L'ANTIGA GRÈCIA !FI LOSOFI A

GRUP I

PR

OJ

ECT

E %5:

GRUP I:

* Àlex Sànchez.

* Anna Bosch.

* David Perelló.

* Leo Reventós.

* Paula Uber.

El r ep or t at ge!LA FILOSOFIA GREGA

La f ilosof ia grega és, o més ben dit, va ser un dels grans pilars de la societat. Aquesta va constituir la democràcia, el poder polít ic i les estructures de convivència que encara ara són de gran util itat en el nostre entorn.

Els grans f ilòsof i els seus aprenents principalment parlaven de tot t ipus de coneixement sobre l?home i el seu caràcter, especialment tractaven la discussió i el debat, així com la capacitat de la ment humana de fer tal exercici. Així està clar que la inf luència del mon grec antic és evident i repercutiu en la societat, sobretot perquè la polít ica i economia actual torna a semblar del món antic; Grècia segueix tenint molt poder a Europa.

GRANS PERSONATGES

Tothom coneix algun f ilòsof de l?edat antiga, o bé perquè l?ha estudiat o simplement n?ha sentit parlar. La f ilosof ia i els grans f ilòsofs ja tenien aquest propòsit: ser recordats. Un dels que han quedat gravats en la història és clarament Sòcrates. Va ser el gran creador del que coneixem com a deducció i inducció. L?exemple de deducció més conegut és: ?Tots els homes són mortals. Sòcrates és un home. Per tant, Sòcrates és un mortal.? i un del l l ibre sobre la taula: ?El l l ibre està sobre la taula. La taula està sobre el pis; per tant, el l l ibre està sobre el pis.? I la inducció que va fer va ser més aviat meteorològica; ?Tots els primers de gener i pels últ ims anys ha plogut a Hawaii. Per tant, l 'any que bé en aquest dia, plourà també. Noti que la conclusió sona raonable, però no s?aprova f ins després del fet. La conclusió podria estar equivocada.

Ara ja entrem amb els matemàtics i f ísics i comencem per un de fàcil, que tothom coneix: Pitàgores. Molts saben qui és però no quina és la seva teoria, que més tard va ser una norma general. És el gran fundador del catet i la hipotenusa.

Matemàtica grega no és el nostre tema, però qualsevol frase o teoria que hagi fet un greg, entra dins del nostre àmbit; ara, si, parlem de Tales de Milet. Tales va desmentir que el cosmos l?haguéssin fet déus i altres mites. En resum, va explicar tota la teoria del cosmos, Big Bang, aigua com a substància primera i altres normes o teories encertades que s?han convertit en un material d?estudi per a tots els públics.

EL PROJECTE I COM L?HEM FET

De moment podem dir que malament no ha quedat. El procés ha sigut una mica complicat, però tampoc tant. No ha sigut perfecte; hi ha hagut discussions, diferències però tot s?ha acabat resolent pacíf icament.

El primer que hem fet ha sigut reunir-nos per acordar qui faria cada punt i cada concepte. Al principi trontollàvem una mica, tenint en compte que no ens esperàvem un tema que no coneixíem ni el tres per cent del que havíem de treballar, però amb l?ajuda i el recolzament mutu de tot el grup, en la nostra opinió, hem presentat un bon producte amb uns bons resultats.

Per la part de l?aprenentatge, podem dir que ja en sabem bastant més dels nostres orígens grecs i romans, sabent com i què és la creació de coses importants en la societat com els teoremes matemàtics o la literatura.

Cal dir que no tots els coneixements són tal i com són ara. Mireu la polít ica, per exemple. Abans éren tot assemblees, com la CUP però amb túnica. Ara el model estàndard de polít ica demòcrata (no les monarquies) és diferent, però segueix les bases d?abans. El Parlament n?és un exemple. És diferent a reunir-se en cavernes exclusivament d?homes, però no deixa de ser un lloc on exposar motius i votar a favor o en contra d?aquests.

El r ep or t at ge!

El r ep or t at ge!EL TEATRE I LA CULTURA

Ja hem dit que la Grècia antiga és la font i l?estructura actual i si continuem estirant del f il, ens donem compte que no només van ser inf luents en la vida polít ica, sinó que van funda aquell petit món que distingeix un poble: la cultura.

Fundadors del teatre, la comèdia, el drama la tragèdia i els altres gèneres teatrals (no tots; el vodevil va ser inventat a França més tard, per exemple) van aconseguir incrementar el culte i la empatia dins d?un poble, creant personalitats més obertes (actors) i gent més permissiva (espectador). I clar està que també es van inventar els llocs de treball, i per tant, van tenir una lleugera recuperació econòmica.

TARRAGONA I ROMA

El dia 9 vam fer una excursió a Tarragona (Tarraco per al projecte) i va ser l?inici del bloc i temàtica de l?antiga Roma. Una dada que ens ha sorprès a tots és que a Catalunya i Espanya hi ha moltes discussions sobre la història; uns diuen que la geograf ia i polít ica ha sigut d?una manera i uns altres diuen que ha sigut completament diferent.

Aquesta és la nostra versió:

Tarraco va ser la capital de la Hispània Citerior, una Espanya on no existia ni Madrid ni la majoria de ciutats que coneixem actualment.La fundació de la ciutat comença a Empúries l?any 218aC on un tal Gneu Corneli Escipió va conquerir tot el que va poguer de la costa catalana, juntament amb el seu exèrcit, que van expulsar completament els cartaginesos de la nació i es va fer amb molt terreny, que més tard va util itzar com a campament d?hivern de legionaris romans.

El r ep or t at ge!Per allà l?any 217aC, un any després de fer-se amb el terreny que ocuparen els legionaris, van seguir conquerint les parts interiors d?Hispània, altre cop en contra dels cartaginesos, f ins a obtenir la quantitat de terreny que es coneix en els mapes de la Hispània quasibé definit iva (de l?època. L?actual va tardar uns 2000 anys més a fer-se).

L?any 45aC, Juli Cèsar va concedir l?estatut de colònia romana a Tarraco i es va convertir en ciutat i capital (Colonia lulia Urbs Triumphalis Tarraco). A partir d?aquí, es van constituir els òrgans de govern i personatges com August i l?emperador Adrià van passar per la ciutat i en van gaudir tant com per deixar escrits i mostres de que els hi va encantar la capital.Aquesta ha sigut la nostra versió de la Tarragona (Tarraco) romana. Està resumit completament per nosaltres, us hi podeu pujar de peus!

MACETA DE BARRO

En esta página explicararé cómo hemos hecho una torreta de barro.

Para comenzar cogemos el barro o la arcil la i la amasamos hasta que esté bien blando. Cuando eso esté hacemos que tenga forma de cil indro y después hacemos un agujero en el centro. Más tarde vamos ampliando el agujero hasta que tenga forma de cubo y lo reforzamos para que no se rompa. Lo dejamos secar un dia y lo pintamos y le dibujamos dibujos de la f ilosof ia.

BUSTO DE BARRO DE SÓCRATES

Ahora explicaré como hacer un busto de sócrates. Un busto es una

escultura de cabeza a ombros.

Primero se tienen que hacer los ombros i el cuello o tambien dicho la base.

Duespues cojemos barro y hacemos una bola que sera la cabeza. Más tarde cuando hagamos hecho una bola en forma de cabeza la pegamos en la base.

Luego cogemos un poco más de barro y hacemos la nariz ojos y boca. Cogemos tiras de barro para hacer la barba y por ult ima hacemos detalles con las herramientas.

Y ya lo tenemos !!

Fi lòsof SÒCRATES:Naixement: c. 470 aC   Atenes - Grècia.

Mort: 399 aC Atenes - Grècia.

Filòsof grec.

Sòcrates, va ser f il l d'una llevadora, Faenarete, i d'un escultor, Sofronisco.

Poques coses es coneixen amb certesa la biograf ia de Sòcrates, a part que va participar com a soldat d'infanteria en les batalles de Samos (440), Potidea (432), Delio (424) i Anfípolis (422).

Tot i que no va deixar cap obra escrita i són escasses les idees que poden atribuir amb seguretat, Sòcrates és una f igura cabdal del pensament antic.

Trencant amb les orientacions predominants anteriors, la seva ref lexió es va centrar en l 'ésser humà, particularment en l 'ètica, i les seves idees van passar als dos grans pilars sobre els quals s'assenta la història de la f ilosof ia occidental.

Fi lòsof ARI STÒTI L:Naixement: 384 aC Estagira - Tracia.

Mort: 322 aC Illa d?Eubea.

Filòsof grec.

Aristòtil va néixer l 'any 384 aC en una petita localitat macedònia propera a la muntanya Athos anomenada Estagira, d'on prové el seu sobrenom, l 'Estagirita. El seu pare, Nicòmac, era metge. Durant l?adolecència es va quedar orfe i va ser adoptat per Próxeno.

Als 18 anys se?n va a Atenes, per estudiar a l?acadèmia de Plató on si està 20 anys més. Quan mor plató ell hi exerceix com a mestre. Però al cap d?un any es trasllada a Axos. Durant aquesta etapa es casa amb Pitias, amb la qual va tenir una f il la. Després de la mort prematura de Pitias es casa amb Erpilis, amb qui té un f il l.

L?any 335 a.C torna a Atenes i on funda la seva propia escola, el Liceu. Aquest segon període de estància a Atenes, dedicat a l?ensenyança i investigació, acaba amb la mort del seu deixeble Alexandre Magne.

Un any després de deixar Atenes moriria a l?Illa de Eubea als 62 anys d?edat.

Aristòtil s'ha signif icat com un dels f ilòsofs més importants de tots els temps i ha estat un dels pilars del pensament occidental. La f ilosof ia d'Aristòtil constitueix, juntament amb la del seu mestre Plató, el l legat més important del pensament de la Grècia antiga. El seu pensament anava dedicat a la naturalesa i biologia, a la ètica y a la polít ica. I a vegades també a qüestions de Ontologia i Tecnologia.

Fi lòsof PLATÓ:Naixement: 427 aC Atenes - Grècia.

Mort: 347 aC Atenes - Grècia.

Filòsof grec.

Plató va néixer a Atenes d?una família aristocràtica. Ell era el més genial de tots els deixebles de Sòcrates. Va abandonar la seva vocació polít ica per la Filosofia, atret per Sòcrates. Va seguir a aquest durant vint anys i es va enfrontar obertament als sof istes. Va viatjar per Orient i el sud d'Itàlia, on va entrar en contacte amb els deixebles de Pitàgores. Després va passar algun temps presoner d'uns pirates, f ins que va ser rescatat i va poder tornar a Atenes.

Allà és on al any 387 aC va fundar la seva pròpia acadèmia, on es dedicava juntament amb la f ilosof ia, les matemàtiques i la astronomia.

Els treballs de Plató s'han conservat gairebé complets i se'l considera per això el fundador de la Filosofia acadèmica. La major part estan escrits en forma de diàlegs, com els de La República, Les Lleis, El Banquet, Fedre o Fedó . En molts dels seus escrits era protagonista Sòcrates. La seva teoria es tractava de la naturalesa i biologia, a la ètica i sobretot a la polít ica. I a vegades també a qüestions de Ontologia i Tecnologia. La seva idea va seguir if luint a través del seu deixeble Aristòtil.

Els presocràt ics:

Es sol anomenar presocràtics als f ilòsofs grecs anteriors a Sòcrates, tot i que aquesta denominació tampoc és absolutament exacta, ja que alguns serien contemporanis d'ell i no anteriors (els pluralistes).

Els f ilòsofs presocràtics van ser els primers pensadors que van trencar amb les formes mítiques de pensament per començar a edif icar una ref lexió racional.

Els pluralistes:

Els f ilòsofs pluralistes són un conjunt de f ilòsofs grecs posteriors als monistes que a diferència d'aquests opten per una explicació mecanística del món: presència de diversos elements primers (eterns, immòbils...) moguts per una força externa.

Després de parmènides tots els f ilòsofs intentaran resoldre el problema f ilosòf ic de la realitat del canvi.

Els anomenats ?pluralistes?acceptaran les característiques de l?ésser de Parmènides però sostindran que n?hi ha múltiples, i que les seves combinacions donen lloc al canvi i al moviment.

LABERINT:

Aquests dos f ilòsofs de l 'antiga grècia s'han de trobar, però no saben el camí.

Els podràs ajudar a trobar-se ?

- Filosofia

- Sòcrates

- Plató

- Aristòtil

- Ankhé

- Pitàgores

- Presocràtics

- Zeus

- Atenas

- Pericles

WORD SEARCH PUZZLE

Look for ancient Greece Words in that word search puzzle:

CROSSWORDS:

Down:

1. The study of the fundamental nature of knowledge, reality, and existence, especially when considered as an academic discipline.

2. In Greek mythology is the supreme god of Olympus.

3. In classical Greek philosophy was the origin and cause of all things

4. Principal city of the ancient Greece.

Across:

5. Was a Greek philosopher, considered to be the founder of Western philosophy.

6. He was a great philosopher of the ancient Greece. A disciple of Socrates and the teacher of Aristotle, he founded the Academy in Athens.

L'ANTIGA GRÈCIA !FI LOSOFI A

GRUP I

PR

OJ

ECT

E %5:

GRUP I:

* Àlex Sànchez.

* Anna Bosch.

* David Perelló.

* Leo Reventós.

* Paula Uber.