2

Jornades de convivncia El passat mes de mar es van celebrar a la ZER El Moians Llevant les Primeres Jornades de Convivncia a lescola La Popa, Castellcir. La motivaci principal per tal dorganitzar-les i celebrar-les era trobar un punt despai i temps com mestres, famlies i personal dels ajuntaments per tal de comenar a dissenyar i portar a terme el Projecte de Convivncia de la ZER. Les Jornades es van celebrar un dissabte al mat en el qual es van fer diverses activitats. A primera hora del mat es va fer una presentaci de les Jornades amb el suport den Toni Leal, del Centre de Recursos Pedaggics. En aquesta es va exposar les motivacions i objectius de les jornades i els ponents que ens acompanyaven. A continuaci, es van comenar les taules rodones. Nhi havia tres: Eduquem en valors a crrec dAlbert Serrat, La Comunicaci, a crrec de Rosa Lpez i La resoluci de conflictes a crrec de Joan Girbau. Un cop finalitzades les taules rodones ens vam retrobar tots els assistents. Un representant de cada taula rodona va exposar de manera resumida el qu shavia tractar al seu grup, daquesta manera tothom sabia, a grans trets, quins aspectes shavien vist i comentat. Es va tancar lacta amb unes breus conclusions de la directora de la ZER i en Toni Leal. Des de la ZER volem donar les grcies a tothom que hi va participar!

3

Entrevista a un esportista: JORDI ALSINA Els nens i nenes de lEstany preguntem... Hola Jordi, Som els nens i nenes de lescola de lEstany. A lescola estem fent una revista i ens agradaria molt que ens contestessis unes preguntes per posar-les dentrevista a la revista. Saps una cosa? La nostra classe es diu la classe de les curses i estem treballant els jocs olmpics. Si et sembla b comencem lentrevista!!! 1. Quin esport fas? 2. Tagrada lesport que fas? Per qu? 3. Per qu vas decidir fer aquest esport? 4. Quants anys fa que practiques aquest esport? 5. Quantes hores i dies a la setmana entrenes? 6. Tentrenes sol? 7. Quina alimentaci segueixes? 8. Quantes copes has guanyat? 9. Has participat en algun campionat amb el campi del mn? 10. Has set mai campi de Catalunya? I dEspanya? I del mn? 11. Participes als Jocs Olmpics? 12. Has participat mai a una marat? 13. Quantes vegades has quedat primer? I segon? I tercer? 14. A quants estadis has estat? 15. A quants pasos has anat a competir? 16. Quant temps dura un campionat? 17. Quantes vegades thas lesionat? 18. Quin equipatge portes? Quin material necessites? Moltes grcies Jordi, molta sort als propers campionats! Fins aviat, Anna, Junior, Guillem, Lluc, Jan, Adri, Ariadna G., Gabriel, Jlia, Arnau Vidal, Jana, Arnau Blancafort, Ariadna Palomo, Oriol, Toni, Mart i Aloma.

4

En Jordi ens contesta... Bon dia Anna, Junior, Guillem, Lluc, Jan, Adri, Ariadna G., Gabriel, Jlia, Arnau Vidal, Jana, Arnau Blancafort, Ariadna Palomo, Oriol, Toni, Mart i Aloma. Estic molt content que estigueu treballant els Jocs Olmpics, ja veureu que us agradar molt. Una pregunta, si sou la classe de les curses segur que coneixeu lUsain Bolt oi? Em fa molta illusi que em feu una entrevista i espero que us agradin les respostes

i que us serveixi per entendre una mica ms latletisme. Ja sabeu que practicar un

esport, ja sigui latletisme o qualsevol altre, s molt saludable, molt enriquidor i molt beneficis fins i tot de cara als estudis. Va, anem per les preguntes... 1. Quin esport fas? Faig atletisme. Latletisme engloba moltes especialitats i jo faig proves combinades.

En les proves combinades es tracta danar sumant punts en diferents proves i depenent de ledat i el sexe hi ha ms o menys proves. Jo faig decatl (10 proves). Dins el decatl hi ha 100mll, salt de llargada, llanament de pes, salt dalada,

400mll, 110mt, llanament de disc, salt amb perxa, llanament de javelina i 1500mll. Aquestes deu proves les fem en 2 dies, les 5 primeres el primer dia i les 5 restants el segon. 2. Tagrada lesport que fas? Per qu? Magrada molt per tres motius diferents: - s molt variat. Hi ha curses, tanques, salts i llanaments i aix fa que sigui molt divertit. - Com que hi ha tantes proves, encara que alguna vagi malament segur que nhi ha daltres que han anat b. - El fet de passar 2 dies seguits amb els altres atletes que prenen part en la competici fa que al final siguem com una famlia i hi ha molt bon ambient. 3. Per qu vas decidir fer aquest esport? Vaig decidir apuntar-me a atletisme perqu quan era petit fiem curses a collegi i manaven bastant b, a vegades guanyava i tot. 4. Quants anys fa que practiques aquest esport? Vaig comenar als 11 anys, o sigui que fa uns 15 anys que practico atletisme.

5

5. Quantes hores i dies a la setmana entrenes? Si puc intento entrenar dues hores al dia 5 dies a la setmana, per a vegades no puc anar-hi perqu he destudiar o perqu he de treballar. 6. Tentrenes sol? No, per sort no. Entreno amb un entrenador i tinc uns 10 companys dentrenament. 7. Quina alimentaci segueixes? La veritat s que no segueixo cap alimentaci concreta tot i que ho hauria de fer. Una bona alimentaci i un bon descans (dormir 8 hores) s tant important com un bon entrenament. El que intento s menjar entre 3 i 5 peces de fruita diries, no menjar gaires porqueries i veure 15 o 2 litres daigua cada dia. 8. Quantes copes has guanyat? Durant aquests 15 anys he guanyat 27 copes i 23 medalles. 9. Has participat en algun campionat amb el campi del mn? No, no he tingut aquesta sort. Per he competit contra atletes que han anat als Jocs Olmpics. 10. Has set mai campi de Catalunya? I dEspanya? I del mn? Noms un cop, fa 2 anys vaig ser campi de Catalunya en salt de llargada. Moltes vegades he quedat 2n i 3r de Catalunya. DEspanya, el mxim que he quedat s 5 i

no he pogut participar mai en campionats del mn. A ms he competit amb la selecci catalana i hem quedat campions dEspanya per federacions. 11. Participes als Jocs Olmpics? No hi he pogut participar mai, s molt difcil. La meva millor marca en decatl s 6.468 punts i per participar als Jocs Olmpics nhauria de fer 7.800 o 7.900. 12. Has participat mai a una marat? No he participat mai en una marat. 42 kilmetres sn molts kilmetres per mi i pel tipus dentrenament que segueixo. Per poder preparar aquesta especialitat

hauria dentrenar de manera diferent.

6

13. Quantes vegades has quedat primer? I segon? I tercer? En competicions comarcals he quedat moltes vegades 1r, moltes vegades 2n i moltes vegades 3r. Per en competicions ms importants he quedat 1 cop campi de Catalunya, 5 cops subcampi i 8 cops 3r. DEspanya, com he dit abans, he quedat un cop campi amb la selecci catalana, 2 cops 2n i un cop 3r. 14. A quants estadis has estat? No ho s exactament, per a ms de 40 segur. 15. A quants pasos has anat a competir? He competit a Catalunya, a Espanya, a Andorra, a Frana i a Portugal. 16. Quant temps dura un campionat? En la meva especialitat, en decatl, un campionat dura 2 dies. 17. Quantes vegades thas lesionat? Per sort no he tingut mai cap lesi important. A vegades he tingut petites lesions com torades de peu o mal desquena degut a sobreesforos per han set de poca importncia. 18. Quin equipatge portes? Quin material necessites? Els atletes que fem decatl som els que necessitem ms equipatge i ms material. Lequipatge que porto s: - El xandall i la roba de competici (pantalons curts i samarreta de tires) del meu club. - Unes sabates de claus per fer les curses curtes. - Unes sabates de claus per fer les curses llargues. - Unes sabates de claus per fer salt de llargada i salt amb perxa. - Unes sabates de claus per fer salt dalada i llanament de javelina. - Unes sabates per fer llanament de disc i de pes. - Una canellera per fer salt amb perxa. - Bastant menjar i begudes per aguantar els 2 dies de competici. El material que necessito s: - Javelines. - Discs. - Boles de pes. - Perxes.

7

Doncs aix s tot, espero que us hagi agradat i que hagi satisfet totes les vostres curiositat. A veure si us animeu a practicar latletisme i ens trobem en alguna

competici. Una abraada a tots i molta sort a lescola!!

8

SORTIDES DE LA CLASSE DEL FUTBOL!!

SORTIDA ALS QUINGLES!! La primera sortida que vam fer la classe del futbol va ser al Mas els Quingles de Calders. La vam fer perqu estvem treballant qu vol dir animals de granja i animals salvatges. All vam poder veure animals de granja per tamb animals salvatges. Els que ms ens va agradar va ser veure els porcs senglars tant a prop.

Sortides al teatre. Durant el curs fem tres sortides al teatre a Castellterol, una per trimestre. La diputaci ens paga el transport i noms hem de pagar lentrada al teatre. Els espectacles sempre sn variats de diferents gneres (dansa, titelles i msica) i duna gran

qualitat. Ens agrada molt anar-hi tamb perqu trobem els nostres companys de la ZEr.

Sortides a Collsuspina Aquest curs hem anat dos cops a lescola

de Collsuspina. Ens ha agradat molt!!! La primera vam anar a escoltar dues xerrades per dos experts sobre ls Bru i

el llop. Dos animals que ens han agradat molt de saber-ne coses ja que els trobem sovint als contes. La segona visita a Collsuspina va ser per treballar sobre un escriptor que hem anat llegint un llibre a lescola Pep Albanell i

desprs ens vam quedar

9

ELS FUTBOLISTES ANEM DE COLNIES!! Els dies 07 i 08 de Maig les nenes i nens deducaci infantil de lescola lEstany amb els nostres companys de la ZER El

Moians Llevant vam anar de colnies a Mas Collell de lEsquirol. Com que el viatge era una mica llarg i recargolat vam parar a esmorzar a la zona esportiva de Vic. Vam arribar a la masia i ens esperava un Buf i tamb en Puffy un drac molt divertit que ens va demanar la nostra ajuda. El que ms ens va agradar de les colnies va ser dormir en lliteres, conixer el drac PUFFY, que ens nomenessin cavallers i que ens ensenyessin a fer malabars. Lltim dia ens van anomenar cavallers i ens van donar el ttol.

10

LES COLNIES DE CICLE INICIAL: Anem al

Camp dAprenentatge

Quan vam arribar, el dimecres, al camp daprenentatge vam anar tota la Zer a

fer una rotllana i els monitors ens van explicar tot el qu hi havia a la casa. Desprs vam anar als dormitoris a fer els llits, desfer les maletes i vam donar

una volta per la casa. Les mestres ens anaven recordant les normes que hi ha a la casa. Va arribar lhora de dinar i desprs de dinar vam tenir una estona lliure.

A la tarda vam comenar els tallers: Hort, Granja, Apicultura i Transformaci daliments. Jo vaig fer apicultura que era una activitat amb abelles, desprs vam

jugar i berenar. Ms tard, vam anar a sopar i desprs de sopar vam anar a fer jocs de nit amb las llanternes. Quan vam acabar els jocs vam anar a dormir.

El dijous quan ens vam despertar, vam anar esmorzar i desprs vam fer granja. Tamb vam jugar una estona i desprs de dinar vam fer cuina, jugar, berenar i desprs de sopar un altre cop a fer jocs de nit.

Al mat vam fer hort, lltima activitat del camp daprenentatge. No tots els nens i nenes fiem la mateixa activitat, rem uns quants grups que anvem voltant per les diferents activitats durant els tres dies que vam estar de colnies. El divendres desprs de dinar vam marxar cap a lEstany.

11

Em van agradar molt les colnies! El que ms em va agradar s que vam anar a donar menjar als coloms i les gavines.

Mart

El que em va agradar ms de les colnies va ser la disco i lexperiment de laigua de sopar!!

Arnau Vidal

A mi el que em va agradar

ms va ser la disco! Tamb quan vam anar a la platja

a agafar els animals!

Ariadna

Palomo

El que em va

agradar ms va

ser agafar els

animals de

laigua i els

cavalls que hi

havia!

Jana

Les colnies

em van agradar molt! Em va

agradar agafar els animals de laigua i

de la sorra!

Oriol

Em va agradar molt el

submar i el pa!

Jlia

Les colnies em van agradar molt!! El que em va agradar ms va ser: el pa, laquari i la disco! Vaig fer molts amics!! Toni

Em va agradar quan vam veure els pescadors! Vaig veure un taur gat dissecat! Va ser molt xulo!

Arnau Blancafort

12

Excursi al Liceu de Cornell

El dia 11 de novembre tots els nens i nenes de Cicle Mitj de la ZER vam anar a Cornell, al Petit Liceu, a mirar una obra de teatre. El ttol de lobra era: La Ventafocs. Quan vam arribar a Cornell, abans de mirar lobra, vam esmorzar davant del Petit Liceu i desprs de menjar vam tenir una estona de joc lliure. Quan va ser lhora, vam entrar al teatre i vam mirar i escoltar amb atenci lobra. Desprs, per torns vam anar al lavabo i vam sortir a fora. Per dinar vam anar a un parc que era molt divertit: hi havia un tren que passava pel mig del parc, una casa amb cignes, un gronxador que era un vaixell... i tenem molts amics per jugar! Ens ho vam passar molt b!! Tornant, vam cantar a lautocar i vam riure molt!!

13

Ens van parar els professors i ens van portar a la casa. Quan vam arribar a la casa vam fer una rotllana i vam esmorzar. Desprs vam passar per el laberint i vam jugar i desprs vam anar a buscar espgol i quan vam tallar lespgol vam anar a unes taules i ens van deixar triar el motlle. Ens van donar un tros de glicerina i la vam tallar. Vam posar-ho al microones i la glicerina es va desfer. Tamb vam posar colorant i ho vam deixar perqu sassequs. Mentre vam anar a veure el cavall Junior i les cabres. I vam embolicar el sab. I vam tocar els instruments.

Jan

Quan vam parar a Can Ribas vam fer una rotllana per conixer els noms de tots els alumnes de la ZER. Desprs vam visitar els jardins i vam agafar una planta que es diu espgol. Aquesta planta la vam fer servir per fer sab. Vam anar al laberint on vam entrar per una banda i vam sortir per laltra.

Adri

Quan vam arribar ens van ensenyar Can Ribas, desprs vam anar a un laberint. Desprs vam anar a buscar unes plantes aromtiques, desprs vam fer sab, vam anar a veure els animals, vam tocar els instruments musicals, desprs vam dinar i desprs vam jugar.

Guillem

El dia que vam anar a Can Ribas vam jugar en un laberint. Desprs

vam anar a buscar espgol, i vam tallar un tros de glicerina. Vam

ficar la glicerina al microones i es va fer lquida. Li vam ficar

color i olor= sab.

Jnior

El que ms em va agradar va ser fer el

sab. Unes pastilles de glicerina que

les vam tallar a trossos i les vam

ficar al motlle. I desprs ho vam

ficar al microones i es va fer lquid.

A mi em va quedar forma destrella.

Lluc

Lo que ms me gust fue el laberinto. Haba un dinosaurio i tambin vimos un caballo que se llamaba Junior. Hicimos un taller de instrumento donde tocamos diferentes ritmos con muchos instrumentos. El que ms me ha gustado: el tambor.

Gabriel

EXCURSI CAN RIBAS

14

Mha agradat la tirolina perqu passvem per sobre un llac, tamb el

tir amb arc.

Adri Mha agradat ms la tirolina perqu era molt gran.

Jnior

Mha agradat molt la tirolina de lAnigami i el tir amb arc i les colxonetes. Vaig fer el pi-pont i em vaig divertir molt amb els

inflables.

Guillem

A mi el que em va agradar ms s

la tirolina perqu era alta i

passava per damunt dun riu. Tamb em va agradar els inflables

perqu saltvem amunt.

Ariadna

SORTIDA AL CENTRE

DOCI i AVENTURA

ANIGAMI

El que mha agradat molt s la tirolina i

tirar amb arc. A les

colxonetes mho vaig passar molt b.

Jan

Em va agradar la tirolina, el tir

amb arc i tamb anar a les

colxonetes perqu vaig saltar i em vaig divertir molt.

Lluc

Mha agradat molt la tirolina.

Gabriel

Mhe divertit molt.

Anna

15

LA FESTA DE LA ZER MOIANS-LLEVANT

DIA: Divendres, 4 de maig del 2012. LLOC: Castellcir.

Entrevista als alumnes de lescola de lEstany)

1-Amb qu veu anar a la Festa de la Zer? Vam anar amb autocar.

2-Qui va presentar les Olimpades Cooperatives? Una mestra de Castellcir que es diu Emma.

3-Com us veu organitzar? Portvem uns collars amb unes formes geomtriques (rodona, triangle, quadrat i rombe) de colors (groc, blau, negre, verd, vermell). Els que tenem la mateixa forma i color anvem junts.

4-De quina manera es va inaugurar les Olimpades Cooperatives? Es va fer una desfilada on primer passaven els nens i nenes de lEstany , desprs els de

Collsuspina, Sant Quirze Safaja i Castellcir. Cada escola portava el seu camacurt i un cartell amb el nom de cada escola. Un cop vam desfilar els nens i nenes de les diferents escoles, alguns nens anaven a darrera amb una bandera amb les mans marcades de diferents colors i tamb els camacurts, i lacompanyaven 4 torxes.

5-Quin tipus dactivitats, jocs, esports....veu fer a la festa? Un circuit de proves, joc de lequilibrista,

bitlles, relleus amb got daigua.

6-Com van acabar les Olimpades Cooperatives? Vam fer les coreografies per cicles, ens vam ajuntar tots els alumnes de les diferents escoles: els dinfantil ms els de cicle inicial,

els de cicle mitj sols i els de cicle superior sols tamb. Lltim vall va ser un merengue i el vam ballar tots els nens, mestres, pares, avis, tiets, cosins, germans....

7-Va haver premi o record de participaci a les Olimpades Cooperatives? Quin? Ens van donar medalles (paper plastificat amb el nou logo de la Zer Moians-Llevant) i un diploma per cada escola.

8-Us va agradar la Festa de la Zer? S molt. Les activitats eren molt divertides i aprenem a fer amics.

Grcies a: Gabriel, Adri, Jan, Ariadna, Jnior, Ana, Guillem i Lluc.

16

Els esportistes de lescola:

Els premiats...

Medalla dor de Duatl

Adri Franquesa

Copa de Judo

Club de Judo Moi

Jan Casas

Copa de Mountain Bike

LEstany

Toni Torquemada

17

COLLABORACIONS:

EL TXTIL I ALTRES OFICIS A L'ESTANY DE 1850 AVUI DIA. De les 500 persones que vivien a l'Estany en aquell temps la majoria d'homes eren bracers (67% ); auxiliars del camp que feien de tot i cobraven miseria. Hi havia tres propietaris que es declaraven rics i no feien res. Tenien el 31% de les propietats del poble i tothom treballava per a ells. Alguns ni hi vivien , noms venien a cobrar el dia que tocava .Eren: El Torrent, Els Febrer-Grau i el senyor propietari del Castell. Per a la resta , la majoria es dediquen al txtil : Teixidor llana: (25 pers) , 8,40% del total estudiat , teixidor de coto (14). 4,70%; teixidor cnem (2) 0,67 %, teixidor de lli (1) 0,33% Entre els pobres a ms dels bracers que son la majoria, hi ha els pastors ovelles ( 4) i altra gent sense ofici. Eren propietaris pagesos (10) 3,30% ; residents a la Parrquia coneixem a : Ramon de Clasc, Josep Soler de Terrades, Ramon Rovira, Joan Canet, Joan Serra, Joan Font, Senties... Els oficis artesans es guanyaven bastant be la vida. Son : Moliners (5) 3,30%: Josep Pujol, Silvestre Serra, Joan Carbones, Josep Rovira. Recordem que existeixen el moli del Grau, el de la Resclosa (Fbrega) , el del Castell, el del Pla, del Moro... Ferrers ( 8), 2,70 % del total estudiat : Andreu Senties ( Carrer de St Pere 3) , Francesc Malats (AM) a l'actual carrer Verdaguer, Valent Vila i Jaume Rom. Un d'ells s'esta a la Pl. Major i l'altre al carrer Rodors ( cal Caio).Els ferrers venen de famlia : exerceixen l'ofici fills i nebots. Sembla tamb que tenen els territoris i clientela repartits. Mulers: Antoni Pujol, Josep Sol ( carrer Rodos) ,Pere Carrera, Antoni Carrera, Joan Serra. Actuen amb els moliners , traginers i carboners a transportar sacs de farina, carb de llenya o objectes diversos. Hostaler: Valenti Vilanova Paletes (9) : Principalment son la famlia Molera: Antoni Molera, Josep, Joan i Pere Molera. Llevadores: (2) Maria Floriach i Rosa Vila ( es el nom del marit, la dona perd el cognom al casar-se).

18

Pastors d'ovelles : Pere Vila, Viven Farras, Josep Crusells, Adjutori Puig i Sebasti Pastoret. Hi ha molt poques vaques i estabulades. Son un auxili de la famlia pobre. Els ramats de vaques vindran posteriorment. El txtil:

El txtil era molt important a la comarca i al poble. Apart de les fbriques, tothom tenia telers a casa. En aquell temps grups d'empresaris passaven regularment pels pobles proposant encrregs i donant els materials a qui volgus treballar. Quan la feina estava feta la passaven a recollir .Tenien calendari i rutes, com es feia en altres oficis.

Des d'un bon principi el treball va estar especialitzat: uns feien fil de llana (a Puigmartre , el Soler de les Terrades i Codinachs), d'altres teixien a casa o a les fabriques i hi havia qui cosia (sastres). Son teixidors de llana: Isidre Peypoch, Miquel Carrera, Jaume Alovet, Francesc Alovet, Blasi Font, Valent Puigcarb, Pere Coll, Josep Roca, Joan Codina... Teixidors de cot: Joan Pinosa, Jaume Fbrega, Pere Carrera 2, Jaume Gell... Com es veu , principalment teixien llana i hi havia molta ovella a l'Estany. Al segle XVII el txtil va tenir un gran impuls amb els Occitans, que venien del Pirineu i sabien fer panyo de llana premsada, tricotar i teixir molt be . Per a partir de 1835 es va passar de la llana al cot i tenir ovelles ja no va ser tan important. Aquest nou material simportava d'Amrica i entrava pel port de Barcelona. Era

molt mes car que la llana, que la tenem a casa . A LEstany i al Bages anava en tren fins a Manresa i d'all cap el poble amb tartanes i carros. Leconomia va fer un canvi important : El ric ja no era qui tenia ovelles i fabriques de llana sin el que podia pagar cot per filar i el que sestava a lEix del Llobregat. Aquestos ho tenien ms econmic i rpid, doncs hi havia el tren per carregar i descarregar . Els que no estaven al Llobregat no tenien fcil accs al cot i van quedar apartats del desenvolupament i la modernitat. Aixi que passar de la llana al cot va tenir moltes conseqncies.

19

A l'Estany hi consten 9 sastres al 1750, per una poblaci de 500 persones. Est clar que treballaven per fora, no pels clients d'un poble tan petit. Al 1850 en quedaven pocs, ms bolcats en fabriques i telers. El sastre tallava i cosia per encrrec del majorista o per compte propi. El majorista passava pels pobles i anava repartint feines: tallar i confeccionar

mnigues, colls i solapes, butxaques, muntar l'abric o vestit d'home... tot estava especialitzat, cadascun noms feia una cosa i calia crrer molt. Si treballava per compte propi la clientela pagava una quota mensual per el servei : si necessitava una pea cara i de roba gruixuda com ara un abric, vestit d'home o de nvia...pagava a poc a poc ,amb quota , i aconseguia el que necessitava. La

gent estava pobre. Els sastres eren homes: la dona modista la requerien per a coses domstiques sense categoria. Fins als temps de la Repblica (1931) les dones no van entrar a sastreria. Al carrer Verdaguer i fins a St. Isidre s'estenia la fbrica de dalt. Ja funcionava al 1768 com diu la llinda fundacional que est sobre una finestra del carrer Major 17. A les fotos se la veu com un elegant temple d'estil segle XVIII. No sabem si al principi va ser un vapor, per va passar per diverses les fases de teixir (llanadora de ma, llanadora mecanitzada...) Propietat dIsidre Peypoch, teixidor de llana ,era nascut a Moi. Casat amb Margarida Codina, vivia a lEstany a ca l'Abat ( cal

Codina posteriorment i cal Valeri actualment). Difunt al 1868, va voler ser enterrat dins la seva fbrica. Al 1970 ledifici queda abandonat i senderroca. Al

final es canvia el nom carrer de la Fbrica pel de St. Isidre (1979), doncs el carrer de la fabrica sense fbrica no te cap sentit. A la fbrica de dalt hi havia les cotxeres de

l'autobs del Carbonell i el Centre, local social dels senyors del poble. Desprs de la guerra, amb la supressi per llei dels altres locals poltics i de la cooperativa, ca la Tona, El centre va passar a ser l'nic local social del poble. Es feia ball, cine, bevien i jugaven...tot al seu temps, corrent i descorrent cortines, com passa als llocs d'usos mltiples. Es va acabar en obrir el bar Monestir, al Passeig Vilardell (1969). Hi ha un estol molt nombrs de fabricants txtils a l'Estany, de tots els temps.

20

L'altra fabrica es crea cap a 1920.Desprs de la guerra la lloguen a Samitier-Camps . Feien roba de matalassos o llenols. Treballaven de 60 a 70 persones en dos torns: de 6 a 14h i de 14 a 22h. Aparentment les dues eren fabriques petites per ocupaven molta gent. Si calculem una persona per teler, 8 telers per artesania, a 3 torns de treball : Son 24 persones , ms encarregats i oficinistes. Un dia un mal llamp la va cremar: l'incendi no dur ni mitja hora per no en va quedar res. Va ser un desastre. Molta gent va emigrar, buscant treball a daltres ciutats: Arts, Rub, Manresa, Sabadell...A les cases lun es dedicava al camp, de renta poc segura i a llarg pla i laltre a la fbrica, segura, de pagament setmanal i cotitzant a la Seguretat social: o sigui amb metge, medicaments gratuts i pensi de jubilaci. La figura del jubilat pensionista ,tan escassa en aquells temps, noms es referia al Montepio laboral del txtil. Havien vist la llum! Desprs de l'incendi lAjuntament , per evitar el pitjor, va cedir el local del Centre ,que estava buit. En Samitier sassocia a un nou capitalista , per les coses van malament: s'acomiada gent i hi ha diferncies entre els dos socis. Finalment tanquen amb la crisi del sinttic i els problemes que ja tenien. Al cap de diversos anys apareix en Pays, de Terrassa. Aixeca les parets al lloc de sempre i ho renova tot. Es dedicar a filatura i indstria auxiliar. Avui dia tamb est tancada. Isabel Fonoll Professora i documentalista

21

LHORA DEL CONTE

UN PETIT TRESOR

Eren quatre amics que els hi agrada molt ficar el nas per tot arreu, simaginaven histries de

pirates, histries de bandolers

Un dia van entrar a Cal Errando que hi havia el pare den Miquel i tota una colla fent el caf, i

van sentir:

- Ja ho sabeu que sha enfonsat un tros la mina?

- Si, mho ha dit lalcalde... s clar la tenim una mica abandonada, per tot i aix fa el seu

fet.

Tots quatre es van mirar i al sortir a fora:

- Ho heu sentit, hi ha una mina? va dir en Joan

- Hi trobarem un tresor? va preguntar en Carles.

- Timagines un tresor ple de monedes.... va dir en Xavier.

Van seguir caminant sense dir res cadascun amb les seves cabries. Aix que es van trobar

amb lalcalde i li van demanar:

- Sr. Alcalde, qu s aix de la mina ? va preguntar en Miquel.

- Es una canalitzaci per on sen va laigua que hi ha en excs al Prat. Per qu ho voleu

saber?

- No, per res... simple curiositat.

- Grcies i adu!! li van dir tots alhora i van marxar corrent.

A la tarda, desprs danar a lescola van quedar per buscar la mina i caminant caminant van

trobar lentrada.

Van encendre els lots que portaven i van comenar a caminar dins la foscor.

- Voleu dir que no haurem de tornar? va dir en Carles.

- No home, ara ja som aqu! Qu vols que ens perdem el tresor...?

Al cap duns minuts de caminar :

- Hi ha una cosa a dins laigua va dir en Joan.

- Es una moneda, ostres quina sort!! va cridar en

Xavier.

Tots quatre van sortir de la mina amb el seu tresor i van anar

a Cal Tuneu a buscar un tros de xocolata per a cadasc.

22

PUJAREM DALT DEL CIM

Vet aqu una vegada una eruga, una formiga i un cargol. Estaven a la soca d'un vell arbre caigut, molt a prop d'una granja, just a sota d'una gran muntanya: el Puig-Perdut. I us preguntareu qu feien una jove eruga, una formiga petitoneta i un cargol bover junts. Doncs b, era estiu i la formiga i leruga, dos joves amics, havien decidit pujar solets el Puig-Perdut, una muntanya fora alta. Com que era estiu, els seus respectius pares els hi havien donat perms per fer aquella gran excursi amb la condici que un vell cargol bover els acompanys, per si de cas, ja sabeu... La formiga no parava de queixar-se: - No podrem pujar mai all dalt! Si el vell cargol bover ens acompanya anirem molt lents, no arribarem mai! L' eruga li va donar la ra, per el vell cargol replicava: - Ja sabeu qu han dit els vostres pares. O us acompanyo o no hi ha excursi. La formiga i leruga es van mirar, resignats. El vell cargol tenia ra. S'haurien de conformar en pujar la muntanya moooolt a poc a poc. Per era millor all que res! Va arribar l'hora de marxar. De sobte leruga i el vell cargol van adonar-se que la formigueta havia desaparegut. - Formigueta! On ets? Va que hem de marxar o no arribarem mai al cim! La formigueta va aparixer carregada amb un sac a l'esquena. - Qu coi hi portes aqu?- va demanar-li leruga. - Provisions: menjar, aigua. Roba d'abric. Per si de cas.- va respondre la formiga. - Per aix encara anirem ms lents!- va enfadar-se leruga. - Deixa-la. Fa ben fet. Mai se sap!- va contestar el vell cargol. - I tots tres van comenar a caminar. Realment anaven moooooolt lents. No per culpa de la formiga, que ja estava acostumada a traginar pes a l'esquena (a ms com ja sabeu les formigues tenen mooolta fora). Era el vell cargol bover. Com que era vell i duia la casa a sobre anava esbufegant i molt a poc a poc. - Va avi, que no arribarem mai!- cridava leruga. - Ja vaaaaa, ja vaaaaa- xiuxiuejava el vell cargol. De sobte el cel es va enfosquir. Un tro va trencar l'aire calmat de l'estiu. Unes enormes gotes d'aigua van comenar a caure. - I ara qu fem?- va cridar la formigueta- Ens ofegarem! - Hem de buscar aixopluc!- cridava leruga. Per estaven en un prat obert i no hi havia ni una pedra ni un trist arbre on protegir-se de la pluja que cada cop queia amb ms fora. - Aqu! Aqu! Veniu aqu!- va cridar el vell cargol. La formiga i leruga van crrer i van entrar dins la closca del cargol. Ostres, all dins no es mullaven! - Doncs s que s una sort que hagis vingut...- va reflexionar la formiga. Leruga va estar-hi totalment d'acord. Va ploure durant tres dies seguits. Tres dies tancats dins la closca del vell cargol. - Tamb s una sort que la formiga hagi portat aquest sac amb menjar...-va dir al vespre leruga. -Oi tant- va contestar el vell cargol mentre menjaven una fulla d'enciam. El mat del quart dia ja no plovia. Van continuar l'excursi. Per quan ja portaven mig dia caminant i estaven molt a prop de fer el cim del Puig-Perdut, la petita eruga va comenar a trobar-se malament. - Qu et passa?- li preguntava preocupada la formigueta. - Em sembla que se li acosta el moment- va contestar el vell cargol. - El moment de qu?- va demanar angoixada la formiga. - El moment de convertir-se en papallona!- va respondre el vell cargol.

23

I era cert. Leruga va embolicar-se en un capoll i va estar muda i amagada durant la resta del dia. - Per cargol, dem al vespre haurem de ser a casa, sin els pares es preocuparan...- va dir la formiga mentre seien a la vora del capoll, esperant que sorts el cuc. - Ja ho s. Quan surti leruga, b, la papallona, haurem de girar cua i tornar- respongu el vell cargol pensatiu. - No s'hi val! Estem a punt d'arribar al cim!- es queixava la formiga. preciosa papallona. Era enooorme, de colors molt vius, amb les ales tacades de blau cel, amb dos cercles de color vermell a les puntes. - OOOOH QUE MACA!!!!!!- van exclamar la formiga i el cargol quan la van veure. - Au va, tornem a casa. Un altre any ho tornarem a provar- va dir el vell cargol mentre comenava a baixar. - Ni parlar-ne!- va dir la papallona- hem arribat fins aqu i acabarem de pujar! - Per no pot ser- deia el cargol- hem de tornar sin els vostres pares... Per la papallona no va deixar que el vell cargol acabs de parlar. El va agafar, a ell i a la formiga i es va posar a volar fins que, en un tres i no res, es va plantar a dalt del cim del Puig-Perdut. - Ho hem aconseguit!- cridaven els tres amics. - Grcies a tu papallona!- va dir el vell cargol. - No, vell cargol- va replicar la papallona- grcies a tu que anaves lent perqu portaves la casa a sobre no vam morir ofegats... - I grcies a la formiga que portava el sac de menjar no vam morir afamats!- va dir content el vell cargol. - I grcies a tu eruga/ papallona hem pogut arribar a dalt de tot!- va exclamar plena de joia la formiga. Els tres amics es van abraar. Al cap d'una estona la papallona els va tornar a agafar i en uns minuts estaven a casa de nou. Aquella nit tots tres van pensar que quina sort havien tingut de ser tan diferents. Cadasc havia pogut ajudar als altres. La formiga, el vell cargol i leruga eren molt diferents per tamb eren molt especials! I s que sn les nostres diferncies les que ens fan nics i especials. I vet aqu una formiga, una eruga i un cargol i aquest conte se'n va a fer un volt!

24

UNA CAN PER COMPARTIR

TESTIMO MOLT de LAXNBUSTO amb la msica de TAKOLO, PIRRITX ETA

PORROTX

De colors sn els meus somnis,

tot i que ja mhe llevat,

i la son no ve a veurem,

quan la lluna sha aixecat,

salto i salto sobre els nvols,

sembla que pugi volar,

el meu cor fa pampallugues,

i no deixa de ballar.

Quan posem els peus enlaire,

quan posem el cap per vall,

quan et crido a la muntanya,

un eco va contestant,

quan et faig amb margarides,

una polsera de colors,

vull mirar-te als ulls i dir-te,

que el que sento es aix:

Testimo molt,

jo a tu testimo molt,

si ests amb mi desapareix tot el que es trist,

voldria nits amb pintes de colors,

fins a la lluna he tornat testimo jo!

Els meus ulls son com bombetes,

Els meus llavis riuen fort,

No puc amagar el que sento,

Quan em mires tan daprop,

Ara ja no se que em passa,

El cos mest tremolant,

El meu cor fa pampallugues,

I no deixa de ballar.

Quan suneixen els colors,

Per fer larc de Sant Mart,

Quan escrius amb el teu

dit,

El meu nom en el mirall,

Diguem un calla la radio,

I escolto aquesta can,

Vull mirar-te als ulls i dir-te,

Que el que sento es aix:

Testimo molt,

jo a tu testimo molt,

si ests amb mi desapareix

tot el que es trist,

voldria nits amb pintes de

colors,

fins a la lluna he tornat

testimo jo!

Maite zaitut,

Maite, maite zaitut

si ests amb mi desapareix

tot el que es trist,

voldria nits amb pintes de

colors,

fins a la lluna he tornat

testimo jo!

Testimo molt,

jo a tu testimo molt,

si ests amb mi desapareix

tot el que es trist,

voldria nits amb pintes de

colors,

fins a la lluna he tornat

testimo jo!

fins a la lluna he tornat

testimo jo! fins a la lluna he tornat...testimo jo!

25

Sant Jordi!!Novament un any ms tenim el dia de Sant Jordi per els aficionats a lescriptura i poder ESTIMAR la lectura. Us vull fer un present duna poesia que magrada per tots vosaltres, s duna nena dentre 8 a 10 anys que ha guanyat el SEGON PREMI DE LA FLOR NATURAL DUNS JOCS FLORALS DE LA CERDANYA . Autora: Aina Castellet Fontauberta.

- UN DIA DESCOLA Com cada mat

Em llevo a les set,

Com tu ja veus

Sc molt matiner.

Jo baixo a la taula

Per anar a esmorzar ;

Hi ha xocolata

I dues llesques de pa.

A dos quarts de nou

Men vaig a escola;

Em trobo la profe

Que em saluda: Hola!

Tots entrem a classe

Toca castell;

Jo obro els meus llibres

I, apa, a treballar.

Ara toca mates

Aprenc a restar,

Tamb a sumar

I a multiplicar.

Per tots vosaltres nens i nenes de lescola de lEstany.

IRENE

A les cinc a casa

Estic molt content;

Trobo la meva

germana

Que em diu

dolament

Hola germanet,

Avui que has aprs? Li responc molt rpid

Que s lalfabet.

Ho diu a la mare

I al pare es clar!!!

Estan tant contents

Que em venen a

abraar.

(Flor Natural (fins a

7 anys, primer premi)

Autor: Pol Marginet

26

LA FIRA DE LESTANY

Lescola lEstany, com cada any, hem participat a la Fira . Aquest any va

ser tot un xit, va tenir molts visitants. Va fer molt bon temps i es van poder

fer moltes activitats. Les famlies de lescola van muntar una paredeta a la

plaa del monestir que hi varem poder vendre les primeres verdures que

collem de lhort, escaroles. Tamb uns guarniments de Nadal fets amb les

pinyes, que varem recollir del bosc quan varem anar a collir bolets, les varem

pintar amb pintures de purpurina i van quedar molt boniques. Tamb moltes

altres coses que totes les famlies van aportar poder vendre. Al final del

migdia es feia el sorteig duna panera molt grossa feta amb totes les

aportacions, que gentilment, diferents entitats i establiments del poble, les

famlies de la Mainada i les de lescola van fer. Una altra vegada moltes

grcies!!

LEstany es va omplir de molta gent i va ser molt divertit!!

27

CONCERT DE NADAL

Com cada any, els nens, nenes, professors i professores de lescola de LEstany hem anat a celebrar el concert de Nadal amb la gent gran de la Residncia El Pressegu. Aquest vegada ha estat el dimecres 21

de desembre, en ple solstici dhivern, i com sempre hem intentat preparar-nos el millor possible per oferir i compartir una mica de

msica i algun poema amb el nostre estimat i agrat pblic.

Lacte ha comenat amb la intervenci dels ms petits, les nenes i nens de la classe del futbol -deducaci infantil- han recitat el Poema de Nadal i han cantat Les campanes de Nadal; desprs ha estat el torn dels de cicle inicial, els quals han cantat una can titulada Les joguines, seguidament shan afegint els ms grans de lescola -els alumnes de cicle mitj- i junts els anomenats la classe de les curses

han recitat el poema El desembre. A continuaci els grans han interpretat dues peces, una ha estat Jingle Bells sense cantar per amb campanes afinades amb les notes de lescala de Do major, laltra ha estat la can Les dolces festes. Desprs alumnes i profes hem

cantat amb instruments La Marimorena, i per acabar hem convidat a tothom que volgus a cantar amb nosaltres la tradicional catalana

Fum, fum, fum!. Esperem haver fet passar una estona agradable als nostres avis,

nosaltres ens ho hem passat molt b i ens hem sentit molt ben acollits.

Volem donar les grcies per haver pogut compartir aquesta estona i

aquest tastet de msica que us hem regalat amb tanta illusi!

Alumnes i professors de lescola de LEstany.

28

TALLERS:

ANEM A FER MONES!! Aquest any hem anat a Can Xaconet amb el Joan i lAlba a

fer les mones i els bunyols de Pasqua. Durant dos dies en

Joan ens ha deixat i preparat el seu obrador per tal que

els nens i nenes de lescola pogussim treballar. Ens ha

agradat molt anar-hi i fer de pastissers!! I no volem

deixar de dir-vos...que ens van sortir bonssims!!

Grcies Alba i Joan!!

29

PER QU LA BIBLIOTECA??

La Mriam de lEstany va venir al mat a lescola per tal de fer

una petita xerrada sobre la biblioteca. Ens va explicar la

histria de la biblioteca, quina formaci cal per ser

bibliotecari, com funciona i la seva importncia. Va respondre les

preguntes que se li van fer. Durant lltim trimestre shan fet

unes sessions amb el grup de primria, la Mriam ha vingut un dia

a la setmana, durant el mat, i els ha ensenyat a com buscar

informaci a la biblioteca. A partir daqu shan preparat unes

lectures per fer al Presseguer.

SORTIM A DIBUIXAR A LA NATURA AMB

LA COL.LABORACI DE LA MARINA. La Marina ens acompanya i ens dna orientacions de com fer una

bona pintura i com a inspiraci vam utilitzar un raconet de

lEstany.

30

ARRIBA EL SANT JORDI!! Els nens i nenes de la classe del futbol, els de 4art de Primria i els nens i nenes de la

Mainada vam anar a representar la llegenda de Sant Jordi a la residncia el

Presseguer.

PRIMERS JOCS FLORALS DE LESCOLA LESTANY!

JOCS FLORALS 2012 El passat 26 dabril es va celebrar el I Jocs Florals de l'escola de l'Estany. En aquesta primera edici els premis es van classificar per categories: premis per infantil, premi pel guanyador de Cicle Inicial i premi pel guanyador de Cicle Mitj. El jurat constitut per la Marina Bardalet, la Maria Estany i la Mriam, va veure oport entregar tres premis a educaci infantil, un a cicle inicial i dos premis al Cicle Mitj. Els membres del jurat van FELICITAR a tots els nens i nenes perqu hi havia textos molt bons i ben escrits i, tot i ser tres els premiats, tots eren guanyadors. Tamb van felicitar a tots els nens i nenes de la classe del futbol pels punts de llibres que shavien presentat ja que eren molt i molt bonics. .

FELICITATS A TOTS!!

31

El resultat final del I Jocs Florals de l'escola de l'Estany va ser:

- Premis educaci infantil:

PEP GIMENEZ MINERVA NAVARRO NIL VIVET

32

- Premi Cicle Inicial per: Guillem Terra amb pseudnim

Doraemon. - Premis Cicle Mitj per:

1r: Arnau Vidal amb pseudnim Coque. 2n: Jana Prat amb pseudnim Lluna.

EL DOF

Guillem Terra

LA LLUNA I EL SOL

Jana Prat

EL SOL QUE NO PODIA MIRAR ENRERE.

Arnau Vidal

Hi havia un dof que volia viatjar pel mn. Un dia el dof va veure un helicpter i va pensar que si pogus volar podria viatjar pel mon. Un altre dia el dof va veure un vaixell del circ aqutic i el va seguir fins arribar a terra on es va parar el dof. Es va adormir, quan es va despertar va veure que estava a una gbia, desprs va venir un senyor i li va dir que li tocava fer un gran espectacle. El dof va saltar una rodona de foc . El seu somni shavia fet realitat i es va fer molt fams.

Hi havia una vegada una muntanya quan era de nit va sortir la lluna, les estrelles i el sol abans dhora . La lluna es va enfadar i li va dir: - Torna a casa teva jo i les estrelles volem jugar una estona ms. El sol li va demanar perdo i la lluna tamb perqu va veure que shavia equivocat. Van ser amics per sempre i van jugar junts amb les estrelles, nit i dia.

Hi havia un sol que marxava de casa molt i molt alerta perqu era el seu primer dia de feina i anava enrere i es va donar un cop al cap!

Plaf !!! Quan es va despertar va adonar-se que estava a un altre pas. Es va trobar a un noi i i li va preguntar:

- Qu et passa? - Que vull tornar a

casa per no puc perqu no puc anar enrere.

- Jo et puc ensenyar a anar enrere per no et puc tornar al teu mn.

- Doncs majudes a anar enrere?

Van passar molts dies i el sol es va donar un cop al cap i va tornar al seu mn. Va tornar a la feina i ms tard, quan tornava cap a casa li va dir si podia fer un torneig danar enrere i va quedar tercer i ho va celebrar amb els seus amics.

33

EL NOSTRE HORT

Hola capitans/es. Durant aquest curs em fet hort amb en Javi i en ho em pesat molt be em treballat

molt. Entra tots ens em ajudat molt. A treure males herbes i a cuidar el hort i les verdures. Lhort es

petit pro ens ajudem. Lhort es de tot i totes els nens i nenes de lescola de lestany. Tenim un horari

per no esvarar-se .anem amb grups els de C.I. C.M.-INFANTIL amb tot aquest temps hem treballat

molt. Tenim un arbre el hort

Ans a agradat molt treballar es molt divertit! treballar el lort. Adeu!

Escrit per:

JAN C., ARIADNA G. I GUILLEM T.

Bem planta seba, enciam, cols, patatas i espinacs. Vem traure moltas erbas. Per als nens de LEstany ha

estat un hort precis. Quan estavan els espinacs ens ho bem manjar amb pa i panses i pinyons i staba

moooolt bo nyam nyam

Escrit per:

JLIA, JANA I ARNAU V.

Hem fet moltes coses amb el Javi que ara us explicarem. Hem arrencat herbes i hem deixat els cucs

perqu fan que el terra respiri. Les males herbes les hem arrencat i les hem deixat en un pilot. I al cab

d'uns dies vam arrencar espinacs i cebes, vam traure les fulles podrides dels espinacs i desprs ho vam

rentar. Desprs tota la classe vam cuinar-ho amb pinyos i panses.

Escrit per:

JUNIOR, ANNA. U ADRI

Em arrancat las males ervas da lhort. Vam cullir seves i espinacs i u vam menjar al cole

amb alguns pions i panses.

Escrit per:

GABI I LLUC

Aquest any el nostre hort ha avanat molt i hi hem plantat moltes coses com enciam, ceba, espinacs,

cols, patates, i tamb hi hem tret moltes males herbes i ens ha costat molt ufffffffffffff! Ara hi

anem un cop per setmana i el cuidem molt b per un dia va nevar molt i es van morir bastantes plantes

sobretot lenciam per no va ser res.

MART F. I ARIADNA P.

Aquest any a lhort hem plantat:

Hem plantat patates, cebes, cols, enciams i espinacs.

I durant lhivern a passat...: Que amb les navades i les ventades de vent es van morir els enciams.

Que no es va morir: no es van morir les patates, les cols, les cebes i els espinacs.

I un dia vrem agafar les verdures que estaven cultivades i vrem fer un tastet.

Ingredients : pa, cebes, espinacs, pinyons, panses, loli i sal.

I ara seguirem cuidant lhort i cultivant verdures.

ORIOL I ARNAU B.

34

Els primers dies vem plantar patates, cebes, cols, enciam per quan va arribar lHivern es van morir

tots els enciams. El cap de una setmana van comenar a sortir les males herbes i la nostra missi era

eren car les males herbes i cada setmana en triem mes i cada cop mes fins que un dia les vem treure

totes .Quan hi a no hi havia males herbes vem fer uns quants solcs per quan reguem no marx laigua,

el cap de uns mesos vem arrencar tota la plantaci i ens u vem menjar tot!!!

TONI

35

TALLER DE CUINA

El Dimecres van venir la Mar i la Montse.

Aquestes noies ens van explicar quins

sn els aliments que mengen els

esportistes. Ens van dir que els aliments

contenen molts nutrients, com:

protenes, vitamines, hidrats de

carboni, greixos i aigua. Un cop ens

van explicar tot aix, vam comenar a

fer el TALLER DE CUINA.

Els nens i nenes de la

classe de les curses, el primer

plat que varem preparar va ser

una amanida amb formatge,

pinya, pastanaga, fruits secs i

pasta. Vam amanir amb una

barreja de iogurt, oli i sal.

En el segon plat vam xafar

cigrons amb una forquilla, vam

afegir tonyina, sal, com i oli,

i vam remenar-ho tot. Amb

aquesta barreja vam fer una mena

de truita on hi vam afegir ssam

i, un altre cop, com.

Per postres vam fer un

pinxo de fruites: pltan, pera i

poma. Vam tallar a trossos les

diferents fruites i les vam

punxar a un palet de fusta.

Desprs vam fer una salsa amb

suc de taronja i mel. La Mar va

escalfar la salsa. Vam tirar

aquesta salsa a les postres i

vam afegir ssam i ametlles picades.

Ens ho varem passar molt b!!

I per premi ens van donar 4 lacasitos!!.

Ens vam menjar els plats a casa!!

36

La classe del futbol varem fer un

altre men, ens varem fer un rotlle de

pa de motlle amb formatge i fruits secs,.... i de postres

unes boletes de coco amb pastanaga. BONSSIM!! I varem

fer aquest men, TOT, TOTS SOLS!!

37

LA CLASSE DEL FUTBOL ENS INVENTEM RODOLINS I ENDEVINALLES

SOBRE ELS ESPORTS. Els nens i nenes de la classe dels futbol han pensat aquests rodolins i endevinalles.

Comenarem pels rodolins:

Minerva:

38

Pablo: EN PABLO ES MIRA UN PARTIT DE WATERPOLO TOT MENJANT UN POLO.

Quim: EN QUIM LI AGRADA CORRE I S FORT COM UNA TORRE.

Pol: .

39

ENDEVINA ENDEVINALLA QUIN ESPORT SER: NIL: QUIN ESPORT PRACTICARS SI MOLTES CISTELLES FAS??

MARC: SI AGAFES UNA ESCOPETA I AL BOSC TENDINSES QUIN ESPORT PRACTIQUES?

40

De quin esport et parlo?

Esqu PEP

41

LA MAINADA

Aquest any a la Mainada som menys nens i nenes per estem molt ben

avinguts. Al gener va marxar la Nria, com la trobem a faltar... per hem de

donar la benvinguda a la Valentina, que a dia d'avui ja s una ms a la colla.

Us explicarem algunes coses que hem fet i que ens han agradat molt!

L'altre dia vam muntar un circuit, havem d'anar descalos amb els mitjons

antilliscants, que ens agrada molt, perqu aprenem a treure'ns les sabates,

posar-nos els mitjons... quina feinada que hi tenim!! Un cop vam estar llestos

va comenar la diversi. Era com si estigussim en un laberint d'obstacles,

havem d'arrossegar-nos, escalar, saltar, esquivar... com ens vam cansar!!

Una altre cosa que ens

agrada molt s pintar, ja

sigui amb les mans, pinzells,

esponges o amb els peus i

tot! Per aix ho fem sempre

que podem.

L'altre dia entre tots vam

pensar que la nostra classe

estava molt trista, que

necessitava colors ben vius com els de la primavera... vam pensar qu hi

podem posar i ens van sortir moltes idees. Aix que ens vam posar a treballar:

vam pintar unes oueres i amb l'ajuda de l'Anna les vam tallar i s'han convertit

en unes flors molt i molt boniques!

El qu no ens podem descuidar

d'explicar-vos sn les nostres

descobertes a l'exterior. Ens

encanta anar a passejar, ja sigui

anar fins al sorral o fer

d'aventurers i anar fins a la pista...

Observem molt el nostre entorn,

42

fins i tot, si ens trobem una formiga l'acompanyem

fins que entra al seu cau... aix si, hem de vigilar molt de no aixafar-les, son

tan petites!!

Mireu que b que ens ho passem...

Els nens i nenes de La Mainada; Eudald, Laia, Gil, Valentina

43

EL MENJADOR A L'ESCOLA Com tots sabeu, aquest any el menjador escolar

ha canviat d'ubicaci, s'ha traslladat a

l'aula polivalent de l'Escola... ai!, volem dir a l'aula de

msica, angls i

tamb de desdoblament! Ens agrada molt!!

El menjar el porta una empresa de catering de Moi, Comproms Ecolgic, que com

molt b diu el seu nom, opta per menjar ecolgic i de proximitat. Tot un luxe, amb el

assortiment que tenim aqu el Moians!!

Com cada dia, a la una del migdia ja tenim gana i pugem a corre cuita les escales...

Qu hi haur avui? Dons no ho sabem, encara no hem obert les caixes, ja tan

familiars, que noms destapar-les una mica ja deixen escapar l'olor del menjar que

ens espera avui. Sopa, llenties o potser macarrons. De segon; salsitxes, peix i a

vegades truita. Acompanyat d'amanida, tomquet o patates!!! De postres... fruita o

qui sap, potser iogurt!

Un cop hem esbrinat qu menjarem, a parar taula!! Aquest any, els nens i nenes que

ens quedem a dinar, participem en els hbits i rutines del menjador. Hi ha uns torns

de parar taula i cada dia, desprs de rentar mans, parem taula... si, si, amb els

coberts, els gots, els tovallons i tamb posem l'aigua! A ms, ajudem a servir el

menjar: cada dia algun nen o nena fa de cambrer. s una tasca de gran

responsabilitat, per amb esforos i equilibris cada plat arriba al seu destinatari,

encara que a vegades algun arriba una mica ms buit....Quan acabem de dinar, ens

anem a rentar la cara, les mans i tamb les dents! Ben nets i polits sortim a jugar al

pati fins que torna a ser hora d'anar a l'Escola.

M'agrada parar taula (Jlia)

M'agrada jugar ms estona (Lluc)

A mi m'agrada portar el tovall de casa (Marc)

M'agrada poder jugar al pati (Mart)

M'agrada molt parar taula (Junior)

M'agrada molt el dinar i jugar ms estona (Nil)

M'agrada la mestra per el menjar no gaire (Arnau Vidal)

44

CARAMELLAIRES SORTITS DE L'OU

Un any ms el grup caramellaire Sortits de l'Ou va celebrar la diada de Pasqua ballant i

cantant pel poble de l'Estany.

El diumenge 8 d'abril vam comenar la diada a 3/4 de 10h, tots junts vam anar a missa i

all vam oferir-los la caramella La Pasqua florida. A la sortida vam ballar i cantar davant

de l'Esglsia, una mica rpid ja que tot i el sol, feia una mica de fresqueta. Tot seguit els

caramellaires, formant una colla ben gran amb nens, nenes, pares, mares, avis, vies,

cantaires... vam iniciar una ruta pel poble, fent parada a la residncia Pressegu i als

carrers ms cntrics. A quarts d'1h vam fer una parada per agafar forces i desprs vam

anar a ballar i a cantar a la Plaa del Monestir, on ens esperava molta gent. All els vam

oferir diferents caramelles: un nou cant, la can del dimoni, el ball de cascavells, el

Patatuf, el Rogle, el ball de cintes, el ball de bastons, unes caramelles antigues i la can

de la Pasqua Florida. Com a novetat d'aquest any, Ies mares van fer dues lluminetes i

d'aquesta manera vam poder sortejar mones i cava, i aconseguir ms diners.

El dissabte 14 d'abril vam anar a celebrar amb un dinar al Canadell de Calders, la cantada i la

ballada de les caramelles Grcies a la collaboraci i a la bona voluntat de la gent, les nostres

caramelles continuen ben arrelades a l'Estany. Bona Pasqua a tothom!

45

ENTRETENIMENTS

Pensem una mica amb nmeros!! I ara... amb lletres!!

46

Troba les 5 diferncies!!

47

ADU RAMONA!

La Ramona Riu i Cuberta, que durant molts anys va ser la mestra de l'escola de l'Estany, ens va deixar el dissabte 2 de juny.

Ramona:

Vas estar una mestra sabia, alegra, riallera, senzilla, valenta, arriada i molt manyosa amb les manualitats.

Ens vas ensenyar a ser autnoms, independents, a tenir criteri i a defensar les nostres opinions, a descobrir el nostre poble i el seu entorn, a conixer la natura, a gaudir de les coses petites, a saber escoltar, a buscar solucions, a viure amb alegria i illusi, a treballar per racons, a iniciar-nos en les noves tecnologies, a fer excavacions, a llegir, a escriure, a comptar, a fer rodolins, a crear poesia, a cuidar les flors, a jugar, a somiar... i sobretot ens vas ajudar a crixer i a formar-nos com a persones.

Vas tenir molta iniciativa i empenta en formar part de la ZER el Moians. Ens vas obrir un mn nou i enriquidor amb els nens i les nenes de les altres escoles. Per aix, la comunitat educativa de l'Estany: alumnes i ex-alumnes, pares, mares, mestres... et recordarem sempre amb molta estimaci i no t'oblidarem mai!

48

P3 QUIM BARRERA PRAT POL CAPDEVILA PRATS PEP GIMNEZ

ARRIETA - PABLO MATEO GLVEZ P4 MARC ROCA FONT - NIL VIVET

TORRAS - P5 GUILLEM FRANQUESA PRATS MINERVA NAVARRO

ELAS INGRID PRAT ARDIACA 1ER ANA DUIA - JUNIOR SNCHEZ

GONZLEZ- GUILLEM TERRA PRAT - LLUC VIVET TORRAS - 2ON JAN

CASAS GOMBAU - ADRI FRANQUESA PRATS ARIADNA GIMNEZ

ARRIETA GABRIEL NAVARRO ELAS 3ER ARNAU BLANCAFORT

COLILLAS JLIA FRANQUESA ALCANTARILLA ARIADNA PALOMO

ESPAR JANA PRAT ARDIACA ARNAU VIDAL LLONCH 4ART MART

FARRS VILAR TONI TORQUEMADA PADRS ORIOL TORT PRATS