aquest mes d'octubre.
Entrevista: Dani Gómez
JOVENTUT DAURADA Com afrontes els Mundials de
Gimnàstica? . Encara estic esperant els resultats mèdics d'unes proves que em vaig fer a l'espatlla i, clar, fins que no sàpiga res hauré d'estar amb la incògnita. A mi sempre m'h~ agradat competir i, si puc estar allà, ho agafaré amb ganes.
Ara tens més pressió que mai per seguir aconseguint victòries?
No! La medalla dels Jocs Olímpics no és una pressió, sinó una motivació
6 TOT CLAROR
per seguir intentar guanyant. La responsabilitat se l'ha de fixar cadascú, no te la poden imposar. Si no, és quan vénen les pressions . .
I Alfredo Hueto, el teu entrenador, ara t'exigeix més?
El meu entrenador sempre ha estat molt important en la meva carrera esportiva perquè, evidentment, ha estat qui l'ha conduïda. Per tant, ell sabrà com ha de portar-me ara i no considero si m'està pressionant més o menys, el que tinc en compte és si ho està
fent bé o no. I jo crec que, fins ara, ho ha fet bé.
Ara, quan participes en una competició, on tens totes les esperances posades, en la prova de terra o en la de salt?
Allà on competeixi, en els aparells on competeixi, intentaré guanyar.
Però en els jocs tu et pensaves poder aconseguir una medalla en la prova de terra i no pas en la de salt.
Jo anava a guanyar la prova de terra i, després, la de salt ja veuríem si la
____ ____ ____________ Entrevista
"No vas a uns Jocs Olímpics perquè t'ho regalin, t'has de classificar. No ens podem prendre les altres competicions com si ja estiguessin superades"
guanyava o no. Sempre havia t ingut
esperances en les dues, però no tot
hom sap tantes coses de gimnàstica com
per poder determinar si sóc especiali s
ta en una o en l'a ltra . En terra tenia
possibili tats i les va ig desaprofitar; no
vaig guanyar en un lloc, però almenys
ho vaig aconseguir en un altre. Almenys
em vaig endur una medalla!
Com vas encaixar el teu error en la prova de terra?
AI prin cipi molt malament, però
amb l'ajuda de la família, l'entrenador
i els companys vam sortir endavant.
Va ser aquesta sensació la que et va ajudar a obtenir la medalla en
salt, perquè pensaves que ja no tenies res a perdre?
Jo vaig sortir com sem
pre, a competir, i a fer
ho de la millor manera
poss ibl e; des prés, que
passi el que Déu vulgui.
Jo no pensava "Si ho fa ig així
guanyo i si no, no". Pensava:
"Fes-ho el millor que sàpigues i
ja està; si guanyes, perfecte, i si
Un nen inquiet Gervasio Deferr ha d'estar molt agrai't a la seva mare Patricia perquè va ser
ella qui el va apuntar a un gimnàs quan ell tan sols tenia cinc anys. ''Anava fent tombarelles pel carrer - explica Gervasio- i una senyora que era erltrenadora de gimnàstica em va veure, li ho va comentar a la mare 'i ella va cret¿re que era una bona idea ". "w¡ pensar que era més segur que ho fes en un gimnàs que no pas al carrer", afegeix.
El primer lloc on va entrar en contacte amb la gimnàstica i els aparells va ser el Centre de Tecnificicaci6 de la Federaci6 Catalana de Gimnàstica. Ben aviat va començar a destacar, i li van fer proves a La Foixarda, on va estar entrenantse fins als onze anys. El CAR de Sant Cugat del Vallès va ser la següent parada i, de moment, ha estat l'última. 'És casa meva, hi porto nou anys i atià m 'han passat moltíssimes coses 'importants en la meva vida, bones 'i dolentes '~
El seus pares, nascuts a l'Argentina i emigrats a Barcelona l'any 1976, sempre li han donat suport perquè es dediqués a la gimnàstica. 'Sempre han estat amb mi en totes les decisions, tant o més que l'entrenador'; assegura. Un suport que no va faltar, tampoc, quan es va veure obligat a deixar els estudis amb 17 anys, a segon de BUP, per haver d'anar a Madrid a preparar el Campionat del M6n de Lausana. Els quatre mesos que havia d'estar entrenant-se coincidien amb època d'exàmens i no ho podia compaginar. Un any després, el 1998, aquests sacrificis van obtenir la primera recompensa quan es va proclamar campi6 d'Europa de terra en categoria junior. Poc després arribaria la seva confirmaci6 entre l'elit de la gimnàstica amb una medalla de plata en el Mundial de 'fianjin.
No et fa por haver aconseguit una victòria tant important amb només 19 anys?
Per a mi és una satisfacció i un or
gull, no és una cosa que m'hagi de fer
por. Si vaig saber afrontar el moment
de la competició haig de saber afron
tar el moment del resultat.
Els Jocs Olímpics de Sidney t'han canviat la vida?
És clar que me l'han canviada. Per
exemple, ara no m'estaries fent aques
ta ent revista. És un cas que se mpre
poso perquè és veritat. Ara la gent em
reconeix pel carrer, em paren, vo len
que vagi a més competicions, a més
exhibicions ... I tot això és gràcies a les
Olimpíades.
En aquell moment eres plenament conscient de tot el que t'estava passant, del que estaves vivint?
liLa medalla dels Jocs Olímpics no és una pressió sinó una motivació per seguir intentar guanyant ll
Sí, sí. Assumia força bé el fet d'estar
allà. Anar a les O limpíades era el resu l
tat de tot el treball dels quinze anys
que porto entrenant-me. I com que fa
tant de temps, és un objectiu molt clar,
i n'era molt co nscient, d 'aquell mo
ment. Guanyar o no era una altra cosa.
Penses en Atenes 2004? I tant! Espero poder-hi participar. Falta
molt i haig de poder arribar-hi; no vas a
uns Jocs O límpics perquè t'ho regalin,
t 'has de classificar. No ens podem pren
dre les altres competicions com si ja
estiguessin superades. Haig de classifi
car-me i després ja pensarem en Atenes.
T'agradaria obtenir les dues medalles?
Evidentment. Seri a massa!
Per què la gimnàstica es passa quatre anys oblidada i és una de les proves de més audiència, juntament amb la natació, en els Jocs Olímpics?
Perquè és quasi tan sacri ficada com
espectacular. A la gent li agrada veure
com és de bonica, i com ho fan de bé
els part icipants. Una altra cosa, però,
és aconseguir fer-ho. I, per aquest mo
tiu , hi ha poca gent i pocs seguidors.
TOT CLAROR 7
_ Entrevista
Com pot entendre el públic le~ diferències de miHèsimes que hi ha en les puntuacions dels gimnastes?
La gent no ve u si un gimnasta és
millor o no, sinó que ho mi re n, ho
aprecien i esperen la nota, co m tot
hom. No és una cosa en què puguin
dir aquest guanyarà i aquest no. Per
què és així, perquè no ens n'informen:
la gimnàstica no surt als mitjans de co
municació. Aleshores, com no l'expli
quen a la gent, no l'entenen en gaire
profunditat.
Els àrbitres són prou objectius? Si ho fan malament, no ho sé. Jo
intento fe r bé la meva feina i espero .,
110 intento fer bé la meva feina i espero que els àrbitres facin bé la seva. El que et puc dir és que hi ha hagut coses que han estat justes i d'altres que no"
8 TOT CLAROR
que ells fac in bé la seva. El que et
puc di r és que hi ha hagut coses que
han estat justes i d'altres que no, com a tot arreu.
Per què si els millors gimnastes catalans, fins ara, heu estat Joaquim Blume i tu, la societat considera que aquest és un esport per a dones?
Perquè és un bon esport per a la
joventut i hi ha gent que considera que
aquest és un bon esport per a les no
ies, igual que el futbol pot ser-ho per
als nois. En edats curtes potser les no
ies es decanten més per la gimnàsti
ca, però moltes ho acaben deixant. I
és que hi ha molt poques gimnastes i
molt pocs gimn astes. Espero qu e
aquesta tendència comenci a canv iar.
Et sents l'hereu de Blume? No. Jo sóc Gervasio Deferr i ja està.
Sóc un gimnasta, i en Blume en va ser
un altre.
Et molesta que et comparin amb ell?
No, és que se' m fa estrany, per
què Joaquim Blume és un mi te i jo
no ho sóc.
Has tingut algun esportista com a referent al llarg de la teva carrera?
Vitali Servo, perquè és l'ú nic que
ha aconseguit sis medalles d'or de vuit
possibles en un es so les O limpíades.
És una passada!
. És difícil ser medalla d'or i ser un jove com qualsevol altre?
Jo he provat d'ensenyar a la gent
que m' intenti ve ure així, com un noi
normal i no com un campió olímpic. I
els qui em coneixen s'han comportat
perfectament amb mi, i m'han seguit
tractant igual. És el millor que em po
dia haver succeït.
Quins sacrificis et suposa ser gimnasta?
Per a mi cap. Hi ha coses que sacri
fiques tant si ets gimnasta, com si has
de treballar, com si has d'estudiar. Jo
haig de fer sacrificis com ve ure poc la
meva fa míli a o estar separat de la
meva gent, perqu è haig de v iatj a r
molt. Esti c molt poc a casa m eva.
Q uan era petit, els meus pares tam
bé van have r de reduir les vaca nces
perquè jo hav ia d 'entrenar-me. Són
Preguntes molt personals
• Una ciutat per viure-hi? Buenos Aires
• Un lloc per anar de viatge? Cuba
• Un plat? Espaguetis
• Un llibre per llegir? Ensayo sobre la ceguera, de
I José Saramago
• Una pel·lícula de cinema? Cara a cara
• Un mitjà per estar informat? La ràdio
• Mar o muntanya? Segons l'ocasió, però mar
• Un cantant o grup musical? Violadores del verso
• Un esportista? Michael J ordan
• Quin personatge històric t'hauria agradat conèixer? Van Gogh
• Què valores més de les persones? La manera de ser
• Si un dia fossis president del Govern o de l'ONU, quina primera decisió prendries? Eliminar ETA de cop
• Dretes o esquerres? Esquerres
• Què t'enduries a una illa deserta? El meu germà
• Un desig confessable? Tornar a quedar campió olímpic
esforços que has de fe r, però que te
nen la seva recompensa.
Com vas decidir que et volies guanyar la vida sent esportista?
Home, realment no sé si em puc
guanyar la vida com a esportista o no.
Però te'n vas adonant a poc a poc. Cada
vegada t'hi veus més involucrat f ins que
un dia dius: "Això és per a mi". Jo vaig
prendre una decisió i va ig fer una sè
rie de coses que m'han permès poder
estar on sóc. Havia de deixar els estu
dis i ho vaig fer; era un dels riscos que
corria perquè, és clar, si em sortia ma
lament, no hauria t ingut ni una cosa ni
l'altra. Però em vaig arriscar i m'ha sor
tit bé.
_ Sa~lu~t~ ______________ ~ ______________________ _
E.B. Els fangs poden estar constituïts per
un mineral o per una mescla, i el seu
ús amb fins terapèutics es basa en les
propietats que presenten segons là
seva compos ició química: l'estructura
dels minerals i la mida de les partícu
les que els formen.
Sorgeixen de la meteorització de
les roques i, en gran part, estan cons
tituïts per silicats, tot i que també po
den estar formats per altres minera ls
com òxids de ferro i d'alumini, ca lci
ta o guix.
Principals propietats
Una de les característiques principals
dels fangs és la seva capacitat d'absorbir
molècules d'aigua, així com ions (fona-' 1
mentalment cations), retenint-los i inter-
DE
La Geoteràpia es basa en la utilització de substàncies minerals per al tractament no farmacològic d 'algunes dolències. Una d 'aquestes substàncies són els fangs, que poden ser de molts tipus segons la seva composició, i que ofereixen beneficis contrastats al nostre organisme.
canviant- los per altres' com el calci, el
magnesi, el potassi, el sodi o l'amoni.
Altres propietats dels fangs són la
gran plasticitat que presenten. Barre
jats amb aigua, formen una pasta que
conserva una gran cohesió, la qual cosa
permet aplicar-l a sense que s'asseq ui
o es trenqui . També la capacitat calo
rífiça (la capacitat per emmagatzemar
la ca lor) n'és una propietat important,
ja que els fangs conserven la ca lor i,
en canvi, la condueixen poc.
Beneficis per a la pell
El pode r abso rbent i d'i ntercanvi
d' ions dels fangs fa que resu lt in antii n
flamato ris i depuratius, qualitats que
els converteixen en idonis per tractar
afeccions de la pell (si no hi ha pro
cessos i nflamatoris aguts).
Així, els fangs poden utilitzar-se en
casos de patologies dermatològiques es
pecífiques com l'acne, la psoriasi i algu
nes dermatitis. També en l'àmbit estè-
tic tenen efectes molt positius, ja que
es fan servir per a les neteges de cutis,
els pee/ings corporals, per equilibrar les
glàndules sebàcies (que dónen un as
pecte greixós a la pell i als cabells), per
millorar el trofisme de la pell, per amortir
l'envelliment cutan i i com a comple
ment en tractaments anticel·lu lítics.
Altres indicacions
A més, la pasta formada pel fang i
l'a igua exerceix una acció esti mulant
general i uns efectes decongestius i an
tiinflamatoris molt positius en casos de
malalties card iovascu lars, del sistema
nerviós i en el tractament local d'arti
cu lacions i problemes de l'aparell lo
comotor com l'artritis, l'artrosi o el reu
matisme crònic.
A nivell intern, fi ns i tot, els fangs
han estat uti li tzats, encara que actual
ment l'avenç de la medicina i els nous
medicaments i tractaments han fet
caure en desús aquesta pràctica.
ULLERES GRADUADES
(10 'Re.vis.ió ,~pt~r:rtètr¡ca Gratuïta úO Adaptació de lentS de
contacte toves i semirígides /. ' . . trO Ulleres graduades .
per a tot tipus d'esports 8.900 ptes.
AMB ANTIRREFLEXANT . ,flRTiVE·R OPTleS 13.990 ptes.
Fin~ .a un ~O% de dte. a tots els sòcls de 1~E.sport;u Claror
I Poliesportiu Sagrada fomllo .. . No QCl.fmu'ab'e amb altre,s ofertes-Sardenya, 365· Tel.l~ax 93 458 39 33 est. +-6.00 I cil. 2.00
, , ...... ' ,
11
Per aconseguir extraure el màxim rendiment d'un tractament calen unes 15 sessions, ja que se1n va augmentant la temperatura i la durada
Pel que fa a aquest ús intern, es
pensava que els fangs eren capaços de
millorar les irritacions intestinals i de
retenir les toxines i bacteris responsa
bles de les alteracions digestives. Una
altra aplicac ió vigent durant molt de
temps ha estat la d'antídot d'alcaloiçles,
morfina, cocaïna i nicotina.
Per últim, els seus beneficis s'han
experimentat fins i tot en an imals, i
s'han usat com a antihelmínti cs per
afavori r l'expu lsió i destrucció de parà
sits intestinals.
Com s'apliquen
La plasticitat dels fangs, empastats i
termalitzats a una temperatura conve
nient/ fa que es puguin aplicar mitjan
çant gases o directament sobre la pell,
perquè s'adapten perfectament al cos.
La temperatura de la pasta oscil·la
. entre els 37 i els 45 Qe, tot i que en
zones molt localitzades on el fang s'apli-
:t~ RADIO ·
-'::COSTA
La Geoteràpia En algunes parts de la terra es concentren mul
titud de substàncies orgàniques fossl1ltzades: minerals, sals i oligoelements que representen qualitats molt beneficioses per a la salut i l'estètica.
Però la utilització de la terra com a agent terapèutic és tan antiga com la hidroteràpia o l'helioteràpia, perquè els nostres avantpassats ja van buscar-hi remeis per curar tota mena de dolències .
Per exemple, la cultura àrab va fer ús de les terres medicinals per al reumatisme i la xinesa, per a les inflamacions. I tant grecs com romans
Salut
van difondre'n les tècniques a través de nombrosos escrits. També, els fangs aplicats en tractaments van ser una necessitat d'assiriS,
babilonis o escites del mar Negre. Diuen, fins i tot, que al segle I aC personatges com la reina Cleopatra els va utilitzar en cosmètica i van arribar a obtenir el control del mar Mort, a fi d'explotar-lo com a zona de repòs i tractaments.
Segons els escrits blblics, Jesús també els emprava per a les curacions, igual que Mahatma Gandhi.
ca de manera parcial l'organisme resis
teix temperatures més elevades, que
poden arribar als 48 Qe. Un cop e l fang s' ha estès
sobre una zona corporal, s'ha d'espe
rar entre 15 i 20 minuts a fi que faci
el seu efecte. Llavors és quan s'obren
els porus cutanis i es dilaten els va
sos de la zona, i és quan es posen
en marxa els mecanismes d'intercanvi
entre els ions del fang i els ions, to
xines i productes ce l' lulars cutanis.
Així, quan es retira el fang també
s'e liminen les cèl' lules mortes i els pro
ductes de rebuig de la pell.
Per aconseguir extraure el màxim ren
diment d'un tractament amb fangs ca
len unes 15 sessions, ja que se'n va aug
mentant progressivament la tempera
tura de l'aplicació i la durada.
MÉS INFORMACIÓ:
CI Mallorca, 435 . 08013 . Barcelona Pàrquing: Mallorca, 433 (mercat) 1è1. 93 455 62 00 . Fax 93 347 84 00
••• i ofertes especials en totes les marques!
_ Dietètica
per Maria Dolors Villanueva, dietista de l'Esportiu Claror
. Des de finals del segle XIX fins fa ben poc, la manca de ferro s'ha identificat sempre amb l'anèmia. Però l'anèmia, si bé és d'origen ferropàtic, no és més que la punta de l'iceberg, la fase més avançada d'un problema més comú i generalitzat.
12 TOT CLAROR
El ferro només està present en l'or
ganisme en quantitats molt petites: al
voltant de 4 grams en l'home i de 2,5
grams en la dona.
Tot i això, té funcions essencials per
a la vida: forma part dels enzims es
sencia ls per al metabolisme ce l·lular,
ja que entra en l'hemogoblina del mús
cul que transporta per la sang l'oxigen
a les cèl·lules.
A nivell general, les quantitats de
ferro que s'han d' ingerir diàriament
han d 'estar ent re els 10 i els 15
mil ' ligrams, tenint en compte que
. dels aliments que mengem només
absorbim un 10% del ferro.
Moments en què cal un suplement
En determinades edats, estats
físics o funcions f isiològiques de la
vida, la necessitat de ferro augmenta
i és co nve ni ent acudir al co nse ll
nutri cional d ' un especia lista que, a
més, ens faci un control analític periò
dic i una dieta de suplementació.
Els principa ls casos en què la ne
cessitat de ferro és particularment ele
vada són en els infants (a causa del
creixement), en les dones en edat de
procrear (per les pèrdues que suposa
la menstruació) i en les dones emba
rassades (per les necessitats de la ges
tació).
També és freqüent a mesura que
ens fem grans, ja que la reducció de
l'ac idesa gàstrica d isminueix la capa
citat d'absorció de l mineral. En al
guns ancians, la manca de ferro pot
derivar fi ns i tot en una anèmia quan
al primer factor es combina una in
sufic ient alimentació fruit de la des
gana i, sobretot, l'escassa ingestió de
proteïnes animals perquè són cares.
A més, hi ha d'altres facto rs que
predisposen a la manca de ferro, com
l'exe rcici físic, les dietes restri ctives
o factors hereditaris.
Si les aportac ions dietètiq ues no
permeten fe r f ront a les necessi tats
individuals és quan es produeix una
carència d 'aquest mineral, les conse
qüències de la qual són la fat iga i, en
el cas de l'esportista, la intolerància a
l'entrenament i la disminució del con
sum d 'oxigen.
Com podem augmentar-ne l'absorció?
Per millorar-n e l'absorció, els ali
ments més idonis són els d'origen ani
mal, com les ca rn s magres i
especialment les vermelles, tot i que
en alguna ocasió el seu consum pot
representar dificultats a l'hora de mas
tegar o en la digestió.
Només absorbim un 10% del ferro ingerit, però els aliments d'origen animal són els que més afavoreixen l'absorció
Els aliments que proporcionen més ferro Els dos aliments més rics en ferro són el cacau pur, que en conté entre 11
i 16 mil'ligrams (mg) per cada 100 grams (g), i el fetge, que en conté entre 11 i 12mg.
També en conté força quantitat el marisc, com els musclos (5-8 mg) o les ostres (6-7 mg)j el peix blau , com les sardines (3-5 mg), i les carns, com el bistec de vaca (2-6 mg), el conill (2-4 mg), la carn de cavall (2-7 mg), la llonza de porc (2-3 mg) i el gall dindi (1-5 mg).
Els vegetals que es poden menjar en abundància, perquè a més de ser rics en ferro són molt pobres en sucres i no contenen colesterol són: els berros (7
mg), el julivert (5-7 mg), els espinacs (4-5 mg), els llegums com les mongetes i les llenties (7-8 mg), els fruits secs com les avellanes i les ametlles (4-7 mg) i els albercocs secs (4-5 mg).
N'hi ha d'altres, com la farina de soja (7-12 mg), la clara d'ou (6-8 mg) o la xocolata (5-6 mg), que també són bones fonts de ferro.
Si piquem entre hores i no volem que això signifiqui un augment de pes, podem prendre 4 prunes o 6 dàtils, que no contenen greix i aporten com a màxim 150 quilocalories. A més, els dàtils ens proporcionen liti i són un molt bon concentrat de minerals, ferro, calci i magnesi.
Per aquest motiu, es recomanen
altres aliments que, units al ferro,
posseeixen una capacitat d'absor
c ió alta i són més fàcils de digerir:
les proteïnes vegetals, com les pro
teïnes de soja, la vitamina C, la
fructosa, l' àcid cítric o la típica ama
nida.
Dietètica
Factors que intervenen en II absorció
L'augmenten: .:. Ferro d'origen animal .:. Presència d'acidesa estomacal .:. Vitan1ina C
.:. Alguns sucres
.:. Dèficit de feno
.:. Embaràs
La disminueixen: .:. Ferro d'origen vegetal .:. Mecli alcalí a l'estómac .:. Te, cafè .:. Fosfats (complexos insolubles le
ferro) .:. Fibra clietètica .:. Calci .:. Excés cie ferro .:. Determinades infeccions i infl a
macions
MÉS INFORMACiÓ:
servei dietètic dels poliesportius Claror, Sagrada Familla i Marítim
Totes les cap.acitats intel·lectives aca
ben afeblint-se sense un entrenament
persistent. Posem per exemple el cà l
cul mental: quan l'ús de les ca lculado
res no estava estès ens vèiem obligats
a sumar, restar, etc., mentalment, cosa
que ens obligava a mantenir aquesta
capacitat en forma. Ara, que molt po
q \.jes vegades ho fem, notem que hem
perdut agilitat i que cada vegada ens
costa més de ca lcular mentalment
amb rapidesa. Així, finalment, una ca
pacitat pot arribar pràctiçament a que
dar atrofiada.
No ens ha d 'estranyar, doncs, que
tant la memòria -molt encertadament
en català diem "fer memòria"- com la
concentració, la comprensió lectora o
l'expressivitat escrita, ens costin d'uti-
14 TOT CLAROR
li tzar si estem força temps sense en
trenar-les. De fet, s'ha demostrat que
les persones jubilades que continuen
actives i ntel·lectual ment triguen molt
més temps a nota r el deteri orament
de les seves capaci tats mentals.
"Entrenar-se" a diari
Hi ha un proverbi xinès que diu : "Si m'es tic tres dies sense estudiar, les meves paraules perden sabor". En el món
de l'esport succee ix el mateix, co m
em deia un jove tennista professional:
"Si estic un dia sense entrenar-me, ja noto que no torno la pilota com voldria; si són dos dies, també ho nota el meu entrenador i, si en són tres, ho nota finalment el públic."
LA CLAU PERA
L1ESTUDI per Carme Giménez i Camins, llicenciada en Psicologia i Grafòloga
La major part dels estudiants no tenen uns hàbits d'estudi adequats, i per això tant el temps com l'esforç esmerçats no donen els resultats desitjats. Saber estudiar és la primera assignatura pendent i aprendre a aprendre és el primer pas per tenir èxiten els estudis.
L'estudiant, per tant, ha de ser cons
cient de la importància d'aquesta per
severança, perquè l'error més freqüent
és voler estudiar els exàmens comen
çant a preparar-los sense el temps su
ficient i voler-ne assimilar els contin
guts de forma precipitada. Com no ha
de ser difícil agafar els llibres després
de setmanes sense estudiar?
Aprendre a estudiar és aprendre a organitzar-se i a concentrar eficaçment les nostres capacitats en un objectiu
"
~ ______________________________________ ]V,[ens sana
Desmitifiquem la in te l ' li gència i
pensem que, per més ben dotada que
estigui, si no va acompanyada d'a ltres
factors de la personalitat com la força
de.voluntat o la motivació, no ens do
narà cap fruit.
Primer hem de llaurar el terreny i des
prés posar-hi la llavor.
Per tot això, ara que co mença el
curs és un bon moment per adreça r
als estudiants, petits, joves i grans, al
guns consells i tècniques per posar en
forma la ment, estudiar millor i assimi
lar amb més efi càcia.
El lloc d'estudi i l'estat d'ànim
1. Per activar la concentració és molt
important que el lloc d 'estudi sigui tran
quil i sense distraccions.
2. Per combatre les distraccions és
bo pensar en les coses positives que
co mporta l 'estud i i la sati sfacció de
treure bons resultats, fins i tot fer-ne
una llista i repassar-la diàriament.
3. Cal vigilar de manera especial l'ús
de la televisió i no deixar que ens ab
sorbeixi , ja que al seu davant el temps
passa molt ràpidament i, en canvi, la
majori a de programes no aporten res
de positiu . En la majoria dels casos és
només una distracció passiva.
En el cas de voler mirar un progra
ma especialment interessant, el millor
és engegar-la just quan comenci i apa
gar-la en el moment que s'acabi .
4. En començar a estudiar, cal estar
Triar un lloc tranquil i sense distraccions i sentir-se segur de les pròpies capacitats és el prim er pas per assolir bons èxits en l'estudi
Per molt intenigents que siguem, les nostres capacitats intel'lectuals poden atrofiar-se si no les entrenem amb assiduïtat
descansat, sentir-se tranquil i confiar
en un mateix i en les pròpies capaci
tats, sense sentiments d 'angoixa o por
que puguin pertorbar-n os.
Una de les passes per aconseguir
ho és no comparar el propi rendiment
amb el dels altres companys o amics,
ja que cal aprendre a gaudir de la prò
pia autosuperació, i del fet de veure
com, a poc a poc, es van assolint ni
vells de comprensió i coneixements que
abans no es tenien. Cada persona té el
seu propi ri tme i, si bé els companys
poden servir com a estímul, la base de
la formació no es pot basar en la supe
ració dels altres, sinó en la superació
d'un mateix.
Planificar els horaris
5. És convenient posar-se a estudiar
sempre a la mateixa hora, elaborant un
horari del temps que es dedicarà a l'es
tudi diari i distribuint la feina que vo
lem realitzar segons el temps que es
pugui dedicar a les diferents matèries.
Per exemple, destinar mitja hora als pro
blemes de matemàtiques, mitja hora a
la redacció de català i mitja hora a re
passar la lliçó d'història.
6. És necessari incloure en l'horari
les pauses, ja que no co nvé estudiar
més de dues hores seguides sense cap
descans. Cal tenir en co mpte, però,
que la pausa no ha de ser gaire llarga,
perquè desconcentra i dispersa l'aten
ció. La cadència de temps de descans
pot ser, per exemple, de 10 o 15 mi
nuts de repòs per cada hora d 'estud i.
Aquesta es tona de repòs es pot
dedicar a fer algun estirament per
destensa r els músc ul s, fe r exe rcic is
respiratori s o de relaxació, ca minar,
menjar o beure, escoltar música, etc.
Entendre més que memoritzar
7. La lectura és un dels pilars fona
mentals del procés d 'aprenentatge, a
més de ser insubstituïble en el perfec
cionament intel·lectual i cultural.
Qualsevol estudi ben fet es basa en
la lectura comprensiva; per tant, abans
de començar un tema nou, és reco
manable una lectura ràpida per tal de
copsar-ne la idea principal i després
to rn a-l o a ll egir, més pausadament,
subratll ant-ne les idees més importants
i cercant al diccionari les paraules que
no s'entenguin per asso lir una bona
comprensió del text.
8. Acostumar-se a fer resums o esque
mes de cada tema és una tècnica que
ajuda a clarificar-lo i a memoritzar-lo.
9. Un cop la lliçó estigui ben apre
sa, és co nvenient repassa r-l a al cap
d'uns di es tot fent-nos preguntes per
saber si l'hem assimilada correctament.
En definitiva, aprendre a estudiar és
aprendre a organitzar-se i a concentrar .
eficaçment les pròpies capacitats en un
objectiu ; per tant, és un aprenentatge
cabdal que ha de servir per a tota la
vida. Qualsevol projecte professional
que es vulgui fe r en el futur no serà
possible sense organització, persistèn
cia i una eficaç concentració de les ca
pacitats. Per tant, mentrestant, podem
meditar aquesta frase psicoestètica que
diu : "Per difícil que sigui un examen es
colar, mai no és tan important com l'exa
men de la vida".
DEPILACIÓ DEFINITIVA Tècnica sense risc, sense dolor i sense que deixi marques
Amb resultats garantits sota contracte
Amb total garantia de satisfacció, o li retornem els diners
CENTRE D'ESTÈTICA CRISTINA
Sicília, 200, 1 r 4a . 08013 Barcelona . Telèfon 93 245 02 47
Cal demanar hora. No tanquem als migdies.
_Reportatge
Ester Benach
Un~ gran part de la comunitat científica aposta per la teoria que eri
geix el mar com el medi que va origi
nar la vida i d'on prove!1en la majoria
d'espècies que poblen el planeta. El
cert és que propietats no li falten (oxi
gen, hidrogen, nitrogen, clor, fòsfor,
iode ... ), però sigui vàlida o no la teo
ria el que sí s'ha pogut contrastar és
que el costum de banyar-se al mar és
16 TOT CLAROR
MAR: E VIDA!
"EI mar cura les malalties de l'home", afirmava el pare de la medicina moderna, el grec Hipòcrates. L'aigua, la brisa, el sol, la sorra, les algues . .. Juguen un paper molt important i beneficiós per a la nostra salut, i els països propers al mar han sabut aprofitar aquests recursos des de fa molts segles. De les cultures fenícia, grega i romana arriba entrat el segle XXI a Catalunya ...
"' OTERAPIA una tradició mil ·lenària molt lligada als
orígens de la medicina, la terapèutica
i l'estètica.
De Nefertiti a les termes romanes
Diu la llegenda que la reina d'Egipte,
Nefertiti (s. XIV aC), va trobar en els
llims marins l'antibiòtic natural contra
un bacteri que l'amenaçava de que
dar-se cega. Més documentat és el fet
que per al metge grec Calè (129-199)
no hi havia res més purificador que
un banyen tots els elements de la '
natura: terra, aire, aigua i foc, una pre
m issa heretada del seu antecessor i
pare de la medicina moderna Hipò
crates.
I és que van ser els grecs, amants
de la higiene i els massatges perfu
mats, els primers de comprendre la
importància dels banys fins al punt de
____ _____________ Reportat~
construir el temple del déu de la me
dicina (Asleklepios) molt a prop de les
aigües termals.
Actualment, a Grècia hi ha 752 bal
neari s i una gran oferta de centres de
talassoteràpi a. Precisa ment ara, que
els Jocs O límpi cs to rn aran als se us
orígens amb Atenes 2004, es construi
ran 10 ce ntres de talassoteràpi a a
Rodas, Kos, Creta i Cefalònia .
Entre els romans, l'a fecc ió pels
banys va superar amb escreix la dels
grecs i a ells s'atribueix el mèrit d'ha
ver sabut explotar els manantials de
manera racional, com han demostrat
els nombrosos vestigis de les excava
cions arqueo lògiques dutes a terme
per tota la conca mediterràni a. Les
te rmes de Caracalla, amb capacitat per
a unes 3.000 persones, o les de Pom
pe ia, són un bon exe mpl e d'unes
instal·lacions concebudes meticulosa
ment per a la curació, la relaxació i la
higiene del cos.
L'aigua de mar
Si bé l'aigua en si mateixa exerceix
efectes molt positius en la nostra sa
lut, la quantitat de nutrients de l'aigua
de mar és la que la distingeix de ma
nera especial de la clorada o de la de
El Marítim, primer centre a Barcelona
El Poliesportiu Marúim, al passeig Marítim, és el primer centre de talassoteràpia de la ciutat de Barcelona.
Compta amb vuit piscines, cinc de les quals disposen d'aigua de mar i de nombrosos efectes mecànics.
Les piscines amb aigua dolça es destinen a la natació, a les activitats dirigides amb música i al bany per a infants.
El Marítim, amb una superfioíe de 4.000 metres quadrats, ofereix un ampli ventall de serveis de salut i estètica, com l'aplicació de fangs i algues, els massatges, els drenatges, la reflexoteràpia, les dutxes a pressió, els tractaments de cutis, les manicures, les pedicures, les depilacions o la perruqueria.
A més, al poliesportiu hi ha una sala de fitness i musculació, i sales polivalents per dur a terme activitats dirigides com l'aeròbic, la gimnàstica o l'streatching.
La seva ubicació privilegiada a primera lfuia de mar permet a tots els seus usuaris accedir directament a la platja (vegeu pàgina 30).
riu . Les sals marines en suspensió, com
el sodi o el clor, juntament amb els
minerals com el iode (present en al
gues i molt deficitari en els homes),
benefi cien l'o rganisme en entrar en
contacte amb l'epidermi s.
També hi ha diferències entre les
diverses aigües marines. La tempera
tura, la mineralització, l'acció de les
marees, els corrents submarins, l'oro-
grafi a i la influència solar són alguns
dels factors que, sense fer-les millors
o pitjors, les fan més adequades per a
un tipus de tractament o un altre.
Per exemple, el mar Mort és el que
té una millor mineralització, i les se
ves sa ls són des de l'antiguitat i f ins
avui dia molt va lorades. En canvi, les
algues de la Bretanya Francesa són les
més cotitzades. De la mateixa mane-
_ Reportatge
SERVEIS
COMPLEMETARIS
Tot i que hi ha molts centres, hotels, equipaments esportius que tenen piscines amb aigua de mar, per a que es puguin definir com a centres de talassoteràpia cal que ofereixein uns serveis de salut associats als elements inherents en el medi marí. A tall d'exemple, aquests en són alguns:
Hidroteràpia
Els efectes mecànics incorporats a les piscines-dolls, hidrojets ... , augmenten' els beneficis que comporta l'aigua de mar.
Hidrocinesiteràpia Si la realització d'exercicis en una pisciha convencional resulta molt positiva per causa de la manca de gravetat i la reducció del pes corporal, quan es tracta d'aigua salada aquesta característica augmenta. Així, una persona que pesa 80 kg té un pes relatiu de 20 Kg dins una piscina d'aigua dolça i de 8 Kg en aigua salada.
Aplicació de Fangs
Aprofitar tots els elements del medi marí és una de les fites de la talassoteràpia. Un d'aquests recursos són els fangs, que tenen un gran poder
. , desintoxicant i que s'apliquen damunt el cos de manera directa o mitjançant gases.
Aplicació d'A1gut;s Les algues contenen gran quantitat de iode, un dels minerals que intervenen més activament en l'intercanvi de substàncies. Tenen propietats antibiòtiques i depuratives, i a més nodreixen i suavitzen la pell.
18 TOT CLAROR
El iode és un dels minerals de l'aigua de mar que el nostre Organisme pot absorbir, i és molt positiu pel seu gran poder desifectant
ra, la co mposició de l'aigua del mar
Mediterrani fa que les seves propie
tats esdevi nguin sedatives, mentre
que les de l'Atlàntic són tonificants.
Una font de minerals
En la composició química de l'ai
gua de mar s'han arribat a comptabi
litzar fins a 92 elements simples, en
tre els quals cal destacar els princi
pals minerals que el nostre organis
me -mitjançant un procés anomenat
osmosi- és capaç d'absorbir: el iode,
un dels més importants, ja que té un
gran poder desinfectant; el magnesi,
que potencïa el sistema immunitari i
que va a parar als músculs i teixits
nerviosos; el potassi i el sodi, respon
sables de regular la quantitat d'aigua
de les cèl-Iules i els teixits; el sofre,
molt eficaç contra el reumatisme, ja
que enforteix els ossos i els tendons;
el calci, que també intervé en la con
servació i constitució dels ossos, en
la coagulació sanguínia i el sistema
nerviós, i el silici, que resulta un
excel·lent preventiu de malalties in-
feccioses i està molt indicat en casos
de desmineralització, de problemes
ossis, vasculars, nerviosos, respirato
ris i d'hipertensió .
La llista pel que fa a la composició
fisicoquímica de l'aigua de mar po
dria ser molt més extensa. Tot i així,
hi ha altres factors sense els quals
aquesta riquesa de l'aigua marina res
taria minvada.
Factors tèrmics i mecànics
Submergir-se en el mar sempre
produeix una primera sensació de
fred que provoca una vasoconstruc
ció perifèrica generalitzada. AI cap
de poc temps, però, aquest fred es
compensa amb mecanismes termo
reguladors, augmenta la freqüència
dels moviments respiratoris i la fre
qüència cardíaca al mateix temps
que el sistema nerviós s'estimula i
tonifica, tot originant una sensació
de benestar.
En els centres de talassoteràpia,
aquests efectes s'aconsegueixen grà
cies als banys de contrast, però ja si
gui en un centre o a la platja el que '
La gran quantitat de nutrients de lbigua de mar és la que la distingeix de l'aigua clorada o de la de riu
"
_____________________________________ Iteportat~
El medi marí és susceptible de convertir -se en una de les fonts més importants dels fàrmacs naturals del futur
no és recomanabl e és el que s'a no
mena "segon ca lfred": és a dir, quan
tenim fred i tremolem és senya l que
hi portem massa temps i que el me
canisme termoregular ja no respon de
manera beneficiosa.
Un segon factor és el mecànic, pro
duït per una acció de compressió i
pressió afavorit pel massatge de' les
onades o, en el seu defecte, per efec
tes incorporats a les pisci nes.
Bressol dels fàrmacs del futur
No és aventurat afirmar que molts
dels fàrmacs del futur naixe ran del
medi marí. La seva riquesa és tan no
table que, actualment, molts científics
i empreses del sector centren les se
ves investigacions en el mar per tal de
trobar-hi components susceptibles de
derivar en medicaments. El verí que
desprenen alguns animals marins po
dria combatre inflamacions o tumors i
-ja s'ha demostrat que alguns tipus d'al
gues del Carib són capaces de cicatrit
zar ferides i de reduir la inflamació.
L'esperança és tanta que fins i tot
l'Organització Nacional de Cecs Espa
nyola (ONCE) s'ha posat en contacte
amb una de les empreses que més vies
Espanya es posa les piles amb la Talassoterapia
Tot i no tenir tanta tracUció com França o Alemanya, Espanya s'està convertint en un dels països capdavanters en la talassoteràpia.
Els dos primers centres van néixer el 1965, tot i que aleshores la talassoteràpia s'entenia només com a tractament per a la rehabilitació funcional. El fet que el centre pioner fos l'Hospital Puerta de Hierro ho demostra. El egon centre va ser inaugurat a Benicàssim (Castelló). Precisament a Castelló (Oropesa del Mar) s'inaugurarà d'aquí a uns mesos el centre de talassoteràpia més gran d'Europa, el complex Marina d'Or (a la foto), que amb 40.000 metres quadrats tindrà piscines d'aigua de mar, un centre mèdic especialitzat, un hotel de cinc estrelles i un aparthotel.
Fins a la seva inauguració, el rècord quant a superfície el té el centre de Gran Canària, amb 7.000 metres quadrats.
A Andalusia, sobretot a Màlaga, els centres de talassoteràpia existeixen gràcies a complexos hotelers, l'Hotel Melià i l'Hotel Byblos Andaluz, que aprofiten la seva proximitat a la Costa del Sol per oferir piscines amb aigua de mar i tractaments de salut relacionats amb el medi marí. El mateix succeeix a Múrcia amb el centre hoteler Sol y Mar, i a Mallorca amb l'Eurotel Golf Punta Rot ja.
Però, a banda dels centres situats a la vora del Mediterrani, també en trobem a la Costa Cantàbrica espanyola, en concret al País Basc. La Perla, situat a la famosa Playa de.la Concha de Sant Sebastià, és el més conegut i prestigiós.
A Catalunya, tot i la proliferació de balnearis, e l primer centre de talassoteràpia serà el Poliesportiu Marítim que en poc temps deixarà de ser únic ja que hi ha alguns projectes en marxa a les platges del Vendrell.
Els romans van ser els que van explotar de manera més racional els manantia1s, amb la construcció meticulosa de grans insta1-1acions
ha obert en aquest camp (Ph arma Mar)
per tal d'investigar possibles solucions
de la retinopatia diabètica.
La tasca no és fàcil, per dues ra
ons principals: d'una banda, el 80%
dels recursos marins es troben enca
ra sense explota r; de l'altra, l'aboca
ment de res idus tòxics al mar, junta
ment amb l'esca lfament progressiu de
la terra, no prepara un futur massa
sa ludable per al medi marí. Serà difí
cil trobar possibles remeis en ll ocs
on, si segueix la degradació, no arri
barem a conèixer mai la riquesa que
contenen.
CENTRO DE SALUO Y ESTÉTICA
NATURESTIETIC Centro especializado en el cuidado
de la salud y la imagen
Ouiromasaje Cyriax
Tratamientos Naturopatía Homeopatia Reflexologia Flores de bach Auriculopuntura
Dietética y nutrición , I nfiltraciones Podologia
Facia les y corpora les Depilación Manicura/Pedicura Drenaje limfatico
Tratamiento de contracturas y esguinces musculares, transtornos de obesidad, cardiopatías, triglicéridos, tratamientos faciales y corporales, limpiezas de cutis, dietas personalizadas, podología,
depilación masculina y femenina ...
OFERTA ESPECIAL
10% DE DESCUENTO SOCIOS FUNDACiÓ CLAROR
25% DE DESCUENTO EN LA PRIMERA VISITA
TODO NUESTRO PERSONAL ES
LlCENCIADO Y DIPLOMADO
Castillejos, 265, entlo.6a D Tel. 93 4362844 (horas concertadas)
SAGRADA FAMíLIA Provença, 463
08015 • Barcelona Tel. 901 I 7 I 5 11
G lobalitz----
alització? Com fer un món millor?
Des de fa mesos, 'globalització' i 'antiglobalització' són mots que sentim a dir i que omplen les planes dels diaris. Sovint relacionem aquestes dues paraules amb aldarulls i incidents i desconeixem quins són els motius concrets que han portat a la creació de plataformes i a la convocatòria de protestes
D.G. Globalització? Antiglobalització? Tot
i tractar-se de mots que avui dia són
en boca de tothom i que estan afec
tant l'economia mundial, resulta molt
difícil trobar poques paraules que els
puguin definir.
En els darrers anys han augmentat
espectacularment les relacions econò
miques entre els diferents països. Les
empreses, per incrementar els bene
ficis, busquen una major sortida per
als seus productes en els mercats d'al
tres estats; quan més gran sigui la pro
ducció, més elevats seran els guanys.
D'acord amb aquesta filosofia, l'em
presa d'un país s'implanta en una altra
nació per poder disposar d'una xarxa
de distribució major. La implantació és
possible de diverses maneres, encara
que les dues més freqüents són:
. Creant, des de zero, una nova
infraestructura en el nou mercat:
instal·lacions noves, plantes de pro
ducció noves i contractació de perso
nal autòcton per tal de fer-se un lloc
en la distribució.
. Comprant o participant econòmi
cament en una empresa del mateix
ram al país en qüestió, que ja disposa
d'instal·lacions, de personal i d'una car
tera de clients.
Aquesta segona opció és la de més
èxit, darrerament. Per això tantes fu
sions entre companyies, per compar
tir despeses i ocupar un espai més
ampli en el mercat. Els beneficis s'in
crementen notablement perquè els
costos es redueixen (un produeix per
a dos) i les vendes es dupliquen, però
les economies dels diferents països
tenen més relació i més dependèn
cia les unes de les altres.
Una mica d'història
Des de l'antiguitat, els pobles han
provat de conquerir les ciutats veïnes
per incrementar el volum de negoci
apoderant-se de nous mercats. L'arri
bada de Colom a Amèrica o la colo
nització d'Àfrica a finals del segle XIX,
han estat els primers exemples de "glo
balització" .
Els temps han canviat i avui dia els
nous mercats, per regla general, no es
conquereixen amb guerres sinó amb
cimeres i acords entre països. L'apari
ció d'entitats que regulen l'economia
mundia.1 es produeix després de la Se
gona Guerra Mundial, amb el naixe
ment del Fons Monetari Internacional
i el Banc Mundial com a encarregats
de la reconstrucció i la recuperació eco
nòmica d'Europa.
TOT CLAROR 21
_ Societat
El món globalitzat
• La FAO estima que durant el 1999 més de 30 milions de persones (cinc vegades la població de Catalunya) van morir de gana. L'any 1990 hi havia 822 milions de persones greument afectades per la fam. L'any 1998 n'eren 828 milions, tot i que la FAO considera que el nostre planeta podria proporcionar aliment a més del doble de la població mundial actual.
• Cada dia hi ha més diferències entre rics i pobres. Les 475 persones més riques del món tenen tants diners com la meitat de la humanitat. Des de 1990, 1.200 milions de persones viuen amb menys de 180 pessetes diàries i 2.800 milions de persones, amb menys de 380.
• En els darrers 50 anys, l'economia mundial s'ha duplicat sis vegades, la qual cosa equivaldria a un augment dels ingressos de 5.400 bilions de pessetes. Els països que menys traves posen al comerç són, a més, els que creixen més ràpidament.
• Les deu companyies més importants de telecomunicacions controlen el 86% GleI mercat mundia.l. Els deu productors de pesticides dominen el 85% del mercat i els deu principals fabricants d'ordinadors contFolen el' 70% de la pr<?ducció del món.
Succesivament, els països colo nit
zats van aconseguint la independèn
cia i, un cop lliures, s'adonen de la
dependència econòmica respecte del
país coloni tzado r (es qed icave n
bàs icament al monocultiu i tot l'excés
de producció es destinava al país colo
nitzad or). Deso rgani tzats, es ve uen
obligats a demanar crèd its per subsis
t ir, i és així com neix el Tercer M ón i
el Deute Extern .
A la dècada dels 90, la desintegra
ció de l'URSS i la ca iguda del Mur de
Berlín han deixa~ la via lliure a la ideo
logia liberal amb els Estats Units com
a màxi m representant.
22 TOT CLAROR
En els darrers anys han augmentat espectacularment les relacions econòmiques entre els diferents països.
A més, en aquest últim període els
mitjans de comunicació han jugat un
paper molt destacat per dos motius. Per
una banda, el naixement de la te levi
sió, d' Internet i de les noves tecnologi
es ens ha apropat la realitat d 'altres pa
ïsos que abans semblaven molt distants.
Les gran multi nacionals, d'altra banda,
han pogut fer arri bar el seu missatge a
tots els racons del món gràcies a la in
ternaciona li tzació dels mitjans.
La globalització és bona o dolenta?
Totes dues opcions són defensables,
segons quina sigui la ideologia de cada
lector. Els partidaris del neoliberalisme
co nside ren que la globa li tzac ió se rà
positiva per a l'economia mund ial per
què comportarà la creació de llocs de
treball allà on avui dia regna la pobre
sa i l'atur. Els seus detractors, en can
vi, asseguren que amb aquest model
el món està en mans d 'uns quants que
només vetllen pels seus interessos.
Posicionaments a favor
Els defensors d 'aquest no u ord re
econòmic consideren que el lliure co
merç és un aliat dels treballadors, per
què genera riqu esa i, si cada país pot
comerciar en lli bertat, l'economia mun
dial creixerà. Donar llum verda al co
merç internacional significa incremen
ta r l'activitat comercial (el mercat és
molt més ampli) i, per tant, crear més
llocs de treball amb la consegüent re
ducció dels índexs de pobresa. Així,
doncs, l 'augment de la renda per càpita
ta mbé comportarà l ' increment de la
demanda :Ies famílies que abans eren
pobres ara t indran més diners per po
der consumir més.
Com a exemple trobem els països
as iàti cs en vi es de desenvo lupament
que, a poc a poc, han anat accedint a
nive lls de benestar cada vegada més
elevats gràcies a mesures econòm i
ques favorables a l'agressivitat comer
cial, la flex ibil itat i la productivitat. Els
partidaris del nou model, però, adver
te ixen que ca l un període d'ada pta ~ ció. Potser l'obertura de les fronteres
generarà atur, però l'i ncrement dels be
neficis generarà noves necessitats i
notls llocs de treball en un futur im
med iat.
Neguen que l' increment del comerç
i de la prod ucció comporti més conta
minació i una major degradació del medi
ambient perq uè molts països en vies
de desenvo lupament ja estan f renant
la pol·lució amb polít iques ecològiques.
Finalment, els partidaris de la globalit
zació argumenten que la globali tzació
permet l'accés a la informació i a la cul
tura d'arreu del món.
Posicionaments en contra
Els detractors, agru pats en els mo
v iments ant iglobali tzac ió, ex igeixen
una societat més justa, el cont rol del
liberalisme econòmic i del poder de
les mult inacionals, la democratització
de les institucions econòmiques mun
dials com el BM o l' FMI i la distribució
de la riquesa. En aquest sent it, una de
les seves princi pals reivindicac ions és
la condonació del Deute Extern. Con
sideren que les xifres milionàri es que
els països pobres deuen als rics estan
asfi xiant l'economia del Tercer M ón i
denuncien que les grans multinacio
nals s'aprof iten d 'aquesta situació de
misèria per practicar l'explotació labo
ral en aquests estats i reduir així els
costos de producció. De tots és cone
guda la polèmica que envolta des de
fa anys algunes empreses, com Gap o
Nike, per les precàri es condicions la I
Els pro-globalització consideren que el lliure comerç és un aliat dels treballadors, perquè l'economia creixerà
i I I
II
borals dels indonesis que fabriquen, a
preu de saldo, productes que al mer
ca t occ identa l es ve nen a preus
desorbitants.
A més, defensen una economia ba
sada en la igualtat i rebutgen que els
arguments econòmics prevaleix in da
vant la justícia o la democràcia en la
construcció del nou món. Afirmen que
la gran massa mundial de població no
pot ser vista com una gran massa de
consumidors.
També expliquen que les grans com
panyies, a la recerca de més beneficis,
no es preocupen d' invertir a favor del
medi ambient i que els és més rendi
ble contaminar. I en el terreny ecolò
gic, les empreses dedicades a l'alimen
tació pretenen exprimir els animals i la
natura de tal manera que s'ha arribat a
malalties com la de les vaques boges.
Asseguren que és el resultat de voler
fer negoci a qualsevol preu.
Per acabar, denuncien que la globa
lització suposa la desapari ció de la iden
titat dels pobles i de les seves cultu
res, ja que no es compta amb elles.
Què volen els antiglobalitzadors?
Els moviments antiglobalització re
coneixen que el fenòmen de la globa
Jització és inevitable, tot i que assegu
ren que aquest fenomen pot suposar
un gran benefici per al conjunt de la
humanitat si es canvien les regles del
Els moviments antig1obalització exigeixen l'abolició del Deute Extern i controlar el poder de les multinacionals
joc. Les seves princi pals crítiques són
per al G-B, la ci mera dels vui t països
més industri ali tzats del món. No po
den acceptar que vui t persones deci
deixin el futur de la humanitat asse
guts en una taula. Volen que aquestes
cimeres s'obrin a la participació de tot
hom, a la democràcia.
M ostra d'aquesta voluntat demòcra
ta ho és el fet que aquest moviment
no té líders ni jerarqui es; els seus inte
grants prenen les decisions en assem
blees i procuren que ningú acapari cap
mena de protagonisme.
Les seves accions de protesta estan
cada vegada més mediati tzades, sobre
tot després dels incidents ocorreguts a
Seattle a finals del 1999. Des d 'a les
hores, moltes d 'aquestes manifestaci
ons acaben amb aldarulls a pesar que
la immensa maj o ri a d e . grups
antiglobalització reiteren que les seves
protestes són pacífiques. Només una
minori a, agrupada sota el moviment
anarqui sta Bloc Negre, és partidària de
la violència al carrer.
Per una altra banda, també ha dei
xat empremta la darrera reunió del G-
Societat
El govern espanyol pren mesures
L'any 2002 l'Estat espanyol assumirà la presidència de torn de la Unió Europea i, aquest fet, l'obliga rà a celebrar d iverses cimeres a ciutats com Barce lona, Madrid o Sevilla. El govern central tem que, durant aquestes trobades de repercussió internacional, les p lataformes antigloba lització organitzin actes de protesta que acabin en aldarulls. Abans d'accedir a la presidència, l'Executiu pretén que e l govern dels Quinze debati sobre la polèmica entorn a la g lo ba li tzació. Madrid creu necessari el diàleg amb les ONG que vulguin identificar-se com a inte rlocutores de l moviment anti-globalització. Espanya vol que aquestes entitats es desmarquin dels episodis de violència i que reconeguin que qualsevol govern escollit democràticament té legitimitat per prendre decisions.
B a Gènova. La imatge de la mort d 'un
jove italià de 23 anys va donar la vo l
ta al món, jun ta ment amb les foto
grafi es en què un altre jove, carabinnieri, pres pel pànic, desenfundava la
pi sto la i li di sparava un tret al ca p .
Aquest darrer episodi ha fet refl ex io
nar els moviment antiglobalització ja
que els incidents resten tot el prota
gonisme a les seves propostes i inici
ati ves a l'ho ra que des presti gien el
co l·l ectiu .
(.."foR;&ftl .. GRAN VARlEDAD CERVUAS DE IMPORTACION
Bar e Restaurant • Brasería
ft· ~'llSlR.-TA?~
MENU DIARIO: De ¡unes a viernes . . . 975 Ptas. Sóbados .. . . . . . . 1.200 Ptas. Domingos ... . , . . 1.300 Ptas.
ESPECIALlDADES: • Tapas va riada s - En~aladas • Bocadillos fríos y calientes
• Torradas variadas • Montaditos • Hamburguesas Y mucho mas a la disposición del diente •••
Av. Gaudi, 11 Tel. 93 435 43 83
T'agradaria Conèixer ...
&f¿~
Menjars i sopars per a grups i empreses.
Propostes de menú a la seva mida
Descomptes especials per els abonats del
Esportiu Claror I del Polisportiu Sagrada Família
SI T'AGRADA M ENJAR B É ... REPETIRÀS!
VOLEM FER UN AMIC DE CADA CLIENT
_ Lleure i Cm==,.W¡=1 ft:..=: ________________ _
INTERNET LLIBRES
La guia per als nens
http://Www.onanern.cOfi1
Aquesta web ens ofere ix una llarga lli sta de suggeriments per al temps d'oci del s nens, però també inclou apartats de consulta com ara pediatria, psquiatria, psicologia o nutrició. En aquesta adreça també podreu trobar lli stats complets -amb adreces i telèfons- de diverses associacions, entitats i ONG relacionades amb els més petits. Per estar al corrent de tots els ac tes i les promocions cal fer-se'n soci.
Tot sobre el ·TeJl1ple
www.sagradafarnilia.org
Adreça electrònica del Temple de la Sag rada Família, amb un di sseny espectacu lar, on podeu trobar des de detalls sobre la història d'aquesta obra arquitectònia d'Antoni Gaudí fins a atractius salvapantalles per al vostre ordinador. També hi podeu efectuar donatius per a la corrstrucció del Temple o adquirir records d'un dels símbols més famosos de Catal unya.
LES MEVES CANÇONS PERETAPIAS
2001
El cantautor Pere Tapias sempre ha estat una rara avis dins del món de la música cantada en català. Tapias va posar un punt d 'ironia iconoclasta sense parangó en la música que es feia a principis dels vuitanta i ara, en aquest disc, ha recuperat bona part de les cançons que el van fer popular.
COM UNA BARCA AL MIG DE L'ESTANY
ANTONI COLL EDICIONS PROA
Una novel·la d'amor i de guerra protagonitzada per una camperola urgellenca i un jove irlandès durant la Guerra Civil Espanyola. Tot i tractar-se d'una ficc ió narrat iva, la novel·la s'emmarca en uns fets reals com la vida dels presoners al camp de treball dels Omelis de Na Gaia, la batalla del cap de pont de Balaguer o l'explosió del polvorí del castell del Remei . Coll teixeix una història amb l'èpica tràgica dels anys trenta.
MAs PLATÓNY MENOS PROZAC
LOU MARINOFF EDICIONES B
Aquest llibre s'inspira en els més grans filòsofs i filosofies de la història del món per ensenyar a abordar els aspectes més importants de la vida com la manera de portar les relacions amoroses, de viure amb ètica, de preparar-se per morir, per a un canvi professional i trobar sentit a l'existència. Aquest llibre pot ajudar a viure en plenitud.
PRÓX/MA PARADA: ESPERANZA
MANUCHAO 2001
TU ENTRENADOR PERSONAL ,
FERNANDO SARTORIUS ED. MARTÍNEZ ROCA
Aquest llibre ofereix un mètode eficaç perquè et puguis sentir a gust amb e l propi cos. Fernando Sartori us, especia lista en fitness i en nutrició, exposa alguns dels seus millors conse lls perquè el lector no es desmotivi en la pràctica de l'exercici i no decaiguin les ganes de millorar i progressar en l'esport. Sartorius parla des d'una ll arga experiència en la preparació física de molts esportistes, així com de famosos de Hollywood.
MANUAL D'INSTRUCCIONS PER A ESTIMAR LA IRENE
CARLOS MOSTEIRO ED. LA GALERA / TÀNDEM
És una hi stòri a d ' inic iació en l'amor i en el dolor d'una noia de catorze anys, la Irene, que a més a més acaba de fer un descobriment terrible sobre e ll a mate ixa. Aquests dos fets, el descobriment i l'amor . no correspost per Arturito Campos, seran els fe ts determinants del seu estat d' abatiment.
NUNCA EL TlEMPO ESPERO/DO
MANOLO GARcíA 2001
Manu Chao ens torna a sorprendre amb aquest nou disc en què ens parla de l'esperança. Cartista més compromès amb els seus ideals i antic líder dels mítics Mano Negra també dedica algunes cançons d'aquest àlbum a les persones que viuen més marginades.
El darrer àlbum d'una de les meitats d'EI Último de la Fila s'ha consolidat com un dels èxits discogràfics d'aquest any. Manolo García, en el seu segon treball en solitari, mostra el millor d'ell mateix al llarg de tretze cançons, inclosa alguna marcianada de les que tant li agraden.
EL PA DE CADA DIA
MOHAMED XUKRI ED ICIONS BROMERA
En un món dominat per la violència, la prostitució, la droga, la por i l'opress ió, el narrador haurà de lluitar cada dia per guanyar -se e l pa, encara que per aconseguir-lo hag i de regirar entre les escombraries dels barris on viuen els europeus, més riques que no les dels marroquins. El pa de cada dia és una novel·la autobiogràfica crua i colpidora, que va e"star censurada per les autoritats del país de l'autor.
LA MAR NO ESTÀ MAI SOLA
ROBERT SALADRIGAS EDICIONS PROA
Jens Nysted és un escriptor que ha estat mariner, pare de família, amant apass ionat. .. Ara, però, no és sinó un espectre de sí mateix, postrat per la malaltia en el llit d' una clínica privada de Barcelona. Conscient que ja només l' espera la mort, Nysted aprofita els seus últims dies per fer un repàs de la seva accidentada vida. Una lúcida reflexió sobre la condició humana.
REVEAL REM 2001
Després del seu fracàs amb l'àlbum Up, que semblava el punt i final en ia carrera d'un dels grups amb més història del rock, els REM han tornat amb força a dalt dels escenaris. Ho han fet amb ganes, ja que les cançons d'aquest nou treball estan plenes de ritme i de contingut.
lcure i Cultura
CULTURA POPULAR ESPORTS
MERCÈ 2001 : LA TRACA FINAL DE LES FESTES MAJORS El Piromusical serà, un any més, l'estrella
El dia 24 de setembre cele
brarem la d iada de la Mercè i
aquest serà el dia escolli t per al
famós Pi romusical que, un any
més, se celebrarà a les fonts de
Montjuïc. Així, el Piromusical
significarà la traca final per a
cinc dies de festa grossa.
Un llarg nombre d'actes
Durant totes les ni ts de la
M ercè hi haurà espectacle i
d iversió a les platges de la
Barceloneta, on els millors tèc
nics del foc mostraran les se
ves habili tats.
Les festes s' iniciaran el dia
20 a la tarda, amb el tradicio
nal pregó al Saló de Cent. L'en
demà hi haurà l'habitual cer
cavil a amb gegants, ball de
bastons i castellers pels carrers
del centre de la ciutat. El diu
menge dia 23 serà el torn del
correfoc, una delirant invasió
»de dracs, dimonis i altres bèsti-
es de foc del nostre imaginari
als carrers més significatius de
la ciutat. I el dia 24, al matí,
tindrà lloc la missa celebrada
a la Basílica de la Mercè, pre
sidid a per l 'a rqu ebisbe de
Barce lo na Ri ca rd M ari a
Carles.
Entre altres activitats, tam
bé podreu trobar-hi el ja fa
mós ca rroussel hípi c de la
Guàrdi a Urbana, els concerts
de la Banda Muni cipa l, el
concurs de castells i d 'escul
tures de sorra o la cursa atlèti
ca de la Mercè.
Les ONG, protagonistes
Un any més, el centre de
la ciutat acollirà la VI M ostra
d 'Associacions de la Mercè.
En aquesta edició, amb mo
tiu de l'Any Internacional del
Voluntariat, seran protagonis
tes totes aquelles entitats que,
basant la seva tasca en objec
tius cívics i solidari s, potenci
ïn la participació de persones
voluntàri es en diversos pro
jectes ciutadans.
Fin alment, ca l record ar
que l' Institut de' Cultura con
vocarà el concurs FOTOMER
CÈ 2001 que, en la línia de les
edicions anteriors, pretén que
hi hagi una constància docu
mental històrica de la festa als
arxius de la ciutat.
TALASSOTERÀPIA 29 de setembre Inauguraci6 del Poliesportiu iv.Ilml lm, el nou centre gestionat per la Fundació Claror i primer centre de ta lassoteràpia de Catalunya. Passeig Manum, 33-35 Més infonnaci6: 93 224 04 40
GOLF A LA PLATJA 29 I 30 de setembre I Open de Golf a la platja de Barcelona. Col' labora el Poliesportiu Manl im. Obert a tothom. Passeig Manum, 33-35.
SOLIDARITAT 18 de novembre I Cursa Solidària de Sarrià-Sant Gervasi Organitza: Nou Can Canl lleu Plaça Major de Sarrià Més infonnaci6: pàgina 36
ATLETISME 11 de n ovembre 52è Trofe u Inte rnacio na l 'C iuta t Barcelona d'Atletisme! Av. Rius i Taulet, 1
NATURA 20 d 'octubre Festa cie la Natura Organitzen: Nou Can Cara lleu 1 Centre Excursionista de Catalunya i Federació Catalana de l'Esplai Més infonnaci6: pàgina 36
TRIATLÓ 6 d'octubre Trofeu Ciutat de Barcelona cie Triatl6 Organitza: Fecleraci6 Catalana de Triatl6 Més infonnaci6: 93 419 92 94
EXCURSIONISME 28 d'octubre Xl Curs.~ i Caminada Popular a Collserola Organitza: Club Excursionista de' Cat. Més infonnaci6: 93 315 23 11
CINEMA I
FINAL FANTASY
DIR.: HIRONOBU SAKAGUCHI
És la primera vegada que una empresa dedicada a la creació de videoJocs s'introdueix en el món del cinema, després de deu jocs publicats, per entrar en una nova dimensió en què la fantasia es converteix en realitat. També és el primer film amb actors virtuals.
PUEOES CONTAR CONMIGO
DIR : KENNETH LONERGAN
Aquesta producció independent nord-americana explica els problemes quotidians d'una mare soltera atrapada entre el seu últim company Oon Tenney), el seu cap (Matthew Broderick) i el seu germà autodestructiu (Mark
Ruffalo).
INTEL/GENC/AARTIFICIAL
DIR.: STEVEN SPIELBERG
Spielberg torna a la direcció amb una pel ' Hcula en què pretén retre homenatge a Stanley Kubrick. El protagonista és el jove actor Haley Joel Osment, el qual encarna un robot ple de sentiments i programat per ser el fill perfecte. Un projecte en què Kubrick havia treballat des del 1969.
SHREK
DIR .: VICTORIA JENSON ANDREW ADAMSON
El món del cinema té, des d'ara, un heroi completament diferent als que havíem conegut. Shreck és la història contrària als contes de fades en què el protagonista és bonic i valent. Aquest és lleig i covard però això no li impedirà convertir-se també en heroi.
Lleure i Cul=--:.tu...::c:..::....ra,-,-: ____________ __._------
I~~~ InstaHació 'Vanitas' Els artistes crearan una similitud entre les obres artístiques i els espais urbans, amb els seus correspone nts cicles de naixement, esplendor, enve lliment i mort. L'i ndret esco lli t serà l'a ntic recinte del Parc d'Atraccions de Montjuïc. De 1'1 d'octubre al 31 de desembre
'600 anys de l'Hospital de Sant Pau L'exposició commemora el 600 an iversari de la creació d'una institució social i cultural molt important per Barcelona, estretament lligada a la seva història i a la del conjunt del país. L'Hospital ha funcionat de manera ininterrompuda fins als nostres dies, la qual cosa el fa excepcional dins del context occidental. S'emmarca dins dels actes del 99è aniversa ri de la mort de Jacint Verdaguer. Es podrà veure al Saló del Tinell (Museu d'història de la Ciutat) . Del 15 de novembre allS de febrer
La Guerra Civil espanyola al MNAC Aq uesta exposició fotografica pretén donar una visió gràfica dels esdeveniments vistos des de l'a portac ió a la hi stòria fotogràfica.Museu Nacional d'Art de Catalunya. Del 10 d'octubre al 13 de gener.
ESCENA
'The full monty' a Barcelona
'The Full Monty ', la pel·lícula més popu lar dels últims 5 anys, co ntinua donant guerra. Fox, la productora del film , ,<"a entendre que aque lla pel'lícula sobre ci nc aturats que es llancen al negoci de l'estriptis per guanyarse les ga rrofes es podia convertir e n una peça de teatre musical igualment atractiva per a tota mena de públics.
El Teatre Novedades de Barcelona acollirà l'estrena e uropea de The Full Monty e l mes d 'octubre que ve, ja que a Londres no arribarà fins a l'abril de l 2002 . Mario Gas dirigirà aqu esta versió de la comèdia, que es veurà en caste ll à.
El volum de fe ina que arrossega Th e Full Monty h a servit per engegar la productora Full Teatre, que ja té previstes du es obres més per a la temporada vinent. La primera d'e lles, la comè-
dia de la irlandesa Marie Jones Amb pedres a les butxa
ques , que també s'estrenarà a l'octubre al Teatreneu. Àlex Casanovas i Fermí Fernandez donaran vida a quinze personatges cadascun, ja que interpreten dos extres
d 'una pel ' lícula que es filma al comtat de Kerry.
Novetats al TNC
Un altre dels grans muntatges previstos per al mes
d'octubre als escenaris barcelonins és 'La dama enamorada', que s'estrenarà a l Teatre Nacio na l de Catalunya sota la direcció de Rafe l Duran. L'espectacle co mptarà amb actors de la talla de Lurdes Barba, Pepo Blasco, Carme Elias
o Montse Esteve. L'o bra, que en el seu moment va suposar un decidit intent de r ~ novac ió dramàti ca, presenta l'amor de la matrona per l'adolescent, un dels aspectes eterns i dolorosos de l'amor.
"GLOBALITZACIÓ I DEMOCRÀCIA:
SÓN INCOMPATIBLES?" 16 D'OCTUBRE · 19.30H
El Fòrum Claror inicia la temporada amb un debat sobre la relació entre els governs, la ciutadania i els grans organismes internacionals. Ja ha confirmat l'assistència com a ponent Joaquín Estefania, autor del llíbre "Contra el pensamiento única" (vegeu pg.39).
"L'ISLAM PLURAL" CICLE DE CONFERÈNCIES, DE L'I D'OCTUBRE AL 31
DE DESEMBRE. INSTITUT CATALÀ DE LA
MEDITERRÀNIA
Curs internacional que comptarà amb la participació d' importants noms de la islamologia, els quals aportara n vis ions plu rals de l' islam. Així mateix, s'analitzarà el desenvolupament de l'islam en els diferents països europeus.
"MÓN I EXPERIÈNCIES" DEL 8 AL 10 D'OCTUBRE
DE 17 A 21H. CENTRE DE CULTURA
CONTEMPORÀNIA
Se celebraran tres sessions de debats, en els quals participaran 3 ponents sobre els temes següents: Globalització i diversitat cultural, la Creació literària i artística i la Immigració i la imatge de l'altre.
REVISTES
ECOSISTEMA S
Una revista d 'ecologia i medi ambien t caracteritzada per la qualitat , varietat, actualitat i solvència dels seus continguts. Es tracta d' un mitjà de comunicació útil per a professionals de diferents disciplines i per a totes aquelles persones preocupades per les qüestions ambientals.
________________ L1eure i C ultura
"
CONCURS
PARTICIPA-HI I GUANYA! Un magnífic II pack Claror ll format per motxilla, samarreta, ronyonera i gorra
El concurs del passat número el va guanyar . ..
YOLANDA NIETO
ABONADA DE
L'EsPORTIU
CLAROR
Participeu-hi enviant-nos la butlleta adjunta per correu a Revista Tot Claror (Sardenya, 335, baixos, 08025 Barcelona) o dipositant-la a les urnes situades a la recepció dels poliesportius Claror, Sagrada Família, Marítim o Nou Can Caralleu.
r-----------------------. \tI Nom Cognoms I d~ I
Adreça Telèfon ________ _
Ciutat _____ _ ___ ___ _ Eda'-'.t _________ _
Què penses de la revisto Tot Claror?
1. Què és èl que més t'ha agradat d 'aquest número?
2. l què t'ha agradat menys?
3. Quina secció t'agrada més?
4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?
. 5. Què creus que li falta, a la revista?
6. Globalment, quina nota posaries a la revista, entre 1'1 i el lO?
I I I I I I I I I I I I I L _______________ ________ ~
PASSATEMPS
SOPA DE LLETRES
Troba 9 ciclistes espanyols que han participat en el darrer Tour de França
S E R A K E S I A L
E S A S T R E T T E
R A I G U E V l S O
R L T S E I I E O N
A S R I K H L D S A
N A J O E L L E S E
O R L OMN A T F D
S E R E N A Z I A L
B H D E L G A A D A
E P M A N e E B O G
TEST
Demostra la teva cultura esportiva
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Per quin equip ha fitxat LA. Paraíso? En quina c iu tat se ce lebraran les Olimpíades 2008? En quina ciutat s'ha ce lebrat e l Mundial de Natació? Quin és el nom del jugador més alt de l'NBA en actiu , a mb 2,31 metres?
Quin tennista ha estat el darrer guanyador de Wimbledon? Quin és el nom de l' en trenador de la Selecció Espanyo la de Bàsquet?
U(>OJq Ulrf (9 'O ! ¡\~S !lmA I' D (ç 'uus'JJI\W a~.Io~Q
(17 'l'DIOIl)( l1d (E 'UP1ad (z 'cs-;)u1Ud ( I :S~llSods;)ll
.................................
Servei d'hosteleria
en general per a:
Col.legiats
Residències
Empreses
Centres Hospitalaris
HOSTESA'"
Hosteleria de Servicios Colectivos, S.A.
• •
X 800ptas.
Aq uesta oferta nom és és vàlida fins al 31 d' octu bre de 2001 al teu Restaurant McDonald's Sagrada Familia presentant
aquest cupó en el moment de fer la teva comanda.
F
Guia de Serveis i Compres .
• La millor qualitat al millor preu
Còrsega, 510 - Tel. 93 207 39 18 Mallorca, 160 - Tel. 93 453 05 59
PASTISSERIA ruSTER • Una dolça especia li tat de crocant i
xoco lata · • Pedres Sagrada Família
Rosselló, 436-438 (xamfrà Padilla) Tel. 93 456 55 49 . 93 456 55 29
D'ê[iJI~' ,_ CAFE CRYKET BAR
• Assortiment de tapes • Ambient agraclable
Sardenya, 342 (davant del Claror) Barcelona 08025 Tel. 93 455 70 01
BAR RESTAURANT LA. PEDRETA • Dinars i sopars casolans • També aqu.í ambient agradable
Marina, 271 (Rosselló) Tel. 93 347 26 21
BARRIBElRA
• Entrepans, tapes i vins ga llecs
Rosselló, 411 - Tel. 93 458 63 85
LA. YAYA.AMELIA
• La cuina del bacallà
Sardenya, 364 Tel. 93 456 45 73
6f ~ ~ iJ ¡J:j i ~ iJ '1.EDIFESA- CpFAC
• Ferreteria professional i parament
Còrsega, 527, Tel. 93 457 52 49
FERRETERIA PABLOS-COFAC • Sempre al servei clel barri • Ofertes noves cacla mes Provença, 504 (al costat del mercat) Tel. i ~ax 93 436 66 56
EspaRTS '
• Hacemos equipaciones para clubs y colegios. • Fabricación propia • Sudaderas-Batas-Chandals-PolosCanguros ... • Serigrafía-Bordados-Transfer Casals y Cuberó, 216 . 08031 BCN Tel. Fax 93 350 50 16
BICICLOT 15%
• Lloguer, venda i reparació • Bicicletes de I a i 2a mà, accessoris
Marítim:sota P.Marítim. Tel. 932219778 Clot: St.Joan de Malta,1 Tel. 933077475
AM INFORMATICA
Venta, actualización y reparación de ordenadores. Ordenadores portatiles IBM, Acer,Compaq,Toshiba. Estudiantes/Profesores: • Windows 98-ME 10.318 Ptas • Office 2000 Premium 15.995 Ptas
Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84 - 08025 Barcelona
INVERTER
• Fabricamos, distribuimos y mantenemos sistemas de alimentación ininternunpida. • Seguridad para su informatica.
Aragón, 517 ¡O. 08013 BCN Tel. 93 265 6676 . Fax. 93 265 53 03 [email protected]
,, 1~'i~i~~I:¡ _
Juegos en red - Internet Probablemente el mejor local de juegos en red, probablemente .. . ; ) 24PCs-19"-ADSL512k-SomosL33T
Rosellón, 372 - 93 457 63 70 (entre Sicilia y Cerdeña)
., ~·Ji~ iJ"_ "DIAZ" Adm6n. Loteria, 122 \
~)} 1 [i] [i] [li] .
• Loteria Nacional • Travesses • Bonoloto • Primitiva • Es fan reserves de la Grossa de
Nadal i Reis
CastiHejos, 268 (cant. Provença) Tel. i fax 93 436 34 19
• Mobiliari i decoració • Som professionals: Tenim una solució per a cada espai Rosselló, 412 - Av.Gaudí, 21 Tel. i fax. 93 347 57 25
(¿f ~~~~[3~ iJ"~ XANA MODA INTIMA
• Tot en roba interior per a home i dona. • Especialistes en talles grans Muntanya, 49 tel.: 93 436 47 94 08026 Barcelona
SoIfeig-Piano-Guitarra-Violí-Nens i adults • Exàmens al conservatori Sicilia,360-362 3r 2a Tel. 93 207 21 67 08025 Barcelona Mòvil 617 22 88 42
• Llibreria i objectes de regal. • Fotocòpies i servei cie fax. • La teva botiga. Obert di ssabtes tarda.
Rosselló, 384 Tel. i Fax: 93 456 56 17 E-mail: [email protected]
• Mil detalls per a tu , 10% cie descompte als abonats de Claror i Sagrada Família
Còrsega, 511. Rosselló, 396
JOIERIA ALMOR • Taller propi • Descomptes especials als abonats de Claror i Sagrada Fam.íIia
e CENTRE CLARÍNIA
Psicologia, Psiquiatria, Psicoanàlisi Nens, adolescents i adults
CI Pare Claret, 79, 1r la Tel. 93 347 84 92 i Mòbil 636 53 77 36
ACUPUNTURA - HOMEOPATIA. • ConsuItas y tratamientos • Masajes terapéuticos. Shiatsu. Fitoterapia • Horas convenidas
Córcega, 462 pral. 3a . 08025 BeN Tel. 93 207 37 83 Movil 619 36 62 30
FARMACIA.
BRICIO
De 9 a 22 hores
Tots els dies de l'any
Sardenya, 334 Tel. 93 436 77 34
INSTITUTS IC---}jll ODONTOLÒGICS - - ASSOCIATS
• Ben a prop teu
Calàbria, 251 . Tel. 93 439 45 00 Diputació, 238 bxs' Tel.93 342 64 00
• Molt a prop teu
Sardenya, 319, baixos Tel. 93 457 04 53
QUIROMASAJISTA DIPLOMADO · 20 años de experiencia ·Espec.en dolores de espalda . Tardes de 16 a 20 horas
JUAN GENOVÉS - Zona Sagrada FamiliaTel. 93 457 93 73 (horas convenidas)
MAROBA CENTRE ORTOPÈDIC
Ortopèdia adherida al sistema de cobrament directe de la Seg.Social. No és necessari avançar els diners. Ortopèdia en general.
Sardenya, 388 - Tel. 93 456 76 30
MYSORE
• Consulta naturòpata. Refl exologia rodal. Quiromassatge. Flors de Bach
• Consulta de tarot. Ajuda humanística
Rosselló, 431 (cantonada Marina) Tel. 93 435 23 40
ORTOPÈDIA FARMÀCIA
SERRA·FORTUNY
• Plantilles, faixes • Cotilles a mida, fèrules • Genu-valgo \, Pròtesis mamàries
Provença, 506 (xamfrà Castillejos) Tel. 93 455 35 02 - 93 436 66 88
PSICOLOGIA CLÍNICA MONTSE VALLS: psicóloga esp. en depresiones y problemas sexuales. JUAN GENOVÉS: hipnólogo esp. en fobias y es trés. Tel. 93 457 93 73 www.montsevalls.com email: [email protected]
~ SERVEIS
ALRAVASA
InstaHació integral de:
• Oficines • Biblioteques ·Col·legis
Marina, 297 . 08025 BeN Tel. 93 348 07 77 Fax 93 347 03 25
ANTISOLARS CASC S.L. SCREEN
• Cortinas exterior/interior • Toldos • Paneles corredores • Opacos-Venecianas • Motorizados-Automatismos
Eduard Toda, 64 sis 4" ·08031· BCN Tel. 93 428 12 43 Fax 93 428 69 25
ANTONIO MANEN VINARDELL
• Majorista de productes químics
Pere IV, 297-299 . 08020 Barcelona Tel./Fax 93 307 26 42
ATG CONSTRUCCIONS,S.C.P.
• Remodelació de piscines a normativa vigent.
• Treball paleta
• InstaHacions esportives
Eduard Gibert, 8, lr. 08940 Cornellà (Barcelona) Tel. i Fax. 93 474 44 81
• Transport en autocar
Santa Carolina, 40
08025 Barcelona Tel. 93 450 14 27
B.E.H.Q.
• Especialitats hidro-químiques
• Tractament d'aigües i piscines
Carrer de la Font de l'Escot,35 08400 Granollers Tel. 93 846 53 36·Fax 93 846 52 1
DCM, S.L. • Serveis finques urbanes i industrials. • Consergeria. Neteges. Manteniment.
Nàpols, 268 Tel.fFax 93 207 30 74 . Tel. 93 531 68 73
I 5 % I Descompte als socis de la Fundació Claror i dels seus centres
CONSTRUCCIONES FRANCISCO PALMA.
• Const:rucciones
• Refonnas
• Patología del honnig6n
Lleida,13 10 1" Sant Boi L1ob. 08830 BCN Tel. y Fax. 93 654 57 97
FERZAM, S.A.
• Climatització industri al i domèstica
• Instal ·lacions especials (hospitalàries i laboratoris)
• Calefacció industrial i domèstica
• Ventilació industrial
Sant Quintí,29 08026 Barcelona Tel. 93 456 78 07 Fax 93 347 11 79
SATA Fem: Piscines Descalcificació domèstica i industrial Osmosis inverses Tractaments generals d'aigua Accessoris
Balmes,173 08006 Barcelona . Tel. 9321721 91 TeI.lFax 93 217 03 64
SATAGUA • Tratamiento de aguas
• Instalaciones industriales
• Piscinas descalcificación
• Desmineralizaci6n
• Esterilización
Pasaje Porta,29 08016 Barcelona Tel. 93 340 42 54 - Fax 93 352 15 59
D1' ~~~~;[.]~I' ,
SPElU{ DIGITAL
• Telefonia mòbil • Telefonia fixa • Telefonia lliure • Accessoris
• Canal +, Canal SatéIite Digital i Quiero
Sardenya, 342 08025 Barcelona Tel. 93 456 59 33
FUNDACiÓ CLAROR MARíTIM
, , MARITIM: GRAN INAUGURACIO
DISSABTE 29 DE SETEMBRE El primer centre de talassoteràpia de Catalunya serà inaugurat per la Fundació Claror amb
la celebració d'una gran festa i amb la presència de 11 alcalde de Barcelona, Joan Clos
Ha ar.ribat e l moment. Després d'un llarg període de construcció, el Poliesportiu Marítim ja està a punt d'obrir les portes . Serà a principis d'octubre quan els primers abonats accedeixin ja a la instal ·lació, de manera progressiva, en funció de l'ordre d'inscripció.
Abans, dissabte 29 de setembre, es ce lebrarà la gran festa d'inauguració. Serà una jornada emotiva en la que, durant tota la jornada tothom qui vulgui podrà entrar a veure la instal·lació. A més, s'organitzaran activitats lúdiqu es davant la installació, al Passeig Marítim de la Barceloneta, al costat de l'Hospital del Mar. A l'acte hi ass ist irà l'Alcalde de Barcelona, Joa n Clos, així com els regidors d'Esports i del Districte de Ciutat Vella, Albert Batlle i Katty Carreras-Moysi, respectivament. Si voleu participar en una jornada inoblidable, informeu-vos de les activitats al web www.claror.org.
A l'hora del tancament de la revista, les ofici nes del Marítim vivien una gran activitat, atenent als nous abonats . El Marítim oferirà els seus serveis a 6.500 persones, la majoria d'elles prdvinents del seu entorn geogràfic.Tot i això, la talassoteràpia farà que la instal·lació sigui freqü,entada per persones d'altres indrets de la ci utat i tu ristes.
30 TOT CLAROR
Dissabte 29 hi haurà jornada de portes obertes per veure la insta Nació acabada
Eduard Franco
El Marítim patrocina el primer Open de Golf a la platja, els dies 29 i 30 de setembre
Djreclor General en funcions de la Fundació Claror
Els abonats podran utilitzar la instal'lació a l'octubre, segons l'ordre dinscripció
Benvinguts a la família Claror!
Aquest número de la revista TOT CLAROR ha augmentat la seva tirada perquè, per primera vegada, es reparteix als nous socis del Poliesportiu Marítim. Des d'aquí us volem donar la benvinguda i dk-vos que, des d'ara, la rebreu regularment a la vostra llar: esperem que, en llegir-la, ens aneu coneixent i us aneu adonant del què significa ser membre de la "faml1ia Claror" .
Sou socis de la nostra entitat i us volem dir que estem molt satisfets de la vostra adhesió, però que ho estarem molt més si dins d'uns mesos 'ens adonem que sou coneixedors plenament que no només sou socis d'una instal'lació esportiva, el Poliesportiu Marítim, sinó que formeu part d'una entitat que a més d'oferir-vos la possibilitat d'utilitzar una instal'lació esportiva una mica diferent, és una entitat fortament arrelada dins de la societat on vol difondre els seus principis de solidaritat i serveis mitjançant l'esport, la cultura, la salut i el lleure. .
ELS MILLORS PROFESSIONALS PER OFERIR EL MILLOR SERVEI
El Marítim significarà la
creació de 42 llocs de tre
ba ll. Per àrees, hi haurà 10
persones a l'àrea aquàtica-ta
lassoteràpia, 5 a l'àrea de
fitness, 6 a l'àrea de salut, 8
a manteniment i neteja, 5
monitors poliesportius, i 8 a
administració, atenció al pú
blic i Direcció. Totes elles son
persones t itulades en les
seves disciclines i amb ex
periència professional.
ÉS LA QUARTA INSTAL.LACIÓ DE LA FUNDACiÓ
El Marítim es convertirà
en la quarta instal·lació es
portiva que gestioni la Fun
dació Claror: Esportiu Claror,
Poliesportiu Sagrada Família,
i Nou Can Caralleu (aques
ta, gestionada en associació
amb el Centre Excursionista
de Catalunya i la Universi
tat Ramon Llull) .
UNA NOVA OBRA DE L'ARQUITECTE SALVADOR MATAS
El projecte del Poliespor
tiu Marítim ha estat dirigit per
l'arquitecte Salvador Matas,
que ja va concebre el pro
jecte dels poliesportius Cla
ror, Sagrada Família i Nou
Can Caralleu . L'aparelladora
del projecte Marítim ha es
tat Eulàlia Aràn; i els engi
nyers, Ramon Sanchez,
Josep Sabaté Jaume
Veciana.
FU~DACI6 CLAROR
CRONOLOCiIA D'UN CiRAN PROJECTE
1991 La piscina de la Barceloneta tanca i cessa les seves activitats, després de molts anys cie funcionament.
19 setembre 1998 L'Ajuntament de Barcelona convoca un concurs públic per la "Concessió de la gestió del Poliesportiu Maritim" amb l'objectiu cie recuperar l'espai cie l'antiga piscina de la Barceloneta per instal.lar un poliesportiu municipal llargament reivinclicat pels veïns.
1 i novembre 1998 El Patronat de la Fundació Claror, en sessió extraordinària, decideix presentar-se al concurs convocat i, per tant, preparar el projecte per a la construcció i la gestió del Poliesportiu Marítim.
1 9 febrer 1 999 El Plenari de l'Ajuntament de Barcelona decideix, per unanimitat, concedir la gestió de l'acabament d'obres i la gestió del Marítim a la Fundació Claror per un període de 25 anys.
Abril 1999 Comencen les obres cie construcció de la l' fase del projecte, que executa directament l'Ajuntament de Barcelona.
1 3 desembre 1 999 S'inicien les òbres projectades i executades per la Fundacio Claror.
1 4 abril iOOO Degut al projecte de creació del Parc cie Recerca Biomèdica de Barcelona, promogut per l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra, en els terrenys immediats, es paralitzen parcialment les obres de construcció del Poliesportiu Maritim i s'ajorna la inauguració.
5 juny iOOO L'Ajuntament de Barcelona i la Fundació Claror signen el clocument de compromisos relatius a modificació de la concessió del Poliesportiu Maritim, com a conseqüència de la creació del Parc de Receroa Biomèdica. El projecte es modificarà sensiblement: L'accés es farà des d'una gran plaça, tots els espais esportius estaran a la planta soterrània, i el pavelló haurà d'esperar fins la inauguració del Parc de Recerca, el 2003. A canvi, la instal 'lació guanya una gran piscina de 20xl0m., no prevista en el
p rimer projecte. La inauguració es preveu per al 2001. Durant tots aquets mesos les obres en la part no afectada han continuat executant-se.
i1 julloliOOO El Consell Plenari cie l'Ajuntament cie Barcelona aprova, per unanimitat, la modificació de la concessió, que tindrà una durada de 35 anys.
Octubre iOOO Es disposa clel nou projecte complet. La inauguració es preveu per a octubre cie 2001.
Juny iOOO
Inauguració cie l'Espai de Platja clel Marítim, que ofereix vesticlors, lloguer i reparació cie bicicletes, i vencia de material de platja a tots els banyistes de la Barceloneta.
30 juny i001
~ . Festa de Presentació del Marítim. Visites guiades a la instal.lació i projecció del video amb imatges en 3D.
15 de juliol i001 S'inicien les inscripcions per abonar-se a la instal.lació a les oficines situades a l'Espai de Platja, que inicia la segona temporada.
i9 setembre i001 Festa d'inaguració.
Octubre i001 Posada en marxa del Poliesportiu Marítim, que es converteix en el primer Centre cie Talassoteràpia de Catalunya.
TOT CLAROR 31
FUNDACiÓ CLAROR MARíTIM
LA TALASSOTERÀPIA FARÀ DEL , ,
MARITIM MES QUE UN POLIESPORTIU La instal.lació ofereix als usuaris els serveis propis d'un poliesportiu i els d'un centre de talassoteràpia, amb les seves piscines d'aigua de mar dotades d'efectes ludico-terapèutics
El Marítim és més que un
poliesportiu. I és que, a ban
·da d'oferir els serveis propis
d'una instal ·lació esportiva
ofereix als seus usuaris els
serveis d'un centre de talas
soteràpia. Aquest fet diferencial fa del Marítim un
centre únic a Catalunya.
Els abonats de la instal ·
lació, així com els usuaris que
comprin entrades puntuals,
podran gaudir de diferents
piscines amb aigua de mar
dotades d'efectes lúdico-te
rapèutics. Les piscines tenen
efectes contracorrents, im
pulsors d'aire, xorros, hi ha un
vas d'aigua freda i un altre
d'aigua. calenta ... , un ventall
de possibilitats per satisfer els
més exigents. .
Com a poliesportiu, el
Marítim compta amb una
piscina conve ncional per
practicar la natació i una
més petita per -a les activi
tats gimnàtiques amb músi
ca com l'aiguagim.
També té una gran sala
de fitness amb màqu ines de
musculació i cardiovascular;
i dues sales polivalents.
Les activitats dirigides que
s'hi podran practicar són l'ae
ròbic, l'i ntens abdominal,
l'streatching, la tonificació,
el ioga, el tai-chi i la gim
nàstica, entre d'altres.
També hi ha cursos de
natació des de nadons de 3
mesos fins a gent gran, així
co m dansa jazz, iniciació
esportiva i psicomotricitat
per als més joves.
32 TOT CLAROR
Pedro Andreu IJireclor Poliesportiu Mar/lim
Gaudireu la mar!
El Marítim està a punt de complir el seu principal objectiu, començar a rebre als seus usuaris i proporcionar-los un ampli ventall de possibilitats lúdico-esportives i serveis de salut que contribueixin d'una forma saludable, agradable i divertida a millorar el seu benestar i la seva qualitat de vida.
L'equip del Marítim, que m'honra dirigir, ja està preparant-se en les mateixes coordenades d'atenció a l'usuari, cura de la instal ' lació i consecució dels paràmetres de qualitat que l'ideari de la Fundació Claror pretén aconseguir en totes les seves instal ·lacions. Una combinació d'excel·lents i entusiastes professionals, alguns provinents de diverses instal'lacions de la Fundació Claror i altres recentment incorporats, estan il· lusionats amb aquesta nova etapa que sens dubte iniciem entre tots i en la que els nostres usuaris han de ser els grans protagonistes i beneficiaris.
La nostra oferta, que en gran part publiquem en aquestes pàgines, ens converteix en un esportiu "igual i diferent" on podrà conjugar-se la pràctica habitual d'un centre esportiu convencional amb les grans possibilitats que pot oferir la talassoteràpia. La nostra voluntat és de servei: us esperem.
MARíTIM
MODALITATS DIABONAMENT
INFANTIL • M ATRíCULA: 8000 ptes. MENSUALITAT: 3100 ptes.
ADULT MODALITAT "TOT EL DIA" • MATRíCULA: 8000 ptes. MENSUALITAT: 5300 ptes. • Les persones majors de 60 anys tenen un 50% de des-
compte en els drets d' inscripció.
FAMILIARS D'UN ABONAT ADULT "TOT EL DIA" • M ATRíCULA: 5000 ptes. MENSUALITAT: 3900 ptes. ADULTS MODALITAT "MATINAL" • MATRíCULA: 5000 ptes. MENSUALITAT: 3300 ptès. ADULTS MODALITAT "MIGDIA" • M ATRíCULA: 5000 ptes. M ENSUALITAT: 3300 ptes.
ADULTS MODALITAT "NOCTURN" • M ATRíCULA: 5000 ptes. M ENSUALITAT: 3900 ptes. ADULTS MODALITAT "CAP DE SETMANA" • M ATRíCULA:5000 ptes. M ENSUALlTAT:3900 ptes./mes
FUNDACiÓ CLAROR
SERVEIS DE SALUT
preus dlun ús
Revisió Mèdica General * Revisió Mèdica + electrocard. Programa Dietètic Massatge Terapèutic Drenatge Limfàtic Reflexologia Podal Massatge sota dutxa Massatge HidroJet Dutxa a pressió Algues cames i glutis Algues esquena i abdomen Algues tot els cos Fangs malucs, genolls, peus Fangs espatlles, colzes, mans Fangs esquena + altra zona Fangs tot el cos Sol UVA
'1000 ptes. 2000 ptes. 2000 ptes. 2200 ptes. 4400 ptes. 4400 ptes. 5000 ptes. 1700 ptes. 2500 ptes. 3300 ptes. 3300 ptes. 5500 ptes. 2200 ptes. 2200 ptes. 2750 ptes. 4400 ptes.
625 ptes.
ELS ABONATS TINDRAN UN 20% DE DESCOMPTE SOBRE ELS PREUS DELS SERVEIS DE SALUT.
Bonus multi usos • Bonus mensual de 5.000 ptes. (només abonats Marítim)
Els abonats de la instal ·lació també t indran la possibil itat de contractar, per 3.600 pessetes mensuals, l'abonament específic del Servei de Salut, que representa un Bonus de 5.000 ptes./mensuals en serveis de salut. Això suposa un estalvi del 28% en els preus d'aquests serveis .
• Bonus 10.000 ptes. (abonats Marítim i no abonats) Contractació, a preu reduït, de l'equivalent a 10.000 pessetes en serveis de salut. - Abonat: 7600 ptes. (24% de descompte) - No Abonat: 8600 ptes. (14% de descompte)
' GRATÜITA PERAABONATS
PERSONES AMB TARGETA ROSA DE L'AJUNTAMENT • M ATRíCULA: Gratuïta MENSUALITAT: 3100 ptes.
Abonaments de Temporada El Po liesportiu M arítim oferi rà la possibilitat d'abonar-se
en períodes concrets de l'any. El màxim permès de con
tractació temporal de forma ininterrompuda és de 9 mesos. Passis :
Setmanal : 5.000 ptes.
Mensual : 12.000 ptes.
Entrades Puntuals
Trimestral: 30.000 ptes.
Semestral : 54.000 ptes.
Les entrades puntuals estaran a disposició del públic no abo
nat sempre que la instaHació no estigui saturada.
Dies feiners: 1900 ptes.
Cap de setmana i festiu : 2300 ptes.
TOT CLAROR 33
FUNDACiÓ CLAROR
GRAN OFERTA ALS POLIESPORTIUS CLAROR I SAGRADA FAMíLIA A LA VENDA LA LOTERIA DE NADAL AQUEST CURS, APUNTA-T A LES
MILLORS ACTIVITATS DIRIGIDES Per a petits i grans, a llaigua o en sec ... activitats per a tots els gustos ._--.-. __ ...
..... 3M -.-----
Les instal·lac ions inicien una nova temporada farcida d'ac ti vitats pe r a totes les edats.
Per a aquells que vu lguin començar el dia en forma hi ha els cursets de natació de primera hora del matí. A l'Esportiu Claror comencen a les 7.15, a les 8.00 i a les 8.45 hores -un quart d'hora abans que el curs passat- i al Poliesportiu Municipal Sagrada Família, a les 7.30 i a les 8.15 hores.
Per a ls qui preferexin prendre's un descans al mig-
di a, tots dos poli esportius ofere ixen cursos de natació, a les 13.45 i a les 15 .00 hores.
Entre les activ itats amb places lliures del Poliesportiu Sagrada Família cal destacar el grup d'aeròbic jove (dimarts i dijous a les 19.00 hores) i les classes de patinatge adreçades a alumnes de segon i tercer d'ES~.
Places lliures al Claror
A l'Esportiu Claror, els més joves poden trobar vacants a
l'Escola de Bàsqu~t, una activitat ad reçada als nascl!lts entre el 1990 i e l 1993 . A
. l'Escola de Bàsquet s'ensenyen els fonaments tècnics i tàctics d'aquest esport sense participar en una competició oficial i continuada.
També hi ha places ll iures en els grups de dansa jazz per a ad ul ts, en el judo i en el taekwondo infantils.
Per últim, hem de recorda r-vos l'obertura d'un nou grup de dansa clàssica per a nascuts/des entre el 1993 el 1996.
_ .. - .:=:~-==-=. ::::.:.=::-_~-
La Fundació Claror ja ha esco lli t e l número amb què participarà al sorteig de la Grossa de Nadal: se rà el 44.364.
Des de principis d'octubre, tothom podrà adquirir e ls bitllets per a prend re-hi part en tots e ls poli esportius de l'entitat: Claror, Sagrada Família, Marítim i Nou Can Cara ll eu.
El preu de l bitllet serà de 250 pessetes: 200 de participació en e l sorteig i 50 d'ajuda per a les activitats socials de l'entitat.
LA WEB "CLAROR.ORG" AMPLIA ELS SEUS CONTIN.GUTS AMB MÉS NOTíCIES I ENLLAÇOS
Notícies, promocions, enllaços d1interès i tota la informació de les quatre instaHacions
La pàgina web de la Fundació (www.claror.org) ofereix des d'aquest setembre més informació i continguts.
La web ofereix ja la informació del Poliesportiu Marítim, de manera que, mitjan: çant lnternet, qualsevol usuari pot conèixer tota la informació referida a les instal ·lacions gestionades per la Fundació Claror: activitats, modalitats d'abonament, tarifes, horaris, característiques dels equipaments, etc.
Notícies d'actualitat
L'apartat de notícies, si tuat a la primera pàgina de
34 TOT CLAROR
la we b, oferirà cada dia S§~~==;;;;;;;~====1 tota la informació re lati-l'última hora que generi va a les activitats i projec-l'entitat, a fi que tothom tes sociocu ltu rals de l'en-pugui assabentar-se de les titat.
activitats i fets més relle- I¡=~~=~~~~~~ vants. li
Seccions esportives
Enllaços d'interès
Una de les novetats ha estat la incorporació de més
La informació sobre les de 200 en ll aços amb pàgi-principals seccions de l'en- nes web que, classificats de L-____________________ ~
J itat és una altra de les no- manera temàtica, perme-vetats . Des d'aq uest mes, Safa-Claror, futbol sala Safa- tran accedir a les webs més qualsevol persona pot in- Ta bor, màsters de natació, interessants. formar-se del calendari d'ac- Amics de la Bici ... Les novetats de la web tivitats, dels resultats i d'al- so n només el primer pas tres dades d'interès de tots Cultura i Cooperació d'una sèrie de millores que
e ls equips de les seccions progressivament s'aniran in-espo rtives que participen La web també oferirà corporant per tal de millo-en competicions: bàsquet des d'aquesta temporad a rar el servei als usuaris.
SECCIONS FUNDACiÓ CLAROR
ELS SÈNIORS DEL SAFA-CLAROR COMENCEN LA TEMPORADA A SEGONA
NOUS REPTES
PER UNA NOVA
TEMPORADA Els 27 equips que confor
men la secció de bàsquet Safa-Claror afronten la nova
temporada amb moltes ga
nes de competir.
Enguany, les ganes són
encara més grans en els sè
niors masculí i femení per
l'ascens de categoria acon
seguit durant la temporada
passada, després de llargues
i intenses competicions. El
sènior femení va ascendir a
la Copa Catalunya, i el mas
culí, a Segona Catalana.
Sènior masculí, campió de Tercera Catalana
El sènior masculí no po
dia acabar la temporada pas
sada de millor manera que
aconseguint el títol de Cam
pió de Catalunya de Terce
ra Catalana. En el partit de
la final, que va jugar contra
ELS MÀSTERS
DE NATACiÓ
SEGUEIXEN
ACTIUS A L'ESTIU
Els Màsters de Natació de
la Fundació Claror no s'han
aturat durant l'esti u i alguns
dels seus membres han par
ticipat en el Campionat d'Eu
ropa ce lebrat a PaJma de
Mallorca entre el 3 i el 8 de
juliol. També han estat pre
sents en el Campionat d'Es
panya organitzat a finals de
juliol a Alicant.
Ara afronten noves cites,
entre les quals destaquen les
travessies de Banyoles i del Port
de Barcelona, el 16 i el 23 de
setembre, respectivament.
La secció Safa-Claror comença la temporada amb ganes de divertintnos jugant alhora que fem gaudir a tots aquells que ens acompanyen en els partits.
El sènior masculí celebra el títol de campió de Tercera
I l'engeguemtambé amb molta il·lusió després de les satisfaccions que ens va aportar la darrera
temporada: els ascensos dels sèniors, el bon paper del cadet i el júnior A masculins que enguany competiran en la màxima categoria, la preferent A, l'èxit del Torneig de Bàsquet, el premi a l'entitat amb més equips federats ... bones notícies que suposen nous repte que estem disposats a assolir.
el CB Ripollet, el Safa-Cla
ror va aconseguir la victòria
per un contundent 84-63.
Tampoc cal oblidar el bon
paper que va jugar el sènior
femení en les fases de cam
pions de Primera Catalana,
en què va aconseguir un ter
cer lloc. El partit de la semi
final les va enfrontar al CB
Tàrrega, equip amb el qual
van perdre per només un
punt de diferència.
DEFINIT EL
CALENDARI DE
SORTIDES DELS
AMICS DE LA BICI
Els cic li stes del Claror
s'han afanyat per concretar
les cites dels diumenges
amb la bicicleta si bé els
llocs encara estan per con
firmar.
El ca lendari del grup A
(obert a tothom) pel que
resta de l'any encercla el 7
d'octubre i 1'11 de novem
bre i el del grup B (que re
quereix un estat de forma
física més alt) el 21 d'octu
bre i el 25 de novembre. El
16 de novembre la sortida
serà per a tots dos grups.
La temporada anter ior
també va acabar amb un
balanç molt positiu per al
cadet i el júnior A mascu
lins, que van fer un gran pa
per en la Copa Federació i
que competiran en la màxi
ma categoria, la preferent A.
Wall Street Institut i Ins
tituts Odontològics Associ
ats continuaran, un any
més, com a patrocinadors
de la secció de bàsquet.
Dani José Coordinador de Safa-Claror
EL SÈNIOR DE FUTBOL SALA S'ESTRENA A LA PRIMERA DIVISiÓ DE BARCELONA
El primer equip de la sec
ció de futbol sala Safa-Tabor
comença la temporada es
trenant la categoria a la Pri
mera Divisió de Barcelona.
El sènior es va crear la
temporada 1998-1999 i des
d'aleshores el formen els
mateixos 11 jugadors als
quals se'ls afegirà aq uesta
temporada un nou fixatge.
La seva trajectòria ha es
tat molt lloable. En la pri
mera temporada van ser els
primers de la categoria acon
seguint l'ascens a Segona
Divisió B i, a més, sent
l'equip més golejador i el
menys golejat.
La segona temporada va
tornar a aconseguir l'ascens,
a Segona Divisió A, tot i la
igualtat entre els equips cap
davanters. I en la darrera, el
salt qualitatiu pel que fa al
nivell de joc i les lesions no .
van .ser impediments perquè
el sènior obtingués la cin
quena plaça de la classifica
ció i el sommiat ascens.
TOT CLAROR 35
FUNDACiÓ CLAROR Nou CAN CARALLEU
I CURSA SOLIDÀRIA DE
SARRIÀ-SANT GERVASI
Nou Can Caral leu orga
nitza el diumenge 18 de novembre la primera edició
de la Cursa Solidària del
Districte de Sarrià-Sant
Gervasi.
La cursa, d'una distància
aproximada de 1.609 me
tres, transcorrerà pel passeig
de la Bonanova (vegeu qua
dre) i s'estructurarà en diver
ses categories segons les
edats. La primera sèrie co
mençarà a les 10 del matí, i
per partipar-hi cal formalit
zar les inscripcions a Nou
Can Caralleu.
La Cursa Solidària forma
CARRER: Pc. BONANOVA
DISTÀNCIA: 1.609 METRES APROX •
• SORTIDA I META:.pL. MAJOR DE SARRIÀ
_ ANADA
- TORNADA
la. CURSA SOLIDÀRIA SARRIÀ-SANT GERVASI 1.lii, Wi<1il·,.'j:HjjQ·!·I¡Hn 10 HORU ' CURSIS PER CAff.GOIlIf$
OR(iANITZA
NOU~ Can (atalleu
INSCRIPCIONS NOU C AN CA AAlUI U
r~~!:!!:=?'~R
PARTI CORRE PER L_~I.I"',RKI
part del conj unt d'activitats
que la Plataforma d'Entitats
Solidàries del Districte orga
nitza des de fa tres anys sota
el nom de 'El Batec de les
Cultures' .
Els diners que es recap
tin gràcies a les inscripcioj1s
de la cursa i en d'altres ac
tes es destinaran íntegra
ment al projecte de coope
ració que Veterinaris Sense
Fronteres duu a terme en set
comu nitats del nord d'Haï
tí, un país agermanat amb
el Districte.
El projecte s'a nomen a
'Lèt Agogo' i se centra en la
formació de ramaders per tal
de millorar la producció lle
tera i la comercialització en
la regió.
COMENÇA LA TEMPORADA AMB MÉS ACTIVITATS DE FITNESS
La temporada 2001-
2002 de Nou Can Caralleu
comença amb novetats pel
que fa a les activitats dirigi
des de fitness. De cara al
nou curs, s'ha ampliat l'ofer
ta del programa d'abonats,
que permet que cadascú
s'elabori l'entrenament a
mida. Així, a l'aeròbic, al
36 TOT CLAROR
cond icionament físic exte
rior, als steps, a la tonifica
ció i a l'espinning s'han afe
git activitats com la gimnàs
tica postural i el Total Body Condition (que treballa la
totalitat del cos amb coreo
grafies i materi é\1 divers), el
Poliesportiu (que prepara
físicament en diversos es-
ports d'equip), el Cardioc1ass (un treball cardiovas
cular per guanyar i millorar
la resistència aeròbica) i les
classes de gluti abdominal
i cames.
Si en voleu més informa
ció podeu trucar al telèfon
93 203 78 74 o consultar el
web www.clarbr.org.
FESTA DE LA NATURA EL 20 D'OCTUBRE
Nou Can Cara lleu celebra .
el dissabte 20 d'octubre la
Festa de la Natura, en què
podran participar tots els nois
i noies entre 5 i 15 anys.
Durant tot el matí, de
10.00 a 14.00 hores, els pe
tits podran gaud ir amb les
activitats de lleu re i els ta
ll ers organitzats conju nta
ment am8 la Fundació Ca
talana de l'Esplai.
Els més grans podran
aprofitar la jornada per visi
tar la instal·lació.
La Festa s'emmarca en el
programa d'activitats del
125è aniversari del Centre
Excursionista de Catalunya.
UN ESTIU AMB REFORMES PER MILLORAR EL SERVEI
Nou Can Caral leu ha
aprofitat l'estiu per seguir
millorant la instal · lació
d'acord amb algunes de
mandes dels usuaris i l'in
crement del nombre
d'abonats.
Reformar els vestidors ha
estat el principal objectiu;
s'han canviat les dutxes dels
que es troben davant del
camp de futbol per tal de
millorar la pressió i l'estalvi
d'aigua i per incorporar-hi
separadors individuals.
Pel que fa als vestidors li
mítrofs amb la piscina s'ha n
ampliat 30 metres quadrats
i ara estan separats en dues
unitats, una d'homes i l'altra
de dones.
ELEVADORES Y MONTACARGAS, S.L. e/ Costa Brava, 3 08940 Cornellà Tel. 93.475.08.00 Fax 93.475.08.01
REHABILlTACION - INSTALACION - MANTENIMIENTO Y CONSERVACION
REHABILlTACION EDIFICIO ANTIGUO
COTA
El proceso de rehabilitación exige unos amplio s conoci
mÏentos y una prolongada experiencia para obtener la solución mas eficaz. Ascensores LUQUE dispone de un equipo de expertos profesionales y la mas avanzada tecnologia para adaptar convenientemente los medios con las necesidades del usuario, respetando las características propias del edificio.
"C ... AL' TEU SERVEI A: ...J
Padilla, 308 i Provença, 455-457
i també a tots aquests punts:
www.cota.es Rocafort, 67-69 Tel.: 93.424.00.67 BARCELONA
Permís de:
cotxe . , camlo
moto tràiler
autocar
Joan Güell, 153 ent A
Cantàbria, 42 bis
Ronda Sant Antoni, 102 ent 1a.
Torrent de l'Olla, 157
Carmen Amaya, 35-37
Passeig Zona Franca, 142
Gran de Sant Andreu, 450
I Pi i Margall, 24
Rosas,11
Motors, sln (zona de pràctiques)
Tel.: 93.330.32.50 BARCELONA
Tel.: 93.305.23.23 BARCELONA
Tel.: 93.302.11.40 BARCELONA
Tel.: 93.218.01.86 BARCELONA
Tel.: 93.335.63.14 HOSPITALET DE LL.
Tel.: 93.332.81.62 BARCELONA
Tel.: 93.345.52.99 BARCELONA
Tel.: 93.658.92.34 VILADECANS
Tel.: 93.437.23.71 HOSPITALET DE LL
Tel.: 93.223.31.45 BARCELONA
INSTALACIONES DEPORTIYAS
esquaix' racquetball . sou-ball' paddle-tennis . saunes' banys de vapor' solariums UVA·
banyeres spa (hidroteràpia) . material esportiu . fitness . aparatologia cardiovascular'
cobertes telescòpiques' carpes i pèrgoles· complements
CI del Prat, 24
Tel: 93 871 4354 193 843 24 25
Fax 93 871 85 91
08480 L'Ametlla del Vallès (Barcelona)
Especialistes en neteja
GG~~@&~ ®m @[b Neteja i manteniment
Oficines i locals Especialista en poliesportius
Encarregats de la neteja dels Poliesportius Claror, Sagrada Fam~lia , Nou Can Caralleu, Marítim (Espai de Platja) .
HERSAN 98 SL CI Ebre, 11
Tel. 926823594 Tel. Mòbil 60726 98 03
08740 SANT ANDREU DE LA BARCA
a r
Tels. 97l 64 0953/ 97l 64 06 l8 Fax 97l 64 l6 li
E-mail: [email protected]
DIGITEK micro 1Q9ic www.digitek.es .
Digitek Micrologic ha desarrollado un Q Sistema de Control de Accesos para ~ personas y vehículos que cubre una '" amplia gama de necesidades siendo ~ la solución mas competitiva para el ~ control de acceso de edificios ~ (acceso general y/ o por zonas), 8 recintos públicos , polideportivos, ~ museos, universidades, transportes "" públicos, parques tematicos, parking,
.... ~ espectaculos, etc.. . En todosellos
Digitek M icrologic tiene una .=:'1 ~ experiencia contrastable.
BARCELONA Tf: 93 418 92 921 e-mail : comercial@digitek. es
MADRID Tf: 91 46808901 e-mail : mad@digitek. es
BILBAO Tf: 94 47617121 e-mail: blb@digitek es
a suministros y servicios Cabinas sanitarias
Mamparas de división
~- Tel. 93 464 36 44
E-mail: [email protected]
www.arbasl.es
Panelamiento de paredes Encimeras y puertas
PROJECTE CULTURAL FUNDACiÓ CLAROR
EL FÒRUM CLAROR COMENÇA LA SEGONA TEMPORADA DE DEBATS El Fòrum debatrà, un cop al mes, temes que han estat o són notícia, i que responen a la demanda del públic assistent
El Fòrum Claror comença el segon any de debats amb l'objectiu de seguir tractant qüestions d'interès per al públi c e n general. Pe r aquest motiu , de cara a la nova temporada s'han recollit bona part de les propostes fetes pels ass istents als debats (vegeu quad re) .
Els debats es faran a la Sala Claret a la mateixa hora que els cu rs passat, a les 19 .30 hores. El que sí ha canviat és el dia: aq uesta temporada, els debats es faran els dimarts.
La Globalització, a debat
El primer debat de la temporada tindrà lloc dimarts 16 d'octubre, i tractarà sobre el controvertit tema de la globali~ació i l'antiglobalització. Alhora del tancament de la revista encara no estaven
I confirmats tots els ponents. AI proper número de Tot
Claror us informarem dels ponents i de les dates concretes dels debats del primer trimestre de 2002. També podeu informar-vos-en mitjançant el web de l'entitat (www.claror.org), així com mitjançant els cartells exposats als plafons informatius de les instal·lacions.
Antonio Franco, Rita Marzoa, Jaume Guil1amet i Joaquim M" Puya1 van debatre sobre els mitjans de comunicació, al Fòrum Claror celebrat el passat juny
Temes del Fòrum Claror
per a la temporada 2001-2002
16 Octubre 2001 Globalització i democràcia: Són incompatibles?
13 Novembre 2001 Bulímia i Anorèxia: de qui és la responsabilitat?
11 Desembre 2001 El preu de l'ecologia i la sostenibilltat
Gener 2002 Noves fonnes de família: La societat està preparada?
Febrer 2002 Noves fonnes de participació
Març 2002 Eutanàsia: el dret a morir lliurement
Abril 2002 Fòrum de joves
Maig 2002 Okupes: transgredir per sobreviure
Juny 2002 Nacionalisme i dret d'autodetenni nadó
Juliol 2002 Fòrum 2004: què serà?
lloc: Sala Claret: el Sant Antoni Maria Claret, 45-47 (cantonada Nàpols). Hora: 19'30 hores. Accés lliure.
LA CORAL INFANTIL INICIA ELS ASSAJOS
Un cop conso li dada la coral d'ad ul ts, la Fundació ha convocat tots aquells nens i nenes entre 8 i 12 anys que vulguin aprendre a cantar.
El dia d'assaig se rà el divendres de 16.30 a 17.30h.
L'activitat és gratuïta i s'espera un a bona resposta, donada la demanda que es va rebre per part de molts pares i mares el passat curs.
Les persones interessades cal que omplin la butlleta que trobaran en qualsevol de les instal·lacions i la lliurin a la recepció o les oficines.
ES PREPARA UN PROJECTE DE I PER A JOVES
A partir del curs vinent, la Fundació Claror organitzarà un seguit d'actes i activitats on els protagonistes seran joves entre 1 3 i 18 anys . . La intenció és crear espais on puguin tractar temes del seu interès i ser motor de les activitats que ells matei xos proposin .
Un altre projecte, molt lligat al de joves, és la participació en el Projecte Educatiu del Fòrum Universal de les Cultures, Barcelona 2004. Seguirem informant.
T'agrada la cultura? Vols fer cooperació?
Fes-te S CIBenefactor DE LA FUNDACiÓ CLAROR
Aporta ~l teu gra de sorra Els diners dels Socis Benefactors es destinen íntegrament als projectes de cooperació de la Fundació Claror
_Fets i gent
EL T A X ISTA SOLIDARI Va néixer a l'Argentina i
prova d'això és el seu ine
quívoc accent que, a pesar
dels anys que porta a
Barcelona, no ha desapare
gut. Disset anys enrere,
Rubén estava a l'atur i li van
proposar fer de taxista. Ho
va acceptar com una feina
per tirar endavant i ara co
neix el carrers de la ci utat
com el palmell de la mà.
"No faig el que m'agrada,
però intento que m'agradi el
que faig", explica.
Una fàbrica d'idees
Un dia se li va acudir uti
litzar el taxi com un instru
ment d ' informació per als
turistes. Se li va acudir en
registrar una cinta, en dos
idiomes, en què s'explica
ven als estrangers els orígens
i característiques de la ciu
tat. Aquesta primera idea va
anar evolucionant, a poc a
poc, i ara planeja editar un
miler de CD, en sis idiomes,
per a tots els t~xistes que
vulguin explicar coses sobre
Barcelona als visitants.
Rubén és una persona
URGÈNCIES
Rubén Petilo té 47 anys i és taxista. Ell és la cara visible d'un moviment sol idari que ha nascut en el sector del taxi barceloní i que es . dedica a portar d'excursió un cop l'any els nens del Casal d'Infants del Raval, sense abaixar la bandera. Una jornada que s'ha batejat com el Dia del Taxi.
inquieta i sempre té projec
tes al cap. Un dels dies que
circulava amb el taxi va sen
tir a la ràdio un anunci del
Casal d'Infants del Raval en
què sol·licitaven ajuda. "Vaig
parlar amb alguns companys
i els vam proposar de por
tar-los gratuïtament al lloc
que ens diguessin -re I ata-,
i va anar molt bé". La pri
mera sortida va ser al
Tibidabo i van participar-hi
25 taxistes.
Així va néixer el Dia del
Taxi, tot i que la iniciativa,
en un principi, pretenia ofe-
rir aquest servei a un col·
lectiu diferent cada any.
"Poc després va aparèixer el
tema de la pederàstia i la
nostra manera de donar-los
suport va ser garantir-los que
cada any els portaríem a al
gun lloc". El projecte ha anat
prosperant i, en l'última sor
tida, van acudir 47 taxis.
"So m més taxistes que
nens, de manera que n'hi ha
alguns que fan el viatge
d'anada i d 'altres el de tor
nada" . El dia abans de la
sortida, els nens parlen so
bre els taxis i fan dibuixos
com a agraïment pel servei.
Una altra de les seves
activitats és col· laborar amb
el Banc d'Aliments, oferint
se per a la recollida i distri
bució dels excedents de les
fàbriques alimentàries. Han
portat d'excursió els nens
saharauís que cada estiu vé
nen a Catalunya i ajuden el
Tercer Món amb el Rebut
Solidari. Per cada rebut, es
destinen 25 pessetes per als
països pobres.
Solidaris anàrquics
El que va començar com
una manera d 'ajudar els
nens del Raval s'ha conver
tit en tota una entitat soli
dària, batejada amb el nom
de Taxi Cooperacció, i in
tegrada dins de l 'ONC
Cooperacció. "No volem
muntar una ONC, només
cal un lloc des d'on poder
trucar -argumenta-; és que
som una mica anàrquics".
" Estem creixent a poc a
poc, però apuntem molt
alt", explica orgullós en
Rubén.D.G.
Ferrocarrils Generalitat ....................... 93205-15-15 Diputació BCN ..................................... . 93 402-22-22
Urgències mèdiques .................... .. ............... ~ .. ...... 061 Informació carreteres ............................. 93 204-22-47 Aeroport del Prat .............................. .. . 93 301-39-93 ESPORTS
Ambulàncies Creu Roja ....................... 93 300-20-20 Farmàcies de guàrdia ............ .. ......... : .... ........ .... ..... OIO Bombers Generalitat ............................. 93 692-80-80 Bombers BCN ciutat ............ .... ................ ........ ...... 080 Bombers BCN comarques ...................... .......... ...... 085 Mossos d ' Esquadra ............................. 93 300-22-96 Policia ................................................................... 091 Guàrdia Urbana BCN ............................ .............. .. 092
Serveis Socials ...... .. ........................ .. ... 900.30-90-30 Correus .................................................. 93 318-38-31
HOSPITALS
H. de Sant Pau .... .. ................ ...... .......... 93 291-90-00 H. del Mar ...................... .... .. .... ............. 93 221-10-10 H. Clínic ................................................ 93 227- 54 - 00 H. L'Esperança ............ .................. ....... 93 285-02-00
Esportiu Claror ...... .............................. 93 476-13-90 Poliesportiu Sagrada Família .......... ..... 93 435 05 66 Nou Can Caralleu ..................................... 93 203 78 74 Servei d'Informació Esportiva .............................................. 93 432-19-92 Agenda d' Activitats ............................ 93 481-00-21 Fed. Cat. Bàsquet .................................. 93 454-90-62 Fed. Cat. Judo ................................ .... ... 93 318-26-16
H. Vall d'Rebron .................................. 93 418-34-00 Fed. Cat. Gimnàstica ........ .................... . 93 426-94-78 SERVEIS H. Sant Joan de Déu ............................. 93 203-40-00 Fed. Cat. Natació .................................. 93 301-82-70
CENTRES OfiCIALS Fed. Cat. Futbol ...... ........ .. .. .... ...... .... .... 93 302-56-42 Fed. Esp. Tennis .......... ....................... .. 93 200-53-55
Inf. Metropolitana .... ............................. .. ............... O I O Protecció Civil ................................ ..... 93 319-25-00
Ajuntament BCN .......... ........................ 93 402-70-00 Generalitat .. .......... ................................ 93315-13-13
Consell Esport Escolar de Barcelona (CEEB) ........................... 93 219-32-16
Accidents en carretera .. .... ............ ........ 93 352-61-61 RENFE .......................... ........ ........ .. ...... 93 490-02-02
I i ~ II Av. Josep, Tart¡adellas, 8-10 ;1 \~ J
08029 BarcelQ>naf Tel. 93493 Ol 00 Fax. 93493 Ol 34
www.wsi.es