Revista Numero 126

8/19/2019 Revista Numero 126

1/12

126 JUL. 2009 • CATALÀ

REVISTA QUADRIMESTRAL

ESPECIAL SÀHARA:

10 ANYS PRODUINT MEDICAMENTSALS CAMPAMENTS DE REFUGIATSSAHRAUÍS DE TINDUF, A ALGÈRIA.

• 34 ANYS DE CONFLICTE

• ELS CAMPAMENTS

• EL LABORATORI DE MEDICUSMUNDI CATALUNYA


2/12

ÍNDEX EDITORIAL

EDITORIAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 242 milions de persones refugiadesarreu del món esperen unasolució a conflictes massasovint oblidats i silenciats

ARTICLE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3

34 anys de conflicte al SàharaOccidental. De les costesatlàntiques a l’hamada algeriana

ARTICLE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5Com s’organitzen els campaments?

HISTÒRIC DEL PROJECTE . . . . . . . . . . . 710 anys produint medicamentsessencials als campaments sahrauís

ENTREVISTES . . . . . . . . . . . . . . . . . 10Els i les sahrauís, els autèntics

protagonistes del laboratori

NÚMERO 126JULIOL 2009REVISTA QUADRIMESTRALCATALÀ

EQUIP DE REDACCIÓ

Margarida Garcia Ruiz

COLLABORACIONS

Elena del CachoCarles CodinaAne PérezEquip sahrauí del laboratori

CORRECCIÓ

Equip de redacció

FOTOGRAFIES

Flaviano de PabloArxiu de medicusmundi Catalunya

DISSENY

LUZZATTI

IMPRESSIÓ

Gráficas San Sadurní

2

CRÈDITS

Elisa, 1408023 BarcelonaTel. 934 184 762Fax 934 184 866

La Palma, 6 -1025002 LleidaTel. 973 700 668

42 MILIONS DE PERSONESREFUGIADES A TOT EL MÓNESPEREN UNA SOLUCIÓA CONFLICTES SOVINTOBLIDATS I SILENCIATSEl passat 20 de juny es va celebrar, com cada any, el Dia Internacional del Refu-giat. Quan escoltem la paraula refugiat inevitablement imaginem una personavulnerable, en un entorn precari, sense mitjans i amb un futur més que incert.Com tot el que ve del sud, o de llocs per a nosaltres llunyans, les notícies que ensarriben són puntuals i l’efecte que ens fan aquestes imatges i informacions dedesastres i guerres només és passatger.

L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), creat el 1950,és l’organisme encarregat de protegir a les persones refugiades i desplaçadesper persecucions o conflictes i promoure solucions duradores a la seva situació.

Des de la seva primera missió, la reubicació d’un milió de refugiats europeus coma conseqüència de la Segona Guerra Mundial, el seu treball per tot el món haanat en augment. El 2009, desgraciadament, segueix sent necessari que aquestainstitució funcioni a ple rendiment, amb més de 42 milions de persones desarre-lades a tot el món.

Mentrestant, des de la comoditat del nostre món occidental seguim navegantentre la impotència i l’apatia i, amb la paraula “globalització” teòricament benapresa, ens acostumem a veure i sentir com dia rere dia persones arreu del mónes veuen obligades, per sobreviure, a fugir i abandonar tot el que per a ellesconstituïa la seva vida, la seva normalitat, els seus costums, les seves famílies, endefinitiva, la seva llar.

L’ésser humà s’acostuma a les noves situacions per necessitat, per supervivència,però no oblida d’on ve ni com ha estat el camí transcorregut. El procés de retornals seus llocs d’origen o a nous assentaments comporta un alt cost emocional, en

el millor dels casos. Tanmateix, amb les persones refugiades de llarga estada, i perllarga ens referim a desenes d’anys, la situació és encara més complicada. Entrel’esperança de tornar i recuperar tot allò que van deixar enrere i la necessitat denormalitzar la seva situació actual, hi ha noves generacions per mig. Nens i nenesque creixen entre filats i tendes de campanya, que es converteixen en joves sen-se més esperança que la d’engrandir les llistes interminables de desarrelats.

Coneixent com coneixem el cas del poble sahrauí, com a entitat no podem dei-xar d’estar al seu costat, treballant i col·laborant amb aquest poble que resisteixdes de fa més de tres dècades enmig de l’hamada algeriana. No podem deixarde denunciar i difondre la realitat d’aquestes persones, de diferents generacions

ja, que pateixen i viuen en contra de la seva voluntat un conflicte enquistat iperquè, no ens enganyem, en aquestes situacions llargues sempre hi ha una deles parts implicades que guanya, mentre que l’altra va resistint entre l’oblit i laindiferència de gran part de la comunitat internacional i la manca de voluntatpolítica per trobar una solució al problema.


3/12

34 ANYS DE CONFLICTE

3

Des de fa gairebé 34 anys, aproximada-ment 170.000 sahrauís viuen com a re-fugiats en uns campaments al sud-estd’Algèria, país que els va cedir provisio-nalment una petita part de territori en-mig del desert del Sàhara, un dels mésdurs i inhòspits del planeta, quan es vanveure forçats a abandonar el seu país, elSàhara Occidental, envaït pel Marroc iMauritània.

Però què en sabem realment d’aquestconflicte polític i de la situació de lespersones que van ser, fins no fa gairetemps, ciutadanes espanyoles?

El territori del Sàhara Occidental està situ-at al nord-oest de l’Àfrica, entre el Marroci Mauritània, enfront de les Illes Canàries.La seva extensió ve a ser la meitat de lad’Espanya, amb uns 1.000 Km de costa at-làntica. Durant segles no va atreure l’aten-ció de ningú, fins que es va descobrir queel seu sòl tenia fosfats i que la seva costaera molt rica en pesca. Tant és així que elSàhara Occidental va ser definit el 1974pel Banc Mundial com “el territori més ricde tot el Magrib en posseir el banc pesquer

més important del món i una de les majors

reserves de fosfats.” Però la historia unavegada més es repeteix i, com en tantsaltres països del Sud, la població no potdisposar dels seus recursos.

El poble sahrauí el formen personespertanyents a una gran diversitat detribus nòmades, algunes de les quals escreu que són originàries del Iemen. Pes-cadors, guerrers, pastors… van canviara poc a poc els seus hàbits atrets pelsassentaments europeus de la costa.

A finals del segle XIX, Espanya pren sotala seva protecció els territoris de la cos-ta occidental de l’Àfrica per la seva im-portància estratègica, fins que el 1951

dóna un pas més i declara el Sàhara Oc-cidental província espanyola. Anys més

tard, coincidint amb el final de ladictadura franquista i amb

moviments independentistes al Sàha-ra, Espanya iniciarà un caòtic procés dedescolonització que donarà lloc el 1975a una invasió del Sàhara Occidental perpart del Regne del Marroc i Mauritània,en l’anomenada “Marxa verda”. Davantaquesta invasió del territori, gran partde la població sahrauí es veu forçada aabandonar el seu país per refugiar-se al’hamada algeriana, el desert, on roma-nen en extremes condicions fins al diad’avui. Una part més reduïda de la po-blació va romandre al territori ocupat

En aquest punt s’inicia un conflicte bèl-lic entre el Marroc i el Front Polisario,fins a la signatura del Pla de Pau el 1991,treva que no comportarà la resoluciódel conflicte sobre els territoris, que adia d’avui segueix obert. Mentrestant,milers de persones sobreviuen des de famés de tres dècades als camps de refu-giats, atrapats per un conflicte estancati massa sovint oblidat per la comunitat

internacional.


medicusmundi Catalunya

34 ANYS DE CONFLICTE AL SÀHARA OCCIDENTAL. DELES COSTES ATLÀNTIQUES A L’HAMADA ALGERIANA

El Aaiún

Bu CraaSmara

Amgela

GueltaZemur

Aoserd

Dakhla

SÀHARAOCCIDENTAL

MAURITÀNIA

BojadorOceà Atlàntic

M u r a l l

a F

o r t i f i

c a da

Zona útil protegida

pel Marroc

Mapa del territori que El Marroc reclama com propi i el “trianglede seguretat” que manté a l’entorn de les poblacions útils.


4/12

34 ANYS DE CONFLICTE

4

1884 Comença l’ocupació espanyo-la del Sàhara Occidental.

1951 El Sàhara es transforma, perllei, en província espanyola.

1960 L’ONU decreta la descolonit-zació dels territoris no indepen-dents.

1970 L’ONU insta a Espanya a cele-brar el Referèndum d’autodeter-minació del Sàhara

1973 L’Assemblea General del Sàha-

ra sol·licita al govern espanyol lacelebració d’un referèndum d’au-todeterminació. Es crea el FrontPolisario i comencen les accionsarmades contra l’exèrcit colonialespanyol.

1974 Acord secret entre el Marroc iMauritània per a repartir-se el Sà-hara Occidental. El Front Polisarioincrementa les accions armades.

1975 Veredicte del Tribunal Inter-nacional de Justícia de l’Haia:el Sàhara mantenia, abans dela colonització espanyola, certsvincles amb el Marroc i Mauri-tània, però no eren de caràcterpermanent ni del seu contingutes poden derivar drets sobre elseu territori. Es recomana la ce-lebració d’un Referèndum d’au-todeterminació.

Es signen a Madrid els Acords

Tripartits: Espanya cedeix el Sàha-ra al Marroc i Mauritània. L’exèrcitespanyol abandona el Sàhara i elMarroc inicia la “Marxa Verda” il’ocupa. Milers de sahrauís fugendels bombardeigs marroquins ies refugien al desert algerià, encamps de refugiats.

1976 El Front Polisario proclama laRepública Àrab Sahrauí Demo-cràtica (RASD). Comença la guer-

ra del Sàhara.

1979 Mauritània renuncia al sud delSàhara Occidental. Marroc ocu-pa ràpidament els enclavaments

més importants i el Front Polisa-rio passa a controlar la resta delterritori.

1980 El Marroc inicia la construcciód’un mur per protegir els seusenclavaments.

1984 L’Organització per a la UnitatAfricana (OUA) admet la RASDcom a membre. El Marroc aban-dona l’organisme.

1988 El Marroc i el Front Polisarioaccepten el Pla de Pau de l’ONU,

que preveu la celebració d’un re-ferèndum d’autodeterminació.

1991 El 6 de setembre entra en vi-gor “l’alto el foc” i la treva quesegons el Pla de Pau de l’ONUhan de precedir la celebració delreferèndum previst pel gener de1992.

1992 No es celebra el referèndum.El Marroc no accepta el censelectoral realitzat per Espanya el1974. El Front Polisario no accep-ta les pretensions del Marroc deconsiderar com a sahrauís a mi-lers de persones que no figureninscrites en aquest cens.

1997 James Baker nou representantespecial de l’ONU per al Sàhara.Es signen els acords de Houstoni es fixa el 8/12/98 per celebrarel referèndum amb el cens es-panyol de 1974, afegint-hi les

persones que puguin demostrarparentiu directe i aquelles reco-negudes com a sahrauís per lesdues parts.

1998 Novament el govern del Mar-roc hi posa dificultats i el referèn-dum no es pot celebrar.

1999 El cens electoral és fixa en86.000 persones. El Marroc pre-senta més de 140.000 reclamaci-

ons. El 31/07/2000 nova data percelebrar la consulta.

2000 Noves maniobres marroqui-nes per endarrerir el Referèndum.

l’ONU es declara incapaç de fercomplir els acords del Pla de Pau.

2001 L’ONU proposa com a solucióuna autonomia sota sobiraniamarroquí i abandonar el Pla dePau. Marroc accepta la propostaperò el Front Polisario la rebutjacompletament.

2002 Marroc proposa dividir elterritori del Sàhara Occidental endues parts, el nord sota mandatmarroquí i el sud sota sobiraniasahrauí. El Front Polisario ho re-

butja.

James Baker presenta a l’ONUuna nova proposta: una autono-mia del territori sahrauí sota so-birania marroquí durant 5 anys idesprés la celebració d’un refe-rèndum. El Consell de Seguretatla rebutja.

2003 Es fan algunes modificacionsal Pla Baker, però es manté el re-ferèndum. El Front Polisario l’ad-met a estudi, però el Marroc elrebutja.

2004 87 països de l’ONU voten afavor de la celebració del referèn-dum, però els de la Unió Europeas’abstenen, entre ells Espanya.

2005 Inici de la “intifada sahrauí”.Estudiants sahrauís es manifestenper les zones ocupades del Sàha-ra i a les universitats marroquines

demanant el dret a l’autodeter-minació del seu poble. Pateixenfortes represàlies i són empreso-nats.

Peter Van Walsum és nomenatnou enviat especial de l’ONU peral Sàhara. S’inicien novament re-unions amb totes les parts.

2008 Declaració de l’Any Interna-cional dels Drets Humans al Sà-

hara Occidental.

CRONOLOGIA DEL CONLFICTE


5/125

Després de gairebé 34 anys resistint enaquest bocinet de desert del Sàhara,els campaments sahrauís han passatde la provisionalitat de les haimas detela dels primers anys a construccionsmés estables, així com a una organit-zació política i administrativa cada diamés desenvolupada.

LA VIDA QUOTIDIANA

Sens dubte res té a veure el seu passatde persones lliures i nòmades amb laseva vida actual dins dels campaments.Aquests es troben en territori d’Algè-

ria, a prop de la ciutat de Tinduf, portad’entrada de tota l’ajuda internacional, ja que compta amb un aeroport i viesde comunicació que la uneixen ambOrà i Alger.

Estan dividits en quatre wilayas o pro-víncies, amb unes 40.000 persones cadauna. En la creació dels camps van inten-tar agrupar totes les persones que pro-venien del mateix poble del Sàhara Oc-

cidental i li van donar a la nova wilaya elmateix nom que el poble d’origen: Sma-ra, Dajla, El Aaiún i Ausserd. Cadascunad’aquestes wilayas està dividida en dai-ras o pobles i aquestes, al seu torn, en

barris. Rabuni és el centre neuràlgic delscampaments, seu de tots els organismesoficials de la República Àrab Sahrauí De-mocràtica (RASD), de les representaci-ons de les ONG que treballen a la zona,de dos hospitals i també del Laboratoride producció de medicaments de me-dicusmundi Catalunya.

Dones, nens i nenes i ancians van serels primers en ocupar aquests campa-ments, mentre la majoria dels homeslluitaven amb la guerrilla contra l’ocu-pació marroquina. Es van instal·lar enhaimas, tendes de campanya, i a poc apoc han anat aixecant petites construc-

cions de tova, amb una habitació per al’època més freda de l’any, una petitacuina i una latrina per família.

És un poble acollidor i conversador, degran tradició oral. Parlen en hasania,igual que molts dels habitants de Mau-ritània, dialecte que s’assembla a l’àrabclàssic. Però també parlen espanyolcom a segona llengua, que s’aprèn ales escoles, llegat de la seva època co-

lonial.

Les dones es vesteixen amb la tradi-cional i colorida melfa, els homes amb

el darrah i es protegeixen el cap de lesinclemències del temps amb l’elzam oturbant.

Un factor important en la seva vidadiària és el clima. Situats en un delsdeserts més durs del planeta, pateixentemperatures molt extremes: moltsmesos de forta calor i hiverns moltfreds. A més el xaloc, el vent que arribadel sud, bufant amb força i provocanttempestes de sorra, dificulta encaramés la vida als campaments. La plujaescasseja i fins i tot poden passar anyssense veure-la.

Les comunicacions no són bones, en-cara que cada vegada disposen de mésquilòmetres de carreteres entre les wi-layas. La resta no són més que una infi-nitat de camins enmig d’un desert pe-dregós que per a qualsevol de nosaltresrepresentarien un viatge sense rumb.No existeix el transport públic, noméscamions, jeeps i últimament alguns ta-xis privats. És habitual trobar-se a per-sones en els encreuaments de camins

en una “espera pacient”, o bé caminantpel desert, fins que algú para el seu ve-hicle i les recull, per la qual cosa la sevanoció del temps res té a veure amb lanostra.

ELS CAMPAMENTS

COM S’ORGANITZEN ELS CAMPAMENTS?


6/12

ELS CAMPAMENTS

6

AIGUA, ALIMENTACIÓ I ENERGIA

Les wilayas no disposen d’aigua cor-rent, s’abasteixen de pous i de camionscisterna que periòdicament emplenenels dipòsits de cada família, encara que

aquesta aigua no sempre té garantiessanitàries.

Per cuinar usen bombones de butà, quetambé els serveixen per a il·luminar lescases, ja que no tenen electricitat, tot ique últimament les plaques solars vanproliferant fent que almenys dins de lesbotigues i les habitacions puguin dispo-sar de la llum que generen.

Viuen del racionament que es reparteixper mes i família. A les wilayas es po-den trobar ja petits mercats on adquirirproductes bàsics, que fins no fa gaireescassejaven, cosa que ha representatun canvi per a la població en general, amés d’estimular el comerç. Davant la de-pendència total de l’ajuda exterior, l’ali-mentació és poc variada. Els productesfrescos com la fruita, la verdura, la carni el peix són articles de luxe. La base dela dieta la componen llegums, arròs, pa-tates, ous, llet de cabra, llet en pols i unamica de carn.

Algunes famílies disposen de cabres,bens i camells, que acostumen a es-tar en petits tancats als afores de leswilayas. Acostumats a posseir gransramats i a viure en funció de les neces-sitats del pasturatge els ha estat, i elscontínua sent, molt difícil acostumar-sea prescindir dels animals i dels produc-

tes que n’obtenien.

Malgrat que no podem parlar d’un po-ble que passi fam, sí que és un poblemal alimentat, on els més petits i elsmés grans s’enduen la pitjor part.

EDUCACIÓ

El 1975 s’estimava que el 90% de la po-blació era analfabeta. Actualment, pocssón els nens i nenes que no saben lle-gir i escriure, ja que estan escolaritzatspràcticament al 100%.

En els campaments funciona una xarxade llars d’infants i escoles de primària,així com algunes escoles professionalsde diferents especialitats i tallers. A par-

tir de la secundària estudien a l’exterior,gràcies a concerts establerts amb pa- ïsos com Cuba, Algèria, Líbia i l ’antigaURSS, encara que després de la caigudadel bloc soviètic, Cuba i l’antiga URSS jano acullen tants estudiants com en anysanteriors. La taxa de titulats superiors iuniversitaris és de les més altes de l’Àfri-ca, així com el domini de diversos idi-omes, amb un promig de tres idiomesper estudiant.

FEINA

Un dels principals problemes ambque afronten els i les joves que tor-nen després de més d’una dècadafora amb els seus títols sota el braç éssaber per a què els ser viran allà. Algu-nes professions relacionades amb lasalut i l’educació poden tenir sortidaals campaments, però per a la majo-ria dels que retornen la realitat és unaaltra. Milers de joves viuen amb lafrustració de veure’s dia rere dia sensecap ocupació i sense perspectives defutur.

En tractar-se d’un camp de refugiats, elsafortunats i les afortunades que trobenun lloc de treball al seu retorn no cobrencap salari. Això, unit a la falta d’expecta-tives, comporta el desànim i la falta demotivació també dels qui poden treba-

llar pel seu poble.

A diferència d’altres pobles àrabs, ladona sahrauí té un paper de suma im-portància en la seva societat. Elles vanser les encarregades d’organitzar elscampaments mentre els homes lluita-ven contra l’exèrcit marroquí, cosa queles va portar a formar-se i organitzar-se.Per bé que amb la treva i el retorn delshomes als campaments això ha anat

canviant a poc a poc, elles segueixensent les protagonistes de la seva socie-tat i igual que els homes estudien i de-senvolupen la seva activitat als campa-ments.

SANITAT

Cadascuna de les wilayas disposa d’unpetit hospital i cada daira d’un dispen-sari, on el personal sanitari passa visitaamb regularitat. No disposen d’electrici-tat, així que funcionen amb generadorsunes hores al dia.

Quan les patologies són més greus,els pacients són transferits a l’HospitalNacional o a l’Hospital Matern-Infantil,ambdós situats a Rabuni, la capital ad-ministrativa dels campaments i l’únicenclavament amb electricitat i aiguacorrent. Situada a 45 minuts de Tindufper carretera, és la via més ràpida d’eva-cuació dels malalts cap a altres hospi-tals, ja sigui per manca d’infraestructura,de mitjans o de personal mèdic especi-alitzat. Primer se’ls transfereix als hospi-tals de Tinduf, o bé als d’Argel o Orà si la

gravetat del cas així ho requereix.

La Farmàcia Central, encarregada dedistribuir els medicaments que arribenals campaments provinents de l’ajudaexterior i el laboratori de medicusmun-di Catalunya completen la xarxa sanità-ria dels campaments, sota el comanda-ment del Ministeri de Salut de la RASD.



7/127

Tretze anys treballant en un mateix projecte poden semblar molts i així seria si nofos per les especials característiques del’entorn en què aquest es desenvolupa.

La visió dels qui hem col·laborat i col-laborem amb el poble sahrauí desprésde tant temps ja no pot ser objectiva,però el desè aniversari del laboratori,que celebràvem el passat mes de no-

vembre amb el personal del laboratori,les autoritats sahrauís i en definitiva,amb el poble, és una bona ocasió per ferun esforç de síntesi i objectivitat i em-marcar el projecte des dels seus inicis.

Tot va començar el 1992, just quan s’es-taven inaugurant els jocs olímpics a Bar-celona, una comissió de medicusmundiCatalunya realitzava un viatge de pros-pecció als campaments de refugiats del

poble sahrauí, situats al sud-oest d’Al-gèria. La raó del viatge de prospecció vaser la petició del Representant Sahrauía Barcelona d’un enviament especial demedicaments per als campaments. L’en-viament urgent i puntual de material imedicaments no és una de les línies detreball de medicusmundi Catalunya, aixíque es va decidir enviar una comissióformada per dos farmacèutics a inspec-cionar la zona i veure si hi havia alguna

una altra possibilitat de col·laboració.Durant la visita, que va durar amb proufeines una setmana, es va constatar quela necessitat de disposar de medica-ments era molt gran, alguna cosa caliafer i ràpid, i d’altra banda no semblavaque la gestió global del medicament es-tigués molt controlada.

Va ser així com va començar un projec-te d’Assistència Farmacèutica, oferint

suport en l’enviament de certs medica-ments essencials i ajuda en la gestió dela Farmàcia Central, el centre de recep-ció de tots els medicaments que arribenals campaments provinents de l’ajudaexterior i des de la qual es distribueixenals diferents centres de consum. Es vatreballar en la posada en marxa d’unsenzill sistema d’entrades i sortides percontrolar l’estoc de medicaments, aixícom en la realització de dos cursos de

formació per al personal sahrauí que es-tava al front de la Farmàcia Central.

Durant aquest primer viatge de pros-pecció es va observar com un auxiliarde farmàcia estava preparant, amb elspocs mitjans de què disposava, unessolucions antisèptiques. En preguntar-lipel seu treball ens va explicar que haviatreballat en una farmàcia de l’antiga co-lònia espanyola i que conservava una lli-

HISTÒRIC DEL PROJECTE

10 ANYS PRODUINT MEDICAMENTSESSENCIALS ALS CAMPAMENTS SAHRAUÍS

Treballadora del laboratori etiquetant xarops


8/128


breta de notes amb fórmules magistralsd’aquella època, que de tant en tantconsultava. Aquí va ser quan va néixerrealment el projecte d’elaboració demedicaments de la República ÀrabSahrauí Democràtica (RASD). Per què

no produir medicaments essencials enels mateixos campaments? Es mitigaria,encara que fos mínimament, la depen-dència de l’ajuda exterior, a la vegadaque es motivaria a la població sahrauíi als seus professionals, persones benformades en països com Cuba, Rússia,Algèria i Líbia, però sense possibilitatsde desenvolupar les seves carreres pro-fessionals als campaments.

De tornada a Barcelona vam començara pensar-hi, a moure’ns i a cercar finan-çament, fins que la possibilitat de cons-truir un petit laboratori farmacèutic vaser una realitat. Va ser llavors quan esva presentar el projecte a les autoritatssahrauís, que ens van donar la sevaconformitat encara que amb certa reti-cència, ja que no confiaven gaire en lapossibilitat d’elaborar medicaments enuns campaments de refugiats enmigdel desert.

Les obres de construcció del Laborato-ri de Producció de Medicaments vancomençar i es van allargar més de dosanys. La construcció i coordinació nova ser fàcil, els materials escassejaven imolts es van haver d’enviar des d’Espa-nya, amb tot el tràfec que això represen-ta. A més, calia tenir en compte moltsaspectes, com per exemple unes condi-cions d’orientació i aïllament estudiadesper evitar, en el màxim possible, l ’entra-

da de sorra en les habituals tempestes.Però gràcies al finançament de l’Agèn-cia Espanyola de Cooperació Internacio-nal al Desenvolupament (AECID) i de laGeneralitat de Catalunya i a l’obstinacióde diverses persones de medicusmundiCatalunya, d’entre les que hem de des-tacar a Rafa Hidalgo, que van viatjar as-síduament als campaments per super-visar l’estat de les obres, aquestes vanconcloure amb èxit el 1996.

L’estructura física del laboratori es va in-augurar amb el nom de “Laboratori deproducció de medicaments MohamedEmbarek Fakal·la” a Rabuni, el centre

Omplert de càpsules

Adequació de la zona de producció

Tècnics del laboratori a la zona de producció

Entrada del laboratori


9/129

mateixos sahrauís, que inicialment nohavien confiat gaire en la viabilitat delprojecte. Per demostrar-los el seu bontreball i la qualitat dels productes, esva decidir contactar amb la Facultat deFarmàcia de la Universitat de Barcelo-

na, perquè fessin els controls de quali-tat de producte acabat. No cal dir comn’era d’important per al projecte i per atotes les persones implicades, sahrauísi catalanes, que sortissin bé i així va ser,les anàlisis de qualitat van ser positives.A més, el laboratori va participar en di-verses edicions de les Jornades Sanità-ries que es celebren cada any als cam-paments, sent guardonats en diversesocasions els treballadors i treballadoresdel laboratori.

La confiança del poble sahrauí en ellaboratori i els seus productes va anarcreixent, igual que el ritme de produc-ció, depenent de l’enviament i disponi-bilitat de matèria prima. Aquesta part ésfonamental per a la fabricació i cada anyhan de fer-se els càlculs de les necessi-tats de matèria prima per a l’any, per laqual cosa amb l’augment de la produc-ció la gestió i planificació van començara tenir cada vegada un pes més gran. Elgruix dels enviaments de matèria primaes feia, i es fa, a través de la caravana hu-manitària que s’organitza a Catalunyaanualment, i que ha de superar innu-merables tràmits duaners i de seguretatfins arribar als campaments, de maneraque mai se sap quan arribarà i si arribaràtot el material.

La col·laboració amb altres ONG i insti-tucions ha estat clau per al desenvolu-

pament del projecte i la seva consoli-dació com un dels referents de la xarxasanitària dels campaments. Un exempled’això és la fabricació local de sèrumsd’irrigació vesical. La Comissió d’Urolo-gia de l’Associació Balear, que visita re-gularment els campaments per operarals pacients amb problemes de l’aparellurinari, ens va plantejar la possibilitat dedisposar de sèrums produïts al laborato-ri, evitant així l’enviament i transport demés de 3.000 litres de sèrum en carava-

nes humanitàries. Aquí es va presentarun altre repte, no menys important queels anteriors. El primer pas era obteniraigua de bona qualitat i després poderenvasar i condicionar adequadament

els sèrums, per a finalment esterilitzar-los. L’odissea va durar aproximadamentun any i vam comptar amb el suport del’empresa d’electromedicina Iberman ide la mateixa Associació Balear. Actual-ment, podem dir amb gran orgull que

es produeixen una mitjana de 3.000 li-tres de sèrum a l’any al laboratori.

Són ja 13 anys als campaments, unes25 persones han integrat tres equips detreballadors entre farmacèutics, tècnicsquímics i biòlegs, diverses desenes devoluntaris i voluntàries de medicus-mundi Catalunya, diversos Ministres deSanitat de la RASD i el projecte continuadia a dia. Aquesta és la part gratificant,

és un laboratori que els i les sahrauísfan que funcioni i nosaltres des de l’al-tra banda hem de procurar que no elsfalti la matèria prima i que els equips es-tiguin en bon estat. Per la condició derefugiats, la seva dependència de l’aju-da externa és total, per la qual cosa anyrere any, demanem la col·laboració delsnostres socis i sòcies i presentem el projecte a diferents ajuntaments catalansi administracions per sol·licitar l’ajudaeconòmica que precisa per al seu man-teniment i funcionament. Aquesta ésla tasca de medicusmundi Catalunyacom a organització i, perquè no dir-ho,prototip de projecte del qual es sent or-gullosa: ensenyar i facilitar a l’equip lo-cal perquè puguin ser autònoms algundia no molt llunyà. Tant de bo, puguemveure com aquesta petita mostra arribaa ser un Laboratori Nacional d’un paíslliure i democràtic, com és la RepúblicaÀrab Sahrauí Democràtica.

Només ens resta agrair a totes les perso-nes que amb el seu esforç i suport hancol·laborat a fer realitat aquest projecte.Gràcies. Sucram.

Elena del Cacho

Farmacèutica de l’Hospital Clínic

de Barcelona. Vicepresidenta de

medicusmundi Catalunya i coordinadora de

l’equip de voluntariat del projecte.

Carles Codina

Farmacèutic de l’Hospital Clínic de Barcelona.Identificador del projecte i voluntari del

laboratori des dels seus inicis.

neuràlgic dels campaments i l’únic llocon hi ha aigua canalitzada i electricitat,imprescindibles per al seu funciona-ment, al costat de dos hospitals i a uns12 Km. de la Farmàcia Central.

Però per començar a produir encarafaltava equipar el laboratori i formar elpersonal, ja que el projecte es va dis-senyar perquè funcionés sense perso-nal expatriat, únicament amb profes-sionals sahrauís i sota la direcció delMinisteri de Salut de la RASD, i així haestat durant tots aquests anys. Es vaformar un equip de 8 persones, d’entreles que hi havia dos farmacèutics for-mats a Rússia i Cuba respectivament. A

medicusmundi Catalunya també es vacrear un nou equip de persones, la majoria farmacèutiques, per a supervisió isuport al projecte.

Finalment, el 1998 es va iniciar la pro-ducció de medicaments. Es va comen-çar per medicaments bàsics i senzills defabricar perquè no necessitaven aigua,com ara càpsules i pomades. El perso-nal s’havia d’anar familiaritzant amb elsnous equips i les noves fórmules, a lavegada que es formava en gestió i pla-nificació per portar un registre i controlde la matèria prima, material de condi-cionament i manteniment dels equips.

En un principi el projecte es va formu-lar tenint en compte la situació políticadel poble sahrauí, que preveia la realit-zació del desitjat Referèndum el 1999.Es va dissenyar perquè quan tornessinal seu país el personal estigués format

en tot el que té relació amb la fabricaciói la gestió del laboratori, de tal maneraque en deixar els campaments noméshi quedés l’edifici, enduent-se amb ellstot el contingut i els coneixements perpoder crear la seva pròpia empresa na-cional i començar a autofinançar-se.Però desgraciadament el Referèndumsegueix sense celebrar-se, així que elsobjectius del projecte es van haver demodificar per fer front a les necessitatsque es presentaven.

S’iniciava una tercera etapa, amb el la-boratori funcionant i augmentat a poca poc la producció, fet que sorprenia als



10/12

ENTREVISTES

10

Com ja hem apuntat, el Laboratori de

Producció de Medicaments el gestio-nen els i les sahrauís i medicusmun-di Catalunya els forma, els assessora iels proporciona la matèria prima i elsequips necessaris per al seu funciona-ment.

El Ministeri de Salut de la RASD és elmàxim responsable del laboratori, queestà integrat dins del Sistema Nacionalde Salut de les RASD, format també per

l’Hospital Nacional i l’Hospital Matern-infantil de Rabuni, els hospitals de leswilayas, els dispensaris de cada daira ila Farmàcia Central, encarregada de larecepció i distribució de tots els medi-caments que arriben als campamentsprocedents de l’ajuda exterior, així comdels produïts localment al Laboratori deProducció.

Actualment, treballen al Laboratori deProducció 9 persones: Lamana Hamudi,llicenciat en Farmàcia, n’és l’actual res-ponsable; Mulay Masud i Salama AzmanBnu, enginyers tècnics químics; Sala-ma Azman Hussein, enginyer superiorquímic; Fatimetu Ahmed, llicenciadaen Ciències Polítiques, s’encarrega dela gestió administrativa del laboratori;Mahfuda Mohamed, llicenciada en Mi-

crobiòloga; Mayifi Asah, llicenciat en

Bioquímica, Juela Mehdi, llicenciada enBiologia, en aquests moments absentper problemes de salut i Bachir Saleh iIbrahim, llicenciats en Química, recent-ment incorporats a l’equip.

Però no podem oblidar-nos de totesles persones, fins a la data unes 25, quehan passat pel laboratori en aquests 10anys. Ens mereixen un especial recordels pioners del projecte: Hafed, l’infer-

mer que es va responsabilitzar del labo-ratori mentre es construïa i els primersfarmacèutics, Moh. Lamin Abdi, formata Rússia, que es va fer càrrec del labora-tori durant 7 anys i Teckber Mohamed,farmacèutica que en els seus 4 anys depermanència va poder posar en pràcti-ca tot el que havia après a Cuba i com-partir-ho amb la resta dels seus com-panys, la majoria tècnics i llicenciats enQuímica.

Podríem dir que han estat tres els grupsdiferenciats, d’unes 7 persones cadaun, que han treballat al laboratori. Lamitjana de permanència per personaés d’uns 2-3 anys, una mitjana eleva-da si es compara amb altres projectesde la zona i sens dubte la clau de l’èxitd’aquest projecte.

Durant els primers anys, la formació del

personal per part dels col·laboradorsespecialitzats de medicusmundi ca-talunya es realitzava en tres viatgesanuals i només quan els mateixostreballadors van conèixer a la perfec-ció el funcionament del laboratori i laseva tasca es van convertir ells matei-xos en formadors. Abans de finalitzarla seva col·laboració al laboratori, eltreballador/a que plega ha de formara la persona que el substitueix. Aquestmètode facilita l’adaptació de la perso-

na que s’incorpora a l’equip i garanteixla continuïtat del projecte, evitant lafalta de personal. A més, medicusmun-di Catalunya segueix amb la formaciócontinuada en els viatges de segui-ment, que en condicions normals sónbianuals.

“Em vaig graduar en Química Industri-

al a Cuba l’any 2001 i des del 2002 tre-ballo al Laboratori de Producció, coma tècnic de laboratori. Me’n vaig anara Cuba l’any 1989 sent un nen de 10anys i vaig tornar el 2001 amb 22, fetun home. Gairebé 12 anys sense veurela família, però l’experiència a Cuba vaser molt positiva, no puc queixar-me,a Cuba li dec moltíssim, al cap i a la fiés un país que ha fet molt pel meu po-ble.”

“Un dia vaig anar a un dels dispensarisd’una wilaya i vaig veure com estavendonant a un pacient paracetamol i ibu-profè que havíem fet aquí, al laboratori,per a mi va ser un orgull molt gran.”

ELS I LES SAHRAUÍS, ELS AUTÈNTICSPROTAGONISTES DEL LABORATORI

SALAMA AZMAN BNUTècnic de laboratoriEnginyeria Tècnicaen Química Industrial a Cuba


11/12

AJUDA’NS A FER REALITAT EL DRET A LA SALUT

Vull fer una nova aportació de: euros

Amb un xec a nom de medicusmundi Catalunya juntament amb les teves dades

SIGNATURA

tiular del compte o llibreta

Transferència bancària a “la Caixa” compte 2100 1010 51 0200065471Escriu les teves dades i adjunta el comprovant del teu banc o caixa

Ja sóc soci/a de medicusmundi Catalunya, vull modicar la meva quota:

euros al mes

euros al trimestre

euros al semestre

euros a l’any

Vull ser soci/a de medicusmundi Catalunya amb

10 euros al mes

euros al mes

euros al trimestre

euros al semestre

euros a l’any

La informació que ens facilitis seràrecollida en el nostre txerpersonalitzat i condencial.

Tens dret a accedir-hi i recticar-lao cancel·lar-la.

Si no vols rebre més informació demedicusmundi Catalunya, noméscal que marquis amb una Xaquesta casella:

Dades imprescindibles per poder enviar-te el rebut corresponent a les teves aportacionsi poder deduir-ne el 25 % en la declaració de l’IRPF.

DADES PERSONALS FORMA DE PAGAMENT

NOM

COGNOMS

DOMICILI

POBLACIÓ

PROVÍNCIA

TELÈFON

NIF

DATA DE NAIXEMENT

PROFESSIÓ

FAX

E-MAIL

Domiciliació bancària

Entitat Agència Control Número de compte

Titular del compteCP

“Me’n vaig anar a Cuba amb 15 anys,allà vaig estudiar la secundària, el pre-universitari i em vaig graduar en Quí-

mica Industrial. Després vaig estar unany de pràctiques en una planta de pro-ductes làctics. En total van ser 10 anys.Durant la secundària i el pre-universitaricombinàvem els estudis amb la feina alcamp, una forma de compensar a Cubapel què feia per nosaltres.”

“Un dels èxits del poble sahrauí ésaquest laboratori. Som conscients deque estem vivint de l’ajuda exterior ino sabem si aquesta algun dia s’acaba-rà. Almenys, amb aquest laboratori po-dem garantir els medicaments al nostrepoble i si algun dia podem tornar a lanostra terra ens l’emportarem cap allà icontinuarem el projecte.”

“Tinc 36 anys, vaig néixer al Sàhara Oc-cidental però vaig arribar aquí amb 3anys, així que no recordo res del meupaís, només el que m’han explicat. Espe-ro que el meu poble algun dia aconse-gueixi la seva independència i que pu-

guem tornar aviat a casa nostra.”

“Vaig fer dos anys de Química a Alger, peròno em va acabar d’agradar i vaig canviar aCiències Polítiques. Porto 3 anys al labora-tori, primer vaig estar fent producció finsque fa uns mesos vaig passar a encarre-gar-me de la gestió i el control: inventaris,informes, control d’estoc i de producció…”

“Me’n vaig anar a Algèria amb 14 anys ivaig estar-hi 13 anys, però a diferència

dels companys que van anar a Cuba jopodia tornar tots els estius i estar ambla meva família, va ser menys dur enaquest aspecte.”

“En aquests moments sóc el més veterà,estic al laboratori des del 2001, m’encar-rego de les anàlisis químiques de l’aigua,perquè jo vaig estudiar Enginyeria Quí-mica a Cuba, d’on vaig tornar el 1995. Latornada va ser dura, per a nosaltres la fa-mília és molt important i després de tantde temps fora arribes i alguns ja no hisón, tens nebots que ni coneixes… i aquíno hi ha feina, no hi ha fàbriques, no sapson desenvolupar el que has estudiat.”



ENTREVISTES

SALAMA AZMAN HUSSEINTècnic de laboratoriEnginyeria Superior

en Química a Cuba

MULAY MASUDTècnic de laboratoriEnginyeria Tècnicaen Química Industrial a Cuba

FATIMETU AHMEDResponsable administrativadel laboratoriLlicenciada en Ciències Polítiquesa Algèria


12/12

www.salutxdesenvolupament.org

Campanya organitzada per:

Amb el suport de:

subordin ació,i cció VIH,malnutrició,

violènciade genère,

a ccions respiratòries,

vulnerab l tat,

problem

essalut se ual i reproductiva ,manca e po er malàr a,e

ucac n

access e

po resa,

com licacions en el part,estatus soc ale la on

a, avortaments insegurs, desigualtat,

i cció VIH, malnutr c ó, re u g pelH, treball físic , af ccions respiratòries,

pr lemes salut se ual rep roduct v , manca e po er

malal ies transmissió s xual , rebuig pel VIH, plicacions en el part , estatus social de a dona,

avortaments nsegurs, subor inació , reball físic,desi ual a , vio ència de gènere, obresamal r a vulnerabilitat, educació in

ccess e

Salut per al desenvolupament 2009Condicionants de gènere

Revista Numero 126

Documents

Transcript of Revista Numero 126