Revolta als Revolta als països del països del

MagrebMagreb

Vocabulari bàsicVocabulari bàsic• Magreb: Zona del nord d’ Àfrica que conté els

països: Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia i Egipte. • Àrab: Llengua del grup meridional de les llengües

semítiques.• Musulmà/Islam: Conjunt de pobles, països i

estats musulmans tant des del punt de vista sociocultural com religiós.

• Berber/Amazic: Tribu nòmada del Magreb que viu al desert.

Fitxa general d’d’EgipteEgipte

• Capital: El Caire. • Població: 80.471.900 habitants• Superfície: 1.001.500 Km²• Sistema de govern fins el 2010: “República.”

Dictadura militar.Cap d’estat: Hosni Mubarak.• Moneda: Lliura egípcia • Idioma oficial: Àrab• Religió majoritària: Islam (82%)

Fitxa general de LíbiaLíbia

• Capital: Trípoli. • Població: 6.461.450 habitants• Superfície: 1.759.500 Km²• Sistema de govern fins el 2010: Dictadura

Militar Cap d’estat : Muammar el Gadafi • Moneda: Dinar Libi• Idioma oficial: Àrab• Religió majoritària: Islam (97%)

Fitxa general d’ AlgèriaAlgèria• Capital: Argel.• Població: 34.586.200 habitants• Superfície: 2.381.740 Km²• Sistema de govern fins el 2010: “República

democràtica”. Dictadura.Cap d’estat: Abdelaziz Bouteflika

• Moneda: Dinar algerià• Idioma oficial: Àrab• Religió majoritària: Islam (99%)

Fitxa general de TunísiaTunísia

• Capital: Tunísia.• Població: 10.589.000 habitants• Superfície: 163.610 Km²• Sistema de govern fins el 2010: República

Cap d’estat: Fouad Mebazaa• Moneda: Dinar tunissià.• Idioma oficial: Àrab• Religió majoritària: Islam (98%)

Fitxa general del MarrocMarroc• Capital: Rabat• Població: 31.627.500 habitants• Superfície: 446.650 km• Sistema de govern fins el 2010: Monarquia

constitucional Cap d’estat: Mohammed VI• Moneda: Dirham marroquí.• Idioma oficial: Àrab• Religió majoritària: Islam (98%)

Hosni Mubarak• Militar i estadista egipci, president de la

república des de 1981. Després de rebre formació militar a Egipte i a la Unió Soviètica, durant el mandat del president Anwar el-Sadat, es va convertir en comandant en cap de les forces aèries (1972), i tres anys més tard en vicepresident del país.

Després de l'assassinat de Sadat (octubre de 1981), el va substituir en la presidència. Va concedir prioritat a la recuperació econòmica, va aconseguir la restitució del Sinaí el 1982 i va millorar les relacions amb la resta de països àrabs. Reescollit all 1987 mitjançant referèndum personal, es va convertir en un valuós intermediari entre Israel, els països àrabs i Estats Units.

Muammar el-Gaddafi• Militar i polític .

Amb poc més de vint anys va participar en la fundació d'un grup polític clandestí d'oficials joves amb el qual va organitzar un cop d'estat que va enderrocar el rei Idris I (1969). Es va erigir cap de l'Estat Major i president del Consell de la Revolució que controlava el poder i l'any següent va acumular els càrrecs de primer ministre i ministre de Defensa (1970-72), que va deixar després en mans de persones de confiança.

Després de l’aprovació d’una nova Constitució el 1977 va ser nomenat president del Congrés General del Poble. El 1979 va abandonar nominalment tots els seus càrrecs i es va titular simplement «capdavanter mestre».

El 1973 va sintetitzar les seves aspiracions polítiques en l‘ anomenat Llibre verd on es barregen el socialisme, l‘islamisme i el nacionalisme àrab, vinculant-los a un projecte visionari d’expansió per Àfrica i Àsia.

Abd al-Aziz Buteflika

• Polític algerià. Després de ser ministre del primer govern algerià, va impulsar el cop d'estat de 1965 (19 de juny). És president del país des de 1999. Va ser líder militant en la guerra de la independència d'Algèria. Estava molt unit al coronel Huari Bumedián (que era el cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de la Lliberació Nacional) des de llavors i juntament amb ells, va tramar un cop d'Estat contra el president.

Zine Abidine Ben Ali• Va ser president de Tunísia des de 1987 fins el gener de 2011.• Amb només 22 anys va ser Cap de la Seguretat Militar de

Tunísia. El 2 d'octubre de 1987 va ser designat Primer Ministre. Durant els conflictes de 1970 amb els sindicats, va dirigir les actuacions militars del Govern en la repressió.

• Va ser ambaixador a Polònia, ministre i primer ministre amb Habib Burguiba, a qui va deposar mitjançant un cop d’estat en 1987 i assumint la presidència del país el 7 de novembre.

• El desembre de 2010 i a principis de 2011 s’han produït una sèrie de revoltes al carrer demanant la dimissió del president en protesta per les desigualtats socials i la pujada excessiva dels aliments bàsics. En el transcurs d’aquestes revoltes va anunciar que no es presentaria en les properes eleccions de 2014.

• El 14 de gener de 2011, davant la magnitud de la protesta, va abandonar el país deixant el govern a càrrec de l’exèrcit, i refugiant-se a la illa de Sardenya (Itàlia).

Mohamed VI

• El 23 de juliol de 1999, després d’haver estat bastant malament de salut, Hasan II va morir. A partir de llavors, Mohammed va passar a ser cap de l'Estat. Així es va convertir en el 18º monarca de la dinastia *alauí (fundada el 1664) amb el nom de Mohammed VI.

• La seva arribada al tron es va veure embolicada en un entusiasme popular, a més de crear esperances de profunds canvis al país.

• En els seus primers discursos Mohammed VI va demostrar el seu interès per consolidar la monarquia constitucional, alliberar l’economia i perfeccionar l’estat de dret. A més d’aquestes declaracions, va indemnitzar milers de víctimes de la repressió, va encoratjar el retorn dels refugiats, va recórrer les zones més pobres del país i va visitar hospitals, orfenats i centres per a minusvàlids.

La Revolució d’EgipteEgipte• El dia 10 de Febrer d’enguany va caure la dictadura de Mubarak a Egipte després

de 20 anys al poder.El poble va decidir revolucionar-se perquè estava fart de les condicions en la que es vivia al seu país.L‘ exèrcit del país s’ha mantingut al marge de la revolució i no ha recolzat ni el dictador ni el poble.Un punt molt important de la revolució ha estat la plaça de Tahrir de la ciutat del Caire on el poble s’ha organitzat i ha sortit al carrer per manifestar-se.Ha estat el segon país del Nord d'Àfrica en revolucionar-se contra el cap d'Estat, seguint l’exemple de Tunísia

• El país ara es troba en un govern de transició.El govern no ha prohibit l’entrada als periodistes estrangers a diferència del que està passant a altres països.Internet ha servit de gran ajuda, ja que ha estat l’eina bàsica per reunir moltes persones en períodes curts de temps.

La Revolució a LíbiaLíbia• Muammar Al-Gaddafi és un militar libanès, que va obtenir el poder absolut de Líbia

l’1 de setembre de 1969 mitjançant un cop d'estat, convertint Líbia en una dictadura molt dura.

• És una persona molt extravagant i paranoica.• Gràcies als seus contactes militars ha intentat frenar les revoltes que hi ha hagut al

seu país amb violència.• Està essent una revolució molt violenta i està morint molta gent.• En aquests moments està atrinxerat/atrapat a Trípoli, d’un no pot sortir, blindat per

militars i mercenaris.• Molts països no volen intervenir perquè Líbia és una de les fonts de petroli més gran

del món.• Muammar Al-Gaddafi té negocis amb Vladimir Putin, Berlusconi, Provera, Unicredit

(banc italià), Hugo Chavez, Tony Blair i Juvenuts.• La revolució va començar al Nord i s’està expandint.• La revolució sorgeix del poble.

La Revolució a AlgèriaAlgèria• En veure les revolucions que han començat a Egipte i Tunísia, el poble argelí ha

començar també a pensar en manifestar-se• Volen exigir democràcia i més feina.• Volen arreglar la seva situació econòmica i social.• Abdelaziz Buteflika, el president d'Algèria, s'ha encarregat que 30.000 policies

reprimeixen les concentracions a les ciutats més importants.• Hi ha més de 200 detinguts, entre ells polítics de l'oposició, periodistes i

manifestants.• Aquesta revolució podria tenir conseqüències en l’economia mundial perquè

Algèria és un important exportador de gas i petroli.

La Revolució a Tunísia• Ha estat el primer país del Nord d'Àfrica en revolucionar-se contra les dictadures

que viuen diversos països del Magreb.La caiguda del dictador va ser a finals del mes de gener, després de 23 anys amb Ben Alí al poder.Va començar amb la revolta d'un universitari de 26 anys Mohammed Bouazizi, que morí cremat. Fet que ha desencadenat totes les revoltes que s’estan produint en aquest moments.Les principals persones que van decidir revolucionar-se van ser joves dels instituts i de les universitats.Se la coneix com la revolució del Gessamí.Ha estat reprimida per la policia de manera molt salvatge i violenta.La policia de Tunísia ha matat més de 100 persones amb les seves repressions.

La Revolució al MarrocMarroc• Marroc protesta contra el règim mitjançant l’ús de les xarxes socials• A Marroc s’han pogut organitzar per poder protestar en manifestacions• L'objectiu de la revolta és:

trobar un lloc just en la societatprioritzar en la democràciamés participació políticatransició política

• Gràcies a les revoltes de Tunísia i Egipte, Marroc comença a “animar-se”.Es fan manifestacions pacífiques, a les quals existeixen uns milers de persones.Dos homes, s’han intentar suïcidar, cremant-se per defensar la seva causa.Volen que se’n vagi del poder Mounir Majidi, secretari particular del rei Mohamed VI

Reacció del primer mónReacció del primer món

• Els països europeus tenen diversos interessos, principalment els interessa que als països del nord d’Àfrica hi hagi sistemes dictatorials perquè d’aquesta manera els és més fàcil poder fer convenis amb els caps de les dictadura per obtenir energies com el petroli i el gas.

Ens ha cridat l’atenció:Ens ha cridat l’atenció:• Els Estats Units preparen sancions contra Gadafi però deixen per més tard la seva

aprovació • Protestes a Brussel·les: 50 libis de Bèlgica es manifesten contra l’actitud d'Europa

en les revolucions i criden lemes contra Gadafi.• El sud d'Europa demana crear un fons especial i repartir als refugiats• Es parla de 500 morts y un milió de desapareguts.• Zapatero se'n va de gira pel Magreb per buscar garanties energètiques• Silenci d'Obama davant de la repressió de Líbia.• Queden 3.600 europeus a Líbia• A Egipte moren 38 persones en les protestes i més de 100 ferits• L’ONU, diu que aproximadament a Egipte i ha hagut uns 3000 ferits i uns 300

morts.

Ara, reflexionem:Ara, reflexionem:

• Creieu que aquestes revolucions també podrien arribar a Europa?

• L'atur juvenil, el governs corruptes, les especulacions i l'economia capitalista són causes per revolucionar-nos?