RISOTERAPIA

MARI FERRERO ENGUIX LAURA MARTINEZ GANDIA SUSANA RECATALÀ SOLER

LA RISA, SANA

QUÈ ÉS LA RISA?La risa es un moviment de la boca i altres parts de la cara que normalment

demostren al.legria.Es l´expresió d´una emoció degut a diversos elements intel.lectuals i afectius,

es mostra principalment en forma d´aspiracions més o menys ruidoses depenent de les contraccions del diafragma, els músculs facials i la resonància de la faringe i del vèl del paladar.

De vegades molta gent la perd i no saben com recuperar-la.

HISTORIA DE LA RISOTERÀPIA?Ja a l’antiga Xina, fa més de 4000 anys, la gent es reunia als temples per

riurer amb la finalitat d´equilibrar la salut.En cultures ancestrals ja existia la figura del “Metge Pallasso”, un bruixot

disfressat per a fer riure als guerrers malalts i així ajudardar-los a curar-se.Com la coneguem ara, el principal promotor va ser Norman Cousins, el qual

després de ser diagnosticat d’una greu malaltia al teixit conectiu, que li acurtaria significativament la vida, va decidir que, així com les sensacions negatives provocaven reaccions químiques negatives, perqué al contrari no?,Tal vegada, i estava quasi convençut, les sensacions positives provocaven reaccions químiques positives. Per el qual va canviar el més prompte possible el seu entorn, començant per veure pel.lícules dels germans Marx i d´altres còmics.

La seua milloria va ser considerable, i va aconseguir viure molt més del que els metges esperaven, per la qual cosa el seu consell és:

“Hi ha que riure amb ganes, amb la boca, els ulls, el cos i l´ànima”.

QUÈ S´ENTÉN PER RISOTERÀPIA?Es un estat d´ànim positiu ,no es considera en sí una teràpia

perqué no cura les enfermetats per sí mateix, però es capaç de millorar-les amb la cura del cos i de l´ànima, amb l´humor positiu, fent sortir de nou el xiquet/a que tots encara portem dins, mitjançant la risa.

Es una pràctica amb grup, ja que l´efecte grupal aconsegueix l´unió interpersonal i aumenta els lligams afectius.

No es tracta de riures dels altres sino amb ells, es un humor positiu, sà, amb estima, afecte i amistat.

COM ADAPTAR-LA AL CAMP SANITARI?Els objectius al camp sanitari son la sanació del cos i l´ànima mitjançant la risa i

el bon estat d´ànim. Amb açò aconseguim pujar l´autoestima, refoçar les nostres fortaleses i poder riures de les nostres debilitats.

Riures es molt important per a poder mantindre el benestar físic, psíquic i social, i per lo tant una bona salut.

Cientificament s´ha demostrat que es la millor tècnica per a comnatre l´estrés, ja siga el diari o el causat per la noticia de patir una enfermetat crònica o terminal, aixi com la milloria o estancament de moltes enfermetats.

És una manera excel.lent d´aconseguir la relaxació i obrir la nostra capacitat per poder sentir i amar de nou positivament.

ABANS D´UNA TERÀPIA• Fer estiraments per a desbloquejar el cos.• Els elements bàsics són la música , els moviments i les instruccions dels monitors. • La música té que ser marxosa i alegre, amb un ritme superior als bàtegs del cor.• Els moviments deuran ser modulats per el monitor buscan que el grup deixe de pensar i

vaja sentint.se còmode.

DESDE QUAN TÚ NO…? El moderador es sitúa de peu, darrere d’un voluntari, per a fer una mímica d’alguna acció (dormir,beure,netejar.se el nas,menjar,fer pis…qualsevol dels actes que fem cada día)i acompanya els gestos amb la pregunta de Quant de temps fa que tú no fas…?la persona que esta davant deurà de contestar.Aquest joc de nou torna a expondre al voluntari an l’observació de tots, doncs l’únic que no veu què és el que està fent darrere d’ell.

EL VAIXELL El moderador coloca a un grup de gent en cercle de peu.Anirà diguent paraules en veu alta i els participants deuràn de moure’s segons el que indique el moderador.La primera paraula serà “popa” i el grup de gent farà un pas cap a dinsDesprés nomenarà la paraula “proa” i tots es mouràn cap arrere.A continuació la paraula “ mar picat” i tota la gent es balanceja .I per últim al nombrar la paraula “ sisme submarí” tota la gent anirà moent.se fins que ningú estiga al seu lloc d’inici.