Revista Telecos 57

T e c o sel

setembre 2012

57

Antoni Giró, rector de la UPC: “La retallada del Plan Nacional destrueix el sistema de recerca” _ 6

Cap a una certificació professional amb equivalència internacional _ 28

‘Ciutats intel·ligents’: què ens cal per arribar-hi? _ 10

Pàg.

3

4

45555

6

10

14162022

26

28323436

38

4042

43

Edita:Associació Catalana d’Enginyersde Telecomunicació (ACET)C. Salvador Espriu, 45-51(Polígon Pedrosa)08908 L’Hospitalet de LlobregatBarcelonaT. (+34) 93 551 [email protected]

President de l’ACET i Degà del CETC:Joan Solé

Direcció Editorial:Guillermo Canal

Comunicació i Publicitat:Estel Estopiñ[email protected]

Coordinació:Jordi [email protected]

Disseny i maquetació:www.guillermobejarano.com

Fotografia i imatges:Ricard Novellas, Estel Estopiñan i Flickr

Col·laboracions:Jesus Alonso-ZarateAndrea BartoliLaura CanalXavier ClotetPilar DíazMischa DohlerJordi DuchEstel EstopiñánJoan Francesc GrasJosep GrinyóEnric GroscheMiguel Angel LagunasJordi LópezFerran MarquésJordi MasMònica NavarroGerard PeiróAnna M. SánchezElisa Sayrol

Fotomecànica i impressió:Sprint Copy, SL.

Dipòsit legal:B-17.897-99

L’opinió del Col·legi i de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (CETC/ACET) queda reflectida exclusivament en la secció editorial. Els articles i les col·laboracions només reflecteixen les opinions dels seus autors.

Any 18 Número 57 09/2012

Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya - Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació

Sumari

Editorial20 anys fent xarxa!

Destacats‘S’aixeca el teló de l’Agència de Qualificació dels Professionals de

l’Enginyeria (AQPE)

La teva telecos.cat

Elisa Sayrol, nova vicerectora de Relacions Institucionals de la UPC

Gaes es fa mirar

Sant Gabriel 2012

Ofrena floral de l’11 de Setembre

EntrevistaAntoni Giró, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya.

BarcelonaTech (UPC): “La retallada del Plan Nacional

destrueix el sistema de recerca”

Tecnologia‘Ciutats intel·ligents’: què ens cal per arribar-hi?

Mirador:

Arriben les transaccions mòbils

Barra lliure a la primera divisió mundial d’Internet

Sistemes TI crítics a prova de bomba

Competitivitat a l’abast de la mà

Ofertes comercials i serveisRenovació del conveni amb Banc Sabadell

‘Internos’Cap a una certificació professional amb equivalència internacional

Situació actual del mercat laboral del col·lectiu ‘teleco’

Llegat i prioritats al capdavant de l’ETSETB

Alfred Bonavida ‘in memoriam’

VinclesCitius, altius, fortius!

CalidoscopiTibet: una cultura mil·lenària cada cop més silenciada

Suggeriments

TribunaLes enginyeries no poden prescindir del talent femení

2

sumAri

i pensem en 1992, la

nostra memòria ens

trasllada als Jocs Olím-

pics de Barcelona,

amb en Cobi i els salts

de trampolí a les piscines Picornell;

uns Jocs que, per cert, van comptar

amb la feina i la dedicació de molts

dels nostres companys. Ara bé, el

1992 també és un any especial per

als Enginyers de Telecomunicació

de Catalunya perquè va suposar el

naixement de l’ACET, la primera en-

titat professional catalana que ens

agrupava.

L’ACET neix el desembre de 1992 a

partir de la secessió de la delegació

a Catalunya de la Asociación esta-

tal. Aquest fet va ser un pas relati-

vament tranquil per al col·lectiu ja

que la gestació de l’Associació Ca-

talana va ser pactada amb l’estatal.

Una altra qüestió és l’esforç que va

representar poder arribar a donar

aquest pas, de la mateixa manera

que ja fou difícil en el seu moment

la construcció de la delegació cata-

lana inicial.

La constitució de l’ACET va perme-

tre una vida institucional més activa,

l’organització d’activitats pròpies,

com la Nit de les Telecomunicaci-

ons, la prestació de nous serveis i

l’organització de jornades de forma-

ció. El primer número de la revista

Telecos va néixer un any més tard:

arribava a tots els enginyers i engi-

nyeres a l’octubre de 1993. És a dir,

l’any que ve celebrarem el vintè ani-

versari de la nostra revista!

Certament, la creació de l’ACET

constitueix un fet cabdal per als

Enginyers de Telecomunicació a Ca-

talunya, tant pel que aporta a nivell

de col·lectiu i de presència social de

la professió i dels mateixos profes-

sionals, com també per la seva tas-

ca impulsora institucional futura. A

més, l’any 2000 l’ACET esdevingué

clau per a la constitució de la de-

marcació de Catalunya del Colegio

d’àmbit estatal, que el 2010 es con-

verteix en el Col·legi d’Enginyers de

Telecomunicació de Catalunya.

En aquest repàs de la nostra història,

plena de coses bones i no tan bones,

falta el reconeixement a tots aquells

companys que mereixen una men-

ció especial per la seva implicació

i dedicació: amb els seus encerts

i desencerts ens han fet arribat on

som avui. És per això que dedica-

rem el Sant Gabriel d’enguany a fer

un repàs d’aquesta història a través

d’alguns dels seus protagonistes i a

donar la benvinguda als joves pro-

fessionals que entren a formar part

del col·lectiu. I és que, sense futur

no cal recordar la història. Una vin-

culació de l’ahir amb l’avui que vo-

lem representar amb un polsador

Morse, símbol d’un passat i un futur

digitals, i per això imatge de la tro-

bada d’enguany.

T e c o sel

setembre 2012

57

Antoni Giró, rector de la UPC: “La retallada del Plan Nacional destrueix el sistema de recerca” _ 6

Cap a una certificació professional amb equivalència internacional _ 28

‘Ciutats intel·ligents’: què ens cal per arribar-hi? _ 10

20 anys fent xarxa!

3

EdiToriAl

Cada col·legiat pot gaudir d’un espai

propi a la nova www.telecos.cat que

pot personalitzar i fer públic perquè

aparegui al directori de professionals

de la web.

D’aquesta manera, des de la seva àrea

privada pot modificar les dades i amb

l’editor, que accepta html, pot perso-

nalitzar l’aparença dels seu espai fins

allà on vulgui. A més a més, per tal

que tothom pugui accedir a aquesta

targeta de presentació en el marc de

la www.telecos.cat, cada usuari tindrà

una url única que respon a:

www.telecos.cat/el número de col·legiat

Més enllà de ser un simple directori,

aquest espai aconsegueix ser el reflex

de la personalitat de cada usuari, que

hi pot explicar tot allò que vulgui: fer-la

servir de bloc, plasmar presentacions

d’empresa o de producte, bolcar-hi el

currículum...

S’aixeca el teló de l’Agència de Qualificació

dels Professionals de l’Enginyeria (AQPE)

La teva telecos.cat

El passat 11 de juny es va fer la

presentació pública de l’Agència

de Qualificació dels Professionals

de l’Enginyeria (AQPE), dedicada

a la qualificació dels professionals

de l’enginyeria en funció dels co-

neixements acreditats i l’experi-

ència professional en les diferents

especialitats (àmbits d’actuació),

segons procediments de certifi-

cació objectius i estandarditzats.

Un objectiu que entronca de ple

amb la finalitat de promoció de la

convergència internacional, prin-

cipalment europea, dels sistemes

de qualificació empleats i del seu

reconeixement mutu.

L’escenari escollit per a l’ocasió

va ser el I Fòrum de l’Enginyeria,

celebrat a l’auditori de la Torre Ag-

bar de Barcelona i encapçalat pel

conseller d’Empresa i Ocupació,

Francesc Xavier Mena, i els cinc

degans dels col·legis d’Enginyeria

Superior de Catalunya, promotors

de l’AQPE: Agrònoms, Camins, In-

dustrials, Informàtica i Telecomu-

nicacions.

Pel que fa a l’objectiu principal de

l’AQPE, es resumeix en l’emissió

d’un certificat reconegut interna-

cionalment que qualifica els engi-

nyers en funció dels coneixements

acreditats i de l’experiència profes-

sional. Tal com va explicar el degà

del Col·legi Oficial d’Enginyers de

Camins, Canals i Ports de Catalu-

nya, Josep Oriol, l’AQPE dóna res-

posta al nou escenari professional

marcat pel Pla Bolonya, que ha su-

posat la multiplicitat de titulacions

professionals en l’àmbit de l’en-

ginyeria, i la directiva Bolkestein,

que simplifica al màxim els tràmits

per liberalitzar la circulació de ser-

veis dins la Unió Europea (UE).

Com que l’AQPE té la vocació de

convertir-se en un organisme de

referència en el sector de l’engi-

nyeria, seguint l’exemple de les

agrupacions de països com el Reg-

ne Unit i Alemanya, el I Fòrum de

l’Enginyeria va acollir una taula ro-

dona orientada a exposar diversos

models professionals en l’àmbit

de l’enginyeria a Europa: els de les

associacions professionals d’engi-

nyers de Milà (Itàlia), regió nord de

Portugal, Alemanya i Anglaterra.

Coincidint amb el I Fòrum de l’Enginyeria

4

dEsTACATs

Elisa Sayrol, nova vicerectora de Relacions Institucionals de la UPC

Sant Gabriel 2012 Ofrena floral de l’11 de Setembre

Gaes es fa mirar

La vocal de la Junta del CETC/

ACET, Elisa Sayrol, ha pres pos-

sessió del càrrec de vicerectora

de Relacions Institucionals de la

UPC, en substitució de Marisol

Marqués, que havia demanat el

seu relleu.

Elisa Sayrol és enginyera de Te-

lecomunicació i doctora per la

UPC. És professora titular al de-

partament de Teoria del Senyal

i Comunicacions i va posar en

marxa i va coordinar el ‘Master

of Science in Information and

Communication Technologies’,

inclòs en els programes pilots

d’adaptació a l’Espai Europeu

d’Educació Superior (EEES) i

pioner per la seva impartició en

anglès. Ha estat sotsdirectora

de Relacions Internacionals i

directora de l’ETSETB del 2006

al 2012, i la seva recerca està

centrada en les estadístiques

d’ordre superior i més robuste-

sa, l’anàlisi d’imatge i vídeo i les

tècniques de ‘watermarking’.

La diada d’enguany de Sant Gabriel,

patró de la nostra professió, serà molt

especial. Estarà marcada per les sor-

preses i la nostàlgia i la farem el proper

1 d’octubre a partir de les 18:30 h a les

Cotxeres del Palau Robert de Barcelo-

na (Passeig de Gràcia 107).

Com cada any, els ‘telecos’ vam celebrar la Diada Nacional de Catalunya

fent la tradicional l’ofrena floral de l’11 de Setembre al monument de Rafael

de Casanova. Un homenatge en què vam participar amb una representació

encapçalada pel degà del Col·legi i president de l’Associació, Joan Solé, que

hi va assistir acompanyat d’altres emissaris de la resta de col·lectius d’engi-

nyeria: industrials, camins, informàtics…

Gaes no només es fa escoltar. També es fa

mirar, i de quina manera. Ho vam compro-

var en una visita a la seu d’R+D de Gaes al

districte tecnològic 22@ de Barcelona, on el

company ‘teleco’ Lluis Gómez ens va mos-

trar les seves instal·lacions amb una ruta

pels laboratoris, la sala blanca, els equips

d’injecció plàstica, microsoldadura làser i

un llarg etcètera de maquinària puntera. Tot

plegat amb l’objectiu d’assolir les millors so-

lucions en audíòfons de qualitat, disponibles

a través d’una xarxa comercial de més de

600 centres a tot el món. En definitiva, uns

resultats admirables assolits a partir del tre-

ball investigador en Acústica, aquella assig-

natura que molts de nosaltres vam conèixer

de primera mà i que resumeix un seguit de

coneixements en física, electrònica i teleco-

municacions. El nostre agraïment també des

d’aquí al director general de GAES, Antonio

Gassó, que ens va honorar amb la seva pre-

sència en la cloenda de la visita, i la més sin-

cera felicitació per l’èxit assolit al capdavant

del grup que encapçala i que desitgem que

es perpetui en benefici del sector TIC, del

qual tots formem part.

∧ – ∧ ∧–∧∧ ∧ –∧–∧ ––– ∧∧∧ ∧–∧–∧– –∧–∧ ∧– – ∧ – ∧ ∧–∧∧ ∧ –∧–

∧ –––

∧∧∧ ∧

–∧–∧

– –∧–∧ ∧– –

5

La triple missió de la Uni-

versitat (formació, re-

cerca i transferència de

coneixement) hauria de

contribuir de manera decisiva a aixe-

car el nivell de competitivitat del teixit

productiu català i espanyol. Com és

que no es nota gaire aquesta aporta-

ció? Què està fallant?

La universitat pública és ja un agent

social i econòmic de primer ordre en

la Societat del Coneixement. I ho és

perquè en els darrers anys hem fet

una avenç importantíssim com a mo-

tor de transferència i valorització del

coneixement i de la innovació en un

entorn europeu que, a diferència de

nosaltres, fa molt de temps que inver-

teix en coneixement. Ara el perill és

perdre tot aquest guany. Hem aconse-

guit ser un agent rellevant en tant que

catalitzador de la competitivitat del

país. En un informe publicat l’any pas-

sat s’analitzavala repercussió de l’ac-

tivitat que les universitats generen en

la societat i l’economia de Catalunya i

la dada és indiscutible: els beneficis a

curt termini de l’existència de les vuit

universitats públiques catalanes se si-

tua entorn al 0,6% del PIB de Cata-

lunya, i de l’1% si comptabilitzem les

institucions vinculades a elles.

Quines mesures caldria impulsar

en l’àmbit universitari per redreçar

aquesta situació anòmala?

La Universitat Politècnica de Catalunya. BarcelonaTech (UPC) és la primera univer-sitat catalana en nombre d’iniciatives del programa de cooperació i activitats per a pimes. El seu rector, Antonio Giró, n’està molt cofoi perquè cada cop més empre-ses sol·liciten col·laborar-hi en projectes d’R+D+i. Però avisa d’una amenaça latent molt greu: “La retallada espectacular en recursos del Plan Nacional esta destruint el nostre sistema de recerca.” Això no vol dir que rebutgi l’austeritat, “però cal di-ferenciar-la de la manca de recursos que pot ofegar el sistema”.

“La retallada del Plan Nacionaldestrueix el sistema de recerca”

6

eNtrevista

Antoni Giró, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya - Barcelonatech (UPC)

La davallada de la inversió en educació

és sostenible si no es perllonga gaire.

Des de les universitats hem d’optimit-

zar els nostres processos, aconseguir

més recursos externs i incrementar la

nostra capacitat d’influir socialment

per tal que se’ns vegi com un agent

necessari. Per exemple si volem un

sistema productiu més competitiu i in-

novador hem d’afavorir la incorporació

de doctors a les empreses, en aquest

sentit hem impulsat els doctorats con-

junts universitat – empresa.

I específicament en les escoles d’en-

ginyeria?

Les escoles d’enginyeria tenen una

gran activitat de transferència de co-

neixement i són molt actives pel que

fa a aquesta capacitat d’incidir en la

millora de la competitivitat de les em-

preses. Ho estan fent des d’un apro-

fundiment de les relacions, amb pro-

jectes comuns, facilitant els contactes

de l’estudiantat amb les empreses a

través de contactes de cooperació

educativa i projectes de final de car-

rera, aquest és el camí però cal temps.

Quins són els seus plans concrets per

a la UPC, amb aquesta finalitat?

Hem apostat per valoritzar la recer-

ca i estem sortint a buscar a l’empre-

sa per donar-li a conèixer el que fem

i del que som capaços. Un exemple

és el nostre Centre d’Innovació i Tec-

nologia (CIT UPC), centre tecnològic

que agrupa 400 investigadors. L’any

2011 la UPC va generar més de 85 mi-

lions d’euros en projectes de R+D+I i

transferència de tecnologia. Tampoc

hem d’oblidar que la UPC, amb 221

patents, és la universitat espanyola

que més patenta.

A quines dificultats s’enfronta per

portar-los a terme, més enllà de les

retallades?

Internament, la universitat pública en

general s’ha conduit fins ara amb es-

tructures poc àgils pel que fa a la pre-

sa de decisions, a la capacitat d’adap-

tar-se ràpidament a circumstàncies

que no controla. Recentment, la UPC

ha canviat els seus estatuts i aquest

canvi ha estat també l’oportunitat per

transformar estructures que ens feien

poc adaptables a l’entorn.

Quina valoració fa de les noves direc-

trius d’austeritat de la Universitat?

Ara mateix, no hi pot haver una altra

consigna que no sigui la de l’austeri-

tat, però cal diferenciar-la de la manca

de recursos que pot ofegar el sistema.

L’eficiència té un límit, aquest límit sols

es pot revocar si també es modifiquen

les regles del joc que ens regulen.

Creu que s’estan trepitjant línies ver-

melles en aquest mateix àmbit univer-

sitari? Com ara quines?

“El doctorat és una formació molt necessària per a les empreses”

Quins coneixements, valors i apti-

tuds haurien de tenir els engin-

yers del segle XXI? Més científics

o més emprenedors?

L’actual oferta universitària és

molt àmplia i permet a les perso-

nes canalitzar la vocació en funció

d’aptituds i determinacions per-

sonals. Ho veiem cada dia amb la

gran quantitat de persones que

posa en marxa una idea de ne-

goci o fa un doctorat que, d’altra

banda, obre la porta a una forma-

ció molt necessària per a les em-

preses com a agent catalitzador

d’innovació i de competitivitat. A

la UPC posem a l’abast coneixe-

ments avançats, una formació

molt vinculada a l’esforç i desen-

volupem la capacitat d’aprendre a

aprendre i d’emprendre, però no

deixem de banda la transmissió

de valors, com ara la sostenibilitat

i la transferència del coneixement

a comunitats emergents.

“La societat actual no es pot entendre sense els professionals de l’enginyeria de telecomunicació”

7

Ens preocupa que es perdi la garantia

de la igualtat d’oportunitats en l’accés

a la universitat o que les nostres uni-

versitats abandonin llocs preferents

que havíem aconseguit en l’entorn in-

ternacional. Ara mateix la UPC té 85

convenis internacionals de doble titu-

lació amb altres universitats, la ma-

jor part d’aquestes compten amb un

pressupost molt superior al nostre pe-

rò, tot i així, ens reconeixen una quali-

tat en l’ensenyament equivalent al seu.

Això demostra que la nostra universi-

tat és molt eficient.

Es pot parlar de risc de semi-priva-

tització de l’educació superior, deri-

vat de l’escalada creixent de les taxes

universitàries?

El risc està en que quedin fora del sis-

tema persones per falta de recursos.

Però també hem de ser coherents per-

què el sistema no es pot mantenir tal

i com era fins ara. Hem avançat cap a

un model més equitatiu i ha de pagar

més qui té més per tal de no deixar a

ningú fora. Els passos que es donen

per construir un sistema més equita-

tiu en cap cas han de representar un

canvi en el model d’universitat pública

que tenim.

I de perill de mort prematura de la re-

cerca pública, arran de les successi-

ves tisorades?

Som molts els convençuts que la re-

cerca pública és essencial per al país,

molts i moltes els que treballem cada

dia perquè aquesta segueixi endavant.

La retallada espectacular en recursos

del Plan Nacional esta destruint el nos-

tre sistema de recerca. Estem a punt

de malmetre tots els esforços de mi-

llora realitzats en els darrers 20 anys.

Què cal esperar de les enginyeries en

el context del nou model econòmic i

social del que anomenem Societat del

Coneixement?

Tenen un paper indiscutible. Estan dis-

senyant en bona part com ha de ser

aquesta nova societat en això tan im-

portant com és la formació dels futurs

enginyers, les competències i habilitats

que els proporcionen i també els va-

lors que impregnaran la seva capacitat

d’acció i de decisió.

Si les escoles d’enginyeria han de

guanyar protagonisme com a font

d’innovació i creativitat, per què les

assignatures, les titulacions i sobre-

tot les competències professionals

que porten associades, s’han man-

tingut pràcticament invariables, mal-

grat l’embranzida modernitzadora del

procés de Bolonya, que havia d’adap-

tar-les amb major precisió a les de-

mandes del mercat (les empreses)?

Malgrat els compromisos inicials dels

governs, la integració a l’Espai Europeu

d’Educació Superior (EEES) es va dur

a terme sense invertir recursos addici-

onals, només des del compromís dels

universitaris. En totes les nostres titula-

cions cada vegada es valoren més les

competències transversals que hem in-

troduït relacionades amb l’emprenedo-

ria, el treball en equip i les terceres llen-

gües. No és cert que s’hagi mantingut

tot igual, s’han repensat i adequat tots

els currículums orientats a l’aprenen-

tatge i al treball de l’estudiant.

Una altra crítica molt generalitzada

que es fa al mateix procés d’adaptació

a l’EEES (Espai Europeu d’Educació

Superior) és que en el moment d’in-

certesa més extrema de l’entorn, per

adaptar-s’hi cal potenciar la flexibili-

tat, i per tant els perfils generalistes, i

en canvi el que es fa es desenvolupar

plans més aviat rígids, de caire especi-

alista. Hi està d’acord?

Certament, i degut a les pressions ex-

ternes de procurar mantenir unides la

formació i les atribucions professionals,

no s’ha pogut assolir el gran repte de

disposar d’uns graus generalistes i uns

màsters més d’especialització, orien-

tats a les demandes dels diferents sec-

tors productius.

Antoni Giró, nascut a Reus el 1949, és rector de la Universitat Politèc-nica de Catalunya. BarcelonaTech (UPC) des de 2006. És catedràtic de la UPC en l’àrea de Física Aplica-da. A més d’impartir docència a la UPC, ha estat professor a la URV i a la UB. En recerca, ha impulsat la consolidació d’un grup pioner en les aplicacions de la simulació amb ordinador en física de siste-mes condensats i en la simulació de biosistemes. Actualment treba-lla en les seves aplicacions a l’engi-nyeria agroalimentària. Ha partici-pat en 26 projectes de recerca, 14 dels quals ha dirigit. Ha publicat nombrosos treballs científics en revistes internacionals, i ha parti-cipat com a ponent en més de cent reunions científiques i/o acadè-miques. Ha realitzat estades de re-cerca en diferents centres univer-sitaris europeus. En el camp de la gestió universitària, ha participat en nombrosos òrgans de govern de la UPC, així com al govern de la Generalitat, durant més de set anys, com a director general de Recerca i com a director general d’Universitats. També ha estat, du-rant deu anys, president de la Soci-etat Catalana de Física.

Curriculum Vitae

8

eNtrevista

Com s’han de resoldre els dèficits de

col·laboració entre la Universitat i la

PIME, tant per part d’una com de l’al-

tra? Hi té res a veure, la manca d’orien-

tació curricular en gestió empresarial

de les titulacions d’enginyeria?

En primer lloc, fomentant la confian-

ça de la PIME en la Universitat a tra-

vés d’un aprofundiment de la relació.

La UPC és la primera universitat ca-

talana en el programa de cooperació i

activitats per a pimes. Per això, cada

cop més empreses ens sol·liciten col-

laboració en projectes d’R+D+i. Res-

pecte a la gestió empresarial, és un ele-

ment present als estudis d’enginyeria.

La UPC compta amb el programa Inno-

va que ofereix serveis, activitats i recur-

sos per fomentar l’esperit emprenedor.

En quina mesura creu que el desen-

caix Universitat-Empresa propicia

en bona part la sortida del país dels

nostre titulats?

Em temo que la sortida del país dels

nostres titulats obeeix a la situació ge-

neral de crisi profunda que vivim, tot

partint de la premissa que les titulaci-

ons tècniques continuen facilitant els

millors nivells d’ocupació i de retribu-

ció del nostre país.

Què caldria fer per estimular l’afany

científic i generar un corrent de sim-

patia de les noves generacions per les

ciències i les tècniques experimentals,

l’avenç de les quals és l’única garan-

tia de desenvolupament futur?

Tots en tenim la responsabilitat. Les

escoles han de conrear aquest inte-

rès que després ha de cristal·litzar en

l’educació secundària i en la tria dels

estudis universitaris. Cal el suport de

governs, dels mitjans de comunicació,

de la societat. Però queda molt per fer:

un estudi recent sobre l’actitud dels

ciutadans davant la ciència i la tecno-

logia evidenciava que mentre que als

països del nord d’Europa el 50% de la

població té un coneixement científic alt,

a Espanya el percentatge és del 22%.

Quina valoració fa del paper dels

professionals d’Enginyeria de Te-

lecomunicació en la societat ac-

tual del segle XXI?

La societat actual no es pot en-

tendre sense els professionals de

l’enginyeria de telecomunicació.

Crec que hem format i estem for-

mant persones altament qualifi-

cades i disposades a assolir els

reptes que la tecnologia els hi

proposi i amb una gran capacitat

d’anar actualitzant els seu conei-

xements. Cada vegada es consta-

ta més la importància de la trans-

versalitat de les comunicacions a

tots els àmbits del sector produc-

tiu i en el dia a dia de la nostra

societat.

I del nou Col·legi d’Enginyers de

Telecomunicació de Catalunya

(CETC)?

El nou Col·legi, tot i que porta poc

temps funcionant, està demos-

trant la proximitat i la voluntat de

servei per als seu col·legiats, mal-

grat els entrebancs que li arriben

des de fora. Cal ser forts i mante-

nir la il·lusió tot mirant endavant.

“El CETC ha de ser fort i mantenir la il·lusió mirant endavant”

A banda dels desinterès generalit-

zat per la ciència i la tecnologia, què

més s’amaga darrera de la reculada

en el nombre d’enginyers titulats a

Catalunya? Quins factors propicien

aquesta davallada?

L’enginyeria i la tecnologia són bran-

ques que exigeixen un nivell alt de vo-

cació. El nombre total de titulats i titu-

lades en enginyeria es manté estable,

el que sí s’ha detectat és que es manté

el poc interès, en general, de les noies

pels estudis d’enginyeria.

Per què hi continua havent tan poques

dones enginyeres?

Malauradament, no és un fenomen lo-

cal, es repeteix en altres països del vol-

tant. Crec que la nostra responsabilitat

és no fallar en la informació que oferim

als nois i noies que han de triar estu-

dis i evidenciar eficaçment com és l’en-

ginyeria d’apassionant i que cap dona

quedi fora per desconeixement.

Jordi DuchCoordinador ‘Telecos’

9

El concepte de ‘ciutat

intel·ligent’ neix com

a resultat del que cal

esperar de l’evolució

natural de les grans

ciutats i centres metropolitans [1], on

les actuals tendències globals de sub·

ministrament i consum energètic, així

com les de transport i mobilitat, s’ani·

ran fent insostenibles des d’un punt de

vista mediambiental, econòmic i social.

La idea fonamental de les ‘ciutats intel·

ligents’ és aprofitar la tecnologia (capa·

citats sensorials i de comunicació de

les seves infraestructures) per optimit·

zar la distribució i el consum elèctric

[2], el transport i d’altres operacions

logístiques del dia a dia, per tal de mi·

llorar l’eficiència en la gestió de les ciu·

tats des d’un punt de vista econòmic i

de dependència dels recursos naturals,

a més de millorar la qualitat de vida

dels ciutadans. Resultaria extremada·

ment simplista, i probablement un

gran error, pensar que les tecnologies

de xarxes de comunicacions actuals

poden incorporar·se directament a les

infraestructures crítiques de la ciutat (i

esdevenir així ‘intel·ligent’, sense més

ni més); o que la regulació actual es

pot aplicar directament sense modifi·

car·la adequadament (per ‘adaptar·la’)

per al futur escenari de ‘ciutat intel·

ligent’. Aquest article descriu tres pi·

lars fonamentals, des del punt de vista

tecnològic, per a la consecució de les

ciutats intel·ligents. Primer: la impor·

tància de desenvolupar i optimitzar les

comunicacions ‘màquina a màquina’

(M2M) sense intervenció humana. Se·

gon: la importància de la virtualització

d’aquests sistemes per facilitar infraes·

tructures més flexibles i adaptatives,

així com més eficients energèticament.

I tercer: garantir la privacitat de les co·

municacions en un escenari on hi ha

un intercanvi molt important de dades

personals i confidencials.

Comunicacions M2MPer fer realitat el concepte de ‘ciutats

intel·ligents’ és imprescindible dispo·

sar de xarxes i tecnologies de comuni·

cacions energèticament molt eficients

i adaptades als requisits únics de les

comunicacions M2M. Es tracta de co·

municacions entre dispositius autò·

noms que han de poder intercanviar

informació i prendre decisions intel·

ligents sense necessitat d’intervenció

humana. Aquestes tecnologies han de

connectar sensors o actuadors d’una

banda, amb plataformes de serveis

intel·ligents a l’altra banda (servi·

dors), interconnectats per una xarxa

de distribució, l’accés a la qual pot ser

sense fils o cablejat. El desplegament

d’aquestes xarxes és clau per al des·

envolupament de noves aplicacions i

nous models de negoci, como ara les

‘ciutats intel·ligents’.

Un dels principals reptes el trobem

a la xarxa d’accés, on les tecnologies

disponibles tant per a les xarxes de

curt abast (també anomenades ‘capil·

lars’) com a les xarxes de comunicaci·

ons ‘cel·lulars’ presenten algunes limi·

tacions que les fan no prou eficients

per als requisits de les comunicacions

M2M (Figura 1). De fet, hi ha moltes

iniciatives internacionals treballant en

identificar els estàndards de comuni·

cació més adequats per a les comuni·

cacions M2M, i identificar les millores

necessàries. És el cas de l’ETSI (Euro·

pean Telecommunciations Standards

Institute), o el 3GPP, entre d’altres,

que tenen grups de treball específics

dedicats a les comunicacions M2M.

‘Ciutats intel·ligents’: quèens cal per arribar-hi?

En les grans ciutats, la demanda creixent de serveis bàsics (aigua, energia, transport, sanitat, educació o la seguretat) comença a superar l’oferta. Per recuperar l’equilibri s’estan dissenyant solucions innovadores orientades a transformar l’entorn urbà en les anomenades ‘ciutats intel·ligents’ (smart cities). Una transformació concebuda sobre la base de reduir costos i millorar l’eficiència, mitjançant l’ús d’eines TIC de darrera generació. Es resumeixen aquí alguns dels principals pilars tecnològics de les futures ‘ciutats intel·ligents’. Bàsicament, les comunicacions ‘màquina a màquina’ (M2M), la virtualització de plataformes M2M i el blindatge de seguretat i privacitat d’un entorn sotmès a un intercanvi molt intensiu d’informació personal i confidencial.

10

tecnologia

Els reptes són molt interessants. En el

cas de les xarxes capil·lars, basades

en tecnologies com WiFi o Zigbee, cal,

entre d’altres:

• Millorar la seva manca de fiabilitat de·

gut a la seva operació en bandes de

freqüència lliures (no dedicades),

• Assegurar la gestió de les xarxes

‘mesh’ i de ‘múltiples salts’ d’una ma·

nera eficient.

• Reduir els retard extrem a extrem,

• Millorar molt la seguretat, per garantir

el transport d’informació critica, per·

sonal i confidencial,

• identificar i definir el estàndards més

adequats per evitar que la fragmenta·

ció del mercat porti a un alentiment

del desplegament de les ‘ciutats intel·

ligents’.

En el cas de les xarxes cel·lulars els

reptes són encara més grans, ja que

les tecnologies GSM, UMTS, HDPA o

LTE, s’han dissenyat principalment per

satisfer les necessitats de les perso·

nes, i no de les màquines. Això vol dir

que les xarxes cel·lulars s’han de re·

dissenyar per assegurar que:

• Poden gestionar un nombre molt ele·

vat de dispositius (ordres de magni·

tud més grans que de persones).

• Ofereixen un balanç adequat entre

l’enllaç de pujada i de baixada ja que

el tràfic de dades ha de ser molt bi·

direccional.

• Assegurar eficiència energètica [3]·[5].

• Reduir els temps d’accés a la xarxa.

• Assegurar la coexistència amb els sis·

temes de comunicació entre persones.

Tots aquests reptes estan, cada vega·

da més, captant l’atenció de la indús·

tria, les universitats i els centres tec·

nològics i de recerca, interessats tots a

desenvolupar la tecnologia necessària

per fer realitat les ‘ciutats intel·ligents’,

entre moltes altres aplicacions, com

ara les ‘smart grids’. Sense anar més

lluny, el CTTC disposa d’un àrea de

recerca de caire experimental i tam·

bé aplicada [6] dedicada a desenvo·

lupar tecnologies M2M en el context

de projectes de recerca de la Comis·

sió Europea finançats mitjançant el 7è

Programa Marc, com ara el projecte

EXALTED [6].

Conceptes de virtualitzacióEl concepte de virtualització és un

component fonamental per a la realit·

zació d’infraestructures de comunica·

ció M2M eficients, adaptatives i esca·

lables, a més de facilitació de la seva

gestió i proliferació de nous serveis.

L’esforç de recerca i desplegament en

aquest àmbit s’ha concentrat en op·

timitzar el funcionament de la xarxa

adaptant·la a les necessitats específi·

R Figura 1. Xarxes M2M composades de xarxes capil·lars i cel·lulars per facilitar les ciutats intel·ligents.

ques de l’aplicació, ateses les restric·

cions en consum energètic i capacitat

de processat dels nodes d’aquest ti·

pus de xarxes.

Tanmateix, aquesta tendència està

canviant cap al desplegament d’infra·

estructures més flexibles que puguin

acollir diverses aplicacions que re·

baixin el cost de desplegament d’una

infraestructura específica i dedicada

per a cada aplicació. El concepte de

virtualització és un dels temes d’inves·

tigació emergents en aquest camp [8].

Amb la virtualització es pretén desa·

coblar el desplegament físic del node

i la seva infraestructura de comunica·

ció de l’aplicació que s’executa sobre

aquesta infraestructura, mitjançant la

col·laboració dinàmica de subconjunts

de nodes. L’objectiu d’aquest desaco·

blament és permetre i facilitar la pro·

liferació de nous serveis i aplicacions

més enllà de l’aplicació original per a

la qual es van desplegar. Les árees de

recerca més destacades en virtualitza·

ció de xarxes de comunicacions M2M

són: (a) virtualització del sistema ope·

ratiu, (b) virtualització dels nodes (per

exemple el nodes sensors), (c) virtua·

lització de xarxa, (d) màquines virtuals,

i (e) la capa ‘middleware’, ara mateix

l’àmbit de major interès. Aquí volem

remarcar els nostres treballs recents

en (b), (c) i (e) en el marc del projec·

te europeu VITRO [9] on participa el

CTTC. L’objectiu del projecte és es·

tablir l’arquitectura i els mecanismes

necessaris per desenvolupar xarxes

de sensors virtuals (VSNs) fent èm·

fasi en les següents característiques:

escalabilitat, flexibilitat i adaptabilitat,

a més d’eficiència energètica i segu·

retat (entesa en termes de confiança)

tot i concentrar·se en la reducció de

la complexitat i costos de gestió de la

xarxa, així com avançar en els meca·

nismes d’interoperabilitat.

Destaquem, d’una banda, les contri·

bucions del projecte als algorismes

d’accés al medi i d’enrutament per

aconseguir els objectius d’eficiència

energètica i seguretat. I d’altra ban·

XarXa Capil·lar

Conducció Intel·ligentVehícles Elèctrics

Recollida de BrossaIntel·ligent

Gestió delTransit

estaCióbase de XarXa

Capil·lar

XarXa(internet)

SmartGrids

SIM Card

ComunicacionsPersonals

plataformade serveis

(servidors)

11

da, l’especificació del proveïment de

servei i mecanismes de disseny del

‘middleware’ per a sensors avançats i

dispositius d’integració i interoperabi·

litat, com ara els ‘gateways’.

En la Figura 2 trobem els principals

blocs de l’arquitectura, definits a con·

tinuació de forma breu. Destaquem la

decisió del projecte d’integrar la so·

lució VSNs en un entorn IP justificat

pel model de negoci (mercat obert en

un entorn de competència i flexibilitat

de servei), i la tendència marcada per

‘Internet de les coses’ (IoT). En aquest

model identifiquem tres actors princi·

pals: proveïdor de WSI (Wireless Sen·

sor Island), proveïdor de servei VSN,

i Usuaris. Els proveïdors WSI són els

responsables d’oferir els serveis pro·

porcionats de forma col·lectiva per

les WSI sota la seva administració

(aquests poden ser propietaris, cedir,

gestionar i/o administrar més d’una

WSI). Ofereixen com a mínim un ser·

vei operacional bàsic. Addicionalment,

fent ús dels mecanismes de descobri·

ment de recursos i serveis proporci·

onats per les WSI subjacents, poden

composar nous serveis, proporcionant

una descripció estructurada del nou

servei. El proveïdor de servei VSN

(VSPs) és qui ofereix els serveis VSN

als Usuaris. Les principals tasques a

realitzar pel VSP són publicar, nego·

ciar, proveir i monitoritzar l’execució

dels serveis.

Privacitat: un actor clauLligat al desenvolupament de les xar·

xes M2M i la seva virtualització (per po·

der desvincular la xarxa de dispositius

i l’aplicació específica), resta el desen·

volupament de tècniques que perme·

tin garantit la privacitat de les comu·

nicacions. Gran part de la informació

intercanviada en les ciutats intel·ligents

serà critica, personal i confidencial, i

per tant, garantir la privacitat de les co·

municacions esdevé un punt crític.

Les qüestions clau relatives a la forma

de gestionar i garantir la privacitat en

les ‘ciutats intel·ligents’, des del punt

de vista dels sistemes de comunica·

cions, són principalment les següents:

definir mecanismes de gestió de la in·

formació, identificar les dades a enviar

i establir la manera en que s’han de

transmetre.

Respecte la gestió de la informació,

cal tenir en compte:

• Gestió de les xarxes. La interconnexió

de diferents subsistemes de comuni·

cació (diferents xarxes capil·lars i xar·

xes cel·lulars, possiblement gestiona·

des per diferents operadors), ofereix

un gran ventall d’oportunitats, però

alhora incrementa considerablement

la vulnerabilitat de la xarxa global.

• Gestió de les dades. Cal desenvolupar

tècniques d’ús de pseudònims en els

sistemes per desvincular les dades

de l’usuari (la persona), a més de

tècniques criptogràfiques, de control

d'accés i d'agregació intel·ligent de la

informació.

Per a la identificació de les dades a

transmetre cal tenir en compte:

• Divulgació d'informació sensible. Els

usuaris de les xarxes han tenir la fa·

cultat de rebutjar, acceptar o nego·

ciar el lliurament de les seves dades

privades. Per això cal definir meca·

nismes que permetin establir les

preferències de privacitat de l'usuari,

qui ha de tenir accés a la informació

personal que disposa el servei pro·

veïdor i ser coneixedor de com serà

utilitzada. Per tant, cal la definició

del control d'accés a les dades, del

control de granularitat de dades i de

protecció d'inferència mitjançant la

correlació de la informació.

• Recopilació d'informació sensible.

Mitjançant mecanismes d'avís i

d'elecció, els usuaris han de poder

ser informats de les especificacions

de les dades sensibles i han de ser

capaços d’autoritzar, mitjançant un

mecanisme d’elecció de la recollida,

d’un determinat tipus de dades en

un lloc concret i en un interval ho·

rari concret. A més, per minimitzar

la recollida de dades sensibles re·

querides per a qualsevol servei, cal R Figura 2. Blocs de l’arquitectura per a la realització de xarxes de sensors virtuals (VSN).

proveïdor Wsi vsp (Proveïdor Servei Vitro) Usuari

AplicacionsVITRo-wSI

ClIEnTwSI propietària

DVnS

Gestor VSn

wSI heretades

VaSn

PSn

LSn

VaSn

PSn

LSn

VaSn

AplicacióVitrO

PSn

LSn

VGw

VGw

lGw DVnSFront-end

DVnSBack-end

interficieWSi

negociador de Servei-ViCtrO

Gestor de Virtualizació

LGWIF

iniciadoraprovisionament

de Servei

Registre deServeis

12

tecnologia

Andrea BartoliEnginyer de telecomunicacióEstudiant de doctorat, CTTC

Mònica NavarroDoctora enginyera de telecomunicació i investigadora sènior. Àrea de comunicacions ràdio, CTTC

Jesus Alonso-ZarateDoctor enginyer de telecomunicació i investigadorÀrea d’energia intel·ligent, CTTC

Mischa DohlerDoctor enginyer de telecomunicació i investigador sèniorCoordinador de l’àrea d’energia intel·ligent, CTTC

Miguel Angel LagunasDirector CTTCCol·legiat núm. 579

la despersonalització dels resultats

o l'aplicació dels fluxos d'informació

discreta en lloc de contínua.

Respecte a com es transmeten les

dades critiques, personals i confiden-

cials, cal garantir la confidencialitat

de les dades sensibles mitjançant el

seu xifratge, i cal protegir les dades

referents al context de la comunicació

(per exemple, aspectes espacials o

temporals). Això, tant a la capa d’apli-

cació com a la resta de nivells del con-

junt de protocols (Figura 3).

El CTTC participa activament en projec-

tes de recerca amb l’objectiu de desen-

volupar tècniques de seguretat de les

comunicacions (per exemple, projecte

MAESTRO [10]-[12] en col·laboració

amb Orange/France Telecom).

Referències[1] (2011) Internet of things: Should you worry if your

jeans go smart? [Online]. Available: http://www.bbc.co.uk/news/business-15004063

[2] J. Alonso-Zárate, J. Matamoros, D. Gregoratti, and

M. Dohler, "Machine-to-Machine (M2M) Commu-nications in Smart Grids", Smart Grid Commu-nications and Networking, Cambridge University Press, Editors: Ekram Hossain, Zhu Han, and Vin-cent Poor, 2012.

[3] T. Predojev, J. Alonso-Zarate, L. Alonso, and C. Ve-rikoukis, "Energy Efficiency Analysis of a Coope-rative Scheme for Wireless Local Area Networks," in proc. of the IEEE GLOBECOM 2012, Anaheim, California, USA, 3-7 December 2012.

[4] G. Botter, J. Alonso-Zarate, L. Alonso, F. Granelli, Ch. Verikoukis, "Extending the Lifetime of M2M Wireless Networks through Cooperation,", in proc. of the IEEE ICC 2012, Workshop on Cognitive Ra-dio and Cooperation for Green Networking, June 2012, Ottawa, Canada.

[5] A. Laya, K. Wang, L. Alonso, J. Alonso-Zarate, "Mul-ti-Radio Retransmission Scheme for Reliable Mac-hine-to-Machine Multicast Services," accepted for publication at the IEEE PIMRC 2012, Sydney, Aus-tralia, September 2012.

[6] F. Vázquez-Gallego, J. Alonso-Zarate, Ch. Ve-rikoukis, and L. Alonso, "A Survey on Prototyping Platforms for the Development and Experimental Evaluation of Medium Access Control Protocols," IEEE Wireless Communications Magazine, vol. 19, no. 1, pp. 74-81, Feb. 2012, ISSN: 1536-1284.

[7] Expanding LTE for Devices (EXALTED), FP7- 258512 Information & Communication Technolo-gies (ICT) research project, www.ict-exalted.eu.

[8] M. Navarro, M. Antonucci, L. Sarakis, T. Zahariadis, “VITRO architecture: Bringing Virtualization to WSN world”, in Proc. of IEEE MASS 2011, Octubre 2011, València.

[9] Virtualized distributed platform of smart objects (VITRO), FP7-257245 Information & Communi-cation Technologies (ICT) research project, www.vitro-fp7.eu.

[10] A. Bartoli, J. Hernandez-Serrano, M. Soriano, M. Dohler, A. Kountouris, D. Barthel, "Secure Loss-less Aggregation Over Fading and Shadowing

Channels for Smart Grid M2M Networks," Smart Grid, IEEE Transactions on , vol.2, no.4, pp.844-864, Dec. 2011.

[11] A. Bartoli, M. Soriano, J. Hernandez-Serrano, M. Dohler, A. Kountouris, D. Barthel, “Security and Privacy in your Smart City”, in Proceedings of Barcelona Smart Cities Congress 2011, 29-2 De-cember 2011, Barcelona (Spain).

[12] A. Bartoli, M. Soriano, J. Hernandez-Serrano, M. Dohler, A. Kountouris, D. Barthel, “On the Ineffec-tiveness of Today Privacy Regulations”, under re-view for acceptance in Proceedings of Barcelona Smart Cities Congress 2012, 13 - 15 November 2012, Barcelona (Spain).

Cel·lular M2M Capilar M2M

Capa d'aplicació(APP)

Capa de xarxe(NTW)

Zigbee

IEEE802.15.4

Capa de controld'accés al medi

(MAC)

Capa fisica(PHY)

Internet

R Figura 3. Exemple: pila de protocols OSI per a l'estàndard IEEE 802.15.4 (capa PHY i MAC) integrat amb els serveis de Zigbee (capa NTW i APP). En aquest gràfic es pot veure que la seguretat a nivell d’aplicació no permet assegurar la privacitat ja que les capes inferiors porten informació personal i confidencial (exemple: informació de routing relacionada amb la posició geogràfica).

Capa d'aplicació:les dades sensibles (per exemple, metering, etc)

- Metering- Dades de monitorizacio

- Etc.

- Routing- Etc.

- Direcció del destí- Direcció del receptor

- Etc.

- Longitud del parquet- Tècnica de modulació

- Etc.

Capa de xarxa: les dades de la xarxa (per exemple, routing, etc)

Capa de control d'accés: les dades per a l'accés al medi

(per exemple, l'adreça del receptor, etc)

Capa física: les dades de la comunicació (per exemple, tècniques de

comunicació, etc)

F1F2

F1F2

13

Encara que inicialment la

tecnologia NFC s’ha con-

cebut bàsicament per al

pagament amb disposi-

tius mòbils, la veritat és que només es

tracta d’una de les moltes possibilitats

que ofereix aquesta tecnologia. Alguns

exemples d'ús poden ser: substituir els

abonaments de transport públic (bus,

metro, etc.), eliminar el pagament en

efectiu als parquímetres o màquines de

vending, substituir les claus d’accés a

vivendes, hotels, vehicles o empreses

(en aquest cas fent la funció de targeta

d'acreditació de l’empleat).

Ara mateix, l’Ajuntament de Barcelona

juntament amb ‘la Caixa’, Telefónica i

Indra, lideren el projecte ‘Tap and Go’,

amb la finalitat que els barcelonins en

tinguin prou amb el mòbil per accedir

a tota mena de serveis públics urbans:

transport públic, turisme, comerços o

concerts. I segurament es farà efectiu

ben aviat, perquè la tecnologia NFC

obre un món sencer de funcionalitats

en l’àmbit de les transaccions mòbils.

Com ara totes aquestes (Figura 1):

a) Aparellar dispositius o compartir

arxius.

N’hi ha prou amb fer un toc per vincu-

lar un dispositiu a un altre, per inter-

canviar dades de contacte o qualsevol

mena de document.

b) Etiquetes informatives.

Alguns indrets turístics comencen a

substituir els típics plafons informa-

tius de la zona que s’està visitant per

adhesius NFC, que activen automàti-

c) Targetes d'identificació.

Els DNIs, passaports, targetes sanitàri-

es, d’accés a la feina i en general qual-

sevol document d’identificació perso-

nal, tots sense excepció, tenen cabuda

al mòbil. I és que només amb un toc

permet acreditar-se on sigui: aeroports,

estacions de tren, etc. Una via que ens

portarà aviat encara més enllà, amb la

compra, per exemple, de tota mena de

bitllets de transport. Inicialment d’avió,

esclar, però després de tot tipus.

d) Connector de perifèrics.

Com que es tracta d’un protocol de

comunicació, és al punt de mira dels

fabricants de perifèrics per a terminals.

e) Pagament mòbil.

Darrere l'etiqueta ‘Mobile Payments’

s'amaga la promesa que en un futur

molt proper farem tots els pagaments

amb el propi terminal i de manera

senzilla, fiable, segura, sense efectiu ni

targetes de plàstic pel mig.

f) ‘Mobile couponing’ (aplicatiu de

màrqueting mòbil).

Coupies utilitza NFC en les seves apli-

cacions per bescanviar cupons de des-

compte mòbils en botigues i comerços.

L’adhesiu NFC COUPIES s’està oferint

gratuïtament als comerços i punts de

venda clients d’aquest servei. Ara ma-

teix Coupies (www.coupies.es) és el lí-

der europeu en aquesta mena d’aplica-

tius. Els smartphones amb tecnologia

NFC poden bescanviar cupons només

acostant els terminals mòbils als ano-

menats Coupies Touch Points. En can-

vi, els usuaris que encara no disposen

La cursa de la mobilitat multiusos cap a la versatilitat en estat pur acaba de creuar l’última meta volant. Es diu NFC (de l’anglès New Field Communication, equivalent a comunicació de curt abast), i ofereix un ventall amplíssim de possibilitats en forma de transaccions mòbils. La tecnologia NFC no és més que un protocol de comunicació sense fils limitat a distàncies curtes d'uns 10-20 centímetres, dissenyat específicament per fer transaccions i que té el seu equivalent en la norma ISO18092.

cament la transferència d’informació

sobre aquell paratge cap al terminal

mòbil de l’usuari que s’hi acosta. Es

tracta, per tant, d’una opció que enri-

queix l’experiència turística.

Arriben les trAnsAccions mòbilsMitjançant tecnologia NFC (Near Field Communication)

14

mirador

d'un smartphone amb NFC integrada,

poden activar el servei mitjançant l’es-

mentat adhesiu, atès que incorpora un

codi QR. El resultat té una precisió de

gairebé 100% en el procés de mesura

del bescanvi i proporciona una millor

avaluació de les campanyes per als co-

merços, cadenes i fabricants.

g) m-Wallet (cartera mòbil).

Molts del usos que hem comentat

abans estaran unificats. Com? Doncs

resulta que Google, Apple,Telefonica,

Vodafone, Oranage, La Caixa, BBVA, i

altres grans empreses de diferents sec-

tors (banca, telecomunicació i tecnolo-

gia) han llançat o estan llançant aplica-

cions mòbils que permetran deixar la

nostra cartera en un calaix de casa. La

de Google opera amb Android i es diu

GoogleWallet; la de Apple es dirà Pass-

book i s’incorporarà al nou sistema

operatiu iOS 6 abans de finals d’any.

Per fer un pagament en un establiment

comercial preparat per a aquesta tec-

nologia n’hi ha prou amb connectar

l’smartphone, activar l'aplicació ‘m-

Wallet’, seleccionar la targeta amb què

volem pagar i acostar el mòbil NFC a

un terminal punt de venda (TPV) NFC

on el dependent ha teclejat l’import de

la compra. L'import es carregarà auto-

màticament al nostre compte bancari

exactament igual que si haguéssim

pagat amb una targeta, geolocalizant

el mòbil per minimitzar el frau, activant

un pla de fidelització si és un client ha-

bitual o utilitzant un cupó de descomp-

te de Coupies si estem captant clients

nou. Senzill, segur i amb un perfecte

control de totes les nostres finances.

Implantació

Passarà un temps fins que la tecnologia

i l’ecosistema s’ordeni i sigui útil per al

consumidor. Estem assistint a l'aparició

d'una infinitat d'empreses i projectes

de ‘startups’, tecnològiques, operado-

res, bancs, operadores de targetes de

crèdit que s’hi estan capbussant. I n’hi

ha moltes altres que també s’hi afegi-

ran per la via d’oferir serveis comple-

mentaris del que s’han esmentat.

La tecnologia ja està disponible (tots

els smartphones i TPV incorporaran

xips NFC) i els operadors mòbils han

establert aliances per accelerar la cor-

ba d'adopció. No obstant això, les pe-

ces que componen el complex puzzle

dels mitjans de pagament mòbils, de

les targetes de fidelització, dels bitllets

i dels cupons encara no estan ben en-

caixades del tot. Ni tampoc estan ben

definits els models de negoci (resumits

en captar i repartir el valor generat)

entre els diferents actors de la cade-

na. És per això que en aquest moment

assistim a un entorn actiu i vibrant de

mercat. Veiem que hi ha moltes expe-

riències en curs, però a dia d'avui no hi

ha cap cavall guanyador i podem estar

segurs que al llarg dels propers mesos

veurem més iniciatives i assistirem a

una consolidació del sector. I és que

finalment, un dels models de negoci

prevaldrà i veurem com els pagaments

pel mòbil, els bitllets, els cupons i l’ús

de la tecnologia NFC en general, escla-

tarà amb força i es popularitzarà. Hi ha

un cert grau de consens en què això

arribarà entre el 2013 i el 2014. Alguns

analistes com Gartner anticipen que

durant el 2014 el nombre d'usuaris

arribarà als 340 milions i que el valor

total de les transaccions realitzades per

aquesta via suposarà uns 245.000 mi-

lions de dòlars.

Gerard PeiróEnginyer tècnic informàtic per la UPCCo-fundador i director de Tecnologia&Partners de Coupies, S.L.

R Figura 1. Exemples d’ús de la tecnologia NFC

Identification

Loyalty & Memberships

Cashless Payment

Time & Attendance

Physical Access

Transit

NFC

Secure PC Log-On

Ticketing

R Per bescanviar cupons mòbils de descompte (Coupies) n‘hi ha prou amb disposar d’un smartphone proveït de tecnologia NFC i acostar-lo als anomenats Coupies Touch Points.

15

El 15 de setembre de

2005, la ICANN, que és

la Corporació que assig-

na els dominis d’inter-

net, donava el sí definitiu al domini .cat.

La comunitat lingüística i cultural cata-

lana era la primera comunitat del món

en aconseguir un TLD (domini de pri-

mer nivell) i d’aquesta manera, el cata-

là, tot i que amb tres lletres (els ccTLDs

o dominis de país en tenen dues), pas-

sava a la primera divisió mundial d’In-

ternet. 6 anys després s’arriba als

54.000 dominis .cat i l’herència d’una

infinitat d’activitats realitzades, bona

part de les quals es podem trobar a

l’adreça www.totssom.cat

En la vessant tecnològica, la progressi-

va implementació del DNSSEC (la tec-

nologia de seguretat que tradueix els

noms de domini en els corresponents

Alhora, i en paral.lel al que passa a casa

nostra, la ICANN acaba de comunicar

que té al voltant de dues-mil sol·licituds

de nous dominis i uns ingressos apro-

ximats de 350 milions de dòlars en

concepte d’inscripció. Un fet que, sens

dubte, portarà a un nou i complex es-

cenari dels dominis d’Internet.

Els aspectes tècnics del .cat

Tot aquest temps de posada en marxa

i expansió del domini .cat s’ha caracte-

ritzat per dos fets tecnològics impor-

tants, que es mantenen presents en el

nostre àmbit. En primer lloc, la imple-

mentació progressiva del DNSSEC o

DNS segur per al domini .cat, una fita

que el situa en la cinquena posició dels

dominis europeus que ja ho han fet.

Amb aquesta decisió el domini .cat ofe-

reix als internautes i titulars dels llocs

web molta més seguretat en les seves

transaccions realitzades a les pròpies

pàgines .cat, en la mesura que hagin

habilitat aquest servei. Val a dir també,

en aquest sentit, que no fa gaire també

s’ha posat en marxa un servei de DNS

public i gratuit (http://servidordenoms.

cat/) que tanca aquesta primera etapa

de consolidació de la navegació segura.

En segon lloc, hi ha l’esgotament de les

adreces IPv4, que han donat pas a la

molt tardana implantació del nou pro-

tocol d’internet IPv6. Al seu moment, el

Col.legi d’Enginyers de Telecomunica-

Del .cat com a exemplar únic a la plena liberalització dels dominis (2006 – 2012)

bArrA lliure A lA primerA divisió mundiAl d’internet

Arran del procés obert el juny de 2011 per ampliar exponencialment els noms de domini genèrics (de tres lletres o més) que gestiona la ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers), s’ha sabut que gairebé dues-mil empreses, entitats, ciutats i territoris aspiren a disposar d'un sufix d'internet propi. Entre les peticions hi ha .catalonia (Generalitat) .bcn i .barcelona (Ajuntament de Barcelona), .lacaixa i .mango.

números IP) i també del IPv6 han estat

les novetats principals en el món dels

dominis.

16

mirador

ció de Catalunya i la Fundació puntCAT

van organitzar una jornada introducto-

ria al nou protocol i des d’aquest enllaç

es pot baixar un llibre en pdf relatiu a la

configuració de sistemes operatius que

treballen en IPv6: http://www.fundacio.

cat/obra-social/publicacions/ipv6pe-

ratothom.html

DNSSEC: la seguretat del DNS

DNSSEC o Extensions de Seguretat del

DNS (de l’anglès Domain Name System

Security Extensions), és una tecnologia

basada en un conjunt d’especificacions

de la IETF (Internet Engineering Task

Force) que s'ha desenvolupat, entre al-

tres coses, per protegir el DNS d’atacs

externs. Per repel·lir-los utilitza un pro-

cediment de signatura digital de les da-

des, a través del qual es té la certesa

que són vàlids els noms de domini que

la implementen. Per tant, per eliminar

aquesta vulnerabilitat d'Internet cal im-

plantar aquesta tecnologia en cadascun

dels passos del procés de recerca, des

de la zona arrel (Root) fins al nom de

domini final, per exemple: www.domini.

cat. La signatura de l'arrel (implemen-

tació del DNSSEC a la zona arrel) és un

pas necessari d'aquest procés general.

És important destacar que només cer-

tifica la validesa de l'adreça del lloc que

es visita però no xifra les dades. Si es

deixa la zona arrel sense signar, hi hau-

rà un punt feble important.

Les especificacions de DNSSEC (ano-

menades DNSSEC-bis ), descriuen l'ac-

tual protocol DNSSEC en gran detall.

Es poden consultar als RFC 4033, RFC

4034 i RFC 4035, publicats al març de

2005 i que deixen obsolet l'RFC anteri-

or (RFC 2535). Convé recordar que els

RFC o Request For Comments (crida

per als comentaris), també anome-

nats ‘documents base d’Internet’, són

memoràndums sobre noves investiga-

cions i metodologies relacionades amb

les tecnologies d'Internet i validades

necessariament per la IETF.

IPv6: el nou protocol que s’ha fet

esperar

Com ha dit sempre Vint Cerf, un dels

pares d’Internet, canviar l’IP de la versió

4 a la versió 6, és com canviar el motor

d’un avió mentre està en marxa. Aquest

probablement sigui un dels motius que

ha fet que la implantació d’aquest nou

protocol hagi tardat tant de temps.

El passat mes de juny, concretament

el dia 6, es va fer la jornada mundial

d’activació d’IPv6 organitzada per la

Internet Society (ISOC), a partir d’un

jornada semblant de l’any 2011, amb

motiu de l’imminent esgotament de les

adreces IPv4 (tots els detalls d’aquesta

efemèride es poden consultar a http://

www.worldipv6day.org/)

A grans trets, el IPv6 es diferencia de

l’anterior protocol a nivell bàsic, en què

el tamany de l’adreça està format de

128 bits en hexadecimal enfront dels

32 decimals de la versió anterior, i que

el nombre d’adreces passa a ser de

2E(elevat)32 a 2E(elevat)128, un bon

nombre de digits més.

Amb IPv6 tenim més facilitat per a

l’autoconfiguració i per a la gestió-

delegació d’adreces, espai per a més

nivell de jerarquia, per a l’agregació de

noves rutes i per habilitar comunica-

cions extrem a extrem amb IPSEC, ja

que no necessitem NAT. Des del passat

mes de juny el World IPv6 Launch té

aquesta adreça de la Fundació punt-

CAT: http://www.domini.cat/ipv6/

Ampliació històrica

El juny del 2011 el consell d'adminis-

tració de la ICANN, va aprovar que les

adreces d'Internet poguessin acabar

amb el nom d'una ciutat, comunitat,

marca comercial o associació, i passar

R Mapa dels servidors arrel.

8 Multiple instances K Single instance

17

Joan Francesc GrasConsell Assessor Fundació puntCAT

de la vintena actual a centenars. 'Hem

obert el sistema d'adreces d'internet a

les il·limitades possibilitats de la imagi-

nació humana. Ningú no pot predir on

ens portarà aquesta decisió històrica',

va dir aleshores Rod Beckstrom, presi-

dent i cap executiu de l'entitat.

Una nova era en el món dels dominis

El procés d’admissió de candidatures

iniciat el 12 d’abril passat va tancar la

inscripció el 30 de maig, amb un re-

sultat de gairebé dues-mil peticions de

nous dominis, que la ICANN, seguint el

procés establert, permetrà posar al car-

rer per enriquir no només el cibermón

global i digital, sinó també la pròpia so-

cietat analògica (o ‘atòmica’, tal com va

definir-la Negroponte ja fa anys).

D'aquesta manera, als noms de do-

mini que ja coneixem (.com, .cat, .net

o .org, per posar-ne alguns exem-

ples), s'hi afegiran tots els que faran

referència a altres llocs geogràfics i/o

llengües, marques, objectes o caracte-

rístiques de tota mena

Actualment, hi ha 22 dominis de ni-

vells superior (com .edu, .info o .aero),

que se sumen als que identifiquen es-

tats (corresponen a un país, territori

o una altra denominació geogràfica),

que en total són 260. Recentment, es

va activar el domini .xxx per a les pàgi-

nes de contingut sexual o pornogràfic,

amb gran èxit.

Des de l'ICANN, asseguren que aquest

és el "canvi més revolucionari de la

Xarxa de les últimes quatre dècades",

raó per la qual caldrà està molt atent

durant el 2013 per viure en directe

l’inici d’aquesta revolució.

Per la seva banda, el sector empre-

sarial està dividit entre els que veuen

tota mena d’avantatges als nous domi-

nis i els que han advertit del risc que,

amb la pluja de nous dominis, hi hagi

més suplantació d'identitats i confusió

per als consumidors i usuaris.

Els registradors (les empreses que co-

mercialitzen els dominis), ja han notat

l’interès creixent pels nous sufixos i

les empreses tecnològiques també fan

les seves apostes amb la capacitat del

DNS. S'ha de veure també què passa-

rà amb els dominis que tinguin més

d'un sol·licitant, com ara el .art, amb

10 candidats.

Els sol·licitants han d'acreditar el dret

de fer servir el domini que demanen

i pagar 185.000 dolars. Després d'un

procés aproximat d'avaluació de vuit

mesos, està previst que les noves

adreces comencin a activar-se el 2013.

Abans, s'obrirà un període de consulta

pública en què la ICANN avaluarà els

sufixos que poden generar confusió i

obrirà subhastes entre entitats que ha-

gin demanat el mateix nom. En el cas

que no hi hagi cap entrebanc o disputa,

es calcula que d'aquí a uns pocs mesos

ja es pouguin activar els primers domi-

nis (si no hi ha endarreriments de dar-

rera hora, fet força habitual en aquests

casos en el món de la ICANN).

No cal dir que el domini .cat seguirà el

seu camí i, amb tota probabilitat, tindrà

algun nou company. Sense anar més

lluny, la Generalitat ha explicat que la

sol·licitud del .catalonia, que en cas de

ser acceptat, serà d’ús exclusiu per a

la Generalitat de Catalunya, respon

a la voluntat del govern de disposar

d’un espai propi a Internet a través del

qual poder articular les campanyes de

promoció internacional de Catalunya i

posicionar el país en negocis, estudis,

cultura, turisme, esport, gastronomia...

a més a més de situar-lo com a referent

internacional en l’àmbit de les tecnolo-

gies de la informació i la comunicació i

la innovació tecnològica. A més, el go-

vern anuncia que la Fundació .cat serà

l’encarregada de gestionar el domini en

cas que aquest sigui acceptat.

Fet i fet, doncs, molt aviat el .cat passarà

de ser l’únic de la seva ‘espècie’ a tenir

força companyia. Benvinguts els nous

dominis i la seva suposada revolució.

Per acabar us animo a deixar de banda

aquestes línies en paper i anar a la pan-

talla de l’ordinador per disfrutar d’un

video molt explicatiu del que ha estat i

és puntCAT, un indret des d’on aspirem

a seguir escrivint i protagonitzant el fu-

tur. El teniu aquí: http://www.youtube.

com/user/fundaciopuntcat

Per a més informació:

www.fundació.cat

www.domini.cat

www.icann.org

www.isoc.org

http://archive.icann.org/en/tlds/

.cat

.com

.net

.org

.edu

.info

18

mirador

El cloud computing re-

presenta un nou para-

digma en la prestació de

serveis tecnològics. La

versatilitat de les infraestructures i pla-

taformes basades en el model cloud

permeten als gestors d'infraestructu-

res ampliar el seu catàleg de serveis

actuals i afegir-ne de nous.

Un exemple de nous serveis desen-

volupats a partir del cloud computing

en mode IaaS (infraestructura com a

servei) seria el servei RaaS (recovery

as a service, o bé disaster recovery

as a service), de còpia i recuperació

d’informació. Ofereix una solució de

rèplica i rescat de dades protegides

de qualsevol daltabaix mitjançant un

cloud capaç de disposar d’una repro-

ducció literal dels seus sistemes i de

tota la informació en una segona ubi-

cació, com si es tractés d’una platafor-

ma de contingència.

Backup de sistemes i aplicacions

Els serveis RaaS són una solució fle-

xible de gran acceptació que s'adapta

a les necessitats de cada client i per-

meten garantir els objectius de reduc-

ció de temps (RTO) i de recuperació

(RPO) mitjançant l'automatització de

les tasques de rèplica i rescat. Com

que el punt de recuperació (RPO) es

pot alinear amb les necessitats de ne-

goci del client, això permet adaptar el

servei als objectius definits en el pla

de continuïtat del negoci corporatiu

(BCP) de cada empresa.

Un dels principals beneficis d'un ser-

vei de recuperació capaç de neutralit-

zar qualsevol contratemps és la plena

garantia de protecció que ofereix als

sistemes crítics de qualsevol empresa.

I això inclou tant la recuperació de sis-

temes operatius com d’aplicatius, fet

que redueix a la mínima expressió el

risc i els costos associats a la man-

ca de disponibilitat de la informació.

Com que s’allotgen en un indret segur,

allunyat geogràficament de la seu que

conté la informació original, s'aconse-

gueix un major grau de seguretat en-

front de qualsevol contratemps (inun-

dacions, terrorisme, etc.), per bé que

cal tenir en compte que l'allotjament

de contingència ha de complir els ma-

teixos requisits legals (LOPD i altres)

que l'original.

Un altre dels beneficis clau de la recu-

peració de desastres basada en cloud

és l'escalabilitat a l'hora de definir

l'abast pel que fa als serveis a protegir.

sistemes ti críticsA provA de bombAEl servei RaaS, de còpia i recuperació d’informació, esdevé la millor assegurança de vida de l’empresa

Evitar el daltabaix d’un sistema TI crític és la millor assegurança de vida d’una empresa. I és que la seva fallida perllongada pot suposar pèrdues irreparables de temps, recursos i diners per a la companyia damnificada. És veritat que el backup tradicional permet salvaguardar i recuperar fàcilment les dades protegides, però ¿i els aplicatius de gestió de dades? ¿què cal fer per protegir-los? S’analitzen aquí les solucions basades en RaaS (Recovery as a Service), un model de cloud computing que garanteix la protecció de sistemes crítics per al negoci, mitjançant la còpia i recuperació dels servidors virtuals i físics (aquests darrers, això sí, de manera més complexa) que han patit un desastre.

20

mirador

Això permet satisfer qualsevol condi-

ció inclosa en el pla de contingència

corporatiu. El client pot començar pro-

tegint exclusivament aquells servidors

més crítics per al seu negoci, i anar

migrant posteriorment serveis addi-

cionals o fins i tot complementar-los

amb el sistema de seguretat existent

en altres sites.

En alguns aspectes, el RaaS representa

una evolució de les tecnologies tradi-

cionals de replicació (DRS), però com

que és un servei desenvolupat en cloud

computing en mode IaaS, permet un

gran estalvi derivat de l’absència de

despesa d’adquisició de hardware, de

reserva d’espai físic, recursos humans

dedicats a la preparació i execució de

proves, etc. És a dir, pagant només pels

serveis utilitzats.

Funcionament d’un servei RaaS

Per bé que el funcionament dels ser-

veis de recuperació de dades malme-

ses pels efectes de qualsevol mena de

desastre natural o provocat per algú o

altre de manera voluntària o accidental

pot variar en funció de cada proveïdor,

en general ofereix la seva protecció des

de tota mena de maquinari físic o virtu-

al fins a plataformes virtuals senceres.

Cal tenir present que, encara que és

possible replicar servidors físics, això

només contemplen alguns pocs prove-

ïdors, i a més els que ho fan es limiten

a convertir els servidors físics en origen

en uns altres servidors de contingència

ubicats al datacenter.

La virtualització (i en especial el fet de

resoldre la replicació des de l’hipervi-

sor) ofereix avantatges que es poden

aplicar a la recuperació i continuïtat del

negoci enfront de qualsevol daltabaix.

Són aquests:

• L’encapsulació de tot l'estat d'una

màquina virtual (memòria, imatges

de disc, I/S, i l'estat del dispositiu).

L’encapsulació permet desar en un

que pot esperar de tot el pla a partir de

les aplicacions i volum de dades que

conformen la plataforma protegida.

En la segona fase es fa la instal·lació i

posada en marxa de la plataforma de

contingència. Implica la configuració

de replicacions en l’hipervisor i cabina,

així com la creació dels scripts i re-

configuracions necessàries (xarxa, no-

menclatura, DNS) per al funcionament

adeuquat del pla de recuperació. S’hi

afegeix també, a continuació, l'execució

de les primeres proves de recuperació

i establiment del RTO de referència així

com la creació d'un pla de recuperació

antixoc. Es tracta d'un document con-

sensuat en què s'estableix el protocol

per a la declaració formal d'un desastre

i el procediment d'activació del lloc de

contingència.

La tercera i última fase correspon a la

gestió del servei. Contempla la realit-

zació de proves periòdiques per as-

segurar el funcionament adequat del

servei. Un dels avantatges d'utilitzar la

virtualització en el lloc de contingència

és la facilitat de fer simulacres de re-

cuperació sense afectar al lloc protegit.

D’aquesta manera es redueix el risc de

fallades en la recuperació quan calgui

fer-la. Durant la prova es simula la re-

cuperació total dels serveis i es detec-

ta qualsevol discrepància entre el pla

de recuperació i els canvis que hagin

pogut esdevenir-se en el lloc protegit.

D'aquesta manera el pla de recuperació

es manté actualitzat. Les proves periò-

diques ajuden a detectar canvis en el

RTO i a prendre accions correctives.

Jordi MasGeneral Manager & CEO de Nexica

arxiu l'estat d'una màquina virtual.

D’aquesta manera, s’aconsegueix la

transferència d'una màquina virtual

completa a un altre host.

• La independència del maquinari

elimina la necessitat d'una rèplica

completa de maquinari en el lloc

de recuperació. Això elimina el cost

d'adquisició i el manteniment d'un

sistema que es troba inactiu fins que

s’esdevé el desastre.

• La independència del maquinari per-

met que la imatge del sistema origi-

nal reflectida al lloc protegit, serveixi

per arrencar el lloc de recuperació

des del disc, i per tant només al cap

d’uns quants minuts, en comptes

d’haver d’esperar dies i dies.

Posada en funcionament d'un servei

de backup d'aplicacions

Un servei RaaS consta de tres fases.

Una primera de disseny en què s'esta-

bleixen les condicions del servei (RTO,

SLA, mecanismes de replicació, etc.).

En aquesta fase es determinen els me-

canismes de còpia idonis per a cada

aplicació (hipervisor, backup de dades,

mecanismes propis de l'aplicació), la

consistència mínima necessària per-

què totes les aplicacions puguin iniciar

els seus serveis en el lloc de contin-

gència (crash, file, application), i el RTO

21

competitivitAt A l'AbAst de lA mà

Tothom té ben après en

general que el concepte

d'estratègia fa referèn-

cia al conjunt d'accions

que cal implementar en un context de-

terminat, amb la finalitat d'assolir l’ob-

jectiu desitjat. Hi intervé tot això: pla,

metes i polítiques, i implica també

l’establiment d’una seqüència d'acci-

ons a desenvolupar, que, ben formula-

da, ajuda a assignar els recursos de

l'organització per tal d’assolir una situ-

ació viable i original, anticipar canvis

de l'entorn i accions de la competèn-

cia. D'altra banda, la innovació en sen-

tit ampli s'associa a qualsevol canvi en

productes, processos o serveis, que

hagin reeixit en el mercat.

I per què una estratègia d'innovació?

És evident que la imprevisibilitat és

una variable clau de l'entorn actual, on

la volatilitat augmenta el cost de l'error.

En aquest context, implantar una es-

tratègia realista, revisant contínuament

les línies d'actuació que aporten a l'or-

ganització un avantatge competitiu re-

llevant i sostenible, esdevé un punt de

partida bàsic.

Ens veiem obligats a articular aquest

canvi de paradigma com a objectiu

estratègic, on els models de negoci

clàssics, basats en capacitats com

ara l'exclusivitat en tecnologia i canals,

excel·lència en la gestió i l'operativa o

la grandària, es completen amb altres

fonts d'avantatge competitiu enfocades

a la innovació: l'anticipació i agilitat,

l'experimentació i adaptació, la col-

laboració o la gestió de persones em-

prenedores.

Estratègia corporativa transformada

en estratègia d'innovació

Centrar l'estratègia empresarial en es-

tratègia d'innovació és menys arriscat

que mantenir les pràctiques actuals.

Només cal desig, disciplina i redistri-

bució de pressupostos. La innovació

estratègica estableix la incorporació de

pràctiques internes de gestió que asse-

gurin, de manera sistemàtica, l'adapta-

ció de l'empresa al seu entorn.

D'altra banda, la supervivència i crei-

xement d'una empresa té molt a veure

amb l'aprenentatge, que introduït en un

entorn canviant, ens condiciona l’esta-

bliment d’un format continu promotor

de la innovació (Figura 1).

Apareix llavors la necessitat de disposar

de mecanismes d'avaluació que ajudin

a determinar com una empresa gesti-

ona i consolida la seva capacitat per a

innovar, com un procés continu d'identi-

ficació i explotació d'oportunitats.

Cal definir el mètode per avançar en el

nivell de maduresa de la capacitat in-

novadora d'una organització, des de la

L'estratègia ‘3Ps d'excel·lència en innovació: projectes, persones i processos’ defineix una sèrie de criteris i requisits que han de donar-se en l'organització per avançar en el nivell de maduresa de la seva capacitat innovadora, des de la perspectiva de: identificació d'oportunitats, selecció i execució de projectes, estructures internes i externes de treball, acabant amb l'avaluació d'impactes. També es quantifiquen i defineixen els entrades, processos i sortides que portaran a assolir el següent nivell.

R Figura 1. Triple hèlix del progrés.

PROGRESO

GLOBALIZACIÓN

INNOVACIÓN

COMPETITIVIDAD

22

mirador

perspectiva de: identificació d'oportu-

nitats, selecció i execució de projectes,

estructures internes i externes de tre-

ball, l'avaluació d'impactes i el retorn

de la inversió.

Una proposta simple, que conviu amb

altres mètodes, és la del desenvolupa-

ment de capacitats a tres nivells: pro-

jectes, persones i processos –les 3Ps

d'excel·lència en innovació–, com a

base per a l'avaluació de la maduresa

del model d'innovació organitzatiu.

També es mereixen una especial atenció

els processos de qualitat, enfront dels

d'innovació. Recordem que la qualitat

pretén assegurar que el resultat com-

pleixi amb les especificacions concretes

definides; la innovació busca oportuni-

tats de canvi que aportin valor. Llavors,

les capacitats que una organització ne-

cessita per desenvolupar la innovació,

són clarament diferents (Figura 2).

Convertir de forma sistemàtica idees

en oportunitats de negoci

La disciplina de la innovació, segons J.

Rao i F. Chuán, ha de ser intencionada,

sistemàtica i determinada. Les tècni-

ques de gestió basades en lògica pre-

dictiva –que hem après durant anys

de formació– són importants però

inadequades per als projectes d'inno-

vació. En la lògica predictiva, l'anàlisi

precedeix a l'acció, quan en la creativa

s'inverteix l'ordre.

Si el fenomen de la innovació és el re-

sultat d'un procés organitzatiu, és sus-

ceptible de ser planificat, liderat, amb

pla d'execució, recursos assignats i un

sistema de seguiment i control.

Per tant, la innovació és una activitat

sistemàtica que, en cert grau es pot

planificar, organitzar i preveure, com

qualsevol altra iniciativa de gestió i

que disposa d'un llenguatge concret.

Relació estreta entre innovació i

formació

La formació facilita el procés d’incor-

poració de coneixement a l'empresa i

a més constitueix una forma d'imple-

mentar estratègies organizatives. Sa-

bem també que és una de les accions

que ofereix un major ventall d'externa-

litats: canvis en coneixements, habili-

tats i en actituds.

Les nostres organitzacions tenen la

responsabilitat ineludible d'identificar

als líders interns per a la innovació,

formar-los en la disciplina i tutelar-los

fins a transformar-los en inspiradors i

formadors dels seus equips.

Actualment coincidim, a més, en què

la innovació, igual que el màrqueting

o les finances, és una disciplina que

hauria de formar part dels programes

de formació de directius i començar

a integrar-se de forma natural en uni-

versitats i màsters. Estem demanant

als professionals que considerin la

pràctica de la innovació com una eina

habitual del dia a dia, que motivin a la

resta dels seus col·laboradors perquè

es mobilitzin i entenguin la innovació

de la mateixa manera. Per a això hem

d'identificar els nivells òptims de co-

neixement necessaris en cada capa de

l'estructura organitzativa, perquè les

persones marcaran la diferència.

Una pràctica estesa en les nostres

empreses són les accions d'obtenció

d'idees (el ‘bottom-up’ anglosaxó), pro-

grames de col·laboració amb universi-

tats, proveïdors, clients o fins i tot amb

la competència. Els processos d'inte-

racció són una potent font d'aprenen-

tatge, encara que en la majoria dels ca-

sos afloren diferències en el llenguatge,

els conceptes, la urgència, les eines o

els objectius. En aquest context, la for-

mació guanya protagonisme per asse-

gurar que qualsevol potencial actor del

nostre procés de gestió de la innovació

conegui i parli un llenguatge homogeni

que permeti augmentar la qualitat, ve-

locitat i benefici de les iniciatives.

Si volem treballar sobre el reforç d'una

comunitat d'innovació, el llenguatge

comú és bàsic.

La cultura de la innovació

Generalment, la cultura d'una comuni-

tat està lligada estretament a l’accés a

un nivell adequat de formació per part

dels seus components, un fenomen

extrapolable també a la cultura de la

innovació (Figura 3).R Figura 2. Resum gràfic dels tres criteris i cinc nivells de l'estratègia ‘3Ps d'excel·lència en innovació’.

CONOCIMIENTO CREaTIvIdad

aPERTuRa

MulticulturalidadTolerancia

ENCuENTRO

Entorno acogedorCalidad de vida

Desarrollo personal

valORESCOOPERaCIóN

InterrelacionesDesarrollo colectivo

Capital social

INNOvaCIóN

PROGRESOREGIONal

23

anna M SánchezCol·legiada núm. 1197Sòcia fundadora ITimes Advisers S.L.

Les organitzacions innovadores te-

nen molt a veure amb persones in-

novadores: individus curiosos, disci-

plinats, inconformistes, motivats per

aprendre, solucionar o millorar les

coses, apassionats i humils. Una or-

ganització amb valors emprenedors,

que fomenti comportaments creatius,

proporcioni els recursos per auto-

matitzar mecanismes, implantar les

eines i processos bàsics de gestió i

mesura, serà capaç de captar bones

idees i transformar-les en oportuni-

tats a través d'una gestió eficaç de

projectes d'innovació.

En molts casos ens conformem amb

al coneixement existent, que té un

innegable valor, però condiciona i de

vegades es converteix en obstácle

per a la innovació; ens comparem i

imitem bloquejant el descobriment.

Existeixen eines valuoses com el

‘benchmarking’, el TQM, la reducció

d'ineficiències a través del Lean o

l’acostament al Six-Sigma, però cal

anar amb molt de compte per no

caure en la imitació que, tot i ser

molt utilitzada com a eina peda-

gògica, limita el ‘learning-by-doing’

com a mètode d'aprenentatge que

aplica la lògica creativa: la innovació

és acció!

Cal començar per:

1. Diagnosticar on estàs, on anar, la

política i objectius, pressupost, pla

d'acció, indicadors i resultats.

2. Dibuixa un model senzill d'innovació;

redefineix i detalla amb la pràctica.

3. Selecciona partners potencials a

curt i mig termini.

4. Identifica al líder principal, els líders

d'opinió i preveu barreres internes.

5. Defineix els nivells d’implicació dels

perfils del teu personal i el pla de

formació.

6. Fes coincidir el pla de formació amb ac-

tivitats reals del teu procés d'innovació.

7. Comença per accions senzilles que

et permetin revisar i comunicar re-

sultats ràpids.

Recorda que:

1. Els processos de generació d'idees

han d'estar basats en la resolució

d'una necessitat: el client objectiu

com a centre.

2. El procés d'innovació és un procés

d'aprenentatge. Hem d'automatitzar

com més accions millor per reduir

costos i temps.

3. El lideratge i la formació són bàsics

per habilitar una cultura organitzati-

va positiva.

4. La innovació, com qualsevol cosa que

implica temps i diners, s’ha de mesurar!

5. Tingues una cura especial amb el

risc de trencar l'esperit de l'aprenen-

tatge, el descobriment o l’assump-

ció de riscos intel·ligent, si intentes

mesurar coses equivocades en mo-

ments equivocats.

6. Les organitzacions innovadores són

persones innovadores que s'han

d'identificar i gestionar.

7. Utilitza sistemàtiques de diagnòs-

tic i plans d'acció per avançar en el

model d'innovació integrat en el de

negoci, focalitzant actuacions en les

‘3Ps de l'excel·lència en innovació:

projectes, persones i processos’.

I acabo amb dos de les meves cites

preferides d’en Steve Jobs: “La innova-

ció és el que distingeix als líders dels

seguidors” “La innovació no té res a

veure amb els diners sinó amb les

persones”

R Figura 3. Els motors de la innovació.

aPlICaCIONES

DIAGNOSIS y RECOMENDACIONES POR SECTORPLANES DE ACCIÓN

SISTEMA DE AuTOEVALuACIÓNSISTEMA DE CERTIFICACIÓN EN INNOVATION MANAGEMENT y TT

ESTuDIO ExTENSIÓN A OTROS SECTORES

FaCTORES ClavE

IDENTIFICACIÓN DE PARTNERS NACIONALES E INTERNACIONALESSELECCIÓN SECTOR PILOTOTIMMING y FINANCIACIÓN

COMISIÓNINNOVACIÓN

COMuNICACIÓNNETwORkING

CuLTuRAORGANIZATIVA

EquIPOSMuLTIDISIPLINARES

LIDERAZGO

PERSONaS

GESTIÓNCREATIVIDAD OPEN

INNOVATION

INTELIG.COMPETITIVA

SISTEMAGESTIÓN

ESTRATEGIA

PROCESOS

EN COLABOR.CONTRATOSTECNOLOGíA

EquILIBRIOCORTO y LARGO

PROyECTOSExITOSOS EN PPS

SIST. GESTIÓN PROy.

PROyECTOS

24

El banc de les millors empreses. I el teu.

Una cosa és dir que treballem en PRO dels professionals.Una altra és fer-ho:

CompteExpansió PRO*.T’abonem el 10% de la tevaquota decol·legiat/associat**.- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Més de

+ + +0 3% Gratis 1.300comissions de devolució dels teus rebuts la targeta de crèdit i de dèbit. oficines al teu servei.d’administració i domèstics principals, fins a unmanteniment. màxim de 20 euros al mes.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Al cap i a la fi, som el banc de les millors empreses. O el que és el mateix, el bancdels millors professionals: el teu.

Truca’ns al 902 383 666, organitzem una reunió i comencem a treballar.

sabadellprofessional.com

SabadellProfessional

Cond

icio

nsre

visa

bles

sego

nsl'e

volu

ció

delm

erca

tfin

ance

r.

25

El passat 26 de juliol, el

Col·legi i l’Associació Ca-

talana d’Enginyers de Te-

lecomunicació (CETC/

ACET) van renovar el conveni de col-

laboració amb Banc Sabadell, que

d’aquesta manera manté la seva ofer-

ta preferent de productes i serveis per

a tots nosaltres. Però més enllà de

satisfer les necessitats financeres dels

enginyers en condicions especials, el

conveni també inclou el desenvolupa-

ment conjunt de projectes formatius i

iniciatives de divulgació i promoció

d’activitats.

D'aquesta manera, tot el col·lectiu

d’enginyers de telecomunicació de

Catalunya podran seguir rebent el

‘Carnet Telecos’, que tramitem amb

BS Professional, així com el 10% de

descomtpe sobre les quotes derivat

de la creació del ‘Compte Expansió

Pro’, entre d'altres beneficis en serveis

bancàris oferts per l'entitat. L’acord

inicial amb Banc Sabadell es remun-

ta al juliol de 1993. En aquell moment

es va signar només amb l’ACET, però

el gener de 2011 s’hi va afegir el Col-

legi d’Enginyers de Telecomunicació

de Catalunya (CETC). El passat 26

de juliol es va formalitzar la signatu-

ra de renovació del conveni entre les

tres institucions, amb la presència de

Renovació del conveniamb Banc Sabadell

Conxa Oliu, com a directora general

de Sabadell Professional, i Joan Solé,

com a degà del Col·legi i president de

l’Associació.

Oferta preferent

Pel que fa a l’oferta preferent de pro-

ductes i serveis del Banc Sabedell de

què gaudim tots plegats, tant per co-

brir les nostres necessitats de l’econo-

mia professional com de la particular

i familiar, en destaca el ‘Compte Ex-

pansió Pro’, que abona directament el

10% de la quota de col·legiat. Un avan-

tatge que s’afegeix a la devolució del

3% dels principals rebuts domèstics

fins a un màxim de 20 euros mensuals

i, evidentment, exempt de comissions

d’administració i manteniment.

Hi ha també la ‘Pòlissa de Crèdit Pro-

fessional’, sense comissions d’estudi,

no-disposició o cancel·lació anticipa-

da, crèdit del qual només es paguen

interessos quan s’utilitza. S’hi afegei-

xen també el ‘Préstec Inici’, destinat

a finançar el 100% de la inversió per

poder iniciar l’activitat professional

en condicions exclusives, i el ‘Crèdit

Curs-Crèdit Estudis/Màster’ per a la

formació del mateix professional o

dels seus fills.

R El degà del Col·legi i president de l’Associació, Joan Solé, signa l’acord de renovació del conveni amb la directora general de Sabadell Professional, Conxa Oliu.

un any més, comptem amb Banc de Sabadell per oferir serveis exclusius per a tots els membres del nostre col·lectiu. És per això que Conxa Oliu, directora de Sabadell Professional, i Joan Solé, com a degà del Col·legi i president de l'Associació, van fer efectiva la signatura de renovació del conveni entre les tres institucions.

Contempla una oferta preferent de productes i serveis per al col·lectiu

26

ofertes ComerCiaLs i serVeis

Més informació: www.telecos.cat

star

27

L’Agència de Qualificació de Professionals de l’Enginyeria (AQPE), creada a Barcelona a principis d’any, neix amb l’afany d’esdevenir un ens de referència a tot l’àmbit d’enginyeria. Es tracta d’oferir un sistema de certificació dels nostres professionals amb equivalència internacional.

R Entrega dels primers certificats, coincidint amb el I Fòrum de l’Enginyeria, que va centrar l’atenció en l’Agència de Qualificació de Professionals de l’Enginyeria (AQPE).

En l’entorn actual, tant

de crisi econòmica com

de certs valors que fa

poc eren inqüestiona-

bles, emergeix amb força la crua reali-

tat d’una professió d’enginyer que, si

fins ara es contemplava com una de

les més ben retribuïdes, valorades i

demandades per part de les empreses

del país, en aquest moment s’enfronta

a una situació diametralment oposada,

de canvi radical de les regles del joc

per a aquest col·lectiu. Fins al punt,

que ja s’ha fet del tot inajornable la ne-

cessitat d’adaptar i actualitzar els va-

lors de l’enginyer a aquest context, en

la mesura que ningú dubta de la seva

alta capacitat per afrontar un desen-

volupament professional en plena sin-

tonia amb les necessitats empresari-

als. I és que els valors que han

caracteritzat als enginyers més vete-

Cap a una CertifiCaCió professional amb

equIvalèncIa InternacIonal

rans (plena ocupació per a tota la vida,

fidelització mútua entre empresari i

treballador, gairebé nul·la mobilitat ge-

ogràfica, absència d’emigració d’engi-

nyers, tecnologia més estable, inexis-

tència de xarxes socials com a model

d’intercanvi…), ja no són vàlids en el

món actual: ha canviat el model i hem

d’adaptar-nos.

Davant d’aquest nou escenari, en

què la mobilitat dels professionals de

l’enginyeria esdevé essencial, juga al

seu favor un factor importantíssim de

canvi propiciat per la recent directiva

Bolkestein, que simplifica al màxim la

presentació de tràmits i papers amb

l’objectiu de liberalitzar la circulació

de serveis dins de la ue. S’hi afegeix,

a més, el nou panorama de titulacions

tècniques, que porta els enginyers a

una lògica de major especialització.

una evolució que es contradiu de

ple amb el que han estat fins ara, per

exemple, les titulacions d’enginyer de

telecomunicació o industrial, que, sen-

se anar més lluny, tenen el mateix nom

des de fa 70 anys (quan, a més, qual-

sevol professional d’aquestes enginye-

ries podia arribar a estar capacitat en

les matèries que es cursaven en totes

Neix l’Agència de Qualificació de Professionals de l’Enginyeria (AQPE)

28

‘Internos’

dues, atès el baix nivell tecnològic de

l’època, fet que avui és impensable). a

més, hi ha una frontera cada cop més

difusa entre les diferents enginyeries:

tant un enginyer de telecomunicació

com un industrial poden assumir un

mateix projecte d’electrònica. tant és

així, que els més de 400 graus univer-

sitaris en enginyeria que contempla el

Pla Bolonya han de conviure i com-

petir amb les titulacions tradicionals

i més generalistes, i això ja és un fet

perquè les primeres promocions fruït

d’aquest nou procés estan a punt d’es-

trenar-se en el mercat laboral.

conscients d’aquesta problemàtica,

cinc col·legis professionals de l’engi-

nyeria de catalunya (agrònoms, ca-

mins, Industrials, Informàtica i tele-

comunicacions) s’han unit per crear

l’agència de qualificació de Professi-

onals de l’enginyeria (aqPe – www.

aqpe.cat), amb la principal finalitat

d’establir la qualificació dels profes-

sionals de l’enginyeria en funció dels

coneixements acreditats i de l’expe-

riència professional. una certificació

homologada internacionalment que

ni vol substituir ni entrar en compe-

tència amb la titulació universitària, ja

que no es tracta d’acreditar coneixe-

ments, sinó només les capacitats pro-

fessionals per assumir una activitat. a

més, per a la creació de l’agència hem

contat amb la participació molt activa

d’unes quantes escoles d’enginyers de

telecomunicació.

ara com ara, el patronat de l’aqPe

està format pels cinc col·legis profes-

sionals esmentats, però està obert a

la integració de la resta de les d’engi-

nyeria que vulguin recórrer el mateix

camí i compartir idèntics criteris. De

fet, ja existeixen en l’actualitat altres

col·legis d’enginyeria que han efectu-

at la petició formal de pertinença a la

fundació de l’aqPe, i als quals donem

la nostra més sincera benvinguda.

model de qualificacióPer establir el model de qualificació

hem debatut durant més d’un any

entre tots cinc col·legis fundacionals,

integrant persones de reconegut pres-

tigi del món acadèmic, i s’han contras-

tat opinions amb associacions empre-

sarials de pimes i grans empreses. I

potser el més important: s’ha analitzat

el model d’altres països, especialment

de la ue, ja que un dels objectius

principals és que sigui un estàndard

reconegut a nivell internacional, que

permeti a l’enginyer de circular per di-

ferents països a través de la seva car-

rera professional, i que s’acrediti amb

un barem internacional de formació

i experiència, sense necessitat que

en cada empresa o activitat que faci

hagi de demostrar de nou les seves

aptituds. Seria una cosa semblant a

portar una ‘motxilla’ permanentment

actualitzada que acredita la pròpia ca-

pacitat professional. en aquest sentit,

cap subratllar que no es tracta d’un re-

gistre d’enginyers, sinó quelcom molt

més ambiciós.

De l’anàlisi internacional, s’infereix

que aquesta mena d’agències ja exis-

teixen en molts països, el que con-

firma la necessitat que els nostres

enginyers disposin d’una acreditació

semblant. Pel que fa al model, no hem

vist un sistema únic que s’adapti a les

nostres necessitats, sinó que cada

país té el propi, una mica diferent de

la resta depenent de diversos factors.

Per exemple, en algun país l’adminis-

tració Pública té més o menys influ-

ència en aquest tipus d’acreditaci-

ons, en funció de diferents factors i

orígens, per bé que coincideixen en

el fet de ser sempre entitats privades

que ofereixen els seus serveis de qua-

lificació de manera voluntària.

Sobre la configuració d’aquest mateix

model, estableix dos vectors: d’una

R Taula de ponents del I Fòrum de l’Enginyeria.

29

banda, determina una àrea d’actuació

(especialitat), que contempla ara ma-

teix 56 àmbits definits (tecnològics,

de gestió, sectorial…), coincidents o

no amb els de caire acadèmic. I de

l’altra, planteja un nivell de compe-

tència en funció de l’experiència. a

més, posa en valor la formació con-

tinuada, definint un total de 8 nivells

que es poden anar adquirint al llarg

de la vida professional, i que s’han

agrupat sobre la base de diferents

conceptes (professional, sènior…),

que permeten l’equivalència amb ni-

vells existents en altres països.

Per avaluar la seva conveniència i

efectuar revisions, durant els mesos

de maig i juny de 2012, es van fer

unes proves pilots amb 16 professio-

nals d’entre 2 i 25 anys d’experiència,

de les diferents branques d’enginye-

ria dels cinc col·legis professionals

esmentats, per tal de testar el model

teòric adoptat. els professionals van

ser avaluats per tribunals integrats

per persones reconegudes del món

empresarial i acadèmic, fet que ens

permet revisar procediments de quali-

ficació i avançar.

Hi ha altres iniciatives a l’estat espa-

nyol, però en el nostre cas la principal

diferència amb la resta és que volem

avaluar i arribar al reconeixement del

mercat, perquè no es tracti simple-

ment de l’emissió administrativa d’un

certificat més, sense cap valor, que

es limiti a engrossir la col·lecció par-

ticular de distintius professionals de

cadascú. Per aquesta raó és impor-

tantíssima la iniciativa de creació de

tribunals de reconegut prestigi que

atorguin aquesta acreditació. veus crí-

tiques amb la labor de l’aqPe opinen

que és un mer exercici de substitució

dels visats dels col·legis professionals,

però res més lluny de la realitat, ate-

ses les circumstàncies i el context en

què es fonamenta la creació de l’agèn-

cia, tal com ja s’ha argumentat.

moment actualen aquest moment, ens trobem en el

següent punt: ja estan definides l’or-

ganització de l’agència, la creació de

tribunals i iniciem l’etapa de comuni-

cació i divulgació, revisió de procedi-

ments, així com la continuació de la

labor d’acostament i reconeixement

mutu davant altres agències euro-

pees, a més de la integració d’altres

col·legis professionals en la Fundació.

així mateix, per encàrrec d’una gran

empresa de l’IBeX35, hem iniciat una

prova de qualificació de 20 enginyers

R El conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, va fer la cloenda del I Fòrum de l’Enginyeria.

Xavier ClotetVocal de l’ACET

de diferents branques (camins, tele-

comunicacions, Informàtica...), amb

la finalitat de visualitzar la coherència

de capacitats en les diferents funcions

que desenvolupen.

en aquest mateix sentit, cal destacar

que hem rebut un feedback molt satis-

factori d’un bon nombre de directors

de rr.HH. de tot tipus d’empreses, so-

bre els avantatges que els suposa la la-

bor de l’aqPe. en converses amb ells,

han agraït que els simplifiqui i ajudi en

l’afany de determinar si un enginyer

està capacitat per al desenvolupament

d’una activitat en un lloc determinat. I

és que un director de rrHH s’enfronta

a un ventall tan ampli de titulacions

(de fins a 400 graus en enginyeria),

que li cal disposar, de manera impe-

rativa, del suport exterior per avaluar

la capacitat de la persona. I pel que

fa als enginyers de lliure exercici de la

professió, passa el mateix: l’agència

els permet acreditar immediatament

la seva capacitat professional.

Per tot plegat, des del nostre col·legi

volem animar a tots els professio-

nals de l’enginyeria a qualificar-se per

l’aqPe, i també a actualitzar les seves

experiències i coneixements per poder

escalar a través dels diferents nivells,

amb la finalitat última que els serveixi

de suport i empara al llarg de tota la

carrera professional. I és que, al cap i

a la fi, l’actualització de coneixements

i experiències, sense deixar d’escalar

cap al més alt dels successius nivells,

es perfila com el millor salvoconduit de

validesa professional davant d’empre-

ses i institucions de qualsevol país.

30

‘Internos’

La sortida natural de l’en-

ginyeria en general ha

estat l’emigració o la car-

rera internacional, princi-

palment a alemanya i altres països

europeus, els eua i canadà i algun

país llatinoamericà. la veritat és que

hi continua havent una gran incertesa

que deixa en stand-by molts projectes

empresarials. tot i això, en aquest ar-

ticle destacarem les àrees de major

potencial de creixement a nivell labo-

ral i professional.

en primer lloc, el boom de la mobi-

litat (smartphones i tablets com a

principals exponents), reforçat per la

capitalitat mundial del mòbil atorga-

da a Barcelona (a través del Mobile

World capital, que s’allargarà fins al

2018), està creant un ecosistema de

desenvolupadors d’aplicacions per als

dispositius d’aquesta tecnologia. re-

centment, algunes companyies com

ara toro i nXP (ambdues pioneres en

la tecnologia nFc, de near Field com-

munication, equivalent a comunicació

de curt abast) han anunciat la seva im-

plantació a Barcelona (per a més infor-

mació sobre aquest tema podeu llegir

l’article de Ginés alarcón del ‘telecos’

núm. 56). les iniciatives dels grans

fabricants mundials de dispositius mò-

bils (apple, Google android, Samsung,

rIM o nokia-MS) indiquen un fort crei-

xement d’aquest mercat a tot el món.

Probablement, cal un major desenvo-

lupament d’aplicacions empresarials

en mobilitat i amb geolocalització, a

banda de les domèstiques.

en segon lloc, pel que fa a Internet, al

llarg dels darrers mesos/anys ha des-

tacat el creixement del subsector e-

commerce, tant en la generalització

del canal web en sectors que encara

estaven poc desenvolupats (com ara

el tèxtil i la moda) com les noves em-

preses de compra col·lectiva o mitjan-

çant cupons de descompte. així mateix,

encara estem assistint al boom de les

xarxes socials i la web 2.0, amb twitter

i Facebook al capdavant, i moltes possi-

bilitats per explorar en aquestes o altres

plataformes. Barcelona també compta

amb aquest ecosistema de companyies

líders en comerç electrònic i, amb el re-

vulsiu del mòbil, apareixen possibilitats

de creixement conjuntes. la ràpida evo-

lució d’aquests sectors tecnològics pro-

voca l’aparició de nous perfils professio-

nals (community manager, social media,

‘analytics’, ‘netejadors d’imatge digital,

especialistes en usabilitat o en testing

d’aplicacions…) que moltes vegades

són híbrids amb competències tècni-

ques, de negoci, màrqueting, disseny i

altres especialitats no tecnològiques.

en tercer lloc, les posicions clàssiques

en operadors de telecomunicació. les

oportunitats baixen en general a mol-

tes de les ‘telecos’ dominants; en can-

vi hi ha oportunitats tant pel que fa al

desenvolupament de fibra òptica com

a les noves xarxes de telefonia mòbil.

una altra àrea per als ‘telecos’ (domi-

nant, de fet, fins fa poc), ha estat la

de les companyies consultores i inte-

gradores tIc. la maduració del sector

comporta una major professionalitza-

ció i metodologia. els concursos pú-

blics i les grans empreses impulsen la

situaCió aCtual del merCatlaBoral Del col·lectIu ‘teleco’La ràpida evolució del sector tecnològic provoca l’aparició de nous perfils professionals

La situació actual del mercat laboral ve dominada per una conjuntura molt difícil; així i tot hi ha alguns motius per confiar en un futur millor i en la presència d’algunes oportunitats que cal aprofitar. Probablement la situació laboral dels enginyers en general ha empitjorat en els darrers anys; més en professions com ara ‘industrials’ o ‘camins’. I potser als ‘telecos’ i als ‘informàtics’ no ens va tan malament.

32

‘Internos’

Josep GrinyóVocal CETCHeadhunter TIC (Sapientis)

certificació d’empreses i professionals

en diferents àrees, como ara la gestió

de projectes (PMP), l’auditoria de tI

(cISa), la seguretat de la informació

(cISM), el govern de les tI (cGeIt) o

l’anàlisi de risc empresarial (crISc).

en l’àmbit estrictament d’empresa par-

lem de certificació ISo 20000 i 27001

o d’aplicar coBIt e ItIl, tant a les em-

preses clients com als proveïdors de

serveis (outsourcing o BPo).

una nova àrea amb potencial laboral

per als ‘telecos’ (i enginyers en general)

és la de patents i marques, atès que

cada cop resulta més imprescindible

conjugar el know-how tecnològic amb

el component legal que porta aparellat.

altres sectors tecnològics en desenvo-

lupament són els d’eficiència energèti-

ca (renovables, cotxe elèctric, green It),

tIc aplicades a la salut, bitoech i les

‘smart-cities’. De tots ells, en podríem

edetallar experiències i perfils professi-

onals diferents i complexos.

Pel que fa a les vocacions més inves-

tigadores, a banda de les universitats,

hi ha alguns centres tecnològics de

referència, com ara el cttc i BDigital,

que encara contracten alguns ‘telecos’

per als seus projectes d’investigació

i desenvolupament. Per tant, segueix

havent-hi demanda d’enginyers de te-

lecomunicació, informàtica, multimè-

dia o bio-enginyeria. una altra qüestió

són les condicions laborals que s’ofe-

reixen i que tendeixen a la baixa; en

molts casos, cal optar per ser ‘freelan-

ce’ (autònom), treballar per projectes

o fer-se emprenedor.

també convé constatar que s’està pro-

duint una ruptura-separació del mercat

de treball, entre professionals ben va-

lorats i amb ocupació estable i altres

amb un alt grau de precarietat i amb

nivells retributius decreixents. un altre

element de confusió és la deslocalit-

zació de certs sectors industrials (o la

concentració en altres, com el financer)

que apunten a una pèrdua d’ocupació

també al sector serveis de tecnologia,

associats a aquestes empreses).

les alternatives de creació d’ocupació

es donen tant per raons d’instal·lació

de centres de desenvolupament de

multinacionals (com les anomenades

abans, cisco, Fujitsu i d’altres), univer-

sitats corporatives (telefònica) o també,

esclar, l’autoocupació i les ‘startups’ de

base tecnològica. un altre element a

destacar de la situació dels darrers anys

és el creuament i hibridació de carre-

res professionals. Fa uns anys era més

clar el treball en un operador o en una

consultora: es comenva per posicions

tècniques i s’evolucionava cap a altres

de màrqueting-vendes i de gestió. en

canvi, avui en dia són més corrents les

ocupacions mixtes de tècnic-comercial

i també les trajectòries i carreres pro-

fessionals no lineals, sinó en ziga-zaga.

Vies que cal explorarPer acabar, i adreçant-me principalment

al col·lectiu ‘teleco’ que està en cerca

activa de feina o que vol un canvi de

carrera professional, recordar totes les

vies de recerca de feina que cal explo-

rar. Per un costat, les clàssiques borses

de treball (com la del cetc o de les

escoles de ‘telecos’ i universitats) i els

anuncis en diferents mitjans (Internet,

premsa especialitzada). D’altra banda,

també convé tenir en compte als head-

hunters, sobretot als especialitzats. Per

acabar, el networking, les xarxes socials

professionals i la web 2.0. en aquests

àmbits, sempre cal adoptar una actitud

d’alta proactivitat i fer també accions

d’aproximació a short-list d’empreses i

a posicions del nostre interès.

en tots els casos és important no no-

més disposar d’un c.v. curt, efectiu i

ben preparat sinó també un ‘elevator

pitch’ que pugui destacar els nostres

objectius professionals amb una breu

presentació o entrevista. vull acabar

amb un missatge d’optimisme: amb

dedicació i perseverança podem acon-

seguir els nostres objectius professio-

nals, sigui aquí o a l’estranger.

33

de verificació dels graus. l’adaptació

no s’atura: l’últim any a l’escola hem

estat treballant en els màsters, que

deixo com a ‘herència’ al nou director.

Mentre no podíem arrancar els nous

graus vam aprofitar per fer un Pla es-

tratègic de l’etSetB 2008-2013 i ens

vam unir a la iniciativa internacional

per a la formació en enginyeria ano-

menada cDIo, concebuda al MIt. la

seva integració als graus està donant

fruits remarcables: de moment ja ha

estat reconeguda a la uPc amb el

Premi a la Iniciativa Docent 2012 que

concedeix el consell Social.

Hi ha molts altres temes, però no puc

acabar sense esmentar que treballar en

equip, amb professors de diversos de-

partaments i amb el personal de suport,

ha estat una experiència molt gratificant.

M’emporto un record inestimable.

lleGat I PrIorItatS alCapdaVant de l’etsetb

El temps a la direcció

de l’escola passa,

més que ràpida-

ment, molt intensa-

ment. quan jo vaig

començar com a directora hi havia

dos circumstàncies especials. en pri-

mer lloc, la demanda dels estudis

d’enginyeria de telecomunicació ha-

via caigut sostingudament en els úl-

tims anys. així, a l’any 2006 la situa-

ció era molt preocupant i, a més,

afectava a altres escoles d’arreu d’es-

panya. el primer que vam fer va ser

posar en marxa un pla per tal d’expli-

car els nostres estudis i promoure

activitats amb Secundària. a aquest

pla l’acompanyava un altre per a la

millora del rendiment acadèmic de

primer curs. amb els anys hem recu-

perat gran part de la demanda, però

els esforços continuen.

la segona circumstància va ser l’adap-

tació a l’espai europeu d’educació Su-

perior (eeeS) de les universitats espa-

nyoles. De 2006 a 2009 van circular

tota mena d’esborranys del ministeri

i anys vaig assistir a un gran nombre

de reunions a Barcelona i a Madrid.

Finalment, amb les ordres ministerials

de les enginyeries de febrer de 2009

vam poder completar els protocols

Elisa SayrolVocal del CETCExdirectora de l’ETSETB-UPC (2006-2012)

Passats els 100 dies de gràcia del mandat de Ferran Marquès com a nou director de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB), ell mateix fa el resum de les seves prioritats, mentre que l’anterior directora, Elisa Sayrol, repassa el propi llegat.

Elisa Sayrol fa balanç i Ferran Marqués apunta el camí a seguir

LLEGAT: “Deixo l‘herència dels màsters”

34

‘Internos’

Vaig assumir la direc-

ció de l’etSetB el

passat 23 d’abril i,

per tant, ja he so-

brepassat els cent

dies de gràcia que es suposa que té

tota persona que assumeix un càrrec.

Després d’aquest període crec que

tinc una idea encara més clara de les

tasques que cal prioritzar per tal d’en-

fortir l’escola en la situació actual. Do-

nat que la llista no és precisament

curta, en aquest escrit em centraré en

tres aspectes.

la visibilitat de l’enginyeria de teleco-

municacions des de la societat s’ha

diluït molt i, encara més, amb la defi-

nició del conjunt de graus en els nous

plans d’estudis que no permet reco-

nèixer fàcilment els continguts bàsics

de la nostra enginyeria en l’oferta que

realitza la universitat. cal, per tant,

explicar clarament a la societat quins

estudis s’estan oferint i quina comple-

xitat i implicacions té el fet de realitzar

aquests estudis. així, tant els estudi-

ants com la indústria disposaran de

la informació necessària per fer una

tria assenyada dels estudis que volen

cursar i dels professionals que volen

contractar, respectivament.

a l’etSetB, el procés d’adaptació a

l’espai europeu d’educació Superi-

or (eeeS) ja està en un estat avançat

pel que fa al desenvolupament intern

dels plans d’estudis. ara bé, l’etSetB

té una llarga tradició de relació amb

altres centres internacionals de pres-

tigi, els quals estan també immersos

en aquest procés d’adaptació. actual-

ment, ja hem començat els processos

de renovació dels convenis que regu-

len les relacions amb aquests centres

(principalment les dobles titulacions

amb els centres europeus) i serà en

aquest procés on es podrà constatar

si l’adaptació a l’eeeS s’està fent de

manera correcta a tot l’espai euro-

peu. considerem aquesta tasca molt

important ja que, dins de la formació

que donem als nostres futurs profes-

sionals, el vessant internacional ens

sembla molt rellevant.

Des de l’etSetB, la idea del nou equip

directiu és la de continuar promovent

una educació exigent i del més alt ni-

vell possible. Històricament, l’etSetB

ha nodrit la nostra societat d’enginyers

de telecomunicació i d’electrònica al-

tament qualificats. així ho ratifica

l’èxit de la seva incorporació a l’àmbit

industrial i de la recerca, en tots dos

casos arreu del món. en l’actualitat,

els estudis de Màster marcaran aquest

nivell d’educació superior i és la nostra

responsabilitat el disseny d’un conjunt

raonable de plans d’estudis que per-

meti donar resposta a les necessitats

de la societat.

aquests són només tres dels punts que

volem desenvolupar en aquesta nova

etapa. ara per ara, i malgrat la situació

econòmica global i particular, sóc opti-

mista ja que, com a mínim, en aquest

primers cent dies he pogut constatar

un parell de coses, per a mi, molt im-

portants: que la gent que treballa a l’et-

SetB (i aquí incloc als tres col·lectius:

professorat, personal d’administració

i estudiantat) continua tenint un nivell

extraordinari i un gran compromís amb

la seva escola i que la vaig encertar de

ple al formar l’equip directiu.

Ferran MarquésDirector ETSETB-Telecom BCNCol·legiat núm. 448

PRIORITATS: “Enfortir l’Escola en tres aspectes”

35

alfred bonaVida‘in memoriam’

El ‘senyor Bonavida’

impartia ‘acústica’ a

l’etSetB, una assig-

natura obligatòria de

tercer curs, que per a

molts dels alumnes era una disciplina

que no encaixava massa bé amb el que

esperàvem trobar a l’escola de telecos.

això, afegit a que la part teòrica d’elec-

troacústica era força densa, feia les se-

ves classes no gaire populars. Però no

es pot negar que el carisma del Sr. Bo-

navida no passava gens desapercebut.

es feia notar en la manera d’impartir

les classes, especialment amb regles

mnemotècniques impagables. recor-

deu el ‘jarromefí’ o els exemples pràc-

tics que posava, fruit de la seva experi-

Fa poc més d’un any ens deixava el ‘senyor Bonavida’, tal com anomenàvem i coneixíem al professor Alfred Bonavida (Tivenys 4/9/1920 - Barcelona 13/4/2011) els alumnes i companys de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Per a mi, un model a seguir, un gran científic, una persona entranyable, senzilla i gairebé irrepetible.

volien optimitzar el seu sistema d’alta-

veus de Pa (grans concerts) els vaig

plantejar d’assumir-ho com a projecte

de final de carrera (PFc). necessitava,

esclar, un Director de Projecte i ho vaig

proposar, sense dubtar, al Sr. Bonavi-

da. vaig tenir molta sort que acceptés

i això em va permetre d’establir una

relació força estreta per compartir pe-

tits i grans moments de la seva vida,

més enllà del que era pròpiament el

projecte i que vull recuperar en aquest

article de remembrança.

Ja d’entrada, i com a condició per di-

rigir el projecte, em va demanar que

la part de mesures i treballs de camp

l’hauria de fer-la a casa seva, a les

Planes de vallvidrera, i per tant m’ha-

via d’adaptar a la seva disponibilitat. I

així ho vaig fer, en sessions concerta-

des que duraven matins, o tardes, du-

rant aproximadament un any.

tenia una part de la llar destinada a la-

boratori perfectament equipat i condi-

cionat, amb un taller per construir les

eines i utillatges que li calien. algun

dels equips eren inclús millor que els

de la pròpia escola o de la Salle, on

també col·laborava com a professor. no

tenia cotxe, sempre es desplaçava en

transport públic, però disposava d’un

analitzador digital d’espectres de bai-

xa freqüència tan car com un vehicle.

també tenia fonts de senyal, microfonia

de tota mena i, en conjunt, d’un labora-

tori d’acústica en tota regla.

‘Jugar amb maquetes’I va arribar l’hora de ‘jugar amb les ma-

quetes’. Per optimitzar la caixa acústica

i poder analitzar i mesurar el compor-

ència personal? Per exemple, el cas de

l’altaveu de 21 polsades tancat i embo-

tit en la sotaescala d’una planta baixa

per poder tenir el volum desitjat, i que

va fer tremolar tota la casa... quins

subgreus, si senyor!

en el meu cas, hi vaig prendre con-

tacte de manera més personal pel fet

de pertànyer al taller de So que vam

posar en marxa a començaments dels

anys 80. Però no va ser fins anys més

tard, a finals d’aquella dècada, que

vaig poder conèixer millor la persona

que hi havia darrere del professor amb

aire de savi despistat. Durant la car-

rera col·laborava amb l’empresa triple

onda, com a tècnic de so, i com que

36

‘Internos’

Enric GroscheCol·legiat núm. 522

tament de la botzina plegada, objecte

del meu projecte, em va suggerir de

fer-ne un rèplica a escala 1:1/3, com a

alternativa a utilitzar el mètode d’ele-

ments finits. així doncs, ja ens veieu

fent manualitats variades amb fustes,

sergents, cola, claus... qui m’ho havia

de dir! encara sort que el resultat final

del treball amb maquetes va ser bo i

això ens va animar a acabar construint

un prototip a escala real. en poden do-

nar fe les secretàries de l’escola: vaig

fer les proves de demostració amb la

caixa a plena potència, en la defensa

del PFc, ja al B3 del campus nord.

I és que de totes les qualitats que tenia

el Sr. Bonavida, en destacaven la intu-

ïció i el sentit pràctic; això si, sempre

amb rigor; la teòrica no la descuidava,

tot i que des de fora ho podia semblar.

era doctor en Físiques, però més enllà

d’això sempre demostrava amb fets la

qualitat que porta aparellada la nostra

titulació en el seu nom: l’enginy.

també era constant i creatiu, perseve-

rant en la recerca de les solucions als

problemes. Semblava no defallir mai. I

és que vivia i es desvivia per la seva

feina, els seus projectes, el seu món,

al que es dedicava en cos i ànima en

aquesta etapa de la seva vida sense les

responsabilitats docents.

recordo també que, en veure un

exemplar dels primers ‘discman por-

tàtils’ que li vaig mostrar, junt amb

un cD amb senyals de prova, se li va

il·luminar la mirada i em va dema-

nar que li comprés amb urgència un

d’aquells equips. allò, juntament amb

un Dat portàtil que ja tenia, era tot el

que li calia per poder fer mesures i

caracteritzar grans espais... ni més ni

menys que tots els dels Jocs olímpics

de Barcelona’92, amb les correspo-

nents subseus. amb la discreció i sen-

zillesa que el caracteritzaven, ell va ser

qui va fer, ‘a l’ombra’, tota la feina de

camp d’aquests estudis acústics.

observatori fabraun altra anècdota increïble va ser tro-

bar-me’l al seu taller, amb unes ulle-

res especials de gran augment i un

microscopi, pregant-me d’anar amb

molt de compte per veure una espècie

d’aranya viva portada expressament

d’amèrica del Sud. la tenia al torn i

n’anava extraient amb molta cura i pa-

ciència el fil quasi invisible que segre-

gava, fent-ne una bobina... era un en-

càrrec de l’observatori Fabra, destinat

a reparar la trama del seu telescopi

amb el fil de l’aràcnid, de característi-

ques úniques en aquells temps!

Guardo també un record molt especial

del dia que va acceptar de venir amb mi

a unes proves de so particulars, orien-

tades a comprovar l’estat de l’art dels

sistemes electroacústics per a concerts

en directe. es tractava de l’actuació que

els rollings Stones van fer l’any 1990 a

l’estadi olímpic, on treballava. encara

no s’havien desenvolupat els “line ar-

ray” i el que es muntava aleshores era

literalment una paret d’altaveus a ban-

da i banda de l’immens escenari. vam

poder parlar un moment amb l’enginyer

de so i adonar-nos de la gran quantitat

d’equips de control de què disposava.

quan els rollings van començar amb el

‘soundcheck’, va quedar impressionat

amb la qualitat i alt nivell sonor produït,

però de forma prudent em va demanar

de marxar (“a mi m’agrada més la mú-

sica clàssica”, es va excusar).

amb el pas dels anys, ja al segle XXI,

vaig seguir estant en contacte amb

ell, però més a nivell personal. Sem-

pre que podíem, amb la meva família,

anàvem a visitar-lo pels vols de nadal.

M’acostumava a explicar en què estava

treballant i sempre em sorprenia. tenia

el cap més clar que molts de nosaltres,

força més joves, i una il·lusió tan gran

de treballar en nous projectes, que tot

plegat demostrava una vitalitat inusu-

al en una persona de més de 80 anys.

Hi trobava també un laboratori encara

més ple de equips, enginys, llibres i

papers. es respirava la saviesa acumu-

lada de tota una vida dedicada a l’acús-

tica. Per a mi, un model a seguir, un

gran científic, una persona entranyable,

senzilla i gairebé irrepetible.

37

sibilitat de fer-hi ajustos, el seu gran

volum, la simultaneïtat, confidencialitat,

criticitat i visibilitat. tot plegat resumit

en el que estableixen els manuals de

referència: fet de manera local però

concebut per assolir un abast global.

no entrarem en les estratègies tecno-

lògiques que van estructurar una tec-

nologia gairebé invisible, i per tant de

gran èxit. tampoc en els problemes

i dificultats que vam tenir en tots els

projectes, així com en la treballada sort

final. les estratègies tIc van definir i

permetre implantar els serveis neces-

saris de forma fàcil i amb garanties.

els comentaris sobre tecnologia que

van sortir als mitjans de comunicació

van ser en la fase prèvia dels JJoo i

de forma positiva, relacionats amb les

novetats de nous serveis i tecnologies

amb què es trobaven els reporters de

premsa escrita, gràfica i comentaristes.

ràpidament eren assimilats i el seu ús

es convertia en rutina, deixant que les

noticies es centressin en les gestes es-

portives, humanes i en l’entorn.

Ja es notava el canvi, en especial el

pas del món analògic al digital de for-

ma ràpida i irreversible, traduït en l’ús

massiu de la fibra òptica, de noves

tecnologies de mobilitat, la integració

d’equips i serveis, la nova valorització i

gestió de l’espectre...

Gairebé tots els projectes van incor-

porar novetats: sistemes digitals de

transmissió de dades i imatge, l’apari-

ció dels GSM i GPS, cD-I per a himnes,

lectors de codi de barres, video-finish.

ePH (electronic Pigeon Holes), siste-

mes wan per a cctv, videoconferèn-

cia, televisió d’alta definició, sistema

Citius, altius, fortius!

L’enginyeria i l’esport

tenen moltes coses

en comú; de fet el

lema més famós del

món del esport: ‘ci-

tius, altius, fortius!’, sembla fet a mida

per als ‘telecos’. Més ràpid, més alt,

més fort! no només descriu el nucli de

la nostra matèria i especialitats, sinó

que és un resum de les nostres ambici-

ons a la feina i capta l’esperit transmès

al llarg de la carrera. aquestes altres

paraules: estudiar, investigar, treballar,

arriscar-se, vèncer la por i els dubtes

davant dels projectes difícils, encara

que no s’assemblin gens a les anteriors

tenen el mateix significat d’entrenar

molt, superar les lesions, els dubtes i la

por de competir... i acceptar que perdre

forma part del joc, i a més fonamenta el

valor de la victòria.

l’Àrea de tecnologia del cooB’92 va

disposar d’un pressupost de 180 mi-

lions d’euros (uns 30.000 milions de

pessetes) i la dedicació de 5.520 per-

sones en la fase final, per gestionar

més de 60 projectes caracteritzats en

conjunt per la curta durada, la impos-

La flama olímpica de Barcelona’92 s’apagava la nit de la cerimònia de cloenda dels Jocs Olímpics, ara fa vint anys. S’acabava un esdeveniment mundial que per a l’Àrea de Tecnologia del COOB’92 va començar el 1984 amb el Projecte BIT’92 (Barcelona Informàtica i Telecomunicacions 1992), essencial per a la confecció del Dossier de Candidatura escollit el 1986 pel Comitè Olímpic Internacional (COI) amb la coneguda frase de: “A la Ville de... Barcelona!”. Si 20 anys després mirem enrere i ho fem com a enginyers és per buscar inspiració per al futur, sobretot ara que tenim reptes tant importants davant nostre.

Més ràpid, més alt, més fort!, vint anys després dels Jocs Olímpics (JJOO) de Barcelona’92

38

vIncles

integrat de resultats, sistema d’infor-

mació integrat, sistemes ‘touch-scre-

en’, email, etc.

val a dir també que es va implan-

tar un sistema d’informació nomenat

coBalt basat en la xarxa telefònica

estàndard i integrat per 3.500 ordina-

dors repartits per tot el món per infor-

mar dels pre-Jocs a la ‘família olímpi-

ca’ i mitjans de comunicació. allò va

ser una mena d’esglaó perdut del que

avui coneixem com a Internet. encara

no hi havia xarxes de paquets esteses

i obertes enlloc. també vam assistir a

la pràctica desaparició d’altres espe-

cies tecnològiques, com els buscaper-

sones, que de ser massius van passar

a ser engolits pels telèfons mòbils.

les empreses van jugar un paper

important, tant en aportació de tec-

nologia com en patrocini, però les

persones encara més, tant del comi-

tè organitzador i de la radiotelevisió

olímpica, com de tot tipus de com-

panyies; es disposava de molt bons

professionals. Molts experts internaci-

onals també van ajudar força, però els

problemes greus els van resoldre els

d’aquí, amb una clara i decidida impli-

cació emocional amb el projecte olím-

pic. cal ressaltar la labor dels volun-

taris, tots ells tècnicament capacitats,

molts amb experiència professional i

amb habilitats de gestió de personal

i relació amb clients, i un nombre sig-

nificatiu de persones de prestigi del

sector tIc. cal agrair l’esforç de tots,

així com l’aportació d’enginyers de te-

lecomunicació de la uPc i la Salle.

el segon es redefinir les relacions ca-

talunya-espanya. cal seguir treballant

en un projecte d’ampli suport, neces-

sari, just, solidari, en un marc europeu,

i defensar-lo amb valentia. la frustra-

ció no ens vindrà, com diuen alguns,

per no aconseguir-ho, sinó per no in-

tentar-ho, per no competir. en l’esport,

en el mercat, en la societat, en el món,

qui no competeix i defensa els seus

drets i model, no te cap futur.

cal que el país pugui dir: citius, altius,

fortius! I en aquest cas estic conven-

çut que els enginyers de telecomuni-

cació faran el que s’espera d’ells. una

altra vegada.

Jordi López i BenasatVocal del CETCVa ser Director de la Divisió de Telecomunicacionsi Electrònica del COOB’92

‘l’enginyer desconegut’Però per sobre tot, més enllà d’empre-

ses i noms concrets de persones, crec

que l’èxit d’aquells Jocs va ser fruit de

l’esforç col·lectiu. De moltíssima gent

anònima, entre d’altres, el que jo ano-

meno ‘l’enginyer desconegut’, aquell

que va fer possible des del seu lloc i

projecte concret, que cada cosa funci-

onés: aquells que van fer el que s’es-

perava d’ells.

Des d’una perspectiva genèrica, el tret

característic dels JJoo de Barcelona’92

va ser la dificultat i el risc de combinar

l’organització dels Jocs amb una trans-

formació molt significativa de les infra-

estructures del territori: seus esportives,

rondes, aeroport, port, vila olímpica, te-

lecomunicacions, etc. un seguit d’obra

pública que la gent va suportar de bon

grat pel fet d’identificar-se amb els ob-

jectius del projecte. De l’èxit derivat de

la consecució d’aquests dos objectius

s’ha obtingut un doble llegat que crec

molt important:

• Posicionar Barcelona al món amb un

model de ciutat propi.

• Demostrar que som capaços de fer

realitat projectes complicats i mul-

tidisciplinars si els emprenem amb

decisió.

reptes extraordinarisara tenim dos reptes extraordinaris da-

vant nostre, i per raons de força ma-

jor toca innovar en política, economia

i també socialment. el primer repte és

mundial: hem d’encaixar en la millora

d’un model econòmic tècnicament in-

estable, insostenible i socialment in-

just; i això passa, entre d’altres coses,

per seguir desenvolupant la creativitat,

la indústria i els serveis oferts en ‘bits’.

És a dir, operant des del coneixement,

fet que implica allunyar-se del consum

insostenible quantificat en ‘àtoms’. I

és que per a tot nosaltres, les tIc són

l’eina fonamental per sortir de la crisi i

una garantia de futur.

39

Tibet: una cultura mil·lenàriacada cop més silenciada

El Tibet, un altiplà rodejat de les serralades gegantines de l’Himàlaia (el famós sostre del món), ha estat aïllat durant molts segles. Això li ha permès desenvolupar una cultura mil·lenària i única, que malauradament la Xina no ha deixat de maltractar, d’ençà que va envair-lo el 10 de març de 1959. Una ocupació que ja ha provocat la mort de més de 1,2 milions de tibetans. A més, des de 2010 s’han autoimmolat 44 persones en protesta per la repressió xinesa que pateix la major part de població només pel fet d’expressar els seus sentiments i opinions.

Des de 2010 s’han autoimmolat 44 persones en protesta per la repressió xinesa

L’any 1949, amb la crea-

ció de la república Po-

pular de la Xina, Pequín

va enviar tropes d’ocu-

pació al tibet, que va acceptar de fir-

mar un tractat que dictaminava la sobi-

rania del govern xinès sobre el territori

tibetà i la seva autonomia en matèria

d’assumptes interns.

l’acord va establir l’alliberament del

tibet d’invasors feudals estrangers, la

seva reintegració a la ‘terra Mare’ i

l’alfabetització de la població tibetana.

Però les veritables raons de tot plegat,

segons la Fundació casa del tibet de

Barcelona (Fct), van ser aquestes al-

tres: la voluntat xinesa d’ampliar l’abast

territorial per millorar la protecció de

la seva frontera, l’augment del comerç

exterior i l’explotació dels recursos na-

turals del nou territori.

Però a mesura que els xinesos ob-

tenien més control, van començar a

violar el tractat augmentant el seu

domini. aquest fet va crear una resis-

tència, cada cop més creixent, que va

conduir a un aixecament nacional l’any

1959, amb la major manifestació en la

història d’aquest país per exigir la in-

dependència. l’exèrcit xinès va aconse-

guir doblegar la rebel·lió amb accions

militars que van provocar la mort de

milers de tibetans. com a conseqüèn-

cia, desenes de milers de persones es

van exiliar i el cap d’estat i líder espiri-

tual del tibet, el catorzè Dalai lama, i

els seus principals col·laboradors van

haver de fugir cap a l’Índia.

la comunitat internacional va reaccio-

nar amb commoció davant d’aquests

fets. la situació va ser discutida en

nombroses ocasions per l’assemblea

General de les nacions unides, entre

els anys 1959 i 1965, que va aprovar

tres resolucions, condemnant les viola-

cions dels drets humans comeses per

la Xina al tibet i requerint-li respectar

aquests drets, incloent-hi el dret del ti-

bet a la seva lliure determinació.

al llarg dels vint anys posteriors a l’ai-

xecament, la destrucció de la cultura

tibetana i l’opressió del seu poble van

ser brutals. Prop de 1,2 milions de ti-

betans va morir com a resultat de les

polítiques repressives de la Xina. Molts

més tibetans van acabar a les presons

i altres a camps de treball forçat. I uns

6.000 monestirs i temples van ser des-

truïts i saquejats.

l’any 1980, el Secretari General del

Partit comunista va visitar el tibet i va R Mapa del Tibet (en color taronja) reivindicat pels tibetans.

R Bandera tibetana.

40

calIdoscopI

Fundació Casa del Tibet (FCT)

la Fundació casa del tibet de Barce-

lona va néixer l’any 1994 com a associ-

ació cultural i solidària de caràcter no

lucratiu. va ser inaugurada pel catorzè

Dalai lama acompanyat del director i

fundador de l’entitat, venerable thub-

ten Wangchen.

el seus principals objectius són difon-

dre la cultura tibetana i ajudar aquest

poble tan necessitat i perseguit, bàsi-

cament als refugiats a l’exili. l’entitat

defensa la cultura i els drets del po-

ble tibetà, no es rendeix en la recerca

d’ajudes internacionals i promou l’acti-

vitat solidària destinada als tibetans.

a més, la Fct aposta per un intercanvi

positiu de cultures totalment oposades,

com són l’occidental i la tibetana, amb

l’objectiu d’esdevenir un espai més

obert, didàctic, seductor i enriquidor

per a tothom. un espai que funciona

gràcies al suport de voluntaris i sim-

patitzants que fan possible realitzar

aquesta tasca de difusió.

Des de la Fct s’aposta per valors com

la pau, els drets humans fonamentals

i la igualtat entre tots els éssers sense

excepció. Des de la seu a Barcelona es

mostren dades a l’opinió pública naci-

onal i internacional sobre la realitat del

poble tibetà a través de conferències,

campanyes de sensibilització, esde-

veniments benèfics, exposicions, con-

certs o cursos.

Degut a les restriccions imposades pel

govern xinès després de la invasió, no

es pot ajudar directament als que vi-

uen al tibet. Per això, la Fct intenta

cridar l’atenció sobre la situació tibeta-

na actual i donar veu als milers de tibe-

tans que viuen sota la repressió xinesa.

Nova forma de protestael març de 2010 es va iniciar una nova forma de protesta contra la violació continuada dels drets humans al tibet per part de la Xina. la població tibeta-na es va començar a autoimmolar per denunciar la repressió que pateix la cultura tibetana. Des de llavors, i fins al setembre de 2012, s’han autoim-molat més de 44 tibetans, 39 l’últim any. D’aquests darrers, els primers a cremar-se a l’estil bonze a l’interior del tibet van ser dues persones auto-immolades a lhasa, la capital, el mes de maig passat. Des de llavors, no ha

parat de crèixer l’onada de repressió indiscriminada contra tot i tothom re-lacionats amb la cultura tibetana, per mínima que fos la sospita d’anar en contra del govern xinès, com ara la de gravar i difondre les autoimmolacions.

Ja fa temps que des de Brussel·les, Ginebra, nova York o Barcelona es demana a la Xina que autoritzi l’en-trada al tibet de delegacions inter-nacionals d’observadors indepen-dents per analitzar el motiu de les torxes humanes.

Laura Canal SoriaHistoriadora, periodista i col·laboradora de la Fundació Casa del Tibet (FCT)

condemnats per expressar els seus

sentiments i opinions.

Però si fem cas de la versió de Pequín,

la seva intervenció ha servit per aturar

un complot de la classe alta tibetana

que desitjava mantenir el domini feu-

dal sobre gent esclavitzada. I encara

més: el gegant asiàtic va pregonant

que ha aconseguit una fita tan signifi-

cativa com l’emancipació dels esclaus

als estats units.

R Autoimmolació recent en protesta per la visita del president de la Xina a l’Índia.

R Soldats xinesos detenen població tibetana.

dur a terme una política de ‘recupera-

ció’ en descobrir la magnitud de la des-

trucció que patia, però el 1987 va ser

obligat a renunciar al seu càrrec.

a lhasa hi vivien 300.000 persones

i, avui, les dues terceres parts de la

població són xineses. actualment, els

carrers de la capital tibetana estan

plens de policies i soldats. Mentre

que els xinesos tenen plena llibertat

de moviments, els tibetans s’han de

sotmetre a innombrables controls i

interrogatoris. encara avui, alguns són

41

Bicentenari Wagner 1813-2013http://www.bicentenariwagner.cat/

l’associació amics del liceu ha

impulsat el projecte Bicentenari

Wagner 1813-2013, amb el qual

es pretén retre homenatge al

compositor alemany a través

de diferents tipus d’actes: ex-

posicions, programes musicals,

activitats acadèmiques, música

al carrer i un cicle de cinema. el

conservatori del liceu és una

de les 25 entitats culturals que

participaran en el projecte, ofe-

rint un simposi durant el mes de

febrer de 2013 al voltant de la

figura de Wagner, l’objectiu del

qual serà proporcionar una vi-

sió plural de l’univers wagnerià

des de diferents perspectives:

el llenguatge musical, el context

històric i l’evolució estilística

així com el cinema o la litera-

tura. totes les sessions seran

precedides per breus concerts,

a càrrec d’estudiants del con-

servatori del liceu, en els quals

s’interpretarà un recull exhaus-

tiu d’obres poc freqüents de

Wagner per a formacions de

cambra o solistes.

SuggerimentsManual CEN: La práctica de la consultoría estratégica de negocioAutor: José Carlos RamosEdició: AMETIC i Everis

la globalització i el procés de canvi

constant fan que les companyies de-

mandin professionals altament quali-

ficats i competitius. I és que els reptes

a què s’enfronten ara mateix totes les

empreses són cada cop de més enver-

gadura. Bàsicament, perquè es tracta de

desafiaments de caire estratègic, en la

mesura que afecten a tots els àmbits de

l’organització. Per superar-los amb èxit,

el manual en qüestió fa una anàlisi deta-

llada de la situació i conclou que convé

adaptar-s’hi a partir d’un nou enfoc en

la pràctica dels negocis. la seva estruc-

tura modular permet al lector interessat

en la seva aplicació pràctica, de comen-

çar a treballar-hi en qualsevol dels nivells

de l’empresa, depenent de les seves ne-

cessitats i requeriments. Pel que fa a la

seva estructura, està dividida en cinc

parts. la primera part es concentra en

els fonaments del ‘management’, pre-

senta les idees claus, la terminologia uti-

litzada i la seva importància. la segona,

incideix en la planificació del negoci, les

habilitats del ‘facilitador’, els canvis de

paradigma, les eines per assolir un pro-

jecte i la iniciativa estratègica. a continu-

ació, les darreres tres parts configuren

el nucli pràctic de tot plegat, centrat en

la prospecció i venda, la sensibilització

i enllaç amb l’estratègia plantejada, el

disseny de la transformació o solució, i

finalment la implementació i avaluació

de resultats.

TecnoEstrategiasBlog de Ignacio del Castillo (http://www.expansion.com/blogs/tecnoestrategias/)

espai de reflexió sobre el món tecnolò-

gic local i global en procés de permanent

expansió, a càrrec de Ignacio del castillo,

cap d’informació tecnològica del diari

econòmic expansión. es tracta del recull

en línia de les seves colaboracions edito-

rials segmentades en les seccions: ‘Mer-

cat espanyol’, ‘Mercat global’, ‘Polítiques

públiques’ i ‘tecnotendencies’. reconeix

que el que li atrau més del sector tIc “és

el seu enorme impacte social, perquè la

tecnologia ha canviat la nostra manera

de treballar, d’entretenir-nos i fins i tot de

relacionar-nos. I això, no només als paï-

sos rics: la promesa d’Internet i de la tec-

nologia mòbil ha esdevingut planetària y

n’està gaudint també el tercer Món, fet

que implica canvis socials i econòmics

inimaginables a dia d’avui”.

42

calIdoscopI

mb motiu del Dia

Mundial de les teleco-

municacions, Internet

i la Societat de la In-

formació, el 17 de

maig, l’auditori del Parlament de cata-

lunya va acollir una interessant jorna-

da sobre la presència de les dones en

el món de les tecnologies de la infor-

mació i les comunicacions (tIc). Du-

rant la jornada es va donar una dada

reveladora: de cada cinc persones que

cursen estudis d’enginyeria en l’àmbit

de les tIc, només una és dona.

tenint en compte que aquest percen-

tatge està molt lluny del nombre de

dones que accedeixen a la universitat,

i que el nivell acadèmic d’aquestes és

prou alentador com perquè això no

suposi un fre a l’hora de realitzar una

carrera tècnica, sorgeix la gran qües-

tió: què és el que frena les dones a

estudiar una enginyeria? la resposta

no pot ser una altra que l’existència,

encara avui dia, de barreres culturals

que perpetuen certs estereotips a la

nostra societat, segons els quals algu-

nes professions són més adients per

a homes i algunes altres, per a dones.

I aquesta és una realitat, com qual-

sevol que suposi una disfunció entre

la presència d’homes i dones en llocs

rellevants, que caldria revertir. I cal-

dria fer-ho, d’una banda, pel futur de

les dones. Perquè en un moment con-

vuls com l’actual des del punt de vista

econòmic i laboral, una de les poques

certeses que hi ha és que el sector de

les telecomunicacions és estratègic

per aportar valor afegit i per la seva

alta capacitat d’innovació i de com-

petitivitat.

totes les persones expertes coinci-

deixen a dir que la sortida de la crisi

passa per la innovació, la recerca i el

coneixement. Per tant, el sector de les

telecomunicacions esdevé un camp

en el qual les dones no podem que-

dar-nos al marge. I això passa per fer-

ho com més aviat millor. Perquè com

més temps passi i més es consolidi la

barrera psicològica que ara mateix su-

posen les enginyeries per a les dones,

més difícil serà aixecar-la.

entre tots i totes, des del món educa-

tiu fins a les persones que hem exer-

cit en aquest camp, hem d’explicar

que es tracta d’una opció atractiva.

D’una opció altament creativa i que

té uns resultats palpables en el nostre

dia a dia. la telefonia mòbil, la infor-

màtica, l’alta velocitat, les connexions

sense fils... són realitats que han vin-

gut per formar part de la nostra quo-

tidianeïtat. un bon exemple han estat

els Jocs olímpics de londres.

Les enginyeries no poden prescindir del talent femení

les dones hem d’aportar la nostra visió.

estic conveçuda que tenim moltes co-

ses a dir en un àmbit tan important en

el nostre dia a dia i tan transcendental

de cara a la recuperació econòmica.

Però no només per a nosaltres les do-

nes, sinó pel bé del conjunt de la socie-

tat. aquesta no pot prescindir del talent

de la meitat de la població. un talent

que, a més, obté un rendiment acadè-

mic igual o superior al dels homes. I no

pot prescindir-ne, entre d’altres coses,

perquè està demostrat que les empre-

ses que són paritàries aconsegueixen

millors resultats, tant des del punt de

vista econòmic com social.

com a conclusió, les enginyeries ne-

cessiten les dones per incorporar una

visió més global, i les dones necessi-

ten les enginyeries per endinsar-se en

un sector econòmic estratègic, decisiu

tant per sortir de la crisi com per afavo-

rir que puguin desenvolupar les seves

capacitats creatives i innovadores. tot-

hom hi sortirà guanyant.

Pilar Díaz Alcaldessa d’Esplugues de Llobregat

Enginyera de Telecomunicació

43

trIbuna

instal·lacions, projectes, gestió, innovació, riscos, reglaments, elaboració de projectes, aspectes tècnics, gestió estratègica, finances, impactes, gestió eficient, càlcul, procediments, control,

certificacions i mesures, prevenció d’incendis, baixa tensió, activitats, eficiència energètica, innovació tecnològica, espectre radioelèctric, xarxes de sensors.

http://update.telecos.cat

Desenvolupament personal i professional

Formació per enginyers i enginyeres

Cursos de formació presencials

Formació TIC telepresencial

Revista Telecos 57

Documents

Transcript of Revista Telecos 57