Núm. 12des 2013

Revista del Centre Sant VicençGrup de Teatre - Taller de Teatre - Esplai La Branca - APMSantVi on

line

Concert de NadalPer Nadal

SantVi on lin

e

EL TRASPUNTSUMARI EDITORIAL

Revista SantVi - des 2013 - pàg. 2

Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

L’un i l’altre

Esplai La Branca16

030406

15

1721

07

25

14

Notícies breus

Nota: La revista SantVi és interactiva. Aquesta icona et mostra els enllaços.

Clica.

27 El carrer del Teatre

28 La SantVi pel món

Núm.12 - des 2013

El Centre Sant Vicenç ha promogut l’associació STA (Sabadell Teatre Associació) amb la finalitat de compartir esforços en la difusió i l’estímul del teatre no professional a la nostra ciutat. És la primera vegada que una iniciativa d’aquest tipus qualla a Sabadell. La seva posada en marxa implica un canvi en el comportament habitual dels grups de teatre locals, sempre fidels a aquell lema tan nostrat que diu: “a Sabadell, cadascú va per ell”.La STA és la constatació que això, almenys, en aquest àmbit cultural concret, està en vies de superació. La resposta a la nostra proposta inicial, per part de la Joventut de la Faràndula, el Teatre del Sol, El Ciervo Teatre i Teatre La Bàscula va ser positiva i molt encoratjadora. Tot fa pensar que, a la segona dècada del segle XXI, els teatreros hem iniciat una nova etapa de relació i de col·laboració conjunta des de la més estricta independència de cada entitat i la sana competència de sempre. Una magnífica manera d’acabar l’any.

Que tinguem tots un bon Nadal i un millor any 2014

29 Entreteniments

30 L’escotilló

Gran concert de Nadal: Ol’GreenEls pastorets

Una nit a casa seva... senyora

Aquest mes parlem amb... Jordi Pallarès

Neix la STA

El Nadal dels caganers

Taller de Teatre

26 Participa-hi

SantVi on lin

e

CONCERT DE NADALNúm.12 - des 2013Grup de Teatre

Taller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Presenta el gran Concert de NadalDissabte,14 de desembre 2013, a les 10 de la nit

Actualment Ol’Green és un dels finalistes al concurs de TV3 “Oh Happy Day!”, una de les apostes fortes d’aquesta temporada de la cadena catalana.

Grup vocal format per una quinzena de joves cantants que tenen com a màxima gaudir i fer gaudir al públic a cada concert.

Part de la recaptació es destinarà a

La Marató de TV3

El Centre col·labora

TOTES LES ENTRADES

EXHAURIDES

amb

SantVi on lin

e

TEATREGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Núm.12 - des 2013

Si un clàssic és aquella obra de teatre que malgrat el pas del temps manté l’interès del públic, Els pastorets de J.M. Folch i Torres, sens dubte, que ho són. I ho són, no només pel mèrit del text sinó també per la voluntat de representar-los amb una renovació constant. I així ho han preparat els directors d’aquesta temporada d’Els pastorets del Centre, Joan Olivella, Alba López, Llorenç Costa, Anna Morcilo i Magda Palau. Són un equip de joves, cap d’ells supera els 26 anys, però alhora veterans, han estat al Centre des de ben petits i, actualment, són monitors

del Taller de Teatre. Volen mantenir l’olor tradicional de la molsa humida del pessebre però incorporant elements renovadors. I així es pot veure en les novetats que han introduït, com per exemple en el vestuari: “Hem buscat vestuaris de dimonis que feia molts anys que no s’utilitzaven, els hem restaurat i hem renovat perquè llueixin al màxim” comenten Llorenç Costa i Anna Morcilo, encarregats de la direcció dels dimonis. També s’han confeccionat nous vestuaris per a tots els àngels, amb Sant Miquel al capdavant, que anirà vestit amb estil romà, i per al Llucifer, amb el mèrit de l’equip de cosidores que ha sabut reciclar vestits i aprofitar alguns teixits de l’armari.

A més del vestuari, les novetats també es podran veure en l’escenografia, que comptarà amb diversos elements mòbils, que ajudaran a donar més joc a

les escenes i als personatges. S’instal·larà una font amb aigua de veritat, per ajudar a ambientar les escenes de pastors. Però un dels efectes escènics més espectaculars serà la recreació d’una nit estrellada en el ciclograma del fons de l’escenari, mitjançant un sistema de fibra òptica.

Juntament amb els elements escènics, també s’han volgut cuidar les escenes de pastors i per això, es va fer una campanya entre els socis per esperonar la participació com a pastor. “Hem aconseguit un bon grup de pastors, no només per la quantitat sinó per les ganes i il·lusió que han posat en els assajos, i això que, alguns és el primer cop que pugen dalt de l’escenari” comenta l’Alba López, responsable de les escenes de pastors. A més a més, els pastors també cantaran, ja que es

recupera la cançó Omple-n’hi els aires.Les escenes d’àngels, dirigides per Magda Palau, també es podran veure notablement treballades amb la introducció d’algunes coreografies noves dissenyades Mónica López.

Les músiques seran un altre dels plats forts dels canvis d’aquest any. Joan Olivella, que ha coordinat l’equip de direcció i ha dirigit els personatges, s’ha encarregat d’actualitzar la banda sonora de l’obra amb noves músiques incidentals. Una de les cançons que s’ha arranjat de nou és la Cançó de les Fúries.

El repartiment de l’obra està doblat com cada any i entre els personatges principals trobem actors que ja fa força anys que hi actuen, Oriol Rifer (Lluquet), Gerard Tomàs i Marc Mendoza (Rovelló), Josep Gutés

Revista SantVi - des 2013 - pàg. 4

Tradició i modernitat al servei del clàssic nadalenc

El Cel i la Terra amb aires renovats

La banda sonora d’Els pastorets

Novetats escèniques

Jaume Pont Bertran

SantVi on lin

e

TEATREGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Núm.12 - des 2013

(Satanàs), Marta Balada i Jesús Serra (St. Miquel) i d’altres que s’estrenen aquest any com ara Oriol Roca (Lluquet) i Lluís Olivella (Satanàs).

XI edició del concurs de cuplets

Com ja es porta onze anys fent, se celebrarà el Concurs de Cuplets patrocinat per Viatges Montblau. Qui vulgui, podrà afinar el seu enginy amb versos satírics sobre l’actualitat amb la melodia de la cobla que canten el Lluquet i el Rovelló. El cuplet guanyador serà el que voti el públic assistent a les dues darreres representacions.

El públic del Centre podrà gaudir de tot aquest esforç de renovació del muntatge clàssic nadalenc durant les 11 representacions programades entre el 26 de desembre de 2013 i el 26 de gener de 2014, fent esment especial al dia 5 de gener al matí, en el qual es comptarà amb la presència de l’Ambaixador dels Reis Mags per recollir les cartes dels infants.

Revista SantVi - des 2013 - pàg. 5

XI CONCURS DE CUPLETS PER A ELS PASTORETSLes bases per al XI Concurs de Cuplets per a Els pastorets de La Creu Alta, són les següents:- En aquest concurs pot participar-hi tothom que ho desitgi, escrivint una lletra original adient a la tradicional tonada. - Cada concursant pot enviar els cuplets que vulgui. - L’enviament es pot fer per internet a l’adreça electrònica següent: correu.santvicenc@gmail.com- Juntament amb el correu-e on hi hagi el cuplet caldrà fer constar el pseudònim i a continuació el nom, l’adreça i el telèfon de l’autor.- També es poden lliurar a la bústia que hi ha al vestíbul del Centre dins d’un sobre especificant: “Concurs de Cuplets”. No es retornaran els originals.- En aquest cas, cal que vagin signats amb un pseudònim i acompanyats d’un sobre, el qual contindrà el nom, l’adreça i el telèfon de l’autor.- Els cuplets presentats hauran de ser escrits en català. - El termini per lliurar els cuplets acabarà el dia 6 de gener de 2014.- El públic de les representacions d’Els pastorets dels dies 12 i 19 de gener del 2014 votarà el cuplet que més li agradi. I el dia 26 de gener de 2014 es donarà a conèixer el cuplet guanyador durant la representació.- El cuplet guanyador serà premiat amb un cap de setmana per a dues persones a Andorra gentilesa de viatges Montblau.- Qualsevol clàusula no prevista serà resolta pels organitzadors.

Per facilitar la realització dels cuplets, adjuntem el primer cuplet de l’obra:

De/ no/ies/ fi/nes/ i/ gua/pes/bé/ que/ n’hi ha/ en/ a/quest/ món/,pe/rò/ cap/ de/ tan/ bo/ni/ca/com/ la/ me/va_I/sa/be/ló/.Ve/ient/-la/ tan/ en/su/cra/da/i amb/ a/quest/ par/lar/ tan/ dolç/,em/ vé_el/ de/sig/ de/ ser/ mos/ca/per/ tas/tar/ tan/ta/ dol/çor/.Ja/ po/den/ mi/rar/-la/i/ es/ta/rem/ d’a/cord/que/ po/ques/ se’n/ tro/ben/com/ la/ I/sa/be/ló/.

Clica a la imatge per enviar el teu cuplet

A dins de la caixa hi són tots. Clica per obrir-la

SantVi on lin

e

TEATREGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Núm.12 - des 2013

Revista SantVi - des 2013 - pàg. 6

Una nit a casa seva... senyora, el vodevil de les festes de Nadal

Endevina, endevinalla: una tradició teatral, que es dóna la nit de Nadal, i amb la que rius sense parar? Sí, és la comèdia de Nadal del Sant Vicenç!

Com mana la tradició, durant la nit de Nadal també es fa teatre! I és que no serien tan senyalades unes festes com aquestes sense l’arrelat vodevil nadalenc. Enguany, es tracta de l’obra Una nit a casa seva... senyora, una comèdia escrita pel francès Jean de Letraz, que després de 23 anys es torna a representar al nostre escenari. Ara, Vicenç Miró i Francesc Rocamora agafen el timó d’aquesta obra de petit format que pretén no deixar indiferent al seu públic.

Una nit a casa seva...senyora explica les peripècies que es manega un escriptor per escriure la seva pròpia novel·la d’amor. Per fer-ho, es disposa a passar una nit a casa dels senyors Dubreil, per conquerir el cor de la senyora de la casa i així poder viure en primera persona una història d’amor que l’ajudarà a inspirar-se per escriure la seva creació. Per fer-ho, ha contractat com a majordom un seu amic, vescomte, i així poder entrar a la casa sense dificultat, amb el pretext de veure’s amb una antiga promesa seva. Però el que des d’un principi sembla fàcil, acabarà per convertir-se en una història d’embolics enrevessada, d’aquelles que ni l’apuntador en surt ben parat.Entrades i sortides pel jardí, moments de passió, vestits més curts del compte o una tieta pesada són alguns elements que caracteritzen aquest divertit muntatge, que té com a objectiu principal entretenir i fer riure l’espectador. I els responsables d’això? 7 actors dalt de l’escenari, que amb un treball intens començat fa 6 mesos, intentaran crear una bona sintonia amb el públic des del propi divertiment personal.

Aquest muntatge forma part del palmarès històric d’obres del Centre Sant Vicenç, ja que va ser representada la nit de Nadal de la temporada 1990/91, sota un equip de direcció que encapçala Antoni Garcia. En aquesta ocasió, representa el retorn destacat de Vicenç Miró a la direcció 35 anys després, que amb molt d’entusiasme i il·lusió vol que la gent “es pixi de riure”.

L’obra s’estrenarà la nit de Nadal i tindrà un preu especial de 15€, la primera funció, amb un petit piscolabis amb cava al final de la representació. Després les representacions s’allargaran els divendres i dissabtes en horari de nit fins al 18 de gener de 2014.

Francesc Asens

La comèdia de Nadal del Sant Vicenç!

Vols veure el video?

Jordi Pallarès

JordiPallarès

AQUESTmes

PARLEMAMB

SantVi on lin

e Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM PARLEM amb

Núm.12 - des 2013

Té 34 anys, treballa d’entrenador personal i imparteix sessions de Master Trainer en Fitness. El veiem de col·laborador esporàdic al programa Divendres, de TV3. Combina el ritme estressant de la feina amb la seva veritable passió: escriure. Ha publicat dos llibres de poesia i està escrivint la seva segona novel·la. Tot i que fa anys que no fa res al Centre, té el teatre molt present al seu dia a dia i li brillen els ulls quan recordem moments viscuts.

Revista SantVi - des 2013 - pàg. 7

Text:Esther Mas Altimis Fotografia: Josep Ubia

SantVi on lin

e Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM PARLEM amb

Núm.12 - des 2013

Convido al Jordi a fer l’entrevista a casa. Tot i que m’avisa que no es troba massa bé, arriba amb un somriure. Fa anys que no coincidim i la trobada ens ve molt de gust als dos.

Com estàs?Molt feliç de veure’t, m’ha fet molta il·lusió que em truquessis

Igualment fer-te l’entrevista! Per la gent que no et coneix, qui és el Jordi?(comença a respondre, però ell mateix es para) Uf! És una pregunta molt difícil. No sé com descriure’m! Si totes són així de difícils.... (riu. Es concentra per trobar una bona resposta)

Jo crec que sóc diferent. Vull dir que no sóc habitual, ni millor ni pitjor. Bé, potser pitjor, si he de triar! De vegades tinc la sensació que no sóc el mateix a la feina que el que sóc quan arribo a casa. A la feina sóc un Jordi molt positiu, he d’inspirar i animar als clients, i jo sóc més aviat pessimista. Tot anirà a pitjor. (riem tots dos)

No serà tant! També m’agrada molt la solitud, sóc molt independent i no vull cap mena de lligam. Això m’ha dut alguns problemes.

Veiem un Jordi que toca tecles a àmbits molt diferents. Com comences a fer “una mica de tot”?(torna a somriure) Aquesta pregunta també és molt xunga! Però ho penso molt, això. Jo mai no m’havia plantejat ni el tema de la televisió ni ser formador, però m’hi vaig trobar. És simplement una roda: coneixes a algú i et porta a algú altre. Com al Centre: comences de nen i no saps com acabes dirigint un muntatge teatral.

Fas de col·laborador al programa Divendres, de TV3. Com hi vas arribar?Fa molts anys que entreno al presentador Xavi Coral i tenim molt bona amistat. De fet això passa sovint a la meva feina. Un

dia al programa Divendres volien parlar d’un tema d’esquena d’un futbolista i em va demanar si podia anar-hi. A la televisió valoren l’èxit d’un programa pel nivell d’audiència, i vaig tenir la sort que aquella tarda van fer molta audiència. Arran d’això, em van convidar un altre dia a parlar d’un altre tema, i fins ara.

Treballes com a entrenador personal. Ens pots explicar una mica de què es tracta?

Doncs és un entrenador que et ve a fer la sessió a domicili. El meu objectiu amb els clients és combinar salut amb activitat física, per això també potencio el treball amb llitera, per activar els músculs i adquirir força del moviment. Jo sempre dic que sóc l’entrenador del moviment. Vull un dia a dia que la gent estigui bé i sana.

I què fa que siguis un bon entrenador?Intento compaginar la salut i l’esport amb la part emocional. Sovint em trobo que m’expliquen moltes coses i faig una mica un màster en la feina de cada client. De vegades són històries i anècdotes

Revista SantVi - des 2013 - pàg. 8

Amb els clients sóc molt positiu, però jo sóc més

aviat pessimista.

Busco el benestar dels clients combinant salut i

activitat física.

SantVi on lin

e

PARLEM ambGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Núm.12 - des 2013

increïbles! La clau de la meva feina és fer el treball físic i alhora establir aquest vincle perquè la persona entreni quasi sense adonar-se’n.Jo busco el treball físic pel benestar general. No treballo per una qüestió estètica ni per esportistes. Si algú em demana que el prepari per això el derivo a altres companys que s’hi dediquen.

Ja tenies aquest interès pel fitness i per la salut quan eres petit?Potser de molt petit no, però des d’adolescent m’agradava molt el tema del ball. De fet vaig començar fent classes

al gimnàs. Després em vaig treure un Màster en Activitat Física i a partir d’aquí he anat viatjant i traient-me els Màster Trainers de diferents tendències. Un bon entrenador personal necessita un ventall de recursos, no és només sortir a córrer. És molt complex!

També creo programes de formació; per exemple l’últim que he fet és un sistema metabòlic per consumir l’energia de 2h en 20 minuts. Evidentment tot això ho fas a partir d’un estudi i amb el suport d’un cardiòleg, amb una sèrie d’exercicis molt concrets. És un programa que funciona,

vaig estar al juliol fent un tour per tot Espanya per explicar-ho.

Has d’estar sempre innovant i aprenent

per estar al dia. Déu ni do! Són un munt d’hores i moltíssima feina tot el que expliques!Sí! Quan faig els Masters Trainers em sento molt orgullós, però no s’ha de fer visible a la gent. En realitat tothom es veu molt capaç de fer-ho (i tothom ho és), però la gent paga molts diners per assistir als màsters, i no pots fer-te molt el xulo. Has d’anar del rotllo humil i quan acabes sí, tens una satisfacció. Dius: “uau, ho he tornat a fer!” És xulo. Viatjar també m’ha servit per aprendre anglès. Els primers viatges em costava molt, i ho passava malament i tot! Però el cap de setmana passat vaig estar a Kiev i tenia al costat una persona que traduïa el meu anglès a rus. Acabes veient com ets capaç d’anar-te superant i això em té fascinat.

Una persona que treballa fomentant l’esport i la salut, té addiccions? Sóc addicte a escriure. Pot amb mi. És que ho necessito. No puc estar dos dies sense no haver escrit. Això està bé perquè als avions per exemple et poses a escriure i et passa el temps molt ràpid.

També m’agrada prendre’m una cervesa de tant en tant...

... però tu abans eres cafeter!Bé, em prenc 8 cafès al dia!!

Tinc la cafetera a la tauleta de nit.

Em desperto, ve el gat, i allargo el braç per prémer el botó d’escalfament de l’aigua de la cafetera. Els dies que entro a treballar més tard, faig el mandra 10 minutets, i engego el cafè, que ja tinc preparat perquè ho deixo tot apunt la nit abans amb la càpsula posada. I faig el primer cafè al llit mentre miro el twitter... és fantàstic, i més ara que fa fred! I així que abans de sortir de casa potser ja porto dos o tres cafès. (esclatem a riure).

No sé per què, però no em sorprèn! ... I aprofitant el moment de distensió, és

Revista SantVi - des 2013 - pàg. 9

SantVi on lin

e

PARLEM ambGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Núm.12 - des 2013

veritat que els entrenadors lliguen molt?(somriu) Sí. Si... (es posa seriós) Però jo no ho utilitzo. No he entrat mai en cap terreny perillós perquè et pots posar en merders. Jo vaig per les cases de la gent fent classes i no vull tenir aquest tipus de reputació. Ho tinc molt clar!

A banda de la feina, t’agrada la literatura. Has escrit dos llibres de poemes i una narració. Si poguessis viure només escrivint, deixaries tot l’àmbit esportiu? (no s’ho pensa ni dos segons) Totalment! Plegaria de tot.

De veritat? M’agafes en un moment que estic molt cansat de la feina. M’agrada molt el que faig, però si pogués faria una pausa. Estic saturat. M’agrada molt escriure!(Li canvia l’expressió al parlar de l’escriptura. Està motivat i parla amb passió) Pensa que la meva mare guarda escrits de quan tenia 8 anys. És molt fort. A l’escola els profes ja veien que quan havia de fer una redacció m’enrotllava molt. Sempre ho he portat amb mi, això d’escriure. Però quasi no dóna beneficis. A no sé que siguis un personatge famós! Tinc clar que serà difícil plegar de la feina.

Prosa o poesia? Era molt jove quan vaig fer poesia. Jo

sempre penso que

per escriure una història sempre hi has de posar

poesia per donar-li potència,

perquè sinó el text que surt és molt pla. És com maquillar-ho perquè sigui més atractiu

Escrius pensant en algú? (somriu misteriosament) De vegades sí, de vegades no. El que sí que m’agrada molt és no escriure per haver d’escriure.

Jo escric perquè em ve de gust o perquè m’ha passat alguna cosa. Mai segueixo un patró. Estic molt orgullós.

Dónes a entendre que quan fas d’entrenador representes un paper i que la teva identitat s’identifica amb l’escriptura. Sí. És com fer teatre. Pots tenir molts problemes, però quan surts a l’escenari i fas l’obra t’oblides de tot. Doncs jo amb la feina intento fer el mateix, és la meva obra. És difícil i per això també acabo més cansat per l’esforç constant que faig per estar bé.

A cuarenta y dos kilómetros (de tí), és el títol de la teva primera novel·la. Sí. És un llibre molt diferent i molt rar. Volia fer pensar una mica, enlloc de vendre una història fàcil. La veritat és que hi ha molta part autobiogràfica. Feia temps que tenia moltes coses escrites però em faltava el fil conductor. Un dia vaig anar a la marató de Barcelona a veure un amic meu que havia de córrer una marató per poder accedir als Jocs Olímpics de Londres. Estava allà mirant i vaig pensar el fil podia ser el corredor que es va creuant amb gent, que li evoca moments del passat.A la meitat del llibre hi ha un tomb molt radical en la història i en l’estil literari. Potser per això és un llibre tan estrany. De fet crec que això és el que va agradar a l’editorial; el principi està escrit en llenguatge metralleta, molta frase curta, un llenguatge molt directe i poètic. I a partir de la meitat es converteix en una narració més descriptiva. Jo ho vaig fer sense adonar-me’n!

Potser perquè precisament escrius pensant més en el contingut, que en la forma! Sí. Vaig tenir la sort de conèixer el gran Risto Mejide i em va dir: “Tu tindràs un problema, que serà quan aprenguis a escriure de veritat. Deixaràs aquesta frescor i això tan intens del teu món

Revista SantVi - des 2013 - pàg. 10

SantVi on lin

e

PARLEM ambGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Núm.12 - des 2013

interior que et fa especial.” D’altra gent m’ha dit “Tio, ets super raro”, però no puc agradar a tothom! Això també és un treball que he après, a acceptar que no sempre agradaràs a tothom.

Hi haurà segona part? No, de la mateixa història no. Però ara estic acabant una segona novel·la, de la que encara no tinc el final. Serà una història sense res autobiogràfic amb uns protagonistes adolescents i amb moltes històries fora del que és la història principal. Tot lligat amb hores i graus de temperatura.

Qui llegeix els texts abans que surtin publicats?La meva mare! Ella em fa la primera crítica. Si alguna vegada ella m’ha dit que el que havia escrit era una merda, jo directament ho he canviat. Sempre li faig cas. I també ho deixo llegir a la meva germana, perquè em corregeix les faltes i una mica la puntuació, em va molt bé perquè li dóna un punt que jo moltes vegades no veig.

Per si tenies poques coses, ara a més escrius un bloc: “todoslosviernesdelmundo.com”. Si... és que realment m’encantaria ser articulista d’un diari! A més, em vaig

adonar que entre llibre i llibre passaria molt de temps, i alguns lectors em demanaven més! Tampoc no volia que la gent pensés que havia fet un llibre perquè se me n’havia anat l’olla, sinó que tinc ganes que es vegi que m’apassiona escriure. De fet també m’he trobat amb l’efecte invers, gent que ha començat llegint el bloc i a partir d’allà s’ha comprat el llibre.

I d’on treus un tema diferent cada setmana?

Escric el que em surt de dins.

Quan em poso a escriure perdo una mica el nord de la realitat, i estic tan bolcat en la història que passen les hores i quan aixeco el cap me n’adono que ja porto quatre cafès. És divertit perquè normalment quan començo l’article tinc la primera frase molt clara, però mai sé com acabarà. No és com una obra de

Revista SantVi - des 2013 - pàg. 11

SantVi on lin

e

PARLEM ambGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Núm.12 - des 2013

teatre, que tens el guió i saps què faràs i què diràs.

Recordo que fa anys t’agradava molt la columna del Joan Barril. T’ha servit d’inspiració?I tant, i encara ara llegeixo els articles i els retallo. En tinc un munt guardats en una carpeta. A part, llegeixo Joan Ollé i Risto Mejide, no tant com a escriptor de novel·la sinó com a articulista. Penso que és molt bo i que arriba molt al lector.

En la Catalunya que vivim avui en dia... per què escrius en castellà?No em preguntis per què, perquè no ho sé. Jo sempre havia escrit en català. Arran del tema de la Marató vaig començar en castellà, i així va quedar. Vam traduir la novel·la al català, però sincerament no em va agradar gens! Penso que perd tota la força.

També és cert que en castellà arribes a més gent...Si, però de veritat que no ho faig per això! És cert que es van vendre uns 400 exemplars a Catalunya i uns 2000 a la resta d’Espanya. Però també m’ha tancat portes. Alguns amics s’han negat a comprar el llibre en castellà, i amb el tema de la independència la gent de vegades no ho entén. Jo em sento catalanista però el castellà també és la meva llengua

materna. Per mi l’idioma és una via de comunicació, no hi veig la política. I de fet, jo el castellà el parlo fatal, per això entenc que soni estrany que escrigui en castellà. Però no té més!

I com veus el futur de Catalunya?Veig que s’està fent molt pesada la cosa. S’ha de fer alguna cosa ja. Que ens deixin votar. Jo ho veig tot una mica negre i penso que sortirà el “no”. Hi ha molta gent que no es pronuncia i hi ha molta immigració. Els que estem pronunciats en el “sí” som visibles i ens mobilitzem, però en general sóc pessimista amb el tema.

Quin vincle tens avui en dia amb el Centre? La setmana passada vaig anar a veure Més que un record i la veritat em va agradar molt. No només per l’obra, sinó perquè estava assegut a la platea i em venien al cap moltes històries que jo he viscut allà. Tinc un munt de records. Jo penso en el Centre i al final penso que a mi m’ha passat la vida allà. Dels 9 als 24 anys és quan un es forma, quan es fa gran, estudia, aprèn, té problemes, alegries.... però totes aquestes vivències i aquestes persones tan especials són les que després sempre t’acompanyen. Per exemple tu i jo no ens veiem des de fa anys, però tinc la sensació que en qualsevol moment puc

agafar el telèfon i trucar-te i serà com si no hagués passat mai el temps.

I tant! És que en vam passar moltes hores i moltes coses!I a una edat molt intensa que és quan estàs més tendre i més receptiu per crear-te a tu mateix. Però per sort el Centre de vegades fa l’efecte “forat negre”, té una habilitat per absorbir-te en el temps i les coses sembla que sempre són iguals! Els anys no passen al Centre!

En què creus que t’ha servit el teatre per arribar fins on ets?

No és piloteig, però m’ha ajudat en tot. En la feina, posar-me davant de la gent, mostrar aquesta careta per saber crear un ambient de confiança, en tot el que vaig aprendre de les persones, del conviure,

Revista SantVi - des 2013 - pàg. 12

El Taller t’ensenya a no bellugar-te per diners.

del crear, de ser tolerant, a no bellugar-te per diners. Avui en dia quasi tothom es mou només per diners. En agafar responsabilitats, quan ets monitor o quan fas un muntatge teatral aprens a treballar amb terminis, contra rellotge, en equip... Quan vaig anar el primer dia a la tele es van sorprendre: es veu que de vegades gent que no ha fet mai tele a l’últim moment abans de començar a gravar es fan enrere perquè no es veuen en cor. Quan jo vaig arribar i estava igual davant les càmeres que darrera van veure que tenia més taules.

Algun record concret de la teva època al Taller?Moltíssims!! Tinc una imatge que és com a monitor en un festival del Taller de Teatre. Crec que era amb el grup de Grans, i nosaltres vam preparar una escena amb tot de veus en off i projeccions, en aquella època això encara no es portava! Érem una mica flipats! I al final de l’escena acabàvem llençant un munt de pètals de flors a l’escenari des del pont. Recordo aquest moment molt intensament i el bullici dels pares aplaudint. Va ser un gran moment! Però per sobre de qualsevol record concret, em queda el fet que hi havia un rerefons molt més gran que el taller o el teatre. Nosaltres no érem companys: érem amics. Jo no tenia més amics fora

Text: Esther Mas AltimisFotografia: Josep Ubia

del teatre, i evidentment aquest vincle encara queda.

El Centre sempre està obert a tothom! Per què no hi tornes?

El cuquet de tornar a fer el teatre sempre hi és,

i més a mi que m’encanta escriure. Si no m’hi poso és perquè no tinc temps. Però m’encantaria, és una de les coses que tinc pendent.

... Quan vulguis, només ho has de dir! Sí, ho sé! En general penso que tothom hauria de saber marxar del Centre, però no fugir. Jo crec que en un moment vaig acabar molt saturat i vaig fugir. Després la meva vida va fer un tomb i per això mai més hi he tornat. Però penso que el millor que es pot fer és seguir vinculats amb el Centre, amb més o menys implicació, però cal saber acabar una etapa sense arribar a cremar-te, sinó al final te n’allunyes massa i després ja costa molt tornar-hi.

Fa 15 anys deies que no arribaries a complir els 30 anys... ara que ja els has passat, què hi dius?(riu) Que la vida m’ha regalat 4 anys extres!

SantVi on lin

e

PARLEM ambGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Núm.12 - des 2013

Revista SantVi - des 2013 - pàg. 13

I què et queda per fer? Tot! Als 34 anys tinc la sensació que ho he fet tot: he viscut molt, bo i dolent, i em sento molt ple d’històries i sobretot ple de forces per viure’n de noves.

Si arribés als 40, m’agradaria veure’m

escrivint (riu imaginant-s’ho).

I tant! Amb la passió que hi poses, segur que al final aconseguiràs el que et proposis! Paro la gravació i amb complicitat em pregunta si “ho ha fet bé”. Xerrem una estona més i acordem fer una trobada amb els antics monitors amb qui vam compartir tants dissabtes. Per la majoria, la vida ha seguit ben lluny del Centre. Però d’una manera o una altra, seguim en contacte. Qui sap quan serà el retrobament! El que és segur, és que el vincle del Taller ens segueix unint més enllà de les portes del teatre.

SantVi on lin

e Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM EL CENTRE

Núm.12 - des 2013

Revista SantVi - des 2013 - pàg. 14

Neix Sabadell Teatre Associació

El passat 7 de novembre es va presentar al Teatre Principal de Sabadell la STA (Sabadell Teatre Associació), una iniciativa que pretén unir les forces de 5 entitats teatrals de Sabadell sota el lema “la unió fa la força”. Són el nostre Teatre Sant Vicenç, la Joventut de la Faràndula, el Teatre del Sol, El Ciervo Teatre i La Bàscula.Quim Carné, regidor de cultura de l’Ajuntament de Sabadell, va explicar que feia poc més d’un mes que les 5 entitats de teatre de la ciutat li van exposar aquesta nova iniciativa que vol sumar i que, a

més a més, dóna sentit a una part molt important de la vida cultural de Sabadell.

Manel Camps, Teatre Sant Vicenç, va explicar que el Centre va ser l’inspirador de la idea. La crisi i la riquesa teatral de la ciutat van empènyer a crear aquesta iniciativa, per sumar esforços i trencar definitivament velles rivalitats. La base és que cada entitat promogui el teatre dels altres.

Salvador Peig, Joventut de la Faràndula, va confessar que la proposta els va

engrescar des del primer moment ja que es tracta de girar unes rivalitats en forma de col·laboració de manera que les entitats teatrals també siguin consumidores del teatre dels altres.

Agustí Gonzàlez, Teatre del Sol, va agrair al Teatre Sant Vicenç la idea i l’empenta. Va mostrar-se convençut de l’èxit de la STA, ja que tothom vol fer pinya i ajudar-se. Les ganes de fer teatre uneix a les entitats i de ben segur que s’aconseguirà omplir els teatres.

Marina Quelart, El Ciervo Teatre, també va mostrar la il·lusió en aquest nou projecte. Són una entitat que té 92 anys i en fa 91 que tenen un grup de teatre. Formar-ne part els ajudarà a donar-se a conèixer més enllà del barri.

Carles Tricuera, La Bàscula, va explicar la singularitat de la sala, poc coneguda encara i que, encara que hi actuï el grup de teatre Tatxa del Col·legi Bertran, dóna cabuda a tots els grups teatrals de Sabadell. En menys de dos anys de vida, a La Bàscula s’hi han fet 30 actes diferents i han acollit al voltant de les 6.000 persones. Tractant-se d’una sala petita i que no són una entitat com els altres, amb un pes social al darrera, els satisfà poder formar part de la STA.

Carné va concloure anunciant que l’Ajuntament donarà tot el seu suport a la STA fent difusió a 24 espais públics i amb descomptes del 15 per cent en les entrades de teatre professional que actuïn a Sabadell per a tots els socis de les entitats que composen la STA.

Elisenda Gutés i Ardenuy

“La STA és la unió d’aquestes entitats

que teixeixen el mapa cultural de Sabadell,

sense perdre la singularitat pròpia de

cada elenc” “La STA manté la manera de fer de cadascú i uneix

per les ganes de fer teatre”

“L’essència més gran és demostrar que tots fem el mateix producte amb el

mateix objectiu”

SantVi on lin

e Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM EL CENTRE

El Nadal dels caganers

Núm.12 - des 2013

No és que l’Església sigui contrària a la figura del caganer. Encara que és una figura tardana, va ser introduïda al pessebre cap a finals del segle XVII. Tinguem present que la tradició de representar el naixement de Jesús va començar amb Sant Francesc al segle XIII. El caganer dins del paisatge pagesívol representava la normalitat de la vida i la prosperitat. La figura fertilitzava la terra amb les seves femtes, esperant bones collites i bona sort per l’any vinent.

El que era una figura més, ha passat a ser darrerament el personatge important del nostre Nadal i ha desbancat en importància al nen Jesús. L’any passat van muntar el pessebre de la catequesi a l’altar del Sagrat Cor, com cada any, i com que encara no havia arribat el vint-i-cinc de desembre no hi havia col·locat el Jesuset. Detall que aprofito per ensenyar els nens que encara no és Nadal .

Doncs bé, alguns nens, la figura que van trobar a faltar va ser la del caganer.Ara, podem dir que el caganer és la figura central del Nadal, no sabem si per fertilitzar la terra, per expressar l’opinió sobre l’economia i el país, o per la part eròtica del Nadal, ja que sembla ser que és l’únic prisma de molta gent.

No ens ha d’estranyar per altra banda, que es canviï el sentit del Nadal, com la identitat del país o de qualsevol tradició que ens plagui. Amb una pretesa autonomia i llibertat individual hom es pot inventar o crear el que ens vingui de gust, tingui raó o no, sentit o no. I sobretot la llibertat és més gran quan es tracta de les coses referents a la fe.

Caganers o no, celebrem Nadal perquè Déu invisible es fa un infant tendre que neix al marge de les prepotències humanes, per donar escalf al cor de l’home perdut en les foscors dels seus egoismes.

El Nadal no el fan els caganers, ni tan sols Els pastorets, ni la taula parada, ho fa Jesús que estima la humanitat fins a donar la vida. Per celebrar-ho cal un cor transcendent, senzill, generós, humà, sublim... Que tinguem tots un bon Nadal.

Revista SantVi - des 2013 - pàg. 15

Col·laboradors

Mn. Alfons Gea.Rector de Sant Vicenç de Jonqueres.

SantVi on lin

e

ESPLAI LA BRANCAGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Equip de redactors de l‘Esplai La Branca

Núm.12 - des 2013

Després que el grup d’Arítjols i Neuròtik’s de l’Esplai ens deixessin provar les boníssimes castanyes de la seva parada, arriba encara més el fred, i amb ell engeguem motors amb els preparatius del tradicional Quinto de Sant Esteve.

En aquestes setmanes, els monitors i monitores de l’esplai comencem a difondre la proposta pels comerços de Sabadell. Els hi demanem la seva col·laboració, cedint-nos productes o descomptes del seu comerç de forma desinteressada a canvi de dues partides pel Quinto de l’Esplai.

És gràcies a la generositat dels comerços que hi participen que l’equip de monitors i monitores podem organitzar, com cada any, el Quinto i fer que tots aquells i aquelles que vénen a jugar passin una bona estona.

L’equip estem molt contents de la gran assistència, sobretot en aquests darrers dos anys, que hem sigut més que mai!

Així doncs, us esperem a tots, des dels més grans fins als més petits el 26 de desembre a les 10 del vespre

al Centre!

Ja s’acosta el Quinto de l’Esplai La Branca

Revista SantVi - des 2013 - pàg. 16

26 de desembre a les 10 del vespre al Centre!

SantVi on lin

e

El Centre a prop

L’UN I L’ALTREL’U

N i

L’ALT

REGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Núm.12 - des 2013

Imatge:Tallerdemk.comRevista SantVi - des 2013 - pàg. 17

Elisenda Gutés i Ardenuy

SantVi on lin

e

L’UN I L’ALTRE

Quants anys fa que ets al Centre?Toni Mas.- Doncs des del 1999, és a dir, 14 anys!Mariona.- Uns 18 o 19 anys

Com vas entrar?Toni Mas.- Uff, per casualitat. Uns amics del Vicenç Miró, els Quelart, de Sant Quirze, són amics meus també, i aquell any ens van convidar a venir a la trobada de Togores.Allà el Vicenç explicava que estaven fent decorats per La passió, i que els calien ajudants que ‘toquessin’ el tema fusta. I jo, que el ‘toco’, vaig dir: jo us puc ajudar!. Doncs dimarts que ve a les 10 al Centre - va dir el Vicenç.Mariona.- Des de llavors estic a l’Esplai La Branca i fent Els pastorets, després vaig entrar al Taller de Teatre.

En quina secció estàs actualment? Toni Mas.- Cap, sóc soci i faig les obres que em proposen.Mariona.- Ara estic de monitora a l’Esplai La Branca.

A quines obres d’aquesta temporada participes? Què hi fas? Toni Mas.- Aquesta temporada és la que faig més obres que mai: he fet Més que un record, feia de Quim, el pare del Pol i el Bernat . Ara per Nadal faig Una nit a casa seva... senyora, sóc el Gastó, un pagesot que ha fet diners. I també torno a sortir a Aladí i la llàntia meravellosa on faig el Jaffar, el dolent del conte, que vol ser sultà i geni costi el que costi.Mariona.- A Els pastorets faig de pecat capital, sóc l’Avarícia, i a l’Aladí i la llàntia meravellosa tornaré a fer de ballarina.

Què destaques del Centre?Toni Mas.- L’ambient familiar i de companyonia que s’hi respira.Mariona.- La gent, i com el Centre et permet parlar amb persones ben diferents a tu, d’altres entitats o seccions i d’edats molt diferents. Qualsevol excusa és bona per tenir una conversa, per breu que sigui, en una topada al vestíbul.

Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Nom: Toni Mas

Edat: 49

Núm.12 - des 2013

Revista SantVi - des 2013 - pàg. 18

Nom: MarionaEdat: 22 anys

SantVi on lin

e

L’UN I L’ALTREGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Què canviaries?Toni Mas.- Potser demanaria a tots (jo el primer) una mica més seriositat tant en el compliment de l’horari d’assajos com en el contingut i concreció d’aquests, doncs al final tots mirem de fer un forat en el nostre dia a dia per dedicar-lo a l’obra que estiguem preparant, i no sempre hi posem els cinc sentits en treure’n tot el suc possible. Sovint acabem amb presses les últimes setmanes.Una altra cosa que m’agradaria millorar és l’aïllament sonor dels espais on s’hi fan assajos, com ara el vestíbul i l’escotilló, convertint-los en polivalents.Mariona.- El criticar per criticar, sobretot si és sense conèixer.

Acaba la frase: el Teatre Sant Vicenç és....Toni Mas.- un viver principalment de gent que estima el teatre d’una manera o d’una altra, on s’hi fa teatre de qualitat i d’altres activitats...Tot en un ambient familiar que genera convivència entre tots els que hi som, petits i grans.És un lloc on tots som iguals; no hi estatus, no hi ha càrrecs, no hi ha jerarquia, no hi ha edats. Es un espai de regeneració i de realització personal que m’omple. Mariona.- diferent, únic, especial.

Explica’ns alguna anècdota que hagis viscut en aquesta casa.Toni Mas.- De vegades, quan en una obra tenim una estona llarga entre una escena i la següent tenim el mal costum de baixar a platea i mirar-nos l’obra drets des de la zona de tècnics.Doncs bé, era un diumenge de Nadal i fèiem Els pastorets. Jo feia de Satanàs i m’estava mirant l’obra des d’on explico. Tot d’un plegat comença una escena en la que van sortint els pecats capitals, després el Llucifer...i el Llucifer va amunt i avall esperant, i esperant, i esperant...osti! Esperant al Satanàs! Era la baralla de dimonis!. Quan me’n vaig adonar vaig haver de recollir el cor de terra i sortir corrents cap a l’escena! Quan hi vaig ser no sabia el què em deia, el cor em bategava tant de pressa que no podia pensar!

Mariona.- Moltes! Sobretot a l’esplai. Una d’elles, és la fama que em vaig guanyar durant una època per visitar tots els hospitals cada vegada que fèiem una sortida. La vegada més graciosa va ser després que algun insecte es dediqués a picar-me tota la cara durant una nit que fèiem vivac, vaig haver d’anar al CAP, em van punxar el cul!! Se’m va adormir de tal manera la cama que no vaig poder tornar a la casa caminant... Un desastre!

Núm.12 - des 2013

Revista SantVi - des 2013 - pàg. 19

Digues...… un SABOR - El del primer caldo quan arriba la tardor o el dels galets de Nadal. Salat.

… una ABRAÇADA- La de després d’haver patit junts amb algú, o el que et fa perdre la consciència corporal. El final de totes les reunions de l’equip de monitors i monitores de La Branca.

… un NOM – Ànima. Hug.

… una TARGETA – Aquella inesperada que diu ‘Bon Nadal’, i et fa somriure. La del MAKRO.

… un VEÍ - Aquell que et sap greu si marxa. Els ratolins.

… un IDIOMA - Aquell que et permet expressar millor el que sents. Per a mi, el català. Les mirades.

SantVi on lin

e

L’UN I L’ALTREGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Núm.12 - des 2013

Revista SantVi - des 2013 - pàg. 20

Elisenda Gutés i ArdenuyFotografies: Josep Ubia

SantVi on lin

e Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM NOTÍCIES BREUS

Equip de redactors Santvi

Durant les obres d’adequació i millora de l’església es va detectar que a la part dreta de l’absis, hi “faltava” un vitrall com el que hi ha a la part esquerra. Es té constància que no s’hi va arribar a posar mai. Tot i que aquest espai és a tocar de les instal·lacions de l’actual teatre, s’ha aconseguit guanyar prou fondària i llum com per decidir posar-lo definitivament.

Aquí comença una gran tasca de “l’Art del Vitrall”, el taller sabadellenc del que en són responsables en Joan Serra i Renom i la Dolors Guixà i Martínez. Aquest equip ha treballat sobre el vitrall que hi fa parella i han realitzat una magnífica rèplica que ja llueix a l’església. La tasca inclou des d’un acurat estudi del color, del tipus de vidre i realitzar les proves de foc necessàries per aconseguir que el nou vitrall sigui com l’original. Tota una interessant tècnica de treball.

Tal com ens expliquen, “el vitrall neix de la necessitat de vestir les obertures de les esglésies romàniques tardanes i gòtiques. Les finestres s’engrandeixen i, a més de protegir l’interior dels edificis del vent i la pluja, els vitralls transformen la llum i la fan entenedora a través dels vidres de colors. Obren els llibres sagrats amb imatges de llum.”

Aquestes explicacions i l’ampli coneixement de la tècnica del vitrall d’aquest taller sabadellenc, fan que sigui un referent important en aquest sector i hagin participat en restauracions molt reconegudes del patrimoni històric i cultural del país. La passió pel patrimoni de la ciutat, també els ha dut a realitzar tasques de formació i

Revista SantVi - des 2013 - pàg. 21

L’Art del Vitrall, l’art de la llumdifusió d’aquesta tècnica i dels edificis emblemàtics de Sabadell.Us recomanem que hi feu una visita, és molt interessant i el tenim ben a prop!

Per fer un tastet de la tasca que realitzen i en conegueu més detalls podeu visitar el seu web http://www.artdelvitrall.com/ , on podreu conèixer de més a prop com i què es fa en aquest taller visualitzant alguns dels materials que tenen enllaçats http://www.artdelvitrall.com/material-didactic/ .Un veritable plaer haver pogut fer la visita i l’atenció rebuda pels seus responsables.

Núm.12 - des 2013

Col·laboradors

“El vitrall és l’art de la llum”

SantVi on lin

e Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM NOTÍCIES BREUS

3-Tall del vidre 4-Pintat de totes les peces

5-Cuita al foc 6-Emplomant 7-Soldant 8-Massillant

9-Polit 10-Plafó acabat 11-Reforç i col·locació en el marc 12-Plafó a punt

1-Projecte i desenvolupament 2-Patrons

Núm.12 - des 2013

SantVi on lin

e Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM NOTÍCIES BREUS

Equip de redactors Santvi

Els APM segueixen

motivant! Curs de fotografiaAquest és el seu principal objectiu, i és per això que han començat la temporada amb tot de propostes innovadores.D’una banda han començat el curs de fotografia que imparteix en Josep Vila, soci del Centre i fotògraf de professió. Aquest curs es realitza cada dissabte de 7 a 9 del vespre. Ha tingut una molt bona acollida, són un grup nombrós i ens diuen que aprenen de pressa. Segur que ben aviat en veurem els resultats.

Grup Excursionista APM També s’ha posat en marxa una nova iniciativa pels socis de l’entitat, el Grup Excursionista APM del Centre. Sovint en algunes reunions es recollia aquesta demanda i finalment s’ha fet la primera sortida que es va dur a terme el passat diumenge 27 d’octubre. Una trentena de persones van fer una primera ruta circular per la Serra de l’Obac, començant i acabant a la mateixa casa de l’Obac. Durant la sortida es va aprofitar per posar en pràctica tot allò que alguns estan aprenent en el curs de fotografia i tot el grup va poder admirar les magnífiques vistes del massís de Sant Llorenç del Munt i també de Montserrat.La segona ruta proposada va ser una matinal pel torrent de Colobrers, un espai molt proper que permet conèixer l’entorn de Sabadell. Ja ens han fet saber que ben aviat faran noves propostes per gaudir de l’entorn natural!

Revista SantVi - des 2013 - pàg. 23

Núm.12 - des 2013

El treball en equip, una eina clau del CentreLes comissions, les reunions de treball i la dedicació desinteressada dels socis de l’entitat, fan que el treball en equip, sigui un dels punts forts del Centre Sant Vicenç.

Hi ha molts cops l’any que això funciona així. Un clar exemple és l’organització de la tradicional Setmana de Sant Vicenç, on totes les seccions de l’entitat participen per aconseguir que sigui especialment lluïda i amb activitats obertes a tots els socis de l’entitat. La comissió encarregada ja hi està treballant i ens estan organitzant una setmana que sembla que promet ser força interessant. Us aconsellem que no us la perdeu!

És durant tot el curs que l’equip de monitors de l’Esplai i del Taller de Teatre demostren una gran habilitat en aquest estil de treball. Les sessions programades són el resultat d’aquesta manera de fer que tan bons resultats dóna i on s’aprèn de manera fluïda el treball en equip, una eina imprescindible en una societat tan diversa com la que tenim ara.

SantVi on lin

e Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM NOTÍCIES BREUS

Equip de redactors Santvi

Revista SantVi - des 2013 - pàg. 24

Ens fa una especial il·lusió informar-vos que el muntatge de Molt soroll per no res va guanyar el Premi a la votació popular en la “Segona Mostra de Teatre de Calaf”.

Felicitats als seus directors, Oriol Alguersuari i Montse Azanuy, i a tot l’equip que ha participat d’aquest projecte molt il·lusionat.

Sabem que la intenció es participar en altres concursos.Els desitgem molta sort i, sobretot, que segueixin gaudint de fer teatre.

Moltes felicitats i sort equip!

Molt soroll per no res segueix fent molt bon soroll Ja ve Nadal i es va notant ... així comença la

cançó que acompanya la tradicional felicitació de Nadal. Ja fa uns anys que el Centre la prepara amb el suport dels APM que sempre engresquen a la resta de socis a participar-hi.

Cada any es busca la manera de fer arribar al màxim de gent possible com es viuen aquestes dates i les seves tradicions des de dins del Centre. Podeu gaudir del teatre que s’hi fa i també veure el resultat de la tasca conjunta en la decoració nadalenca del vestíbul.

L’Esplai i el Taller de Teatre fan possible que la participació sigui a tots els nivells.

Tots plegats fem Centre, fem Sant Vicenç...

Núm.12 - des 2013

Ja ve Nadal

Els dies

21 i 22 de desembre al vestíbul de nostre teatre de 10 a 14 hores es recolliran aliments per proveir el rebost de Càrites Parroquial. És el tercer any que s’organitza conjuntament amb l’Associació de Veïns. Els aliments prioritaris que convé proveir són llet, sucre, cacau, llegums cuits, arròs i pasta de sopa.

DÓNA’NS LA LLAUNA: RECAPTA D’ALIMENTS

SantVi on lin

e Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM TALLER de TEATRE

Núm.12 - des 2013

Arriba el Nadal i amb ell, el Festival de Nadal del Taller de Teatre. Com cada any, el 21 i 22 de desembre a les 11:30 del matí, els cinc grups més petits del Taller (Diminuts, Petits, Benjamins, Mitjans I i Mitjans II) fan una petita representació nadalenca per a començar amb bon peu les festes. Després de molta feina i hores d’assaig, monitors i alumnes veuen, per primer cop aquesta temporada, recompensat el seu esforç dalt l’escenari. Sens dubte, aquest també és un bon moment per col·laborar amb una bona causa. Com ja és tradició, una part

de l’entrada va destinada a La Marató d’enguany, dedicada a les malalties neurodegeneratives. A més a més, a la mitja part de les dues funcions, també es sortejaran dues paneres perquè l’afortunat o afortunada pugui atipar-se de valent durant els àpats nadalencs.

Aquest any, els monitors també tenen preparades algunes novetats perquè el públic s’emocioni: un acompanyament especial durant tota l’obra i una sorpresa final conjunta per tal de marxar a casa amb un bon somriure a la cara. Us hi esperem per descobrir-ho!

Revista SantVi - des 2013 - pàg. 25

Arriba el Nadal i amb ell, també, el Cafè-Teatre

Com ja és tradició, els més grans del Taller també tenen el seu primer contacte amb l’escenari. Aquest, però, en un format especial i diferent: el Cafè-Teatre. Enguany, els dies 13 i 14 de desembre tornem a desplaçar-nos al teatre La Bàscula (Carrer Gorina i Pujol, núm. 60) per tal que el grup d’Alevins i Grans puguin ensenyar la seva obra al públic. Dues representacions de més durada, acompanyades de galetes i beguda inclosa, perquè pares i mares gaudeixin dels seus fills fent teatre abans de les festes de Nadal. Esperem que ens acompanyeu en aquestes dues darreres activitats de l’any 2013 i desitgem que la màgia del Taller segueixi brillant en un pròsper 2014.Bones Festes!

Col·laboradors

ASabadellComerç de proximitat

Nova revista digital gratuïta ReportatgesConsells

ReceptesMascotes

ModaDescomptesPromocionssubscriu-te gratis

clicant aquí

www.magdecor-sabadell.es

Festival de Nadal del Taller de Teatre

21 i 22 de desembre a les 11:30 del matí

Primera parada dalt de l’escenari

SantVi on lin

e

PARTICIPA-HIGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Núm.12 - des 2013

PARTICIPA-HI és el títol de la nova secció de la Santvi! Es tracta d’un concurs obert a tots els lectors i lectores.

Per participar-hi, només has d’enviar un correu electrònic a revista amb la resposta i el teu nom, abans del 15 de febrer.

Entre tots els participants, sortejarem dues entrades per anar a veure Aladí i la Llàntia Meravellosa al Centre.

Avui presentem una persona força coneguda al nostre teatre... com que la fotografia ja té uns anyets, us ajudem amb algunes pistes:

“Quan era petit, m’agradava molt jugar amb l’Scalextric.”

“Quan era petit, sempre anava al futbol amb el meu pare.”

“Als 7 anys vaig començar fent de Fúria a Els Pastorets.”

Ja saps qui és? Doncs PARTICIPA-HI!

PARTICIPA-HI

Revista SantVi - des 2013 - pàg. 26

Clica a la imatge per enviar la teva resposta

nova secció

SantVi on lin

e

EL CARRER DEL TEATRE Josep Ubia

Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Núm.12 - des 2013

Revista SantVi - des 2013 - pàg. 27

Encara m’han quedat 10€ per anar al teatre aquestes festes!

SantVi on lin

e Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Porta el Centre Sant Vicenç a tot arreu!

PEL M ´NI tu, tens la teva foto??fes-nos-la arribar i la publicarem.

Aquí tenim el Xavi i l’Emma somrients gaudint del plaer d’estiuejar al meravellós poble de Camprodon, on va néixer ell. Com diu la dita: roda el món i torna a Camprodon.

Aquesta foto ens l’envien d’una mica més lluny. La Mireia, l’Àgueda, l’Anna, la Marta, la Bea i l’Emma van fer una sortideta a Milà, i es van posar a l’entrada del Piccolo Teatro, local emblemàtic i amb una antiguitat gairebé com la del nostre Centre. Es va inaugurar l’any 1947 i s’ha convertit en un lloc singular d’aquesta ciutat italiana.

Núm.12 - des 2013

Revista SantVi - des 2013 - pàg. 28

Col·laboradors

Per acabar, i amb aquesta cara de felicitat, tenim al Jaume un metre més amunt del cim del Puigllançada, i tot i que ell no ho mira, nosaltres podem gaudir de les vistes del Pedraforca i el Cadí.

SantVi on lin

e

ENTRETENImentsJosep Ubia

Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Núm.12 - des 2013

Revista SantVi - des 2013 - pàg. 29

(veure revista anterior)

SantVi on lin

e

figurant m i f. Persona que, en una representació, fa un paper de comparsa.

estrena f. Primera representació, exposició o projecció públiques d’una obra teatral, musical, cinematogràfica, etc.

L’ESCOTILLÓGlossari de teatre

fossa de l’orquestra f. En el teatre modern, espai entre l’escena i les butaques, on es posen els músics que executen la part musical d’una obra teatral.

Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Núm.12 - des 2013

info@tallerdemk.com www.tallerdemk.com

Revista SantVi - des 2013 - pàg. 30

Col·laboradors

Temporada 2013-2014

L’ESCOTILLÓ

www.sabadellrestaurants.com

www.sabadellbotigues.com

www.tallerdemk.com

www.lestruch.cat/

www.ritmedansa.com

Col·laboradors

www.iservicesweb.com/nicsl1

www.retolsdaunis.com

www.autoescolagresol.cat

www.magdecor-sabadell.es

www.hotelurpi.com

Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Núm.12 - des 2013

Més que un recordOctubre i novembre de 2013

Adreça desconegudaOctubre i novembre de 2013

Una nit a casa seva...senyoraDesembre de 2013 i gener de 2014

Els pastoretsDesembre de 2013 i gener de 2014

Aladí i la llàntia meravellosaFebrer i març de 2014

Working, el musicalAbril i maig de 2014

Festival Taller i Escola de TeatreJuny de 2014

Revista SantVi - des 2013 - pàg. 31

SantVi on lin

e

...

CENTRE PARROQUIAL SANT VICENÇMontllor i Pujal, 103

La Creu Alta . 08208 – Sabadell

Tel. 93 717 94 01

fem cultura, fem barri, fem ciutat !

EDITA: Centre Parroquial Sant Vicenç. EQUIP DE REDACCIÓ: Manel Camps, Elisenda Gutés, Esther Mas, Mia Busquets, Isa Costa, Montse PCreus, Jaume Pont, Josep Ubia, Francesc Asens.COL·LABORADORS: Magda Calvet, Mossèn Alfons Gea, Eva Grau, Mariona Ubía. DISSENY I MAQUETACIÓ: Taller de Marketing.La revista es reserva el dret de publicar els escrits presentats. Es publicaran signats amb el nom o pseudònim de l’autor/a.

i tu, hi vols participar??

www.esplailabranca.orgwww.teatrecpsv.com

www.teatrecpsv.com

El Sant Vicença les xarxes

SantVi on lin

e Revista del Centre Sant VicençGrup de Teatre - Taller de Teatre - Esplai La Branca - APM

Núm.12 - des 2013