Revista de Les Preses 84

20
1 1 1 revista de revista de revista de revista de revista de LES PRESES LES PRESES LES PRESES LES PRESES LES PRESES

description

Revista de Les Preses 84 - Maig 2010

Transcript of Revista de Les Preses 84

Page 1: Revista de Les Preses 84

11111

revista derevista derevista derevista derevista deLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESES

Page 2: Revista de Les Preses 84

22222revista derevista derevista derevista derevista deLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESES

Coordina: Mateu BatalléImprimeix: Impremta Delta - OlotEdita: Edibasa (Tel. 972 26 74 67 - Olot)Dip. legal: GI - 859.87

Amb la col·laboració de la:

EDITORIALEDITORIAL

AGENDA DE TELÈFONSAjuntament de les Preses

C. Major, 2Tel. 972 69 32 32Fax 972 69 34 34

[email protected]

Horari d'atenció al públic:de dilluns a divendres de 12 a 2 del migdia, també

dijous de 5 a 7 de la tarda i dissabtes d'11 a 1 del migdia

SERVEIS MUNICIPALSRegistre Civil ________________ 972 69 32 32Jutjat de Pau ________________ 972 69 32 60Empris, S.L. _________________ 972 69 32 32Dispensari mèdic ____________ 972 69 34 87Llar d'infants _________________ 972 69 34 26Escola Verntallat _____________ 972 69 32 09Sala de lectura ______________ 972 69 36 10Centre d’empreses __________ 972 69 47 37Bar la Plaça - Llar d’avis ______ 972 69 34 56Centre Cultural de les Preses _ 972 69 36 42Local social Bosc de Tosca ___ 972 69 34 37Ràdio la Vall 107.6 FM _______ 972 69 33 33Esbart Marboleny ___________ 972 69 34 85Rectoria ____________________ 972 69 30 92Oficina de turisme - l’Estació _ 972 69 20 23Àrea recreativa de Xenacs ___ 972 19 50 87Baixador de Codella - bar ____ 972 69 48 97Piscina municipal ____________ 972 69 20 94

EMERGÈNCIA A LES PRESESVigilant mun. - Josep López __ 608 39 91 88Brigada Mun. - Xevi Comas __ 639 14 49 22Servei d’aigua - Sorea urg. __ 904 10 01 38Servei electricitat - Endesa urg. 900 77 00 77Farmàcia ____________________ 972 69 33 08Recollida d’animals - Màli ____ 689 25 31 20Informació general - www. gencat.cat __ 012

EMERGÈNCIA 24 horesEmergència _________________ 112Mossos d’Esquadra __________ 088 (urgències)Ambulància _________________ 061Bombers Olot __________ 085 / 972 26 00 88Sanitat respon ______________ 902 111 444Inf. carreteres a Catalunya ____ 93 889 04 60

TELÈFONS COMARCALSHospital Sant Jaume _________ 972 26 18 00CAP Garrotxa (ambulatori) ___ 972 26 19 16Taxis Olot ___________________ 972 26 15 66Teisa - Bus Transversal _______ 972 26 01 96Consell Comarcal ____________ 972 27 49 00

SERVEIS

Recollida de trastosCada dijous. S’han de deixar el dia abans, alvespre, al costat d’un contenidor d’escombraries.

Assistent socialPrimer i tercer dimarts de cada mes, de 9 a 12del matí, al dispensari mèdic.

BibliopiscinaJuliol i agost, de dilluns a divendres de les 5 dela tarda a les 8 del vespre.

Biblioteca MARIÀ VAYREDA D’OLOT. __ 972 26 11 48De dilluns a dissabte de 2/4 de 10 a 2/4 de 2 i de4 a 2/4 de 9. Durant les vacances escolarsdissabtes tancat.

LLAR D’AVISServei de podologiaDemanar hora per la Glòria Aulinas altel. 972 69 32 90 / 972 26 36 90

Barber Tots els dissabtes, de 3 a 6 de la tarda.

Gimnàstica Dimarts i dijous, de 2/4 de 4 a 2/4 de 5.

Com ja deveu saber, el 2 de març passat el Govern de la Generalitat va aprovar el projectede la nostra escola. Aquesta era una notícia que esperàvem feia setmanes i per la qualhem estat treballant durant molt de temps. Finalment hem fet un pas més, un pas moltimportant per al poble i que és motiu de satisfacció de tot l’Ajuntament i també unasatisfacció personal. Perquè arribar a aquí no ha estat fàcil. Han calgut molts tràmits,gestions, reunions des del primer dia. Però ens hi vam posar perquè el projecte de pobleque ens havíem plantejat l’equip de govern passava per aconseguir l’escola. I malgrat lesdificultats, malgrat hi ha hagut qui ha dubtat fins a l’últim moment que l’Ajuntamenttingués la voluntat de tirar-ho endavant, tots els regidors, amb l’alcaldessa al front, ens hivam entossudir, abocant-hi tots els recursos possibles: recursos de gestió, recursostècnics i també econòmics.Tot plegat va començar quan el Departament d’Educació, davant la situació de l’escolaVerntallat, va veure la necessitat d’una nova escola a les Preses. Des de l’Ajuntament esva fer una aposta ferma i decidida per tirar-ho endavant. El primer pas va ser aconseguiruns terrenys òptims i ben ubicats per situar-hi l’escola. Després de moltes reunions vamarribar a un acord amb el Sr. Mata per la cessió anticipada de la zona d’equipaments delpla parcial de la Torre Bellot. Tan bon punt els terrenys van ser municipals, vam iniciar elstràmits per fer-ne la cessió al Departament.A continuació es va començar la redacció de diversos projectes, que ens van portar arealitzar: d’una banda, l’enderroc de la bòbila, i per l’altra, la urbanització dels vials d’accésa l’escola, la instal·lació del servei de sanejament i, finalment, el soterrament de les líniesaèries que afectaven els terrenys; tot plegat, condició imprescindible perquè elDepartament tirés endavant el projecte.Un cop tot això acabat i certificat, el Departament va treure a concurs, a través de GISA,el projecte de l’escola, que es va adjudicar a Isabel Zaragoza. I mentrestant dues visitesal conseller, diverses reunions als SSTT del Departament d’Educació a Girona, visites aGISA i una inversió per part de l’Ajuntament per tal de fer front a totes aquestes obres,de gairebé 900.000 euros (150 milions de les antigues pessetes). Però creieu-me que hohem fet amb molt de gust, pensant que cada minut de dedicació i cada euro ens portariena l’objectiu.Per tant, en arribar a aquest punt estem satisfets i alhora agraïts. Per això vull aprofitaraquest escrit per donar les gràcies a tots aquells els qui han posat el seu granet de sorrai han facilitat que arribéssim on som. Però ho vull fer de manera especial al Sr. Mata, queens va cedir anticipadament els terrenys de la bòbila per començar a treballar. Tenint encompte la manca de terrenys municipals, la seva col·laboració i predisposició van serclau perquè avui ens trobem on som.Després d’anys treballant en aquest projecte, veig l’escola més a prop que mai. I més sitenim en compte que, després de la insistència que hem fet al Sr. Otero (director delsServeis Territorials d’Educació a Girona i coneixedor de la necessitat que hi ha a l’escolaVerntallat), s’ha fet el pas definitiu: s’ha obert el procés per a l’adjudicació de la construccióde l’escola. Si tot segueix els terminis establerts, l’inici de les obres és ben a prop.Paral·lelament ens quedarà una altra feina per fer, diferent, però també molt important.Caldrà començar a treballar perquè surti un projecte de direcció ambiciós, que doni al’escola de les Preses una identitat pròpia, que faci que sigui una escola oberta al poblei integrada en el teixit associatiu i social del municipi.Caldrà també començar a pensar en l’organització dels pares, a través d’una AMPA, pertreballar en els temes comuns: menjador, activitats extraescolars, etc.Per tant, hem fet molt camí, però encara ens en queda molt per fer i per això demano lapredisposició de tothom i la implicació, sobretot, d’aquells pares i mares que per tenirfills en edat escolar hi teniu molt a dir.

Esther PagèsAlcaldessa

Page 3: Revista de Les Preses 84

33333

revista derevista derevista derevista derevista deLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESES

NOTÍCIESNOTÍCIES

La setmana passada es va publicar lalicitació de les obres per a la futuraescola de les Preses per part deGestió d’Infraestructures SA, empre-sa pública dependent de la Generalitatde Catalunya. Aquest fet significa unpas més en un llarg procés de gestiócap a la consecució d’un equipamentcomunitari bàsic per al municipi.La possibilitat que el municipi tinguésla seva pròpia escola va aparèixer alfinal de 2004, quan es detecten elsprimers símptomes de saturació del’Escola Verntallat, a la Vall de Bas. Enaquell moment la notícia va agafar persorpresa als polítics locals, fins al puntque les normes urbanístiques quehavien estat aprovades definitiva-ment, un any i escaig abans, no teniencap reserva de sòl per a aquest tipusd’equipament.Es va reaccionar ràpidament i es vanvalorar les possibles ubicacions pertal de trobar la més idònia. El planeja-ment municipal havia fet una apostadecidida per reequilibrar el creixementque en els darrers vint anys únicaments’havia orientat cap al nord amb elsdesenvolupaments del polígon indus-trial i el residencial del Pladevall.Conseqüència d’aquesta aposta era ladisponibilitat d’un ampli sector urba-nitzable pràcticament a tocar del nucliantic i amb una reserva de sòl per aequipaments molt àmplia. Es va en-llestir ràpidament el pla parcial, demanera que el Ple municipal de de-sembre de 2005 l’aprovava provisio-nalment. Un conveni urbanístic ambel propietari majoritari dels terrenys,signat un mes més tard, va permetrela cessió anticipada dels terrenysnecessaris sense haver de desen-volupar tot el sector. L’Ajuntament, aixíque va disposar dels terrenys, vaformalitzar la cessió al Departamentd’Educació (maig de 2006).

A partir d’aquí es van disparar lesactuacions per tal de convertir unapeça de sòl de caràcter rústic en so-lar edificable amb tots els serveis icondicionaments urbanístics. En pri-mer lloc, l’enderroc de l’antiga bòbiladels germans Roca. Després, la redac-ció del Pla especial d’ordenació delsector (maig de 2007) i el projected’obres d’urbanització (febrer de2008), la licitació de les obres (juliolde 2008) i la seva execució.Paral·lelament a les actuacions mu-nicipals, Gisa i el Departament d’Edu-cació de la Generalitat havien convo-cat un concurs d’arquitectura en duesfases per tal d’escollir l’avantprojectede la nova escola. Una representaciódel municipi a nivell polític i tècnic vatenir veu en les deliberacions del juratque va escollir la proposta de l’ar-quitecta Isabel Zaragoza. L’avantpro-jecte escollit havia interpretat molt béel lloc, el paisatge i apuntava una sen-sibilitat especial en el tractament dela volumetria i dels materials. S’afer-rava a un petit bosquet existent persituar l’accés a la nova escola, a tra-vés seu, confiant els infants del futura l’esperit protector de la natura. Lapoètica va guanyar. Un bon senyal.Aquest avantprojecte es va convertir

UN PAS MÉS D’UN LLARG PROCÉS

en projecte i va anar passant tots elscontrols mediambientals, construc-tius, urbanístics... fins a obtenir les lli-cències d’activitat i d’obres (gener de2010). El Govern de la Generalitat vaaprovar el març passat la nova escolaper a les Preses. La setmana passadaes va obrir el procés per a la licitacióde les obres. Confiem que aquestescomençaran passat l’estiu. I a la tardorde 2011...

Daniel Mallaracharquitecte municipal

Foto portada: Futura escola.

Page 4: Revista de Les Preses 84

44444revista derevista derevista derevista derevista deLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESES

44444revista derevista derevista derevista derevista deLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESES

44444revista derevista derevista derevista derevista deLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESES

44444revista derevista derevista derevista derevista deLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESES

S’estan duent a terme les obres cor-responents a la segona fase de l’obrad’instal·lació de sanejament i reposi-ció de serveis i paviments de l’avingu-da de la Zona Esportiva. Una vegadafinalitzada l’execució dels serveis bà-sics de sanejament, aigua i electricitat,s’està en la fase de realització de lapavimentació, amb la col·locació deles vorades i la rigola, i la formacióde les primeres capes del pavimentde calçada, treballs que es duen aterme conjuntament amb la resta deserveis pendents, bàsicament la ins-tal·lació d’enllumenat i trams puntualsdels serveis d’electricitat i telefonia,necessaris per tal de completar lesxarxes d’aquests serveis.L’obra, que consistia principalment enl’execució d’una xarxa de sanejament,atès que la zona de l’avinguda estavamancada d’aquest servei, incloïa tam-bé la reposició i la millora dels serveisexistents, com la xarxa d’aigua, la re-tirada dels creuaments de les xarxesd’electricitat i telèfons i, finalment, lanova formació de la pavimentació.Respecte a aquest projecte, es va de-cidir introduir alguns canvis, motivatsen part per les peticions fetes per lamajoria dels veïns del barri; bàsica-ment aquests canvis consistiren en laformació d’unes voreres longitudinalspavimentades als dos costats del’avinguda, per tal de permetre la circu-lació de vianants, l’ampliació de l’enllu-menat existent en tres punts de llumnous per tal de cobrir tot l’àmbit del

projecte, modificació del punt deconnexió de la xarxa d’aigües resi-duals i previsió de l’obra civil neces-sària, a la zona de Pocafarina, per talde acabar la implantació del gas entot l’àmbit del projecte.Val a dir que el projecte contemplavainicialment un carrer on la secció con-formava una calçada i zona de vorera,en un mateix nivell, quedant composatper una amplada de calçada de 4,80m, amb una rigola-cuneta a cadacostat, de 30 cm d’amplada cada una,i una zona de vorera d’1,10 m d’am-plada; davant els suggeriments delveïnatge, en què es demanava unavorera de més alçada, s’optà per subs-tituir aquesta solució pel d’una seccióde carrer, on quedaven les dues vore-res lleugerament més aixecades res-pecte a la rasant de la calçada; aixòha determinat el canvi en els materialsque composen el carrer, resultantfinalment una secció formada per unacalçada amb rigola a cada costat,seguit per una peça de vorada mésaixecada i la zona de vorera, quedanten una secció de carrer de 5,20 md’amplada total de calçada, seguit perla peça de vorada amb pendent, de25 cm d’amplada, i la part de vorera

OBRES A L’AVINGUDA DE LA ZONA ESPORTIVA

d’1,10 m d’amplada, de manera quemantenia alhora la mateixa tipologiaviària plantejada inicialment.Tot i que en el projecte les obres arealitzar conformen una actuació glo-bal, per la seva entitat i volum de l’obraa executar, es va plantejar la seva exe-cució per fases; la primera fase com-prenia la instal·lació de la xarxa decol·lectors de sanejament i drenatge,i la conversió a soterrat dels creua-ments existents de la xarxa d’electri-citat i telefonia, i restant per a la sego-na fase l’execució en soterrat de la xar-xa de telefonia, l’alineació de l’enllu-menat existent, la formació de la pa-vimentació i la plantació d’arbrat enels trams en què hi manquen aquestselements vegetals.La durada prevista per a cada fase ésd’uns sis mesos; per tant, uns dotzemesos de durada pel total de l’obra,la qual s’inicià pels voltants de l’últimasetmana de setembre de l’any passat,acabant-se la primera fase pel febrerd’enguany; actualment s’està més omenys a la meitat de l’obra correspo-nent a la segona fase; per tant, lesprevisions i marxa dels treballs fanque es pugui pensar en l’acabamentde l’obra pel juliol.Avinguda Zona esportiva

Avinguda Zona esportiva

Page 5: Revista de Les Preses 84

55555

revista derevista derevista derevista derevista deLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESES55555

revista derevista derevista derevista derevista deLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESES55555

revista derevista derevista derevista derevista deLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESES

CENTRE d'EmpresesCENTRE d'Empreses

Des del març passat, el Centre d’Empre-ses de les Preses és un centre d’acredi-tació de les competències Actic. Quequè és el certificat en competènciesActic? Doncs el certificat Actic, acrònimde Acreditació de Competències enTecnologies de la Informació i la Comuni-cació, és un certificat acreditatiu de lacompetència digital entesa com la com-binació de coneixements, habilitats i ac-tituds en l’àmbit de les noves tecnolo-gies de la informació i la comunicació.Aquestes competències es poden de-mostrar mitjançant unes proves espe-cífiques creades per la Secretaria deTelecomunicacions i Societat de la Infor-mació de la Generalitat de Catalunya ique estan dividides en tres nivells decompetències.Ara, les persones que vulguin teniraquesta certificació de les competènciesen tecnologies de la informació i la co-municació la poden obtenir fent la provaa les instal·lacions del Telecentre delCentre d’Empreses, que avui dia ésl’única entitat acreditada de la Gar-rotxa. L’horari del Centre d’Empreses pertal de po-der realitzar la prova és, elsdimarts i els dijous, de dos quarts dedotze a les dues del migdia.Una de les característiques més nota-bles és que tant la prova com l’obtenciódel certificat són telemàtics. És a dir, quela prova es pot realitzar a distància i uncop acabada, si aquesta s’ha superatcorrectament, l’aspirant ja tindrà el seucertificat, emès per la Generalitat i queels permetrà acreditar el corresponentnivell davant de qualsevol administracióo empresa. Els continguts de la provaincorporen una perspectiva global sobrela societat del coneixement, i sobre lesbones pràctiques, el civisme i la culturadigital. Per realitzar les proves només caltenir els 16 anys.La prova per obtenir la certificació Acticés realitza i valida mitjançant proves online d’una durada aproximada de 75 mi-nuts en el nivell bàsic i de 100 minuts ennivell mitjà. La prova es pot realitzar enqualsevol dels centres acreditats perl’Oficina Gestora de l’Actic mitjançant la

inscripció prèvia a la seva pàgina web itriant el centre on es desitja fer la prova.Les proves per l’acreditació del nivellavançat es preveu que es posin enmarxa al llarg d’aquest any.Aquesta certificació no és encara obli-gatòria, però ajuda a l’hora de cercarfeina, ja que una institució oficial, la Ge-neralitat de Catalunya, certifica unsconeixements en les tecnologies de lainformació i la comunicació. Possible-ment, amb el temps, serà habitual queles empreses demanin aquests certi-ficats en determinats llocs de treball,sobretot aquells que impliquen un ús ha-bitual de la informàtica, i sembla queserà també necessari per accedir a llocsde treball públics.Les persones interessades poden ob-tenir més informació o efectuar la sevainscripció a la web: http://actic.gencat.catA més d’aquesta novetat, el Centred’Empreses també ha estrenat un bloca la seva pàgina web on van apareixentpublicades notícies relacionades ambels àmbits d’actuació del mateix Cen-tre, com són la formació, l’ocupació, lesnoves tecnologies i l’emprenedoria. Apart d’aquestes temàtiques, hiapareixeran també entrades que tinguinuna especial rellevància. El bloc és oberta la col·laboració de tothom que ho

vulgui, totes les opinions i respostes sónsempre benvingudes.Destacar també que el passat 17 defebrer va començar el primer cursd’«Alta Direcció per a Pimes» al Centred’Empreses . El curs, que s’allargarà finsal 15 de desembre a raó de duessessions al mes, consta de 84 hores dedurada i inclou una jornada deconvivència amb la realització d’unSpeed Networking entre tots elsparticipants.La resposta de les empreses de laGarrotxa i de les comarques del voltantha estat molt bona, i el númerod’inscripcions s’ha de considerar un èxit,arribant quasi al màxim previst. El cursrepassarà la majoria d’aspectes que sónimportants perquè les pimes d’avui diasiguin competitives.Davant d’aquesta bona resposta esplanteja la possibilitat que el curs esrepeteixi en futures edicions, no demanera anual, però si cada any i mig,més menys, per arribar a un major nom-bre d’empresaris.Finalment, només destacar que el Cen-tre continua a ple rendiment tot oferintels serveis habituals de formació,orientació laboral, assessorament ennoves tecnologies, i amb el Viver, tantles naus com el mòdul, totalment ple.

El Centre d’Empreses ha esdevingut centre d’acreditació decompetències Actic

Telecentre, sala amb ordinadors on es fan els cursos

Page 6: Revista de Les Preses 84

66666revista derevista derevista derevista derevista deLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESES

66666revista derevista derevista derevista derevista deLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESES

ACTIVITATS culturalsACTIVITATS culturals

Calendari de formació en el lleure::::: aprofitem per dirque si agrada treballar amb infants i joves és importanttenir la formació adequada; per això cada any, des de laXarxa Comarcal de Joventut, es difonen en un calendariels cursos de formació en el lleure que es realitzen a laGarrotxa.Si es tenen 18 anys ja es pot treure el títol de monitor delleure: es tracta d’un títol reconegut per la Secretaria deJoventut i que autoritza a treballar com a monitor/a encasals, campaments, colònies, camps de treball... Té unadurada mínima de 275 hores, que es reparteixen en: 100hores de teoria i pràctica, 150 hores de pràctiques i 25hores de treball personal. Algunes universitats reconeixenamb crèdits de lliure elecció el fet de tenir el títol de mo-nitor/a.

Participació juvenil::::: des de l’Ajuntament es vol conèixerl’opinió dels joves i ajudar-los en la realització dels seusobjectius. Es té clar que s’ha de parlar i saber què elsmotiva i els agrada per muntar projectes conjuntament.Es poden posar en contacte amb la tècnica de Joventutper a qualsevol qüestió o proposta que es tingui:[email protected]. (Anna Prat).

L’Àrea de Joventut de l’Ajuntamentorganitza diferents activitatsper als més joves.

Continuen les activitats comarcalsESTACIONA’T: : : : : el dissabte 24d’abril es va fer la sortida de prima-vera al Teatre Tivoli, de Barcelona,per veure HOY NO ME PUEDO LE-VANTAR, un gran espectacle ambmúsics i ballarins que explica lahistòria d’un grup de joves quevan a la gran ciutat a triomfar coma músics.La propera sortida és a la d’estiu, a un parcaquàtic, el dissabte 3 de juliol. Si interessa la proposta nomésheu d’estalviar 6 euros!Trobareu més informació al bloc:http://garrotxajove.blogspot.com/.

Trobada de joves

Joves filmant el curtmetratge

Activitats d’estiu:

Per als nascuts el 1996 i 1997, Grup de joves:activitats adequades a aquesta edat i que puguinagradar i motivar: sortides per l’entorn, descobertes,jocs i, sobretot, les que entre tots es proposin i espuguin realitzar.Per als nascuts el 1994 i 1995, Brigades de volun-taris d’estiu: aquest serà el segon any que es farani consisteixen en realitzar tasques de voluntariat enalgun servei municipal del poble, com pot ser el Casald’Estiu, la Llar d’infants, el Parc de Pedra Tosca, etc.Al final de l’estiu hi ha una sortida conjunta entretots els participants, com a recompensa.Curs de cinema: amb el Parc de Pedra Tosca es vanfer, hivern passat, dos cursets intensius de cinema,amb el resultat de la gravació i l’edició de doscurtmetratges. Per a aquest estiu la proposta és mésllaminera: un curs de cinema, on es coneixereu lahistòria i com s’ha arribat a la gran pantalla, i 3D. Totaixò actuant, gravant, maquillant, i tot el que faci fal-ta per gravar el vostre curtmetratge. El curs tindràlloc del 19 al 30 de juliol, de deu del matí a una delmigdia, i és per a nois i noies de 12 a 18 anys.

De totes aquestes activitats es pot obtenir mésinformació a l’Ajuntament. Tel. 972 69 32 32.

Page 7: Revista de Les Preses 84

77777

revista derevista derevista derevista derevista deLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESES77777

revista derevista derevista derevista derevista deLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESES

Presentacions de tem-porada, fi de cursProp de dos-cents balladors es pre-paren per tancar el curs 2009-2010.Un curs, com sempre, ple d’activi-tats. I les que vénen!El diumenge 27 de juny, MarbolenyEscola serà al Centre Cultural de lesPreses. Prop de cent trenta balladorsdalt de l’escenari, amb ganesd’ensenyar tota la feina que han fetdurant el curs. El cap de setmanasegüent, Marboleny Escola tancaràel curs amb unes colònies al MasGorgoll, de Palamós. I el dissabte 10de juliol hi haurà una novapresentació de temporada al CentreCultural de les Preses. Enaquest cas amb MarbolenyJove i el grup de músicsStukat del Bolet, quecomptaran també amb lacompanyia dels grans deMarboleny Escola, el grup deles Barretines.

Marboleny a Teroli a BielorússiaPer als balladors de Marboleny Jovei els músics d’Stukat del Bolet, lapresentació de temporada del 10 dejuliol serà el punt i final de la gira quedes del 24 de juny i fins al 5 de juliolels portarà fins a Bielorrússia,passant per França, Alemanya,Polònia i la República Txeca. Es tractad’un intercanvi que Marbolenyrealitzarà amb el grup Krinichka, deBielorrússia.I per als balladors del grup de les Bar-retines, els grans de Marboleny Esco-la, aquesta presentació es convertiràen l’assaig general de la visita quefaran a Terol del 16 al 20 de juliol. Visi-taran, entre altres localitats aragone-ses, Alcalá de la Selva, on tindranoportunitat també d’ensenyar dansesd’arrel tradicional de casa nostra.

A Marboleny, un estiu ple d’activitat

ÉSDANSA, del 17 al 22 d’agostArriba la gran cita anual de l’Ésdansa, el Festival Internacional de Música i Dansade les Preses, que aquest any es durà a terme del 17 al 22 d’agost.Una de les novetats de l’Ésdansa d’aquest any serà l’estrena de la propostasorgida de la primera convocatòria dels Ajuts a la Creació i Producció Residansa– Ésdansa. Es tracta de l’espectacle Àcid Folklòric, de la companyia SocietatDoctor Alonso, de Pontós. A Àcid Folklòric, la Societat Doctor Alonso es pregun-ta sobre el cos com a element col·lectiu de celebració i investiga a partir de lesdanses tradicionals representades en les festes populars. Es tracta d’una mira-da als comportaments de les persones en el marc de les festes populars itradicionals, una visió contemporània del fet folklòric, assessorada per entesostant en l’àmbit folklòric com en l’àmbit antropològic de les danses tradicionals iel seu paper en la societat passada i actual. La producció, que comptarà tambéamb la participació del Cos de Dansa de l’Esbart Marboleny, s’estrenarà eldivendres 20 d’agost, a les deu de la nit, al Recinte Ésdansa.El Festival continua prenent atenció a les propostes internacionals. Aquest estiules Preses rebrà la visita d’un grup aborigen de Taiwan, d’esquimals de la Repú-

blica de Tchouktchoucka i de companyiesde Colòmbia, Uganda, Sèrbia... Seran lesque participaran, el dissabte a la nit, al Re-cinte Ésdansa, i el diumenge al Dansajove.També participaran al Petit Ésdansa, elstallers de dansa i música d’arrel tradicio-nal que s’ofereixen als nens i nenes de laGarrotxa. I es tornarà a gaudir de les propos-tes infantils i familiars del dissabte i el diu-menge al migdia a la carpa del Petit Ésdansa,a l’Espai de Dansa d’Arrel Tradicional.

Programa ENDANSA a Olot TelevisióDurant aquest curs, Marboleny també ha estrenat el programa ENDANSA, una ini-ciativa de l’Associació per la Innovació a la Cultura Catalana (AICC) promoguda perMarboleny i que ha comptat amb el suport de la Diputació de Girona i la Generalitatde Catalunya.El programa vol donar a conèixer al públic general la dansa catalana d’arrel tradicio-nal des de diferents localitzacions d’arreu de Catalunya. A través del programa esdonen a conèixer totes les persones que es dediquen a la difusió i la promoció dela dansa d’arrel tradicional, així com les companyies, artistes, esbarts, organismesi entitats que vetllen per la dansa catalana.En aquesta primera edició d’ENDANSA s’han realitzat tretze capítols i ja s’hancomençat a emetre aquest abril per les televisions de la XTVL – Xarxa de TelevisionsLocals, entre elles Olot Televisió (els dimarts a les 19:45, 23:30 i 02:00 i els dissabtesa les 23:30).D’entre els tretze capítols de la sèrie destaquen «La dansa, eix de la festa», unrecorregut per diverses festes i entremesos de la Garrotxa com els cavallets, gegantsi mulassa de Sant Feliu de Pallerols o els gegants d’Olot; el capítol dedicat a «L’Espaide Dansa d’Arrel Tradicional de les Preses», l’únic equipament de Catalunya dedicata la dansa tradicional, o el capítol dedicat al Festival Ésdansa. El «Dansàneu», «La FiraMediterrània de Manresa» o el repàs pel funcionament de diversos esbarts deCatalunya són altres temes destacats al programa ENDANSA.Es pot trobar més informació o veure els programes ja emesos a: http://www.xtvl.tv/programes/endansa, http://www.endansa.cat o http://www.endansa.tv

Page 8: Revista de Les Preses 84

88888revista derevista derevista derevista derevista deLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESES

ACTIVITATS socialsACTIVITATS socials

1r CONCURS LITERARIDE RELATS CURTS

L’Àrea de Joventut de l’Ajuntament deles Preses ha organitzat el 1r Concursliterari de relats curts. Destinat a totapersona resident a les comarques deGirona. Són tres les categoriesestablertes: la categoria A, fins a 12anys; la categoria B, de 13 a 18 anys;i la categoria C, majors de 19 anys. Lamodalitat per la qual es pot concur-sar és el relat curt. Els treballs hanestat individuals, escrits en català,totalment inèdits i amb una extensióinferior a cinc fulls Din-A-4. Hi ha pre-mis per a cada categoria. El premi percategoria A: lot de llibres a triar, valoraten 100 € . Categoria B: lot de llibres atriar, valorat en 150 € . Categoria C:lot de llibres a triar, valorat en 200 € .El jurat estarà format per personesvinculades al municipi i per personesrelacionades amb el món de les lle-tres. Se sabrà el veredicte dels gua-nyadors durant la Festa del Roserd’enguany. Les obres premiades espublicaran en aquesta revista.

MOLTA PARTICIPACIÓ A LAFESTA DE SANT ANTONI ABAT

A mitjans abril es va celebrar la 3a festa deSant Antoni Abat, a les Preses. Es va iniciar ales nou del matí amb la concentració devuitanta cavalls davant el Bar Xengurri. Es vadonar esmorzar gratuït a tots els participants.A dos quarts de dotze es va iniciar la sortida,passant per la zona industrial i els principalscarrers del poble fins a la plaça Major. A lesdotze del migdia es va fer la benedicció delsanimals davant l’església de Sant Pere i a lesdues tingué lloc un dinar de festa de SantAntoni, al local del Bosc de Tosca. És la ter-

cera edició, que es porta a terme aquesta festa a les Preses i cada any hi hamés participants que volen gaudir de la celebració.

ASSEMBLEA GENERAL

El diumenge 16 de maig, l’Associació de Jubi-lats i Pensionistes de les Preses va celebrar la26a Assemblea General. Una diada que per al’Associació és una tradició i una festa.A les onze del matí es va dir una missa solem-ne en sufragi dels associats difunts. A les dotzedel migdia, al Centre Cultural, es va dur a termel’Assemblea General Ordinària. Més tard hi ha-gué al Restaurant Can Xel, de la Cot, el dinar degermanor, al final del qual hi hagué ball al mateixrestaurant. En aquesta diada van acompanyarels avis i àvies l’alcaldessa Esther Pagès; laregidora d’Acció Social, Elena Marín; la respon-sable de l’Oficina Comarcal del Departamentd’Acció Ciutadana de la Generalitat, MontserratCosta Fernández; l’assistenta social, Anna MariaSuñer; la monitora de gimnàstica, Sussi Beiro;la podòloga, Glòria Aulines, i la professora detreballs manuals, Anna Serra.

Participants a la festa

Recorregutpel poble

NOU GRUP EXCURSIONISTA ELS ENFILATSDes del Centre Cultural informen que han creat el nou grup excursio-nista, Els enfilats. És un grup de persones a les quals els agrada cami-nar i fer excursions. La primera sortida la feren l’11 d’abril i sortint delsHostalets de Bas van seguir pel camí ral Vic – Olot fins a l’Hostal delGrau, van passar per Falgars de Bas i Sant Miquel de Castelló per tor-nar finalment als Hostalets. Si esteu interessats en formar part d’aquestgrup podeu contactar a través de l’adreça electrònica:[email protected] (Jordi Xancó).

Primerasortida

Page 9: Revista de Les Preses 84

99999

revista derevista derevista derevista derevista deLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESES

Com cada any, quan s’acostal’estiu, l’Ajuntament, a travésde l’empresa municipal,ofereix el servei de Casal iCasalet d’estiu. Els serveiss’iniciaran el dilluns 28 dejuny i finalitzaran eldivendres 27 d’agost.L’horari serà de tres quartsde vuit del matí a tresquarts de set de la tarda.S’organitzaran moltesactivitats per tal de gaudir de l’estiu.Natació per als més petits i activitatsespecials i originals. Tallers de tennis,d’informàtica i matins de bany per alsmés grans, a més a més d’excursions,jocs, banyades, tallers diversos perviure aquest estiu. La canalla i elsjoves ja ho saben: aquest estiu,t’esperen al Casal i al Casalet!

TALLER DE BONSAISL’Associació Garrotxina Amics delBonsai va fer, per l’abril, el seu últimtaller de bonsais d’aquesta tempora-da. L’entitat ha organitzat, des delgener, set tallers de bonsais, per talde donar a conèixer i aprendre aquestaespecialitat.

DONACIÓ DE SANGEl dijous 20 de maig, de cinc de la tarda a nou del vespre,

al Centre Cultural.

APUNTA’T EL CASAL DE JOVES AQUEST ESTIU!

L’Ajuntament de les Preses, a través de l’empresa municipal, ofereix un serveide Casal per a joves de 1r i 2n d’ESO per a aquest estiu. Va destinat a jovesnascuts el 1996 i 1997 (1r i 2n d’ESO). El calendari previst és del 28 de juny al27 d’agost, només de tres d ela tarda a set del vespre. El servei inclou diferentstipus d’activitats diàries i berenar. De manera opcional el joves podran escollirfer campaments o colònies. Per fer la preinscripció s’ha de presentar la butlletaque podeu trobar a l’Ajuntament de les Preses abans del 17 de maig. L’horariper fer-ho és de dotze a dues del migdia, dijous de cinc a set de la tarda odissabtes d’onze del matí a una del migdia. També teniu la possibilitat de fer-ho per Internet a través de la pàgina web del municipi: www.lespreses.cat.El preu és de 40 euros per setmana. Si trieu totes les setmanes d’un mateixmes, s’aplicarà un descompte de 2 euros per setmana. Les confirmacions deplaça es faran per carta a partir del 31 de maig. En el moment de la inscripciódefinitiva caldrà fer un pagament a compte de 15 euros, que es descomptaràdesprés de la quota. Sense un mínim de participants no es podrà fer el servei.

CASAL I CASALET D’ESTIU

Taller de bonsais

Participants del 2009

Page 10: Revista de Les Preses 84

1010101010revista derevista derevista derevista derevista deLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESES

ACTIVITATS esportivesACTIVITATS esportives

Quan estem a punt de finalitzar la tem-porada, el futbol base del CF LESPRESES està orgullós i satisfet del’any que han dut a terme tots elsequips. Semblava impossible arribarfins a aquí, quan fa tres anys un grupde pares es va engrescar per fer unbon equip de futbol base. Cadascú denosaltres, a la seva manera i quan eltemps ho permet, va voler que tota lamainada, des dels més petits fins alsmés grans, gaudissin d’una de lespassions que ens uneixen com a grupque és el futbol.Finalitza la temporada i val la pena feruna mica de resum sobre què hemfet, què estem fent i què falta per fer,tant esportivament com socialment.El febrer passat es va fer una expedi-ció al Camp Nou per anar a veure elpartit FC Barcelona–UD Málaga. Vamser més de 105 persones, entre nensi pares, que vam gaudir d’una bonadiada i un bon partit de futbol al campde Barça.

Esportivament parlant, dels diferentsequips podem comentar el següent:

PREBENJAMINS / 2003.PREBENJAMINS / 2003.PREBENJAMINS / 2003.PREBENJAMINS / 2003.PREBENJAMINS / 2003. Aquestamainada va començar l’any passat;són els més petits de tot i un cop fetala primera fase es van classificar perjugar la lligueta del 5t al 8è. Estantlluitant per quedar primers d’aquestalligueta, fet que els situaria a lacinquena posició global. Estem moltcontents de l’evolució que, dia reredia, tenen aquests nens.

permeten anar a jugar les territorialsel 5 de juny, a Camprodon. Falten tresjornades i depenen d’ells que quedinsegons i classificar-se. A continuard’aquesta manera.

BENJAMINS / 2001.BENJAMINS / 2001.BENJAMINS / 2001.BENJAMINS / 2001.BENJAMINS / 2001. Equip que cadavegada va a més. La mala sort va im-pedir classificar-se per la lligueta delsquatre primers i ara està lluitant perla lligueta del 5è a 8è lloc. Està fentmolt bons partits i té moltes pos-sibilitats de quedar primer d’aquestalligueta.

BENJAMINS / 2000.BENJAMINS / 2000.BENJAMINS / 2000.BENJAMINS / 2000.BENJAMINS / 2000. A falta d’un partitper acabar la lliga, s’han proclamatbrillants campions de la lliga i això elsdóna dret anar a jugar les territorialsa la Bisbal. Molt bona la campanya

que ha fet aquest equip, fent molt bonfutbol. Cal felicitar als campions idesitjar-los molta sort a les territorialsdel 15 de maig.

ALEVINS / 1999ALEVINS / 1999ALEVINS / 1999ALEVINS / 1999ALEVINS / 1999. Primer any de Futbol–11i tots de primer any; no es potdemanar més del que està fent aquestequip, ja que està classificat a terceraposició, darrera l’EF Garrotxa i la UEOlot. Cal felicitar, doncs, aquestamainada per l’excel·lent temporada.

Un cop repassats els equips, cal co-mentar que aquest maig hi hauràmolta activitat a les instal·lacions delCF Les Preses. El dia 8 es va fer laSupercopa de Benjamins, amb més devint-i-quatre equips de la comarca dela Garrotxa i la del Ripollès. Hi haguémolt públic assistent.El dia 22 organitzem el II Torneig deLes Preses, amb vint equips que ensfaran gaudir d’una molt bona diada defutbol.El dia 15, els benjamins aniran a dispu-tar les territorials a la Bisbal i del 18 al20 de juny es disputarà un torneig aTordera. El dia 29 els alevins aniran altorneig de Pals i el dia 30 tots elsprebenjamins i Benjamins aniran altorneig de Begur. Esperem que el 05de juny els Prebenjamins puguin anara disputar les territorials a Camprodon.I per acabar la temporada de la millormanera possible, ho celebrarem ambla festa de fi de temporada el 13 dejuny.Ha estat una bona temporada delfutbol base del CF Les Preses i desd’aquestes línies aprofitem l’ocasióper donar les gràcies a tota la gent,pares, mares i mainada, que fan possi-ble el futbol base.

CF LES PRESES

EL FUTBOL BASE

PREBENJAMINS / 2002.PREBENJAMINS / 2002.PREBENJAMINS / 2002.PREBENJAMINS / 2002.PREBENJAMINS / 2002. Molt bonatemporada la que està fent aquest equip,lluitant per les primeres posicions, que

Page 11: Revista de Les Preses 84

1111111111

revista derevista derevista derevista derevista deLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESES

A un mes de l’acabament de la tempo-rada 2009-2010, hem de qualificar-la,en general, d’esplèndida i plena d’èxits.

AMATEURS 1a REGIONALEn la primera volta van estar ocupantsempre les places capdavanteres,essent per a tothom la gran revelaciódel campionat, doncs un equip total-ment amateur sorprenia en les sevesvisites a les principals poblacions deles comarques gironines (Amer, Ripoll,Begur, Salt, Roses, Caldes...). Actual-ment ocupen la part mitjana alta i amb lapermanència pràcticament assegurada.Bons partits de futbol, assistència degent, molt bon ambient... una tempo-rada per emmarcar i per felicitar a totsels jugadors, tècnics i a totes les per-sones implicades.

JUVENILS 2a DIVISIÓA falta de dos partits, tenen els tercerlloc assegurat i potser l’ascens a pri-mera divisió.Per la seva concepció de bon futbol ipersonalitat fa que pensem en moltsd’ells en els relleus naturals que espuguin produir en el primer equipamateur, doncs així ho han demostratalguns dels seus jugadors quan se’lsha necessitat a 1a Regional.

CADETS 2a DIVISIÓTot i faltar uns quants partits, tenenassegurat un meritori 4t lloc.La majoria dels jugadors pesaran ajuvenils, la propera temporada.

INFANTIL 2a DIVISIÓAcabaran a la part alta de la classifica-ció, amb un futbol esplèndid i demos-trant que tots formen un bloc, que sónuna garantia de futur.

INFANTIL 3a DIVISIÓPràcticament tots ells són de primerany i aconseguiran un lloc al mig dela taula de classificació. Per tant, handemostrat que el proper any, jugantamb una categoria superior, nos’haurà de patir.

ALEVINS DE 1a DIVISIÓA la màxima categoria provincial;molts d’ells de primer any i hanaconseguit estar fora del llocs dedescens segons el pla de competicióestablert. Un any de molta lluita iprogrés en tots ells.

ALEVINS DE 2a DIVISIÓMolt bona temporada, tots ells de pri-mer any, alguns benjamins... i hanaconseguit trobar-se a la zona mitjanade la taula de classificació. Bona pers-pectiva de futur.

FUTBOL-7El dos equips de benjamins i els dosde prebenjamins han tingut unevolució molt significativa; hi ha hagutmolta il·lusió en tots ells i en generalhan obtingut bons resultats. Cal des-tacar la bona col·laboració dels pares,el treball de l’equip coordinador i delsentrenadors.

REUNIÓ/ASSAMBLEAPER PREPARAR LANOVA TEMPORADALa Federació Catalana de Futbol haaprovat, recentment, unes modifica-cions en el pla de competició molt im-portants (alevins, Futbol-7), que com-portaran nous plantejaments i moltamés feina per a tots.Per parlar d’això es convocarà benaviat a tots els pares, per explicar-losels possibles plantejaments d’aquestnou pla.També donarem informació del fracàsa nivell de junta en que de momentno sigui possible el camp de gespaartificial i que ens hauria estalviat moltproblemes que ens planteja aquestnou pla de la Federació. Molta gentimplicada fent gestions en tot elprojecte, però un principi molt aspec-tant i un final de poca il·lusió per partde l’Ajuntament ha fet que de momentno sigui possible. Esperem que hi hagiuna altre oportunitat en la que esti-guem units amb el mateix objectiu.

CLUB ESCOLA FUTBOL BOSC DE TOSCA

Page 12: Revista de Les Preses 84

1212121212revista derevista derevista derevista derevista deLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESES

per Mateu BATALLÉ

L'ENTREVISTAL'ENTREVISTA

És una de les persones que formapart de l’escenari del dia a dia alnostre poble: és l’agutzil de les Pre-ses. Quan parles amb en Josep, pelto de veu notés que la seva feina ésmés d’escoltar que no pas de parlar.Se l’il·luminen els ulls quan li dema-no que m’expliqui la seva vida perso-nal; diu amb orgull que és casat queté dues filles fantàstiques i una nétapreciosa. Històricament els agutzilsfeien de tot, des d’arreglar i canviarbombetes de l’enllumenat públicfins a llegir pregons. Eren la mà dretade l’alcalde i feien tot tipus de feina.Hem volgut entrevistar-lo per co-nèixer més de prop com és la feinad’un agutzil en un poble com el nos-tre, després que sigui una professióen plena transformació.

Com va ser que esdevinguessisagutzil?Va ser una sorpresa, perquè en prin-cipi no em plantejava pas fer aquesttreball. Havia fet uns tres anys devigilant en una immobiliària i quanes va acabar la feina vaig haver d’es-tar a l’atur. A causa d’aquesta cir-cumstància em van trucar que vin-gués aquí, a les Preses, a parlar ambl’anterior alcalde, perquè buscavenun vigilant. Van considerar que teniael perfil apropiat per fer la tascad’agutzil i a mi em va interessar.Quan fa que ets agutzil de lesPreses?Si no recordo malament, vaig co-mençar pel maig de 1992, o siguique ara fa divuit anys que estictreballant d’agutzil al poble.Quina és la feina d’un agutzil,Josep?L’agutzil és una figura que abans,segons tinc entès, existia pràctica-ment a tots els pobles. Eren lespersones que feien els pregons quedictava l’alcalde, passava notifica-cions... Tot evoluciona amb el temps

He vist créixer molta canalla. Moltjovent, que ara té 20 anys, els vaigconèixer quan tenien 5 o 6 anys ivas veient com creixen i es van fentgrans. Molta gent gran sempre parlaamb mi, i també hi tinc molt bonarelació amb cadascun d’ells. En ge-neral, en el meu cas penso que lagent veu que un agutzil al poble ésnecessari.Les Preses ha canviat des de quevas arribar?I tant! Ho ha fet molt! El poble hacrescut molt, des de que vaig co-mençar aquí, ha augmentat moltís-sim el nombre d’habitants. Als meusinicis només hi havia uns 800 veïnsi els coneixia a tots. Al principi de lameva feina passava els comptadorsde l’aigua i durant un temps anavacasa per casa; això volia dir que teniaun contacte directe amb molts, sa-bia el seu nom, la casa on vivien.Ara ja no faig aquesta feina, perquèla porta a terme Sorea i ja no vaigals domicilis. En els últims anys havingut molt de jovent i noves famí-lies i el poble s’ha engrandit molt ija no els conec a tots.

JOSEP LÓPEZ MORENTE...Les Preses és un poble tranquil

i ara ha canviat; la feina que faig ésmolt variada, des de la vigilància atot el poble, carrers, al polígon in-dustrial... però també me’n cuido depassar les notificacions municipals,porto un control de les obres ques’estan duent a terme al municipi.Coopero amb el servei de vigilànciadel Parc Natural. En definitiva, l’agut-zil d’avui en dia primordialment pro-cura per la seguretat i la vigilància;no és un policia, però té una relacióestreta amb els cossos de seguretat.Com creus que la gent veu elsagutzils?Suposo que hi ha diversificació d’opi-nions. Hi haurà persones que veuencorrecta i necessària la feina quefaig i gent que no li agrada tant,potser pel fet que algunes vegadesels he d’anar a dir que han de pararuna obra perquè no tenen el permíso aviso un veí que té el vehicle malestacionat, etc. És una feina en quèhas de tenir una mica de mà esquer-ra, i més en un poble petit en quètothom es coneix.La mainada del poble sempre s’haportat molt correctament amb mi.

L’Agutzil el podeu localitzar al 608 399 188

Page 13: Revista de Les Preses 84

1313131313

revista derevista derevista derevista derevista deLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESES

TEST

Una pel·lícula: Doctor Zhivago, de David Lean (l’he vist més d’una vegada).Un lloc on t’agradaria anar: al Canadà.Una afecció: els esports, m’agraden molt en general.Una mania: sóc massa perfeccionista.Un desig: que hi hagués més civisme entre les persones.La teva cançó: Que tiempo tan feliz, de la Mary Hopkin.Les Preses és... la meva segona casa.

A vegades també la teva feina potdonar a entendre que sempre voltes?Sí, perquè la meva feina és més afora de l’Ajuntament que no pas adins. Hi ha gent que de manerairònica que m’ho diu «... Josep totel dia voltes!», però és part de la me-va feina voltar pel poble i vigilar encas de veure gent estranya, perquèno facin estafes o hi hagi vehiclesmal aparcats. Per veure què estàpassant el poble has de ser al carreri estar amb la gent.Has tingut alguna situació de riscaquí a les Preses?Risc de perillar la meva vida no. LesPreses és un lloc molt tranquil. Lagent és molt tranquil·la; en algunacircumstància potser hi ha hagut al-guna discussió veïnal, però intentescalmar l’individu perquè potser estàexcessivament nerviós; però duranttots aquests anys no he viscut cap si-tuació molt alarmant ni tampoc de risc.Tinc una relació molt estreta amb elsMossos d’Esquadra; abans tenia

aquesta relació amb la Guàrdia Civil.Coopero amb el cos del Mossos persituar-los en cas que vegi alguna cir-cumstància o situació que no siguicorrecta i no sigui de la meva com-petència; per això estem en contac-te, però per ara tinc sort de dir queno he viscut cap situació de risc.Hi ha seguretat a les Preses, Josep?Seguretat hi ha la que pot haver-hien qualsevol poble de la comarca.Són pobles petits i hi ha molta segu-retat. En la situació actual sí que esnota el fet de l’obertura de Bracons,perquè accedeixen molt més fàcil-ment al municipi i a la comarca i aixòfa que vingui gent de tot tipus, gentbona i de no tan bona. Actualmenttambé hi ha moltes persones a l’aturi això a vegades ho pots notar enquè, en general ,hi ha més robatorisa tot arreu. Però en el cas de lesPreses hi ha una bona seguretat. Ésun poble tranquil i... s’hi viu bé!Sabem que des de fa poquessetmanes tens un col·laborador, unagent de proximitat.Fa algunes setmanes es va fer unareunió amb els caps dels Mossos,d’Olot, i ens va comentar la possibi-litat de posar un policia de proximitata les Preses. L’objectiu és reforçarla seguretat i donar suport en gene-ral. És un contacte que es té directa-ment des de la Comissaria delsMossos, d’Olot. És un noi molt trem-pat i un bon company. Hem tingutla sort de trobar aquest tipus de po-licia, perquè és molt vàlid per al po-ble. En Gabriel vindrà sempre doscops a la setmana (els dilluns a latarda i els dijous al matí), però aixòno vol pas dir que si ell ha de venirun altre dia no hi haurà cap proble-ma que ho faci, per mirar de resoldrequalsevol tema que pot tenir algunveí o veïna del poble.Què li diries a algú que es voldedicar a fer d’agutzil a un poble?

És una feina que t’ha d’agradar, per-què és molt sacrificada. Pot donarla sensació que sempre estàs vol-tant, però no és així; hi ha moltesmés funcions. Si hi ha algun proble-ma amb algun veí has de ser-hi; sihi ha un acte, també. Moltes vega-des he hagut d’anar-hi de matinadaper alguna causa, treballes els diesfestius i estàs connectat al que pas-sa al poble cada dia durant les vint-i-quatre hores a través del mòbil iaixò vol dir que sempre has d’estaratent. Si algú vol ser un bon agutzilha de tenir molta voluntat per tre-ballar, sacrifici, paciència, molta màesquerra i psicologia per tractar ambla gent del carrer i ser discret. A ve-gades t’has de mossegar molt lallengua i callar. Sempre s’ha de do-nar seguretat davant el problema.És una feina sacrificada de cara a lafamília, perquè et veuen poc. Real-ment, si hi ha alguna persona quees vol dedicar a la feina d’agutzil hade saber que és compromesa i li had’agradar.

És nota que després de tants anysde treballar pel poble se’l estima. Japarla que quan es jubili continuaràvenint aquí, tot i que encara li quedaun grapat d’anys. Diu que està moltben relacionat i implicat amb el po-ble. Encara que la feina de l’agutzilha tingut moltes transformacions, ésuna feina que obliga a estar moltrelacionat amb el poble i per aixòestà agraït amb la seva gent, perquèsempre s’ha sentit com a casa.

Gabriel, agent deproximitat a les Preses

Dilluns a la tarda i dijous al matí.Tel. 972 54 17 00 (Comisaria delMossos d’Esquadra d’Olot).

Page 14: Revista de Les Preses 84

1414141414revista derevista derevista derevista derevista deLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESES

PARC de pedra

Al PARC DE PEDRA s’hi respira ja laprimavera, que com cada any hatornat immortal, amb el groc de lacolza, el verd del sègol i el vermell delfenc; a les menjadores dels ocells elsmoviments són ben variats i divertits...

Aquest març hi ha hagut diversesnovetats destacables, a més de lesprogramades, com els cursosd’horticultura i fructicultura i lesjornades tècniques de biomassa, agri-cultura i ramaderia ecològica.El divendres 5 de març s’alliberà unASTOR (Accipiter Gentilis), mascle de2 anys, aprox. (800 g); les femellesarriben a doblar el pes del mascle.

L’au havia estat trobada ferida aquí, ala comarca, i s’ingressà al Centre deRecuperació de Fauna dels Aigua-molls de l’Empordà, on els agentsrurals de la Garrotxa, del Departamentde Medi Ambient, la van recollir perprocedir a la seva alliberació en pre-sència de 250 alumnes de l’EscolaVerntallat i de l’IES Bosc de la Coma, itambé altres assistents que van se-guir les explicacions donades perJordi Mary (naturalista de camp) i delsdos agents rurals que van ocupar-sede l’alliberament.Aquesta va ser una oportunitat per talde poder veure i conèixer l’astor, queva volar per sobre dels caps dels as-sistents fins a trobar els arbres, totesperant que tingui ara un bon acolli-ment i segueixi el seu curs amb èxit.

El 18 de març va ser un altre dia benentretingut, la Festa de l’Arbre, ambel avis del poble i també de la comar-ca; entre tots i totes es va aconseguird’engegar un Jardí Botànic, on tothomen va gaudir i que esperem seguir-hofent amb la col·laboració de totsplegats aportant-hi noves plantes.Benvingut el qui vagi a ajudar per alseu manteniment. Gràcies a tothom imolt especialment a Anna M. Colomeri Teresa Berga.

Del mateix dia de la Festa de l’Arbres’ha de destacar el reconeixementque es va fer a Pep March (PepCabrioler) per la seva gran feina,ensenyant el seus coneixements enels cursos de pedra seca que es vanrealitzant al Parc. Tots els seusdeixebles l’admiren pel que aprenen,pel seu bon humor i la seva energia.

El darrer cap de setmana de març ésva rodar el segon curtmetratge per ajoves al Parc; es presentarà a concursamb el tema de la sida. A l’estiu, desdel Parc i l’Àrea de Joventut del’Ajuntament, hi haurà un altre curt iuna breu història del cinema.

PARC de pedra

Alliberament d’un astor

Àvies al Jardí Botànic

En Pep March

Curtmetratge al Parc

Page 15: Revista de Les Preses 84

1515151515

revista derevista derevista derevista derevista deLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESES

Parlar de seguretat no és gens fàcil.La seguretat depèn de molts factors iaquests factors poden tenir moltesvariants. Òbviament, en les societatsmodernes tractem de controlar els ris-cos de tota mena: els naturals ambles prediccions meteorològiques ogeològiques; els de la salut amb elsexàmens mèdics; en la circulació i eltransport de persones amb els con-trols de trànsit, de transport de viat-gers i de conductors... I els riscos de-linqüencials no en són cap excepció.Amb aquest punt de partida ens po-dem preguntar què podem fer per re-duir a la mínima expressió els nostresriscos i, concretament, els riscos pera la seguretat personal i patrimonial.La nostra societat evoluciona cada ve-gada més ràpidament; els canvis so-cials i econòmics són constants en unmón cada cop més global i la delin-qüència s’adapta a aquests canvisamb noves formes d’actuació i, sobre-tot, utilitzant la distància per tal de di-ficultar la investigació. Per exemple,no seria estrany detenir, per haver per-petrat un robatori a la nostra zona, per-sones en realitat establertes a comar-ques llunyanes. Per tant, davant d’aixòhan de canviar els nostres costums.La comarca de la Garrotxa té i mantéun bon nivell de seguretat si la com-parem amb comarques veïnes ambmés població i més vies de comuni-cació. Exceptuant fets puntuals, lanostra comarca no té una delinqüèn-cia autòctona amb prou entitat per agenerar una situació d’alarma social.Així i tot, certament patim la visita dedelinqüència que ve de fora, però hitreballem per detectar-la i minimitzarel seu impacte en la nostra comarca,i per identificar i detenir els autors delsdelictes que puguin arribar a cometreLa seguretat és avui dia un conceptetransversal, no és un monopoli de lapolicia. Això vol dir que la seguretatnomé és possible amb la implicació i

LA SEGURETAT COM A COMPROMÍS TRANSVERSAL

Blai Ortiz Pozuelo, sotsinspector Cap ABP de la Garrotxa

OPINIÓOPINIÓper Blai ORTIZ

el compromís dels diferents actorssocials i institucions. I en aquest noucontext, la coresponsabilitat de laciutadania hi té un paper destacat.Cal avisar-nos sempre que siguinecessari, a la hora que sigui. La po-licia està al servei del ciutadà les vint-i-quatre hores del dia i avisar-la no sig-nifica comprometre’s a res, sinó quesignifica ser solidari i coresponsable.He de dir que en moltes altres situa-cions hem tingut la col·laboració ciuta-dana i que, en aquestes ocasions,hem pogut detectar i detenir elsautors d’un delicte potser gràcies auna simple trucada. Amb situacionscom aquestes, doncs, es veu quel’avís d’un ciutadà i la intervenció po-licial poden donar fruits i que aquestaés una de les eines que ens podenajudar a reduir la delinqüència a lamínima expressió.Una altra eina és adquirir una sèrie

d’hàbits de prevenció, com ara nodeixar les claus posades al cotxe mal-grat tenir-lo aparcat davant de casa,posar dos baldons a la porta d’en-trada, tancar-la amb clau quan mar-xem, connectar l’alarma en sortir d’unlocal comercial o domicili, etc. Aques-tes accions, a les quals fa uns anysno se’ls donava importància, tenen laseva raó de ser actualment.Tots plegats podem crear una societatmés segura. I en aquesta tasca la poli-cia, la vostra policia, els Mossos d’Es-quadra, està i estarà sempre al vostrecostat.

Telèfons d’emergències: 112Comissaria de la Policia de laGeneralitat - Mossos d’Esquadraa la comarca de Garrotxa:Tel. 972 54 17 00

1515151515

revista derevista derevista derevista derevista deLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESES

Page 16: Revista de Les Preses 84

1616161616revista derevista derevista derevista derevista deLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESES

El vespre del 7 d’abril em van propo-sar, des de l’Ajuntament, que ambmotiu dels cinquanta anys que sócsacerdot els agradaria que fes unarticle per publicar a la Revista de lesPreses.

Certament en aquest 2010, en concretel 10 de juliol, farà cinquanta anys dela meva ordenació sacerdotal pelbisbe Josep Cartañà i Inglès. Éremdisset companys. Som cinc de vius.Altres han mort i alguns altres es vansecularitzar. Visc el meu sacerdociamb la mateixa il·lusió i la mateixaintensitat del primer dia i tinc el goigde celebrar aquest respectuósaniversari amb la bona gent de lesPreses i les parròquies de la Vall deBas. Celebraré, si a Déu plau, aquestaniversari el 6 de juny:- Ofici Solemne- Presentació del llibre Memòria de

la remodelació de la parròquia deSant Pere de les Preses i quelcommés.

- Obsequi del llibre a totes lesfamílies.

El 2 de novembre de 1999, pernomenament del bisbe JaumeCamprodon, em vaig fer càrrec de laparròquia de Sant Pere de les Preses.El 7 de febrer de 2003, el bisbe CarlesSoler, em va encarregar el Mallol i elsHostalets de Bas. Passats cinc anys,concretament el 10 de juliol de 2008,el bisbe Soler em nomenà rector,també, de Sant Esteve de Bas, SantPrivat de Bas, Joanetes i Puigpardines,i l’1 de setembre d’aquest mateix anycoordinador de les parròquies de SantPere de les Preses i totes les de laVall de Bas. Finalment, el 30 desetembre de 2009 el bisbe FrancescPardo i Artigas, actual bisbe de ladiòcesi, em va escriure unes lletresd’agraïment per la meva disponibilitati em demanava que continuï de rec-

casa del Pare, d’on ha sortit. Traspas-sat l’abisme de la mort, perquè Jesúshi ha passat i l’ha vençuda, nosaltresformem part de la mateixa cordada.En la nostra vida caminem al costatdels altres i es fa proïsme, capaçosde dialogar, d’ajudar, de sacrificar-sepels altres, perquè junts podemaconseguir la fita acompanyats per lasaviesa dels altres i sobretot de Je-sús de Natzaret, que ens acompanyai està en nosaltres. Finalment, la mevamissió entre vosaltres no ha estat capaltra que anunciar-vos la Bona Novade la salvació de Nostre SenyorJesucrist. Ell és el Senyor de la nostrahistòria i de tota història. Ell ens haassegurat que fa camí amb nosaltresfins a la fi de la nostra vida humana,fins a portar-nos al Regne del Cel. Peracabar, demano perdó pels errors quehauré pogut cometre, i de tot el malque hagi pogut fer; en tot cas, vull dir-vos que no haurà estat fet amb capmala intenció. Us estimo a tots.

Rebeu el meu afecte, el meu agraï-ment, la meva amistat i, sobretot, lameva pregària a Déu i a Maria Verge.Tinc una devoció, tendra i forta alhora,a la Mare de Déu sota l’advocació deFàtima.

Ja fa cinquanta anys

tor amb aquest mot: «nunc pro tunc».Doncs, ajudant Déu, el 2 de novembred’aquest 2010 ja en farà deu que sócel vostre rector.

Des del començament d’estar entrevosaltres vaig tenir interès de saludartots els feligresos. Això em va portara emprendre una tasca molt feixuga,però el resultat va ser molt gratificant:passar casa per casa, trucar porta aporta i saludar totes les famílies.També, durant aquests deu anys, hetingut el goig de poder relacionar-meamb molts de vosaltres. Seguramentamb tothom, perquè a tots estimo ius tinc present en la meva pregària.Igualment us puc dir que aquests anyshan estat molt fecunds i perquè entingueu constància dono aquestesdades: he administrat el sagramentdel baptisme, a les Preses, a 146infants; i amb els de la Vall són 270.- He autoritzat el sagrament del ma-

trimoni a les Preses a 40 parelles, icomptant els de les altresparròquies són 115.

- He acomiadat d’aquest món 149 ger-mans difunts a les Preses i sumantels de l’Agrupació han estat 249.

- He donat la primera comunió a 130nens i nenes.

- Han celebrar la professió solemnede fe 81 adolescents.

- Han rebut el sagrament de laconfirmació 126 joves.

A més a més, he tingut un especialinterès per als malalts. Donar la mà aun malalt i acompanyar el dolor humàés acompanyar el dolor que manca ala passió de Crist.

Ser sacerdot val la pena. Des delnostre naixement tots som pelegrinsen aquesta vida. El pelegrí sap que vade pas, que la veritable pàtria, la vidai l’amor del tot i per sempre serà unregal al final del camí, quan arribi a la

ANIVERSARIANIVERSARIper Josep M. BARCONS i VILA,

rector de les Preses.

Page 17: Revista de Les Preses 84

1717171717

revista derevista derevista derevista derevista deLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESES1717171717

revista derevista derevista derevista derevista deLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESES

per Maria Estrella ARBAT

VA DE CONTES?... va d'història?VA DE CONTES?... va d'història?

Els bessons dels nostres contes ja notelefonen tant als seus avis de lesPreses. Ara es comuniquen més percorreu electrònic. L’àvia forma partd’aquell grup de dones que, anysenrere, es van apuntar a classes decatalà perquè no volien sentir-se anal-fabetes en la llengua que havien ma-mat. També elles, amb altres amiguesque s’hi han anat afegint, són les queaquests últims anys s’acosten al Cen-tre d’Empreses per als cursos d’infor-màtica. I, com era d’esperar, l’àvia ja téadreça electrònica i els missatges en-tre avis i néts sovintegen cada cop més.

En el primer correu del mes d’abril,en Martí explicava els preparatius del’escola per a celebrar la diada de SantJordi. Se’l sentia feliç. El projectepresentat per la seva classe haviaagradat i tota l’escola s’hi implicaria!L’any passat havien treballat elsdiferents gegants de la ciutat de Bar-celona i ara volien conèixer els d’altresciutats i pobles catalans. El grup delsbessons i els seus amics havien acollitla idea de presentar els nostresElionardis i Ricarda. A més de veure’lssimpàtics, sabien que no els costariapas gaire trobar informació.Segur que els avis hi col·laborarien debon grat!

La sorpresa va arribar quan, pocs diesmés tard, el grup d’en Benet va dirque la seva gegantessa es deia Ri-cardis i era de Sant Fruitós de Bages!- No serà pas la mateixa persona?- És clar que sí!- I per què nos ens ajuntem els dosgrups de treball i podrem parlar delslligams de les Preses amb Sant Benetde Bages?

Tothom hi va estar d’acord i, fins i tot,els professors de socials, llengua,religió i educació per a la ciutadaniavan mostrar la seva satisfacció depoder treballar en equip. Cadascund’ells podria subratllar i assessoraraspectes del seu àmbit dins un treballde conjunt.

A mesura que la recerca avançava,tots quedaven sorpresos de veurecom, encara avui, aquests dos poblestenien tantes dèries en comú.

I, com és de suposar, el somni d’enMartí no es va pas fer esperar. Caliaque els gegants de les Preses,construïts el 1996, visitessin els seushomòlegs de Sant Fuitós, construïtsel 1998.

Us imagineu el moment de lapresentació? A en Martí ja li semblavaque la Ricarda abraçaria la Ricardis i lidiria:- Ricardis, tu ets jo! però uns anys méstard...I l’altra gegantessa li respondria:- Sí, Ricarda, jo sóc tu, però no tanjove!

En el món dels somnis, en Martí viviaun viatge inoblidable d’un 11 desetembre. Amb molts presencs iamics, acompanyava els gegants capa Sant Fruitós. A l’entrada del poble,ja els esperaven Sala Sala Sala Sala Sala i RicardisRicardisRicardisRicardisRicardis, elsgegants que recorden les seves arrels.

Les paraules de benvinguda del batllevan ser aquestes:Amb joia i agraïment, us donem la ben-vinguda, gent de les Preses i amics!

Amb joia, i en nom dels nostresavantpassats, volem expressar-vos elnostre més sentit agraïment. Gràcies

a l’estimació de l’Elionardis i lagenerositat de la Ricarda, l’alou de lesPreses consta entre les primeresdonacions al nostre monestir de SantBenet.

Som-hi! Amb els gegants d’un i altrepoble i els nostres gegantons, Isarn iAigó, que representen els dos primersfills de Sala i Ricardis, comencem juntsla caminada cap al monestir!Nosaltres ho solem fer cada any perla Diada!Avui podreu contemplar l’anticmonestir ben restaurat i, com ja sabeu,formant part del complex turístic i cul-tural Món Sant Benet, que englobael Monestir, la Fàbrica, l’Hotel Món iel Centre Alícia.Obrim la marxa!

El somni es va esfumar just quancomençaven a servir les postres il’ambient era d’allò més amistós...

Les primeres paraules d’en Martí, endespertar-se, van ser:Hi hem d’anar! Sí, hi hem d’anar perla Diada! És ben veritat que ells, cadaany, caminen cap al monestir de SantBenet!

Aquesta vegada no cal pas que l’aviaclareixi conceptes. Si ho desitgeu,podreu buscar més dades per Interneti, així, diferenciar el conte d’allò queés història.

El monestir de Sant Benet de Bages actualment.

Page 18: Revista de Les Preses 84

1818181818revista derevista derevista derevista derevista deLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESES

SAPS que...?

1818181818revista derevista derevista derevista derevista deLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESES

Estació metereològicadel Parc de Pedra Tosca

Saps que és a partir de l’any1198 que hi ha constància delscapellans que han regit laparròquia?

Saps que els seus noms figurenen una làpida de marbre que estroba a l’església parroquial?

Saps que entre 1528 i 1530 esva construir la capella de SantSebastià?

Saps que a les Preses hi hanotícies de l’existència d’unaescola des de 1859, en què lesmonges s’encarregaven del’educació de les nenes i elsnens?

Saps que abans de 1917 hihagué una altra escola, la públi-ca, que es va establir a diferentslocals del municipi?

Saps que a les Preses van deixarde tenir escola l’any 1979?

Punt d’informaciói bar

De dimarts a diumenge deles 10 del matí fins a la postade sol.Tel. 972 69 48 95

No et perdis els soparsa la fresca!

Page 19: Revista de Les Preses 84

1919191919

revista derevista derevista derevista derevista deLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESES

agendaagendaaaaaaMAIG

Dijous, 20Donació de sangDe les cinc de la tarda a nou del vespre,al Centre Cultural.

21, 22 i 23 de maigFesta del RoserIII Concentració de cotxes antics iclàssics. «Hora del conte», torneig deFutbol-7, exposició fotogràfica, animacióinfantil, sardanes, futbol, ball d’avis...

Diumenge, 1626a Assemblea GeneralMissa solemne a les onze del matí;a les dotze del migdia, AssembleaGeneral al Centre Cultural.A les dues, dinar de germanor i,seguidament, ball.

Dissabte, 5Exposició al Parc de Pedra Tosca ambmotiu del Dia Internacional de Mediambient.

Dissabte, 12«Hora del conte» amb la companyiaEmbolic de somnis, amb Contes persomiar.A dos quarts de dotze del matí, a la Salade Lectura.

A les deu del mati, al Parc de Pedra,jornada tècnica sobre el «Burro català».

Dissabte, 26Recol·lecció de plantes: coneixementsi virtuts.A les deu del matí, al Parc de PedraTosca.

Dissabte, 3«Hora del conte» amb la companyiaBambalines, amb Històries del mar.A les vuit del vespre, a la piscinamunicipal.

Taller d’elaboració de ratafiaA les sis de la tarda. Parc de Pedra Tosca.

Diumenge, 4Ball popularA partir de dos quarts de sis de la tarda,al Centre Cultural.

Del 19 al 30 de juliolEs realitzarà el curs de cinema per ajoves.De deu del matí a dos quarts de duesdel migdia, al Parc de Pedra Tosca.

Dissabte, 24Taller de destil·lació d’espígol.A les deu del matí, al Parc de PedraTosca.

«Sopars a la Fresca», cada dia exceptedilluns. Amenitzats els dimecres 4 i eldimecres 18. Al Parc de Pedra.

Dissabte, 7«Hora del conte» amb Bel Contesi Contes amb Kamishibai, el teatretjaponès.A les vuit del vespre, a la piscinamunicipal.

Diumenge, 8Ball popular.A partir de dos quarts de sis de la tarda,al Centre Cultural.

Del 17 al 22ÉsDansa. Festival Internacional demúsica i dansa de les Preses.

Durant el setembre es durà a terme uncurs sobre el clima i un altre sobre laparet seca al Parc de Pedra.

Diumenge, 12Ball popularA partir, de dos quarts de sis de la tarda,al Centre Cultural

Diumenge, 1950è Homenatge a la Vellesa.

JUNY

JULIOL

AGOST

SETEMBRE

Page 20: Revista de Les Preses 84

2020202020revista derevista derevista derevista derevista deLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESESLES PRESES

Júlia García Cano

27/1/2010

Berta Barcons Riera16/2/2010

Pere Teixidor Conde12/2/2010

Eric Borrell Gómez

17/2/2010

Joel Duran Canalias25/3/2010

Marc Martínez Campàs

6/4/2010

Marina Sala Ruiz

2/4/2010