Robert Gerhard - cossetania.comjana i Renaixament hi són representats a través dels símbols...

Robert GerhardJoaquim Homs

Correspondència

Edició a cura de

Ramon Ribé queRaltpietat Homs foRnesa

Gerhard-Homs_correspondència.indd 1 09/11/15 12:54

Primera edició: novembre del 2015

© els curadors i els hereus dels autors

© de l’edició:9 Grup Editorial

Cossetània EdicionsCarrer de la Violeta, 6 • 43800 Valls

Tel. 977 60 25 91 • Fax 977 61 43 [email protected] • www.cossetania.com

Disseny i composició: Imatge-9, SL

Impressió: Romanyà-Valls, SA

ISBN: 978-84-9034-377-7

DL T 1380-2015

Editat amb la col·laboració de:

Aquest llibre ha rebut un ajut a l’edició del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte


3

ÍNDEx

Presentació, per Edmon Colomer ........................................................ 5

Introducció a les cartes, per Ramon Ribé Queralt .............................. 11

Correspondència

Correspondència entre Robert Gerhard i Joaquim Homs

(1932-1968) .......................................................................... 35

Correspondència entre Joaquim Homs i Leopoldina Gerharddesprés de la mort de Robert Gerhard (1970-1987) ............. 153

Glossari de persones que apareixen citades en les cartes .................. 185


5

Oblidar o ignorar són conceptes oposats a recordar o saber. El co-neixement d’un o d’uns quants es transmet a les generacions següents que potser ho aprofitaran o simplement no en faran cas. Tot depèn de l’interès per aprendre, per saber i, finalment, per comprendre el mis-satge d’aquelles aventures del pensament que apareixen en un moment determinat de la història a la recerca de respostes que les justifiquin o els donin legitimitat. Podríem dir-ne trasbalsos que indueixen a participar d’un procés inevitablement complicat per al qual una comunitat mai no està preparada. La prevenció davant la complexitat genera rebuig o s’instal·la en la simplificació. És més segur generar icones fàcilment identificables que fer l’esforç que exigeix l’anàlisi rigorosa.

La història ens demostra una vegada i una altra que la societat acos-tuma a recuperar massa tard aquells actius que romanen a l’ombra, amagats o volgudament silenciats. Que l’ombra no sigui una ficció ho acabarà demostrant qui tingui la voluntat de llegir més enllà de l’apa-rença, fent un esforç d’objectivitat i lliure de prejudicis. Els llegats que transcendeixen els sentiers battus, tard o d’hora seran recuperats i final-ment incorporats a la normalitat. D’això tracta el recull que teniu a les vostres mans.

La voluntat de Pietat Homs Fornesa per donar a conèixer l’obra del seu pare, Joaquim Homs Oller, ha estat infrangible. Amb la seva obsti-nació ha desvetllat la nostra consciència i ens ha animat a participar-hi,

PRESENTACIó


6

Edmon Colomer

ni que fos de manera testimonial. Declinar aquesta invitació tan especial equivaldria a ignorar que la llar dels Homs-Fornesa va acollir un dels fenòmens de més transcendència en l’evolució del llenguatge musical dels darrers segles a Catalunya, Espanya i Europa.

Joaquim Homs ens condueix directament a Robert Gerhard i l’il·lus-tre vallenc a Arnold Schönberg. Aquest és l’eix central d’un conjunt de vasos comunicants entre intel·lectuals i artistes europeus que durant el segle xx i de forma progressiva van signar la liquidació del sistema tonal, i deixaven enrere les lleis d’un romanticisme en declivi. Gerhard, alumne de Granados i pràcticament la darrera baula de la croada mu-sicològica de Felip Pedrell, comparteix la recerca d’un nou temps amb noms tan diversos com Igor Stravinski, Béla Bartók, Alban Berg, però també Marcel Proust, Albert Camus, Josep M. Sert o Joan Miró.

Solament la complicitat d’un amic, Joaquim Homs, compensarà amb escreix la distància geogràfica i espiritual que el manté allunyat de la seva terra. A través de la seva correspondència podrem observar la trajectòria de dos personatges catalans en contacte permanent, oberts a l’argumentació científica i a la verificació d’idees, més enllà del fet estrictament musical, i que treballen en col·laboració amb alguns dels personatges més determinants del seu temps.

La dècada dels seixanta del segle passat coincidia precisament amb els anys més prolífics de la vida de Gerhard. Eren anys de plenitud per a Homs i, en definitiva, anys d’una fecunditat intensa per a ambdues figures. Jo, capficat a fer cantar a les escoles una melodia ben afinada, passava de la infància a l’adolescència sense adonar-me de la misèria intel·lectual fomentada pel règim franquista en la qual vivíem immer-sos. Era un estudiant de conservatori que no sabia res ni de l’un ni de l’altre. No sabia res del món, ras i curt.

L’any 1980 havia conegut Joaquim Homs a través de la seva Antí-fona per a veus mixtes a cappella. Instint i sentit analític em deien que era una peça d’orfebreria que molt pocs mestres de la seva generació haurien tingut la capacitat d’entallar. Anys després, la Simfonia breu, les Variacions sobre un tema popular català o el Nonet han acompanyat sovint algunes de les meves peripècies simfòniques.

Però no serà fins el 1988 que descobreixo el seu nom associat al de Gerhard. Remenant en una llibreria d’Oviedo (Principat d’Astúries) trobo Robert Gerhard y su obra (Univesidad de Oviedo, 1987). La sen-


7

Presentació

sibilitat del musicòleg Emilio Casares havia fet possible la publicació castellana d’un llibre inèdit escrit per Joaquim Homs. A la generació de la transició, la que no havia viscut la Guerra Civil, ens informava que alguna cosa excepcional havia passat molts anys abans i que, tot parlant d’un compositor, la història de les relacions entre la cultura catalana i l’espanyola es podia explicar d’una altra manera.

El nom de Gerhard ja em sonava. Pocs anys abans, als Estats Units, concretament a l’Escola de Música de la Universitat d’Indiana, havia pogut accedir a la partitura d’Albada, interludi i dansa acabada de pu-blicar. Em va sorprendre per damunt de tot que una editorial de refe-rència a Anglaterra, Boosey & Hawkes, publiqués una partitura amb un títol català. El breu comentari editorial començava així: “Roberto Gerhard was born in Valls, Catalonia, on 25 September 1896 and died on 5 Janua ry 1970 in Cambridge, England.” Cap esment d’Espanya o de la Gran Bretanya.

Homs i Gerhard de sobte ampliaven els meus fins aleshores migrats i mal orientats coneixements d’història amb informació de primera mà, lluny del relat d’historiadors o musicòlegs basat en documents escrits però no viscuts. Gerhard, compromès culturalment i políticament amb la Segona República, i més tard des del seu exili, indicava el camí de la renovació, però no dirigit a nosaltres, pobres ignorants induïts, sinó al món sencer. Ho confirmaven cada engruna del seu pensament, i per descomptat, cada nota de la seva música. Poca, molt poca gent, i només un músic català, Joaquim Homs, no s’havia adonat fins aleshores de la càrrega de saviesa que desaprofitàvem.

Ramon Ribé ens ofereix una molt ben documentada síntesi biogràfi-ca d’ambdós compositors on dóna fe de la lenta intermitència a la qual ha estat sotmesa la divulgació de la seva obra a Catalunya, abans, durant i després de la Guerra Civil. Contrasta amb l’atenció privilegiada que la BBC dedicarà a l’obra de Gerhard a partir dels anys quaranta, després d’haver estat convidat a residir a la Universitat de Cambridge.

La meva experiència com a director de les obres de Gerhard no ar-renca fins a la dècada dels noranta gràcies a l’audàcia d’alguns promo-tors culturals que fan possible la programació i l’enregistrament d’una bona part de la seva obra. El meu afany de recerca, coincidint en el temps amb el d’altres col·legues, començava a donar els seus fruits. El 1991 vaig dirigir Epithalamion al Carnegie Hall de Nova York amb la


8

Edmon Colomer

Joven Orquesta Nacional de España. Era l’estrena als Estats Units. Al capdavant de la mateixa orquestra, el 1996 dirigia La pesta, que es pro-gramava per primera vegada en els Proms que se celebren anualment al Royal Albert Hall de Londres. A tall anecdòtic, deixeu-me indicar que mai abans una orquestra espanyola no havia estat convidada a les dues acreditades sales de concerts ni havia enregistrat aquestes obres. El 1997 l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya m’oferia l’oportunitat de programar i enregistrar obres de la seva primera època. La lliçó d’història continuava.

Estudiant i preparant obres d’una complexitat constructiva tan am-biciosa com la cantata L’alta naixença del rei En Jaume (1932) o La pes-ta (1963-1964), em convertia en observador privilegiat de les èpoques crea tives més diferenciades de Gerhard.

La cantata representa el lligam de Gerhard amb la història de la seva terra. És el fruit de la col·laboració amb el poeta Josep Carner. Edat mit-jana i Renaixament hi són representats a través dels símbols pertinents, les seves estructures formals i la seva música litúrgica i popular.

“La pesta és una metàfora per a la fragilitat de l’existència humana”, com observa Calum MacDonald parlant del text de Camus. “Ens pre-senta una relació precisa d’esdeveniments terribles i d’éssers humans sota pressió amb la força que suposa el fet de narrar-ho amb una indi-ferència quasi clínica.”

“A la música de Gerhard”, afegeix, “hi queda poca cosa de la forma d’escriptura tradicional, un cop acomiadat del tematicisme com a tal, a fi d’explorar, des d’una «òptica» estructural diferent, el nou abast del ritme, la textura i la sonoritat”. La primacia atorgada a la veu parlada fa de La pesta no tant una cantata com, en el sentit estrictament genèric, un melodrama: combinació de parla i música.

El somni i el malson, el naixement i la mort. Dues cares del misteri de l’existència humana, dos textos sublims, incentius de primer ordre per a l’artista creador.

L’any 1991 vaig fundar l’Orquestra de Cadaqués. Era una iniciati-va que no contemplava l’especialització en la música contemporània. Tanmateix, implicat en un moviment de renovació musical a tot l’Es-tat, entenia que incloure obres de compositors vius en una bona part dels meus programes era normal. El Nonet d’Homs va formar part dels concerts de presentació. També tard, molt tard, havia recuperat la meva


9

Presentació

relació amb la música del degà dels compositors catalans, el primer que adoptaria amb solvència el sistema serial a les seves obres.

Les estructures consistents i homogènies, les altures, les densitats o el timbre són elements constructius que Homs utilitza amb una econo-mia de mitjans admirable. El pianista Jordi Masó diu amb encert que “la tendència a l’essència el fa proper als preceptes estètics de Webern”. L’aspecte contemplatiu, sovint religiós, ocupa un espai important en la seva obra, com també en la de Webern.

Gerhard va anar a trobar Schönberg. Homs féu el mateix anant a trobar Gerhard. Podríem dir que Homs és un Kleinmeister respecte de Gerhard com Webern ho és de Schönberg?

Sigui com vulgui, estem davant d’una pàgina oberta al pensament d’un moment determinat de la nostra història, un univers que contem-pla no solament l’art del so organitzat, sinó també de la literatura i la ciència.

Avui aquests músics, humanistes i científics alhora, s’han conver-tit en referents imprescindibles per comprendre millor el que significa l’acte creador. Quins són els incentius que estimulen la voluntat d’un compositor, quines circumstàncies històriques i socials l’envolten, de quina manera l’herència cultural contribueix a despertar la seva vocació i, finalment, quins factors determinen l’elecció d’un llenguatge: “si l’es-til és l’home, cap home pot tenir-ne més d’un”.

“Deus misereatur nostri illuminet vultum suum super nos.” Som al 1946. Europa devastada i Espanya aïllada del món. El text final de l’An-tífona de Joaquim Homs sembla completar dues visions d’una mateixa actitud existencial, la que oposa l’esperança al “fred misteri d’un déu que sembla imperdonablement absent”.

El text potser és la veu intel·ligible de l’esperit. I la música, amb quina veu s’identifica?

edmon Colomer


11

AJUDA AL LECTOR. LECTURES PARAL·LELES A LES CARTES

És possible que el lector trobi en aquesta introducció un context suficient que li permeti la lectura i comprensió immediata de les car-tes. Però, si vol anar molt més a fons i examinar en profunditat tot el que s’endevina rere la correspondència entre aquests dos personatges, trobarà ajuda en un relat complet de les seves vides. I no hi ha millor introducció a la correspondència Gerhard-Homs1 que la lectura de la magnífica biografia2 que de Robert Gerhard va escriure el seu amic i únic deixeble, Joaquim Homs. “La meva tesi doctoral”, li agradava bro-mejar.3 La biografia d’Homs beu no sols en els records personals i el coneixement mutu, fruits de la profunda amistat i el tracte directe de molts anys, sinó també en informació extreta de les cartes d’aquest vo-lum. Podríem dir que correspondència i biografia es retroalimenten, de

1 Les versions originals d’aquesta correspondència foren donades per Pietat Homs Fornesa a la Biblioteca Nacional de Catalunya, on estan dipositades. Han romàs inèdites fins ara.

2 Homs, Joaquim (1991). Robert Gerhard i la seva obra. Biblioteca de Catalunya, Secció de Música. Barcelona. Una traducció castellana fou publicada primer per la Universidad de Oviedo (1987) i la versió original catalana ho fou l’any 1991. Aquesta obtingué el premi Crítica Serra d’Or de Recerca.

3 Font: Pietat Homs Fornesa, filla del compositor.

INTRODUCCIó A LES CARTES


12

Ramon Ribé Queralt

tal manera que una lectura conjunta o simultània pot il·luminar molts detalls que d’altra manera passarien desapercebuts. Una introducció bi-ogràfica molt més breu, però igualment útil, és la monografia Gerhard,4 escrita per Joaquim Homs i publicada dins la col·lecció Gent Nostra.

De Joaquim Homs no existeix un relat cronològic similar tan ex-haustiu escrit per amic o alumne. Sí que tenim, però, un volum5 magní-fic editat per la seva filla, Pietat Homs Fornesa, on trobem tota una allau d’informació, de detalls biogràfics i fins d’anàlisis musicals de la mà de músics i amics que ens parlen dels molts aspectes personals i artístics que conflueixen en Homs. Aquest prisma de múltiples facetes pot ser una interessantíssima lectura introductòria o paral·lela a aquesta correspon-dència, igual que ho pot ser el més breu, però excel·lent, estudi mono-gràfic de Francesc Taverna-Bech Joaquim Homs, un centenari diferent.6

FORMAT. IMPORTàNCIA DE LES CARTES

Ha estat una decisió meditada no gravar les cartes amb comentaris que li traurien vivor i en farien la lectura feixuga. Quedi això per a una futura tesi o un estudi de caire acadèmic perfectament realitzables. Tenim ja un corpus d’investigació original i de publicacions sobre un compositor i l’altre que permeten il·lustrar, referenciar i relacionar molts aspectes. Hi ha persones que conegueren en vida Robert Gerhard i Joaquim Homs. Potser en el cas de Robert Gerhard aquests estudis són més nombro-sos per la distància més gran de la seva mort i per una major projecció internacional. Entre els volums més recents, els de Leticia Sánchez de Andrés,7 Gabriela Lendle,8 la tesi doctoral de Trevor Walshaw,9 el llibre

4 Homs, Joaquim (1992). Gerhard. Col·lecció Gent Nostra. Barcelona: Ed. Labor.5 Homs Fornesa, Pietat (ed.) (2007). Joaquim Homs. Trayectoria, pensamiento y reflexiones.

Madrid: SGAE.6 Taverna-Bech, Francesc (2006). “Joaquim Homs, un centenari diferent”, dins Centenari

Joaquim Homs. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.7 Sánchez de Andrés, Leticia (2013). Pasíón, desarraigo y literatura: el compositor Robert

Gerhard. Madrid: Editorial Antonio Machado.8 Lendle, Gabriela (2015). Zwölftontechnik als neue Form von Tonalität. Zu Roberto Gerhards

quixotischem Code. Franz Steiner Verlag.9 Walshaw, Trevor. “Roberto Gerhard: explorer and synthesist”. Tesi doctoral encara no

publicada (University of Huddersfield, 2013). Mentrestant es poden demanar còpies en PDF al seu autor: [email protected].


13

Introducció a les cartes

de Michael Russ i Monty Adkins,10 les actes publicades dels congressos sobre Robert Gerhard celebrats a Huddersfield,11 Barcelona i Alcalá,12 etc. Pel que fa a Joaquim Homs, el recent treball de recerca13 i la tesi doctoral14 d’àlex Garrobé, el magnífic llibre d’Oriol Romaní,15 estudis parcials com el de Jordi Masó,16 l’article de Francesc Taverna-Bech17 i una col·lecció abundant d’articles que cobreixen aspectes diferents de la vida i obra del compositor.

PERÍODE COBERT PER LA CORRESPONDèNCIA I CONTINGUT

Es conserven postals i petits intercanvis epistolars amb motiu de viat ges anteriors a l’exili de Gerhard l’any 1939, primer a París, vora de Sert, Miró i altres amics, i, finalment, a Anglaterra (juny de 1939). Algun d’aquests documents està redactat en francès i signat per Poldi (Leopoldine Feich-tegger, esposa de Robert), possiblement per eludir la censura franquis-ta. El contacte epistolar Gerhard-Homs s’inicia, però, formalment l’any 1948. Robert i Leopoldina, arrelats a Cambridge, tornen per una breu es-tada a Catalunya. La sèrie epistolar durarà fins la mort de Gerhard (1970) i s’inicia de seguida amb una carta de Joaquim Homs (6.8.1948):

Estimat amic:Espero que després de les vostres atrafagades vacances estareu aposentats en el nou domicili de Cambridge disposats a enyorar novament el nostre sol i que tindreu prou bon record de la breu estada entre nosaltres per desitjar repetir-la aviat.

10 Russ, M.; Adkins, M. (2013). The Roberto Gerhard Companion. Ashgate.11 Proceedings of the 1st International Roberto Gerhard Conference. Centre for Research in

New Music. University of Huddersfield, 2010.12 Russ, Michael; Adkins, Monty (2015). Perspectives on Gerhard. Selected proceedings of the

2nd and 3rd International Roberto Gerhard Conferences. Huddersfield: University of Huddersfield.13 Garrobé, àlex (2011). L’obra per a guitarra de Joaquim Homs. Una singularitat històrica.

Treball de recerca. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Lletres: Departament d’Art.14 Garrobé, Alexandre (2015). L’univers estètic de Joaquim Homs (1906-2003). Universitat

Autònoma de Barcelona. Consultable en línia a: http://hdl.handle.net/10803/298303.15 Romaní, Oriol (2004). Trobades amb Joaquim Homs. Amalgama Edicions / Centre d’Es-

tudis Musicals del Berguedà L’Espill.16 Masó, Jordi (2008). Presencias. Una aproximación a la música para piano de Joaquim

Homs. Bubok Editorial.17 Taverna-Bech, Francesc (2006). “Joaquim Homs, un centenari diferent”, dins Centenari

Joaquim Homs. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.


14

Ramon Ribé Queralt

Entre 1948 i 1970, el matrimoni Gerhard visità Catalunya set vega-des, algunes durant l’estiu a Blanes, on els Homs passaven les vacances. Per la seva banda, Joaquim Homs i la seva esposa, Pietat Fornesa, van visitar els Gerhard a Cambridge tres vegades en aquest mateix període.

En total són 125 cartes Gerhard-Homs de formats diferents.Hem inclòs també 28 cartes escrites per Homs amb la fidelitat

d’un amic incansable a Leopoldine Gerhard després de la mort de Robert (1970). El silenci de Leopoldine s’interrompé una sola vegada (21.4.1977). En aquesta carta llarga i sentida explica els infortunis pels quals ha passat després de la mort del seu marit i que han estat la raó del seu silenci.

ALTRES CORPUS DE CARTES DE GERHARD

Aquesta no és la seva única correspondència existent. Hi ha un nom-bre considerable de cartes seves o adreçades a ell en els fons Robert(o) Gerhard de la Biblioteca Nacional de Catalunya, de la Universitat de Cambridge18 i de l’Institut d’Estudis Vallencs.19 Fer-se una idea una mica acurada d’ell només a través de les cartes exigiria llegir-les totes. Robert Gerhard s’escrigué amb amics i compositors: de Schönberg20 i Webern a Bernstein, el compositor català Josep Valls, l’amic vallenc Joan Ventura Solé… Contingut, registre i estil varien. En el cas de Joa-quim Homs, la correspondència existent, potser pel caràcter més reser-vat del personatge, és més minsa. Si ens centrem en la correspondència Gerhard-Homs, cobreix esdeveniments, peticions, consideracions artís-tiques i musicals, aspectes familiars i humans. El to és amical, però de gran respecte mutu. Precisament per aquest caràcter obert i més infor-mal, les personalitats d’un i altre emergeixen amb claredat.

18 http://www.lib.cam.ac.uk/Departments/Music/Gerhard/Letters.html.19 http://www.iev.cat/arxiu/fonsgerhard/arxiu-robert-gerhard-iev-fons-documental.pdf.20 M’escriu Paloma Ortiz-de-Urbina (29.7.2015), de la Universidad de Alcalá: “Yo me en-

cuentro ahora en Viena recabando información para terminar la edición del libro de correspon-dencia completa entre Gerhard y Schönberg. Quería terminarlo antes de final de año.” És molt interessant de llegir el seu article recent: Ortiz-de-Urbina Sobrino, Paloma (2013-2014). “The correspondence between Roberto Gerhard and Arnold Schönberg”, Journal of the Society for Musicology in Ireland, vol. 9. Irlanda. ISSN: 1649-7341, p. 41-57: http://www.music.ucc.ie/jsmi/index.php/jsmi/issue/current.


15

Introducció a les cartes

ROBERT GERHARD. PETITA CRòNICA BIOGRàFICA

els primers anys

Robert Gerhard neix a Valls, on el pare —suís— i la mare —alsa-ciana— tenen un negoci d’exportació de vins. Amb 12 anys és enviat a estudiar comerç a Lausana. Robert insisteix, però, a dedicar-se a la música i amb 17 anys ingressa a l’Acadèmia Reial de Munic. De la seva infantesa tenim testimonis de la seva fascinació per la bellesa musical, poètica i pictòrica. Em vénen al cap les paraules de Pep Solà (referint-se a la poesia) en la seva biografia de Vinyoli: “Va sentir la perillosa crida de la paraula poètica i no va resistir la temptació de lliurar-s’hi plena-ment, amb tots els dolors i plaers que hi eren associats. De personalitat vitalista i anhelant […].”21

La guerra del 1914 el fa tornar a Barcelona, on estudia piano amb els mestres Granados i Marshall, i composició amb Felip Pedrell, mes-tre també de Falla i Taltabull (“mestre de mestres”22), entre altres grans músics. En aquests primers anys escriu la seva primera composició, L’in-fantament meravellós de Scherezada sobre poemes de J. M. López-Picó, per a cant i piano, que dedica a la seva condeixebla, la soprano Conxita Badia; el Trio en 3 moviments per a piano, violí i violoncel, dedicat a Fe-lip Pedrell; els 2 apunts per a piano i els 7 haiku sobre poemes en francès del català J. M. Junoy.

Viena-berlín-barcelona

El període d’entreguerres és un moment de tempesta cultural, de grans renovacions artístiques i avenços científics. En Robert ho sap i busca aprofundir els seus coneixements. Necessita sistematització i ri-gor, més enllà de Pedrell.23 Entre 1920 i 1923, primer amb el seu amic

21 Solà, Pep (2010). La bastida dels somnis. Girona: CCG Edicions i Fundació Valvi.22 Recentment (21.5-2014 – 21.6.2014) s’ha organitzat a la Biblioteca de Catalunya l’expo-

sició “Cristòfor Taltabull i els Quatre Elements”, comissariada per Rosa Montalt, en la qual es feia referència a molts dels seus deixebles: Xavier Benguerel, Teresa Borràs, Josep Cercós, Joan Comellas, Marçal Gols, Joan Guinjoan, Josep M. Mestres Quadreny, Salvador Moreno, Josep Soler…

23 V. Sánchez de Andrés, Leticia (2013). Pasión, desarraigo y literatura: el compositor Robert Gerhard, p. 34-47.


16

Ramon Ribé Queralt

i pintor vallenc Jaume Mercadé i després amb Adolfo Salazar, visita Frankfurt, Munic, Berlín, Leipzig, Madrid, Granada…24 S’entrevista amb Manuel de Falla. El resultat és decebedor. S’aïlla en una masia de Valls i reflexiona. En paraules del poeta,

Caminant solitari,pels camins de la tarda,a la font per omplir de melodiala meva gerra… i que lluny és l’aigua!25

Escriu a Schönberg afegint-hi dues de les seves composicions. Li ex-plica el seu estat d’ànim, i li demana que l’accepti com a deixeble. Del 1923 al 1928 en Robert treballa amb Schönberg a Viena i a Berlín, al costat de dos grans condeixebles, Alban Berg i Anton Webern, i altres compositors que consoliden els seus coneixements amb el gran mestre. És en el marc d’aquesta relació que s’organitza l’estrena a Barcelona (1925) del Pierrot Lunaire dirigit pel mateix Schönberg.26

El Quintet de vent és la primera composició serial de Robert i marca la fi dels seus estudis a Viena. Són també d’ara el Concertino per a cordes, les 14 cançons populars de Catalunya, i les dues Sardanes. Aquestes obres, jun-tament amb els 7 haiku, constitueixen el primer concert monogràfic que l’Associació de Música “da Camera” de Barcelona li dedica l’any 1929.

És l’època del modernisme i del nacionalisme en música. Aquest concert, en línia amb les avantguardes europees, provoca aquí desconcert i controvèrsia. En una seqüència de tres columnes interessantíssimes a Mirador dedicades al mestre Millet27 sota els títols de “Fuga”, “Fuga (acabament)” i “Coda”, en Robert li contesta amb ironia i elegància. Critica la concepció burgesa corrent del fet artístic com només inspira-ció, “un estat de transe”. I afegeix: “De totes les definicions que en co-nec, em quedo amb la de Baudelaire: la inspiració és treballar cada dia.”

24 Tot això ben documentat a Sánchez de Andrés, Leticia (2013). Pasión, desarraigo y litera-tura: el compositor Robert Gerhard, p. 47-64.

25 Blai Bonet (2007): “Set”, dins El color. Palma: Consell de Mallorca. Departament de Cultura i Patrimoni.

26 Gestionat per en Robert, que escriu també les notes del programa.27 En Mark E. Perry, a “Un català mundial”: Les obres primerenques de Roberto Gerhard ens

recorda que “el Millet vell i conservador, fundador i director del famós Orfeó Català, atacà la música de Gerhard per les seves qualitats de modernitat, argumentant que la música atonal no posseïa cap marc teòric i, per tant, era indigna de ser emprada en la composició musical”.


Robert Gerhard - cossetania.comjana i Renaixament hi són representats a través dels símbols...

Documents

Transcript of Robert Gerhard - cossetania.comjana i Renaixament hi són representats a través dels símbols...