Revista d'Informació i cultura del Grup Foganya Porreres any I -...
32
Revista d'Informació i cultura del Grup Foganya Porreres any I - Nùmero 2 - Febrer 1.990 - P.V.P. 200 Ptas.
Transcript of Revista d'Informació i cultura del Grup Foganya Porreres any I -...
Revista d'Informació i cultura del Grup Foganya
Porreres any I - Nùmero 2 - Febrer 1.990 - P.V.P. 200 Ptas.
-2-
REVISTA D'INFORMACIO I CULTURA del "Grup Foganya". Aparicióbimensual.PM - 14/17/1989 (300 ejemplars)Diad'impresió: 16/11/1990 Dia de sortida: 22/IF1990L·iformació i Correspondència: C/Molins, 2. 07260 Porreres.Direcció General: Junta Directiva del "Grup Foganya".Direcció: Jaume Rosselló i Verger.Assessors: Gregori Barceló.Consell de Redacció: Vicenç Juan MoIl; M- Jesús Ximelis Bover; Pau MoraSitjar; Francesca Servera Toledo; Serafí Expósito Ruiz; Angel Oneto Veny iMiquel Morlà Vicenç.Col.laboradors en aquest número: Bemat Bordoy, Bartomeu Servera,Yolanda Barceló, Margalida Picomell, Antònia Rosselló, Caterina Trobat,L·iés Sitjar, Caterina SaIa, Sebastià Vidal, Bartomeu Barceló, AntòniaMonserrat i Toni Melià (fotos).
SumariPortada 1Sumari-Explicactó portada 2Editorial 3Matances populars 4-5Anàlisis de Ia població no nascuda a Balearsi residents a Porreres 6
Comparació demogràfica de Porreres 7Vida del grup Foganya 8Espipellant els anys 9Podar 9Dracucescu 10Entrevista a Rafel Ballester, l'amo de c'an beltran...11-12Treu captreu maga 13Concurs de redecció 14Mai haviavist 15Es lloro 16Curiositats del món de les abelles 17Recortsendelit 18
De tot un poc 19-20Anemaescola 20L'ullcrític 21Vadefutbol 22Bàsquet 23Voleivol 24Tercera cursa popular Escola Nova 24Miquel Mesquida Adrover, campió de Balears 25Noticiari loçal 25-26Concert dels alumnes de l'escolade música de Porreres 26-27Glosades de fedrins i casats 27Còmic Batmania 28Crucigrama 29Poemes: Recorts d'un sentiment, Ma solitut, Vida 30Concurs logotipus 31CuinadeSonOrell 32
Nostra portadaFlor d'amatler
Retrat fet a un amatler POU del molí i d'es serral.Tant de bó, que com Ia nevada enriqueix les nostres terres, amb fontanelles
cristalines i seregalls verdosos, assaonant Ia terra per Ia seva fruaijïcació.D'aqueixa manera Ia nevada que simbòlicament vesteix els amatlers, enriquesqui,
venir l'estiu, nostres sementers, d'amatles amb bessó granat.en
-3-
EditoriaI de Ia fesumìa de Porreres
Desde que néiHem i comensam a obrirels ulls uan grauant-se dins Ia nostraretina, els colors, les formes, ens uaquedant constànc ia d'allò que més enspassa per dauant.
n qui no l'hi agrada recordar un oaltre detall de Ia infantesa, de dins Iaseua llar, l 'alcoua, Ia cuína, el corral,a í H Í com eren? Rquells records ensqueden engannats al cor.
Es alló de: " C a s e t a mia per pobre ques i a " , el redos d'aquel les formes ico lors , uns b r a ç o s mate rna ls ensengronsauen , e s t r e t s cont ra e tsu-berants pits, font de llet dolça i uital,carnal matalasset , f lonjo i e s c a l f a d o r ,eren e l m a t e i K e n t o r n que ensarredossaua els primers titellaires queprotegi ts peis potents braços paterns,ens feiem esclafir els primers barbolls,ensal iuant-nos les galtes.
flmb uisió més ample i cresquent elcercle de Ia nostra uisió, les pedres delcarrer, les façanes, que ens uet, Iauennostres primeres passes , corregudes iesclats amb les seues genolleres i ensauesàrem a ueure els carrers, edificis icap de c a n t o n s tal com eren i ensagradaua, com si tot fos nostre, fins itot les obres que de nins ueiem. Enssemblaua que allò sempre hauia d 'estaraiKÍ .
Q u i n a l l à s t i m a ! R poc a p o c ,lentament , però sense aturar-se, lesn o s t r e s c a s e s , els nost res carrers ip laces , els n o s t r e s cap de c a n t o n s ,façanes i f inestres amb balconades itot , ret tribut a Ia caduci ta t , el pas deltemps i a Ia destrucció, qualque cosaper be, qualque cosa per mal.
Est ic ben de plè dins l'esperit de IaInstitució í Es ta tu ts del GRUP F O G R N V R ,Ja que en el Capitol I de dits Estatuts,l'article 4, apartat C) diu: 'SON FINS DELn SOClETnT In ÇQHUfíVfíCIQ fifCOSTUMS i TRanirinsis.". i , mésendauant segueiK dient: "PROPOSnR IDUR R TfRME Lfí CONSERUfìCIO DE L ttFISQNOMIfí PROPIn DEL POBLE I DEL SfUTERME".
C o m é s p o s s i b l e u n a e m p r e s ad 'aquesta enuergadura?. Mànim, quaninteressos particulars i I n s t i t u c i o n sOfic ia ls poc aprecien, a lmenys a Iap r à c t i c a , e ls ua lors m o r a l s itradicionals de les arrels i costums delPoble.
Porreres des de fa estona, anys, pocha respectat Ia seua fesumia, s'haa t e n t a t contra Ia seua arqui tectura,encara que no fos rica, a lmenys eratradicional . Por re res c o n t a u a , pereHemple, amb una qUanti tat eleuada depor ta ls redons, a les por tasses i alsportals, diguem-ne majors, han e s t a tesbucats , han desaparegut fermadoresde pedra que infinitat de cases tenienal 6Kte r io r , c o n t a u a amb cellers icisternes que a l'hora de renouar lesedificacions amb una pala, han e s t a tplenes d 'enderocs. Eren t í p i q u e s alnostre Poble les uoltes i les cisternes,el porHO de dauant amb capelleta d'arcacaba t en punta. L'auanç tecnològicjuntament amb Ia set de construir al'hora de fer balanç, segur que pujamés Ia destrucció.
Tenguent dauant els meus ulls elpregó de les Festes de S. Roc de l'any1.982, escrit i dit per Maria Barceló ICrespí , per demés seria dir-uos qui és,en ell es conuidaua a un p a s s e i ghistòric, per topar-mos per Ia UiIa, ambqualseuol porrerenc d'ahir i contemplarles nostres p laces i carrers, ai»í comeren. No puc apuntar cites de dit pregóper raons obuies, si però que uosaconsel laré que el r e p a s s e u i que elmediteu.
No obstant, faig meues per acabar,unes ratl les del dit pregó: "Fins aüanl'home serà ignorant del seu oassat /seguirà destruint els uestigis del'ahir...".
Desit jaria que cada un de nosal t resrecordàsim, ara i sempre: *OUI PERD ELSORIGENS: PERD IDENTITfíT': del Pregó deSant Roc 82.
-4-
Matances PopularsGrup Foganya
delBernat Bordoy
Cada any el GrupFoganya du a te rmauna sèrie d'activitats,i contemplant una deles seves finalitats deconservació de cos-tums, procuram intro-duir cada any, quanpodem, noves activi-tats de caràcter po-pular i tradicional.
Per aquest motiuenguany preperaremunes matances,que a
Sort que en JuanMora Trobat ens deixàIa SaIa Miss Mundo perfer-hi el sopar i al'hora de posar-mos ataula, poguérem dis-frutar sense passa rfred i el derrer de toti hagué ball de bot ambels Aires de Mon-tisión, a més de varisespontanis que ende-més de boleros i jotess'hi mesclar algún pas
gràcies a Damià Moraper deixarmos el llocdel sequer per fer lesmatances a cobro.
Es indispensable, im'honra al m e t e i xtemps, agrair a tots icadescun dels qui for-maren equip i als quideixaren el caremul ld'eines i ormetjos perpoder fer aquestesGran Matances Popul-ars.
Valguin a q u e s t e sratlles per tots els quiformen Ia llarga !lista
pesar d'una sèrie defactors contraris comforen el mal temps, jaque pràcticament plo-gué tota Ia setmana.L'haver de canviar aderrera hora tot elmontatge d'eixí com elteniem previst. Aixímateix el dia que lesferem tenguerem unbon dia encara que elfred era inaguantable.
doble. Vos dic que adarrera l'arroc q u emos fé en Biel Sa-lleras, bò com tots elsque fa ell, i sobre-ssade amb mel arefegir tots els q u evolgueren, només que-da a dir fins l'any queve i que sigui mésgros.
VuII aprofitar l 'oca-sió per donar les
-5-
de gent que ens h aajudat d'una manera oaltre, p r e c i s a m e n taixó ens dona coratgeper començar a parlarde les matances de|'any que ve.
Molts d'anys
A continuació t rescançons de matancesper tal de complemen-tar el cançoner de lesmatances que publicà-rem al darrer numero.
Ara qui fa tant de fret,ves més viu fora serena,que no et pengin a s'esquena,sa cova d'es teu porquet.
En Toni Ia du penjada,i tot-home ja s'en riu d'ellTanta sort du s'estornell,que per tot l'ha passsetjada.
Camaiot i sobrassades,i aufàbies saim.Tot aixà dins es panximanirà i no de bades.
GABINET DE BELLESA
POLONI BAUÇA-Llimpiesa de cutis-Tractament contra Acné-Ma qu i 11 a tges
-Depilacíó a Ia cera-Man icures
-Tractament per les arrugues-Venta de productes de Cosmètica
C/: Passaraitx, 31TEL: 64-78-94 07260-PORRERES
-6-
Anàlisis de Ia Població no nescudaa Balears i resident a Porreres
Voldria aprofitar aquesta revista per a introduir el temadels inmigrants a Porreres, o millor dit, dels no nescuts a lesilles i que l'any 1986 (utilitzant com a base les dades delPadró municipal d'aquest any) hi habitaven. M'agradariaremarcar tot el contexte socio-econòmic que visqueren lesBalears a partir dels anys 60 amb el Turisme, i que, malgratno esser un municipi costaner, afectà a Porreres i donà lloc aun establiment de gent vinguda de fora de les Balears(siguent un 6'3% de Ia població del municipi). Aquest punt,les podrà veurer millor mitjantçant el seguit de dades queaniré relecionant.
En primer lloc convendria donar una diferenciaciód'aquets emigrants en dues branques: els nescuts a altresprovíncies espanyoles (que constitueixen Ia gran majoria) iels extrangers.
EIs primers es poden compatibilitzar en 242 persones i enIa seva procedència, encara que molt diversa, es dóna unpredomini clar d'andalussos (135prs.), remercant el grannombre de nascuts a Ia província de Granada (88prs.).Seguidament enumeraré les comunitats autònomesrepresentades amb el nombre de persones nascudes en ella iresidents a Porreres:_Andalussia: 135prs. (Granada, Jaén, Màlaga)._Castella-Lleo: 17prs. (Lleó, Palencia,Valladolid)._Catalunya: 16prs. (Barcelona)_Castella- La Manxa: 15prs. (Albacete)._Mursia: 14prs._Galicia: lOprs. (Orense,Pontevedra)_Altres: València, Aragó, Extremadura, Madrid, Canàries,PaisBasc, Navarra,LaRiojaiAsturies.
1- Andalussos(55'8%)2- Castellano-lleonesos (7%)3- Catalans (G'6%)4- Castellano-manxecs (6'2%)5- Mursians (5'8%)6- Gallecs (41%)7-Altres(14'5%)
En quant a Ia seva data d'arribada hem de destacar que Iaquantitat més nombrosa arribà als anys 60 (81prs.), 70(50prs.) i el periode 1980-86 (43 prs.), desde el "boom" delturisme a les Balears. Així ens podem demanar el perquévenen aquestes persones a Porreres:
Per motius de treballi en Ia indústria de Ia construcció,feines relacionades amb ella (transports) o altres ^uardies-civils, etc.)
Matrimonis amb porrcrencs o altres mallorquim.Fills d'emigrants.EIs extrangers suposen el 1'1% de Ia població de Porreres.
Es poden dividir clarament en dos grups segons Ia sevaprocedència:
Amèrica: 54% dels cxtrangers (Argentina,Rep.Dominicana, Cuba). La majoria són els descendents del'emigreció porrerenca de principis
de segle.-Europa (Franca, Gran Bretanya, Alemania): vinguts pcr
a treballar, montar negocis, matrimonis mixtes, jubilats, ofills d'emigrants espanyols a Europa.
La seva arribada es produí sobretot dels anys 1980 a 1986(llprs.)ials60(7prs.).
UN altre aspecte que s'ha de tractar és Ia incidènciademogràfica d'aquesta població inmigrant. EIs sectors ambmés representació oscilen entre els 25 i 50 anys, es a dir, unapoblació madura, siguent dintre de Ia piràmide d'edats, elgrup dels 35-39 anys el de més porcentatge de no nascuts ales illes, amb un 12'7% del total, coincidint amb una zonad'estrenyment de Ia piràmide. Mentres que, per Ia menoremigració de gent major i Ia relativa proximitat de lesonades d'emigrants, el grup dels majors de 85 anys reflexaunmenorporcentatge (l'3%).
1986
POBLACIO NO NASCUDA A BALEARS
Ija concluint, podem dir que als derrcrs anys es veu undoble femòmen: per una banda hi ha un prograssiudevallament de l'emigració procedent d'altres comunitatsautònomes (molts dels que venen són familiars delsemigrants residents a Porreres) ; i, per altre banda, hi ha unaugment sibnificatiu d'extrangers que queden a vlure alnostre municipi.
Bartomeu Servera Sitjar.
-7-
COMPARACIO DEMOGRAFICA DE PORRERES
NElXEMENTS
Desembre
1988
Dia 3: Francesc Xavier Serra VidalDia 22: Magdalena Barceló Gómez
1989
Dia 20: Antònia Guerrero FigueraDia 27: Catarina Ma Julià Alou
1989 1990
GenerDia 6: Miquel Sorell Mulet
Dia 15: Aina M- Leiva JuliàDia 7: Ma Victòria Mora Nicolau
Dia 30: Joan Barceló FeliuDia 31 : Miquel GiI Sagreras
DEFUNCIONS
Desembre
1988
Dia 6: Onofre Julià Mulet, 79Dia 21 : Franciscà Melià Mora, 54
Dia 27: Miguel MoII Oliver, 68
1989
Dia 1 : Antònia Obrador Artigues, 83Dia 2: Bernardo Salleras Soler, 78
Dia 13: Franciscà Julià Ballester, 72Dia 22: Julia Ogazón Abal, 82
1989 1990
Gener
Dia 5: Melchor Sampol Servera, 83Dia 6: Rosa Cerdà Lliteras, 86
Dia 10: Margarita Bover Mas, 90Dia 14: Antonio Garí Ripoll, 76
Dia 22: Adela Péroz do Tudela Sanchez, 67Dia 23: Pedro Veny Soler, 78
Dia 26: Micaela Estarellas Julià, 97
Dia 1 : Guillermo Servera Barceló, 73Dia 4: Micaela Martorell Julià, 60
Dia 5: Juan Juan Font, 72Dia 14: Margarita Bennàssar Mesquida, 62
Dia 15: PabloJuliàJuan, 77Dia 25: Andrés Mora Barceló, 85
Dia 29: Juan CoII Nicolau, 89Dia 30: Damián Mora Mora, 60
MATRIMONIS
Gener
1988
Dia 4: Gabriel Bonet Valcaneras iMercedes Juana Vilar Bou
Dia 7: Juan Font Sastre iAntònia Sastre Julià
1989
Dia 2: Andrés Obrador Gornals iMargarita Sorell Adrover
Dia 9: José Jiménez González iAntònia Martorell Mora
Dia 24: Tomàs de Aquino PuigserverJaume i Margarita Rosselló Sagreras.
Dia 30: Rafael Juan Alcina iMaria Mora Llaneras
1989
DesembreDia 28: Antonio Tomàs Rosselló i
Ma Isabel MoraJulià
1990
Cap matrimoni
-8-
Vida del GrupFoganya
CaI destacar de Iavida i moviment delGrup a més de lesactivitats que tots co-neixem, les reunionsmensuals amb els a-corts presos en cadauna d'elles.
1. La primera reuniói repàs del video de lesEscenes de Ia Passióque tinguérem el passatdiumenge amb el perso-nal técnic de Ia il.lu-minació. Prenguérem Iadeterminació de intentaruna nova escena i afegirvàris el.lements decora-tius, aconseguir unacontinuitat d'escenaamb escena, amb una
paraula anar millorantsempre un poc més.
2. Vos anticipam queIa representació de IaPassió de Porreres serà
dia 8 d'abril en el seudiaja vos infomarem.
ES GIMNASM. ANTICH
VOS OFEREIX ELS SEUS SERVEIS DE SALUT IESPORT:
•Massatge -Sauna Findlandesa -Peses-Musculació -Boxing -Gimnasia de manteniment
-Defensa personal moderna -Huay-Thay -ShikidovisiTAu-r<ros ï
C/. Padre Arbona, s/nTBL: 64-78-14O726O POKRBKBS
Horari : 9h. -13h. i 15h . -. . .Dimarts i Dijous matí tancat
Dissabtes matí obert
-9-
Espipellant els anys H- Epoca, n-3Trescant de Ia Xeca a Ia Mecam com
popularment solem dir per a veure un parelld'espipellades dins el passat, millor si aquest téuna projecció positiva de cara al futur.
Vet aquí que em vaig topar amb na JerònimaMas, sa madona de "La Sirena, agranant Ia carrera,coincidiré amb en Manuel Armero, de ca naPeluda, i l'ocasió fa pecar, entràrem a fer una copa.Rallant del present, que era presisament l'agranadaque na Jerònima feia aI carrer, comentàvem comaltre temps, veins hi havia, s'ha d'entendre veínes,que agranaven Ia carrera seva i Ia del veinat per talde tenir una senalle més de fems.
Com que vegi encare Ia desfilada de carros ambbísties, sortint del pobie de bon matí, per anar atreballar al camp i l'horabaixa posta de sol tornaven,al mig dia eren més pocs, perquè normalment esfeia Ia jornada de sol a sol. Qualque b'stia, fent úsde Ia facultat fisiològica natural, depositava tantranquil·lament "Ia murriona" que s'havia engolit, jaconvertida en abono orgànic, per allecorament delcamp.
Més de dues vegades les femerades erenaplegades per tal d'aconseguir bona abonada alsementer de faves.
Era agradabie contemplar l'esbart de teuladersamb volada atrevida, esgratinyar el caramull per talde trobar qualque gra no consumit.Queda graciós,fins i tot pensar, ara que el caçar amb garbellet estàprohibit, que espoltrin les buines, si amagava elgarbellet, per aglapir qualque ocell.
Temps de carrers de pedres i terra, no fa tant detemps com això, amb bísties, guardes de cabrestravessant els nostres carrers i places. La
civilització, Ia cultura, han acabat amb tot aquestespectacle an tant pagès i camperol, perdonar pasa Ia contaminació i pol-lució?. Això és ofensiu persa gent refinada, gent d'aquella que davant seus'han de comportar, ¡quin món més redicul!. Espoc agradable haver-se de topar amb defecacionspel carrer, amb defecions d'enimals, ¡quin oi!. Perhigiene, educació i civisme s'han d'establir lleis inormes de recollida de fems i utensilis jadeteriorats, tota classe d'electrodomèstics imobiliari vell. Hem de cercar llocs adequats i noseguir emprant els marges d'onsevulla o lesvoreres i bardisses de ca l'amo qualsevol, queestan farcits de rodes, gomes, plàstics i centdelicadeses més.
Altre temps, cadescú, tret d'algunesexcepcions, ens cuidàven de dur els fems al llocque volíem, no estava prohibit traginar unacarretada d'abono organic, no vull que se m'escapide dir que aquest producte estava produit permenjar natural, el procés de descomposoció era totautèntic, pero això no és rentabIe.Jo no somestadista, fins i tot ha de dir que me mareja aquestaparaule, malgrat tot, aquest temps al qual emreferesc, quants de casos ha havia de malaltiesd'alergia o d'intoxicacions?, l'estrés eradesconegut, i el patir de cor, qui en patia?.
Retrograde?, qui?, jo?,a Ia humanitat el que Iiinteressa és amillorar com a individus i com acolectivitat. La carrera que avui ha agafat Iahumanitat, només pensant en pla egoista ambl'avanç econòmic, camina cap a Ia destrucció.
Jaume Rosselló
PODAREpoca i tipusEpoca A. Oneto.
La poda s'ha de fer ambel repòs vegetatiu de lesplantes, o sigui, denovembre a primers d'abril.PeIs arbres Ja grans va béesperar Ia caiguda completade les fulles.
Per les plantes sempreverdes, que tenen elfullatge més o menys enactivitat fisiològica, Ia idealseria Ia poda a finalsd'hivern, abans de Ia novavegetació. Però, q u a nl'ombra d'aquestes plantesno és grata durant l'hivern,es recor també a una poda
un poc fora de l'estacióideal, o sigui, per tardor o enple hivern.
No s'ha de podar en elspériodes de gel intens.
TipUS
Dintre de l 'acceptació
general de poda podemdistinguir vàries opera-cions:
L 'exsecallada que esrefereix sols al tall delsrams secs, agotats, malaltso romputs.
Quan en canvi, l'am-putació s'esten també alsrams vius, s'obté Ia podapròpiament dita.
El desDunt o desafillatconsisteix en suprimir elsbrots o ulls, sigui al llarg deltronco de les arrels.
L 'esmotxar consisteix entallar el tronc principal o elsrams laterals dels arbres auna certa altària, ambl'objecte de mantenir com-pacte el cim, revigoritzar Iavegetació, limitar el crei-xement, disminuir l'ombra.Aquest esmotxara pics esfa molt energètic i es
denomina descooar o actede descopar que arriba altronc principal i nomésdeixa quatre branques delsrams mós grossos.
Hi ha una forma especialde poda que consisteix entallar tots els rams lateralsdel tronc d'una planta,deixant sols el troncprincipal. S'utilitza pelsarbres que tenen un grancreixament en altària deltronc.
La poda, per acabar,agafa el nom de refa//quanserveix pertallar les plantesen determinades formesgeomètriques dintre del'arbicultura ornamental. Engeneral aquesta operacióes repeteix freqüentment iper això només interessa ales branques joves d'unany.
-10-
DracucescuSegur que ja deveu estar farts de haver sentit el que ha
passar a Romania durant aquests dies o millor dit durant eldarrer mes d'aquesta dècada: Si, haveu endevinat xerrarédamunt els Dracucescu (sigui Deacescu's), però no faré unacronologia del que va passar perque crec que no hi cabriadins tota Ia revista, sino que els hi escriuré una carta.
Qui m'ho hagués hagut de dir que quan vaig escriure faun mes i mig l'article anomenat; "Històries de lesRevolucions", cauria tant be pels aconteixements pol.líticsque hi va haver, justament, quan sortía el n21 de Ia RevistaFoganya, perque si vos fitxau va succeir el mateix, és vaseguir Ia mecànica d'una Revolució. Dit això anem al quepertoca.
com mataven Ia seva gent, perquc ja no era Ia vostra, perquepersones, o millor dit, "coses" com voltros no podeupertànyer a l'espècie humana. Vaig, també, estar contentquan es va publicar i és va dir per ràdio i televisió que vosvarenjutjar i executar, i això que Ia teva donava direljuratque: "Sempre he estat una mare pervoltros". Si, ma mare,però saps per què?. Perque t'has enriquit damunt ells,perque tenicn comtes corrents a Suïssa, perque devies abricsde visó, joies, i, perque devies esser l'única dona que hopodia fer, i cren coscs que el poble no havia vist mai.
Comunisme significa repartir, oferir, igualtat, cosa quevoltros no devieu saber, o si ho sabieu, vareu fer els sords. Elcomunisme és Ia millor teoria pol.lítica que hi ha en aquest
Carta d'un soci del Grup Foganva als Ceaucescu's
Si, dia 18 de Desembre de l'any 1989 estallà a Romaniaun brot de protesta contra el règim comunista a una ciutatque passarà a Ia Història: Tiinisoara, aquí va estallar tot. Elque pareixia que seria com un brot sense conseqüències vaarribar acabar amb una Revolució. I perquè es va arribar enaixò?. MoIt senzill hi havia fam, no M havia llibertat, els souseren baixos, pobresa i moltra represió, impulsats per quehavia passat als altres països veïnats com pot esser aPolònia; mentres, Voltros, Ceacescu's i les vostres serps ereurics i podieu fer el que volieu. Es a dir, era un Estat faixistaamb un règim comunista, que això darrer és igual, perquèqualsevol dictadura, sigui de dretes o d'esquerres és unadictadura, però en aquest cas jo diria que és una dc caireHitlcrià o Stalinnista, perquc inclús tenien una policiasecreta o represora formada per les vostres serps, que comtot-home sap s'anomenava "SECURITATE", que no hi hagaire diferencia amb Ia SS hitleriana o Ia policia stalinnista.Just a Timisoara varen fer matar 5.000 persones, cntre IaSECURITATE i l'exèrcit, amb unvcspre, el dia 18-XII-89, ino varen distinguir entre nins o vells, malalts o sans, etc., perordre i gràcia vostra, dels assassins Ceacescu's, delsdictadors, dels tirans; i encara, no contents amb això varenfer matar els soldats de l'cxèrcit que no varen dispararcontra Ia població de Timisoara.
Sempre he condemnat i condemnaré Ia violència, peròamb aquest cas estic, puc dir, content que s^agi empleadaper fcr un bé a un poblc que estava morint-se dc fam, veicnt
món, però és Ia pitjor quan se Ia vol dur a Ia pràctica persotmetre a Ia població.
No, Sr. i Sra. Ceacescu, vos vareu equivocar, vareu ferallò que deia el Rei SoI "Tot el poble, però sense el poble", vosvareu enriquir damunt Ia gent, els feieu patir de fam, elsexplotàveu, vareu confondre Comunisme=igualtat, ambComunisme=enriquir-mos, desigualtat, i, ho vareu pagaramb Ia mort. A Ia n vareu pagar totes les culpes i totes lesvostres repressions i matances; i dcs d'allà on sou veureucom a Romania hi ha Democràcia i llibertat, llocs de feina,sous més alts, cosa que voltros no heu entés mai.
EIs romanesos han triat el mes d'Abril per elegir elgobemant que vulguin tenir. Quan tú i Ia teva dona vareximorir va néixer un nou país per Ia llibertat, per Ia igualtat,per Ia fraternitat; tres principis bàsics per qualsevol país quevol esser democràtic, cosa que tú i Ia teva dona no podreuentendre mai, encara que aquesta Democràcia ha costat elsromanesos 60.000 morts.
A Ia fi ha triunfat Ia raó damunt el dogma, Ia veritatdamunt Ia mentida, Ia llibertat damunt Ia tirania; a Ia fi, hi haun altre país democràtic: ROMANIA, benvingut a IaDEMOCRACIA!!
Ara els romanesos podrán anar a fer una cervesa al barsense tenir por que Ia Securitate ens vengui al darrera pertancar-nos a Ia pressó.
Gràcies romanesos, per havcr-nos salvat d'un altre tiràdel món. Des del fons del meu cos, gràcies.
Un soci dcl Grup FoganyaViccnc Juan.
-11-
ENTREVISTAa
Rafel Ballester, l'amo de C'an Beltran
Realment cada persona és unmón... El que jo vull dir ambaqueixa frase és que per fer unaentrevista no cal que eIpersonatge sigui excepcional, nique surti gens de Io normal; cadapersona té una història pròpia(interessant o no), que és única idiferent de les altres. Aquí tenima l'amo en Rafel que va nèixerl'any 1901, actualment en té 88i moltes coses per contar per quiho vulgui sentir.
L'amo en Rafel l'any 22 vacomençar a fer feina a sa fàbricade sabates que hi havia aPor re res , on hi va estartreballant 5 anys Ja que vaquebrar i Ia va comprar unllucmajorer. Després va seguirfent de foraviler, fins que un diava tenir l'oportunitat de tenir elseu propi negoci.
-Quin va ser el motiu per elque vareu obrir el bar?
-C'an Beltran era del meucunyat Rafel, i quan se'n va anara Ciutat a fer feina a telègrafs,era l'any 32, jo hem vaig casar ivaig obrir es cafè perque novolia ser foraviler i t anma te i xvaig continuar sent-ho i encaraara ho som.
-A més d'estar al cafè servintcopes també vos dedicàveu a ferrefrescs per a comunions,bodes,...?
-Si, eran refrescs de 60 ò 80persones, no arribaven a cent.
-Què donàveu a un refresc?-Donàvem xocolata, dues
ensaïmades, una grapada deconfits, un puro, un o doscigarrets ¡ una botella de licorque valia set o vuit pessetes .Saps que valia de poc!, tres
ensaïmades valien un valló.-I què valia més o menys?-Pocs doblers, devers 200
pts. Es primer que ferem va seres d'en Francesc Sastre,apotecari vell, i em pens que noarribava a 200 pts. i va ser un
i després un puro que en valia 10cts.
-A més de licors no donàveutaronjada o refrescs?
-Lo que veniem era gaseosaque tenia un tap de suro i Iaposàvem en fresc dins es pou
Aquí l'amo en Rafel ens mostra Ia cafetera que empleaven en aquell temps,anomanada cafetera russa, mentre ens conta que ell va ser esprimer de Porreresque Ia canvià per una d'elèctrica també va ser un delsprimers que es comprà unràdio i ima televisió.
refresc a tota.-En es cafè que era el que sa
bevia més?-Benedetto, que era un licor
dolç que feien els f r a r e sbenedictins, també canya VaIIs, idesprés herbes dolçes, palo,anís, etc...
-Aquests licors què e I scompràveu a barrals?
-No, venien embotellats.-Quin preu tenia més o menys
una copa?-Un cafè valia 10 cèntims, i
donàvem una copa que en valia 5,
perque no hi havia geleres. I Jovaig ser es primer de Porreresque dugué es frigos, de sa casafrigos, que hi havia un directoramericà, ja que a Mallorca no hihavia fàbrica, els duen deBarcelona dins unes caixesgrosses i encara tenc es braçespenyat d'anar-les a cercar as'estació perque un dia en esmolí d'en Jordi vaig trabucar ensa somera.
-I què valia un frigo?
-12-
*,.^- ... . . . - . . . -. . v - -' • ' Atom _H*
CAFÉ Y LICORES ,T? J«3 •
Rafael Rosselló [iCalle Florida —PORRERAS (Mallorca)OO
Porreras /? de ¿¿¿**j O d^fi
¿*j<Ü
1g£>it8¥<Z>. fa^n /^^^ ¿-¿s DEBE:
Ftch, C O N C E P T O S
f*//f¿¿T*, &l<K^U^
•» ^ /f^ fl*6n^c**'^ jf*nv*+*J
2 ¿tAj at.¿<t¿*,
^ fl-At*<*tAsiz íí í V7
iC C^ « < f^ttfr,'/f^
4 /tr ícKwíí'A.,
¿¿c t~y«u*-n « a/V ,
i¿x*Ví,/¿t/*
j ,a-j+*~t¿*,•X¿~~ttÍJ¿!
Peseta 7
t7¿
4 f/?/g
Cía.
'¿0
*/
'/.T
V«,
2 4<S
^*JJ.
É
/
S /
<*Vi?>/1id
r« /b/i
Factura de l'any 32 d'im refresc de bodade 95persones
-Un frigo valia 30 cèntims in'hi havia una bona tallada endues neules.
-Però abans de tot alxò no elfeieu voltros al gelat?
-Si, amb sa bomba el vaig fermolt d'anys. També f e i e m"mantecados" i "leche meren-
gada" i els "Hermanos" de SantFeNp ens ensenyaren a fer"Biscuit glacé" i l'haviem de fera Ia mala perque haviem derodar.
-EIs vostres clients quina edattenien?
-Sa majoria era gent d'edat,però venia molta gent dequalsevol edat.
-I els joves no feiendesastres?
-No en feien, eren joves itenien juguera i ganes de fercoses.
-Ses al.lotes venien al cafè?-No, venien a prendre un gelat
a Ia sala de dalt. En aquesta salafa 60 ò 70 feien els balls decarnaval.
-Sa gent jugava a cartes?-Si, d'amagat, moltes vegades
jugàvem tota sa nit, però a jo noem va passar res mai.
-Què vos agradava més, fer deforaviler o estar en el cafè?
TALLERES SERRASERVICIO OFICIAL
C/Sala, 57 TeI. 647073 - 07260 Porreres
:ÀFï :U&*
^e^afael MattesterJ. A. PRIMO DE RrVERA, 10 .
PORRERAS (Mallorca)¿-£de *fylofUJiuJ^dc Ii
D—6L¿Wo $<Mc^laU^WjwJ.- -. o fC 0 N C EP T 0 S
ã/ ç n,l- Tu Z~..f<3l j5 UJaa^-..jftn&iCajUlL O.-.3
. •: ¿ -'••• —OwUQ iJJ.._
' • < ¿ ^j CortOAi>A_ ".%^..
:.•.¿Snalefilar, uAauLuA1- IS- (ïM^A.dà .,.j.•v ,>y^-^*.fi4toic.io2Je^ :-. ..3û.
fTT^^W iteZoi3 A...AaJb*iSiuutAOviû Tf, \ a
-. f^J.-t,W* C< a .»::, z i Lc
73.y
-¿9. 3
. t 3S
J.ÌÏJ
Aquesta és una factura d'uiia boda de140persones (Any 56)
-De tot, en sa nit de taberner ide dia foraviler.
-O no tancaveu mai es cafè?-Obriem abans de sortir es sol
i els vespres tancavem a les 12h., però a vegades jugàvem totasa nit.
-Però no tancaveu cap dia?-No, ni noltros ni ningú.-Tampoc no tenieu vacances?-Tampoc; un any ho varem
provar, però no va anar bé.-Durant es moviment havieu
de tancar més prest?-Si, hi possavem papers als
vidres perque no vessin s aclaror. En aquest temps teniatots els comunistes i feixistes enel cafè i jo tenia orelles ¡ no hisentia, tenia vista i no hi veia.Venia sa Guàrdia Civil perque jaera hora de tancar i jo havia detreura sa gent. I de vegadesvenien a fer un reconeixamentper veura si tenia tabacd'estrepel.lo, però jo ja estavaavisat ¡ no trobàvem res mai.
-Finalment, sa gent vospagava sempre o quedava adeura qualque pic?
-Si, sempre pagaven, i avegades qualcú quedava a deura iencara n'hi ha que hem deven,però ja esian perdonats.
Apol.lònia Cerda.
-13-
Treu cap treu magaNo et pensis que
signé molt bona de fersa meva feina, sobretotsegons per quins cap decantons. S'altre diavoltava manades fetesal cantó de ca naColava: C /Almoina-CaIl i vaig fotretrevelada, és que ja hosabia, aquest cap decantó està en l'aire i ésel de menys fotresopegada, que en vaigllevar un ungle.
I ara que parlam decantons, una amigameva anava a missaquan voltava al cantódel C/Cerdà-Sant Roc, o
sigui a l'escafada de Iacasa que se fa nova,com que hi ha u n spedrots que surten...què és bo de fer pegaruna sotela?, quasi pegàde morros.
No, i na te pensis quesufrir aquella olor quesenten a moltes clava-gueres que na hi ha quien passi per devora, jono sé si se culpa és queestan mal fetes o que Iagent no mira prim ambel tirar coses a 1 acalvaguera.
Crec que noltros mospassam es poble per sagarrova i no aclarim
una punyeta, perque detot el que hemmurmurat a ses duesdarreres xaferderades,no hem adelantat unapunyetera passa.
No te estranyi topar-te no ja amb unabicicleta en direccióprohibida, és que inclúsja hi van amb cotxe. Nosé quants n'he topatsaquesta setmana des deel C/Almoina fins aPlaça per el C/PouFlorit.
Saps què me fapassar també unapenada? Aquests quehan d'anar o han de
venir de Palma ambl'esclusiva Caldentey,ja que més de duesvegades els passetgershan d'anar drets perdur excés de pessetgers.
Es bó que hagin tapatels clots dels caminsprincipals però seriatambé molt convenienttenguent en compte Iagentada que hi passa,asfaltar el camí de SonGardana. "EIl que hovesin, va dir es cego".
Ses Xafarderes
1 11
1 1 1¡111
-' 1 1
ßLA , BLABLA - • -
i
<s^
fll.ftO%
-14-
Un bolígraf gruixut i caparrutAhir, 5 de febre, el dia del meu
aniversari van regalar-me un bolígrafmolt gruixut de color verd. Desprésde Ia festa que vaig celebrar em posàa fer els deures: uns quants exercicisde matemàtiques, Ia lliçó de ciències,Ia traducció d'anglès ostres! Laredacció de català! Se m'haviaoblidat! Vaig començar a cercar untema, però tenia el cap en blanc.Vaig començar a mirar-me el bolígrafpensat amb tema. I Ia històriacomençar així:
Estava amb els ulls clavats alquadern i em disposava a escriureamb aquell bolígraf tan gruixut Iaredacció de català. Però no em vaescriure. No sabia que fer perquènomés tenia aquell viatger a Ia lndiaon un mag m'havia donat unbeuratge per disminuir l'altura. Vaigbeure'n un poc i, ja em veis, menudacom una formiga i a les portes deIbolígraf. Vaig entrar-hi i allò estavaple de tubs de tinta de color blau,tuberies, i molt obrers que ajudavena Ia baixada de tinta cap a l'ofici delbolígraf. Allí em vaig donar comptede que estava ple d'obrers queestiraven amb una corda com un tapsilvat al forat de sortida de Ia tinta. Emvaig acostar i vaig preguntar-li a unanen que hi havia per afer: Quèpassa? Em va contestar: és que el
bolígraf està refredat i no potescriure. Però crec que ademés faun poc es gandul per peresa. Esmort caparrut.
Em va dir que el tap era impossiblede treure sense ajuda demedicaments o productes aposta. Jovaig dir que podia dur una aspirina iun ¡nhalador de l'extintor. Vaig sortira fora, em vaig banyar amb un antidotper tornar créixer i vaig partir cap acasa. VaIg dir-lls a ma mare si podriadonar-me els medicaments peraconseguir que el bolígraf poguésescriure altra vegada.
Vaig tornar a disminuir-me i ambl'ajuda d'alguns obrers i junts vamdesmontar el bolígraf perquè no
La festa de Sant AntoniUn dia els nins de l'Escola Nova
anarem a Monti-sión a fer Ia festa deSant Antoni, els mestres a tranques i abarranques varen pujar amb els al-lotscap a Montl-sion, ja que els més petitsde l'escola anaven amb les seves maresamb cotxe. EIs mestres feren un fogueróperque tots els nins anàsin a torrar Ioque volguesln. Després varen sortir elDimoni i Sant Antoni, algúns nlnstocaven ximbombes. A les 3'30h.,partirem cap a Porreres ben contents Iben cansats de córrer per Monti-Sión.
Dissapte, dia 20 de Gener, a les 19h.,dimonis, Sant Antoni, les autoritats del'Ajuntament I Ia Banda de Música,pertlren cap a tots els fogarons aencendrels i a fer Ia festa, un altre anyde foc, fum calíu, vi i música, feren fer unpoble alegre i ballador i Io que no faltava,
bén caléntSj.Diumenge, dla 21 de Gener, a les
3'30h. de l'horabaixa es feren lestradicionals beneídes d'animals, ja queSant Antoni és el patró dels animals.Nins I nines, homes i dones de tota edatduien cans, coloms, cavalls,lloros, etc.etc. per beneir-los davant Ia Rectoria,després de dues voltes que donaren perIa Placa. L'Escola Nova va fer unacarrossa que es titulava, "l'Arca de Noé",a dalt de Ia carrossa havia ninets Ininetes amb ovelles, canaris etc., quantacabaven de beneir els animals dosballadors dels Aires de Monti-Sion (grupde ball de bot de Porreres), donaven unpanet de Sant Antoni a tots els quihavien anat a beneir.
Joan Ramón Xamena Vidal.
podíem fer passar Ia pastilla perl'orifici del bolígraf. Vam posar elmedicament dins Ia tinta, vam tornarmontar el bolígraf i Ii vam fer xuclarper l'inhalador. Em vaig endinsar altravegada dins i vaig demanar-li a veuresi era "cuento" o no. Em va dir que síi jo vaig partir cap a defora vaigaugmentar de tamany i vaig acabar Iahistòria així; posant un títol, el qualno havia pensat: "El bolígraf gruixut icaparrut"
Ma Agnès Melià Barceló
CarnavalLa paraula carnaval prosedeix de
ltalia que vol dir ("qultar Ia carne"), és unperiode de tres dies que precedirà eldimecres de coure, és una festa popularque es celebra en tals dies i queconsisteix en màscaras, comparses,iballs, el Carnaval slgniflca t radi -cionalment un període que es suspenentemporalment les regles de vlda normal,és així com "el mundo al reves".
Les festes de Carnaval estanrelacionades amb el cicle de lesestacións.Celebra Ia Primavera, elreneixament de Ia llum i el fí del Hivern,els dlsfressos, màscares s ó ncomponents esencials així com el parelxde un "monigote"pels carrers, degut a Ianova ejecusió, anegat ahorcar o cremat,aquest "monlgote" sol esser d'una figurahumana nombrada Carnaval, realitzat enrobes velles omplldes de palle, en el quese col-loquen bombetes I altres focsartificials.
En ltalla, el Carnaval a despertatsempre un gran ¡nterés, el de
Venècia va esser el més importantfins al segle XIX, les festes contavenamb focs artificials, desfils, combatssimbòlics...
Goethe va escriure el Carnaval Romà,molt cèlebre en Ia època romàntica, ambels seus variats dlsfressos d'ebogat,"mendigo", dona de poble... També elscarnavals de Florència, lvrea, Verona ITurln.
El Carnaval també es present aAlamanya que tengué força durants'Edat Mitjana. A France a mol tesregions. A Espanya que prohlblguerenses màscarfco I s'introdulren les costumsfranceses
Bartomeu Ribas Garí
-15-
Mai havia vistUn dia 16 d'Abril, va
nèixer un al.lot, va esserbatetjat 15diesdespres iconfirmat quan teniatrenta dies; els seuspares el varen educar elmillor que varen saber.AIs nou anys va fer Iaprimera comunió is'integra plenament dinsIa vida de l'Esglèsia. Aclasse era molt disciplinati duia molt bones notes;era el primer de Ia classefins i tot va cursar els"estudis supe r i o r s " .Quan va acabar el serveimilitar va trobar una bonadona, de bona familia imolt respectable. Lamare d'ella no podia tenirmés fills d'ença que Ia vatenir a ella el seu pare erapropietari d'un g ranbanc, i ella Ia única fillaque tenien. EII abans deconeixer-la es va posar aferfeina al bancdel pared'ella, varen festejar 5
anys i als dos ell vademenar entrada. Lesseves r e I a c i o n sprematrimonials no varenpassar mai d'una besadaa Ia galta, quan no elsveien i estaven totsols.Se varen casar perl'Esglèsia, ella totavestida de blanc amb ungran rossegall i amb duesdames d'honor; ell vapassar a esser el segoncap del banc. AIs dosanys de cassats varentenir un fill mascle, era elprimogènit, també elvaren batiar i confirmarabans del mes. Tambéera un al.lot moltdisciplinat i molt bonestudiant, els seus paresestaven molt orgullosos;5 anys després de Iavenguda al món d'aquellal.lot va nèixer una ninade Ia qual l'al.lot mai vaestar gelós, va assumirque tenia una germaneta
i que l'havia d'estimarmolt.
AIs nou anys va fer Iaprimera comunió idesprés d'això el seupare el cridar al seudespatx i el va fer seure iIi digué:
"FiII meu ves ambesment, no trevelis maiper Ia vida. Pero n oferho, mira sempre onposes els teus peus, iaixí mai trevelaràs. Quanpugis una escala mirasempre els teus peus,mira, els e s c a l o n s ,perque sino els mirespodràs trevelar i sitreveles, r e d o l e r à sl'escala i et faràs mal.Quan vagis pel carrer,mira sempre als teuspeus, mira com faràs Iapasa següent, perque sino ho fas, podràs toparen qualsevol ob jec tepetit, com son el pinyold'una oliva, una pell deplàten... i patinaràs i etferàs mal. FiII meu quanpassetgis per foravila mira
sempre els teus peus,mira Ia terra quetrepitjaràs, perque sinó,podràs trevelar amb unabranca, un clot, unapedra... i cauràs i et faràsmal.
Escolta fill, creu Ia veudel teu pare, perque elteu pare sap el que és boi el que és dolent, si hocreus mai cauràs a terra".
El seu fill Ii contestàque així ho feria, quesempre creuria el que elseu pare Ii havia dit...
Així ho va fer, el seu fillcregué, es va convertiren un home, aque l lhome es va fer vell i quanva mori, ell mai havia vistel somriure de lespersones, ni I alluminositat d'uns ulls, niel vol majestuós d'unocell, ni Ia claror de Ialluna plena, ni Iainmensitat d'un ceI pled'estels; ell mai haviavist...
DNI. 43049600.
DEMOLICIONESMJAS
•MOS- CISTEKMS
Cooperativa^ 5-7 y Bestardj 8TeI; 64-78-69 07260-PORRERES
-16-
Es Lloro- Ja vénen! Ja vénenü - va cridar amb força el
Sen Guillem, veient apropar-se el cotxe queportava a Ia família dels senyors.
- Maria està tot apunt? T'has assegurat queestà tot en ordre? - demanà l'amo en Toni a samadona.
Reialment aquells díes havíen estat unvertader debasseig. Tothom anava de banda abanda preparant, col.locant i adesant a fí queamb l'arribada dels senyors no arribassintambé les queixes. Sa madona anava diguent: -CaI fer això. No... i hem de pensar a netetjar sacambra de dalt. Miquelet fés això...-.
I si aquest era el caire dolent que duien elsmesos del començament d'estiu, quan els díescomencen a estirar-se tant com el temps que fa,el caire bó i agradós per a mí era l'arribada de'nJaumet, es fill petit dels senyors.
Erem de Ia mateixa edat y ens aveníem.M'encantava estar amb ell, Ia diversió erasegura i per paga durant Ia resta d'any no podiadivertir-me massa degut a Ia feinada que tenia.
Devíen esser les onze i en aquell matíassoleiat l'auto nou del senyor duia amb ell ideixava a darrera una agran polseguera. Fentuna maniobra per ventura massa llarga, elcotxe va anar a aturar-se dins sa clastra, mésaprop de les porxades que del portal de Ia casa,amb Ia mala sort que davallant dona BeI elprimer peu que aquesta va posar en terra anà acaure justament damunt una cagarada frescade cà. La criada, que ja havia davallat, Ii reparàcosa rara i Ii demanà:
- Senyora... i què du pels peus? I què hatrapitjat?-
I dona BeI que no se'n havia donat comptedegut a que intentava conservar Ia posturacorrecta, adequada i ferma que cal procurarsempre i en tot lloc sobretot en dones de tan altacondició com ella: coll estirat, cara i cos recte,vista arrogant i de reüll... esclafí en crisisveient que Ia gran davallada triomfal que haviarealitzat havia estat ridiculitzada per una cosatan inoportuna.
- Recotre! I què és açò que duc? - exclamà enactitud de fer en beneit davant Ia feta.
- Tenc por que no sia una merda BeI... - Iirespongué el senyor que no podia aturar-se deriure.
^Jo, mai havia vist riure amb tant de gust an'es senyor que s'aguantava sa panxa comaquell qui no pot pus.
-1 tú betzol que encara te'n has de fotreï Mirasi ho és gran sa clastra!!! ah no! Assus-suaquís'ha hagut d'aturar! Vint passes passar esportal! Bon refotre!!!
- Ma mare... per favor... Llevau-vos això.Beeeegquinoi!!
I no podieu haver fermat els cans? - protestà"Na Flobis", nom que jo Ii havia posat perquèera Io més pomot i figa-flor que hi havia en elmón. Era una filla dels senyors els quals teníentres al.lotes: una, N'Aina M-, que era casadaper Ciutat amb un arquitecte, Na M§ Angels,aquesta, més pura que un lliri i que segonssentis contar per ses cases estava en tràmits defestejar, i, finalment, en Jaumet.
- Es que es pastor... vostè sap... que passa persa clastra... els animals... vostè sap... que estàntancats a darrera... i no queda més remei quepassar per aquí...- s'excusà sa madona moltempegueïda i vermella de galtes, mentres sepegava tirada a n'es davantal intentant anar afregar-ho. Es ben segur que el pastor rebria unaforta renyada aquell vespre.
La cridòria durà una bona estona fins que adona BeI Ii espassàren les ganes de seguir fcntespants. Jo vaig sortir a camí a en Jaumet queduia dins es cotxe una gàbia gran amb unaucell molt vistós i ple de colors.
- Uei Jaume! I què és açò que duis?- Ii vaigdemanar intrigat.
- Es què?... es lloro?- Es un llorooo? - vaig repetir.- Síííí... el me dugué el tio de l'Havana!!! No, i
Xerra!!!- Eiiii, xerra? I què dius?- Ja ho veuràs...- Jaume!!! Què fas? vens o no vens? - cridà
dona BeI interrompent Ia nostra conversa- Auvamos!.
- Ara venc mamà!A mí m'estranyava molt el comportament
d'en Jaume amb sa mare i sobretot semprequan sentia que en Jaume s'adreçava a elladiguent-li "mamà" enlloc de "mumare".
Dit això se'n entraren dins ses cases seguitsdels amos i un missauge. Dies bons mosesperaven.
Margalida Picorncll i Vaquer
-17-
Curiositats del món de les abelles- i -
A Espanya hi haaproximadament 1.200.000caeres d'abelles queprodueixen de 12 a 16 miltones de mel (segonsvengui el temps c l i -matològic). Això suposa unrendiment mig per caera iany duns 10 kilos.
Espanya és sa primerapotència mundial en Iaproducció de pol.len, ambun total aproximat de miltones a l'any. El 80 %d'aquesta quantitat ésexportada. Sa major partva cap a AlemanyaFederal.
Rússia, malgrat el seu fredi Ia seva avarroasis, és Iaprimera productora mun-dial de mel amb un total
per Bartomeu Barceló Roig
aproximat de 200.000 tonesa l'any. Aquesta quantitatsuposa el 20 % de tota saproducció mundial. Lasegueixen de prop Xina iEstats Units.
Grècia és Ia nació de majordensidad apícola del Món.Li corresponen 12 caeresper quilòmetre quadrat,quan a Espanya Iicorresponen 2'5 caeres.
El Japó és Ia nació que mésmel consumeix en pro-ductes industrials: pro-ductes cosmètics i far-macèutics, torrons, pasti-ssos...
Mèxic és el pais que mésmel exporta. Tots els anysexporta un mínim de 25
mil tones de ses 35 mil queprodueix.
EIs alamanys de 1 aRepública Federal són elsmés golosos de mel de tot elmón. Consumeixen unpromig de 1.500 grams perany i persona. Es també saprimera importadora demel amb un totalaproximat de 80 mil tones
a l'any.
A. Einstein donà al'humanitat sols quatreanys de supervivència,desde el moment en quedesaperesquessen sesabelles. Degut a que més de20.000 espècies vegetalsdependeixen de l'abella perIa seva reproducció.
RENAULT
GABRIELTOMASVIDAL
AGENClAOFlClALC/Duzay, s/nTel.647171Porreres (Mallorca)
-1!
Records amb delit
Abans d'acabar d edesfer Ia carrossa d'enRamón Llull, ja parlavende, i ara que farem o quèhem de fer, es tractava deno queixar-se de si aPorreres no se fa res o sedeixa de fer, l'important ésque te deixin fer.
Noltros ho tenim clar,l'important era fer qualquecosa i aixó era el queintentàvem.
La primera dif icultatque toparem fou el canvide gent, haviem de fer Iacarrossa i ja pensàvem hiara què?.Amb Ia dificultatde Ia mili un era a Madiid,dos a Africa, el canvi depersonal és bò per quant tefa relacionar amb mésgent, te sa dificultat però deque has de canviar segonsquines formes o maneresper estabilitzar es Grup.
Amb tot això pel mesd'abril de 1981, posaremamb cscena s'obra d'en
Pera Capellà "Sa Pesta".Aficam-nos a d i n s
aquesta obra, tant diferentdel que estàvem avasats aveura, res de c o n s -tumbrisme ni d'esperitcasolà, regionalista, nitemes del camp, he deconfessar que no enteniares del que se feia.
Es fons obtingut emb savenda d'entrades i rifa,passaren a benefici de Iarestauració de l'orgue del'Esglèsia Parroquial,ja quees grup a part de fer feinaper el seu manteniment,tamé ho fa per l'Art i IaCultura de Porreres.
"Sa Pesta", comèdiasatírica amb tres actes, clprimer dividit amb dosquadres, sorprengué unpoc als espectadors, acausa del subrealisme del'obra sortim un poc comhe dit del que estàvemavesats a veura.
Es tema és que dos
científics descobreixen unarma secreta per matar.S'historia es desfà de talmanera que els dos savissón detinguts i posats enmans dels polítics del pais,aquí és quan comença sacrítica als governants.
Per mor de Ia poca edatque teniem no acabaremd'entendre massa bé totl'intringulis de l'obra peròseguiem fent amistat, fentpoble a pesar de lescrítiques i impertinènciesde qualcú, a més Ia gent variure bastant, supós perque l'obra tenia momentsde ridiculització i de befa atal o cual personatge i aixòsempre cau bé alsespectadors.
L'obra al final acabatràgicament i d'això voliafer xm comentari o més queun comentari, donar sesgràcies a una persona, ifitsau-vos que d'un principimai no he anomenat ningú
perque a un grup no hi had'haver mai estrelles, si bétots són o han d'esserpesses deljoc, emperó arano se resistir sa tentaciód'enomenar a SebastiàMora Esterelles "Serena".
EIl havia de sortir alpaper de Ia mort, Ia malasort feu que se rompés unpeu i no pogueres fer Iarepresentació no obstant sivengueres a clavar tatxesper montar i a desclavarper desmontar, gràcies ennom de tots.
L'obra va esser unaesperiència més pel grupdejoves que actuaven, unaesperiència completamentdiferent a sa sentida per"Sa Padrina", també ens vaagradar, el grup continua.
Després Ia pregunta desempre, i ara què farem?...
Al pròxim numero de"Foganya" vos ho contaré.
Una del grup.
-19-
De tot un poc...PEUS DE PORC
1 tassó de Xerès1 ceba2alls2 tomàtígues1 ful/a de llorerMoraduix, julivert, 1 clavell í prebebord dolcEs pica Ia ceba i es sofregeix dins una cacerola de
fang, a continuació els alls i les tomàtigues trosse-jades.
Es bullen els peus amb el llorer, i cuits, es posendins Ia greixonera, es posa brou dels mateixos perquebullin una mitja hora, afagint el moraduix, julivert iclavell. Quan estan en el seu punt, el prebebord i elxerès, Ii hem de donar uns quants bulls, anant alerta deque no es cremi
GREIXONERA DE BESCUITPosar els mateixos ingredients que pel brossat, sols
que en lloc d'aquest, hem de posar bescuit ben esmicat.
PASTIS DE CARN I COL250 grs. de carn capolada, (mesclada)150 grs. de col50 grs. de farina.125 cm/cubics de llet.3 ous.1 ceba.SaI, pebrebo i moraduix.Es talle se ceba, es sofregeix amb poc oli, si afegeix
sa carn, sa col ben picada. Quan es cuit, s'efegeix safarina fusa amb llet i espicis. Es lleva des foc i s'hiposan els ous ben batuts.
Es posa en una flanera untada i s'enforna.Sa col es pot sustituir per una altre verdura.
COCA DOLÇA DE TALLADES3 vermeis d'ou.6 ous (blanc pujat)250 grs. de sucre.250 grs. de seim.1/2 kg. de patates.40 grs. de llevadura.Farina.Es fon es seim i es mesclen els ous i Ia sucre,
patates i llevadura, blanc d'ou i sa farina que es begui.
ACUDITS FETSUn pare estava molest perque el seu fill, que Ja tenia
5 anys, no acabava de badar els ulls.Un dia sense dir res a Ia seva dona el va dur a un
metge conegut seu.EI pare Ii va dir,mira Toni, el meufill Ja te 5 anys i no bade els ulls".EI metge va mirar
m.TOjfc
el fill i Ii va contesta,"amic meu hauràs d'esser tu quibadi els ulls, aquest fill teu es xino"
* * * * * * *
Un fet- Un home va anar a casa d'un amic seu i comsempre va entrar per Ia portassa, però va trobar a Iamula enmig, Ja que el seu amic Ii posave menjar a Iapaissa i l'haviatreta a defora.
Qué puc passar?- va dir el primer-, i l'altre Ii diguéque sf, però es va returar quan va veure Ia mula.
Peró, és segura Ia mula¿- va insistir aquest-, sí queés segura, passe, respongué l'altre. I quan passava, Iamula Ii arrià potada que quasi el mata, i aquest Ii diu."im'has dit qué era segura7",i l'altre Ii respond, "i quèha fallad?.
Un altre, una nineta de set o vuit anys duia Ia trutgeper un camí fermada per una cama i hem un bon bestó,ara si ara no, Ii donava qualque garrotada. Però satrutgetenia més forca que ella i quan veia un cementero qualque cosa que Ii agradava, Ia trutge, hi anava. Lanina, llengua llarga, Ii deia, "venga mala puta vinaaqui, mal te peguàs un llamp al cul", i com aquestes,una quade dos per tres.Camina que camina, flastumiaderrere flastumia, va trobar un capellà, aquest Ie varsentir i Ii va dir, "nineta, i a on dus aquesta trutge tangrossa¿" EIIa Ii va contestar,que Ie duia al verro. Elcapellà veient el desastre Ii va dir a veura si Ia feinano Ia podia fer son pare. "No senyor capellà, mon pareno ho pot fer aixó, aixó ho haurà de fer el verro de SonNebot"
DNI 43049600
-20-
Un consell PràcticPer netetjar plata i alpaca hem d'agafar un poc depasta de dents que no siguí "gel", l'hem de fregar,aclarir amb aigua i eixugaria amb un drap de cotó.AcuditFina disciplina
Napoleó va dir una vegada a un dels seus oficials,"Beuen masse"."Si, es veritat Majestat, però becsempre a Ia vostra salut".
Pensament.On és Ia llar?La llar es, on el cor riu sense timidesa i les
llàgrimes s'eixuguen per sí mateixes.
EndevinallaNo te rels, soca ni branca i ple de fulles està, i es
que heu d'endevinar sence gens de cavilar, entenimentno Ii manca.
de dins el caixó.
Anem a Escola!!!
En general, al'hora de parlar isobretot d'escriureen català, molts ustrobaju amb el fetque, per circums-tàncies que ja sa-bem, coneixeu mi-llor Ia gramàticacastellana que Ianostra i, per tant,us guiau per ella al'hora d 'escriureuna lletra o unaaltra, quan hi hadubtes. Un d'a-quests casos el tro-bam quan pensamsi hem d'escriure"b" o "V". Moltesvegades coincidei-xen castellà i ca-talà, però hi ha ungran nombre d ediscrepàncies, queno responen a capnorma ortogràfica ia les que cal posaresment:
-b en castellà, ven català: "abeto"avet, "abortar" a-vortar, "alcoba" al-cova, "cascabe l"cascavel, "Córdo-
ba" Còrdova, "es-belto" esvelt, "tré-bol" trèvol, "taber-na" taverna... ialtres més conegu-des per tots.
-v en castellà, ben català: "varónbaró, " v e r v e n a "berbena, "viga" bi-ga, "volcar" bolcar,"Vasco" basc, "Viz-caya" Biscaia, "cal-
vo" calb, "mòvil"mòbil, "Alava" Ala-ba...
Això mateix pa-ssa amb altres lle-tres, però ja serantema per a unaaltra lliçó. Espe-ram que us siguiútil i recordau quesi teniu dubtes heude consultar unagramàtica o un
diccionari; encaramillor, si realmenttrobau que no ensabeu suficient, feisun curs de català.L'Ajuntament dePorreres n'ha orga-nitzat un i hi vanprop de vint porre-rencs. Anem i en-devant!.
El Professor
-21-
ff I f
El passat 24 dedesembre sortia a lesdeu i mitja del vesprede l'església, venia deMatines. La gent co-mentava com haviaestat Ia celebració, lescosas bones que havientingut i les mancances.Em va cridar l'atencióuna cosa, uns quants esvaren acostar als quiamb il-lusió havienpreparat aquell acte,per dir-los uns de lsdefectes més grossosque havien vist, peró noper desitjar-los lesbones festes. Això emva fer pensar molt.Estam molt acostumatsa que ens ho donin totfet en totes les coses iquan qualcú els far,només sabem dir-li els
'ull Crític1
defectes. Es enveja elque tcnim?, o senzilla-ment, Ia crítica, avegades destructiva, esIa nostra ocupació? .Per què quan hi ha unafesta no ens a r r o -mangam i hi p a r t i -cipam o ajudam aixícom ens és pos-sible?.Aquestes qües-tions queden a l'aireper què són els qui solscritiquen i no es movenels qui les haurien decontestar.
En el passat númerd'aquesta revista es vainformar d'una llargallista d'activitats quevolia dur a terme clgrup. Per què no ens hiapuntam? Per què no
ajudam aquesta gentdel nostre poble ques'afanya per o r g a -nitzar coses? O és queel que fa Ia gent delpoble sempre està ma-lament i tot el que ensve de fora està be?...Icom a mostra, això, elgrup Foganya, comsabem, va representaruna obra de teatre elmaig de l'any passat,on hi havia fet moltafeina, més envant, al'estiu, va anar a altrespobles a representar-lai va tenir molt més èxitque al seu poble. Es unadada per tenir encompte Io molt que esvalora Ia feina que esfa.
Només una cosa peracabar, crec que simoltes vegades en llocde moure Ia llengua perempipar el veinat, o alqui amb "tota" bona fededica el seu temps enbenefici del p o b l e ,moguésim les mans iels peus, tots cls actesserien un poc mésmajoritaris i Ia gentque hi ha fet feina noperdria el coratge perorganitzar-ne més.
Maria JesúsXimelis.
CRISTALERIA Y CARPINTBRIAEN ALUMINIO
H W
.il
- Especialidad en persiänäs- Cualquier trabajo en dluiinio y vidrio
C/. Doncella, 52TEL: 647276-647787 07260-PORRERES
-22-
VA DE FUTBOLCLASIFICACIONS
TERCERA REGIONAL BALEVINS 2a REGIONAL B
LlucmajorUD PorreresPorreres AtCa'n PicafortVillafrancaAv. LlubíColòniaAlturaEscolarSant JoanMargar i t ens eAri anySancelles
JUVENILS 2a
BarracarOlímpicPollensaLlosetenseJuventud SBBto. R. LlullPto. PollensaAlaróConsellGesa AlctridaArtàA. LlubíMargaritenseUD PorreresSantanyíAlquería
16161716151517161617161615
REGIONAL A
17171717171717171717171717171717
11989765674222
141311131098886552231
3 25 25 42 55 35 46 63 71 85 87 73 112 11
0 31 34 20 43 43 54 53 62 74 73 91 114 114 110 140 16
31423022333029272317141012
6042445962463445363428239
272014
10211716211736252819273944
20161433282229363930374443635871
2523212019171615151311
74
2827262623212019181613118862
+7+7+5+2+5+1-4+1-1-3-3-7
-10
+10+11
+8+8+7+3+4+1+2
0-5-7-8-8
-12-14
MargaritenseMontuiriEspanyaUD PorreresLa Salle MMBarracarS 'HortaFelanitxCardessarVillafrancaAvanceAlgaidaSes SalinesColòniaCa'n PicafortPetra
BENJAMÍ GRUP B
SantanyíCamposPorto CristoCala MillorUD PorreresCardessarBarracarFelantixAvanceSes SalinesEscolarEspanyaColònia
14141414141414141414141414141414
13131011978744342211
1 01 02 20 31 44 32 43 41 91 92 90 103 92 102 111 12
77505541484433332527302721132711
53
1726202335303843386941577253
272722221928181799887643
+13+13
+8+8+3+4+4+3-3-5-6-6-7-8
-10-11
POBLES
14141514151514141514151515
1212119768753220
1 10 21 34 13 54 50 61 63 70 112 111 121 14
585550413818353837291417
7
14231913281725233946558451
2524232217161615136651
INFANTILS 2a B
CardessarSes SalinesUD PorreresFelantixEspanyaAvanceLa Salle MMColòniaSantanyíMargaritenseCa'n Picafort
1313121312121313131313
98888553211
33211323231
1224346799
11
3736405038282724191418
918182215162932445771
211918171713129653
+9+7+4+5+3-1-2-3-6-9-7
-23-
Va de BasketEl Porreres-senior j a
està acabant segona fasede lliga, i no sería resd'extrany que l'any qui vejuguin a una categoriasuperior, ja que estàn fentmolt bons resultats.
EIs equips rivals an'aquesta segona fase hanestat el Santanyi, Inca,Jogging, PIa de na Tesa iSon Rapinya.
Contra el Santanyinomés s'ha jugat un partit,dins Porreres, part i tbastant facil per els locals,encara que hem de tenir encompte que al Santanyi Iifaltaven alguns dels seusmillors elements, per Io queel partit dins ca sevapromet esser de Io mésinteresant.
Contra el Inca tambémos falta un partit per
disputar, dins Porreres,partit que els jugadorslocals esperen amb moltesganes, ja que Io ocorregutdins Inca va esser unvertader robo, l'arbit Sr.Oron va esser l'autenticprotagonista d'aquell
FotoVIDALA. O. Campins, 16 - TeI. 647320
PORRERES
FOTOS ESTUDI,REPORTATJES COLOR,
NOCES, BATEIJOS,COMUNIONS,
AMPLIACIONSI
REPRODUCCIONS
partit, se va dedicar a fcr Iavida imposible a tots elsjugadors por re rencs ,pitava falta darrera falta,deixant que els jugadorsd'Inca actuasin ambauténtica violencia, senseaturar en cap moment elseujoc brut. Per això dinsPorreres s'espera ambmoltes ganes aquest partit iguanyar als d'Inca, a noser que el Sr. Oron tomi afer acte de presencia.
El partit contra elJogging dins Porrerestampoc va estar ausent deprotestes contra Ia parellaarbitral, que tambéajudaren als visitants aguanyar, ajuda que en capmoment havien d emenester, ja que soninfinitament superiors atota Ia resta d'eqtrips de Iacategoria.
Contra el PIa de na Tesatambéja s^anjugat els dospartits, partits dominats deprincipi a fi per el Porreres,aquest equip els altres anysmos donava molts deproblemes, però enguanyno es ni una sombra de Ioque era.
I el darrer rival ha estatel Son Rapinya, que tambéha caigut les dues vegadesque hem jugat contra ells.El primer partit de Ia faseel jugarem dins ca seva,
partit que va esser guanyatals tres darrers minuts, vaesser un partit molt dur,però dins Porreres j avingueren amb sa lliçó benapresa i varen caura ambmolta facilitat, inclúsarribaren a fer el ridicul,coincidint una segona partdesastrosa per part sevaamb una de s u p e r -inspirada per part delPorreres.
En resum, els nostresSèniors estàn fent unabona lliga, a destacar saseva defensa, sobre totquand fan zona 2-3alternant amb 2-1-2.
Punts a millorar: l'ataccontra defensa a l'home idefensa individual.
L'altre equip de basket,els Cadetes, no estàn fentuna bona temporada, peròenguany tenen perdó, jaque es sa seva primeratemporada d'existencia, is'han de anar acostumanta moltes coses que per Iamajoria d'ells son noves.Segur que l'any qui ve,amb l'experiencia queadquiriran enguany, faranun bon paper a Iacompetició.
Pau.
-24-
VoleivolA Ia nostra vüa encara
que molta gent no ensàpigue res, hi ha formatun equip de vo le ivo lfemeni.
Fa dos anys q u ecomençaren a jugaradaptant el nom de C.F.J.Sant Roc P o r r e r e s .D'aquella feta i de lesjugadores que de llavorsença jugaven, només enqueden quatre. C a Iesmentar el soporteconòmic i tècnic que vafer l'Estany de c'an Poo,subvencinant- l is e 1vestuari. A n'aquells tempsles entrenava na "Luci" dec'an Poo, avui en dia lesentrena na MargaridaGrimalt Luna, discipula dena "Luci", i jugadora.
A continuació elspresentarem a les juga-dores:
Cati Morlà-Cati Grimalt-Elena Grimalt-Xisca LIi-teres-Margarida GrimaltLuna-Margarida GrimaltVeny-Catarina Garcia(capitana)-Jolanda Bar-celó-Marta Nicolau-MariaMorlà-Maria Lluisa Mora-Joana Maria Julià-CatiBarceló-Jolanda Balbas.
A Ia mica de conversacióque tenguerem amb elles,ens varem demanar quefessem una mica de cridaper poder trobar unentrenador/a amb unsconeixements del joc perensenyar-les coses que nosaben. Ens comunicarenque tengueren infinitat deproblemes per podertrobar un lloc d'entre-nament, manco mal quejael tenen.
Econòmicament, esmantenen elles mateixes,
amb els seus doblers iajudats amb qualque rifa.Encara ara es l^ora de quequalque entitat porrerencasentir el mateix que sentenelles per seu poble,representant-lo per l'illaamb els seus p r o p i smitjans; ningú les ajuda,tothom en fuig, i, han depegar unes 30.000 pts. a IaFederació de Voleibold'arbitratges.
r>i,mfL
EIs equips en qui juguensón:
CFJ Sant Roc PorreresCVPahnaCJPetraCV BunyolaADRafalVellCP MuroA les entitats: Ajudau-les;
al poble: animau-les; al'equip: enhorabona.
A. Oneto.
III Cursa popular"Escola Nova"
Organitzada per I"APA del C.P. Escola Nova dePorreres I amb el patrocini del Consell Insular deMallorca i de l'Ajuntament de Porreres, el passatdiumenge dia 14 de Gener va tenir lloc Ia III CursaPopular "Escola Nova" de Porreres.
Amb un temps espléndit, quasi 300 foren els atletesparticipants a Ia dita cursa que va comptar amb Iacol.laboració tècnica del Club Fidípides ¡ al Col.legid'arbits a més de Ia col-laboració econòmica dediverses entitas.
A més de Ia clasificació General, els atletesporrerencs tenien opció a Ia classificació per Ia FinalTerritorial de Cros Escolar.
Atletes porrerencs classificars per Ia d i t afinal:Categoria Iniciació Femení:
Soledad Guerrero C. V. Monti-siónZoila Salas C. V. Monti-sión
Categoria Benjamí Femení:Angela Guerrero C. V. Monti-sión
Categoria Aleví Femení:Carma BarcelóSilvia GuerreroJerònima GrimaltMaribel RigoM- Antònia BarcelóAnna FusterAlicia MeliàMargalida RoigDamiana MásApolonia Ms Vidal
Categoria Aleví MasculíMiguel MesquidaAntoni J. GayàBaltasar GornalsGuillem GarciasBartomeu RigoJosep Lliteras
Categoria Infantil FemeníCatalina CapellàMargalida Vidal
Categoria Càdet MasculíMiquel Mieres
C. V. Monti-siónC. V. Monti-sión
Escola NovaC. V. Monti-sión
Escola NovaC. V. MOnti-siónC. V. Monti-siónC. V. Monti-sión
Escola NovaEscola Nova
Escola NovaC. V. Monti-siónC. V. Monti-siónC. V. Monti-siónC. V. Monti-sión
Escola Nova
Escola NovaEscola Nova
Escola Nova.
-25-
Miquel Mesquida Adrover,campió de Balears
El passat dissabtedia 10 de febrer a
Sancelles va tenirlloc Ia final terri-
torial de cross Es-colar.
L'Atlete del CPEscola Nova d ePorreres que es vaclassificar en 1er.lloc en Ia seva
cursa és el Campióde Balears en IaCategoria A lev íMasculí.
Enhorabona Mi-quel i... endevant !
Noticiari LocalCurset de socorris-
me: a partir de Iasegona quincena d egener fins dia 21 defebrer, a Ia SaIaPolivalent s'ha impar-tit un curset desocorrisme organitzatpels Serveis Socials del 'Ajuntament. L 'ha
impartit Marga r idaServera. El nombre departicipants ha cstatd'una trentena, valo-rant de molt positiva Iafeina.
Un altre curset vacomençar el dia 5 dcfebrer a Ia BibliotecaMunicipal, al qual
s'impartia dues classesper setmana. La pro-fessora d'aquets cursetsés Antònia MontserratFullana. Hi ha 23places inscrites.
Ens han a r r i b a tnoticies de que Iasabateria "El Cantó" faliquidació total, així es
preveu que una tendade calçat pròximamenttanqui.
I més cursets, aquestde circulació vial. Eldelegat de Circulació iConseller de CulturaGabriel Barceló haimpartit un curset de Ia
CA'N MIQUEL££&f>&GJ.a.J-JL^at:: ejTi &u.ff&tz&
Tojnjs
C/. de l'Almoina, 22TEL: 64-74-85 07260-PORRERES
-26-
part teòrica als altim-nes de les dues escoles.
A Ia Policia Munici-pal Ii correspongué Iatasca de Ia part depràctiques; el pati del'Escola Nova s'haviahabilitat un sector ensenyals, per tal de ferIa feina amb eficàcia.Esperem que aquestcurset tengui efecte perIa bona circulació dinsel poble qu6 tots sabemque bona falta fa.
Properament es co-mençaran les obres deIa Piscina Municipal,així que q u e d a r àexcluit ja aquest temacom a propaganda perles noves E l e c c i o n s
Municipals.L'enumeració de les
cases se corretgeix,així que Ia dif icul ta tque hi havia ennúmeros i llistes, al'Administració de faestona possiblement de-saparesqui.
EIs clots que hi haviapels camins principalsdel nostre terme hanestat, de qualque cosaha de servir tenir Iaplanta d'asfalt dins Ianostra demarcació mu-nicipal.
Donat que l 'enca-rregada d'atendre elsseveis a Ia BibliotequeMunicipal per situacióde feina, ja que Ii sortí
plaça de mestre aEivissa i no pot atendredita tasca va es ta ranomenat per compliramb dita tasca, nostreamic Gregori BarcelóMárquez. Desitjam quel'èxit l'acompanyi.
La nostre col.labo-radora Caterina SaIava editar darreramentuna col.lecció de deucontes infantils il.lus-trats amb cl patrocinide Ia C ons e 11 ari ad'Educació i Esports,aquests contes estanreferits tots ells a oficismanuals.
Enhorabona per Iaidea i l'encert de Iafeina.
Sabem que té e nprojecte, na CaterinaSaIa, un treball quetracta d'un glosador dePorreres, ens agradaque grati amb aquestsentit,ja que a Porreress'ha fet poca feinad'aqueixa.
Properament 1 anostra paisana MariaBarceló i C r e s p í ,publicarà "S'EsglèsiaParroquial de Porreresnotes històriques artís-tiques". Esperam ambil.lusió aquestes lle-tres, pel que sabern,endemés d'estar bendocumentades seranil.lustrades.
Concert dels alumnes de l'Escola demúsica de Porreres
Tancat el cicle deConcerts musicals quevàren tenir lioc a Ia nostravila amb motiu de Iacommemoració de IaFesta de Santa Cecília, icom ja ve essent tra-dicional, els alumnes del'Escola de Música delPatronat de Porreres, elpassat diumenge dia 17de desembre ens entu-siasmaren amb el seuconcert.
Amb interès i moltail.lusió, tant per part delsProfessors, Antoni Periscanya-, Antoni R o i gmetall- i Joan Roig -piana-, com de tots els alumnesprepararen aquest con-cert que esperam tenguicontinuïtat i amb mésfreqüència durant l'any.
Aquestes varen esserles actuacions:
Instruments de canya.
Professor Antoni Peris- VaIs a dues veus
(duo de clarinets) deKlose
Antònia Rosselló iApoi.lònia Ma MoII
- Duo per a clarinet deJ. S. Bach
adaptació per a músicade càmara de AntoniPeris Fons
intervenen tots els
alumnes de canya- Romanza d e
HestamitzAntònia R o s s e l l ó
(clarinet) i Cristina Sorell(piano)
-27-
lnstruments de metal.Professor Antoni Roig
-9 i 10 duos de P. M.Dubois
Joan Taberner (trom-peta) i A. Roig (bom-bardino)
- 1 ¡ 2 duos de P. M.Dubois
Antoni Gàmez (trom-bó) i A. Roig (bom-bardino)
- Sexteto a quatreveus, Au ld iang-syneanònim
Joan R. X a m e n a(trompa), Felip Sànchez(trompa), Jaume Salleres(trompeta), Josep Do-mínguez ( t rompeta) ,Miquel Barceló (bombar-dino) i Gabriel Rosselló(bombardino)
- Marxa, per a dosbombardinos de Derek-Burgedis
Miquel Barceló i AntoniRoig (bombardinos)
- Aubada de E. LeloirFelip Sànchez (trom-
pa) ¡ Joan Martorel l(piano)
- Reverie de SchumanJaume Salleres (trom-
peta) i Joan Martorell(piano)
- Largo de HaendelJosep D o m i n g u e z
(trompeta) i MargalidaPicornell (piano)
- Aria, suite en R emajor de J. S. Bach
Gabriel Rosselló (bom-bardino) i Marga l idaPicornell (piano)
Alumnes de Piano.Professor Juan roig
- Pessa ns 66 deBeyer
Margalida Vidal- Minuet de J. S. Bach
Estudi ns 5 de Bur-guiüller
Dolors Garcia- 2on. moviment de Ia
Sonatina r\- 1 de CIe-mentí
Joanaina Roig- Preludi en Do major
de J. S. BachCanço del Segador de
R. SchumannCatalina Lladó- Preludi, en SoI menor
de J. S. Bach"Siciliana" de R. Schu-
mannMa Magdalena Servera- Estudi n2 17 d e
CzernyPreludi en Re menor
de J. S. BachCuriosa Historia (del
llibre "Escenes d'in-fants") de Schumann
Cristina Sorell- Gran Noticia (del llibre
"Escenes d'infants") deSchumann
Ritme bulgarés (delllibre "Mikrokosmos) deBàrtok
Joan Martorell- Invenció, en Si bemol
major de J. S. BachPreludi, na 20 en Do
menor de F. Chopin
Glosades de Fedrins i Casats
Aquí començam Ia tasca que vos promaterem deinsertar el glosat que es feu, amb motiu del partit defadrins i casats al Cafè de c'an Mollet, vos assegurque són ben divertides si les començau tendreuganes d'asseguir-les fins al acabar.
Si vos voleu entrenaren força i moltes ganesja vos podeu afeitares pels que duis per ses cames
Que mos hem d'anar a afeitarper jugar amb reprimitssi teniu es coons pelatscom es cul d'els nins petits
Si no tornau molt més finssou ases en quatre potesno vos voldran ses al.lotessereu sempre tots fedrins
Ses pastilles heu acabatcada dia anau a "menos"més valdri que en Bernatvos fes un repàs de "frenos"
Es fedrins no tenim pelni a ses cames ni a sa llenguanoltres es pels les tenimper ses bosses i pes pengo
En haver d'anar a vermarajusten ses portadoreses pels que duis a ses bollesno el vos hageu de menjar
Deixau de fer sa milocadedicau-vos a altres cosesapuntau ses vostres glosesa sa pissarra que toca
A requarantes punyetesno mos poreu mai guanyarsi només sabeu menjardos "pcrritos" i hamburgueses
fedrins i casats
COMIO - BATMANIA
-29-
Horizontals
1. En Juan Julia Sastre va escriure damunt ell.La primere de les tres virtuts teologals2. Observà, mirar desde un lloc ocult.Assumpte, feine, tenc un assumpte a resoldre.3. Temps que hi ha des de que el SoI es pon finsque surt. Consonant. Cincuanta amb romà.Massa de gran amplitut que es forma a Iasuperfíci de les aigues de Ia mar o dels llacs.4. Garantir per mitjar d'un aval. Oficialsuperior a l'exòrcit turc.5. Don, regal. La primera lletra del alfabet. Noescriure be olfacte.6. Metall parescut a l'argent amb color ibrillentor. Nin, al-lot, xicot.
1
7. Abreviatura de Partit Lliberal, a l'inversa.Tassó petit de cervesa.8. Pena que consisteix a fer sufrir al delicuentun mal igual al que va fer. Padrina, avia.9Est. Arma blanca llarga, recta, aguda i quctalla, amb guarnició i empunyadura.Preposició10. Du'l o crida'l a l'inreves. Article determinatplural.11. Vocal. La mateixa repetida. Animalvertebrat, ovipar, de respiració pulmonar isang calenta, cobert de plomes. Part del coíd'aquest animal.
7 8 9 10 11
Verticals1. Es menja per les festes de Pasque. Obre fetade molts de fils, que entrecreuats formen unafulla o làmina.2. De figura d'ogiva. Vocal. Vocal.3. Camí. Instrument per veure ob je tesllunyans.4. República de Argentina. Persona que fa o veullamperes.5. Alló de que ens servim per fer qualque cosa.Numero romà. L'empresa "X" Ii ofereix una ...a l'empresa "Y" per fusionar-se.
6. Rutini. So que es fà quan es dorm. Vocal.Vocal.7. Vocal Cincuanta en romà. Embullà. Nom delCreador.8. Societat Anònima. EIl... una cosa, al'inrrevés.10. Paraula que no l'entenc, ni se que vol dir.11. Espai de terra, neta i plana on es baten sesmesses. Vocals seguides. Per on s'agafa unapanera.
VidaPosta de sol, ànsia i silenci....Uuny sona una esquellaIa guarda pastura a Ia tanca de s'ere.El mig de tanta grandesa,on el meu oblidat record,recobra amb forca l'enyoranca,delit del meu pensament.Plors de infantesa, crits dejuguesca,amors d'adolescent.
Les parets de preda,l'enremà de l'estiu,lafiguerajaveüa,
guarda gelosa se carreraesperant amb ànsia,cada nova primevera,fruitant fins a l'adventburdissots de dos colors i forasteres.
Quins amors...jQuine quimere em torna a tú?Fa vint anys que vaig fugiri sembla que va esser ahir.
Caterina.
Records d'unSentiment
Misteriosa i Uunyana,Son Verdera.Racója oblidat...perdut dins el pensament,tanques grans ,
pedres i parets...,arbres, betzers i voreres,
garrigues de pins i akines,pletes d'uUastre i mates,tauladers i ametllersJuguesquem entre les branques,hermosa naturalesa.
Ma solitutMa solitut
sempre trista i estranyasembla una nau volandera
sense porton atracar,
sempre el dubteJa no metòdic,
incontrolablei mal a pler
com copinya rabentaavui hi ha Ia mar
demà potserhi haurà sorra.
Na Magdalena Picornell
T^~ ~~^T7\/~" vn'ry^-'ii| V*f>
CONCURS:CBRCAM LOGOTIPUS
PER A UNACAMISETA
REOOMPENSA : $OAMISETA$+$REGAL$GQNDIOIONS:— HI L·IA D '>VF=VVRjfejr.iCJSJR JL, 'ISSSJSR
r>&j^
GRUP FOGANYADATA JDJE CADUCITAT
31—III—9O
—i
J^&i^
Cuina de Son Orell
La compon un espai d'rais cinc metresper tres, desde l'aspinta tot d'una pessa ide fusta com és costum, fins al enfronta Iadreta hi ha un paradís de pedra i el racóde Ia mateixa banda el cossi que com jasabem és una peça quasi imprescindible ales cuines antigues a Ia part oposada no hiha res, el normal era col.locar-hi cadiresbaixes i sense respatller, a Ia paret delmoro o de Ia foganya pròpiament dita hiha adossat un escalonet d'uns vintcentímetres d'altari poc més de metre defons i d'amplària té uns tres metres, aixisque entre Ia repisa i Ia paret de cadabanda hi ha un metre més o menys.
PeI que pareix, aquesta cuina a sofertdarrerament qualque reforma si bé s'hafet amb bastant d'acert.
,.-", -' : ., . -.;. - _ _ . . - , - ;.. , . . .
GRAVERAMONTI-SION
Puig de Monti-Sion TeI 647331 - 07260 Porreres
