Revista portaveu nº 33

Dades útils 02Editorial 03Informació municipal 04

Educació 24Entitats 30

Parròquia 23

Les nostres empreses 36

Revista Municipal de Sant Julià de Ramis i de Medinyà

Núm.

E S T I U 2 0 1 233

Cre

u de

Ter

me

de M

edin

yà

Ajuntament .................................................. 972 17 09 09

Fax ................................................................. 72 17 15 33

E-mail [email protected]

Guàrdia municipal ........................................ 690 01 49 44

Consell Comarcal del Gironès ...................... 972 21 32 62

AULES DE LECTURA

Sant Julià de Ramis ...................................... 972 17 17 46

Medinyà ....................................................... 972 49 80 90

ESCOLES

Escola Bressol “El Cau de les Goges” ............ 972 17 30 82

Escola Bressol de Medinyà ........................... 972 98 06 45

Escola Santa Fe de Medinyà ......................... 972 49 82 92

Escola Castellum de Sant Julià ..................... 972 17 16 46

Escola Montserrat de Sarrià de Ter ................ 972 17 07 18

PARRÒQUIES

Sant Julià de Ramis ...................................... 658 43 38 77

Medinyà ....................................................... 658 43 38 77

CENTRES SANITARIS

Consultori de Medinyà .................................. 972 49 82 55

Fax ............................................................... 972 49 87 01

CAP Santa Clara ............................................ 972 20 00 12

CAP Guell ...................................................... 972 21 07 08

CAP Sarrià de Ter .......................................... 972 17 07 42

Hospital Josep Trueta .................................... 972 94 02 00

Farmàcia de Sant Julià ................................. 972 17 04 93

Farmàcia de Medinyà ................................... 972 49 81 86

Consorci del Transport Sanitari ...................... 972 41 00 10

Veterinària .................................................... 972 49 62 17

ALTRES ENTITAT I SERVEIS

Servei de Recaptació ............ 972 20 64 41 / 872 08 17 91

Atenció ciutadana ........................................................ 012

Subdelegació del Govern .............................. 972 06 90 00

Mossos d’Esquadra ....................................... 972 18 88 00

Mossos d’Esquadra (Vista Alegre).................. 972 18 16 00

Mossos d’Esquadra (urgències).................................... 088

Policia Municipal de Girona (emergències) ................... 092

Protecció Civil ............................................... 972 06 93 70

Bombers (Emergències) ............................................... 085

Aigua (PRODAISA) ......................................... 972 20 20 78

Escombraries (FCCSA) .................................. 972 24 47 37

Enher (Girona) ............................................... 972 22 23 88

Aurora electricitat ......................................... 972 20 17 92

Agrienergia Elèctrica ..................................... 972 58 00 58

Endesa (atenció al client) .............................. 902 50 88 50

Fecsa-Endesa (avaries) ................................. 902 53 65 36

Gas Natural (atenció al client) ....................... 902 20 08 50

Gas Natural (urgències) ................................. 900 75 07 50

Telefònica Movistar (atenció al client) ............ 900 35 70 00

Telefònica (informació) ............................................. 11888

Telefònica (avaries) .................................................... 1002

Treball OTG ................................................... 972 48 72 80

Renfe ............................................................ 902 32 03 20

AUTOBUSOS

Estació de Girona .......................................... 972 21 23 19

AMPSA ......................................................... 972 21 63 53

Barcelona Bus .............................................. 972 20 24 32

Hor

aris Horari de visita de l’alcalde i dels regidors de l’Equip de Govern

Dimecres i dijous, de 6 a 8 de la tarda. Cal demanar hora en horari d’oficines al telèfon 972 17 09 09.

Horari atenció Prodaisa Sant Julià:2n i 4t dijous de mes, de 5 a 7 de la tarda.

Horari de visita del Grup Municipal CiUDijous de 6 a 8 de la tarda. Cal demanar hora en horari d’oficines al telèfon 972 17 09 09.

Horari d’atenció de la treballadora social i de l’educadora socialA Sant Julià de Ramis (Aula de Lectura)Treballadora Social: Dimarts de 09.30 a 13.00 h.

Educadora Social: Dimecres de 10.00 a 13.00 h.

A Medinyà (Aula de Lectura)Treballadora Social: Dimecres de 10.00 a 13.00 h.

Educadora Social: Dijous de 10.00 a 13.00 h.

Per concertar visita podeu trucar al telèfon de l’Ajuntament (972 17 09 09) o al telèfon (972 79 80 13)

Horari del Consultori de Medinyà Dilluns Dimarts Dimecres Dijous DivendresMetge 15’30 a 20’00 08’00 a 15’00 8’00 a 11’00

Infermera 11’00 a 15’00 8’00 a 13’00 11’00 a 13’30 8’30 a 13’00 8’00 a 12’00

Pediatra 08’00 a 10’30 12’30 a 15’00 8’00 a 10’30

Telèfons d’interès

Número 33 • Estiu 20122

INFO

RM

AC

IÓ M

UN

ICIP

AL

EditorialEns trobem en ple estiu. El calor ens està acompanyant, i fa pocs dies hem vist les conseqüències irreparables del foc. Una part important de la comarca de l’Alt Empordà ha estat castigada per un incendi, que sembla ser ha estat provocat per “un descuit” humà. Massa sovint comportaments com aquest ens porten molts problemes a tots plegats. Ens trobem davant d’una veritable actitud incívica; faig allò que em convé sense tenir en compte les conseqüències que pot comportar.

Aquests comportaments incívics també els tenim presents en el nostre municipi. Danys sobre el mobiliari urbà; poca cura de l’espai públic, no es recullen les defecacions dels gossos, crits, deixalles escampades... Aquestes actituds generen malestar, i ens obliguen a perseguir als seus causants, i gastar diner de tots per corregir el mal comportament d’uns quants. Per què no podem recuperar els valors del respecte i de la cura per allò que és de tots, sense necessitat que ens ho hagin d’estar recordant en cada moment?

Aquest és un repte que tenim entre tots. La societat democràtica ens ha portat molts drets, però no hem d’oblidar que també tenim uns deures. L’equilibri entre drets i deures és un bé que no hem de perdre mai.

Al costat d’aquests fets, l’estiu segueix portant notícies desconcertants i preocupants sobre l’evolució de la crisi. Una crisi que ja porta cinc anys fent de les seves, i tocant a tothom: famílies, empreses, administracions públiques. Des de l’Ajuntament estem treballant perquè puguem seguir prestant aquells serveis que són bàsics, i que arriben a tothom. No és una feina fàcil, i ens obliga a prendre decisions amb la finalitat d’estalviar molt. Algunes activitats es reduiran, d’altres potser s’hauran de deixar de fer. Malgrat tot, des de l’equip de govern us volem transmetre la nostra il·lusió i compromís de lluitar i treballar perquè els serveis bàsics no en surtin perjudicats, i perquè els nostres pobles no perdin dinamisme.

És en aquests moments, que vull reivindicar la necessitat de què valorem el que som i el que tenim! i que no es deixem portar per allò que voldríem ser i tenir. Acceptem la realitat i el moment que ens toca viure, i afrontem el present i el futur amb realisme i esperança.

Que passeu un bon estiu.

Narcís Casassa Font

Alcalde

EDICIÓ:

Regidoria de Cultura i Educació

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

DISSENY I IMPRESSIÓ:Lith Gràfiques

FOTOGRAFIA DE PORTADA:Jordi S. Carrera. “Creu de Terme de Medinyà”

TIRATGE:600 Exemplars

DIPÒSIT LEGAL:GI - 974 - 96

Número 33 • Estiu 2012 3

PLE ORDINARI

DEL 16 DE GENER DE 2012

1. Aprovació de les actes anteriors.

2. Informacions de l’alcaldia.

3. Ratificació dels Decrets d’Alcaldia

4. Creació de la Comissió de seguiment pressupostari.

Primer. Crear la Comissió de seguiment pressupostari d’acord amb el que estableix l’art. 123 i següents del RD 2568/1986 de 28 de novembre. Aquesta Comissió de seguiment pressupostari també serà competent per conèixer de qualsevol altre tema relacionat amb la gestió econòmica i financera de l’Ajuntament.

Segon. La composició d’aquesta comissió serà d’un membre de cada grup municipal.

President: alcalde, sens perjudici de delegació.

Membres:

1 membre grup PSC-PM: Joaquim Mazó

1 membre grup CiU: Ma. Dolors Oliveras

1 membre grup UDM Sant Julià de Ramis: Pere Pujolràs

1 membre grup Medinyà 1972-Entesa: Sixte Galià

1 membre grup Bloc Municipal: Xavier Sayols

Tercer. Aquesta comissió es reunirà en sessió ordinària cada tres mesos a determinar i en sessió extraordinària a sol·licitud de qualsevol dels grups municipals.

5. Acord d’adhesió a la xarxa de serveis locals de promoció econòmica (XSLPE) de la Diputació de Girona pel període 2012-2015 i acceptació de les condicions d’adhesió establertes a les bases i a la convocatòria.

6. Aprovació del conveni entre el Consell Comarcal del Gironès i l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis per acollir-se al projecte de professionals compartits entre administracions, inclòs el pla comarcal de joventut del Gironès.

7. Aprovació del conveni entre el club de ball esportiu “Buenavida” i l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis.

8. Aprovació del protocol d’actuació per a la prevenció i

abordatge de l’assetjament sexual i per raó de sexe a la feina.

9. Donar suport a l’Associació d’ens locals “Municipis per a la Independència”.

10. Mocions d’urgència:

a) Moció per a l’adhesió al conveni marc amb l’ACM en matèria de subministrament d’energia elèctrica amb destinació a les entitats locals de Catalunya, aprovat pel Consorci Català pel Desenvolupament Local.

11. Precs i preguntes.

PLE ORDINARI

DEL 19 DE MARÇ DE 2012

1. Aprovació de l’acta de 16 de gener de 2012

2. Informacions d’Alcaldia.

3. Ratificació de diversos Decrets d’Alcaldia de 2012

4. Aprovació del conveni marc de col·laboració entre el Consell Comarcal del Gironès i l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis en matèria de promoció turística.

5. Aprovació del conveni de delegació al Consell Comarcal del Gironès per a la prestació del servei de neteja viària.

6. Aprovació del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis i el Consorci de les Vies Verdes de Girona.

7. Aprovació del conveni marc de col·laboració entre l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis i la UdG, facultat de Lletres per a la realització de pràctiques curriculars.

8. Aprovació inicial del pressupost de l’exercici 2012.

Vistes les objeccions per part dels grups municipals de l’oposició, l’equip de govern va proposar deixar sobre la taula la proposta de pressupost municipal per tal de tenir un intercanvi entre tots els grups municipals i polir els punts de discrepància.

9. Aprovació definitiva del Pla parcial SUD-04 “Les Goges” de Sant Julià de Ramis.

10. Mocions d’urgència.

Resum dels acordsdels plens municipals


INFO

RM

AC

IÓ M

UN

ICIP

AL

a) Aprovar el Pla de Sanejament Financer, Escenari 1, redactat per la Xarxa Local de Municipis de la Diputació de Girona,

b) Aprovar l’adhesió de l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis al conveni de col·laboració subscrit entre la Generalitat i les Diputacions, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i la Federació de Municipis de Catalunya pel desenvolupament del Pla Extraordinari d’Assistència Financera Local.

c) Aprovar els estatuts de l’Associació d’ens locals “Municipis per a la Independència”

d) Aprovar la moció per al garantiment del cabal ecològic del riu Ter, al seu pas per Girona.

11. Renúncia de la regidora Sra. Glòria Boix i Teixidor.


PLE EXTRAORDINARI I URGENT

DE DATA 29 DE MARÇ DE 2012

L’alcalde-President explica el motiu de la urgència que no és altre que l’aprovació del Pla d’Ajustament.

Punt únic: Aprovació del Pla d’Ajustament. El present Pla compleix els requisits previstos en l’art. 7 del Reial Decret –llei 4/2012 de 24 de febrer, pel qual es determinen les obligacions d’informació i procediments necessaris per establir un mecanisme de finançament per al pagament als proveïdors de les entitats locals.

PLE EXTRAORDINARI

DEL 10 DE MAIG DE 2012

1. Presa de possessió del càrrec de regidor del Sr. Joaquim Pla Torrent.

2. Concertació d’una operació de crèdit en virtut de l’aplicació del Real Decret 4/2012 de 24 de febrer, pel qual es determinen les obligacions d’informació i

procediments necessaris per a establir un mecanisme de pagament als proveïdors de les entitats locals.

PLE ORDINARI

DEL 17 DE MAIG DE 2012

1. Aprovació de les actes anteriors.

2. Informacions de l’Alcaldia.

3. Posar en coneixement del Ple l’informe de morositat del 4t. trimestre de 2011

4. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis i el Consell Comarcal del Gironès per al Projecte “Xec Servei”, amb una previsió màxima per a l’exercici 2012 de 700 xecs servei normal i 100 xecs servei especial, per un import de 3.900 €

5. Aprovar el conveni de col·laboració entre la Diputació de Girona, la Universitat de Girona, l’Ajuntament de Sarrià de Ter i l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis per al finançament del projecte d’inversió arqueològica en el territori GERUNDA, donant compliment al que s’assenyala a l’informe de Secretaria-Intervenció de data 14 de maig de 2012. Alhora cal imputar al quantitat de 5.000 € per a l’exercici 2012, prevista al conveni.

6. Aprovació inicial del pressupost general de l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis per a l’exercici 2012, així mateix aprovar les bases d’execució, la plantilla de personal i la relació de llocs de treball.

7. Mocions d’urgència

a. Moció per a la continuació de les obres a la N-II



La situació econòmica global també afecta als municipis, el volum d’ingressos econòmics disminueix, les subvencions provinents d’altres administracions es retallen o senzillament no n’hi ha, per això les inversions urbanístiques les hem de-dicat a mantenir el grau de qualitat dels serveis públics i a fer actuacions de detall per millorar-los.

Durant el primer semestre de aquest any s’han realitzat:

1. S’ha refet el ferm de tot el camí del Congost amb un com-post de àrid reciclat, que permet que la capa de rodament

sigui més consistent i aguanti més bé el desgast i l’erosió. Hem de tenir en compte que aquest camí és el que permet fer el recorregut al costat del riu Ter, per això està inclòs dins del circuit de la Ruta del Ter i del camí de Sant Jaume, a part de ser el que permet accedir a bona part dels recursos turís-tics de Sant Julià.

2. Durant el procés d’instal·lació de la xarxa de gas natural a Medinyà ha sorgit l’inconvenient de que el tanc que submi-nistrava el gas propà a la zona del Camp Rodó de Medinyà no complia amb les normes de seguretat de la Generalitat. Davant de la sol·licitud de la empresa Repsol-Butano, propie-tària del tanc, de poder ubicar en algun terreny municipal un grup d’ampolles de gas propà, per evitar que les persones que viuen als habitatges afectats no es quedessin sense gas durant l’hivern, l’Ajuntament de forma immediata va cedir un espai a la parcel.la d’equipaments que hi ha a la carretera ve-lla per instal.lar-hi de forma provisional les ampolles de GLP.

Paral·lelament la empresa Gas Natural ha comprat les instal-lacions de Repsol-Butano i analitzades les canonades ens ha fet saber que no cal canviar-les per fer el subministre del gas natural als habitatges, així només s’han de canviar les es-comeses, comptadors i cremadors dels aparells domèstics.

També ens han afirmat que aquest procés de conversió s’ini-ciarà durant el mes de juny, això permetrà que una vegada tots els habitatges estiguin connectats es pugui eliminar els bloc de ampolles de GLP.

3. També es continua realit-zant el seguiment de les obres de les grans infraestructures que travessen el municipi: TGV i AP7.

Les grans obres del TGV ja s’han acabat i ara s’està rea-litzant el condicionament de les vies, els accessos i refent l’entorn. Ara bé la circulació de trens dependrà de quan es-tigui operativa la nova estació de Girona.

Referent a la AP7 segons la empresa concessionària ACE-SA les obres s’estan duent a terme segons els terminis es-tablerts i s’acabaran de forma definitiva l’estiu de 2013, tot i que les grans afectacions de maquinària a l’entorn ja s’han acabat.

Ara s’està asfaltant la capa de rodament amb material sono reductor, fet que farà disminuir el soroll mediambiental, tam-bé s’està duent a terme la plantació a l’entorn de la via, en el conjunt del tram Fornells-Vilafreser s’hi posaran 120.000 plantes. També s’estan enllestint les obres de l’entorn, les que més ens afecten són:

- Desaigües

- Pantalles acústiques

- Refer els camins utilitzats

L’obligació de les empreses constructores és la de deixar l’entorn en el mateix estat que el varen trobar a l’inici de les obres, tot i que l’Ajuntament ha arribat a un acord amb ACESA i COMSA que es realitzin algunes millores.

També s’ha arribat a un acord entre l’Ajuntament i Acesa, que una vegada hagin finalitzat les obres, si considerem que el soroll de la circulació de vehicles és superior al normal, es realitzi un estudi acústic per mesurar-lo i si cal s’instal·lin les mesures correctores: pantalles acústiques, vegetació, talus-sos,...

Regidories

Urbanisme


INFO

RM

AC

IÓ M

UN

ICIP

AL

Urbanisme i Territori

4. Durant el mes de maig s’ha realitzat l’ampliació de l’aula de lectura Modest Prats de Medinyà. Els treballs han anat a càrrec dels treballadors municipals, dirigits pels tècnics de l’Ajuntament.

L’actuació ha consistit a eliminar una porta d’accés i a treure la paret mitgera per poder obtenir un espai ampli i diàfan, per això s’han hagut de refer les instal·lacions elèctriques, infor-màtiques i de calefacció.

La primera utilització de l’ampliació s’ha pogut dur a terme en els actes de la Fira del Conte, amb les exposicions de les escoles del municipi.

Esperem que el nou espai sigui prou confortable i que en feu un ús intensiu.

5. També aquest primer semestre s’ha realitzat una compro-vació de les instal·lacions de piscines en parcel·les privades. La tasca ha anat a càrrec dels serveis tècnics municipals, i a permès detectar totes aquelles instal·lacions que s’havien executat sense el corresponent permís municipal, per això s’ha requerit a les persones propietàries que en un deter-minat termini aportessin la documentació que justificava la instal·lació i en el seu defecte realitzessin el tràmits per lega-litzar-les.

Joaquim Mazó i Artau

Regidor del Territori i Urbanisme


Regidories

Dins del procés de reducció de la despesa municipal una de les actuacions que s’ha dut a terme és la d’ajustar la despesa en enllumenat públic a les necessitats reals.

Per això durant el mes de març es va concórrer a una línia d’ajuts per realitzar dues auditories energètiques, una que afecta al consum que hi ha als edificis públics i l’altra que afecta a l’enllumenat públic. Aquestes auditories ens han de permetre veure allà a on es pot ser més eficient energèticament i allà a on es pot reduir la despesa.

Mentre no es concreten aquests estudis, s’ha fet un pas més per estalviar en la despesa d’enllumenat públic, aquesta actuació ha consistit en desconnectar de la xarxa de subministre una tercera part dels punts de llum (fanals) de tot el municipi, l’objectiu és poder estalviar uns 50.000€/any. Aquesta operació s’ha fet de la següent forma: de cada línia de subministre es desconnecta un punt de llum de cada 3, així trobem que dos fanals cremen i un no, i així successivament.

L’actuació serà rotatòria per tant al llarg de l’any afectarà de forma igual a tots els punts de llum del municipi.

Paral·lelament a les instal·lacions municipals s’ha adequat la intensitat lumínica a les necessitats de cada una de les

Estalvi energètica l’enllumenat públic

Dins del marc de promocionar el nostre municipi cap l’exterior durant aquest primer semestre s’han realitzat diferents actuacions.

La primera va ser la de signar un conveni amb el Consell Comarcal del Gironès que mitjançant el centre de visitants del gironès (http://www.turismegirones.cat/centredevisitants/), podem participar a fer conèixer el nostre municipi i els nostres indrets més representatius dins de les seves promocions de diferents campanyes publicitàries.

Així als seus estands hi són presents:

- Les visites dinamitzades al Castellum Fractum i als Sants Metges

- La passejada per la muntanya de Sant Julià

- La passejada pels turons de Medinyà

- La Fira del Conte de Medinyà

- La diada del bolet de Sant Julià

Promocióeconòmica

local


INFO

RM

AC

IÓ M

UN

ICIP

AL

Promoció econòmica

activitats que s’hi duen a terme, ja que no cal tenir tots els llums encesos sempre.

També s’ha ajustat la temperatura dels aparells de climatització, per adaptar-la als marges que estableix la normativa del Ministeri d’Indústria, i que preveu que no es poden superar els 21 ºC a l’hivern i que no es pot baixar dels 26 ºC a l’estiu.

En relació a l’enllumenat públic també s’han dut a terme dues actuacions més al veïnat del Golf.

La primera ha consistit a fer la recepció definitiva de tot l’enllumenat públic a excepció

de aquelles zones no urbanitzades definitivament, i de la zona Làbaro, tot i que ja fa anys que l’Ajuntament es fa càrrec del cost del tots els subministres públics del Golf.

Aquesta actuació significa que a partir de ara l’Ajuntament també serà el responsable del manteniment de la instal·lació.

Com a tots els municipis estem sofrint els robatoris de cable de coure, una de les zones més afectades és la del Golf, degut a les característiques del poblament dispers que hi ha fa més

difícil el control de persones alienes. Per això l’Ajuntament ha decidit instal·lar-hi, de forma experimental, un sistema automàtic de control de la xarxa elèctrica, que detecta a l’instant qualsevol intrusió o manipulació de la xarxa durant les 24 hores del dia, així hi pot haver una actuació ràpida dels cossos de seguretat per evitar el robatori.

Després del període de proves s’analitzaran els resultats obtinguts i es valorarà ampliar la instal·lació de aquest sistema a altres zones del municipi.

A part de aquest sistema és molt important la col·laboració ciutadana, per us vull demanar que qualsevol persona que detecti la presència de persones alienes al seu veïnat o vehicles sospitosos, immediatament es posi en contacte amb els vigilants municipals trucant al telèfon 690.014.944 o bé al 112. Les vostres dades són confidencials i no es fan públiques.

És millor preveure que no haver de lamentar els danys posteriors.

Joaquim Mazó i ArtauRegidor del Territori i Urbanisme

D’aquestes activitats les que ja s’han realitzat han portat al nostre municipi força persones que no l’havien visitat mai.

Com a tall d’exemple la passejada per la muntanya de Sant Julià va comptar amb l’assitència de 36 persones, de les quals 34 eren de fora del municipi.

També ens vam adherit a la campanya cultural Escenaris, de la Diputació de Girona, amb dues obres infantils i dues per adults. Considerem que el resultat és positiu, perquè van permetre que un altre sector de persones coneixés el poble i les seves instal.lacions.

La darrera actuació ha sigut la de modificar les pàgines web municipals www.santjuliaderamis.cat i www.medinya.cat, per incloure-hi un apartat específic de promoció econòmica,a on hi ha la informació de nivell municipal, però que també s’ha obert a les empreses del municipi, a on totes aquelles que ho desitgin hi poden posar la informació de les seves activitats.


Regidories

Després de l’adequació de la zona arqueològica del Castellum Fractum, portada a terme durant els anys 2006 i 2007, l’ajuntament de Sant Julià de Ramis ha estat interessat en continuar la consolidació i la museïtzació de les restes que en les campanyes d’excavació, portades a terme els estius per la Universitat de Girona, han anat apareixent just al costat. Va ser doncs, ja a l’any 2010, quan es va encarregar al mateix equip redactor de l’adequació del Castellum Fractum (Aspecte paisatge SL), el projecte que, de manera global, acabarà de donar la entitat i la visió de conjunt que el jaciment es mereix.

El juliol de 2011, obtinguts els informes sectorials pertinents, la Junta de Govern Local va aprovar-ne inicialment el projecte i el va trametre a la Direcció General d’Urbanisme per a la seva aprovació definitiva.

Els àmbits d’actuació que presenta el projecte són tres:

- Zona arqueològica Catellum Fractum, amb una superfície aproximada de 1.422 m2. Primerament es consolidaran els murs i es faran els contraforts oportuns. Es crearà un itinerari

circular, continuant l’existent des del Castellum Fractum, amb diferents punts de parada suficientment separats i dimensionats (miradors i plataformes) per a l’ús de grups diversos. Aquests es situaran en llocs estratègics per a la comprensió dels diferents àmbits de l’excavació.

- Camí peatonal d’enllaç per dins del bosc de la Feixa Llarga. Aquest camí, d’uns 800 metres de llargada i amb ferm de sauló, enllaçarà la zona arqueològica del poblat ibèric amb la zona de l’església dels Sants Metges i la zona nova d’aparcament per als vehicles.

- Àrea d’aparcament just a la feixa del costat de l’església dels Sants Metges. Donada la mancança d’aparcament per als vehicles que arriben als Sants Metges, es fa del tot necessari habilitar una nova zona (uns 40 vehicles), aprofitant la feixa de propietat municipal que hi ha just al costat del camí d’accés al nou cementiri. Aquesta zona es consolidarà amb sauló, tenint dos accessos; un de rodat per als vehicles i un altre de peatonal per accedir directament a la zona de l’església.

Projecte d’adequació superficial i ordenació dels itineraris de visita pública i accessos del conjunt patrimonial

Poblat ibèric de Sant Julià de Ramis

Excavacions campanya 2009 Plànol vista general 03


INFO

RM

AC

IÓ M

UN

ICIP

AL

Cultura i Patrimoni

El projecte té un pressupost total de 277.474,69 €, i com molt bé podem suposar en aquests moments l’Ajuntament no està en condicions de poder afrontar-lo. És per això, i gràcies a les gestions fetes per l’Alcaldia amb la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, que aquest projecte s’està tramitant dins de la sol·licitud de l’1% cultural (segons la Ley de Patrimonio Histórico de l’estat s’estableix la obligatorietat de destinar en els contractes d’obres públiques una partida de diners corresponent almenys a l’1% a treballs de conservació i millora del patrimoni històric). En aquesta ocasió es fa referència a les obres d’ampliació de l’Autopista AP7, bona part de les quals transcorren pel nostre municipi.

Pere Pujolràs i FeixasRegidor d’Educació i Cultura

Plànol zona arqueològica 04

Plànol vista zona equipaments Metges 04


Regidories

Josep Burch, Jordi Sagrera i Jordi Vivo

Del 2 al 22 de maig d’enguany, un grup d’investigadors del Laboratori d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Gi-rona ha efectuat una nova campanya d’excavacions arque-ològiques al poblat ibèric de Sant Julià de Ramis. Aquesta intervenció s’efectua en el marc del conveni de col·laboració signat entre l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis, la Diputa-ció de Girona i la Universitat de Girona. A més, la campanya d’enguany ha comptat amb el suport de Serveis Ambientals Montaspre SL. El grup d’investigació de la UdG estava for-mat per 10 estudiants de doctorat, màster i darrers anys de carrera de l’estudi d’Història i 3 professors i investigadors que varen tenir cura de la direcció de l’excavació. Enguany, aquesta campanya es complementarà amb una altra que s’efectuarà des del 3 al 14 de setembre.

Seguint la intervenció iniciada el 2011, els treballs es varen realitzar en el lloc que fins fa poc era ocupat per l’antic ce-mentiri parroquial. La campanya del mes de maig s’ha cen-trat en l’espai que hi ha davant de la façana de l’església i la campanya del mes de setembre se centrarà en la terrassa superior que hi ha a ponent de la primera àrea.

En el marc d’aquests treballs han aparegut les restes d’una casa ibèrica excavada a la roca natural de la muntanya, diver-ses tombes d’època medieval i enterraments més moderns i un mur anterior a l’església dels Sants Metges, que en poste-riors campanyes caldrà determinar l’època de la seva cons-trucció i el tipus d’edificació a la qual pertanyia.

A la campanya del mes de setembre es pretén excavar l’in-terior d’un edifici de planta rectangular, al qual s’havia afegit una petita habitació en forma d’absis. Presumiblement es tracta d’una casa d’època medieval.

En general, es tracta d’una zona d’una gran complexitat ar-queològica que cobreix un període de temps molt ampli que abasta més de 26 segles d’història.

Excavacions arqueològiques als Sants MetgesCampanyes de 2012


INFO

RM

AC

IÓ M

UN

ICIP

AL

Cultura i Patrimoni

Fira del Contewww.firadelconte.cat

Durant els dies 26 i 27 de maig es va realitzar la 3ª edició de la Fira del Conte de Medinyà. Aquest any s’ha de remarcar l’elevat nombre d’expositors que han volgut acudir a la nostra convocatòria, concretament n’han vingut 73, aquest fet és un reflex que la Fira està cuallant i ja comença a ser un referent dins del seu àmbit.

També hem pogut comprovar el gran nombre de públic que sobretot durant la jornada del diumenge ens va voler acom-panyar, tot i que al fer-se al carrer no es pot comptar el nom-bre de visitants, l’afluència als actes si que va ser superior a la de les anteriors edicions.

Si bé l’objectiu de la Fira és bàsicament cultural, no hem de deixar de banda que aquesta allau de gent fa que també els establiments comercials de Medinyà s’en puguin beneficiar.

Amb tot aquesta Fira no seria possible sense la participació desinteressada de les persones que voluntàriament hi han volgut col.laborar: gràcies a totes i tots per la vostra dedi-cació i la feina ben feta.

Aquest any s’hi han incorporat algunes novetats, com ara la utilització per primera vegada de l’ampliació de l’Aula de lectura Modest Prats, amb la ubicació de les exposicions re-alitzades per les AMPA i les escoles del municipi. També hi ha hagut el cartell del local social, la pintura mural, la partici-pació d’entitats locals, i la cobertura de tot el pati de l’escola bressol que ens ha permés poder gaudir dels espectacles estant a l’ombra.

Paral.lelament als actes de la Fira hi ha hagut la exposició de pintura de l’artista local Andreu Pascual, i la passejada pels turons de Medinyà a càrrec del Centre de visitants del Gironès.

L’origen de la Fira del Conte de Medinyà neix l’any 2010 arrel de la idea sorgida d’un veí del poble , en Joan Bahí, que llegint un “dominical” de la Vanguardia on s’havia publicat un reportat-ge en honor al bicentenari del naixement de l’escriptor danès Hans Christian Andersen, va re-cordar la història que deia que aquest famós escriptor havia fet referència al poble en el seu lli-bre “Viaje por España”. Era l’ex-cusa perfecte per retre-li home-natge i al mateix temps donar a conèixer les potencialitats turís-tiques i culturals de la població (i aquesta zona del Gironès). Es va idear una fira inèdita, engres-cadora i amb el conte com a protagonista.

És per això que es va decidir establir el Premi Joan Bahí de narració oral, en reconeixement a la seva persona, aquest any la guanyadora ha sigut la Marta Angelats

L’altre premi concedit és el de la Imatge gràfica 2012, que s’utilitza per realitzar els cartells de la Fira, la guanyadora a sigut la Marta Montenegro

Ara n’estem fent el tancament i la valoració, que en el seu conjunt és positiva.

Des de l’Ajuntament tenim la voluntat de continuar impulsant la realització d’aquesta Fira, i fer-la crèixer, per això ja estem començant a treballar per la realització de 4ª edició, amb la incorporació d’algunes novetats que permetin fer que la seva repercusió vagi més enllà del nostre entorn més proper.

Per això us emplaçem a venir i gaudir de la 4ª edició de la Fira del Conte de Medinyà que realitzarem el darrer cap de setmana del mes de maig de 2013.

Fins llavors!!

Joaquim Mazó i ArtauRegidor del Territori i Urbanisme


El passat dimarts, 19 de juny de 2012, el país es va aixe-car amb una notícia trista. Ens va deixar l’Emili Teixidor, un dels últims representants d’una casta d’autors compromesos amb el país. Autors com ell van ser capaços de donar-ho tot per aconseguir que la canalla de casa nostra tingués litera-tura en català, per treballar dia a dia i no només traduccions estrangeres.

Joaquim Carbó, Sebastià Sorribas i Josep Vallverdú són els altres membres destacats d’aquest quartet que va fer i en-cara fan una feina titànica, la de donar cultura i emoció a les noves generacions i que, molt em temo, no els hi hem agraït ni els hi agrairem mai prou. Teixidor va aconseguir el reconeixement internacional amb la pel·lícula Pa negre, però jo em quedo amb l’home culte, modest i afable que parlava de llibres amb passió, que encomanava ganes i que escrivia per a nens i per a joves donant el bo i millor de la seva gran saviesa sense esperar gaire cosa a canvi, només la satisfac-ció de la feina ben feta i la idea que s’havia de fer pel bé de la nostra cultura.

Sempre el recordarem per ser un autor proper que visitava amb gran joia escoles, biblioteques, clubs de lectura,... era l’autor que més o menys tots havíem conegut en persona. Gràcies Emili per “L’ocell de foc” que seguirà brillant com una estrella i “la formiga Piga” que continuarà pessigollejant l’oberta curiositat dels nostres petits.

Com ell deia “hem de llegir i ja està. Hem de ser feliços. No hem de ser emprenyadors missioners de la lectura”. Bon vi-atge mestre!

Taïs Sànchez i PlaAula de Lectura Municipal de Sant Julià de Ramis

Regidories

Aula de lecturade Sant Julià de RamisAutors que marxen...

A l’Aula de Lectura Municipal de Sant Julià de Ramis podreu trobar el següent títols :

Novel·la:

- Pa negre. Barcelona: Columna, 2003 + DVD de la pel·lícula a la secció audiovisuals

- Laura Sants. Barcelona: Columna, 2006.

- Els convidats. Barcelona: Columna, 2010.

Narrativa :

- La lectura i la vida: com incitar els nens i els adolescents a la lectura: una guia per a pares i mestres. Barcelona: Columna, 2007.

Narrativa infantil y juvenil:

- Els fantasmes de la biblioteca o la cadena secreta [amb Quim Corominas]. Barcelona: Palahí, 2006.

- L’ocell de foc. Barcelona: Cruïlla, 2001.

- La formiga Piga es deslloriga. Barcelona: Cruïlla, 1998.

- El crim de la Hipotenusa. Barcelona: Edebé, 1988.


INFO

RM

AC

IÓ M

UN

ICIP

AL

L’estiu és aquí, i molts ja teniu previst on anireu de vacances. Si ets dels que encara no ho sap o, senzillament, us quedeu a casa, tot seguit un proposem un destí molt a prop que és ple de racons literaris: Barcelona.

Com a ciutat important i cultural, Barcelona ha estat recreada en multitud de novel·les, que el lector i el viatger s’interessaran en conèixer. Una ruta per Barcelona podrà despertar la curiositat d’aquells que hàgiu llegit “La Catedral del mar” o “L’ombra del vent”.

Existeixen rutes guiades que recorren els llocs més importants en els que es desenvolupen aquestes dues històries. Estan disponibles tan en català, castellà o anglès i mostren d’una forma entretinguda els encants de la ciutat comptal.

La Barcelona fosca recreada a “L’ombra del vent” ens mostra també diferents llocs de la ciutat, de principis del segle XX. Els llocs que recorre son la Rambla Sta. Mònica, la plaça Reial, Carrer del Call, Baixada de la Llibreteria, Carrer Argenteria, Santa Maria del Mar, Carrer Montcada, els Quatre Gats, Carrer Sta. Anna i Carrer Canuda.

De la mà de “La Catedral del mar”, podem conèixer la Plaça

Nova, Carrer Bisbe, Plaça St. Jaume, Plaça del Rei, Plaça del Blat, Plaça de la Llana, Carrer Argenteria, Canvis Vells, Carrer Consolat de Mar, Pla de Palau, Carrer Vidrera, Carrer Montcada i Santa Maria del Mar.

Són dues novel·les convertides en best-sellers i recomanades per tot aquell que les hagi llegit que, si encara no heu descobert, us convidem a fer-ho. Les trobareu esperant-vos a l’Aula de Lectura.

Aquesta pot ser, entre d’altres, una bona excusa per acostar-vos a l’Aula de Lectura i conèixer de primera mà les reformes i l’ampliació que hi hem fet amb el fi que us hi sentiu més còmodes i podeu gaudir com mai de les vostres lectures.

Ja per finalitzar, des de l’Aula de Lectura Modest Prat volem agrair la donació de mobiliari per part de l’AMPA del CEIP Santa Fe.

Us esperem aviat.

Cristina Padilla AngelAuxiliar de biblioteca de l’Aula de Lectura Modest Prats

Cultura i Patrimoni

Aula de lecturade MedinyàDescobreix la Barcelona de “La Catedral del mar” i “L’ombra del vent”

15Número 33 • Estiu 2012

s’aprofità l’habitual hora del conte per a introduir la temàtica ecològica a través de la narració de contes.També, i pensant en el públic en general, s’organitzà conjuntament amb el Centre de Visitants del Gironès, una passejada pel congost i la muntanya de Sant Julià. S’instal·là una exposició sobre el canvi climàtic, una setmana al pavelló de Sant Julià i una altra la local social de Medinyà.Com a cloenda, i centrat en el darrer cap de setmana de març en el centre cívic de Sant Julià, es portà a terme una mostra de jocs per a petits i grans, realitzats amb andròmines, un espectacle familiar de teatre (dins del Cicle Escenaris 2012 del Consell Comarcal), amb el tema central de respecte als arbres i la natura en general i el diumenge al matí, el Mercat de Segona Ma, on veïns i veïnes del municipi i d’altres persones de fora van fer la seva paradeta amb tota mena d’estris usats per a ser intercanviats per d’altres.

Mercat de segona mà

Pere Pujolràs i FeixasRegidor de Medi Ambient

Regidories

Segones Jornades de Medi Ambient

març2mil12

2es jornadessJuliàdRamis

medi ambient

ConsellComarcaldel Gironès

del 18 al 30

El passat mes de març, i per segon any consecutiu, es van portar a terme les Jornades de Medi Ambient, organitzades per l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis. Aquesta iniciativa, impulsada des de l’Àrea de Medi ambient, vol portar als diversos sectors de la població del municipi, la reflexió i la pedagogia entorn de temes relacionats amb la reducció i la reutilització de residus domèstics. Al llarg de dues setmanes es van realitzar activitats a les escoles de Sant Julià i de Medinyà: visita guiada a la deixalleria comarcal de Sarrià de Ter, gimcanes sobre la reducció de residus i lliurament de carmanyoles per als esmorzars de l’alumnat.Per als més petits, i a les aules de lectura municipals,


INFO

RM

AC

IÓ M

UN

ICIP

AL

Medi Ambient

El projecte de Xarxa comarcalde deixalleries Es treballa en un projecte d’unir en xarxa totes les deixalleries de la comarca del Gironès per facilitar als usuaris particulars i les activitats econòmiques l’aportació de residus. En l’actualitat la comarca del Gironès té diverses deixalleries fixes que donen servei a una àrea de referència. Els ciutadans i les ciutadanes de cada municipi tenen una deixalleria assignada a la qual poden portar els seus residus especials, voluminosos, poda, etc. Les noves demandes de la ciutadania van adreçades a poder realitzar les aportacions en qualsevol de les deixalleries de la comarca, ja que sovint els desplaçaments per mobilitat obligada de feina, estudis o compres, fan que les deixalleries que ens són més properes siguin diferents a l’assignada per al nostre municipi.

D’altra banda, les activitats econòmiques no només treballen en el municipi on tenen la seu, sinó que tant jardiners, pintors, paletes, com qualsevol altra empresa prestadora de serveis es mou en el territori, i els és de gran utilitat no haver de desplaçar-se més del compte per aportar els seus residus a un gestor autoritzat, com és la deixalleria.

Per aquest motiu es planteja el projecte de Xarxa comarcal de deixalleries, on la gestió conjunta des del Consell Comarcal, i el repartiment de costos entre els municipis per aportació, permeti trobar una fórmula òptima de gestió mancomunada, que faciliti i apropi el servei als ciutadans i les empreses.

La deixalleria comarcal de Sarrià de Ter està oberta, de dilluns a dissabte, de 10 a 14 h i de 16 a 20 h.

Bonificació de la taxa d’escombraries de l’any 2012, amb un 25%, amb un mínim de 6 usos de la deixalleria i almenys una visita per trimestre.

L’imprès per a l’obtenció de la tarja magnètica per a la deixalleria el podeu baixar directament a la següent adreça. Després cal signar-lo i portar-lo a l’ajuntament.

http://webspobles.ddgi.cat/sites/sant_julia_de_ramis/Pages_LeftMenu/solicituds.aspx

Campanya Això no es fa! La crisi econòmica agreuja l’incivisme i dispara els abocaments incontrolats i els robatoris. L’Àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal del Gironès es proposa evitar l’abandonament de mobles i trastos vells a la via pública. L’objectiu és el d’informar sobre l’existència d’un servei de recollida de mobles i trastos vells, i de retruc evitar l’aparició indiscriminada de tota mena d’andròmines als carrers del Gironès amb la imatge de deixadesa que això comporta. D’aquí que s’ha engegat la campanya “Això no es fa!”, amb la qual els operaris encarregats de la recollida de mobles identifiquen amb un adhesiu tots aquells residus que s’han deixat el dia que no pertoca per horari. L’adhesiu, encapçalat amb el lema de la campanya, informa sobre perquè no s’ha recollit el residu en qüestió i insta a consultar el calendari de recollida que pertoca a cada municipi. Els trastos que estiguin identificats d’aquesta manera no es recolliran immediatament, per tal que la ciutadania es conscienciï sobre la necessitat d’usar el servei de forma correcta.

Recordeu que el dia de recollida de mobles i trastos vells a Sant Julià de Ramis i a Medinyà és el primer dijous de cada mes. Per a una millor coordinació preguem que telefoneu a l’Ajuntament per a indicar on heu deixar les vostres andròmines. Gràcies.

Àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal del Gironès

Xarxa comarcal de deixalleries


Regidories

Els mitjans de comunicació ens fan arribar contínuament notícies sobre les espècies que estan en perill d’extinció i, ens dibuixen un panorama força apocalíptic pel que fa a la conservació del medi ambient. A la vegada veiem com d’altres espècies d’animals i plantes denominades “invasores”, els hi passa tot el contrari, aquestes gaudeixen d’un gran èxit expansiu i les seves distribucions geogràfiques no paren de créixer , com ara és el cas del musclo zebra, el visó americà, les algues dels mars tropicals (Caulerpa taxifolia ) o l’estrella dels estius, que a les comarques gironines ha estat el “mosquit tigre” (Aedes albopictus). És bo preguntar-se, perquè passa això? I la resposta té una deducció fàcil, estem davant d’un fenomen denominat globalització, d’una activitat humana inusitada, mai vista abans i de gran abast. Els ecosistemes difícilment es poden adaptar a aquesta velocitat de canvi que l’home està induint sobre els ecosistemes i, de mica en mica, en un degoteig macabre, les espècies van desapareixen al no suportar les condicions ambientals i els canvis que nosaltres imposem.

Tota la xarxa que s’ha teixit durant milions d’anys d’evolució, fruit de la interrelació que hi hagut entre aquests organismes es va desfilant i aquesta xarxa perd la consistència i la força esdevenint cada cop més fràgil.

Hores d’ara ens trobem davant d’un episodi nou d’invasió, es tracta del mosquit tigre, un nou veí vol instal·lar-se a casa

nostra i de nosaltres dependrà en bona part que ho pugui fer.

El mosquit tigre és originari de les selves tropicals del sud-est asiàtic, allí vivia dins dels boscos humits, aprofitant l’aigua que s’acumula en els forats que hi ha en els arbres vells per desenvolupar les seves larves.

Penseu que el cicle larvari dels mosquits té una fase aquàtica, en el cas del mosquit tigre, la femella diposita els seus ous en la paret interior d’aquests forats, quan el nivell de l’aigua puja (desprès d’una pluja), els ous queden submergits i d’allí surt una larva que s’alimentarà de les partícules que hi ha en l’aigua, té quatre estadis de creixement i finalment es converteix en pupa, moment en que es transforma, mitjançant el fenomen de la metamorfosi, en mosquit adult, que és com tots el coneixem. Els adults poc desprès d’eclosionar, quan ocupen el nou medi aeri, solen copular, aleshores les femelles busquen la sang, que els ha de servir com aliment altament nutritiu que ajudarà a generar els ous i les noves postes.

Aquesta espècie fa molts anys va introduir un canvi en el seu comportament a l’hora de dipositar els ous, aleshores va colonitzar les petites masses d’aigua que es formen en els recipients artificials, ja siguin de ceràmica (plats, gerros, gots, ampolles, safareigs, etc), ja siguin plàstics o de goma (trastos abandonats amb concavitats, pneumàtics, plàstics, bidons, etc). Aquest petit canvi ha significat un gran èxit pel que fa

Què és això del mosquit tigre?


INFO

RM

AC

IÓ M

UN

ICIP

AL

Medi Ambient

a les possibilitats d’ampliar la seva distribució geogràfica. El que ha passat és que entre la multitud de llocs que pot escollir, per dipositar els ous, un d’ells són els pneumàtics usats. Resulta que a partir del moment que s’inicia el reciclatge d’aquest residu industrial, occident (lloc on hi ha ubicades les plantes de reciclatge), ha importat milions de pneumàtics d’aquests països, i amb ells, han viatjat els ous del mosquit tigre. D’aquesta manera tant innocent, l’home i la seva globalització han col·laborat directament amb l’expansió d’aquesta espècie. En aquests moments es troba en fase expansiva en el continent americà, Europa, Àfrica i Àsia. A Europa va arribar per primer cop a Albània (1979), al 1990 va entrar a Itàlia, aquest país s’ha convertit en el focus d’expansió per la resta del continent. A l’àrea mediterrània, actualment hi ha un front que avança des d’Itàlia i ha entrat a França per la costa Blava (Niça) i per un altre extrem, tenim des de l’Àrea metropolitana de Barcelona que s’està estenent pels quatre vents.

En el moment de plantejar la possibilitat de muntar una xarxa de vigilància per la detecció de l’entrada del mosquit tigre, molts ens deien que era com buscar una agulla en un paller. El Servei de Control de Mosquits ha treballat des del primer moment amb la hipòtesi de que el mosquit es desplaçaria de l’àrea metropolitana de Barcelona (lloc on el mosquit tigre està establert) cap a Girona. Bàsicament amb els desplaçaments originats per la mobilitat pròpia de la població, la qual, la més important és quan es dirigeix cap a les seves segones residencies. Si mirem les dades de mobilitat veiem que aquests desplaçaments són molt nombrosos, així tenim que cada dia es produeixen 132.000 desplaçaments entre Barcelona i Girona, i els caps de setmana arriben als 252.000.

El mosquit pot arribar de dues maneres, en forma d’ou, aquest seria el cas en que una persona trasllades a la segona residència un estri o andròmina que en el seu interior hi hagués la posta (plat de sota un test, galleda vella, etc). Sovint a les segones residències hi van a parar les coses que es van renovant del habitatge principal, però la forma més probable de que arribi és en forma d’adult, és molt típic que quan una persona viu en un àrea d’alta densitat de mosquits, en el moment d’obrir el cotxe se li “coli” un mosquit en el seu interior. D’aquesta manera tan innocent el mosquit podrà fer el viatge fins a casa nostra, allí sortirà del cotxe i iniciarà les postes dels seus ous, originant una colònia nova.

Per detectar aquestes arribades, el S.C.M. ha muntat una xarxa de vigilància, que es basa en la instal·lació d’uns paranys ubicats en el lloc que sabem que el mosquit tigre li agrada, de manera que quan arribi i busqui un punt per dipositar els ous, deixarà el seu rastre, en forma de posta dins del parany i nosaltres podrem posar en marxa les mesures necessàries per foragitar-lo.

Actualment un gran part de municipis de la Selva, el Gironès i zona sud del baix Empordà tenen la presència de mosquit tigre, als municipis de la Mancomunitat preveiem que sigui durant aquest any 2012 que s’estengui i, hi ha possibilitats de que en algun poble comenci a fer-se notar.

Perquè hem de prendre mesures per aturar l’expansió del mosquit tigre?

Aquesta espècie de mosquit té un comportament molt agressiu i pot arribar a ser molt empipador amb les seves picades. El seu hàbitat és urbà, això vol dir que viu juntament amb la població, també té una elevada capacitat de reproducció, hi ha moments que la densitat de la seva població podrà assolir uns nivells senzillament insuportables, això tant sols ho pot entendre el qui ha conviscut en zones amb alts nivells de mosquits, tal i com passava en els municipis que estaven a la vora de les zones humides fa un parell de dècades. Si el mosquit tigre s’estableix, les molèsties hi seran, i el control per part dels serveis públics serà impossible, doncs la major part dels llocs de desenvolupament (80%) estan en l’àmbit privat.

Per un altre costat tenim que aquesta espècie té una capacitat vectorial força important. Què vol dir això, senzillament que està demostrat que es capaç de transmetre una bona colla de virus, els quals produeixen malalties infecciones (dengue, febre groga, chikungunya, etc.). Això sí, aquest virus sortosament estan a molts milers de quilòmetres de casa nostra i la probabilitat que una cosa així succeeixi és molt baixa, però amb l’absència del mosquit tigre el risc de contreure aquestes malalties és zero, amb el mosquit tigre és baix, però hi és.

També hem de pensar que cada cop viatgem més i més lluny, cada any es donen casos d’importació d’aquestes malalties i


Medi AmbientRegidories

aquesta serà la forma com un virus llunyà pot arribar fins a la porta de casa nostra. Caldrà ser molt curosos, ja que algunes d’aquestes malalties no tenen vacuna i l’única solució es troba en el control del vector (el mosquit), per tant ja ens hi podem posar a treballar.

Qui se n’ha de fer responsable d’aquesta problemàtica?

Els ajuntaments tenen responsabilitat en el control de les plagues urbanes, aleshores el mosquit tigre té tota la pinta d’acabar sent responsabilitat dels ajuntaments, ara bé, caldrà forçar a les administracions supramunicipals a entrar-hi, ja que s’ha demostrat que té implicacions sanitàries al ser transmissor de malalties.

Sortosament el nostre municipi participa d’ un servei mancomunat que és pioner en el control larvari dels mosquits al nostre país i que posarà tot el seu esforç i coneixement en lluitar contra aquest nou visitant no volgut. Per això ha elaborat un programa d’àmbit provincial per portar a terme una vigilància, seguiment i control del mosquit tigre i que s’ha aplicat a Sant Julià de Ramis i Medinyà en el període 2008-2011 i part del 2012.

Qui aixeca la llebre a nivell de Girona

Aquest programa neix de la preocupació i de la responsabilitat del S.C.M, al veure l’avanç d’aquesta espècie que pot tenir un impacte negatiu, per un costat, sobre el benestar i la salut de les persones i, per un altre sobre l’economia (turisme) i el medi ambient (ús massificat d’insecticides). Amb una profunda vocació de servei públic i un convenciment de que es pot actuar amb eficiència, eficàcia tècnica i econòmica, es va oferir l’ajut a la resta de municipis de la demarcació en una jornada pública feta el desembre de 2007. Aquest oferiment va cristal·litzar en un conveni signat per 35 ajuntaments, entre els quals el nostre, el mes de setembre de 2008 i en el qual es dóna finançament al programa que inicialment ha s’ha aplicat en un període de quatre anys.


INFO

RM

AC

IÓ M

UN

ICIP

AL

Què diu el programa per la vigilància i seguiment del mosquit tigre?

El programa es va plantejar partint de la premissa que la província de Girona no tenia presència de mosquit tigre, i el que es descriu és la metodologia del treball. Aquest es basa amb el que denominem una vigilància entomològica, que no és res més, que instal·lar sobre el territori (urbà) uns paranys (trampes d’ovoposició) que són dipòsits d’aigua amb un tros de fusta en el seu interior. Aquest paranys s’ubiquen en llocs que la nostra experiència i coneixement ens fa pensar que els mosquits hi passaran, aleshores, les femelles entren en el parany i dipositen els ous sobre la fusta. El personal del Servei revisa periòdicament aquestes paranys i les fustes són portades fins al nostre laboratori on s’analitzen per si son portadores d’ous de mosquit tigre, els quals, es poden diferenciar als ulls d’un expert, es clar! . D’aquesta forma hem pogut detectar la presència d’exemplars recentment arribats de Barcelona i que iniciaven la colonització per l’establiment de l’espècie a casa nostra. En aquests casos hi ha elaborat un protocol que de forma immediata s’aplica, s’estableixen tot un seguit de mesures que tenen com a objectiu evitar l’establiment de l’espècie.

La part més important d’aquest programa es basa en aplicar tot un seguit de mesures encaminades a la sensibilització de la població, millor dit, a informar i capacitar a la població per que siguin uns aliats a l’hora de “tallar-li les ales” a aquest nou veí no volgut. Hi ha programades un bon grapat d’accions, per sobre de totes elles, en destaca una, es tracta del programa educatiu destinat a les escoles de primària de tots els municipis de la demarcació. Aquest programa està finançat majoritàriament per l’organisme autònom Dipsalut de la Diputació de Girona i recolzat pel Departament d’Educació. Va destinat als nens d’onze anys (5è de primària) l’objectiu que s’ha marcat és el d’oferir una xerrada en que el nen ha d’assolir el coneixement que li permeti diferenciar la larva aquàtica d’un mosquit de la resta d’organismes aquàtics. També se li ensenyarà a diferenciar el mosquit tigre adult i se li explicarà quines són les mesures de prevenció que es poden aplicar a casa per evitar-ne la seva proliferació. També se li proposa i se li donen les eines ( Kid d’entomòleg: safata blanca, pipeta Pasteur, tubs de mostreig, etiquetes) perquè el nen pugui recollir unes mostres del seu àmbit de vida privada (jardí de casa, hort de l’avi, etc.) que posteriorment

portarà a l’escola i seran trameses al laboratori del SCM per ser analitzades. Es pretén tenir un mostreig dins de l’àmbit privat, en el que no hi podem accedir. Mitjançant aquest exercici pràctic el nen podrà mostrar i transmetre als adults els coneixement que haurà après a l’escola.

En la totalitat dels casos caldrà una participació activa per part de la població, aquesta participació passa per assumir una part de responsabilitat directa en el control. És per això que durant els propers mesos es duran a terme campanyes formatives i informatives necessàries per que tothom pugui aportar la seva col·laboració, entenent que els màxims beneficiaris serem tots nosaltres i el grau d’èxit serà directament proporcional al grau d’implicació.

El programa també estableix l’elaboració per cada ajuntament de la proposta del pla de treball per controlar el mosquit tigre que es genera en els espais públics de cada un dels municipis i que l’ajuntament mitjançant la Mancomunitat es responsabilitza de dur-la a terme.

Què farà l’ajuntament.

•En els espais, barris i veïnats, on no estigui establerta l’espècie (mosquit tigre), s’aplicaran totes les mesures possibles amb l’objectiu d’evitar-ne el seu establiment.

•En el cas de l’establiment de l’espècie l’Ajuntament, amb el suport del DIPSALUT I el SCM iniciarà un pla de control del mosquit tigre. Les accions seran des de les campanyes de sensibilització i educació, fins les accions de control de larves i adults en els casos necessaris.

•Posarà sota control tots els punts situats en la via pública i que són susceptibles de generar poblacions de mosquit tigre mitjançant l’aplicació de mesures de control anti-larvari, les quals, està sobradament demostrat que són les més eficients, ja que s’obté un resultat eficaç, respectuós amb el medi ambient i econòmicament viable.

•Aplicarà les mesures previstes a l’ordenança municipal que té com a finalitat l’ordenament i regulació de les mesures que cal prendre amb la finalitat de controlar el desenvolupament de l’espècie dins del municipi.

Medi Ambient


Què podem fer els veïns i veïnes?

De fet és molt senzill, tan sols caldrà tenir cura dels llocs que potencialment poden ser bons pel desenvolupament de les larves del mosquit tigre dins de l’àmbit privat. Pensem que un mosquit tigre té un radi d’acció molt petit d’una mitjana d’uns 150 metres, si som capaços de controlar els llocs de desenvolupament dins de casa, els primers en notar els beneficis serem nosaltres mateixos. Pensem que té una especial predilecció pels dipòsits o acumulacions d’aigua que estan per sota d’un volum de 200 litres (bidó típic).

A tall d’exemple aquí teniu algunes mesures de prevenció per evitar el desenvolupament de les larves del mosquit tigre:

•Buidar qualsevol recipient de l’exterior que pugui acumular aigua i posar-lo sota cobert o cap per vall: joguines, cendrers, gerros, galledes, carretons, plats de sota els testos, safareigs, pneumàtics, ornaments de jardí, mobiliari plàstic amb concavitats, etc.

•Evitar les acumulacions d’aigua en zones de drenatge o canals de desguàs (embornals del pati, canaleres dels teulats i terrasses).

•Posar peixos en les fonts ornamentals dels jardins (peixos de colors, gambússies)

•Cobrir (per exemple amb sorra) els petits forats i depressions del terreny que acumulin aigua.

•Cobrir amb tapes hermètiques o teles mosquiteres (de forats no més grans de 2 mm) els dipòsits de recollida d’aigua.

•Mantenir cobertes les piscines mentre no s’utilitzen. Les piscines de plàstic s’han de buidar periòdicament, i si no es fan servir cal retirar-les.

•Cobrir les embarcacions amb lones a l’hivern evitant que es facin acumulacions d’aigua.

•Potenciar la fauna insectívora (predadors d’insectes) són de gran ajut pel manteniment de l’equilibri. Això es pot fer mitjançant la instal·lació de caixes niu per a ratpenats i orenetes, no usar insecticides d’ampli espectre que afecten negativament a tota la fauna invertebrada, etc..

DIPSALUTServei de control de mosquitsTècnic en Desenvolupament Local - Salut Pública

Medi Ambient


INFO

RM

AC

IÓ M

UN

ICIP

AL

Serveis SocialsRegidories

Donar sang un deure, rebre-la un dret

Vaig a l’habitació d’un hospital i presencio una transfusió de sang, el malalt té el braç estès i va rebent el preuat líquid.

De tant en tant, fa una ullada a la bossa que la conté. La seva cara va revivint lentament i la seva resistència va guanyant alè. La seva vida va rebent un ajut inestimable que fa mantenir-lo viu.

És la realitat de la vida quotidiana en els nostres hospitals.

Cada dia, per fer front a les necessitats dels hospitals són necessàries unes mil bosses de sang, o sigui que mil persones generoses, solidàries i responsables, posin el braç i donin la seva sang pel que la necessitin, d’una manera lliure i anònima, sense altre objectiu que el de compartir la salut amb d’altres persones que els falta quelcom per tenir-la.

La donació, en general, ha de respondre al criteri d’altruisme i voluntarietat i, per tant, a l’eradicació de la comercialització del cos humà. Afortunadament, els avenços en medicina possibiliten avui dia salvar vides i recuperar la salut gràcies a les transfusions de sang o derivats. La funció social de la Federació Catalana de Donants de Sang i per tant de totes les Associacions de Donants de Sang, és estimular i orientar el comportament de la societat civil perquè assoleixi una conscienciació ètica i responsable que doni resposta a l’enorme i esperançador repte que possibiliten aquests avenços científics.

Les diferents iniciatives per a la captació altruista i solidària de la donació de sang, impulsades des de Banc de Sang i Teixits amb el suport de la Federació, les Associacions i sintetitzades en el missatge “Amb una vegada no n’hi ha prou”, han acostat el sistema sanitari català a les seves necessitats qualitatives i quantitatives.

La clau de l’autosuficiència resideix en el treball col·legiat de l’administració, els professionals de la salut i el voluntariat: “Donar sang és donar vida, i aquest és un procés de caràcter cívic, voluntari i solidari que ens implica a tots”.

Nosaltres creiem que la principal reticència de la gent perquè doni més sang, és la por a quelcom desconegut, una por que es perd quan pots arribar a la gent i donar-los informació, que s’ha d’enfocar, d’una banda a la necessitat de la donació de la sang i, de l’altra, a l’ús que es fa de la sang recollida.

Tenim un eslògan: “Donar sang és un deure, rebre-la és un dret”. A partir d’aquí podem dir que, si volem exigir els nostres drets, hem de complir amb els nostres deures, i donar sang és un deure cívic que tenim envers la població i envers nosaltres mateixos.

També s’ha de dir que cada segon de cada dia, persones de tot el món i de totes les edats i condicions socials necessiten transfusions de sang per a sobreviure. Amb el temps, la transfusió de sang s’ha convertit en sinònim de vida per a moltes persones i en una part imprescindible de l’assistència sanitària.

És per això que el ciutadà n’ha de prendre consciència i n’ha de ser responsable, amb la finalitat d’augmentar el nombre de donacions per fer front a la creixent demanda. Hem de tenir present que nosaltres som els usuaris de la sanitat, i per tant els consumidors d’aquest producte.

La base organitzativa per aconseguir aquest propòsit està fermament arrelada a Catalunya i ha demostrat el seu vigor i eficàcia durant els darrers anys. El fet diferencial del sistema català de captació i gestió de donants resideix a l’impuls procedent de l’associacionisme i el voluntarietat, i també a la tasca combinada de l’administració, les Associacions i el Banc de Sang i Teixits en la promoció de campanyes que defugen l’emotivitat i subratllen la necessitat real de components sanguinis per a un òptim funcionament dels sistema sanitari.

La tendència creixent al nombre de donacions i de nous donants és la millor prova del suport i la sensibilitat de les societat civil envers la donació, entesa avui com una responsabilitat de tots.

Marc Ibars i BadiaPresident FCDS


INFO

RM

AC

IÓ M

UN

ICIP

AL

Aquest any no hem pogut votar a favor dels pressupostos presentats per l’Equip de Govern municipal, ja que aquest només presentava, en la seva segona versió (cal recordar que en la primera no es va poder aprovar), la primera premissa que nosaltres demanàvem perquè el nostre vot fos favorable, la separació de pressupostos pels dos pobles, Medinyà i Sant Julià de Ramis. Tampoc hi varem votar en contra, ja que varem valorar positivament l’esforç dut a terme per l’Equip de Govern, per a complir aquesta primera condició, i finalment, ens hi varem abstenir.

No obstant això, d’altres esmenes que nosaltres hi varem fer, cal posar de relleu que no es van considerar oportunes, i és que en la nostra manera d’entendre les coses, ens costa de pair que per exemple, el pressupost incorpori una despesa en concepte de retribucions al personal laboral d’urbanisme de 165.000€, mentre que els ingressos previstos en concepte de Impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO), només pugin a 15.000€, tenint en compte els que es preveuen cobrar en els dos pobles. I no s’hi vegi cap esforç per a reduir aquestes despeses mentre que la inversió prevista per aquest exercici és de 46.180€, o mentre s’estan apujant els impostos dels contribuents o es preveu apujar el que paguen les famílies pel servei de les dues escoles bressol, que precisament no es troben entre les més econòmiques de les comarques gironines.

Mentrestant, l’ajuntament no incorpora al pressupost cap esforç per a tirar endavant els reclamats pisos de protecció oficial. En aquest sentit, cal dir que ja fa uns sis mesos des de l’ajuntament ens van informar que estaven fent un estudi entre els joves, per saber si tindrien demanda. Al principi ho varem trobar curiós, però al cap de vuit mesos i veient que aquest estudi no existeix, es confirmen les nostres sensacions que no han fet absolutament res per impulsar aquest tema.

El pressupost tampoc incorpora cap partida per arreglar alguns carrers del poble que prou falta els hi fa, això sí, s’ha ampliat l’aula de lectura, just per estrenar a la fira del conte amb la dedicació dels brigades que han fet molt bona feina abocant-hi hores i esforç. El que sap greu és que aquestes obres el nostre grup les va plantejar quan varem tenir quatre persones contractades a través del programa SOC (servei d’ocupació de catalunya), de fa dos anys, i que en aquell moment no haguessin costat ni un cèntim d’euro al poble, ni tantes hores de feina als saturats brigades.

Altres inversions que no costaven diners són l’asfaltatge de la carretera de Tomet, que s’havia de fer amb les aportacions de l’AVE, o la millora de la carretera del Ter, que se n’havia de fer càrrec l’empresa concessionària de l’autopista. Com que a urbanisme hi ha poca feina, amb molt bon criteri, el regidor se’n fa càrrec d’activitats que no són de la seva àrea, com la Fira del Conte o la Festa Major, que esperem que no acabin com l’esmentada carretera de Tomet, els pisos de protecció oficial o la desapareguda revista de Medinyà.

En conclusió, volem manifestar que pel fet d’abstenir-nos en el vot en l’aprovació del pressupost, no vol dir en cap cas que estiguem d’acord amb aquests pressupostos. Nosaltres pensem que cal destinar els recursos que tenim a la gent que viu al poble, que en definitiva són els que paguen la festa amb els seus impostos i taxes, i que si es malbaraten els diners amb determinades partides pressupostaries i actuacions ho lamentarem ben aviat, quan haguem de continuar suportant augments en els impostos i quan al mateix temps siguem testimonis de la degradació que patiran els nostres carrers i les nostres instal·lacions, en definitiva, el nostre patrimoni.

Medinyà 1972

Grup municipalMedinyà 1972 - EntesaSobre els pressupostos de l’exercici 2012 aprovats recentment i altres qüestions que ens preocupen abastament


PAR

RÒ

QU

IA

Les parròquies guiadesper la inspiració de la Passióper la Vida

La primavera inspira i crec, personalment, que ha estat així a les nostres parròquies de Medinyà i Sant Julià de Ramis.

Una inspiració de bellesa i compromís que ens ha sorprès a tots, perquè ens ha ajudat a redescobrir el protagonisme en les nostres parròquies. Unes parròquies no d’edificis, sinó de persones apassionades per la vida.

Una Passió per la vida, que ens ha fet valents per la Setmana Santa a compartir en caritat en les fires de Mans Unides de les dues parròquies, en la vivència de la Passió del Cakau dels terrarroges i en el Camí de la Creu, del Divendres Sant, a la Muntanya dels Sants Metges.

Una Passió per la vida, que ens ha fet fer petits passos d’interiorització de la vivència de Jesús dins l’Església en les primeres comunions d’ambdós pobles. Quins moments més emotius i plens d’il.lusions que entre tots hem de saber acompanyar.

Una Passió per la vida, que ens fa ser agraïts amb els més grans de casa en lkes festes d’homentage a la vellesa. Uns grans de Bellesa, perquè són artesans de somni i de possibles, que encara ens poden sorprendre.

Una Passió per la vida des del discreció i la solidaritat en la parada d’andròmines i contes usats en la solidaritat de la Fira del conte dels cakaus de les serres i els terrarroges.

Una Passió per la vida, que ens fa viure la Festa de Corpus (catifa de St. Julià) i del Roser, com oportunitats indiscutibles de veïnatge i de fe per fer d’aquesta nostra muntanya dels Sants Metges punt de vivència cristiana esperançada en la senzillesa de la natura que ens abraça.

Una Passió per la vida, en resum, que és un munt de passions constants i silencioses per la vida per fer tot moment i tot espai increïblement únic i irrepetible.

Gràcies per les vostres passions de fer possible aquesta inspiració de Primavera, aquesta Pasqua d’il.lusió.

Gràcies per fer possible aquestes parròquies casa de tots!

Mn. Sebastià Aupí, rector


Les “Capses de contes”

Educació: Escola Bressol Municipal

A les Escoles Bressol Municipals de Sant Julià de Ramis - Medinyà, aquest Nadal volíem fer als nens/es un DETALL diferent...


ED

UC

AC

IÓ

Volíem alguna cosa que:- fos per compartir entre tots/es- no es trobés a les botigues ben igual- es pugués pensar i fer lliurement- tingués el valor i l’estima de les coses fetes

També, pensant en els infants, calia que:- fes gaudir, engrescar... - pugués compartir-se entre pocs o molts alhora- servís per moltes i moltes vegades- fos en un recurs ric per utilitzar, tant les mestres com les famílies

I vam veure que el que millor reunia aquests requisits eren les “CAPSES DE CONTES”.

Educació: Escola Bressol Municipal


Primer de tot, vam demanar la participació de les famílies, i els vam preguntar si voldrien ajudar-nos a fer aquest detall. A ells també els va agradar la idea, i ens vam posar mans a l’obra!

Després vam triar, amb els nens/es, els contes que més els agradaven. A escola bressol, tot i que alguns infants encara no parlin... hi ha gestos que valen mil paraules!

I un cop ja hi havia els contes escollits, cada

grup de pares/mares, triava lliurement, en família o en gran grup, com els volien fer.

I després de molta feina, hores de dedicació i gran imaginació, aquí teniu les boniques creacions que en van sortir.

Milers de gràcies a tots i a totes!!!!

Equip Educatiu Escoles Bressol Municipals Sant Julià de Ramis – Medinyà


ED

UC

AC

IÓ

Les “Capses de contes”


EL PATI, un espai sovint oblidat, és per l’Escola Castellum un lloc per explorar, descobrir, jugar... Un lloc de trobades, col·laboracions, iniciatives, projectes, construccions...

Convençuts d’aquest fet, infants, mestres, monitores, famílies i ajuntament hem realitzat un viatge ple de nous aprenentatges a través del projecte

Ens reunim, busquem, decidim, dissenyem...

Observem...

Construïm...

Educació: Escola Castellum


ED

UC

AC

IÓ

Allò que donem als infants, ells ho donaran a la societat.Karl A. Menninger

Escola Castellum i AFA - Sant Julià de Ramis

I Finalment ho celebrem tots plegats.

...i gaudim del nostre pati.

Educació: Escola Castellum


Tot va començar, prenent una cervesa, reunits uns quants dels primers veïns, ara fa 20 anys. Sembla ahir quan algú va dir, fent una pregunta a l’aire …. i per que no fem un sopar?.. així ens coneixerem tots ..!! Com si abans, s’haguessin posat d‘acord, la pregunta va ser resposta al moment. Endavant. Fem un sopar del Veïnat. A les hores, encara no hi havia massa gent a La Garriga, però suficient per posar en marxa el que fins enguany, 20 anys desprès, ha esdevingut l’acta principal de la festa del Veïnat.

Un sopar . Quantes vegades molts de nosaltres hem fet servir aquest fet de reunió gastronòmica, per poder quedar amb uns amics que fa temps que no veiem. O amb la família, per un fet de celebració o trobada… Aquest , ha estat el punt neuràlgic dels sopars. El que es mengi, molt sovint, és el menys important. El que sí, realment importa, és el veure’s amb gent, amics, familiars, veïns….que probablement fa temps que no hi parlem, per l’anar i venir de l’atabalament del dia a dia, i que fa temps que no ho podem fer en calma. Sense preses. Una vesprada a la fresca i en bona companyia. Que mes podem esperar ?

Durant aquests vint anys, el Veïnat a crescut i amb ell, els seus veïns. Aquelles nenes i nens, fills dels primers veïns o nouvinguts. Els qui ens adelitaven i ens feien riure tant, amb les seves actuacions després de cada sopar. Que durant setmanes, s’estudiaven els papers i assajaven amb molta il·lusió el que també, per ells, era la seva nit, la seva gran nit .!! No podien fallar pas davant dels seus pares, avis, tiets, germanetes, germanets….veïns. Com no podia ser pas d’una

altra manera, s’enduien les ovacions de tothom, acompanyat d’ alguna llagrimeta que altra que s’escapava dels ulls d’alguna mare o iaia, emocionada pel moment viscut.

Aquests moments de joia i d’emoció, són moments de fer pinya, de fer Veïnat, ....en definitiva de fer poble. Aquesta il·lusió és la que ens ha portat fins aquest any 2012. El vintè aniversari de l’Associació de Veïns de La Garriga !!

Una Associació que no descansa mai i que no para de col·laborar amb les diverses activitats que es duen a terme a Sant Julià de Ramis any rere any , amb la ferma voluntat de no defallir en cap moment, malgrat la maleïda crisi que actualment ens envaeix.

Aquest any d’aniversari, farem quelcom especial. La festa començarà un divendres amb una cantada d’havaneres i cremat. L’endemà dissabte, el sopar de germanor i tot seguit acompanyat per actuacions del jovent i canalla del veïnat. Finalment diumenge pel matí, inauguració oficial del “Parc La Garriga”, nom, aquest, escollit per consulta popular.

Ara ja, tan sols, queda passar-ho d’allò més bé i .....fins l’any que ve.

Per molts anys LA GARRIGA..!!

La junta del Veïnat de La GarrigaNarcís Rubio i Cortals

La Garriga. Ja fa 20 anys!!

EntitatsAAV Pla de la Garriga


EN

TIT

ATS

Aquest desembre passat us desitjàvem un bon Nadal tot convidant-vos a portar el pessebre a l’ermita de Sant Roc, a la Vall del Llémena. La sortida fou d’allò més lluïda, i recordarem aquell dia per com cantàvem els gols del Barça (jugava la final del mundial de clubs) mentre caminàvem per entre frondosos prats i boscos d’alzines i boixos. L’excursió es va allargar una mica més del previst, però amb el pessebre a lloc i la taula parada no ens va fer mandra cantar Nadales mentre ens desitjàvem unes bones festes.

La següent sortida fou la ja tradicional anada a peu a l’Aplec de Sant Mer. Uns quants valents (feia un fred que pelava i amenaçava pluja) ens trobàrem a la plaça de la font de Medinyà per enfilar les escales que menen cap al Castell. El Camí de Farga ens portà fins a Can Garsa i a la petita ermita de Santa Fe de les Serres, des d’on tornàrem al camí de les Serres per arribar a l’aplec. Malgrat el mal temps, la gentada era considerable. Fins i tot un grup de petits de Sant Julià, encapçalats pel rector de la nostra parròquia, van voler apropar-se a l’ermita tot preparant la comunió que reberen per primer cop aquest maig passat.

A Sant Mer un bon esmorzar ens esperava, i després

reprenguérem el camí de tornada abans la pluja no ens encalcés de veritat. Cal dir que la sortida fou d’allò més agradable, i que malgrat el mal temps, els núvols eren alts i deixaven veure un paisatge d’allò més net per les pluges dels dies anteriors.

L’11 de maig un nombrós grup de socis i simpatitzants anàrem a visitar el Museu Industrial del Ter, la colònia Borgonyà i el monestir de Sant Pere de Casserres. Al Museu poguérem veure en funcionament la turbina Fontaine, els embarrats i les màquines de filatura recentment recuperats. La visita a Borgonyà, una de les colònies industrials més importants de Catalunya, la férem acompanyats d’en Pere Casas, magnífic guia que ens explicà la raó de ser d’aquella colònia industrial tot visitant els seus edificis més singulars: els habitatges

obrers, el teatre, la casa bressol, el canal industrial i la zona esportiva. Ben dinat ens desplaçàrem fins a la serra de Casserres, amb magnífiques vistes sobre el Ter i el pnatà de Sau, i vam tancar el dia visitant el monestir de Sant Pere de Casserres.

Pel que fa a la resta de sortides la sort no ens ha acompanyat, i tant la sortida de Portbou a Banyuls de la Marenda com la de Santa Coloma de Farners a l’Esparra, han hagut d’estar posposades pel mal temps. De totes maneres si consulteu el nostre espai web http://www.cesjr.com podreu trobar més informació sobre aquestes i altres sortides i activitats que continuarem organitzant.

Club Excursionista Sant Julià de Ramis

Entitats

Diumenge 2 de setembre

FESTA DEL FUTBOL SALAA Sant Julià de Ramis

D’11 h a 13 h. Al pavello d’esports

Partits amistosos per tothom

A les 14 h. Al Centre Cívic

Dinar popular a preu popular: FIDEUÀ I BOTIFARRES A LA BRASA

Preu menú: 10€ el d’adults i 5€ el de nens (fins a dotze anys)

Tot seguit:

Pels grans, SOBRE TAULA I TERTÚLIA AMB SORPRESES

Pels menuts, INFLABLES ESPORTIUS GRATUÏTS (Davant del Centre cívic de St. Julia)

Club Excursionista


Aquest any el Club Esportiu Sant Julià de Ramis FS s’ha dutxat amb cava desprès d’haver aconseguit acabar la temporada amb els dos equips a les primeres posicions respectivament. Gràcies a un fantàstic treball de tota la plantilla, començant pels entrenadors i delegats i acabant per tots els jugadors, s’ha arribat a un nivell esportiu de molta qualitat. Donem les gràcies, també, a tota l’afició que ens ha fet costat durant tota aquesta temporada, per animar amb tota la seva il·lusió i entrega els dos equips. El C.E. Sant Julià de Ramis FS cada vegada aixeca més passions, esportivament i sentimentalment parlant, a tot el nostre estimat poble i això ens fa molt i molt feliços de formar-ne part.

L’equip A: Durant tota la temporada l’equip ha jugat a un nivell que ratllava l’excel·lència. Millorant molts aspectes tècnics i estratègics han desenvolupat un futbol sala molt atractiu, l’experiència de jugadors bàsics i noves incorporacions de qualitat han estat les claus. L’objectiu prioritari de l’equip no era l’ascens, tot i això els altres clubs apuntaven els santjulianencs com a clars favorits. Aquests van saber gestionar aquesta pressió des del primer partit hi varen mantenir el liderat des de la primera jornada. Cal destacar la pinya de tot l’equip i la motivació que s’han encomanat els uns als altres creant així les condicions

òptimes per a poder proclamar-se campions de la Preferent Catalana Grup IV. El somni de tornar a la Territorial Catalana ha suposat per a tot l’equip una dosi d’il·lusió i moltes ganes de tornar a competir en aquesta divisió tant disputada i d’un nivell fantàstic per part de tots els equips.

Foto equip A

Un somni amb gust de cava

EntitatsCE Sant Julià de Ramis - Futbol Sala

CE SANT JULIÀ DE RAMIS “A”Jornada: 28 TOTAL

POS. EQUIP Punts J G E P GF GC Dif.

1 SANT JULIÀ DE RAMIS “A” 69 28 23 0 5 159 104 55

2 BLANESPORT 83 65 28 21 2 5 169 95 74

3 TOSSA 60 28 20 0 8 111 81 30

4 SANT FELIU DE GUÍXOLS 59 28 19 2 7 140 96 44

5 MALGRAT 54 28 17 3 8 134 91 43

6 ATH SANTA MARIA 52 28 16 4 8 144 111 33

7 RIUDELLOTS “B” 45 28 13 6 9 154 128 26

8 SANT LLUIS PALAFOLLS 44 28 13 5 10 141 118 23

9 JOVES VIDRERES 43 28 13 4 11 152 136 16

10 BANYOLES 40 28 11 7 10 89 82 7

11 SANT PAU 38 28 11 5 12 123 123 0

12 ATLÈTIC CATALÀ 38 28 12 2 14 120 121 -1

13 CAMPLLONG 37 28 12 1 15 140 138 2

14 VETERANS LLORET 34 28 9 7 12 94 99 -5

15 PORQUERES 34 28 11 1 16 114 118 -4

16 INICIATIVA-VERDS 32 28 10 2 16 127 142 -15

17 COTE VERMEILLE FUTSAL 27 28 9 0 19 125 151 -26

18 LLAGOSTERA 20 28 6 2 20 75 138 -63

19 PYMES 15 28 4 3 21 77 146 -69

20 BLANENC 6 28 2 0 26 88 258 -170

Classificació equip A


EN

TIT

ATS

L’equip B: Aquest any és va canviar de federació, això va suposar uns petits canvis en el reglament però no va ser problema perquè l’entrenador, el delegat i tots els jugador si adaptessin fàcilment.

L’equip va començar la temporada amb el mateix objectiu de cada any, la formació de nous jugadors. De seguida aquest es va sentir molt còmode a la pista, i va desenvolupar un nivell tècnic i un estat de forma brillant. Al tercer partit encara no coneixia la derrota i els jugadors estaven molt motivats. Les aspiracions de poder fer una gran temporada van quedar paleses desprès de la victòria al camp de l’Argentona, equip que ha estat el rival més directe durant tota la temporada. Tota la plantilla ha gaudit d’un ambient d’equip excel·lent i això ha marcat, en gran part, la bona sintonia i els bons resultats que l’equip ha obtingut.

Foto d’equip B

Escola esportiva de futbol-sala

La voluntat del C.E. Sant Julià de Ramis FS des de fa 2 anys és fomentar la pràctica del futbol sala entre els més menuts. La temporada passada vàrem iniciar aquest projecte amb moltes ganes, tot i això aquest no és va poder portar a terme degut a la falta d’inscripcions. Aquest any tornarem a oferir aquest projecte, ja que des del club hi creiem fermament i

pensem que és el futur per a formar els nous jugadors del primer equip. A més a més pensem que el futbol sala és un esport fantàstic per a millorar la psicomotricitat, el joc col·lectiu, la tècnica individual i ajuda a crear nous vincles d’amistat amb altres companys. Per tots aquest motius i per molts d’altres el C.E. Sant Julià de Ramis està compromès amb l’educació i la formació de persones a través de la pràctica esportiva, en aquest cas, del futbol sala.

EntitatsCE Sant Julià de Ramis - Futbol Sala

CE SANT JULIÀ DE RAMIS “B”Jornada: 30 TOTAL

POS. EQUIP Punts J G E P GF GC Dif.

1 SANT JULIÀ DE RAMIS “B” 82 30 27 1 2 231 103 128

2 HOSTALRIQUENC 66 30 21 3 6 230 131 99

3 ARGENTONA 65 30 21 2 7 163 97 66

4 SANT HILARI 65 30 21 2 7 187 112 75

5 RIPOLL DINAMIC 55 30 18 1 11 107 91 16

6 MONT-RAS 51 30 15 6 9 95 75 20

7 VIDRERES 51 30 16 3 11 134 107 27

8 COMFORSA RIPOLL “B” 51 30 17 0 13 124 94 30

9 LA BISBAL 48 30 15 3 12 155 135 20

10 CAMPDEVÀNOL 46 30 15 1 14 160 152 8

11 HOSTALRIC 33 30 11 0 19 95 147 -52

12 BLANDA 33 30 11 0 19 123 132 -9

13 TORDERA10 26 30 8 2 20 116 214 -98

14 GÓSOL 19 30 6 1 23 95 171 -76

15 RIPOLL ST.JOAN 10 30 3 1 26 79 175 -96

16 CASSÀ 6 30 2 0 28 93 251 -158

Classificació equip B


A partir de l’1 de gener de 2012, es constitueix a St. Julià de Ramis, la Delegació d’Oncolliga en la figura d’Antoni Nunyez i Cabre, com a entitat mes del poble i la seu es troba al pri-mer pis del pavelló poliesportiu, el telèfon de contacte es el 627000349.

Durant aquest temps s’han fet gestions amb els serveis so-cials, i els psicològics del poble, així com els serveis socials del CAP MEDIC de Sarrià.

S’ha fet difusió a Radio Sarrià, s’ha muntat intermitentment una parada al Mercat Setmanal de Sarrià com a punt d’infor-mació.

Es fa un reportatge d’informació a aquesta revista.

Dins el programa del Mes de la Salut, promogut per l’Ajunta-ment del poble veí, ONCOLLIGA fa una aportació presencial al Mercat Setmanal, alterant-se amb els Equips Mèdics del CAP de Sarrià. També tenim previst fer xerrades informatives i preventives durant tot l’any

La Parada al mercat de Sarrià

La Fundació Oncolliga Girona, Lliga catalana d’ajuda al ma-lalt de càncer, és una entitat sense ànim de lucre que té com a finalitat millorar el dia a dia dels malalts oncològics i dels seus familiars a les comarques gironines. També treballem per la prevenció primària del càncer, per sensibilitzar a la so-cietat sobre aquesta patologia.

Destaquem alguns dels nostres serveis no contemplats o bé no del tot coberts per la sanitat pública; drenatge limfàtic, per a les dones operades de càncer de mama amb limfedema, actualment més de 110 dones reben aquest servei; fisiote-ràpia a domicili, per aquelles persones en procés pal·liatiu i millorar la seva qualitat de vida, aproximadament un centenar de persones per any; programa d’ajuda domiciliària, cedim llits articulats, matalassos anti nafres, cadires de rodes...(més de 1000 articles cada any), allotgem als familiars de les per-sones afectades de càncer i ingressades en centres hospita-laris gironins als nostres pisos-llar residència situats al barri de Sant Ponç...tenim altres serveis que, mitjançant convenis de col·laboració, realitzem a l’Hospital Josep Trueta, al Santa Caterina, i a tots els hospitals comarcals gironins com l’aten-ció psicooncològica, al 2011 varen ser més de 1900 sessions totalment gratuït per al malalt i familiars.

Fem molta feina, en queda molta per fer, no podem patir cri-sis, ni deixar de treballar, ara , més que mai, necessitem la vostra ajuda.

[email protected]

La fundació Oncolliga

EntitatsOncolliga

a Sant Julià de Ramis i Medinyà


EN

TIT

ATSLa fundació Oncolliga

Drenatge limfàtic a una pacient

ONCOLLIGA’TL’any 2007 la Fundació Oncolliga Girona va iniciar el servei de drenatge limfàtic per a dones operades de càncer de mama, destinat a les dones que pateixen un limfedema a conse-qüència del càncer que ja han superat. El drenatge limfàtic és una tècnica terapèutica executada per fisioterapeutes, que se serveixen de la tecnologia de Flowave, una eina especi-

alitzada en el tractament d’aquesta patologia. Afavoreix el funcionament del sistema limfàtic, ajuda a reabsorbir el limfa estancada en el braç i facilita l’evacuació normal cap al tor-rent sanguini, és a dir, que redueix la inflamació, fa que es recuperi mobilitat i disminueix les molèsties que aquest pro-voca millorant la qualitat de vida... Sabíem que aquest servei tindria una gran acceptació, els primers 9 mesos varem aten-dre a 28 dones que varen rebre un total de 396 sessions, a finals del 2008 arribàvem a 92 dones i també hem multiplicat per 3 el número de sessions realitzades.

Desenvolupem aquest servei a la nostra seu (al C/ Illa Fuerte-ventura, 10 de Girona), a l’Hospital de Campdevànol, a l’Hos-pital d’Olot i també a l’Hospital de Blanes, a Palafrugell al Centre de Rehabilitació que depèn de l’Hospital de Palamós (en aquest darrer cas el servei es realitza amb Pressoteràpia)

Actualment tractem a més de 110 dones...seguint amb el nostre tarannà, busquem la proximitat entre l’usuari i l’Onco-lliga descentralitzant els nostres serveis; millorem la qualitat de vida de moltes persones a qui el càncer toca directament o de ben a prop.

ONCOLLIGA’T, ajuda’ns a ajudar, qui sap!, potser estàs ajudant a algú que ja coneixes...

ONCOLLIGA, fes-te’n Voluntari ...ONCOLLIGA’T

a Sant Julià de Ramis i Medinyà

EntitatsOncolliga

Girona, Acció Solidària ‘LA MARXA DEL XUIXO’ amb M. Mercè Roca


El lloc industrial situat al peu de la Costa Roja, al costat del riu Terri i de l’antiga carretera nacional de Madrid a França, al terme municipal de Sant Julià de Ramis, és conegut com els Tartàrics Sarasa o la fàbrica del Terri. L’origen de l’activitat industrial s’ha de situar en un antic molí fariner propietat del marquès de Medinyà, senyor de Xatmar, casa que més endavant esdevé marquesat de La Torre, títol que ostenta la família Fonsdeviela.

Una de les referències més antigues d’aquest lloc industrial és la làpida que es troba a l’església de Sants Metges de l’any 1611 dedicada al moliner Galseran Coll

“DOM/

ASI IAU GALSERAN COLL/

MOLINER DE FARINA DE/

LA COSTA ROGA FOU SEP/

ULTAT ASIS DEL MES DE/

NOVEMBRE ANII DE/

NOSTRE SEÑOR/1611/

LO QUAL DIGUNT INSTI/

TUI IMPERPETUUM LA MIS/

SA MATINAL PER CADA/

DIUMENGI CELEBRADORA/

DE SOS BEN EN LO ALT/

AR DEN S DEL ROSER

La descripció de l’antic molí la trobem en el registre de la

propietat de Sant Julià de Ramis, amb dades des del 1856: “casa molino señalada con el n.9 con entrada por poniente, compuesta de planta baja y un piso, con dos muelas y un blanqueador, huerto contiguo, balsa, cauce, presa y otras dependencias, de cabida en junto cincuenta y cuatro áreas sesenta y ocho centiáreas, o dos vesanas con cincuenta cts. Linda: al Este, con el río Alterri y la carretera real de Girona; al Sur, con el mismo río y Narciso Font; al Oeste, con Narciso Font y José Garriga; y al Norte, con Esteban Mestres y la carretera de Girona. Dicho molino goza del derecho de agua y de motor para el mismo.

En els padrons de la contribució industrial de l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis, es poden trobar dades des de 1866, tot i que amb alguna referència anterior, com un inventari de 1825, on consta el Marqués de la Torre, “ dueño de un molino de dos piedras que trabaja consecutivamente”. Des de 1866 a 1881, el moliner que consta en la contribució industrial és Juan Gimbernat i, de 1881 a 1889, Ramon Pagès.

La finca pertany encara actualment a la família Fonsdeviela, tot i haver passat per diferents usos industrials. L’any 1881, en escriptura de capitulacions matrimonials, la finca passà de José Fonsdeviela Huguet al seu fill Narcís Fonsdeviela de Xatmar i de Setmenat, marquès de la Torre.

Tot i que en la contribució industrial trobem a Ramon Pagès moliner de la Costa Roja, en les escriptures consta l’arrendament del molí a “ Josep Culubret i Turrós, veí del Pont Major l’any 1882, per 20 anys, amb un lloguer de 683 pta./any a pagar el 24 de juny i el 25 de desembre, més un porc crescut a entregar per carnestoltes, més gallines i ous segons ponen”. En aquell temps, els arrendaments tenien reminiscències dels arrendaments de masoveria, ja que les

La fàbrica del TerriLes nostres empreses


LES

NO

ST

RE

S E

MP

RE

SE

S

instal·lacions industrials convivien amb habitatges i horts que permetien l’engreix i cria dels animals.

Josep Culubret el va subarrendar l’any 1883 a Narcís Farró i Albert, veí del Pont Major per 500 pta./any més el lloguer que s’havia de pagar al marquès i aquest, a la seva vegada, el va subarrendar a Pere Dalmau i Barceló, moliner veí de Sant Julià de Ramis el 1889 per 1.500 pta./any. Aquí sí que sembla que les dades tornen a quadrar, ja que Pere Dalmau és contribuent de l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis des de 1889 pel molí de la Costa Roja.

L’any 1893, el marquès el va arrendar directament a Pere Dalmau i Barceló per 10 anys pel preu de 773 pta./any, més un porc de més de 112 carnisseres o sigui 134,4 Kg per carnestoltes, set parells de gallines i quatre dotzenes d’ous d’un valor de 150 pta.

Narcís Fonsdeviela va morir el 1894 i el molí passà al seu fill Eduardo de Fonsdeviela y de Díaz. Malgrat que de la informació registral no es pot seguir la conversió del molí en farinera, fou durant el mandat d’Eduardo Fonsdeviela y de Díaz quan l’antic molí es transformà en la Farinera de La Costa Roja també coneguda com Farinera La Pilar.

Ens en dóna una pista el fet que el 1899 es va cancel·lar l’anterior contracte de subarrendament amb Pere Dalmau, essent present Francesc Auguet Farró, hereu del seu oncle Narcís Farró. En el registre de la contribució industrial des de 1905 a 1909, qui paga l’impost és el Marquès de la Torre.

El mes d’agost de 1909, ja trobem en el registre industrial els socis Pla, Avellana i Raurich, com a contribuents per una fàbrica de farina de sistema austrohongarès, de 20 dm de longitud, treballant amb salt d’aigua i turbina per fer

electricitat pròpia de 3Kw. El Pla fundador de la societat és Esteve Pla Raset, besavi de Damià Aguirre Pla.

La societat va patir alguna modificació i l’any 1917 es troba que els contribuents són Pla, Vila i Raurich. Qui va entrar a formar part de la societat era Pere Vila, conegut com en Pere Vicens, de la fleca Vila, ara pastisseria Llausàs. Amb l’Esteve Pla hi treballava el seu fill Francesc Pla Dalmau (1891-1973). Les fotos cedides per Damià Aguirre així ho testimonien. Al passallís del Terri, es pot veure en primer terme, el marquès Eduard Fonsdeviela amb Pere Vila, Francesc Pla i d’altres. També el 1917 a la farinera de la Costa Roja hi va néixer Carme Pla Cots, filla de Francesc Pla i Encarnació Cots.

Des de 1922, la farinera va ser menada només per la família Pla, segons consta en el contracte d’arrendament d’abril de

1922 celebrat amb el marquès Eduard Fonsdeviela. Primer n’és contribuent Esteve Pla Raset i, des de 1924 fins l’any 1932, el seu fill Francesc Pla Dalmau. A partir d’aquest any, Francesc Pla se’n va a la farinera de Campdorà, rescindint el contracte amb el marquès, el qual adquireix alguns elements inherents a la turbina, com la comporta de neteja, la reixa del canal o la comporta de desaiguar, que no li convé extreure’ls. També s’instal·len definitivament a la casa Ensesa del carrer Major de Sarrià de Ter, ara enderrocada, on hi ha el carrer Josep Pallach.

Eduard Fondesviela y de Díaz va morir el 1931, passant la finca al seu fill Carles de Fonsdeviela, hereu gravat de substitució del seu avi Narcís.

El passallís del Terri que passava a tocar la fàbrica es va

Farinera de la Costa Roja , amb el Marqués Eduard Fonsdeviela, Francesc Pla i Pere Vila. Fotos cedides per Damià Aguirre Pla.

Francesc Pla, al pati de casa seva del carrer Major de Sarrià de Ter Pla i Pere Vila. Fotos cedides per Damià Aguirre Pla.


substituir el 1923, durant la dictadura de Primo de Rivera per un pont de pedra.

L’any 1932 es va constituir la societat Hidroquímica del Terri, amb un capital de 251.256 pta., amb seu a la fàbrica del Terri, per fer àcid tartàric. Els propietaris de l’empresa eren els Srs. Baralto i Alberch de Girona, aquests coneguts industrials gironins propietaris de la foneria Fco. Alberch SA.

La societat va acumular pèrdues importants fins a desaparèixer tot el capital inicial i el maig de 1935 va fer suspensió de pagaments. En els llibres de comptabilitat dipositats a l’arxiu històric de Girona, trobem que des de 1939 el gironí Manuel Sarasa Cantenys (Girona 1896-1995) té la propietat de l’empresa, treballant sota la marca comercial Productos Tartáricos Sarasa. Manuel Sarasa, conegut empresari del sector metal·lúrgic, la va adquirir en compensació de deutes mercantils i la va mantenir com empresari particular dins del conjunt de Talleres Sarasa de Girona. El 1991, es va crear

l’empresa Distribuciones Tartáricos Sarasa SA, essent-ne soci Jordi Sarasa, fill de Manuel Sarasa. Aquesta societat es va dissoldre un any més tard i el negoci de l’àcid tartàric, no la fàbrica, la qual continua essent propietat de la família Fonsdeviela, actualment de Pilar Fonsdeviela Abulí, va ser adquirit l’any 1993 per Alfonso Moreno Marín.

En el primer balanç d’agost de 1939, es troba una relació de la maquinària per seccions: caldera i calefacció, bomba alimentació, secció envasat, secció cal, secció molta tàrtar, secció trasllat tàrtars, secció tàrtar de cal, secció elevació líquids, secció serveis d’aigua, secció de concentrar, secció de granular, secció cristal·lització, secció dipòsits àcids, secció aire comprimit, secció assecador, secció mòlta, secció laboratori i secció electricitat.

Algunes de les fotos que es troben a l’arxiu són d’aquella època, com l’aparell de concentrar, una màquina que, fent el buit, concentra les solucions tartàriques en cristalls.

Un aparell de concentrar de coure plomat amb tuberies d’aspiració i injector aspirador. Una bomba centrífuga per l’injector amb tuberia d’aspiració i impulsió, una caixa de desaigua, armaris de sostén i cadiretes. Un embarrat de 4 m amb 3 coixinets, 3 cadiretes, 2 corretges i 2 politges. Una contramarxa composta d’eix, 2 coixinets, 2 cadiretes i 3 politges.

La presència de l’embarrat és comú en totes les fàbriques antigues. L’electricitat, produïda per la turbina situada prop del canal d’aigua que travessa la fàbrica, es transmet a totes les màquines mitjançant les corretges i el sistema d’embarrat. Per altra banda, amb la caldera de combustible es crea el vapor necessari per assecar l’àcid tartàric.

L’àcid tartàric s’obté del residu vinícola (la pinyolada), després

Aparell de concentrar

Manuel Sarasa, en un comiat per jubilació d’un treballador.



LES

NO

ST

RE

S E

MP

RE

SE

S

d’haver estat tractat a les destil·leries per treure’n alcohol. El procés consisteix a transformar les sals tartàriques naturals en un medi àcid per poder separar les solucions tartàriques impures i, una vegada purificades, es concentren fins obtenir cristalls blancs. Després s’assequen, es tamisen i se seleccionen en diferents tipus per la seva posterior venda. L’àcid tartàric s’empra en la mateixa indústria vitivinícola per corregir l’acidesa del vi, en la indústria alimentària, com estabilitzador i conservant natural, en la indústria farmacopea, la química i també en la construcció.

En el balanç de 1950 podem veure un detall dels clients a qui es venia l’àcid tartàric: als laboratoris Dr. Andreu de Barcelona, l’empresa d’alimentació Gallina Blanca, Extractos Curtientes, González y Maillo de Valladolid, La Enológica Sevillana de Sevilla, per citar alguns dels clients amb comptes més importants.

Per les inundacions del Pilar d’octubre de 1962, la fàbrica va patir un fort aiguat, entrant l’aigua a les instal·lacions. També

els dos ponts sobre el riu Terri, l’antic i el nou de la carretera N-II es varen esfondrar. No va ser fins l’any 1966 quan es va reparar el nou pont sobre el riu Terri i es va enderrocar el vell pont que havia substituït l’antic passallís sobre el Terri.

La fàbrica era menada pel químic José Herrero, gendre de Manel Sarasa. En el llibre “Cent anys d’economia a les comarques gironines” de la Cambra de Comerç de Girona, l’any 1985 l’empresa Productos Tartáricos Sarasa declarava tenir 29 treballadors i facturar 228 milions de pessetes.

L’any 1993 l’empresari Alfonso Moreno Marín va adquirir l’empresa i creà la societat Comercial Química Sarasa SL, la qual comercialitza els productes de la fàbrica del Terri , Tartáricos Sarasa SL, amb una capacitat de 1.200 t. i els de TYDSA, (Tartáricos y derivados de Fuentidueña del Tajo). En conjunt, la producció és de 12.000 t., essent la primera empresa productora mundial d’àcid tartàric natural.

Assumpció Vila Simon

Aiguat del 1962 a la fàbrica del Terri



Talaia de cultures.A banda roja, a banda feréstega.Els peus a prop de l’aigua, la cara esventada.Vigiles eternament la plana.

Visites dinamitzades al Castellum Fractumi a l’Església Romànica delsSants Metges a Sant Julià de Ramis

• Visites dinamitzades:

13 de maig, 10 de juny,16 de setembre i 14 d’octubre a les 12:00h.

• Visites dinamitzades amb tastet de cuina romana:

13, 20 i 27 de julioli 3 i 10 d’agosta les 20:00h.

KERUNTA:::GIRONA ABANS DE GIRONA

• Sabies que el Camí del Congost coincideix plenament amb l’antic traçat de la Via Augusta, abans Camí d’Hèrcules?

• Saps quantes civilitzacions van viure en aquesta muntanya abans de nosaltres?

• Sabies que els antics pobladors de l’Òppidum ibèric, anomenat Kerunta, varen baixar a la plana i varen fundar una gran ciutat?

• Sabies que a l’església de Sants Metges es conserva, segons la llegenda, el sarcòfag d’un reconegudíssim rei dels francs considerat per alguns el ”pare d’Europa”?

• Sabíeu que actualment els arqueòlegs estan buscant un antic temple romà al voltant de l’església?

SI VOLS SABER MÉS D’AQUEST INDRET TANT SORPRENENT, VINE, DESCOBREIX I TASTA ELS TRESORS DE LA MUNTANYA DE SANT JULIÀ DE RAMIS.

RESERVA DE PLACES:

• Ajuntament de Sant Julià de Ramis. C/Major, 1. SANT JULIÀ DE RAMIS. 972 17 09 [email protected]

• Centre de Visitants del Gironès. Av. de França, 221. Sarrià de Ter. 972 01 16 [email protected]

Més informació:

www.santjuliaderamis.catTel. 972 17 09 09

Visites 2012, amb Zènit Cultura

• Dinamitzades: 2€

13 de maig, 10 de juny,16 de setembre i 14 d’octubrea les 12:00h.

• Visites dinamitzades amb tastet de cuina romana: 4€

13, 20 i 27 de julioli 3 i 10 d’agosta les 20:00h.

Lloc de trobada::

ESGLÉSIA DE SANTS METGES, al cim de la muntanya de Sant Julià de Ramis.

GPS::

42º 1’ 41” N / 2º 51’ 12” E 42,028056N - 2,853333E

“Des de la NIIa, a l’alçada del Restaurant La Perla (km. 722,8), accedeix al carrer Major i segueix la pista asfaltada al llarg de 2,5 km. Accés marcat amb les indicacions Esgl. Romànica dels Sts. Metges.”

a Banyoles

a BCN

a Girona

a França

a Palamós

a Figueres

C66

NIIa

NII

AP7

AP7

Revista Municipal de Sant Julià de Ramis i de Medinyà

Núm.

E S T I U 2 0 1 233

Revista portaveu nº 33

Documents

Transcript of Revista portaveu nº 33