RIUS DE CATALUNYA Fet per: Aida Ibraev, Joan Bertran, Nora Muñoz i Irene Plana

Grup 10 Be Water Nefertiti

1R ESO A 2N TRIMESTRE JESUÏTES DEL CLOT

Índex

1. Els nostres rius = pg.3

-El Llobregat= pg.3

-El Segre= pg.7

-El Ter= pg.11

-El Besòs= pg.14

2. Decaloge how to save water= pg.17

RIU LLOBREGAT

Neix a les fonts del Llobregat, a una alçada de 1.295 m sobre el nivell del mar a Castellar de n'Hug (Berguedà) i mor al Mar Mediterrani al Prat de Llobregat, prop de Barcelona. El Llobregat té 170 km de llargada. El seu traçat travessa successivament el solc prepirinenc, l'encavalcament de l'Alt Berguedà, el Vallès i la Serralada Litoral, la qual cosa fa que s'engorgi a Cercs, al congost del Cairat (entre Monistrol de Montserrat i la Puda) i a Martorell.

Afluents: Pel marge dret (oest): riu Arija, riu Merdançol, Riera de Merlès,

Riu Cornet (Sallent), Riera Gavarresa, Riu Calders, Riera de Mura, Riera de Santa Creu, Riera del Morral del Molí, Riera de Rubí, Riera de Vallvidrera o de la Rierada.

Pel marge dret (oest): Riu Bastareny, Riu Cardener, Riera de Magarola, Riu Anoia, Riera de Cervelló, Riera de Torrelles.

Embassaments: Pantà de la Baells, Pantà de Sant Ponç, Pantà de la Llosa del Cavall, Pantà de Sant Ponç, Pantà de la Llosa del Cavall i Pantà de Sant Martí de Tous tots estan a conca de Llobregat.

El curs d'aquest riu ha estat molt aprofitat per la població del país per a diversos usos: agrícoles, industrials i de consum, entre altres.

Fauna i Vegetació

El bernat pescaire, el corb marí gros, l'ànec collverd són aus força fàcils de veure a les ribes del Llobregat durant l'hivern. Pel que fa als peixos, els més comuns són algunes espècies autòctones com la bagra comuna o la truita comuna i espècies introduïdes com el barb comú i la carpa.

La vegetació fluvial originària, formada sobretot per comunitats forestals de ribera (alberedes, omedes, salzedes, tamarigar) i formacions mixtes, ha arribat gairebé a desaparèixer del tram metropolità del riu Llobregat. La causa cal buscar-la en la forta pressió antròpica de tot aquest àmbit, molt alterat per les activitats de l´home, amb una elevada intensitat de grans infraestructures i serveis, i amb diferents explotacions industrials que han condemnat la vegetació del riu a petites poblacions i en fases degradatives.

Les formacions de ribera més abundants en el conjunt del Parc Riu Llobregat són els mosaics de canya amb prats i fragments de boscos de ribera o bé, el propi canyar amb presència d’arbres caducifolis i restes de vegetació pròpia de ribera.

La conca del Llobregat és la font d'aigua potable per a poblacions com Manresa, l'Hospitalet de Llobregat o bona part de la mateixa Barcelona, per la qual cosa la seva contaminació planteja problemes per la presència en l'aigua de trihalometans (THMs), compostos orgànics de clor i brom que es formen al clorar l'aigua per a eliminar virus i bacteris i que poden causar càncer.

La gent està començant a netejar el Llobregat per tal que sigui viu durant molt de temps, perquè en el rius molta gent hi tira basura que fa que el riu es contamini encara més del que està. Vaig veure per les notícies que al riu Llobregat hi ha gent que amb els detectors de metalls estaven treien el ferro que hi havia en el riu i el que hi havia pels voltants i si la gent segueix així de netejar els riu i de no tirar basura segur que en el futur encara seguirà viu el Llobregat i tots el riu de Catalunya (si ho fan en tots els rius).

Esports de lleure

En el riu Llobregat es poden fer moltes activitats de lleure i esportives com: caiac, pesca, nedar, rafting (a la part alta),anar en bicicleta, córrer…

D’excursions es poden fer moltes perquè com que el riu està a la muntanya doncs a la muntanya hi ha tants camins que hi han moltes. Per exemple al naixement hi va molta gent a veure les fonts del Llobregat perquè són molt maques i hi ha molta vegetació i es pot anar amb nens perquè no són gaire difícils els recorreguts.

Jo si anés a fer una ruta per visitar, conèixer el riu i caminar pel riu, el primer que faria seria anar a les fonts (on neix), després fer un pícnic per algun lloc on es pugui fer pícnic i a la tarda passejar tranquil·lament per la vora del riu, o fins i tot anar algun poble del costat…

RIU SEGRE EL RIU MÉS LLARG DE CATALUNYA

El Segre és el riu més llarg de Catalunya. Per la seva longitud, cabal

i conca és el principal afluent de l'Ebre.

Aquest riu neix en el vessant occidental del

Pic de Segre i desemboca, després de

recórrer 265 quilòmetres, al riu Ebre, al seu

pas per Mequinensa (Baix Cinca). Durant

el seu curs passa per: Alt Urgell, Alta

Cerdanya, Segrià, Baixa Cerdanya, Baix

Cinca i Noguera. Els seus afluents més

impotants són: Noguera Ribagorçana,

Noguera Pallaresa, el

Boix... I molts més. I els

seus embassaments els següents: Escales, Canelles, Santa Ana,

Talarn, Terradets, Camarasa, Oliana, Rialb.

Al llarg de la història, la força motriu de l’aigua ha estat utilitzada com

a font d’energia neta, fet que ha afavorit la implantació de les primeres

indústries vora els cursos fluvials. i els primers equipaments

industrials que l’utilitzaven van ser els molins. Malgrat que el

mecanisme sempre és el mateix —molins hidràulics o d’aigua—, n’hi

ha hagut de molts tipus. Els més estesos i coneguts han estat els

relacionats amb la producció agrícola: el molí fariner, el molí d’oli, etc.

No obstant això, es té constància d’altres molins que constituïren el

precedent de la indústria actual: el molí bataner i draper, que tractava

els draps i la llana, el molí paperer o les mateixes serradores, que

utilitzaven la força motriu de l’aigua com a font

d’energia.

Des de l’edat mitjana, les serradores de ciutats com

Lleida i Balaguer es nodrien de la fusta que, des del

Pirineu, baixava riu avall en forma de rais, aquí

coneguts amb el nom de tramades. Llavors, eren habituals les

imatges de les grans

parades de fusta vora

els marges del riu

esperant el moment de

Mapa de localització de la conca del riu Segre (Baraut Plarromaní, 2009)

Tramades de rai desmuntades i traslladades a la Casa Rossell i Vilà, cap al

1910 (Fons Porta, IEI). Foto: Arxiu Ateneu Popular de Ponent

ser desmuntades i portades a la serradora o la de la figura mítica del

raier, percebut com un personatge pirinenc

feréstec i aventurer.

El riu Segre va ser un riu que fluia lliurament

fins que al 30 de novembre de 1912 es

comença a construir el canal de Seròs. En el

mateix període, es construeix també la

presa de la Mitjana de Lleida, que és la

barrera que tanca el pas al Segre per

derivar uns 60 m3/s al canal de Seròs.

És a partir d’aquella època que el riu

Segre i, per extensió, la resta de rius pirinencs són literalment

empresonats per tot tipus de preses construïdes per les empreses

hidroelèctriques de manera totalment abusiva i arbitrària. El riu Segre

i la resta de rius pirinencs són sotmesos a la major transformació de

la història, que ha destruït el seu curs natural i ha malmès el seu

entorn ecològic, paisatgístic i humà.

Les concessions a les hidroelèctriques han estat desproporcionades

i han deixat el Segre amb un cabal insuficient, ja que l’aigua

embassada és transvass ada en un 90% per a usos externs al riu.

Aquest riu és ple de vida,

constantment en moviment. Un

riu amb poca contaminació i

amb una bona qualitat d'aigua,

fet contrastat per la natura per la

presència d'espècies animals

bioindicadors que hi viuen. Als

marges i al voltant del riu es

forma l'anomenat bosc de ribera

i el bosc en galeria.

Podem diferenciar dos trams al

llarg de tot el seu recorregut: el

curs alt i el curs baix i mitjà. Ambdós amb fauna i flora ben

diferenciada l'un de l'altre.

Lleida, riu Segre (font: “briding Lleida expedition”)

El riu és empresonat per les preses.

Construcció de les comportes de La

Canadiense a Lleida, per derivar el cabal del

riu al canal de Seròs, cap al 1914. Foto: Arxiu

Ateneu Popular de Ponent

Mentre que al curs alt del riu Segre les aigües són més braves, més

netes i més fredes, a la part mitjana i baixa són aigües més

tranquil·les, en part gràcies a la gran quantitat d'aigua que hi arriba i

a l'acció de l'home amb la construcció de les preses i pantans.

Aquests factors fan que al llarg de la part mitjana i baixa del riu

Segre es formi l'anomenat bosc de ribera, que no és més que el

conjunt de la flora i la fauna que es forma a les vores i voltants d'un

riu. Pel contrari, al curs alt del riu es forma una altra mena de bosc,

el bosc en galeria, caracteritzat pel mantell que fan les branques

dels arbres sobre el riu i que impedeix el pas

de la llum solar.

Amb l'arribada de la primavera moltes

espècies d'aus retornen a l'ecosistema fluvial.

El motiu és l'abundància d'aliment propiciat per

la proliferació d'insectes, substrat per a

l'alimentació d'aquestes espècies d'aus

insectívores. Exemples són l'oriol, el rossinyol i

el mosquiter. Altres espècies d'aus són

sedentàries i hi habiten tot l'any. Entre les quals citem el bernat

pescaire, l'ànec collverd, i el pit-roig, entre

altres. Finalment, són poques les espècies les

que hi arriben a passar l'hivern. Destaquem el

corb marí gros. Els mamífers també són

presents com a fauna del riu. Molts dels

quals s'atansen al riu a beure o a menjar

com les guineus, els teixons o el porc

senglar, però d'altres hi viuen

permanentment com les llúdrigues.

I es per això que tots nosaltres hauriem de

tenir cura de les coses que tirem al bosc, ja

que poden arribar al riu i contaminar-lo. Ja

està passant en moltes zones i acaben molt

malament, es per això que hem de cudiar el

mediamient. Si volem conservar aquests

ecosistemes hem de reciclar!

En relació als esports aquest riu és ideal si pot caminar, córrer o

anar amb bicicleta per la seva riba o practicar piragüisme, ràfting i

pesca.

Llúdria menjant peix (font:

zoobarcelona.cat)

Ràfting (font: escapadarural.cat)

A part de tots aquests esports es poden fer moltes altres activitats

com: fer una ruta del 1714, visitar el monestir de les avellanes que

és un centre d’interpretació del patrimoni cultural de la zona, etc...

Si volem fer una ruta maca recomanaria la ruta El camí del riu. És

un bell recorregut de 17 quilòmetres per la vora del riu Segre a en

seu pas per Lleida. Comença al Parc de la Mitjana i arriba fins als

Aiguamolls de Rufea i l’ermita de Butsènit, amb un paisatge que

encara avui ens mostra la importància de l’aigua i els seus usos

productius.

Es tracta d’una ruta natural per gaudir tant a

peu com amb bicicleta, adaptada a les

activitats turístiques i educatives, amb

l’objectiu d’apropar l’entorn natural als usos

lúdics.

I si no no et ve de gust fer aquesta ruta pots anar a les Terres del Segre Rial que també hi passa el riu Segre i té una gastronomia exquistia. S’ofereixen diveristat de productes autoctons els bolets, hortalises, bolets, fruits secs, truita de riu, patates...

Tros de la ruta Un camí del riu (font:

ruta1714.cat)

EL TER El Ter és un riu de Catalunya que neix a Ulldeter a uns 2.400 metres d'altitud,

delimitat per cims relativament propers als 3.000 metres, desemvoca al Mar

Mediterrani,fa un recorregut de 208 quilòmetres, i que travessa set comarques

de Catalunya aquestes cinc comarques que l’atrevessen són :

Ripollès,Osona,Selva,Gironès i Baix Empordà. La ruta es pot fer a peu o en

bicicleta.

Els afluents del riu Ter són: : el Ritort, el Freser, el Gurri, el Brugent, l'Osor, el

Llémena, el Terri i l'Onyar.

Els embassaments més inportans del riu són : Pantà de Sau,Pantà de

Susqueda,Pasteral,Presa de Colomers,Embassament de Seva.

Les vores de riu tenen la seva pròpia vegetació: s’anomena vegetació de ribera.

Els boscos de ribera contenen una gran diversitat de flora i fauna.

Els macroinvertebrats aquàtics ens poden donar una idea de l’estat de salut del

riu. Els trams degradats presenten una diversitat menor. D’altra banda, els

trams de riu amb una bona qualitat ecològica presenten una major diversitat.

Al Ter, per exemple, s’hi poden observar molts ocells, sobretot en alguns

meandres atapeïts d’arbres i a les illes de riu, perquè s’hi troben més segurs; les

guilles i altres depredadors, i també els humans, ho tenen difícil per arribar-hi.

Forma una sanefa característica que va resseguint el curs del riu. Per exemple, al

Ter mitjà hi creixen sobretot verns, salzes blancs, canyís i joncs, que necessiten

tenir habitualment les arrels xopes o humides.

Des de la perspectiva de la dinàmica fluvial, el riu Ter dibuixa un perfil

longitudinal en forma còncava que l’acredita com a riu madur, evolucionat, on

en bona part del seu curs predominen els processos de sedimentació en

detriment dels erosius.

El problema del rius en general és :

1-La contaminació de l’aigua

2-La extracció d’aigua

3-La degradació de la vegetació de ribera

4-Els establiment d’espècies invasives

5- Els problemes de connectivitat ecològica

En aquest riu te diverses activitats com pescar,banyar-se,enegia idroelectrica.

Les activitats esportives i de lleure del riu ter que es duu a terme al riu ter són el

caiac,canoa canadenca i raftin.

A Ruta del Ter és una ruta que uneix dos pols d'atracció turística com són els

Pirineus i la Costa Brava, mitjançant un itinerari que segueix el curs del riu Ter, i

que travessa cinc comarques de Catalunya. La ruta es pot fer a peu o en

bicicleta.

Al llarg de tot aquest recorregut, es pot observar una diversitat de paisatges,

elements culturals, la història i les tradicions de cada municipi per on passa la

Ruta, i al mateix temps es pot degustar una àmplia varietat gastronòmica i fer

estada en diferents tipus d'allotjaments.

RUTA A PEU

La ruta a peu és apte per a tots els públics. La senyalització de la Ruta del Ter és

específica i única per aquesta ruta.

Km Totals: 225 aproximadament

Punt d'inici: Refugi d'Ulldeter (2.236 m)

Punt final: Gola del Ter (0 m)

Vegades que travessa el riu: 25

Termes municipals: 40

Etapes: 10

Desnivell: 2.236 m

Nivell: Mitjà-baix.

Riu Besòs

El riu Besòs és un riu català, amb un curs de 17,7 km, que neix a la Comarca del

Vallès de la unió dels rius Mogent i Congost i desemboca al Mediterrani en el terme

municipal de Sant Adrià de Besòs. Les seves aigües s'utilitzaren per al regadiu dels

conreus de Barcelona la major part dels cursos de la Conca del Besòs neixen a la part

meridional de la serralada Prelitoral i configuren una xarxa de drenatge asimètrica

Els afluents del riu Besòs:

El Mogent.

El Congost.

El Tenes.

La riera de Caldes.

El Ripoll.

A causa del seu pas per una zona densament poblada i industrialitzada, durant els

anys 70 i 80 del segle XX fou tristament famós pel fet de ser el riu

més contaminat d'Europa. Des de mitjan dècada del 1990 ha estat netejat, i les seves

aigües, depurades.

Animals que hi viuen:

El blauet, Corb marí gros, Bernat pescaire, Ànec collverd, Polla d’aigua, Gavina

riallera, Cuereta blanca, Gavià argenta, Llisa llobarrera, Barb de muntanya, Carpa,

Anguila, Bagra, Reineta, Granota verda, Gripau corredor, Tortuga de rierol, Tortuga de

florida, Serp verda, Visó Americà, Rata de claveguera, Mostela, Libèl·lula, Cucs de

sang i Cargols d’aigua dolça.

Excursions i programes que si poden fer en el riu Besos algun cap de setmana

Decaloge how to save water

1. Do not leave the tap open when brushing your teeth

2. If you put water in the glass tries to drink all the water, and if you know

that no do not get the finish !

3. Do not bathe if you can take a shower .

4. About're washing dishes closes the tap when needed

5. If you're not long showers

6. When you make a washing mashine put much clothes not only one piece.

7. Throw the chain little times.

8. If you have a car, washing the car on the car wash or with a sponge and a

bucket instead of doing it with a hose .

9. Do not use the toilet like a trash .

10. Water the plants early in the morning or evening to avoid evaporation .

By: Nora Muñoz i Irene Plana.