Aula

Es presenta la nova farmàciai el nou laboratori clínic

3 L'entrevista 5 Article mèdicUtopia, distòpia igeriatria a la FHAG

9 La bastidaObres d'ampliació ireforma de l'àread'Urgències

El Centre Geriàtric Adolfo Montañácelebra el seu 25è aniversari

Revista de l'Hospital General de Granollers Núm. 63 - Octubre'09

David Janer, jove iconegut actor veí deGranollers

sumari

el tema

25 anys del CentreGeriàtric A. Montañá

l'entrevista

David Janer, actor

aula

osva

DE BAT A BAT. Revista de l'Hospital General de Granollers. Edició: Fundació Hospital-Asil deGranollers. Av. Francesc Ribas, s/n. Tel 93 842 50 00. Director: Rafael Lledó. Consell de redacció:Anna Padrós Mercade, Marta Felip Saborit, Mercè Guillamet Bosch, Mònica Botta Santasuana,Mònica Ribell Bachs, Núria Martínez Martínez, Marina Molins Viaplana, Francesc Xavier Subirana,Victoria Remedios Roman, Àgata Franco Carrera i Teresa Riu Alborna. Disseny i maquetació:Edicions Gargot. Etiquetatge i embossament: Residents del Centre Geriàtric.

L'Hospital reuneix elsmillors especialites enartroscòpia d'espatlla

Llits solidaris al Geriàtric

3

4

10

12

editorial

a cel obert

7 L'Hospital, premiat a la27a Diada Pneumològica

Acte acadèmic per alsespecialistes en formació

la bastida

9 Obres d'ampliació i reformade l'àrea d'Urgències

El benefici de l'aigua:l'aiguadera

14

la columna

Hipodermoclisi:alternativa en Geriatria?

16

article mèdic

Utopia, distòpia i geriatriaa la FHAG

5

la residència

Protecció enfront la grip A13

seguretat i salut laboral

L'Hospital celebra la Diadade Sant Jordi

12

8

El virus gripal A/H1N1Fa uns mesos que estem assistint a laretransmissió en directe d’unaepidèmia gripal per un virus nou. Aixòha succeït en cinc ocasions prèviesdes de finals del segle XIX, cadavegada amb menors conseqüènciesde mortalitat, però mai no haviatingut aquesta immediatesa decomunicació i ara tothom parlem delvirus A/H1N1. Els virus gripals tipusA tenen capacitat de canviar prou perescapar de les defenses acumuladesper la població enfront de virus previsi ocasionar epidèmies mundials queanomenem pandèmies. Aquest virusgrip A/H1N1 és el més complex delsconeguts perquè és una barreja degens de virus humà, de virus aviar idos virus porcins diferents, und’europeu i un altre d’americà quefeia anys que circulaven per granges.Quan es dissemina a nivell mundialun virus gripal nou, aviat es converteixen el predominant.

A hores d’ara el virus gripal A/H1N1ja és el tipus principal que circula pelmón i, amb mutacions, serà el queens causarà la grip estacional durantels propers anys o dècades. Aquestagrip nova és més contagiosa, però ésmenys greu. Gran part de les personesque entren en contacte amb el virusqueden immunitzades sense tenir-ne símptomes o només de lleus. Lamortalitat és més baixa que la de lagrip estacional, però amb la diferènciaque el virus nou mata més proporcióde persones joves que de velles.Aquesta ha estat l’experiència del’hemisferi sud, que ha pogut suportarl’epidemia hivernal de grip japrovocada per aquest virus nou sensetenir vacuna i amb menor coberturasanitària que la que tenim al nostrepaís. Fins al moment present, aCatalunya la gravetat també ha estatinferior a l’esperada.

El virus és nou però la malaltia no itots la podem reconèixer si tenimfebre brusca de 38º o més, mal decap, dolors musculars, símptomesrespiratoris i potser nàusees o diarrea.Una persona que es reconeguiaquests símptomes pot tenir curad’ella mateixa guardant repòs,hidratant-se bé, prenent antitèrmicsi procurant no encomanar, quedant-se a casa almenys els primers cincdies, cobrint-se nas i boca al tossir oesternudar, rentant-se les mans

sovint i ventilant l’habitació. Cal quevagi al metge qui tingui dificultat perrespirar, dolor al pit, confusió mental,un empitjorament sobtat o allarga-ment dels símptomes més enllà de 7dies i també qualsevol malaltimmunodeprimit. Aquests són méssusceptibles a fer complicacions dela grip, però no pas més susceptiblesa adquirir-la, igual que les personesamb malalties de base i gestants.

Els medicaments antivirals estanindicats per a les persones quesofreixin complicacions o amb alt riscde patir-ne. Per a les altres no, perquècap medicament és inocu i l’antivíricnomés és capaç d’escurçar la duradade la grip menys d’un dia. Encara valla dita que la grip dura una setmanao set dies si vas al metge. Per altrapart, a qui s'hauria de fer provesdiagnòstiques? A trets generals, alsmalalts que requereixin ingrés,p e r q u è e n e l s a l t r e s l e srecomanacions per cuidar-se seranles mateixes, amb prova o sense.

L'OMS i el govern han emprès plansde preparació i resposta davantl’epidèmia de grip nova. Els hospitalsi l’assistència primària també els hemdesenvolupat per als nostres centres.Caldrà que tots tinguem el seny deno donar una resposta excessiva iinapropiada que podria ser pitjor quel’epidèmia mateixa.

L’epidèmia de grip ens posarà a provatant a nivell d’hospital com a nivell desocietat en general. Arribarà més aviatque la grip hivernal a la que estemacostumats. Als professionals de lasanitat ens exigirà un esforçsuplementari, serà un repte persuperar-nos i una oportunitat per ferde la necessitat virtut, millorant lahigiene freqüent de mans i sempreabans i després d’atendre cadapacient. Segur que també milloraranels hàbits higiènics a nivell social. Pera la societat, que disposa d’una sanitatpública de qualitat i universal, i queha rebut una àmplia comunicació del’alerta, serà un repte actuar ambprudència i sentit comú per tal de ferun ús adequat del sistema sanitari pertal que no el col·lapsi.

Dr.Jordi Cuquet i PedragosaMetge internista. CoordinadorComissió d’Infeccions FHAG.

Entrevista a David Janer, actor

3

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

l'entrevista"Em costa respirar gaires dies seguits a les gransciutats, sempre que puc m'estic a Granollers"

Després de deixar els estudis d'Informàtica només un any després d'haver-los començat, DavidJaner es matricula en el Centre d'Activitats Escèniques La Saleta a la seva ciutat natal, Granollers. Allà

participa en les seus primers espectacles teatrals, El manuscrit del tinent i El somni d'una nit d'estiu. Més tard va estarlligat a l'escola Carlos Lasarte, on va rebre cursos d'interpretació que compaginava amb treballs temporals. Les sevesprimeres oportunitats li arriben de la mà de TV3, a la qual ha estat lligat durant tota la seva carrera i on participa enprojectes com Temps de silenci o Laberint d’ombres, entre d’altres. El 2001 és triat per a encapçalar al costat de BegoñaMaestre la segona colla protagonista de la sèrie Compañeros després de la marxa d'Antonio Hortelano, Eva Santolariai companyia. Aquest personatge, que interpretà durant dues temporades sense arribar a revalidar l'èxit dels seusantecessors, li ha donat gran popularitat. Entre els seus projectes cinematogràfics destaquen Anita no pierde el tren,protagonitzada per José Coronado i Rosa Maria Sardà, o Entre vivir y soñar, amb Carmen Maura i dues actrius quetambé van passar per Compañeros: Elena de Frutos i Duna Jove. Més recentment ha col·laborat en diversos capítolsde Mesa para cinco a La Sexta, a més d'entrar a formar part del repartiment dels Hombres de Paco a Antena 3, com ainvestigador d'Assumptes Interns. No cal oblidar les seves incursions en el teatre, destacant la seva participació aCelobert al costat de Josep Maria Pou i Marta Calvó, així com les seves incursions en el món de la publicitat amb espotsper a la DGT o el Corte Inglés, entre d’altres, o la seva participació en videoclips, com el de la cançó San Pedro del grupRevólver. Actualment interpreta el paper de Gonzalo de Montalvo a la sèrie Águila Roja, emesa per TVE-1.

Fins que va arribar el projectede la sèrie Águila Roja a les tevesmans, a què et dedicaves?Estava treballant a l’Ajuntamentde Granollers, a la Brigada d’Obres,com a pintor. Això em permetiatenir les tardes lliures i seguirprovant sort en aquest difícil mónde l’actuació.

Com has viscut el rodatge i quèt’ha resultat més difícil?Ha estat un rodatge forçacomplicat. Gairebé tot el queestàvem fent era nou: en poquessèries de televisió s’ha donataquesta unió d’aventures, acció,romanticisme, misteri... Tot això,juntament amb la gran quantitatd’exteriors i seqüències de lluita,han fet que hagi estat un rodatgellarg i difícil, però, finalment,agraït. El més difícil, aprendre’ma moure amb tot l’equip a sobre:vestit, espasa (katana), dagues,capa, etc. I aguantar la calor ambtot això a sobre!

Has patit algun accident durantel rodatge de les escenesd’acció?Cap cosa d’importància. Peròrecordo que un dels especialistesque treballen amb nosaltres,realitzant una caiguda des d’unaalçada de 4 metres es va trencarel turmell. Ara ja torna a estar bé.

Què teniu en comú tu i el teupersonatge?P o t s e r e l s e n t i t d e l aresponsabilitat amb tot allò queestimo o valoro. A vegades, fins itot, em carrego amb més pes delque realment hauria de portar.

Creus que a la vida real faria

falta un Águila Roja? Per quinmotiu?D’herois sempre en fan falta. Ientenc per heroi tot aquell quilluita per allò que creu correcte,sacrificant temps, salut i vida.Afortunadament en tenim, encaraque sempre segueixen sent pocs.Som massa els que ens agradamirar-los, però mai tenim elsuficient valor per acompanyar-los. Mentre hi hagi coses malfetes, mal resoltes, sempretindrem la necessitat d ’algú queens les arregli. Tant de bo fóssimtots més herois...

Quin era el teu superheroifavorit de petit?Indiana Jones. Vaig créixer ambles seves aventures.

Sempre has volgut dedicar-te ala interpretació?No ho tenia del tot clar, de petit.M’agradaven molt les pel·lículesantigues, clàssiques... De maneraque, cansat de somiar en aquelltipus de cinema, vaig decidirprovar sort amb les classes deteatre a Granollers. Vaig començara “La Saleta”, i vaig tenir la sort decoincidir amb l’Ever MartinBlanchet, que hi donava classes.Les primeres impressions sónimportants: va fer que allò em fosatractiu; em va animar a seguir...I fins ara.

Descriu un dia qualsevol de lavida de David Janer...Un dia qualsevol en un rodatgeimplica moltes hores de feina(entre 11 i 12 hores), de maneraque quan estic de vacances o decap de setmana, només tinc ganesde descansar, descansar i

descansar. I ho faig gaudint de latranquil·litat, de la lectura i delbon cinema.

Com portes la fama?La veritat és que el tipus de públicd’aquesta sèrie fa que sigui forçaagradable trobar-te amb gent queet reconeix i te’n parla. Solen serpersones adultes, famílies ambels seus fills, etc. No és un tipusde públic ‘adolescent’ que ‘viu’ ies pren les coses d’una maneraun xic peculiar...

Ets sents granollerí? Vius laciutat i t’agrada formar partd’ella?I tant que em sento granollerí.Molta gent que treballa amb mi aMadrid em pregunta com és quegairebé cada cap de setmana pujoa Granollers, “podent-me quedara Madrid de cap de setmana, etc.”.La veritat és que només estic bé ala meva ciutat. Potser el fetd’haver nascut en un carrertranquil i haver viscut tota la vidaaquí, amb un ambient moltdiferent al que hi ha a Madrid oBarcelona, han fet que em costirespirar gaires dies seguits enaquestes grans ciutats. M’agradacom batega Granollers.

Un l l o c p e r p e r d r e ’ s aGranollers...La Porxada i els carrers que l’envol-ten, però de nit i sense tanta gentni trànsit de cotxes com ara hi ha.

Quins projectes de futur tens?De moment, seguir amb aquestasèrie. Llavors, Déu dirà... Aquestafeina és molt inconstant... O siguique el meu projecte seria poderseguir tenint-ne més.

4

de abat

el tema

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

25 anys del Centre Geriàtric Adolfo MontañáEl dia 29 de setembre de 1984 es vainaugurar el Centre Geriàtric AdolfoMontañá de la Fundació HospitalAsil de Granollers.

L’increment de l’envelliment i lespluripatologies que se'n deriven vanfer que cap els anys 80 es construísel Centre Geriàtric al costat del’Hospital. A les dues primeresplantes es van reubicar els residentsde l’antic Asil del Hospital, i a la 3ai 4a plantes, dues unitatsd'hospitalització per atendrepersones grans amb pluripatologiaa g u d a d e c a r a c t e r í s t i q u e sgeriàtriques.

L’any 1984 va arribar el moment pertots esperat: professionals (equipmèdic, infermeria, treball social,a d m i n i s t r a t i u s , h o s t e l e r i a ,manteniment, responsablesassistencials, etc.) i equip directiuen ple, van treballar perquèl’esdeveniment sortís rodó. En undia plujós, l'aleshores president dela Generalitat de Catalunya, JordiPujol, va inaugurar el nou edificiamb una visita exhaustiva a tot elcentre.

Tots estàvem il·lusionats i l’acte vaser un èxit, i després....

Amb el nou edifici, la Residència vahaver de reorganitzar les tasques icircuits dels professionals que hitreballaven. Hospitalització va iniciaruna nova etapa d’atenció geriàtricaque ha estat referent a totCatalunya, i va ser l’inici cap a unanova dinàmica de treball, on elsdiferents professionals havien decoordinar-se perquè la tasca foseficaç i eficient.

La il·lusió, la superació i les ganesd’aprendre han estat semprepresents en l’atenció a la gent gran,atenció que implicava una estretacoordinació amb els altres nivellsassistencials. Un cop finalitzada

l’atenció hospitalària, i donada l’alta,calia la continuïtat assistencial aldomicili del malalt.

L’atenció telefònica com a primerpas i, posteriorment, les visitesprogramades dels professionalsd’atenció primària al CentreGeriàtric, crea una xarxa decoordinació i seguiment assistencialque és valorat per altres centresassistencials. L’alta mèdica id’infermeria eren primordials perconsolidar i potenciar la qualitat deles cures al domicili, en benefici delsmalalts i llurs famílies.

L’atenció geriàtrica i sociosanitàriava anar evolucionant i incrementantels seus recursos amb les següentsunitats:1.La Unitat Funcional InterdisciplinarSociosanitària (UFISS); recursd’avaluació geriàtrica i de suport.2.L'Hospital de Dia Geriàtric; recursd’atenció diürna, per facilitar l’altaprecoç hospitalària i prevenir elsreingressos dels pacients gransfràgils.3.La Unitat de Convalescència(Unitat de mitja estada) amb 30 llits.4.La Unitat de Cures Pal·liatives amb10 llits.5.L’Equip d’Avaluació IntegralAmbulatoria funcional, cognitiva isocial; recurs que incrementa laqualitat assistencial de les personesgrans i faci l ita la detecció,tractament i seguiment dels malaltsafectats.6.L'Hospital de Dia Sant Jordi; recursd’atenció diürna, per a malalts ambdeteriorament cognitiu o demència.7.El Programa d’atenció a lesResidències; nou recurs que es dónaals Centres Residencials per facilitarla coordinació amb l'HospitalGeneral, alhora que dóna suportespecialitzat als professionals quehi treballen.

Un cop acabat aquest recorreguthistòric, cal destacar tres aspectes

que han caracteritzat al CentreGeriàtric:

Els professionalsLa professionalitat ha estat presenten les persones que han treballat alcentre. Hem de destacar l’avenç delse q u i p s d ’ e d u c a c i ó s o c i a l ,fisioteràpia, infermeria, logopèdia,medicina geriàtrica, pastoralsanitària, psicogeriatria, teràpiaocupacional, treball social, que, desde l’àmbit funcional, cognitiu, sociali espiritual, han treballat perp r i o r i t z a r l ’ a b o r d a t g e d e l sproblemes detectats a cada persona,oferint una assistència geriàtricaintegral de qualitat.

La Comunitat VedrunaHa vetllat sempre per la FHAG,present en moments àlgids, enmoments difícils, en esdevenimentssignificatius...

La seva presència modesta, sincerai clara ha estat un pes específic,valorat per la direcció del centre, elsprofessionals i els ciutadans deGranollers i comarca.

El Centre Geriàtric de la FHAG, mésque un GeriàtricSí! L’edifici ha acollit un muntd’actes, de situacions difícils icomplexes, fets importants, iesdeveniments festius. Entre totsells, els més destacats són elssegüents: els Pastorets, la Diada deReis i la de Sant Jordi.

Després d’aquests anys seguim ambla mateixa empenta i amb esperit des e r v e i . G r à c i e s a t o t s e l sprofessionals que han passat pelcentre i als que encara hi treballen.També volem donar les gràcies alsresidents, malalts i les seves famíliesque han confiat en nosaltres.

Per molts anys a tots! I feliç 25èaniversari del Centre GeriàtricAdolfo Montañá de la FHAG.

5

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

article mèdic

Utopia, distòpia i geriatria a la FHAGEntre les fites més rellevantsocorregudes en la segona meitatdel segle XX hem de destacar lade l'envelliment demogràfic.Realment, en aquest seglel'esperança de vida en néixer, enalguns països, es va desplaçar dels45 anys a primers de 1900 fins auna esperança de 80 anys en ladècada dels 90. La longevitat peruna banda i la disminució del'índex de natalitat per l'altra, ensvan conduir fins a la denominada“epidèmia gris” amb un augmenten el percentatge de personesmés grans de 65 anys a lessocietats occidentals. Va ser el1982, a I'Assemblea Mundial del'Envelliment que va tenir lloc aViena, que es va instara l s o r g a n i s m e si n t e r n a c i o n a l s ad e s e n v o l u p a rpolítiques socials is a n i t à r i e s q u epermetessin adaptar lasocietat a aquest nourepte.

La Comissió Estatald ' E s p e c i a l i t a t sMèdiques va fer oficiala l 'Estat espanyoll ' e s p e c i a l i t a t d eGeriatria l'any 1978. LaGeriatria és la brancad e l a m e d i c i n adedicada als aspectespreventius, clínics,terapèutics i socials deles malalties de la gentg r a n . L e scaracterístiques de la malaltia ena q u e s t c o l · l e c t i u s ó n :p r e s e n t a c i o n s a t í p i q u e s ,pluripatologia, tendència a laincapacitat funcional, associacióde problemes psicoafectius icondicions socials desfavorables( s o l e d a t , b a r r e r e sarquitectòniques, recursoseconòmics insuficients); aquestescaracterístiqus configuren unasingularitat que ens obliga a unabordatge específic mitjançant ladenominada tecnologia geriàtrica,que es fonamenta en tres pilars:la valoració integral, el treball enequip interdiscipl inar i lacoordinació dels diferents nivellsassistencials.

Existeixen uns errors conceptualsfreqüents sobre el que és laGeriatria: ni és la medicina delsmés grans de 65 anys, ni assisteixexclusivament els malalts crònics,n i t a m p o c n o s ' o f e r e i xexclusivament en les residènciesde gent gran. La Geriatria escaracteritza per emfatitzar eltracte donat per sobre de lacuració, la funció per sobre deldiagnòstic, i el resultat per sobredel tractament. Demostra unequilibri entre el nihilisme il'acarnissament terapèutic i larealitzen (citant A. Bayer)“internistes il·lustrats”.

Evidentement, no tota la gent

gran necessita atenció geriàtrica,el col·lectiu de persones grans esmolt heterogeni. Entre un 15 i un40% dels ancians de 70 anys notenen malalties objectivables.Actualment, existeix consenssobre les tipologies o “perfilsclínics” de l'ancià: ancià sa, anciàfràgil i pacient geriàtric. Dependràde cada àmbit i dels seus recursosdecidir en quins col·lectiusprioritza l'atenció geriàtrica.Habitualment, la Geriatria esconcentra al voltant del “pacientgeriàtric”. El perfil clínic d'aquestcol·lectiu es caracteritza per teniruna edat avançada, pluripatologia,incapacitat funcional tant en larealització de les activitats

instrumentals com en lesbàsiques de la vida diària,acompanyat d'alteració mental i/oproblemàtica social.

Un dels camps d'interès de laGeriatria és l 'estudi de la“Fragilitat”, que estaria justificatper la relació com a predictor dediscapacitat. Es tracta d'unconcepte complex (eix fragilitatbio-psico-social sobre eix fragilitathomeostasi-reserva orgànica) ique ens dirigeix cap a la tipologiaentre “ancià sa” i “perfil geriàtric”.En aquests grups, la intervencióté un caràcter més preventiu queadaptatiu.

S i h a g u é s s i m d ed e s t a c a r u n ac a r a c t e r í s t i c a d el'atenció geriàtrica, totscoincidiríem en què ésel procés de ValoracióGeriàtrica Integral (VGI)el tret més singular iimportant. La VGIimplica un abordatgemultidimensional peru n e q u i pmultidisciplinar qued e t e r m i n a r à l e sn e c e s s i t a t sb i o m è d i q u e s ,p s i c o s o c i a l s iambientals per poderestablir un tractamenti u n s e g u i m e n tadequats. “L'essènciad'una bona qualitat

assistencial en Geriatriadepèn del maneig expert de la VGI”.

La VGI contempla quatre esferes:la clínica, la funcional, la mental ila social, constituint les bases del'abordatge quàdruple dinàmic. Elprocés de VGI es recolza endiferents eines validades (escales,instruments i sistemes), quepermeten estandaritzar el procésde recollida d'informació facilitantd'aquesta manera l'elaboració deplans de cures individualitzades,l ' e x e c u c i ó d e l s o b j e c t i u sassistencials i l'avaluació delsmateixos.

Malgrat tot, el nostre model noés, ni ha estat, aliè a la crisi

"L'essència d'una bona qualitatassistencial en Geriatria depèndel maneig expert de la VGI(Valoració Geriàtrica Integral)"

article mèdic

6

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

econòmica que ha afectat elsector sanitari. Des de la crisi delpetroli dels anys 70, la sanitat està“malalta” i repetidament parlemdel “pronòstic de sostenibilitat”del sistema. S'han proposatdiferents tractaments, entre ellsla denominada “medic inagestionada”, que a través dediferents fórmules, lluita persalvar l'equilibri entre costos-finançament i necessitats-recursos. Un equilibri fràgil queobliga a prioritzar constantmenti que en aquest escenari elscol·lectius de “vulnerables” comés el de la gent gran (gransconsumidors de la despesasanitària), queden, a vegades,relegats a un segon terme. CitantIssacs, la Medicina Geriàtrica és lam e d i c i n a q u e t r a c t a“underprivileged patients byunderpriv i leged doctors inunederprivileged buildings”. És peraixò que malgrat l'evidènciacientífica i dels “valors regnants”en la nostra societat del benestar,els recursos econòmics nopermeten la implementacióreglada del model.

El servei de Geriatria de laFundació Hospital-Asi l deGranollers es va inaugurar l'any1984, sent fins i tot anterior a laposada en marxa del ProgramaVida als Anys i, per tant, pioner enl'Atenció Geriàtrica a Catalunya.M a l g r a t l e s d i f i c u l t a t seconòmiques que hi ha en elsector, el Servei de Geriatria de laFHAG ha sabut adaptar-se, créixeri proyectar-se a una nova realitatany rere any. Sempre amb un únicobjectiu: “el de millorar la qualitatassistencial i la qualitat de vida dela gent gran per mitjà de laimplementació d'un modeld'atenció referent en el nostreentorn i caracter izat perl'excel·lència assistencial”. Tot aixòmitjançant una política departicipació, treball en equip im à x i m a c o m p e t è n c i aprofessional. En aquest dur camíhem de situar “les persones enprimer lloc” i dir que si hi ha unservei de Geriatria a Granollersamb 25 anys d'història és gràciesa l'esforç abnegat i constant demolts professionals sanitarisdedicats i esperançats en elprojecte de la FHAG.

Malgra tot, després de 25 anys ens

tornem a trobardavant d'una novacruïlla estratègica,ens enfrontem ad e c i s i o n simportants queens poden dirigirc a p a l m o d e lintegral-integrat opel contrari a unmodel estàt ic,f r a g m e n t a t ii n s o s t e n i b l e( u t o p i a odistòpia?). Avui elc o l · l e c t i ud'octogenaris és elgrup poblacionala m b m a j o rp r o g r e s s i ódemogràfica alnostre país. Alvoltant del 50%d e l s l l i t shospitalaris estanocupats per persones grans i elsser veis d'urgències estancol·lapsats per la freqüentaciód'aquests col·lectius.

El Servei de Geriatria de la FHAGha demostrat al llarg de tot aquesttemps saber estar a l'alçada de lescircumstàncies. L'any 2007 varebre el Premi Estatal FAD al ' E x c e l · l è n c i a e n A t e n c i óSociosanitària. Ha participat entres projectes internacionalsd'investigació de la ComissióEuropea (ACME. DOE Y SHELTER),i ha desenvolupat dos projectesdemostratius per a la Direcció dePlanificació Sociosanitària delDepartament de Salut (Atenció alPacient Ancià en el Serveid'Urgències Hospitalari i Atencióal Final de la Vida en el PacientGeriàtric no Oncològic). Hemimplementat un dispositiusociosanitari avanguardista aCatalunya (Programa PAR) desuport especializat al sectorresidencial i s'ha format més de30 metges especialistes.

Avui ens enfrontem a nous reptes:la necessitat de desenvoluparalternatives a l'hospitalizació ambprogrames de cures intermitges,tant en unitats de mitja estada pera l'atenció de pacients subagutscom a nivell comunitari, és unimperatiu. En aquest sentit, elCatSalut ha autorizat la posada enmarxa de 15 llits de Subaguts alnostre centre. Probablement

viurem en els propers anys unareintegració de dispositiusassistencials primària-hospitalària-sociosanitària (globalització), quegestionats des dels governsterritorials permetran optimitzarels recursos i dirigir els programesa les necessitats específiques delterritori. Esperem que el col·lectiude persones grans es vegiincrementat com a “target” en lespolítiques de salut dels nousmodels assistencials.

Altre cop sorgeix la pregunta decom adaptar-nos a aquest entornde canvi (en un model sanitariinsostenible?). La resposta no estàexclusivament en la contenció decostos, sinó en el redisseny deprocessos, l'anticipació a lesnecessitats de demà, i sobretoten els sistemes autoadaptablescapaços de modificar i millorar elsprocessos ells mateixos per mitjàd'equips autogestionats, quedonin respostes ràpides pròpiesd'una organizació amb “agilitatestratègica”.

El desafiament és doble: per unabanda la implicació i l'habilitat delsprofessionals per avançar ena q u e s t s m o d e l s d ' e q u i p sautogestionats, per l'altra quel'organització confiï i deleguicapacitat executiva real alsmateixos.

Sergio Ariño BlascoDirector Servei Geriatria FHAG

7

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

a cel obert

Pequeño Deseo fa realitat elssomnis dels pacients més petitsDes de fa dos anys, la planta depediatria de l ’Hospital deGranollers compta amb lacol·laboració de la FundacióPequeño Deseo. La seva missióno és una altra que fer realitat elsdesitjos de nens i nenes ambmalalties cròniques o de malpronòstic amb l’únic objectiu deproporcionar-los una alegria que

els ajudi a sentir-se milloranímicament.

Podem afirmar que gràcies aPequeño Deseo ja són molts elsnens que han vist complerts elsseus somnis i a través de la il·lusiói l’alegria de viure la seva fantasiafan que s’oblidin almenys per undia de la seva malaltia.

L’equip de professionals de laUnitat de Pneumologia del’Hospital General de Granollers,encapçalats pel Dr. Enric Barbeta,ha vist reconegut el seu treballcientífic durant la 27a DiadaPneumològica que es va celebrardurant els dies 13 i 14 de març alPalau de Congressos de Barcelona

L'Hospital de Granolllers, premiaten la 27a Diada Pneumològica

i que va presidir la consellera deSalut, Marina Geli.

En concret, dues fisioterapeutesde l’Hospital General van presentardos pòsters, guardonats amb elprimer i tercer premi a les millorscomunicacions, respectivament.El primer, titulat “Avaluació del testde marxa de sis minuts en nensamb fibrosi quística” va serpresentat per Vanessa Rodríguez,i el segon, t itulat “Ús del’inspiròmetre d’incentiu en unp r o g r a m a a m b u l a t o r i d efisioteràpia respiratòria enpacients amb embassat pleural”,el va realitzar Inma Castillo.

Paral·lelament, la Dra. Júlia Tàrregava guanyar una de les beques

La Unitat de Cures Pal·liatives de l’Hos-pital General de Granollers ha estatescollida per formar part, juntamentamb Creu Roja, dels equips de suportpsicosocial que desenvoluparan elPrograma per a l’Atenció Integral alsmalalts avançats i els seus familiars dela Fundació “la Caixa”.

A m b l ’ o b j e c t i u d e c o n è i x e rpersonalment els professionals queintegren l’equip de Cures Pal·liatives,representants de la Fundació “La Caixa”i de Creu Roja van realitzar el passat15 de maig una visita institucional.

A través d’un concurs adreçat aorganitzacions no lucratives, l'ObraSocial de la Fundació “la Caixa” haseleccionat i format 30 equipsmultidiscipl inars de diferents

L'Hospital i Creu Roja desenvoluparan el programa pera l'atenció als malalts avançats de l'obra social "la Caixa"

comunitats autònomes per oferir unaatenció integral als malalts avançats,complementant les cures pal·liativesamb el tractament psicològic iemocional. Entre les organitzacionsseleccionades es troba la Creu Roja,que rebrà una subvenció d'uns300.000 euros per donar coberturapsicoemocional als malalts ingressatsa la Unitat de Cures Pal·liatives del’Hospital General de Granollers i alsseus familiars.

L’objectiu del programa és aconseguiruna atenció integral que tingui encompte els aspectes psicològics, tanten el suport emocional al pacient coml’atenció al dol, i el suport a les famíliesi als professionals de cures pal·liatives.

Els 126 professionals experts en

atenció psicosocial que conformen els30 equips que actuaran a tot l’Estat hanrebut una formació específica de 240hores, a través d’un postgrau universi-tari. El curs ha estat coordinat i gestio-nat per la Fundació “la Caixa”, sota ladirecció de Xavier Gómez-Batiste.

Des de l’Hospital General de Granollerses preveu atendre més d’un miler depersones del Vallès Oriental durantaquests dos anys.

Cursa Can Ruti

El 15 de maig es va celebrar la16a Cursa Atlètica de la SanitatCatalana, que organitza l’Hos-pital Universitari Germans Triasi Pujol de Badalona. Aquestacursa acull professionals sani-taris tant de l’àmbit hospitalaricom de la primària que recorrenprop de 10 km al voltant delcomplex sanitari. Aquesta edicióva tenir més de 250 participants,entre els quals hi havia 7professionals de l’HospitalGeneral de Granollers: VikiBorràs, Viki Garriga, IgnasiCastells, Pere Poch, Xavier Pruna,Salvador Armengol i Pau Garro.

“bosses de viatge” de dos mil eurosper poder visitar l’Hospital Ste.Margueritte de Marsella, centred’excel·lència en la pràctica depleuroscòpies. L’objectiu d’aquestviatge serà facilitar la implantaciód’aquesta tècnica a l’Hospital.

Representants de les dues entitats i de la Fundació "la Caixa"

a cel obert

8

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

La importància dela higiene de lesmans per prevenirinfeccionsEl 5 de maig passat, l’HospitalGeneral de Granollers vaparticipar en una campanyaimpulsada per l’OrganitzacióMundial de la Salut, ambl’objectiu de promoure lahigiene de mans en els centreshospitalaris.

La higiene de mans és lamesura principal, més senzillai eficaç per prevenir lesinfeccions relacionades ambl’atenció sanitària, evitantd’aquesta manera possiblesdanys als pacients ingressats.

L’OMS recomana el rentat demans en cinc circumstàncies:abans del contacte amb elpacient, abans de realitzar unatasca asèptica, després del riscd’exposició a líquids corporalsi després del contacte ambl’entorn del pacient.

És per aquest motiu que sotael lema “Salva vides: renta’t lesmans”, l’OMS ha convidathospitals i centres sanitaris detot el món a registrar-se al seuw e b , a m b l a f i n a l i t a td’aconseguir que el dia 5 demaig de 2010 se n’haginadherit 5.000, criteri necessariper poder celebrar el DiaMundial de la Higiene de Mans.

L ’ H o s p i t a l G e n e r a l d eGranollers és un dels centresque ja s’ha incorporat dinsd’aquesta xarxa de proveïdorssanitaris compromesos amb lamillora de la higiene de mans ique contribuirà en la sevadifusió. El 5 de maig hi va haverdurant tot el dia un taulell al’entrada principal on diferentsvoluntaris van repartir trípticsi adhesius per sensibilitzarprofessionals i usuaris sobre laimportància d’aquesta mesura.

Acte acadèmic de comiat ide benvinguda dels nousespecialistes en formacióEl 29 de maig es va celebrar l’Acte acadèmic de l’Àrea de Docència ambl’objectiu d’acomiadar i donar la benvinguda als metges, infermeres ifarmacèutics especialistes en formació. Durant l’acte es va fer el lliuramentde diplomes als dinou residents que s’han format a la institució iposteriorment es va atorgar el V Premi al Millor Projecte de Recerca, queenguany ha recaigut en els residents de Geriatria, el Dr. Òscar Duems iel Dr. Ignasi Sàez. La cloenda de l’acte va anar a càrrec de Josep Mayoral,president del Patronat de la Fundació Hospital Asil i alcalde de Granollers.

Foto de família dels especialistes en formació de l'Hospital General de Granollers

Hoy estoy aquí también enrepresentación de mis compañerasdel LLIR (Cristina y Mercè), que no hanpodido estar aquí porque hoyempiezan una nueva etapa, fuera delhospital que las ha acogido; paranosotras, hoy empieza un nuevocamino profesional.

Han sido dos años intensivos, teoríay práctica, muchas horas en la sala departos, en el centro de atención a lamujer, en la planta de hospitalizaciónde puérperas y gestantes, en la unidadde neonatos… Clases, exámenes,trabajos… Horas y horas empleadasen nuestra formación… Y estamosmuy contentas de que parte de ellahaya sido aquí, en la FundaciónHospital Asil de Granollers, del quen o s l l e v a m o s m u y b u e n o smomentos, que han hecho de estetiempo un recuerdo imborrable.

Tenemos tanta gente a la queagradecer, que no podemos más quegeneralizar a la hora de daros lasgracias.

Gracias a ti, mujer. A tu alrededorgiramos y tú eres la esencia de nuestraprofesión. Son muchas las que enestos dos años habitan en nuestrorecuerdo y forman parte de nuestra

historia. Gracias por permitirnosaprender de vosotras y a vuestro lado,por hacernos sentir valiosas, porreforzarnos con vuestra sonrisa, convuestras palabras de agradecimiento,por compartir momentos tan íntimos.Vuestro embarazo y vuestro partoeran sumamente importantes,especiales y únicos… Para nosotrastambién lo fueron.

Gracias a las matronas, que hantrabajado por agrandar la profesión,que han abierto las unidadesdocentes. Gracias a esas mujeres quehan luchado por el bien de lamatronería. Gracias por allanar elcamino.

Gracias a las matronas asistenciales,gracias por compartir su sabiduría, suojo clínico, su experiencia. Gracias porayudarnos, por reforzarnos, pordefendernos, por darnos paz, porquesu presencia era una fortuna ennuestro día laboral.

Somos profesionalmente un pedacitode todas ellas, están en nuestrosprincipios profesionales y estarán másallá de nuestros finales.

Gracias a nuestras tutoras, poranimarnos, guiarnos y supervisarnuestra formación. Sabemos que esuna tarea no siempre sencilla. Nodejéis de defendernos.

Gracias a la gran cantidad deprofesionales que día a díaenriquecen nuestra profesión, a lasenfermeras, auxi l iares, a losginecólogos, a los pediatras,anestesistas… A todos los miembrosdel equipo, también ellos nos hanayudado a ser los profesionales quehoy somos.

Dijo Paulho Coelho que “la posibilidadde realizar un sueño es lo que haceque la vida sea interesante”. Hoynuestro sueño se hace realidad…¡Gracias!

Alba Rodríguez, Cristina Marín yMercè Castillo

Discurs de l'acte acadèmic

Lliurament de l'obra del nou edifici d'atenció ambulatòria

9

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

la bastida

Obres d'ampliació i reformade l'àrea d'Urgències

Distribució del nou edifici deconsultes externesEl nou edifici té una superfície totalde 13.000 m2, dividits en quatreplantes amb una disposició de 74nous consultoris on s’ubicaran lesconsultes externes que es trobavena les plantes baixa i primera del’Hospital General de Granollers i del’edifici d’Urgències Centre situat al’avinguda del Parc. La distribució ésla següent:

Planta baixa: hospital de diaoncohematològic, alternatives al’hospitalització, hospital de diamedicoquirúrgic, atenció al client,documentació c l ínica, puntd’informació.1a planta: pneumologia, medicinainterna i especialitats, cardiologia,

cirurgia menor ambulatòria, àreade tècniques especials.2a planta: otorinolaringologia,c i r u r g i a o r t o p è d i c a it r a u m a t o l o g i a , p e d i a t r i a ,al·lergologia infantil, RX, cirurgiag e n e r a l i e s p e c i a l i t a t squirúrgiques, urodinàmia.3 a p l a n t a : n e u r o l o g i a ,reumatologia, UDEN (Unitat deDiabetis , Endocrinologia iNutrició),clínica del dolor iObstetrícia i Ginecologia.4a planta: instal·lacions declimatització.1r soterrani: Logopèdia. Anatomiapatològica, documentació i arxiu,manteniment i serveis generals.2 n s o t e r r a n i : g a l e r i ad’instal·lacions, planta medicinali serveis generals de suport.

A mitjans d'agost es van iniciar lesobres d'ampliació del serveid'Urgències. Aquestes obressuposen obrir una nova zonad'urgències pediàtriques amb sisboxs i un despatx,dins del nou edificid'atenció ambu-latòria. La zona queactualment ocupaPediatria passarà aser una zona deselecció.

L'actual SOU, quecompta amb 10boxs, s 'ampliaràocupant tant l'espaide Psiquiatria com lasala de treball per talde construir-hi unn o u S O U a m bcapacitat per a 16boxs, més amplis iconfortables, aixícom una nova sala detreball.

L'assistència a Psiquiatria estraslladarà a la zona on actualmentes troba el consultori 34. Enaquesta zona també s'habilitarà unespai per a magatzem.

La sala d'espera es reformarà percondicionar-la millor. Tambés'ocuparà la sala on actualment esfa selecció ràpida per ampliar la

sala d'espera de triatge. Per últim,es modificarà la zona de treballcentral, amb un mostrador nouper a treball.

Pel que fa als espais actuals esrealitzarà una reforma en elscircuits interns de manera ques’habilitaran 9 boxs on es realitzaràl’assistència a les urgències debaixa complexitat, tant mèdiquescom quirúrgiques i traumato-lògiques. En total es guanyaran 12nous boxs d’assistència, passantde 41 a 53 boxs.

L’obra del nou edifici d’atencióambulatòria de l’Hospital Generalde Granollers ha estat lliurada perpart de l’empresa constructoraque es va encarregar d'aixecar-lo.Això significa que en el decurs deles properes setmanes començaràla fase d’equipaments de lesconsultes i els nous despatxos pertal que entri en funcionament elproper mes de novembre.

Per altra banda, durant aquest mesde setembre s’estan realitzant leso b r e s d e p a v i m e n t a c i ó iurbanització de l’accés principal alnou edifici de consultes externesa l’edifici històric i la retolacióinterna i externa per tal de facilitarl’accés i la mobilitat de pacients iprofessionals.

La seqüència de les obres, aexcepció d'imprevistos, serà lasegüent:1.Reforma de l'antic consultori 34(cardiologia) per tal d'ubicar-hil'atenció psiquiàtrica i una sala deneteja.2.Reforma del despatx de la capd'àrea de Consultes Externes pertrasnformar-lo en un magatzem ilavabos per a ús intern del personal.

3.Construcciód ' u n a n o v aestructura de60 m2 a la parte x t e r i o r , a ld a v a n t d el ' e d i f i c iindustrial, queformarà part dela nova super-fície del SOU.4.Finalitzacióde la construc-ció de sis boxs iun despatx aln o u e d i f i c id ' a t e n c i óambulatòria,destinats a lesU r g è n c i e sPediàtriques.Un cop aquestsboxs estiguin

enllestits es traslladarà el SOU aaquesta zona, per poder iniciar lesobres d'ampliació de l'actual SOU.5.Canvi d'ubicació de la portad'entrada al Laboratori Clínic i alBanc de Sang, amb accés directedes de l'exterior.6.Habilitació de la sala d'espera detriatge, on actualment es realitzala selecció ràpida.

10

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

aula

Experts de tot Catalunya debaten sobreles infeccions a la medicina intensivaEl 18 de juny l’Hospital General deGranollers va organitzar la sortidaanual de la Societat Catalana deMedicina Intensiva, que enaquesta edició portava com a títolLes infeccions a la UCI al segleXXI i que va reunir experts de totCatalunya.

L’objectiu d’aquesta reunió,organitzada pel Ser vei deMedicina Intensiva de l’HospitalGeneral de Granollers, era ser unpunt de trobada per fomentar eldebat i crear vincles entre profes-sionals mèdics i d’infermeria que

tracten aquestes patologies.

Durant la jornada es van ferdiverses ponències en què es vant r a c t a r t e m e s c o m e l smicroorganismes emergents enUCI, les infeccions víriques greus,l ’ a p o r t a c i ó d e l s n o u santimicrobians al tractament depatògens multirresistents o lesnormes a l’entorn de mesuresd’aïllament d’aquests tipus depacients i les mostres de cribatgeque s’han de recollir per detectarun tipus d’aquests gèrmens quanes fa un ingrés a la UCI.

Jornada Cardiovascular

L'Hospital reuneix en un cursels millors especialistes enartroscòpia d'espatlla

El 15 de maig, l’Hospital General deGranollers va acollir professionals sanitarisde tot el Vallès Oriental per celebrar la VJornada Cardiovascular, amb l’objectiu decompartir l’actualització de nousconeixements sobre la CardiopatiaHipertensiva.

Durant la Jornada es van fer diversesponències que van tractar la hipertensióarterial com a malaltia i factor de risccardiovascular. També es van exposaraltres temes d’interès com el tractamentdes de l’Atenció Primària, els criteris dederivació a una Unitat d’Hipertensió, elpaper del cardiòleg en l’estudi i seguimentdel pacient hipertens i el present i futurde la Cardiopat ia Hipertensiva.

Durant dos dies, el 16 i 17 d’abril,professionals de medicina iinfermeria en cirurgia ortopèdicai traumatologia es van reunir al’Hospital General de Granollersper debatre i compartir elsavenços tecnològics en la tècnicaquirúrgica d’artroscòpia d’espatlla.

Per primer any, el Servei deC i r u r g i a O r t o p è d i c a iTraumatologia de l’HospitalGeneral de Granollers, dirigit pelDr. Alejandro Yunta, ha organitzatel I Curs bàsic d’artroscòpiad’espatlla. El curs va comptar ambel suport de la AsociaciónEspañola de Artroscopia, que vaestar representada pel seupresident, el Dr. José M. Altisench.

L’artroscòpia d’espatlla és unatècnica quirúrgica relativamentnova i, per tant, encara enevolució. La complexitat de laregió de l’espatlla fa que la tècnica

t i n g u i u n a l l a r g a c o r b ad’aprenentatge. El Servei deC i r u r g i a O r t o p è d i c a iTraumatologia de l’HospitalGeneral de Granol lers haincorporat aquesta tècnica en laseva cartera de serveis des de famés d’un any. En concret, durantl ’any 2008 el 90% de lesintervencions quirúrgiques a laregió de l’espatlla es van fermitjançant la tècnica artroscòpica.

La tècnica de l’artroscòpiad’espatlla consisteix a practicarunes mini-incisions (entre cinc ideu mil·límetres) a través de lesquals s’introdueixen una micro-càmera i els instruments neces-saris per a realitzar l’operació.

Amb la utilització de la tècnicaartroscòpica, la millora de lestècniques anestèsiques i elmaneig perioperatori del malalt,la pràctica totalitat dels malaltsp o d e n s e r d o n a t s d ’ a l t ahospitalària l’endemà d’haverestat intervinguts. És de preveureque amb les millores estructuralsde l’hospital, puguin ser inclososen el programa de Cirurgia MajorAmbulatòria.

Durant l’any 2008 es van realitzar212 artroscòpies d’espatlla querepresenten el 97% de totes lesintervencions quirúrgiques en laregió de l’espatlla.

El passat 17 de juny es va celebrar la IVJornada de Recerca al Vallès Oriental ambl’objectiu de refermar lligams entre elsdiversos àmbits de les ciències de la salut enels camps de la recerca i per donar a conèixerels estudis que els professionals de lesciències de la salut han portat a terme en elscentres de la nostra comarca.

Durant la Jornada es va fer una conferènciainaugural sobre com entendre i ajudar alspacients amb dolor crònic i posteriormentes van presentar els treballs procedentsd’atenció primària i hospitals, els treballs derecerca procedents de centres hospitalarisi també els treballs de recerca procedentsd’atenció primària, sociosanitària, farmàciai altres centres no hospitalaris.

Pel que fa a l’àmbit de treballs de recercaprocedents de centres hospitalaris, elsprofessionals de l’Àrea del Malalt mèdic i delServei de Medicina Interna de l’HospitalGeneral de Granollers van obtenir el premien aquesta categoria amb el treball “ProtocolEstudi Avaluació d’errors d’administracióa b a n s d e l a p r e s c r i p c i ó m è d i c ainformatitzada (PMI)”, presentat per XèniaSist.

Aquesta jornada va ser organitzadaconjuntament per l’Acadèmia de les CiènciesMèdiques i de la Salut a Catalunya i Balears(filial al Vallès Oriental), el Col·legi Oficiald’Infermeria de Barcelona, la SocietatCatalana de Medicina Familiar i Comunitàriai l ’Hospital General de Granollers.

Millor treball derecerca en l'àmbitde centreshospitalaris per al'Hospital deGranollers

11

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

agenda

Jornada sobre els riscos, lessituacions d'emergència i els plansd'autoprotecció als hospitals

Prevenir situacions d’emergènciacom incendis i estudiar els plansd’autoprotecció que actualments’estan duent a terme als centressanitaris catalans són alguns delsaspectes que es van debatre el 20de maig passat a l’Hotel Ciutat deGranollers dins el programa de laXV Jornada de Prevenció de Riscos

Laborals organitzada pelServei de Prevenció deR i s c o s L a b o r a l s d el ’Hospital General deGranollers.

P r o p d e d o s - c e n t sprofessionals en riscoslaborals van assistir a lajornada per debatre icompartir experiènciessobre els diferents modelsde plans d’emergència, imolt en concret, les accionsque s’estan duent a termeen els diferents centres

sanitaris per al control inicialde les emergències que puguinproduir-se i les mesures ques’estan adoptant per protegir laintegritat dels professionals entotes les situacions de risc.

La inauguració de la jornada vaanar a càrrec de l’alcalde ipresident del Patronat del’Hospital General de Granollers,Josep Mayoral.

Programa de Sessions Clíniques a l'Aula de docència

aula

01·10·09 (08 h)

08·10·09 (08 h)

15·10·09 (15 h)

22·10·09 (08 h)

29·10·09 (08 h)

05·11·09 (08 h)

12·11·09 (08 h)

19·11·09 (08 h)

26·11·09 (15 h)

03·12·09 (08 h)

10·12·09 (08 h)

17·12·09 (08 h)

El 24, 25 i 26 d’abril Manresa va acollirexperts en logopèdia i otorinolaringologiaper celebrar el IV Curs Pacient amb Càncerde Laringe. Aquest curs, coordinat pel Dr.Francesc Xavier Subirana (metge adjuntd’otorinolaringologia de l’Hospital Generalde Granollers), tenia l’objectiu de donaruna visió global multidisciplinar deldiagnòstic i tractament dels pacientsafectats amb aquesta patologia.

El càncer de laringe és el tumor mésfreqüent de cap i coll i la sisena causa enmortalitat per càncer en el sexe masculí.Aquest es presenta generalment durantla quarta i cinquena dècada de vida i ésnou vegades més freqüent en els homesque en les dones. La seva aparició esrelaciona amb factors genètics, estatsinflamatoris crònics i el consum de tabaci alcohol entre d’altres.

Durant els curs es van fer diferentsponències, taules rodones i tallers dirigitsper experts, entre els quals hi vanparticipar el Dr. Francisco Crego, metgeadjunt en otorinolaringologia de l’HospitalGeneral de Granollers i la Dra. MariaSagalés, farmacèutica del mateix Hospital.

L'Hospital coordina un curscentrat en els pacientsamb càncer de laringe

Un moment de la inauguració de la Jornada

Pla Director de Malalties Reumàtiques i de l’Aparell Locomotor. Anàlisi de la situació aCatalunya. Dr. Xavier Surís

La grip A (H1N1): situació actual. Dr. Jordi Cuquet i Dra. Beatriz Consola

Introducció i novetats en medicina subaquàtica. Dr.Carles Zapata i Dr.Jordi Desola

Maneig de la pielonefritis aguda en el pacient adult: presentació del protocol. Dra. MeritxellLluís i Dr. Yassir Oujja

La teràpia electroconvulsiva avui en dia. Dra. Ileana Hernández i Dr.Òscar Alcoverro

Tuberculosi a Granollers. Dr. Enric Barbeta i Dra. Yolanda Galea

Vigilància d'infecció nosocomial als hospitals de Catalunya (VINCat). Informe Granollers2008. Dr.Jordi Cuquet

Nou protocol de diagnòstic prenatal. Dra. Elena Lineros

Hospitalització a domicili. Sra. Pilar Turró i Dra. Mònica Vila

Experiència de l’atenció geriàtrica a Cardiff. Programes d’atenció domiciliària. Dr. Ignasi Sáez

Elements de Suport a la Prescripció Electrònica a l'ICS. Dra. Arantxa Catalán Ramos

Efectes biològics de la xocolata. Dra. Meritxell Centeno

12

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

osva

L'Hospital celebra la diada de Sant Jordi un any mésCom cada any, els treballadorsde l ’Hospital General deGranollers van organitzard i v e r s e s a c t i v i t a t s p e rcommemorar la diada del llibrei de la rosa.

Entre les activitats culturals quees van portar a terme el dia deSant Jordi d’enguany destaca elrecital poeticomusical amb latradicional lectura de poemes il’actuació de músics com aacompanyament, tots ellsmembres de l’Hospital.

En aquest dia tan especial tambées van vendre roses en beneficide la Residència de la gent grandel Centre Geriàtric AdolfoMontañá i es van repartir puntsde llibre commemoratius a totsels malalts ingressats i alsprofessionals del centre.

L’acte va comptar amb lapresència del president delPatronat de la Fundació Hospital

Asil i alcalde de Granollers, Sr.Josep Mayoral.

El 26 de juny, representants del’associació de comerciants GranCentre Granollers i de la Caixad’Estalvis i Pensions de Barcelona vanvisitar el Centre Geriàtric AdolfoMontañá per tal de fer efectiu ellliurament dels llits articulats que esvan poder adquirir gràcies a lacampanya solidària “Aquestes festestrauran fum”, promoguda per GranCentre.

Aquesta iniciativa, que va comptaramb la col·laboració de “la Caixa”, teniacom a objectiu destinar el 5% del’import de les compres nadalenquesrealitzades amb la targeta Gran Centreper a l’adquisició de llits per al CentreGeriàtric Adolfo Montañá Riera.

La poesia i la música van estar-hi presents un cop més gràcies a diversos treballadors de l'Hospital

Acte de lliurament dels llits adquirits per GranCentre i "la Caixa" en benefici del Centre Geriàtric

Aquesta és una mostra més de lasolidaritat dels comerciants de Granollers

13

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

La grip A és una malaltia que estransmet entre persones moltfàcilment, però en la granmajoria de casos és lleu i noprecisa tractament. El quadreclínic es caracteritza per febrede •'3d 38ºC i signes os í m p t o m e s d ’ i n f e c c i órespiratòria aguda (tos,dificultat respiratòria,c e f a l e a , r i n o r r e a ,odinofàgia, miàlgia imalestar general), i pota c o m p a n y a r - s e d ediarrea i vòmits. Elperíode d’incubació ésd'1 a 7 dies abans del’inici dels símptomes i elperíode de transmissió(poden contagiar) va desde 24-48 hores abans deldebut dels símptomesfins a 7 dies després dela seva remissió.

Actualment ens trobema la fase 6, segons laclassificació de l’OMS,essent la característicamés important d’aques-ta fase la transmissióelevada i sostinguda delvirus pandèmic en lapoblació general d’almenys trespaïsos de dues regions de l’OMS.L’objectiu actual de Salut Públicaés la contenció i reduir l’impactede la pandèmia tant com siguipossible.

La transmissió del viruspandèmic (H1N1) és per gotesi per contacte, com passa ambel virus de la grip epidèmica. Potser directe a través de les manso indirecte, després delcontacte de les mans ambsuperfícies contaminades ambaquestes gotes. Cal recordarque e l v i rus gr ipal potsobreviure 24-48 hores ensuperfícies ambientals noporoses, fins a 8-12 hores enroba i fins a 5 minuts a les mans.

Qualsevol professional decentres sanitar is ha deconsiderar les mesures de

Protecció dels professionals enfrontdel virus de la Grip A (H1N1)

prevenció i control de la infecciócom a una activitat preventivaessencial i integrada dins de laseva tasca. Atès que el diagnòsticd’infecció pel nou subtipus devirus de la grip no és immediat,cal adoptar precaucions per evitarla transmissió davant dels

pacients que presenten clínicacompatible. Les mesures deprecaució a adoptar són: lesprecaucions estàndard, lesprecaucions de gotes i lesprecaucions de contacte .

Els treballadors en contactedirecte amb la persona malaltacompliran estrictament lesprecaucions estàndard (l’ús deguants, rentat de mans, l’ús debata, l’ús de màscara quirúrgica,la utilització d’ulleres tancades, il’aplicació de precaucions enmanipular material punxant otallant), i les normes d’higienerespiratòria.

La higiene de mans és la pedraangular de les precaucionsestàndard i és la mesura mési m p o r t a n t p e r r e d u i r l at r a n s m i s s i ó d e l s a g e n t sinfecciosos a la pràctica diària i per

a la prevenció de les infeccionsnosocomials. S’ha de fer sempreabans i després de qualsevolcontacte amb el/la pacient, ambsecrecions i excrecions o ambmaterial que hagi tingut contacteamb les secrecions i lesexcrecions. En qualsevol cas,

abans de posar-sel’equip de proteccióindividual i després detreure-se’l.

Atès l’objectiu de salutp ú b l i c a , i q u e l atransmissió per aerosolsés possible en l’entornassistencial, el personalsanitari ha d’utilitzarmascareta protectora oprotector respiratori departícules FFP3 quanh a g i n d e r e a l i t z a rmaniobres que generinaerosols. Quan es técontacte amb un cassospitós o confirmat degrip pandèmica que tusenèrgicament i que nos e g u e i x l e srecomanacions d’higienerespiratòria es recomana

que utilitzi el protectorrespiratori FFP2.

Si bé la patologia generalmentés lleu, en alguns casos pot sergreu, sobretot si es tenen factorsde risc de complicacions. Ena q u e s t s e n t i t , e l s / l e sprofessionals que puguin sersensibles a l’exposició biològica,com per exemple embarassades,malalts crònics, obesitatmòrbida, immunodeprimits id’altres, cal que ho comuniquinper tal de fer una vigilància de lasalut específica i, si s’escau, dela necessitat d’adaptar lescondicions de treball a lescondicions de salut. Tanmateix,és important la comunicaciód’aquells professionals quepuguin presentar símptomesgripals relacionats, i lessituacions d’exposició a casos noprotegits amb la finalitat devalorar la indicació de profilaxis.

Seguretat i Salut laboral

14

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

la residència

La deshidratació és un delsproblemes que es troben lespersones grans, sobretot a l’estiu.

Els professionals d’infermeria de laResidència, motivats per l’interèsde la deshidratació de les personesgrans institucionalitzades, vam feruna valoració de l’estat d'hidrataciódels nostres residents. Els tresparàmetres valorats van ser: ladensitat i color de l'orina, lasequedat de les mucoses, i laturgència cutània.

Dels 52 residents valorats, 30 (57%)no presentaven cap paràmetreafectat, 6 (12%) tenien 1 paràmetreafectat, 12 (23%) en tenien 2, i 4(8%), els 3 paràmetres afectats.

Després de valorar aquestes dadesi comprovar que les persones ambmitja dependència tenien méspossibilitats de patir deshidratació,vam elaborar el protocol específicd'hidratació oral.

Davant la dificultat d’establir un plad'hidratació individualitzada per acada resident, es va optar per crearLa cultura de l’aigua.

Es van realitzar unes sessionsdirigides als professionals i unesaltres de més específiques dirigidesals residents.

L’educació sanitària a geriatria ha

El benefici de l'aigua: l'aiguaderad e s e rc o n t i n u a d a ,per la qual cosaes repetiran lesxerrades doscops l’any, unaa la primavera(per prevenirels efectes de lacalor) i una altraa la tardor (perno baixar laguàrdia quantal benefici del’aigua).

Després de lessessions es vaorganitzar lainauguració delprotocol amb laF e s t a d el’aigua. Safates amb begudesvariades, cançons per amenitzar lacelebració i l’obsequi d’unaampolla d’aigua per a cadaresident, van ser el tret de sortidadel “Protocol d'hidratació oral”.

El pla horari establert preténavançar-nos a la sensació de set delresident (sensació que comportaun cert grau de deshidratació), pertant, comença a l'aixecar-se al matíi acaba a l'anar a dormir.

A les persones més dependents espersonalitza quan es realitzen elscanvis posturals.

Tenim un full de control d’ingestad’aigua on s’enregistren lespreferències d’ingesta de líquidsde cada resident, les diferències detextura i les diferents horesd’ingesta o, pel contrari, la indicaciómèdica de restricció de líquids.

La creativitat i la manca de rutinaés clau per motivar les personesamb inapetència a prendre el líquidnecessari. L’observació és bàsicadavant de qualsevol signe d’alarma.

El protocol de la hidratació oral haestat una mesura més per prevenirels símptomes del cop de calor.

Un moment de la Festa de l'Aigua que es va organitzar a la residència

El passat 12 de juny, el CentreGeriàtric Adolfo Montañá Riera vacelebrar la cloenda del projecteGeneracions fent camí, unacol·laboració entre joves voluntarisi els residents que ha tingut com aobjectiu principal potenciar lainterrelació entre generacions.

Aquest projecte va ser e lguanyador de la desena edició dela Beca Maria Gaja impulsada desd e l C o n s e l l M u n i c i p a l il’Ajuntament de Granollers, quepremia aquells projectes educatiusinnovadors rea l i tzats pels

Cloenda del projecte que promoul'intercanvi de valors entre joves i grans

ciutadans, ent i tats oinstitucions granollerinesque incentiven valors cívicsa través del coneixement iel respecte per l’entorn.

Durant l’acte es va fer elcomiat dels voluntaris del’Escola Pia i dels residentsque han participat en tot elprojecte i també es vanexplicar els resultatsobtinguts. Per finalitzar, vatenir lloc una actuacióm u s i c a l a c à r r e c d eFrancesc Navarro. Aquest projecte va ser el guanyador de la Beca Maria Gaja

disgust, desil·lusió,e t c . A l e n a d a .Esmola.- 13. Est.Ocells als qui vadedicar un poemae n B é c q u e r .Q u a l s e v o l c o s adisposada per jeure-hi al damunt.- 14.Morat clar. L'antigaPèrsia. Sodi. Oest.V: 1.D'una manerahumana. Tros deroba destinat a taparuna cosa i ocultar-laa les mirades.- 2.Estudi del conreu del'olivera. Iode.- 3. Unrol sense oxigen.Prefix grec. Galledab a i x a i a m p l ap r o v e ï d a d ' u n anansa de cordae m p r a d a e nembarcacions.- 4.Mil-cent. Vestíbul,pòrtic situat davantl a p o r t a d ' u n a

església. Paga el Planeta.- 5. Persona quefa o ven olles. Nom de la sigla LP amb quèes conegut el long play. Est.- 6. Fent nusos.Tossut, difícil de convèncer.- 7. Oxitocina.Al rev. i en telecomunicacions, repetidor.-8. Creu. A l'edat mitjana i a la coronacatalano-aragonesa, negociant dedicatprincipalment a rescatar captius catalansen territori musulmà. Al rev., acciód'atènyer.- 9. Vocal. Consonantsal·lucinògenes. Sur. La meva. Preposició.-10. Consonant. Al rev., que té existènciaefectiva (que no pertany al món de lesi d e e s ) . F r u i t s a b u n d a n t s . - 11.Immediatament. Pluviògraf. Nord.- 12.Podi. Nota musical afirmativa. Peduncle.-13. El seu símbol és Y. Quadern de bord ons'hi apunten les incidències de la navegaciód'un vaixell.- 14. Terme filosòfic queexpressa el caràcter de l'ésser que té en ellmateix el principi del propi ésser i que, pertant, no depèn de cap altre. Aquesta cosa.

15

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

calaix

H: 1. Criptografia. 2. Oasi. Laicat. Ra.- 3.Miquel. Catalan.- 4. Amusia. Icac. Mi.- 5.Nae. N. A. ilamoS.- 6. D. Mialgia. Ase.- 7.Asia. Le. MCD. T.- 8. Miastenia. Rus.- 9.Eo. Nautic. Ei. C.- 10. Nn.Olr. Luxor.- 11.T. Oboe. Oloreta.- 12. SS. N. S. Et. Ris.-13. Mina. Atzucac..- 14. Sefarad. Sura.

V: 1. Comandaments. S.- 2. Raima. Sion.Sme.- 3. Isquemia. O. If.- 4. Pius. iasnoB.Na.- 5. T. Eina. Talonar.- 6. Olla. Lleure.A.- 7. Ga. Agent. saD.- 8. Rici. I. II. O. T.-9. Acacia. aC. leZ.- 10. Fatal. M. lotus.-11. Itaca. Creur. Cu.- 12. A. L.Maduixerar.- 13. Ramos. S. Otica.- 14.Aniset. Cras.

SolucióMots encreuats

número 62

Marina Molins

Mots encreuats

Amanida grega

Maria Vila i M. Antònia Ferrés

INGREDIENTS:4 tomàquets vermells forts1 cogombre1 ceba mitjana1 pebrot verd150 g de formatge FetaOlives negresUna culleradeta de tàperesOli d’olivaUn polsim d’orengaSalVinagre de mòdena opcional

H: 1. Branca de la terapèutica que tractade l'administració d'hormones.- 2. Ambels ulls clucs o tancats. Eructes.- Notamusical pronominal. Composició poèticade l'edat mitjana. Persona que roba.- 4.Ocasió, oportunitat. Tres.- 5. Enllaçanegacions. Semblant a un ós. Vocal.Consonant.- 6. Ordre d'aràcnids. Cent deu.Ball afrocubà de ritme complex i compàs2/4.- 7. Cacera major, generalment ambgossos i a cavall (pl). Cinc-cents. Pronomanglès neutre.- 8. Article. Nom de dona,hi ha qui l'escriu amb H. Suc del raïm abansde fermentar o d'esdevenir vi.- 9. Una nitimpronunciable. Placa prima de metall, defusta, de plàstic o d'altres matèries.Hongarès.- 10. Diuen que hi ha divorcisper la forma d'aixafar el de dentifrici. Araés moda fer-lo a casa. Una rana que no ésni granota ni res. Aquest sí que és un gos.-11. Jocs d'atzar que es juguen contra unbanquer (representat per un crupier). Partd'un ormeig de pesca on van enganxatsels suros.- 12. Exclamació que expressa

La vinyeta de... Jaume Parera

El passadís

Professionals de Llenceria

TOP

2 0 0 5

TOP

2 0 0 6

TOP

2 0 0 7

· Hospital General de Granollers 93 842 50 00· Urgències 93 842 50 31· Urgències Centre 93 860 47 70· Emergències 112· Bombers de la Generalitat de Catalunya 085

Telèfons d'interèsi

Fes-te voluntari!Si teniu interès a formar part del col·lectiu de voluntaris delnostre Hospital, només heu de trucar al telèfon imprès asota i la coordinadora del voluntariat serà qui us informarài donarà resposta a les preguntes o dubtes que tingueu.Som un grup de persones amb un bon tarannà, il·lusió ientusiasme que volem saber-ho transmetre. Us hi esperem!

· Tel. 695 228 950 ·

TOP

2 0 0 8

Els últims anys s’ha posat en evidència un canvi enla tipologia del pacient ingressat a les Unitats deGeriàtriques d’Aguts (UGA). La major supervivènciadels més fràgils, juntament amb l’envellimentpoblacional ha generat un increment progressiude la complexitat dels pacients que ingressen enaquestes unitats. Això ens obliga a replantejar laidoneitat dels actuals abordatges terapèutics i deles seves vies d’administració.

En els pacients geriàtrics hi tendeixen a confluirdiferents factors com la fragilitat vascular, eldeteriorament de la mobilitat, l’alteració de l’estatmental i les alteracions de la deglució, queconfereixen una especial particularitat a aquestgrup poblacional i dificulten la identificació de lavia d’administració més adequada. Sempre s’hadefensat la via oral com la d’elecció per al’administració de fàrmacs i en el tractament de ladeshidratació lleu-moderada. En els pacientsgeriàtrics, aquesta via pot no ser efectiva enmoments puntuals (degut a transtorns cognitius ialteracions a la deglució) traduint-se en un excessiuconsum del temps d’infermeria i en un incrementde les broncoaspiracions.

En aquests casos d’intolerància a la via oral i dedeshidratació lleu-moderada, o de risc de presentar-la, és quan la cerca d’una via accessòria prenrellevància.

Als hospitals d’aguts, el més habitual és l’ús de la

Hipodermoclisi:alternativa en Geriatria?

Els dos metges residents que han fet l'estudi, Dr. Ignasi Sáez i Dr. Òscar Duems

via endovenosa per a la reposició hídrica iadministració farmacològica, com a alternativa a lavia oral. Tanmateix, aquesta via pot suposar sovintuna major incomoditat en pacients geràtrics.

La punció venosa provoca dolor. La col·locació d’uncatéter endovenós pot incrementar el riscd’infeccions, obstruccions i extravassacions. Elmanteniment de la via pot causar molèsties, limitantla mobilitat global de l’ancià i generant majoransietat, desorientació i inquietud psicomotriu,arribant fins i tot a la necessitat de contenciómecànica per evitar-ne la seva retirada. Tot això fade la via endovenosa una opció de dubtable eleccióen pacients geriàtrics estables hemodinàmicament.

La hipodermoclisi (infusió de fluids en el teixitsubcutani) va esdevenir un mètode acceptat per ala reposició de líquids a les primeres dècades delsegle passat. Caiguda en desús als anys 50, deguta raons descrites recentment com a “l’utilitzacióinapropiada d’una tècnica enginyosa” i per la posadaen pràctica de la via endovenosa, ha resorgitrecentment com una via segura i una alternativaviable. En els últims anys, han aparegut publicacionsque demostren la utilitat d’aquesta via en pacientsancians en diferents escenaris clínics, demostrantla no inferioritat del tractament (fins i tot superioritaten certs subgrups poblacionals) comparant-se ambla via endovenosa, tant en la reposició com enmanteniment hídrics.

En un intent de regularitzar l’ús d’aquesta tècnica,un grup multidisciplinar d’experts va formular lesGuies de Pràctica Clínica per a l’ús del’Hipodermoclisi. No obstant, pocs són elsprofessionals que coneixen suficientment aquestavia per indicar-la de manera rutinària i per generarcanvis a les polítiques hospitalàries i assegurar aixíaquesta possibilitat a la majoria d’ancianssusceptibles de beneficiar-se’n.

El present estudi sorgeix d’una d’aquestes unitatsgeriàtriques d’aguts, on la cerca de la millor viad’administració és cada cop més una necessitatimperiosa. L’objectiu és demostrar la utilitatd’aquesta senzilla tècnica a l’aplicar-se de manerarutinària en el tractament de la deshidratació lleu-moderada.

L’estudi compararà la via subcutània envers a,probablement, el gold standard, la via endovenosa,com a via d’infusió en pacients amb intolerància ala via oral i deshidratació lleu-moderada (o quanl’aportació de líquids es consideri deficient) i esdesenvoluparà a la Unitat de Geriatria d’Aguts del’Hospital General de Granollers durant un períodede 12 mesos.