www.gencat.cat/aca

aca

_m

at_

02

74

9_

19

07

b_

v1

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Any de la riuada 1907

Conca Llobregat

Riu Cardener

Municipi Súria

Lloc Barri del Fusteret (carretera vella C-1410,dreta sentit pujada)

Nom – Topònim Mas Perarnau, també conegut per Cal Cabo

Situació de la marca Façana de l’edifici, sota la finestra de la dreta

Nivell assolit 0,92 m del terra a la placa; 9 m des del llit del riu

Tipus de marca Placa ceràmica rectangular (diferent a la resta de plaques)

Coordenades UTM (ETRS89) X: 397.172, Y: 4.630.117

Altitud del carrer 269 m, terra de la façana (vorera)

Observacions Placa de ceràmica diferent de la resta d’aquesta riuada (metàl·liques)

Font: ACA (08/05/2012)

RIUADA DEL RIU CARDENER A SÚRIA

12 d’octubre de 1907 Fitxa informativa de les marques de l’aigua al territori

www.gencat.cat/aca

aca

_m

at_

02

74

9_

19

07

b_

v1

DESCRIPCIÓ

Inundaciones Históricas en las Cuencas Internas de Catalunya. Tomo II Comisión Técnica

de Emergencia por Inundaciones. Madrid 1983.

Inundaciones del 12 de octubre de 1907 en la cuenca del río Cardener (Lérida – Barcelona).

Manuel Novoa González. CAPO. MOP. 1981.

Aquesta avinguda és recordada com a una de les més importants de Catalunya dels darrers segles i molt especialment a la conca del riu Cardener, Segre i Ter. Es va considerar com la més important des del 16 de novembre de 1617 (lo any del diluvi). Les precipitacions d’octubre de 1907 van provocar quatre riuades consecutives al Llobregat i la seva conca. Les pluges van caure entre el 12 i 23 d’octubre, produint crescudes en els riu del vessant prepirinenc. Una de les majors crescudes va ser la del Cardener, doncs a la seva conca es va localitzar una tempesta extraordinària, que va fer que l’alçada de l’aigua, a les 18.00 h, al seu pas per Manresa fos de 7 m més que el nivell normal, fent que les estacions de ferrocarril del Nord i de Manresa a Berga s’inundessin, a més d’arrossegar el pont d’aquesta línia. També va inundar la carretera de Bassella a Manresa i se’n va endur terraplens, esculleres, murs de defensa i tot allò que trobava al seu pas. El riu va envair i ocupar els terrenys on estaven les fàbriques amb les consegüents pèrdues de tot tipus. Pel que fa als terrenys d’horta i finques properes al riu, totes van ser arrasades, des de Súria a Sant Vicenç de Castellet. Concretament a Súria, algunes cases van caure a terra enrunades i també fàbriques, així com diverses infraestructures al tram de riu corresponent. Així mateix hi va haver crescudes extraordinàries de gran part dels rius de Catalunya i molt especialment dels rius Segre, Freser i Ter. En alguns dels seus trams van resultar catastròfics. Un exemple va ser la riera d’Amer (riu Brugent), afluent del Ter, que amb un cabal normalment inferior a 0,5 m3/s, va augmentar de tal manera que va ocasionar danys de molta importància a les obres del ferrocarril de Girona a Olot, malgrat estar el traçat aixecat a considerable alçada sobre el llit. També va destruir gran nombre de molins i fàbriques, i en la seva vertiginosa marxa cap al Ter va arrossegar terrenys, finques, camps i tot allò que va trobar al seu pas. A la conca baixa del Llobregat les aigües van entrar a les poblacions de Cornellà, el Prat i d’altres poblacions, envaint una gran extensió de terrenys de cultiu. També es van produir grans destrosses a les línies de ferrocarril de Madrid, Saragossa i Alacant. Els cabals màxims difereixen segons les fonts consultades, al Informe hidrológico del Anteproyecto para el encauzamiento del río Llobregat, realitzat per Torán i Cia. S.L, a Martorell per al Llobregat tenim Qmax Martorell: 2.875 m3/s, mentre que en Geografía de Cataluña s’indiquen com a valors màxims per al Llobregat Qmax Castellbell: 2.700 m3/s i Qmax Martorell: 3.800 m3/s. D’altra banda, en la publicació Inundaciones del 12 de octubre de 1907 en la cuenca del río Cardener, s’estimen com a cabals màxims per al Cardener Qmax Cardona: 590 m3/s i Qmax Manresa: 1.020 m3/s. I per al Llobregat Qmax Martorell: 1.450 m3/s.

www.gencat.cat/aca

aca

_m

at_

02

74

9_

19

07

b_

v1

MAPA D’UBICACIÓ

Situació del punt on es troba la placa, concretament al Mas Perarnau o Cal Cabo, l’última casa del

Fusteret en sentit descendent del barri del Fusteret i el Polígon Industrial de la Pobla. La casa està

situada 300 m més amunt del pont de la Pobla.

Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)

Mas Perarnau o

Cal Cabo

www.gencat.cat/aca

aca

_m

at_

02

74

9_

19

07

b_

v1

FOTOGRAFIES DE LOCALITZACIÓ

Riu Cardener Mas Perarnau

Súria

Vista de la façana de

l’edifici des de la

carretera C-1410.

Es pot veure que sota la

finestra de la dreta hi ha

la placa que recorda la

riuada del 12 d’octubre

de l’any 1907.

L’edifici està situat al

barri del Fusteret, al

marge esquerre del riu

Cardener.

La fletxa indica la direcció del riu Cardener que dista de la casa uns 85 m. Font: ACA (20/12/2011)

Riu Cardener Mas Perarnau

Súria

Vista amb més detall de la finestra amb la placa de ceràmica col·locada sota la mateixa. El nivell assolit per l’aigua va ser de 0,92 m sobre la base de la façana de la casa, però l’altura total de les aigües sobre el llit del riu va ser de 9 m. Si es considera que des de la casa fins al riu Cardener hi ha una distància de 80 m, ens adonem de la magnitud de la riuada. Font: ACA (20/12/2011)

0,92 m

www.gencat.cat/aca

aca

_m

at_

02

74

9_

19

07

b_

v1

Riu Cardener Mas Perarnau

Súria

La placa de ceràmica

que recorda l’episodi ha

sofert el pas del temps.

No es pot llegir

nítidament però es

poden apreciar totes les

lletres i paraules: EL DIA

12 D’OCTUBRE DE

1907 L’AIGUA ARRIBÀ

FINS AQUÍ. Sota la tercera i última fila de paraules hi ha una línia horitzontal que marca el nivell assolit per la inundació. Font: ACA (20/12/2011)

Riu Cardener Mas Perarnau

Súria

Façana de la casa. A la llinda de la porta llegim l’actual nom de Mas Perarnau i al costat, en lletres petites, Cal Cabo, nom pel què també es coneix. Al final es veu la finestra i a sota la placa. Una mica més avall hi ha el pont de la Pobla, sota el qual hi ha l’estació d’aforament EA 062 de Súria. Font: ACA (20/12/2011)

0,92 m

www.gencat.cat/aca

aca

_m

at_

02

74

9_

19

07

b_

v1

9,00 m

Riu Cardener Mas Perarnau

Súria Carretera C-1410, zona que discorre pel marge esquerre del Cardener. A l’esquerra hi ha la casa Mas Perarnau o Cal Cabo. La línia discontinua paral·lela indica l’altura de l’aigua durant la inundació, que va assolir els 9 m des del llit del riu fins a on hi ha la placa commemorativa.. Font: ACA (20/12/2011)

Riu Cardener Mas Perarnau

Súria Vista del Pont de la Pobla sobre el riu Cardener, que dista de Mas Perarnau uns 300 m aproximadament. A la zona del marge esquerre del pont hi ha una placa de la riuada del 8 de novembre de 1982 (metàl·lica el·líptica) i sota el mateix pont es troba la ja esmentada estació d’aforament del Cardener a Súria EA 062. Font: ACA (20/12/2011)

Mas Perarnau

o Cal Cabo Pont de la Pobla/Riu Cardener

www.gencat.cat/aca

aca

_m

at_

02

74

9_

19

07

b_

v1

MAPES I PLÀNOLS DE SECCIONS

12 d'octubre de 1907

Placa de la riuada

0,9

2

Ca

rre

tera

C-1

410

14,0072,0012,00

4,0

0

Can Cabo

Cardener

Riu Cardener. (Mas Perarnau o Cal Cabo). Súria.

ESCALA GRÀFICA

0 5 10 m.

PLAQUES, MARQUES, SENYALS O INSCRIPCIONS D'INUNDACIONS

PLAQUES, MARQUES, SENYALS O INSCRIPCIONS D'INUNDACIONSGeneralitat de Catalunya

Departament de Territori

i Sostenibilitat

Agència Catalana

de l'Aigua

EL TÈCNIC:EL DELINEANT PROJECTISTA: TÍTOL DEL PROJECTE: ESCALES: CLAU:

MAIG 2012

DATA: TÍTOL DEL PLÀNOL:

_____DE______

PLÀNOL Nº:

FULL:

1

1 1José Luis Aparicio JaénPedro Gangolells Sampons

RIU CARDENER. (MAS PERARNAU O CAL CABO). SÚRIA.

M.D.M. E.

Font: ACA