REVOLUCIÓ FRANCESALa Revolució francesa és un procés pel qual es donen una sèrie de canvis en una sèried'etapes, que van des de 1789 a 1799, i que té com a objectiu enderrocar l'AnticRègim i implantar el sistema polític, social i econòmic que defensava la burgesia, és adir, el sistema liberal.

1. CAUSESDes de 1760 hi havia hagut una sèrie de males collites que havienprovocat pujades de preus dels aliments i el descontentament popular.La burgesia (tenia el poder econòmic) volia aconseguir el poder polítici acabar, per això, amb l'Antic Regim (l'absolutisme i la societatestamental).La monarquia francesa patia una crisi financera que la va obligar aplantejar una reforma fiscal. La noblesa va pressionar la monarquiaperquè aquesta reforma fiscal s'aprovés, tal i com s'havia fet des del'Edat Mitjana, als Estats Generals.

2. ESCLAT DE LA REVOLUCIÓEls Estats Generals es van obrir a Versalles pel maig de 1789. Laburgesia, descontenta amb el vot per estament, i considerant que era larepresentant del Tercer Estat (que ella identificava amb la naciófrancesa), va reclamar el vot per persona. Apareix aquí la idea desobirania nacional, admetre que els Estats Generals havien derepresentar la nació.En trobar l'oposició de la monarquia i els privilegiats, els burgesos vanmarxar dels Estats Generals i es van reunir pel seu compte (al costatd'alguns nobles i eclesiàstics que els donaven suport) a un pavelló, onvan formar una Assemblea Nacional, que representava la nació, i quees comprometia a elaborar una Constitució que reflectís la voluntat dela majoria dels francesos.A les ciutats les classes populars es van adherir a les iniciatives de laburgesia. A Paris el poble va sortir al carrer, van assaltar la fortalesa dela Basti11a (el 14 de juliol), i van defensar per la força la revolució.Al camp, els pagesos, cansats de la pressió fiscal dels senyors feudals,també es van revoltar. Era una revolta de tipus antisenyorial (la GranPor), en la que es van cremar residències de nobles i documents que elsatorgaven drets.Com a resposta a aquesta pressió del poble, l'Assemblea Nacional vaabolir el feudalisme i va promulgar la Declaració de Drets de l'Home idel Ciutadà.

3. PRIMERA ETAPA: LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL (1789-1792)La burgesia conservadora aspirava a arribar a un acord amb el rei i elsprivilegiats per abolir l'Antic Règim i per imposar el liberalisme.L'Assemblea Nacional va promulgar una Constitució que convertiaFrança en una monarquia constitucional i parlamentària. Lescaracterístiques de la Constitució són:

a) separació de podersb) sobirania nacionalc) igualtat per a tots els ciutadans

d) el rei conserva el poder executiu i el dret de veto (es podiaoposar a l'entrada en vigor d'una llei)

e) sufragi censatari (només votaven els que tenien unadeterminada capacitat econòmica)

Un cop es va aprovar la constitució, l'Assemblea Nacional va passar aanomenar-se Assemblea Legislativa (tenia el poder legislatiu, va ferlleis que garantien la igualtat dels ciutadans, que prohibien la tortura,que abolien els gremis i els privilegis fiscals de lanoblesa...).Es volien expropiar els béns de l'Església, que estaven vinculats oamortitzats, per vendre'ls i aconseguir diners per a l'Estat. Aquestprocés s'anomena desamortització.Es va promulgar una Constitució civil del Clero, que separa l'Esglésiade l'Estat.Es va crear una Guàrdia Nacional per defensar la Revolució davant :dels seus enemics. Els que defensaven la revolució eren els burgesosmonàrquics constitucionalistes. En contra d'ells hi havia diversosgrups:

a) Noblesa, que volia recuperar els seus privilegisb) El clergat, descontent amb la desamortitzacióc) La monarquia, que conspirava per enderrocar l'Assemblea.d) Els sectors populars, que volien ampliar el sufragi i accedir

també al poder econòmic i polític. Entre ells destaquen elsgirondins (burgesia moderada que defensa la llibertat i el dreta la propietat com un bé inalienable), els jacobins (burgesosradicals que defensen la proclamació de la república i el dreta la igualtat per damunt de la llibertat, i reformes socials mésprofundes, que beneficiaven els sectors populars), els sans­culottes i els cordeliers (representants de les classes méspobres de les ciutats). .

La monarquia va conspirar contra l'Assemblea unint-se a l'exèrcitaustríac. El rei va intentar fugir (Fuga de Varennes, 1791), per posar-seal costat de les potències europees que estaven en contra de larevolució (els monarques absoluts, entre ells, l'austríac). Va sercapturat en l'intent i tancat al Palau Reial. L'Assemblea Legislativa vadeclarar la guerra a Àustria. A les ciutats hi ha un clima de revolta,sobretot a París, que va portar al poble a assaltar el palau reial, vanempresonar el rei i van proclamar la República (setembre de 1792).

4. LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA (1792-1794Impulsada per la burgesia radical i els sectors populars, queambicionaven una transformació més profunda de la societat en elsentit més democràtic i igualitari.El grup que domina a la primera etapa va ser el dels girondins. Laprimera etapa de la República Democràtica s'anomena Convenciógirondina. Es van convocar eleccions per a una nova assemblea,anomenada Convenció Nacional. Es va fer un judici contra els reis,Lluís XVI i Maria Antonieta, acusats de traïció i executats. Aixòprovocà una aliança europea contra els francesos.

A causa de la guerra i de les revoltes contrarevolucionàries, la República vaentrar en perill l'any 1793. Els exèrcits estrangers van envair França, i per aixòel poble de Paris es va radicalitzar i van pujar al poder els jacobins.El període de govern dels jacobins es coneix amb el nom de Convenciójacobina. Aquests van promulgar una nova constitució, basada en:

a) la democràcia socialb) la sobirania popularc) el sufragi universal directed) el dret a la igualtat.e) l'executiu l'exerceix el Comité de Salvació Pública, que concentrava

el poder en mans del dirigent jacobí Robespierre.Per fer front a l'amenaça exterior es va decretar una lleva en massa (reclutamentobligatori per a l'exèrcit) i va impulsar la política del Terror (el Comité vasuspendre les llibertats i uns tribunals revolucionaris van castigar amb la presó ola mort els sospitosos de ser contrarevolucionaris: Llei dels sospitosos).Per les pressions dels sans culottes, van aprovar lleis de contingut social:

a) control dels preus i dels salarisb) distribució dels béns dels contrarevolucionaris entre els indigentsc) la venda de les terres del clergat en petits lotsd) la instrucció obligatòria

Es van tancar les esglésies i es va establir el culte a la deessa Raó.Malgrat que el 1794 la Revolució controlava els enemics interiors i exteriors, laradicalització del Terror va provocar el cop d'estat de la burgesia conservadorade juliol de 1794 (Termidor). Molts jacobins, entre ells Robespierre, van serexecutats.

5. LA REPÚBLICA BURGESA (1794-1799)- La burgesia conservadora va elaborar una nova Constitució (1795) queatorgava el poder executiu a un govern col.1egiat (el Directori). Restablia elsufragi censatari i confiava el poder legislatiu a dues cambres, la dels Cinc-centsi la dels Ancians.- Es van eliminar les lleis socials i an retornat molts exiliats a causa del Terror.La nova república era liberal, i va haver de fer front a l'oposició dels absolutistesi ~ les classes populars, que patien la pujada de preus provocada per la crisieconòmica i social i per la guerra.- A causa de la guerra l'exèrcit va començar a tenir molt prestigi com a garantiade l'ordre. Això explica que el 1799, un jove general, Napoleó Bonaparte, ambel suport de la burgesia, protagonitzés un nou cop d'Estat que posa fi al Directorii inaugura un nou període que anomenem el Consolat (1799-1804).